Sant Jordi Parc, Ca n'Alzamora i Sector Z, les zones de Rubí amb més nivell socioeconòmic

Societat

L'índex socioeconòmic territorial (IST) de l'Institut Nacional d'Estadística situa Sant Jordi Parc, Ca n'Alzamora i el Sector Z com les zones de Rubí amb un millor nivell de vida, mentre que el llistat el tanquen Les Torres i el Vint-i-cinc de Setembre. Rubí en conjunt s'apropa a la mitjana catalana i registra un índex similar al de Terrassa o Sabadell.

Un espai verd de Sant Jordi Parc, la zona amb millor nivell socioeconòmic de la ciutat segons l'IST

✍🏼 David García

Aquest IST és una eina estadística que situa en un sol valor numèric diversos aspectes socioeconòmics de cada zona, com la renda, la taxa d'atur, el nivell educatiu o el percentatge de població immigrant. Si la mitjana de tot Catalunya és 100, les dades més recents, de 2020, situen Rubí amb un valor de 98,1. Ciutats pròximes com Terrassa (97,6) o Sabadell (97,2) van en una línia similar, mentre que els municipis vallesans amb més renda, com Sant Cugat (124,9) o Matadepera (131,8), es desmarquen clarament.

Les dades d'aquest índex estan disponibles per seccions censals en el cas de grans municipis com Rubí, i això permet veure la distribució d'aquests valors socioeconòmics per les diferents zones de la ciutat.

Sant Jordi Parc, Ca n'Alzamora i el Sector Z, seguits per la majoria d'urbanitzacions, encapçalen aquest rànquing socioeconòmic. Barris com el centre, el Progrés o Ca n'Oriol se situen al voltant de la mitjana; mentre que la taula la tanquen el Vint-i-cinc de setembre, Les Torres i l'entorn de l'Escola Montessori.

A continuació el rànquing socioeconòmic de Rubí de 2020 segons l'IST. El codi de la secció censal s'ha substituït per una referència geogràfica:

  1. Sant Jordi Parc: 117,5
  2. Ca n'Alzamora: 114,5
  3. Sector Z (Segle XXI)-Can Sant Joan: 113,1
  4. Can Serrafossà-Ximelis: 110,4
  5. Can Vallhonrat: 109,2
  6. Can Solà: 109,2
  7. Can Rosés: 107,5
  8. Castellnou-Can Mir: 106,6
  9. Els Avets: 106,5
  10. Sant Muç: 106
  11. c/Bassas-Gral. Castaños: 104,4
  12. Vallès Park: 104,1
  13. Can Fatjó-Cova Solera: 103,8
  14. IES La Serreta: 103,1
  15. Ca n'Oriol-Pastora: 102,6
  16. Escardívol: 101,9
  17. Plana del Can Bertran-c/Magallanes: 101,7
  18. Centre-Ajuntament-Guardiet: 101,7
  19. c/Madrid-av. L'Estatut: 100
  20. Pl. Progrés: 100
  21. Centre-pl.Pearson-La Schola: 99,9
  22. Pau Casals: 97
  23. crta.Terrassa- crta.Sabadell: 96,5
  24. La Serreta: 95,4
  25. El Celler-FGC : 94,6
  26. Ateneu: 94,7
  27. Mercat: 94,5
  28. Escola Ribas: 94,3
  29. c/Lepant-Navas de Tolosa: 93,1
  30. Ca n'Oriol Alt: 93
  31. Ca n'Oriol-Pinar: 93
  32. Jutjats-c/H. Serra: 92,2
  33. c/ Bartrina: 91,4
  34. CC Can Fatjó: 91,1
  35. Ca n'Oriol-Lourdes: 90,7
  36. CAP Mútua: 89,8
  37. CAP Anton de Borja: 87
  38. Torre Bassas-Pl. Esbart Dansaire: 86,5
  39. Maristes: 82,8
  40. Escola Montessori: 77
  41. Les Torres: 75,4
  42. Vint-i-cinc de Setembre: 75,4

Segons l'IST, el Districte 1 (Castellnou, Can Mir, Sant Muç), té el percentatge més gran de població ocupada (71,1%), i les proporcions més baixes de treballadors de baixa qualificació (9,6%), ciutadans sense estudis postobligatoris (25,1%) o estrangers de països amb rendes baixes (3,3%). La renda mitjana més alta (14.095 € anuals per persona), però, la trobem al Districte 2 (Can Fatjó, Can Serrafossà, Ximelis).

Per contra, els nivells més baixos d'aquests valors es troben al Districte 3 (Les Torres, el Progrés, Vint-i-cinc de Setembre). En aquesta zona, la renda mitjana és d'11,766 €, la població ocupada baixa al 62%, i els treballadors de baixa qualificació superen el 17%. Els nivells de població sense estudis postobligatoris (31%) o d'immigració de països pobres (16%) també són els més elevats de la ciutat.

Notícies relacionades

← Torna a totes les notícies