Un estudi apunta que només un 37% dels comerços de Rubí atenen inicialment en català
Menys del 40% dels comerços de Rubí atenen inicialment en català als seus clients, i un de cada quatre no té el seu rètol principal en aquesta llengua. Això és el que recull l'Ofercat, un estudi de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat en el qual Rubí ha participat per primera vegada.
L'Ofercat, que es fa amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística, analitza la realitat sociolingüística dels establiments comercials catalans. Rubí va participar-hi el 2019 per primera vegada i forma part de les ciutats analitzades a l'última edició juntament amb Sant Cugat, Cerdanyola, Mollet, Manresa, Reus, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans i Santa Coloma de Gramenet.
Els resultats de l'estudi Ofercat 2019 s'han conegut aquest dilluns. En el cas de Rubí, el treball de camp ha comptat amb observacions a prop de mig miler de comerços i botigues, incloses una trentena de parades del Mercat Municipal.
L'Ofercat apunta que només un 37% dels negocis observats a Rubí han atès inicialment els seus clients en català. A més, el 43% ha continuat parlant en castellà amb els clients catalanoparlants. Són unes proporcions molt similars a les de Cerdanyola; en canvi, Sant Cugat compta amb un 54% d'atenció inicial en català i un 69% de canvi d'idioma.
Pel que fa a la retolació, un de cada quatre establiments observats a Rubí no té el seu cartell identificatiu en català, tal com ordena la Llei de protecció lingüística. El percentatge puja al 44% en el cas de la retolació de caràcter informativa, que la llei no obliga a redactar en català.
L'Ofercat també ha analitzat l'idioma d'inici dels webs o perfils a Facebook d'aquests establiments, i la proporció és similar: només un 24% el tenen en llengua catalana. Cal dir, però, que només s'ha pogut trobar presència a Internet del 29% dels comerços estudiats a la ciutat.
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha explicat durant la presentació d'aquest informe que "el comerç és una escola perquè rarament coneixerem algú que no hi vaig mai i les relacions d'ús lingüístic que es donen entre compradors i venedors són sempre reals i freqüents; és un àmbit molt important des del punt de vista de la política lingüística".
