Un mural en record de les víctimes de la Rierada decora la plaça 25 de Setembre
El creador del mural, Miquel Wert, explica que volia mostrar la solidaritat que es va generar arran de la catàstrofe
Des de fa unes setmanes, la paret principal de la plaça 25 de Setembre, al barri del mateix nom, està decorada amb un mural de l'artista Miquel Wert que recorda la Rierada de 1962. L'obra pictòrica simbolitza la unió i solidaritat de la ciutadania que, després de la catàstrofe, es va organitzar per reconstruir la ciutat física i emocionalment.
Mural del 25 de Setembre / Facebook 25 de Setembre. Mi barrio.
✍🏼 Belén Tierno Nebot
La plaça 25 de Setembre és l'espai de l'habitual homenatge a les víctimes de la Rierada que es fa cada any per recordar el tràgic succés. Fins ara hi havia una lona que recordava les víctimes amb els seus noms, però des de fa unes setmanes s'ha canviat per un mural.
L'obra està dividida en tres parts, en les quals es poden veure dos moments de treballs durant els dies posteriors a la tragèdia. La part central del mural reprodueix una escena real en què una filera de persones travessen la Riera de Rubí sobre un pont improvisat i amb una imatge de fons que recorda, com diuen algunes víctimes, que la zona de l'Escardívol era "un gran mar"
El creador de l'obra, Miquel Wert, ha explicat que va fer una primera tasca de documentació i es va fer una trobada amb veïns del barri per intentar copsar com havia impactat la tragèdia sobre les seves vides. La intenció de Wert, però, era mostrar la solidaritat que es va generar a partir de la catàstrofe i com la població va organitzar-se per reconstruir la zona i continuar endavant.
Mural a Neus Català a Malgrat de Mar/ Ajuntament de Malgrat
Wert també és autor d'un altre mural dedicat a Neus Català a la població de Malgrat de Mar. L'activista antifeixista està molt lligada a la comarca del Maresme, a on va treballar a diverses colònies tenint cura d'infants. De fet, la seva marxa a França, l'any 1939, tenia com a principal objectiu salvar els nens i nenes d'aquestes colònies. En aquest cas, el mural de Malgrat, titulat 'Cara i creu', reprodueix el famós retrat de Català amb el vestit del camp d'extermini de Ravensbrück i una imatge més positiva on se la veu caminant amb altres dones del moviment antifeixista.
