Una nena de Rubí bateja la nova missió espacial catalana
El tercer nanosatèl·lit que enlairarà la Generalitat s'anomenarà 'Minairó', un nom proposat per la rubinenca Jana Bassegoda, de nou anys, a través del programa InfoK del canal SX3. La nova missió espacial catalana sortirà els pròxims dies des de les instal·lacions de l'empresa SpaceX, d'Elon Musk, a cap Canaveral (Califòrnia).
✍🏼 David García
El primer nanosatèl·lit de la Generalitat es va enlairar el març de 2021 i, aleshores, l'audiència de l'InfoK va decidir que s'anomenaria 'Enxaneta', en un concurs en el qual van votar més de 10.000 infants. El segon artefacte va sortir a l'espai aquest gener i, novament, el seu nom el va posar l'audiència de l'informatiu juvenil. Després de 256 propostes, 10 finalistes i 20.000 vots, es va optar per 'Menut', el nom que va quedar en primera posició.
En aquell concurs, la segona opció més votada va ser 'Minairó', proposada per la rubinenca Jana Bassegoda i també pel selvatà Pol Flores. Ara, aquest nom ha estat l'escollit per batejar el tercer nanosatèl·lit català, que es posarà en òrbita aquest mateix mes d'abril.
La Jana, de nou anys i alumna de l'Escola Pau Casals, explica que els minairons eren éssers mitològics del Pirineu que vivien en un canut. Quan aquest s'obria, els follets sortien i preguntaven "què farem?, què direm?". Si la persona que havia obert el canut els encarregava una feina ràpidament, la feien. Però, si trigava més de cinc segons a respondre, la mataven:
Desenvolupament de la tecnologia 5G
La secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost, ha presentat aquest dimarts la nova missió espacial, acompanyada de Sergi Figuerola, CTIO de la Fundació i2CAT, entitat que gestiona la missió i que n'ha licitat el servei; i Jaume Sanpera, CEO de Sateliot, l'empresa desenvolupadora del nanosatèl·lit que proveirà el servei.
La missió de 'Minairó' serà provar nous usos del protocol de connectivitat 5G NTN, que no necessita infraestructures terrestres (antenes, receptors...) per funcionar. Les aplicacions pràctiques podrien passar per la gestió d'infraestructures remotes, el control de transports i mercaderies, o el monitoratge de cultius.
