Trini Julià: “Agraeixo el suport de tots els veïns perquè em sento responsable de l’incendi [a Pintor Coello]”

Fa poc més de dos mesos, un incendi a un edifici del carrer Pintor Coello va obligar a marxar de casa seva les 10 famílies que hi vivien. Des d’aleshores, totes estan reallotjades a casa de familiars o amics mentre duren les obres, que avancen ràpidament i podrien permetre el retorn abans de Nadal. Així ho han explicat a Ràdio Rubí el president de la comunitat, Quico Buil, i Trini Julià, propietari del pis on es va originar el foc, que han recordat l'angoixa viscuda el dia dels fets.

✍🏼 Pamela Martínez Ortega

Tot i la gravetat de l’incendi, la comunitat ha reaccionat amb rapidesa. Dos arquitectes que viuen a l’edifici van activar els tràmits immediatament i al cap de tres dies una constructora ja treballava a ple rendiment. Tant la comunitat com les assegurances han coordinat els pagaments perquè les obres avancin sense interrupcions.

Ara, la llum ja funciona, els baixants i l’aigua estan pràcticament enllestits i només queda pendent el gas a alguns pisos. Per això, es preveu que els veïns puguin tornar a casa seva al desembre. En el cas de Trini Julià, però, la tornada serà més lenta: el seu pis s’ha de refer completament i la previsió és que pugui recuperar-lo entre març i abril. Mentrestant, viurà temporalment en un pis del seu nebot al costat de l’edifici.

“La trucada de la meva filla va ser terrible”

Buil recorda aquell dia amb angoixa. Era fora de Rubí quan va rebre la trucada de la seva filla, que era al pis. “Només sentia ‘papa, moriré’. Em va enviar un vídeo amb flames sortint de sota del balcó”, explica. La família va agafar el tren corrents cap a casa en una mitja hora que ell descriu com “la més llarga de la meva vida”.

Quan els bombers van poder entrar, la magnitud dels desperfectes va quedar clara: portes cremades fins a l’àtic, l’escala malmesa i totes les instal·lacions del celobert destruïdes. Tot i que els pisos superiors no havien cremat, no tenien cap servei bàsic per poder-hi viure.

Un incendi “estranyíssim”

Per la seva banda, Trini Julià també reviu amb dolor aquell divendres a la tarda. Havia sortit a passejar la gossa i, en tornar a casa, va veure “una flama petita al sofà”. En tirar-hi aigua, el foc ja era imparable. El seu fill el va ajudar a sortir, però la mascota no va poder sobreviure.

Els pèrits han confirmat que la causa va ser l’encesa fortuïta d’una base triple d’endoll, un cas “raríssim”, segons l’investigador. “Em van dir que és més fàcil que et toqui la loteria”, lamenta Julià.

El seu habitatge va quedar completament destruït i no s’hi va poder salvar res.

L’incendi també ha obert un debat sobre les instal·lacions elèctriques dels edificis antics. Buil considera que caldria revisar diferencials i quadres elèctrics en comunitats de més de 40 o 50 anys.

Malgrat la duresa de la situació, tant Buil com Julià coincideixen que l’incendi ha enfortit els lligams entre els veïns. Julià, molt afectat pel sentiment de responsabilitat tot i que va ser un accident, agraeix el suport rebut: “M’he sentit estimat. No em deixaran marxar”.

Actualment, moltes famílies viuen en cases de familiars i amistats. Algunes fins i tot dormen en matalassos a terra amb criatures petites, a l’espera de tornar a la normalitat.

Buil i Julià han lamentat que l’Ajuntament, més enllà d’una visita inicial de l’alcaldessa, no s’hagi tornat a interessar per la situació de les famílies.