Episodis etiquetats amb Rubialdia
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Espectacle familiar: Hotel Bocarest El programa ens apropa a la proposta Hotel Bocarest, un espectacle de la companyia Tot el Cier que aposta pel llenguatge corporal, prescindint de la paraula. • Característiques principals: - Els intèrprets utilitzen objectes quotidians per fer malabars. - Combinen tècniques de circ com el Dragon Staff o el Botelflair amb una dramatúrgia còmica. - L'obra es defineix com un mix entre humour i tècnica potent per a tots els públics. "Creiem molt en la potència del cos i creiem molt en que a través del cos es poden explicar moltes coses i que no necessitem ficar-hi paraules" Cinema: El cicle Gaudí El magazín destaca la pel·lícula Sorda, dirigida per Eva Libertat. És un retrat íntim sobre la primera maternitat des de la perspectiva d'una dona sorda, elogiat pel seu disseny sonor i les interpretacions del repartiment. Recomanacions Literàries L'espai literari ens brinda propostes actuals amb la visita de l'Enric Pallarès i la Carme Pumareda: • Gastar diners de Teodor de Mas: Més enllà de l'economia, proposa reflexions sobre la gestió del temps i la vida personal. • Vorejant l'abisme: Una història sobre l'amistat, les addiccions i la salut mental en l'adolescència. • La calavera de l'apòstol de Jaume Clotet: Un thriller d'aventures al més pur estil Dan Brown, però amb un ADN local reconeixible. • El mar que brilla i riu de Montse Barderi: Una novel·la lírica on el narrador no és una persona, sinó el propi mar, explorant temes com la identitat i l'envelliment. • Hansel i Gretel i Cugat: Propostes il·lustrades clau per fomentar el gust per la lectura en els més petits.
Panorama general Tertúlia coral amb enfocament local i internacional: del conflicte del Sàhara Occidental (50 anys de la Marxa Verda i dels Acords de Madrid) a l’objectiu climàtic de la UE (-90% CO2 el 2040), passant per joventut i xarxes, llibertat d’expressió i les memòries del rei emèrit. "Nosaltres volem el dret a l’autodeterminació" (posició sahrauí, via Pijuan) Sàhara Occidental: 50 anys després Context i ONU • Recordatori de la Marxa Verda (1975) i els Acords de Madrid: ocupació del territori aprofitant l’agonia del franquisme. • La MINURSO (1991) neix per preparar un referèndum d’autodeterminació; mai no s’ha celebrat. El Marroc bloqueja el cens i el mecanisme del referèndum des de finals dels 90. • Nova resolució del Consell de Seguretat: es llegeix com una continuïtat que no tanca la porta al referèndum, però amb escepticisme sobre el compliment real. Geopolítica i interessos • Paper de Marroc–EUA–Israel i França: aliances, reconeixements i inversions estratègiques. • Interès econòmic clau: fosfats de Bucraa, petroli a les aigües i posició estratègica (accés atlàntic, Argèlia). • Repressió i control del territori: menció del mur militaritzat i el seu cost. "Hi ha un mur armat… que li costa al govern del Marroc 500 milions d’euros diaris" (afirmació a la taula) Espanya i Rubí • Crítica a la fluctuació de la posició espanyola (suport a l’autonomia marroquina vs. responsabilitat històrica i legal internacional). • A Rubí: mocions (2019, 2020, 2022), germanament amb Guelta i Vacances en Pau; es denuncia manca de continuïtat política i d’actualització dels agermanaments. Memòria i educació • Proposta de unitat didàctica sobre el Sàhara per a escoles locals (primària i secundària) i debat per ensenyar el franquisme de manera rigorosa. Agenda • 14 de novembre, 18:30, Biblioteca Mestre Martí Tauler: xerrada “50 anys dels Acords de Madrid; 50 anys de resistència i ocupació del poble sahrauí” (amb l’ACAPS, Front Polisari i Rubí Solidari). Clima a la UE: objectiu ambiciós i dubtes L’acord • Els 27 ministres de Medi Ambient de la UE avalen: −90% d’emissions el 2040 (base 1990) i −66%/−72% el 2035. La ministra espanyola parla de caràcter vinculant amb flexibilitat opcional. Crítiques i instruments • Escepticisme sobre el compliment real i la COP (“cites anuals sense resultats sòlids”). • Debat sobre drets d’emissió: pagar per contaminar versus polítiques de reducció reals. Infraestructura i fiscalitat • Clau: transport públic freqüent i extens (models com Xina en escala i Països Baixos en bicicleta, però enfoc en transport massiu). • Comparativa amb nòrdics: s’accepten més impostos quan el retorn en serveis (guarderies, menjadors, horaris) és tangible. Denúncies de falta d’inversió i planificació a casa nostra. Joventut, xarxes i política Desafecció i desinformació • Generació preparada però vulnerable a paranys digitals (influencers, “cursos”, discursos d’odi), manca de fact-checking i alfabetització mediàtica. • Preocupa el creixement de l’extrema dreta (ex.: Vox), amplificat per xarxes socials i missatges simplets. Llibertat d’expressió i justícia Cas Pau Major (Rubí) • El judici per protestes del 2021 (entrant Pablo Hasél a presó) s’ajorna al març de 2027 per manca de citació d’una part. Crítiques a la lentitud i disfuncions del sistema judicial i la indefensió prolongada. Rap i límits • Debat sobre Hasél i Valtònyc: límits de la llibertat d’expressió, “efecte Streisand” i politització del gènere. Distinció entre qualitat artística, contingut polític i judicialització. El llibre del rei emèrit • Avanç editorial i filtracions: diners d’Aràbia Saudita (el “lleig” de rebutjar-los), relació amb el fill (protecció de la institució), i elogis a Franco. Reacció a mig camí entre la sàtira i la indignació. "Què passa, no se puede ser amigo de una mujer?" (frase citada amb to polèmic) Idees clau • Autodeterminació sahrauí i compliment de resolucions de l’ONU. • Objectius climàtics ambiciós vs. instruments efectius i inversió en transport públic. • Alfabetització mediàtica per a joves i combat de la desinformació. • Garanties judicials i proporcionalitat en casos de llibertat d’expressió.
Política municipal i ciutat Aparcaments i cas Salvador Allende • Es debat la moció per millorar la gestió d’aparcaments (amb focus en la plaça Salvador Allende). • El PSC vota en contra perquè considera que la moció recull “obvietats” ja en marxa; admeten el malestar dels usuaris i asseguren que treballen en solucions. Zona de Baixes Emissions (ZBE) • Implantació prevista dins el termini legal. • Conveni amb l’ATM per a una plataforma única d’autoritzacions i adjudicació/instal·lació de càmeres (reforç de les de l’Illa de Vianants). • A Rubí, la ZBE coincideix pràcticament amb l’Illa de Vianants. Escoles bressol (Sol Solet i La Lluna) • El govern confirma la municipalització per al curs 2027-2028. • Entenen la pressa de les treballadores, però subratllen que hi ha procediments administratius i complexitats. • Voluntat de diàleg i d’“aprendre” d’experiències d’altres ciutats. Ordenances i Pressupost 2025 • En curs de treball intern; compromís d’avançar l’aprovació respecte l’any anterior. • Èmfasi en executar l’actual pressupost mentre es negocia amb l’oposició el nou. Enquesta de Satisfacció Ciutadana • Resultat global positiu; milloren els indicadors de servei i satisfacció. • Preocupacions prioritàries: aparcament i seguretat. • Repte de comunicació: una part de la població no vol ser informada; cal millorar el coneixement de serveis com el servei de mediació i programes com L’alcaldessa als barris. Medi ambient i energia Tancament i restauració de l’abocador de Can Canyadell • Acord amb Puigfel per clausurar i restaurar un dels abocadors més grans de les darreres dècades. • Es destaca que l’alternativa de retirar residus hauria implicat fins a 13 anys de camions pel camí d’Ullastrell. • L’empresa presentarà un pla de restauració en 4 mesos des de la convalidació judicial; l’Ajuntament l’analitzarà per garantir la solució òptima. Fotovoltaiques i planejament • Debat obert sobre usos futurs (p. ex. plaques fotovoltaiques), però es prioritza primer restaurar l’espai. • Modificació de planejament en curs: abans de consumir sòl, cal esgotar el potencial de teulades industrials. • Calendari: aprovació definitiva abans del juny vinent (després de la provisional i la CTU). Comunitat energètica pública • Es posa com a referent l’INS La Serreta, per un pilot d’energia compartida entre edificis; model de comunitat energètica pública a seguir. Urbanitzacions • Iniciades millores molt demandades: senyalització horitzontal, asfaltatge i voreres. • Compromís de seguiment amb el veïnat; repte d’elevar estàndards en un territori molt extens. Ciència – “Guaita que tenim” (Sergi Corral) Com neixen les muntanyes: orogènia i tectònica • Definició d’orogènia: conjunt de processos tectònics que deformen i eleven l’escorça formant serralades. • Processos clau: col·lisió, separació i subducció de plaques tectòniques; també dorsals oceàniques, metamorfisme i intrusió de magmes. Energia i sismicitat • La tectònica de plaques allibera de l’ordre de 10^13–10^14 W de potència mitjana. • Els terratrèmols són l’“esternut” del planeta: relaxacions puntuals d’una energia immensament superior en joc. Grans orogènies (exemples i cronologia) • Caledoniana (490–390 Ma): Highlands escocesos, Apalatxes primigenis. • Herciniana/Varisca (370–290 Ma): Massís Central francès, Sistema Central ibèric; reforç dels Apalatxes; naixement de Pangea. • Alpina (des de ~65 Ma, encara activa): Alps, Pirineus, Himàlaia, Càucas, Atles; forta sismicitat associada. • Laramiana (80–35 Ma): Muntanyes Rocalloses (oest d’Amèrica del Nord). Esports (RÀDIO RUBÍ) Futbol • Unió Esportiva Rubí: victòria 3–1 davant el Martinenc a Can Rosers; equip quart i a només 2 punts del líder. Proper duel clau vs Manlleu. • Tercera Catalana: Penya Blaugrana Ramon Llorens (visita fora), Rubí B (rep l’Atlético Club de Futbol, Molins), Olímpic B (vs Llorençà) per canviar dinàmica. Altres disciplines • Handbol: Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) vs Terrassa B (rival de zona baixa). • Vòlei Rubí: masculí visita el líder Sant Quirze; femení rep Martorell. Cultura i música Aniversaris • Emma Stone (37), Thandiwe Newton (53), Sally Field (73), Candelaria “Lele” Tinelli (35). Recomanació musical • Demà es publica “Kilòmetre Zero”, nou àlbum de Pablo Alborán. • Disc orientat a l’essència i la senzillesa; edició física de luxe (CD, llibreta, brúixola funcional i postal signada). • Gira mundial 2026–27; s’escolta el single “Mis 36”. “Parar y respirar y volver a ese tiempo en el que uno se dejaba llevar por la intuición siempre es bueno, sobre todo cuando se trata de un artista.” — Resum emès a “Rubí al dia” (RÀDIO RUBÍ).
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Context i fil conductor Rubí al dia (RÀDIO RUBÍ) dedica el tram magazine a dues parts clau: - Agenda cultural local (teatre, literatura i activitats) amb propostes a Rubí i Barcelona. - Repàs ampli d’estrenes de cinema de la setmana, amb focus en títols espanyols i internacionals destacats. També hi ha moments musicals i d’efemèrides cinematogràfiques. Agenda cultural a Rubí i entorn A La Sala (Rubí) • Cinema en català: Sorda (divendres, 20 h). Drama sobre la maternitat d’una dona sorda i els canvis a la parella. • Teatre familiar: Hotel Bocarest (diumenge, 18 h). Proposta familiar en gira per la Xarxa d’espectacles. 25N – Eliminació de la violència envers les dones • Suelta-lo ya, conyo (Aida Picon Fernández). Espectacle gratuït a La Sala que barreja tetragestual, comèdia i teles aèries per tractar masclisme, tabús i salut mental. "El teatre no és per això, la cultura, per remoure i tal." • Posa en qüestió els models femenins apresos (p. ex. princeses Disney 90s) i proposa una catarsi col·lectiva. Teatre a Barcelona • Fins la cuina (Sergio Zerdán), Sala Pangolí. Comèdia crítica sobre l’habitatge i l’absurd del mercat del lloguer. "Buscar un pis és un camp de batalla... i al final va sortir bastant fàcil: a l’agost ja estava escrit." Literatura a Rubí • Gisela Morós – Vivo en tu mirada. Segona part de la seva duologia romàntica amb humor i intriga. Presentació (dijous, 19 h) a Sant Jordi Parc; disponible a L’Ombra i El Racó del Llibre. "Si està ben fet, un llibre romàntic és molt xulo... vaig començar a fer els meus personatges, les meves històries." • Carmen Moreno – Tres voltes rebel (poesia, memòria i reivindicació femenina) a la Biblioteca Mestre Martí Tauler (divendres, 18 h), amb música de Valiente Folk i la participació de la Cuca Fernández. "Tenir un editor que et doni força en moments d’alts i baixos és súper gratificant." Talent rubinenc fora de casa • Rubén Juste a Madrid: Oliver Twist, el musical de Los niños olvidados (Teatro La Latina, del 12/11 al 31/01). Paper de Fagin en una versió amb música original i posada en escena nova. "La gent no trobarà les cançons d’Oliver: és una creació totalment nova." Música i efemèrides • Aniversari de Tilda Swinton i record de "Tenemos que hablar de Kevin"; s’escolta "Last Christmas" (Wham!). • Homenatge a Famke Janssen amb "The Kids Aren’t All Right" (The Offspring) i referència a "The Faculty". Estrenes de cinema de la setmana Bugonia (Yorgos Lanthimos) • Comèdia fosca de ciència-ficció i thriller psicològic; amb Emma Stone, Jesse Plemons i Alicia Silverstone. • Remake de "Save the Green Planet!": dos joves segresten una CEO que creuen extraterrestre. • Temes: desinformació, conspiracions, veritat líquida. Humor negre, posada en escena claustrofòbica i interpretacions potents. Dos forajidos (Rust) • Western de Joel Souza amb Alec Baldwin. • Un avi fuig amb el nét de 13 anys, condemnat a la forca. Road movie intergeneracional sobre culpa i lligams familiars. • Context: polèmica pel tràgic accident al rodatge (mort d’Halyna Hutchins). Siempre es invierno (David Trueba) • Basada en la novel·la pròpia "Blitz"; amb David Verdaguer i Isabel Reiss (Olga). • Arquitecte abandonat en un congrés a Bèlgica troba una nova calma i connexió amb una dona més gran. • Temes: desarrelament, maduresa, segones oportunitats. Leo y Lu (Carlos Solano) • Road movie emotiva: una nena de 10 anys escapa d’un centre d’acollida i es creua amb un home que evita enfrontar-se a si mateix. • Humor, tendresa i transformació mútua. Primer llarg de Solano després d’una etapa premiada en curtmetratge. Predator Badlands • La franquícia "Depredador" gira el focus: el Predator és protagonista i víctima en un planeta letal. • Aliança improbable amb una androide (Elle Fanning). Supervivència i redempció en clau d’acció i SF. Reversión (Jacob Santana) • Thriller psicològic amb Jaime Lorente i Belén Rueda. • Un jove sospita que el germà que ha tornat després d’un segrest no és qui diu ser. Identitat, paranoia i família. Subsuelo (Fernando Franco) • Adaptació de Marcelo Luján. Bessons pateixen un accident i la família amaga secrets. • Culpa, silencis i tensions en un thriller familiar subtil. La princesa orgullosa (doblada al català) • Remake del clàssic txec (1952). Príncep que es disfressa de jardiner per conquistar una princesa rebel. • Conte familiar sobre identitat i honestedat emocional. Altres mencions • Documental "Heridos" (avortament). • "El Mago de la Ciudad Esmeralda: El Camino de Baldosas Amarillas" (nou enfoc a l’univers d’Oz). • Restrena de la saga Crepúsculo a diverses sales. Idees clau • Agenda local rica i diversa: teatre social, presentacions literàries i connexions amb talent rubinenc. • Cartellera amb pes de temes familiars i identitaris (culpa, vincles, redempció) i mirades autorals (Lanthimos, Trueba). • Espai per a cinema en català i per a públic familiar. • Vincles constants amb l’ecosistema cultural de Rubí: La Sala i la Biblioteca Mestre Martí Tauler.
Resum executiu Tres grans blocs a la tertúlia: Enquesta de satisfacció de Rubí: dades clau, percepcions d’inseguretat, debat sobre aparcament i gestió urbana, accessibilitat i valoració de serveis. Habitatge i lloguer de temporada: aturada al Parlament, debat sobre regulació, lloguer social, especulació i impacte social del model d’habitatge. Nova York i canvi de cicle polític: nou alcalde jove i musulmà, agenda social, resposta al trampisme i debat sobre Palestina/Israel a l’espai públic. "El 74% de la mostra diu estar satisfeta de viure a Rubí", però la satisfacció baixa 5 punts respecte l’últim estudi. 1) Enquesta de satisfacció de Rubí Dades principals (resultats) • 74% satisfets de viure a Rubí (↓ 5 p.). 6% insatisfets (↑ des del 4%). 2/10 ni agrada ni desagrada. • Principals preocupacions: inseguretat i vigilància, manteniment i neteja (voreres en mal estat, pudor de contenidors), i aparcament al centre. • Seguretat percebuda: ciutat 5,6 (↑ de 5,2), barri 6,5, casa 7,7 (↓ unes dècimes). • Serveis millor valorats: Font del Ferro (8,1), Escoles Bressol (7,9), Rubí Forma (7,8), Ràdio Rubí (7,4), Serveis Socials (7,3), Agents pel Civisme i OAC (7,1). • Coneixement de serveis: desconeixement general del servei de mediació, regidors de districte i programa “L’Alcaldessa als barris”. Metodologia, mostra i biaixos • Mostra: 420 entrevistes (maig-juny) — debat sobre representativitat (0,5% de població). • Recordatori: qui encarrega l’enquesta (Ajuntament) pot introduir biaixos d’agenda, però les tendències són útils. Inseguretat: percepció vs realitat i rol de la comunitat • Increment de nota de seguretat, però sensació al carrer aparentment pitjor per molts veïns. • Proposta clau: urbanisme i comunitat per ampliar “la casa” al barri — reactivar espais centrals (ex. antics cinemes a Les Torres) per cohesió social i activitat. “La gent ha d’ampliar l’àmbit de casa al seu immediat exterior, que és el barri.” Aparcament i mobilitat: gestió, cultura i incentius • Rubí tindria suficient oferta d’aparcaments, però mala gestió i infrautilització de soterrats. • Problema cultural: expectativa de gratuïtat al carrer; proposta d’incentius econòmics (bonificacions per compra de proximitat). • Controvèrsia: tancament de la plaça Salvador Allende per suposats motius estructurals (demanen informes tècnics públics). • Zona taronja: 34% no la coneix; 28% la coneix però no l’usa — cal pedagogia i difusió. Accessibilitat i serveis • Millora històrica en voreres practicables (record del “Panot Rubí”), però manca d’adaptacions per a persones invidents (col·laboració amb l’ONCE irregular). • Valoració de Ràdio Rubí 7,4 i reconeixement general a serveis municipals — amb mirada crítica sobre l’ús preelectoral de les dades. 2) Habitatge i lloguer de temporada (Catalunya) Tramitació i posicions polítiques • Aprovació ajornada: PP i Junts demanen dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la regulació del lloguer de temporada. • Govern (S. Paneque): convençuts de la legalitat; aplicació prevista cap a 2026 (regulació temporal i en zones tensionades). • Crítiques: PP parla de “mercat destrossat” pels Comuns; Junts denuncia tramitació precipitada i inseguretat jurídica. Preus, turisme i necessitat de regular • Objectiu: evitar driblar topalls del lloguer via temporada/turístic. • Realitat: ingressos del lloguer turístic poden superar múltiples vegades el lloguer tradicional — incentiu clar a desviar oferta. • Conseqüència social: llars destinant 40-60% d’ingressos a l’habitatge, molt per sobre del 30% recomanat. “S’ha de regular? Sí. La manera és complexa, però cal fer-ho.” Lloguer social i oferta • Propostes: lloguer social indexat a ingressos; incentius locals; reforçar parc públic. • Visió crítica del sector: pressió per construir i rebuig al 30% de protecció oficial — es denuncia especulació i inflació de preus. Impacte social i planificació urbana • Efectes: sobreocupació, habitacions rellogades, ocupacions per necessitat, pèrdua de comunitat als edificis i barris. • Avertiment sobre grans expansions urbanes sense serveis acompanyants (salut, educació, serveis socials) i baixa reserva social. Mirada històrica i estructural • Exemple del Decret de socialització de 1937: municipalització d’habitatges no principals — com a prova que intervencions valentes poden resoldre el problema. • Diagnosi sistèmica: concentració de riquesa (80% en mans del 10%) i habitatge com a actiu financer dificulten solucions si no hi ha gir de valors cap a la col·lectivitat. 3) Nova York: signe de canvi? Nou alcalde i agenda social • Triomf del candidat no-trampista, jove (34 anys) i musulmà, amb promeses de polítiques socialistes (habitatge, sanitat, impostos als rics). • Lectora optimista: possible inici de canvi de cicle. Realitat social i fractura política • Testimoni de carrer: sous baixos (15 $/h) i lloguers altíssims (Bronx: 2.800 $ per 2 habitacions) — precarietat que alimenta discursos trampistes fins i tot en col·lectius llatins. Palestina/Israel i pressions • Alcalde pro-Palestina: s’anticipen tensions amb el lobby jueu a NY. • Complexitat social: presència de jueus ortodoxos encapçalant marxes propalestines; debat sobre crítica a l’Estat israelià vs antisemitisme. “Posicionar-se contra el genocidi no és antisemitisme.” Idees clau a retenir Rubí: alta satisfacció però preocupen inseguretat, neteja i aparcament; cal gestió d’aparcaments, pedagogia i urbanisme per a la comunitat. Habitatge: imprescindible regular el lloguer de temporada i ampliar lloguer social; abordar el problema com a repte sistèmic i no només d’oferta. Nova York: senyals d’agenda social en ascens; la batalla simbòlica i material (habitatge, fiscalitat i convivència) marcarà el rumb.
Resum general Programa de Rubí al dia amb entrevistes, verificació de notícies, esports i música. Les parts clau són l’entrevista a l’economista-escriptor Teodor de Mas Valls sobre el seu llibre “Gastar diners”, la secció de desmentits “Casant Fake News”, el bloc d’esports amb novetats tecnològiques de clubs locals i resultats del CN Rubí i la prèvia de la UE Rubí, a més d’aniversaris i una recomanació musical de Wings (Paul McCartney). Entrevista: Teodor de Mas Valls — “Gastar diners” (156–1149) Tema central: com passar de “Fer diners” a gastar-los bé amb propòsit, control i serenor. Idees clau • Estalviar és el més difícil en una societat de consum; després, per a qui ha estat molt estalviador, també costa “permetre’s” gastar bé. • Fer el pas a gastar amb criteri requereix canviar el xip: deixar d’obsessionar-se pel darrer euro i prioritzar qualitat de vida. • Pressupost sempre: tant si ingresses 1.500 com 15.000 al mes, cal tenir el control. • Ingressar més vs. gastar menys: és més motivador intentar guanyar més (p. ex., demanar augment al gener) que retallar cada euro; idealment, fer totes dues coses. • 3 errors típics: habitatge (hipoteques massa grans i llocs on no vols viure), parella incompatible amb l’estalvi, i cotxe sobredimensionat. • Gastar amb propòsit, cultura i experiències: educar fills, transmetre llengua i receptes, escriure, donar, viatjar, temps i espai, i també invertir. Quotes destacades “Els diners com a tal no tenen cap més utilitat que acabar-nos els gastant… a viure.” “Avaluar si ‘us compensa’ és clau: la vida no és blanc o negre.” “Els diners són com un pantà: si no s’omple, o entra poca aigua (ingressos) o en surt massa (despeses).” “Tenir fills és la millor inversió… cara, però la millor.” Consells pràctics • Porta un pressupost (Excel o similar) i revisa ingressos/despeses cada mes. • Demana un augment si portes anys i ets més productiu. • Investeix en idiomes: multipliquen oportunitats i salaris. • Mantén una jerarquia flexible de 12 blocs per gastar/invertir (vacances, menjar, cultura, temps, espai, donar, negocis, ETFs/accions, etc.). • Objectiu a 5 anys: que el temps jugui a favor i acumulis coixí, per protegir-te davant imprevistos. Casant Fake News amb Ariel Benavente (1495–2041) DANA i recursos estatals • Afirmació falsa atribuïda a “Mazón”: que el govern no va enviar recursos. • Dades verificades: el 29/10 es despleguen >1.000 UME, +200 Exèrcit de Terra, 1.800 Policia Nacional i 750 Guàrdia Civil; el 05/11, ajudes per 10.600 M€. • Sobre l’AEMET: es va esmentar Serranía de Cuenca en conversa tècnica, però no es va dir que el temporal remetria; és enganyós afirmar-ho. Vídeo viral Guàrdia Civil amb patinets • Clip de TikTok amb patinets “corporatius” de Guàrdia Civil: generat amb IA. • Indicis: lletres deformades/il·legibles, cap font oficial ho publica. UNICEF i la fam a Gaza • Article de JNS atribueix a UNICEF que “no hi ha fam a Gaza”: fals. • UNICEF reafirma la fam i la validesa de les mesures estandarditzades (cintes MUAC – perímetre braquial infantil) per avaluar la desnutrició. Esports a RÀDIO RUBÍ App de gestió de clubs creada a la UAR (2254–2658) • Nova aplicació ideada per Jairo Lorenzo (president de la UAR), enfocada a la gestió administrativa: cobraments, pagaments, viatges, comunicacions amb socis. • Beneficis: elimina cues, agilita tràmits, adaptable a cada entitat i esport; ja desperta interès fora de Rubí. UE Rubí: prèvia vs. Martinenc — Lliga Elit (2685–2786) • Partit avui a les 20:00; si la UE Rubí guanya, se situa 2a amb 13 punts. • Dades del rival: el Martinenc rendeix millor fora de casa; entrenat per José Solivelles; històricament, no ha guanyat a Rubí (3V-4E). CN Rubí: victòria a Divisió d’Honor (2786–2871) • CN Rubí 12–11 Tenerife: triomf clau després de 5 partits sense vèncer-los, fonamentat en defensa sòlida. • Impuls anímic i de punts en la lluita per la permanència a la Divisió d’Honor. Aniversaris (2919–3193) • Eva González (45) — presentadora de MasterChef i La Voz. • Rafa Sánchez (64) — vocalista de La Unión (“Lobo Hombre en París”). • Teresa Rabal (73) — actriu i cantant infantil (“Veo, veo”). • Marco Verratti (33) — futbolista italià, migcampista. • Bryan Adams (66) — cantant i compositor (“Summer of ’69”). Recomanació musical de Robert Fernández (3206–3429) • Reedició recopilatori de Wings (post-Beatles de Paul McCartney), supervisada pel mateix McCartney. • Formats diversos pensats també per regal de festes: edicions limitades en vinil de color i box amb material extra. • Inclou clàssics com “Live and Let Die”.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Resum general del programa Rubí al dia a RÀDIO RUBÍ combina cultura local, història i enogastronomia en un episodi molt complet. Destaca la presentació de la conferència “Rubí, la Guerra Civil en color” (Auditori Vallonrat) amb el seu autor, Manel Soler, i el retorn de la secció de vins amb Maria Rosas, que repassa la verema 2025 i fa recomanacions per festes. També hi ha agenda cultural amb invitacions i dues píndoles musicals en homenatge a Chris Difford. "He intentat documentar-ho gairebé tot amb fotografies… i acolorir-les per fer-ho més proper" — Manel Soler Entrevista: “Rubí, la Guerra Civil en color” (Manel Soler) Contingut clau • Conferència: 13 de novembre, 18 h, a l’Auditori Vallonrat. Organitza el Centre d’Estudis Rubinencs. • Format: imatges històriques de Rubí acolorides amb eines d’intel·ligència artificial per apropar el passat a l’espectador. • Abast: primera part del període bèl·lic a la ciutat; possibilitat de 2a part si hi ha interès. • Recerca: 2 anys de treball en arxius (locals i nacionals), més de 100 personatges, majoria reals. L’autor prepara també una novel·la històrica ambientada als anys 30. Apunts històrics i hallazgos • Violència inicial: matisos sobre autoria local vs. forana en els primers assassinats; importància dels testimonis en consells de guerra i la documentació existent. • Desproporció de condemnes: especialment en la postguerra immediata; penes “estàndard” (12 anys i un dia) i execucions discutibles. • Anècdotes reveladores: - El paper d’un jove executor conegut com el “Gordito” i la distinció entre executor i cervell. - La Creu dels Caiguts: errors i omissions en llistats; cas d’un nom inexistent (“Emilio Escobar”) que en realitat era Emilio Soler. • Metodologia visual: acoloriment de fotos complexes (ex.: cavalleria del PUM/POUM) per ressaltar símbols i context. Secció de vins amb Maria Rosas: verema 2025 i recomanacions Estat de la verema 2025 • Després d’anys difícils, millora notable: vinya sana, menys malalties, més producció que en els últims tres anys (tot i estar per sota de la mitjana 2013–2023). • Impacte per al consumidor: disponibilitat més estable (sobretot blancs) i esperança d’estabilitat de preus. Mercats i preus • Aranzels i incertesa als EUA: frenen exportacions d’alguns cellers; part d’aquest vi queda al mercat europeu/asiàtic. • Efecte esperat: contenció de preus i Nadal més tranquil. Recomanacions per festes • Escumós (Corpinat): Viader – Finca La Llena 2021 - Perfil: molt fi i elegant, bombolla integrada, punt de criança i notes de brioixeria. - Context: projecte sostenible i autosuficient, estil de gran finor. • Negre (DO Empordà): Finca Malaveïna (Perelada) - Més presència de garnatxa i carinyena, fruita viva, fusta ben integrada; vi de referència i molt complet. • Blanc: Deliri Floral (Eduard Viader) - Aromàtic, sec i gastronòmic; molt accessible i versàtil (ideal per començar lots de Nadal). Agenda cultural i invitacions Propostes a la ciutat • Cicle Gaudí al Teatre Municipal La Sala: film “Sorda” (divendres, 20 h). Invitacions disponibles al programa. • Familiar: Hotel Buquerès (diumenge, 18 h) amb La Xarxa d’Espectacles. També amb invitacions. Música destacada Homenatge a Chris Difford • Tema: “Angel Eyes” de Wet Wet Wet (coescrit per Chris Difford). Recordatori del seu aniversari i de la seva trajectòria. • Tema: “Tempted” de Squeeze (clàssic associat a Difford), amb comentaris sobre la banda i vocalistes. Idees clau • La història local guanya força amb imatges en color que faciliten l’empatia i la comprensió. • La verema 2025 porta aire fresc al sector: més volum i millor qualitat, amb preus potencialment més estables. • Cultura de proximitat: cinema i teatre per a tots els públics al centre de Rubí, amb suport del programa.
Resum executiu Episodi amb tres eixos clau: Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Rubí: dades, restriccions, posicions polítiques i reptes d’execució i compliment. Municipalització de les escoles bressol Sol Solet i La Lluna: anunci, calendari, recels de plantilla i complexitat tècnica. Dimissió de Carlos Mazón (País Valencià) i comissió pel DANA: context, discurs, responsabilitats polítiques vs. jurídiques i reacció social. 1) Introducció i sumari del programa Participants i to • Presentació àgil i recordatori de participació d’oients. • Enunciat dels temes del dia, amb avís que el bloqueig polític estatal marcarà la part final. 2) Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Rubí Què s’aprova i on • Entrada en vigor prevista al desembre (sense data tancada; pendent d’instal·lació de càmeres). • Àmbit: 55 ha al centre (18,9% del sòl residencial), inclou l’illa de vianants i +50 equipaments. La llei marca 25% mínim, però Rubí acull una moratòria per a la segona revisió. Qui pot entrar i qui no • Restringits: vehicles sense etiqueta ambiental (benzina <2001 i dièsel <2006, principalment). • Permesos: 0, ECO, B, C. Nota: a mig termini, l’etiqueta B també pot quedar exclosa. • Excepcions: veïns empadronats dins ZBE, titulars/llogaters d’aparcaments dins perímetre, autoritzats a l’illa de vianants, serveis d’emergència, activitats professionals essencials i PMR. Debat polític al ple • PSC + Comuns: aposten per compliment de la llei i equilibri salut/realitat socioeconòmica. • UB i ERC: veuen la ZBE curta; reclamen més ambició i protecció d’entorns escolars. • PP i Vox: consideren la mesura excessiva i injusta; defensen la lliure circulació. "Aquesta ordenança [...] millor conjuga el compliment de la llei amb la realitat socioeconòmica" (posició de govern). Compliment i control • Càmeres i lectura de matrícules com a pilar del control; es reclama fer-la complir de veritat. • Dubtes operatius: volum d’excepcions, gestió i verificació (empadronament, permisos, etiqueta…). Possible fase informativa abans de sancions. • Comparacions amb altres normatives de convivència (patinets, soroll, gossos potencialment perillosos) per alertar de la bretxa entre norma i aplicació. Transport públic i alternatives • Servei actual percebut com a útil però millorable: freqüències d’uns 20’ en laborables; bus a demanda per urbanitzacions; problemes d’hores punta i puntualitat amb pluja. • Saturació escolar (ex. 14:30–15:00): alumnes es queden a fora. Propostes: vehicles més grans en franges crítiques. • Infraestructura clau: proposta d’estació d’autobusos digna al voltant del Rubí Forma i impuls d’una 2a estació dels FGC per descongestionar aparcament i facilitar intermodalitat. Escola i mobilitat infantil • Reclam d’entorns escolars segurs: fomentar anar a peu i itineraris segurs; cauteles amb aparcament dissuasiu si perpetua l’ús del cotxe. Idees força • Mesura necessària i amb afectació real a una minoria de vehicles. • Cal fer-la complir perquè tingui impacte ambiental i de salut. • Millores de transport i entorns escolars han d’acompanyar l’aplicació. 3) Municipalització d’Escoles Bressol (Sol Solet i La Lluna) L’anunci • El govern confirma gestió directa amb objectiu d’aplicació abans del curs 2027–2028 i equiparació progressiva de condicions amb la Bruna (ja internalitzada). • Protesta (plantilla i famílies) durant el ple: desconfiança pels terminis i demanda que el procés no s’allargui 3 anys. "No ens creiem compromisos fins que no veiem avenços; en un any es podria fer." (posició de treballadores) El perquè dels terminis • L’accés a la funció pública requereix procediments (opos/concurs, borses, mèrits), i una absorció massiva implica augment del capítol 1 i reforç de RRHH. • Es rebutja el transvasament directe de personal des d’una concessionària: no és possible legalment. Objectiu de fons i garanties • Meta central: igual treball, iguals condicions per a tota la xarxa municipal d’EBM. • No deixar ningú enrere: disseny tècnic que minimitzi riscos d’exclusió. • La municipalització és compromís de govern (PSC–Comuns); incomplir-lo tindria cost polític. Es reclama seguiment sindical i ciutadà. Idees força • Decisió ben encaminada, amb complexitat tècnica real. • Vigilància i transparència durant el desplegament. 4) Dimissió de Carlos Mazón i comissió pel DANA Context • En l’aniversari de la DANA (229 víctimes mortals), arrenca al Congrés la comissió d’investigació; compareixen associacions de víctimes. • Mazón anuncia que plega (primer sense dir “dimito” i després per escrit) i fa un discurs de disculpa parcial, amb crítica a la resposta estatal. Lectura del discurs i responsabilitats • Crítica general a la victimització del president davant d’un dol col·lectiu. • Rebuig a les excuses sobre avaluacions tècniques i timing: es considera que la reacció institucional va ser tardana i negligent en un context d’alertes i informació massiva en temps real. • Distinció clara entre responsabilitat política (exigir presència, decisions i exemplaritat) i responsabilitat jurídica (que depèn d’una instrucció judicial en curs i dels aforaments). "Ho vam fer malament, ho sento, dimiteixo." — el tipus de missatge clar i suficient que s’esperava i no es va donar. Aforament, acta i temps • Es qualifica la sortida com a “dimissió a mitges”: manté l’acta de diputat i l’aforament. Es comenta el temps transcorregut fins plegar i especulacions sobre drets passius/paga. Idees força • La dimissió arriba tard, però s’aprecia com un pas necessari en una cultura política amb poques renúncies. • Es demana també assumir responsabilitats col·lectives de l’entorn immediat i equips. Conclusió • Rubí enceta la ZBE amb focus en compliment eficaç i mobilitat alternativa. • La municipalització de les EBM és estratègica però complexa: cal temps, diàleg i seguiment. • El cas Mazón reobre el debat sobre responsabilitat política, gestió de crisi i respecte a les víctimes en la comunicació pública.
Panorama del programa Emissió de RÀDIO RUBÍ dins el magazín Rubí al dia. Temes centrals: autoconsum col·lectiu a l’Institut La Serreta, noves agents cíviques i actualitat esportiva del CN Rubí. Tanca amb aniversaris i recomanació musical. Autoconsum col·lectiu a l’Institut La Serreta (Entrevista a Daniel Pérez, L’Energètica) Context i objectiu L’Institut La Serreta és un dels primers centres educatius amb instal·lació fotovoltaica dins del pla d’autoconsum 2030 de la Generalitat. Forma part d’un desplegament que preveu 1.400 cobertes públiques amb plaques solars per avançar cap a la sobirania energètica i la justícia social energètica. Com funciona l’autoconsum col·lectiu La Serreta és una de les primeres 5 proves pilot d’autoconsum col·lectiu. El centre és excedentari (consumeix poc en hores solars); es queda un 5% i comparteix la resta amb equipaments propers (<2 km): comissaria, CAP Sant Genís, CAP Anton de Borja, jutjats de Rubí, etc. Repartiment amb coeficients dinàmics que es poden ajustar fins i tot cada 15 minuts per maximitzar l’autoconsum i minimitzar l’abocament a xarxa. Escala i planificació fins al 2030 Avui, ~150 instal·lacions fetes (dins les 1.400 previstes) i milers d’edificis a cobrir. Nova estratègia: licitacions en blocs (p. ex., “50 instituts/24 mesos”) per escalar i simplificar la tramitació pública. Espais addicionals: pèrgoles i zones antropitzades Impuls a pèrgoles fotovoltaiques en aparcaments (normativa catalana recent ho facilita). Exemples: Hospitals de Terrassa i Mataró. Altres espais: antics peatges, abocadors (p. ex. al Pla de l’Estany), dipòsits d’aigua. Potencial de cobertes: cobreixen ~20% del consum de la Generalitat; amb pèrgoles i espais antropitzats, assolir 25–30%. La resta requerirà parcs eòlics, solars i hidràulics a terreny o aigua. Impacte econòmic i de sistema L’energia “km 0” redueix costos de subministrament i pèrdues, i aporta resiliència al sistema elèctric. Exemple: no cal “importar” tanta energia llunyana; s’eviten tensions de xarxa i s’equilibra la generació amb el consum. Autosuficiència vs. xarxa Desconnectar-se de la xarxa no és l’objectiu: la xarxa és la “gran bateria” que ja tenim i aporta flexibilitat. Recomanació: ser el màxim d’autoproductors, però mantenir la connexió per cobertura en boira, pluja, manteniments, etc. Crida a l’acció climàtica "La lluita contra el canvi climàtic no es fa a la COP30, sinó que es fa a l’Institut La Serreta." Accions individuals: plaques a teulades, electrificar el vehicle, retirar calderes de gas. Urgència: emergència climàtica i tardors amb calor persistent. Civisme i convivència: noves agents cíviques Perfil i incorporació Noves incorporacions a l’equip d’agents cíviques: dones majoritàriament majors de 53 anys que recuperen l’activitat laboral. Testimonis: Mireia Solana (veterana) i Magda González (nova incorporació). Formació rebuda Mòduls en: salut pública, benestar animal, seguretat i policia de proximitat, igualtat i ciutadania, mediació, gestió de residus (visita a deixalleria), serveis socials, primera acollida i estudi d’ordenances. Mentoria inicial: sortides al carrer sense uniformes per observar; després, acompanyament de veteranes i progressiva autonomia. Funcions clau al carrer Sensibilitzar i informar sobre normes de convivència i civisme. Treball coordinat amb la policia de proximitat. Evolució del servei Abans molt orientat a manteniment; ara clarament centrat en educació cívica i informació. Creix el reconeixement ciutadà (enquestes i felicitacions al carrer). Missatge a la ciutadania "No estem per fastidiar la gent; ho fem pel poble per una ciutat més neta i cívica." Demanen que la ciutadania s’aturi i els pregunti: volen explicar i ajudar. Esports Waterpolo – CN Rubí CN Rubí (Divisió d’Honor) juga avui un partit avançat (J5) a les 21:30 contra el Tenerife Echeide. Inici de temporada exigent (Mataró, Sabadell, Atlètic Barceloneta). Partit d’avui, oportunitat per sumar els primers punts. Agenda esportiva a RÀDIO RUBÍ A peu de Camp: connexions i transmissions esportives. Avanç del magazín esportiu del migdia: visita d’Ernesto Roda (Unió Atlètica Rubí) per explicar una app de gestió administrativa del club. Aniversaris del dia Matthew McConaughey (56) – actor (Dallas Buyers Club, Interstellar). Ralph Macchio (64) – Karate Kid, Cobra Kai. Diddy (56) – raper (“I’ll Be Missing You”). Rosario Flores (62) – cantant (“Qué bonito”). Kathy Griffin (65) – humorista i actriu. Recomanació musical Tema: “Open All Night”, de Bruce Springsteen. Novetat: Nebraska 82 – Expanded Edition amb remaster 2025, 17 gravacions contemporànies (15 inèdites) i sessions elèctriques amb l’E Street Band. Cinema vinculat: pel·lícula “Springsteen, Delivered from Nowhere”, que explora el context creatiu d’aquest període. Punts clau i conclusions Eficàcia de l’autoconsum col·lectiu: maximitza l’ús local de l’energia i redueix costos i pèrdues. Escalada 2030: calen paquets de licitació i ús d’espais antropitzats (pèrgoles, abocadors, peatges) per ampliar més enllà de cobertes. Civisme en positiu: les agents cíviques reforcen la convivència amb informació i proximitat, en coordinació amb la policia. Esport local i cultura: seguiment del CN Rubí i una mirada a un clàssic del rock amb Springsteen per tancar el programa.
