Tres de cada quatre desnonaments a la zona de Rubí són per no pagar el lloguer
Respecte de l’any 2016, els desnonaments a la zona s’han estabilitzat, ja que només s’han registrat nou menys. L’any 2016 va haver-hi 264. Unes xifres que, malgrat tot, se situen per sota de les de 2013, any en el qual es van començar a recollir aquestes dades i quan es van practicar 317 llançaments.
Tècnicament els llançaments se subdivideixen en dues categories: els llançaments hipotecaris, que són els desallotjaments legals d’habitatges quan els seus propietaris no paguen la hipoteca i els desnonaments, que són els desallotjaments legals d’habitatges quan els inquilins no paguen el lloguer.
Tenint en compte aquestes definicions, l’any passat es van produir 53 llançaments hipotecaris i 173 desnonaments. Els 30 restants corresponen a altres causes. Això representa una mitjana d’1,27 llançaments per cada 1.000 habitants. Per tant, l’efecte real de la precarietat en l’accés a l’habitatge pren la forma de desnonaments, llars en condicions inadequades per residir i persones sense sostre. Uns efectes que han fet que en els darrers dies entitats com l’Associació Rubí Sociocultural i Integració (ARSI) hagi fet concentracions davant l’Ajuntament (vegeu notícia) i vulgui posar en marxa un sindicat de llogaters (vegeu notícia).
Segons dades del CGPJ, l’any passat Catalunya va ser la comunitat on es van practicar més llançaments amb un 21,9% del total nacional, seguida d’Andalusia i de la Comunitat Valenciana. Malgrat això, des del CGPJ celebren que al conjunt espanyol el nombre de llançaments de l’any passat va caure un 3,6% respecte de 2016.
