Jaume Parras repassa la història de la indústria rubinenca

Catalunya va ser de les primeres regions d’Espanya en industrialitzar-se, i Rubí va ser una de les localitats catalanes més primerenques en aquest sentit. Ho expliquen diversos factors, com la proximitat amb grans centres neuràlgics com Terrassa o Sabadell o l’atractiu del cabal de la riera per a la indústria tèxtil.

Parras ha explicat que, sovint, els historiadors tenen la temptació d’abordar l’arribada de la indústria únicament com a motor de progrés. I hi ha raons per fer-ho. L’aparició de les fàbriques, especialment tèxtils, van canviar l’estructura econòmica de la ciutat, van modernitzar el teixit productiu i van suposar noves oportunitats per a la ciutadania.

Però tot això era degut, en gran part, a unes duríssimes condicions de vida per als obrers. Horaris infames, sous de misèria o explotació infantil estaven a l’ordre del dia a la industria de Rubí, seguint la tònica general de la resta de Catalunya. Una situació que no només és evident girant ara la vista enrere, sinó que n’eren perfectament conscients a l’època. Jaume Parras ho va exemplificar amb l’intent d’assassinat de Frederic Ribas, l’hereu de la família Ribas i de la fàbrica de velluts del Vapor Nou. Els seus obrers van disparar-li trets d’escopeta amb la intenció de matar-lo, sense aconseguir-lo. 

Parras ha conclòs que l’estudi dels condicions de vida dels obrers, juntament amb l’associacionisme i el sindicalisme emergent de l’època, s’han d’entendre com l’altra cara de la industrialització, i no com dues realitats diferents.

Jaume Parras, historiador

{mp3}talls_noticies/2018/Octubre/291018parras%20xerrada{/mp3}