La Plataforma per la Llengua detecta un 0% d’ús del català al pati d’un institut de Rubí
L’estudi manté la confidencialitat del centre que s’ha analitzat a Rubí, però es tracta d’un dels cinc instituts públics de la ciutat (La Serreta, L’Estatut, Duc de Montblanc, Torrent dels Alous o J.V. Foix). Allà, els investigadors de Plataforma per la Llengua, actuant d’incògnit, van detectar un 0% de l’ús del català entre els alumnes. També van trobar que els professors interactuaven amb els estudiants en català en el 80% dels casos.
Rubí no és l’única ciutat que ha retornat un 0% en aquest estudi. A instituts de ciutats com Barcelona, Terrassa o Badalona tampoc s’ha detectat que els alumnes fessin servir el català entre ells. Altres poblacions properes, però, marquen millors registres que Rubí, com Sabadell (2%), Cerdanyola (11%) o Sant Cugat (70% en una escola de primària, no en un institut).
Des de la Plataforma per la Llengua reconeixen que una única mostra del 0% com la que s’ha trobat a Rubí no és suficient per extrapolar l’estat del català a tots els patis de la ciutat. Però l’estudi també contempla un altre barem: la condició lingüística ambiental. Es tracta d’una separació territorial basada en el coneixement dels habitants del català escrit, parlat i llegit, segons les estadístiques oficials. Així, la plataforma distingeix tres condicions lingüístiques ambientals diferents (baixa, mitjana i alta) i a Rubí ha detectat un 70% de la ciutat en la franja mitjana i un 30% en la baixa.
Marc Guevara, tècnic d’educació de la Plataforma per la Llengua, explica que a la zona mitjana de Rubí, que és on està l’institut que s’ha analitzat, es pressuposa un model bilingüe, però els resultats de l’estudi semblen contradir-ho. “Això et pot donar una fotografia de la realitat de Rubí, comparat amb el fet que la mitjana d’ús de català que hem trobat a altres zones amb condició lingüística ambiental mitjana és de l’11%”.
Una de les conclusions de l’informe de Plataforma per la Llengua és que l’ús del català als patis és més comú a la primària (amb un 35%) que a la secundària (15%). Per a l’entitat, molts joves acaben percebent el català com una llengua formal que no consideren propera. “Manquen referents i se la senten llunyana”, lamenta Guevara.
Per realitzar l’estudi, la Plataforma per la Llengua ha decidit no basar-se en enquestes i visitar in situ els 50 centres, on s’ha observat secretament el comportament espontani d’alumnes i claustre durant el desenvolupament d’una activitat al pati. El mètode escollit per a l’estudi ha resultat polèmic i alguns mitjans han criticat que s’hagi avalat “l’espionatge” a menors i professors.
Marc Guevara, tècnic d’educació de la Plataforma per la Llengua
{mp3}talls_noticies/2019/07.Juliol/220719catal%C3%A0%20pati%201{/mp3}
{mp3}talls_noticies/2019/07.Juliol/220719catal%C3%A0%20pati%201{/mp3}
