Una dotzena de pisos de Rubí mantenen les plaques amb simbologia franquista
Rubí comptava amb una quarantena de pisos que mostraven simbologia franquista. La llei de memòria històrica assigna als Ajuntaments la potestat de retirar-les i, a finals de 2011, el consistori va començar a contactar amb les comunitats per substituir-les amb unes noves plaques de la Generalitat sense aquesta simbologia. Però alguns propietaris s’hi han resistit.
Segons la catalogació actual de la Taula de Memòria Històrica de Rubí, les plaques que queden a la ciutat estan situades als següents 11 pisos:
c/ Lumière, 17, 19, 21 i 23
c/ Servet, 14, 16, 18 i 20
c/ Lluís Ribas, 14
c/ Joan Maragall, 29
c/ Primer de Maig, 45
Un dels objectius de la Taula per a aquest mandat és retirar aquests elements (vegeu notícia). En aquest sentit, ja s’està treballant per reprendre els tràmits administratius corresponents per tornar a demanar la seva retirada a les comunitats de veïns.
Les plaques en qüestió mostren el jou i les fletxes de la Falange, la inscripció Ministerio de Vivienda i el missatge Esta casa está acogida a los beneficios de la Ley de 15 de julio de 1951. Per contra, les comunitats que les han substituït tenen una placa genèrica que es limita a dir Aquests habitatges foren construïts en règim de protecció oficial.
Es posa en marxa el Banc del Memorial Democràtic
Molta de la informació relativa a les plaques franquistes de Rubí es pot consultar a la base de dades del Banc del Memorial Democràtic de Catalunya, que recentment ha estrenat un complet cercador web. Pel que fa a la nostra ciutat, hi apareixen dades de fins a 36 pisos on hi constaven plaques franquistes, tot i que no s’informa si han estat retirades o no. S’hi pot consultar la direcció, l’any que es van posar i, fins i tot, la facilitat del seu accés.
Més enllà de les plaques, el Banc recull informació de set presos polítics rubinencs represaliats durant la dictadura, especificant les dades personals, la durada de la seva condemna i el delicte del qual van ser acusats. El més conegut és Pere Aguilera, qui va ser alcalde de Rubí durant l’esclat de la Guerra Civil. Després de tornar de l’exili, Aguilera va ser empresonat i condemnat a diverses penes de mort, tot i que se li va commutar la pena i va passar més de quatre anys a diverses presons d’Espanya acusat d’auxili a la rebel·lió militar. Aguilera va tornar al consistori com a regidor d’ERC una vegada restablerta la democràcia i, des de la seva mort, la plaça de l’Ajuntament porta el seu nom.
Els altres rubinencs empresonats que consten al Banc del Memorial Democràtic són Joan Torras, Joan Casanovas, Jaume Marcet, Pere Riba, Pere Sobregrau i Francesc Tort. Tot ells van passar entre nou mesos i quatre anys i mig empresonats per rebel·lió militar o auxili a la rebel·lió militar.
