La Tertúlia de Rubí al dia
La Tertúlia de Rubí al dia
Programa

La Tertúlia de Rubí al dia

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.

Presentat perToni Bravo Rodríguez·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00 ·1257 episodis
RSS

episodis

133-144 de 1252
  • 56'

    #1124 - Segona estació a Rubí, crisi política i pesta porcina

    Visió general La tertúlia de Ràdio Rubí aborda tres blocs principals: la demanda d’una segona estació ferroviària a Rubí (zona de la Llana) i el seu encaix urbanístic, la batalla política a Europa pels presumptes casos d’assetjament al PSOE i la investigació del brot de pesta porcina africana amb escorcoll al laboratori IRTA-CReSA. "No pot ser que ciutats veïnes tinguin 4 o 5 estacions o més i nosaltres en tinguem només una." 1) Mobilitat a Rubí: segona estació a la Llana Context i punt de fricció • El programa repassa la resposta de la Generalitat: la segona estació/baixador a la Llana quedaria condicionada a un projecte urbanístic i al desenvolupament del POUM. • La majoria de formacions locals reaccionen amb indignació perquè consideren que la necessitat de l’estació és actual i no hauria de dependre d’urbanitzar un nou barri. Posicionaments i arguments • Es recorda la Declaració de Can Serra (2022) com a acord de ciutat per impulsar l’estació. • Es debat l’estimació d’ús (uns 4.000 viatgers/dia feiner) i es posa sobre la taula que són dades basades en hipòtesis (enquestes) i que l’ús real podria variar. • Apareix el debat estratègic: millorar accessos i aparcaments dissuasius a la Llana podria afavorir que veïns d’urbanitzacions deixin el cotxe. Creixement urbanístic i serveis: la gran preocupació • Una part dels tertulians alerta que vincular l’estació a construir més habitatges pot generar més trànsit i més pressió sobre serveis ja saturats. • Es connecta l’urbanisme amb la manca d’infraestructures: sanitat, educació, CAPs i la sensació que Rubí “no dona abast”. • S’apunta que cal planificació a llarg termini i estudis coherents abans de créixer, amb especial èmfasi en el risc de pedaços i improvisació. 2) Política estatal i Europa: assetjament, hipocresia i crispació El debat al Parlament Europeu • S’analitza el debat a Brussel·les arran dels presumptes casos d’assetjament sexual i laboral vinculats al PSOE. • Es comenta l’estratègia del PP (i Vox) de portar el tema a Europa i la duresa del to, contrapossant-ho amb respostes d’altres forces. Reaccions a la tertúlia • Els tertulians remarquen la hipocresia i la crispació com a eina política, i reclamen “dades” i proporcionalitat, sense deixar de subratllar que el masclisme és un problema estructural. • Es critica que el debat mediàtic i partidista tapi altres urgències socials: sanitat, educació i protecció efectiva. 3) Educació, valors i gir cultural: com es formen opinions Dificultat per tractar temes sensibles a l’aula • El programa deriva cap a la idea que en els darrers anys s’ha complicat parlar a secundària amb rigor del franquisme, feixisme i política, per pressions, sensibilitats familiars i manca de temps. • Es defensa que el currículum és una llei i que l’escola ha de poder impartir continguts (història recent, sexualitat, igualtat) amb rigor, malgrat desacords familiars. Exemple i diagnòstic social • S’explica una anècdota sobre la bretxa salarial i una reacció familiar masclista, com a símptoma d’una percepció que s’està involucionant. • Es vincula la necessitat d’educació afectivosexual i en igualtat amb fets greus de violència sexual juvenil, defensant avançar en feminisme, autoconeixement i prevenció. 4) Pesta porcina africana: escorcoll a IRTA-CReSA i interessos Què se sap i què s’insinua • Es tanca el programa amb l’entrada de Mossos i Guàrdia Civil al laboratori IRTA-CReSA (UAB) per investigar l’origen del brot. • Es comenta que la investigació segueix protocols i que part del material s’hauria enviat a Europa per verificar si coincideix amb el detectat en porcs senglars. Debat sobre el sector i possibles beneficiaris • S’esmenta el pes del sector porcí i la sospita que, en crisis així, les empreses grans poden tenir més capacitat d’obtenir ajudes i absorbir l’impacte. • Els tertulians deixen oberta la possibilitat d’accident però remarquen que els interessos econòmics sempre planejen sobre la gestió de crisis. Idees clau (fil conductor) • Infraestructures abans que creixement: estació sí, però sense convertir-la en excusa per urbanitzar sense serveis. • Crispació política i doble moral: el debat sobre l’assetjament es barreja amb estratègia partidista, i es reclama menys teatre i més solucions. • Educació com a mur de contenció: parlar amb rigor d’història recent, igualtat i sexualitat és vist com a essencial per evitar retrocessos. • Gestió de crisis i economia: la pesta porcina s’interpreta també des del prisma de qui suporta el cost i qui pot acabar-ne beneficiat.

  • 58'

    #1123 - Urbanisme a Rubí, política estatal i economia submergida

    Context i participants Episodi de tertúlia local a Ràdio Rubí amb Belén Tierno i tres tertulians: Josep Maria Pijuan, Josep Milà i Vicent Rabadan. Es parla de planificació urbanística a Rubí, del ferrocarril i el POUM, de la situació política espanyola al voltant de Pedro Sánchez i, finalment, de Bízum i economia submergida. 1. Segona estació de ferrocarrils i mobilitat al Vallès Condicions de la Generalitat i ubicació a la Llana • La Generalitat ofereix la possibilitat d'una segona estació de Ferrocarrils a la Llana, però condicionada a que hi hagi zona urbanitzada o projecte urbanístic a l'entorn. • Alguns tertulians ho veuen com una ingerència: posen d'exemple estacions com Les Planes o La Floresta, ubicades en zones molt menys densament poblades. • Es planteja el dilema clàssic: - Què ha de venir primer, l'estació o el desenvolupament urbanístic? - L'estació s'ha de justificar només per nous habitatges, o per millorar el transport públic per a la població actual? “Què és primer, l’ou o la gallina?” Saturació de la línia i límits reals de la solució • Es descriu la massificació extrema dels trens a Rubí: - Al matí: trens “a tope” entre dos quarts de set i dos quarts de deu. - A la tarda: de 16 h a 20 h també plens. • Crítica central: una segona estació no resol la massificació, perquè molts trens ja arriben plens des de Terrassa. • Solució real que apunten: - Més trens o trens amb més capacitat. - Desdoblament de vies i obres d'infraestructura, comparant el cost amb la Línia 9 de Barcelona (milers de milions d’euros) i reclamant que amb una fracció d’aquesta inversió es podria resoldre al Vallès. Greuges comparatius i centralisme • Sentiment fort de discriminació territorial: - El Vallès (especialment Rubí) es veu com “el cul del món” respecte a Barcelona. - S’esmenten les zones tarifàries: Terrassa paga 3 zones, Rubí 2, Sant Cugat és àrea metropolitana i té més estacions i millor tarifa. • Es critica que governs de tots els colors han passat per la Generalitat sense resoldre la situació de Rubí. “Estem abandonats. Aquesta és la paraula.” Ús social del tren i elitisme • Es denuncia que tècnics i directius de la Generalitat sovint no fan servir el tren i no pateixen la situació real. • Cas molt criticat: trens reservats per a escoles elitistes (per exemple, Casa Bona), amb vagons separats per als alumnes. “És un servei públic compartit per tothom.” • Això es llegeix com a discriminació de classe i reflex d’un model educatiu i social elitista. Reflexions urbanístiques sobre l’estació de la Llana • Dubtes sobre la idoneïtat de la ubicació a la Llana: - Donaria servei a polígons industrials on és fàcil aparcar i la gent ja hi va en cotxe. - En canvi, barris com Can Oriol i la zona nord tenen molta població i pitjor cobertura ferroviària. • Es compara amb Terrassa: mateixa línia amb segona estació situada més enllà, servint barris densos. • Es planteja que el disseny de la línia original fa difícil posar la segona estació on faria més servei social. • Es reivindica una aposta global pel transport públic al Vallès: - Xarxa potent, túnels, desviaments de traçat (exemple de Vallaterra i Terrassa/Sabadell). - Idea: “Si hi hagués voluntat política, els enginyers trobarien la solució”. 2. POUM, PGO i transformació urbanística de Rubí Història recent i casos concrets • Es repassen dècades de planificació urbanística a Rubí: - PGO de 1981 com a base del creixement actual. - Reconversió de zones industrials a residencials. • Casos destacats: - Cremalleres: inici de l’enderroc després d’un llarg procés. • Requalificació industrial–residencial feta als 90. • Es vincula amb projectes de torres a l’entrada de Sant Cugat (zona Francino) i una segona fase actual. - Josa: gran operació de renovació del teixit urbà al centre. - Picaguilera: potencial de reconversió encara pendent i fet “a posteriori” sense pla parcial clar. • Es recorda el paper de la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà (CUC) i altres moviments veïnals que van qüestionar densitats i aprofitaments urbanístics. Crítica al procés de planificació i a la participació • Denúncia directa sobre el Consell Consultiu del POUM: - Format per persones de diferents àmbits (empresarial, cultural, artístic, polític). - Porta més d’un any sense reunir-se ni rebre informació. - Es considera que la seva funció ha estat poc menys que decorativa. “Que no s’omplin la boca ni de participació ni de res que s’hi assembli.” • Es deixa entendre que hi ha negociacions polítiques internes (govern i oposició) sobre el POUM al marge d’aquest òrgan consultiu. L’Escardívol, inundabilitat i alternatives • L’Escardívol és un punt clau de debat: - El POUM hi preveu construcció residencial i fins i tot, en el passat, un gran edifici municipal (projecte considerat faraònic). - Es tracta d’una zona inundable que fa de zona de laminació de la riera. • Proposta de la UP (Unitat Popular) i un tècnic municipal: - No construir habitatge a l’Escardívol. - Transformar-lo en gran espai verd i de lleure que continuï i esponji la zona. - Fer una permuta d’edificabilitat cap a la zona de Cremalleres (o altres sectors), tot i que aquí es dubta de si aquella zona ja admet més densitat. • Denúncia important sobre l’ús actual: - L’aparcament de l’Escardívol és legalment zona verda i esportiva (on hi havia la piscina). - Es qualifica l’aparcament de “provisional in secula seculorum”, una argúcia legal que perpetua un ús contrari a la qualificació urbanística. “L’aparcament de l’Escardívol és zona verda. I això ho repeteixo per activa i per passiva.” Propostes de futur: plaça gran i gestió de l’aigua • Es planteja una visió estratègica: - Transformar l’Escardívol en una gran plaça urbana que Rubí no té. - Potenciar la connexió entre comissaria, riera, Castell i nucli urbà. - Possibilitat de pàrquing soterrat sempre que es resolgui bé la gestió de l’aigua. • S’explica que la zona és avui clau per a la laminació de crescudes de la riera. • Es posen com a exemple els dipòsits pluvials soterrats de Barcelona (com el de l’Espanya Industrial) que retenen l’aigua de pluges intenses. “Pensar coses impossibles és l’única manera que algú trobi la solució perquè puguin ser possibles.” Densitat, serveis i canvi climàtic • Discussió sobre densitats constructives a l’avinguda de l’Estatut: - Alguns tècnics consideren un “disbarat” haver limitat a 4–5 plantes, defensant blocs més alts per concentrar habitatge. • Reclam que l’urbanisme ha de tenir en compte: - Serveis, zones verdes, connectivitat viària i transport públic. - La nova realitat del canvi climàtic, que invalida criteris antics de períodes de retorn d’avingudes (5, 50, 100 anys). • Crítica a un urbanisme sovint dissenyat per tècnics que no viuen a Rubí i que, històricament, han menystingut la participació ciutadana real. 3. Crisi política estatal: Sánchez, moció de censura i casos d’abusos Context: “marrons” del govern Sánchez • Es repassen els escàndols que afecten el PSOE i el govern espanyol: - Casos d’assetjament i abús sexual per part de dirigents socialistes. - Alguns en judici, altres en presó preventiva o detinguts recentment. • El principal soci de govern, Sumar, demana una reunió urgent amb Sánchez per tractar la situació i la imatge de la coalició. • La portaveu del govern, Pilar Alegría, accepta la reunió i insisteix que l’objectiu és “seguir treballant per la gent” i aprovar polítiques socials els dos anys que queden de legislatura. Moció de censura i equilibri parlamentari • Feijó afirma que cada dia té més interès a presentar una moció de censura, però que depèn de la “coherència” d’alguns socis d’investidura. • S’explica la diferència entre: - Qüestió de confiança (la presenta el president). - Moció de censura (requereix presentar un candidat alternatiu a president i majoria absoluta). • Problema clau de la dreta i ultradreta: - Han de proposar Feijó (i de facto Vox) com a alternativa. - Es considera poc viable que partits com Junts o PNB tombin Sánchez per posar PP + Vox al govern. “Traiem el Sánchez per posar el Feijó més Abascal?” Durada de la legislatura i “mal menor” • Opinió majoritària: Sánchez intentarà aguantar fins al final de la legislatura. - Es destaca la seva resiliència personal i política. • Alhora, es critica haver d’optar entre “el mal menor” i “el mal pitjor”. “Jo no vull cap mal menor, jo vull el millor.” • Es considera “molt trist” que la política es redueixi a escollir entre males opcions i no a projectes positius. Corrupció, abusos i masclisme estructural • Sobre la corrupció: - Es recorda que la gran corrupció del PP al País Valencià no va impedir el seu retorn al govern després del govern de Compromís i el PSOE. - Es preveu que la corrupció socialista tampoc serà el factor que més factura passi. • Es veu més greu i políticament letal la successió de casos d’assetjament i abusos sexuals dins del PSOE, i abans en altres forces com la CUP. “Hi ha uns tics masclistes patriarcals que sembla que en política sigui encara més difícil d’eliminar.” • Es critica durament que Sánchez no hagi sigut molt més contundent a l’hora de: - Apartar immediatament qualsevol càrrec implicat. - Netejar el partit de pràctiques inacceptables. • Es compara amb casos internacionals extremadament greus com el d’Epstein i la possible implicació de figures molt poderoses (el “taronja” —Trump— i d’altres). 4. Bízum, control fiscal i economia submergida Aclariment d’Hisenda sobre Bízum • Es comenta l’alarma mediàtica sobre que Hisenda controlaria els Bízums. • Aclariment oficial: - No es fiscalitzaran els pagaments ocasionals entre particulars (dinars, copes, despeses compartides). - Sí que es vigilaran pagaments recurrents i cobraments rebuts per empresaris i professionals a través de Bízum, és a dir, quan hi ha activitat econòmica encoberta. Desigualtat del control: “robagallines” vs grans fortunes • Es planteja el tema de fons: la desproporció entre el control sobre la ciutadania i el tracte a les grans fortunes i empreses. “Les lleis estaven fetes pels robagallines.” • Dades i idees clau: - Esment de 140.000 milions d’euros en paradisos fiscals procedents de grans empreses. - Fuita anual estimada de 8.500–10.000 milions que no tributen a hisenda estatal. • Crítica que s’aplica un control molt estricte a baix (autònoms, petites activitats, ús de Bízum) mentre els de dalt “passen per sobre dels núvols” sense notar la tempesta. “Els grans corruptes tot el dia veuen el sol; els de sota, visums controlats.” Economia submergida a Espanya i Europa • S’assenyala que l’economia submergida és molt rellevant a Espanya i altres països mediterranis, però també: - A països escandinaus es mou en xifres del 15–18% del PIB, força altes. • Es qüestiona si hi ha interès real a eliminar-la: - Es planteja que hi ha un interès estructural o, com a mínim, un desinterès a controlar-la de debò. • Es menciona la situació dels autònoms i treballadors precaris com a col·lectiu que sovint sobreviu gràcies a aquesta economia submergida. Pensions i cotització • Des del moviment de pensionistes, es fa una reflexió: - Entenen que persones que avui tenen 70–80 anys puguin tenir pensions baixes per no haver cotitzat prou en un altre context històric. - Però consideren inacceptable que d’aquí 10–15 anys hi pugui haver nous pensionistes en la mateixa situació, donat el nivell actual de control i registres. • Això porta a la pregunta de fons: si encara hi ha treball en negre és perquè algú hi té interès o no vol posar-hi remei de debò. 5. Tancament • La tertúlia es tanca amb un comiat cordial, desitjant bones festes i bona entrada d’any. • L’episodi deixa una imatge clara de: - Una ciutat (Rubí) que se sent menystinguda en infraestructures de transport. - Una planificació urbanística complexa, amb molts interessos i poques eines de participació realment efectives. - Un escenari polític estatal crispat, on el govern de Sánchez aguanta sota escàndols i tensions amb socis. - Una estructura fiscal i econòmica que carrega el pes del control sobre la ciutadania comuna mentre tolera grans fluxos de diners opacs a dalt.

  • 58'

    #1122 - Segona estació, casino i sacsejada al PSOE

    Tema 1 – Segona estació de ferrocarrils a la Llana Eix central del debat: la segona estació de Rubí a la Llana i la seva vinculació al nou POUM i al desenvolupament urbanístic de la zona. Context urbanístic • La Generalitat condiciona la nova estació a urbanitzar i requalificar la zona industrial de la Llana (àmbit Picaguilera – Vapor Nou). • El nou POUM preveu: • Transformar sòl industrial en nou barri residencial amb comerç i equipaments. • Nova centralitat urbana que connecti amb la Plana del Castell. • Dos nous equipaments municipals, inclòs el nou ajuntament a l’antiga Picaguilera. • Nous habitatges també al Vapor Nou i zona de serveis com a pont amb el polígon. "L’estació la necessitem igualment, tant si aquelles zones es transformen com si no" (Josep Milà) Necessitat de la segona estació • Reivindicació històrica de la ciutat. • Donaria servei: • A les urbanitzacions de la banda nord (uns 15.000 habitants). • A veïns del Rubí nord i de l’altra banda de la riera. • Es considera que la demanda actual ja justifica l’estació, sense esperar el desenvolupament complet del POUM. Debat sobre el condicionament al POUM • Consens que l’estació és imprescindible, però discrepàncies sobre el ritme i les condicions: • Arguments favorables a avançar l’estació: • Rubí té només una estació en un terme molt llarg, mentre Sant Cugat en té 7 i Terrassa 5. • Hi ha precedents d’estacions fetes abans del desenvolupament complet (exemple: Hospital General). • El condicionament de Territori es veu com una decisió política, no tècnica. • Arguments a favor de lligar-ho al planejament: • Cal tenir modificacions urbanístiques aprovades per poder fer: • Pàrquing dissuasiu adequat al tipus d’usuaris (molts venen amb cotxe de les urbanitzacions). • Accessos i infraestructures d’arribada. • Es vol evitar fer-ho “a pedaços” sense una visió integral de l’entorn. Mobilitat i finançament d’infraestructures • Element clau del POUM: nous ponts i passeres per sobre de la riera per cosir la ciutat. • Debat sobre qui ha de pagar aquests ponts i passeres: • Es proposa que una part important del cost vagi a càrrec dels promotors privats com a càrregues urbanístiques. • Es remarca la riera com a cicatriu històrica que trenca la ciutat, i que el POUM ha de resoldre. Calendari i escepticisme amb el POUM • El POUM està en fase avançada de redacció. • Es preveu una aprovació inicial cap al 2026, molt a prop de les eleccions municipals. • Es valora positivament el treball de consens i transparència a la comissió de seguiment. • Alhora, hi ha escepticisme: el planejament vigent és del 1981 (actualitzat el 1986) i diversos intents de nou POUM han fracassat per manca de consens polític. • Es lamenta que això hagi fet perdre oportunitats urbanístiques (potser també la segona estació) i es reclama que ara sí arribi a bon port. Tema 2 – Reinauguració del Casino de Rubí Segon gran bloc: celebració i valoració de la reinauguració del Casino com a equipament cultural central i símbol històric. Espectacle inaugural i relat històric • Direcció artística: Àngel Miquel (director de la sala) amb Manu Fuster d’assistent. • Espectacle concebut com un recorregut cronològic per la història del casino i de la ciutat (des de 1928 fins al 2025), amb talent exclusivament local. Contingut de l’acte • Obertura amb fragments de l’òpera Carmen, com el 1928: • Eduard Saez (director de l’Escola de Música Pere Burés) i la pianista Raquel Portales a quatre mans. • La cantant Montserrat Bertral interpretant l’havanera. • Alternança de dansa i teatre per retratar fites del segle XX a Rubí: • Guerra Civil i dictadura. • Transformació de Cambra Agrària a Casino Español (1942). • La riuada del 1962, amb el casino com a espai d’acollida. • Moment teatral destacat: • L’actor Enric Majó interpreta el monòleg del Manelic de Terra Baixa, obra que ell mateix ja havia fet al casino als anys 80. • És l’únic moment en què el públic trenca la consigna de no aplaudir, pel seu impacte. • Narració a càrrec de les actrius Montserrat Bertroli i Isabel Blasco. Final simbòlic i mirada al futur • Final cíclic: • Cant clàssic (Montserrat Bertral i Carme Jiménez) que es transforma en versió urbana amb balladors de Les Bart i Vuit Temps vestits de carrer. • Missatge de fons projectat a l’escenari: "Tot allò passat no és sinó el pròleg del que encara ha de venir" (Shakespeare) • Voluntat explícita: el casino ha de ser un espai per a la creació artística i els nous talents, especialment joves, que hi puguin fer les seves primeres experiències escèniques. Valoració de l’equipament restaurat • Emoció especial entre la gent gran que havia viscut els valls del casino i hi havia conegut les seves parelles. • Es recorda el personatge del Calafí, que vigilava que les parelles ballessin “a distància” – anècdota que il·lustra com han canviat els temps. • S’elogia la rehabilitació respectuosa: • Manté l’essència històrica (fusta, volum, estructura) però amb ús i confort actuals. • Es mostra un vídeo comparant l’antic i el nou espai, subratllant la continuïtat. Ús cultural i associatiu • El casino se suma a la Sala, la Biblioteca i l’Ateneu com a quart gran espai per a entitats. • Avantatges funcionals: • Cadires mòbils que permeten convertir la sala en pista de ball, a diferència de la Sala, on les butaques són fixes. • Possibilitat d’acollir concerts, balls socials, teatre, activitats de gent gran i propostes juvenils. • Es reclama que sigui un espai permeable a les iniciatives ciutadanes, no només a programació institucional. Bar, terrassa i vida urbana • S’insisteix en la importància de recuperar el bar del casino: • Històricament, la gent passava directament de la sala al bar i viceversa, donant molta vida a l’equipament. • Ara hi ha espai per al bar, però falta completar la licitació; mentre no hi hagi adjudicació, no funcionarà. • Record de la terrassa exterior al xamfrà com a lloc emblemàtic per fer el vermut al centre de Rubí. • L’equipament es veu com: • Un dels millors emplaçaments possibles a la ciutat. • Una gran oportunitat perquè la nova generació creï les seves pròpies memòries al casino, compartint espai simbòlic amb la gent gran. Tema 3 – Nou abonament únic estatal de transport públic Tercer bloc: l’anunci de Pedro Sánchez d’un abonament únic estatal i la seva lectura política. Mesura anunciada • Creació d’un abonament únic mensual de transport vàlid a tot l’Estat: • 60 € mensuals (preu general). • 30 € per a menors de 26 anys. • Cobreix: • Rodalies, Mitja distància i autobusos estatals. • Aprobació prevista com a reial decret llei en l’últim Consell de Ministres de 2025. • Es mantindran les ajudes vigents al transport públic, incloses les bonificacions que a Catalunya ja s’han pactat (50% als abonaments el 2026). Funcionament i encaix amb Catalunya • L’abonament s’adquirirà pels canals habituals dels operadors (web, app, taquilla). • En el cas dels joves, caldrà registre previ a la web del Ministeri de Transports per obtenir el codi de descompte. • El govern espanyol vol que s’hi adhereixin els sistemes autonòmics, com Ferrocarrils de la Generalitat. • Es remarca que cal veure com es coordina amb el sistema tarifari propi de Catalunya i l’acord de bonificacions del 50%. Valoració de la mesura • Consens que la mesura, en si mateixa, és positiva i difícil de rebutjar: • Beneficia sobretot joves i treballadors que usen el tren diàriament. • Redueix costos i incentiva l’ús del transport públic. • Es reconeix que el timing de l’anunci també respon a un objectiu polític: • Desplaçar el focus del debat sobre la crisi del PSOE. • Presentar una “bona notícia” enmig d’un clima advers. Limitacions estructurals • Es recorda que el problema de fons no és només el preu, sinó la qualitat del servei: • Retards i incidències cròniques a Renfe – Rodalies. • Estacions en estat degradat a molts punts de Catalunya (exemple: Calaf). • Sensació d’inseguretat i deixadesa en algunes estacions. • En contraposició, els usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat es mostren més satisfets, malgrat les mancances. Connexions deficients i paper dels autobusos • Es destaquen males connexions radials entre municipis metropolitans sense passar per Barcelona: • Exemple: Rubí – Cornellà: • 20 minuts en cotxe, però 1,5–2 hores en transport públic (tren + metro + bus). • Això fa que molta gent triï necessàriament el vehicle privat. • Es critica que, malgrat els discursos, el sistema de transport continua molt Barcelona-cèntric (radial), de forma similar al model criticat a Madrid. • Es proposa potenciar també un “país d’autobusos”: • Les carreteres ja existeixen; crear noves línies d’autobús intermunicipal pot ser més ràpid i barat que grans noves línies ferroviàries. • Especialment útil per connexions entre municipis de corona metropolitana (Rubí, Montcada, Ripollet, Cerdanyola, etc.). • Es recorda que ja hi ha autobusos universitaris ràpids des de Barcelona cap a municipis perifèrics, i que aquest model es podria ampliar i estendre. Tema 4 – Crisi del PSOE, feminisme i corrupció Darrer bloc: balanç polític de Pedro Sánchez, casos de corrupció i d’assetjament, i futur de la legislatura. Missatge polític de Sánchez • Roda de premsa de balanç de 2025 amb diversos missatges clau: • Reconeix errors en matèria de feminisme. • Defensa que el PSOE ha actuat amb “contundència i transparència” davant els casos de corrupció. • Insisteix que no dimitirà i que esgotarà la legislatura fins al 2027. • Retrat del context: • Escenari internacional incert. • Oposició que qualifica de “més estèril, destructiva i ultra dels últims temps”. • Parlament molt fragmentat i plural, sense majories sòlides, que el govern diu respectar com a expressió directa de la voluntat ciutadana. Relació amb l’independentisme català • Sánchez es mostra convençut que l’amnistia i la seva aplicació a Carles Puigdemont ajudaran a normalitzar relacions amb Junts i ERC. • Anuncia que rebrà Oriol Junqueras a la Moncloa després de Reis per tractar el nou sistema de finançament autonòmic. Debat a la taula sobre la crisi • Es distingeixen tres nivells: Durada de la legislatura • Es considera raonable que un govern intenti esgotar el mandat si no hi ha una crisi absolutament insostenible. • Es recorda que qui pot convocar eleccions normalment ho fa quan creu que les pot guanyar. Casos de corrupció • S’alerta que són molt golosos mediàticament i que caldrà veure què s’acaba provant judicialment. • Es recorda que en les últimes setmanes també hi ha hagut casos que afecten PP i Vox, però això no eximeix el PSOE d’assumir responsabilitats. Casos d’assetjament • Es considera l’àmbit més greu i més intolerable. • Es reclama que, quan un partit es presenta com a referent feminista, davant denúncies d’assetjament cal: • Demanar perdó amb claredat i sense excuses. • Actuar ràpid i amb contundència interna. • Es critica que la societat encara té molts problemes per gestionar aquests casos: • Dificultat perquè les víctimes denunciïn a cara descoberta. • Tendència a dilatar processos i, de facto, encobrir comportaments. Mirada autocrítica i guerra política • Es lamenta que la mala praxi interna en partits progressistes posi en qüestió un govern que ha impulsat avanços socials importants i que ha costat molt de configurar en un context d’ascens de la dreta i l’extrema dreta. • Es reconeix alhora que: • El govern ha estat sota atac constant, i que molts temes surten a la llum perquè s’estan fent coses i s’ocupa el poder. • Però si passen, passen de veritat, i no es pot justificar res pel fet que “als altres també els passa”. • Es conclou que cal aprofitar aquesta crisi per netejar pràctiques arcaiques dins les organitzacions polítiques i reforçar mecanismes interns de prevenció i resposta. Fil conductor de l’episodi Tot l’episodi gira, en el fons, sobre com les infraestructures i les institucions condicionen la vida quotidiana a Rubí: • La segona estació i el POUM com a claus per a la mobilitat diària, la cohesió urbana i el futur creixement de la ciutat. • El casino com a memòria col·lectiva i nou motor cultural per a totes les generacions. • Les polítiques de transport estatal i la qualitat del servei com a factors determinants per canviar hàbits de mobilitat. • La crisi del PSOE i la manera de gestionar el poder com a marc polític de fons on es decideixen totes aquestes qüestions.

  • 56'

    #1121 - Reinauguració del Casino i crisi del PSOE

    Visió general de l’episodi La tertúlia se centra en dos grans blocs: la reinauguració del Casino de Rubí com a espai cultural emblemàtic, i la situació política de Pedro Sánchez i el PSOE amb casos de corrupció i assetjament. Al tram final, es parla de consum audiovisual en català, plataformes i llengua, i es tanca amb un to més distès. 1. Reinauguració del Casino de Rubí 1.1. L’espectacle inaugural i el seu sentit • Es descriu amb detall l’espectacle de reinauguració del Casino, creat per Àngel Miquel, director del Teatre Municipal. • Participen l’Esbart Dansaire de Rubí, l’Espai d’Arts Escèniques Vuit Temps i l’Escola de Música Pere Burés. • L’obertura replica la inauguració del 1928 amb l’òpera Carmen: - interpretació a quatre mans d’Eduard Saez i Raquel Portales - Montserrat Bertral interpreta l’havanera. • L’espectacle recorre quasi 100 anys d’història de Rubí i del Casino a través de música, dansa i teatre: - Guerra Civil i dictadura - transformació de la càmera agrària (càmera agrària espanyola) - la riarada de 1962 - els anys 70 - la remunicipalització del 2016 - projecció cap al 2025. • Les narracions les fan Montserrat Bertroli i Isabel Blasco, i Enric Major interpreta un fragment de Terra baixa, que ell mateix ja havia fet al Casino als anys 80. “Tot allò del passat no és, sinó pròleg del que encara ha de venir” (Shakespeare) és la frase que tanca l’espectacle i n’explica el sentit: el Casino com a espai de creació i de talent futur. 1.2. Coreografies, assajos i emocions • David Burillo, ballarí de l’Esbart, explica: - la càrrega emocional de ballar en un espai tan estimat - el privilegi de participar en la reinauguració - la il·lusió de poder convidar les famílies. • Processos d’assaig: - l’Esbart prepara les danses des de setembre, algunes ja existents i altres recuperades. - amb Vuit Temps es coordinen les darreres dues setmanes al mateix Casino per donar cohesió global al muntatge. • Les danses tradicionals permeten representar moments històrics: - danses de guerra, postguerra i riarada - noves coreografies de Vuit Temps per omplir buits històrics. • Hi ha una coreografia nova final, creada col·lectivament: - música d’estil clàssic que es transforma en versió urbana - balladors vestits de carrer (camises, texans, sabatilles) - representa revolució, jovent, futur i esperança. 1.3. El Casino com a símbol històric i polític • L’alcaldessa Anna Maria Martínez reivindica el Casino com a: - espai de talent local i cultura rubinenca - escenari per a entitats de la ciutat. • Jordi Margarit fa memòria del seu vincle amb el Casino: - hi actua el 1973 en un festival on també hi participa La Trinca - fa cròniques per la revista Rubricata, cobrint concerts d’orquestres i grups - recorda l’estat decadent de l’antic edifici i contrasta amb el Casino actual, totalment renovat. • Es destaca la tasca política per recuperar-lo: - Margarit felicita especialment Àngel Miquel pel muntatge i la seva perseverança - destaca l’alcaldessa com una de les figures que podrà reivindicar la reinauguració del Casino com un èxit de mandat. 1.4. Memòria del Centre Democràtic Republicà i canvi de correlació simbòlica • Es posa en context històric el contrast: - el Casino, espai històricament de dretes - el Centre Democràtic Republicà, gran focus cultural republicà i d’esquerres. • Margarit remarca que: - el franquisme deixa decaure i esfondrar el Centre Democràtic Republicà - s’enderroca l’octubre de 1975, un mes abans de la mort de Franco (dada aportada per l’historiador local Ramon Batalla) - avui, un ajuntament d’esquerres ha restaurat i dignificat el Casino, antiga referència de dretes. • Es reivindica la importància de no oblidar aquest procés, en coherència amb la frase de Shakespeare sobre el passat com a pròleg. 1.5. Peticions de continuïtat i públic • Debat sobre si l’espectacle s’hauria de: - repetir més vegades, per exemple per Festa Major - permetre que més gent que s’ha quedat fora el pugui veure. • Es critica que a les salutacions finals primer i segon pis eren buits, malgrat molta gent sense entrada: - es considera que no s’ha aprofitat prou el teixit associatiu - es proposa fer noves funcions i/o recuperar-lo en altres dates. • Es defensa el Casino com a instrument de cohesió rubinenca i d’acollida de nouvinguts, per conèixer el passat, present i futur de la ciutat. 1.6. Anècdotes i memòria popular del Casino • Margarit evoca personatges típics del vell Casino: - el Calafí, que separava físicament les parelles massa enganxades al ball (els feia posar “dos pams” de distància) - el Rico, speaker amb esmòquing de colors (verd, blau, vermell) que presentava els artistes. • Recorda també Josep Ferrer Domingú, periodista local, que des d’una cabineta de fusta a l’escenari presentava les actuacions de l’Esbart i descrivia les danses amb gran qualitat literària. • Xavi Ribas hi afegeix l’experiència recent de la Marató de Contes de la Xarxa al Casino: - primera entitat a usar l’escenari després de la inauguració - totes les entrades exhaurides - recaptació destinada a Oncolliga Rubí, en lloc de la Marató de TV3, mantenint la finalitat solidària. 2. Pedro Sánchez, el PSOE i la crisi política 2.1. Casos de corrupció i assetjament al voltant del PSOE La tertúlia fa un repàs crític dels diversos fronts oberts del PSOE: • Fiscal General de l’Estat (nomenat per Sánchez), processat. • Investigació oberta a: - la dona de Sánchez - el seu germà. • Cas Eire Díaz, anomenada “l’alampista del PSOE”: - presumpta filtració al partit d’informació de les clavegueres de l’Estat per atacar el PP - presumpta corrupció vinculada a empreses públiques com la SEPI. • Casos dins de l’estructura del partit: - dos exsecretaris d’Organització sota sospita, José Luis Ábalos i Santos Cerdán (en algun cas, fins i tot presó preventiva) - Paco Salazar, que havia de ser nou secretari d’Organització, acusat d’assetjament sexual. • Denúncies per assetjament contra: - l’alcalde d’Almussafes, Toni González - l’alcalde de Belalcázar (Còrdova), Luis Fernández Rodríguez - el president de la Diputació de Lugo, José Tomé. • Dimissió de Javier Izquierdo (membre de l’Executiva Federal) per “motius personals”, però amb rumors d’un altre cas d’assetjament. 2.2. Reaccions polítiques i discurs públic • Pedro Sánchez: - insisteix que vol esgotar la legislatura i que “val la pena governar” tot i les circumstàncies complexes - defensa que el PSOE ha estat clau en drets i llibertats de les dones - afirma que el partit actua amb contundència i transparència davant casos d’assetjament i corrupció. • Yolanda Díaz i Ernest Urtasun (socis del govern): - adverteixen que és difícil que la legislatura continuï sense una transformació profunda i reclamen canvis de govern. • PP i Cuca Gamarra: - acusen el govern de situació “insostenible” - adverteixen que Sánchez podrà esquivar una sessió de control, però no la justícia ni les urnes - remarquen que els socis l’estan “protegint”. “Podran fugir d’una sessió de control, però no de la justícia ni de les urnes” – Cuca Gamarra. 2.3. Comparacions històriques i lectura de fons • Es planteja la possible similitud amb el final del govern de Felipe González (cas Filesa i altres). • Margarit, però, recorda també els escàndols del PP (l’“M. Rajoy”) i qüestiona la legitimitat moral de les crítiques populars mentre no s’aclareixin aquells casos. • Es destaca que Sánchez té una gran capacitat de supervivència política: - “sap caure de peu”, però ara estaria “molt coix” - si supera aquesta fase, es parla irònicament de canviar el títol de “Dama de Ferro” per ell, o “home de goma”. • Es menciona que la revista italiana L’Espresso l’ha nomenat persona de l’any 2025: - per ser líder capaç d’oferir una altra manera de fer política - per la seva posició davant les pressions de Trump sobre la despesa militar - pel posicionament en el conflicte de Gaza. • Es subratlla la disconnexió entre imatge exterior i interior: sovint més valorat fora que dins. 2.4. Enquestes, habitatge i futur de la legislatura • A nivell d’intenció de vot, moltes enquestes donen avantatge al PP, però: - la preferència personal com a president encara situaria Sánchez per davant de Feijóo - seguits per Abascal i, en quart lloc, Gabriel Rufián. • Es destaca el tema de l’habitatge com a punt crític real, per sobre dels escàndols: - salaris que no arriben a final de mes per lloguers i hipoteques - s’assenyala que aquí poden “petar” tant aquest govern com els anteriors, i que cap força ha desbloquejat el problema. • Margarit expressa dos desitjos: - que la legislatura es pugui allargar al màxim, almenys fins ben entrada la primavera (esment de Setmana Santa com a possible moment clau) - que s’articuli una alternativa conjunta a l’esquerra del PSOE, tant a Espanya com a Catalunya. 2.5. Visió del jovent i desafecció política • David Burillo aporta la perspectiva d’un jove molt informat políticament: - percep un joc permanent de “i tu més” entre partits - constata que no s’aborden prou els problemes reals (habitatge, precarietat…) - entén la decepció i baixa participació electoral, així com la desconfiança generalitzada envers la classe política. • Temor a una possible majoria PP + Vox, que veu pitjor per al jovent i per les necessitats socials actuals. • Lamenta que pocs casos (10–20 persones) taquin la feina de molta militància socialista i d’esquerres que treballa honestament. • Es reclama més contundència interna davant casos d’assetjament: actuar des del primer moment per evitar impunitat i missatges equivocats. 3. Consum audiovisual, català i plataformes 3.1. Hàbits de consum dels tertulians • Belén Tierno: - consumeix força sèries i pel·lícules - recomana La Diplomàtica, que li recorda The West Wing (The West Wing / El Ala Oeste de la Casa Blanca), per la seva estructura política i ritme. • Jordi Margarit: - més de pel·lícules que de sèries - últimament també opta per capítols de 40–50 minuts per cansament nocturn - defensa veure continguts en versió original en anglès amb subtítols, idealment en català, com a forma de millorar l’idioma. • David Burillo: - no és gaire consumidor de sèries ni pel·lícules - prioritza passar el temps amb amics i família - percep que “perd el temps” si mira massa pantalles. • Xavi Ribas: - sí és consumidor habitual de sèries - admet que ara costa aguantar una pel·lícula sencera a la nit i tendeix a veure-les “com si fossin una sèrie”, a trossos. 3.2. L’informe del CAC sobre català a les plataformes El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) presenta un informe sobre les plataformes de serveis de televisió a petició (VOD): Disney+, Filmin, Max, Netflix i Prime Video. Percentatge de títols disponibles en català: • Filmin: 20% del catàleg (2.350 títols) – la que més oferta té. • Prime Video: 9,5%. • Netflix: 3,5%. • Max: 3,2%. • Disney+: 2,2%. Tot i que les xifres continuen sent baixes, representen un salt important respecte fa 4 anys, quan el català era gairebé residual excepte a Filmin. 3.3. Prominència del català i algoritmes L’informe també analitza la prominència: quantes vegades les obres en català apareixen en la primera pantalla de recomanacions, en un escenari de cold start (usuari nou sense interaccions prèvies). Resultats de presència de títols amb opció catalana a la primera pantalla: • Filmin: 37% de les obres mostrades tenen disponibilitat en català. • Prime Video: 26%. • Netflix: 41%. • Disney+: 10%. • Max: 0%. Aspectes destacats: • En el cas de Netflix, sorprèn que mostri prop del 42% d’obres amb opció catalana a la primera pantalla quan el total del catàleg en català és només del 3,5%. • Això es relaciona amb: - la detecció de la ubicació geogràfica (dispositiu a Catalunya) - l’ús d’algoritmes que recomanen més català si detecten consum previ en català. • Xavi Ribas, com a usuari, discrepa amb la seva experiència: - sovint no veu ofertes en català - ha descobert pel·lícules/sèries amb doblatge català després d’haver-les mirat en una altra llengua. • Es comenta també el cas de produccions filmades en català però doblades al castellà per la seva distribució estatal, que provoquen una dissonància visual (els llavis no quadren) i fan buscar la versió original catalana. 3.4. Subtítols, VO i aprenentatge d’idiomes • Margarit defensa la versió original en anglès amb subtítols (millor si són en català) com a eina d’aprenentatge continu: - recorda els casos de Portugal i Grècia, on molta gent parla anglès per l’hàbit de consumir-ho tot en VO. • Assenyala una pràctica possible quan no hi ha doblatge en català però sí subtítols o audiodescripció en català, que també ajuda a normalitzar la llengua. • Es lamenta que a l’Estat espanyol l’entrada massiva del doblatge al castellà fes perdre una oportunitat d’immersió natural en anglès. 3.5. Cultura, infància i llengua • Es recorden sèries i doblatges mítics en català que van marcar una generació: - Dallas (amb frases icòniques com “Suelen, ets un pendó”) - Bola de drac (“no me’n sé avenir, és més fort que no em pensava”) - Els Barrufets, que TV3 introdueix com a tal, tot i que moltes plataformes i canals en diuen Pitufos. • Es posa en relleu que la socialització lingüística passa molt per sèries i dibuixos: - és clau que la canalla consumeixi en català des de petits - s’al·ludeix al paper de canals com el Super3 en la normalització. • Es reconeix que els joves sí que consumeixen moltíssim contingut audiovisual, tot i que David Burillo és, en broma, “l’únic jove que va a collir bolets” en comptes de mirar plataformes. 4. Tancament distès: bolets, vacances i loteria • La tertúlia acaba amb un to més lleuger: - es parla de la temporada de bolets, que per a Burillo ha estat bona a l’inici (gràcies a les pluges de primavera), tot i un final fluix - es bromeja sobre no revelar mai on es van a buscar bolets (“cap a Berga” però “Berga és molt gran”). • S’anuncia que la tertúlia fa una pausa per Nadal i Cap d’Any: - la setmana següent estaran pendents de la loteria del 22 de desembre - es donen bones festes i s’ajornen fins al 2026. Idees clau de l’episodi • Reinauguració del Casino de Rubí amb un espectacle que combina memòria històrica, dansa, música i teatre, i que reivindica el paper del Casino com a espai de creació i talent local. • Recuperació patrimonial i política: un ajuntament d’esquerres rehabilita un espai històricament associat a la dreta, mentre es recorda la pèrdua del Centre Democràtic Republicà per deixadesa franquista. • Crisi al voltant del PSOE i Pedro Sánchez, amb múltiples casos de corrupció i assetjament, tensions amb socis de govern i pressió del PP, però amb Sánchez encara com a preferit personal a les enquestes. • Desafecció política del jovent per l’“i tu més” constant, i preocupació pel possible govern PP+Vox. • Debat sobre català i plataformes digitals, amb millores en volum de títols però encara percentatges baixos i una experiència d’usuari que no sempre reflecteix les dades oficials. • Reivindicació de l’audiovisual en català i de la versió original com a eines de cultura i aprenentatge d’idiomes.

  • 56'

    #1120 - Casino de Rubí, obres a la C‑1413 i pesta porcina

    Context general de l’episodi Tertúlia matinal de Ràdio Rubí amb diversos col·laboradors on s’aborden tres blocs principals: • Reinauguració del casino de Rubí: memòria històrica, emoció ciutadana i polèmica pels sobrecostos. • Debat sobre la pacificació de la carretera C‑1413A i les obres de mobilitat a la ciutat. • Gestió de la pesta porcina africana al voltant de Rubí, l’impacte econòmic i el debat sobre la fauna salvatge. Intercalat, s’hi inclou un bloc publicitari/programació de la ràdio i una secció final sobre hàbits musicals a Spotify i drets d’autor. 1. Reinauguració del casino de Rubí 1.1. Un espai molt vinculat a la memòria col·lectiva La tertúlia s’obre amb l’anunci que demà es reinaugura el casino després de molts anys tancat i d’un llarg període d’obres amb retards i sobrecostos que han duplicat el pressupost inicial. • La Lídia explica que farà la presentació de la gala inaugural i que li fa molta il·lusió per la seva vinculació personal amb el casino. • Tots recorden balls, cap d’anys, carnavals, teatre i activitats culturals que s’hi havien fet. • Es destaca que quasi tots els rubinencs tenen alguna anècdota lligada al casino, cosa que reforça el seu valor simbòlic. “És difícil que hi hagi algun rubinenc que no tingui alguna història lligada al casino.” La Lídia comparteix una anècdota íntima: una nit de cap d’any al casino va ser clau en la seva relació de parella, amb el record del fred intens i la font de la plaça glaçada. 1.2. La Marató de Contes i el paper de les entitats La xarxa d’espectacles i la seva Marató de Contes tindran l’honor de ser la primera entitat que utilitzarà el casino en la seva reobertura. • La Carme expressa emoció i orgull per haver-ho demanat i aconseguit. • Recorden la història de la Marató de Contes: Ateneu, Casal Popular, antics anys al casino i després la sala del Teatre Municipal, amb prop de 30 anys de trajectòria. • Es considera que és una inauguració molt encertada, ja que: - És una entitat arrelada, amb molta feina feta. - Connecta el casino amb Rubí i el teixit associatiu. També s’aclareix que durant els espectacles no es podrà visitar lliurement l’edifici; per això s’han organitzat visites teatralitzades en dies específics. 1.3. Debat sobre el nom i la història del casino Sorgeix el dubte històric: casino o casino espanyol? • Es recorda que a la República hi havia el Centre Democràtic Popular i el casino, vinculats respectivament a esquerres i dretes. • Després de la Guerra Civil, el casino esdevé casino espanyol, associat a sectors falangistes. • Actualment, els cartells oficials indiquen simplement “al casino”. S’anuncia que en un programa especial posterior: • L’historiador local Ramon Batalla explicarà la trajectòria històrica i aclarirà el tema del nom. • Hi participaran representants de les dues entitats històriques del casino i els Clippers, grup musical molt lligat a la memòria del local. 1.4. Polèmica política pels sobrecostos i les absències La reinauguració ha estat envoltada de polèmica política: • PP i Vox no assistiran a la inauguració com a gest de protesta pels sobrecostos. • Altres grups crítics, com Unides per Baixar (UB) i Veïns per Rubí, sí que hi aniran, però amb “esperit crític”. Els tertulians destaquen: • En obres públiques els sobrecostos són freqüents per imprevistos, fallides d’empreses i pujada de preus (materials, guerra d’Ucraïna, etc.). • Consideren un error no assistir a la inauguració, sobretot per part del PP: - El casino és un equipament de ciutat, de tothom. - La crítica s’ha de canalitzar amb debats polítics, mocions i control, però sense boicot institucional a un espai que beneficia tota la comunitat. “Critica-ho al ple, però això no vol dir que no hi siguis present.” També es posa en paral·lel el cas de la ximeneia de les Cardellach / Cardíbor, on també hi ha hagut retard per fallides d’empreses i encariment de materials, i que és un altre element de patrimoni important per la ciutat. 1.5. Ús futur del casino i programació de Nadal Es planteja la pregunta clau: “Ara que ja el tenim, què s’hi farà?” • S’informa que la programació de Nadal al casino ha exhaurit totes les entrades en molts espectacles, fet que mostra l’expectació ciutadana. • La Marató de Contes manté el seu funcionament especial (possibilitat de “fila zero” de facto: comprar entrada i no assistir), però es remarca que no és respectuós entrar i sortir durant les actuacions. • Es preveu que el casino es converteixi en una mena de “segona residència” cultural per a gent com la Carme, que hi serà molt present veient companyies d’alta qualitat, algunes de prestigi internacional. També es comenta, de passada, l’orgull per la presència de companyies rellevants i es fan bromes sobre portar-hi artistes locals com el senyor Txen. 2. Mobilitat i pacificació de la C‑1413A 2.1. Priorització d’obres: Avinguda de l’Estatut i pont de Cova Solera L’equip de govern municipal es planteja urbanitzar i pacificar la carretera comarcal C‑1413A, però no de manera immediata. Segons declara l’alcaldessa Anna Maria Martínez en l’espai Parlem amb l’alcaldessa (àudio emès a la tertúlia): • Abans cal finalitzar dues obres grans: - Pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. - Ampliació del pont de Cova Solera. • Són actuacions que complicaran molt el trànsit durant les obres, tot i que milloraran la mobilitat un cop acabades. • Per això consideren inviable fer-ho en paral·lel amb la pacificació de la C‑1413A. “Les coses han d’anar una darrere de l’altra… No podem començar tot a la vegada.” 2.2. Cal pacificar la C‑1413A? Es planteja el debat: val la pena pacificar la C‑1413A? Punts destacats: • És una via amb molt trànsit, no pas una carretera secundària. • Té trams limitats a 70 km/h i altres a 50; pacificar implica reduir velocitats, més semàfors i passos de vianants. • L’AUB fa temps que reclama un pas de vianants entre la Noguera i l’Sporting Can Rosés (Espocarn), especialment per l’afluència de gent en caps de setmana. Els tertulians reconeixen la complexitat tècnica i de mobilitat, però accepten que caldrà actuar per seguretat viària i connexions urbanes. 2.3. Punts negres i accessos problemàtics S’assenyalen alguns punts crítics de la xarxa viària: • L’accés a la C‑1413 des del barri de les Torres, amb un stop molt perillós: - Cal mirar trànsit de dreta i esquerra. - Quan el semàfor per als vianants talla un flux, n’arriba un altre cop de vehicles que dificulta la incorporació. - Hi ha hagut accidents recents, com el d’un motorista. • L’entrada a Rubí venint de Molins de Rei, amb cues constants per: - Rotondes. - Semàfors. - Stops. Es compara amb l’entrada des de Terrassa, que es percep més esponjosa i millor resolta, malgrat els problemes propis (embussos als semàfors de les Fonts quan es va cap a Terrassa). 2.4. Evitar el col·lapse: no fer grans obres alhora Hi ha consens que no es poden superposar grans obres de mobilitat: • Es recorda una època d’eleccions amb Rubí plena d’obres, mentre l’eslògan era “Rubí cada dia millor”, provocant irritació dels conductors atrapats a l’Avinguda de l’Estatut. • Fer coincidir dues o tres grans actuacions seria un caos circulatori. Per tant, s’accepta la lògica de l’alcaldessa de seqüenciar les obres: primer Avinguda de l’Estatut i pont; després, timing i projecte concret per a la C‑1413A. 3. Pesta porcina africana i gestió del senglar 3.1. Tancament perimetral i impacte local S’informa que el govern de la Generalitat ultima el tancament perimetral amb tanques i altres barreres físiques en un radi de 6 km des del punt on s’ha detectat el primer cas de pesta porcina africana (PPA) en senglars. • Rubí queda dins d’aquest perímetre, de manera que la ciutat està directament afectada. • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que les actuacions es faran entre el quilòmetre 4 i 6, creant una zona de seguretat sense animals per evitar la propagació. • Es convoca la premsa a la zona de Can Rosers (carrer del Tenis) per donar més detalls del dispositiu. També s’anuncia la convocatòria de la “taula del senglar”, on es presentarà un calendari d’actuacions i caça per al 2026. 3.2. Restriccions d’accés i vida quotidiana El tancament i les mesures de contenció han comportat: • Prohibició temporal de passejar per zones molt freqüentades com Cantireres, Torrent dels Alous, camp de golf i Camí dels Monjos. • Afectació a ciclistes i famílies que hi anaven sovint; s’exemplifica amb un net que feia rutes fins al Tibidabo i ara no pot. Es comenta el cas del darrer cap de setmana llarg (pont): • Malgrat molts avisos previs, mileres de persones van sortir igualment a buscar tions i passejar. • Els ciclistes es van veure obligats a baixar de la bici pels col·lapses en carrils bici i entorns naturals. Els tertulians insisteixen que cal “fer bondat”: No passarà res si un cap de setmana no pots anar amb bici o a buscar tions; és el preu d’intentar contenir un risc molt greu. 3.3. Control de la PPA i impacte econòmic Es valora la gestió com a seriosa i contundent: • De moment, només s’han detectat 13 senglars infectats dins el perímetre. • S’afirma que el dispositiu està funcionant i que és millor “passar-se de precaució” que quedar curt. S’analitza l’impacte econòmic de la pesta porcina africana: • El sector porcí a Catalunya mou milions d’euros i dona feina a moltes famílies. • Es exporta moltíssim a altres països. • A nivell local, la població sovint pateix els impactes ambientals i de gestió de purins, però s’oblida el pes econòmic del sector. Es reconeix també la feina del govern a l’exterior, negociant amb països importadors per minimitzar l’impacte en les exportacions. 3.4. Sobrepoblació de senglars i debat animalista El dispositiu de contenció comportarà sacrificis massius de senglars: • El govern s’ha proposat reduir-ne la població a la meitat com a mínim. • Es preveu un futur debat intens amb els col·lectius animalistes, especialment quan es vegin imatges de batudes i captures. Es comenta que: • En alguns territoris, com Lleida, el senglar (i altres caça major) es consumeixen en forma de civet, embotits, etc. i tenen una cultura gastronòmica associada. • En canvi, a la major part del país quasi no es menja senglar, i la caça té poc pes en la dieta. Es descriu la presència creixent del senglar a zones urbanes: • Aparicions en urbanitzacions i rotondes com la de Can Vallhonrat. • Animals que tomben contenidors i papereres, perfectament adaptats a l’entorn urbà. • Es veu com un cas de manual de selecció natural: l’espècie aprofita la disponibilitat de menjar i prolifera. 3.5. L’origen del brot i el laboratori de Vellaterra S’analitza la polèmica sobre l’origen del brot de PPA: • S’ha descartat la teoria inicial d’un entrepà contaminat. • Ara totes les mirades apunten a l’IRTA-CReSA (Vellaterra), un dels pocs laboratoris autoritzats a treballar amb la PPA. • Segons informacions periodístiques, pocs dies abans del primer cas de senglar infectat, al laboratori s’hi havien rebut mostres per experimentació. Els tertulians destaquen: • El principal risc és el prestigi del centre i del sistema de bioseguretat, ja que només hi ha tres laboratoris a l’Estat amb aquest nivell d’autorització. • Si s’ha produït una fallada de protocols, caldrà: - Transparència total; amagar informació empitjoraria encara més el descrèdit. - Revisar i reforçar protocols (circulació de personal, roba contaminada, etc.). Es recorda que cap sistema és infal·lible i que, “Si alguna cosa pot acabar amb la humanitat, segurament serà una cosa invisible: un virus.” La pandèmia recent es posa com a recordatori de la vulnerabilitat humana davant agents microscòpics. 4. Música, Spotify i drets d’autor 4.1. Cançons i artistes més escoltats a Spotify En l’últim tram, la tertúlia gira cap al consum musical a Catalunya a través de Spotify. Es comenten tres llistes: Cançó més escoltada a Catalunya: • La Plena de B-double Sound, Belé i Ovi On The Drums. • Es destaca el ritme ballable, però també la dificultat d’entendre la lletra i el fet que molts escolten música sense parar gaire atenció al contingut. Artista més escoltat a Catalunya i al món: • Bad Bunny, coincidint Catalunya amb la tendència global. Artistes catalans més escoltats al món (no necessàriament en català): • 1a: Rosalía – es posa La Perla, del disc LUX. Es remarca la seva versatilitat estilística i la diferència entre LUX, Motomami i El Mal Querer. Es compara la seva cançó de despit amb la línia de la Shakira contra Piqué. • 2n: Morat – es posa una cançó dedicada a Lamine Yamal. Es valora molt bé el seu estil i s’afirma que, com a proposta musical, agrada més Morat que Bad Bunny. 4.2. Cançons de despit: d’ahir i d’avui Es reflexiona sobre el fenomen de les cançons de despit a exparelles: • No és nou: en la cançó tradicional i melòdica ja n’hi havia moltes, però eren menys explícites. • Abans, sovint els cantants no eren els autors; interpretaven lletres escrites per tercers (compositors professionals). • Ara, en molts casos, l’artista escriu la pròpia lletra, cosa que dona un aire de confessió directa i personal. S’esmenten exemples clàssics: • Nino Bravo cantant Noelia (composta per un altre autor i escrita per a una persona concreta). • Rocío Jurado interpretant temes de despit que no parlaven necessàriament de la seva vida. La Lídia planteja la pregunta de si fer cançons tan explícites realment ajuda a superar una ruptura; hi ha escepticisme al respecte. 4.3. SGAE, Egeda i el repartiment dels drets S’introdueix un debat sobre drets d’autor i d’intèrpret: • SGAE recull diners de ràdios i altres mitjans pels drets d’autor (compositors, lletristes). • Per cobrir els drets dels intèrprets, es va crear EGEDA (o Egedi, segons es pronuncia), que també reclama pagaments a les emissores locals. Experiències comentades: • Antigament, la SGAE enviava inspectors a les emissores, que s’hi passaven el dia anotant quina música sonava. • Més endavant, el càlcul es fa a partir del pressupost del mitjà, ja sense control directe de les peces emeses. • Això genera dubtes sobre el repartiment real: - Hi ha autors i intèrprets (per exemple, de sardanes) que no reben els drets que els pertocarien, tot i enviar llistats detallats. - Es sospita que, si les seves obres no surten en les grans llistes de consum, els arriba poca cosa o res. Es remarca que, si no hi ha moltes reproduccions, el que es cobra acostuma a ser “calderilla”, gairebé simbòlic. 5. Tancament i enllaç amb el programa especial del casino L’episodi acaba recordant que, tot seguit, després del butlletí de les 11, hi haurà un programa especial dedicat al casino: • Conduït per la Belén Tierno. • Amb la participació de: - Ramon Batalla (història del casino i debat “casino” vs “casino espanyol”). - Representants del Casino Espanyol i de la Societat Sant Antoni Abad. - Àngel Miquel, responsable del guió de l’acte inaugural. - Els Clippers, grup molt vinculat històricament al casino. Es convida els oients a seguir-ho per ràdio i en streaming de vídeo a la web de Ràdio Rubí. La tertúlia es tanca amb un to proper i optimista, celebrant: • La recuperació del casino com a gran equipament cultural. • El debat obert sobre mobilitat i urbanisme a la ciutat. • La gestió activa d’una crisi sanitària animal que afecta de ple el territori.

  • 58'

    #1119 - Tràmits digitals, IA pública i crisi educativa

    Context general de l’episodi La tertúlia de Rubí al dia reuneix Isidre Rubió, Víctor Ramos i Conxita Jimeno per reflexionar sobre tres grans blocs: • La nova web de la Generalitat i el paper de la intel·ligència artificial en els tràmits. • Les dificultats de la ciutadania per relacionar-se amb l’administració i els serveis bàsics (bancs, salut, multes, farmàcies…). • La crisi al sector educatiu i sanitari, centrada en la precarietat laboral, la manca de recursos i el model d’escola inclusiva. Al final, només es fa una referència breu a la reobertura del Casino de Rubí, que queda pendent per a un altre programa. 1. Nova web gencat.cat i ús de la intel·ligència artificial 1.1. Canvis principals del portal de la Generalitat La conductora explica les novetats del nou portal gencat.cat: • Separació en dos grans blocs: ciutadania (tràmits i serveis) i administració (informació institucional). • Incorporació d’un cercador amb intel·ligència artificial que: - Resumeix la informació. - Ajuda a trobar tràmits de manera més directa. • Objectiu: centralitzar informació que abans estava fragmentada en més de 130 webs i subportals. • Cost de la transformació: 4,7 milions d’euros, amb un estalvi estimat de 700.000 € anuals en manteniment. "Ara hem acabat la primera capa […] i el juny de l'any que ve finalitzarem amb tota la informació vinculada als tràmits" — Albert Dalmau, conseller de Presidència 1.2. Valoració d’usabilitat i proves amb usuaris • S’explica que s’han fet tests amb usuaris reals per comprovar si la web és realment intuïtiva. • Es recull la crítica de Ventura, un usuari provador: Les webs acostumen a ser intuïtives per a qui les ha fet, no per a l’usuari ocasional. • La periodista comenta una prova personal: en 10 minuts va aconseguir fer un tràmit (seguiment o pagament d’un impost) de forma senzilla. 1.3. IA com a filtre i nou “mostrador” En la tertúlia s’obren dues línies de reflexió: • La barra d’IA esdevé el nou mostrador virtual, semblant als menús telefònics automatitzats. • Es planteja el risc que la IA sigui un nou mur entre ciutadania i persones reals: - Pot ajudar si funciona bé. - Però pot convertir-se en una altra capa que dificulta parlar amb algú que prengui decisions. El Víctor recorda que la reordenació de webs i l’estalvi en manteniment també implica reorganitzar llocs de feina, encara que la presentadora puntualitza que, en teoria, no s’ha de traduir necessàriament en acomiadaments sinó en una web més endreçada. 2. Burocràcia i barreres en els tràmits (online i presencials) 2.1. El llenguatge i la cultura administrativa L’Isidre denuncia el llenguatge críptic de l’administració: • S’omple de protocols i terminologia que la gent no entén. • Un simple malentès en una frase com «esperem resposta» pot bloquejar un tràmit durant mesos. "La dificultat és tan petita com que parlem un llenguatge diferent" — Isidre Rubió 2.2. Certificat digital i oficines virtuals • Es parla de la paradoxa del certificat electrònic: cal desplaçar-se físicament per obtenir-lo, tot i que serveix per fer tràmits digitals. • Es constata que, malgrat l’impuls a l’administració electrònica: - Hi ha tràmits que s’allarguen innecessàriament. - Encara hi ha una part important de població exclosa (especialment gent gran) que no domina eines digitals. 2.3. Exclusió digital i necessitat d’atenció personal La Conxita insisteix en dos punts: • La digitalització estalvia temps i desplaçaments a qui se’n sap sortir. • Però hi ha un col·lectiu ampli (sobretot gent gran o persones amb menys recursos formatius) que queda fora del sistema si tot és en línia. Apareix la idea central: l’atenció personal ha de continuar existint mentre hi hagi persones que no puguin o no sàpiguen usar els canals digitals. 2.4. Bancs, caixers i serveis essencials S’utilitza l’exemple dels bancs per il·lustrar aquesta exclusió: • Moltes oficines han reduït o tancat serveis de finestreta, derivant la clientela al caixer automàtic. • Això afecta sobretot gent gran, que sovint demana ajuda a desconeguts o a algun empleat benvolent. • Els bancs es comporten com si fossin una activitat qualsevol, sense consciència clara de servei quasi públic. "L’objectiu no és el servei públic sinó el negoci" — es resumeix a la tertúlia. El Víctor defensa que, encara que la digitalització avança, caldria un equilibri: • Acceptar que alguns tràmits passin a ser digitals. • Però mantenir espais i persones per a casos complexos o col·lectius vulnerables. 2.5. Tràmits quotidians: multes, parquímetres, zona blava, Seguretat Social Es posen exemples molt concrets: • Pagament de multes: - Abans: webs complicades, telèfons, cues. - Ara: QR per pagar al moment, fins i tot la policia porta datàfon. - S’agraeix la simplicitat, però s’assenyala que tot allò que és cobrar és molt més fàcil que reclamar o regularitzar. • Parquímetres i zona blava: - Per a molta gent, introduir la matrícula ja és un repte. • Seguretat Social: - Tràmits com comunicar un ingrés es fan des de terminals complexos. - Es descriu l’escena d’una dona amb crosses i la targeta a la boca: s’evidencia la desconnexió entre el disseny dels sistemes i la realitat del carrer. La Conxita remarca que la tecnologia ben aplicada estalvia molt de temps, però s’ha de comptar amb el col·lectiu exclós i caldria reforçar l’acompanyament. 3. Salut, pandèmia i digitalització sanitària 3.1. Canvi de model arran de la pandèmia La pandèmia accelera dràsticament l’ús de: • Visites telemàtiques o telefòniques. • Portal i aplicacions de CatSalut. La Conxita destaca el costat positiu: • Per a molts tràmits (renovar medicació, gestions administratives) el sistema digital és ràpid i eficient. • El contacte a distància va evitar que l’alumnat i moltes persones es quedessin desconnectades del sistema durant el confinament. A la vegada, però, es critica: • La sobreburocratització que recau sobre metges i infermeres, obligats a omplir pantalles i formularis mentre atenen els pacients. 3.2. Propostes tecnològiques útils S’assenyala una experiència innovadora: • Alguns CAP estarien provant sistemes de transcripció automàtica de la conversa metge-pacient: - El metge pot mirar a la persona, parlar i escoltar. - El sistema grava i transcriu la informació a la història clínica. "Seria una bona solució, em posa molt nerviosa parlar al metge i que no em miri" — comenta la Conxita. 3.3. Reivindicacions dels metges i condicions de treball Es lliguen aquestes reflexions amb les vagues de metges: • No demanen només més salari, sinó també millores organitzatives i de càrrega de feina. • El tema de les guàrdies de 24 hores és especialment sensible: - Es posa en dubte la seguretat dels diagnòstics després de tantes hores seguides de feina. - Es compara amb altres països, com Suïssa, on les guàrdies són de 8 hores. Es relata el cas d’un doble trasplantament i metges exhausts cobrant sous molt baixos en comparació amb futbolistes o altres professions hiperremunerades. També el cas d’una doctora catalana que ha marxat a Suècia, on li han quintuplicat el sou i millorat enormement les condicions. "És trist que això no passi a casa teva" — es lamenta a la tertúlia. La conclusió implícita: formem professionals molt ben valorats a fora, però no els retenim. 4. Crisi educativa, escola inclusiva i precarietat 4.1. Reivindicacions actuals del personal educatiu Els sindicats CCOO, UGT, USTEC i CGT s’han tancat al Departament d’Educació reclamant: • Un complement únic de 473 € per a tot el personal laboral. • Que l’impacte econòmic estigui recollit als pressupostos 2026. • Que el cobrament sigui efectiu al primer trimestre del 2025. • Que sigui compatible amb l’equiparació salarial dels TEI (tècnics especialistes en educació infantil). Aquest complement el cobren actualment les educadores de llars d’infants, i els sindicats volen estendre’l a: • Integradores socials. • Educadors d’educació especial. • Netejadores. • Cuineres i altres perfils laborals dels centres. 4.2. Bretxa salarial i divisió interna L’Eva Costa (USTEC) alerta que mantenir complements només per a alguns perfils genera: Una bretxa salarial creixent dins del mateix sector i una sensació de divisió entre treballadors. La tertúlia subratlla que les demandes no són només econòmiques: • Inclouen reducció de ràtios. • Millor aplicació del decret d’escola inclusiva amb recursos reals. • Menys paperassa i burocràcia. 4.3. Vocació, salut mental i esgotament La Sandra Isierte (UGT) parla amb una barreja de passió i esgotament: "Som vocacionals, la nostra professió la portem a la sang... però a base de la nostra salut, les nostres esquenes. Això no ho podem més." La Conxita, directora jubilada, reforça aquesta idea: • Ella mateixa no s’ha mogut mai principalment pels diners. • El problema de fons és la impotència davant: - Aules molt complexes. - Manca de recursos. - Excés de tràmits repetits i burocràcia. "De debò que sento una ràbia i una impotència no poder fer res per millorar això quan sempre t’has dedicat a millorar la societat." 4.4. Decret d’inclusió i manca de recursos Punt central del debat educatiu: • El decret d’escola inclusiva es considera teòricament correcte. • Però la seva implementació sense recursos suficients ha fet molt de mal. Idees clau aportades pels tertulians: • No es poden omplir escoles d’alumnes amb tot tipus de necessitats educatives especials sense personal i suport adequat. • La Conxita cita una companya: "Volem resultats a Finlàndia amb recursos d’Hondures." • Es parla d’un 36% d’alumnat amb necessitats educatives especials (al voltant d’1 de cada 3 alumnes), xifra altíssima. • Els diagnòstics arriben tard per saturació dels serveis d’orientació: - Problemes detectats als 4-5 anys poden no tenir diagnòstic fins als 8-9. - Sense diagnòstic, costa obtenir suports oficials. 4.5. Rols i sous: mestres, integradors, vetlladors S’exposen de forma molt clara les categories i salaris: • Professor novell: al voltant de 1.700 € nets al mes, després va pujant amb complements. • Tècnics d’educació / integradors socials: aproximadament 1.200 € per 40 hores setmanals. • En molts casos, aquests professionals cobren menys que caixers de supermercat, tot i gestionar situacions molt delicades. La Conxita subratlla: • La feina d’aquests perfils és imprescindible. • Sovint fan moltes més hores de les que els pertoquen. • Són plenament vocacionals i clau per al funcionament dels centres. El Víctor, que ve del lleure i ha fet de vetllador, aporta la visió de “peu d’aula”: • Explica que molts graduats en Humanitats o altres lletres han fet el màster de professorat per seguretat laboral, però sense vocació clara. • Molts acaben abandonant l’ensenyament per esgotament i frustració. • Valor afegit dels que sí tenen vocació: cal cuidar-los perquè són els qui sostenen el sistema. Defineix una mena d’escala funcional: • Mestres / educadors: com els metges. • Integradors i vetlladors: com els infermers, els qui executen al dia a dia molts suports i cures. 4.6. Empreses externes i precarietat extrema (cas Samu) Un punt especialment crític és la subcontractació de vetlladors: • A Catalunya, els vetlladors depenen d’empreses adjudicatàries de concursos públics. • Actualment, una empresa andalusa (Samu) gestiona molts d’aquests serveis. Problemes denunciats: • Els concursos s’adjudiquen al postor més barat, no al que ofereix millors condicions. • Vetlladors sense formació reglada suficient ni itineraris formatius clars. • Alguns treballadors no reben ni tan sols nòmina formal, només un paper amb hores i quantitats. • S’ofereixen substitucions parcials, horaris dispersos i desplaçaments llargs, fent molt difícil conciliar i viure d’aquest treball. "Amb la qual cosa no hi ha vetlladors i, quan els necessites, no en tens. Un drama, el Samu." — resumeix la Conxita. 4.7. Escola inclusiva vs centres d’educació especial El Víctor planteja un debat sensible però necessari: • No tots els alumnes amb necessitats especials poden ser adequadament atesos en una escola ordinària, per més recursos que hi posis. • Alguns casos necessiten centres d’educació especial amb: - Equips multidisciplinaris forts. - Recursos materials adaptats. Reivindica: • Realisme pedagògic: reconèixer que "hi ha casos i casos". • No carregar tot el pes de la inclusió en escoles ordinàries sense transformar l’entorn ni dotar recursos. 5. Política, mobilització social i responsabilitat col·lectiva 5.1. La mirada de la ciutadania sobre mestres i metges La conductora assenyala un problema de percepció social: • Quan mestres o metges fan vaga, molta gent es queda amb el tòpic de: - Tenen moltes vacances. - Tenen feina fixa. Però: • No es valora prou que reclamen condicions per oferir serveis de qualitat. • Salut i educació són pilars de l’estat del benestar i afecten tota la població. Es planteja si la resta de ciutadania hauria de participar més activament en aquestes mobilitzacions per donar suport als professionals. 5.2. Ineficàcia de les vagues “clàssiques” i nous formats de protesta L’Isidre explica una frase escoltada a un polític: les manifestacions “duren una hora i ja està”. És a dir, el sistema les ha paït i integrat com a soroll assumible. El Víctor també qüestiona el model actual de vaga i mani: • Són accions molt controlades, amb serveis mínims, afectació limitada. • El ciberactivisme (peticions online) tampoc canvia gaire res: és el “gest del clic”. Hi ha una nostàlgia (crítica) cap a les vagues de fàbrica dels anys 70–80, quan aturar la producció set dies: Obligava les empreses i governs a seure a negociar. 5.3. Proposta de l’Isidre: adreçar-se directament als partits L’Isidre suggereix una altra estratègia simbòlica: • En lloc de tancar-se al Departament (que “no té els diners”), tancar-se a les seus dels partits polítics que han d’aprovar pressupostos. • Interpel·lar directament els càrrecs: «Què votaràs en el proper ple?». La idea de fons és baixar un graó i pressionar el nivell polític que decideix la distribució dels recursos. Alhora, es constata el risc del joc d’esquivar responsabilitats: • Cada partit culpa els altres de bloquejar acords: - «No és culpa meva, és de l’altre». 5.4. Crisi de confiança en la classe política Cap al final, l’Isidre fa una diagnosi molt dura: "Si escoltes les notícies a nivell nacional, al final penses que estem dirigits per una pandilla de quinquis... de vegades tot a l’hora (quinquis i de bragueta fluixa)." Aquesta frase sintetitza una profunda desconfiança envers la classe dirigent, alimentada per: • Escàndols, corrupteles i lluites de poder. • Sensació que els grans temes socials (educació, salut) no són tractats amb la seriositat que mereixen. 6. Casino de Rubí: una reobertura esperada Tot i que gairebé no hi ha temps, es menciona: • La reobertura del Casino de Rubí, amb inauguració oficial imminent. • L’Isidre hi està convidat i n’espera molt: - Equipament que “fa goig”. - Pot ser un motor cultural i comunitari per a la ciutat. La Belén hi afegeix un matís: • Li agradaria que la gestió fos comunitària, amb participació ciutadana, més enllà d’una gestió exclusiva des de l’Ajuntament. Queden emplaçats a parlar-ne amb calma al proper programa. 7. Idees força de l’episodi 7.1. Sobre administració i tecnologia • La tecnologia pot simplificar tràmits, però si es dissenya sense la ciutadania al centre, exclou i frustra. • La intel·ligència artificial ha de servir per millorar l’atenció personal, no per substituir-la completament. 7.2. Sobre educació i salut • Mestres, integradors, vetlladors, metges i infermeres no reclamen només sous: reclamen condicions humanes per fer bé la seva feina. • Sense reducció de ràtios, més personal i menys burocràcia, l’escola inclusiva i el sistema sanitari públic esdevenen eslògans buits. 7.3. Sobre societat i política • Salut i educació són percebudes a la tertúlia com els pilars d’una societat decent. • Caldria una mobilització social més àmplia que superi corporativismes i sacsegi realment les estructures de decisió política. • Sense una pressió sostinguda i intel·ligent, el risc és continuar en un model on tot s’absorbeix com a soroll de fons.

  • 58'

    #1118 - Residus, mobilitat, salut i sanitat a Rubí

    Introducció de la tertúlia Programa “Rubí al dia” (Ràdio Rubí) amb Albert Soler i els tertulians Lídia Juste, Montse Clemente, Rosalia Viadé i Josep Maria Pijuan. Conversa centrada en gestió de residus, zones de baixes emissions, ús de mascaretes i vaga dels metges. 1. Contenidors, neteja i reciclatge a Rubí 1.1. Retirada i retorn de contenidors al centre • L’Ajuntament retira contenidors a plaça Catalunya (soterrats), carrer Justícia i carrer Sant Gaietà, cosa que obliga molts veïns a baixar fins a l’Escardívol per llençar la brossa. • Motius oficials: - Obres i reforma de plaça Catalunya i reinauguració del Casino. - Incivisme i molèsties als veïns del carrer Justícia. - Saturació prevista al carrer Sant Gaietà, molt estret, si tota la zona hi abocava la brossa. • Conseqüència: gran tram del centre sense contenidors i queixes veïnals. Finalment, tornen els contenidors de Sant Gaietà per pressió del veïnat. "De vegades tens la sensació que es decideix una cosa, després ara canviem, ara tornem, i és una miqueta caòtic." 1.2. Soroll, horaris i recollida nocturna • Veïns es queixen de soroll nocturn de camions de recollida (fins a les dues de la matinada). • Es debat si, amb illes vianants al centre (carrer Montserrat, Francesc Macià), té sentit mantenir la recollida de nit o si es podria fer de dia sense col·lapsar el trànsit. • Es cita l’exemple d’Alemanya, on es fa porta a porta de dia, tot i bloquejar carrers, com a model possible. 1.3. Dificultat de “contentar tothom” • Tothom vol els contenidors lluny de la façana, però prou a prop per no caminar massa. • Es reconeix que és impossible satisfer tothom i caldrà acceptar incomoditats compartides. 1.4. Barris i manca de neteja • Denúncia de desigualtat entre centre i barris: a zones com Els Avets falten papereres i es percep poca presència de serveis de neteja. • Alguns veïns acaben netejant ells mateixos la vorera, cosa que consideren injusta. 1.5. Taxes d’escombraries i reciclatge • Crítica a les taxes de residus i reciclatge, considerades molt altes. • Es reclama suport al ciutadà i que es noti l’ingrés per convenis, com Ecoembes. • S’explica el model que es vol implantar: - Personalització de la taxa quan la tecnologia (contenidors intel·ligents, porta a porta, etc.) permeti mesurar qui recicla bé. - Actualment només es pot obtenir descompte si es fa ús de la deixalleria. • Novetat: ara també la deixalleria mòbil i els punts de recollida ja compten per obtenir descompte, fruit de pressió ciutadana. 1.6. Consum responsable i envasos • Missatge clau: la millor gestió de residus és generar-ne menys. • Es critiquen els envasos excessius (cartó + alumini + plàstic per una sola llauna) i es reclama regulació més estricta a les empreses. • Es recorden les tres R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, i s’insisteix que reduir hauria de ser la prioritat. • Es posa l’exemple de les ampolles de vidre reciclable o retornable, sovint més cares que les no reciclables, la qual cosa desincentiva el consum sostenible. • També s’esmenta el costum d’anar a buscar aigua a la font amb garrafes reutilitzables com a exemple de consciència ambiental. 2. Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Rubí 2.1. Posada en marxa i abast • Entrada en vigor: dilluns 29 de desembre. • Àmbit geogràfic: zona compresa entre carrer Cadmo, Rambla del Ferrocarril, passeig de la Riera i carrer Calderón de la Barca. • Horari: dies feiners de 7 h a 20 h. • Restricció: prohibició d’entrar-hi a vehicles sense etiqueta ambiental, excepte moratòries, excepcions o autoritzacions. 2.2. Posició de l’Ajuntament • L’alcaldessa Anna Maria Martínez explica que la ZBE es fa per obligació legal (municipis >50.000 habitants, termini màxim 2026), no per convicció pròpia sobre la seva eficàcia ambiental. • La zona triada coincideix en gran part amb espais ja protegits com a peatonals, per minimitzar l’impacte sobre veïns i trànsit. "El que no voldríem és que això es visqués com una pressió sobre el ciutadà que potser té un cotxe de 15 anys i no se'l pot canviar." • L’Ajuntament anuncia que serà molt “sensible” amb els casos de persones que no poden renovar vehicle, d’aquí les excepcions i moratòries. 2.3. Tràmits i desplegament tècnic • Caldrà registrar els vehicles a la Plataforma General de la ZBE, encara no activa. • L’activació dependrà del conveni amb l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità). • Encara no s’han instal·lat càmeres de control ni senyalització específica de la ZBE. • L’actual Oficina de Mobilitat de Les Torres passa a ser l’Oficina ZBE (plaça de la Constitució, 2), com a punt d’informació presencial. 2.4. Opinions dels tertulians • Impacte limitat: es valora que l’Ajuntament hagi definit una zona poc extensa, que afecta relativament poca gent. • Es critica que es facin coses “per tràmit” i per complir Brussel·les més que no per una estratègia ambiental coherent. • Hi ha preocupació per les dificultats econòmiques de molts veïns per canviar de cotxe, més encara amb l’horitzó de vehicles elèctrics i les seves condicions. • Un tertulià que viu al centre explica que ja ha rebut informació a casa (tríptic + carta) i que ja té permís per circular amb un cotxe de distintiu groc (uns 15 anys), valorant positivament la tasca informativa. 2.5. Transport públic a Rubí • Es remarca que la ZBE s’ha d’acompanyar d’un millor transport públic: - Hi ha veïns que no saben com arribar en bus a barris com Can Oriol tot i viure des de fa dècades a Rubí. - Es proposa millor informació i planificació d’horaris i recorreguts. • Es parla de la xarxa d’autobusos urbans: - Proposta d’autobusos més petits però més freqüents, adaptats a carrers estrets i a l’urbanisme especulatiu i fragmentat de Rubí. - Es recorda que línies com el 2 i el 4 al cap de setmana passen cada hora o més, cosa que complica els enllaços amb el tren. - Alhora, en hores punta (entrades a instituts, feines), alguns autobusos van tan plens que no admeten més passatgers, i els estudiants han d’esperar 20 minuts al següent. • Es reclama una planificació intel·ligent d’horaris, amb més freqüència en hores punta i menys en hores vall, i que això s’integri en futurs contractes amb l’operador (Avanza). • També s’esmenta la flota híbrida d’autobusos com a pas positiu, tot i que insuficient. • A nivell polític, es remarca que l’actitud de molts ajuntaments socialistes, que compleixen la ZBE a contracor, acaba coincidint parcialment amb el discurs de l’extrema dreta contrari a l’agenda 2030 i les polítiques europees de medi ambient. 3. Mascaretes, grip i salut pública 3.1. Retorn obligatori de la mascareta en centres sanitaris • A partir d’ara és obligatori portar mascareta a: - CAPs i centres de salut - Hospitals - Residències de gent gran • Motiu: augment molt intens de la incidència de la grip i d’altres infeccions respiratòries, amb un increment del 50% dels casos en una setmana. • Vigència inicial: 15 dies, prorrogables. • La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, apel·la al compliment estricte de la norma, especialment en entorns de vulnerabilitat. 3.2. Debat sobre utilitat i sentit de la mascareta Posicions crítiques • Una tertuliana expressa escepticisme i cansament: - Percep que algú “s’està forrant” amb les mascaretes i recorda la gran negociació i corrupció lligada al seu subministrament. - Considera que sempre hi ha hagut grips i refredats, que moltes persones han estat en contacte amb malalts sense contagiar-se, i que la clau és tenir defenses fortes i cuidar-se globalment. - Afirma que la mascareta a ella li fa mal perquè li dificulta respirar i frena el treball conscient de la respiració. • Qüestiona també la teoria del contagi tal com es presenta habitualment i reivindica una visió més holística de la salut, posant l’accent en alimentació, estrès, por i salut mental. Posicions favorables a la mascareta • Altres tertulians defensen que: - La mascareta no és per protegir el portador, sinó per protegir els altres, especialment persones grans o vulnerables. - Un refredat que un adult jove supera bé pot ser molt greu per una persona gran, amb risc de complicacions o mort. - No es tracta de portar mascareta sempre, sinó en situacions i espais concrets (hospitals, transport públic, residències) per reduir la transmissió. - Recorden que durant el període covid amb mascaretes i higiene estricta van caure en picat les grips i gastroenteritis a les escoles. • També s’assenyala que la por i el desordre emocional debiliten el sistema immunitari, però es matisa que això no invalida les eines de salut pública com mascaretes o vacunes. 3.3. Grip actual i variant agressiva • Es menciona una variant de la grip (anomenada “variant K”) com a especialment agressiva i difícil de superar, tot i que el debat esdevé més emocional que científic. • Hi ha discrepància sobre fins a quin punt cal personalitzar el virus i parlar-ne com si “tingués mala idea”, però coincideixen que hi ha molta gent malalta i que el sistema sanitari està tens. 3.4. Autoresponsabilitat, immunitat i límits • Es remarca la importància de: - Cuidar-se tot l’any (alimentació, hàbits, estrès, salut mental). - Entendre que no tothom té la mateixa capacitat o recursos per fer-ho. • Es planteja la pregunta de si acabarem vivint permanentment amb mascareta, i es defensa que ha de ser una mesura puntual, contextual i proporcional, no un estat permanent. 4. Vaga dels metges i situació de la sanitat 4.1. Convocatòria i seguiment de la vaga • Segona jornada de vaga de Metges de Catalunya, amb aturades també els dies 14 i 15 de gener. • Dades de seguiment: - Sindicat: 45% de seguiment. - Departament de Salut: 7% al matí i 5,9% a la tarda. • Explicació de la discrepància: per al sindicat, un metge assignat a serveis mínims però que volia fer vaga es compta com a vaguista; l’administració, en canvi, no el compta com a tal, d’aquí la diferència. 4.2. Reivindicacions dels metges El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, resumeix els motius de la vaga: • Canvi urgent de condicions laborals per garantir: - Atenció correcta als pacients. - Absència de sobrecàrrega d’agendes. - Eliminació de jornades de 24 hores seguides que posen en risc la salut del pacient. • Denúncia d’un 90% de metges joves amb burnout i risc que abandonin el sistema públic. "Si continuem així hi haurà una part cada cop més important que abandonarà el sistema i deixarem la sanitat sense metges." • Lleonart alerta que potser alguns polítics poden veure amb bons ulls una sanitat pública debilitada per afavorir la privatització, però que ni els metges ni la població ho haurien d’acceptar. 4.3. Opinió crítica i matisos • Un tertulià, històric defensor de la sanitat pública, reconeix que: - Hi ha explotació en alguns àmbits (MIR, guàrdies, jornades llargues). - Però recorda que darrere d’aquestes vagues també hi ha factors polítics, com l’Acord Marc amb el Ministeri de Sanitat. - Assenyala la doble vinculació pública-privada de molts professionals (uns 65.000 dels 273.000 treballadors sanitaris de l’Estat fan pública i privada), i demana coherència: no es pot exigir a la pública allò que no es demana a la privada. • També lamenta que, quan col·lectius ciutadans han defensat la sanitat pública als CAPs, sovint personal metge i d’infermeria no s’ha implicat o fins i tot ha estat distant. 4.4. Suport als metges des de l’experiència personal • Una tertuliana explica el cas d’una amiga metgessa d’hospital: - Jornades laborals llargues sumades a guàrdies fins a les 8 del matí. - Guàrdies no remunerades com a hores extra, sinó integrades al conveni. - Sou insuficient i aglomera-ció de pacients que impedeix atenció de qualitat. - Fort component vocacional, però sensació de poca sensibilitat institucional envers les seves condicions. • Es reconeix que el model de guàrdies actual pot afectar directament la qualitat assistencial i que els metges tenen dret a reclamar millores. • També s’esmenten casos de metges que han aprofitat les guàrdies per acumular hores i vacances, mostrant que la realitat és complexa i diversa. 5. Salut, esport i comunitat 5.1. Tennis taula com a activitat saludable • Al tram final, la tertúlia connecta salut i comunitat amb una proposta esportiva: • 3 de gener, al col·legi Regina Carmeli: - Matí (10 h): torneig de tennis taula infantil i juvenil, per a federats i no federats. - Tarda (16 h): competició exclusiva per a fèmines i proves per a adults a partir de 16 anys, tant federats com aficionats. • Es convida tothom que gaudeixi jugant a tenis taula a participar-hi com a forma de fer salut i cohesió social. Conclusió L’episodi dibuixa un panorama local complex on es creuen: • Gestió de residus i taxes, amb demandes d’informació clara, equitat entre barris i incentius al reciclatge. • Polítiques de mobilitat i ZBE, aplicades per obligació normativa i amb un transport públic que encara no està a l’alçada de l’emergència climàtica. • Salut pública i mascaretes, en un debat tens entre llibertat individual, salut col·lectiva, por, negoci i ciència. • Sanitat pública en crisi, amb metges en vaga que reclamen condicions dignes per poder atendre bé la ciutadania i evitar la fuga de professionals. Alhora, l’episodi tanca amb un missatge positiu: l’esport de base i les iniciatives comunitàries (com el torneig de tenis taula) són part de la resposta per construir una ciutat més sana, cohesionada i conscient.

  • 57'

    #1117 - Discursos d’odi, pesta porcina i política migratòria

    Introducció de la tertúlia • Programa de Ràdio Rubí amb diversos tertulians que comenten l’actualitat local, catalana i europea. • Tres grans blocs temàtics al llarg de l’hora: discursos d’odi i llibertat d’expressió, brote de pesta porcina africana a Collserola i política migratòria de la UE i centres de deportació. • El to combina anàlisi jurídica i ètica, exemples concrets de Rubí i reflexions polítiques més àmplies. 1. Delictes d’odi, xarxes socials i llibertat d’expressió 1.1. Cas concret a Rubí i dades estatals • Els Mossos d’Esquadra detenen a Rubí un home de 30 anys que, encaputxat i amb passamuntanyes, emetia missatges racistes i islamòfobs a les xarxes, principalment contra persones marroquines i musulmanes. • Els seus missatges: - Fomentaven l’odi i demanaven l’expulsió d’immigrants. - Atribuïen delinqüència al col·lectiu migrat. - Incitaven la població a organitzar-se per expulsar-los. - Incloïen accions simbòliques greus, com cremar un hijab en directe. • Investigació iniciada al febrer per una unitat especialitzada en delictes d’odi; l’individu és identificat i detingut el 4 de desembre i passa a disposició judicial. • L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia detecta un augment fortíssim de missatges d’odi a xarxes, especialment contra persones del nord d’Àfrica i musulmanes. - Q2 2025: 184.000 missatges d’odi detectats. - Només al juliol: 190.000, ja per sobre de tot el trimestre anterior. • El sistema FARO, basat en intel·ligència artificial, permet identificar i analitzar massivament aquests continguts. 1.2. Marc legal i necessitat de no normalitzar l’odi • El fet que la policia actuï en aquest cas indica que el contingut era especialment greu. • Els tertulians destaquen: - Importància d’un marc legal que tipifiqui els delictes d’odi. - La necessitat de no normalitzar allò que no és normalitzable, malgrat la gran presència de hate a xarxes. - L’objectiu d’un estat de dret ha de ser evitar la violència i les relacions basades en la violència simbòlica o física. "Ens ha de permetre no normalitzar el que no és normalitzable." 1.3. Xarxes socials, anonimat i responsabilitat política • Es critica el paper de les xarxes socials, especialment X/Twitter: - Afavoreixen insults i amenaces des de l’anonimat, amb un to que moltes persones no usarien cara a cara. - El nivell d’insults és generalitzat: contra col·lectius vulnerables, contra polítics, contra catalans, contra dones, etc. • Es remarca que alguns polítics i figures mediàtiques contribueixen al clima d’agressivitat, amb intercanvis de “i tu més” i insults que sovint superen els límits raonables de la llibertat d’expressió. • Es planteja el debat, ja antic, de limitar l’anonimat (per exemple, exigint DNI per obrir comptes), tot reconeixent els riscos en països no democràtics i la complexitat de regular empreses digitals transnacionals. 1.4. On són els límits? Insult, opinió i delicte • Es discuteix la “fina línia” entre llibertat d’expressió i discurs d’odi: - Identificar discurs d’odi pot ser relativament clar a nivell moral, però convertir-lo en delicte és jurídicament difícil. - La legislació posa avui el límit sobretot a la incitació directa a la violència. • Exemple pràctic: un comentari a les xarxes de Ràdio Rubí que deia “xarismo” sobre unes convidades: - Genera dubtes a la redacció: és insult, opinió, humor? - Es contextualitza com un terme despectiu (“unes xaros”, l’antic equivalent a “marujas”), destinat a ofendre. - No arriba a delicte, però és clarament ofensiu i s’esborra segons el criteri editorial. • Es diferencia entre: - Opinió: “no m’agrada el que fan aquestes senyores”. - Insult: etiquetes despectives com “idiota” o “xarismo”. • Es menciona com alguns col·lectius s’han reapropiat d’insults històrics (p. ex. “maricón”) i els han convertit en identitats reivindicades, cosa que complica encara més la lectura literal dels termes. 1.5. Papers dels mitjans, llibres d’estil i manca de conseqüències • Els mitjans públics han de ser especialment curosos i disposar d’un llibre d’estil que marqui què es permet i què no als seus espais digitals, més enllà del que és estrictament legal. • A Ràdio Rubí: - S’esborren missatges que insulten o fomenten l’odi, vinguin d’on vinguin. • Problema central: esborra missatges no implica conseqüències reals per qui els emet. - L’usuari pot tornar l’endemà i repetir el mateix comentari. - Les sancions penals o administratives per insults i amenaces a xarxes són molt escasses. 1.6. Exemples de discursos d’odi “normalitzats” • Comentaris xenòfobs com “tots els moros haurien d’anar al seu país”: - Èticament són clarament discriminadors i estigmatitzadors. - Però jurídicament poden ser defensats com una “opinió política migratòria” si no hi ha incitació explícita a la violència. • Es parla també d’odi: - Contra les dones (cos, aspecte físic) en vídeos que no tenen res a veure amb gènere. - Contra catalans, sovint per part de gent que viu a Catalunya o des de fora. • El tertulià Martí remarca que l’anonimat permet desitjar la mort d’algú o fer amenaces que la gent no gosaria signar amb nom i cognoms, i qualifica aquesta actitud de “covardia i vilesa absoluta”. 1.7. Ineficàcia dels sistemes de denúncia a xarxes • Es critica el sistema intern de denúncia de continguts de les plataformes: - Moltes publicacions clarament ofensives no s’eliminen mai, tot i les denúncies. - En canvi, creadors d’art, il·lustradors o fotògrafs veuen continguts bloquejats o comptes suspesos per raons sovint opaces o desproporcionades. • Es planteja el dubte sobre qui decideix: humans, algoritmes o intel·ligència artificial mal entrenada. 2. Pesta porcina africana a Collserola: gestió, riscos i hipòtesis 2.1. Context del brot i mesures de seguretat • A Collserola s’ha detectat un brote de pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars. • Característiques del virus: - Altíssima mortalitat (s’arriba a dir 100% en porcs i senglars). - No afecta els humans: es recorda reiteradament que es pot consumir carn de porc amb normalitat. • Mesures adoptades: - Tancament d’espais naturals (Collserola, Serralada Marina, etc.) i presència de personal de seguretat als accessos. - Controls i “pentinat” del territori en cercles concèntrics (6 km, 20 km). - Impacte principal sobre lleure i activitats a la natura, no sobre serveis essencials. 2.2. Possible fuita d’un laboratori de l’IRTA • Un informe tècnic apunta que no es pot descartar una fuita del virus des d’instal·lacions que hi treballen, especialment un centre de l’IRTA a prop de la zona afectada. • El president de la Generalitat, Salvador Illa, anuncia: - La creació d’un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinat per l’IRTA, per auditar aquest centre i altres instal·lacions que treballen amb el virus de PPA en un radi de 20 km. - La voluntat de revisar a fons instal·lacions i protocols de bioseguretat. - La petició de participació d’institucions europees i del govern espanyol per garantir imparcialitat. • Missatge institucional: “No es pot descartar res, però tampoc es pot confirmar res… Tenim plena confiança en l’IRTA.” 2.3. Opinió dels tertulians: versemblança de la fuita • Alguns tertulians consideren que, pel sentit comú, la hipòtesi més plausible és la fuita del laboratori: - Els primers senglars morts es troben a menys d’1 km de l’IRTA. - No hi ha casos llunyans (Garrotxa, Vall d’Aran, etc.), cosa que faria pensar en una altra via d’entrada. - Es compara, amb ironia, amb el debat sobre l’origen de la Covid-19 i el laboratori de Wuhan. • S’assumeix que, si hi ha hagut una fuita, probablement ha estat involuntària: - Potser per una fallada en protocols, o per accions quotidianes (personal de neteja, etc.) que, malgrat controls, haurien pogut transportar el virus a l’exterior. • Es remarca que els laboratoris d’alta bioseguretat tenen protocols molt estrictes; si hi ha hagut problema, ha estat una negligència que caldrà identificar. 2.4. Impacte econòmic i gestió de crisi • Risc principal: que el virus entri a les granges de porcs domèstics. - Es parla de la possibilitat d’haver de sacrificar milions de porcs en cas d’afectació massiva, amb impacte econòmic devastador pel sector porcí. • Actualment, la zona del brot sembla acotada i controlada, fet que es valora com a bona notícia. • Valoracions sobre la gestió: - Alguns tertulians la consideren un exemple bastant correcte de gestió de crisi, sobretot en comparació amb el que hauria pogut ser un escenari descontrolat. - Es reconeix l’eficàcia de mesures com els cercles de seguretat, la presència de vigilància i el seguiment de casos. - Es critica, però, certa sobreactuació mediàtica d’alguns mitjans, que dramatitzen el brot com si fos “una sèrie de Netflix” o un nou “coronavirus”. 2.5. Reacció social i espais naturals • Durant el pont, molts ciutadans es queixen de no poder accedir a Collserola i altres espais naturals tancats. • Els tertulians relativitzen les queixes: - Es pot fer lleure en altres llocs (exemple: anar a la Segarra, fires de Nadal, etc.). - El tancament respon a una necessitat de salut animal i de prevenció econòmica. • Es destaca un efecte col·lateral positiu: els tancaments mostren fins a quin punt els espais naturals estan connectats a través de corredors ecològics (Collserola – Serralada Marina – altres serralades). - Aquestes connexions s’han mantingut gràcies a la feina de grups ecologistes i entitats que han lluitat per preservar passos de fauna malgrat autopistes i infraestructures. 3. Política migratòria de la UE i centres de deportació externs 3.1. Nou reglament europeu sobre retorns • Els estats membres de la UE donen llum verda a un reglament sobre retorns de persones migrades amb ordre d’expulsió. • Element clau: possibilitat de crear centres de deportació fora de la UE (externalització de la gestió migratòria). - Exemple de referència: acord Itàlia–Albània impulsat per Giorgia Meloni. • Condicions formals del reglament: - Els tercers països han de respectar els drets humans, el dret internacional i el principi de no devolució (non-refoulement). • Espanya, França i Portugal voten en contra; la gran majoria d’estats (24 de 27) hi voten a favor. • El text encara ha de ser aprovat pel Parlament Europeu abans d’entrar plenament en vigor. 3.2. Complexitat legal i marge dels estats • Es remarca la complexitat del tema, que requeriria coneixement aprofundit de dret internacional. • Les directives europees busquen un marc comú, però respectant l’autonomia de cada estat en l’aplicació. • Preguntes obertes: - Quin marge real tindran els estats per decidir com i on crear aquests centres? - Qui i com verificarà que els tercers països compleixen realment els estàndards de drets humans? - Què passarà si un estat membre es passa de la ratlla i vulnera drets sota el paraigua del reglament? • Es recorda que molts “tercers països segurs” tenen democràcies dubtoses o són molt opacs, cosa que posa en entredit la garantia efectiva de drets. 3.3. Pressió política interna i auge de l’extrema dreta • Diversos governs han donat suport al reglament per pressió interna: - Hi ha una percepció estesa a Europa d’“excés d’immigració” i d’inseguretat associada, recollida en enquestes. - L’auge dels partits d’extrema dreta empeny governs de centre-dreta i fins i tot socialdemòcrates a adoptar posicions més dures. • Exemple destacat: Dinamarca, amb govern socialdemòcrata, ha impulsat mesures d’externalització semblants. • Es constata un gir general cap a polítiques més restrictives, tot i que la realitat és cíclica i, com un pèndol, pot tornar en sentit contrari en el futur. 3.4. Crítica ètica i jurídica als centres de deportació • Des d’una òptica de drets humans, els tertulians plantegen objeccions molt dures: "Per un delicte administratiu que no penal com és estar en situació irregular, privar algú de llibertat en un centre és tractar-lo com un delinqüent greu." • Punts crítics: - L’estada irregular és un delicte administratiu, no penal. - La màxima pena als sistemes penals europeus és la privació de llibertat (presó). - Posar persones en centres tancats per una falta administrativa equival a aplicar una pena màxima sense delicte penal. - Això s’interpreta com una vulneració flagrant de drets humans. • S’assenyala el risc de separació de famílies i el fet que molts d’aquests tercers països no tenen cap vincle real amb les persones retingudes, que tampoc tenien un vincle fort amb el país europeu on volien arribar, més enllà de l’esperança de noves oportunitats. 3.5. Mercantilització de la migració i tercers països • Es denuncia la mercantilització de la vida de les persones migrades: - Els tercers països no acolliran gratis: hi haurà contrapartides econòmiques, acords de “cooperació” o beneficis polítics (p. ex. suport a la seva candidatura a la UE). - Es pot generar un incentiu pervers: com més persones retingudes, més diners o avantatges obté el país receptor. - Hi ha el risc que alguns països facilitin l’entrada de persones per després omplir aquests centres i obtenir-ne profit. • Es critica que molts d’aquests països ja tenen problemes greus de respecte als drets humans amb la seva pròpia població; esperar que siguin escrupolosos amb persones estrangeres és “demanar peres a l’om”. 3.6. Migracions del futur: clima i desigualtats globals • Es posa la mirada a mitjà i llarg termini: - Les migracions no només responen a pobresa, conflictes o persecucions polítiques, sinó cada cop més a la pèrdua d’habitabilitat d’algunes zones per efectes climàtics. - Les conseqüències del canvi climàtic sobre regions del planeta són en gran part irreversibles. • Es traça un paral·lelisme històric amb el colonialisme i el capitalisme neoliberal actual: - El model de vida i consum de certs països (sovint anomenats “nord global”) es sosté sobre impactes desproporcionats sobre altres regions. - Els països que menys es beneficien d’aquest model són sovint els que pateixen més intensament les conseqüències (clima, explotació de recursos, inestabilitat). • El debat migratori, per tant, no pot desvincular-se de: - Responsabilitats històriques i ecològiques. - La necessitat de replantejar el nostre estil de vida i el sistema econòmic global. 4. Nous casos locals de discurs d’odi: vandalisme al CRAC • Es comenta un cas recent a Rubí: el CRAC (Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals) apareix amb la façana vandalitzada. • Elements del vandalisme: - Cara de Guillem Agulló (màrtir de l’antifeixisme) tatxada. - Bandera comunista i estrella ratllades. - Presència d’una esvàstica pintada, símbol inequívoc d’apologia del nazisme. • L’Alternativa d’Unitat Popular de la UB denuncia els fets a xarxes. • El cas s’emmarca en el debat general de la tertúlia: discursos d’odi, símbols feixistes i límits de la llibertat d’expressió. 5. Tancament de la tertúlia • Es preveu que la setmana següent es continuarà parlant de pesta porcina un cop es coneguin resultats preliminars de la investigació sobre l’IRTA. • Cap al final, es comenta que Salvador Illa ha publicat que “està tot controlat”, cosa que s’interpreta com que el brote no s’està estenent. • Es vinculen tots els temes del dia (odi, pesta porcina, migracions, vandalisme) com a exemples dels reptes contemporanis en què tecnologia, política, drets humans i comunicació digital estan profundament entrellaçats.

  • 57'

    #1116 - Bancs, pesta porcina, multireincidència i Eurovisió

    Visió general de l’episodi Tertúlia de Ràdio Rubí conduïda per Albert Soler amb diversos tertulians, centrada en tres blocs principals: • Conflicte pels bancs davant l’escola Pau Casals i el xoc entre dret al descans i dret a l’espai públic. • Pesta porcina africana i gestió de la fauna salvatge (porcs senglars, coloms, cotorres) i el seu impacte econòmic. • Política i seguretat: multireincidència al Codi Penal i decisió de RTVE de no participar a Eurovisió per la presència d’Israel. • Tancament més distès amb música en català i el fenomen Oques Grasses, Figa Flawas i The Tyets. 1. Bancs a la plaça de l’escola Pau Casals i xoc de drets 1.1. Origen del conflicte • Polèmica pels bancs que l’Ajuntament posa i treu a la plaça Manuel Miralles (entrada de l’escola Pau Casals). • Veïns: es queixen d’incivisme nocturn (sorolls, baralles, brutícia, drogues) i reclamen descans. • AFA (associació de famílies) i partits de l’oposició: reclamen bancs per a la gent gran i famílies que esperen l’alumnat. «Vull centrar una miqueta el debat [...] quan xoquen dos drets dels ciutadans, i l’Ajuntament es veu obligat a escollir quin dels dos prioritza.» 1.2. Paper de la policia i gestió de l’espai públic • Diversos tertulians insisteixen que treure bancs no és la solució: - Si es treuen aquests bancs, per coherència s’haurien de treure «bancs, arbres i tot el que molesti» a tota la ciutat. - Es reclama més presència i patrullatge de la policia local, no mesures urbanístiques punitives. • Es recorden casos anteriors a Rubí: - Plaça del «Porro» / Josep Rovira: la policia hi anava sovint fins a dispersar-hi els grups. - Plaça Figueres: també s’hi reuneix gent jove, però hi ha pocs veïns i es tanca de nit. • Es posa l’accent en què la policia prefereix tenir els grups potencialment conflictius concentrats i controlats que no pas dispersos per tota la ciutat. 1.3. Dimensió política i confrontació • El conflicte s’ha polititzat: - Part de l’AFA acusa un dels veïns més actius de ser molt proper a l’Ajuntament. - Aquest veí acusa l’AFA de ser proper a ERC, recordant que hi ha hagut membres que han estat regidors d’ERC. - ERC va incloure la tornada dels bancs en el pacte de pressupostos 2024. • Els tertulians consideren aquests retrets polítics força absurds: - Cada família porta els fills on vol i cada veí té la ideologia que vol. - Es veu el conflicte com una deriva de personalització i partidització d’un problema de convivència. 1.4. Individualisme vs. visió col·lectiva • Es critica una tendència social a primar el benestar individual sobre el col·lectiu: - Es posa l’exemple d’un veí que es queixa de sorolls constants vs. la necessitat de bancs per a persones grans. - S’assenyala que ens queixem molt ràpid i sovint perdem la capacitat de diàleg veïnal. • S’aporten exemples positius: - Un centre de drogodependències al centre de Rubí amb molts conflictes inicials (metadona, xeringues, etc.) es va reconduir parlant amb el centre i amb l’Ajuntament, fins a reduir significativament els problemes. «Es va parlar, dialogar, es va parlar amb els centres, es va parlar amb l’Ajuntament, i al final això s’ha acabat.» • Conclusió implícita: abans de mesures dràstiques (treure bancs), cal diàleg, mediació i presència policial efectiva. 2. Pesta porcina africana i gestió dels porcs senglars 2.1. Situació sanitària a Collserola • El Ministeri d’Agricultura confirma 4 nous casos de porcs senglars morts per pesta porcina africana, sumant-se als 9 positius ja detectats: - En total 13 casos positius, tots dins del focus de Collserola. - De 50 senglars morts analitzats, 37 han donat negatiu. • Els agents rurals afirmen que el focus està encapsulat, però esperen el permís de la Comissió Europea per sacrificar senglars. • La corresponsal de La Vanguardia a Brussel·les informa que no cal permís de la Comissió per actuar en casos d’emergència sanitària. 2.2. Sacrifici i caça: límits i riscos • Collserola podria tenir uns 10.000 porcs senglars; fa anys que se’n denuncia la sobrepoblació. • Es reconeix que: - La pesta és molt perillosa per als animals i per al sector porcí, econòmicament molt rellevant (especialment a Osona). - La por se centra en el dany econòmic (exportacions, escorxadors, granges) més que en els senglars en si. • Es compara amb Aragó, on s’ha obert la veda a la caça indiscriminada de senglars i fins i tot amb incentius als caçadors: - Es critica aquest model de «campi qui pugui» com a perillós per a la seguretat de la gent que passeja pel bosc. - Es reclama que la caça sigui regulada i ordenada. • Reflexió de fons: com amb els bancs, hi ha una lògica de prioritzar el benestar humà immediat sobre el respecte a la fauna i l’ecosistema. 2.3. Altres plagues urbanes: coloms i cotorres • El debat es deriva a altres espècies problemàtiques a la ciutat: - Coloms: porten malalties, embruten molt i poden ser agressius. - Cotorres argentines: molt sorolloses i expansives. • Es comenten mesures de control: - Pinxos als balcons i façanes: en alguns casos hi fan niu a sobre, adaptant-se a l’obstacle. - Anticonceptius per a coloms: l’Ajuntament ja els està utilitzant. 2.4. Impacte econòmic i percepció social • Es recullen opinions de carnisseries de Rubí: - De moment no hi ha caiguda de vendes ni por generalitzada a consumir carn de porc. - La pesta no afecta els humans; la por major és econòmica (preu del porc, llocs de treball). • Dades destacades: - El preu del porc ha baixat, cosa que a curt termini pot beneficiar el consumidor però amenaça empreses i llocs de treball. - S’esmenten 30.000 llocs de treball en risc, especialment a Osona, on el sector porcí és el primer motor econòmic. • Es remarca la dissociació territorial: - A l’àrea metropolitana es veu com un problema de senglars i lleure restringit a Collserola. - A les comarques porcines és un problema de supervivència econòmica. 2.5. Restriccions d’accés a Collserola • Camins de Collserola precintats i presència massiva de vehicles de la UME, Guàrdia Civil, agents rurals i Mossos. • Es desaconsella anar-hi amb bicicleta o a passejar; es proposen alternatives locals (camí del Salou, parc de Can Oriol –la part de davant–, etc.). 3. Eurovisió, Israel i la posició de RTVE 3.1. Context i decisió • L’Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) decideix mantenir Israel al Festival d’Eurovisió. • RTVE havia acordat el setembre retirar-se del concurs si Israel hi participava, per considerar-ho un blanquejament de la guerra de Gaza. • S’entrevista Marta Ribas, rubinenca i membre del Consell d’Administració de RTVE: «Hem estat coherents amb el que havíem decidit.» 3.2. Crítica a la gestió de la UER • Ribas denuncia que la direcció de la UER no ha gestionat la crisi: - S’ha anat ajornant la decisió des d’abans de l’estiu. - Es demanava una votació secreta per expulsar o no la televisió pública israeliana (Kan), però no s’ha permès. • Es considera que la direcció de la UER ha actuat alineada amb els interessos d’Israel, evitant un debat efectiu i decisions polítiques clares. 3.3. Cadenes que també es retiren i conseqüències • RTVE és la primera gran televisió pública que confirma la retirada, seguida per altres països (esmentats: Irlanda, Països Baixos, Eslovènia, entre d’altres que poden sumar-s’hi). • Implicacions per RTVE: - No pagarà la quota d’Eurovisió 2025. - Perdrà els drets d’emissió: no emetrà ni semifinals ni final. - No enviarà cap representant al festival. 3.4. Futur del Benidorm Fest • El Benidorm Fest es manté i es reforça: - Ja era una aposta estratègica de RTVE i s’ha millorat la normativa per elevar la qualitat artística. - Quan es van tancar inscripcions, els artistes ja sabien que potser no hi hauria Eurovisió; no hi ha engany. • Marta Ribas confia que: - Els Eurofans entendran i donaran suport a la decisió, tot i la tristesa inicial. - RTVE buscarà altres sortides creatives per donar recorregut internacional al resultat del Benidorm Fest, encara que no sigui via Eurovisió. 3.5. Reacció dels tertulians • Es valora la decisió de RTVE com a coherent amb la posició del govern espanyol respecte al conflicte a Gaza. • Es recorda que Eurovisió ja fa anys que té polèmiques geopolítiques (participació d’Israel, trampes a les votacions, etc.). • Es planteja el dubte sobre el futur de la relació d’Espanya amb la UER, però es conclou que no hi haurà grans conseqüències si altres països grans (França, Alemanya, Itàlia) també prenen posicions similars. «Benvinguda sigui la decisió. És un suport més.» 4. Reforma del Codi Penal i multireincidència 4.1. Acord polític i abast de la reforma • El PSOE accepta finalment la proposició de llei de Junts per endurir el Codi Penal contra els delinqüents multireincidents. • La llei es vota amb suport de PP, Junts i Vox (un detall que incomoda a part de la tertúlia, però que es considera inevitable). 4.2. Contingut principal de la modificació • Es vol fer realment aplicable l’agreuget per multireincidència introduït el 2022: - Furts inferiors a 400 €, que fins ara no comportaven presó, podran ser castigats amb penes d’1 a 3 anys quan hi hagi almenys 3 condemnes prèvies similars. - Es modifica el sistema de registres administratius perquè recullin també l’import dels delictes, fins ara absent i clau per aplicar l’agreujant. • Es tipifica de forma específica el robatori de dispositius tecnològics (mòbils, ordinadors) a l’article 235, amb penes també d’1 a 3 anys. • Es preveu augmentar el nombre de jutges d’inscripció a Catalunya de 35 a 70. • S’obre la porta a que ajuntaments puguin personar-se en processos penals per delictes lleus com els furts. 4.3. Objectiu: trencar la sensació d’impunitat • Fins ara, molts lladres professionals coneixien perfectament el llindar dels 400 € i ajustaven el botí per evitar penes de presó. • També es percebia una inacció judicial i policial: furts «petits» que ni arribaven al jutjat i sortides immediates de comissaria. «Entren per una porta a la comissaria i surten al cap de cinc minuts.» • Es confia que la reforma redueixi la multireincidència, tot i que ningú garanteix que «s’acabi» el problema. 4.4. Dificultats pràctiques i sobrecàrrega judicial • Es planteja el repte de capacitat dels jutjats: - Si ara aquests furts passen a ser delictes perseguits amb més duresa, augmentarà molt la carrega de treball judicial. - L’augment de jutges no serà immediat, mentre que la reforma penal sí. • Es recorda que aquesta mesura s’insereix en un gir general de les socialdemocràcies europees cap a posicions més dures en seguretat i codi penal, empeses pel discurs de dreta i extrema dreta sobre la delinqüència. 4.5. Lectura política • El moviment del PSOE s’interpreta com a part del compliment dels acords amb Junts, després de la nova etapa de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez. • S’assenyala la incomoditat de l’esquerra amb l’enduriment penal però també la necessitat de trencar amb un cert «bonisme» que penalitza electoralment. 5. Música en català, Spotify i cultura pop 5.1. Del rànquing global de Spotify al focus català • Aprofitant el resum anual de Spotify (Wrapped), es comenta: - Bad Bunny com a artista més escoltat mundialment. - Una cançó de Bruno Mars i Lady Gaga com la més reproduïda (segons s’esmenta a la tertúlia). • El conductor proposa fer un «rànquing català alternatiu» amb l’ajuda de Joan Manel, centrant-se en cançons en català més radiades el 2024. 5.2. Les tres cançons més radiades en català «Sort de tu» – Oques Grasses • Gran èxit, considerat candidat a convertir-se en un «clàssic» generacional (el «boig per tu» del futur). • Oques Grasses tanquen gira amb 4 estadis olímpics exhaurits i un concert addicional al Cabró Rock de Vic. • El tema va ser el més radiat al gener a Catalunya. «A la fresca» – Figa Flawas • Dúo de Valls, que han encadenat dos estius seguits amb «cançó de l’estiu». • Van actuar a Rubí i aquest tema va ser el disc més radiat a l’agost. «Estàndard» – The Tyets • Dúo del Maresme (Mataró) molt popular entre el públic jove. • El tema va ser el més radiat al setembre i octubre. • Es destaca que es tracta de música comercial en català, però amb qualitat i gran capacitat de connexió amb el públic. 5.3. FOMO, experiències en directe i model de negoci musical • Es parla del fenomen de concerts massius exhaurits (Oques Grasses, etc.) tot i els preus elevats de les entrades. • Es vincula amb el concepte de FOMO (Fear of Missing Out): «No vull quedar-me fora del que és mainstream.» • A diferència del passat, on es podia viure de vendre discos, l’era del streaming fa que: - Els serveis com Spotify només aportin una «propina» als artistes. - La principal font d’ingressos siguin els directes, amb moltes dates i aforaments grans. 5.4. Altres referents musicals catalans • A banda dels èxits comercials, es reivindiquen artistes com: - Xarim Aresté. - Clara Peya. - Quimi Portet, tant en solitari com reactivant L’Último de la Fila. • Es comenta amb ironia la tornada de L’Último de la Fila com una necessitat econòmica en un context de pensions d’autònoms molt baixes. • Es destaca la creativitat i humor de Quimi Portet: - Gires anomenades «World Tour» sense sortir de Catalunya. - Fotografies promocionals amb fons exòtics (piràmides, neu, etc.). 5.5. Música local i dades de consum • Es menciona que a Spotify es poden consultar també els discos més escoltats a Rubí, despertant curiositat per conèixer els gustos locals. 6. Tancament • La tertúlia tanca recuperant el to amable i cultural, amb agraïment als tertulians i convidant l’audiència a seguir amb la programació cultural del magazín «Rubí al dia». • L’episodi combina debats de convivència local, crisi sanitària animal, política penal i internacional, i un final lleuger sobre música, reflectint la diversitat temàtica d’un magazín de proximitat.

  • 59'

    #1115 - Bancs, pesta porcina, grip i música a Rubí

    Introducció En aquesta tertúlia de “Rubí al dia”, Albert Soler conversa amb Pepa Adelantado, Maria Àngels Ruiz, Conxita Jiménez i Víctor Ramos sobre tres grans blocs: • Polèmica pels bancs a la plaça Manuel Miralles (Pau Casals) i l’incivisme nocturn • Pesta porcina africana al voltant de Collserola i l’impacte dels porcs senglars • Grip i salut pública, vacunes, mascaretes i memòria del Covid • Traca final més lleugera: hàbits musicals, Spotify Wrapped, Bad Bunny, Rosalía i música infantil 1. Els bancs del Pau Casals i el xoc d’interessos 1.1. Antecedents i context • L’Ajuntament va retirar uns bancs davant l’escola Pau Casals (plaça Manuel Miralles) arran de queixes veïnals per sorolls, baralles, brutícia i consum de drogues. • El 2018 s’havien posat bancs per dignificar l’espai quan es van retirar contenidors. • Durant la pandèmia es van tornar a treure per evitar aglomeracions i incompliments de restriccions. • L’AFA de l’escola i les famílies van impulsar una forta campanya per recuperar els bancs. • Esquerra Republicana va incloure la reposició d’aquest mobiliari com a condició en el pacte de pressupostos 2024 amb el govern local. • Es van reinstal·lar (aquesta vegada com a cadires individuals) però, davant la reaparició d’incivisme, el govern els ha tornat a retirar. Veí entrevistat: “Els bancs són un problema… per les nits, tard de nits… són realment un problema pel veïnatge”. 1.2. Bancs sí o bancs no? Els tertulians coincideixen en una idea de fons: • Els bancs són necessaris, sobretot per a gent gran i familiars que esperen els infants a la sortida de l’escola. • Però la ubicació és “arraconada” i “desangelada”, cosa que afavoreix el botellón i altres conductes incíviques. Punts clau del debat: • Si s’aplica el criteri de “treure bancs on hi ha incivisme”, caldria retirar molts bancs a la ciutat, no només aquests. • Sensació que “els incívics guanyen la partida” i acaben condicionant l’espai públic. • Es recorden altres casos, com la plaça Ramon Rossinyol, que va millorar quan es va omplir de bars i terrasses que aporten activitat i control informal. 1.3. Possibles solucions que es plantegen Els tertulians no volen renunciar als bancs i exploren alternatives: • Vigilància policial a les hores crítiques (patrulles, presència dissuasiva). • Multes i sancions com a eina per castigar l’incivisme: - Alguns admeten que no els agrada governar “a base de multes”, però veuen que tocar la butxaca pot ser l’únic que funcioni. • Idees imaginatives: bancs “de pujada i baixada” que desapareguin a la nit, similars als pivots retràctils. “No pot ser que la solució sigui treure els bancs; el problema és l’incivisme, no els bancs”. També s’apunta que el problema es relaciona amb la manca d’oci juvenil a Rubí: • Els joves busquen espais com Can Oriol, l’Arboretum o places amagades. • Experiències personals: abans hi havia convivència respectuosa entre grups diversos (rapers, heavies, quinquis, pijos) i ara el clima s’ha tornat més tens i agressiu. 1.4. Politització del conflicte • Una part de les famílies acusa un veí proper al govern d’haver estat escoltat per sobre de la comunitat educativa. • Aquest veí ho nega i acusa Esquerra de “manipular” el cas. • Els tertulians critiquen que “ho polititzem tot”: - El que és un conflicte veïnal i de convivència es converteix en una batalla de partits. 2. Pesta porcina africana i explosió de senglars 2.1. Situació sanitària i operatiu • A l’entorn de Collserola s’han trobat uns 50 porcs senglars morts per pesta porcina africana. • El perímetre d’afectació es manté de moment acotat. • Hi treballen uns 250 professionals: Agents Rurals, ADF, Guàrdia Civil, UME i, des d’ahir, també Bombers (desinfecció de camins rurals). • L’objectiu principal és evitar l’expansió del virus cap al Parc de Sant Llorenç del Munt, que facilitaria el salt cap al centre de Catalunya. 2.2. Debat sobre capturar i sacrificar senglars • Els Agents Rurals tenen preparats recorreguts i paranys de captura massiva, però esperen autorització de la Comissió Europea i del Ministeri d’Agricultura per sacrificar animals. Inspector dels Agents Rurals: “Tenim sistemes de parany preparats, però necessitem que ens diguin on i amb quins mètodes podem utilitzar-los per al sacrifici”. • Entitats ecologistes ja s’han posicionat en contra de l’eliminació massiva. • Hi ha consciència que la pesta porcina pot convertir-se en una “excusa perfecta” per reduir una sobrepoblació de senglars que fa anys que preocupa: - Perill d’accidents de trànsit (relaten un atropellament múltiple a l’autopista). - Danys als contenidors i brutícia als barris (especialment a les “urbis”). 2.3. Consum de carn de porc i percepció de risc • Tot i la cobertura mediàtica intensa, a les carnisseries de Rubí: - La gent pregunta molt, però continua comprant carn de porc amb normalitat. • Els tertulians confessen que no han canviat hàbits de consum: - Confien que, en un cas tan controlat, els serveis de sanitat alimentària estan especialment vigilants. - Comparen amb altres escàndols alimentaris més “silenciosos” i difícils de detectar. 2.4. Origen del brot i teories • Es parla de la teoria més acceptada: un entrepà amb embotit contaminat que un senglar hauria menjat. • Esmenten el centre IRTA-CReSA de l’Autònoma, molt a prop del focus, on s’estudien precisament aquests virus: - Això alimenta sospites populars de fuita de laboratori. - El director defensa a RAC1 que les mesures de bioseguretat són extremes (canvis de roba, doble dutxa, etc.). • Reflexió general: quan no hi ha una explicació clara, “la gent creu el que vol”, igual que va passar amb el pacient zero de la Covid. 2.5. Sobrepoblació, ecosistemes i responsabilitats Hi ha un debat més ampli sobre: • La sobrepoblació de senglars i l’absència de depredadors naturals. • L’ús intensiu de l’espai públic pels humans, que desplaça la fauna: - Exemple de tigres a l’Índia que, en perdre la selva, acaben acostant-se als pobles. • A Rubí i rodalia: - S’han posat contenidors “anti-senglars”, però sovint és el comportament incívic (brossa deixada fora) el que alimenta els animals. - Veure famílies de senglars per carrers, rieres i avingudes és ja quotidià. “És estrany el dia que surts al carrer de nit i no et trobes amb una família de senglars”. 3. Grip, vacunes i mascaretes després del Covid 3.1. Situació de la grip • El Departament de Salut preveu que el pic de la grip arribi d’aquí a tres setmanes, és a dir, per Nadal. • Es parla de 218 casos per cada 100.000 habitants i d’un sistema sanitari ja molt ocupat. • La Generalitat és partidària de recomanar (o fins i tot obligar) la mascareta en alguns entorns, proposta que ha portat al Consell Interterritorial amb el Ministeri de Sanitat. 3.2. Vacunació: experiències personals Ronda ràpida entre els tertulians: • La majoria s’han vacunat de la grip (alguns també de Covid alhora, un a cada braç). • Casos personals: - Algú explica que cada any que es vacunava agafava una grip forta als pocs dies, i aquest any ha decidit no vacunar-se per provar. - Un altre relata que sovint l’avisaven per vacunar-se just quan estava constipat, li deien que no podia, i quan es curava ja havia passat l’hivern. Enguany finalment s’ha vacunat i no ha tingut grans efectes. Es recorda que: • La vacuna de la grip no evita al 100% la malaltia, però redueix la gravetat. • Els virus de la grip muten cada any, i les vacunes es fan a partir de les variants de la temporada anterior. 3.3. Tornar a la mascareta? Es planteja si la població estaria disposada a tornar a portar mascareta a l’hivern: • Molts reconeixen que funcionava molt bé a les escoles: - Durant el Covid gairebé no hi havia refredats ni grips entre infants. • Però, un cop recuperada la normalitat, ningú ha tingut ganes de seguir portant-la: - És incòmoda i dona sensació de “pèrdua d’ales”. - Tot i això, a l’hivern abriga i alguns ho valoren positivament. 3.4. Impacte en nens i hàbits de salut • Es comenta que la generació que va aprendre a llegir amb mascareta té problemes d’oralitat i pronúncia, que ara es veuen a 6è de Primària. • Reflexió sobre mesures bàsiques que haurien quedat com a costum saludable (ventilar espais, no anar als llocs tancats si estàs malalt), però que molta gent no aplica si no hi ha obligació. “Si no ens obliguen, no ho fem; quan ens obliguen, funcionem amb prohibicions, multes i obligacions”. 3.5. Alarmisme mediàtic i interessos econòmics • Es critica certa tendència alarmista d’alguns mitjans: - Podrien limitar-se a dir: “si es complica, mascareta” i prou. - En canvi, allarguen el relat amb connexions, veïns, dramatització... • S’insinua que darrere de cada crisi (Covid, grip, pesta porcina) hi pot haver interessos econòmics: - Fabricants de mascaretes. - Sectors agroalimentaris i campanyes de Nadal (pernil, “marca España”, etc.). També apareix, de fons, la idea de teories conspiratives (virus creats en laboratoris, plagues “aprofitades” per controlar poblacions animals) però amb un to més irònic que no pas crèdul: “M’agraden molt les teories conspiranoiques, però crec que som massa cutres com a espècie per organitzar-les de veritat”. 4. De la salut a la música: Spotify, Bad Bunny, Rosalía i els clàssics 4.1. La cançó i l’artista de l’any A la part final, la tertúlia es relaxa i entra en clau musical: • Sonen: - “If the world was ending, I’d wanna be next to you” (Bruno Mars & Lady Gaga), presentada com la cançó més escoltada del món a 2025 segons Spotify. - Un tema de Bad Bunny, que surt com l’artista més escoltat globalment. • S’explica la diferència entre: - Cançó més escoltada (Bruno Mars & Lady Gaga). - Artista més escoltat (Bad Bunny, sumant tots els seus temes). 4.2. Spotify Wrapped i gustos personals Els tertulians que tenen Spotify comparteixen el seu rànquing anual: • Un escolta sobretot Bad Bunny (per exemple, “Baile inolvidable”). • Una altra té com a més escoltada una cançó de l’últim disc de Rosalía. • El conductor revela que el seu artista número 1 són Els Pets, encara que el compte està “contaminat” pel que escolta el seu fill petit. Es comenta també la funció de Spotify que calcula la teva “edat musical”: • A algú li surt 21 anys (es considera musicalment jove). • A la seva germana, molt fan de l’electrònica dels 80, li surten 61 anys tot i ser molt més jove. 4.3. El fenomen Bad Bunny Víctor fa una exposició molt apassionada sobre per què considera Bad Bunny especial: • Veu de fons de hip-hop i underground, abans molt crític amb el “mainstream”. • Destaca que Bad Bunny: - Ve d’un entorn humil portorriqueny. - Ha trencat contractes amb grans discogràfiques per crear el seu segell. - Ha experimentat amb gèneres nous (rap, rock, res portorriquenya), no només reggaeton. - Va fer concerts des d’un tràiler per Nova York en plena pandèmia. - Dissenya àlbums conceptuals amb històries que funcionen de principi a fi, no només singles. - Utilitza molt bé les eines digitals (per exemple, canviar el missatge d’una pista antiga a Spotify per anunciar la seva gira europea). “És un dels reis del màrqueting musical, igual que la Rosalía”. 4.4. Rosalía i el risc artístic • Es posa una cançó del seu disc més recent (música barroca/òpera), que s’allunya de “Motomami” o “El mal querer”. • Es valora positivament la valentia de canviar d’estil encara que el públic s’hi hagi d’adaptar. 4.5. Clàssics atemporals i música d’infància Els tertulians sense Spotify expliquen què escolten: • Bee Gees, música orquestral com Paul Mauriat, bandes sonores com la d’“Emmanuelle” per a moments relaxats. • Es parla de com repetim la música que ens ha marcat i com els fills repeteixen amb la seva pròpia música. També apareix el món de la música infantil: • El mic, El Pot Petit i altres grups són omnipresents a les cases amb criatures. • Algú reconeix que, si existís el seu Spotify Wrapped real, la cançó més escoltada seria “El mic”. 4.6. Fenòmens virals infantils • Es menciona el fenomen de “Les guerreres del K-pop”, una pel·lícula d’animació a Netflix amb una cançó extremadament enganxosa. • Es descriu com un dels grans fenòmens infantils dels darrers anys, i s’adverteix en broma que, si els nets la descobreixen, no pararan d’escoltar-la. 4.7. Descobrir grups nous passats els 30 • Es destaca com, a partir dels 30, la majoria de gent deixa d’explorar nous grups i es queda amb el que ja li agrada. • El conductor explica una excepció personal: haver descobert el grup navarrès Izal el 2019 i haver-se enamorat de tota la seva discografia. 5. Tancament La tertúlia es tanca amb to distès: • Han passat de conflictes veïnals i polítics (bancs i incivisme), a crisis sanitàries animals (pesta porcina) i humanes (grip, vacunes i mascaretes), per acabar parlant de música i vida quotidiana. • Es remarca la importància de buscar equilibris: entre dret al descans i ús de l’espai públic, entre protecció sanitària i vida social, entre por i sentit comú. La conversa s’acomiada convidant l’audiència a continuar a Ràdio Rubí amb la programació següent i desitjant bon dia a tothom.

  • 57'

    #1114 - Habitatge, pactes polítics i pressió als autònoms

    Tema central de l’episodi L’episodi gira al voltant de tres grans blocs: • Crisi de l’habitatge i especulació (tant a Rubí com a escala estatal i europea) • Debat polític i equilibri del govern de Sánchez amb Junts i altres socis, amb especial èmfasi en l’ús dels reials decrets • Pressió burocràtica i fiscal sobre els autònoms (cas VeriFactu) i sensació de degradació democràtica Al llarg de la tertúlia, s’hi afegeix també una reflexió sobre el paper de la banca, els fons voltor, la judicatura i els cossos policials en la política espanyola, i una crítica a com aquesta situació alimenta el creixement de l’extrema dreta. 1. Crisi de l’habitatge: especulació, parc públic i responsabilitats 1.1. El debat local a Rubí i el dret a l’habitatge • Es recorda una moció aprovada al Ple de Rubí impulsada per Alternativa d’Unitat Popular (AUP) i En Comú Podem, que defensa que ja existeixen instruments legals per evitar que fons voltor i grans inversors especulin amb l’habitatge. • El regidor Jordi Arnaiz insisteix que l’habitatge és un dret bàsic i no una mercaderia especulativa: "La propietat no és absoluta, la propietat té una funció social" • Es remarca que no tenir habitatge impacta directament en la cohesió social i obliga famílies a marxar a altres municipis, especialment afectant infants i joves. • L’AUP introdueix una esmena per ampliar el dret de tanteig i retracte en tots els supòsits, seguint l’exemple de Barcelona, per reforçar la capacitat municipal de comprar habitatges abans que caiguin en mans d’inversors. • Dada il·lustrativa: en portals com Fotocasa o Idealista, aproximadament un 10% dels pisos en venda a Rubí ja es publiciten com a producte per a inversors, clar símptoma de financiarització de l’habitatge. 1.2. Mirada europea: pisos buits i model de creixement • La Comissió Europea anuncia recomanacions als estats per abordar el problema dels pisos buits en grans ciutats. • El comissari europeu Jørgensen assenyala que moltes ciutats europees combinen forta demanda d’habitatge amb molts pisos buits destinats a especular o a segona residència. • El vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, alerta que la crisi d’habitatge posa en dubte la sostenibilitat del model de creixement espanyol i reclama un pacte d’Estat per afrontar-la. • Tot i això, rebutja regular els preus del lloguer perquè considera que no fomenta l’oferta, posant sobre la taula la tensió entre mercat lliure i regulació pública. 1.3. La mirada de l’arquitecte: origen del problema i models comparats L’arquitecte Josep Milà (que l’endemà ofereix la conferència “La mirada de l’arquitecte al servei de la societat: on som i com hi hem arribat”) sintetitza així la situació: • A Europa, molts països tenen entre un 20% i un 40% de parc d’habitatge social. • A l’Estat espanyol, només al voltant d’un 2%: “arrencarem de sota terra”. • Es remet a la frase franquista de l’arquitecte Arrese: "Farem d’Espanya un país de propietaris, no de proletaris" com a arrel ideològica d’un model basat en la propietat privada especulativa. 1.4. Habitatge protegit, lleis mal dissenyades i paper dels promotors • Milà critica que la llei permeti que l’habitatge protegit passi al mercat lliure al cap d’uns anys: - Això ha convertit el que havia de ser funció social en oportunitat especulativa. - Molts pisos de protecció oficial han acabat venuts amb grans plusvàlues pels seus primer propietaris. • Defensa que: - L’habitatge protegit pot ser privat, no cal que sigui sempre de titularitat pública. - L’important és que el règim de preus i condicions mantingui la funció social a llarg termini. • Assenyala que els promotors privats van abandonar l’habitatge protegit quan ja no els sortien els números que volien, i que l’Estat i la Generalitat podrien haver compensat pèrdues per mantenir projectes socials clau (com les àrees residencials estratègiques de 2007–2010, 90.000 habitatges planificats que no es van fer). • Diferència clau: no falta habitatge en general, falta habitatge assequible: "Ells volen continuar construint per continuar tenint un producte de borsa. No és això el que hem de fer. Hem de fer habitatge assequible." • Per Milà, l’arquitectura ha estat exclosa de les decisions estratègiques: - Al Pacte Nacional de l’Habitatge (2007–2008) l’únic interlocutor real amb l’administració era el sector privat promotor. - Arquitectes, sociòlegs i altres experts no han estat escoltats. 1.5. Arquitectes, imatge pública i responsabilitat • S’obre un debat sobre si els arquitectes han contribuït a l’especulació. Milà matisa: "Han contribuït els arquitectes que han treballat per aquests senyors, que no té res a veure amb el conjunt d’arquitectes que pensen sobre l’habitatge." • Assegura que: - Els arquitectes que treballen per grans promotors són una minoria, encara que gestionen molts habitatges. - Molts professionals ho han fet per necessitat econòmica, amb contradicció ideològica. - L’arquitecte de carrer és avui un dels professionals més infravalorats, econòmicament i socialment. - Exemple: un venedor de pisos pot guanyar entre 3 i 5 vegades més que l’arquitecte del projecte. 1.6. Joves, demografia i necessitats reals • Es discuteix la paradoxa: tanquen línies escolars per baixa natalitat, però alhora es parla de necessitat de més habitatge. • Milà subratlla que: - Espanya és dels països on els joves surten més tard de casa (als 34–35 anys o més). - El problema no és tant la falta de pisos físics, sinó la falta d’habitatge assequible per a noves llars. • S’assenyala també l’efecte del turisme i els habitatges turístics: - Distorsionen sobretot el mercat del lloguer. - Si es pot treure 50.000 € a l’any amb ús turístic, costa acceptar 15.000–20.000 € en lloguer residencial. 1.7. Bancs, rescat i fons voltor • Es recorda el rescat bancari (uns 60.000 milions d’euros) i els milions d’habitatges que els bancs es van quedar. • Milà i altres tertulians defensen que: - Ja que el rescat es va pagar amb diners públics, els habitatges haurien d’haver passat a parc públic. - En lloc d’això, molts es van vendre a fons voltor. - Es considera que el rescat es va negociar malament: l’Estat hauria d’haver exigit la propietat dels actius immobiliaris a canvi dels diners. 2. Pactes de Sánchez amb Junts i governar a base de decrets 2.1. El “decret Junts”: contingut i límits El Consell de Ministres aprova un reial decret-llei amb diverses mesures, algunes fruit dels acords amb Junts: • Recuperació per Catalunya de la gestió directa de secretaris, interventors, tresorers i altres funcionaris locals (competència que va tenir entre 2007 i 2013). Es vol reduir la incertesa de destinació i facilitar la cobertura de places. • Flexibilització de la despesa dels ens locals: - Els ajuntaments podran utilitzar el superàvit de 2024 per fer inversions financerament sostenibles en: - abastament d’aigua - enllumenat públic - habitatge - recollida de residus - assistència social - projectes contra el canvi climàtic • Queden fora d’aquest primer decret, tot i formar part de les demandes de Junts: - Balances fiscals - Multireincidència delictiva - Impagament del lloguer - Ús del català a Europa - Amnistia i competes migratòries (aquestes últimes ja en vies diferents) • Sánchez explica en dues entrevistes (una a Catalunya, una a RTVE) que: - Estan treballant per publicar les balances fiscals, però hi ha discrepàncies metodològiques. - Alguns temes es tractaran en un segon decret i d’altres via proposicions de llei, com la de multireincidència promoguda per Junts. 2.2. La posició del govern: diàleg i minoria parlamentària • La portaveu Pilar Alegría recorda que el PSOE governa en minoria i que han de “exprimir al màxim el diàleg” amb tots els socis. "Som un govern progressista en minoria, perfectament conscient de la complexitat parlamentària. Això ens porta a exprimir al màxim la principal eina que tenim, que és el diàleg." • La tertúlia subratlla el joc d’equilibris: el que es pacta amb Junts pot xocar amb ERC, PNB o Sumar, i el govern intenta navegar entre totes les demandes. 2.3. Crítica a governar a cop de decret • Diverses veus de la taula mostren fatiga i rebuig davant l’abús dels reials decrets i, sobretot, dels decrets òmnibus (que acumulen mesures molt diverses en una sola norma): "Quan sento la paraula decret, ja... Això està fent mal a la democràcia." "És una eina per a temes urgents, no per governar-ho tot dia sí dia també." • Es denuncia que: - El debat parlamentari es buida de contingut. - Es substitueix l’elaboració legislativa profunda per decisions ràpides i paquetitzades. • Alguns recorden que tots els governs, també el PP de Rajoy, han abusat dels decrets, però es percep que cada cop se’n fa un ús més extensiu, cosa que degrada la qualitat democràtica. • Es reconeix, tanmateix, que el reial decret és una eina legal i democràtica, però la crítica se centra en l’ús polític abusiu i no en l’eina en si. 2.4. Junts, amnistia i l’ombra d’una possible moció de censura • Es valora la tensió entre Junts i el PSOE, amb avisos de Junts de trencar suports i amenaces velades d’aproximar-se al PP. • A la tertúlia es veu poc versemblant que Junts faciliti una moció de censura liderada pel PP (possiblement amb Vox): - En una moció de censura s’ha de proposar un president alternatiu, no només fer fora l’actual. - Seria contradictori amb la defensa de la llei d’amnistia i el retorn de Puigdemont, que PP i Vox volen derogar. • Es coincideix que, malgrat el soroll retòric, hi ha límits estratègics evidents per a Junts. 3. Autònoms, VeriFactu i burocràcia ofegadora 3.1. Què és VeriFactu i per què es retarda • El govern aprova també ajornar un any l’obligatorietat del sistema Veri*Factu, un sistema de facturació electrònica i control fiscal per a empreses i autònoms. • La patronal i molts col·lectius de treballadors per compte propi havien demanat aquest ajornament, argumentant que no estaven preparats per l’impacte tècnic i burocràtic. 3.2. Visió des de la base: cansament i desesperança • A la tertúlia es descriu la situació dels autònoms com a “esgarrifosa”: - S’acumulen noves obligacions, tràmits i controls. - Molts petits autònoms estan a punt de plegar. - Es té la sensació que es castiga sobretot qui intenta fer les coses bé, mentre que qui treballa completament en negre queda fora de qualsevol sistema de control. • Es critica que aquestes mesures es facin: - Sense informació clara ni acompanyament. - Sense una negociació real amb representants autònoms de base. • Milà estableix un paral·lel amb el món de l’habitatge: "Com amb l’habitatge, els interlocutors que negocien sovint no són representatius. I si algun autònom de debò ha proposat una altra manera de fer-ho, segurament no se l’han escoltat." • Es denuncia que moltes reformes tenen un fort component de desconfiança sistemàtica envers els petits contribuents: - Es legisla pensant en “el que fa trampes”, - Però s’acaba carregant burocràcia i costos sobre qui compleix. 3.3. Control vs progrés: una burocràcia que no redistribueix • La sensació general és que moltes mesures són bàsicament de control, no de progrés: - No milloren serveis ni condicions de vida, - Simplement faciliten la feina de la inspecció sense atacar les grans borses de frau. • Es remarca que els grans casos de corrupció i diner negre no els protagonitzen precisament els autònoms petits, i que: "Los sacos grandes i los sobres grans no anaven amunt i avall en mans d’autònoms." • Es constata una creixent distància entre decisors i afectats reals, que s’expressa tant en l’àmbit fiscal com en el de l’habitatge. 4. Judicatura, filtracions i “sèrie política” permanent 4.1. Debat al Senat: filtracions i “poderes subterráneos” • Al Senat, el ministre Bolaños interpel·la el PP després que un senador popular anunciï que aviat sortiran informacions comprometedores contra membres del PSOE. • Bolaños pregunta qui filtra aquestes informacions al PP: "¿Tiene el Partido Popular alguna información subterránea por parte de la UCO, de la Fiscalía, de la Judicatura, de la Policía Nacional? ¿Son ustedes beneficiarios de algún delito de revelación de secretos?" • Es posa sobre la taula el pes de: - La UCO (Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil), - La judicatura i - Altres cossos de l’Estat com a actors polítics de facto, a través de filtracions i maniobres. 4.2. La crítica de Junts al “deep state” i límits del PSOE • Eduard Pujol (Junts) acusa el govern de “riure les gràcies” a la monarquia i als poders insurrectes de l’Estat (com el Suprem) tot i la llei d’amnistia. • A la taula es matisa aquesta visió: - Es recorda que el Suprem ha estat molt dur contra el govern, fins al punt de forçar la sortida de la Fiscalia General sense sentència ferma. - Es considera que Junts exagera retòricament i de vegades cau en formulacions “delirants”. 4.3. Sensació de “sèrie” i passivitat social • Diversos tertulians comparteixen la sensació que la política espanyola s’assembla a una sèrie plena de trames, filtracions i girs de guió. "La sensació del públic és que estem veient una pel·lícula i que hi som molt passius." • Es lamenta que: - No hi hagi una reacció ciutadana més contundent davant la degradació institucional. - Aquest clima beneficia sobretot l’extrema dreta, que creix sense gairebé moure un dit, aprofitant el desgast general. 5. Emergències, militars i discurs polític 5.1. La Dana a València i la presència militar al Vallès • Es compara la llentitud en la resposta a la Dana a València (on hi va haver víctimes mortals) amb la rapidesa per desplegar militars i Guàrdia Civil al Vallès arran de problemes sanitaris i de fauna (senglars, pesta porcina, restriccions d’accés a zones naturals). • Es plantegen preguntes sobre: - Quins protocols cal seguir per demanar ajuda militar. - Si a València es va demanar tard o no es va demanar l’ajuda adequada. • Es constata que al Vallès: - Hi ha unitats militars i Guàrdia Civil controlant accessos a boscos. - L’objectiu és més controlar el comportament humà (inconscients que entren on no toca) que no pas els animals. 5.2. Economia, por i comunicació • S’assenyala que les restriccions i alarmes sanitàries estan afectant el comerç local, especialment carnisseries i botigues d’embotits. • Es tranquil·litza la població: "Es pot menjar fuet i pernil." • El problema no és tant el risc real sinó la por generada, que té efectes econòmics immediats. 6. Tancament: una política que sembla ficció però té efectes molt reals L’episodi es tanca amb la sensació que la política s’ha convertit en una sèrie plena de trames, però on: • La crisi d’habitatge continua sense solució estructural: parc públic insuficient, lleis mal dissenyades i un poder enorme dels promotors i del sector financer. • Els autònoms i petits professionals carreguen amb una burocràcia creixent que no toca els grans focus de frau i corrupció. • Els pactes de govern es gestionen a cop de reial decret, desdibuixant el debat parlamentari i alimentant el malestar democràtic. • La judicatura, la policia i els òrgans de l’Estat profund tenen un paper polític central, sovint a través de filtracions i maniobres opaques. Malgrat el to sovint irònic i la comparació constant amb una sèrie de televisió, el missatge de fons és molt seriós: caldria reorientar polítiques públiques, reforçar la funció social de l’habitatge, reduir la càrrega sobre els més febles i millorar la qualitat democràtica per evitar un deteriorament encara més gran i l’avenç de l’extrema dreta.

  • 56'

    #1113 - Pesta porcina, criminalitat a Rubí i política

    Context i participants Programa: La tertúlia de Rubí al dia a Ràdio Rubí (estudi Lídia Juste). Participants: Albert Soler (conductor), Martí Pujol, Sol Expósito, Gerard Moreno i Ània García. L’episodi gira al voltant de tres grans blocs: la pesta porcina africana i el seu impacte, les dades de criminalitat a Rubí i, finalment, un apunt sobre sous dels alcaldes i transparència política. 1. Pesta porcina africana i restriccions a Rubí 1.1. Mesures i afectació al territori • Es manté el focus en la pesta porcina africana detectada a senglars a Collserola–Cerdanyola i els seus efectes sobre Rubí. • A Rubí s’han restringit els accessos a zones boscoses i de medi natural on hi pot haver senglars: Can Oriol (zona boscosa), Can Tiraries, Torrents de Rubí, Torrent dels Alous, Can Xercavins, Serra de Galliners, etc. • Només es permeten espais clarament urbanitzats o parc infantil (per exemple, l’era del parc de Can Oriol). L’Ajuntament ha informat que: • S’han creat punts de control i senyalització segons criteris dels Agents Rurals, repartits entre Policia Local, Mossos d’Esquadra i Protecció Civil. • Es col·locarà senyalització i recomanacions específiques a la zona de pícnic de Can Oriol, on sí es pot accedir, però amb molta precaució. • S’ha intensificat la neteja de papereres i contenidors per evitar que els senglars hi trobin restes de menjar. 1.2. Risc sanitari i transmissió del virus Es recorda una entrevista prèvia amb Francesc Accensi (IRTA-CReSA): • El virus pot enganxar-se a bambes, pneumàtics, bastons de marxa nòrdica, etc., en forma de fang contaminat. • El risc és transportar el virus fora de la zona inicial (Collserola / Vellaterra...) i generar nous brots llunyans: per exemple, anar a passejar pels entorns de Rubí i després anar a collir bolets a Olot amb el mateix calçat. • El virus no afecta humans ni altres animals que no siguin porcs o senglars. “És un risc terrible i és per això que s’han d’extremar les precaucions.” • Es remarca que la Conselleria (d’Agricultura) està actuant ràpid i coordinadament, i que hi ha un esforç conjunt per contenir el focus. 1.3. Impacte econòmic sobre el sector porcí • No hi ha risc sanitari per a les persones, però sí un fort impacte econòmic potencial sobre el sector porcí català. • El sector porcí té un excedent del 40–50% de producció destinat a exportació; si es bloquegen mercats, els escorxadors no poden donar sortida al producte. • El sector agroalimentari és el primer sector econòmic de Catalunya, i el porcí és un dels més potents, amb: - 3.500 M€ anuals en exportacions (3.000 en carn, 500 en embotits). - Una tercera part (uns 1.000 M€) depenen de països extracomunitaris, ara en risc. • La Xina ha limitat el veto a la província de Barcelona, i manté les importacions de la resta de l’Estat. A la tertúlia es destaca: • El sector primari ja acumulava crisis recents (dermatosi nodular, grip aviària...) i pateix manca de relleu generacional i molta precarietat. • Es posa l’exemple de ramaders que han hagut de sacrificar tot el bestiar en altres episodis sanitaris: impacte devastador familiar i econòmic. • També es recorda que la producció porcina té costos ambientals (porins, contaminació de sòls i aqüífers a la Catalunya Central), i que hi ha un problema de sobreexplotació del territori. 1.4. Crida a la responsabilitat i solidaritat ciutadana Martí i la resta insisteixen en la necessitat de respectar les restriccions d’accés: • Es demana solidaritat: renunciar uns dies a anar a Can Tiraries, Can Xercavins o torrents és un sacrifici menor en comparació amb el que es juga el sector porcí. • Crítica als qui salten les cintes que tanquen camins o espais naturals: falta de civisme. • Es recorda que no es pot al·legar desconeixement, ja que tots els mitjans (inclosa Ràdio Rubí) en parlen molt. Hi ha matisos entre tertulians: • Alguns pensen que un 30% de gent es saltarà les normes; d’altres rebaixen la xifra a un 5% i creuen que la majoria complirà. • Es considera que la por i la cobertura mediàtica clara i constant ajudaran al compliment. 1.5. Sobrepoblació de senglars i possibles batudes • Es recorda que a Catalunya hi ha 8 milions de porcs de granja, una xifra similar als habitants del país. • En canvi, no se sap quants senglars hi ha, però se’n constata la sobrereproducció i la presència fins i tot dins de nuclis urbans (Can Rosés, carreteres, Collserola, etc.). • Es planteja que, tot i ser polèmic, probablement caldrà fer batudes de caça per reduir l’excés de senglars, sobretot si el virus es manté en fauna salvatge. • Es subratlla que el gran punt d’inflexió seria que el virus arribés a granges de porcs, cosa que convertiria la situació en “un drama absolut”. 1.6. Comparacions polítiques: el viatge d’Illa a Guadalajara Aprofitant el context de crisi, s’introdueix un debat polític: • Alguns partits han criticat que el president Salvador Illa no hagi tornat de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) per “liderar” la resposta a la crisi. • La taula ho interpreta com a crítica oportunista i recorda: - La crisi és principalment econòmica i veterinària, no una tragèdia humana com la DANA del País Valencià. - Illa participa telemàticament en reunions; no està “desconnectat”. - A Guadalajara representa la cultura catalana i barcelonina en una de les fires literàries més importants del món. Es conclou que: • Amb el virus acotat a senglars i sense afectació humana, té sentit que la gestió operativa recaigui en el conseller d’Agricultura i tècnics, mentre el president compleix la seva agenda internacional. • Es considera que si hi hagués risc per a la salut humana, la decisió hauria de ser una altra. 2. Criminalitat a Rubí: dades i debat de fons 2.1. Evolució general de les infraccions El Ministeri de l’Interior publica les dades de criminalitat gener–setembre 2025 per Rubí: • Total d’infraccions penals: 2.727 (20 menys que el mateix període de 2024, un –0,7%). • Es considera una situació estable després d’uns anys de baixada. Diferenciació principal: • Criminalitat convencional (robatoris, agressions, etc.): baixa gairebé un 2%. • Delictes d’estafes per internet: continuen pujant de manera sostinguda. 2.2. Àmbits concrets que preocupen Delictes sexuals • S’han denunciat 17 violacions amb penetració, més del doble que l’any anterior. • Hi ha també una vintena d’altres delictes contra la llibertat sexual (5 més que un any enrere). • Tots coincideixen que és extremadament preocupant. • Es remarca que en aquest àmbit hi ha molts delictes no denunciats, i que el repunt pot reflectir tant més casos com més disposició a denunciar gràcies a la feina d’acompanyament i conscienciació. Robatoris i delictes patrimonials • Robatoris amb violència: baixen un 15%. • Robatoris amb força a domicilis i establiments: disminueixen un 12%. • Lesions per baralla: 19 casos, xifra pràcticament igual que l’any passat. • Sostraccions de vehicles (robatori de vehicles): pugen un 24%. - Sorprèn a la taula, perquè es percebia com un delicte “dels 80/90”. - S’explica que sovint no és pel vehicle en si, sinó per robar pantalles, ràdios o objectes visibles a l’interior. Drogues • Delictes de tràfic de drogues: pugen un 50%. • Es recorda que aquests delictes són visibles estadísticament sobretot quan hi ha operacions policials importants: - No solen ser fruit d’una denúncia directa d’una víctima, sinó d’investigacions de mesos o anys. - L’augment pot reflectir més actuació policial, no necessàriament més consum. Estafes per internet i ciberdelinqüència • És l’àmbit que més creix i que sovint afecta col·lectius vulnerables (especialment gent gran). • Es comenten casos concrets d’estafes telefòniques amb veu clonada per IA que suplanta familiars per demanar diners. • Es constata que la llei va sempre un pas enrere de la tecnologia i que la ciberdelinqüència és transnacional (servidors a altres països, jurisdiccions diferents, etc.). “En això sí que la llei sempre anirà un pas endarrere de la tecnologia i de l’enginy humà per aquestes coses.” 2.3. Debat sobre estadístiques i “delictes ocults” Martí Pujol posa èmfasi en la interpretació de les dades: • Les estadístiques són necessàries per comparar, però no s’ha de normalitzar l’anormal. • 2.727 delictes i 17 violacions en una sola ciutat continuen sent una xifra molt alta, encara que hi hagi un –0,7%. • Denuncia l’ús polític “triomfalista” de petites baixades percentuals. També subratlla que les xifres oficials recullen només delictes denunciats: • Hi ha molts casos, sobretot en robatoris petits o en violència sexual, que no es denuncien per: - Sensació que “no servirà de res”. - Pèrdua de temps burocràtic. - Por o vergonya, especialment en entorns familiars. Relata una experiència personal a Barcelona on, després d’un robatori, diversos agents coneixien perfectament els lladres habituals però el sistema no resolia el problema, cosa que alimenta la percepció d’impunitat. 2.4. Reincidència, sistema judicial i canvi legislatiu S’obre un debat intens sobre multireincidència i funcionament de la justícia: • Hi ha delinqüents que poden acumular desenes de furts en pocs anys sense acabar ingressant a presó. • Es comenta que s’està tramitant al Parlament una modificació legislativa sobre multireincidència, però arriba tard per a la percepció ciutadana. Dues línies de reflexió principals: Canviar la llei • Alguns defensen que cal actualitzar el Codi Penal, especialment en: Multireincidència: que els furts menors repetits tinguin conseqüències acumulatives. Valor dels béns: el mòbil ja no és un “objecte de 300–500 €”, sinó un dispositiu on hi ha “tota la vida” d’una persona (banc, dades, comunicacions). • Es veu necessari adaptar la llei a realitats contemporànies (mòbils, ciberdelictes, IA, etc.). Fer funcionar millor la maquinària judicial • Ània insisteix que, encara amb les lleis actuals, el gran coll d’ampolla és: La lentitud dels procediments (anys per a sentències fermes). La manca de mitjans humans i materials als jutjats (piles d’expedients, edificis precaris com la “comprativa” de Rubí). • Sense agilitzar judicis i reforçar la plantilla de jutges, fiscals, funcionariat, canviar la llei té un impacte limitat. La conclusió compartida és que calen dues coses a la vegada: • Reforma legislativa (multireincidència, actualització de valors i tipologies). • Inversió seriosa en justícia (més recursos, més jutjats, processos més ràpids). També es destaca que: • En els darrers anys sí que s’han incrementat els efectius de Mossos d’Esquadra i Policia Local, però la sensació ciutadana continua sent que “no n’hi ha prou” i que la cadena de conseqüències penals no es completa. • S’assenyala la dimensió política: la reforma s’allarga sovint per càlcul de medalles i rendiments electorals, i això xoca amb la percepció de la gent que pateix directament els delictes. 2.5. Causes estructurals de la delinqüència Més enllà de policia i lleis, es posa el focus en causes profundes: • Part de la criminalitat està relacionada amb desigualtat social, manca d’oportunitats i exclusió. • En el cas de delictes sexuals, hi ha una estructura cultural i patriarcal que legitima o normalitza certes conductes. • Es recorda que als Estats Units, malgrat tenir penes molt més dures (inclosa pena de mort), hi ha més criminalitat que a Europa; això demostra que endurir penes no és suficient. Per tant, les receptes han de ser múltiples: • Millores legislatives i judicials. • Polítiques socials i educatives (igualtat de gènere, integració, reducció de desigualtats). • Treball preventiu i comunitari. 3. Recursos policials i percepció de seguretat a Rubí 3.1. Plantilles de Policia Local i Mossos • Es comenta que Rubí té una mica més de 100 agents de Policia Local, repartits en diversos torns (matí, tarda, nit i caps de setmana). • En els darrers anys s’ha incrementat la plantilla de Policia Local i, a nivell català, s’han convocat noves promocions de Mossos d’Esquadra (uns 850 anuals), però: - Aquests increments són per a tot Catalunya, no només per a Rubí. - No es pot contractar ni formar “10.000 mossos de cop”, cal fer-ho gradualment. Sol Expósito insisteix, però, que la seguretat ciutadana és clau i que més presència policial podria ajudar a reduir els 2.700 delictes anuals. 3.2. Impotència policial i frustració ciutadana • Es comenta que molts agents acaben desmotivats: - Detenen persones que al cap de poc tornen al carrer i reincideixen. - En furts menors repetits, la llei actual i la lentitud judicial els deixa amb poc marge d’acció efectiva. • La ciutadania percep que conèixer els multireincidents no serveix de gaire si el sistema no culmina en condemnes fermes i mesures efectives. 3.3. Ciberdelinqüència: el repte creixent • Les ciberestafes són un dels àmbits que més créixerà encara: - Suplantació de veu i imatge amb intel·ligència artificial. - Trucades fraudulentes, phishing, robatori de credencials bancàries. • Es reconeix que cal millorar la legislació i la cooperació internacional, però que sempre anirem darrere de la innovació tecnològica dels delinqüents. 4. Sous dels alcaldes i transparència Per manca de temps, el tema s’obre només de manera breu i superficial, però deixa algunes idees clau: 4.1. Informes sobre sous municipals • El Ministeri publica dades sobre sous dels alcaldes i alcaldesses. • Són temes que generen xafarderia i populisme, però també interès legítim. 4.2. Defensar sous dignes i transparència • Es defensa de forma clara que: - Els càrrecs electes amb dedicació (especialment els alcaldes, que treballen “24/7”) han d’estar ben remunerats. - Sense sous dignes, només podrien dedicar-s’hi persones amb recursos propis (riscos per a la qualitat democràtica). • Es reclama transparència real: - S’ha parlat molt de transparència durant anys, però en alguns àmbits encara falten dades clares. - S’aplaudeix que aquests sous es facin públics i es puguin comparar. 4.3. Cas específic de l’alcaldia de Rubí • Es comenta que el sou que apareix per a l’alcaldia de Rubí (uns 17.000 €) pot ser enganyós: - L’alcaldessa cobra el sou principal de la Diputació. - Per tant, a l’Ajuntament només consten les dietes per plens i assistències, que expliquen la quantitat reduïda. • Sol Expósito remarca que, en tot cas, està a favor que un alcalde o alcaldessa cobri bé, sigui del partit que sigui. 5. Tancament del programa • El conductor acomiada la tertúlia ressaltant que no hi ha hagut temps per aprofundir en el debat sobre sous d’alcaldes, que queda pendent per a futures tertúlies. • Es dona pas al següent tram del magazín, amb Belén Tierno entrevistat Santiago Granizal (Escola de Música Vall Vuit Temps) sobre un espectacle dels Malkiades i amb Maria Rosàs (Bodega Rosàs) parlant de vins per Nadal. L’episodi combina informació local molt concreta (Rubí) amb reflexions de fons sobre sector primari, responsabilitat col·lectiva, seguretat ciutadana, funcionament de la justícia i qualitat de la política i la transparència institucional.