La Tertúlia de Rubí al dia
La Tertúlia de Rubí al dia
Programa

La Tertúlia de Rubí al dia

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.

Presentat perToni Bravo Rodríguez·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00 ·1257 episodis
RSS

episodis

145-156 de 1252
  • 59'

    #1112 - Pesta porcina, cultura a Rubí i joves hiperconnectats

    Resum general Tertúlia de Rubí al dia amb l'Albert Soler, l'Estela Luengo i en David Borilla. Es comenten quatre blocs principals: Pesta porcina africana i restriccions al medi natural del Vallès El festival Rubi Sound i el potencial (infrautilitzat) dels espais culturals de Rubí La moda entre joves de compartir la ubicació del mòbil 24/7 Com la intel·ligència artificial està capgirant el periodisme digital i el model de negoci dels mitjans A continuació el contingut s’organitza per temes, amb èmfasi en els punts més rellevants. 1. Pesta porcina africana i restriccions al medi natural 1.1. Context i abast de l’emergència • Es detecten dos porcs senglars morts a Vellaterra i s’activen tots els protocols de pesta porcina africana. • Punt clau que es repeteix diverses vegades: - No es contagia a humans - No afecta altres espècies que no siguin porcs domèstics o senglars "La pesta porcina africana no es contagia als humans. Això és molt important que ho recordem tantes vegades com faci falta." • El problema és sobretot econòmic i de sector primari, no pas una emergència sanitària com la Covid-19: - El sector porcí és un dels motors de l’economia catalana, especialment per les exportacions. - Ja hi ha mercats tancats (Xina, Mèxic, etc.), i si la situació s’allarga, el cop pot ser duríssim. • Dada molt destacada: - A Catalunya hi ha aproximadament 7.932.163 caps de porcí, una xifra que ha arribat a superar el nombre de persones. 1.2. Restriccions al medi natural del Vallès • La Generalitat decreta prohibició d’accedir al medi natural en un radi de 6 km al voltant de Vellaterra. • Això inclou diversos espais naturals de Rubí: - Serra de Galliners - Can Xercavins - Antic camp de golf / Cap d’Angol - Torrent dels Alous (remarcat perquè molta gent no el percep com a “medi natural”) • Només es permet l’accés a zones urbanitzades, incloent: - Parcs infantils - L’era de Can Oriol (però no la resta de zones boscoses de Can Oriol) • Es destaquen dues idees del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig: - Fermesa en la prohibició d’entrar al medi natural i amenaça de sancions. - Petició de suport a la UME (Unitat Militar d’Emergències) per actuar coordinadament i ràpid. 1.3. Comportament ciutadà: morbo, desinformació i responsabilitat • Els tertulians admeten que no coneixen gaire gent que hi hagi anat, però assumeixen que: - El morbo i la curiositat han empès persones a acostar-s’hi malgrat la prohibició. - A Rubí hi ha hagut confusió, perquè els grans mitjans focalitzaven en Collserola i Sant Cugat, i no es mencionaven explícitament espais de Rubí. • El periodista anuncia que publicaran una notícia detallant, amb noms i cognoms, quins espais de Rubí estan prohibits, per aclarir-ho. 1.4. Economia vs percepció del risc • S’explica que: - El focus al Vallès fa que molta gent no senti el problema com a propi, perquè a l’àrea metropolitana quasi ningú treballa al sector porcí. - Si el brot s’hagués detectat a zones porcines com Osona, probablement la consciència i el compliment haurien estat molt més estrictes. • Es reclama una consciència col·lectiva: pensar més en el conjunt del país i el sector que no només en el benefici immediat o la sortida amb bici. 1.5. Informació, mitjans i responsabilitat individual • Debat sobre el clàssic "no m’han informat": - Es qüestiona si el problema és que els mitjans no informen prou bé o que la gent no es vol informar. • L’Estela remarca: - Els mitjans fan un esforç constant de ser a totes les plataformes (mòbil, xarxes, canals de WhatsApp, etc.) - No és realista esperar que "et truquin personalment" per avisar-te. - Cal responsabilitat individual per mantenir-se informat i filtrar la informació. • El David hi afegeix: - Hi ha gent que diu que no mira TV3 ni mitjans locals, però el tema s’ha explicat també en grans cadenes estatals. - Intueix una voluntat de no voler estar informats i, fins i tot, de saltarse les normes conscientment. 1.6. Infoxicació, desconnexió i alertes d’emergència • Es parla del fenomen infoxicació (massa informació): - Algunes persones es desconnecten dels mitjans perquè tot és "massa negatiu" o aclaparador. - Després, però, es queixen de no estar informades. • S’argumenta que tothom té dret a viure desconnectat, però: - No es pot després culpar els mitjans o les institucions de no haver avisat un per un. • Es posa d’exemple el sistema es-Alert: - Neix perquè ja no n’hi ha prou amb la cadena administració → mitjans → ciutadania. • Autocrítica als mitjans per l’ús abusiu de les notificacions breaking news: - Molts mitjans envien “última hora” per notícies que no són emergències. - Això fa que la gent desactivi o ignori les alertes, i quan arriba una alerta real pot passar desapercebuda. • Exemple gràfic: rebre una notificació de "Colo se niega a declarar" com si fos emergència. 1.7. Incompliment de normes i autoritat • Es descriu un reportatge del TN Vespre: - Agents de protecció civil aturant ciclistes i corredors a les entrades del parc. - Persones que salten tanques i ignoren l’autoritat. • Conclusió compartida: - No és només un problema d’informació, sinó de cultura del "faig el que vull". - Si en plena pandèmia hi havia gent saltant restriccions, encara més quan es tracta d’un virus que "no em mata". 2. Festival Rubi Sound i espais culturals de la ciutat 2.1. El Rubi Sound: format i èxit • Ràdio Rubí organitza el festival Rubi Sound a l’equipament del Pinar, espai 1413. • Dades clau: - Més de 500 persones al llarg de la nit. - 7 hores de música en directe. - 6 entitats musicals rubinenques participants. - En el moment àlgid (de 22:30 a 23:00 h aprox.), la sala arriba al seu aforament màxim de 200 persones. • Valoració d’en Robert Fernández (director del programa Rubí Sound): - Hi ha un potencial brutal de les entitats musicals locals. - L’espai 1413 té molt potencial, i s’està descobrint a poc a poc. - Volen aconseguir reformes perquè la sala tingui més aforament i funcioni com a sala estable de formació i concerts. 2.2. El 1413: potencial, mancances i barreres • L’Albert reconeix que no hi havia anat mai fins al festival i queda sorprès positivament: és una bona sala de concerts de petit format (200–400 persones). • Tant l’Estela com el David coincideixen que: - L’espai és molt bo però infrautilitzat. - Caldria una programació més estable i regular. • Possible causa: localització perifèrica (barri del Pinar, fora del centre): - A Rubí, la majoria d’activitats es concentren al centre. - El 1413 pot ser una bona eina per descentralitzar l’oferta cultural i d’oci. 2.3. Transport públic i accessibilitat • L’Estela apunta un obstacle pràctic important: - Ella no té cotxe i es mou a peu o en transport públic. - Hauria pogut anar al festival, però no tornar, per manca de servei de bus a l’hora de finalització. • Proposta: - Ampliar horaris de bus o habilitar busos llançadora en esdeveniments nocturns. • L’Albert explica que: - Ja han pensat demanar busos especials de retorn per futures edicions. - Enguany els ha faltat temps per coordinar-ho. 2.4. Infrautilització per problemes estructurals • Es destaquen dos grans problemes tècnics del 1413: Aforament limitat (200 persones) L’espai físic permetria més gent, però només hi ha una sortida d’emergència estreta. Això limita la viabilitat econòmica d’alguns concerts (entitats com ACR o Rubí Rock podrien portar grups més grans si tinguessin 400 places). Ja s’ha demanat obrir una segona porta d’emergència; es preveu fer-ho, però sense coincidir amb el festival. Manca de consergeria i gestió de l’equipament L’edifici té espais d’assaig molt ben equipats per músics. No es fan servir perquè no hi ha prou conserges per obrir/tancar en els horaris necessaris. "A vegades tenim coses i no les sabem aprofitar." 2.5. Teixit associatiu i comparació amb altres ciutats • Episodi significatiu: una parella de Terrassa ve al festival i felicita l’organització. - Dius que a Terrassa hi ha molta oferta de jazz, però quasi tot és de pagament. - Envegen que a Rubí hi hagi tanta música en directe i gratuïta. • Es remarca la riquesa del teixit musical rubinenc: - Societat de Blues (activitat regular a Can Ramoneda) - Jazz de l’Ateneu (concerts mensuals) - Rubí Rock, La Serra, l’Aurora, la Sònica, etc. • Reflexió de fons: - A Rubí hi ha el tòpic de "aquí no es fa res", però la realitat és que hi ha molta activitat associativa cultural i musical. - Molta gent no n’és conscient fins que entra en contacte directe amb entitats i programacions. 2.6. Necessitat de recursos i espais • Es constata que: - Les entitats funcionen bàsicament per amor a l’art, però això no és sostenible sense recursos. - Cal inversió, espais i suport municipal per consolidar i fer créixer aquest potencial. • Es menciona el projecte Superson (nou espai per grups i entitats): - Es veu com una oportunitat per oferir sales, assaigs i infraestructures a col·lectius culturals. • El David alerta sobre el perill de repetir errors al futur Casino: - S’hi ha posat molt de focus i inversió. - Reclama assegurar que hi hagi personal encarregat (com conserges) perquè les entitats el puguin fer servir de debò. 3. Joves que comparteixen la ubicació del mòbil 3.1. La pràctica: ubicació compartida 24/7 • Es parteix d’un reportatge del 3-24 (3Cat) que descriu com molts joves comparteixen la ubicació del mòbil de manera permanent amb: - Pares - Parella - Amics propers • Trets principals de la tendència: - Ho veuen normal, no com una pèrdua de llibertat. - Ho associen a comoditat, curiositat i, sovint, a seguretat. - Per alguns, mirar l’ubicació dels altres es torna una mena de joc o entreteniment. • Es parla d’una nova concepció d’intimitat: "La seva idea d’intimitat no és tan individual, sinó que és una intimitat col·lectiva." 3.2. Dinàmiques de control i toxicitat • En el reportatge ja s’apunten riscos: - Dinàmiques obsessives: estar mirant constantment on és la gent. - Conflictes quan algú desactiva la ubicació («per què me la treus?»). - Especialment problemàtic en relacions de parella per les conductes de control. • L’Estela i el David (i l’Albert) coincideixen que: - Hi ha un llindar molt fi entre ús per seguretat i conducta tòxica. - El que avui sembla "innocent" demà pot esdevenir control. 3.3. Ús personal dels tertulians • L’Estela: - No comparteix ubicació permanent. - Va descobrir aquesta pràctica per la seva germana de 17 anys i ho va trobar força tòxic. - Distingeix entre: - Compartir la ubicació puntualment per seguretat (p. ex. una cita amb algú desconegut). - I tenir-la sempre activa per amics/parella, cosa que considera un "despropòsit". • El David: - Té l’aplicació preinstal·lada al mòbil. - Comparteix ubicació només amb el pare, el nòvio i el millor amic. - La fa servir: - Per coordinar-se quan l’han de venir a buscar. - Per trobar-se en concerts o aglomeracions sense enviar fotos constantment. - Reconeix que, usada així, li és útil i no ho viu com a tòxic, però és perfectament conscient del perill potencial. 3.4. Confiança familiar i control • En David destaca la seva experiència: - Ha tingut una relació de confiança amb la família. - No ha hagut de mentir sobre on és i no hi ha hagut necessitat d’un control continu. • El debat gira entorn a si instal·lar aquestes apps en famílies amb poca confiança: - Pot ser vista com una eina de seguretat. - Però també pot substituir o empitjorar el diàleg i la confiança entre pares i fills. 3.5. Visió de l’Albert com a pare • L’Albert explica el seu cas: - Quan els fills van tenir mòbil, hi va instal·lar Family Link (control parental): - Temps d’ús limitat. - Apagat del mòbil a determinades hores. - Accés a la ubicació per seguretat. Distingir entre edats: El fill gran, amb 16 anys, ja no té aquest control. El petit encara és menor i considera necessari mantenir-lo. • Insisteix que només mira la ubicació en casos de preocupació real, no com a rutina de vigilància. 3.6. Dades personals i contradiccions • S’assenyala la contradicció social: - Ens preocupem molt per la protecció de dades. - Però després regalem a apps i serveis una dada ultra sensible com la ubicació en temps real. "Quina menys informació nosaltres haguem compartit que és sensible i són dades personals, doncs millor." • També es parla del risc que aquestes dades vagin a parar a empreses que infereixen hàbits, salut, preferències de consum, etc. 4. Intel·ligència artificial i futur del periodisme 4.1. Canvi de paradigma en les cerques • L’Albert obre el tema amb el cas de Google i Gemini: • Abans: - Fes la pregunta → veies una llista d’enllaços i triaves. - Els mitjans invertien en SEO (Search Engine Optimization) per aparèixer a dalt i obtenir clics i visites. • Ara: - Google ja et dona directament un paràgraf-resposta generat per la seva ia (Gemini). - Sovint no cal clicar cap enllaç si la consulta és senzilla. • Conseqüència: - Molts mitjans basats en tràfic orgànic de Google veuen caure les visites en picat. - La frase clàssica "el millor lloc per amagar un cadàver és la segona pàgina de Google" queda superada: amb la ia, ni cal arribar al primer scroll. 4.2. Impacte econòmic en mitjans com ElNacional.cat • Es posa l’exemple d’El Nacional, un dels digitals més llegits a Catalunya, molt fort en SEO. • Problemes actuals: - Caiguda molt forta de visites per la nova forma de resposta de Google. - S’estarien plantejant (o ja aplicant) expedients de regulació de plantilla (ERO) perquè "ja no surten els números". • L’Albert generalitza el cas a molts altres mitjans que van apostar fort pel model de pescaclics (clicbait). 4.3. Experiència als mitjans locals (exemple del TOT) • L’Estela confirma que al TOT també ho han notat: - Amb el mateix tipus de contingut, fa uns mesos s’arribava fàcilment a determinades xifres de clics. - Ara costa molt més assolir-les. 4.4. Utilitat real de la IA per a l’usuari • El David reconeix que, com a usuari, la ia li és útil: - Cas concret: buscar aeroports propers a una illa per planificar un viatge. - El paràgraf-resum li dona la llista d’aeroports sense haver de llegir diverses webs. • Reflexió dual: - Per a consultes pràctiques, és còmode, ràpid i eficient. - Per a informació periodística, on cal context, rigor i fonts identificables, és un problema si l’usuari es conforma amb un paràgraf. 4.5. Pèrdua de context i avaluació de la fiabilitat • L’Estela remarca que: - La ia barreja múltiples fonts i condensa en un text on sovint no veus clar qui diu què. - Abans, quan entraves a un web, podies avaluar: - La interfície i aparença professional o no. - La credibilitat de la capçalera. - Ara, sense aquest context, costa més jutjar la fiabilitat de la informació. • També es perd part essencial del periodisme: - No només els fets, sinó l’explicació del context, antecedents i conseqüències. - Un parell de paràgrafs ràpids no substitueixen una peça ben treballada. 4.6. El model "pescaclics" i la ia com a “venjança” • L’Albert critica el gir que molts mitjans van fer per adaptar-se al SEO: - Van invertir l’estructura clàssica de la notícia. - En comptes de posar la informació clau al començament, la desaven fins a l’últim paràgraf per retenir el lector i inflar el temps de lectura. "Ells posaven la notícia a l’últim paràgraf. Era dramàtic." • Amb la ia, aquesta estratègia queda totalment desactivada: - La ia extreu directament el fragment rellevant, encara que estigui al final. - L’usuari obté la resposta sense passar per tot el text. • Es tanca el cercle: els mitjans que van exagerar el model pescaclics són ara els que més pateixen l’impacte de la ia. 4.7. Adaptació i nous models • S’accepta que el periodisme sempre s’ha anat adaptant: - De paper a digital. - De recerca directa a SEO. - Ara, de SEO a un entorn dominat per la ia. • L’Estela assenyala que cal: - Explorar noves maneres de diferenciar-se de la ia. - Trobar fórmules perquè la gent vulgui clicar a la notícia i no es quedi només amb el resum de la ia. • El David introdueix dues idees addicionals: 1. Escletxa digital i privatització - Molts serveis de ia, música, vídeo, etc. estan passant a models de subscripció (Spotify Premium, YouTube sense anuncis, xatGPT de pagament). - Això pot ampliar la bretxa entre qui pot pagar i qui no, també en l’accés a eines d’informació avançada. Repensar la funció del periodisme Potser cal qüestionar la lògica d’omplir webs amb notícies trivials o pur clickbait. I apostar més per informació rigorosa, útil i de proximitat, que fidelitzi lectors. 4.8. Model públic vs model privat • L’Albert diferencia dos models: - Mitjans públics (com la mateixa ràdio): - Tenen el deure de servei públic. - Han d’informar de tot el rellevant sense jugar amb enganys de titular ni clickbait. Mitjans privats (com el TOT o El Nacional): Necessiten ingressos comercials. Es veuen forçats a buscar estratègies per atraure trànsit (sense caure, idealment, en la desinformació). • L’Estela conclou que cal trobar l’equilibri entre: - Rigor informatiu i honestedat. - I fer els continguts prou atractius perquè la gent hi entri i els llegeixi. 5. Tancament de la tertúlia • L’espai es tanca recordant: - Que la pesta porcina encara durarà uns dies i que la ràdio i el TOT en faran seguiment. - Que, finalment, és responsabilitat de la ciutadania decidir si escolta i llegeix aquesta informació. • Es dona pas a la programació següent: - Entrevista sobre una exposició solidària. - Secció sobre sèries i cinema amb estrenes del cap de setmana. Tags • pesta porcina africana • porcs senglars • sector porcí • restriccions medi natural • Vallès Occidental • Rubí • Serra de Galliners • Torrent dels Alous • informació i mitjans • responsabilitat individual • protecció civil • morbo i curiositat • es-Alert • infoxicació • festival Rubi Sound • espai 1413 • teixit associatiu • música en directe • polítiques culturals locals • transport públic nocturn • consergeria i equipaments • casino de Rubí • compartir ubicació mòbil • intimitat col·lectiva • control en parella • Family Link • dades personals • intel·ligència artificial • Google • Gemini • xatGPT • SEO • clicbait / pescaclics • mitjans digitals • ElNacional.cat • escletxa digital • model de negoci periodístic • servei públic de comunicació

  • 55'

    #1111 - Ple municipal, equipaments i llengua a Rubí

    Resum general del podcast En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es desgranen els principals temes tractats al darrer ple municipal, i s’aprofita per obrir debats més amplis sobre model de ciutat, mobilitat i infraestructures, corrupció política i justícia i, finalment, sobre l’evolució de la llengua catalana i les noves paraules incorporades al DIEC. La conversa combina crònica informativa del ple amb opinió i records personals dels tertulians, sempre centrada en com aquestes decisions afecten el dia a dia dels rubinencs i rubinenques. 1. Marc inicial de la tertúlia i durada del ple • Es contextualitza el programa: tertúlia d’actualitat local després de les notícies. • Es comenta que el ple municipal del dia anterior va ser llarg (unes 4 hores), tot i que n’hi ha hagut de més extensos, i es destaca la dificultat de conciliar vida familiar i horaris polítics. • Es reivindica la tasca dels periodistes que han de resumir plens molt llargs a última hora. "Els hi hauríem de posar un temps de termini..." Referint-se a limitar el temps d’intervencions als plens, com es fa a altres parlaments. • S’esmenta el model de debat cronometrat de les Corts Valencianes com a exemple de gestió del temps. 2. Context polític general: aforaments i cas Avalos/Coldo Abans d’entrar de ple als temes locals, apareix un primer bloc de política general espanyola: 2.1. Aforaments i igualtat davant la llei • Es comenta l’entrada a presó de l’exministre Avalos i del seu col·laborador Coldo, remarcant que és el primer cop que un parlamentari en actiu entra a presó. • S’aprofita per criticar la figura de l’aforament (diputats, rei, etc.): - Es considera un privilegi injust. - Es defensa que els representants públics haurien de ser iguals davant la llei que la resta de ciutadania. "Algú que està representant els seus ciutadans ha de tenir el mateix tracte que els seus ciutadans en relació a la llei." 3. Oficina d’Afers Socials a Rubí i polèmica sobre equipaments municipals Aquest és un dels nuclis principals del podcast: l’ús dels edificis públics i la planificació d’equipaments a Rubí. 3.1. Nova oficina d’Afers Socials i Famílies • El ple aprova per unanimitat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de la Caixa (Passeig Francesc Macià) al Departament de Drets Socials i Inclusió. • Allà s’hi ubicarà la primera oficina d’Afers Socials i Famílies a Rubí. • Serveis que s’hi podran fer sense sortir de la ciutat: - Ajudes per a famílies monoparentals - Pensions no contributives - Reconeixements de dependència o discapacitat - Ajudes a entitats sense ànim de lucre • Es calcula que, en municipis similars, aquestes oficines reben unes 12.000 visites anuals. • Els tertulians valoren molt positivament la mesura: - Menys desplaçaments a altres municipis. - Millora de la proximitat i accessibilitat dels serveis. "Tot allò que simplifica serveis per a la ciutadania... Ole, ole, ole." 3.2. Crítiques al model de ciutat i a l’emplaçament • Tot i el consens sobre la necessitat de l’oficina, alguns grups de l’oposició qüestionen l’emplaçament en un local tan cèntric i comercial. • El Partit Popular defensa que l’espai hauria estat ideal per a: - Emprenedoria juvenil - Activitat econòmica alineada amb el model de ciutat comercial de Francesc Macià. • Es critica que no hi ha un pla comercial ni de ciutat prou clar. 3.3. El cas del FATLAB i el nou “Rubí Innova” • A l’antiga oficina de la Caixa s’hi havia anunciat el projecte FATLAB (hi figurava fins i tot al cartell). • El govern no concreta què passarà amb aquest projecte, però l’oposició explica que: - El FATLAB es traslladaria a la Torre Salduba (equipament municipal). - Es rebatejaria com a Rubí Innova. • Des de la UB (Marina Dolcet) es recorda que la Torre Salduba ja tenia un projecte previst al Pla d’equipaments 2022: - Escola-taller - Ampliació de Rubí Forma per fer PFI, PTT, etc. • Es considera poc coherent cancel·lar una demanda formativa important per encabir-hi un projecte del qual “ningú té massa clar” el contingut. 3.4. Superson i dèficit històric d’espais municipals • Es recorda que, en el mateix període que es va comprar l’oficina de Caixabank (uns 500.000 €), l’Ajuntament també va adquirir la fàbrica Superson per 1,5 milions d’euros. • Superson encara no té ús definit i està pendent d’una reforma estructural costosa: - Es va estimar una rehabilitació de 6–7 milions. - Amb l’augment de preus, podria arribar als 8–9 milions. • Tertulians i oposició critiquen: - Mala gestió i manca de planificació estratègica. - Dèficit històric de mapa d’equipaments clar a Rubí. - Compra d’edificis sense visió a llarg termini ni consens estable entre mandats. "Jo crec que no hi ha hagut realment un disseny clar de posar sobre la taula tots els espais..." Referència a la manca de planificació global dels equipaments. 3.5. Accessibilitat, ubicació i aparcament • Es debat la idoneïtat de cada ubicació tenint en compte: - Accessos - Possibilitat d’anar-hi a peu - Disponibilitat d’aparcament • Exemples i opinions: - La Torre Salduba es veu com una zona molt complicada per aparcar. - Es recorda l’èxit del Rubí Forma a l’antic camp de futbol, amb aparcament associat i bones condicions d’accessibilitat. - Es proposa fins i tot que una ràdio municipal com Ràdio Rubí podria encaixar en un local cèntric com l’antiga oficina de la Caixa, però sempre condicionat per l’aparcament. • Es denuncia un problema estructural d’aparcament a la ciutat: - Mancança de pàrquings de pagament (públics o privats) al centre. - Comparacions amb ciutats veïnes com Sabadell o Terrassa, amb més oferta. 3.6. Necessitat de plans estratègics i visió de futur • Es reivindica la importància de plans estratègics a llarg termini (25 anys o més) per decidir: - Quins equipaments calen - On els cal ubicar - Quina vida útil tindran - Quins costos recurrents generaran (manteniment, gestió...) • Es sintetitzen tres passos per a cada nou edifici municipal: 1. Decidir si interessa adquirir-lo i a quin cost. 2. Definir clarament l’ús que tindrà. 3. Preveure la despesa anual que implicarà. • Es considera normal que hi hagi un cert lapse entre compra i posada en marxa, però casos com Superson (6 anys sense ús) es veuen excessius. • Es defensa també la participació ciutadana en la definició d’usos, però recordant que la responsabilitat de pensar el futur de la ciutat recau en els càrrecs electes. 4. Mobilitat urbana, pacificació viària i infraestructures Aquest bloc combina decisions del ple amb reflexions sobre la mobilitat a Rubí i entorn. 4.1. Pacificació de l’Avinguda de l’Estatut • Es presenta l’inici imminent (gener) de les obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. • L’obra l’executarà l’empresa Rogassa, que ja ha treballat a Rubí: - Remodelació de la Bòvila Saltó - Reforma de la plaça Josep Tarradellas • No s’entra massa en detall tècnic, però s’entén la pacificació com a: - Reducció de velocitat - Millora de l’espai per a vianants - Possible continuïtat de criteris aplicats a altres zones (com la "Rambleta"). 4.2. Pacificació de la C-1413 • Es comenta una moció aprovada (Alternativa d’Unitat, amb suport d’ERC) amb mesures "tàctiques i urgents" per pacificar la carretera comarcal 1413 en el seu pas per la trama urbana de Rubí. • Objectius: - Millorar la seguretat viària (hi ha hagut atropellaments i "disgustos"). - Reduir contaminació i impacte de trànsit. - Incorporar voreres i carrils bici on sigui possible. • Es discuteixen les limitacions d’ample en alguns trams (especialment sota el pont) i la competència de la Diputació. 4.3. Trànsit, creixement metropolità i colls d’ampolla • Es reflexiona sobre com l’increment de població de Rubí, Terrassa i l’àrea metropolitana ha deixat petites infraestructures pensades per un trànsit molt menor. • Es destaquen dos punts especialment conflictius: - La carretera Rubí–Terrassa com a punt de retencions constants. - L’ús de carreteres com la de Sabadell, també saturada en hores punta. • Es planteja la necessitat que Rubí estigui plenament integrada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb els recursos que això hauria de comportar. 4.4. Peatge Rubí–Terrassa i transport públic • Es parla del tram d’autopista de pagament entre Rubí i Terrassa (cap a Manresa): - Es considera que hauria d’estar alliberat de peatge, almenys en aquest tram curt. - Es denuncia que molta gent no l’utilitza tot i ser una alternativa ràpida per no haver de pagar. • Es connecta amb la problemàtica d’accés a l’Hospital de Terrassa: - Retencions importants i caos d’aparcament (gent aparcant fins i tot al cementiri). - Es reclama que s’acabi la línia de tren fins a l’hospital per millorar-hi l’accessibilitat. 5. Xarxa de recàrrega elèctrica i incivisme • El ple dóna llum verda inicial al reglament d’ús de la xarxa pública de recàrrega per a vehicles elèctrics i híbrids. • Fins ara, la recàrrega era gratuïta a Rubí. • El canvi es justifica per dos motius principals: - Equitat: qui té cotxe elèctric hauria de pagar l’energia com qui omple de benzina. - Lluita contra l’incivisme: s’han detectat usos abusius, com: - Cotxes aparcats més temps del permès. - Estacions de recàrrega usades com si fossin pàrquings convencionals. • El reglament s’ha d’aprovar definitivament en aproximadament un mes. 6. Mocions del ple: relació govern–oposició i polítiques socials 6.1. Mocions d’Esquerra Republicana • Es presenten dues mocions d’ERC, que surten aprovades gràcies a l’abstenció de l’equip de govern. • Es llegeix això com un símptoma de bona entesa entre govern i el principal partit de l’oposició, que podria facilitar acords futurs importants (com l’aprovació del pressupost). • Contingut de les mocions: - Millorar l’accessibilitat de la ciutat. - Fer gratuïts el menjador escolar i les extraescolars per garantir-ne l’accés a tots els infants. 6.2. Moció d’Alternativa d’Unitat sobre la C-1413 • Ja comentada al bloc de mobilitat: moció sobre mesures urgents de pacificació a la carretera C-1413. • Aprovada amb suport d’ERC i abstenció de la resta de grups. 6.3. Moció del Partit Popular sobre grans projectes • El PP presenta una moció per crear una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat, però no s’aprova. • PP i Vox critiquen: - Els retards i sobrecostos en les obres del Casino. - La manca de transparència i seguiment d’aquests grans projectes. • Com a gest de protesta, anuncien que no assistiran a la inauguració oficial del Casino. 7. Cas Coldo/Avalos, corrupció i justícia a Espanya Un altre bloc important del tram central del programa és el debat sobre corrupció política, trames de mascaretes i el funcionament de la justícia. 7.1. El cas Coldo i el negoci de les mascaretes • Fa menys de 24 hores que s’ha decretat l’ingrés a presó de l’exassessor ministerial Coldo García, relacionat amb contractes de material sanitari durant la pandèmia: - Mascaretes - PCRs - Tests d’antígens • Es destaca com, durant la pandèmia, mentre la població no trobava material i aquest era car, hi havia gent que feia negoci especulatiu. "Quanta gent va fer negoci amb les mascaretes? Jo cada vegada en descobreixo més gent." • Es relata que Aldama (empresari de la trama) declara al jutge que: - Es va reunir amb l’aleshores president canari (actual ministre Ángel Víctor Torres) per oferir-li tests anti-Covid. - Torres estava "obsessionat amb ser ministre". - Ell pagava 10.000 € a Coldo perquè "obrís portes" en diferents llocs. 7.2. Tracte judicial desigual i descrèdit de la justícia • Hi ha indignació perquè: - Es preveu que a persones com Avalos els puguin caure penes altíssimes. - Altres implicats amb rols econòmics clau (com Aldama o el nòvio d’Ayuso) podrien rebre penes molt menors o quedar relativament indemnes. "A mi el que m’emprenya és que l’Aldama o el nòvio de l’Ayuso s’aniran de rositas." • Es denuncia que això alimenta el descrèdit de la justícia i la percepció que "no és igual per a tothom". • Es recorda que casos greus com el de la Caixa B del PP (M. Rajoy) continuen sense tancament clar als ulls de la ciutadania. 7.3. Corrupció sistèmica i comparacions internacionals • Es parla d’una corrupció sistematitzada, molt arrelada a la manera de fer negocis i política a Espanya: - Comissions - Contraprestacions - Pagaments a canvi d’informació o de “facilitar portes” • Es compara amb països nòrdics que veurien aquestes pràctiques com a “tercermundistes”, tot i que també tenen els seus problemes. "Hi ha un entramat molt gran que continua, i treballa tothom. No deus poder ni treballar si no funciones així." • Es recorda també el 3% català com a exemple de com la corrupció no és exclusiva d’un territori. 7.4. Falta de recursos per perseguir el frau i doble vara de mesurar • Es destaca que els inspectors d’Hisenda denuncien manca de personal i especialització per seguir els complexos entramats financers de grans fortunes i empreses. • Mentrestant, és molt més fàcil perseguir: - Petits autònoms que s’equivoquen en 20 euros. • Es veu necessari: - Més inspectors i millor formació. - Voluntat política per centrar-se en la gran evasió fiscal, no només en els petits contribuents. 7.5. Partits polítics i hipocresia en el discurs anticorrupció • Es critica que el Partit Popular convoqui una manifestació contra la corrupció: - Es considera hipòcrita, atesa la seva pròpia trajectòria de casos (Gürtel, caixa B, etc.). "Em sembla d’una hipocresia molt gran." • Es denuncia la manca de protocols clars dins dels grans partits per actuar ràpidament davant casos de corrupció. • Es qüestiona el lideratge de Feijóo, a qui es retreu: - Viure quasi exclusivament del discurs de denúncia contra Pedro Sánchez. - No presentar propostes clares i concretes. 7.6. Poder judicial, herències del franquisme i renovació pendent • Es recorda la famosa frase d’Aznar "que cada uno haga lo que pueda desde donde pueda" com a símbol d’una època en què es van col·locar determinats perfils en llocs clau de la justícia. • Es denuncia: - La manca de renovació del poder judicial. - La presència de "resquicis del franquisme" en algunes estructures. • Es valora positivament la tasca de figures com Dolores Delgado o la seva substituta Teresa Peramato, especialista en violència de gènere, com a exemples de perfils amb coratge en un entorn hostil. 8. Llengua catalana i noves paraules al DIEC El tram final de la tertúlia és molt més relaxat i se centra en la llengua catalana i el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). 8.1. Noves paraules incorporades S’expliquen algunes de les 117 noves paraules que s’han incorporat al DIEC, amb èmfasi en: 8.1.1. Terminologia meteorològica i general • Dana – Depressió aïllada a nivells alts (sigles). • Incivisme – Crida l’atenció que no hi fos acceptat fins ara. 8.1.2. Gastronomia i menjar Moltes novetats són termes culinaris internacionals: • Sushi • Walk (wok, recipient i cuina d’origen asiàtic) • Falafel • Cappuccino (es qüestiona per què no cappuccí) • Mozzarella, búfala, feta • Pulvoró (dolç de Nadal, ja molt usat col·loquialment) 8.1.3. Cultura, oci i tecnologies • Manga – Còmic d’origen japonès. • Precuela – Pel·lícula/obra anterior cronològicament a l’original. • Rumorologia – Tractament o proliferació de rumors. • Procastinar / procrastinar – Deixar per més endavant allò que s’hauria de fer ara ("fer el gandul"). • Autoajuda – Llibres, pràctiques i discursos orientats a millorar-se un mateix. • Videotrucada i videotelefonada – Comunicació audiovisual en temps real. • Xatejar – Conversar per xat. • Videotrucada s’escriu tot junt. 8.1.4. Gentilicis i altres termes • Hospitalenc / hospitalenca – Natural de l’Hospitalet. • Van de llocenc – Gentilici local que també s’afegeix. • Granísol – Alternativa a calamar-se (pedregada de granís menut). • Escai – Material sintètic dels sofàs clàssics (abans sky). • Padrinet / padrineta – Diminutius de padrí/padrina. • Parafernàlia – Conjunt de coses accessòries i sovint sobreres. • Roibos – Infusió sense teïna (es fa la broma del "T que costa un ronyó"). • Seitan, sepió, sofrit (variants vinculades a cuina i terminologia alimentària). • Festival de fotografia – Pot esdevenir sinònim acceptat de "nus" (fotografia de nu artístic). • Fotrecada – Gran quantitat, sobretot de diners ("ha venut l’empresa per una fotrecada de diners"). 8.1.5. Onomatopeies i expressions • Ue – Onomatopeia del plor dels infants. • Es debat com s’escriu el riure ("ha, ha, ha" amb h en català, amb jota en castellà). • Es recorda que expressions com "uala" encara no hi són, però es recomana usar-les. 8.2. Debat sobre anglicismes i purisme lingüístic • Es denuncia la penetració massiva d’anglicismes, no només en català sinó també en castellà mal parlat: - loft, brunch, waterpolo, upload, etc. • Es plantegen alternatives catalanes que ja existien: - Loft → piset, estudi. - Brunch → esmorzar de forquilla (tot i que es reconeix que no és exactament el mateix tipus d’àpat). - Aigua-gym → descrit com gimnàstica a l’aigua o exercici a l’aigua, qüestionant la necessitat d’importar el terme anglès. "Amb lo ric que és el català i el castellà, què ens han d’explicar els anglosaxons..." • Es recorda que en català hi ha tendència a catalanitzar les formes estrangeres (p. ex. "Cleòpatra", "Moscou"). 8.3. Periodisme, tecnicismes i llengua digital • Es comenten termes d’ús intern als mitjans: - Fòner – Entrevista per telèfon (del mot anglès phone). - Formats d’arxiu: JPG, RAW, etc., com a noms propis tècnics. • Es parla de verbs com "aplopear"/"uploadejar" (derivats de upload) que els tècnics fan servir col·loquialment per "pujar un arxiu", mostrant com l’anglès penetra en l’argot professional. 9. Vida local, cultura i agenda de cap de setmana En el tram final es fa un gir cap a recomanacions i agenda local: • S’anuncia una exposició a la Model de Barcelona sobre Lluís Maria Xirinacs: - Sacerdot, polític i filòsof. - Activista per l’amnistia dels presos polítics, amb llargues vagues de fam i protestes davant la Model. - Va ser proposat tres vegades com a candidat al Premi Nobel de la Pau. • S’esmenta el Festival Revisao a la zona de la 14-13, amb activitats tot el dia i actuació d’Indy Hop (ball) a partir de dos quarts d’una. • Es recorden altres actes a Rubí: - Activitats del Pla Educatiu d’Entorn. - Celebracions del Dia de les Persones amb Diversitat Funcional. • Es comenta que la ciutat ja respira Nadal: - Encesa de llums de Nadal. - Decoracions als balcons i carrers. • Es parla del Black Friday: - Molts botiguers de Rubí han decidit no adherir-s’hi perquè els desquadra la campanya de Nadal. - Es recomana compra de proximitat i alerta sobre estafes online. "Compreu de proximitat, que sempre podeu anar a reclamar." 10. Idees clau que travessen tot l’episodi • Planificació urbana i equipaments: necessitat de pensar Rubí a 20–25 anys vista, amb mapa d’equipaments clar, bons accessos i ús eficient del patrimoni municipal. • Serveis de proximitat: la nova oficina d’Afers Socials s’aplaudeix com un pas decisiu per evitar desplaçaments i facilitar la vida a la ciutadania. • Mobilitat i sostenibilitat: pacificació de vies com l’Avinguda de l’Estatut i la C-1413, i debat sobre peatges i connexions ferroviàries a hospitals i ciutats veïnes. • Corrupció i descrèdit institucional: cas Coldo/Avalos com a exemple d’un sistema que sembla tractar de manera diferent grans empresaris i càrrecs polítics, en un context de manca de confiança en la justícia i la política. • Llengua i identitat: incorporació de paraules al DIEC vista com un reflex dels canvis socials (gastronomia global, tecnologia, noves formes de comunicació) però també com un risc de dependència excessiva d’anglicismes. • Teixit social i cultural local: es posa en valor un cap de setmana ple d’activitats i es convida la ciutadania a participar de la vida comunitària. Interlocutors principals • Presentadora / conductor de la tertúlia (Ràdio Rubí) • Lídia Xuster • Joan Manuel Fernández (Al llarg de la conversa es mencionen altres noms com Mari Carmen Alarcón, Marina Dolcet, Toni García, Ángel Víctor Torres, Coldo, Avalos, Aldama, Ayuso, Feijóo, Aznar, Dolores Delgado, Teresa Peramato, etc., però com a referències, no com a participants directes a l’episodi.) Tags (paraules clau) • ple municipal • Rubí • equipaments públics • oficina d’Afers Socials • Torre Salduba • Superson • Rubí Forma • Rubí Innova • urbanisme • aparcament • mobilitat • pacificació viària • Avinguda de l’Estatut • C-1413 • carreteres Rubí–Terrassa • recàrrega vehicles elèctrics • incivisme • mocions municipals • Esquerra Republicana • Partit Popular • Vox • casino de Rubí • corrupció política • Coldo • Avalos • contractes mascaretes • justícia • aforaments • Hisenda • poder judicial • diccionari DIEC • neologismes • anglicismes • llengua catalana • Xirinacs • Festival Revisao • Black Friday • comerç local Seccions amb temps aproximats Nota: els temps estan donats en segons des de l’inici indicat per l’usuari. Arrencada de la tertúlia i durada del ple • Inici: 25 • Final: 143 • Títol: Introducció, horaris del ple i conciliació • Resum: Presentació de la tertúlia, comentari sobre el ple municipal llarg (unes 4 hores), reflexions sobre la dificultat de conciliar vida familiar i plens nocturns, i menció de models de gestió del temps en altres parlaments. Aforaments i cas Avalos/Coldo (context estatal) • Inici: 143 • Final: 228 • Títol: Aforaments, entrada a presó i igualtat davant la llei • Resum: Es comenta l’entrada a presó d’Avalos i Coldo, es qüestiona el privilegi legal dels aforaments (diputats, rei) i es defensa que els càrrecs públics han de ser iguals davant la llei que qualsevol ciutadà. Presentació de la tertúlia i participació de l’audiència • Inici: 228 • Final: 259 • Títol: Obertura de línies i invitació als oients • Resum: Es recorda el telèfon de participació ciutadana i s’identifica la tertúlia com un espai de reflexió i opinió sobre l’actualitat de Rubí. Nova oficina d’Afers Socials i debat sobre l’ús de l’antiga oficina de la Caixa • Inici: 259 • Final: 415 • Títol: Oficina d’Afers Socials a Francesc Macià i primer debat d’usos • Resum: Es detalla l’aprovació unànime de la cessió de l’antiga oficina de la Caixa per a la nova oficina d’Afers Socials i Famílies, els tràmits que s’hi podran fer i el volum estimat d’usuaris. S’exposen les crítiques de l’oposició (especialment PP) sobre si aquest és el millor emplaçament per a un servei social en plena zona comercial i sobre el model de ciutat. FATLAB, Torre Salduba i incoherències en el Pla d’equipaments • Inici: 415 • Final: 452 • Títol: Del FATLAB al "Rubí Innova" i el futur de Torre Salduba • Resum: Es comenta el canvi de plans: el FATLAB, previst inicialment a l’antiga oficina de la Caixa, es reubicarà a la Torre Salduba sota el nom "Rubí Innova". Es recorda que el Pla d’equipaments preveia per a aquell edifici una escola-taller i l’ampliació de Rubí Forma, i es critica la renúncia a aquestes necessitats formatives clares per un projecte poc definit. Superson, compres municipals i manca de planificació • Inici: 452 • Final: 612 • Títol: Superson i el debat sobre la gestió d’edificis municipals • Resum: Es repassa la compra de la nau Superson (1,5 M€) i l’antiga oficina de CaixaBank (0,5 M€), la manca de projecte definit per Superson i el cost de rehabilitació (fins a 8–9 M€). Es denuncia la història de dèficit d’espais municipals, la compra d’edificis sense un disseny global i la necessitat de plans estratègics consensuats a llarg termini. Ubicació, usos i el gran problema de l’aparcament • Inici: 612 • Final: 745 • Títol: Ubicacions, accessos i crisi d’aparcament a Rubí • Resum: Es debat la idoneïtat de la ubicació de cada equipament (Torre Salduba, antic edifici de la Caixa, Rubí Forma, Can Serra), tot centrant-se en l’accessibilitat i l’aparcament. Es posa de manifest un problema creixent d’aparcament a Rubí i la manca de pàrquings de pagament en comparació amb ciutats veïnes. Reflexió sobre plans estratègics i responsabilitat política • Inici: 745 • Final: 994 • Títol: Necessitat de plans a 25 anys vista i bona governança • Resum: Es recorden experiències passades (trasllat d’IMPES, naixement de Rubí Forma) per subratllar que cal una visió integral de ciutat. Es proposa una seqüència clara per a la compra i ús d’edificis municipals i s’insisteix que els electes tenen l’obligació de planificar el futur urbà, amb participació ciutadana però lideratge tècnic i polític. Valoració de la nova oficina d’Afers Socials i centralitat • Inici: 994 • Final: 1056 • Títol: Oficina d’Afers Socials: aplaudiments i impacte per a nouvinguts • Resum: Es tanca el bloc d’equipaments amb una valoració molt positiva de la nova oficina, destacant com facilitarà la vida sobretot a persones nouvingudes que tenen dificultats per trobar serveis (p. ex. cursos de català a la 1413). Es remarca el valor d’una ubicació tan cèntrica. Obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut i reglament de recàrrega elèctrica • Inici: 1056 • Final: 1123 • Títol: Pacificació viària i regulació de la recàrrega de vehicles elèctrics • Resum: Es presenta el projecte de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut (empresa Rogassa) i l’aprovació inicial del reglament per cobrar l’ús de la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics/híbrids, justificant-ho per raons d’equitat i per combatre l’ús incívic de les estacions de recàrrega. Mocions del ple: ERC, Alternativa d’Unitat i PP • Inici: 1123 • Final: 1243 • Títol: Mocions sobre accessibilitat, menjadors, C-1413 i casino • Resum: Es repassen les mocions: ERC aconsegueix aprovar dues iniciatives (accessibilitat i menjador/extraescolars gratuïts) gràcies a l’abstenció del govern, fet que s’interpreta com una bona sintonia potencial per al pressupost. Alternativa d’Unitat impulsa una moció per pacificar la C-1413. El PP fracassa en la proposta d’una comissió de seguiment de grans projectes i, junt amb Vox, critica els retards i sobrecostos del Casino, anunciant que no assistiran a la seva inauguració. Explicació tècnica de la pacificació de la C-1413 • Inici: 1243 • Final: 1314 • Títol: Què vol dir pacificar la C-1413 i quines millores es preveuen • Resum: Es resol el dubte sobre què implica "pacificar" la C-1413: millorar la seguretat, ampliar voreres on es pugui, reduir la velocitat, possiblement incorporar carrils bici i evitar nous atropellaments. Es destaca que es tracta d’una carretera comarcal de competència supramunicipal i que el seu pas per Rubí és especialment delicat. Infraestructures saturades i integració metropolitana • Inici: 1314 • Final: 1514 • Títol: Carreteres saturades, àrea metropolitana i peatges • Resum: Es fa una reflexió més àmplia sobre l’increment de trànsit a la C-1413 i a la carretera Rubí–Terrassa, la falta d’espai per grans reformes i la necessitat que Rubí formi part de ple dret de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es proposa alliberar el peatge del tram curt d’autopista Rubí–Terrassa per descongestionar les carreteres i es discuteix l’impacte dels actuals peatges en l’ús real de l’autovia. Accés a l’Hospital de Terrassa i transport públic insuficient • Inici: 1514 • Final: 1561 • Títol: Coll d’ampolla a l’Hospital de Terrassa i reclam del tren • Resum: Es descriu el caos de trànsit i aparcament a l’Hospital de Terrassa (gent aparcant fins al cementiri) i es critica que encara no hi arribi el tren. Es reclama millorar el transport públic per reduir la dependència del vehicle privat. Inici del bloc sobre el cas Coldo/Avalos i les mascaretes • Inici: 1561 • Final: 1674 • Títol: Trama de mascaretes, negoci en plena pandèmia i declaracions d’Aldama • Resum: Es torna al pla estatal per explicar la trama de mascaretes vinculada a Coldo i Avalos. Es destaca la magnitud del negoci il·lícit en un context de penúria sanitària i es relata la declaració d’Aldama sobre la reunió amb Ángel Víctor Torres i els pagaments de 10.000 € a Coldo per "obrir portes". Indignació pel tracte desigual i descrèdit judicial • Inici: 1674 • Final: 1786 • Títol: "Uns paguen i d’altres se’n surten": crítica a la justícia • Resum: S’expressa indignació pel fet que figures com Avalos podrien rebre penes altes mentre que altres com Aldama o el nòvio d’Ayuso tenen moltes possibilitats d’acabar amb càstigs molt lleus. Es denuncia la imatge de justícia desigual i la pèrdua de credibilitat del sistema judicial. Corrupció sistèmica, comparació amb països nòrdics i cultura del favor • Inici: 1786 • Final: 1913 • Títol: Comissions, contraprestacions i cultura de la corrupció • Resum: Es parla de la corrupció com a fenomen sistemàtic i antic, present ja a l’administració de fa 40–50 anys. Es compara amb països nòrdics que veurien aquestes pràctiques com a pròpies del "tercer món", tot reconeixent que Catalunya tampoc se’n salva (3%). Es conclou que el problema està molt arrelat i és difícil de desfer. Hisenda, falta de recursos i desigualtat en el control fiscal • Inici: 1913 • Final: 2039 • Títol: Els grans evadits i els petits autònoms: qui vigila qui? • Resum: Es posa l’accent en les declaracions d’inspectors d’Hisenda que admeten no tenir prou recursos humans ni tecnològics per seguir els grans entramats fiscals, mentre la pressió recau sobre petits contribuents. Es reclama més personal i més preparació tècnica per perseguir la gran evasió. Hipocresia dels partits, manifestació anticorrupció del PP i lideratge de Feijóo • Inici: 2039 • Final: 2214 • Títol: Discursos anticorrupció i manca de propostes polítiques • Resum: Es critica la convocatòria d’una manifestació contra la corrupció per part del PP, considerant-la hipòcrita donats els seus casos pendents (caixa B, M. Rajoy). Es retreu a Feijóo la manca de propostes constructives i es reclama que la política es centri menys en la bronca i més en alternatives reals. Poder judicial, herència franquista i renovació necessària • Inici: 2214 • Final: 2313 • Títol: Resquicis del franquisme a la justícia i nous perfils com Peramato • Resum: Es recorda la influència de governs anteriors (Aznar) en la configuració de la cúpula judicial i la dificultat actual per renovar el CGPJ. Es parla de judicatures amb cognoms pesats i es valora positivament la figura de Teresa Peramato, nova fiscal general, especialista en violència de gènere, com a exemple de coratge en un context complex. Noves paraules del DIEC: menjar, clima i cultura popular • Inici: 2313 • Final: 2486 • Títol: Novetats al DIEC: de "Dana" a "sushi" i "procrastinar" • Resum: S’introdueix el llistat de 117 noves paraules del DIEC, amb especial atenció a termes gastronòmics internacionals (sushi, falafel, cappuccino, mozzarella, feta), meteorològics (Dana), de cultura (manga, precuela), d’ús col·loquial (rumorologia, procrastinar, autoajuda) i expressions que reflecteixen canvis socials. Debat sobre anglicismes i defensa del català i del bon castellà • Inici: 2486 • Final: 2568 • Títol: Anglicismes per tot arreu i el risc de perdre naturalitat • Resum: Es critica l’entrada massiva d’anglicismes en català i castellà, i es lamenta que no hi hagi plataformes vigilants en el cas del castellà. Es qüestiona si calia incorporar termes com aigua-gym, loft o brunch quan hi ha expressions catalanes equivalents o gairebé equivalents (gimnàstica a l’aigua, piset, esmorzar de forquilla). Més neologismes: escai, granísol, hospitalenc, love, loft, sex-shop... • Inici: 2568 • Final: 2831 • Títol: De l’"escai" al "sex-shop": un diccionari que s’obre al món • Resum: Es continua repassant paraules curioses i col·loquials ara acceptades: escai, granísol, incivisme, hospitalenc, liet, love, loft, festival de fotografia (nu), padrinet/padrineta, parafernàlia, pulvoró, roibos, entre d’altres. S’hi barregen comentaris humorístics i sorpreses pel fet que alguns termes encara no hi fossin. Onomatopeies, tecnicismes digitals i argot professional • Inici: 2831 • Final: 3079 • Títol: "Ue", "ha, ha, ha" i verbs com "aplopear" • Resum: Es parla de l’entrada d’onomatopeies com "ue" al diccionari, de com s’escriu la rialla, i s’esmenten paraules d’argot dels mitjans i la informàtica (fòner, upload, JPG, RAW). Es posa de manifest com la tecnologia força la incorporació de termes anglosaxons al llenguatge diari. Propostes culturals i memòria històrica: Xirinacs • Inici: 3079 • Final: 3136 • Títol: Exposició sobre Xirinacs a la Model i memòria democràtica • Resum: Es recomana l’exposició sobre Lluís Maria Xirinacs a la Model, recordant la seva lluita per l’amnistia dels presos polítics i la seva condició de candidat al Nobel de la Pau. Es convida a "redescobrir" la seva figura. Agenda local: Festival Revisao, Indy Hop i activitats de ciutat • Inici: 3136 • Final: 3180 • Títol: Cap de setmana a Rubí: música, educació i diversitat funcional • Resum: Es presenten les activitats del cap de setmana a Rubí: Festival Revisao (amb actuació d’Indy Hop), accions del Pla Educatiu d’Entorn i celebracions del Dia de les Persones amb Diversitat Funcional. Es posa en valor la vitalitat cultural de la ciutat. Encesa de llums, Nadal i saturació comercial • Inici: 3180 • Final: 3219 • Títol: Arriba el Nadal: llums, decoracions i temps adequat • Resum: Es comenta que ja es nota l’ambient de Nadal a la ciutat, amb l’encesa de llums i decoracions domèstiques. Es debat sobre quin és el moment adequat per encendre-les i es critica certa "fatiga" davant campanyes nadalencques massa avançades en el temps. Black Friday, comerç local i estafes online • Inici: 3219 • Final: 3268 • Títol: Black Friday sí o no? Botiguers de Rubí i consum responsable • Resum: Es parla del Black Friday i s’explica que molts comerciants de Rubí han decidit no fer-ne per no perjudicar les vendes de Nadal. Es recomana prudència davant les compres online pel risc d’estafes i es fomenta la compra de proximitat, que permet reclamar fàcilment. Tancament de la tertúlia • Inici: 3268 • Final: 3305 (final aproximat) • Títol: Comiat i mirada a les últimes tertúlies abans de Nadal • Resum: Es tanca el programa agraint la participació de la Lídia i el Joan Manuel, es recorda que s’acosten les darreres tertúlies abans de Nadal i es desitja bon cap de setmana als oients. Aquest resum estructura els grans blocs temàtics (ple municipal, equipaments, mobilitat, corrupció, llengua i agenda local) i proporciona punts de temps per poder saltar directament al tema que més interessi dins del podcast.

  • 59'

    #1110 - Humus, plaça Catalunya i política a Rubí

    Introducció de la tertúlia La tertúlia de “Rubí al dia” amb Albert Soler i els col·laboradors dels dijous (Mari Àngels Ruiz, Conxita Jimena, Pep Adelantado i Isidre Rubio) aborda diversos temes locals i polítics: • Incidència a la fàbrica d’hummus de Mercadona a Rubí i reflexions sobre el model de grans superfícies • Reforma de la plaça Catalunya i del Casino i debat sobre el manteniment i l’incivisme • Canvis en la recollida de residus i contenidors i el debat sobre el porta a porta • Nou ús per a l’antiga oficina de CaixaBank com a Oficina d’Afers Socials i Famílies • Creixement d’Aliança Catalana i preocupació pel gir polític i l’auge de l’extrema dreta 1. L’hummus de Mercadona i el poder de les grans superfícies 1.1. Incidència a la fàbrica d’hummus de Rubí • Es comenta l’absència d’hummus de Mercadona a les prestatgeries. • La producció es fa a Rubí, a la fàbrica Rensica (Can Fatjó), que ha hagut d’aturar temporalment l’activitat per una incidència tècnica no detallada. • L’empresa anuncia que vol reprendre la producció en les pròximes setmanes. • Tot i la parada, els veïns continuen denunciant episodis puntuals de males olors, encara que menys greus que en una crisi anterior. «Ja no hi ha humus al Mercadona?» La taula admet que ells pràcticament no consumeixen aquest producte, i això serveix d’excusa per obrir un debat més ampli sobre el model Mercadona i les grans cadenes. 1.2. Mercadona com a model de negoci i de poder • Es recorda que Mercadona sovint exigeix exclusivitat als proveïdors: - Això pot donar volum de negoci, però si un dia Mercadona deixa de comprar, l’empresa pot quedar enfonsada. - Es mencionen casos de productes etiquetats només per Mercadona que han quedat com a estoc invendible. • Es critica el poder de negociació desmesurat de la cadena: - «Ara té la paella pel mànec» per la quantitat de centres i volum de venda. • Diversos tertulians afirmen que, per principis i ideologia del propietari, no compren a Mercadona. 1.3. Consum, marques blanques i canvi d’hàbits • Abans, la marca blanca de Mercadona era molt més barata i amb una relació qualitat-preu bona; ara ja no ho és tant, però el client ja està fidelitzat. • S’explica com Mercadona i altres cadenes han reduït la presència de marques conegudes per impulsar la seva pròpia marca. • Es contrasta el model actual amb l’antic botiguer de barri: - Abans el botiguer era «confessor, assistent i amic». - Ara, als grans centres, el client es troba desatès i perdut entre passadissos, amb personal insuficient. 1.4. Black Friday, consumisme i preus • Es critica el bombardeig del Black Friday i la programació constant al consum: - Fins i tot qui no necessita res es troba mirant ofertes. • Es denuncia la desconnexió entre preu d’origen i preu final dels productes, especialment en alimentació (ous, pomes, avellanes…): - El preu d’origen es manté igual, però el preu al consumidor puja. - Es pregunta «qui es queda la diferència?» i es torna a apuntar a les grans cadenes. 1.5. Pagesia, cava i corpinat • Es parla del drama de la pagesia que intenta sobreviure entre preus baixos d’origen i la pressió de les grans superfícies. • Es comenten pràctiques del sector del cava: - Grans empreses compraven fins i tot el camp sencer per assegurar-se el raïm. - Es barreja raïm de la Manxa per fer volum i ajustar graduacions alcohòliques. • Apareix el concepte corpinat com a marc diferenciat per als productors que volen fer cava amb raïm 100% del Penedès i més rigor. • Es posa en valor el cava de petits productors locals, amb exemples d’un elaborador vinculat a Rubí. «Si és cava, és cava d’aquí; si jo el faig amb raïm d’aquí, vull una marca diferent.» 2. Plaça Catalunya, Casino i incivisme 2.1. Les obres a la plaça Catalunya i l’entorn del Casino • L’Ajuntament està finalitzant les millores de l’entorn del Casino i la plaça Catalunya coincidint amb la reinauguració del Casino (13 de desembre): - Reparació del paviment malmès - Supressió de contenidors soterrats - Renovació de vegetació - Nous bancs davant la font ornamental - Nova font de boca per a la ciutadania - Nova jardinera al voltant de la font amb reg • Pressupost aproximat: 48.000 €. Els tertulians celebren que finalment es dignifiqui l’espai, però posen l’accent en el manteniment posterior. 2.2. Manteniment i responsabilitat ciutadana • Es reclama que l’Ajuntament no només inverteixi en obres, sinó en conservació. • Es remarca que una part molt important del deteriorament és responsabilitat dels ciutadans: «Jo diria que el 50% del no manteniment és culpa nostra.» • Es denuncia un incivisme creixent: - Ampolles, llaunes (fins i tot sense obrir) deixades a finestres i espais públics. - Objectes perillosos (com una navalla trencada) abandonats a la via pública. • Es parla de la sensació d’impunitat dels qui embruten o fan destrosses. 2.3. Educació, civisme i corresponsabilitat • Es reflexiona sobre com fer sentir “el carrer” com a espai propi i col·lectiu: - A casa ningú embruta perquè és «seu»; al carrer manca aquesta consciència. • Es posa el focus en l’educació des de petits i en les directrius d’ensenyament i família: - Necessitat de fomentar el respecte a l’entorn i el sentiment de ciutadania compartida. - Es comparen situacions amb altres països on hi ha més cultura de respecte a l’espai comú. • Es donen exemples de comunitats de veïns: pisos molt nets però escales plenes de burilles i papers. • Es remarca la dificultat de l’escola: dins del centre es recicla i es compleixen normes, però en sortir al carrer molts infants repeteixen hàbits incívics perquè a casa i al carrer no se’ls corregeix. «L’escola ho entenen com una norma que han de complir; fora creuen que ja no és necessari.» 2.4. Temps de vida, treball i criança • Es lliga el tema educatiu amb la conciliació laboral i familiar: - Es critica que sembli que «neixes per anar a treballar» i no per viure. - Es posa com a exemple gent que rebutja hores extres perquè no tindria temps de gaudir dels diners. • Es planteja que la manca de temps de les famílies limita la capacitat d’educar en valors cívics i convivència. 3. Neteja, residus i canvi de model de contenidors 3.1. Neteja, percepció d’espai i conducta • Es defensa que un espai net afavoreix el civisme: - Si un lloc és impol·lut, costa més embrutar-lo. - Si ja hi ha residus, molts pensen «no ve d’aquí». • Es reclama un bon manteniment de la neteja com a part de l’estratègia per reduir l’incivisme. 3.2. Comerç i mal ús dels contenidors • Es relata un cas recent d’un comerç que llença grans volums de cartró i bosses al contenidor domèstic, col·lapsant-lo: - L’Ajuntament compta amb personal d’assessorament i “inspecció” que informa i intenta corregir aquestes pràctiques. - Es considera necessari que, si cal, hi hagi sancions dissuasives perquè no es repeteixi. • Es critica la mentalitat del «que s’espavili algú altre» quan es tracta de residus. 3.3. Polèmica pels contenidors al centre i alternatives • A partir de la retirada dels contenidors de la plaça del Casino, es menciona la polèmica entre veïns del centre que veuen com els allunyen del seu domicili. • Ràdio Rubí explica que està pendent de resposta de l’Ajuntament per informar amb detall: - De quins contenidors desapareixen - On s’han de portar ara les escombraries • Es remarca la importància de planificar substitucions amb alternatives properes, especialment per a gent gran o amb mobilitat reduïda. 3.4. Model porta a porta i experiències europees • Es debat si el porta a porta podria funcionar a Rubí: - Per a comerços pot funcionar millor. - Per a particulars a grans edificis es veu complicat. - Potser té sentit a urbanitzacions o barris de baixa densitat. • Es posa l’exemple de Vilablareix, on el porta a porta funciona bé, amb organització clara de punts i calendaris. • Es comenta el model d’Alemanya, amb: - Baixants específics per a la brossa des de la cuina. - Bosses identificades amb etiqueta personal. - Si no es recicla bé, la persona rep una sanció o obligació de portar la brossa a un punt específic durant mesos. «Passa molt poc que ho hagin de fer, perquè la gent ho té clar.» • Es recorda que aquest tipus de sistemes només són viables si els edificis es projecten pensant-hi, cosa difícil al parc d’habitatge existent. 4. Antiga oficina de CaixaBank: d’un FabLab a una Oficina d’Afers Socials 4.1. Proposta de cessió a la Generalitat • Al ple municipal de novembre es debat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de CaixaBank (passeig Francesc Macià / carrer Major / carrer Fondo) a la Generalitat. • L’objectiu és acollir-hi la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies de Rubí, depenent del Departament de Drets Socials. Avui Rubí no disposa d’aquesta oficina i els veïns han d’anar a Sabadell, Terrassa o Sant Cugat per tràmits com els graus de dependència. • La cessió es vehicula mitjançant la figura jurídica anomenada «mutació demanial subjectiva» (canvi de titularitat entre administracions, condicionat a mantenir l’ús de servei o equipament públic). • Això impediria que la Generalitat, un cop rebuda la finca, la destinés a usos privats (p. ex. pisos). 4.2. El projecte FabLab: idea i situació • Aquesta mateixa oficina havia estat prevista per ubicar-hi un FabLab: - Un espai de fabricació digital i artesanal, pensat per a: • Captar talent • Compartir informació i idees • Fer tallers socials (joves, dones maltractades, etc.) • Fer prototips (un sol taburet, no producció en sèrie) • Una de les tertulianes explica que, des de l’escola Montessori, van impulsar un projecte Magnet amb la Fundació CIM (UPC) i van visitar molts FabLabs: - A Ciutat Meridiana o Cornellà, amb una forta funció social. • Explica que d’aquelles converses amb la Regidoria d’Educació podria haver sorgit la idea de fer un FabLab a Rubí, i per això es va sorprendre quan va veure el cartell de «futur FabLab» a l’antic CaixaBank. • Ara es desconeix si el projecte queda aparcat o es traslladarà a un altre espai; es destaca que no és incompatible que Rubí tingui un FabLab en un altre lloc. 4.3. Debat sobre la cessió i el rol de la Generalitat • En general, la taula veu positivament que Rubí tingui una Oficina d’Afers Socials i Famílies, perquè s’eviten desplaçaments constants a altres ciutats. • Tanmateix, s’obre un debat sobre el model de finançament i responsabilitats: - Alguns consideren que aquest servei hauria de ser 100% responsabilitat de la Generalitat, també la compra de l’edifici. - Es qüestiona que l’Ajuntament hagi comprat el local amb diners municipals i ara el cedeixi. • Es comenta que, segons el portaveu del PP (Juan José Giner), l’acord preveu que la Generalitat: - Assumeixi el cost de la reforma i adequació del local. - Assumeixi el manteniment futur de l’equipament. • Es considera clau que, un cop obert, la Generalitat no es quedi curta de personal ni de recursos: - Hi ha temor que sigui un servei «de mínims» per estalviar costos. «El més important de tot és veure el rendiment que dona.» 4.4. Precedents i recels • Es recorda el cas de l’Espona i el projecte de Centre Nacional de Dansa, on la Generalitat va recular quan va veure la dimensió del compromís econòmic. • Això alimenta un cert escepticisme respecte a la continuïtat i ambició dels projectes compartits Ajuntament–Generalitat. 5. Aliança Catalana, premi periodístic i gir polític 5.1. Premi al periodisme d’investigació sobre Aliança Catalana • Es comenta que Nació Digital ha rebut el Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació per una sèrie de reportatges sobre Aliança Catalana: - Autors: Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanal. - Publicats la primera setmana de febrer. • El treball revela: - El nom d’una figura clau fins ara desconeguda en la gestació del partit: Eduard Llaguno, poder a l’ombra i mecenes. - El paper de la seva mà dreta, Maiol Saneuja, també cofundador a l’ombra. - L’existència d’un entorn organitzat al voltant d’una escola a Osona. - Les desavinences internes entre Oriol Gès i Jordi Aragonès. - Les limitacions de poder real de Sílvia Orriols dins del partit. Es valora positivament que es desvetlli qui hi ha darrere d’aquests moviments i qui els finança. 5.2. Creixement electoral d’Aliança Catalana • Es repassen dades del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió): - Actualment Aliança Catalana té 2 diputats. - El CEO de juliol de 2025 els projectava fins a 10 escons. - L’últim baròmetre ja els situa entre 19 i 20 escons, empatats amb Junts. • Això suposaria un gir molt significatiu en el mapa polític català i un reforç clar de l’extrema dreta independentista. • Es comenta que a Rubí el partit ja es fa visible als plens municipals, amb membres a la sala amb carpetes i intervencions als torns de paraula. 5.3. Crisi de credibilitat dels partits tradicionals • Es considera que el creixement d’Aliança Catalana i d’altres opcions extremes s’explica, en part, per: - Desgast i baralles internes dels partits tradicionals catalanistes i independentistes. - Obsessió per les cadires i les picabaralles més que no pas pels projectes de futur. • Es parla d’una degradació general de la política: - Exemples com la inestabilitat institucional al voltant de la Fiscalia General de l’Estat. - La percepció que la política estatal es centra a «buscar merda i escampar-la». «No he sentit cap projecte, ni cap idea de cap programa, ni res de res.» 5.4. Esquerra, Junts i el catalanisme de fons • Crida l’atenció als tertulians que Esquerra Republicana no pateixi una gran davallada a les enquestes, malgrat la decepció d’una part de la seva base. • Es considera probable que: - Alguns votants de Junts fugin cap a Aliança Catalana. - Una part de la base independentista es decanti per l’abstenció. • Es lamenta la pèrdua de pes polític català a l’Estat per l’excessiva fragmentació i les lluites internes entre partits catalanistes. 6. Joventut, extrema dreta i memòria històrica 6.1. Ascens de l’extrema dreta entre els joves • Una de les principals preocupacions de la taula és l’auge dels partits d’extrema dreta (tant Vox com Aliança Catalana) entre la gent jove. • Es plantegen diverses preguntes i hipòtesis: - No s’ha explicat prou bé la història recent (franquisme, lluites per drets i democràcia). - Hi ha una desconnexió generacional: el que per generacions grans és memòria viva, per als joves és llunyà i abstracte. «Si realment no saben la història d’aquest país, a mi em costa molt d’entendre això.» 6.2. Desafecció política i abstenció jove • Es relaten converses amb joves de 18 anys que refusen votar: - Veuen la política com «una escola de carcamals». - No se senten representats per cap líder ni projecte. • Es reivindica la lluita històrica per aconseguir el dret de vot, especialment per a les dones, i es critica que això no s’hagi sabut transmetre prou. 6.3. Escola, adoctrinament i temes tabú • Es parla de com alguns temes han esdevingut “perillosos” a les aules: - Fa uns anys, cançons com Els Segadors o el Virolai formaven part natural del currículum. - Ara molts docents tenen por de ser acusats d’adoctrinament i rebre denúncies. «Ara, a veure qui és el guapo que s’atreveix.» • Es remarca que això limita: - La transmissió de la memòria democràtica i nacional. - El debat serè sobre el franquisme i la dictadura. 6.4. Llengua, immigració i canvi social • Es posa com a exemple el retrocés del català a les aules: - Professors de català expliquen que molts alumnes insisteixen a parlar en castellà fins i tot a classe de català. • Es vincula això amb: - Els canvis demogràfics i migratoris. - La falta de polítiques valentes i ben gestionades envers la llengua i la integració. • Es denuncia que la situació no és fruit de l’atzar, sinó de decisions polítiques preses o deixades de prendre durant dècades. 6.5. Lideratges i falta d’il·lusió • Es lamenta la manca de lideratges clars que generin il·lusió i projectes en positiu. • Es contraposa la idea que «l’objectiu te l’han de donar» amb la responsabilitat personal de buscar-se objectius propis. «Amb la voluntat de personalismes ens hem carregat tots els lideratges.» Conclusió de la tertúlia La tertúlia tanca amb la sensació que, des de qüestions aparentment menors com l’hummus del Mercadona o les obres a la plaça Catalunya, s’acaba arribant a debats de fons sobre model econòmic, responsabilitat ciutadana, serveis públics i rumbs polítics. • A nivell local, preocupa: - L’impacte de les grans superfícies sobre comerç i pagesia. - El manteniment dels espais públics i l’incivisme. - La gestió dels residus i el redisseny de contenidors. - La necessitat d’una Oficina d’Afers Socials a Rubí. • A nivell polític i social més ampli, inquieta: - L’ascens d’Aliança Catalana i l’extrema dreta. - La desafecció de la joventut i la pèrdua de memòria històrica. - La fragmentació del catalanisme i la falta de projectes compartits de futur. La tertúlia es clou amb agraïments als participants i un enllaç amb la programació següent de Ràdio Rubí, centrada en el festival Rubi Sound 1413 i l’agenda juvenil de la Torre Bassas.

  • 57'

    #1109 - Indústria a Rubí, urbanisme i gir a la dreta

    Resum general Tertúlia intensa centrada en la indústria a Rubí i a la regió metropolitana, els models d’urbanisme i planificació de la ciutat i l’auge de Vox i Aliança Catalana, especialment entre el jovent. Els tertulians combinen dades, memòria històrica i experiències personals per analitzar com es relacionen la política industrial, la qualitat urbana, la immigració, la inseguretat i el malestar social amb els canvis de vot. 1. Pacte Industrial i pes de la indústria a Rubí 1.1. Context metropolità i Pacte Industrial • Es presenta el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, que agrupa 55 ajuntaments, agents socials i universitats. • S’explica la nova aliança amb l’UPC per impulsar: - Descarbonització de la indústria - Innovació i productivitat - Col·laboració público-privada en mobilitat i sostenibilitat • Es destaca una acció clau: els plans de desplaçament d’empresa (obligatoris per a empreses de més de 200 treballadors) per: - Millorar l’accessibilitat als polígons - Fomentar la mobilitat sostenible - Reduir emissions contaminants «La visió multi-stakeholder de col·laboració público-privada pot tenir una aportació» 1.2. Pes econòmic de la regió i objectius nacionals • Segons l’IDESCAT: - La regió metropolitana (Barcelona + AMB + segona corona) fa el 55% del PIB català. - La indústria és el 19% del valor afegit brut, per sobre de la mitjana de la zona euro. • La Generalitat impulsarà el Pacte Nacional per la Indústria a partir de gener: - 4.400 M€ d’inversió - 166 accions en productivitat, descarbonització i sostenibilitat - Objectiu: que la indústria arribi al 25% del PIB de Catalunya 1.3. Cas Rubí: ciutat fortament industrial • Rubí és una de les ciutats més industrialitzades de Catalunya i de l’Estat. • Dada clau: 38% dels treballadors del municipi estan ocupats a la indústria. • Tertulians coincideixen que la imatge de la indústria ha millorat: - S’ha superat la idea que el futur era només serveis. - Es reconeix la indústria com a motor d’ocupació i progrés. • Es recorda l’aposta industrial dels anys 70-80 amb la creació de diversos polígons (Can Jardí, polígons de la carretera de Sabadell, etc.) i el pas d’un Rubí basat en la construcció a una ciutat clarament industrial. 2. Col·laboració público-privada i beneficis per a la ciutat 2.1. Debat sobre qui es beneficia de la indústria • Hi ha acord que la indústria és clau, però discrepància en com repartir els beneficis: - Una part defensa facilitats i incentius a les empreses (subvencions, menys traves, bonificacions, terrenys). - Una altra part remarca que els beneficis han de revertir en el conjunt de la ciutadania (serveis públics, infraestructures, qualitat urbana). «El públic i el privat bé… però també pels beneficis. No sols l’Ajuntament ha de fer infraestructures» 2.2. Estat dels polígons i manteniment • Es constata el deteriorament dels polígons industrials de Rubí: - Fàbriques tancades - Nave abandonades - Manca de manteniment i il·luminació • Es considera que l’Ajuntament té un deute històric amb aquestes zones: cal invertir, mantenir i actualitzar els polígons per fer-los atractius per a noves indústries i per a la ciutadania. • S’assenyala com a model negatiu el cas de l’antic polígon de Ficosa, amb naus buides i perilloses al costat de Sant Jordi Parc. 2.3. Infraestructures i mobilitat • Es critica la mala qualitat de les comunicacions viàries de Rubí: - Carreteres circumdants poc adequades - Dificultat d’accés als polígons • Es considera que cal: - Millorar infraestructures de transport - Fer la ciutat més accessible i connectada per treballadors i empreses 3. Model de ciutat, urbanisme i “burguesia local” 3.1. Absència de burgesia local i efectes sobre Rubí • Un tema clau del debat és la manca d’una burgesia local a Rubí: - No hi ha grans famílies industrials arrelades al municipi. - Molts empresaris viuen a altres ciutats (Barcelona, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat) i no fan vida a Rubí. • Conseqüències, segons els tertulians: - Manca de lideratge local empresarial i cívic. - Menys implicació en el desenvolupament urbà i cultural. - Rubí es percep més com a poble dormitori que com a ciutat amb projecte propi. «Van passar de camperols a obrers. No hi ha hagut una burgesia local que impulsi la ciutat» 3.2. Evolució urbanística i planificació (Pla General 1981) • S’analitza el Pla General d’Ordenació de 1981: - Va ordenar un caos urbanístic previ. - Va permetre crear polígons industrials (La Llana, Can Rosés, polígons sud). - Però també ha generat densificació i barreges conflictives: - Zones amb habitatge i fàbriques barrejades (ex. Can Rosés). • Es remarca que Rubí és: «Un nucli urbà molt dens envoltat de polígons industrials» • Es compara amb altres ciutats: - Sant Cugat: més zones verdes, urbanisme més “estètic”, però basat en molts diners i en cobrar molt a les empreses (fins i tot es parla d’“impost revolucionari”). - Igualada, Granollers: exemples de ciutats on una burgesia local ha impulsat indústria i ciutat. 3.3. Zones verdes i qualitat de vida • Es critica que a Rubí no s’ha planificat primer la zona verda i després l’habitatge, com sí que s’ha fet a Sant Cugat. • Reclamació recurrent: - Més parcs, arbres, espais verds - Una ciutat més agradable per viure, no només per treballar «Abans de posar la casa, fan la zona verda. Això és el que ens falta a nosaltres» 3.4. Casos concrets d’urbanisme problemàtic • Can Rosés: exemple clar de planificació qüestionable, amb carrers que comparteixen fàbriques i habitatges. • Antiga Josa al carrer Calderón: - Es reconeix com un abans i un després quan es va treure la fàbrica del centre. - Es va permetre a empreses fer el famós “pelotazo urbanístic” per marxar i transformar el sòl en residencial. • Polígon Ficosa / Continental: - Situació urbanística irregular: sòl urbanitzable que mai no es va passar formalment a urbà. - Es van instal·lar grans empreses sense tenir el pla parcial legalitzat. - El nou Pla General (tombat per la Generalitat) tampoc ho va resoldre. - Avui hi ha naus abandonades i perilloses, però l’Ajuntament té marge limitat perquè és propietat privada. «És una cosa absolutament demencial… tot el polígon de l’ex-Ficosa té una situació urbanística il·legal» 4. Comparació Rubí – Sant Cugat i dinàmica residencial 4.1. Diferències socioeconòmiques • S’assenyalen diferències clares: - Renda per càpita molt més alta a Sant Cugat. - Més nivell d’estudis i capital cultural. - Major capacitat de l’Ajuntament de Sant Cugat per invertir en urbanisme de qualitat. • Es recorda que: - Molta gent de Rubí que va estudiar carreres se n’ha anat a viure a Sant Cugat. - En la darrera dècada, el flux s’ha invertit: els fills de famílies de Sant Cugat venen a Rubí perquè no poden pagar l’habitatge al seu municipi. 4.2. Rubí com a ciutat dormitori (i com canvia amb el temps) • Es descriu la situació de moltes famílies: - Viure a Rubí però fer la vida (feina, oci, relacions) a Sant Cugat o Barcelona. • Tot i això, alguns recorden que: - Amb el temps, la gent acaba arrelant-se a Rubí. - Els fills ja fan vida al municipi i canvien aquesta dinàmica de “dormitori”. • Es comenta fins i tot el màrqueting immobiliari: Cases venudes a Rubí com «a 5 minuts del centre de Sant Cugat» 5. CEO: auge de Vox i Aliança Catalana 5.1. Resultats principals del baròmetre • El CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) mostra: - Aliança Catalana empataria amb Junts amb 19-20 escons. - Vox superaria el PP amb 13-14 escons. • Entre els joves de 18 a 24 anys: - 12% diuen que votaran Aliança Catalana. - 13% diuen que votaran Vox. • Es matisa que són percentatges significatius però no majoritaris: la majoria de joves continuen votant altres opcions. 5.2. Desplaçament de vot i estratègia de Junts • Es critica l’estratègia de Junts: - Posicions contra la reforma laboral i altres mesures socials. - Percepció de “estar en contra de tot” sense projecte clar. - Manca de lideratge (Puigdemont a l’exili, absència de referent fort a Catalunya). • Es considera que part de l’electorat de Junts migra cap a Aliança Catalana i fins i tot cap a Vox. • Es destaca una dada paradoxal: - Entre un 40% i un 50% dels qui pensen votar Aliança Catalana són contraris a la independència. «També s’ho haurien de fer mirar alguns…» 6. Immigració, seguretat i populisme 6.1. El relat d’Aliança i Vox: immigració i inseguretat • Es debat si el problema central per a la població és la seguretat o altres factors. • Una part defensa que seguretat i immigració sense control són claus en l’auge d’Aliança: - Especialment arran de l’origen de la formació a Ripoll, marcat pels atemptats del 17 d’agost. - Es presenta el seu discurs com una resposta a la por a l’inseguretat al carrer. • L’altra part rebateix: - La seguretat no és el problema principal de la societat catalana. - Lligar systematicament immigració i delinqüència és populisme racista i xenòfob. - Es recorda que molts dels grans escàndols (p. ex. negoci de mascaretes durant la pandèmia) han estat protagonitzats per “gent d’aquí”. «Aquesta és la trampa del populisme racista i xenòfob» 6.2. Mites sobre ajudes socials i preferència a immigrants • Es desmenteix amb contundència un dels bules més estesos: - No hi ha cap subvenció específica per ser immigrant. - No és cert que els immigrants “passin per davant” dels autòctons en ajudes. • La tertuliana treballadora social recorda que: - L’accés a ajudes depèn de condicions socioeconòmiques, no de la nacionalitat. «No hi ha cap documentació avui a l’administració que et permeti demanar una subvenció pel fet de ser estranger. És propaganda.» 6.3. Integració, cultura i exemple de migracions catalanes • Es posen exemples històrics de migració gallega i espanyola a Europa (Suïssa) i a Catalunya per recordar que: - Els catalans també han emigrat per necessitat econòmica. - També creaven casals gallecs/andalusos i mantenien el seu estil de vida. • Es defensa que: - És legítim mantenir la pròpia cultura i religió. - El límit és complir les lleis i normes del país d’acollida (com tothom). «Integrar-se culturalment no significa renunciar a la seva religió o manera de viure» 7. Jovent, xarxes socials i crisi de valors 7.1. Per què creix el vot jove a la dreta radical? • Una tertuliana es mostra molt empipada amb la seva pròpia generació per haver, segons ella, fracassat en la transmissió de valors i eines crítiques als fills. • Factors que assenyalen: - Jovent nascut en plena crisi (2005–2008). - Han viscut: - Crisi econòmica del 2008 - Covid-19 en plena adolescència - Precarietat laboral i falta d’esperança de futur • Influència de les xarxes socials: - Consum d’informació molt ràpida i superficial. - Més exposats a desinformació i discursos extremistes. - Poc hàbit de contrastar fonts. «És molt més fàcil posar-li aquesta informació falsa. No hem ensenyat prou a contrastar» 7.2. Debat sobre dret a vot i nivell d’estudis • Es comenta, amb to mig provocador, la idea de regular el vot per nivell d’estudis en lloc d’edat. • La resta de tertulians no hi estan d’acord, però s’aprofita per qüestionar: - El fracàs educatiu i l’abandonament escolar. - La responsabilitat de la societat adulta en el desànim i cinisme dels joves. 7.3. Desafecció, classe mitjana i condicions materials • Es parla d’una societat desenganyada, sense valors i sense esperança: - Salaris baixos i cost de la vida altíssima. - Desaparició de la classe mitjana o reducció a “classe mitjana molt pobra”. • Hi ha un enfrontament sobre qui en té la responsabilitat principal: - Una posició assenyala sobretot la política i els governs. - L’altra insisteix que els empresaris i el model econòmic tenen un pes fonamental (sous baixos, precarització, etc.). «Qui paga els sous de misèria que tenen els joves?» 8. Beneficis empresarials, salaris i impostos 8.1. Repartiment de la riquesa dins l’empresa • Es proposa un exercici: comparar beneficis per treballador d’una empresa fa 20 anys i ara. • Conclusió dels tertulians: - La rendibilitat per treballador s’ha multiplicat per sis en moltes empreses. - Mentre això passa, els sous no han crescut proporcionalment. «Si abans un treballador donava 1 milió de pessetes l’any de benefici, avui en dóna sis» 8.2. Impostos i estat del benestar • Debat sobre la pujada d’impostos: - S’afirma que el govern central ha pujat impostos “20 i escaig vegades”. - Es matisa que: - L’IRPF fa anys que està relativament estable, amb variacions. - A Catalunya l’IRPF és més alt que a la resta de l’Estat per decisió del govern de la Generalitat. • Es defensa la necessitat d’impostos per mantenir l’estat del benestar: - Sanitat, educació, serveis socials… - Compensar les mancances del mercat. «D’alguna manera s’ha de mantenir l’estat del benestar, justament per compensar el que el mercat no farà mai» 8.3. Exemples concrets i autoengany empresarial • Es relata l’anècdota d’un gran empresari gallec del sector de cinemes: - Afirmava que la seva plantilla guanyava 3.500 €. - El tertulià replica que cap venedor de crispetes als seus cinemes cobra això, evidenciant el desfasament entre discurs i realitat. 9. Conclusió de la tertúlia • La sessió acaba amb to mig irònic sobre la intensitat del debat: - La presentadora diu que els tertulians posen a prova el seu cor. • Eixos de fons que travessen tota la conversa: Indústria i model econòmic: Rubí com a ciutat industrial forta però amb polígons degradats. Necessitat de reforma urbanística i actualització del Pla General. Model de ciutat: Reclam de més zones verdes i millor qualitat urbana. Reflexió sobre la manca de burgesia local i de lideratge. Malestar social i polític: Precarietat, pèrdua de classe mitjana, desafecció. Augment de Vox i Aliança Catalana com a símptoma d’aquest malestar, alimentat per desinformació i discursos simplistes. Responsabilitats compartides: Polítics, empresaris, mitjans i generacions adultes comparteixen responsabilitat en el context que fa possible aquest gir a la dreta radical. Una tertúlia que, partint de la indústria a Rubí, acaba radiografiant les tensions entre economia, ciutat i democràcia a la Catalunya actual.

  • 56'

    #1108 - Violència masclista i política local a Rubí

    Resum general del podcast La tertúlia se centra en dos grans blocs: Violència masclista i 25N a Rubí Ple municipal de novembre i política local Al llarg de la conversa, les tertulianes i tertulians combinen dades, experiències personals, anàlisi estructural i crítica política. El to oscil·la entre la preocupació i un cert optimisme moderat sobre els avenços socials. 1. Violència masclista i 25N 1.1. Dades del Partit Judicial de Rubí • 235 denúncies per violència masclista entre gener i juny (Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal), 11% més que l’any anterior. • És la ràtio més baixa del Vallès Occidental i per sota de la mitjana catalana i estatal. • Dades per trimestres: - 129 denúncies (gener-març), rècord històric en un trimestre. - 106 denúncies (abril-juny). • Ràtio: 10,8 denúncies per cada 10.000 dones, inferior a Cerdanyola (14), Sabadell (15,6) i Terrassa (17,6). • Al segon trimestre, totes les 106 denúncies són per lesions i maltractaments. • Ordres de protecció (abril-juny): - 4 atorgades - 2 denegades • Gairebé 1 de cada 4 denúncies acaba en sentència condemnatòria, la proporció més alta de la comarca. Idea clau: Hi ha menys denúncies que en altres partits judicials, però més condemnes. També s’aporta el context català: 10.175 dones ateses pels serveis d’intervenció especialitzada entre gener i setembre, recordant que aquestes 235 denúncies són només les que arriben als jutjats. 1.2. El gran infraregistrament: la majoria de casos no es denuncien • Es calcula que només un 30% dels casos de violència masclista es denuncien. • Per tant, les xifres oficials només reflecteixen una part del problema. • Es comenten motius de no-denúncia: - Por a represàlies. - Dependència econòmica. - Dependència emocional, fills, entorn social. "Hi ha molts casos que no es denuncien per por, per motius econòmics i d’altres." Es relata un cas concret: una dona maltractada que no denuncia quan arriba la policia, malgrat els avisos veïnals. Això serveix per il·lustrar: • La necessitat de procés llarg d’acompanyament. • Que no totes les situacions arriben al jutjat, però sí requereixen suport i serveis especialitzats. 1.3. Crítica al sistema judicial i la revictimització Es recullen les denúncies d’entitats com Elia Dones i Fundació Surt: • Manca de recursos públics: serveis saturats, llistes d’espera llargues i precarització dels equips. • Desigualtat territorial en el mapa de recursos i necessitat de millorar serveis existents. La intervenció d’Irene Milena (Elia Dones) és central: "Els jutjats és un dels llocs on encara hi hauria més estereotips que continuen afectant a les dones i fan que elles pateixin molta violència revictimitzant." Punts assenyalats: • Preguntes incòmodes de part de jutgesses i jutges. • Problemes de comunicació i manca d’un sistema adaptat a les necessitats de les víctimes. • Procés judicial orientat a resoldre ràpid més que a escoltar i entendre les dones. "Són processos on ens trobem amb molta violència masclista, amb molta violència revictimitzant." 1.4. Hem avançat o no? Sensibilització vs realitat La tertúlia debat si realment s’ha avançat en la lluita contra la violència masclista. Aspectes positius reconeguts: • Major sensibilització social respecte fa dècades. • Lleis i campanyes institucionals (8M, 25N) amb molta presència als mitjans. • Més consciència sobre què és acceptable en una relació i què és violència o control. Però també es remarquen límits i contradiccions: • L’augment de denúncies pot reflectir més conscienciació, no necessàriament més casos. • Molts comportaments abans considerats “normals” ara es reconeixen com a violència psicològica o controladora. • Tot i l’avenç a l’esfera pública (què es pot dir, acudits, comentaris), la estructura de poder masclista persisteix a l’esfera privada. "Ara sabem què és un comentari masclista, però això no vol dir que hàgim abandonat l’estructura que el sosté." Es posa l’exemple de casos mediàtics europeus (com el de J. Polanski/Joseph Pelicó, citat confusament) per il·lustrar que, fins i tot en països considerats avançats, la violència sexoafectiva continua molt present. Conclusió compartida: Sí que hi ha avenços, però molt parcials i lents; les estructures de desigualtat i privilegi masculí es resisteixen a canviar. 1.5. Joventut, xarxes socials i nous formats de violència Un bloc important es dedica a les relacions entre joves i l’impacte de les xarxes socials. Diagnòstic sobre la joventut: • Es percep que molta gent jove no està realment sensibilitzada, sobretot en la pràctica de parella. • Es dona com a exemple: - Control de mòbil i xarxes socials presentat com a “afecte” o “amor”, quan és control i maltractament psicològic. - Jornades i estudis que indiquen que 4 de cada 10 noies joves pateixen acoso psicològic a través de xarxes i mòbils. "De cada 10 noies joves, 4 pateixen acoso psicològic relacionat amb xarxes i mòbils." Rol de les xarxes socials i els algoritmes: • Els i les joves inicien les seves relacions amb poques experiències prèvies i molt condicionats per: - Influencers - Sèries i pel·lícules (incloent-hi sèries que romantitzen l’assetjament). - Models de parella tòxics però idealitzats. • Els algoritmes fan que el primer tipus de contingut que et surt es vagi retroalimentant; al principi l’usuari no tria conscientment el que veu. • Tot i la major diversitat de referents actuals, el que monopolitza la tendència sol provenir d’un determinat sector ideològic i comercial. Hi ha un debat generacional: alguns defensen que abans “es vivia millor” amb menys informació, d’altres remarquen que això sovint era ignorància de la violència que es patia, no una vida millor. 1.6. Influència de discursos polítics i culturals Es vincula la realitat actual amb: • Moviments polítics reaccionaris que han criminalitzat el feminisme i han erosionat el seu prestigi entre part de la joventut. • Desconnexió històrica dels joves (no coneixen ben bé el franquisme, dictadura, lluites feministes anteriors). • Referents culturals que continuen transmetent rols de gènere desiguals (estètica, cossos, relacions tòxiques idealitzades). Exemple significatiu: • Anècdota sobre comprar pantalons: talla 36 mínima a home i 32 a dona. El fill defineix això com una “dictadura per a les dones”. • Es denuncia com aquesta pressió estètica extrema construeix un imaginari col·lectiu que col·loca les dones en un model corporal irreal i opressiu. 1.7. Violència estructural: economia, cura i desigualtat de rols L’Ània insisteix en una lectura estructural i interseccional: • La violència de parella s’insereix en una estructura general de violència cap a les dones, present: - A casa. - A la feina. - A les institucions (sistema judicial, sanitari, partits polítics). • El capitalisme i el model econòmic reforcen la vulnerabilitat de moltes dones: - Major probabilitat de reduir jornada, fer mitja jornada o deixar la feina per cures. - Bretxa salarial i menys estabilitat econòmica. - Això dificulta trencar la relació amb l’agressor: hi ha dones que literalment no es poden permetre denunciar i marxar. "Les condicions materials de vida són clau per poder escollir no patir violència." També s’apunta que: • Celebren els avenços (més dones amb autonomia econòmica, augment de divorcis i separacions com a senyal d’empoderament). • Però recorden que això no és encara majoritari a tots els sectors socials ni territoris. 1.8. Micromasclismes, educació i canvi generacional Es posa èmfasi en els micromasclismes i la dificultat del canvi profund: • Fins i tot en parelles que es perceben com a “igualitàries”, hi ha situacions subtils de desigualtat diària. • Homes i dones reprodueixen rols masclistes, sovint de manera inconscient, per l’educació rebuda. • Les generacions educades sota contextos autoritaris (p. ex. franquisme) arrosseguen esquemes que costa molt desaprendre, tot i la bona voluntat. "Les pròpies dones tenim moltes actituds encara masclistes." Hi ha, però, una esperança intergeneracional: • Es confia que les noves generacions, malgrat els riscos de xarxes i discursos reaccionaris, vagin interioritzant valors més igualitaris. • Es reconeix que el canvi és lent i generacional, no immediat. 2. Ple municipal de novembre i política local Després d’un llarg bloc sobre violència masclista, la tertúlia passa a analitzar el ple municipal de novembre. 2.1. Temes destacats del ple Principals punts a l’ordre del dia: • Cessió de l’espai de l’antiga Caixa (Av. Barcelona) a la Generalitat per ubicar-hi una oficina d’Afers Socials i Famílies. - Es remarca que seria la primera vegada que Rubí disposa d’aquesta oficina, present en altres municipis. • Regulació del preu públic de les fotolineres (punts de recàrrega de vehicles elèctrics). • Declaració institucional (a proposta d’En Comú Podem): - En contra del franquisme. - En suport de les víctimes de la dictadura. • Mocions de diversos grups: - Partit Popular (PP). - Esquerra Republicana (ERC). - Alternativa Popular / Alternativa d’Unitat Popular (AUP). - En Comú Podem. 2.2. Moció del PP: comissió de seguiment de grans projectes El PP proposa crear una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat, amb l’objectiu que: • Tota obra rellevant es faci amb criteris de transparència, supervisió i fiscalització. • S’evitin casos de mala planificació, sobrecostos i retards. Es posa com a exemple crític el casino de la plaça Catalunya: • Obra molt retardada, amb sobrecostos i manca d’explicacions clares, segons el PP. • S’explica que Vox no assistirà a la inauguració del 13 de desembre per les polèmiques al voltant de l’obra. "Los continuos retrasos y sobrecostes y falta de explicaciones claras han erosionado la confianza también de los rubinenses... exige rigor, previsión y transparencia absoluta ante la improvisación y la opacidad." Debat sobre la comissió i la transparència Posicions dels tertulians: • S’accepta que, en abstracte, una comissió pot semblar una bona idea, però es plantegen preguntes: - Qui en formarà part? Només polítics o també entitats i ciutadania? - Quin abast real tindria? • Es recorda que l’òrgan de control i transparència per excel·lència és ja el ple municipal, on: - Han de passar totes les modificacions de projecte i de crèdit. - La informació és pública i retransmesa en línia. • Argument de l’Ània i el Gerard: - Si els grups polítics no coneixen els detalls, és perquè no han consultat la documentació. - Molts retards del casino tenen causes conegudes: troballes arqueològiques, Covid, guerra d’Ucraïna i encariment de materials. • La Sole i el Martí destaquen els límits de la comunicació institucional: - El ciutadà mitjà té la sensació que “no se sap res” del que passa amb les obres. - Caldria explicar millor els motius concrets dels retards, no només penjar documents tècnics. "Potser no s’ha explicat prou bé per què el casino s’ha eternitzat." Participació ciutadana i cultura política: • Es subratlla que hi ha poca cultura participativa i molta desafecció política. • La majoria de gent vol sobretot: - Carrers nets. - Voreres en bon estat i accessibles. - Plaça ben urbanitzada, sense entrar en detalls de procediment. • Es constata que: - L’administració no ha aconseguit esdevenir un aliat de la ciutadania en la governança. - Molts processos participatius tenen poca resposta. Es recorda l’experiència de: • Pressupostos participatius (referència a Porto Alegre i a Rubí com a municipi pioner en el passat). • La revista municipal “La Ciutat”, que abans arribava mensualment a totes les llars i funcionava com a canal d’informació directa, especialment valorat per la gent gran. "Hi ha un problema doble: l’Ajuntament comunica poc i malament, i la ciutadania, en bona part, no vol ni pot seguir-ho tot." 2.3. Problemes d’accessibilitat de la informació La Sole aporta una mirada clau: la informació municipal no sempre és accessible per a persones amb discapacitat visual. • Alguns documents penjats al web municipal no són llegibles per les seves aplicacions d’accessibilitat. • Això vulnera el dret a la transparència efectiva i accessible. "No pot ser que jo vulgui accedir a la informació i no pugui per un problema visual; la llei d’accessibilitat obliga que tots els documents siguin llegibles." L’Ània reconeix que: • Cal garantir que tota la informació estigui en formats accessibles. • Però alerta també de la sobresaturació informativa: rebem tants estímuls que és impossible processar-los tots, i molts ciutadans simplement desconnecten. 2.4. Mocions d’Esquerra Republicana (ERC) ERC presenta dues mocions principals: Mobilitat plenament accessible i inclusiva als espais urbans i naturals de Rubí. Gratuïtat del menjador escolar i de les extraescolars. 2.4.1. Mobilitat accessible en espais urbans i naturals Declaracions de Montse Soler (ERC): • Hi ha camins i trams que: - Tenen pendent pronunciada. - Presenten paviments irregulars. - No disposen de punts i espais adaptats. • Això impedeix que persones amb diferents capacitats puguin accedir als espais naturals de Rubí. • Reivindica que: - Tothom hauria de poder gaudir de l’entorn natural. - Calen rutes inclusives senyalitzades. - Amb actuacions senzilles i poca inversió es podrien fer millores significatives. "Totes les persones, amb les capacitats que tinguin, hauríem de poder accedir a aquests espais naturals." La Sole apunta que: • Per a una persona invident, anar sola a un parc natural és gairebé impossible. • Esmenta solucions tecnològiques com Navilens (etiquetes que es poden llegir amb el mòbil per orientar-se). • Aplaudeix la moció, però pregunta què passa amb les mocions aprovades: "Totes aquestes mocions d’accessibilitat, on van? Realment s’executen?" Això dona peu a un debat sobre el compliment real de les mocions. 2.4.2. Compliment de mocions: voluntat vs realitat • El Martí denuncia que moltes mocions acaben sent “brindis al sol”: - S’aproven perquè “queda bé votar a favor”, però després no s’apliquen o s’apliquen parcialment i lentament. • L’Ània explica el funcionament intern: - Hi ha sistemes de seguiment intern amb indicadors (no iniciada, iniciada, en execució, etc.). - Les mocions, legalment, no poden comprometre directament recursos econòmics; són declaracions d’intencions. - Per posar diners cal passar pels pressupostos municipals, amb un altre procediment. "Les mocions són, per llei, declaracions de voluntat; no poden dir directament ‘posem 50.000 euros’ per una actuació." • Es remarca el caràcter una mica enganyós per al ciutadà: veu una moció aprovada i pensa que s’executarà, però no sap que després cal: - Incloure-la en pressupost. - Dotar-la de recursos humans i tècnics. • Es proposa que caldria fiscalitzar millor el grau de compliment de les mocions i fer-ne retorns públics comprensibles. 2.5. Altres mocions i temes Al final del programa, per manca de temps, només es poden esbossar altres mocions: • Alternativa d’Unitat Popular (AUP): - Una moció sobre habitatge. - Una altra sobre la C-1413 (carretera, previsiblement temes de mobilitat i seguretat viària). • Es comenta que AUP i En Comú Podem estaven negociant presentar una moció conjunta, almenys pel que fa a la C-1413. - L’Ània confirma que En Comú Podem havia registrat una moció en els mateixos termes i objectius que l’AUP, i que treballen per unificar-les. "Veus? Un exemple del que dèiem: es poden seure a parlar i acordar una sola moció." No hi ha temps per entrar en el detall de continguts d’aquestes mocions. 3. Idees clau i eixos temàtics principals Eix 1 – Violència masclista i 25N • Dades locals: Rubí té menys denúncies que la mitjana, però més condemnes proporcionales. • Infraregistrament massiu: es calcula que el 70% dels casos no es denuncien. • Sistema judicial revictimitzant: estereotips, preguntes incòmodes i processos pensats per tancar casos, no per acollir víctimes. • Manca de recursos i desigualtat territorial en serveis d’atenció. • Joventut i xarxes: noves formes de control i violència psicològica en relacions joves, alimentades per xarxes, influencers i algoritmes. • Violència estructural: desigualtat econòmica, rols de cura, bretxa salarial i pressió estètica com a base de la vulnerabilitat. • Canvi lent i generacional: avenços innegables però insuficients; els micromasclismes i els privilegis masculins persisteixen. Eix 2 – Política municipal i governança local • Noves infraestructures: arribada d’una oficina d’Afers Socials i Famílies; regulació de fotolineres. • Memòria democràtica: declaració institucional contra el franquisme i en suport de les víctimes. • Transparència i grans obres: debat al voltant del casino i la proposta del PP d’una comissió de seguiment. • Participació ciutadana: es detecta manca de cultura participativa i desafecció, combinades amb una comunicació municipal millorable. • Accessibilitat universal: moció d’ERC per fer espais urbans i naturals accessibles, especialment per a persones amb discapacitat. • Compliment de mocions: es qüestiona que moltes quedin en paper mullat, ja que no comprometen directament recursos i depenen del cicle pressupostari. 4. Valor global del podcast El programa ofereix: • Una radiografia local molt completa de la violència masclista: dades, context judicial, testimonis d’entitats i experiències personals. • Una anàlisi profundament estructural de la desigualtat de gènere, que connecta economia, educació, cultura i política. • Una finestra a la dinàmica política municipal: com es prenen decisions, com es comunica (o no) i com es gestionen les mocions i grans projectes. El format de tertúlia permet veure acords amplis (necessitat d’erradicar la violència, millorar l’accessibilitat, augmentar transparència) però també diferències en el diagnòstic i en les solucions (pes de les xarxes, responsabilitat política, paper de les mocions, etc.).

  • 59'

    #1107 - Memòria democràtica, IA pública i periodisme en guerra

    Introducció En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es tracten tres blocs principals: • Memòria democràtica i franquisme (àmbit local i estatal) • Intel·ligència artificial a l’administració catalana i transparència • Periodisme en zones de guerra, especialment a Gaza, i la dimissió del fiscal general de l’Estat L’espai combina testimoni personal, anàlisi històrica, reflexió ètica i crítica als poders públics i als mitjans. 1. Memòria democràtica i franquisme 1.1. Refugi antiaeri de Rubí i declaració institucional • S’anuncia la data d’inauguració del refugi antiaeri de la Guerra Civil trobat a l’Escardívol: 4 de desembre. • El refugi es va localitzar fent obres de Sorea; els historiadors locals ja en tenien constància documental. • Coincidirà amb una trobada de la Taula Local de Memòria Democràtica i amb una declaració institucional al ple per: - Rebutjar el franquisme - Reafirmar l’Ajuntament de Rubí com a institució a favor dels drets democràtics i la memòria «Aquest ajuntament ratifiquem la defensa dels valors i el temps democràtic que tenim a dia d'avui i més tenim en compte els atacs que s'estan fent per part de la dreta i la seva dreta.» 1.2. Espais de repressió i demandes de reconversió • Es recorda que es compleixen 50 anys de la mort de Franco i s’esmenten mobilitzacions recents: - Via Laietana (Barcelona): unes 200 persones reclamen convertir la prefectura de policia en centre de memòria i traslladar-hi la Policia Nacional. - Real Casa de Correos (seu del govern de la Comunitat de Madrid): demanda similar com a espai de memòria de la repressió. • Testimoni de Maribel Ferrándiz, víctima de tortures a Via Laietana: «Volem aquest espai no només amb una placa commemorativa, sinó també amb la policia a fora. Volem que això sigui un espai de pedagogia per als nens i nenes perquè sàpiguen què és el que va passar aquí [...], i és una manera de fer arribar a les noves generacions el que va passar perquè no es repeteixi.» 1.3. La memòria històrica: oblit, manca d’informació i amnistia Jordi Margarit fa una reflexió extensa sobre la memòria històrica: • Risc d’oblit i desinformació: - A mesura que passen els anys, la memòria directa desapareix. - Molts joves reben una informació esbiaixada o nul·la sobre la dictadura i la repressió. • Crítica a la Transició: - S’ha presentat sovint com a «molt blanca», però hi va haver moltes morts i violència política. - La consigna «llibertat, amnistia, estatut d’autonomia» va culminar en una amnistia que també va servir per tapar assassinats i tortures del franquisme. - Recorda la campanya de la UCD el 1977 amb l’eslògan «estos hombres son los que traen la democracia en España», i assenyala que els veritables combatents per la democràcia sovint no eren en aquestes candidatures. 1.4. Repressió, assassinats i fosses comunes • Es remarca que hi va haver més assassinats després de la guerra que no pas durant la Guerra Civil. • Escenaris clau de la repressió: - Presó Model de Barcelona - Tiradors i tàpies de moltes ciutats on es feien afusellaments continus • Encara hi ha moltes fosses comunes sense identificar i avis que no saben on són enterrats els seus familiars. • La Llei de Memòria Democràtica ha permès avançar en: - Localització de fosses - Dret de les famílies a saber on són els seus morts • Es menciona el Valle de los Caídos: - S’han exhumat Franco i José Antonio Primo de Rivera, però hi ha molta més gent enterrada de tots dos bàndols. - Cal identificar-los i informar les famílies. 1.5. Por, silenci i brigada político-social • Durant la dictadura no es parlava de política a casa per por. • Existia una brigada político-social modelada segons la Gestapo, que practicava tortures i vigilància sistemàtica. • Es recorda l’episodi de la tancada dels caputxins de Sarrià (moviment estudiantil, final dels 60 i inicis dels 70) i l’anècdota del poeta Joan Oliver (Pere Quart) dient al comissari Creix: «Creix, però no et reprodueixis.» • Es reivindica convertir Via Laietana i la Model en espais de memòria de la repressió franquista, no simples equipaments funcionals. 1.6. Educació: el buit sobre el franquisme Experiència generacional de David Burillo i Belén Tierno: • A l’escola i a l’ESO es treballen molt èpoques com: - Romans, edat mitjana, revolució francesa… • El franquisme sovint queda pel final del temari de batxillerat: - Es dona per «sabut» i es passa molt per sobre per falta de temps. - Molts alumnes arriben a la selectivitat amb coneixements molt superficials o inexistents sobre la dictadura. • Alguns professors locals d’història expliquen a Ràdio Rubí que: - Els canvis curriculars posen més èmfasi en la Transició que en el franquisme. - Cal explicar el franquisme amb «rigorositat històrica», és a dir: • xifres de morts, torturats i represaliats • motius pels quals eren jutjats • mecanismes repressius de l’Estat • Belén destaca una millora respecte de la seva generació: - Abans, als llibres, la Guerra Civil apareixia com un «règim» entre la República i el franquisme, sense clarificar la il·legitimitat del cop d’Estat. - Ara s’explica més clarament que el règim legítim era la República, enderrocada pel cop militar, i després ve el franquisme. 1.7. Mitjans de comunicació durant la Transició • Es planteja la responsabilitat dels mitjans en la visió edulcorada de la Transició. • Recordatori del context: - Els grans mitjans provenien del mateix entramat franquista. - No hi havia plena llibertat d’expressió; es treballava sota censura o autocensura. • Exemples: - La Vanguardia va trigar dos dies a editorialitzar, i ho fa sobre la jura del rei, no sobre la mort de Franco. - Fins a la Constitució de 1978 no es reconeixen formalment la llibertat d’expressió i d’informació. - RNE tenia el parte oficial, i la resta de mitjans informaven «entre línies». • Margarit recorda: - Concerts de 1976 (Llach, Raimon, Quico Pi de la Serra…) com espais de protesta. - L’11 de setembre de 1976 a Sant Boi com a manifestació clau anterior al famós 1977. - Diaris com Diario 16 o Tiempo com a mitjans que anaven fent forats a la censura. • Conclusió: - Els mitjans van actuar «malament» en termes de transparència i denúncia, però el context de por i control explica en part aquestes mancances. 1.8. Democràcia, populismes i poder judicial • Margarit defensa que: «Com es perfecciona la democràcia és amb més democràcia.» • Critica: - El poder judicial com a hereu del franquisme (Tribunal d’Ordre Públic → Audiència Nacional). - La manca de depuració durant la Transició de jutges, Guàrdia Civil i altres estructures. - Casos recents (procés català, Fiscal General de l’Estat) com a mostra de continuïtat de mentalitats autoritàries. • Es vincula la discussió amb la dimissió del fiscal general i la sentència d’inhabilitació, que tornen a exhibir el pes d’aquest poder judicial polititzat. 2. Intel·ligència artificial a l’administració catalana 2.1. Registre d’IA de la Generalitat • La Generalitat activa un registre públic d’intel·ligència artificial que detalla: - Tots els sistemes i algoritmes d’IA que fa servir l’administració catalana. - És accessible a través del web: www.registreia.administraciodigital.gencat.cat • El govern ho presenta com un pas cap a la transparència i l’ètica tecnològica i ho integra en l’estratègia de reforma i digitalització de l’administració. «És un salt endavant que ens situa en la vanguarda del que ha de ser la transparència i l'explicabilitat dels algoritmes que s'utilitzen a l'administració de la Generalitat.» (Albert Tort) 2.2. Sistemes d’IA registrats (exemples) De moment, el registre inclou 31 sistemes, amb fitxes que n’expliquen funcionament, impacte i estat. Alguns exemples: • Càmeres intel·ligents del Servei Català de Trànsit: - Detecten si el conductor porta el cinturó de seguretat, si es passa un semàfor en vermell, etc. • Motor de gestió d’ajuts: - Agilitza la tramitació d’ajudes per a cotxes elèctrics i plaques solars. • Anonimitzador de documents: - Eina que esborra o transforma dades personals perquè no siguin identificables, protegint la privacitat. • Bot de conversa del Consorci AOC: - Atén consultes ciutadanes sobre serveis digitals de l’administració. • Generador de resums en llenguatge planer: - Simplifica el llenguatge jurídic del Portal Jurídic perquè sigui entenible per a tothom. • Predictor de volum de trucades al 112: - Anticipa el volum de trucades d’emergència en funció de dades històriques, per planificar recursos. 2.3. Transparència i accessibilitat de la informació Xavi Ribas destaca: • El registre no només ofereix fitxes divulgatives, sinó també un full d’Excel amb dades més tècniques i administratives: - Data de posada en marxa - Responsable del sistema - Tipus de dades tractades, etc. • Aquest doble nivell d’informació permet: - Transparència per a la ciutadania (fitxes clares i entenedores). - Accés detallat per a investigadors, periodistes o tècnics (base de dades completa). 2.4. Riscos, biaixos i supervisió humana Es debat sobre riscos i beneficis de l’ús d’IA a l’administració: • Exemples de riscos percebuts per la ciutadania: - «Una màquina decidirà si tinc dret a una subvenció?» - «Una IA decidirà si un pres té permís penitenciari?» • Cas concret comentat: sistema que avalua permisos de presos: - L’IA processa dades i emeteix un informe. - La decisió final recau en una comissió humana. - Aquest seria el bon ús: l’IA com a eina de suport, no com a decisor final. • Distinció clau: - Algoritme determinista: si entra A, sempre surt B. - IA generativa: pot donar respostes diferents a la mateixa entrada (A → B, o A → C), amb marge d’error i biaix. • Es remarca que: - Les IA poden tenir biaixos perquè aprenen de dades humanes. - Per això, sempre ha d’haver-hi supervisió humana, especialment en usos d’alt risc (seguretat, decisions vitals, etc.). 2.5. Beneficis pràctics per a l’administració i la ciutadania • Agilització de tasques mecàniques: - Transcripcions, traduccions, tractament massiu de dades… - Allibera temps de professionals per a tasques de més valor. • Exemple personal de David Burillo: - En el seu TFG va fer unes 30 entrevistes d’una hora. - Les primeres les va transcriure i resumir manualment (hores de feina). - Després va fer servir xat GPT per fer transcripcions i resums en mitja hora, optimitzant el temps. «Era una feina mecànica que no calia que la fes jo, i em treia molt de temps que podia utilitzar en una altra cosa.» • Possibles usos útils a l’administració: - Consultar expedients complexos de manera instantània. - Traduir i adaptar informació a llenguatge planer i a altres idiomes. - Fer més accessible i ràpida la resposta a la ciutadania. 2.6. Desconfiança, responsabilitat política i cultura digital • Jordi Margarit confessa que no ha utilitzat mai eines com xat GPT i es reconeix «bitxo raro» digital. • Dubte existent: «No sé de qui fiar-me més, de la màquina o de la persona»: - Persones: poden estar condicionades per interessos, prejudicis, pressions polítiques. - IA: fredor numèrica, però entrenada amb dades que poden contenir també prejudicis humans. • Es planteja si la Generalitat, en explicar que determinades gestions són fetes amb IA, també vol desplaçar responsabilitats: «No ens emprenyeu a nosaltres, la culpa és de la màquina.» • Tot i la cautela, es valora positivament: - El registre públic d’IA i l’avís previ a la ciutadania sobre on i com s’usa. - L’objectiu de fer més àgils certs tràmits sense renunciar a la intervenció humana final. 3. Periodisme, Gaza i dret a la informació 3.1. Manifest d’organitzacions periodístiques sobre Gaza • Una cinquantena d’organitzacions periodístiques (comitès d’empresa, consells professionals, associacions, sindicats i mitjans) presenten un manifest per: • Denunciar que, des de l’octubre de 2023, l’exèrcit israelià ha assassinat més de 250 professionals a Palestina en atacs deliberats. • Reclamar: - Garantir la seguretat i els drets laborals dels professionals que informen des de Gaza i Cisjordània. - Obrir l’accés sense restriccions de la premsa internacional a Gaza. - Que la UE i els governs defensin activament el dret a la informació i la llibertat de premsa. - Que els mitjans condemnin l’assassinat sistemàtic de periodistes, considerant-lo un atac a la democràcia. • Testimoni central: Yoma El Sayet, corresponsal d’Al Jazeera a Gaza, ara refugiada a Egipte per les amenaces i atacs. 3.2. Valor de la vida dels periodistes vs. civils • Belén Tierno destaca una qüestió ètica delicada: No es tracta de dir que la vida d’un periodista val més que la d’un civil. Però matar periodistes té una dimensió addicional: és un atac directe al dret col·lectiu a ser informats. • Sense periodistes a Gaza: - La magnitud del genocidi i l’extermini seria molt menys visible. - La sensibilització global i la pressió internacional serien molt més febles. 3.3. Xifres i comparacions històriques • Margarit assenyala que el nombre de periodistes morts a Gaza: Supera la suma de periodistes morts a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra del Vietnam. • Segons dades citades durant la tertúlia (Viquipèdia): - Ja s’arriba a 288 periodistes morts fins a finals d’octubre de 2025. • La intencionalitat dels atacs: - Es parla d’atacs on: • Es bombardeja un lloc amb periodistes. • S’ataca de nou quan els equips de rescat hi arriben. - Això evidencia una estratègia deliberada d’eliminar testimonis. 3.4. Guerra, convencions i barbàrie • Es critica la paradoxa de la Convenció de Ginebra: «Anem a matar-nos, però civilitzadament.» • Es denuncia que a Gaza es vulneren sistemàticament: - Hospitals - Zones civils - Periodistes clarament identificats amb casc press • Es qualifica el que passa a Gaza com un genocidi en tota regla, una «barbàrie» i un extermini. • David Burillo subratlla la gravetat moral: És horrorós que encara hi hagi partits aquí que defensin l’altre bàndol com si fos defensable. 3.5. Funció social del periodisme en conflictes • Sense periodistes, la humanitat no veuria imatges com: - La famosa fotografia de la nena vietnamita cremada amb napalm corrent nua. - Escenes de destrucció i víctimes civils a Gaza. • Aquestes imatges: - Humanitzen el conflicte. - Generen consciència global i mobilització social. • Per això, diu Margarit: «Per això els maten, per això ens maten als periodistes.» • Es reivindica que, en qualsevol negociació o acord internacional, s’hauria de garantir explícitament: - Protecció de periodistes en zones de guerra. - Respecte als símbols com el casc amb la paraula press. 3.6. Periodistes espanyols morts i el cas José Couso • Es recorda que 8 periodistes espanyols han mort en conflictes armats. • Es destaca especialment el cas de José Couso a l’Hotel Palestina (Bagdad): - Espai on, suposadament, només hi havia premsa. - L’atac es percep com premeditat contra la premsa. - Marca un punt d’inflexió en la percepció del risc deliberat als periodistes. 3.7. Atacs a periodistes en el context català • Es recorda que durant el procés català (especialment l’1 d’octubre de 2017): - Diversos periodistes van rebre porres i empentes tot i anar identificats com a premsa. - Es cremaven contenidors i es repetia el lema «por ellos», que també incloïa els periodistes en el pack de l’«enemich». • Això demostra que la vulneració de la llibertat de premsa no és només un problema llunyà, sinó també proper. 4. Fiscal general de l’Estat i poder judicial 4.1. Dimissió del fiscal general • Poc abans d’acabar el programa, es comenta la notícia: - El fiscal general de l’Estat presenta finalment la seva dimissió. - Informació avançada per RAC1. - El cap de setmana s’havia dit que no dimitiria, però tot indica que ha estat forçat. • Context: - L’Audiència Nacional dicta una sentència amb dos anys i mig d’inhabilitació. - Hi ha vots particulars de dos magistrats que no comparteixen la decisió. - Tornen a sortir noms coneguts com Marchena o Maza/Mela, vinculats també als judicis del procés. 4.2. Crítica estructural al poder judicial • Es remarca que: - Amb 50 anys de democràcia, el poder judicial continua fortament marcat per l’herència franquista. - Durant la Transició no es va tocar realment ni el poder judicial ni la Guàrdia Civil. • Es constata una «llibertat vigilada»: - Llibertat d’expressió i informació formals, però constantment qüestionades per decisions judicials. - El cas del fiscal general evidencia davant tot l’Estat el que a Catalunya ja es coneixia arran de l’1-O. • Es comenta en to irònic que Pedro Sánchez diu que busca successor: - Probable rebuig intern a ocupar un càrrec tan exposat. - L’actual tinent fiscal del Suprem, Mari Àngels Sánchez Conde, assumeix provisionalment les funcions. 5. Tancament de la tertúlia • Es recorda que l’espai és la tertúlia de periodistes de Ràdio Rubí amb: - Belén Tierno (presentadora) - Jordi Margarit - Xavi Ribas - David Burillo • Es fa menció a l’absència de l’Estela (en roda de premsa) i es preveu la seva participació la setmana següent. • El programa acaba amb una sensació clara de fil conductor: - Memòria democràtica (refugi, franquisme, educació) - Ús responsable de la tecnologia i transparència (IA) - Defensa radical del dret a la informació (Gaza, periodistes, poder judicial) L’eix de fons és la necessitat de més democràcia, més memòria i més transparència per enfortir drets i llibertats en el present.

  • 56'

    #1106 - Judicis, memòria històrica i cultura popular

    Resum general de l’episodi La tertúlia gira al voltant de tres grans eixos: Judicialització de la protesta i por entre els joves a partir del cas del rubinenc Pau Major, encausat per una manifestació en suport a Pablo Hasél. Memòria del franquisme i auge del feixisme actual, amb una reflexió crítica sobre com s’explica (o no) el franquisme a les escoles i com això influeix en la percepció dels joves sobre les dictadures. Crisi de la justícia i politització dels tribunals, a partir de la inhabilitació del fiscal general de l’Estat per la filtració de dades de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. A la part final, la tertúlia fa un gir cap a temes més lleugers i culturals: Celebració dels 15 anys dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Debat sobre la participació en la cultura popular i el voluntariat (gegants, castellers, entitats locals) i la dificultat d’implicar-hi gent jove i persones nouvingudes. Breus recomanacions d’activitats i concerts per al cap de setmana. 1. El cas Pau Major i la por a manifestar-se 1.1. Judici ajornat als joves encausats • Es recorda el judici als quatre encausats per la manifestació del 26 de febrer de 2021 en suport a l’entrada a presó de Pablo Hasél, entre ells el rubinenc Pau Major. • El judici s’ha ajornat perquè: - Només s’havien citat els testimonis de l’acusació. - No s’havien citat els testimonis de la defensa, cosa que es considera una possible irregularitat. El propi Pau Major considera "estrany" i preocupant que no es citi la seva defensa, i ho viu com una irregularitat del procediment. 1.2. Militància, por i autocensura • Es recupera un fragment de l’entrevista amb Pau Major on explica que la situació judicial li genera por i prudència extrema a l’hora de tornar a manifestar-se. • Idees clau: - "Un pas en fals" et pot deixar anys empantanat en un procediment judicial. - Aquesta situació fa que els joves s’ho pensin dues vegades abans de sortir al carrer. - Es planteja si ell mateix repetiria el que va fer sabent tot el que ha vingut després. • A la taula es considera esgarrifós que un jove del 2025 parli amb aquesta por de defensar idees al carrer. 1.3. De la protesta contra l’empresonament de Pablo Hasél al debat sobre llibertat d’expressió • Es recorda que la manifestació era en resposta a l’empresonament del raper Pablo Hasél per les seves lletres sobre la Corona. • Es qüestiona: - La lògica de la inviolabilitat del rei. - El fet que l’hagin condemnat per unes cançons que no es perceben com tan greus si es comparen amb altres expressions culturals crítiques. • Es suggereix que Hasél ja estava al punt de mira i que el seu cas s’emmarca en una època de forta pressió repressiva sobre la dissidència. 2. Democràcia, franquisme i memòria històrica 2.1. Por, policia i la paraula “dictadura” • A partir del cas de Pau, s’estableix un paral·lelisme amb el que passava en temps del franquisme (Vintena), salvant distàncies. • Es critica que: - Alguns joves veuen una dictadura com “no tan dolenta”. - Hi ha qui considera que “massa llibertats” són un problema i que cal més autoritat. • Els tertulians remarquen que: - Ara no vivim en una dictadura, sinó en una democràcia amb molts defectes, però democràcia al cap i a la fi. - La llibertat actual és fruit de molta lluita, i la democràcia s’ha de cuidar dia a dia. 2.2. El silenci sobre el franquisme i l’auge del feixisme • Es denuncia la manca de memòria sobre el franquisme i la Guerra Civil: - "Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la". - Es parla d’una “rebifalla del feixisme”, ara més per via judicial que no pas militar. • Es critica la insuficient presència del franquisme al currículum escolar i el silenci històric que l’ha envoltat. 2.3. Professors d’història i dificultats curriculars Es recupera l’entrevista a Héctor Rodríguez, professor d’Història de l’Institut Doctor Montblanc: • Punts principals: - Cap norma obliga formalment a explicar franquisme i Guerra Civil a 4t d’ESO. - Malgrat això, molts docents continuen fent-ho, perquè ho consideren imprescindible. - S’insisteix que cal explicar fets, dates i context, no només valors democràtics de manera abstracta. • Els canvis curriculars posen l’accent en: - Valors democràtics i camí a la democràcia. - Deixant en segon pla l’explicació detallada del règim franquista i la seva repressió. 2.4. Ignorància de dades bàsiques entre els joves • Es comenta una enquesta a joves (disponible a Instagram de Ràdio Rubí): Molts saben que el franquisme era un règim totalitari. Però gairebé cap encerta les dates: • Quan comença el franquisme. • Quan mor Franco. • Quant dura exactament el règim. • Alguns joves arriben a dir que potser caldria una dictadura perquè l’autoritat la tingués qui “li pertoca”. Es mostra preocupació perquè moltes d’aquestes opinions les expressen noies joves, que serien precisament qui més perdria drets en un règim autoritari. 2.5. Desinformació, xarxes socials i autoritat del coneixement • Es lamenta que l’autoritat del professorat i dels llibres d’història hagi perdut pes: - Ara convivim amb informacions a xarxes socials a les quals es dona la mateixa credibilitat. - Hi ha una barreja perillosa entre coneixement històric i relats interessats. • Es reivindica el paper de: - Historiadors i docents com a fonts fiables. - Mitjans que fan verificació i anàlisi crítica de notícies per combatre la desinformació. 3. Franquisme: fets, repressió i mites 3.1. Dades i aspectes històrics poc coneguts • A partir d’un programa previ amb historiadors, els tertulians diuen haver après dades impactants: Fusellaments dins de la Guàrdia Civil: comandaments que van romandre fidels al govern de la República van ser executats per no donar suport al cop d’estat. Paper de tropes estrangeres en el bàndol “nacional”: forces vingudes d’Itàlia, Alemanya i del nord d’Àfrica. Es matisa el mite d’un “exèrcit nacional” homogeni: hi havia molts interessos estrangers i de classes dominants. 3.2. Les mentides del franquisme: pantans i Seguretat Social • Es desmunten tòpics com: - “Franco va inventar la Seguretat Social”. - “Franco va fer tots els pantans”. • Es recorda que: - Molts projectes d’infraestructures venien d’abans. - Encara que hagués fet pantans, no compensa la repressió, els assassinats i la manca de llibertats. 3.3. Guerra Civil o cop d’estat? • Es reivindica anomenar les coses pel seu nom: "No va haver-hi una guerra civil d’entrada, va haver-hi un cop d’estat feixista contra un govern legítimament escollit." • Punts remarcats: - Hi havia un govern de la República legalment votat. - Molts militars havien jurat fidelitat a la República i, tot i això, van fer el cop. - La guerra que segueix és: • Una guerra del poble contra exèrcits professionals, molts d’ells estrangers. • En sintonia amb els feixismes europeu (Itàlia, Alemanya). 3.4. Repressió durant i després de la guerra • Es destaca que el pitjor no és només la guerra, sinó la repressió posterior: La guerra acaba el 1939, però la repressió franquista dura fins a la mort de Franco el 1975. Es recorda que fins i tot una setmana abans de morir Franco encara es dictaven execucions. El règim va continuar matant durant 36 anys. • L’objectiu no era només guanyar militarment, sinó “fer neteja” política i social. 3.5. Suports internacionals i interessos econòmics • S’explica que el cop i la guerra van comptar amb: - Suport alemany (aviació, logística) i italià. - Pont aeri des del nord d’Àfrica per traslladar tropes. - Finançament de la burgesia catalana i de la banca (es cita la Banca March). • L’URSS va ser l’únic estat important que va ajudar la República, però: - Amb interessos propis. - No tota l’ajuda va arribar per bloqueig a les fronteres. 4. Polítiques de memòria: Valle de los Caídos i Fundació Franco 4.1. Il·legalització tardana de la Fundació Francisco Franco • Es comenta que només ara s’està tramitant la il·legalització de la Fundació Franco. • Idees clau: - Es considera que s’hi arriba “molt tard”. - Indigna que una entitat que enalteix un dictador hagi estat finançada amb diners públics. - Es fa el paral·lel: una hipotètica “fundació Hitler” seria impensable. 4.2. Exhumació de Franco del Valle de los Caídos • Es valora positivament que s’hagués tret Franco del Valle de los Caídos: - “Ja era hora”, però també calia assumir el cost polític d’aquesta decisió. - S’havia evitat durant anys per por de conflictes polítics i electorals. 4.3. Mitjans, consum crític i fake news • Es fa una crida a aprendre a consumir mitjans: - Diferenciar entre periodisme rigorós i “mitjans de barra de bar”. - No creure’ns-ho tot acríticament. • Es posa en valor: - Els mitjans que desmunten notícies i expliquen com es manipula la informació. - L’experiència de la censura franquista, que obligava a “llegir entre línies”. 5. Crisi judicial: el fiscal general de l’Estat 5.1. Una condemna inèdita al fiscal general • Es qualifica de fet històric la inhabilitació del fiscal general de l’Estat, García Ortiz. • Context del cas: - Se l’acusa d’haver filtrat informació sobre qui era la parella d’Isabel Díaz Ayuso. - El govern, per boca de Félix Bolaños, diu que respecta la sentència però no la comparteix i defensa la innocència del fiscal. Bolaños: "El govern té el deure legal de respectar el fallo, però també el deure moral de dir públicament que no el compartim." 5.2. Prova feble i vulneració de la presumpció d’innocència • Els tertulians qüestionen la soliditat probatòria de la sentència: Denuncien que el Tribunal Suprem ha girat la seva pròpia jurisprudència sobre la presumpció d’innocència. Afirmen que no hi ha proves clares que el fiscal fos la font de la filtració. Es parla d’un informe de la UCO (Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil) que seria més una opinió que no pas un conjunt de fets provats. • Es considera que això pot ser una vulneració de drets fonamentals i que el cas acabarà al Tribunal Constitucional, que podria revertir la sentència. 5.3. Fonts periodístiques i responsabilitat • Es recorda que durant el judici: - Un periodista va afirmar a porta tancada que sabia qui era la seva font i que no era el fiscal general. - Va invocar el dret a protegir les fonts i no va revelar el nom. • Dilema plantejat: - Fins a quin punt la protecció de la font pot justificar que una altra persona sigui condemnada injustament. - Es reconeix que aquest dret està constitucionalment protegit, però es qüestiona el seu ús en casos extrems. 5.4. Objectiu polític: fer caure el fiscal i castigar el govern • A la tertúlia es defensa que l’objectiu real del procés era: - Forçar el cessament del fiscal general. - Desprestigiar el govern que l’havia nomenat. • Es destaca que, encara que en el futur el Constitucional revoqui la condemna: - El dany polític i personal ja estarà fet. - S’han aconseguit els fets consumats que es buscaven. 5.5. Indemnització a la parella d’Ayuso • Es comenta amb ironia que el company d’Ayuso: - Demanava 100.000 € d’indemnització i només n’ha rebut 10.000. - També demanava pena de presó, que no s’ha concedit. • Es considera un “recotxineo” que, a més de la inhabilitació del fiscal, hi hagi aquesta indemnització, encara que molt inferior a la reclamada. 5.6. Explosió de descrèdit institucional • Reflexions finals sobre l’efecte d’aquest cas: - Desprestigi global de la justícia i la política. - Alguns joves expressen als tertulians la sensació que "no es pot creure en res". • Es planteja que: - Qualsevol govern que vingui després també posarà el seu fiscal afí. - Ja durant l’etapa d’Aznar es va treballar per situar perfils conservadors a la cúpula judicial. 6. Política, dreta, esquerra i llei electoral 6.1. Reaccions polítiques: Ayuso i Feijóo • Es recorda que Ayuso va denunciar que s’havien utilitzat mitjans de l’Estat per fer política. • Feijóo aprofita per: - Tornar a demanar la dimissió de Pedro Sánchez. - Reclamar eleccions anticipades, com fa reiteradament des de fa anys. 6.2. Crítica a la dreta i autocrítica a l’esquerra • Es critica que el PP: - Demonitzi formacions com Esquerra, Bildu o Podemos, tot i ser partits legals i representats al Congrés. - Afirma que “no s’hi pot pactar”, la qual cosa s’interpreta com una deslegitimació de milions de vots. • Sobre l’esquerra: - Es diu que quan està al govern porta la rosa i quan està a l’oposició, un lliri. - Es considera que fa una oposició massa tova, especialment el PSOE. 6.3. Llei electoral i representativitat • Es defensa la necessitat de reformar la llei electoral perquè: - El sistema de circumscripcions per províncies desvirtua la representació proporcional. - Hi ha províncies petites sobrerepresentades en escons respecte a la població. • Es recorden intents frustrats de reforma, com el treball de la rubinenca Marta Ribes. • També es qüestiona el model de “cafè per a tothom” en la configuració de les comunitats autònomes i el finançament autonòmic. 7. Desigualtats territorials: educació, sanitat i taxes 7.1. Diferències entre comunitats autònomes • Es comenten exemples concrets de desigualtat territorial: Universitats: hi ha famílies que envien fills a estudiar a altres comunitats (com Andalusia) perquè les matrícules són molt més barates (ex.: 800 €/curs), mentre que a Catalunya són molt més altes. Carnet de conduir: hi ha qui canvia de comunitat per examinar-se perquè és més barat i, segons es diu, més fàcil. • Es qüestiona: - Si és un problema de mala gestió a Catalunya o de model de finançament. - Es denuncia que alguns territoris subvencionen serveis amb impostos que no han generat. 7.2. Exemple d’Andalusia: ordinadors i serveis • Es recorda que fa anys a Andalusia: - Les escoles repartien ordinadors als alumnes amb una petita fiança (25 €), sense cost real per a les famílies. - A Catalunya, en el mateix període, l’accés a ordinadors similars passava pel pagament per part de les famílies. • S’esmenta també el desplegament de fibra òptica o l’AVE, sovint abans en altres territoris que a Catalunya. 8. Castells, patrimoni i cultura popular 8.1. 15 anys dels castells com a Patrimoni de la Humanitat • Es celebra que es compleixen 15 anys de la declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. • Dades destacades de l’última dècada: - S’han descarregat un 50% més de castells. - Hi ha quatre vegades més castells de gamma extra (estructures de molta alçada i complexitat). • Els tertulians expressen opinions diverses: - Alguns reconeixen que no els agraden els castells o els fan patir. - Tot i això, hi ha consens que està molt bé que siguin patrimoni mundial. 8.2. Internacionalització i altres tradicions • Es comenta que: - Hi ha colles castelleres a la Xina. - Altres expressions com les sardanes han viscut moments de revifalla mediàtica (per exemple, gràcies a grups com Els Tiets). 9. Voluntariat, entitats i identitat local 9.1. Manca de relleu generacional • Es parla de la falta de participació i relleu generacional en: - Colles de gegants. - Castellers. - Entitats culturals i d’altres àmbits. • Problemes detectats: - Abans fer voluntariat estava ben vist; ara sovint es banalitza o se’n fa burla entre alguns joves. - Costa que entenguin que hi ha gent que treballa “per la cara” en entitats sense ànim de lucre. 9.2. Municipis petits vs. ciutats grans • Es remarca que: - En pobles petits (menys de 10.000 habitants), la trobada de gegants és sovint una de les grans festes de l’any, amb molta participació popular. - En ciutats grans de l’àrea de Barcelona, la participació es dilueix. • Es planteja que quan les ciutats creixen molt s’hi difuminen les arrels i les “senyes d’identitat”, si no es treballa activament la cultura pròpia. 9.3. Diversitat cultural i integració • Es recorda que Rubí té 150–160 nacionalitats i que això: - Enriqueix la ciutat. - També fa més complex mantenir i transmetre les tradicions locals. • Debat sobre responsabilitats: - Alguns tertulians consideren que a l’escola es treballa més la cultura d’origen d’alguns alumnes que la pròpia catalana, per un excés de bonisme. - Es defensa que primer s’ha de treballar la cultura pròpia i, des d’aquí, obrir-se a la resta. Un dels participants, migrant, diu que les persones que arriben "haurien de fer un esforç major" per integrar-se en la cultura del lloc on viuen. 9.4. Experiència de “Els nous rubinencs” i barreres reals • La moderadora explica el programa “Els nous rubinencs” de Ràdio Rubí: - S’hi entrevista setmanalment gent migrant. - Molts mostren interès per la ciutat i per implicar-se. • Es matisa que: - Aquesta gent no és representativa de tots els nouvinguts, perquè ja són persones amb una predisposició activa. - Potser algunes entitats també tenen dificultats per obrir-se als barris i fer-se visibles. 9.5. Obertura de les entitats i voluntat individual • Des del món geganter es remarca: - Les colles no posen traves a ningú. - “Que vingui qui vulgui, d’on vulgui; si no sap, ja li ensenyarem.” • Es conclou que: - Ha d’haver-hi voluntat personal d’implicar-se. - Les entitats han de continuar obrint portes i explicant-se, però sense perdre la seva identitat. 10. Tancament: fred, cap de setmana i propostes 10.1. El fred i els hàbits de consum • Es comenta el fred intens dels darrers dies: - Broma sobre “encendre la llar de foc” i anar a comprar mantes. - Es recorda que la “Casa de les mantes” ha tancat. - Es descriu l’escena de gent provant-se abrics a les botigues de Rubí. 10.2. Propostes culturals i d’oci • Es recomanen alguns concerts i activitats: Cava Urpí (Sabadell): • Avui: concert de Paula Valls. • Demà: concert de Sara Roy. Esment de concerts grans com Oques Grasses i Deep Purple (Sant Jordi Club) com a exemples d’oferta exhaurida o de gran format. • A nivell local: - Diumenge: Caminada Fent Xarxa, quarta etapa de la volta a Rubí per conèixer itineraris locals. • Es tanca la tertúlia desitjant bon cap de setmana i anunciant que es retrobaran la setmana vinent.

  • 52'

    #1105 - Drets dels infants i veu dels joves a Rubí

    Resum general En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí, la Belén Tierno conversa amb sis membres del Consell dels Infants i Joves de Rubí coincidint amb el 20 de novembre, Dia dels Drets dels Infants i Adolescents. Al llarg del programa es combinen tres grans eixos: • Explicar què és i què fa el Consell dels Infants i Joves de Rubí. • Reflexionar, amb exemples quotidians, sobre els drets de la infància segons la Convenció sobre els Drets de l’Infant. • Donar veu als joves perquè exposin propostes per millorar la ciutat i comparteixin la seva mirada sobre la història recent (dictadura franquista) i la vida quotidiana. La conversa és molt dinàmica, amb intervencions espontànies dels infants, que mostren una gran capacitat de reflexió, sentit crític i ganes de participar en la vida pública de Rubí. El Consell dels Infants i Joves de Rubí Què és el Consell? Els joves expliquen que el Consell de la Infància i l’Adolescència és un espai on: • Es reuneixen infants i adolescents cada cert temps. • Parlen de com volen que sigui Rubí i fan propostes de millora. • Aquestes propostes es traslladen a l’Ajuntament, de manera que la veu dels infants es té en compte en les decisions municipals. "És una manera que també escoltin els infants i adolescents" (Martina) Un dels exemples que destaquen és la decisió del nom d’un parc: • El parc es va acabar dient Ferro Parc, nom sorgit de les propostes dels infants. • Altres noms finalistes van ser Parc sense bandera i Parc màgic. • Expliquen que hi havia propostes molt desconnectades del parc (com noms de videojocs), fet que mostra la importància d’arribar a acords i consensos. Per què els agrada ser consellers i conselleres? Cadascú expressa motivacions pròpies, però amb fils comuns: • Sentit de servei i millora de la ciutat: - "Podem millorar d’alguna forma Rubí amb les idees dels infants i adolescents" (Robert). - "És com que ajudo al poble de Rubí" (Jana). • Participació i representació: - La Martina destaca que representa la seva classe i el seu institut (Arabalmès), i que això és una responsabilitat però també divertit. • Ganes d’ordenar i transformar: - Jerónimo diu que li agrada dirigir i posar ordre, i que li satisfà fer coses que beneficiïn molta més gent, com quan van intervenir en un parc que estava trencat i amb plagues. • Dimensió social i d’amistat: - Kairui subratlla que és una experiència per conèixer gent nova de la mateixa edat i fer nous amics entre escoles diferents. • Experiència divertida i motivadora: - La Gina, tot just incorporada, explica que la primera reunió li va semblar divertida i interessant, amb propostes de llocs i idees per la ciutat. Aquest bloc mostra com el Consell és un espai d’educació cívica pràctica, on els infants aprenen participació, responsabilitat i treball col·lectiu. Drets dels infants: què són i com es viuen Introducció als drets de la infància A partir del Dia Mundial dels Drets dels Infants, es recorda que: • Espanya ha ratificat la Convenció sobre els Drets de l’Infant des de fa més de 30 anys. • Els menors de 18 anys són ciutadans de ple dret. • Rubí és “Ciutat amiga de la infància” (distintiu UNICEF), amb el compromís de salvaguardar els drets dels infants i adolescents. Es comenta que la Convenció té 54 articles i recull una vintena de drets clau: dret a la vida, a un nom i una nacionalitat, a l’educació, a la salut, a no ser discriminat, a un habitatge digne i al dret a jugar, entre d’altres. Drets bàsics que els infants identifiquen Els participants recorden o descobreixen alguns drets fonamentals: • Dret a l’habitatge digne: - Jerónimo l’esmenta com un dels principals: els pares han de garantir un lloc segur i en condicions dignes fins als 18 anys. - Connecten aquest dret amb l’actualitat: el preu alt de l’habitatge i les situacions de famílies amb dificultats. • Dret a l’educació: - Els infants són conscients que a Espanya anar a l’escola és “normal”, però que no és així a tots els països. • Dret a la salut i a ser cuidats: - Es parla de ser atesos, tenir accés a la sanitat i a cures bàsiques. • Dret a no ser discriminats: - Especialment per motius de pensament, religió, orientació o identitat. • Dret a jugar: - Considerat pels infants com un dret “molt interessant i molt divertit”, especialment important en la infància. - Es contrasta amb la realitat de països en guerra, com Ucraïna o Palestina, on molts infants no poden exercir aquest dret. • Dret a viure en un entorn digne i net: - La Martina introdueix el tema de tenir carrers nets i espais dignes, relacionant-ho amb una vida digna. Identitat, família i protecció La conversa es fa més profunda quan la periodista llegeix diversos articles concrets de la Convenció i els comenten junts. Article 6 – Dret intrínsec a la vida "Los Estados reconocen que todo niño tiene el derecho intrínseco a la vida." • Interpreten que no es pot maltractar, abandonar o matar un infant, i que si això passa l’Estat ha d’actuar per protegir-lo. Article 8 – Dret a preservar la identitat • Protegeix la nacionalitat, el nom i les relacions familiars. • Si es priva un nen de la seva identitat de manera il·legal, l’Estat ha de donar assistència i protecció. • Els infants ho tradueixen així: "Ets tu com a persona, no pots ocultar el que ets." Article 3 – Interès superior del nen En totes les qüestions que afecten els nens [...] una consideració primordial ha de ser atendre l'interès superior del nen. • Significa que tota decisió de tribunals, administracions o institucions ha de prioritzar el benestar del menor. • Ho vinculen a casos reals: - Divorcis conflictius, situacions de violència a casa, tutela de menors. - Debaten si, en casos molt greus, s’ha de separar el nen encara que ell vulgui veure aquell pare o mare, i com l’Estat ha de protegir-lo per sobre de tot. Article 12–14 – Opinió, pensament, consciència i religió • Article 12: dret a formar-se un judici propi i expressar-lo lliurement en assumptes que afecten l’infant. Riuen amb records d’infància (voler “marxar de casa” amb 6 anys per un conflicte trivial), i veuen com la maduresa influeix en les decisions. • Article 14: dret a la llibertat de pensament, consciència i religió. Ningú pot obligar-te a creure o deixar de creure en una religió, ni discriminar-te per pensar diferent. Ho apliquen també a la llibertat d’estimar qui vulguis: "Si arribes a casa i dius ‘m’ha agradat un noi’, els teus pares no et poden insultar ni fer-te fora." La Martina posa l’exemple d’una companya d’institut que creu en un altre Déu i rep comentaris; ella defensa que cadascú pot opinar i creure el que vulgui, mentre no faci mal als altres. Qui cuida quan la família no pot o no vol? Es reflexiona sobre el dret a ser cuidats pels pares o per adults: • Reconeguen que ells són afortunats, perquè tenen famílies que els donen menjar, roba i, sobretot, amor. • Parlen també de casos en què els pares no cuiden bé dels fills: - Llavors, la societat i l’administració tenen l’obligació de garantir els drets dels infants, per exemple, amb sistemes de tutela. Aquest bloc mostra una comprensió sorprenentment madura de com els drets no són només teòrics, sinó mecanismes concrets de protecció. Vida quotidiana, conflictes i aprenentatges “M’agafo la porta i me’n vaig de casa”: humor i creixement En parlar del dret a opinar i ser escoltat, apareixen records compartits: • Gairebé tots expliquen que, de petits, alguna vegada han intentat “independitzar-se” després d’una baralla amb els pares: - Preparar una bossa, obrir la porta, arribar al replà, anar fins a l’ascensor… i tornar passats pocs segons o minuts. - Pensar a anar a viure amb els avis, on hi hauria menys normes i més macarrons. • La Martina relata amb humor que la seva mare li va recordar que moltes coses que volia endur-se eren de la mare, no seves. • Amb la distància del temps, qualifiquen aquestes accions de “tonteries” pròpies de ser més petits, però també veuen que són experiències que els han fet madurar. Normes, límits i salut La conversa deriva cap a: • El paper de les famílies: els pares posen límits “pel nostre bé”; si els infants decidissin tot, diuen, seria “un desastre”. • L’alimentació i la salut: - Bromejen amb la idea de sobreviure només a base de galetes i croquetes, tot i reconèixer que no seria saludable. - Expliquen escenes típiques d’adolescents tancats a l’habitació moltes hores, menjant i desconnectant, i la sensació estranya quan surten i sembla que el temps “s’ha anat”. En conjunt, aquest bloc combina humor, quotidianitat i reflexió sobre com es creix i es negocien els límits a casa. Mirada infantil sobre la dictadura franquista Qui era Franco i per què importa el 20 de novembre? La periodista recorda que el 20 de novembre també és la data de la mort de Franco, el dictador que va governar Espanya durant gairebé 40 anys. • Es planteja la coincidència simbòlica: el mateix dia s’associa al final d’una dictadura i a la celebració dels drets dels infants. • Els joves mostren que tenen nocions bàsiques d’història: - Saben que Franco va ser un dictador. - Que estava aliat o alineat amb Hitler i Mussolini. - Que va haver-hi una Guerra Civil prèvia a la dictadura. Què saben i d’on ho han après? Les fonts del seu coneixement són diverses: • Escola: alguns ho han estudiat a primer d’ESO. • Família: avis que expliquen records de la guerra i la postguerra. • Internet i YouTube: en el cas del Kairui, que va descobrir qui era Franco en vídeos trobats navegant per Google/YouTube. Històries familiars i memòria S’expliquen casos personals que connecten amb la memòria històrica: • La Jana explica que els pares de la seva àvia (els seus rebesavis) van ser emportats de casa i no van tornar, deixant dues filles petites que van anar a viure amb una germana gran ja casada. • Un altre conseller explica que el seu besavi va sobreviure a la Batalla de l’Ebre i que existeix un monument amb els noms dels caiguts, que el seu avi li vol ensenyar. Drets i dictadura: contrastos A partir d’aquí, es comparen els drets actuals amb les restriccions de la dictadura: • Prohibició de parlar català en públic. • Discriminació de les dones: - Gran dificultat per estudiar a la universitat. - Exemples concrets: una dona no podia comprar una rentadora sense el permís escrit del marit. "Les dones necessitaven l’autorització del seu home per fer coses tan bàsiques com comprar una rentadora." Els infants reaccionen amb incredulitat i veuen clarament la injustícia i el masclisme estructural d’aquella època. Aquest bloc enllaça la història amb la idea central del programa: avui existeixen drets que protegeixen infants i adults, i saber d’on venim ajuda a valorar-los i defensar-los. Propostes dels infants per millorar Rubí A la part final, la tertúlia es centra en els desitjos i propostes concretes que els consellers han portat al Consell dels Infants. Mobilitat i espai públic • Més carrils bici i per a patinets (Gina): - Per evitar que bicicletes i patinets vagin per la calçada barrejats amb cotxes. - Més seguretat i ordre als carrers. • Més parades de bus i puntualitat (Kairui): - Molts joves fan servir el bus per anar a extraescolars i activitats. - Necessiten un transport públic més fiable i accessible. Oci juvenil i espais per adolescents Les adolescents coincideixen que a Rubí falten espais específics per a joves: • Més jocs i activitats d’esbarjo per adolescents (Jana): - Per no haver de desplaçar-se a ciutats properes (Sabadell, etc.) per anar al cinema. • Proposta d’un centre comercial petit (Robert): - Amb cinemes, botigues de roba, botigues de videojocs (game), llocs per menjar (hamburgueseries, llocs de galetes, etc.). - S’esmenten noms concrets com Primark o Game com a referents de botigues que agraden als joves. Aquestes idees mostren una necessitat clara: tenir a Rubí espais d’oci i trobada pensats per a adolescents, com existeix per a infants (parcs) i gent gran (casino). Instal·lacions esportives i convivència Hi ha diverses propostes relacionades amb l’esport i l’accessibilitat: • Millorar camps esportius de carrer (Jerónimo): - Exemple de “la jaula” (carrer Edison, costat de la Rambla i Ferrocarrils): - Les tanques es trenquen sovint per la força dels xuts. - Això provoca un “efecte papallona”: s’espatlla la xarxa, fugen pilotes i bambes, s’ha de tancar el camp per arreglar-lo, i el cicle es repeteix constantment. - Proposta: elevar i reforçar les tanques per evitar trencaments i molèsties als veïns. • Eliminar forats cap a comunitats veïnes: - Hi ha un forat per on les pilotes salten a una finca on, segons expliquen, els veïns no tornen les pilotes. - Proposen tancar aquest forat per evitar conflictes. • Accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda: - La Martina proposa que als parcs hi hagi jocs adaptats a infants amb discapacitat (tobogans i elements accessibles per a cadires de rodes). - La Jana demana rampes al camp de futbol Olímpic de Can Fatjó, perquè la seva àvia, que no pot pujar escales, pugui anar a veure jugar el seu germà. Aquestes idees parteixen d’experiències molt concretes i posen el focus en una ciutat més inclusiva, segura i pensada per a tothom. Igualtat i inclusió als espais de joc Les propostes sobre parcs i espais públics es llegeixen a la llum dels drets: • Tots els infants tenen dret a jugar, sense exclusions. • Adaptar parcs, carrers i equipaments és una manera pràctica de fer realitat els drets (no discriminació, vida digna, joc, accessibilitat). Mirada final i continuïtat El programa es tanca recordant que: • El Consell dels Infants i Joves és una eina real perquè els infants: - Expressin opinions. - Participin en decisions. - Formulin propostes que poden materialitzar-se a la ciutat (com el nom de Ferro Parc o futures millores urbanes). • Aquell mateix 20 de novembre a la tarda tenen una nova reunió al Saló d’Actes de l’Ajuntament per seguir treballant. La conductora anima els consellers a traslladar totes aquestes idees a l’alcaldessa i es compromet a seguir de prop des de la ràdio les propostes i avenços del Consell. Els infants hi apareixen com a protagonistes, conscients dels seus drets i de la seva capacitat de canviar i millorar Rubí, amb una combinació de lucidesa, humor i sentit col·lectiu.

  • 54'

    #1104 - Urbanisme inundable, política de pactes i memòria

    Visió general de l’episodi En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es combinen tres grans blocs temàtics: Urbanisme i zones inundables a Rubí i Catalunya: riscos de construir en zones inundables, el paper de l’ACA, el canvi climàtic i la necessitat de rigor tècnic per sobre del partidisme. Política de pactes i governs en minoria a Espanya: el paper dels partits petits com a claus de governabilitat, la figura de Pedro Sánchez, els equilibris amb Junts i Vox, i la cultura de governar en minoria. Memòria històrica, franquisme i transmissió a les noves generacions: record personal del 20N, el paper de l’escola i la família, els camps de concentració franquistes, el Valle de los Caídos/Cuelgamuros i el debat sobre símbols franquistes. Al final, per manca de temps, el bloc previst sobre ciència i mercat (recerca i negoci de les publicacions científiques) queda ajornat. 1. Urbanisme, zones inundables i canvi climàtic 1.1. La campanya «Prou Urbanisme Inundable» • Ecologistes en Acció impulsa la campanya Prou Urbanisme Inundable per denunciar la construcció de tres blocs de pisos a l’Escardívol, a Rubí, en una zona considerada inundable. • Es demana una moratòria immediata per a aquest projecte i, en general, per a totes les zones inundables de Catalunya. Objectius de la campanya: • Curt termini: aturar tots els projectes en zones inundables fins revisar mapes de risc. • Mitjà termini: recuperar la prohibició d’edificar en espais inundables. • Llarg termini: adaptar el territori a la nova realitat climàtica i protegir la biodiversitat. 1.2. Canvi climàtic i revisió dels mapes de risc • Es destaca la combinació perillosa entre: - Urbanisme cada cop més dens, que envaeix espais naturals i fluvials. - Fenòmens meteorològics més intensos i imprevisibles per efecte del canvi climàtic. • L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha ampliat un 30% les zones considerades inundables: - +170 km de curs fluvial. - 90 nous trams de rius, rieres i barrancs. - S’hi inclouen noves zones a Rubí, com el carrer del Castell. • Compromís de l’ACA: - Disposar el 2027 d’una cartografia homologada de zones inundables. - Desenvolupar un sistema d’alertes d’impacte, no només hidrològiques, que indiqui què passarà sobre el territori (infraestructures afectades, zones inundables, impacte en la població). - Objectiu: avisar amb almenys dues hores d’antelació i activar protocols d’emergència amb una eina de predicció en temps real que integri dades meteorològiques, hidrològiques i hidràuliques. 1.3. Urbanisme, drets adquirits i responsabilitat política • A Rubí, l’AUP ha estat l’únic partit que sosté una oposició clara al projecte de l’Escardívol, amb mocions al ple i un contenciós administratiu contra l’Ajuntament. • El debat posa èmfasi en: - La necessitat de r o mpre el partidisme: les decisions sobre urbanisme i risc no es poden prendre només en clau de partit. - El rigor tècnic i científic ha de ser la base de les decisions, per sobre de qui faci la proposta. «Això no ho diuen ni uns ni els altres. Ho diuen la ciència i el rigor.» • Es parla dels drets adquirits dels promotors: - És cert que hi ha planejament que reconeix drets d’edificació. - Però aquests drets es poden traslladar a altres punts del municipi mitjançant tècniques urbanístiques. S’usa la metàfora mèdica: • Un bon metge no pot dir «això és massa complicat, no m’atreveixo». • Igualment, un bon urbanista ha d’afrontar canvis complexos si el risc és real. • Crítica dura: l’urbanisme massa sovint està supeditat al partidisme, més que no pas a la política entesa com a servei seriós a la ciutadania. 1.4. València, Dana i drenatge: aprendre dels errors • Es comenta el cas de la Dana de València: - Va ploure molt a les zones altes i l’aigua no només baixava per les lleres, sinó per altres bandes. - La urbanització massiva fa que l’aigua llisqui: on tot és asfalt i paviment, l’aigua no s’infiltra i baixa amb molta més força. • El paper dels nous models de risc: - Protecció Civil demana models que simulin què passa sobre el territori, no només cabals de rieres. - Es defensa que, amb el coneixement actual i la intel·ligència artificial, es poden fer estudis molt precisos de comportament de l’aigua, i no són «impossibles». Missatge clau: no s’ha de tenir por d’aixecar «llebres» sobre el risc; s’ha de tenir por de no informar i deixar la ciutadania sense protocols. • Importància de la informació i el lideratge: - Quan l’administració demostra control, lideratge i rigor, el ciutadà se sent més segur. - El problema actual és la sensació que «uns tiren per una banda i els altres per una altra». 1.5. Propostes urbanístiques: menys asfalt i més drenatge • L’arquitecte planteja idees concretes: - Carrers d’urbanitzacions de 12–14 m d’amplada podrien tenir només 3 m d’asfalt i deixar la resta permeable. - Limitar fortament la pavimentació de les parcel·les privades. - Aturar l’ocupació de nou territori, perquè significa més asfalt i menys drenatge. • Exemples: - Al País Valencià s’ha pavimentat de manera massiva i irracional moltes urbanitzacions. - A Catalunya també, encara que potser amb menys intensitat. • Es parla de la necessitat de desurbanitzar en alguns llocs i preparar-se per: - Pujada del nivell del mar. - Tormentes extremes i estranyes (com la Dana), que els models antics no contemplaven. 1.6. Períodes de retorn i canvi climàtic • El canvi climàtic ha fet saltar pels aires els càlculs clàssics de períodes de retorn (episodis que es preveia que passessin cada 500 anys ara poden passar cada 100 o 50). • Caldrà revisar tant els anys com els índexs de disseny: - No és només que els episodis siguin més freqüents. - També són més intensos, i per tant cal elevar els paràmetres de càlcul. • Missatge final: - No s’ha de viure amb por, però sí amb consciència i responsabilitat col·lectiva. - El canvi climàtic no és només cosa de «grans estats»; cada escala (local, familiar, social) té responsabilitat i marge d’acció. 2. Política espanyola, pactes i governs en minoria 2.1. El CIS i la competició PSOE–PP–Vox • Es comenta la imminent publicació del baròmetre de novembre del CIS, el primer després de la ruptura de Junts amb el govern de Sánchez. • El baròmetre d’octubre mostrava: - PSOE: ~35% d’estimació de vot, uns 15 punts per sobre del PP. - PP: prop del 20%. - Vox: a només 2 punts del PP. • S’espera veure com afecten a les enquestes: - La pèrdua d’estabilitat del govern Sánchez després de la ruptura amb Junts. - La crisi pels cribats de càncer de mama a Andalusia, que pot castigar el PP. 2.2. Partits petits amb la clau de la governabilitat • La tertúlia es centra en el paper dels «segons» de la coalició, els partits petits que, tot i tenir menys vots, poden fer o desfer governs. • A Madrid, Junts per Catalunya: - Ha plantat cara al govern amb un veto a totes les lleis del PSOE i els seus socis. - Míriam Nogueras, entrevistada anteriorment a la ràdio, explicava que gràcies a aquesta pressió s’ha desblocat la llei contra la multireincidència a Catalunya, que feia més d’un any que estava encallada. Frase repetida de Nogueras: • «L’únic llenguatge que entenen és el d’agafar-te per allà i apretar.» • Al País Valencià: - El PP proposa Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat, en substitució de Mazón. - Però no té garantit el suport de Vox tot i l’acord intern. - Es parla que Vox podria «tener agafat» el PP valencià per segona vegada, exigint encara més concessions. - Es cita el titular de Levante: Vox exigeix eliminar les zones de baixes emissions en ple conflicte a València. 2.3. De les majories absolutes als governs en minoria • Es descriu una evolució de la cultura política espanyola: - Abans: majories absolutes de PSOE i PP. - Després: cultura de la coalició (dos o tres partits per arribar a la majoria absoluta o quasi). - Ara: cultura d’acceptar governs en minoria, amb un parlament molt fragmentat i pactes constants. • Encara no hi ha una autèntica cultura política de governar en minoria: - Caldria aprendre fins on es pot cedir «a canvi de manar». - Es qüestiona si «tot val» per estar al govern. 2.4. El «mètode Sánchez»: resistència i incompliments • Es fa una anàlisi crítica de Pedro Sánchez: - Hauria descobert com governar en minoria com si fos majoria, perquè incompleix acords i igualment continua tirant endavant. - Es diu que acumula molts incompliments (se n’esmenten «200» com a xifra exagerada per fer-ne sentir la magnitud). • Junts ha estat el primer a «plantar-li cara» amb contundència, però: - El tertulià opina que el que han aconseguit és una mica el «xocolata del lloro»: concessions parcials dins d’una estratègia general de resistència de Sánchez. • Alhora es reconeix el mèrit personal de Sánchez: Es destaca la seva «força física i mental sobrenatural» per aguantar una pressió que molta gent no suportaria. 2.5. Vox, PP i el gir conservador valencià • Es projecta què podria passar a València amb un PP molt necessitat de Vox: - Ja en el passat es va nomenar un torero com a conseller de Cultura. - Ara s’insinua que les exigències de Vox poden portar a mesures encara més radicals: - Destrucció de zones de baixes emissions, - Possible imposició de símbols i rituals d’ultradreta (esment satíric del Cara al sol a escoles, etc.). • El missatge de fons és una alerta sobre el pes creixent de l’extrema dreta en les polítiques públiques, especialment en territoris on el PP depèn del seu suport. 3. Ràdio Rubí i el 50è aniversari del 20N 3.1. Especial de programació sobre el vintena • Demà Ràdio Rubí prepara una programació especial (de 9 a 11 h) pel 50è aniversari de la mort de Franco (20N): Primera hora (9–10 h): mirada local i memòria viva • Reportatge amb veïns de Rubí que eren adults el 1975: - Com era el Rubí d’aquell moment. - Com van viure els dies previs i el mateix 20N. - Històries personals i records concrets (on eren, què feien quan es van assabentar de la mort de Franco). • Objectiu: una mirada nostàlgica i humana a la memòria col·lectiva local. Segona hora (10–11 h): anàlisi històrica i educació • Debat amb dos historiadors i un professor de secundària: - Què va significar políticament i socialment la mort de Franco. - Com s’explica el franquisme i la transició als instituts. - S’assenyala que sovint el franquisme és «l’últim tema del temari» i es tracta de pressa i corrents. • S’ha fet també un reportatge sortint al carrer a preguntar a joves de Rubí: - Què saben de Franco. - Quan creuen que va morir. - Les respostes són «molt sorprenents», indicant un coneixement històric desigual o superficial. • Es planteja si caldria reordenar els continguts per aprofundir més en la història contemporània, que és la que més condiciona el present i pot estar relacionada amb el ressorgiment de l’extrema dreta entre joves. 3.2. Altres activitats: infants i origen de la ràdio • El 20N també marca: - L’inici de les emissions estables de Ràdio Rubí. - El Dia dels Drets dels Infants. • Per això, de 11 a 12 h faran una tertúlia amb els consellers i conselleres del Consell dels Infants i Joves de Rubí, també centrada en l’efemèride. 4. Records personals del 20N i transició 4.1. El record vital del 20N • Josep tenia 20 anys el 20 de novembre de 1975: - Ho explica com un moment molt intens i alliberador. • Record del dia concret: - Era al bar de la Cooperativa amb la seva companya. - Algú va anunciar: «El Paco s’ha mort, el Franco s’ha mort». - La gent va començar a treure ampolles de cava, crits i celebracions. • Record dels dies abans i després: - El famós «parte médico» amb l’«equipo médico habitual» generava mems i bromes, però de manera discreta per evitar problemes. - Després de la mort, molts van notar una descàrrega immediata de tensió, malgrat la por encara latent. «Fessis el que fessis, només per parlar segons de què, corries el risc que et portessin al quartelillo.» • La sensació d’alliberament va ser real, tot i que reconeix que la càrrega de la dictadura no s’ha acabat d’esborrar amb els anys. 4.2. De la por al carrer a la fal·lera democràtica • Es contextualitza la rapidesa del canvi: - El 1976 ja hi havia les primeres eleccions democràtiques. - Els partits polítics feien campanya amb cotxes i megafonia pels carrers, com avui els venedors ambulants. - Es van presentar 30 o 40 partits, una autèntica explosió de pluralisme després de dècades de partit únic. • Conversa emblemàtica d’aquells dies: «Fa mig any això era impensable.» • Conclusió: en mig any hi ha un salt brutal en llibertats i expressió política, amb una sorpresa generalitzada entre la ciutadania. 4.3. L’alliberament… parcial • Josep insisteix que aquell moment va ser viscut com un «uf, respirem», però que: - Amb el pas dels anys s’ha vist que no tot es va resoldre. - El 23-F i altres episodis recorden que la democràcia no estava consolidada. • Tot i així, per la seva generació el 20N continua sent un moment fundacional d’alliberament emocional i polític. 5. Memòria històrica, ensenyament i família 5.1. Emoció vs rigor a l’hora d’explicar el franquisme • Debat sobre com s’explica el franquisme a les noves generacions: - La conductora tem que, quan els mestres que van viure la dictadura es jubilin, es perdi la transmissió emocional directa. - Josep matisa que l’emoció sola no és suficient; el que importa és el rigor i la credibilitat amb què s’expliquen els fets. «L’emoció hi ha de ser, però no és determinant. El que convenç és el rigor.» • Observació sobre la joventut: - Ha sentit adolescents parlant del tema amb bastant sentit comú. - Detecta la influència combinada de casa i escola en com entenen el passat. 5.2. L’escola no és l’únic espai de memòria • Es reivindica el paper de la família i l’entorn social: - Si la memòria històrica depèn només de l’escola, es corre el risc que es percebi com un temari feixuc que molts alumnes desconnecten (com ell amb els Reis Catòlics). - En canvi, el que s’explica (o es deixa entreveure) a casa és el que sol quedar més gravat. • Problemes actuals: - Durant el franquisme estava prohibit parlar de moltes coses. - Després, molta gent ha decidit voluntàriament no explicar-les. Per això es defensa que la memòria històrica s’ha de treballar tant a les escoles com a les llars i a l’espai públic. 5.3. Camps de concentració franquistes i silencis • Es recorda una notícia recent sobre el nombre de camps de concentració franquistes: - S’estima que n’hi va haver al voltant de 300. - Encara avui es continuen descobrint dades i informacions. • La conductora ho relaciona amb una experiència familiar: - El seu avi li havia explicat que havia estat en un camp de concentració. - A classe, però, mai li havien parlat d’això. - L’avi relativitzava la paraula però admetia fred, gana i reclusió. • Josep explica que té cartes familiars de persones que van estar: - Al Valle de los Caídos. - En camps de concentració de Cantàbria. • Aquestes cartes sovint no diuen res explícit (parlen de «estar bé» i «esperar tornar aviat»), però llegides en context mostren la repressió i patiment. Comparació amb l’Holocaust: • L’Holocaust nazi va tenir una difusió internacional massiva des del descobriment. • En canvi, els camps franquistes, tot i no ser exactament iguals, també van ser un «matadero» i, tanmateix, gairebé no se n’ha parlat. • Crítica al discurs de la jerarquia eclesiàstica (bisbe Arguello, Conferència Episcopal): - Presentar la memòria històrica com a «revanxa» és vist com molt reduccionista i esbiaixat. - Es defensa que la memòria històrica és sobretot coneixement i reconeixement de víctimes, no revenja. 5.4. Politització de la memòria i percepció dels joves • Es denuncia que la dreta ha aconseguit convertir la memòria històrica en un «tema d’esquerres»: - Defensar-la o parlar-ne és etiquetat com una posició ideològica, no com un acte de rigor històric. - Això pot fer que molts joves no donin credibilitat al relat, perquè ja el veuen com «partidista». • Es torna a la idea de la necessitat d’independència i credibilitat en els organismes i en el relat històric (paral·lelismes amb l’ACA i el periodisme). 5.5. Valle de los Caídos / Cuelgamuros i símbols franquistes • Es comenta el projecte per resignificar el Valle de Cuelgamuros (antic Valle de los Caídos): - Es mantindrà la gran creu. - Es proposa una línia divisòria al turó (com una esquerda) per simbolitzar la fractura. - Es retiraran les escales que donaven accés a la basílica. - Es vol transformar l’espai en un mausoleu per a totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. - Les obres es preveuen per al 2027. • Josep, com a arquitecte, n’opina: - La línia-esquerda no li agrada gens; la veu com «més del mateix» i com un símbol que reafirma la divisió. - Defensaria enderrocar la creu i deixar-ne les restes com a símbol de ruptura amb la repressió. «Deixaria la creu a terra ben triturada… com a símbol que ens hem carregat el símbol de la repressió.» • Debat sobre què fer amb símbols franquistes: - El govern Sánchez anuncia que retirarà tots els símbols franquistes pendents. - Alternatives: resignificar vs eliminar. - Cap opció és neutra: enderrocar pot alimentar el victimisme de la dreta; mantenir pot perpetuar la injustícia simbòlica. • Josep apunta que: - No es pot agradar a tothom. - Cal reconèixer clarament la magnitud de la repressió i actuar en conseqüència. - La llei d’amnistia de la transició va deixar els responsables impunes; caldria, almenys, revisar aquest punt. «Destruir el que destruïa la concòrdia no seria gens il·legítim.» 6. Periodisme, partidisme i confiança ciutadana 6.1. El rol dels mitjans davant el partidisme • La periodista planteja una dificultat professional: - Quan un fet objectivament criticable és abanderat per un partit concret, parlar-ne pot fer que el mitjà quedi etiquetat com proper a aquell partit. • Hi ha el risc d’autocensura: - No tractar un tema per por que et pengin una etiqueta política. - Es considera el pitjor que pot passar des del punt de vista ètic. • Conclusió: el periodisme ha de mantenir el rigor i l’autonomia, encara que això comporti ser etiquetat. 6.2. Necessitat d’organismes independents i creïbles • Es parla de l’ACA com a exemple ideal d’organisme que hauria de ser: - Independent del partit de govern. - Amb credibilitat tècnica indiscutible. - Amb capacitat de dir «sí o no es pot edificar aquí» sense interferències. • Problema actual: - Sovint, aquests organismes són presidits per persones lligades al partit governant. - Cada canvi de govern implica canvi de direcció i sospites de manca d’independència. • Es proposa un model similar al de la corporació mediàtica pública (TV3, etc.): - Direccions seleccionades via concursos i mecanismes que minimitzin el control partidista. • Es lamenta que la credibilitat de l’ACA i altres organismes s’hagi ressentit, especialment arran de documentals com un Sense ficció recent. «La credibilitat salta pels aires.» 6.3. Desconfiança en la política i saturació de males notícies • Hi ha una sensació generalitzada de desconfiança envers el món polític: - Els polítics «generen constantment motius per desconfiar». - Això alimenta l’escepticisme ciutadà i el desinterès. • Es connecta amb el debat sobre memòria històrica i urbanisme: - En tots dos casos es reclama rigor, transparència i lideratge. • Idealment, professionals i tècnics haurien de poder treballar sense pressions partidistes, i periodistes haurien de poder explicar amb claredat sense por a etiquetes. 7. Bloc científic pendent • Estava previst tancar la tertúlia amb un bloc titulat «Ciència i mercat», a partir d’un estudi de la Universitat Autònoma: - Denuncia que molts diners destinats a la recerca acaben alimentant el negoci de les publicacions científiques. - Suggereix que hi ha actors que s’enriqueixen amb el sistema de revistes i papers. • Per manca de temps, aquest tema no s’arriba a desenvolupar i queda pendent per a una futura tertúlia. «Ens hem menjat el tercer bloc de la tertúlia… Guardem la informació per un altre dia.» Temes principals destacats 1. Urbanisme i canvi climàtic • Risc de construir en zones inundables. • Revisions de l’ACA, nous mapes de risc i sistemes d’alerta d’impacte. • Crítica al partidisme en la planificació urbanística. • Necessitat de menys asfalt, més drenatge i, en alguns casos, desurbanització. 2. Política de pactes i governs en minoria • Paper central de partits petits (Junts, Vox) en la governabilitat. • Estratègia de resistència i incompliment de Pedro Sánchez. • Fragmentació del sistema de partits i aprenentatge de governar en minoria. 3. Memòria històrica i educació • Record personal del 20N i la transició. • Importància de combinar emoció i rigor a l’hora d’explicar el franquisme. • Invisibilització dels camps de concentració franquistes. • Debat sobre com tractar el Valle de Cuelgamuros i els símbols franquistes. 4. Confiança, mitjans i institucions • Pressions i etiquetes sobre periodistes. • Necessitat d’organismes tècnics independents com l’ACA. • Desconfiança generalitzada envers la política i importància del lideratge rigorós. Interlocutors • Belén Tierno – Presentadora/moderadora de la tertúlia. • Josep Milà – Arquitecte i tertulià habitual. • Albert Soler – Director de Ràdio Rubí i tertulià. Tags • Urbanisme • Zones inundables • Escardívol • Rubí • Ecologistes en Acció • Prou Urbanisme Inundable • ACA • Canvi climàtic • Drenatge • València • Dana • Política espanyola • Pedro Sánchez • Junts per Catalunya • Vox • PP • CIS • Pactes de govern • Govern en minoria • 20N • Franco • Memòria històrica • Camps de concentració franquistes • Valle de los Caídos • Valle de Cuelgamuros • Simbologia franquista • Educació històrica • Joventut • Ràdio Rubí • Programació especial • Drets dels infants • Periodisme • Partidisme • Confiança ciutadana • Intel·ligència artificial (aplicada a predicció d’inundacions) Seccions [Nota: els temps són aproximats a partir dels segments facilitats.] { "start_second": 17, "end_second": 112, "section_title": "Introducció a la tertúlia i sumari del programa", "section_summary": "Presentació de la tertúlia amb Belén Tierno, salutació als tertulians Josep Milà i Albert Soler, comentaris distesos sobre el fred i la ràdio, i exposició dels temes del dia: urbanisme en zones inundables, política de pactes a Espanya i bloc pendent sobre ciència i mercat." } { "start_second": 159, "end_second": 234, "section_title": "Campanya ‘Prou Urbanisme Inundable’ i el cas de l’Escardívol", "section_summary": "Exposició de la campanya impulsada per Ecologistes en Acció que demana una moratòria per a la construcció de tres blocs de pisos a l’Escardívol, zona inundable de Rubí. Es detallen els objectius a curt, mitjà i llarg termini de la campanya i es recorda l’oposició històrica de l’AUP al projecte, incloent-hi un contenciós contra l’Ajuntament." } { "start_second": 250, "end_second": 317, "section_title": "Nous mapes de risc de l’ACA i alertes d’inundació", "section_summary": "Es descriu l’actualització de mapes de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb un 30% més de zones inundables, incloent nous trams a Rubí com el carrer del Castell. El director de l’ACA, Josep Lluís Armengol, explica el desenvolupament d’una cartografia homologada per al 2027 i d’un nou sistema d’avisos d’impacte amb dues hores d’antelació, basat en simulacions en temps real que integren dades meteorològiques, hidrològiques i hidràuliques." } { "start_second": 317, "end_second": 365, "section_title": "Debat inicial: creixement urbà, seguretat i partidisme", "section_summary": "Belén planteja el debat sobre com compatibilitzar el creixement de les ciutats amb la seguretat i la preservació d’espais naturals. Josep Milà subratlla que el problema principal és el partidisme: les decisions urbanístiques es prenen sovint per interessos de partit i no per les necessitats reals de la ciutat, i reclama rigor tècnic per sobre de la batalla política." } { "start_second": 365, "end_second": 441, "section_title": "Rigor científic vs. partidisme en l’urbanisme", "section_summary": "Es critica que només un partit (l’AUP) s’hagi oposat a l’urbanisme inundable i que la resta desqualifiquin la postura com a partidista. Josep defensa que el debat s’ha de basar en ciència i dades, no en qui formula la proposta. Denuncia que sovint es jutja una idea segons qui la diu, en lloc d’avaluar-ne el rigor." } { "start_second": 441, "end_second": 523, "section_title": "Drets adquirits, rectificació urbanística i responsabilitat professional", "section_summary": "S’aborda el concepte de drets adquirits dels promotors en zones inundables i es defensa que es poden traslladar a altres punts del territori a través d’instruments urbanístics. Es compara la responsabilitat dels urbanistes amb la dels metges: no poden excusar-se en la complexitat per no actuar. Es reclama valentia tècnica i capacitat de rectificar planejament erroni." } { "start_second": 523, "end_second": 583, "section_title": "Urbanisme sotmès al partidisme i conseqüències socials", "section_summary": "Josep diferencia entre política seriosa i partidisme, i afirma que massa sovint l’urbanisme està sotmès a aquest últim. Això perjudica el benestar col·lectiu, generant situacions on es rebutgen bones idees només perquè provenen de l’adversari. Es recorda l’exemple dels eixos verds de Barcelona, convertits en arma partidista tot i ser un bon projecte urbanístic." } { "start_second": 627, "end_second": 724, "section_title": "El paper del periodisme davant interessos de partit", "section_summary": "Belén exposa la dificultat dels periodistes per informar amb rigor quan hi ha interessos partidistes creuats: donar veu a una causa justa liderada per un partit concret comporta el risc de ser etiquetat. Albert reconeix que aquesta por existeix i que pot portar a l’autocensura, tot i que això és el pitjor que pot passar. Reclamen mantenir la independència informativa malgrat les pressions." } { "start_second": 724, "end_second": 810, "section_title": "Independència de l’ACA, credibilitat i desconfiança política", "section_summary": "Albert defensa que l’ACA hauria de ser un organisme tècnic independent, amb una decisió clara sobre on es pot edificar. Es critica que la direcció de l’ACA i altres organismes canviï amb cada govern, minant la confiança. Es compara amb el procés d’elecció de direccions als mitjans públics. Es recorda un documental de ‘Sense ficció’ que va danyar la credibilitat de l’ACA i es vincula la desconfiança ciutadana generalitzada amb la conducta de la classe política." } { "start_second": 877, "end_second": 968, "section_title": "La Dana de València i la necessitat de nous models de risc", "section_summary": "Es comenta el cas de la Dana de València: la gran quantitat d’aigua va desbordar no només lleres sinó també zones urbanitzades. Protecció Civil demana models que incorporin el comportament real de l’aigua sobre el territori. Josep defensa que amb el coneixement actual i la intel·ligència artificial es poden fer estudis molt precisos, i critica qui diu que són impossibles. Insisteix que cal utilitzar aquests models per tenir protocols clars i donar tranquil·litat a la ciutadania." } { "start_second": 968, "end_second": 1089, "section_title": "Lideratge, informació al ciutadà i capacitat tècnica", "section_summary": "Josep remarca que el ciutadà pateix principalment quan no té informació i no veu lideratge. Reivindica tres pilars: coneixement, lideratge i rigor. Critica que estudis com els que proposa l’ACA no haurien de trigar anys: amb els millors experts es podrien fer en pocs mesos. Es fa referència al mapa públic de zones inundables com a eina útil que tothom pot consultar." } { "start_second": 1099, "end_second": 1235, "section_title": "Asfalt, drenatge i sobreurbanització: lliçons de València", "section_summary": "A partir dels debats posteriors a la Dana, s’explica com l’excés d’asfalt fa que l’aigua llisqui enlloc d’infiltrar-se. Josep proposa reduir dràsticament l’asfalt a les urbanitzacions (p. ex. carrers de 12–14 metres amb només 3 metres asfaltats) i limitar la pavimentació de parcel·les. Adverteix contra continuar ocupant territori amb superfícies impermeables i destaca el cas del País Valencià com a exemple extrem de pavimentació irracional, també present (encara que menys) a Catalunya." } { "start_second": 1257, "end_second": 1376, "section_title": "Futur climàtic: pujada del mar, tempestes extremes i responsabilitat col·lectiva", "section_summary": "Es parla de la futura pujada del nivell del mar i de la possibilitat de tempestes encara més estranyes i intenses que la Dana. Es recorda que els períodes de retorn clàssics han quedat obsolets i que caldrà augmentar els índexs de disseny. Josep insisteix que no s’ha de viure amb por, sinó entendre que caldran accions de reconversió del territori i accions per mitigar el canvi climàtic, amb responsabilitats compartides a tots els nivells, del local al global." } { "start_second": 1399, "end_second": 1493, "section_title": "El CIS de novembre i el paper dels ‘petits’ en la governabilitat", "section_summary": "S’anuncia la publicació imminent del baròmetre del CIS de novembre, primer després de la ruptura de Junts amb el govern central. Es recorden les dades d’octubre, amb un avantatge de 15 punts del PSOE sobre el PP i Vox molt a prop dels populars. La tertúlia es centra en com els partits ‘petits’ o secundaris d’una coalició poden tenir la clau de la governabilitat i fins i tot ‘agafar pel coll’ els grans partits, com va dir Míriam Nogueras." } { "start_second": 1493, "end_second": 1586, "section_title": "Junts a Madrid, llei de multireincidència i pressió al govern Sánchez", "section_summary": "Es recuperen declaracions de Míriam Nogueras a Rubí, on explica que, després de 48 hores de vetar totes les lleis del PSOE, es va desblocar la llei contra la multireincidència, prioritària per Catalunya. Nogueras insisteix que el govern espanyol només reacciona quan se l’estreny. S’analitza en paral·lel la situació al País Valencià, on el PP necessita Vox per investir Juanfran Pérez Llorca i on l’extrema dreta busca obtenir encara més concessions." } { "start_second": 1618, "end_second": 1770, "section_title": "De les majories absolutes als governs en minoria i l’estil Sánchez", "section_summary": "Albert explica com el sistema polític ha passat de les majories absolutes a governs de coalició, i ara a governs en minoria que necessiten pactes constants amb múltiples actors. Encara falta cultura de governar en minoria i de fins on es pot cedir per mantenir el poder. Josep sosté que Pedro Sánchez ha après a governar en minoria com si tingués majoria, incomplint acords i complint-ne alguns puntualment quan convé. Tot i la crítica, reconeix la resistència física i mental de Sánchez davant una pressió enorme." } { "start_second": 1800, "end_second": 1891, "section_title": "Vox, PP valencià i deriva ultraconservadora", "section_summary": "Es reflexiona sobre fins on pot arribar Vox a València aprofitant la dependència del PP. Es recorda el nomenament d’un torero com a conseller de Cultura i es fan hipèrboles sobre possibles mesures ultra (com beatificar el Cid o imposar cants com el ‘Cara al sol’). Es cita el Levante, que destaca l’exigència de Vox d’eliminar les zones de baixes emissions. La tertúlia alerta del pes creixent de l’extrema dreta i de les possibles renúncies ambientals i democràtiques del PP per mantenir el poder." } { "start_second": 1891, "end_second": 2030, "section_title": "Programació especial de Ràdio Rubí pel 20N i mirada local", "section_summary": "Es presenta l’especial de Ràdio Rubí per al 50è aniversari de la mort de Franco. De 9 a 10, un reportatge amb veïns de Rubí que eren adults el 1975 per explicar com era la ciutat i com van viure el 20N. De 10 a 11, debat amb historiadors i un professor de secundària sobre el significat de la mort de Franco i com s’explica el franquisme a les aules. També s’ha fet un reportatge preguntant a joves què saben sobre Franco, amb respostes sorprenents que obren el debat sobre educació històrica i ressorgiment de l’extrema dreta." } { "start_second": 2030, "end_second": 2196, "section_title": "El record personal del 20N: alliberament i canvi accelerat", "section_summary": "Josep explica que tenia 20 anys el 20N i recorda el moment en què, al bar de la Cooperativa, algú va anunciar que Franco havia mort i la gent va començar a treure cava i celebrar-ho. Evoca els dies previs amb el ‘parte médico’ i bromes clandestines, i els dies posteriors com una descàrrega de tensió. També relata com, poc després, les primeres eleccions democràtiques van portar una allau de partits i una sensació d’eufòria i sorpresa per la velocitat del canvi, tot i que amb el temps es veuria que moltes inèrcies no havien desaparegut." } { "start_second": 2196, "end_second": 2516, "section_title": "Com explicar el franquisme: emoció, rigor i paper de la família", "section_summary": "Es debat sobre com s’explica la dictadura a les noves generacions. Belén expressa la por que, quan els docents que la van viure es jubilin, es perdi la transmissió emocional. Josep matisa que l’emoció sola pot generar condescendència i defensa la importància del rigor i la credibilitat. Es remarca el paper clau de la família i l’entorn: moltes coses no s’expliquen a escola, però sí a casa a través d’històries i silencis. També es comenta que durant el franquisme era perillós parlar-ne i que després molts han optat voluntàriament per no remoure el passat, fet que dificulta la memòria històrica." } { "start_second": 2556, "end_second": 2724, "section_title": "Camps de concentració franquistes, memòria i comparació amb l’Holocaust", "section_summary": "A partir d’una notícia sobre uns 300 camps de concentració franquistes, Belén explica que el seu avi li va revelar que hi havia estat, tot i que a l’escola no n’havia sentit parlar. Josep relata que conserva cartes de familiars reclosos al Valle de los Caídos i en camps de Cantàbria, sovint plenes d’eufemismes. Es compara la gran difusió internacional de l’Holocaust amb el silenci sobre els camps franquistes, tot i que també van ser espais de mort i sofriment. Es rebutja el discurs que presenta la memòria històrica com a revenja i es defensa la necessitat de conèixer i explicar aquests fets amb seriositat." } { "start_second": 2724, "end_second": 3042, "section_title": "Valle de Cuelgamuros: projecte de resignificació i debat sobre la creu", "section_summary": "Es comenta el projecte per resignificar el Valle de los Caídos, ara Valle de Cuelgamuros: es mantindrà la gran creu i es crearà una línia divisòria al turó, representant la fractura, a més d’un mausoleu per a totes les víctimes. Josep, com a arquitecte, rebutja el simbolisme de la línia i defensa enderrocar la creu i deixar-ne les restes com a símbol de ruptura amb la repressió. Es debat sobre la dificultat de resignificar símbols tan carregats i sobre el risc que qualsevol opció alimenti greuges d’un bàndol o d’un altre, però es conclou que no es pot aspirar a acontentar tothom i que cal reconèixer la magnitud de la repressió." } { "start_second": 3042, "end_second": 3182, "section_title": "Llei d’amnistia, concòrdia absent i actualitat de la memòria", "section_summary": "Josep sosté que durant 40 anys els vencedors de la Guerra Civil van recordar constantment als vençuts el seu estatus, sense vocació real de concòrdia. Critica que la llei d’amnistia fes taula rasa amb els crims del franquisme i defensa que destruir els símbols que impedeixen la concòrdia seria legítim. Es remarca com el debat sobre memòria històrica continua d’actualitat: en voler parlar de l’especial del 20N de Ràdio Rubí, la tertúlia acaba centrant-se gairebé tota en urbanisme, política de pactes i memòria, deixant pendent el bloc sobre ciència i mercat. La tertúlia es tanca agraint la participació dels convidats." }

  • 57'

    #1103 - Residus, habitatge i sector primari a debat

    Visió general de l’episodi Tertúlia a Ràdio Rubí on es debaten tres grans blocs d’actualitat: • Gestió de residus i reciclatge al Vallès Occidental • Habitatge i possibles topalls europeus a lloguers i vendes • Crisi i futur del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) L’episodi combina dades, experiències personals i reflexions polítiques, amb èmfasi en la responsabilitat ciutadana, el paper de les administracions i els canvis estructurals necessaris. 1. Gestió de residus i reciclatge al Vallès 1.1. Noves inversions i infraestructures Punt de partida de la tertúlia: el pressupost del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i la nova deixalleria. • El consorci aprova un pressupost de gairebé 58 M€, un 14% més que el 2024. • Inversions principals: - Planta de Can Barba (orgànica): projecte de modernització i ampliació per valor de 48–49 M€, amb finançament de l’Agència de Residus de Catalunya i fons Next Generation. - Objectiu: duplicar capacitat de tractament d’orgànica de 25.000 a 60.000 tones anuals, i millorar processos de tractament. - Centre de Tractament de Residus (CTR): més de 24 M€ en ingressos previstos i nova licitació del contracte d’explotació. • Nova deixalleria de proximitat (punt zero) a Rubí prevista per l’any vinent. • Programa PRAE: suport a sistemes de recollida d’alta eficiència en municipis petits (<50.000 habitants). • Sensibilització i educació ambiental: partida de 70.000 € per a visites, tallers, compostatge i prevenció del malbaratament alimentari. Idea clau: Es fan inversions molt importants en infraestructures, però sense canvi d’hàbits ciutadans no s’assoleixen els objectius de reciclatge. 1.2. Què són Can Barba i el CTR? Desconeixement ciutadà La conductora detecta que molta gent no sap: • Què és exactament el Centre de Tractament de Residus (CTR). • Què fa la planta de Can Barba (orgànica) i en què es diferencia del CTR. Els tertulians coincideixen que: • Falta pedagogia per part de consell comarcal i ajuntaments. • Moltes persones ni tan sols tenen clar que han de separar la brossa. • Instal·lacions com Can Barba sovint es veuen “com una fàbrica més” des de la carretera, sense consciència de la seva funció. Hi ha acord que els 70.000 € en sensibilització són positius però insuficients, i que caldria multiplicar l’esforç educatiu. 1.3. Dades de reciclatge a Rubí: evolució i estancament Es comenten les xifres de recollida selectiva a Rubí (percentatge de residus separats): • 2015: 28% • 2016: 29–30% • 2017: 33% • 2018: 36,9% • 2019: 38,8% • 2020: 39% • 2021: 40,3% (màxim històric) • 2022: 39,3% • 2023: 38,4% Lectura dels tertulians: • Hi ha hagut una millora sostinguda fins al 2021, però ara hi ha estancament i lleugera baixada. • Es considera molt preocupant que Rubí estigui al voltant d’un 39–40%, lluny d’altres municipis que superen el 70%. Punt crític: “Portem dècades fent pedagogia i, tot i així, el percentatge s’ha encallat.” 1.4. Per què la gent no recicla? Ignorància, mandra i protesta Els tertulians debaten les causes de la baixa separació de residus. Visió 1 – Falta de coneixement (Martí): • Molta gent no sap que cal separar, ni com fer-ho. • És un fracàs de comunicació de les administracions. Visió 2 – Falta de voluntat (Ània): • Una gran part de la ciutadania sí sap que ha de reciclar però no vol. • Excuses habituals: - Falta d’espai a la cuina. - Molèsties logístiques (quatre cubells, baixar sovint al contenidor...). • Alguns es deixen portar per bulos com: “al final tot va al mateix lloc”. Factor de protesta fiscal (Sole): • Algunes persones han deixat de reciclar en rebuig a la pujada de la taxa de residus / “basures”. • Sentiment: “Si pago més, que ja s’espavilin ells”. Resposta pedagògica (Ània i Gerard): • Es recorda que no és un impost, sinó una taxa: ha de cobrir el 100% del cost del servei. • Abans el ciutadà pagava aproximadament la meitat del cost; ara es trasllada el cost real. • Argument clau: si es recicla més, el cost global baixa i la taxa pot abaixar. • Denuncien que això no s’ha explicat bé i alimenta el rebuig. 1.5. Cost real del servei i percepció ciutadana Es posa en context el cost real del servei de residus: • Exemple de taxa individual: uns 80–89 € anuals, és a dir, 6,6 € al mes aproximadament. • Comparació amb altres despeses: - Internet, plataformes com Netflix, etc., són molt més cares. - El servei de neteja i recollida és, en canvi, un servei bàsic per a la vida en societat. • Al pressupost municipal, la recollida i neteja és una de les partides més altes (parlen de “uns quants milions d’euros”). “Sense el sistema actual de recollida i gestió de residus no podríem viure com vivim ara.” Es recorda l’exemple de les vagues d’escombraries (Girona, altres ciutats): en pocs dies els carrers es tornen insalubres, amb risc de malalties i impossibilitat de viure amb normalitat. 1.6. Civisme, canvi climàtic i responsabilitat col·lectiva Reflexions sobre el fons cultural i social del problema: • Hi ha un problema general de civisme, del qual el reciclatge és una peça més. • Dificultat per entendre l’impacte global: - Canvi climàtic, - contaminació per plàstics, - abocadors saturats, - degradació del planeta. • Es lamenta que una minoria conscient no pot compensar la majoria que no actua. Es critica també el discurs negacionista del canvi climàtic, que desincentiva el reciclatge sota la idea que “no serveix de res”. 1.7. Excusa de l’espai i exemples quotidians Sobre la famosa excusa de “no tinc espai per a tants cubells”: • Alguns tertulians la consideren poc creïble per a la majoria de llars. • Es recorda que: - Hi ha solucions molt eficients (exemple IKEA i gestió d’espais petits). - Es poden repartir cubells en diferents zones del pis (cuina, safareig, celobert, etc.). • Frase contundent: “Si ho vols, pots. Si no ho vols, qualsevol excusa és bona.” 1.8. Educació ambiental a les escoles i límits Es destaca la feina feta amb les escoles de Rubí: • Programes com Escoles Verdes i 50/50 (estalvi energètic i retorn d’una part a la pròpia escola). • Visites a deixalleries, tallers de reciclatge, campanyes per portar l’esmorzar en envasos reutilitzables (no paper de plata). Reflexió: • La canalla ho sap i ho aplica a l’escola. • Però quan arriben a la secundària i més endavant, es perd part del control i s’afluixa l’hàbit. • L’esperança és que, quan aquests joves tinguin les seves pròpies llars, es noti un repunt del reciclatge. 1.9. Gent gran, memòria històrica i reciclatge “tradicional” Sobre la gent gran: • Dificultat de canviar hàbits en persones molt grans (exemple d’una àvia de 85 anys). • Alhora, recorden que abans ja es “reciclava” d’una altra manera: - Les restes de menjar es guardaven per als animals. - Es reutilitzaven molts materials per necessitat econòmica. Es diferencia entre àvies urbanes i rurals: les segones sovint tenen més incorporada la lògica de no malbaratar. 1.10. Reducció de residus i embolcalls innecessaris Cap al final del bloc, es posa l’accent no només en reciclar, sinó en reduir: • Exemples d’embolcalls absurds: - Pasta de dents amb caixa de cartró externa innecessària. - Enviaments de compres per internet amb múltiples capes d’embalatge. • Es critica que s’hagi trigat dècades a regular detalls tan evidents. • Es reclama una acció més decidida de governs i fabricants per reduir envasos. També es parla breument de càpsules de cafè com a residu molt generat i difícil de gestionar; hi ha qui les reutilitza per fer manualitats, però el volum supera de molt aquestes sortides creatives. 1.11. Deixalleria de proximitat i deixalleria mòbil S’obre un dubte tècnic sobre què serà exactament la “deixalleria de proximitat o punt zero”: • No queda clar si serà: - una instal·lació fixa cèntrica, o - un sistema mòbil (camió de deixalleria mòbil) reforçat. • Es constata que la terminologia tècnica (punt zero, punt òmnia, etc.) confon la ciutadania. • Compromís radiofònic: investigar què significa exactament punt zero a Rubí. Es resol també un dubte pràctic: • A la deixalleria mòbil es pot segellar el carnet per obtenir els descomptes, igual que a la deixalleria fixa, tot i que hi havia queixes en sentit contrari. 2. Habitatge i topalls europeus a lloguer i venda 2.1. Iniciativa de la Comissió Europea Segon gran bloc: la crisi d’habitatge i el paper de la Unió Europea. • Per primer cop, la Comissió Europea planteja límits al preu de venda i lloguer d’habitatge, ajustats a la situació nacional. • Això s’inclou al pla d’habitatge assequible que s’havia de presentar el 2026 però s’avança al 16 de desembre. • La vicepresidenta executiva Teresa Ribera explica que: - Es volen fixar mínims i màxims de lloguer i compra com a orientació. - L’objectiu és dissenyar programes de suport més transparents. Missatge de fons: l’habitatge es reconeix com una necessitat bàsica que requereix marc comú europeu. 2.2. Condicions per a ajuts a la rehabilitació La Comissió també proposa condicionar les ajudes a la rehabilitació d’habitatges: • Si un immoble rep ajuts públics per reformes, no es podrà posar al mercat (lloguer o venda) durant almenys 20 anys. • Objectiu: - Evitar que diners públics serveixin per revaloritzar un pis i després especular. - Prioritzar: • primera residència, • habitatge social o assequible, • ús estable i no especulatiu. Es recorda que habitatge és competència estatal (o subestatal), i que la UE sobretot marca línies i recomana. 2.3. Nous impostos? Debat inconclús Sobre si arribarà una fiscalitat específica europea per finançar polítiques d’habitatge: • S’ha parlat en alguns estats membres, però no hi ha consens. • S’invoca el principi de subsidiarietat: cada país decideix. • Ribera es compromet a un rol de suport més que no pas d’imposició. 2.4. Reaccions dels tertulians: esperança prudent Ània i Martí coincideixen en una lectura matisada: • Positiu: - La UE reconeix la gravetat de la crisi d’habitatge. - Ofereix un marc polític i ideològic per legitimar mesures que alguns estats vulguin aplicar. • Limitacions: - La protecció de la propietat privada a les constitucions fa molt difícil intervenir en preus. - Gran diversitat de realitats entre països (no és el mateix Finlàndia que Romania, per exemple). - Al final, cada estat farà el que vulgui o pugui. Es remarca l’impacte generacional: • Les noves generacions tenen greus dificultats per accedir a una llar, sigui de lloguer o compra. • Molts joves acaben compartint pis, vivint en habitacions llogades o en situacions de precarietat residencial. “Els estem deixant un món molt complicat en matèria d’habitatge.” 2.5. Majories, promeses polítiques i descrèdit A partir de l’habitatge, la tertúlia deriva cap a una reflexió sobre la política: • Martí insisteix que hi ha molta distància entre el que es promet i el que es fa. • Això alimenta la desafecció i el descrèdit de la política. • Reclama mirar més els fets que les paraules: “No em val el que diuen que faran, sinó el que han fet quan han tingut poder.” Es distingeix entre: • Situacions on un govern no pot complir perquè no té majoria. • Situacions on sí que té majoria suficient i, tot i així, no aplica el que havia promès. 2.6. Pactes, cultura política i oposició destructiva Ània i Gerard aporten una mirada més estructural sobre la cultura política espanyola: • Actualment hi ha pocs governs amb majoria absoluta; cal pactar constantment. • Això obliga a: - cedir, - buscar acords fràgils, - acceptar que no es pot complir el programa al 100%. Comparació amb altres països europeus: • A Alemanya i altres llocs hi ha més tradició de grans pactes d’estat entre forces de centre-dreta i centre-esquerra sobre qüestions clau (terrorisme, avortament, etc.). • A l’Estat espanyol, en canvi, molts temes centrals s’han utilitzat sempre com a arma de confrontació electoral. Sole i Ània denuncien una cultura d’oposició destructiva: • L’objectiu sembla ser fer mal al govern de torn per desgastar-lo electoralment. • El bé comú i els problemes reals (com l’habitatge) queden en segon pla. “La política que he vist sempre és aquesta: oposició destructiva, vingui d’on vingui.” 2.7. Crida a grans acords sobre habitatge Sole fa una crida directa: • Demana que govern i oposició es seuin plegats per abordar el problema de l’habitatge com una prioritat nacional. • Insisteix que és un “gran problema per a la ciutadania espanyola” i s’ha d’afrontar remant tots a una. Els tertulians coincideixen que això seria desitjable, però que la realitat política actual ho fa molt difícil. 3. Sector primari: agricultura, ramaderia i pesca 3.1. Context general i notícies recents Tercer bloc de la tertúlia: el sector primari i la seva crisi. La conductora recorda diversos titulars recents: • Agroliquiditat: l’Institut Català de Finances i el Departament d’Agricultura milloren una línia de crèdit i l’amplien fins a 37 M€ per donar suport al sector. • Unió de Pagesos denuncia retards en la posada en marxa d’una planta d’aigua regenerada a Reus, necessària per al reg. • Ramaderia afectada per: - Dermatosi nodular en boví. - Diversos episodis de grip aviària. • Pesca: a la demarcació de Tarragona, les barques d’arrossegament ja han esgotat el límit anual de dies de pesca abans de Nadal, posant en risc la campanya nadalenca. 3.2. Terra agrària abandonada: nova convocatòria La notícia considerada més positiva: • El Departament d’Agricultura obre la primera convocatòria per facilitar l’accés a terres agràries abandonades. • Es tracta de parcel·les inscrites al registre de terres en desús que es podran arrendar. • Prioritats: - Dones. - Joves. • Objectius: - Recuperar activitat productiva en finques abandonades. - Reequilibrar població i reforçar el món rural. Es comenta el cas d’un jove de Terrassa que, sent urbanita, ha accedit a terres a l’interior del país gràcies a aquest tipus d’iniciatives. Idees clau: L’accés a terres en desús pot donar sortida a joves que volen dedicar-se al camp i ajudar a evitar el col·lapse del sector primari. 3.3. Viure del camp: un ofici altament vulnerable Els tertulians tenen una visió força crítica i empàtica amb el sector: • Es parla del sector primari com un sector “altament sacrificat”: - moltes hores de feina, - ingressos sovint molt baixos, - alta exposició a riscos que no controla (plagues, malalties, preus, clima, regulació...). • Es menciona la idea: “dono gràcies de no haver de viure del camp” per la seva precarietat creixent. Casos concrets: • Ramaders obligats a sacrificar bestiar per malalties (dermatosi, grip aviària). • Pescadors que no poden sortir a la mar per límits reglamentaris de dies de pesca. 3.4. Qui es queda els diners? Cadena de valor opaca Ània planteja un dubte central sobre els preus dels aliments: • Els agricultors sovint cobren preus miserables pel seu producte. • Els transportistes han estat històricament un col·lectiu precaritzat (vagues, talls de frontera...). • Tot i això, el preu final al supermercat pot ser molt alt. Pregunta oberta: “A qui estem pagant realment quan comprem el menjar? Qui s’està quedant els beneficis?” La tertúlia conclou que és un tema pendent d’investigació: • Es sospita de les grans cadenes de distribució, però sense dades concloents. • La conductora apunta que serà difícil d’esbrinar, però promet “investigar-ho”. 3.5. Sobirania alimentària i ús del territori Es lliguen els temes de sector primari i energies renovables: • El debat sobre com fem servir el territori inclou: - Boscos. - Camps de cultiu. - Pastures. - Instal·lacions fotovoltaiques i eòliques. • Risc doble: - Si abandonem el camp, depenem d’altres països per menjar. - Si no despleguem renovables, depenem d’altres països per l’energia. Idea de fons: cal un equilibri estratègic per garantir: • Sobirania alimentària (produir part important del que mengem). • Sobirania energètica (reduir importacions d’energia fòssil). 3.6. Sector primari i prevenció d’incendis Es destaca el paper ambiental del sector primari: • Camps conreats i ramats de pastura contribueixen a: - controlar la vegetació, - reduir la càrrega de combustible als boscos, - minimitzar el risc i la intensitat dels incendis forestals. Recorden la temporada d’incendis de l’estiu passat: • Catalunya va sortir relativament ben parada, però en altres zones d’Espanya hi va haver una onada d’incendis molt greu. • La pèrdua d’activitat agrària a moltes comarques augmenta el risc estructural d’incendis. 3.7. Valoració final del sector primari Conclusions implícites dels tertulians: • El sector primari és essencial, no només per raons econòmiques sinó també ambientals i socials. • Necessita: - Polítiques públiques estables i ben finançades. - Preus justos al llarg de tota la cadena. - Rejoveniment del sector (entrada de dones i joves). - Reconèixer el seu paper en la prevenció d’incendis i en el manteniment del paisatge. La conductora tanca el programa apuntant els dos “deures” periodístics que han sortit: • Aclarir què és exactament el “punt zero” o deixalleria de proximitat de Rubí. • Investigar qui s’endú la major part del marge en el preu final dels aliments. 4. Interlocutors principals • Belén Tierno – Conductora de la tertúlia. • Gerard Moreno – Tertulià. • Sole Expósito – Tertuliana. • Martí Pujol – Tertulià. • Ània García – Tertuliana. 5. Llista de tags (paraules clau) • Rubí • Ràdio Rubí • tertúlia • residus • reciclatge • deixalleria • punt zero • Consorci de Residus del Vallès Occidental • Can Barba • CTR • fracció orgànica • recollida selectiva • taxa de residus • educació ambiental • civisme • canvi climàtic • habitatge • lloguer • topall de lloguer • Comissió Europea • Teresa Ribera • especulació immobiliària • política d’habitatge • majories parlamentàries • pactes d’estat • desafecció política • sector primari • agricultura • ramaderia • pesca • dermatosi nodular • grip aviària • agroliquiditat • Unió de Pagesos • aigua regenerada • terres agràries abandonades • sobirania alimentària • energies renovables • prevenció d’incendis

  • 58'

    #1102 - Habitatge, mitjans locals i música en català

    Introducció de la tertúlia La tertúlia reuneix Belén Tierno i un grup de periodistes locals per comentar tres grans blocs de temes: • Crisi d’habitatge i polítiques públiques a Rubí i Catalunya • Premis de Comunicació Local i el paper dels mitjans de proximitat • Llengua i quota de música en català (i altres llengües cooficials) a les ràdios estatals, amb connexions amb La 2 en català i el mercat musical. A més, al tram final, apareixen dos fils més: • La sobresaturació de periodistes joves i les sortides professionals • La reobertura del Casino de Rubí com a espai simbòlic de ciutat. 1. Crisi d’habitatge a Rubí i a Catalunya 1.1. El Pla Territorial d’Habitatge i el context local Es reprèn una entrevista prèvia amb Jordi Martínez, tècnic de l’Oficina Municipal d’Habitatge i ProUrsa, que explica el Pla Territorial d’Habitatge: • Objectiu: entre 2024 i 2034, aconseguir que l’1% dels habitatges de Rubí siguin de lloguer social. • Hi participen 163 municipis catalogats com a zones tensionades, amb forta demanda d’habitatge. • Compromisos dels municipis: - Arribar al 15% d’habitatge en règim social (compra o lloguer). - Reservar el 50% del sòl urbanitzable per a habitatge. "Ho necessitem perquè cada vegada es demostra més la distància que hi ha entre la realitat econòmica de molts ciutadans [...] i el que demana el mercat." (Resumint les paraules del tècnic Jordi Martínez) 1.2. Bretxa entre sous i preus: vivència generacional La taula passa de la diagnosi tècnica a l’experiència personal: • Joves (25–30 anys): - L’Estela, 25 anys, treballant fa 3 anys, encara viu amb els pares i no veu factible pagar un lloguer ni comprar. - El David diu que ni s’hi planteja: veu l’accés a l’habitatge com “un problema del futur” perquè ara ho percep com a inassolible. • Generació mitjana (Xavi, Belén): - Recorden que abans tampoc era fàcil, però ara la situació és molt més complicada. - Es vivia el model clàssic de: treballar, estalviar, donar una entrada… però avui els lloguers ja són inassumibles fins i tot per salaris estables. • Generació més gran (Jordi Margarit): - Constata que la generació següent viurà pitjor que la seva, a l’inrevés del que havia passat amb els seus pares. - Explica que el seu fill de 32 anys encara viu amb ell: exemple clar de retard en l’emancipació. - Moltes famílies contemplen pagar hipoteca tota la vida i fins i tot pensar en tornar a “pisos niu” per als fills. 1.3. Rubí com a ciutat tensionada i “Rubí-Sant Cugat” Es parla de l’especificitat de Rubí: • Excellents comunicacions amb la resta de Catalunya i de l’Estat fan de Rubí una ciutat cada cop més atractiva. • El preu de l’habitatge puja constantment i Rubí s’està aproximant a Sant Cugat, encara que no al mateix nivell. • Nova promoció a la zona de Can Oriol anunciada com a “Rubí-Sant Cugat”, posant l’èmfasi en Sant Cugat com a reclam de mercat. 1.4. Habitatge social: parc insuficient i requisits paradoxals Alguns punts clau sobre l’habitatge social a Catalunya: • Parc d’habitatge social al voltant del 2%, enfront d’altres ciutats europees amb xifres pròximes al 20%. • Una de les funcions de l’habitatge públic és contenir els preus de mercat: si hi ha més oferta pública, els preus privats baixen. Sobre els requisits d’accés: • S’ha trencat la idea antiga que l’habitatge social és només per a qui no té ingressos. • Ara es demana sobretot capacitat mínima de pagament (ingressos mínims), ja que l’administració necessita garanties que el lloguer es podrà pagar. • Això genera una paradoxa: - Persones que no arriben als requisits de renda per accedir a un pis social, - però alhora no poden pagar el mercat lliure. "Si vostè no assegura que podrà seguir-lo pagant resulta que no té accés ni a un pis d'habitatge social..." (Resum del debat sobre la paradoxa dels requisits) La taula coincideix que tots es fan les mateixes preguntes però no tenen respostes clares sobre com resoldre la crisi estructural de l’habitatge. 1.5. Impacte social i vital del model d’habitatge Es reflexiona sobre l’impacte sociològic del model actual: • Model europeu ideal: tenir diversos tipus d’habitatge al llarg de la vida, adaptats a les necessitats (pis petit de jove, pis gran amb fills, un altre d’adaptat a la vellesa). - A la pràctica, aquí és quasi impossible canviar d’habitatge diverses vegades. • Condicionants vitals: - Una persona sola sovint no pot accedir a un habitatge: es veu obligada a compartir pis o a tenir parella per poder pagar. - Això limita la llibertat personal de decidir si es vol viure sol, en parella o amb amics. - En cas de separacions de parella, el problema es duplica: es passa de pagar un habitatge entre dos a haver de mantenir-ne dos. La tertúlia conclou aquest bloc amb la sensació de frustració generacional i precarització estructural, especialment per als joves. 2. Premis de Comunicació Local i mitjans de proximitat 2.1. Premis de Comunicació Local: guardons destacats Es comenta la 38a edició dels Premis de Comunicació Local (Diputació de Barcelona), concebuts per reivindicar el valor democràtic dels mitjans de proximitat. Premis i guardonats principals: • Premi d’Honor: Josep Cuní, per la seva llarga trajectòria als mitjans (locals, nacionals i estatals). • Premi “Rosalia Rovira” a la millor ràdio local: l’Espluga FM, per: - trajectòria exemplar al servei de la ciutadania, - arrelament comunitari, - capacitat d’innovació. • Reconeixement a Ona Codinenca (Sant Feliu de Codines). • Millor contingut en vídeo: Els maquis a les muntanyes de Prades de Canal Reus. • Millor contingut d’àudio: Les 6 de Ravensbrück del Consorci d’Emissores Municipals de les Terres de Lleida. • Millor contingut multimèdia: Va passar aquí de BTV. • Millor acció comunicativa d’un ens local: campanya “Tu tens la clau” de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. 2.2. La figura de Rosalia Rovira i la invisibilització de les dones El Jordi Margarit aprofita el premi Rosalia Rovira per fer una petita peça d’història de la ràdio: • Rosalia Rovira va ser: - la dona més destacada de la ràdio als anys 20 i 30, - locutora estrella de Ràdio Associació de Catalunya, - la locutora millor pagada de tot l’Estat en aquella època. • Episodi clau: gener del 1939, entrada de les tropes franquistes a Barcelona: - ella està locutant, li exigeixen passar al castellà, - ella s’hi nega i acaba fent feines humiliants (rentar lavabos) a causa de la repressió franquista. La història de Rosalia Rovira serveix d’exemple de què podria haver passat amb el paper de les dones en la comunicació si no s’hagués produït el tall traumàtic de la Guerra Civil i la dictadura. Per això, es valora positivament que el premi porti el seu nom: recupera una figura clau i dona referents femenins potents en la història de la ràdio. 2.3. El paper democràtic i cultural dels mitjans de proximitat El debat passa als mitjans locals: • La comunicació de proximitat permet: - explicar grans temes des d’un territori concret, - generar identitat i arrelament, - donar veu a històries locals amb dimensió universal. Exemples: • Els maquis a les muntanyes de Prades (Canal Reus): - reconstrueix una època històrica del territori amb profunditat. • Les 6 de Ravensbrück: - basat en testimonis de sis dones deportades al camp de concentració, - connecta amb experiències locals (com la de Neus Català, també rubinenca), - il·lustra com un mitjà local pot tractar temes històrics, de memòria i drets humans amb molta qualitat. "La comunicació pròxima, malgrat la globalització, ajuda a entendre i empatitzar millor amb allò que expliques." Es reivindica que la proximitat no implica parlar només de “coses petites”, sinó que pot oferir continguts de gran profunditat. 2.4. Recursos, precarietat i dependència institucional El David posa sobre la taula la qüestió dels recursos: • Molts mitjans locals depenen directament de institucions públiques (ajuntaments, diputacions…). • Els premis són positius, però no substitueixen la necessitat de finançament estable perquè els professionals puguin treballar amb qualitat. La taula analitza: • Hi ha centenars d’emissores locals a Catalunya. Moltes: - tenen només 1 o 2 persones a la redacció, - o funcionen amb voluntariat sense remuneració, malgrat la professionalitat. • Es remarca la importància de mitjans públics ben finançats: "Un mitjà públic és públic, per tant necessita recursos que vinguin del finançament social. I és molt sa tenir mitjans públics." Problemes recurrents: • Alguns governs locals no veuen amb bons ulls mitjans públics que no poden controlar, cosa que pot condicionar els recursos. • Comparació amb el primer consistori democràtic: - Els primers regidors no cobraven, com si fos una ONG. - Més tard es va normalitzar que cobressin: la pregunta és si la ciutadania enten també que un servei públic d’informació necessita professionals remunerats. 2.5. Premis, dotació econòmica i “punxes” locals Es comenta que els Premis de Comunicació Local tenen dotació econòmica: • Ràdio Rubí va ser Premi Rosalia Rovira a finals dels 90, fet que va aportar ingressos econòmics. • El Jordi comenta, amb ironia, que aquests diners no sempre han anat directament a Ràdio Rubí, sinó a l’Ajuntament, i critica que l’emissora no tingui administració pròpia. Belén avisa que és un “jardí amb punxes”, però el debat evidencia: • La necessitat que els mitjans locals gestionin directament part dels recursos que generen. • La importància de posar en valor públicament la feina feta a Ràdio Rubí per poder-se presentar als premis i competir amb altres emissores. 2.6. El cas Josep Cuní: trajectòria i exigència professional El Jordi Margarit defensa el premi a Josep Cuní com a molt merescut i aprofita per repassar la seva aportació: • Va ser clau en la posada en marxa de la programació “moderna” de Catalunya Ràdio a mitjans dels 80: - Va convertir-la en una ràdio nacional de referència, amb un model que ha anat evolucionant però manté bones parts d’aquella estructura inicial. • És conegut per la seva gran exigència professional: Podies sortir del seu despatx “amb els ulls plorosos”, però al cap d’una estona et trucava per anar a dinar: duresa professional i bon tracte personal. • També va tenir un paper rellevant a la SER Catalunya, intentant reimpulsar una programació en català dins d’un grup estatal. La taula coincideix que es tracta d’una figura fonamental en la història recent de la ràdio catalana. 3. Llengua, La 2 en català i quota de música en llengües cooficials 3.1. La 2 en català i la pluralitat de mirades Es parla de La 2CAT (La 2 en català): • Es valora positivament que TVE a Sant Cugat produeixi continguts específicament en català. • Professionals que hi treballen (molts viuen a Rubí) estan contents de poder fer contingut en la llengua en què viuen. • Es destaca el valor que Televisió Espanyola tingui una finestra pròxima que: - parli en català, - parli del que passa a Catalunya, - i ofereixi una mirada informativa diferent de Madrid o d’altres centres. "La manera de pensar el món i de dir què passa al món des de Barcelona, Sevilla o Sant Sebastià és diferent. Ni millor ni pitjor, però diferent." Es remarca que no existeix la informació totalment objectiva: el que es pot exigir és que sigui honesta, contrastada i rigorosa. 3.2. La “assignatura pendent” de la transició: llengües cooficials El Jordi fa una reflexió històrica: • Durant la transició democràtica, es va apostar per l’Estat de les autonomies, però es va bandejar la cultura. • Considera que hauria estat relativament fàcil establir que a tot l’Estat es coneguessin mínimament el català, el gallec i l’eusquera: "No hagués passat res perquè tinguessis uns mínims coneixements." • Compara amb Suïssa, on la població sol tenir coneixements de diverses llengües oficials (alemany, francès, italià, romanç) amb certa naturalitat. Avui, en canvi, hi ha hostilitat i instrumentalització política envers aquestes llengües a certs sectors, i això afecta també el tractament mediàtic i musical. 3.3. Proposta d’ERC: 5% de música en llengües cooficials a les ràdios estatals Es presenta la iniciativa legislativa d’Esquerra Republicana: • Proposició no de llei al Congrés dels Diputats per: - garantir que les ràdios musicals d’àmbit estatal programin com a mínim un 5% de cançons en llengües cooficials (català, gallec, basc, occità). - Això implica modificar la Llei General de Comunicació Audiovisual. • El debat s’ha de fer a la Comissió de Cultura del Congrés. La taula ho considera de mínims: • El David recorda que a les ràdios sonen percentatges altíssims de música en anglès, i ningú no ho qüestiona. • Un 5% en llengües cooficials no és gens desmesurat, i fins i tot pot semblar curt tenint en compte la qualitat i quantitat de producció musical en aquestes llengües. "Em sap greu, un 5% potser fins i tot se'm queda curt; es fa molt bona música aquí, a Galícia i arreu." 3.4. Paper de les ràdios i descobriment de música en altres llengües Es reflexiona sobre com la música en altres llengües arriba al gran públic: • Molts grups gallecs o bascos només són coneguts fora del seu territori quan traspassen la frontera per qüestions molt concretes: - festivals com el Benidorm Fest (cas de les Tanxugueiras), - fenòmens virals a xarxes, - alguna programació puntual a ràdios estatals. • Exemple català: - La gent que estimo d’Oques Grasses es va fer viral arreu de l’Estat; molta gent la cantava sense saber català (o sabent-ne molt poc), demostrant que la barrera lingüística és molt relativa quan la cançó connecta. Es remarca que: • Les ràdios tenen el poder de divulgar cultura i d’obrir finestres perquè la gent descobreixi música d’altres territoris. • Si les cançons no arriben mai al públic, aquest no pot valorar si li agraden. 3.5. Xarxes socials vs ràdios: qui fa la feina de difusió? El Jordi apunta que, avui, la promoció musical passa molt per les xarxes: • Plataformes digitals i xarxes (YouTube, TikTok, Spotify…) són canals clau per fer-se conèixer. • Tot i això, continuar demanant quotes a la ràdio té sentit, sobretot a: - mitjans públics, - grans ràdio-fórmules privades. "Ja té pabrots que s'hagi de legislar això quan sempre s'ha dit que es programava per criteris de qualitat." Si realment els criteris fossin només de qualitat, s’haurien programat des de fa temps autors i grups de Galícia, Euskadi i Catalunya. El fet que calgui legislar evidencia que hi ha hagut biaixos econòmics i polítics. 3.6. Idioma, manlleus i català del segle XXI Abans d’entrar a fons en la llei, posen música dels Figaflauas: • Canten en català però amb un català híbrid i ple de manlleus (castellanismes, anglicismes). • Es fan bromes lingüístiques: - abanico vs ventall, - xiringuito vs guingueta, - expressions com "anem a fer una cervesa" vs "anem a posar benzina". Es constata que ser català és “cada cop més cansat” per la pressió de mantenir la llengua enmig d’un entorn ple de manlleus i interferències, però també es reconeix que: • El català del segle XXI incorpora influències de l’anglès i del castellà de manera natural. • Això forma part de la realitat lingüística, tot i que cal mantenir consciència i cura del català genuí. 4. Joves periodistes, saturació del sector i nous rols 4.1. Sobreproducció de periodistes S’obre un parèntesi sobre la feina en el món del periodisme: • Fa dècades, l’Autònoma era l’única facultat de comunicació; ara n’hi ha unes set a Catalunya. • Només a l’Autònoma surten aproximadament 200 periodistes l’any; si es multiplica pel conjunt de facultats, parlem de centenars o milers de nous titulats anualment. El David i l’Estela ho viuen en primera persona: • Mercat laboral saturat, amb pocs llocs als mitjans. • Molts companys de promoció encara no han trobat lloc o estan “a l’expectativa”. 4.2. Nous àmbits: gabinets, xarxes, “community managers” i coaches Es comenta que, avui, el periodisme no es limita als mitjans clàssics: • Sortides possibles: - gabinets de comunicació d’empreses i institucions, - gestió de xarxes socials, - continguts digitals, etc. Però també hi ha inflació de rols “de moda”: • Community managers i coaches proliferen després de cursos breus. • Belén ironitza sobre el fet que “mig bloc de pisos són coaches” i qüestiona: "No tothom pot ser coach. Igual que no tothom pot ser cirurgià en dos dies." Es posa en dubte la banalització de perfils professionals que, en teoria, haurien de requerir formació profunda (tant en comunicació com en acompanyament personal). 5. El Casino de Rubí: memòria, simbologia i reobertura 5.1. Reobertura i significat local Al tram final, Belén introdueix el tema del Casino de Rubí (tot i que diu que no volia “avorrir” perquè ja fa dies que en parlen): • El 13 de desembre es farà la inauguració oficial de l’edifici renovat. • L’acte serà tancat, amb assistència de: - representants polítics, - món social i cultural, - teixit empresarial. El David hi participarà com a ballarí a l’acte inaugural, i ho viu com un privilegi perquè el casino ha estat un lloc on ha viscut moments familiars importants des de petit. 5.2. Memòria personal i col·lectiva: de l’ús franquista a la recuperació ciutadana El Jordi hi afegeix una perspectiva històrica i personal: • Va actuar-hi ja als anys 70 (1973) en una de les seves primeres actuacions fora del casal parroquial. • Recorda el casino també com a escenari de celebracions franquistes, amb la guàrdia i la banda de cornetes i tambors per celebrar el 18 de juliol. Vol tornar-hi per “treure’s de sobre” aquesta imatge i restituir el lloc com un espai de cultura i vida democràtica. Tanca amb un missatge clar: • “Llarga vida al Casino”, • i felicitació a la gent que ha mantingut la flama de l’equipament i n’ha defensat la rehabilitació. L’Estela avança que hi anirà a cobrir l’acte com a periodista, i també mostra interès per les visites guiades teatralitzades que s’hi faran. 6. Idees clau transversals 6.1. Dret a l’habitatge • Bretxa enorme entre sous i preus fa que fins i tot qui treballa amb contractes estables no arribi a un lloguer digne. • Parc d’habitatge social molt per sota dels estàndards europeus. • Cal repensar models flexibilitzats d’habitatge al llarg de la vida i requisits d’accés menys paradoxals. 6.2. Mitjans de proximitat i democràcia • Són estructurals per a la vida democràtica: expliquen el territori i en recullen memòria, conflictes i veus diverses. • Necessiten finançament estable i suficient, no només premis puntuals. • La història de Rosalia Rovira mostra com la ràdio i les dones ja eren centrals als anys 30 i com la dictadura va segar aquesta evolució. 6.3. Llengua, música i representació cultural • El català, el gallec i l’eusquera continuen sent infrarepresentats als grans circuits mediàtics estatals. • Una quota mínima del 5% de música en llengües cooficials és modesta però simbòlica, i hauria de servir per normalitzar la diversitat lingüística. • La 2 en català i la programació en català a la SER mostren que es pot fer contingut de qualitat en català dins de grans estructures estatals. 6.4. Generacions, precarietat i oficis comunicatius • Joves periodistes es troben amb un mercat sobrepoblat i llocs de feina limitats. • Les xarxes i nous rols (community manager, creador de contingut) obren opcions, però sovint amb precarietat i intrusisme. • La tertúlia reivindica la professionalitat tant en periodisme com en camps emergents com el coaching. 7. Tancament La tertúlia combina experiències personals, anàlisi política i memòria històrica per abordar tres grans eixos: • Habitatge: frustració intergeneracional i necessitat de polítiques públiques més ambicioses. • Mitjans de proximitat: reconeixement als Premis de Comunicació Local i reivindicació del seu paper democràtic. • Llengua i cultura: defensa d’una presència major del català i altres llengües cooficials tant a la televisió pública com a les ràdios musicals, amb la música com a eina de normalització. El programa es tanca amb un to crític però esperançador, amb la imatge del Casino de Rubí reobert com a símbol de recuperació d’espais compartits i de continuïtat cultural a la ciutat.

  • 58'

    #1101 - Casino de Rubí, expresidents i estafes immobiliàries

    Resum general de l’episodi Tertúlia dinàmica i molt completa amb tres grans blocs: el retorn del Casino de Rubí com a espai cultural polivalent, el debat polític arran de l’acte dels 45 anys de la JNC amb quatre expresidents, i la crònica d’un macrooperatiu contra estafes immobiliàries. També hi ha espai per a la vida local i cultural (difusió d’activitats, tapes) i un tram de memòria històrica. Temes clau destacats • Casino de Rubí: data d’inauguració (13 de desembre), aforament limitat, primeres activitats de Nadal i debat sobre usos, bar i convivència d’entitats. • Cultura i difusió: com millorar la comunicació (OPIs, bustiades, pantalles) perquè la programació arribi realment a tothom. • Consum i salut: experiència de "tapes per Rubí" i reflexions sobre dieta mediterrània i l’app de compra informada "Luca". • Política catalana: a l’acte de la JNC coincideixen Montilla, Mas, Puigdemont i Aragonès; crida a la unitat del catalanisme, "Catalunya primer" i proposta de referèndum acordat i vinculant. • Debat polític ampliat: crítica al "no pel no", amnistia, relació amb l’Estat, conducta dels partits i paper de l’electorat; llindar necessari per a un referèndum. • Memòria històrica: records personals del 20-N i de l’escola en el franquisme i la transició. • Successos: desarticulat un entramat d’estafes immobiliàries amb 22 detinguts i fins a 1,2–1,5 M€ estafats; modus operandi en tres fases i consells de prevenció. • Mitjans: debat sobre la marca 3CAT/TV3 i la presència de Rubí en la cobertura. • Agenda: recomanacions culturals (Laica, ball amb Orquestra Vancouver, Càntut a Cassà de la Selva, Oques Grasses, Mostra a Martorell, Festival de Terror de Molins de Rei i una xerrada sobre música i crims). El Casino de Rubí: inauguració, usos i difusió Inauguració i primeres activitats • 13 de desembre: acte d’inauguració (aforament ~200 persones), convidant referents culturals, socials, polítics i empresarials. • 14 de desembre: la Xarxa hi fa la "marató de comptes" a la sala principal. • Durant Nadal: programació especial d’obertura a la ciutadania. • 28 de desembre, 18.00 h: "Laica" (7 €). • 2 i 3 de gener, 18.30 h: ball per a gent gran amb Orquestra Vancouver (5 €). • Espai polivalent (ball, concerts, teatre de petit format, actes de ciutat). Es reclama que sigui realment de tothom i que les entitats evitin l’apropiació. • El bar no estarà operatiu d’entrada (en curs la concessió); es reivindica la seva antiga funció social i fins i tot recuperar la tradicional “orxata del casino” i espais de joc com el dòmino. Ecosistema cultural i públic • Debat sobre si dos teatres per a una ciutat de 83.000 hab. té sentit: la resposta és sí, si s’acompanya d’informació i difusió eficaces i d’una programació estable i propera. Difusió: com arribar a tothom • Cal reforçar OPIs amb la programació mensual, bustiades amb agenda cultural i més informació visible al mateix teatre. • S’ha instal·lat una pantalla exterior al Casino (debat sobre si és "invasiva"), però es valora que a plaça Catalunya hi passa molta gent i pot ser útil. Consum, tapes i salut • Experiència a tapes per Rubí: cal ajustar franges horàries i quantitats per no esgotar-se massa aviat. • Eina d’ajuda a la compra: l’app "Luca" per escanejar productes i veure’n valors nutricionals. • Recomanació mèdica: apostar per la dieta mediterrània (moderació, control de greixos i sucres) i sentit comú. Política catalana: unitat, país i referèndum L’acte dels 45 anys de la JNC • Participen Montilla, Mas, Puigdemont (des de Bèlgica) i Aragonès al Born. "El catalanisme avança quan va unit" — José Montilla "Catalunya primer… i a Catalunya, primer les persones" — Artur Mas "Tenim una acumulació d’experiències [de negociació amb l’Estat]… hem d’obtenir èxits" — Pere Aragonès • Tò conciliador i crida a un catalanisme transversal i fort. Es posa sobre la taula un referèndum acordat i vinculant i la necessitat d’acceptar-ne el resultat. Debat obert a la tertúlia • Crítica al bloqueig i al "no pel no"; es demana negociar i pactar per millorar la vida de les persones (sanitat, educació, habitatge) al marge de la posició sobre la independència. • Discussió sobre l’amnistia, els canvis de posició entre partits i el comportament de l’electorat (exemples al País Valencià i Illes). • Reflexió sobre el llindar d’un referèndum: evitar victòries per 50,1%; caldria una majoria més sòlida. Memòria històrica • Records personals del 20-N, ambient a instituts i escoles, rituals de l’època i militància clandestina repartint pamflets. Serveix per recordar que els drets es conquereixen i no arriben regalats. Successos: entramat d’estafes immobiliàries • Macrooperatiu dels Mossos d’Esquadra a Girona, Rubí, Manresa, Sant Fruitós del Bages i Sevilla: 22 detinguts. • Volum: almenys 1,2 M€ (fins a 1,5 M€ investigats), amb 13 poders notarials fraudulents i 7 estafes consumades. • Modus operandi (3 fases): - Cerca d’immobles d’alt valor i dades de propietaris (i càrregues). - Usurpació d’identitat i poders notarials falsos per disposar de finques. - Operacions amb inversors/finançament (crèdits de 100.000–300.000 €). • Consell clau: en operacions immobiliàries, comproveu: - Identitats i poders. - Col·legiació i assegurança dels administradors de finques. - Dades registrals i càrregues. Mitjans: 3CAT/TV3 i Rubí • Debat sobre el canvi de marca (3CAT/TV3) i la necessitat de mantenir TV3 com a nom d’ús. • Rubí té presència a TV3: documental de la Rierada, cobertura cultural, etc. Es comenta el debat sobre un Sense ficció presumptament censurat (sense consens intern sobre la versió). Agenda i recomanacions • Casino de Rubí: - 13/12: Inauguració. - 14/12: Marató de comptes (La Xarxa). - 28/12, 18.00 h: Laica (7 €). - 2–3/1, 18.30 h: Ball amb Orquestra Vancouver (5 €). • Música i esdeveniments: - Oques Grasses: boom d’entrades (55.000 en 21 min); debat sobre revenda i sistemes de ticketing. - Càntut (Cassà de la Selva): cançó tradicional oral. - Mostra a Martorell (Teatre El Foment): selecció d’espectacles amb La Xarxa. - Festival de Terror (Molins de Rei). - Xerrada Música & Crims: cançons clàssiques amb lletres "criminals" explicades en català (entrada lliure).