La Tertúlia de Rubí al dia
La Tertúlia de Rubí al dia
Programa

La Tertúlia de Rubí al dia

Tertúlia amb representants de la vida social i cultural de Rubí. De dilluns a divendres, de 10 a 11 h.

Presentat perToni Bravo Rodríguez·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00 ·1257 episodis
RSS

episodis

169-180 de 1252
  • 58'

    #1088 - Habitatge i ple de Rubí: lloguer, ZBE, pàrquings i dol

    Resum executiu Tertúlia centrada en l’habitatge a Rubí, l’actualitat del ple municipal i debats cívics. S’hi destaquen: • Lloguers +14% des de 2021 i pressió sobre rendes baixes segons ProUrsa; debat sòlid sobre topalls de preus i polítiques a llarg termini. • Casos d’impagament a la Borsa de Lloguer i la moció del PP sobre “inquilokupes”, amb el dilema entre propietaris vulnerables i famílies en vulnerabilitat. • Avanç del ple amb 6 mocions (ELA, onades de calor/fred, pàrquings, bus a demanda, dol per animals) i el reglament de la ZBE. • Debats profunds sobre dol per la pèrdua d’animals de companyia, gestió i futur dels pàrquings municipals i la ZBE com a model progressiu i compatible amb l’illa de vianants. • Reflexions sobre convivència a l’espai públic (terrasses, càrrega i descàrrega, patinets, accessibilitat) i crida a la consideració ciutadana. • Tancament amb butlletí: vaga estudiantil contra el bullying. Habitatge a Rubí: dades, causes i respostes Dades clau de l’informe ProUrsa • El lloguer ha pujat un 14% a Rubí des de 2021; l’oferta és escassa i la demanda forta. • Les llars destinen de mitjana 21% dels ingressos al lloguer; en rendes baixes, el percentatge pot arribar a 40–60%. • El 84% de llars ateses per ProUrsa tenen ingressos < 25.000 € anuals. • L’Ajuntament invertirà 2,4 M€ per ampliar parc públic (fins a 189 pisos en solars municipals i 19 a Av. Castellbisbal). “És l’únic any que vam baixar els preus des del 2020… sense regulació han anat pujant.” — Carlos Aguilar (ProUrsa), sobre l’efecte del topall anual. Debat: topar o no topar el lloguer • Posicions majoritàriament favorables a topalls com a mesura necessària, dins d’una estratègia múltiple: parc públic estable, regulació i acompanyament social. • L’Ània García defensa que l’habitatge és un dret i que cal regulació i polítiques a dècades vista per incidir en el mercat. • Es repassen desequilibris: sous vs. preus, augment de llars unipersonals, pressió metropolitana (efecte Barcelona → segona corona), i casos de pujades brusques de rendes. • Es matisa el concepte de regulació: índex per zones i característiques (no “preu únic”), i límit a increments entre contractes més que imposar baixades dràstiques. “Topar o no topar, aquesta és la qüestió.” “Inquilokupes”, borsa de lloguer i vulnerabilitat • El PP porta al ple una moció per “protegir propietaris” amb impagaments en pisos de la Borsa de Lloguer. • S’explica que el programa ja inclou assegurança d’impagament i que el tractament canvia si el propietari és gran tenidor o no. • Consens en la complexitat: cal celeritat administrativa i solucions socials per a famílies vulnerables, evitant convertir casos aïllats en norma general. Ple municipal: mocions i ZBE a l’ordre del dia • 6 mocions: PP (habitatge/“inquilokupa” i ELA), AUP (protecció davant onades de calor/fred i gestió pública de pàrquings Allende–11 Setembre–Duet Esport), ERC (bus a demanda a urbanitzacions), En Comú Podem (permís de dol per pèrdua d’animals). • ZBE: aprovació del reglament; model gradual i conservador al curt termini, amb moltes excepcions (residents, tractaments mèdics, etc.). Bona part solapa amb l’illa de vianants. Debats específics del ple Permís de dol per pèrdua d’animals de companyia • Reconeixement social del vincle afectiu i l’impacte en salut mental, especialment en llars unipersonals. • Proposta de permís específic (enviar a Ministeri de Treball i Educació); debat sobre encaix amb convenis i assumptes propis. • Es remarca el valor de les cures i evitar que la gent hagi de gastar vacances en processos de dol. “Per a algunes persones, els animals són com fills… Alguna cosa s’ha de fer.” Gestió dels pàrquings municipals • Diagnosi: manteniment deficient i un cas de tancament (11 de Setembre); contractes llargs i control públic insuficient en el passat. • Oportunitat per replantejar el model: estudiar remunicipalització (via ProUrsa/Font del Ferro) o concessions millor dissenyades i supervisades. • Es recorda la força dels grans aparcaments gratuïts (Escardívol, Rubí Forma) com a amortidor del centre, però cal recuperar i mantenir els soterrats. ZBE i illa de vianants: transició i percepció • ZBE “sense grans canvis immediats”: període informatiu, excepcions i adaptació progressiva fins a requeriments superiors futurs. • Paral·lel amb l’illa de vianants: fort rebuig inicial vs. èxit comercial posterior. “Van reunir 3.000 signatures en contra… i ara molts comerciants estan contents.” Convivència a l’espai públic i accessibilitat • Tensions per càrrega/descàrrega, terrasses, patinets i aparcaments incívics sobre voreres. • Reclam de límits clars a l’ocupació privada de via pública i respecte a l’accessibilitat; testimoni personal de dificultats diàries. • Crida a la consideració ciutadana i millora de vigilància i senyalització. Butlletí final: vaga estudiantil contra el bullying • El Sindicat d’Estudiants convoca vaga a ESO, batxillerat i FP arran d’un suïcidi d’una menor a Sevilla, denunciant inacció i manca d’inversió. • Manifestacions a Barcelona i Tarragona (12 h) i exigència d’activació rigorosa de protocols d’assetjament escolar.

  • 59'

    #1087 - Fira del Vi, vaga contra el bullying i cas À Punt

    Resum executiu La tertúlia aborda tres eixos principals: la Fira del Vi de Rubí i el seu impacte social i comunicatiu; la vaga estudiantil contra l’assetjament escolar arran d’un cas a Sevilla i el paper de les xarxes socials; i la polèmica a À Punt per no cobrir una gran manifestació pel primer aniversari de la DANA a València mentre emetia una corrida de toros de 1997. Es tanca amb un apunt sobre la gestió comunicativa de joves esportistes com Lamine Yamal. Fira del Vi de Rubí: present, arrels i comunicació Clau local amb projecció externa • Eix social i cultural de ciutat: retrobada de veïns, “petita festa major” en format proper al celler modernista (Martinell). • Debat sobre l’espai: mantenir el format petit i de proximitat vs. eixamplar recorregut sense perdre l’epicentre al celler. • Atracció de públic extern: valorada per uns (turisme i vendes per als cellers), relativitzada per altres que prioritzen el servei a la ciutadania local. Organització i màrqueting • Organitza l’equip de Salvador Cot (Va de Vi, premis Binari): exemple de com “vendre-ho bé” és decisiu. “Vendre-ho bé és clau perquè qualsevol proposta tingui èxit.” • Reportatge de camp (Patricia Díaz): bona afluència i presència notable de visitants de fora. Vaga estudiantil i assetjament escolar: xarxes, educació i famílies Context i detonant • Convocada una vaga als instituts contra el bullying, amplificada per influencers i TikTok. • Testimoni de Mossos d’Esquadra (Aina) sobre l’assetjament digital: la complicitat també es produeix amb “likes” i silencis en grups. “Els altres... poden optar per no dir res o, per exemple, posar likes. Llavors aquests també participen.” Vies d’acció i prevenció • Educació continuada i transversal més enllà d’una xerrada puntual. Debat sobre restriccions de mòbils vs. educació digital. • Referents de la mateixa edat i contingut a xarxes per contrarestar l’assetjament; no demonitzar l’eina, sinó reorientar-la. • Professorat i centres: detecció de canvis de conducta, aplicació de protocols i actuació proactiva (especialment on passa el fet: escola/pati/aula). • Famílies: canal de confiança obert i constant, també per als casos en què l’assetjador és “el teu fill”. Necessari afrontar i corregir conductes, no negar-les. • Entorns segurs alternatius (cau, extraescolars) per infants sense suport familiar sòlid. • Alertes sobre omissions en centres concertats i la necessitat de prioritzar el benestar de l’alumnat per sobre d’interessos corporatius. Eines de sensibilització • Ús de relats audiovisuals que generen empatia: sèries/obres com Invisible, Pubertat o Adolescència per fer visible el dany i canalitzar respostes comunitàries. À Punt i la DANA: servei públic, credibilitat i politització El fet i les reaccions • Durant una manifestació massiva pel primer aniversari de la DANA, À Punt no connecta en directe i emet una corrida de toros (1997). • Queixa de la plantilla i crítica política i social per la pèrdua de servei públic i la imatge de “desconnexió deliberada”. Fons del problema • Canvis a la direcció després de la DANA: dimissió d’Alfred Costa; destitució d’Ivan Esteve (informatius). Sospites d’oferiment a Maribel Vilaplana “a dit” (sopar El Ventorro) pel president Carlos Mazón. • Risc de desinformació i “guerra cultural” als mitjans públics. Contrast amb TVE, que viu un moment de credibilitat i audiències. “No es tracta només d’emetre; un mitjà públic és per estar al costat de la gent.” Bones pràctiques • Governança per mèrits, projectes professionals i mur de contenció davant ingerències. Servei públic per damunt de sigles. Joves esportistes i comunicació (cas Lamine Yamal) • Context: declaracions en entorns d’streaming “distesos” poden esdevenir polèmiques. • Recomanacions: media training, criteris clars de canals i formats, mentoria del club i portaveus, i aprendre dels errors sense demonitzar l’entorn digital. Conclusions clau • Fira del Vi: preservar l’ànima local i la proximitat, potenciant la comunicació i l’atracció equilibrada de visitants. • Bullying: resposta integral amb educació, famílies, docents i xarxes com a aliades; tolerància zero a la inacció. • Mitjans públics: la credibilitat es guanya amb servei, immediatesa i independència editorial; la politització visible erosiona la confiança.

  • 57'

    #1086 - Can Canyadell, política estatal i Fira del Vi

    Resum de l’episodi Tertúlia de Ràdio Rubí centrada en tres eixos: tancament i restauració de l’abocador de Can Canyadell, debat ampli sobre residus i abocadors a Rubí i política estatal (Sánchez–Junts/ERC, amnistia i finançament). La part final gira cap a l’oci: tretzena Fira del Vi i memòria vitivinícola local. Clau locals Acord per tancar Can Canyadell • Ajuntament i Puigfel acorden el tancament i la restauració de l’abocador de Can Canyadell; l’acord es trasllada al jutjat per a aprovació. • Antecedents: - Llicència ambiental atorgada el 2003; s’havia de renovar als 8 anys en ple canvi normatiu. - El 2017, l’empresa va demanar doblar capacitat (al·legant “error de càlcul”); la petició no es resol, però els abocaments continuen amb legalitat qüestionada. - El 2023, contenciós de Puigfel contra l’Ajuntament (Jutjat núm. 14 de Barcelona). • Via penal/administrativa paral·lela: ERC havia denunciat un presumpte tracte de favor; es tanca amb sanció econòmica a l’empresa que el partit qualifica de “ridícula”. • Efectes de l’acord si el jutjat l’avalua positivament: - Finalització immediata d’abocaments. - Projecte de clausura i restauració a càrrec de Puigfel. • Dubtes públics: es qüestiona qualsevol contrapartida a l’empresa i la insuficiència de sancions en delictes ambientals. Ventades i incidències • S’aixeca l’alerta del Pla VENCAT; a Rubí predominaren arbres caiguts i incidències menors; es recupera la normalitat. Abocadors i residus a Rubí: model, control i “mafia de la merda” • Descripció del cicle extractiu–rebliment: explotació d’àrids que deixa “forats” idonis per a abocaments. • Manca de control reiterada: camions que no passen per bàscula, abocaments tapats de seguida, i materials no admesos (fins i tot residus hospitalaris) en abocadors previstos només per a runes. • Testimoni directe d’antics càrrecs locals sobre descontrol administratiu general i sobre Can Canyadell. • Crítica a l’“economia de l’abocament”: negoci molt rendible i baix cost, anomenat col·loquialment “mafia de la merda”. • Reflexió estructural: cal reduir i gestionar millor els residus, revisar la llei d’envasos i el poder dels lobbies (p. ex. Ecoembes), i millorar la traçabilitat dels abocaments. “Qui ho controla? […] Al final no ho fa ningú i això comporta problemes.” Política estatal i catalana Sánchez, amnistia i relació amb Junts/ERC • Des de Brussel·les, Pedro Sánchez reafirma el compliment d’acords, respecta les decisions internes de Junts i deixa la porta oberta a una trobada amb Puigdemont: "Por supuesto… esas reuniones se producirán. ¿Cuándo? Cuando toque. Ahora ya tenéis el corte." • Llei d’amnistia com a eina de “normalització” i negociació de finançament: el Ministeri d’Hisenda convoca un CPFF al novembre (objectius d’estabilitat i debat sobre “finançament singular”). • Debat sobre possible conflicte d’interessos de Maria Jesús Montero (Hisenda i candidatura a Andalusia). Bloqueig polític, corrupció i tempos • Crítica al PP per una oposició de “no a tot”; risc d’inacció en finançament autonòmic. • Gürtel torna als jutjats; es comenta l’impacte electoral i l’interès del PP en avançar eleccions per esquivar el degoteig judicial. • Casos recents de sanitat andalusa i debat sobre responsabilitats polítiques. Partits catalans i riscos • Junts calibrant tensar la corda amb l’executiu per pressió de l’Aliança Catalana; ERC marca perfil propi sobre finançament. • Advertència sobre el cost per a Catalunya d’una eventual caiguda del govern central i l’avenç de l’extrema dreta. “S’ha de mirar més enllà… políticament pot sortir a compte, però ens pot perjudicar com a país.” Oci i cultura Fira del Vi de Rubí (13a edició) • Inauguració: avui 19.00 h (obertura a les 18.00 h). Música: Pirates Roomversions (dissabte 22.00 h), DJ Rosantí (divendres nit), i més. • Tast i preus: - Copa: 3 € - Copa + 3 tokens: 5 € - Copa + 8 tokens: 10 € - Tapes del Mercat Municipal per acompanyar • Consell: compra responsable de tokens. Rubí vitivinícola: passat i patrimoni • Posada en valor del passat vitivinícola de la ciutat: celler històric, vinyes i carros, i la importància de divulgar aquest llegat (més vídeos, exposicions, enquestes a la Fira). • Records intergeneracionals i transformació urbana: de les vinyes a polígons i habitatge, i canvis en varietats i pràctiques agrícoles. Agenda i recomanacions • “Més de 20” concerts recomanats al cap de setmana; nova imatge del web de Ràdio Rubí (recupera programes i agenda). • Anuncis culturals: Eric Clapton a Barcelona (maig 2026) i biopic de Bruce Springsteen als cinemes (amb alta participació de l’artista). “Pan i circ(o)”: advertiment irònic sobre l’excés d’entreteniments i la necessitat de pensar i participar.

  • 59'

    #1085 - Transports al Vallès, habitatge i crèdits ràpids

    Resum de l’episodi Context i participants Tertúlia conduïda per Belén Tierno amb Isidre Rubio, Conchita Jimeno, Pep Adelantado i Mariàngels Ruiz. Es debaten tres eixos centrals: transports i mobilitat, habitatge i polítiques públiques i crèdits ràpids/consum. Transports i mobilitat Intercanviadors Sant Cugat i la R8 (FGC–Rodalies) Projecte clau: intercanviadors a Hospital General i Volpalleres per connectar FGC amb la R8 (Granollers–Martorell) que passa per Rubí. Impacte: més connexions transversals (malla) sense haver de passar per Barcelona; millora d’accessos a municipis del Vallès i Baix Llobregat. Reptes: preocupació per la fiabilitat de Rodalies (retards, freqüències), i perquè la inversió arribi a obra efectiva (escepticisme sobre terminis i pressupostos). Busos urbans, escoles i equipaments Servei de bus a Rubí ben valorat en general (puntualitat), però: Hores punta escolars: saturació a l’Escardíbul cap a centres (Montllor/Monllor, Ramon Llull, Joan Maragall, JB Foix…), caldria més freqüència i gestió d’aforaments. Proposta: gratuïtat temporal per a acompanyants de menors amb T-16 en franges clau. Equipaments culturals (Auditori i Castell): accés difícil amb bus i barreres d’accessibilitat. Idees: microbusos de barri i/o escales mecàniques. Gestió de projectes públics Crítica a projectes i plecs “copiar-enganxar”, manca de revisió tècnica i externalitzacions en cadena; risc d’errors (exemples d’especificacions contradictòries). Alertes sobre l’ús acrític d’IA en redaccions i la necessitat de control i supervisió professional. Patrimoni i espai públic Xemeneia de l’Escardívol: obres de reparació en marxa després de anys d’espera. Plaça Pearson: debat sobre prioritats urbanes (imatge d’accés per FGC vs altres necessitats) i memòria històrica (la “pedra” del monument Pearson). Habitatge i polítiques públiques Arrelament com a criteri d’accés Proposta de Junts: prioritzar lloguer públic a qui tingui >10 anys d’empadronament (continuats o no). Debat: reconeix llaç amb la ciutat, però 10 anys pot ser excessiu i pot excloure qui encara no pot empadronar-se; caldrien matisos i garanties per evitar discrecionalitats. Mercat del lloguer i tensions Oferta escassa i proliferació de lloguers temporals; jovent que migra a Terrassa per preus més baixos. Regulació de preus: esment d’índexs i sancions a qui els supera; reclam d’una legislació més robusta i homogènia. Fons voltor i bancs (SAREB): impacte a comunitats (morositat, desatenció, ocupacions); demanda d’ús social de pisos buits, especialment els rescatats amb diners públics. Reflexió estructural: finançament de la política, pressió dels lobbies, paper de la justícia i de la premsa; necessitat de pactes i pressupostos per fer possible la política pública. Crèdits ràpids i consum Campanya de Consum L’Agència Catalana de Consum inspecciona 22 empreses físiques i 13 en línia per detectar publicitat enganyosa i clàusules abusives. Missatge central: prudència i informació abans de signar. "Ningú no dona duros a quatre pessetes" Riscos, pràctiques i publicitat Històrics i actuals casos d’usura (interessos molt alts, garanties sobre l’habitatge, pressions de cobrament). Targetes revolving i pagaments ajornats amb TAE elevats; finançament de vehicles on el “preu bonificat” exigeix finançar i amaga entrades i quotes finals (leasing). Crida a l’educació financera i a la transparència en publicitat (lletra petita, costos reals). Conclusions clau Transports: intercanviadors R8–FGC són un salt qualitatiu si s’asseguren freqüències i fiabilitat; ajustar busos en hores punta i millorar l’accessibilitat als equipaments. Habitatge: l’arrelament pot ser un criteri, però amb matisos; cal més oferta social, regulació efectiva i corresponsabilitzar bancs/fons. Consum: els crèdits ràpids tenen costos altíssims; informar-se, comparar TAE i desconfiar d’ofertes “massa bones”.

  • 59'

    #1077 - Salut mental, joves i mitjans; i fast fashion

    Visió general Tertúlia amb mirada local i social que enllaça tres eixos: salut mental i estigma, joves i consum d’informació, i impacte de la fast/ultra-fast fashion en la circularitat tèxtil, tancant amb acció cívica sobre reciclatge a Rubí. "Ja n'hi ha prou de tant judici... ja n'hi ha prou d'amagar el dolor per por, vergonya o per no incomodar." Temes principals Salut mental i estigma: Normalització, prevenció i corresponsabilitat de l’entorn; cas Alan Montoliu; impacte del bullying i de les xarxes; necessitat d’educació des de la base. Mitjans i llenguatge: Millores en el tractament informatiu, però encara hi ha camí; diversitat funcional vs. "discapacitat"; disseny universal per a la inclusió. Joves i informació: Projecte de subscripcions a premsa a Balears; dades d’ús de xarxes (Instagram/TikTok) i TV; reptes del paywall i alfabetització mediàtica. Fast/ultra-fast fashion i circularitat: Col·lapse de punts de recollida (Roba Amiga) per excés de roba barata i de poca qualitat; límits de la reutilització/reciclatge; dilema ètic vs. poder adquisitiu. Ciutadania i reciclatge a Rubí: Nova campanya municipal amb kits de separació i anticipació a la futura taxa comarcal i identificació per targeta. Punts destacats Salut mental: estigma, educació i entorn Estigma persistent tot i la millora respecte fa 10-20 anys; la ficció sovint reforça arquetips negatius. Dades greus: 1 de cada 10 sanitaris ha pensat en suïcidi o s’ha autolesionat l’últim any → símptoma de burnout i urgència de cures als cuidadors. El cas Alan Montoliu evidencia com bullying i entorns hostils poden esdevenir letals; cal formació per acompanyar i prevenir. Crida a la corresponsabilitat social: no només adaptar-se la persona amb trastorn; l’entorn ha d’aprendre a relacionar-se sense revictimitzar. Bones referències audiovisuals (p. ex. Atypical) per comprendre trastorns com l’autisme, però cal traslladar l’aprenentatge a la vida real. Context local: ampliació de serveis a CAP Sant Genís, nou centre de dia prop del CAP Anton de Borja; reforç de DAPSI i CESMIG. Mitjans, llenguatge i disseny universal Millora en no vincular crims a diagnòstics (“l’assassí amb esquizofrènia”), però cal formació continuada a redaccions. El CAC ha publicat guies/llibres blancs; debat viu sobre terminologia: diversitat funcional vs. condició legal de discapacitat. Impuls al disseny universal: solucions que serveixen a tothom (tipografies llegibles, rampes, colors inclusius, etc.). Joves i informació: hàbits i polítiques públiques Balears subvenciona subscripcions (29.000 €; 500 altes el 1r any). Objectiu: hàbit lector i esperit crític davant desinformació. Debat: cal diners públics o poden fer-ho els propis mitjans amb períodes gratuïts per a joves? Dades clau (Eurobaròmetre): 49% joves s’informen per xarxes socials (més via Instagram, després TikTok). 20% a Espanya (26% UE) via plataformes de notícies online. 44% encara consumeixen informatius a televisió (cada cop també a la carta, p. ex. 3CAT). El paywall expulsa joves cap a continguts menys rigorosos; facilitats d’accés poden retenir-los en fonts fiables. Fast/ultra-fast fashion i crisi de la circularitat La ultra-fast fashion aboca grans volums de roba barata i de baixa qualitat als contenidors → col·lapse de Roba Amiga i entitats socials. Efectes: Baixa reutilització en botigues de segona mà (demanda qualitat). Reciclatge tèxtil limitat per fibres de mala qualitat. Augment del percentatge que acaba a valorització energètica (cremat com a combustible). Dilema social: consciència ambiental/ètica vs. sous i cistella de la compra; la roba barata és sovint l’única opció immediata. La segona mà online (Vinted, Wallapop) afegeix circularitat peer-to-peer i alleuja contenidors. Alternatives locals i accés Opcions km 0 i cooperatives (p. ex. “Ecobodum”) poden ser assequibles si es coneixen; manca comunicació i visibilitat. Solucions: boca-orella, xarxa comunitària, suport mediàtic local, i ajust d’horaris/ubicació per facilitar l’accés. Rubí: reciclatge i nova taxa Campanya municipal amb informadors a la plaça de l’Estació: entrega de bosses plegables per fraccions i cubell d’orgànica; guia pràctica de separació. Preparació per a futura taxa comarcal de residus i ús de targeta als contenidors; cal aprendre bé què va a cada fracció. Conclusions La salut mental exigeix enfocament integral: educació, entorns responsables, mitjans formats i serveis reforçats. Per a joves i informació, cal acostament a les seves plataformes i reduir barreres d’accés a contingut rigorós. La ultra-fast fashion trenca la circularitat: urgeix millorar qualitat, regular fluxos i impulsar consum conscient viable. Accions locals com la campanya de reciclatge a Rubí són clau per convertir discurs en pràctica quotidiana.