Més de la meitat dels rubinencs té problemes econòmics

Respecte a les dades econòmiques, un 42% dels enquestats diu que no té dificultats per arribar a final de més però gairebé la resta demet que té problemes per pagar la llum, l’aigua o el gas (14,8%); la hipoteca o el lloguer (13%), les despeses de climatització (11%) o les despeses d’alimentació (8%). La majoria, però, el 37% diu que pot pagar totes aquestes despeses però que li costa arribar a final de mes.

La majoria dels rubinencs estan contents de viure a la ciutat

La meitat dels rubinencs viuen a la ciutat des de fa més de 20 anys, el 75% dels enquestats està satisfet de viure a Rubí i el nivell de satisfacció per viure a la ciutat augmenta amb l’edat. Això vol dir que el 60% dels que tenen més de 75 anys estan molt satisfets de viure a Rubí membre que en la franja dels 16 als 25 és només un 28%. La majoria d’enquestats (53%) creu que la seva ciutat és coneguda per la seva indústria però el 58% voldria que ho fos per la seva cultura i també per la industria, la investigació i la solidaritat. Tots aquests temes han estat triats pel 31% de la població.

Els rubinencs valoren sobre tot l’Illa de vianants el 41% li dona un notable a aquest projecte i el 14% un excel·lent. Per contra l’aparcament és el tema que treu pitjor nota: un 3,2. El 40% creu que és molt deficient. Als rubinencs els importa la seguretat (38%), l’aparcament (18%) i la neteja (15,8%). L'alcaldessa, Ana Maria Martínez, s'ha mostrat satisfeta dels resultats de l'enquesta sobre temes com l'Illa de Vianants i ha admès que treballarà per seguir millorant els aspectes negatius.

{mp3}talls_noticies/2019/01.%20Gener/210119enquesta%201{/mp3}

Informació i valoració de serveis i activitats

El 60% dels enquestats considera que està poc o gens informat de les actuacions de l’Ajuntament i el 33% creu que el consistori és poc o gens transparent. En aquest darrer punt, la majoria dels enquestats considera que la transparència és normal (36%)

 El més conegut i valorat a la ciutat és la Festa Major. La coneixen el 95% dels enquestats i li donen una nota de 7,7. La Fira de Nadal la coneix el 88% i té una nota de 7; el Mercadal el coneix el 85% de la població i té un 6,82. Respecte als serveis municipals, la biblioteca és la que obté millor nota amb un 8,2. Segueixen la Font del Ferro amb un 7,9 o la Torre Bassas amb un 7,5. Pitjors resultats obté Serveis Socials amb un 6,2   dels enquestats

Respecte als mitjans de comunicació, Internet i les xarxes socials. El mitjà de comunicació més seguit és el Diari de Rubí. El 28% de la població l’utilitza per informar-se. El 10% fa servir Rubitv, prop del 5% Radio Rubí i el 2,4% la revista municipal La ciutat. Amb tot, la majoria d’enquestats (62%) voldrien ser informats per les xarxes socials de l’Ajuntament i un 60% per cartells en taulers públics.La xarxa social més utilitzada a diari pels rubinencs és Facebook. Gairebé el 40% dels enquestats reconeix fer-la servir diverses vegades al dia. Prop del 35% fa servir a diari Youtube, el 29% Instagram i el 14% Twitter.

Valoració de l'equip de govern i la ciutat

L’enquesta també pregunta pel coneixement de l’alcaldessa i la seva acció de govern. Més de la meitat dels enquestats coneix la màxima edil i el 33% valora la gestió de l’equip de govern amb notable o excel·lent; un 35% la considera correcta i un 15% regular o deficient. La consulta pregunta als enquestats la seva percepció de la ciutat respecte a fa un any.La majoria (49%) creu que Rubí està igual, un 30% creu que està millor i prop d’un 20%, millor. Finalment, es pregunta sobre l’actuació de l’Ajuntament i el 42% diu que és correcta. El 26% creu que és bona o molt bona, i el 25% dolenta o molt dolenta.

La majoria dels rubinencs són d'esquerres

Respecte a la ubicació política dels rubinencs en l’eix dreta-esquerra, l’enquesta recull que gairebé el 43% dels rubinencs se situen en partits del centre-esquerra a l’extrema Esquerra; els que es posicionen a la dreta en totes les seves vessants són el 6,5% i els de centre un 12,7%. El 30% dels rubinencs defuig aquesta classificació ideològica.