Abocadors, MAT, o Zona de Baixes Emissions: les claus mediambientals de l'any

L'aturada judicial al dipòsit de Can Balasc i l'arribada prevista de la línia de molt alta tensió de Forestalia han estat els temes que han marcat l'any a Rubí pel que fa al medi ambient. 12 mesos en els quals la ciutat també s'ha hagut d'adaptar a les noves normatives derivades del canvi climàtic i la sequera, com la Zona de Baixes Emissions o les restriccions d'aigua.

✍🏼 David García

Després d'anys de lluita, aquest mes de maig saltava la notícia: el TSJC anul·lava l'autorització ambiental del futur abocador de TMA -Grupo Sánchez a l'extractiva de Can Balasc. La decisió judicial retardarà anys la possible posada en marxa del dipòsit i, en tot cas, l'empresa haurà de tornar a fer el tràmit per autoritzar un llistat de residus que, pel precedent creat, hauria de ser més restringit. Des de la notificació judicial fins a finals d'any, no hi ha hagut cap moviment públic sobre aquest projecte.

L'activitat dels abocadors de residus i el risc que n'arribin més és una de les amenaces més clares per a l'entorn natural de Rubí, i aquest 2023 també ha destacat per l'aprovació del nou Pla d'Extractives. L'instrument pretén posar fre a nous abocadors i pedreres mentre n'hi hagi altres en marxa, i posa importants condicionants als nous projectes. Just aquest mes de desembre, el Ple ha aprovat el text refós, que s'envia per a la seva aprovació definitiva a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona.

Un dels macroprojectes en els quals podria afectar la nova normativa podria ser el Call300, les 40 hA d'extractiva que l'empresa Tejala ha demanat fer a la serra de Can Riquer. La sol·licitud és del 2022 i, enguany, no consta cap posicionament públic al respecte, només la redacció d'alguns informes contraris de l'Ajuntament de Rubí a la tramitació.

Però la problemàtica dels abocadors encara ha deixat una notícia important més aquest 2023: la decisió de la Fiscalia de Medi Ambient d'acceptar la petició de l'agrupació local d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) d'investigar les possibles irregularitats al voltant de l'abocador de Can Canyadell. Mesos després de la denúncia, els republicans signaven un acord d'estabilitat pressupostària i dels grans projectes de ciutat amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Tot i l'apropament, la denúncia segueix el seu curs, tal com confirmava el grup municipal d'ERC al Ple de novembre.

La MAT de Forestalia, molt a prop

Un dels aspectes més polèmics de la transició energètica són els macroprojectes de renovables. Es tracta de la idea de fer parcs eòlics i fotovoltaics a zones rurals i transportar després l'electricitat cap als nuclis urbans a través de línies d'alta tensió. I això és exactament el que vol fer l'empresa aragonesa Forestalia amb desenes de parcs a l'Aragó i Lleida que evacuaran l'energia a Rubí. I, per transportar-la, una nova MAT paral·lela de 400 kV i 220 kV que creuarà la serra d'Oleguera cap a la subestació elèctrica de Can Balasc.

La mateixa empresa avançava al setembre el que uns dies després recollia el BOE: que el Ministeri de Transició Ecològica li havia atorgat la declaració ambiental favorable. Fa uns dies, arribava l'autortizació prèvia, un dels últims tràmits abans de tenir el permís per començar a construir.

El primer trimestre de 2024 s'espera que Forestalia refaci el projecte original amb les condicions de Moncloa (com soterrar part del traçat) i el torni a presentar a exposició pública per aconseguir l'autorització definitiva. L'empresa es mostra prudent i encara no comparteix cap calendari sobre el possible inici de les obres.

Llum verda a la Zona de Baixes Emissions

Aquest 2023 també ha estat important l'aprovació (de moment, inicial) de la futura Zona de Baixes Emissions de Rubí. Les restriccions de pas als vehicles més contaminants pel centre de la ciutat començaran a aplicar-se a finals de l'any vinent durant els dies d'episodi ambiental, i seran una realitat diària el 2025.

Tant el projecte com l'ordenança reguladora estan pendents de la seva aprovació definitiva, després de la llum verda inicial. El govern d'Ana María Martínez va aprovar el primer tràmit de l'ordenança en solitari, amb una oposició dividida: per a ERC, l'AUP i els comuns, el projecte proposat no és gens ambiciós; i per a PP i VOX, és massa restrictiu.

El problema de l'aigua

I com a la resta de Catalunya, la sequera ha afectat notablement Rubí aquest any, tot i que sembla que esquivarem l'entrada a fase d'emergència fins al gener. Fins ara, Rubí ha complert amb els límits establerts en les fases d'alerta, excepcionalitat i preemergència. A més, el Pla de Sequera de la Generalitat atorga uns llindars de consum màxim lleugerament més alt a poblacions com la nostra, amb un alt pes de la indústria. Així, en la fase actual de les restriccions (preemergència), Rubí té una dotació màxima de 261 litres per habitant i dia, per damunt dels 210 litres establerts per a les ciutats sense tant pes del segon sector.

Les restriccions d'aigua s'han notat en els aspectes més evidents, com la prohibició d'omplir fonts ornamentals o la limitació del reg del verd urbà als casos necessaris per a la supervivència de l'arbrat. Però també, en qüestions més simbòliques, com haver de prescindir d'activitats de Festa Major amb un notable consum d'aigua. Es tracta de propostes que ja eren petits clàssics de la ciutat, com l'Holi Dolly o el correaigües del Bòjum.

I encara sobre l'aigua, la tragèdia de la Rierada continua portant cua en la planificació de projectes futurs. I és que les previsions de fer un nou pavelló de gimnàstica artística a Cova Solera o pisos a l'entorn de l'Escardívol han encès les alarmes de grups com l'AUP, que recorden que es tracta d'una zona amb risc d'inundació. La construcció, però, està permesa sempre que es compleixin les restriccions i cotes exigides per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i tot apunta que tots dos projectes tiraran endavant.