
#1098 - Llistes d’espera, ajuts socials i estratègia d’IA
Punts clau Llistes d’espera sanitàries desbocades als centres de referència de Rubí (Mútua de Terrassa i Hospital de Terrassa), amb incompliments generalitzats dels terminis del CatSalut. Cas extrem: digestologia a Mútua, 424 dies. Debat sobre infrafinançament vs. gestió, el pes de l’atenció primària i la necessitat de consens en el model públic/privat, amb demanda de més transparència i d’equitat laboral dins del sistema concertat. Nou reglament d’ajuts socials: els ajuts de subsistència deixen de tractar-se com a subvencions per agilitzar l’accés; revisió anual per adaptar criteris a la realitat de Rubí. Debat sobre burocràcia, garanties i la renda bàsica universal. Estratègia catalana d’IA (fins 2030): 1.000 M€ per impulsar un núvol públic, cobertura fibra i 5G al 100%, i reduir tràmits un 40%. Enfoc en competitivitat, però es posa l’accent en qualitat de vida i l’impacte real en serveis públics com la sanitat. Sanitat: llistes d’espera i model Dades clau i context oficial Els dos hospitals de referència incompleixen els terminis del CatSalut per a especialistes (30 dies preferent, 90 dies ordinària), mentre que les quirúrgiques no urgents compleixen perquè el límit és alt (365 dies). Mútua de Terrassa: digestòleg, 424 dies; traumatologia, ~5,5 mesos; neurologia, ~3,5 mesos; oftalmologia, 94 dies; urologia, 93 dies. En proves, TAC 56 dies (relativament àgil). Hospital de Terrassa: cardiologia >7 mesos, traumatologia ~6 mesos; digestologia (47 dies) i al·lergologia (72 dies) dins termini; altres proves, fins a 272 dies (ressonància/prova d’esforç). El col·lectiu ciutadà Reclama Rubí Sanitat confirma que l’espera és el problema més denunciat. La consellera alerta de l’envelliment (≥65 anys = 20% població) i demana pressupostos per un pla de xoc: "No es facin il·lusions. Si no arriben més recursos, no es resoldrà." Finançament, gestió i primària Divergència entre falta de recursos i eficiència en la gestió. Es reclama reforçar l’atenció primària (prevenció, resolució precoç) per descongestionar hospitals. Es reconeix millora respecte l’època de retallades, però el repte demogràfic pressionarà el sistema. Model públic/privat, consens i transparència Debat obert sobre el model mixt i la seva inèrcia política. Es veu difícil un consens estable per canvis estructurals per la fragmentació parlamentària i els interessos en joc. Es reclamen: • Més transparència (especialment a Mútua) en dades de gestió i costos. • Equitat laboral: «mateixa feina, mateixa retribució» dins el sistema concertat, abordant també l’accés per oposició. Crida a la coherència ciutadana en l’ús del sistema públic/privat. Usuari, educació sanitària i recepta social Educar en l’ús responsable (evitar urgències per quadres menors) i reforçar la pedagogia (p. ex. ús d’antibiòtics). Reconeixement del valor d’atenció relacional (especialment gent gran) i de la recepta social (activitat física, clubs de lectura) per salut física i mental. "Tenim marge de millora? Millorem-ho. Exigim? Exigim. Però hem de defensar el que tenim." Ajuts socials: canvi de reglament i agilitat Què canvia Els ajuts bàsics (vestir, allotjament, alimentació) deixen de tractar-se com subvencions per passar a ajuts assistencials: permet tramitar amb més rapidesa i evitar bloquejos (p. ex. deutes amb Hisenda). Revisió anual del reglament per adaptar-se a la realitat social de Rubí. Debat: garanties vs. burocràcia i renda bàsica Millorar eficiència i simplificar tràmits sense perdre el caràcter garantista en la gestió de recursos públics. Recordatori de colls d’ampolla: Llei de Dependència amb tramitacions lentes; quan intervenen diverses administracions, l’eficiència es ressent. Rol dels ajuntaments: necessiten marcs jurídics més clars i unificats per aplicar polítiques socials amb agilitat. Mirada a mitjà termini: debat sobre Renda Bàsica Universal per reduir la dependència d’ajuts puntuals. Intel·ligència artificial: inversions i impacte Línies d’acció (2030) 1.000 M€: 8 eixos, 88 actuacions. Núvol públic i infraestructures digitals (+20% d’eficiència operativa). Fibra i 5G al 100% del territori (200 M€) per tancar la bretxa digital territorial. Reducció de tràmits del 40% i formació de 30.000 treballadors públics. Debat obert: qualitat de vida i serveis Objectius declarats: competitivitat, qualitat de vida i prosperitat. Es demana mesurar l’impacte real en serveis públics (p. ex. reduir llistes d’espera a sanitat) i assegurar que els beneficis arriben a la ciutadania, no només a agents privats. Ús quotidià i límits Experiències d’ús diari: redacció assistida, cerca contextual, suggeriments de contingut. Cal criteri humà: l’IA pot errar o gestionar malament grans volums de dades; important validar i formar-se. Altres Obertura amb actualitat local: operatiu dels Mossos per estafes financeres immobiliàries i meteo (arriba l’estiuet de Sant Martí).



