Infopodcast
3'
Infopodcast 18 de novembre 2025
Avui parlem del Pla territorial sectorial d'habitatge, d'Oriol burés i els premis Butaca i d'una activitat per nens al barri d'El Pinar.
Tots els episodis · 2025
2341 episodis disponibles
Filtra per programa
episodis
337-360 de 2341
Rubí al dia, de 8 a 9 h1hRubí al dia, de 8 a 9 h del 18/11/2025
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Sonido vinilo59'Sonido vinilo del 17/11/2025
José Verde recupera els discos en viníl de les dècades dels 70, 80 i 90. Cada dilluns a les 22 h
Musical Express1hMusical Express del 17/11/2025
El programa on hi trobaràs totes les cançons que han fet història, i que tenen una història al darrere. Una hora amb els millors èxits de tots els temps punxats per Francesc Vila. A més, especial atenció al country.
Notícies Vespre14'#1061 - Notícies Vespre del 17/11/2025
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Notícies Migdia30'#265 - Habitatge social, Nadal i residus a Rubí
Resum general del podcast Programa informatiu de RÀDIO RUBÍ que recorre l’actualitat local i comarcal amb especial focus en habitatge social, gestió de residus, campanya de Nadal a Rubí i altres temes de ciutat (conflictes veïnals, obres, cultura i salut). Al tram final, s’hi afegeixen breus peces de l’àmbit comarcal. Habitatge: Pla Territorial Sectorial d’Habitatge Objectiu del pla i impacte a Rubí • Es presenta el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge 2024-2044, aprovat l’octubre de 2024. • Inclou 163 municipis catalans qualificats com a àrees de demanda residencial forta i amb mercat d’habitatge tensionat. • Rubí forma part d’aquesta llista: - L’objectiu és que l’any 2044 el 15% dels habitatges principals del municipi estiguin destinats a polítiques socials (lloguer social, protecció oficial, etc.). • El pla és l’instrument de planificació per a 20 anys de polítiques públiques d’habitatge, desplegant els mitjans previstos a la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge. Necessitats socials i col·lectius vulnerables • A Rubí, segons el Pla Local d’Habitatge, els col·lectius amb més necessitats d’habitatge social són: - Joves - Gent gran • Es remarca la distància enorme entre: - la realitat econòmica de les famílies - i els preus del mercat immobiliari, que dificulten l’accés a un habitatge digne. Solidaritat urbana i increment de parc social • El pla fixa objectius de solidaritat urbana: - aquests 163 municipis concentren el 80% de la població catalana - cada un d’ells haurà d’assolir el 15% d’habitatges destinats a polítiques socials abans de 2044. • En paral·lel, es fixa un objectiu global d’increment del parc de lloguer social: - el Pla Marc vol arribar al 9% del parc d’habitatges principals de Catalunya en forma d’habitatge de lloguer social. - caldrà generar prop de 275.000 habitatges en 20 anys. - actualment, Catalunya no arriba al 2% d’habitatges destinats a polítiques socials. Efecte sobre els preus i mesures específiques "Quan tu més habitatge social poses o més habitatge públic poses al mercat, el que fas també és que els preus baixin... És un win-win per la societat." — Jordi Martínez, tècnic de ProUrsa • S’exposa la lògica econòmica: - augmentar el nombre d’habitatges socials i públics baixa els preus del mercat privat, - perquè una part de la demanda es desplaça cap a aquests habitatges més assequibles. • Tipus d’habitatges que compten com a política social: - lloguer social - habitatges de protecció oficial - habitatges cedits a xarxes de mediació social - pisos amb contractes de lloguer per sota del preu de mercat • El pla inclou línies específiques per: - àrees rurals - rehabilitació d’edificis - lluita contra el sensellerisme - dret de les dones i infants a l’habitatge - dret a un habitatge digne i adequat per a les persones grans Gestió de residus i deixalleries de proximitat Pressupost del Consorci de Residus del Vallès Occidental • El Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental aprova el pressupost per al 2026: - gairebé 58 milions d’euros - un augment del 14,23% respecte al 2025. • El pressupost es destina principalment a inversions a dues plantes: - Centre de Tractament de Residus (CTR) – fracció Resta - planta de Can Barba – fracció Orgànica Ampliació de Can Barba i modernització del CTR • Projecte d’ampliació de Can Barba: - dotació de 48–49 milions d’euros (Agència de Residus de Catalunya + fons europeus Next Generation / UE) - permetrà doblar la capacitat: de 25.000 a 60.000 tones anuals de fracció orgànica - es preveu l’inici de les obres el 3r trimestre de 2026. "Hem de recollir millor, però també hem de tractar millor. No serveix que recollim millor si després no tenim capacitat de tractament." — Rafa Hueto, president del Consorci • Objectiu global: - millorar la recollida selectiva als municipis - i alhora modernitzar els sistemes de tractament per aprofitar millor cada fracció. Punts zero i suport als municipis • Es desplega la xarxa de deixalleries de proximitat o punts zero: - 3 nous espais: un a Rubí, un a Sabadell i un a Terrassa - el servei entrarà en fase operativa l’últim trimestre de 2026. • Programa PRAE (recollida d’alta eficiència per municipis de menys de 50.000 habitants): - es desplegarà a Viladecavalls, Vacarisses, Sant Llorenç Savall (probable Sant Manat per error), Ullastrell i Rellinars (noms deduïts, el tall té petites imprecisions) • Es manté la col·laboració amb municipis més grans, com Rubí, per dissenyar nous models de recollida selectiva. Educació ambiental • Hi ha una partida de 70.000 € per a accions de sensibilització i educació ambiental dins el Pla de Prevenció de Residus i Recursos 2025-2030: - visites guiades - tallers formatius - projectes de compostatge - accions contra el malbaratament alimentari Conflicte a la Plaça Manuel Miralles Posició de l’AFA de l’escola Pau Casals • L’AFA de l’escola Pau Casals expressa el seu profund malestar per la retirada dels bancs de la Plaça Manuel Miralles, just davant l’escola. • Argumenten que: - és un espai molt utilitzat per la comunitat educativa (famílies, avis i veïns) - han demanat un informe o expedient que justifiqui la decisió, sense haver rebut resposta - no descarten presentar una queixa al Síndic de Greuges si no hi ha interlocució. • Històricament, el mobiliari d’aquesta plaça ha estat objecte de continus canvis: - 2018: es retiren contenidors i s’hi posen jardineres i bancs - posteriorment, aquests bancs desapareixen sense avís - l’AFA presenta instàncies i recull signatures; l’Ajuntament al·lega queixes veïnals - 2024: acte de conciliació entre AFA i dos veïns → es col·loquen cadires individuals a l’abril - l’Ajuntament torna a retirar aquestes cadires. "Aquests vaivents per part de l’administració local... ara te’ls col·loco, ara te’ls trec... és el que deixa descol·locades les famílies." — Albert Consola, membre de l’AFA Resposta de l’Ajuntament de Rubí • L’Ajuntament de Rubí explica que ha retirat els bancs: - com a resposta a queixes de veïns molt propers - perquè els bancs afavorien l’estada de persones que impedien el descans a les cases més properes. • El consistori recorda que, en el marc del pacte de pressupostos 2025 entre Esquerra Republicana i el Partit Socialista: - es va acordar col·locar mobiliari urbà a la Plaça Manuel Miralles - amb el compromís de treure’l si tornava a generar molèsties al veïnat. Obres als polígons industrials de Rubí • L’Ajuntament inicia un pla de millora de la via pública als polígons, dins el Pla Director de Polígons: - objectiu: modernitzar aquests espais i fer-los més competitius per a l’economia local. Fases i carrers afectats • Primera fase (abans d’acabar 2025): - retirada de vegetació i empavimentació de voreres al carrer Verdi - posteriorment, actuació al carrer Beethoven. • A partir de gener de 2026: - asfaltat dels carrers Chopin i Wagner - millores de paviment al carrer Leonardo da Vinci i a l’avinguda de Can Sucarrats. • Es preveuen afectacions puntuals d’accés a empreses i adaptacions en el servei de recollida d’escombraries. • Pressupost del projecte: una mica més de 341.000 €, adjudicat a Barcino Group Obres i Serveis. • Durada aproximada: 16 setmanes. Campanya de Nadal a Rubí: “El Nadal brilla amb tu” Encesa de llums i protagonisme del Mag Rubisenc • Lema de la campanya: “El Nadal brilla amb tu”. • Presentació oficial: acte teatralitzat a l’Antiga Estació. • Programa amb 240 activitats per a totes les edats. • Encesa de llums de Nadal: - data: divendres 28 de novembre - hora: a partir de dos quarts de set de la tarda - lloc: davant l’Ajuntament, a la Plaça Pere Aguilera (implícit, seu habitual). • El Mag Rubisenc anuncia la data des del seu “laboratori” en vídeo i torna a ser figura central del relat nadalenc. "Les Melquiades... són l’ànima del Nadal i d’allò que segurament totes i tots esperem amb molta il·lusió." — Ana María Martínez, alcaldessa de Rubí El fil narratiu dels Melquíades • Per tercer any consecutiu, el programa gira al voltant dels Melquíades, ajudants del Mag Rubisenc. • Rol en la campanya: - acompanyen els infants durant l’encesa de llums - actuen com a fil conductor de les activitats nadalenques. • Calendari destacat: - Espectacles de la Casa de Melquíades: fins al 30 de desembre, davant de l’Ajuntament - La Fàbrica dels Melquíades: del 20 al 30 de desembre a El Celler - Campament del Mag Rubisenc: del 2 al 4 de gener a l’Arborètum - 5 de gener: els Melquíades guien l’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Recuperació d’El Casino i implicació de la ciutat • Element molt destacat: recuperació d’El Casino com a espai central de la programació nadalenca: - 15 dies de visites dramatitzades - activitats infantils - balls - marató de contes. • Participació de diferents òrgans i entitats: - Consell dels Infants – aporta la mirada dels més petits - Consell de la Gent Gran – desitja que tothom pugui gaudir de nou d’El Casino - Comerç Rubí – impulsa: - el Tió Gegant - el Trenet de Nadal - campanya de vals de Nadal per fomentar el comerç local. • La programació es pot consultar a: - web rubi.cat/nadal - i properament a l’app oficial de la ciutat. Festival Rubisound 1413: música local al Pinar • Arriba una nova edició del Festival Rubisound 1413, aparador de la música local organitzat per RÀDIO RUBÍ i el programa Rubisound. • Data i lloc: - dissabte 29 de novembre - Espai 14/13, al barri del Pinar - entrada gratuïta. Format i entitats participants • Es manté el format de mostra d’entitats musicals locales. • Entitats que seleccionen els grups: - Rubirroc - La Sònica - Acció Cultural Rubí - L’Aurora - Jazz Rubí (anomenat també Jar Rubí al tall) - Societat Blues Rubí. • Robert Fernández, conductor del programa Rubisound, és una de les veus que presenta la programació. Franja matinal de swing • Gran novetat: franja matinal al carrer: - horari: de dos quarts d’una a les dues del migdia - lloc: exterior de l’Espai 14/13 - música: repertori swing amb Jazz Rubí - inclou una classe oberta de ball lindy hop. "Una classe oberta en la qual la gent podrà venir i aprendre el lindy hop o perfeccionar el que ja coneix." — Robert Fernández Programació nocturna de concerts • A partir de les 20.00 h comencen els concerts de nit: Societat Blues Rubí + Hicks (Barcelona) • Blues i fusions amb la proposta de l’entitat local i la banda convidada. We Rock Mondays (proposta de Rubirroc) – cap a les 21.15 h • Grup creat expressament per al festival, amb músics referents de l’escena local que aniran entrant i sortint de l’escenari. Aurora Brothers Band – cap a les 22.30 h • Banda de versions vinculada a l’Espai Sociocultural de la CGT, amb clàssics de rock, blues i funk i arranjaments propis. Random Fighters – un dels plats forts de la nit • Grup de rap, hereu de la mítica banda Gran Pueblo. • Integrants destacats: el rubinenc Javier El Rubio, el terrassenc Edu Don Vuelo, Mike P i DJ Gray. Proposta de La Sònica per tancar la nit • Iniciativa de Ruts Rigi, amb Ugo Otto a la veu i Haoyme Budokai al trombó. • Més informació i detalls de grups i horaris a radiorubi.cat. Cultura: Oriol Borés i els Premis Butaca • L’actor i director rubinenc Oriol Borés opta a 3 Premis Butaca per l’espectacle musical Ànima. Nominacions • Ànima acumula 10 nominacions en 9 categories. • Nominacions específiques per Borés: - Millor direcció (juntament amb Víctor Casademunt i Gara Roca) - Millor vestuari - Millor actor de musical (categoria que comparteix també amb Víctor Casademunt). • Els Premis Butaca tenen un valor emocional especial per a l’artista: "Recordo que quan començava a estudiar teatre em comprava entrades per anar a les gales dels Premis Butaca... De cop estar nominat amb Ànima, i a millor direcció, és un somni." — Oriol Borés Gala i seguiment • Cerimònia dels Premis Butaca: - hora: a partir de les 20.00 h - lloc: Pavelló Municipal d’Esports de Premià de Mar. • Es pot seguir gratuïtament a través de la plataforma Xarxa Més, amb registre previ. • Es anuncia que demà Oriol Borés serà convidat al magazín Rubí al dia per parlar: - dels resultats dels premis - i de la pròxima estada d’Ànima al Teatre Tívoli de Barcelona. Sàhara Occidental: 50 anys dels Acords de Madrid • Coincidint amb els 50 anys dels Acords de Madrid, el Servei de Cooperació de l’Ajuntament de Rubí rep: - Mafut Mohamed Lamín Bekari (NOVAQ) - Mohamed Mayara (Equipe Média) - Albert Giral (Caps Catalunya – projecte Rubí Solidari). • Emmarcat al projecte “Veus des de la resistència” i en un informe sobre vulneracions de drets humans al Sàhara Occidental. Denúncia de la situació saharaui • Els representants saharauis denuncien que, mig segle després: - la població continua sota ocupació i repressió - existeix un mur de 2.700 km que divideix famílies - hi ha vigilància constant i persecució als territoris ocupats. • Es reclama que l’Estat espanyol assumeixi la seva responsabilitat en la descolonització. • Es critica l’última resolució del Consell de Seguretat de l’ONU per ser contradictòria. Paper dels campaments i dels mitjans saharauis • La mobilització continua: - als campaments de refugiats de Tinduf (Algèria) - als territoris ocupats - i a la diàspora - reclamant un referèndum d’autodeterminació pendent des de fa més de 30 anys. • Equipe Média és una de les poques fonts directes del territori: - el Marroc impedeix l’entrada de premsa - persegueix periodistes locals - alguns són empresonats per documentar abusos. Protagonisme de les dones saharauis "La societat saharaui no s’entendria sense la resistència i la lluita de les dones saharauis." — Albert Giral • Les dones saharauis han tingut un paper clau: - van aixecar i organitzar els campaments de refugiats de Tinduf mentre els homes eren al front - als territoris ocupats, van tirar endavant la resistència. • Moltes han estat desaparegudes, torturades o víctimes de violacions. • També són les principals responsables de documentar i visibilitzar les vulneracions de drets humans, recollides als informes anuals. • El proper informe inclourà més d’un centenar de vulneracions registrades el 2024. • S’alerta que el Marroc utilitza repressió, detencions, estrangulament econòmic i difamació per silenciar activistes. Informació comarcal: salut i educació Prematuritat a l’Hospital de Sabadell (Taulí) • A l’Hospital de Sabadell (Taulí): - 6 de cada 100 infants que hi neixen són prematurs - això equival a uns 120 nadons l’any (abans de la setmana 37). • Rang de prematuritat: - setmana 34–37: prematurs amb més possibilitats de sobreviure - setmana 28–34: més risc - sota les 28 setmanes: gran prematuritat. • El Servei de Neonatologia tracta tant el nadó com la família. "El pell amb pell o el mètode cangur és el més important en aquest procés de la prematuritat." — Encarna González, infermera de la unitat • Dels 300 nadons ingressats el 2024 a la unitat neonatal del Taulí, un 40% són prematurs. Deteriorament de centres educatius a Sant Cugat • A Sant Cugat del Vallès, els danys causats per les pluges del 6 de novembre en diversos centres educatius han estat la “gota que ha fet vessar el got” per a les AFAs. • La coordinadora d’AFAs denuncia: - deteriorament i manca de manteniment a moltes escoles i instituts públics - problemes que s’agreugen amb episodis de pluja forta. "No pot ser que cada vegada que plogui s’hagi d’interrompre l’activitat, posar galledes per recollir aigua de les goteres o no poder entrar per la porta principal perquè cau una cascada d’aigua." — Carme Roca, coordinadora d’AFAs • S’ha presentat una instància a tres bandes (Ajuntament, Departament d’Educació i Consell Comarcal, implícit) per coordinar actuacions urgents. El temps • Inici de setmana amb temps tranquil i assolellat, atmosfera nítida i neta. • Vent: - ja bufant a Terres de l’Ebre - s’accentuarà a la Costa Brava a la tarda i vespre. • Núvols i precipitació: - alguns núvols baixos cap a l’Ebre, sense pluja - nubolades a Garrotxa, Ripollès, Selva, Gironès, interior de l’Empordà, Montseny - possibilitat d’alguns ruixats a la tarda/vespre en aquests sectors - núvols enganxats al Pirineu (Aran, nord d’Andorra, nord del Pallars Sobirà) amb flocs de neu al voltant dels 1.700 m. • Temperatures: - agradables amb sol - però dimarts farà més fred que dilluns - tendència a baixada progressiva al llarg de la setmana, acabant amb fred d’hivern. Informació de servei • Recordatori final de la ràdio: - les notícies es poden seguir a radiorubi.cat i a les xarxes socials de RÀDIO RUBÍ - el periodista David García Entrena torna als butlletins horaris a partir de les 16 h. Idees clau • Habitatge: Rubí haurà de destinar 15% dels habitatges a polítiques socials l’any 2044, en el marc del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge. • Residus: el Consorci incrementa el pressupost fins a 58 M€, amplia Can Barba i crea punts zero a Rubí, Sabadell i Terrassa. • Espai públic: conflicte a la Plaça Manuel Miralles per la retirada de bancs davant l’escola Pau Casals, amb visions contraposades entre AFA i Ajuntament. • Nadal: campanya “El Nadal brilla amb tu”, protagonitzada pel Mag Rubisenc i els Melquíades, amb 240 activitats i la reobertura d’El Casino com a espai central. • Cultura local: èxit i reconeixement a Oriol Borés i el musical Ànima als Premis Butaca. • Solidaritat internacional: Rubí dona veu a la resistència saharaui i denuncia vulneracions de drets humans al Sàhara Occidental. • Salut comarcal: el Taulí de Sabadell atén una proporció significativa de nadons prematurs, posant èmfasi en el pell amb pell. • Educació: AFAs de Sant Cugat reclamen inversions urgents per combatre el deteriorament de centres educatius.
Els esports al dia29'Els esports al dia del 17/11/2025
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
Les Gildes54'Les Gildes 17/11/25
La tertúlia més jove de Ràdio Rubí. La Irene, la Mila, la Martina, l'Ona i la Sofia amenitzen l'hora del vermut amb els temes més 'girly'
Rubí al dia, d'11 a 12h53'#745 - Festival Rubisound i recomanacions d’oci
Resum general del programa En aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h, Lídia Martín condueix un espai molt magazín centrat en dos grans blocs: • Autobombo de RÀDIO RUBÍ parlant a fons del Festival Rubisound 1413 (segona edició) amb Albert Solé i Robert Fernández • Secció habitual de cinema i sèries amb els crítics Jacint Furnols i Víctor Pérez, amb diverses recomanacions (i alguna advertència) Al voltant d’aquests blocs, el programa incorpora efemèrides musicals (RuPaul i The Rolling Stones), promoció d’entrades de cinema del cicle Gaudí i breus apunts de graella de la pròpia emissora. 1. Presentació de l’hora magazín i continguts del dia Context del programa • L’hora comença amb Lídia Martín recordant l’estructura diària de Rubí al dia, d'11 a 12h: - Franja informativa inicial amb Pamela Martínez Ortega - Tertúlia posterior amb una altra presentadora - Butlletí de notícies amb Patrícia Díaz Barroso - I finalment, aquesta quarta hora més magazín • S’anuncia que és dilluns 17 de novembre de 2025 i que avui el programa farà “una mica d’autobombo” sobre activitats de RÀDIO RUBÍ. Avanç de continguts Lídia avança els temes del dia: • Festival Rubisound 1413: - Se celebrarà el 29 de novembre a l’Espai 14/13, al barri del Pinar - Es parlarà amb Albert Solé (director de RÀDIO RUBÍ) i Robert Fernández (responsable del programa Rubisound) sobre novetats, cartell i filosofia del festival - Es remarca el focus en música i talent local • Promoció cultural: - Invitacions de cinema per al 19 de desembre, pel·lícula Molt lluny dins del Cicle Gaudí - Es recorda el telèfon de participació 93 588 59 60 per aconseguir entrades gratuïtes • Secció de sèries i cinema (dilluns): - Crític Jacint Furnols: • La larga marxa (adaptació de Stephen King) • La invasió dels bàrbars (cinema en valencià, memòria històrica) - Crític Víctor Pérez: • Sèrie Muerte por un rayo (Netflix) • Sèrie It: Bienvenidos a Derry (HBO Max i altres plataformes via canals associats) 2. Efemèrides musicals: RuPaul i “Supermodel” "You better work" – Supermodel (RuPaul) RuPaul i l’efemèride • Sona “Supermodel (You Better Work)”, hit de RuPaul del 1993, que la locutora defineix com a tema «molt modern» però ja amb dècades d’història. • Es recorda la trajectòria de RuPaul Andre Charles: - Naixement: 17 de novembre de 1960, San Diego (Califòrnia) - Ofici: drag queen, actor, cantant, compositor i presentador de TV - La cançó Supermodel li dona projecció mundial, però se subratlla que ha continuat produint molta obra posteriorment. La secció d’efemèride serveix d’entrada musical i de transició cap al bloc central dedicat al Festival Rubisound 1413. 3. Bloc central: Festival Rubisound 1413 i ecosistema musical de Rubí 3.1. Introducció a la conversa • A les 11:15 aproximadament, Lídia introdueix clarament el tema: No us equivoqueu, avui no és divendres, no són les 9 de la nit, no és el Rubisound que comença ara, estem al Rubí al dia… però anem a fer autobombo i a parlar del Rubisound. • Es destaca que el focus és la segona edició del “Festival Rubisound 1413” i que s’emetrà des de l’Espai 14/13 (barri del Pinar). • Convidats a l’estudi Estudi Ferrer i Domingo: - Robert Fernández: conductor del programa musical Rubisound i peça clau del festival. Diu que se sent «com a peix fora de l’aigua» per estar al micro i no a la taula de control. - Albert Solé: director de RÀDIO RUBÍ i presentador de Parlem amb l'alcaldessa, aquí en rol d’organitzador del festival. 3.2. Com neix i com es consolida el festival Albert Solé explica el procés: • No havia organitzat mai un concert ni un festival, i descriu l’experiència com “molt intensa”, amb poc marge de temps per preparar l’edició 2025. • Objectius principals: No perdre l’edició d’enguany i consolidar el projecte iniciat l’any anterior. Fixar el festival com una cita anual estable: > Últim dissabte de novembre, a l’Espai 14/13, Festival Rubisound 1413. Projecció a futur: ja pensen en l’edició 2026 i en evolucionar el format. • Context històric: - A Rubí hi ha hagut 11 edicions de festivals Rubisound en formats diversos (fins i tot a la Festa Major). - El format actual, concentrat a l’Espai 14/13 i vinculat directament al programa de ràdio Rubisound, és encara molt recent (segona edició). 3.3. Funció de la ràdio local i del festival Albert defensa el paper de RÀDIO RUBÍ: • Una ràdio local ha de ser el mitjà que dona veu als clubs esportius i als músics locals, perquè: - Si no ho fa la ràdio del municipi, «no els fa cas ningú». - Hi ha molta música i molta vida musical a Rubí que no travessa la frontera de la ciutat, excepte alguns casos com Sergi Estella. • El programa Rubisound és l’eina regular per difondre aquesta escena, i el Festival Rubisound 1413 és una extensió física que reforça: - La presència de la música local - La col·laboració entre entitats (totes les associacions musicals de la ciutat) - El vincle amb RÀDIO RUBÍ i la seva audiència. 3.4. L’Espai 14/13 i el seu futur • Es confirma que, “de moment”, el festival es farà a l’Espai 14/13, però no es descarta que en 10 anys la ubicació pugui canviar. • Importància de l’equipament: - L’any anterior el festival va omplir l’aforament i quasi «va morir d’èxit», demostrant el potencial de la sala. - Es remarca que és un espai «magnífic» que cal promoure i potenciar per a concerts i activitats culturals. • Situació actual i millores: - Per motius de seguretat, l’aforament permès és inferior al que físicament hi podria cabre. - S’està treballant per guanyar capacitat homologada sense alterar l’estructura física. - Això obrirà «possibilitats brutals» per a entitats i podria convertir-se en una sala d’ús regular i coordinat. 4. Novetat 2025: Jornada matinal swing & lindy hop al carrer 4.1. Format vermut i música swing La gran novetat d’aquesta edició és una jornada matinal vinculada al festival: • Es preveu fer-la al carrer, a l’exterior de l’Espai 14/13, si el temps ho permet. • Estarà protagonitzada per: - AJR (Associació de Jazz en Rubí): una de les entitats musicals veteranes de la ciutat, especialitzada en jazz, swing i música negra. - El seu repertori serà principalment swing (es menciona també bebop però s’aclareix que el gruix és swing). • Horari i ambient: - Format vermut cap a les 12:30 h (dos quarts d’una). - Es busca un clima de “solet, bon rotllo i bona música”. 4.2. Ball en directe amb Fem l’Indie (Sant Cugat) Per completar l’experiència swing, s’hi afegeix ball en directe: • Professors de lindy hop de l’associació Fem l’Indie (Sant Cugat): - Alguns membres són de Rubí o viuen entre Rubí i Sant Cugat. - Oferiran una iniciació / masterclass oberta de swing i lindy hop. • Particularitats destacables: Inicialment volien portar un CD amb la seva música, però els organitzadors els confirmen que tindran música en directe amb l’orquestra de l’AJR. Aquesta sinergia genera molta il·lusió entre els ballarins. • Dinàmica de l’activitat: Mitja hora de classe oberta per a tots els nivells: tant iniciació com possible perfeccionament per a qui ja balla. Després, concert d’una hora i mitja aproximadament perquè la gent pugui ballar i gaudir. • Aspecte social i d’imatge: Lídia i els convidats comenten l’“outfit” retro swing: gorres tipus parisines, faldilles, sabates específiques per ballar… S’evoca l’estètica de pel·lícules com Rebeldes del Swing i la idea de la música com a eina de resistència: Música i ball com a forma de revelar-se i d’afrontar la guerra i les dificultats. 4.3. Festival com a mostra d’entitats musicals de Rubí El festival es defineix també com a “Festival / Mostra d’entitats musicals de Rubí”: • Participen totes les sis entitats musicals de la ciutat, cadascuna aportant un estil diferent. • Objectiu: que el públic pugui veure i escoltar la diversitat musical de Rubí, i que les entitats siguin protagonistes. A més, el festival és gratuït i hi haurà samarretes de regal (vegeu apartat 5.3). 5. Jornada nocturna: cartell complet del Festival Rubisound 1413 5.1. Estructura general de la nit La sessió nocturna (indoor a l’Espai 14/13) reuneix totes les entitats amb actuacions encadenades: • Obertura de portes 30 minuts abans del primer concert (cap a les 19:30). • 6 entitats musicals representades amb diferents bandes i estils: blues, rock, versions 70–90, hip-hop 90’s i reggae / sound system. 5.2. Detall d’actuacions i horaris 1) 20:00 – 20:45 h (aprox.) – De Hicks (Societat de Blues de Rubí) • Entitat: Societat de Blues de Rubí. • Banda convidada: De Hicks, formació jove procedent del Taller de Blues de Barcelona. • Estil: blues amb una veu femenina molt destacada (Carla), descrita com a madura i potent malgrat la joventut. Funció: obrir el festival nocturn i començar a omplir l’Espai 14/13 com a espai de referència. 2) 21:15 – 22:00 h (aprox.) – We Rock Monkeys (Rubí Rock) • Entitat: Rubí Rock. • Banda: We Rock Monkeys (s’aclareix el nom correctament, després d’un petit lapsus de la presentadora). • Característiques: - Formació creada exclusivament per al festival. - Nucli bàsic de 5–6 músics, però amb fins a 12 músics passant per l’escenari. - Format proper a una jam session: hi ha improvisació controlada, amb entrades i sortides planificades. • Estil: rock amb esperit festiu i rotllo de colla, fidel a la filosofia de Rubí Rock. 3) 22:30 – 23:15 h (aprox.) – Aurora Brothers Band (Espai Sociocultural de l’Aurora) • Entitat: Espai Sociocultural de l’Aurora, una de les entitats més actives en programació musical a Rubí. • Banda: Aurora Brothers Band. • Estil i repertori: Banda de versions que ret homenatge a música de les dècades 70, 80 i 90. Barreja de rock clàssic, blues, funk i altres estils. Integrada per músics molt experimentats, amb moltes taules d’escenari. 4) 23:45 – 00:30 h (aprox.) – Random Fighters (Acció Cultural de Rubí) • Entitat: ACR – Acció Cultural de Rubí. • Banda convidada: Random Fighters. • Context i estil: L’any anterior havien triat els Stopify, que van tenir un èxit massiu. Enguany aposten per un altre gènere: hip-hop clàssic 90’s. Random Fighters es presenta amb una intro en to de videojoc (Street Fighter), amb l’estètica de choose your fighter. • Components i genealogia musical: Javier Rubio (Rubí) Edu Dombuelo (Terrassa) Mike Pee i DJ Gray Són considerats hereus de la mítica banda Gran Pueblo, molt vinculada a RÀDIO RUBÍ. • Característiques: Artistes ja veterans, amb família, però que mantenen el flow i les ganes de produir nou material. Es preveu una actuació molt energètica i carismàtica per al tram final de la nit. 5) 00:45 – 01:30 h (aprox.) – Redland Sound System feat. Ugo Otto & Jaime Budokai (La Sònica) • Entitat: La Sònica, altra entitat molt activa que impulsa reggae i cultura sound system a Rubí. • Proposta: Redland Sound System amb: - Featuring Ugo Otto - Participació especial de Jaime Budokai (Jaime Tron / Jaime Muñiz), conegut per programes mítics de RÀDIO RUBÍ. • Estil: reggae / dub / sound system per tancar el festival amb bona vibra. • Dinàmica escènica: Dani fa de selector / DJ, mesclant temes i aplicant filtres. Ugo Otto posa la veu i l’energia vocal. Jaime Budokai aporta línies de trombó que creen un flow especial i un clima de festa. • Aquesta combinació ja es va veure a l’inici del festival anterior, però ara amb un “upgrade” més potent per a la cloenda. 5.3. Samarretes i incentius per al públic • El festival és totalment gratuït, tant la part matinal com la nocturna. • Es regalaran samarretes del Festival Rubisound: - Disseny nou cada any, inspirat en el cartell oficial (enguany, amb un personatge cubista fent les “banyes roqueres”). - Es repartiran a: • Assistents a la sessió matinal • Assistents a la sessió nocturna, sobretot als qui arribin a primera hora. • Es recomana arribar d’hora per assegurar-se samarreta. 5.4. Logística i invitació final • Localització: Espai 14/13, barri del Pinar. • Accés: - Es destaca que és un lloc on es pot aparcar fàcilment, especialment en horari de tarda/nit. - També s’hi pot arribar amb la línia 1 d’autobús, que deixa a prop (encara que els dissabtes hi hagi menys freqüència). • Tancament del bloc: Lídia, Albert i Robert insisteixen que no hi ha excusa per no venir: • Música local de qualitat • Entrada gratuïta • Samarretes gratis • Retrobar-se amb amics i coneguts Es remarca que el festival reforça el paper de RÀDIO RUBÍ com a promotora de la música local. • Es deixa caure que hi podria haver una sorpresa extra per a la gent de la ràdio, però sense revelar detalls. 6. Efemèride cinema: Martin Scorsese i “Gimme Shelter” Després del bloc del festival, el programa torna a una efemèride cinematogràfica: • Sona “Gimme Shelter” dels The Rolling Stones. • Motiu: commemoració dels 83 anys del director Martin Scorsese (Martin Charles Scorsese), nascut el 17 de novembre de 1942 a Flushing, Nova York. • Lídia recorda que “Gimme Shelter” és una de les cançons més utilitzades per Scorsese en la seva filmografia, present en almenys tres pel·lícules del director. • Es convida els oients a trucar al 93 588 59 60 si volen discutir aquesta dada o afegir-hi precisions. Aquesta transició dona peu a la secció de crítica de cinema i sèries. 7. Secció de cinema i sèries amb Jacint Furnols i Víctor Pérez 7.1. Panorama de cartellera Lídia connecta amb Jacint Furnols i Víctor Pérez per la secció de dilluns: • Jacint comenta que la setmana següent arriben entre 16 i 18 estrenes, una saturació que compara amb unes «rebaixes» on s’aboca a sales tot allò que portava temps guardat en calaix. • Es destaca que, amb tanta rotació, moltes pel·lícules només duren una o dues setmanes en cartellera, de manera que cal afanyar-se per veure-les. 7.2. Pel·lícula: La larga marxa (adaptació de Stephen King) “És interessant, és interessant… ens parla de l’amistat i de com ser humans en moments límit.” Fitxa i context • Adaptació de la novel·la “The Long Walk” (1979) de Stephen King, publicada sota el pseudònim Richard Bachman (esmentat com Richard Baumann en antena). • Gènere: distopia (no pròpiament terror). • Amb Mark Hamill en el repartiment (doblat per Salvador Vidal en castellà, comentat en clau de “veu mítica”). Premissa argumental • En uns Estats Units dictatorials i ultraconservadors després d’una guerra, el programa de TV més vist és una cursa mortal: - Un grup de joves (50 a la pel·lícula, 100 a la novel·la) caminen sense parar. - El guanyador tindrà “tot el que vulgui” i podrà treure la seva família de la misèria. - La resta estan condemnats a morir. Temes principals • Amistat i humanitat: - Enmig de la situació extrema, la pel·lícula mostra que encara hi ha espai per a la solidaritat i per ser persones. • Fragilitat de la democràcia: - Jacint insisteix que la pel·lícula s’inscriu en una onada de ficcions que mostren EUA com una dictadura o en ple retrocés democràtic. - Ho relaciona amb altres adaptacions distòpiques de King, com la propera d’The Running Man (coneguda al cinema com Perseguido / The Running Man amb Arnold Schwarzenegger). Valoració crítica • Jacint admet que esperava una obra més problemàtica i li ha sorprès positivament: - Considera que la pel·lícula interessa més pel que diu sobre el moment polític i social que no pas pels elements de “por” clàssica. - Troba, però, que el final no està massa ben resolt. Exhibició • Es projecta en diverses sales, com: - Sabadell – Cinesa Eix Macià - Cinesa Parc Vallès - I altres cinemes de Barcelona i rodalia. 7.3. Sèrie: Muerte por un rayo (Netflix) Premissa • Sèrie centrada en l’assassinat del president nord-americà James A. Garfield, el 20è president dels EUA. • Enfocament narratiu: - Mostra el pas de Garfield de senador discret a president, càrrec que no desitja especialment. - El relat el presenta com un líder molt avançat per a la seva època, amb idees que podrien haver impulsat els EUA en una direcció més progressista. Personatges principals • Michael Shannon interpreta el president James A. Garfield. • Matthew Macfadyen interpreta l’assassí Charles Guiteau, un home amb problemes mentals. Temes clau • Construcció i destrucció d’un líder: - De granja i vida tranquil·la a la Casa Blanca. - Mort ambigus: el treuen a trets, però la causa última de la mort no és tan simple; la sèrie juga amb aquest detall. • Il·lusió americana vs. realitat: La sèrie mostra que els EUA es construeixen sobre idees de llibertat i oportunitat que, en la pràctica, no es compleixen per a la gran majoria. Víctor subratlla la vigència actual dels temes tot i situar-se al 1880. • Malaltia mental i marginació: El personatge de Guiteau no és només un “boig aïllat”: • Té problemes mentals, però també és empès per una societat que el menysprea i ignora. • La sèrie mostra com el rebuig social contribueix a portar-lo fina a l’atac final. Valoració • Víctor la considera molt bona i útil per descobrir una part poc coneguda de la història dels EUA. • Destaca la complexitat dels personatges i la reflexió crítica sobre el mite americà. Disponibilitat • Es pot veure a Netflix. 7.4. Pel·lícula: La invasió dels bàrbars (cinema en valencià i memòria històrica) “És una pel·lícula més que interessant i molt ben feta, que recupera la memòria històrica en valencià.” Fitxa i llengua • Títol: La invasió dels bàrbars. • Director: Vicent Monsonís. • Idioma: valencià. • Adapta una obra de teatre de Xema Cardenya. Estructura temporal • Dues línies temporals entrellaçades: Final de la Guerra Civil (1939) i primera postguerra, en plena repressió franquista. Vuitanta anys després, seguim la neta del protagonista, que treballa com a conservadora del Museu del Prado. • La protagonista actual (interpretada per Olga Alamany, destacada per Jacint com a molt bona actriu) busca: El cos d’un familiar afusellat o mort i enterrat en una fossa comuna. És una història de recerca de la memòria i justícia per la família. Temes principals • Memòria històrica i fosses comunes: - La pel·lícula connecta la repressió franquista amb la lluita actual per recuperar les restes de desapareguts. • Identitat lingüística i cinema en valencià: Jacint recorda que Monsonís ja havia estrenat Dripping en dues versions (valencià i castellà). El públic va respondre amb 35.000 espectadors en versió valenciana i només 2.000 en castellà. Això porta el director a decidir fer cinema només en valencià, reivindicant la llengua i la producció pròpia. Producció i distribució • La pel·lícula ha pogut estrenar-se gràcies a: Subvencions rebudes abans del canvi polític a la Generalitat Valenciana (abans del retorn del PP). Un micromecenatge (crowdfunding) en què participen més de 1.000 persones per finançar la promoció quan el pressupost inicial s’esgota. • Distribució: Ha tingut una presència notable a cinemes de comarques valencianes. A Catalunya es pot veure a sales com Cinemes Girona (Barcelona) i altres, tot i que amb poca continuïtat i pocs horaris. Valoració • Jacint la considera molt ben feta cinematogràficament i reivindica la importància de fer i veure cinema en valencià. • Subratlla el bon nivell de producció i interpretació, especialment de la protagonista. 7.5. Sèrie: It: Bienvenidos a Derry (HBO Max) “Això és una successió de ‘jumpscares’. A mi m’ha avorrit força.” Origen i context • Preqüela televisiva de les pel·lícules “It” (2017) i “It: Chapter Two” (2019) dirigides per Andy Muschietti, basades en la novel·la homònima de Stephen King. • Produïda per HBO, però Víctor comenta un canvi de línia de la cadena: D’un HBO centrat en sèries d’autor originals a una etapa amb moltes sèries d’IP (marques conegudes, franquícies) i adaptacions. Argument i enfocament • La sèrie torna a la ciutat fictícia de Derry i a les conegudes desaparicions de nens, però a manera de preqüela respecte als esdeveniments de les pel·lícules. • Manté elements clàssics de terror d’It, amb el pallasso Pennywise com a amenaça central (tot i que després de 3 episodis Víctor encara no ha vist clarament el Bill Skarsgård en el seu paper icònic). Problemes detectats per Víctor • Pressupost limitat: - Alguns efectes especials i cromes es veuen pobres i deslluïts per al que s’espera d’una producció HBO. • Excessiu ús de “jumpscares”: - Molt ensurt sobtat, però sense tensió narrativa sostinguda. - Passats uns quants episodis, els espants deixen d’impressionar i es tornen repetitius. • Manca d’interès argumental: Víctor troba que ni la història ni els personatges arriben a enganxar ni a aportar gaire de nou a l’univers d’It. La sèrie li sembla avorrida i sense rumb clar (“no sé per on agafar-la”). Valoració • Tot i no tenir crítiques tan dolentes en general, per a Víctor no té “massa d’HBO” i és una decepció en comparació amb la primera pel·lícula d’It, que considera notablement superior. • Lídia pregunta si surt el Bill Skarsgård; després de tres capítols, Víctor encara el continua buscant. Disponibilitat • Es veu principalment a HBO Max, tot i que pot estar accessible via canals o paquets a Movistar i Amazon que redistribueixen contingut d’HBO. 8. Cloenda del programa • Després de la secció de crítiques, Lídia: Agraeix la participació de Jacint Furnols i Víctor Pérez. Recorda que es retrobaran dilluns vinent amb més recomanacions. • Tanca anunciant l’arribada del butlletí informatiu local i recordant que Rubí al dia, d'11 a 12h tornarà l’endemà a les 8 del matí amb la franja informativa. Tags • RÀDIO RUBÍ • Rubí al dia • Festival Rubisound 1413 • Rubisound • Espai 14/13 • Albert Solé • Robert Fernández • Lídia Martín • música local • entitats musicals de Rubí • Societat de Blues de Rubí • Rubí Rock • Espai Sociocultural de l’Aurora • Acció Cultural de Rubí • La Sònica • De Hicks • We Rock Monkeys • Aurora Brothers Band • Random Fighters • Redland Sound System • Ugo Otto • Jaime Budokai • AJR (Associació de Jazz en Rubí) • Fem l’Indie • swing • lindy hop • festival de música • Pinar • samarretes promocionals • RuPaul • Supermodel (You Better Work) • The Rolling Stones • Gimme Shelter • Martin Scorsese • Stephen King • La larga marxa • Running Man • Muerte por un rayo • James A. Garfield • Michael Shannon • Matthew Macfadyen • It Bienvenidos a Derry • HBO Max • Netflix • cinema en valencià • La invasió dels bàrbars • Vicent Monsonís • Xema Cardenya • Olga Alamany • memòria històrica • Guerra Civil • fosses comunes • crítica de cinema • sèries de televisió • cultura local • agenda cultural de Rubí Seccions amb temps (start_second / end_second) {"start_second":16, "end_second":91, "section_title":"Introducció a l’hora magazín i continguts del dia", "section_summary":"Presentació de l’hora de magazín de ‘Rubí al dia, d'11 a 12h’ amb Lídia Martín; recordatori de l’estructura diària del programa i avanç dels continguts: autobombo de RÀDIO RUBÍ, Festival Rubisound 1413, promoció d’entrades de cinema i secció de sèries i cinema amb Jacint Furnols i Víctor Pérez."} {"start_second":91, "end_second":216, "section_title":"Promoció cultural i recordatori de la secció de cinema", "section_summary":"Lídia explica que parlaran del Festival Rubisound 1413 i anuncia també la disponibilitat d’invitacions gratuïtes per al film ‘Molt lluny’ del Cicle Gaudí; es menciona el funcionament del telèfon per aconseguir entrades i es recorda que els dilluns hi ha secció fixa de sèries i cinema, amb les pel·lícules i sèries que es comentaran més endavant al programa."} {"start_second":287, "end_second":469, "section_title":"Efemèride musical: RuPaul i ‘Supermodel’", "section_summary":"Sona la cançó ‘Supermodel (You Better Work)’ de RuPaul com a efemèride; Lídia recorda que és un hit del 1993 i repassa la biografia bàsica de RuPaul Andre Charles (naixement el 1960 a San Diego, trajectòria com a drag queen, actor, cantant, compositor i presentador). Es destaca que el tema li va donar fama mundial, però que la seva carrera és molt més àmplia."} {"start_second":512, "end_second":800, "section_title":"Orígens i objectius del Festival Rubisound 1413", "section_summary":"Inici de la conversa amb Albert Solé i Robert Fernández sobre la segona edició del Festival Rubisound 1413. Albert explica que mai havia organitzat un festival i que l’experiència ha estat molt intensa per la manca de temps. Es detalla l’objectiu de consolidar el festival com a cita anual l’últim dissabte de novembre a l’Espai 14/13, el paper de RÀDIO RUBÍ com a promotora de clubs esportius i músics locals, i la importància de donar visibilitat a la música feta a Rubí. Es contextualitza també la història prèvia dels festivals Rubisound en altres formats."} {"start_second":800, "end_second":1129, "section_title":"Gran novetat: jornada matinal de swing i lindy hop al carrer", "section_summary":"Es presenta la principal novetat de l’edició 2025 del Festival Rubisound 1413: una jornada matinal al carrer en format vermut. L’AJR (Associació de Jazz en Rubí) oferirà un concert de swing (i una mica de bebop) amb orquestra en directe, mentre professors de l’associació Fem l’Indie (Sant Cugat) impartiran una iniciació / masterclass de lindy hop i swing. Es descriu l’ambient desitjat (solet, bon rotllo, ball, outfits retro) i es remarca que l’activitat és gratuïta i oberta a tothom, tant per a iniciació com per a ballarins experimentats. Es reforça la idea del festival com a mostra d’entitats musicals de Rubí, amb la participació de les sis entitats de la ciutat."} {"start_second":1129, "end_second":1421, "section_title":"Jornada nocturna: filosofia del festival i samarretes", "section_summary":"Abans de detallar el cartell, s’explica la filosofia de la jornada nocturna del festival: totes les entitats musicals de Rubí hi són presents i es busca mostrar la diversitat de música local en un format de concerts encadenats. Es recorda que el festival és gratuït i que es regalaran samarretes amb un disseny nou cada any, inspirat en el cartell oficial. Es comenta també el treball per ajustar l’aforament de l’Espai 14/13 als requisits de seguretat per poder acollir més públic, i es reivindica l’espai com una futura sala d’ús regular i coordinat per a entitats."} {"start_second":1421, "end_second":1869, "section_title":"Cartell complet de la nit del Festival Rubisound 1413", "section_summary":"Robert Fernández desgrana el cartell detallat de la jornada nocturna del 29 de novembre a l’Espai 14/13. S’anuncia l’obertura de portes mitja hora abans i s’expliquen, en ordre, les actuacions: 1) De Hicks, banda de blues jove apadrinada per la Societat de Blues de Rubí, amb la veu destacada de la Carla; 2) We Rock Monkeys, formació exclusiva creada per Rubí Rock per al festival, amb esperit de jam session i fins a 12 músics passant per l’escenari; 3) Aurora Brothers Band, banda de versions de l’Espai Sociocultural de l’Aurora, amb repertori de rock, blues i funk dels 70, 80 i 90; 4) Random Fighters, proposta d’Acció Cultural de Rubí, banda d’hip-hop hereva de Gran Pueblo amb membres com Javier Rubio i Edu Dombuelo, que aportarà un flow 90’s molt marcat; 5) Redland Sound System amb Ugo Otto i Jaime Budokai (Jaime Tron / Muñiz) a càrrec de La Sònica, que tancarà amb reggae / sound system i trombó en directe. Es remarca el caràcter festiu, la gratuïtat, la facilitat d’aparcament al Pinar i l’arribada en bus (línia 1)."} {"start_second":1885, "end_second":1996, "section_title":"Efemèride de cinema: Martin Scorsese i ‘Gimme Shelter’", "section_summary":"Lídia canvia de bloc posant ‘Gimme Shelter’ dels Rolling Stones per celebrar els 83 anys del director Martin Scorsese, nascut el 17 de novembre de 1942. Es recorda que aquesta cançó s’ha utilitzat en almenys tres pel·lícules del director i s’anima els oients a trucar al 93 588 59 60 per discutir o ampliar aquesta informació."} {"start_second":2203, "end_second":2507, "section_title":"Crítica: ‘La larga marxa’ (Stephen King) al cinema", "section_summary":"Inici de la secció de cinema i sèries amb Jacint Furnols i Víctor Pérez. Jacint comenta la saturació de la cartellera, amb 16–18 estrenes la setmana següent, i presenta ‘La larga marxa’, adaptació de ‘The Long Walk’ de Stephen King (pseudònim Richard Bachman). Explica la distopia d’uns EUA ultraconservadors on un programa de TV organitza una marxa mortal entre joves: el guanyador obté tot el que vol i la resta moren. Destaca els temes d’amistat, humanitat en situacions límit i retrocés democràtic, i connecta la pel·lícula amb altres adaptacions distòpiques de King com ‘The Running Man’. Valora el film com a interessant i més potent pel seu context polític que pel terror, tot i criticar un final poc resolt. Es mencionen cinemes on es projecta, com Cinesa Eix Macià i Parc Vallès."} {"start_second":2536, "end_second":2713, "section_title":"Crítica sèrie: ‘Muerte por un rayo’ (Netflix)", "section_summary":"Víctor Pérez recomana la sèrie ‘Muerte por un rayo’ a Netflix, centrada en l’assassinat del president nord-americà James A. Garfield. Explica que la sèrie retrata l’ascens involuntari de Garfield a la presidència i el presenta com una figura avançada a la seva època, amb idees que podrien haver canviat més ràpidament la història dels EUA. Michael Shannon interpreta Garfield i Matthew Macfadyen, l’assassí Charles Guiteau, un personatge amb problemes mentals empès també pel rebuig i el menyspreu social. La sèrie contraposa el mite de la llibertat i l’oportunitat americana amb la realitat de desigualtats estructurals i mostra com temes del 1880 continuen sent actuals. Víctor la considera molt bona i útil per descobrir aquesta part de la història."} {"start_second":2762, "end_second":2984, "section_title":"Crítica: ‘La invasió dels bàrbars’ (cinema en valencià i memòria històrica)", "section_summary":"Jacint Furnols comenta ‘La invasió dels bàrbars’, film de Vicent Monsonís rodat en valencià i adaptació d’una obra de Xema Cardenya. Explica l’estructura en dues línies temporals: el final de la Guerra Civil i la postguerra, amb la repressió franquista, i 80 anys després, amb la neta del protagonista, conservadora del Museu del Prado, que busca les restes del seu familiar en fosses comunes. Es posa en valor la defensa del cinema en valencià, recordant que una pel·lícula anterior de Monsonís (‘Dripping’) va tenir molta més afluència en versió valenciana que en castellà. Jacint destaca la qualitat tècnica, la interpretació d’Olga Alamany i el paper del micromecenatge (més de 1.000 persones) que va permetre promocionar la pel·lícula. Es cita la seva projecció a Cinemes Girona i altres sales, amb poques sessions."} {"start_second":3000, "end_second":3180, "section_title":"Crítica sèrie: ‘It – Bienvenidos a Derry’ (HBO Max)", "section_summary":"Víctor Pérez analitza la sèrie ‘It: Bienvenidos a Derry’, preqüela de les pel·lícules d’It (2017 i 2019) dirigida també per Andy Muschietti. Tot i ser produïda per HBO, Víctor critica que sembli una sèrie d’IP de baix perfil, amb pressupost limitat i efectes especials (cromes) pobres per al nivell esperable. La trama torna a Derry i a les desaparicions de nens, però l’ús abusiu de ‘jumpscares’ fa que la por es torni rutinària i avorrida. Víctor comenta que, després de tres episodis, la sèrie no el convenç, ni per història ni per personatges, i que encara no ha pogut gaudir del Bill Skarsgård com a Pennywise amb la força que tenia a la primera pel·lícula, que considera molt superior. Conclou que la sèrie no té gaire de l’antic segell HBO i recomana prudència."} {"start_second":3180, "end_second":3240, "section_title":"Tancament de la secció i del programa","section_summary":"Lídia acomiada Jacint Furnols i Víctor Pérez, agraint-los les recomanacions. Recorda que la informació local actualitzada arriba tot seguit i que ‘Rubí al dia, d'11 a 12h’ tornarà l’endemà al matí. Es tanca així una hora marcada per la promoció del Festival Rubisound 1413 i per les crítiques de cinema i sèries."}
Entrevistes Rubí al dia11'#2060 - Pla territorial d’habitatge a Catalunya 2044
Resum del contingut Context i motiu del pla Es presenta el pla territorial sectorial d'habitatge de la Generalitat, un document de més de 500 pàgines. Neix per dos motius principals: Ja està previst a la llei d’habitatge 18/2007. La situació actual del mercat d’habitatge a Catalunya exigeix una resposta estructural per part de les administracions. El pla fixa línies estratègiques per als pròxims 20 anys, sobretot en l’àmbit de l’habitatge social. Per què un pla a 20 anys vista? L’habitatge és un problema estructural, no conjuntural: no es pot planificar només a 1–2 anys. Canvi en el model de convivència: Abans era habitual que hi visquessin 4, 5 o 6 persones en un habitatge. Ara hi ha més llars unipersonals i llars de 2 persones. Tot i tenir una població similar o lleugerament superior, les unitats familiars són més petites, i calen més habitatges. El pla vol aportar solucions estructurals i no només respostes puntuals a emergències. Dos objectius centrals per al 2044 Solidaritat urbana Increment del règim social de lloguer Solidaritat urbana Afecta 163 municipis amb forta demanda d’habitatge, que concentren més del 80% de la població catalana. Aquests municipis, entre els quals hi ha Rubí, tenen l’obligació que l’any 2044: El 15% dels habitatges principals estiguin destinats a polítiques socials: Lloguer social Habitatges de protecció oficial (HPO) Habitatges cedits a xarxes de mediació social Habitatges amb lloguer inferior al preu de mercat, etc. Objectiu global de lloguer social L’any 2044, el 9% dels habitatges principals de Catalunya han de ser habitatges en règim de lloguer social. El lloguer social és aquell: Amb preu per sota del mercat. Destinat a unitats de convivència amb ingressos continus, però insuficients per assumir els preus del mercat lliure. Mecanisme de mancomunitat entre municipis Els municipis amb forta demanda poden mancomunar-se per assolir conjuntament el 15% de parc social. Exemple: Rubí, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell podrien fer un projecte conjunt en què: Rubí tingués el 10% i Terrassa el 18%, però la mitjana conjunta arribés al 15%. El projecte mancomunat ha de justificar: Motiu i raons socials de la proposta. Beneficis per al conjunt del territori implicat. La Generalitat ha d’acceptar aquests projectes. Termini per presentar projectes mancomunats: Només durant els primers 4 anys del pla, és a dir, fins al 2028. Necessitat de 275.000 habitatges de lloguer social Catalunya ha de incorporar més de 275.000 habitatges de lloguer social en 20 anys. Motiu principal: manca estructural d’habitatge social. Actualment, no s’arriba al 2% del parc d’habitatges en règim de política social. A països de la Unió Europea com Àustria, Dinamarca o els Països Baixos, aquests habitatges superen el 20% del parc total. Hi ha una gran distància entre: La realitat econòmica de moltes famílies (fins i tot amb feina fixa i ingressos estables). Els preus que marca el mercat. "El mercat demana uns preus que estan molt lluny [...] per moltes persones que tenen feina fixa, que treballen, que tenen uns ingressos constants." L’augment d’habitatge social és clau perquè l’administració pública pugui donar resposta a aquestes necessitats. A més, si s’incrementa l’oferta d’habitatge social i públic, també es pot forçar una baixada dels preus privats: Més oferta a preus baixos → la demanda es desplaça cap a aquests habitatges. Els propietaris privats han de baixar preus per competir. Es planteja com un escenari guanyador per a la societat (win-win): Es cobreixen necessitats socials. Es tendeix a moderar o reduir preus del mercat lliure. Per què el 50% del sòl HPO ha de ser per a lloguer? El pla estableix que el 50% de les reserves de sòl per HPO s’han de destinar a habitatge de lloguer. Motiu 1: Mobilitat i rotació social Lloguers socials amb contractes de 7 anys (aprox.) permeten: Que les famílies paguin durant anys un preu inferior al mercat. Això facilita que puguin estalviar. Després d’aquest període, poden accedir amb més opcions al mercat privat (lloguer o compra). Motiu 2: Mantenir el patrimoni públic Si l’Ajuntament és el propietari dels habitatges de lloguer social: Manté el patrimoni públic a llarg termini. Pot fer successives adjudicacions a diferents famílies: Una família hi viu 7 anys. Quan marxa al mercat privat, l’habitatge es pot assignar a una nova unitat de convivència. Això genera un circuit rotatiu que dona resposta a diverses generacions. En canvi, amb promocions d’HPO de compra: Es beneficia només la primera persona adjudicatària. L’habitatge passa a ser propietat privada i deixa de servir com a recurs públic per a futures generacions. Reptes per a l’execució del pla fins al 2044 El pla és molt ambiciós: preveu més de 300.000 habitatges vinculats a polítiques socials en els pròxims anys. Principals reptes de la Generalitat: Treballar coordinadament amb tots els actors implicats: Promotors Actors socials Constructors Diferents administracions locals i supramunicipals Crear sinergies i aliances estables que permetin executar les previsions. Assegurar el compliment dels objectius de solidaritat urbana i de parc de lloguer social. Idea final El pla territorial-sectorial d’habitatge es presenta com una eina de planificació a llarg termini per: Incrementar de manera molt notable l’habitatge social i de lloguer. Corregir desequilibris del mercat, fent-lo més accessible. Garantir el dret a l’habitatge a través de polítiques estructurals, coordinades i sostingudes en el temps.
La Tertúlia de Rubí al dia58'#1102 - Habitatge, mitjans locals i música en català
Introducció de la tertúlia La tertúlia reuneix Belén Tierno i un grup de periodistes locals per comentar tres grans blocs de temes: • Crisi d’habitatge i polítiques públiques a Rubí i Catalunya • Premis de Comunicació Local i el paper dels mitjans de proximitat • Llengua i quota de música en català (i altres llengües cooficials) a les ràdios estatals, amb connexions amb La 2 en català i el mercat musical. A més, al tram final, apareixen dos fils més: • La sobresaturació de periodistes joves i les sortides professionals • La reobertura del Casino de Rubí com a espai simbòlic de ciutat. 1. Crisi d’habitatge a Rubí i a Catalunya 1.1. El Pla Territorial d’Habitatge i el context local Es reprèn una entrevista prèvia amb Jordi Martínez, tècnic de l’Oficina Municipal d’Habitatge i ProUrsa, que explica el Pla Territorial d’Habitatge: • Objectiu: entre 2024 i 2034, aconseguir que l’1% dels habitatges de Rubí siguin de lloguer social. • Hi participen 163 municipis catalogats com a zones tensionades, amb forta demanda d’habitatge. • Compromisos dels municipis: - Arribar al 15% d’habitatge en règim social (compra o lloguer). - Reservar el 50% del sòl urbanitzable per a habitatge. "Ho necessitem perquè cada vegada es demostra més la distància que hi ha entre la realitat econòmica de molts ciutadans [...] i el que demana el mercat." (Resumint les paraules del tècnic Jordi Martínez) 1.2. Bretxa entre sous i preus: vivència generacional La taula passa de la diagnosi tècnica a l’experiència personal: • Joves (25–30 anys): - L’Estela, 25 anys, treballant fa 3 anys, encara viu amb els pares i no veu factible pagar un lloguer ni comprar. - El David diu que ni s’hi planteja: veu l’accés a l’habitatge com “un problema del futur” perquè ara ho percep com a inassolible. • Generació mitjana (Xavi, Belén): - Recorden que abans tampoc era fàcil, però ara la situació és molt més complicada. - Es vivia el model clàssic de: treballar, estalviar, donar una entrada… però avui els lloguers ja són inassumibles fins i tot per salaris estables. • Generació més gran (Jordi Margarit): - Constata que la generació següent viurà pitjor que la seva, a l’inrevés del que havia passat amb els seus pares. - Explica que el seu fill de 32 anys encara viu amb ell: exemple clar de retard en l’emancipació. - Moltes famílies contemplen pagar hipoteca tota la vida i fins i tot pensar en tornar a “pisos niu” per als fills. 1.3. Rubí com a ciutat tensionada i “Rubí-Sant Cugat” Es parla de l’especificitat de Rubí: • Excellents comunicacions amb la resta de Catalunya i de l’Estat fan de Rubí una ciutat cada cop més atractiva. • El preu de l’habitatge puja constantment i Rubí s’està aproximant a Sant Cugat, encara que no al mateix nivell. • Nova promoció a la zona de Can Oriol anunciada com a “Rubí-Sant Cugat”, posant l’èmfasi en Sant Cugat com a reclam de mercat. 1.4. Habitatge social: parc insuficient i requisits paradoxals Alguns punts clau sobre l’habitatge social a Catalunya: • Parc d’habitatge social al voltant del 2%, enfront d’altres ciutats europees amb xifres pròximes al 20%. • Una de les funcions de l’habitatge públic és contenir els preus de mercat: si hi ha més oferta pública, els preus privats baixen. Sobre els requisits d’accés: • S’ha trencat la idea antiga que l’habitatge social és només per a qui no té ingressos. • Ara es demana sobretot capacitat mínima de pagament (ingressos mínims), ja que l’administració necessita garanties que el lloguer es podrà pagar. • Això genera una paradoxa: - Persones que no arriben als requisits de renda per accedir a un pis social, - però alhora no poden pagar el mercat lliure. "Si vostè no assegura que podrà seguir-lo pagant resulta que no té accés ni a un pis d'habitatge social..." (Resum del debat sobre la paradoxa dels requisits) La taula coincideix que tots es fan les mateixes preguntes però no tenen respostes clares sobre com resoldre la crisi estructural de l’habitatge. 1.5. Impacte social i vital del model d’habitatge Es reflexiona sobre l’impacte sociològic del model actual: • Model europeu ideal: tenir diversos tipus d’habitatge al llarg de la vida, adaptats a les necessitats (pis petit de jove, pis gran amb fills, un altre d’adaptat a la vellesa). - A la pràctica, aquí és quasi impossible canviar d’habitatge diverses vegades. • Condicionants vitals: - Una persona sola sovint no pot accedir a un habitatge: es veu obligada a compartir pis o a tenir parella per poder pagar. - Això limita la llibertat personal de decidir si es vol viure sol, en parella o amb amics. - En cas de separacions de parella, el problema es duplica: es passa de pagar un habitatge entre dos a haver de mantenir-ne dos. La tertúlia conclou aquest bloc amb la sensació de frustració generacional i precarització estructural, especialment per als joves. 2. Premis de Comunicació Local i mitjans de proximitat 2.1. Premis de Comunicació Local: guardons destacats Es comenta la 38a edició dels Premis de Comunicació Local (Diputació de Barcelona), concebuts per reivindicar el valor democràtic dels mitjans de proximitat. Premis i guardonats principals: • Premi d’Honor: Josep Cuní, per la seva llarga trajectòria als mitjans (locals, nacionals i estatals). • Premi “Rosalia Rovira” a la millor ràdio local: l’Espluga FM, per: - trajectòria exemplar al servei de la ciutadania, - arrelament comunitari, - capacitat d’innovació. • Reconeixement a Ona Codinenca (Sant Feliu de Codines). • Millor contingut en vídeo: Els maquis a les muntanyes de Prades de Canal Reus. • Millor contingut d’àudio: Les 6 de Ravensbrück del Consorci d’Emissores Municipals de les Terres de Lleida. • Millor contingut multimèdia: Va passar aquí de BTV. • Millor acció comunicativa d’un ens local: campanya “Tu tens la clau” de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. 2.2. La figura de Rosalia Rovira i la invisibilització de les dones El Jordi Margarit aprofita el premi Rosalia Rovira per fer una petita peça d’història de la ràdio: • Rosalia Rovira va ser: - la dona més destacada de la ràdio als anys 20 i 30, - locutora estrella de Ràdio Associació de Catalunya, - la locutora millor pagada de tot l’Estat en aquella època. • Episodi clau: gener del 1939, entrada de les tropes franquistes a Barcelona: - ella està locutant, li exigeixen passar al castellà, - ella s’hi nega i acaba fent feines humiliants (rentar lavabos) a causa de la repressió franquista. La història de Rosalia Rovira serveix d’exemple de què podria haver passat amb el paper de les dones en la comunicació si no s’hagués produït el tall traumàtic de la Guerra Civil i la dictadura. Per això, es valora positivament que el premi porti el seu nom: recupera una figura clau i dona referents femenins potents en la història de la ràdio. 2.3. El paper democràtic i cultural dels mitjans de proximitat El debat passa als mitjans locals: • La comunicació de proximitat permet: - explicar grans temes des d’un territori concret, - generar identitat i arrelament, - donar veu a històries locals amb dimensió universal. Exemples: • Els maquis a les muntanyes de Prades (Canal Reus): - reconstrueix una època històrica del territori amb profunditat. • Les 6 de Ravensbrück: - basat en testimonis de sis dones deportades al camp de concentració, - connecta amb experiències locals (com la de Neus Català, també rubinenca), - il·lustra com un mitjà local pot tractar temes històrics, de memòria i drets humans amb molta qualitat. "La comunicació pròxima, malgrat la globalització, ajuda a entendre i empatitzar millor amb allò que expliques." Es reivindica que la proximitat no implica parlar només de “coses petites”, sinó que pot oferir continguts de gran profunditat. 2.4. Recursos, precarietat i dependència institucional El David posa sobre la taula la qüestió dels recursos: • Molts mitjans locals depenen directament de institucions públiques (ajuntaments, diputacions…). • Els premis són positius, però no substitueixen la necessitat de finançament estable perquè els professionals puguin treballar amb qualitat. La taula analitza: • Hi ha centenars d’emissores locals a Catalunya. Moltes: - tenen només 1 o 2 persones a la redacció, - o funcionen amb voluntariat sense remuneració, malgrat la professionalitat. • Es remarca la importància de mitjans públics ben finançats: "Un mitjà públic és públic, per tant necessita recursos que vinguin del finançament social. I és molt sa tenir mitjans públics." Problemes recurrents: • Alguns governs locals no veuen amb bons ulls mitjans públics que no poden controlar, cosa que pot condicionar els recursos. • Comparació amb el primer consistori democràtic: - Els primers regidors no cobraven, com si fos una ONG. - Més tard es va normalitzar que cobressin: la pregunta és si la ciutadania enten també que un servei públic d’informació necessita professionals remunerats. 2.5. Premis, dotació econòmica i “punxes” locals Es comenta que els Premis de Comunicació Local tenen dotació econòmica: • Ràdio Rubí va ser Premi Rosalia Rovira a finals dels 90, fet que va aportar ingressos econòmics. • El Jordi comenta, amb ironia, que aquests diners no sempre han anat directament a Ràdio Rubí, sinó a l’Ajuntament, i critica que l’emissora no tingui administració pròpia. Belén avisa que és un “jardí amb punxes”, però el debat evidencia: • La necessitat que els mitjans locals gestionin directament part dels recursos que generen. • La importància de posar en valor públicament la feina feta a Ràdio Rubí per poder-se presentar als premis i competir amb altres emissores. 2.6. El cas Josep Cuní: trajectòria i exigència professional El Jordi Margarit defensa el premi a Josep Cuní com a molt merescut i aprofita per repassar la seva aportació: • Va ser clau en la posada en marxa de la programació “moderna” de Catalunya Ràdio a mitjans dels 80: - Va convertir-la en una ràdio nacional de referència, amb un model que ha anat evolucionant però manté bones parts d’aquella estructura inicial. • És conegut per la seva gran exigència professional: Podies sortir del seu despatx “amb els ulls plorosos”, però al cap d’una estona et trucava per anar a dinar: duresa professional i bon tracte personal. • També va tenir un paper rellevant a la SER Catalunya, intentant reimpulsar una programació en català dins d’un grup estatal. La taula coincideix que es tracta d’una figura fonamental en la història recent de la ràdio catalana. 3. Llengua, La 2 en català i quota de música en llengües cooficials 3.1. La 2 en català i la pluralitat de mirades Es parla de La 2CAT (La 2 en català): • Es valora positivament que TVE a Sant Cugat produeixi continguts específicament en català. • Professionals que hi treballen (molts viuen a Rubí) estan contents de poder fer contingut en la llengua en què viuen. • Es destaca el valor que Televisió Espanyola tingui una finestra pròxima que: - parli en català, - parli del que passa a Catalunya, - i ofereixi una mirada informativa diferent de Madrid o d’altres centres. "La manera de pensar el món i de dir què passa al món des de Barcelona, Sevilla o Sant Sebastià és diferent. Ni millor ni pitjor, però diferent." Es remarca que no existeix la informació totalment objectiva: el que es pot exigir és que sigui honesta, contrastada i rigorosa. 3.2. La “assignatura pendent” de la transició: llengües cooficials El Jordi fa una reflexió històrica: • Durant la transició democràtica, es va apostar per l’Estat de les autonomies, però es va bandejar la cultura. • Considera que hauria estat relativament fàcil establir que a tot l’Estat es coneguessin mínimament el català, el gallec i l’eusquera: "No hagués passat res perquè tinguessis uns mínims coneixements." • Compara amb Suïssa, on la població sol tenir coneixements de diverses llengües oficials (alemany, francès, italià, romanç) amb certa naturalitat. Avui, en canvi, hi ha hostilitat i instrumentalització política envers aquestes llengües a certs sectors, i això afecta també el tractament mediàtic i musical. 3.3. Proposta d’ERC: 5% de música en llengües cooficials a les ràdios estatals Es presenta la iniciativa legislativa d’Esquerra Republicana: • Proposició no de llei al Congrés dels Diputats per: - garantir que les ràdios musicals d’àmbit estatal programin com a mínim un 5% de cançons en llengües cooficials (català, gallec, basc, occità). - Això implica modificar la Llei General de Comunicació Audiovisual. • El debat s’ha de fer a la Comissió de Cultura del Congrés. La taula ho considera de mínims: • El David recorda que a les ràdios sonen percentatges altíssims de música en anglès, i ningú no ho qüestiona. • Un 5% en llengües cooficials no és gens desmesurat, i fins i tot pot semblar curt tenint en compte la qualitat i quantitat de producció musical en aquestes llengües. "Em sap greu, un 5% potser fins i tot se'm queda curt; es fa molt bona música aquí, a Galícia i arreu." 3.4. Paper de les ràdios i descobriment de música en altres llengües Es reflexiona sobre com la música en altres llengües arriba al gran públic: • Molts grups gallecs o bascos només són coneguts fora del seu territori quan traspassen la frontera per qüestions molt concretes: - festivals com el Benidorm Fest (cas de les Tanxugueiras), - fenòmens virals a xarxes, - alguna programació puntual a ràdios estatals. • Exemple català: - La gent que estimo d’Oques Grasses es va fer viral arreu de l’Estat; molta gent la cantava sense saber català (o sabent-ne molt poc), demostrant que la barrera lingüística és molt relativa quan la cançó connecta. Es remarca que: • Les ràdios tenen el poder de divulgar cultura i d’obrir finestres perquè la gent descobreixi música d’altres territoris. • Si les cançons no arriben mai al públic, aquest no pot valorar si li agraden. 3.5. Xarxes socials vs ràdios: qui fa la feina de difusió? El Jordi apunta que, avui, la promoció musical passa molt per les xarxes: • Plataformes digitals i xarxes (YouTube, TikTok, Spotify…) són canals clau per fer-se conèixer. • Tot i això, continuar demanant quotes a la ràdio té sentit, sobretot a: - mitjans públics, - grans ràdio-fórmules privades. "Ja té pabrots que s'hagi de legislar això quan sempre s'ha dit que es programava per criteris de qualitat." Si realment els criteris fossin només de qualitat, s’haurien programat des de fa temps autors i grups de Galícia, Euskadi i Catalunya. El fet que calgui legislar evidencia que hi ha hagut biaixos econòmics i polítics. 3.6. Idioma, manlleus i català del segle XXI Abans d’entrar a fons en la llei, posen música dels Figaflauas: • Canten en català però amb un català híbrid i ple de manlleus (castellanismes, anglicismes). • Es fan bromes lingüístiques: - abanico vs ventall, - xiringuito vs guingueta, - expressions com "anem a fer una cervesa" vs "anem a posar benzina". Es constata que ser català és “cada cop més cansat” per la pressió de mantenir la llengua enmig d’un entorn ple de manlleus i interferències, però també es reconeix que: • El català del segle XXI incorpora influències de l’anglès i del castellà de manera natural. • Això forma part de la realitat lingüística, tot i que cal mantenir consciència i cura del català genuí. 4. Joves periodistes, saturació del sector i nous rols 4.1. Sobreproducció de periodistes S’obre un parèntesi sobre la feina en el món del periodisme: • Fa dècades, l’Autònoma era l’única facultat de comunicació; ara n’hi ha unes set a Catalunya. • Només a l’Autònoma surten aproximadament 200 periodistes l’any; si es multiplica pel conjunt de facultats, parlem de centenars o milers de nous titulats anualment. El David i l’Estela ho viuen en primera persona: • Mercat laboral saturat, amb pocs llocs als mitjans. • Molts companys de promoció encara no han trobat lloc o estan “a l’expectativa”. 4.2. Nous àmbits: gabinets, xarxes, “community managers” i coaches Es comenta que, avui, el periodisme no es limita als mitjans clàssics: • Sortides possibles: - gabinets de comunicació d’empreses i institucions, - gestió de xarxes socials, - continguts digitals, etc. Però també hi ha inflació de rols “de moda”: • Community managers i coaches proliferen després de cursos breus. • Belén ironitza sobre el fet que “mig bloc de pisos són coaches” i qüestiona: "No tothom pot ser coach. Igual que no tothom pot ser cirurgià en dos dies." Es posa en dubte la banalització de perfils professionals que, en teoria, haurien de requerir formació profunda (tant en comunicació com en acompanyament personal). 5. El Casino de Rubí: memòria, simbologia i reobertura 5.1. Reobertura i significat local Al tram final, Belén introdueix el tema del Casino de Rubí (tot i que diu que no volia “avorrir” perquè ja fa dies que en parlen): • El 13 de desembre es farà la inauguració oficial de l’edifici renovat. • L’acte serà tancat, amb assistència de: - representants polítics, - món social i cultural, - teixit empresarial. El David hi participarà com a ballarí a l’acte inaugural, i ho viu com un privilegi perquè el casino ha estat un lloc on ha viscut moments familiars importants des de petit. 5.2. Memòria personal i col·lectiva: de l’ús franquista a la recuperació ciutadana El Jordi hi afegeix una perspectiva històrica i personal: • Va actuar-hi ja als anys 70 (1973) en una de les seves primeres actuacions fora del casal parroquial. • Recorda el casino també com a escenari de celebracions franquistes, amb la guàrdia i la banda de cornetes i tambors per celebrar el 18 de juliol. Vol tornar-hi per “treure’s de sobre” aquesta imatge i restituir el lloc com un espai de cultura i vida democràtica. Tanca amb un missatge clar: • “Llarga vida al Casino”, • i felicitació a la gent que ha mantingut la flama de l’equipament i n’ha defensat la rehabilitació. L’Estela avança que hi anirà a cobrir l’acte com a periodista, i també mostra interès per les visites guiades teatralitzades que s’hi faran. 6. Idees clau transversals 6.1. Dret a l’habitatge • Bretxa enorme entre sous i preus fa que fins i tot qui treballa amb contractes estables no arribi a un lloguer digne. • Parc d’habitatge social molt per sota dels estàndards europeus. • Cal repensar models flexibilitzats d’habitatge al llarg de la vida i requisits d’accés menys paradoxals. 6.2. Mitjans de proximitat i democràcia • Són estructurals per a la vida democràtica: expliquen el territori i en recullen memòria, conflictes i veus diverses. • Necessiten finançament estable i suficient, no només premis puntuals. • La història de Rosalia Rovira mostra com la ràdio i les dones ja eren centrals als anys 30 i com la dictadura va segar aquesta evolució. 6.3. Llengua, música i representació cultural • El català, el gallec i l’eusquera continuen sent infrarepresentats als grans circuits mediàtics estatals. • Una quota mínima del 5% de música en llengües cooficials és modesta però simbòlica, i hauria de servir per normalitzar la diversitat lingüística. • La 2 en català i la programació en català a la SER mostren que es pot fer contingut de qualitat en català dins de grans estructures estatals. 6.4. Generacions, precarietat i oficis comunicatius • Joves periodistes es troben amb un mercat sobrepoblat i llocs de feina limitats. • Les xarxes i nous rols (community manager, creador de contingut) obren opcions, però sovint amb precarietat i intrusisme. • La tertúlia reivindica la professionalitat tant en periodisme com en camps emergents com el coaching. 7. Tancament La tertúlia combina experiències personals, anàlisi política i memòria històrica per abordar tres grans eixos: • Habitatge: frustració intergeneracional i necessitat de polítiques públiques més ambicioses. • Mitjans de proximitat: reconeixement als Premis de Comunicació Local i reivindicació del seu paper democràtic. • Llengua i cultura: defensa d’una presència major del català i altres llengües cooficials tant a la televisió pública com a les ràdios musicals, amb la música com a eina de normalització. El programa es tanca amb un to crític però esperançador, amb la imatge del Casino de Rubí reobert com a símbol de recuperació d’espais compartits i de continuïtat cultural a la ciutat.
Rubí al dia, de 9 a 10h53'#698 - Sàhara Occidental, habitatge i esport local
Introducció del programa En aquesta segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h (7 de novembre), el magazín de RÀDIO RUBÍ, s’aborden tres blocs principals: • Drets humans al Sàhara Occidental i projecte Veus des de la resistència (cooperació internacional de l’Ajuntament de Rubí). • Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya i els seus objectius fins al 2044. • Actualitat esportiva rubinenca i una recomanació musical centrada en Oques Grasses. 1. Sàhara Occidental: 50 anys d’ocupació i resistència 1.1. Context històric i situació actual Els convidats Mahfoud Mohamed Lamine (NOVACT), Mohamed Mayara (Equip Media) i Albert Giralt (ACAPS Catalunya) expliquen la situació del poble sahrauí 50 anys després dels Acords de Madrid. • Es compleixen 50 anys des que l’Estat espanyol va abandonar «de forma irresponsable» l’aleshores colònia del Sàhara Occidental, entregant-la a Marroc i Mauritània. • Marroc continua perpetuant una ocupació il·legal i vulnerant «de forma sistemàtica» els drets humans. • La població sahrauí està fragmentada: - Territoris ocupats sota repressió diària. - Campaments de refugiats de Tinduf (Algèria) en condicions molt precàries. • El territori està separat per un mur de 2.700 km que divideix famílies i consolida el control marroquí. «El poble sahrauí porta 50 anys sota ocupació, repressió i exili, reclamant el seu legítim dret a l’autodeterminació i la independència.» 1.2. Responsabilitat de l’Estat espanyol i mobilització • Es reclama que l’Estat espanyol assumeixi la seva responsabilitat històrica i culmini el procés de descolonització. • Es critica el gir del govern espanyol el 2022, quan Pedro Sánchez avala el pla d’autonomia marroquí com a base «més seriosa» de solució, considerat pels ponents com una legitimació de l’ocupació. • S’ha celebrat una gran manifestació a Madrid per exigir: - Un posicionament «més digne» d’Espanya. - Suport a un referèndum d’autodeterminació com a única solució justa i duradora. 1.3. Bloqueig internacional i ONU • S’analitza la darrera resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides (31 d’octubre): - Marroc la presenta com una victòria que dona suport al seu pla d’autonomia. - Tanmateix, la resolució reconeix el dret del poble sahrauí a l’autodeterminació i la necessitat d’una solució «justa, duradora i mútuament acceptable». - Els ponents la qualifiquen de confusa i contradictòria, i alerten que per primer cop el Consell dona «cert suport» a la proposta marroquina. • Es destaca el paper dels Estats Units (autors principals de la resolució) i el seu posicionament «hostil» a les reivindicacions sahrauís, especialment des que Trump va reconèixer la «sobirania» marroquina sobre el Sàhara Occidental. • També es denuncia el suport de França, EUA i Espanya a Marroc, cosa que alimenta la sensació d’impunitat. 1.4. Mobilització sahrauí i rebuig de solucions imposades • Abans i després de la resolució de l’ONU, hi ha manifestacions massives: - Als campaments de refugiats. - Als territoris ocupats. - A la diàspora, inclosa la manifestació a Madrid. • Es rebutja qualsevol solució imposada per organismes internacionals que no respecti autodeterminació i independència. • Es reivindica el referèndum aprovat fa més de 30 anys com a garantia d’una sortida justa al conflicte. 1.5. Equip Media i la lluita per informar Mohamed Mayara explica la tasca d’Equip Media: • És un col·lectiu de periodistes sahrauís fundat el 2009 per trencar el bloqueig informatiu i documentar vulneracions als territoris ocupats. • El seu treball és criminalitzat per Marroc: - Periodistes detenuts, jutjats i empresonats. - Confiscació de material (càmeres, equips de gravació) cada cop que documenten manifestacions o abusos. • Des del 2015, Marroc ha negat l’entrada a més de 350 periodistes i observadors internacionals al Sàhara Occidental. • Malgrat la repressió, s’han convertit en font d’informació essencial per a organitzacions i mitjans internacionals. 1.6. Veus des de la resistència i protagonisme de les dones El projecte Veus des de la resistència, impulsat per NOVACT i ACAPS amb el suport del Servei de Cooperació de l’Ajuntament de Rubí, se centra en alertadores sahrauís: • El bloqueig als territoris ocupats fa impossible la presència continuada d’observadors o delegacions; per això cal enfortir les veus internes. • Es destaca el paper històric i central de les dones sahrauís: - Als campaments de Tinduf: organitzen i sostenen la vida quotidiana, construeixen els campaments i les estructures comunitàries. - Als territoris ocupats: lideren la resistència i la documentació de vulneracions malgrat detencions, desaparicions, tortures i violacions. • Les alertadores treballen en xarxa, de manera disciplinada i clandestina, registrant casos de: - Detencions arbitràries. - Tortures i maltractaments. - Violència sexual. - Discriminació econòmica i social. 1.7. L’informe anual de vulneracions de drets humans • Veus des de la resistència concreta la seva tasca en informes anuals sobre vulneracions als territoris ocupats (és el tercer informe consecutiu). Característiques dels informes: • Recullen més d’un centenar de vulneracions de drets humans en un any. • Són la font professional més completa actualment disponible sobre el Sàhara ocupat, davant la manca d’espai als grans informes anuals de Human Rights Watch, Amnesty International, etc. • Les dades es fan servir per a incidència política a: - Consell de Drets Humans de l’ONU (Ginebra). - Parlament Europeu (Brussel·les). - Administracions locals, autonòmiques i estatals (inclosa Rubí). «Davant l’absència total d’observadors internacionals, l’única veu que tenim són aquests informes i el coratge dels defensors i defensores que arrisquen la seva vida.» 1.8. Mecanismes de repressió marroquina Es descriuen els principals mecanismes de control i silenciament utilitzats per Marroc: • Presó i condemnes exemplars: - Des del 2019, més de 19 activistes sahrauís han estat detinguts i condemnats a penes de fins a 20 anys per fer activisme o defensar drets humans. • Estrangulament econòmic: - Retirada de salaris o llocs de treball a activistes i famílies per arraconar-los econòmicament i intimidar la resta de la població. • Canvi demogràfic: - Transferència de colons marroquins al Sàhara Occidental. - Intenció de convertir els sahrauís en minoria al seu propi territori. - Pressió sobre els joves sahrauís perquè emigrin i abandonin el territori. • Confiscació sistemàtica d’equipaments dels periodistes sahrauís. • Campanyes de difamació i estigmatització, especialment contra dones activistes: - S’exemplifica el cas de Sultana Khaya (Sultana Geia): - Més de dos anys d’arrest domiciliari a casa seva, a Bojador. - Violacions sexuals repetides contra ella, la seva germana i fins i tot la seva mare de més de 80 anys, en un context total d’impunitat. 1.9. Solidaritat catalana i rubinenca Des d’ACAPS s’analitza el paper de la solidaritat catalana: • Catalunya ha estat històricament molt solidària amb la causa sahrauí des dels anys 80. • El moviment té cicles d’alça i baixa, però la causa sempre s’ha mantingut viva. • A Rubí, entitats com Rubí Solidària fa anys que treballen la causa sahrauí, organitzant actes informatius i trobades amb representants del Front Polisario. • Es considera clau reactivar la solidaritat per: - Visibilitzar el conflicte i la seva dimensió d’injustícia. - Exercir pressió política sobre Espanya i Nacions Unides perquè compleixin les seves obligacions en el procés de descolonització. • Es remarca que és una de les causes més injustes i pròximes, per l’antiga responsabilitat colonial i administrativa d’Espanya sobre el territori. 2. Pla territorial sectorial d’habitatge (Catalunya 2024–2044) 2.1. Marc general del pla El tècnic de Prohabitatge / ProUrsa, Jordi Martínez, explica el pla territorial sectorial d’habitatge aprovat per la Generalitat l’octubre de 2023: • És un document de més de 500 pàgines que fixa línies estratègiques per als pròxims 20 anys. • Respon a: - L’obligació prevista a la Llei d’habitatge 18/2007. - La situació crítica del mercat d’habitatge a Catalunya, especialment en l’àmbit de l’habitatge social. 2.2. Per què un pla a 20 anys vista? • L’habitatge és un problema estructural, no es pot abordar amb plans a 1–2 anys. • Canvi en l’estructura de les llars: - Abans era habitual que hi visquessin 4–6 persones per habitatge. - Ara hi ha moltes més llars unipersonals o de 2 persones. • Això implica que calen més habitatges per allotjar un volum semblant o lleugerament superior de població. • Calen solucions estructurals, no només mesures conjunturals d’emergència. 2.3. Dos grans objectius per al 2044 El pla fixa dues fites principals: Solidaritat urbana (15% d’habitatge social) • Afecta 163 municipis catalans amb forta demanda d’habitatge, on viu més del 80% de la població (entre ells, Rubí). • A l’horitzó 2044, el 15% dels habitatges principals de cada un d’aquests municipis hauran de ser habitatges destinats a polítiques socials: - Lloguer social. - Habitatge de protecció oficial (HPO). - Habitatges cedits a xarxes de mediació social. - Contractes de lloguer per sota del preu de mercat. Règim social de lloguer (9% al conjunt de Catalunya) • Per al 2044, el 9% dels habitatges principals del país hauran de ser habitatges en règim de lloguer social. • Es dirigeixen a unitats de convivència amb ingressos continus però insuficients per fer front als preus de mercat. 2.4. Mancomunitat entre municipis • El pla preveu un mecanisme de mancomunitat per a la solidaritat urbana: Municipis amb demanda forta (per exemple, Rubí, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell) poden presentar projectes mancomunats. El 15% d’habitatges de política social es calcula sobre el conjunt de municipis mancomunats, no estrictament municipi a municipi. Exemple: Rubí podria tenir un 10% i Terrassa un 18%, però la mitjana conjunta ha d’arribar al 15%. • Requisits: - Justificar motius socials, urbanístics i de benefici compartit. - Presentar la proposta perquè la Generalitat l’aprovi. - Només es poden presentar durant els primers 4 anys del pla, és a dir, fins al 2028. 2.5. Magnitud del repte: 275.000 habitatges de lloguer social • Es calcula que cal incorporar més de 275.000 habitatges de lloguer social en 20 anys a Catalunya. • Situació actual: - El parc d’habitatge de política social no arriba al 2% del total. - En països europeus com Àustria, Dinamarca o Països Baixos se supera sovint el 20% d’habitatge social. • Raons de la necessitat: - Desajust molt gran entre els ingressos de moltes llars (incloses les que tenen feina fixa) i els preus del mercat. - Especial dificultat per a persones sense ingressos estables o amb feines precàries. 2.6. Impacte sobre el mercat i funció del sector públic • Incrementar el parc d’habitatge social té un efecte doble (win-win): Resposta directa a les necessitats d’accés a l’habitatge de la població vulnerable o amb rendes mitjanes-baixes. Pressió a la baixa sobre els preus del mercat privat: si l’administració incorpora moltes unitats a preu més reduït, l’oferta privada es veu obligada a ajustar preus. • Es destaca que deixar-ho tot en mans del mercat implica que els preus es regulin només per la lògica de l’oferta i la demanda, generant exclusió residencial. 2.7. Per què el 50% del sòl HPO ha de ser per a lloguer? • El pla estableix que el 50% de les reserves de sòl per habitatge de protecció oficial (HPO) s’ha de destinar obligatòriament a habitatge de lloguer. Raons principals: • Rotació i mobilitat social: - Lloguers socials amb preus inferiors al mercat permeten a les famílies estalviar durant períodes de 7 anys (durada típica dels contractes). - Després, aquestes famílies poden accedir al mercat privat (lloguer o compra) en millors condicions, alliberant el pis social per a noves llars. • Manteniment del patrimoni públic: - Si un ajuntament construeix un edifici de lloguer social i en manté la propietat, pot donar resposta successiva a diverses generacions. - Quan l’habitatge protegit és de compra, l’immoble passa a ser propietat privada i deixa de formar part del parc públic de manera definitiva. «L’habitatge de lloguer social permet donar resposta no només a una generació, sinó a moltes, perquè el patrimoni continua sent públic.» 2.8. Reptes per a l’execució del pla (fins al 2044) • Es tracta d’un pla molt ambiciós (més de 300.000 habitatges de política social en total). • Principals reptes: - Coordinar tots els actors implicats: administracions (Generalitat, ajuntaments), promotors, constructors, entitats socials, etc. - Generar sinergies i acords de país perquè tots entenguin la necessitat d’implicar-se. - Garantir finançament estable i instruments urbanístics eficients. - Vetllar perquè els objectius no quedin només en paper, sinó que es vagin monitorant i complint. 3. Repàs esportiu local del cap de setmana El periodista esportiu Sisco Lara García fa un resum molt positiu del cap de setmana esportiu rubinenc, amb resultats destacats en futbol, hoquei línia i futbol sala. 3.1. Futbol • UE Rubí (Lliga Elit) - Empat 2–2 al camp de la Ciutat Cooperativa. - Partit complicat però atractiu; el punt es considera profitós. - L’equip encadena 5 jornades sense perdre i es manté a la part alta de la taula. • Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) - Empat 0–0 davant l’últim classificat. - Resultat insuficient, ja que l’equip continua en lloc de descens. • Olímpic Can Fatjó (Futbol, Segona Catalana) - Segona victòria consecutiva. - Triomf 2–1 contra el líder, el Juneda. - L’equip surt de la zona de descens. 3.2. Hoquei línia – Cent Patins • Cent Patins (equip masculí, Lliga Èlite) - Derrota prevista contra el potent Molina Sport. - Tot i la derrota, la resta de resultats del cap de setmana fan que el balanç global sigui positiu. • Cent Patins (equip femení, Lliga Èlite) - Victòria contundent 0–10 a la pista del Tsunami. - Es consoliden com a líders de la fase regular de la Lliga Èlite. 3.3. Waterpolo – Club Natació Rubí (CNR) • Equip femení (Primera Nacional) - Victòria en el seu partit a domicili (l’Eloa / l’Elloa). - Les noies es col·loquen líders en solitari de Primera Nacional. • Equip masculí (Divisió d’Honor) - Victòria a Barcelona davant el Club Natació Catalunya. - L’equip queda pràcticament fora de la zona de perill, consolidant la permanència. 3.4. Futbol sala – Esportiu Rubí • Esportiu Rubí femení - Victòria 5–3 a casa davant el Concòrdia. - L’equip es manté a la part alta i es recupera de la «punxada» de la setmana anterior. • Esportiu Rubí masculí - Triomf 2–9 a la pista del Pineda. - Segona victòria consecutiva i sortida de la zona de descens. - Es destaca la bona dinàmica de l’equip entrenat per David Parrilla. En conjunt, cap de setmana molt positiu per a l’esport rubinenc, amb bons resultats en la majoria de disciplines. 4. Recomanació musical: Oques Grasses fan història El responsable musical Robert Fernández tanca el bloc amb una recomanació vinculada a l’actualitat musical catalana: Oques Grasses. 4.1. L’èxit d’Oques Grasses • Banda de pop eclèctic en català, amb influències de funk, reggae i músiques del món. • Han aconseguit un fet històric: ser la primera banda en català que omple l’Estadi Olímpic Lluís Companys. • Van exhaurir en 20 minuts les entrades per als concerts del 9 i 10 d’octubre de 2026. 4.2. Noves dates i eufòria del públic • Davant la demanda (fins a 180.000 persones en cua virtual), s’anuncien dues noves dates: - 5 i 7 d’octubre de 2026 a l’Estadi Olímpic. • A les 12 del migdia d’avui (moment d’emissió del programa) es posen a la venda les entrades a través de The Project. • En total, seran 4 concerts de comiat a l’Estadi Lluís Companys, tancant la trajectòria de la banda liderada per Pepet (Pep) Montmany / Pep Montero. 4.3. Cançons emblemàtiques i tema del dia • Es recorda el clàssic «Cara de cul», un dels temes més emblemàtics i corejats de la banda. • Com a banda sonora, s’escolta el darrer senzill d’Oques Grasses: - «Records des de la lluna», presentat com un tema que simbolitza els «passos importants» de la banda cap al comiat. • Fernández anima els oients que volen entrades a posar-se en cua i aprofitar aquestes dues noves oportunitats històriques per veure la banda. «Els passos importants es solen fer sense roba», repeteix el tema mentre es remarca que el darrer gran pas serà el comiat a l’Estadi Olímpic el 2026. 5. Missatge final de RÀDIO RUBÍ Al llarg del programa i en diverses falques, RÀDIO RUBÍ reforça la seva identitat com a ràdio de proximitat: • Es presenta com «la primera en informació local, sempre al teu costat». • Es recorden altres espais de la graella: informatius de migdia i vespre, programes esportius i musicals. • Es destaca la voluntat de la ràdio de seguir explicant tot el que passa a la ciutat, combinant informació local, cooperació internacional, esport i cultura.
Infopodcast3'Infopodcast 17 novembre de 2025
Avui parlem d'una avaria elèctrica, de les activitats de Nadal i de la mostra del Col·lectiu d'Il·lustradores de Rubí sobre masclisme.
- Rubí al dia, de 8 a 9 h1h
Rubí al dia, de 8 a 9 h del 17/11/2025
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Campo Atrás1h 30minCampo Atrás del 16/11/2025
Programa de bàsquet amb entrevistes setmanals a celebritats d'aquest esport. Resums setmanals d'ACB, Eurolliga, LEB ORO i lliga femenina. Un programa de bàsquet diferent perquè ens agrada jugar a la pintura i no fer zona.
Ara i Sempre59'Ara i Sempre del 16/11/2025
Programa degà de l’emissora municipal. Especialitzat en música de cobla i sardanes. Diumenge de 10 a 11h.
Presència Cristiana. Esglèsia Colom29'Presència Cristiana. Esglèsia Colom del 16/11/2025
Espai cedit a l'Església Evangèlica del Carrer Colom. Primer programa ecumènic de la radiodifussió. En col·laboració amb l'església catòlica de Sant Pere
A peu de camp - Transmissió2h 30minA peu de camp - Transmissió del 15/11/2025
L’emoció del futbol en directe amb els gols, els resultats, les classificacions i les impressions dels protagonistes.
Sardanes d'autor29'Sardanes d'autor del 15/11/2025
Programa monogràfic sobre un autor de sardanes. Presentat per Josep Puigventós
Punto de encuentro28'Punto de encuentro del 15/11/2025
Programa de la Iglesia Evangélica de las Torres. Dissabtes a les 8h
Xprimnta1hXprimnta del 14/11/2025
El programa de Ràdio Rubí que tracta la música alternativa des d'un punt experimental. Presentat per Adrián Eguizabal.
Rubisound1h#290 - Rubisound del 14/11/2025
Seguim totes les novetats de l'escena musical de la ciutat, fem entrevistes amb cantants i grups i us oferim actuacions. Robert Fernández.
- Notícies Vespre15'
#1060 - Notícies Vespre del 14/11/2025
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.