Infopodcast 20 novembre 2025

Rubí al dia, de 8 a 9 h del 20/11/2025

Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.

Jazz para nictálopes del 19/11/2025

L’associació local Jazz Rubí ofereix un espai dedicat a la música jazz actual i els èxits de sempre. Presentat pel baterista Enrique Heredia. Dimecres de 22 a 23h.

#1063 - Notícies Vespre del 19/11/2025

De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.

Desbocats del 19/11/2025

Programa d'entrevistes, música, crítica política i compromís social. Miguel Ángel Gómez i Mónica García. Dimecres de 19 a 20h. Si vols contactar amb el programa, pots enviar un mail a [email protected]

Gent Normal del 19/11/2025

Programa presentat per Germà Bustamante. Entrevistes a persones conegudes o no que expliquen les seves experiències.

#267 - Justícia per Brian, política local i memòria del franquisme

Resum general En aquest informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ es combinen tres grans blocs: Denúncia i seguiment del cas Brian Ríos i la lluita per un protocol en morts sota custòdia policial. Actualitat política i municipal de Rubí, amb el posicionament de Vox i noves actuacions a les urbanitzacions. Memòria històrica del franquisme i agenda comarcal (Terrassa, Castellbisbal, Sabadell) amb cultura, innovació social i successos. També s’inclouen informació meteorològica rellevant per la forta baixada de temperatures i un breu apunt empresarial sobre Redarbor. Meteorologia i obertura de l’informatiu Baixada brusca de temperatures • Es destaca una forta caiguda tèrmica: el dia ha començat a 4 °C i s’esperen temperatures gèlides a la nit. • El meteoròleg Luis Mi Pérez (xarxa de televisions locals) descriu: - Cel en general serè, amb alguns núvols baixos i boires altes al Prepirineu. - Màximes molt baixes al Prepirineu (5–7 °C) i una mica més suaus a la costa de l’Ebre i zona litoral (14–15 °C). - A la tarda, la temperatura tornarà a caure en picat. - Aparició de nevades a l’Alt Pirineu i Prepirineu. • Per al dijous: - Situació ventosa a l’Empordà i l’Ebre. - Núvols i algunes pluges entre la costa barcelonina i el sud de la Costa Brava. - Més fred i nevades intermitents a l’Alt Pirineu. Missatge clau: cal abrigar-se i preparar calefaccions i roba d’hivern per l’onada de fred imminent. Cas Brian Ríos i demanda de protocols en morts sota custòdia Reunió de la plataforma Justícia per Brian Rios al Parlament (→ tema central local) • La Plataforma Justícia per Brian Rios, formada al voltant de la mort del jove rubinenc sota custòdia policial, visita de nou el Parlament de Catalunya. • Es reuneixen amb CUP, En Comú Podem i Esquerra Republicana per reclamar: - Protocols clars en casos de mort en dependències policials. - Que cada cas s’investigui amb garanties. - Acompanyament als familiars durant tot el procés. - Transparència plena en l’actuació de policia i administració. • Demandes concretes sobre l’actuació policial (policia local i Mossos): - Implantar càmeres als agents i als dispositius de detenció per poder veure què passa en tot moment. • La plataforma ja s’havia reunit amb partits el 2023, quan l’advocada Elisabet García va reclamar al Parlament: - Un protocol d’actuació específic per a morts sota custòdia. - Fiscalització completa de totes aquestes morts per assegurar un estat de dret real. "Un estat demostra que és veritablement social i democràtic de dret quan fiscalitza de dalt a baix… cada una de les morts sota custòdia, no quan l’amagues sota la catifa." Dol de la família i oficina d’atenció a víctimes • La psicòloga del centre Iridia explica la complexitat del dol de la família de Brian: - Mort sobtada d’un jove sà i detingut, que havia de ser alliberat l’endemà. - Falta de reconeixement institucional i de respostes clares. • Reclama: - Crear amb urgència una oficina d’atenció a la víctima, acordada al Parlament després de la comissió d’investigació del model policial. - Assegura que massa famílies pateixen situacions similars sense suport. Falta d’avenços polítics i nous casos • Periodista recorda que, tot i els compromisos dels partits progressistes el 2023, dos anys després: - No s’han implementat ni protocols nous ni cap oficina especial. • Dades recents: - A l’agost va morir Harold Medina, un altre jove d’origen migrant, en circumstàncies similars a la comissaria de Sant Boi. - Per això, el lema de la plataforma és “reparació i no repetició” i es busquen nous compromisos polítics. Avanç del procediment judicial contra el metge • El cas sí ha avançat judicialment: Posició de la Fiscalia • La Fiscalia considera que el metge que va atendre Brian va cometre homicidi imprudent i demana: - 2 anys de presó. - 4 anys d’inhabilitació per exercir com a metge. • Segons l’escrit previ a la vista: - Després de donar-li tres dosis de sedants, el va donar d’alta i va permetre que fos traslladat inconscient a un calabós. - Aquesta actuació és contrària a les recomanacions mèdiques en casos similars. - Hauria d’haver mantingut el pacient en observació o derivat-lo a un centre de vigilància adequada abans d’enviar-lo a una cel·la. Paper de l’acusació particular • L’acusació, liderada pel lletrat Benet Salellas, va aconseguir reobrir la causa i que el metge fos processat. • Ara la Fiscalia dona suport a la seva tesi, parlant d’imprudència professional greu. Responsabilitats civils • Es reclama que Mútua de Terrassa i la Generalitat de Catalunya indemnitzin: - La vídua. - Els fills orfes. - Mare, pare i germans de Brian Ríos. Política local: Vox i el Casino, ordenances i urbanitzacions Posició de Vox sobre la inauguració del Casino • El regidor de Vox a Rubí, Carlos Velarde, anuncia que el seu grup no assistirà a la inauguració oficial del Casino el 13 de desembre. • Arguments: - Consideren el Casino una “obra faraònica”. - Critiquen el cost elevat i el trasbals que les obres han causat a la ciutadania. - Opinen que els diners s’haurien d’haver destinat a altres prioritats com: - Hospital per a la ciutat. - Segona estació de tren promesa. Velarde alerta que el suposat “segon hospital” podria acabar sent només un ambulatori i la segona estació, un simple baixador. Valoració de la congelació d’ordenances fiscals • Sobre l’anunci de congelació de les ordenances fiscals: - Velarde la qualifica de mesura prudent en un any preelectoral. - Prefereix “el mal conegut” a possibles increments d’impostos. Defensa que congelar impostos és positiu perquè, segons ell, el govern encara “ho podria fer pitjor” apujant la pressió fiscal. Seguretat i Pla Cambai • Valora positivament que l’alcaldessa demanés fa uns dies als Mossos l’aplicació del Pla Cambai. • Defensa: - Més seguretat i presència policial. - Importància del patrullatge nocturn a les urbanitzacions. Habitatge i zones inundables • Sobre habitatge: - Reconeix la necessitat de pisos protegits, però posa èmfasi en evitar el que ell anomena “inquilí ocupa”. • Reclama: - Estudis rigorosos abans de construir en zones inundables. - Més inversió i manteniment a les urbanitzacions, criticant que l’actual pla de xoc només cobreix tasques bàsiques. Moció social i festes de Nadal • Anuncia que Vox treballa en una moció d’ajuda a persones vulnerables: - Si no entra al ple d’urgència la setmana vinent, la presentaran el desembre. • Valora positivament la programació de Nadal i proposa: - Donar més visibilitat a la tradició local dins les activitats nadalenques. • L’entrevista completa es pot veure a radiorubi.cat. Prevenció d’incendis a les urbanitzacions de Rubí Campanya de desbrossament de franges perimetrals • L’Ajuntament inicia una nova campanya de desbrossament de vegetació a les franges perimetrals de les urbanitzacions. • Context: - És una de les grans reclamacions veïnals. - Alerten de l’alt risc d’incendi forestal per l’estat actual de la vegetació. Àmbit d’actuació • Els primers treballs es fan a Sant Muç i, progressivament, a: - Castellnou - Can Barceló - Can Solà • Superfície total d’intervenció: 16 hectàrees aproximadament. • Es treballa principalment en: - Espais immediats a la trama urbana, fins a 25 metres de les façanes. - Part posterior de les parcel·les. - Zones de torrents marginals. Tipus de tractaments • A les zones arbrades: - Poda inferior dels arbres. - Reducció de la densitat d’arbrat a les franges de protecció. • A matollars, bosc de rebrot o bosc jove: - Reducció aproximada fins al 35% de la massa vegetal. - Es prioritzen espècies més adequades per a la prevenció d’incendis. • Aquests treballs continuaran fins al primer trimestre de 2026, quan es completaran les franges que no es tracten aquest novembre. • S’afegeixen a les tasques de prevenció ja en marxa a les parcel·les municipals de Sant Muç. Especial ‘Rubí al dia’ sobre el 20-N i el franquisme Introducció amb Raimon i el “silenci” de la dictadura • S’introdueix el tema amb la cançó de Raimon “Jo vinc d’un silenci”, per remarcar: - El silenci i la repressió durant la dictadura franquista. - L’extensió d’aquest silenci durant gairebé mig segle. Programa especial a RÀDIO RUBÍ sobre el 20 de novembre de 1975 • Demà hi haurà un programa especial de ‘Rubí al dia’ (9–11 h) per recordar: - Com van viure els rubinencs el 20-N de 1975, dia de la mort de Franco. • Presentat per Pamela Martínez i Lídia Martín, comptarà amb convidats que van viure la transició en primera persona: - Joan Manel Tresserras - Lorenzo Blanco - Armand Quirol Primera part: memòria personal i local • Es recordaran els dies al voltant del 20 de novembre de 1975 a Rubí. • Contindrà un reportatge amb veus de rubinencs que ho van viure com a adults, no com a infants. Testimoni de Salvador López • Salvador López, exregidor de l’últim ajuntament franquista (Manuel Murillo), explica: - 10 dies abans de la mort de Franco, el govern civil va demanar als regidors que fessin guàrdies nocturnes per si hi havia aldarulls. - A ell li va tocar guàrdia just el 20 de novembre. - Reben la trucada a primera hora del matí anunciant la mort i ell truca l’alcalde per informar-lo abans de marxar cap a casa. Testimoni de Martí Pujol • Martí Pujol, exregidor d’ERC i tertulià de la casa, recorda un episodi simbòlic a la plaça Doctor Guardiet: - El Centre Democràtic Republicà, que havia allotjat gent d’ERC abans de la guerra i que la Falange s’havia apropiat, va ser enderrocat poc abans de la mort de Franco. - Explica que es va fer perquè ningú no el pogués aprofitar després, comparant-ho amb l’estratègia de “terra cremada”. - Encara avui queda un solar buit en aquell espai. Segona part: visió històrica i educació • De 10 a 11: - Els historiadors Jaume Parres i Manel Soler faran una anàlisi més acadèmica de què va significar la mort de Franco i la fi de la dictadura. - Amb Ernest Rodríguez, professor d’Història a l’Institut Duc de Montblanc, es debatrà si als centres educatius s’explica prou bé el franquisme. • Es destaca que: - Alguns joves se senten atrets per la ideologia d’extrema dreta. - Es vol saber què saben realment els joves de Rubí sobre Franco i el franquisme. Veus de joves sobre Franco • Es fa un tastet d’un reportatge amb opinions juvenils: - Alguns associen Franco a la supressió del poble, la violència contra els dissidents, l’obligació de parlar castellà, ser cristià i “espanyol 100%”. - Altres parlen de divisió entre esquerres i dretes, censura i manca de democràcia real (una sola opció política). • La periodista remarca que: - Hi ha opinions encertades, d’altres equivocades o fruit del desconeixement. - L’objectiu del programa especial és combatre la ignorància i aportar context. • Es convida l’audiència a escoltar el programa en directe o recuperar-lo a radiorubi.cat i xarxes socials. Agenda i memòria del franquisme a Terrassa Documental “60-70 lluites, repressió i memòria” • A Terrassa, dins els actes del 50è aniversari de la mort de Franco, s’estrena al Cinema Catalunya el documental: - “60-70 lluites, repressió i memòria. Quan Terrassa era la Roja”. • Codirigit per Manel Serrat, Ferran Ladero i Cristóbal Castro. • Contingut del documental: - Retrata com la ciutat es va organitzar per combatre el franquisme. - Mostra la repressió i la resistència, recordant les persones que van lluitar pels drets actuals. - Vol que la societat actual prengui nota dels riscos de la ultradreta. Cristóbal Castro destaca que volen passar el documental als instituts perquè els joves entenguin que “la extrema derecha no es un juego”. • Durada: 60 minuts. • Dona veu també a dones que van participar en la lluita antifranquista, reivindicant el seu paper. • L’estrena omple les dues sales del cinema amb més de mig miler d’espectadors. Exposició “Generació TOP. Resistir, protestar, conquerir” • També a Terrassa s’inaugura l’exposició “Generació TOP. Resistir, protestar, conquerir”: - Es podrà veure fins al 20 de gener de 2026 al claustre del Convent de Sant Francesc (Museu de Terrassa). • Explicació del TOP (Tribunal d’Ordre Públic): - Tribunal especial del final del franquisme. - Reprimia conductes considerades delictes polítics. - Servia per garantir l’estabilitat del règim. • Organitza: Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. • Producció: Diputació de Barcelona. Teatre “Dones lliures, les preses polítiques i la generació del TOP” • Dissabte a les 19 h, al Teatre Alegria (carrer Gaudí, 15, Terrassa): - Es representa “Dones lliures, les preses polítiques i la generació del TOP”. - Forma part del projecte escènic “La Voz Ahogada”, dirigit per Ivan Campillo. • Obra centrada en: - Les dones preses polítiques. - La seva experiència en el context del Tribunal d’Ordre Públic. Innovació social i videojocs a Terrassa: InnerGamersXP Jornades InnerGamersXP al Vapor Prodis • El Vapor Prodis de Terrassa acull la tercera edició d’unes jornades ara anomenades InnerGamersXP. • Objectiu: - Crear jocs i videojocs que abordin reptes socials com: - Salut mental. - Inclusió social. • Participants: - Professionals de l’educació. - Especialistes en salut mental. - Desenvolupadors de videojocs. Continguts concrets • Primer dia centrat en el trastorn de l’espectre autista (TEA): - Xerrada amb una persona autista per entendre: - Que no és una malaltia, sinó una condició del neurodesenvolupament. - Les dificultats i desafiaments quotidians. - Es busca un llenguatge comú per conviure i entendre’s en societat. • Amb aquest coneixement, es dissenyen conceptes per a un joc de taula amb finalitat pedagògica: - Que els jocs puguin divertir i, alhora, educar. - Que famílies i entorn entenguin millor l’autisme i que la mateixa persona autista es compreneixi a si mateixa. • Dies següents: - Dimecres: videojocs que explorin emocions i generin consciència social. - Divendres: jocs que fomentin empatia i canvi social. Missatge de fons: Terrassa es converteix temporalment en un centre d’innovació social a través del joc. Incendi industrial a Castellbisbal Fets principals • A Castellbisbal s’ha declarat un incendi en una nau industrial del carrer Ferreria. • Hora d’inici aproximada: 6 del matí. • Característiques: - Han cremat 400 m³ de restes plàstiques. - El fum era visible des d’algunes zones de Rubí. - No hi ha ferits. Intervenció dels Bombers • Cap a les 8 del matí, el foc estava estabilitzat, però: - La façana amenaçava amb col·lapsar. - Es manté l’operatiu per assegurar l’estructura. • Fins a 12 dotacions de bombers han treballat intensament durant tot el matí. • A les 10 del matí, el foc encara cremava i s’emprava maquinària pesada per: - Separar el material. - Aïllar la part no afectada. • Es remarca que notícies com aquesta, tot i ser d’un municipi veí, poden afectar indirectament Rubí (fum, logística, etc.). Empresa i treball: Redarbor, millor lloc per treballar Reconeixement europeu a Redarbor • L’empresa de Sant Cugat Redarbor ha estat escollida: - 9a millor empresa d’Europa per treballar en la categoria de 50–500 empleats (rànquing Best Workplaces 2025 de Great Place to Work). - 1a empresa espanyola del top 10 europeu. • Ja havia estat proclamada millor empresa per treballar a l’Estat espanyol per segon any consecutiu. Cultura corporativa i persones • La Chief People Officer, Paloma Ramírez, explica que l’estratègia de l’empresa se centra en: - Molt de focus en les persones. - Un interès genuí, des de la direcció, per: - Millorar l’engagement. - Assegurar que la gent estigui còmoda i contenta. - Afavorir el desenvolupament professional. “Perquè els negocis surtin bé, les persones són primordials en aquest procés.” • Great Place to Work elabora el rànquing a partir d’una enquesta interna: - A Redarbor, hi ha participat el 99% de la plantilla. - Amb aquestes dades es calculen els índexs de compromís i la posició en el rànquing. • Es remarca que una de les millors empreses per treballar d’Europa és al Vallès Occidental (Sant Cugat). Solidaritat i discapacitat: l’Aulet Solidari de Zipo (Sabadell) Vintena edició de l’Aulet Solidari • A Sabadell, el Mercat de Zipo, centre de treball especial per a persones amb discapacitat psíquica, celebra la 20a edició de l’Aulet Solidari. • Resultats: - 30.000 € recaptats, destinats al projecte “Sobre Rodes”. - Finalitat: comprar una furgoneta adaptada per als usuaris del centre ocupacional. Nova ubicació i participació • Per primera vegada se celebra a l’Espai Cultura Fundació 1859 Caixa Sabadell. • Balanç positiu: - El president de Zipo, Joan Madaula, destaca que la nova ubicació ha funcionat molt bé. - La ciutat ha respost de nou de manera massiva. • Xifres clau: - 80 voluntaris i voluntàries. - 33 marques i comerços participants. - 6.600 peces de roba aportades. • L’organització valora la possibilitat de mantenir aquest espai per futures edicions. Tancament de l’informatiu • Es recullen els principals titulars de Rubí i comarca i es recorda a l’audiència: - Que es pot continuar informada a la 99.7 FM i a www.radiorubi.cat. - Que hi haurà butlletins horaris al llarg de la tarda. - Que l’edició de migdia del Notícies en Xarxa ofereix la informació general. - Que RÀDIO RUBÍ tornarà en directe amb informatius a les 20 h. • Recordatori final: cal abrigar-se per la nova caiguda de temperatures aquesta nit. Temes principals tractats • Morts sota custòdia policial i drets humans (cas Brian Ríos, demanda de protocols i oficina d’atenció a víctimes, cas Harold Medina). • Política municipal (posicionament de Vox sobre el Casino, ordenances fiscals, seguretat, urbanitzacions i habitatge). • Prevenció d’incendis i gestió forestal a les urbanitzacions de Rubí. • Memòria històrica del franquisme a Rubí i Terrassa (20-N, testimonis locals, documental, exposició i teatre sobre el TOP i la repressió). • Innovació social i videojocs (InnerGamersXP i jocs per tractar salut mental i inclusió). • Successos comarcals (incendi industrial a Castellbisbal). • Empresa i condicions laborals (reconeixement europeu a Redarbor). • Solidaritat i inclusió de persones amb discapacitat (Aulet Solidari de Zipo a Sabadell). Tags • Brian Rios • Justícia per Brian Rios • morts sota custòdia policial • protocols policials • Parlament de Catalunya • CUP • En Comú Podem • Esquerra Republicana • Iridia • homicidi imprudent • Mútua de Terrassa • Vox Rubí • Carlos Velarde • Casino • ordenances fiscals • seguretat ciutadana • Pla Cambai • urbanitzacions Rubí • prevenció d’incendis • Sant Muç • Castellnou • Can Barceló • Can Solà • Rubí al dia • franquisme • 20 de novembre 1975 • memòria històrica • Raimon • Joan Manel Tresserras • Lorenzo Blanco • Armand Quirol • Salvador López • Martí Pujol • plaça Doctor Guardiet • Jaume Parres • Manel Soler • Ernest Rodríguez • extrema dreta • Terrassa • Cinema Catalunya • 60-70 lluites repressió i memòria • Tribunal d’Ordre Públic (TOP) • Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme • Teatre Alegria • La Voz Ahogada • Castellbisbal • incendi nau industrial • Bombers • InnerGamersXP • salut mental • trastorn de l’espectre autista • videojocs socials • Redarbor • Great Place to Work • Sant Cugat • Zipo • Aulet Solidari • discapacitat psíquica • Sabadell • onada de fred • previsió meteorològica • RÀDIO RUBÍ • Notícies Migdia Seccions i temps {"start_second":0,"end_second":18,"section_title":"Sintonia i obertura de l’informatiu","section_summary":"Presentació breu de l’espai informatiu de migdia i entrada a l’actualitat del dia."} {"start_second":19,"end_second":204,"section_title":"Previsió meteorològica: fred intens i nevades al Pirineu","section_summary":"Es destaca la brusca baixada de temperatures, la necessitat d’abrigar-se i els detalls de la previsió del meteoròleg Luis Mi Pérez, amb ambient molt fred, nevades a l’Alt Pirineu i vent a l’Empordà i l’Ebre els propers dies."} {"start_second":205,"end_second":371,"section_title":"Plataforma Justícia per Brian Rios: exigència de protocols en morts sota custòdia","section_summary":"La plataforma Justícia per Brian Rios visita el Parlament per reunir-se amb CUP, En Comú Podem i ERC, reclamant protocols clars per a morts en dependències policials, investigació de tots els casos, acompanyament a les famílies i transparència, així com càmeres per als agents i dispositius de detenció."} {"start_second":372,"end_second":401,"section_title":"Context: nous casos i lema ‘reparació i no repetició’","section_summary":"Es recorda que dos anys després de la primera visita al Parlament no s’han implantat ni protocols ni oficina especial; es menciona la mort del jove Harold Medina a Sant Boi i s’explica el lema de la plataforma, que reclama reparació i que els fets no es repeteixin."} {"start_second":402,"end_second":477,"section_title":"Procediment judicial contra el metge: acusació d’homicidi imprudent","section_summary":"La Fiscalia demana 2 anys de presó i 4 d’inhabilitació per al metge que va atendre Brian Ríos, considerant imprudent donar-li l’alta després de tres dosis de sedants i permetre el seu trasllat inconscient al calabós; s’explica el paper de l’acusació particular i es detallen les indemnitzacions sol·licitades a Mútua de Terrassa i la Generalitat per als familiars."} {"start_second":478,"end_second":624,"section_title":"Política local: posició de Vox sobre el Casino, ordenances i seguretat","section_summary":"El regidor de Vox, Carlos Velarde, anuncia que el seu grup no assistirà a la inauguració del Casino, que qualifica d’obra faraònica, i defensa prioritzar un hospital i la segona estació; valora positivament la congelació d’ordenances fiscals, reclama més seguretat amb el Pla Cambai, patrullatge nocturn a les urbanitzacions, pisos protegits amb garanties i més manteniment a les urbanitzacions, i avança una moció per ajudar persones vulnerables i propostes per reforçar la tradició local a les festes de Nadal."} {"start_second":645,"end_second":732,"section_title":"Nova campanya de desbrossament a les urbanitzacions de Rubí","section_summary":"S’explica l’inici d’una campanya municipal de desbrossament de vegetació a les franges perimetrals de Sant Muç, Castellnou, Can Barceló i Can Solà, amb 16 hectàrees d’intervenció per reduir el risc d’incendis forestals, actuant fins a 25 metres de les façanes i sobre torrents, amb poda d’arbres, reducció de massa vegetal i priorització d’espècies adequades; els treballs continuaran fins al primer trimestre de 2026."} {"start_second":765,"end_second":784,"section_title":"Introducció musical: ‘Jo vinc d’un silenci’ i la dictadura","section_summary":"Sonarà la cançó de Raimon ‘Jo vinc d’un silenci’ com a entrada al bloc dedicat al 20 de novembre de 1975 i al record de la dictadura franquista, posant èmfasi en el silenci i la repressió del règim."} {"start_second":785,"end_second":878,"section_title":"Presentació del programa especial de ‘Rubí al dia’ sobre el 20-N","section_summary":"S’anuncia un programa especial de ‘Rubí al dia’ per recordar com van viure els rubinencs el 20 de novembre de 1975, amb convidats com Joan Manel Tresserras, Lorenzo Blanco i Armand Quirol, i un reportatge amb veus de persones que van viure la transició en primera persona; el director de RÀDIO RUBÍ, Albert Soler, en detalla la intenció."} {"start_second":878,"end_second":974,"section_title":"Testimonis locals sobre la mort de Franco i la Rubí franquista","section_summary":"Es fa un tast dels testimonis que s’emetran: Salvador López, exregidor de l’últim ajuntament franquista, explica les guàrdies nocturnes ordenades pel govern civil i la trucada que va rebre el mateix 20-N; Martí Pujol recorda l’enderroc del Centre Democràtic Republicà a la plaça Doctor Guardiet per evitar que fos reutilitzat, deixant un solar encara buit, com a exemple de ‘terra cremada’."} {"start_second":975,"end_second":1050,"section_title":"Segona part del programa: visió històrica, educació i joves","section_summary":"S’explica que la segona hora del programa especial comptarà amb els historiadors Jaume Parres i Manel Soler per analitzar la mort de Franco des d’una perspectiva acadèmica, i amb el professor Ernest Rodríguez per debatre si el franquisme s’explica prou bé a les escoles; es presenta un reportatge sobre què saben els joves de Rubí sobre Franco, amb opinions diverses que mostren coneixements parcials i alguns errors."} {"start_second":1051,"end_second":1090,"section_title":"Tancament del bloc especial i recordatori d’emissió","section_summary":"Es convida l’audiència a escoltar el programa especial de 9 a 11 del matí o recuperar-lo a radiorubi.cat i xarxes socials, i es recorda que la informació està sempre disponible a la 99.7 FM i al web de l’emissora."} {"start_second":1091,"end_second":1164,"section_title":"Memòria del franquisme a Terrassa: documental ‘60-70 lluites, repressió i memòria’","section_summary":"En l’àmbit comarcal, es presenta el documental ‘60-70 lluites, repressió i memòria. Quan Terrassa era la Roja’, estrenat al Cinema Catalunya, que rememora la lluita antifranquista i la repressió a la ciutat; el codirector Cristóbal Castro explica la voluntat d’arribar als instituts perquè els joves entenguin que la ultradreta no és un joc, i s’assenyala la gran assistència a l’estrena."} {"start_second":1185,"end_second":1231,"section_title":"Exposició ‘Generació TOP’ i context del Tribunal d’Ordre Públic","section_summary":"S’anuncia l’exposició ‘Generació TOP. Resistir, protestar, conquerir’ al claustre del Convent de Sant Francesc (Museu de Terrassa) fins al gener de 2026, dedicada al Tribunal d’Ordre Públic (TOP), un òrgan judicial franquista que perseguia delictes polítics; la mostra és organitzada per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i produïda per la Diputació de Barcelona."} {"start_second":1232,"end_second":1259,"section_title":"Teatre ‘Dones lliures’ i la generació del TOP","section_summary":"Es presenta l’obra ‘Dones lliures, les preses polítiques i la generació del TOP’, dins el projecte escènic La Voz Ahogada, dirigida per Ivan Campillo i programada al Teatre Alegria de Terrassa, centrada en l’experiència de les preses polítiques del franquisme vinculades al Tribunal d’Ordre Públic."} {"start_second":1260,"end_second":1366,"section_title":"InnerGamersXP: videojocs i jocs per a reptes socials","section_summary":"Al Vapor Prodis de Terrassa se celebra InnerGamersXP, tercera edició d’unes jornades on professionals de l’educació, la salut mental i el desenvolupament de videojocs creen jocs centrats en reptes socials com la salut mental i la inclusió; el primer dia aborda el trastorn de l’espectre autista, insistint que no és una malaltia sinó una condició del neurodesenvolupament, i es dissenya un joc de taula amb finalitat pedagògica; els dies següents se centren en videojocs sobre emocions, consciència social, empatia i canvi social."} {"start_second":1382,"end_second":1422,"section_title":"Incendi d’una nau industrial a Castellbisbal","section_summary":"Es relata l’incendi d’una nau industrial al carrer Ferreria de Castellbisbal, declarat a les 6 del matí i visible des de Rubí, que ha cremat 400 m³ de restes plàstiques; el foc s’ha estabilitzat cap a les 8 però la façana corria risc de col·lapsar, i a les 10 encara cremava mentre 12 dotacions de bombers treballaven amb maquinària pesada per separar el material i protegir la part no afectada."} {"start_second":1423,"end_second":1538,"section_title":"Redarbor: una de les millors empreses per treballar a Europa","section_summary":"S’explica que Redarbor, empresa de Sant Cugat, ha estat escollida novena millor empresa d’Europa per treballar (Best Workplaces 2025) i millor empresa a l’Estat per segon any consecutiu segons Great Place to Work; la Chief People Officer, Paloma Ramírez, destaca la centralitat de les persones, la mesura constant de l’engagement i la voluntat de fer de l’empresa un lloc feliç, i es remarca que el 99% de la plantilla ha respost l’enquesta que serveix de base per al rànquing."} {"start_second":1539,"end_second":1621,"section_title":"Aulet Solidari de Zipo a Sabadell: 30.000 € per al projecte ‘Sobre Rodes’","section_summary":"Des de Sabadell s’informa de l’èxit de la 20a edició de l’Aulet Solidari de Zipo, que recull 30.000 € per comprar una furgoneta adaptada per als usuaris del centre ocupacional; per primera vegada se celebra a l’Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, amb gran afluència de públic, 80 voluntaris, la participació de 33 marques i comerços i 6.600 peces de roba donades; el president de Zipo, Joan Madaula, valora molt positivament la nova ubicació."} {"start_second":1622,"end_second":1662,"section_title":"Recapitulació comarcal","section_summary":"Es tanca el bloc comarcal recordant que notícies com l’incendi de Castellbisbal poden afectar indirectament Rubí i es posa en context la relació de proximitat amb les ciutats veïnes."} {"start_second":1663,"end_second":1733,"section_title":"Tancament de l’informatiu de migdia de RÀDIO RUBÍ","section_summary":"Comiat de l’informatiu de Rubí d’aquest dimecres 19 de novembre de 2025, amb recordatori dels canals d’informació (99.7 FM, web i xarxes), dels butlletins horaris, de l’edició de migdia del Notícies en Xarxa i del retorn en directe a les 20 h; s’insisteix de nou en la necessitat d’abrigar-se davant la caiguda de temperatures."} {"start_second":1734,"end_second":1772,"section_title":"Falca corporativa i autopromoció d’informatius","section_summary":"Falques de continuïtat de RÀDIO RUBÍ recordant que tota la informació de la ciutat es pot trobar a la 99.7 FM i a radiorubi.cat, amb breus talls d’altres informatius (migdia i vespre) i exemples de notícies locals emeses en altres franges."}

Els esports al dia del 19/11/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#747 - Lideratge, coaching i estrenes de cinema

Visió general del programa Programa de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, conduït per la Lídia Martínez, amb una hora de to magazín molt variada: • Secció de coaching amb el Pau Navarro, el Coaching Canalla, centrada en els estils de lideratge segons Daniel Goleman (segona part). • Recomanacions culturals locals (teatre al Teatre Municipal La Sala). • Petita píndola musical sobre LeAnn Rimes i el seu èxit "Can't Fight the Moonlight". • Secció “Última sessió” dedicada a les estrenes de cinema, amb especial atenció a una nova versió de Dràcula, la segona part de Wicked i una nova adaptació de The Running Man. Bloc 1 – Obertura del magazín i agenda cultural local Presentació de la franja i to del programa • La Lídia reprèn el relleu de presentació dins de 'Rubí al dia', explicant l'estructura del matí i situant l’oient al dimecres 19 de novembre de 2025. • Defineix aquesta quarta hora com la més “magazín”, amb to distès, humor i complicitat amb l’audiència. Invitats i continguts anunciats • Anuncia la visita al plató del Pau Navarro, el Coaching Canalla, per continuar parlant dels estils de lideratge (segona part, “episodi 2”). • Recorda que ja hi havia hagut una primera entrega sobre el mateix tema i que avui es completarà. • Avança que hi haurà també una edició mini d’“Última sessió” per comentar moltes estrenes de cinema (fins a 15–20 títols aquesta setmana). Agenda cultural: teatre a Rubí • S’anuncien entrades dobles per espectacles al Teatre Municipal La Sala: - “Avui no ploraré” de la companyia Esté de Teatre, amb funció a Rubí el dia 29 i posterior temporada a Barcelona. - “Les Bàrbares”, espectacle incorporat com un “bolet” a la programació, el 14 de desembre a la tarda. • Es destaca que “Avui no ploraré” té una relació especial amb Rubí (residència artística a La Sala) i que la redacció treballa per aconseguir entrevistes amb les actrius. • Es dóna el telèfon de participació (93 588 59 60) per aconseguir invitacions. Bloc 2 – Música i efemèrides pop Estrenes i comentaris cinèfils • Abans de la secció de coaching, es fa un avanç de les estrenes comentades més tard a “Última sessió”: - Nova adaptació de Dràcula, dirigida per Luc Besson. - Segona part de Wicked, el musical que passa de Broadway al cinema. - Nova versió de The Running Man (basada en la novel·la de Stephen King escrita amb pseudònim). Cançó: “Can’t Fight the Moonlight” • Sona “Can’t Fight the Moonlight” de LeAnn Rimes i la Lídia n’explica el context: - Va ser número 1 al Regne Unit fa 25 anys, durant dues setmanes. - Va desbancar “One More Time” de Daft Punk, que es va quedar al número 2. - Forma part de la B.S.O. de la pel·lícula “Coyote Ugly” (El bar Coyote). - Als EUA va arribar al número 11, però va romandre 42 setmanes a la llista. - LeAnn Rimes va ser l’artista més jove en guanyar un Grammy, amb només 14 anys. «Per cert, jo no he vist “El bar Coyote”», comenta la Lídia, donant un toc personal i informal a la secció. Bloc 3 – Secció “Coaching Canalla”: estils de lideratge (Goleman) Introducció: podcast i origen de la secció • Entra la sintonia del Coaching Canalla i s’incorpora Pau Navarro a l’estudi. • Conversa distesa sobre: - El podcast “Coaching Canalla Podcast” de Pau, disponible a iVoox i altres plataformes. - El podcast com a projecte llarg i molt vocacional, que li exigeix estar connectat amb el sector del coaching i li permet jugar amb el format (com la ficció sonora especial Halloween – “Alien”). - L’origen radiofònic del projecte: la idea sorgeix a RÀDIO RUBÍ l’any 2018, i Pau manté un fort vincle amb l’emissora. • Es manté el to friki i cinematogràfic: es bromeja amb Star Wars, “El retorn del Jedi” i el terme Padawan aplicat a la Lídia. Recordatori de l’episodi anterior: estils ja tractats Pau recapitula l’episodi 1 sobre lideratge segons Daniel Goleman: • Estil afiliatiu – exemplificat amb Darth Vader (Star Wars). • Estil democràtic – vinculat a Alexandre el Gran. • Estil visionari – amb referència a Martin Luther King. “El lideratge sempre té atractiu; és un dels episodis més escoltats del podcast”, comenta Pau, justificant aquesta segona part. 3.1. El líder coach (estil coaching) Exemple audiovisual: “Merlí” • S’utilitza un fragment de la sèrie “Merlí” (versió estatal “Merlín”) com a metàfora del líder coach: - Professor que arruga, llença i trepitja un bitllet de 50 euros per mostrar que el seu valor no canvia. - Conclusió del personatge: “Per molt que et puguin trepitjar o fer mal, tu vals el mateix. I jo crec que vals molt.” Característiques del líder coach • Objectiu principal: ajudar cada membre de l’equip a assolir el màxim rendiment a partir del que ja sap i del que no sap que sap. • Eines clau: - La pregunta com a eina central. - El “mirall”: fer de reflex perquè la persona prengui consciència de les seves fortaleses i àrees de millora. - Posar “eines a l’abast” perquè la persona trobi les seves pròpies respostes. • Diferència respecte altres rols: - Coach no diu què has de fer; a diferència d’un mentor o de determinats “gurús”, no dona receptes tancades. - El coach professional treballa en un marc metodològic i ètic, diferent del suport d’un amic (que també ajuda, però sense l’estructura professional). • Finalitat dins un equip: - Detectar fortaleses i àrees de millora individuals. - Afavorir que cada persona desenvolupi competències i habilitats. - Fer que l’equip reneixi del que ja té a la “motxilla” d’experiències. “El coach no et diu el que has de fer; et fa preguntes i et dona eines perquè descobreixis el que ja portes dins.” 3.2. Estil autoritari Exemple audiovisual: “Corazones de hierro” (Fury) • Tall de la pel·lícula “Corazones de hierro” (Fury), amb Brad Pitt liderant un equip de tancistes enmig de la guerra. • Situació: - Tenen el tanc avariat. - S’acosta un batalló de les SS. - Pitt decideix mantenir la posició i defensar el creuament, tot i el risc extrem. - Ordena que qui no vulgui lluitar se’n vagi a la bosquina; ell es queda sol si cal. - Finalment, l’equip acaba sumant-s’hi per lleialtat i decideixen compartir el risc. “No és el que jo vulgui, és el que farem”, resumeix el líder al tall. Quan i com s’utilitza l’estil autoritari • Basat en la teoria de Daniel Goleman, Pau insisteix que no és un estil a eliminar, sinó a usar amb molt criteri. • Contextos on pot ser necessari: - Moments de crisi greu en una organització (no només empreses, també entitats, institucions...). - Quan cal canviar de rumb de manera dràstica. - Quan s’han de prendre decisions impopulars (per exemple, grans ajustos de plantilla, reestructuracions profundes). - Quan s’ha de eliminar el caos i imposar un nou ordre per evitar mals majors. • Perfil del líder autoritari efectiu: - Alt nivell de formació i experiència en situacions crítiques. - Gran intel·ligència emocional i capacitat d’autocontrol; no és simplement “mandar per mandar”. - Sol ser un rol temporal: es contracta o s’activa per a una fase concreta. • Transició i límits: - Un cop la situació s’ha reconduït, cal canviar d’estil o apartar aquest líder. - Mantenir l’autoritarisme a llarg termini fa que el líder acabi creant els mateixos problemes que venia a solucionar. - La transició a un estil més participatiu és molt complexa: l’equip passa de “es fa el que jo dic” a un altre model i es pot sentir desorientat. “En el segle XXI, amb tantes eines d’autoorganització, les persones només aguanten un estil autoritari durant un temps limitat.” • Efecte sobre l’equip: - Pot generar lleialtat molt alta en certs contextos (la gent s’adhereix al projecte i al líder), però també dependència. - Històricament, aquest tipus de lideratge ha estat darrere de situacions molt fosques, per això cal manejar-lo amb responsabilitat. 3.3. Estil timonel (o imitatiu) Exemple audiovisual: “Bichos” (A Bug’s Life) • S’usa un fragment de la pel·lícula de Pixar “Bichos”: - Les formigues segueixen una filera; una fulla cau al mig del camí i bloqueja el seu avanç. - Entra en escena el líder (senyor Terrón), que baixa fins on hi ha el problema. - Dóna instruccions clares i camina ell mateix envoltant la fulla, demanant que el segueixin. - Les formigues imiten exactament el seu recorregut i així recuperen la ruta. “No es posa a cridar des de dalt; baixa, es posa al seu lloc i els fa seguir els seus passos.” Què és l’estil timonel • També anomenat estil imitatiu: - Missatge implícit: “es fa com jo dic que es fa”. - El líder marca el ritme i el model a seguir amb el seu propi exemple. • Diferències amb l’autoritarisme: - L’autoritàri diu: “es fa el que jo dic” (centrat en l’ordre i l’obediència). - El timonel diu: “es fa com jo ho faig” (centrat en l’exemple i la replicació d’un model d’excel·lència). • Contextos on és útil: - Quan es vol elevar l’estàndard de rendiment de l’equip. - En situacions on cal assolir nivells d’excel·lència o especialització molt concrets. - Per a equips d’alt rendiment o en transicions on es necessita un model clar a imitar. • Riscos i límits de l’estil timonel • A curt termini: - Pot ser molt eficaç per accelerar resultats i homogeneïtzar processos. - Ajuda quan l’equip necessita una guia molt concreta. • A mitjà i llarg termini: - Si es manté massa temps, fomenta que les persones deixin de pensar per si mateixes. - L’equip només imita i perd autonomia i creativitat. - L’organització es torna endogàmica: sempre es fa tot igual, s’empobreixen les idees i s’estanca el progrés. “Si només imitem, deixem de crear; la nostra pròpia excel·lència es converteix en trampa.” • Transformació de l’estil timonel: - És més fàcil d’evolucionar cap a estils més participatius que no pas l’autoritari. - El pas saludable és donar marge perquè els equips prenguin decisions, experimentin i innovin a partir del model après. Tancament de la secció de coaching • Amb el líder coach, l’estil autoritari i el timonel, Pau completa els sis estils de lideratge segons Goleman (sumant-los als tres del primer episodi i el visionari que ja s’havia comentat). • Reconeix que hi ha altres teories i maneres d’entendre el lideratge, però aquesta classificació és molt pràctica. • La secció es manté amb referències constants al cinema i les sèries per fer els conceptes més accessibles. • Es fa broma sobre la tornada al desembre (amb cookies i contingut de coaching) i sobre experiments antics com les "croquetes de coaching" a ràdio. Bloc 4 – Clàssics de cinema i efemèrides: Frank Sinatra Cançó: “Luck Be a Lady” i el film “Ellos y ellas” • Sona “Luck Be a Lady” de Frank Sinatra. • La Lídia contextualitza el tema: - Pertany al musical cinematogràfic “Ellos y ellas” (Guys and Dolls, 1955). - Repartiment destacat: Vivian Blaine, Jean Simmons i Marlon Brando (que també canta). - Dirigida per Joseph L. Mankiewicz. Tribut a Sinatra • Es recorda que un 19 de novembre de 1995 es va celebrar un gran tribut pels 80 anys de Frank Sinatra. • L’acte va tenir lloc al Shrine Auditorium de Los Angeles, espai icònic també per rodatges cinematogràfics. • Hi van participar figures com: - Bob Dylan - Paula Abdul - Bruce Springsteen, entre d’altres. • La Lídia opta per aquest tema en lloc dels omnipresents “New York, New York” o “My Way”, per donar-hi un enfocament més cinèfil. Bloc 5 – “Última sessió”: estrenes i cartellera de cinema Introducció de secció • Entra la sintonia d’“Última sessió”, amb una falca humorística d’un fals Johnny Depp (capità Jack Sparrow) que diu que escolta la Lídia mentre roda a Argentina. • La Lídia situa la secció com un mini espai integrat dins Rubí al dia, pensat perquè es pugui recuperar a qualsevol hora (podcast, a la carta). • S’anuncia que hi ha 15 o 16 estrenes aquesta setmana, amb especial focus en: - Dràcula (Luc Besson) - Wicked – Part 2 - Nova adaptació de The Running Man - Altres títols destacats (drama, ciència-ficció, animació...) 5.1. “Dràcula” de Luc Besson • Nova adaptació de “Dràcula” de Bram Stoker (la història s’ha portat al cinema més de 100 vegades). • Direcció de Luc Besson, de qui alguns crítics diuen que és la millor pel·lícula en dècades. • Repartiment destacat: - Caleb Landry Jones com a Dràcula (recordat per “Tres anuncios en las afueras”). - Christoph Waltz, amb un paper irònic i fosc. - Zoe Bleu, filla de Rosanna Arquette. • Enfocament narratiu: - Es recupera la història clàssica del príncep Vlad, que perd la seva estimada Mina i renega de Déu, condemnant-se a viure eternament. - La Lídia subratlla que la història sempre li ha semblat més una història d’amor que de vampirs. - Besson posa l’èmfasi en un Dràcula més humà, vulnerable, romàntic i tràgic, en la línia de la visió original de Stoker i del film de Francis Ford Coppola. • Aspectes tècnics: - Rodada a Finlàndia i París, amb una forta aposta per l’estètica gòtica. - Construcció d’un enorme decorat de 4.000 m² per recrear el castell de Transsilvània. - Banda sonora de Danny Elfman, amb ecos del seu treball a “Sleepy Hollow”. - Va passar pel Festival de Sitges, on es va remarcar la humanització del personatge i la intensitat interpretativa de Caleb Landry Jones. “Si us agrada el personatge de Dràcula, aquesta l’heu d’anar a veure segur”, conclou la Lídia. 5.2. “Wicked – Part 2” • Segona part de l’adaptació al cinema del musical de Broadway “Wicked”, amb guió de Winnie Holzman. • Gènere: musical, fantasia, drama. • Repartiment principal: - Cynthia Erivo - Ariana Grande - Jeff Goldblum - Michelle Yeoh (recordada per “Toda la vez en todas partes”). • Característiques del film: - Durada superior a dues hores i mitja (avís per aficionats als musicals llargs). - Se centra en la relació entre Elphaba (bruixa dolenta de l’Oest) i Glinda (bruixa bona). - En aquesta segona part, els seus camins divergeixen completament i el to és més fosc i èpic. - Connecta més directament amb “El mag d'Oz”: apareixen Dorothy, l’Espantaocells, l’Home de Llauna i el Lleó covard. • Producció: - Es va rodar juntament amb la primera part, però es van separar per durada i complexitat. - La postproducció d’aquesta segona part ha estat més llarga per la quantitat d’efectes visuals. • Recomanació: - Imprescindible per a fans del musical original (Broadway o West End) i per tots aquells que van veure la primera pel·lícula. 5.3. “The Running Man” – nova versió • Nova adaptació de la novel·la “The Running Man” de Stephen King (sota el pseudònim Richard Bachman). • Fa referència inevitable a la versió de 1987 amb Arnold Schwarzenegger (“Perseguido”). Sinopsi • En un futur pròxim, l’entreteniment televisiu arriba a extrems brutals: - Programa-reality “Running Man”, on criminals i dissidents polítics són perseguit per caçadors professionals. - L’objectiu és literalment capturar-los i matar-los, convertint-ho en espectacle. • Protagonista: - Ben Richards, interpretat ara per Glen Powell. - Acusat falsament, entra al programa per sobreviure i, alhora, intentar denunciar la corrupció política, mediàtica i social que sosté aquest sistema. Enfocament del director • El director (Edgar Wright, segons destaca la Lídia com la seva millor pel·li des de “Baby Driver”) afirma que: - Vol apropar-se més al to de la novel·la de King. - Considera que el film del 1987 no va assumir seriosament tot el potencial crític de l’obra. • Tot i això, la Lídia recorda que la versió del 87 li sembla força tràgica, i convida a comparar les dues adaptacions. 5.4. “J. Kelly” – comèdia amb repartiment estel·lar • Pel·lícula signada per Noah Baumbach (“Història d’un matrimoni”), aquí en un to més proper a la comèdia. • Repartiment de luxe: - George Clooney - Laura Dern - Adam Sandler • Argument: - Jay Kelly és una gran estrella del cinema clàssic modern, però no sap qui és realment. - Juntament amb el seu representant, emprèn un viatge per Europa a la recerca de sentit: • Repassa la seva vida personal, • Revalua les seves relacions, • I es pregunta quin llegat vol deixar. • La Lídia suggereix que només pel càsting, ja val la pena tenir-la en el radar de l’espectador. 5.5. “Alfa” – ciència-ficció i bioenginyeria • Títol: “Alfa”. • Gènere: ciència-ficció amb fort component de thriller biotecnològic. • Sinopsi: - Una corporació biotecnològica crea una generació d’éssers humans modificats genèticament per ser soldats perfectes. - Un antic soldat, ara investigador, és reclutat per capturar una d’aquestes criatures (Alfa). - L’objectiu és evitar que la seva existència desencadeni una crisi mundial. • Recorregut en festivals: - Ha passat pel Festival de Toronto, cosa que la Lídia destaca com a segell de certa qualitat. 5.6. Altres estrenes destacades de la setmana La Lídia repassa ràpidament altres títols que arriben a cartellera: • “Sueños en Oslo” – premiada al Festival de Berlín. • “Reina Madre”. • Produccions espanyoles: - “La bala” - “Ciudad sin sueño” - “Aullar” • Públic familiar i animació: - “El tigre perdido” - “Olivia y el terremoto invisible” “Teniu per triar a les sales comercials, encara que siguin fora de Rubí”, recorda la Lídia, animant a gaudir de la cartellera més enllà de la ciutat. Cloenda del programa • La Lídia fa un resum implícit del que ha donat de si l’hora: coaching, cinema, música i agenda cultural. • Acomiada el programa recordant que José Malagón ha estat al control tècnic des de les 8 del matí i tanca amb una salutació propera als oients. “Que vagi bé”, diu, tancant aquesta edició de Rubí al dia, d'11 a 12h amb el seu estil familiar i proper.

#1104 - Urbanisme inundable, política de pactes i memòria

Visió general de l’episodi En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es combinen tres grans blocs temàtics: Urbanisme i zones inundables a Rubí i Catalunya: riscos de construir en zones inundables, el paper de l’ACA, el canvi climàtic i la necessitat de rigor tècnic per sobre del partidisme. Política de pactes i governs en minoria a Espanya: el paper dels partits petits com a claus de governabilitat, la figura de Pedro Sánchez, els equilibris amb Junts i Vox, i la cultura de governar en minoria. Memòria històrica, franquisme i transmissió a les noves generacions: record personal del 20N, el paper de l’escola i la família, els camps de concentració franquistes, el Valle de los Caídos/Cuelgamuros i el debat sobre símbols franquistes. Al final, per manca de temps, el bloc previst sobre ciència i mercat (recerca i negoci de les publicacions científiques) queda ajornat. 1. Urbanisme, zones inundables i canvi climàtic 1.1. La campanya «Prou Urbanisme Inundable» • Ecologistes en Acció impulsa la campanya Prou Urbanisme Inundable per denunciar la construcció de tres blocs de pisos a l’Escardívol, a Rubí, en una zona considerada inundable. • Es demana una moratòria immediata per a aquest projecte i, en general, per a totes les zones inundables de Catalunya. Objectius de la campanya: • Curt termini: aturar tots els projectes en zones inundables fins revisar mapes de risc. • Mitjà termini: recuperar la prohibició d’edificar en espais inundables. • Llarg termini: adaptar el territori a la nova realitat climàtica i protegir la biodiversitat. 1.2. Canvi climàtic i revisió dels mapes de risc • Es destaca la combinació perillosa entre: - Urbanisme cada cop més dens, que envaeix espais naturals i fluvials. - Fenòmens meteorològics més intensos i imprevisibles per efecte del canvi climàtic. • L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha ampliat un 30% les zones considerades inundables: - +170 km de curs fluvial. - 90 nous trams de rius, rieres i barrancs. - S’hi inclouen noves zones a Rubí, com el carrer del Castell. • Compromís de l’ACA: - Disposar el 2027 d’una cartografia homologada de zones inundables. - Desenvolupar un sistema d’alertes d’impacte, no només hidrològiques, que indiqui què passarà sobre el territori (infraestructures afectades, zones inundables, impacte en la població). - Objectiu: avisar amb almenys dues hores d’antelació i activar protocols d’emergència amb una eina de predicció en temps real que integri dades meteorològiques, hidrològiques i hidràuliques. 1.3. Urbanisme, drets adquirits i responsabilitat política • A Rubí, l’AUP ha estat l’únic partit que sosté una oposició clara al projecte de l’Escardívol, amb mocions al ple i un contenciós administratiu contra l’Ajuntament. • El debat posa èmfasi en: - La necessitat de r o mpre el partidisme: les decisions sobre urbanisme i risc no es poden prendre només en clau de partit. - El rigor tècnic i científic ha de ser la base de les decisions, per sobre de qui faci la proposta. «Això no ho diuen ni uns ni els altres. Ho diuen la ciència i el rigor.» • Es parla dels drets adquirits dels promotors: - És cert que hi ha planejament que reconeix drets d’edificació. - Però aquests drets es poden traslladar a altres punts del municipi mitjançant tècniques urbanístiques. S’usa la metàfora mèdica: • Un bon metge no pot dir «això és massa complicat, no m’atreveixo». • Igualment, un bon urbanista ha d’afrontar canvis complexos si el risc és real. • Crítica dura: l’urbanisme massa sovint està supeditat al partidisme, més que no pas a la política entesa com a servei seriós a la ciutadania. 1.4. València, Dana i drenatge: aprendre dels errors • Es comenta el cas de la Dana de València: - Va ploure molt a les zones altes i l’aigua no només baixava per les lleres, sinó per altres bandes. - La urbanització massiva fa que l’aigua llisqui: on tot és asfalt i paviment, l’aigua no s’infiltra i baixa amb molta més força. • El paper dels nous models de risc: - Protecció Civil demana models que simulin què passa sobre el territori, no només cabals de rieres. - Es defensa que, amb el coneixement actual i la intel·ligència artificial, es poden fer estudis molt precisos de comportament de l’aigua, i no són «impossibles». Missatge clau: no s’ha de tenir por d’aixecar «llebres» sobre el risc; s’ha de tenir por de no informar i deixar la ciutadania sense protocols. • Importància de la informació i el lideratge: - Quan l’administració demostra control, lideratge i rigor, el ciutadà se sent més segur. - El problema actual és la sensació que «uns tiren per una banda i els altres per una altra». 1.5. Propostes urbanístiques: menys asfalt i més drenatge • L’arquitecte planteja idees concretes: - Carrers d’urbanitzacions de 12–14 m d’amplada podrien tenir només 3 m d’asfalt i deixar la resta permeable. - Limitar fortament la pavimentació de les parcel·les privades. - Aturar l’ocupació de nou territori, perquè significa més asfalt i menys drenatge. • Exemples: - Al País Valencià s’ha pavimentat de manera massiva i irracional moltes urbanitzacions. - A Catalunya també, encara que potser amb menys intensitat. • Es parla de la necessitat de desurbanitzar en alguns llocs i preparar-se per: - Pujada del nivell del mar. - Tormentes extremes i estranyes (com la Dana), que els models antics no contemplaven. 1.6. Períodes de retorn i canvi climàtic • El canvi climàtic ha fet saltar pels aires els càlculs clàssics de períodes de retorn (episodis que es preveia que passessin cada 500 anys ara poden passar cada 100 o 50). • Caldrà revisar tant els anys com els índexs de disseny: - No és només que els episodis siguin més freqüents. - També són més intensos, i per tant cal elevar els paràmetres de càlcul. • Missatge final: - No s’ha de viure amb por, però sí amb consciència i responsabilitat col·lectiva. - El canvi climàtic no és només cosa de «grans estats»; cada escala (local, familiar, social) té responsabilitat i marge d’acció. 2. Política espanyola, pactes i governs en minoria 2.1. El CIS i la competició PSOE–PP–Vox • Es comenta la imminent publicació del baròmetre de novembre del CIS, el primer després de la ruptura de Junts amb el govern de Sánchez. • El baròmetre d’octubre mostrava: - PSOE: ~35% d’estimació de vot, uns 15 punts per sobre del PP. - PP: prop del 20%. - Vox: a només 2 punts del PP. • S’espera veure com afecten a les enquestes: - La pèrdua d’estabilitat del govern Sánchez després de la ruptura amb Junts. - La crisi pels cribats de càncer de mama a Andalusia, que pot castigar el PP. 2.2. Partits petits amb la clau de la governabilitat • La tertúlia es centra en el paper dels «segons» de la coalició, els partits petits que, tot i tenir menys vots, poden fer o desfer governs. • A Madrid, Junts per Catalunya: - Ha plantat cara al govern amb un veto a totes les lleis del PSOE i els seus socis. - Míriam Nogueras, entrevistada anteriorment a la ràdio, explicava que gràcies a aquesta pressió s’ha desblocat la llei contra la multireincidència a Catalunya, que feia més d’un any que estava encallada. Frase repetida de Nogueras: • «L’únic llenguatge que entenen és el d’agafar-te per allà i apretar.» • Al País Valencià: - El PP proposa Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat, en substitució de Mazón. - Però no té garantit el suport de Vox tot i l’acord intern. - Es parla que Vox podria «tener agafat» el PP valencià per segona vegada, exigint encara més concessions. - Es cita el titular de Levante: Vox exigeix eliminar les zones de baixes emissions en ple conflicte a València. 2.3. De les majories absolutes als governs en minoria • Es descriu una evolució de la cultura política espanyola: - Abans: majories absolutes de PSOE i PP. - Després: cultura de la coalició (dos o tres partits per arribar a la majoria absoluta o quasi). - Ara: cultura d’acceptar governs en minoria, amb un parlament molt fragmentat i pactes constants. • Encara no hi ha una autèntica cultura política de governar en minoria: - Caldria aprendre fins on es pot cedir «a canvi de manar». - Es qüestiona si «tot val» per estar al govern. 2.4. El «mètode Sánchez»: resistència i incompliments • Es fa una anàlisi crítica de Pedro Sánchez: - Hauria descobert com governar en minoria com si fos majoria, perquè incompleix acords i igualment continua tirant endavant. - Es diu que acumula molts incompliments (se n’esmenten «200» com a xifra exagerada per fer-ne sentir la magnitud). • Junts ha estat el primer a «plantar-li cara» amb contundència, però: - El tertulià opina que el que han aconseguit és una mica el «xocolata del lloro»: concessions parcials dins d’una estratègia general de resistència de Sánchez. • Alhora es reconeix el mèrit personal de Sánchez: Es destaca la seva «força física i mental sobrenatural» per aguantar una pressió que molta gent no suportaria. 2.5. Vox, PP i el gir conservador valencià • Es projecta què podria passar a València amb un PP molt necessitat de Vox: - Ja en el passat es va nomenar un torero com a conseller de Cultura. - Ara s’insinua que les exigències de Vox poden portar a mesures encara més radicals: - Destrucció de zones de baixes emissions, - Possible imposició de símbols i rituals d’ultradreta (esment satíric del Cara al sol a escoles, etc.). • El missatge de fons és una alerta sobre el pes creixent de l’extrema dreta en les polítiques públiques, especialment en territoris on el PP depèn del seu suport. 3. Ràdio Rubí i el 50è aniversari del 20N 3.1. Especial de programació sobre el vintena • Demà Ràdio Rubí prepara una programació especial (de 9 a 11 h) pel 50è aniversari de la mort de Franco (20N): Primera hora (9–10 h): mirada local i memòria viva • Reportatge amb veïns de Rubí que eren adults el 1975: - Com era el Rubí d’aquell moment. - Com van viure els dies previs i el mateix 20N. - Històries personals i records concrets (on eren, què feien quan es van assabentar de la mort de Franco). • Objectiu: una mirada nostàlgica i humana a la memòria col·lectiva local. Segona hora (10–11 h): anàlisi històrica i educació • Debat amb dos historiadors i un professor de secundària: - Què va significar políticament i socialment la mort de Franco. - Com s’explica el franquisme i la transició als instituts. - S’assenyala que sovint el franquisme és «l’últim tema del temari» i es tracta de pressa i corrents. • S’ha fet també un reportatge sortint al carrer a preguntar a joves de Rubí: - Què saben de Franco. - Quan creuen que va morir. - Les respostes són «molt sorprenents», indicant un coneixement històric desigual o superficial. • Es planteja si caldria reordenar els continguts per aprofundir més en la història contemporània, que és la que més condiciona el present i pot estar relacionada amb el ressorgiment de l’extrema dreta entre joves. 3.2. Altres activitats: infants i origen de la ràdio • El 20N també marca: - L’inici de les emissions estables de Ràdio Rubí. - El Dia dels Drets dels Infants. • Per això, de 11 a 12 h faran una tertúlia amb els consellers i conselleres del Consell dels Infants i Joves de Rubí, també centrada en l’efemèride. 4. Records personals del 20N i transició 4.1. El record vital del 20N • Josep tenia 20 anys el 20 de novembre de 1975: - Ho explica com un moment molt intens i alliberador. • Record del dia concret: - Era al bar de la Cooperativa amb la seva companya. - Algú va anunciar: «El Paco s’ha mort, el Franco s’ha mort». - La gent va començar a treure ampolles de cava, crits i celebracions. • Record dels dies abans i després: - El famós «parte médico» amb l’«equipo médico habitual» generava mems i bromes, però de manera discreta per evitar problemes. - Després de la mort, molts van notar una descàrrega immediata de tensió, malgrat la por encara latent. «Fessis el que fessis, només per parlar segons de què, corries el risc que et portessin al quartelillo.» • La sensació d’alliberament va ser real, tot i que reconeix que la càrrega de la dictadura no s’ha acabat d’esborrar amb els anys. 4.2. De la por al carrer a la fal·lera democràtica • Es contextualitza la rapidesa del canvi: - El 1976 ja hi havia les primeres eleccions democràtiques. - Els partits polítics feien campanya amb cotxes i megafonia pels carrers, com avui els venedors ambulants. - Es van presentar 30 o 40 partits, una autèntica explosió de pluralisme després de dècades de partit únic. • Conversa emblemàtica d’aquells dies: «Fa mig any això era impensable.» • Conclusió: en mig any hi ha un salt brutal en llibertats i expressió política, amb una sorpresa generalitzada entre la ciutadania. 4.3. L’alliberament… parcial • Josep insisteix que aquell moment va ser viscut com un «uf, respirem», però que: - Amb el pas dels anys s’ha vist que no tot es va resoldre. - El 23-F i altres episodis recorden que la democràcia no estava consolidada. • Tot i així, per la seva generació el 20N continua sent un moment fundacional d’alliberament emocional i polític. 5. Memòria històrica, ensenyament i família 5.1. Emoció vs rigor a l’hora d’explicar el franquisme • Debat sobre com s’explica el franquisme a les noves generacions: - La conductora tem que, quan els mestres que van viure la dictadura es jubilin, es perdi la transmissió emocional directa. - Josep matisa que l’emoció sola no és suficient; el que importa és el rigor i la credibilitat amb què s’expliquen els fets. «L’emoció hi ha de ser, però no és determinant. El que convenç és el rigor.» • Observació sobre la joventut: - Ha sentit adolescents parlant del tema amb bastant sentit comú. - Detecta la influència combinada de casa i escola en com entenen el passat. 5.2. L’escola no és l’únic espai de memòria • Es reivindica el paper de la família i l’entorn social: - Si la memòria històrica depèn només de l’escola, es corre el risc que es percebi com un temari feixuc que molts alumnes desconnecten (com ell amb els Reis Catòlics). - En canvi, el que s’explica (o es deixa entreveure) a casa és el que sol quedar més gravat. • Problemes actuals: - Durant el franquisme estava prohibit parlar de moltes coses. - Després, molta gent ha decidit voluntàriament no explicar-les. Per això es defensa que la memòria històrica s’ha de treballar tant a les escoles com a les llars i a l’espai públic. 5.3. Camps de concentració franquistes i silencis • Es recorda una notícia recent sobre el nombre de camps de concentració franquistes: - S’estima que n’hi va haver al voltant de 300. - Encara avui es continuen descobrint dades i informacions. • La conductora ho relaciona amb una experiència familiar: - El seu avi li havia explicat que havia estat en un camp de concentració. - A classe, però, mai li havien parlat d’això. - L’avi relativitzava la paraula però admetia fred, gana i reclusió. • Josep explica que té cartes familiars de persones que van estar: - Al Valle de los Caídos. - En camps de concentració de Cantàbria. • Aquestes cartes sovint no diuen res explícit (parlen de «estar bé» i «esperar tornar aviat»), però llegides en context mostren la repressió i patiment. Comparació amb l’Holocaust: • L’Holocaust nazi va tenir una difusió internacional massiva des del descobriment. • En canvi, els camps franquistes, tot i no ser exactament iguals, també van ser un «matadero» i, tanmateix, gairebé no se n’ha parlat. • Crítica al discurs de la jerarquia eclesiàstica (bisbe Arguello, Conferència Episcopal): - Presentar la memòria històrica com a «revanxa» és vist com molt reduccionista i esbiaixat. - Es defensa que la memòria històrica és sobretot coneixement i reconeixement de víctimes, no revenja. 5.4. Politització de la memòria i percepció dels joves • Es denuncia que la dreta ha aconseguit convertir la memòria històrica en un «tema d’esquerres»: - Defensar-la o parlar-ne és etiquetat com una posició ideològica, no com un acte de rigor històric. - Això pot fer que molts joves no donin credibilitat al relat, perquè ja el veuen com «partidista». • Es torna a la idea de la necessitat d’independència i credibilitat en els organismes i en el relat històric (paral·lelismes amb l’ACA i el periodisme). 5.5. Valle de los Caídos / Cuelgamuros i símbols franquistes • Es comenta el projecte per resignificar el Valle de Cuelgamuros (antic Valle de los Caídos): - Es mantindrà la gran creu. - Es proposa una línia divisòria al turó (com una esquerda) per simbolitzar la fractura. - Es retiraran les escales que donaven accés a la basílica. - Es vol transformar l’espai en un mausoleu per a totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. - Les obres es preveuen per al 2027. • Josep, com a arquitecte, n’opina: - La línia-esquerda no li agrada gens; la veu com «més del mateix» i com un símbol que reafirma la divisió. - Defensaria enderrocar la creu i deixar-ne les restes com a símbol de ruptura amb la repressió. «Deixaria la creu a terra ben triturada… com a símbol que ens hem carregat el símbol de la repressió.» • Debat sobre què fer amb símbols franquistes: - El govern Sánchez anuncia que retirarà tots els símbols franquistes pendents. - Alternatives: resignificar vs eliminar. - Cap opció és neutra: enderrocar pot alimentar el victimisme de la dreta; mantenir pot perpetuar la injustícia simbòlica. • Josep apunta que: - No es pot agradar a tothom. - Cal reconèixer clarament la magnitud de la repressió i actuar en conseqüència. - La llei d’amnistia de la transició va deixar els responsables impunes; caldria, almenys, revisar aquest punt. «Destruir el que destruïa la concòrdia no seria gens il·legítim.» 6. Periodisme, partidisme i confiança ciutadana 6.1. El rol dels mitjans davant el partidisme • La periodista planteja una dificultat professional: - Quan un fet objectivament criticable és abanderat per un partit concret, parlar-ne pot fer que el mitjà quedi etiquetat com proper a aquell partit. • Hi ha el risc d’autocensura: - No tractar un tema per por que et pengin una etiqueta política. - Es considera el pitjor que pot passar des del punt de vista ètic. • Conclusió: el periodisme ha de mantenir el rigor i l’autonomia, encara que això comporti ser etiquetat. 6.2. Necessitat d’organismes independents i creïbles • Es parla de l’ACA com a exemple ideal d’organisme que hauria de ser: - Independent del partit de govern. - Amb credibilitat tècnica indiscutible. - Amb capacitat de dir «sí o no es pot edificar aquí» sense interferències. • Problema actual: - Sovint, aquests organismes són presidits per persones lligades al partit governant. - Cada canvi de govern implica canvi de direcció i sospites de manca d’independència. • Es proposa un model similar al de la corporació mediàtica pública (TV3, etc.): - Direccions seleccionades via concursos i mecanismes que minimitzin el control partidista. • Es lamenta que la credibilitat de l’ACA i altres organismes s’hagi ressentit, especialment arran de documentals com un Sense ficció recent. «La credibilitat salta pels aires.» 6.3. Desconfiança en la política i saturació de males notícies • Hi ha una sensació generalitzada de desconfiança envers el món polític: - Els polítics «generen constantment motius per desconfiar». - Això alimenta l’escepticisme ciutadà i el desinterès. • Es connecta amb el debat sobre memòria històrica i urbanisme: - En tots dos casos es reclama rigor, transparència i lideratge. • Idealment, professionals i tècnics haurien de poder treballar sense pressions partidistes, i periodistes haurien de poder explicar amb claredat sense por a etiquetes. 7. Bloc científic pendent • Estava previst tancar la tertúlia amb un bloc titulat «Ciència i mercat», a partir d’un estudi de la Universitat Autònoma: - Denuncia que molts diners destinats a la recerca acaben alimentant el negoci de les publicacions científiques. - Suggereix que hi ha actors que s’enriqueixen amb el sistema de revistes i papers. • Per manca de temps, aquest tema no s’arriba a desenvolupar i queda pendent per a una futura tertúlia. «Ens hem menjat el tercer bloc de la tertúlia… Guardem la informació per un altre dia.» Temes principals destacats 1. Urbanisme i canvi climàtic • Risc de construir en zones inundables. • Revisions de l’ACA, nous mapes de risc i sistemes d’alerta d’impacte. • Crítica al partidisme en la planificació urbanística. • Necessitat de menys asfalt, més drenatge i, en alguns casos, desurbanització. 2. Política de pactes i governs en minoria • Paper central de partits petits (Junts, Vox) en la governabilitat. • Estratègia de resistència i incompliment de Pedro Sánchez. • Fragmentació del sistema de partits i aprenentatge de governar en minoria. 3. Memòria històrica i educació • Record personal del 20N i la transició. • Importància de combinar emoció i rigor a l’hora d’explicar el franquisme. • Invisibilització dels camps de concentració franquistes. • Debat sobre com tractar el Valle de Cuelgamuros i els símbols franquistes. 4. Confiança, mitjans i institucions • Pressions i etiquetes sobre periodistes. • Necessitat d’organismes tècnics independents com l’ACA. • Desconfiança generalitzada envers la política i importància del lideratge rigorós. Interlocutors • Belén Tierno – Presentadora/moderadora de la tertúlia. • Josep Milà – Arquitecte i tertulià habitual. • Albert Soler – Director de Ràdio Rubí i tertulià. Tags • Urbanisme • Zones inundables • Escardívol • Rubí • Ecologistes en Acció • Prou Urbanisme Inundable • ACA • Canvi climàtic • Drenatge • València • Dana • Política espanyola • Pedro Sánchez • Junts per Catalunya • Vox • PP • CIS • Pactes de govern • Govern en minoria • 20N • Franco • Memòria històrica • Camps de concentració franquistes • Valle de los Caídos • Valle de Cuelgamuros • Simbologia franquista • Educació històrica • Joventut • Ràdio Rubí • Programació especial • Drets dels infants • Periodisme • Partidisme • Confiança ciutadana • Intel·ligència artificial (aplicada a predicció d’inundacions) Seccions [Nota: els temps són aproximats a partir dels segments facilitats.] { "start_second": 17, "end_second": 112, "section_title": "Introducció a la tertúlia i sumari del programa", "section_summary": "Presentació de la tertúlia amb Belén Tierno, salutació als tertulians Josep Milà i Albert Soler, comentaris distesos sobre el fred i la ràdio, i exposició dels temes del dia: urbanisme en zones inundables, política de pactes a Espanya i bloc pendent sobre ciència i mercat." } { "start_second": 159, "end_second": 234, "section_title": "Campanya ‘Prou Urbanisme Inundable’ i el cas de l’Escardívol", "section_summary": "Exposició de la campanya impulsada per Ecologistes en Acció que demana una moratòria per a la construcció de tres blocs de pisos a l’Escardívol, zona inundable de Rubí. Es detallen els objectius a curt, mitjà i llarg termini de la campanya i es recorda l’oposició històrica de l’AUP al projecte, incloent-hi un contenciós contra l’Ajuntament." } { "start_second": 250, "end_second": 317, "section_title": "Nous mapes de risc de l’ACA i alertes d’inundació", "section_summary": "Es descriu l’actualització de mapes de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb un 30% més de zones inundables, incloent nous trams a Rubí com el carrer del Castell. El director de l’ACA, Josep Lluís Armengol, explica el desenvolupament d’una cartografia homologada per al 2027 i d’un nou sistema d’avisos d’impacte amb dues hores d’antelació, basat en simulacions en temps real que integren dades meteorològiques, hidrològiques i hidràuliques." } { "start_second": 317, "end_second": 365, "section_title": "Debat inicial: creixement urbà, seguretat i partidisme", "section_summary": "Belén planteja el debat sobre com compatibilitzar el creixement de les ciutats amb la seguretat i la preservació d’espais naturals. Josep Milà subratlla que el problema principal és el partidisme: les decisions urbanístiques es prenen sovint per interessos de partit i no per les necessitats reals de la ciutat, i reclama rigor tècnic per sobre de la batalla política." } { "start_second": 365, "end_second": 441, "section_title": "Rigor científic vs. partidisme en l’urbanisme", "section_summary": "Es critica que només un partit (l’AUP) s’hagi oposat a l’urbanisme inundable i que la resta desqualifiquin la postura com a partidista. Josep defensa que el debat s’ha de basar en ciència i dades, no en qui formula la proposta. Denuncia que sovint es jutja una idea segons qui la diu, en lloc d’avaluar-ne el rigor." } { "start_second": 441, "end_second": 523, "section_title": "Drets adquirits, rectificació urbanística i responsabilitat professional", "section_summary": "S’aborda el concepte de drets adquirits dels promotors en zones inundables i es defensa que es poden traslladar a altres punts del territori a través d’instruments urbanístics. Es compara la responsabilitat dels urbanistes amb la dels metges: no poden excusar-se en la complexitat per no actuar. Es reclama valentia tècnica i capacitat de rectificar planejament erroni." } { "start_second": 523, "end_second": 583, "section_title": "Urbanisme sotmès al partidisme i conseqüències socials", "section_summary": "Josep diferencia entre política seriosa i partidisme, i afirma que massa sovint l’urbanisme està sotmès a aquest últim. Això perjudica el benestar col·lectiu, generant situacions on es rebutgen bones idees només perquè provenen de l’adversari. Es recorda l’exemple dels eixos verds de Barcelona, convertits en arma partidista tot i ser un bon projecte urbanístic." } { "start_second": 627, "end_second": 724, "section_title": "El paper del periodisme davant interessos de partit", "section_summary": "Belén exposa la dificultat dels periodistes per informar amb rigor quan hi ha interessos partidistes creuats: donar veu a una causa justa liderada per un partit concret comporta el risc de ser etiquetat. Albert reconeix que aquesta por existeix i que pot portar a l’autocensura, tot i que això és el pitjor que pot passar. Reclamen mantenir la independència informativa malgrat les pressions." } { "start_second": 724, "end_second": 810, "section_title": "Independència de l’ACA, credibilitat i desconfiança política", "section_summary": "Albert defensa que l’ACA hauria de ser un organisme tècnic independent, amb una decisió clara sobre on es pot edificar. Es critica que la direcció de l’ACA i altres organismes canviï amb cada govern, minant la confiança. Es compara amb el procés d’elecció de direccions als mitjans públics. Es recorda un documental de ‘Sense ficció’ que va danyar la credibilitat de l’ACA i es vincula la desconfiança ciutadana generalitzada amb la conducta de la classe política." } { "start_second": 877, "end_second": 968, "section_title": "La Dana de València i la necessitat de nous models de risc", "section_summary": "Es comenta el cas de la Dana de València: la gran quantitat d’aigua va desbordar no només lleres sinó també zones urbanitzades. Protecció Civil demana models que incorporin el comportament real de l’aigua sobre el territori. Josep defensa que amb el coneixement actual i la intel·ligència artificial es poden fer estudis molt precisos, i critica qui diu que són impossibles. Insisteix que cal utilitzar aquests models per tenir protocols clars i donar tranquil·litat a la ciutadania." } { "start_second": 968, "end_second": 1089, "section_title": "Lideratge, informació al ciutadà i capacitat tècnica", "section_summary": "Josep remarca que el ciutadà pateix principalment quan no té informació i no veu lideratge. Reivindica tres pilars: coneixement, lideratge i rigor. Critica que estudis com els que proposa l’ACA no haurien de trigar anys: amb els millors experts es podrien fer en pocs mesos. Es fa referència al mapa públic de zones inundables com a eina útil que tothom pot consultar." } { "start_second": 1099, "end_second": 1235, "section_title": "Asfalt, drenatge i sobreurbanització: lliçons de València", "section_summary": "A partir dels debats posteriors a la Dana, s’explica com l’excés d’asfalt fa que l’aigua llisqui enlloc d’infiltrar-se. Josep proposa reduir dràsticament l’asfalt a les urbanitzacions (p. ex. carrers de 12–14 metres amb només 3 metres asfaltats) i limitar la pavimentació de parcel·les. Adverteix contra continuar ocupant territori amb superfícies impermeables i destaca el cas del País Valencià com a exemple extrem de pavimentació irracional, també present (encara que menys) a Catalunya." } { "start_second": 1257, "end_second": 1376, "section_title": "Futur climàtic: pujada del mar, tempestes extremes i responsabilitat col·lectiva", "section_summary": "Es parla de la futura pujada del nivell del mar i de la possibilitat de tempestes encara més estranyes i intenses que la Dana. Es recorda que els períodes de retorn clàssics han quedat obsolets i que caldrà augmentar els índexs de disseny. Josep insisteix que no s’ha de viure amb por, sinó entendre que caldran accions de reconversió del territori i accions per mitigar el canvi climàtic, amb responsabilitats compartides a tots els nivells, del local al global." } { "start_second": 1399, "end_second": 1493, "section_title": "El CIS de novembre i el paper dels ‘petits’ en la governabilitat", "section_summary": "S’anuncia la publicació imminent del baròmetre del CIS de novembre, primer després de la ruptura de Junts amb el govern central. Es recorden les dades d’octubre, amb un avantatge de 15 punts del PSOE sobre el PP i Vox molt a prop dels populars. La tertúlia es centra en com els partits ‘petits’ o secundaris d’una coalició poden tenir la clau de la governabilitat i fins i tot ‘agafar pel coll’ els grans partits, com va dir Míriam Nogueras." } { "start_second": 1493, "end_second": 1586, "section_title": "Junts a Madrid, llei de multireincidència i pressió al govern Sánchez", "section_summary": "Es recuperen declaracions de Míriam Nogueras a Rubí, on explica que, després de 48 hores de vetar totes les lleis del PSOE, es va desblocar la llei contra la multireincidència, prioritària per Catalunya. Nogueras insisteix que el govern espanyol només reacciona quan se l’estreny. S’analitza en paral·lel la situació al País Valencià, on el PP necessita Vox per investir Juanfran Pérez Llorca i on l’extrema dreta busca obtenir encara més concessions." } { "start_second": 1618, "end_second": 1770, "section_title": "De les majories absolutes als governs en minoria i l’estil Sánchez", "section_summary": "Albert explica com el sistema polític ha passat de les majories absolutes a governs de coalició, i ara a governs en minoria que necessiten pactes constants amb múltiples actors. Encara falta cultura de governar en minoria i de fins on es pot cedir per mantenir el poder. Josep sosté que Pedro Sánchez ha après a governar en minoria com si tingués majoria, incomplint acords i complint-ne alguns puntualment quan convé. Tot i la crítica, reconeix la resistència física i mental de Sánchez davant una pressió enorme." } { "start_second": 1800, "end_second": 1891, "section_title": "Vox, PP valencià i deriva ultraconservadora", "section_summary": "Es reflexiona sobre fins on pot arribar Vox a València aprofitant la dependència del PP. Es recorda el nomenament d’un torero com a conseller de Cultura i es fan hipèrboles sobre possibles mesures ultra (com beatificar el Cid o imposar cants com el ‘Cara al sol’). Es cita el Levante, que destaca l’exigència de Vox d’eliminar les zones de baixes emissions. La tertúlia alerta del pes creixent de l’extrema dreta i de les possibles renúncies ambientals i democràtiques del PP per mantenir el poder." } { "start_second": 1891, "end_second": 2030, "section_title": "Programació especial de Ràdio Rubí pel 20N i mirada local", "section_summary": "Es presenta l’especial de Ràdio Rubí per al 50è aniversari de la mort de Franco. De 9 a 10, un reportatge amb veïns de Rubí que eren adults el 1975 per explicar com era la ciutat i com van viure el 20N. De 10 a 11, debat amb historiadors i un professor de secundària sobre el significat de la mort de Franco i com s’explica el franquisme a les aules. També s’ha fet un reportatge preguntant a joves què saben sobre Franco, amb respostes sorprenents que obren el debat sobre educació històrica i ressorgiment de l’extrema dreta." } { "start_second": 2030, "end_second": 2196, "section_title": "El record personal del 20N: alliberament i canvi accelerat", "section_summary": "Josep explica que tenia 20 anys el 20N i recorda el moment en què, al bar de la Cooperativa, algú va anunciar que Franco havia mort i la gent va començar a treure cava i celebrar-ho. Evoca els dies previs amb el ‘parte médico’ i bromes clandestines, i els dies posteriors com una descàrrega de tensió. També relata com, poc després, les primeres eleccions democràtiques van portar una allau de partits i una sensació d’eufòria i sorpresa per la velocitat del canvi, tot i que amb el temps es veuria que moltes inèrcies no havien desaparegut." } { "start_second": 2196, "end_second": 2516, "section_title": "Com explicar el franquisme: emoció, rigor i paper de la família", "section_summary": "Es debat sobre com s’explica la dictadura a les noves generacions. Belén expressa la por que, quan els docents que la van viure es jubilin, es perdi la transmissió emocional. Josep matisa que l’emoció sola pot generar condescendència i defensa la importància del rigor i la credibilitat. Es remarca el paper clau de la família i l’entorn: moltes coses no s’expliquen a escola, però sí a casa a través d’històries i silencis. També es comenta que durant el franquisme era perillós parlar-ne i que després molts han optat voluntàriament per no remoure el passat, fet que dificulta la memòria històrica." } { "start_second": 2556, "end_second": 2724, "section_title": "Camps de concentració franquistes, memòria i comparació amb l’Holocaust", "section_summary": "A partir d’una notícia sobre uns 300 camps de concentració franquistes, Belén explica que el seu avi li va revelar que hi havia estat, tot i que a l’escola no n’havia sentit parlar. Josep relata que conserva cartes de familiars reclosos al Valle de los Caídos i en camps de Cantàbria, sovint plenes d’eufemismes. Es compara la gran difusió internacional de l’Holocaust amb el silenci sobre els camps franquistes, tot i que també van ser espais de mort i sofriment. Es rebutja el discurs que presenta la memòria històrica com a revenja i es defensa la necessitat de conèixer i explicar aquests fets amb seriositat." } { "start_second": 2724, "end_second": 3042, "section_title": "Valle de Cuelgamuros: projecte de resignificació i debat sobre la creu", "section_summary": "Es comenta el projecte per resignificar el Valle de los Caídos, ara Valle de Cuelgamuros: es mantindrà la gran creu i es crearà una línia divisòria al turó, representant la fractura, a més d’un mausoleu per a totes les víctimes. Josep, com a arquitecte, rebutja el simbolisme de la línia i defensa enderrocar la creu i deixar-ne les restes com a símbol de ruptura amb la repressió. Es debat sobre la dificultat de resignificar símbols tan carregats i sobre el risc que qualsevol opció alimenti greuges d’un bàndol o d’un altre, però es conclou que no es pot aspirar a acontentar tothom i que cal reconèixer la magnitud de la repressió." } { "start_second": 3042, "end_second": 3182, "section_title": "Llei d’amnistia, concòrdia absent i actualitat de la memòria", "section_summary": "Josep sosté que durant 40 anys els vencedors de la Guerra Civil van recordar constantment als vençuts el seu estatus, sense vocació real de concòrdia. Critica que la llei d’amnistia fes taula rasa amb els crims del franquisme i defensa que destruir els símbols que impedeixen la concòrdia seria legítim. Es remarca com el debat sobre memòria històrica continua d’actualitat: en voler parlar de l’especial del 20N de Ràdio Rubí, la tertúlia acaba centrant-se gairebé tota en urbanisme, política de pactes i memòria, deixant pendent el bloc sobre ciència i mercat. La tertúlia es tanca agraint la participació dels convidats." }

#700 - Política local, habitatge i desinformació

Visió general del programa Aquesta segona hora de 'Rubí al dia, de 9 a 10h' a RÀDIO RUBÍ combina política municipal, debats sobre habitatge i seguretat, un espai de verificació de notícies, agenda cultural i d’oci, un bloc d’esports locals, efemèrides d’aniversaris i una recomanació musical centrada en Rosalia. 1. Espai polític: “Els grups municipals opinen” (Vox) 1.1. Obertura del Casino • El Casino reobrirà el 13 de desembre com a equipament cultural molt esperat. • Posició de Vox (Carlos Velarde): - Critiquen que s’hagi fet una “obra faraònica” mentre Rubí continua sense hospital propi i sense la segona estació de tren promesa. - Temor que el “segon hospital” acabi sent només un ambulatori i la nova estació, un simple “baixador”. - Decideixen no assistir a l’acte d’inauguració tot i haver estat convidats, per considerar que les prioritats municipals haurien de ser altres. “Creemos que las prioridades de Rubí están en otras cosas que no el casino, por lo tanto no asistiremos a la inauguración.” 1.2. Seguretat ciutadana i Pla Campai • L’alcaldessa ha demanat als Mossos d’Esquadra el desplegament del pla Campai, operatiu contra delinqüents habituals i la multireincidència. • Vox: - Diu que celebrarà qualsevol mesura que incrementi la seguretat. - Remarca la contradicció entre dir que els problemes d’inseguretat són "només percepcions" i alhora demanar plans de xoc. - Critica el model actual de policia de proximitat com a mer recurs “perquè se’ls vegi” pels carrers principals, en lloc de reforçar la vigilància nocturna i la resposta a urbanitzacions. • Reclamen patrullatge efectiu a la nit i resposta ràpida a zones més allunyades. 1.3. Habitatge social i pla territorial de la Generalitat • Es comenta el pla territorial-sectorial d’habitatge de la Generalitat: - Preveu que l’any 2044 Rubí tingui un 15% d’habitatges per a polítiques socials. • Visió de Vox: - Ho veuen com “un bon començament”, tot i discrepar sobre formes, terminis i xifres. - Reconeixen una necessitat generalitzada d’habitatge, i en especial d’habitatge protegit, arreu del territori. • Cas concret exposat al darrer ple: - Una propietària que havia ofert lloguer social veu com l’inquilí es converteix en “inquiocupa”. - Ella pateix un ictus, necessita tornar a casa, no pot recuperar l’habitatge i ha de seguir pagant-ho tot. • Missatge clau de Vox: - Cal protegir tant les persones vulnerables que accedeixen a lloguer social com els propietaris que hi col·laboren. - Defensen habitatge social però reclamen màxima garantia legal i resposta contundent davant abusos. - Introduixen la seva línia ideològica de “prioritat nacional” en l’accés a l’habitatge social. “Està molt bé parlar de la vivienda social, que fa molta falta, però hem de ser molt garants perquè hi hagi una resposta contundent davant qualsevol problema.” 1.4. Construcció en zones inundables i l’Escardívol • Es recupera l’entrevista del dia anterior amb Guifré Bombilà, de la campanya 'Prou Urbanisme Inundable', que demana una moratòria immediata al projecte de tres blocs de pisos a l’Escardívol, zona amb risc d’inundacions. • AUP (Alternativa d’Unitat Popular) ja ha interposat un contenciós administratiu contra l’Ajuntament. • Posició de Vox: - A curt termini, coincideixen que cal aturar i fer un estudi seriós i complet. - Consideren prematur descartar per sempre la construcció sense un nou informe rigorós, neutral i objectiu. - Si l’estudi conclou risc sever, veuen clar que no s’hi hauria de construir. - Si l’estudi diu que el risc és assumible, recolzen tirar endavant habitatge, especialment social. • Desconfiança envers els informes actuals de l’ACA, arran del documental de TV3 que apuntava pressions polítiques. “Necessitem un estudi amb totes les garanties, realment objectiu, que no tiri ni per un lloc ni per l’altre.” 1.5. Ordenances fiscals congelades • Esquerra Republicana i l’alcaldessa han anunciat que l’any vinent es congelaran les ordenances municipals i només s’afegiran dues noves taxes: - Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. - Entrades de la Festa Major i del Casino. • Anàlisi de Vox: - Presenten el context de governabilitat complicada a Rubí i una oposició d’ERC que qualifiquen de “bastant blana”. - Recorden polèmiques com: • Pacte d’ERC per alternar alcaldia entre Corbera i Ana María Martínez. • Condicions sobre ús del català en entitats esportives que, segons diuen, no s’han complert ni es poden controlar. - Sobre la congelació: la veuen com “millor el mal conegut” davant el temor que es pugin més impostos. “Creo que todavía pueden poner más impuestos, todavía pueden gobernar peor; mejor que es congelin a que ho facin encara pitjor.” 1.6. Pressupost municipal i relació amb el govern • Preguntats pels pressupostos de l’any vinent, Vox afirma: - No han estat contactats pel govern (PSC) des de l’inici de legislatura. - Denuncien un “cordó sanitari”: sense assessor, sense despatx, sense diàleg sobre pressupostos. • Recorden que Vox representa gairebé 3.000 vots i reclamen que, per respecte democràtic, se’ls convoqui a parlar, encara que sigui previsible el desacord. “Com a mínim haurien d’asseure’s amb nosaltres; així estan parlant amb les gairebé 3.000 persones que representem.” 1.7. Pla de xoc de les urbanitzacions • S’ha posat en marxa el pla de xoc de les urbanitzacions, molt reclamat pels veïns. • Situació descrita per Vox: - Falta de manteniment bàsic: contenidors deteriorats, voreres aixecades, cables caiguts, càmeres girades, fins i tot urbanitzacions sense aigua potable. - Consideren que el suposat pla de xoc és només manteniment, que hauria de ser ordinari, no excepcional. • Sobre el milió d’euros destinat al pla: - Opinen que s’hauria d’augmentar la inversió i, sobretot, millorar la comunicació amb les associacions veïnals per detectar necessitats reals. - Tot i la crítica, admeten que “millor això que res”. 1.8. Proper ple municipal i mocions de Vox • Vox està treballant una moció: - Encara dubten si la presentaran com a urgència al proper ple o bé l’ajornaran al ple de desembre per evitar que se’ls tombi la urgència. - Només avancen que volen aprofitar que el mateix partit governa a l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat per exigir que es coordinin i ajudin persones que ho estan passant molt malament. 1.9. Llistes d’espera sanitàries • Es comenta una informació recent sobre les llistes d’espera als hospitals de referència de Rubí (Mutua Terrassa i Hospital de Terrassa): - En especialitats com digestologia, els terminis superen els 15 mesos. - Diverses especialitats no compleixen les ràtios establertes pel Departament de Salut. • Vox: - Considera la situació “molt alarmant” i l’emmarca en un col·lapse general de la sanitat al conjunt de l’Estat. - Recorda que el discurs institucional és sempre “hospitals i carreteres”, però la realitat són retards inassumibles. - Insisteixen que, com que el PSC governa a municipi, Generalitat i Estat, Rubí hauria de tenir prioritat i més facilitat per obtenir millores. 1.10. Campanya de Nadal i identitat cultural • S’avança que la campanya de Nadal començarà amb l’encesa de llums i una àmplia programació. • Vox: - Valora positivament que hi hagi activitats però critica l’èmfasi en “festes” deslligades de la paraula “Nadal” per evitar referències religioses. - Defensen que la societat viu en una cultura catòlica (Nadal, Setmana Santa) i reclamen visibilitzar aquest component. - Tenen previst demanar al ple que l’Ajuntament treballi amb els pesebristes locals per impulsar activitats nadalenques més arrelades i menys “globalitzades i artificials”. “Volem una mica més aquesta Nadal nostra de tots els rubinencs i no algo més globalitzat, cosmopolita, artificial.” 2. Espai de fact-checking: caçar notícies fake L’estudiant en pràctiques Ariel Benavente presenta diverses notícies falses que circulen per xarxes i les contrasta amb dades verificades. 2.1. Conspiracions sobre la grip aviar • S’han sacrificat milers de gallines i aus de corral per nous brots de grip aviar. • A les xarxes (X/Twitter, Instagram, etc.) circulen teories de conspiració que afirmen: - Que “el virus de la grip aviar no existeix”. - Que és un invent de l’Estat per apujar el preu dels ous i el pollastre. • Verificació dels fets: - Fals: organismes de salut i seguretat animal acrediten que la grip aviar existeix i és molt contagiosa entre aus de corral i aus aquàtiques. - Estudis científics en documenten l’existència des de l’any 1959. - El virus té dues variants principals: • Una forma lleu, similar a una grip comuna. • Una forma greu, que pot provocar quadres molt severs i fins i tot la mort en aus. - El contagi a humans és difícil, però com que ous i pollastre són aliments massivament consumits, es fan alertes i sacrificis preventius per evitar una possible transmissió. “Tenim proves més que de sobres que el virus existeix; no és un invent per apujar preus.” 2.2. Campanya de desinformació contra el nou alcalde de Nova York • El nou alcalde de Nova York, Zohan Mandami, és: - Nascut fora dels Estats Units (a Uganda) i d’origen indi. - Musulmà. • Des de sectors ultraconservadors i propers a Trump, s’han escampat diverses mentides greus: 2.2.1. “Viu il·legalment als Estats Units” • Rumor: que no té papers i és un immigrant il·legal. • Fets: - És fals: va arribar a Nova York amb 7 anys, ha estat diputat i ha ocupat càrrecs públics. - Legalment, no podria ni presentar-se a unes eleccions si no tingués la situació regularitzada. 2.2.2. Vincles amb el jihadisme i l’11-S • Rumor: que té vincles amb el jihadisme i fins i tot que estaria relacionat amb els atemptats de les Torres Bessones. • Fets: - Totalment fals i inversemblant: tenia 9 anys l’11-S. - No existeix cap prova d’implicació en terrorisme ni en organitzacions jihadistes. 2.2.3. “És comunista i antisemita” • Rumor: se l’etiqueta com a “comunista” i “antisemita” arran de declaracions contra el genocidi palestí. • Fets: - Ell es defineix com a socialista demòcrata. - No hi ha declaracions ni proves que avalin que sigui antisemita. - Es tracta d’un ús polaritzat del debat: criticar determinades polítiques d’Israel s’equipara, de manera manipuladora, a antisemitisme. 2.2.4. “Buidarà les presons i despenalitzarà delictes lleus” • Rumor: un vídeo viral afirma que vol buidar presons i despenalitzar delictes lleus. • Fets: - El vídeo està molt editat i tret de context. - En el registre complet, ell parla sobretot de violència, control d’armes i polítiques de seguretat, no de buidar presons. 2.2.5. Context polític i mediàtic • Les fake news s’han anat escalant durant la seva carrera i explosionen quan guanya l’alcaldia. • La presentadora, politòloga, recorda que: - Als Estats Units és habitual una estratègia de campanya basada en desprestigiar l’adversari al màxim nivell. - És una pràctica normalitzada i fins i tot estudiada acadèmicament. “Espero que no ens prenguem com a referent les seves actituds; malauradament alguns ja ho estan fent.” 3. Agenda d’activitats i cultura local La locutora repassa una agenda àmplia d’activitats a Rubí pels propers dies, amb especial presència de la Biblioteca Mestre Martí Tauler i el Museu Municipal Castell. 3.1. Activitats immediates • Avui (dimecres): - Hora del conte – “Contes que fan pessigolles”: • Lloc: Biblioteca Mestre Martí Tauler (auditori). • Hora: 18:00–19:00. • Públic: infants a partir de 4 anys, amb històries juganeres. • Demà (20 de novembre): - Sortida cultural al Museu de les Aigües: • Lloc de sortida: l’Escardívol. • Hora: aproximadament 9:15–14:00. • Activitat guiada sobre conscienciació de l’ús de l’aigua. Fitness al Parc de Salut: • Lloc: Parc de l’Arboretum del Castell. • Hora: 10:00–12:00. • Objectiu: exercici a l’aire lliure per millorar salut, força i socialització. 3.2. Divendres: drets de la infància i presentació literària • Acte del Dia Universal dels Drets de la Infància: - Lloc: plaça Miguel Hernández. - Hora: 17:00–19:00. - Contingut: tallers, activitats familiars, xocolatada i sensibilització sobre drets dels infants. • Presentació de la novel·la “Xispas de vida”: - Autora: Sagrario Pérez Peña. - Lloc: Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler. - Hora: 18:00–19:00. - Tema: història real sobre la mort i la cura d’una mare. 3.3. Caps de setmana: autodefensa, patrimoni i música • Dissabte 22 de novembre: - Seminari contra la violència (Arts Marcials MAC Rubí): • Lloc: carrer Pitàgores, 7. • Activitat: taller gratuït d’autoprotecció i prevenció de la violència de gènere per a majors de 14 anys. • Emmarcat en la programació del 25N (Dia Internacional contra la Violència de Gènere). • Diumenge: - Taller d’espelmes: “La cereria”: • Lloc: Museu Municipal Castell (carrer Castell, 35). • Hora: 12:00–13:00. • Activitat familiar per conèixer la història de la llum i de la cera d’abella. Concert de jazz – Juan’s Trio: • Lloc: carrer Xile (equipament municipal). • Hora: 12:30–14:00. • Dins del 13è cicle de guitarres de renom europeu. Totes aquestes propostes ofereixen opcions culturals, familiars, esportives i de conscienciació social per als propers dies a Rubí. 4. Blocs promocionals de la graella de RÀDIO RUBÍ Al llarg de l’hora s’emet una sèrie de falques promocionals de programes de la casa: • Rock and Classics – amb Esteve Llop: - Dilluns a les 18:00. - Repàs monogràfic a la història de grans bandes de rock i música moderna. • Al de sèrie – amb Víctor Pérez i Núria Molina: - Dijous a partir de les 18:00. - Analitza “la crema de la crema” de sèries en plataformes. • En Joc (esports a la xarxa de ràdios locals): - Entre setmana a la 13:00, caps de setmana a les 20:00. - Cobreix més de 40 categories d’esport femení i masculí. • Inspira’t – amb Cuca Fernández i Carme Moreno: - Dimarts de 18:00 a 19:00. - Descobriment de projectes, històries i persones inspiradores. • Les gildes – tertúlia jove: - Dilluns a les 12:00, cada dues setmanes. - Espai de tertúlia i actualitat en to desenfadat i generacional. • Falques genèriques de RÀDIO RUBÍ: - Reforcen el rol de l’emissora com a “primera en informació local”, sempre al costat de la ciutadania. • Programa Actualitat (música en català i de proximitat): - Divendres a les 18:00. 5. Bloc d’esports locals El periodista Toni Bravo avança el contingut del programa “Esports al dia” i repassa resultats i temes destacats de l’esport rubinenc. 5.1. Taller de defensa personal per a dones a La Llana • Entrevista prevista amb Moisés Martín, instructor d’un curs de defensa personal per a dones al pavelló de La Llana. • Característiques del taller: - S’imparteix des de fa 4 anys. - No és un taller puntual de 2 o 3 sessions, sinó un procés de mesos. - Les participants hi assisteixen dos dies per setmana. • Enfocament emocional i físic: - Es treballen bloquejos, por i trauma que apareixen davant situacions d’agressió. - S’analitzen situacions que van des de tocaments no desitjats en espais d’oci fins a amenaces greus al carrer. - Combina tècniques d’arts marcials, control emocional i autoconeixement. • Objectiu final: - Donar eines psicològiques i físiques per reaccionar millor en situacions de violència. - Ajudar les dones a guanyar seguretat i establir límits. “Aquesta defensa comença des de dins: treballar la por, el bloqueig i la resposta emocional, no només la tècnica física.” 5.2. Esport adaptat i resultats recents • Club Esportiu Horitzó – Bàsquet en cadira de rodes (3x3): - Primera jornada de Lliga. - L’equip Junts-Rubinenc va perdre els tres partits: • Davant Mollet: derrota 9–3 (van començar guanyant). • Davant UNES Global Basket: derrota 8–2. • Davant Granollers: derrota ajustada 1–0, el millor partit malgrat el resultat. • Futbol inclusiu – Lliga Talent (Federació Catalana de Futbol): - Can Mir B va perdre al camp del líder, Torrebaró, per 4–2. • Futbol sala – Lliga inclusiva: - L’equip Can Mir D va caure 10–6 contra el Cara Futsal. • Mirada al pròxim cap de setmana: - En futbol 7 (Wilix 7) hi haurà duel pel lideratge entre Can Mir B i Taïna, empatats al capdavant. - L’equip C es desplaçarà a Girona per intentar la seva primera victòria de la temporada a Tercera Divisió. 6. Aniversaris del dia La secció “Qui fa anys avui?” repassa aniversaris de figures destacades, sobretot del món del cinema i la moda. • Adam Driver – 41 anys: - Actor nord-americà, conegut per Star Wars i pel drama “Marriage Story”. • Jodie Foster – 61 anys: - Actriu i directora, recordada per “El silenci dels anyells” (Òscar) i “Taxi Driver”. • Meg Ryan – 63 anys: - Icònica en comèdies romàntiques com “When Harry Met Sally” i “You’ve Got Mail” (Tens un e-mail). • Ana Álvarez – 56 anys: - Actriu espanyola, protagonista de pel·lícules com “Tierra” d’Álex de la Iglesia. • Calvin Klein – 82 anys: - Dissenyador de moda, fundador de la marca Calvin Klein, amb un llegat que ha marcat tendències durant dècades. La secció combina informació biogràfica breu amb comentaris més distesos sobre l’edat i la trajectòria, en to de conversa informal. 7. Recomanació musical: Rosalia i l’àlbum “Luxe” El crític Robert Fernández tanca l’hora amb una recomanació musical centrada en l’èxit global de Rosalia. 7.1. L’“efecte Rosalia” a Spotify • Rosalia ha desbancat Taylor Swift com a disc més escoltat a Spotify al món amb el seu nou treball “Luxe”. • Dades destacades: - Té 12 cançons entre les 15 primeres de la llista global de Spotify. - Ha passat de 19 milions a 35 milions d’oients mensuals en menys d’un mes. • El senzill “Bergen” ha estat la plataforma de llançament clau de l’àlbum. 7.2. “La Perla” i la narrativa personal • Es presenta “La Perla” com el senzill més mediàtic del disc i es convida l’audiència a escoltar-lo. • Context personal i mediàtic: - Es comenta que bona part del disc, i en particular “La Perla”, estaria dedicat al seu ex, Rauw Alejandro. - Es vincula amb una tendència al pop actual de passar comptes amb relacions passades a través de les lletres. • El comentarista subratlla l’orgull local: “Rosalia és catalana, és la número 1 del món a nivell d’escoltes i de repercussió global. Jo diria que ja és patrimoni cultural de la humanitat pop.” 8. Tancament La segona hora de ‘Rubí al dia, de 9 a 10h’ ofereix una panoràmica molt variada: des de la política municipal de Rubí (seguretat, habitatge, urbanitzacions, fiscalitat, sanitat) fins a la lluita contra la desinformació, passant per agenda cultural, esport local inclusiu, un espai més amable d’aniversaris i una mirada global a la música amb el fenomen Rosalia. El fil conductor és el vincle amb la realitat rubinenca (política, serveis, urbanisme, cultura, esport) combinat amb una atenció a temes globals (fake news, eleccions als EUA, música internacional) explicats en clau propera i divulgativa.

Infopodcast 19 novembre 2025

Avui us avancem els continguts del programa especial que farà Ràdio Rubí amb motiu del cinquanta aniversari del 20N. A més, l'hora del conte de la Biblioteca.

Rubí al dia, de 8 a 9 h del 19/11/2025

Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.

Long Play del 18/11/2025

Programa d'èxits musicals presentat per Xavier Baltà. Dimarts de 22 a 23 h .

#1062 - Notícies Vespre del 18/11/2025

De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.

El Poliesportiu del 18/11/2025

Repassem tota l'actualitat esportiva general amb tertúlia i notícies. Conduït per Mercedes Rodríguez. Cada dimarts de 19 a 20 h.

Inspira't del 18/11/2025

Un programa d'entrevistes que us farà sortir de la zona de confort i us sorprendrà amb convidats molt inspiradors. Presentat per Kuka Fernández i Carme Moreno.

Presència Cristiana. Esglèsia Sant Pere del 12/10/2025

Espai cedit a l'Església Catòlica de Sant Pere. Primer programa ecumènic de la radiodifusió. En col·laboració amb l'església evangèlica del carrer Colom

#266 - Habitatge, urbanisme inundable i vida local

Resum general L’informatiu Notícies Migdia de RÀDIO RUBÍ repassa de forma àmplia l’actualitat de Rubí i la comarca, amb un èmfasi especial en polítiques d’habitatge, riscos d’urbanisme en zones inundables, projectes municipals d’urbanisme i equipaments, integració lingüística de persones nouvingudes, drets de la infància, protecció civil i cultura local. 1. Política municipal i habitatge 1.1. Moció de l’Alternativa d’Unitat Popular sobre habitatge • L’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) presentarà al ple de novembre una moció per limitar l’ús especulatiu de l’habitatge i del sòl i garantir el dret a l’habitatge digne. • Context general a Catalunya: - Menys d’1,5% del parc d’habitatge és de titularitat pública. - El sòl públic disponible per a habitatge assequible no arriba al 2%. • Situació específica a Rubí: - El preu del lloguer ha pujat prop d’un 14% en 3 anys. - Rubí està declarada zona de mercat tensionat d’habitatge. - Segons la portaveu Marina Dolcet, moltes persones no es poden permetre aquests «lloguers escandalosos». • Base jurídica de la proposta: - Un estudi del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona conclou que, amb la normativa vigent (Constitució, lleis catalanes i ordenances municipals), ja es pot limitar l’especulació en la compra d’habitatges. - Es podria blindar la compra especuladora en municipis tensionats com Rubí, prioritzant que els habitatges es destinin a residència habitual. - Excepció: si una empresa compra un bloc sencer però destina un percentatge a lloguer social, la compra seria acceptable. «Les lleis ja permeten als ajuntaments adoptar mesures complementàries per fer valer aquest dret i no cal esperar una nova llei» (resum del posicionament de Marina Dolcet). • Objectiu de la moció: instar l’Ajuntament a aplicar de forma immediata aquestes eines jurídiques, sense esperar nous marcs legislatius estatals o autonòmics. 2. Carretera comarcal 1413 i seguretat viària 2.1. Segona moció de l’AUP sobre la C-1413 • L’AUP també presenta una moció per millorar la seguretat i reduir la contaminació a la carretera comarcal 1413 en el seu tram urbà, mentre no arriba la pacificació definitiva. • Ja el 2023 s’havia aprovat una moció similar, però no s’ha executat. • Propostes concretes: - Més passos de vianants al tram urbà. - Reduir la velocitat a 50 km/h. - Restringir el pas de camions de trànsit i l’aparcament als vorals. - Fer una campanya d’informació i sancions als camions que continuïn aparcant als vorals, tenint en compte que hi ha un aparcament específic per a camions a la Renfe. • Novetat normativa: - La DGT ha aprovat una normativa (octubre 2025) que permet substituir vorals per carrils bici (carrils lents/ciclables) en determinades carreteres. - L’AUP proposa aprofitar aquesta normativa per crear carrils ciclables als vorals de la C-1413, un cop s’hi hagi eliminat l’aparcament de camions. • Filosofia de la moció: mesures urgents i de baix cost mitjançant urbanisme tàctic, sense grans inversions però amb impacte ràpid en seguretat i qualitat de l’aire. 3. Urbanisme en zones inundables i projecte de l’Escardíbul 3.1. Campanya “Prou Urbanisme Inundable” i el cas de Rubí • Ecologistes en Acció, a través de la campanya Prou Urbanisme Inundable, alerta dels riscos d’urbanitzar en zones inundables i demana una moratòria immediata al projecte de tres blocs de pisos a l’Escardíbul. • La campanya amplia la demanda a totes les zones inundables de Catalunya. • Objectius segons Guifré Bumbilà (membre de la campanya): - Curt termini: aturar tots els projectes previstos en zones inundables fins a revisar els mapes de risc. - Mitjà termini: recuperar la prohibició d’edificar en zones inundables. - Llarg termini: adaptar el territori a la nova realitat climàtica i protegir la biodiversitat. «Els mapes actuals són caducats i les zones de risc s’han d’ampliar» (Guifré Bumbilà). 3.2. Impactes i crítica institucional • Bumbilà subratlla que els riscos no són només materials o humans, sinó també: - Destrucció d’hàbitats naturals. - Contaminació per residus arrossegats per l’aigua. - Impacte emocional i psicològic sobre les comunitats afectades. • Critica que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): - «Mai ha desaprovat un projecte», cosa que qüestiona la seva suposada neutralitat tècnica. - Estaria condicionada pels interessos econòmics del país, segons un documental esmentat a l’informatiu. • Posició de l’Ajuntament de Rubí: - Defensa que el projecte de l’Escardíbul compleix la normativa i els informes tècnics. • Posició dels activistes: - Consideren que aquestes validacions no incorporen el canvi climàtic ni la protecció d’espais naturals. - Alerten que episodis recents posen en dubte la fiabilitat dels informes. - Reivindiquen alternatives sostenibles com: - Crear zones verdes que facilitin la infiltració d’aigua. - Espais fàcilment evacuables en cas d’emergència. • Via judicial: - Es recorda que l’AUP ha interposat un contenciós administratiu contra el projecte de l’Escardíbul. - Des de la campanya es veu la via judicial com un recurs necessari quan les administracions no actuen, però no com l’única estratègia. • El cas de Rubí es presenta com un exemple paradigmàtic del debat entre seguretat, medi ambient i urbanisme responsable en el context del canvi climàtic. 4. En Comú Podem Rubí: rendició de comptes i projectes de ciutat 4.1. Assemblea trimestral d’ECP i estat dels projectes • ECP ha celebrat una assemblea trimestral de rendició de comptes amb la militància per: - Informar sobre grans obres imminents: - Pacificació del tram central de l’Avinguda de l’Estatut. - Remodelació de la Plaça Pearson. - Recollir dubtes i suggeriments de la militància, que sovint critica els ritmes lents de l’administració. • Els regidors Andrés Medrano i Jordi Arnaiz han actualitzat l’estat de: - Projectes del pacte de govern provinents del mandat anterior: - Ampliació dels horts municipals. - Nous habitatges protegits a Sant Jordi Parc. - La Gatera. - Ampliació de la deixalleria. - Grans projectes de ciutat on ECP participa dins el bipartit amb el PSC: - Reobertura d’El Casino com a equipament cultural. - Inauguració del nou centre cívic del Barri del 25 de setembre. «Ara entrem en el tercer any de mandat i és clau quins projectes aconseguirem culminar» (resum del missatge d’Andrés Medrano). • L’assemblea es planteja com un espai bidireccional: el govern ret comptes i la base militant i la ciutadania poden expressar preguntes i inquietuds. 4.2. Internalització de les escoles bressol municipals • Compromís polític: internalitzar les treballadores de les escoles bressol municipals Sol, Solet i La Lluna. • Jordi Arnaiz anuncia: - Aquesta setmana es farà la primera reunió de negociació amb la part social. - Confia que el procés arribarà a bon port, tot i que recorda que en qualsevol negociació cap part queda satisfeta al 100%. «Cal altura de mires per aconseguir un acord que millori les condicions econòmiques de les treballadores» (resum del posicionament d’Arnaiz). • Objectiu final: que les treballadores s’integrin a l’Ajuntament i millorin les seves condicions laborals i econòmiques. • ECP complementa aquesta assemblea amb altres trobades informatives periòdiques amb entitats i associacions veïnals. 5. Voluntariat lingüístic i integració de persones nouvingudes 5.1. Crida del grup Alfa Rubí • El grup Alfa Rubí, vinculat a Rubí Solidari, llança una crida per captar voluntariat. • Tasca principal: oferir gratuïtament classes de català i castellà a persones nouvingudes. • Dades de la situació actual: - Només 15 voluntaris actius. - 126 persones ateses actualment. - 32 persones en llista d’espera. • No es requereix ser docent: - Segons Joana Plotner, cal sobretot ser una persona oberta i disposada a ajudar. - Nou voluntariat comença coadjuvant a l’aula amb algú experimentat i, si tot va bé, pot assumir grup propi. - Compromís habitual: 1 o 2 dies per setmana, matí o tarda, amb certa flexibilitat. 5.2. Mancances del sistema oficial i reivindicació • El grup imparteix classes en diversos equipaments municipals i socials: - Ateneu Municipal. - Escola d’Adults. - CRAC (Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals). - Sala Neus Català. - Biblioteca Mestre Martí Taulé. • Crítica al sistema públic de formació d’adults: - Segons la Núria (membre del grup), no hi ha places suficients a l’Escola d’Adults ni al Servei Local de Català. - Això fa que persones que volen aprendre català i castellà depenguin del voluntariat per satisfer una necessitat que consideren bàsica i vital: poder-se comunicar allà on viuen. «Ens agradaria no ser necessàries i que aquestes persones trobessin una via oficial per aprendre la llengua» (Núria, grup Alfa Rubí). • El grup es pregunta si les autoritats locals són realment conscients que a Rubí hi ha persones analfabetes o sense accés a la formació lingüística oficial. • Per fer-se voluntari només cal escriure un correu al grup, que gestiona les incorporacions. 6. Drets de la infància i activitat comunitària 6.1. Celebració del Dia Universal dels Drets de la Infància • Rubí celebra el Dia Universal dels Drets de la Infància amb activitats itinerants a diversos barris: - Ja s’ha fet una jornada a Sant Muç. - Aquest dia, activitats al Parc Infantil del Pinar (de 17 h a 19 h). • Proposta d’activitats: - Activitats psicomotrius. - Racons per treballar hàbits saludables. - Tallers de creació de siluetes. - Tots els tallers giren al voltant dels drets dels infants. • A les 19 h hi ha berenar – xocolatada. • Properes cites: - Divendres: plaça Miguel Hernández. - Dissabte: plaça del doctor Guardiet. - Dilluns 24 de novembre: plaça Neus Català (Les Torres). 6.2. Activitats a la Biblioteca Mestre Martí Taulé • Taller artístic “Land Art. Les Flors del Sàhara” (a les 18 h): - Adreçat a infants. - Vol donar a conèixer la realitat del poble sahrauí, especialment dones i nenes que viuen sota ocupació o en camps de refugiats. • Altres activitats de la setmana, totes centrades en els drets dels nens i nenes: - Hora del conte (dimecres a les 18 h). - Taller de manualitats (dissabte 22 a les 11 h). - Conta-contes (dilluns a les 18 h). 7. Protecció civil i “kits d’emergència” a les llars 7.1. Campanya del Govern català • El Govern de la Generalitat impulsa una campanya de protecció civil per fomentar la preparació de kits d’emergència a casa. • Objectiu: autoprotegir-se davant de situacions com: - Apagades elèctriques. - Inundacions que provoquin aïllament. - Episodis de confinament. • La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlón, explica que: - La campanya se centra en la idea de l’autonomia de 72 hores. - És el criteri marcat per l’estratègia de protecció civil de la Unió Europea. - Durant 72 hores les persones han de poder autoabastir-se amb recursos mínims. «No es tracta de generar alarmisme, sinó de fomentar la prevenció i la corresponsabilitat» (Núria Parlón). 7.2. Contingut recomanat del kit bàsic • Elements que hauria d’incloure el kit d’emergència: - Ràdio de piles. - Llanterna i piles de recanvi. - Farmaciola i medicació crònica. - Targeta de crèdit i diners en efectiu. - Aigua i aliments no peribles (com menjar enllaunat). - Documentació bàsica. - Mòbil i carregador. • Recomanacions pràctiques: - Tenir el kit a prop de la porta de casa (per exemple, en un armari del rebedor). - Si hi ha menors, gent gran o persones amb necessitats especials, cal preveure: - Bolquers. - Medicació específica. - Aliments especials. - Si hi ha mascotes, també cal incloure menjar i cures bàsiques per a elles. • Objectiu de fons: reduir l’estrès i la sensació d’indefensió davant situacions sobtades, enfortint la corresponsabilitat entre ciutadania i institucions. 8. Cultura local i reconeixement a Oriol Borés 8.1. Èxit del musical “Ànima” als Premis Butaca • L’actor i director rubinenc Oriol Borés aconsegueix dos Premis Butaca pel musical “Ànima”: - Millor vestuari. - Millor actor de musicals. • “Ànima”: - Tenia 10 nominacions i n’ha guanyat 7. - És un musical de nova creació en català. - Va triomfar al Teatre Nacional de Catalunya. - Es podrà tornar a veure al Teatre Tívoli (Barcelona) a partir del 27 de febrer de 2026, en una versió més reduïda (escenografia, durada i alguns canvis de repartiment). • Borés expressa sorpresa i emoció pels guardons i destaca: - L’estima del públic des del primer moment. - La col·laboració de família i amics de Rubí als inicis del projecte. «El premi és meu i de totes les rubinenques que m’han ajudat a tirar-ho endavant» (Oriol Borés). 8.2. Projectes futurs i vincles amb Rubí • Actualment, Borés també actua a “L’amor venia en taxi” de La Cubana, al Teatre Romea, només aquesta temporada (sense gira ni canvi de teatre). • Desig de portar projectes a Rubí: - Voldria actuar a El Casino amb un musical de petit format que fa temps que té al cap. - Té la il·lusió de muntar un concert conjunt amb: - Rubén Lluxte. - Víctor Fernández (actor de Book of Mormon a Madrid). - Imagina un concert «desenfadat i divertit» al Casino, ple de temes musicals “xulos”. • Sobre “Ànima” com a obra: - Ambientada a la indústria de l’animació dels grans estudis nord-americans a la fi dels anys 30. - Explica una història de superació i lluita de les dones per ocupar llocs fins llavors reservats als homes. 9. Informació comarcal: Sabadell i Terrassa 9.1. Sabadell: remodelació del Parc d’Urdesa (Can Llong) • L’Ajuntament de Sabadell ha adjudicat la remodelació del Parc d’Urdesa, a Can Llong, per gairebé 2 milions d’euros. • Calendari: - Inici d’obres: primavera vinent. - Durada aproximada: 12 mesos. - Finalització prevista: 2027. • Transformació prevista: - Noves àrees de joc infantil. - Zones esportives amb diverses pistes de bàsquet. - Espais per a exercici d’adults amb aparells de calistènia i cardio. • Segons Eloi Cortés (primer tinent d’alcalde), el projecte té un fort caràcter inclusiu: - Des de les pistes de petanca fins a les zones de cardio i calistènia, buscant que totes les franges d’edat hi tinguin espais. • També s’incrementaran els espais verds i d’ombra amb la plantació d’una cinquantena d’arbres, per fer un parc més agradable i sostenible. 9.2. Terrassa: habitatge i projecte Sala Badrines • A Terrassa s’ha posat a la venda la segona promoció d’habitatges de l’àmbit Sala Badrines. • Característiques de la promoció (promotora Corp): - 176 habitatges en total. - Primera fase de comercialització: 95 pisos que donen al carrer Prim. - Tipologies: 72 de 2 habitacions, 22 de 3 habitacions i 1 d’1 habitació. - Preus: entre 196.000 i 525.000 euros. - En tres setmanes ja s’han venut una quinzena d’habitatges. • Concepte d’“habitatge en comunitat” de Corp: - Zones enjardinades amb piscina. - Pista de pickleball. - Gimnàs. - Parc infantil. - Sales de treball compartit (coworking residencial). • Comunitat “saludable” associada: - Serveis gratuïts per fomentar activitat física, bons hàbits nutricionals i benestar personal. • Serveis logístics i de proximitat: - Taquilles intel·ligents per: - Rebre paqueteria. - Deixar roba per rentar i planxar. - Deixar claus del cotxe per serveis associats (rentat, ITV, etc.). • Calendari urbanístic: - Corp espera obtenir la llicència d’obres a la primavera. - Vol començar a construir abans de l’estiu. 9.3. Terrassa: projecte “Joves Referents” • Neix la primera edició de “Joves Referents”, iniciativa de transformació social i educativa adreçada a joves en entorns vulnerables. • Model de funcionament: - Alumnes d’institut prenen com a referència altres joves que han assolit èxits acadèmics o professionals destacats. • Exemple: Akmet El Musawi: - Enginyer informàtic que treballa en una empresa de Madrid. - Va obtenir 18 matrícules d’honor i va ser la millor nota de la seva promoció. - Defensa que veure una persona «igual que tu» que ho ha aconseguit motiva més que un simple discurs sobre la importància d’estudiar. • Impuls i col·laboracions: - Promogut per diverses comunitats d’aprenentatge. - Amb la col·laboració del Síndic Municipal de Greuges de Terrassa. 10. Meteorologia i servei informatiu 10.1. Situació meteorològica • El meteoròleg Luismi Pérez (La Xarxa) informa d’un dimarts tranquil però fred: - 80% de Catalunya amb domini del sol i aire molt transparent. - Núvols sobretot a la Catalunya central i Prepirineu. - En alguns punts interiors, temperatures de només 5–6 °C en el moment de l’informe. • Temperatures màximes previstes: - Zones interiors: al voltant dels 10 °C. - Litoral i Ebre: entre 14 i 17 °C. • Vent: - Força vent a l’Ebre i a l’Empordà, incrementant la sensació de fred. • Evolució pròxima: - Dimecres: fred més intens al matí. - Continuarà el vent, amb sensació de plè hivern. 10.2. Recordatoris de servei • Es recorda que la informació s’actualitza: - Cada hora a la 99.7 FM. - Sempre a radiorubí.cat i a les xarxes socials de l’emissora. 11. Fil conductor informatiu Al llarg de l’informatiu, la ràdio insisteix en la seva funció de servei públic local: • “T’expliquem tot el que passa a la ciutat” es repeteix com a lema. • Es combinen: - Debats estructurals (habitatge, urbanisme, emergències, canvi climàtic). - Vida comunitària i cultural (voluntariat, infància, reconeixements artístics). - Informació comarcal que situa Rubí en un context metropolità més ampli. Així, el programa ofereix una visió global però arrelada de l’actualitat, amb un equilibri entre política municipal, cohesió social, medi ambient i cultura.

Els esports al dia del 18/11/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

Risotto vegetal i copes de vi

Resum general del programa Primer, segon i postres de RÀDIO RUBÍ dedica aquest episodi a dos grans blocs: • Cuina de risotto de verdures amb tallers per a joves • Món del vi i les copes: quin tipus de copa per a cada vi i per què L’episodi combina contingut pràctic de cuina (explicat pas a pas en un taller real amb joves) amb divulgació enològica molt accessible, pensada per a qui vol gaudir millor del vi a casa, especialment de cara a festes com Nadal. 1. Introducció: de l’entrepà al risotto Cuinar quan comencem La presentadora reflexiona sobre què cuinen habitualment les persones més joves: • Primer s’atreveixen amb plats freds: entrepans i amanides • L’objectiu és cuinar sense por i sense complicacions, evitant d’entrada haver d’encendre el foc «La tranquil·litat de no haver d'encendre foc aporta valentia a qui encara no domina l'art dels fogons.» El cicle d’arrossos de Rubí Jove S’explica el context del programa: • El Servei de Joventut – Rubí Jove ha organitzat un cicle de tres sessions de cuina amb el xef rubinenc Dani Mas • Són sessions per aprendre a cuinar arrossos del món: - 1a sessió: arròs d’estil oriental - 2a sessió (la d’aquest programa): risotto de verdures - 3a sessió pendent (no descrita en detall en aquest episodi) L’episodi d’avui se centra en el risotto i les copes de vi com a fil conductor. 2. Què és un risotto i què el fa especial? Conversa inicial amb el xef del programa Blai Ferran, xef del programa, explica què li agrada del risotto: • Li agrada sobretot el punt final de formatge parmesà • Sense formatge, diu que seria «un arròs més», i ell prefereix altres arrossos Característiques tècniques del risotto Blai resumeix els trets clau del risotto italià: • La característica principal és conservar el midó de l’arròs: - El midó lliga els grans entre ells - Dona una textura molt untuosa, gairebé de crema • Base comuna de gairebé tots els risottos: - Ceba - Mantega - Oli - Vi blanc - Brou (de verdures, peix, carn, pollastre… segons la recepta) - Final amb mantega i formatge dur italià (parmesà, grana padano…) Aquest acabat final és el que crea la cremositat típica del risotto. 3. Taller de risotto de verdures amb Dani Mas La part central del programa és una peça enregistrada al Rubí Forma amb el xef Dani Mas, on s’explica detalladament com fer un risotto de verdures. Tipus d’arròs i diferència amb altres arrossos Dani Mas comença aclarint els tipus d’arròs i conceptes bàsics: • Per a risotto s’utilitzen habitualment varietats italianes de gra rodó: arbòrio o carnaroli • Són arrossos de tipus japònic, ideals per: - Alliberar midó amb el moviment - Absorbir sabors • També es pot usar arròs rodó “normal” d’aquí, però: - Deixa anar una mica menys midó - Tot i així, funciona bé Comparació amb altres estils d’arròs: • Arròs oriental (basmati, índic, etc.): - Gra llarg - Es cou per separat i s’utilitza sovint com a acompanyament (carns, salses…) - Es pot després saltejar o fregir • Arrossos mediterranis (paelles, arrossos caldosos, a la cassola): - S’afegeix l’arròs a un brou calent i es deixa coure gairebé sense remenar - Pot ser sec (paella) o caldós • Risotto: - Es busca expressament la cremositat del midó - S’afegeix el brou mica en mica, sempre calent - Es remena contínuament per alliberar el midó «Molta gent es pensa que és cremós perquè li posen formatge i mantega. També. Però ja veureu que abans de posar la mantega i el formatge ja ho és de cremós.» Procediment pas a pas del risotto 3.1. Base de sofregit • Ceba en juliana: - Es pela i es talla a tires fines de dalt a baix - Es comença a coure amb oli a foc no massa alt - Objectiu: que quedi transparent i lleugerament daurada, però no marró (el marró aporta un sabor massa fort) «Si la ceba es torna marron, aporta un sabor massa fort, que no ens interessa.» • S’hi afegeix porro després de la ceba: - Primer s’hi posen sempre els bulbs (cebes, porros) perquè triguen més a coure 3.2. Verdures de temporada Dani defensa usar verdures de proximitat i de temporada, adaptant el risotto a cada època de l’any. Per aquesta sessió concreta fa servir: • Ceba de Figueres (al sofregit) • Porro • Carbassó tallat a daus petits (làmines → bastonets → quadradets) • Espàrrecs verds - Es treu només la part realment fibrosa: es doblega l’espàrrec fins que es trenca sol, i es descarta la part massa “estallosa” - La resta és aprofitable i bona • Xampinyons laminats També comenta que en temporada es poden fer servir bolets frescos de qualsevol tipus; en aquest taller utilitza xampinyons per emular el bolet de temporada i perquè hi ha una persona al·lèrgica als bolets i cal fer versions diferents del plat. 3.3. Saltat de verdures i incorporació de l’arròs Ordre recomanat: • Quan la ceba està al punt (transparent, una mica daurada): - Afegir el porro i donar unes voltes - Afegir els espàrrecs (més durs) - Afegir el carbassó - Finalment, afegir els bolets (xampinyons o el que es faci servir) • Quan les verdures estan cuites però encara una mica al dente: - S’hi tira l’arròs - Es remena unes voltes ràpides perquè l’arròs: - s’impregni dels sabors de la ceba i les verdures - s’”encari” una mica (lleugera capa protectora), però sense torrar-se 3.4. Desglàs amb vi blanc • Amb el foc ben viu, s’hi afegeix mitja copa o una copa petita de vi blanc • Es remena perquè: - S’evapori tot l’alcohol - Quedi només l’aroma fruitada del vi • Si algú no vol alcohol, es pot ometre el vi blanc, però és part del sabor típic del risotto 3.5. Cocció amb brou: la clau del risotto • Cal tenir el brou calent en una olla a part (en aquest cas, brou de verdures) • Proporció orientativa: - 3 parts de brou per 1 d’arròs (p. ex. 300 g d’arròs per 1 litre de brou) • Es comença a afegir el brou amb cullerot: - Només fins a cobrir l’arròs - Es remena contínuament - Quan l’arròs ha absorbit el líquid, s’hi afegeix una altra mica de brou • Temps de cocció orientatiu: - Entre 16 i 18 minuts total - A partir de 15 minuts es pot anar tastant per ajustar el punt: - Al dente o una mica més cuit, a gust de cadascú Dani insisteix que el risotto: • No es deixa sol com altres arrossos • La combinació de brou a poc a poc + remenar és el que fa que el midó s’alliberi i espesseixi el caldo fins a la textura cremosa desitjada 3.6. El “mantecat” final: mantega i formatge Quan el gra té el punt desitjat i encara queda una mica de líquid: • Es retira del foc o es baixa molt el foc • S’hi afegeix: - Una nou de mantega - Formatge dur ratllat al moment (gran padano, parmesà o similar) Sobre el formatge: • És important que sigui sec i curat • Els formatges italians tipus parmesà o grana padano aporten: - Textura - Aroma - Punt de sal - Aquell sabor típic de risotto italià Es fa el que el xef anomena “empastar”: • Barrejar mantega i formatge amb l’arròs amb carinyo, per no trencar el gra • Moviments de baix cap amunt, barrejant fins que tot queda lligat i cremós Opcionalment: • Emplatar i acabar amb: - Una mica de pebre mòlt (barreja de pebres) - Un brevíssim temps de repòs al plat perquè l’arròs acabi d’absorbir els sucs «Com tots els arrossos, és millor fer-lo, fer reposar i menjar.» Dani també comenta que si els alumnes s’emporten el risotto a casa: • El gra continuarà coent amb la calor residual i pot quedar més passat • Tot i així, el gust seguirà sent bo i serà perfectament menjable Tast final i valoració Blai tanca la peça fent un tast del risotto de verdures: • El descriu com molt bo, amb bona combinació de verdura i formatge sec • Es remarca que és un plat versàtil: - Serveix per un àpat informal - Per un dinar d’empresa - Fins i tot per una cita romàntica, acompanyat d’una copa de vi blanc ben fresc 4. De la cuina al vi: copes i enologia bàsica La segona gran part del programa gira entorn del vi i les copes, de la mà de Jordi Rostrado, sommelier de l’Associació Rubinenca del Vi. Per què és important la copa? Jordi planteja la funció de la copa com a recipient adequat per gaudir plenament del vi: • Cada part de la copa pot afectar com: - S’oxigena el vi - S’hi concentren els aromes - Evoluciona la temperatura Parts d’una copa: • Boca: l’obertura superior • Cos: on hi ha el líquid • Tija: part allargada que s’agafa (com la cama d’un bolet) • Peu: base sobre la qual s’aguanta la copa Les proporcions d’aquestes parts canvien segons el tipus de vi i el que es vol potenciar. Jordi anuncia que simplificarà la classificació de copes en funció de: • Vins negres • Vins blancs • Rosats • Escumosos • Dolços / licorosos I acabarà amb una copa “tot terreny” que pot servir per (gairebé) tot. 5. Tipus de copes i el vi que hi va millor 5.1. Copa de vi negre Característiques: • Boca que pot ser força gran • Cos gran i ampli • Copa alta, amb tija llarga Funció: • Dona més superfície de contacte amb l’aire, cosa que: - Ajuda a oxigenar el vi - Permet que “respiri” i s’obrin els aromes complexos • No preocupa tant si el vi s’escalfa una mica Per això, és la copa típica pels vins negres, en general. 5.2. Copa de vi blanc Característiques: • Més baixa que la de negre • Tija una mica més curta • Cos més estret • Boca més petitona Funció: • Menys superfície exposada a l’aire → es conserva millor la temperatura fresca • Boca més tancada → reté més bé els aromes primaris (florals, fruitats) del vi blanc A la pràctica: • S’utilitza també sovint per a vins rosats joves, que comparteixen necessitats semblants de temperatura i frescor aromàtica. 5.3. Copes per a vins escumosos Jordi repassa l’evolució de les copes per a escumosos (cava, xampany, etc.). 5.3.1. Copa “Pompadour” (copa de xampany antiga) • Copa baixa i molt ampla, tradicionalment associada al “xampany” • També anomenada copa Pompadour L’anècdota: La llegenda diu que la forma reprodueix un pit de Madame Pompadour, amant de Lluís XV de França. Funció i inconvenients: • És estètica i molt nostàlgica, ideal si es vol muntar una taula “vintage” • Però, tècnicament: - L’obertura tan gran fa que la bombolla s’escapi molt ràpidament - No hi ha recorregut per al carbònic Per tant, és més aviat una copa decorativa o sentimental, no la més adequada per apreciar un bon escumós. 5.3.2. Copa flauta • Cos alt i prim, boca petita • Durant anys s’ha considerat “la copa ideal” per a cava i escumosos Avantatge: • Ajuda a conservar millor la bombolla que la copa Pompadour Inconvenients: • És poc còmoda per al nas: - Costa ficar-hi el nas per olorar bé - Es pot acabar mullant el nas Jordi considera que no és la copa més adequada per apreciar totes les virtuts aromàtiques d’un bon escumós. 5.3.3. Copa tulipa (recomanada) • Forma de tulipa: - Cos una mica més obert que la flauta - Boca també una mica més oberta - Tija similar, però sovint una mica més curta Avantatges: • Permet ficar el nas dins la copa amb comoditat • Manté un bon equilibri entre conservar el carbònic i concentrar els aromes • És, a dia d’avui, la copa més adient per a escumosos segons el criteri de Jordi Conclusió per a casa: Si hem de triar copes noves per cava o escumosos, millor copa tulipa que flauta. 5.4. Copa per a vins dolços / licorosos Jordi mostra una copa especial, sense nom estàndard, però amb trets clars: • Baixa, més baixa que les copes habituals de vi • Cos més ample que la boca, amb una panxeta marcada • Boca petita i estreta Funció: • Indica visualment que és per a: - Quantitats petites - Vins dolços, licorosos, de postres (com un moscatell, un xerès, etc.) • Més pensada per al gust i la sensació de licor que per a grans anàlisis aromàtiques És una copa que aporta encant i sensació d’ocasió especial, ideal per servir: • Moscatell • Vins dolços naturals • Licors de postres 5.5. La “copa tot terreny” (estil AFNOR ampliada) Per acabar, Jordi presenta una copa que considera la més pràctica de totes: • Basada en el disseny de la copa AFNOR (Associació Francesa de Normalització) - La copa AFNOR original és més baixa (uns 155 mm) - La que mostra és una versió una mica més gran, molt usada en fires de vi (p. ex. Fira del Vi de Falset, Fira del Vi de Rubí…) Característiques: • Proporcions equilibrades de cos, boca i tija • Suficient espai per oxigenar • Boca prou tancada per concentrar aromes Funció: • Serveix per a tot tipus de vi: - Negres - Blancs - Rosats - Escumosos - Dolços És com el “fons d’armari” de les copes: si només en vols tenir un tipus, aquest et permet quedar bé sempre. Jordi afirma que amb una copa així no t’equivocaràs mai i pots “tirar tota la vida” (o almenys fins que es trenqui la copa). 6. Materials, neteja i quantitat de vi a la copa 6.1. Vidre vs cristall Jordi diferencia entre vidre i cristall: • Vidre: - Estructura interna més desordenada (gairebé com un líquid) - Més dur i resistent - S’utilitza molt en gots i copes més senzilles • Cristall: - Porta òxid de plom a la composició - És més transparent, més fi i més delicat - Més car de fabricar - Sol usar-se en copes de gamma més alta A la pràctica: • Es pot beure perfectament amb copes de vidre • El cristall dona un plus d’elegància i finor, però no és imprescindible per gaudir del vi 6.2. Com netejar les copes Jordi és relativament flexible, però marca uns mínims: • Ideal per a copes bones (sobretot si són de cristall): - Rentar amb aigua calenta només, sense sabó - Eixugar amb un drap adequat • Problemes del rentavaixelles: - Risc de trencar copes (en surten 8 de 10…) - El detergent pot deixar restes i olors que afectin el vi Admet que molta gent les posa al rentavaixelles, però insisteix que per copes de qualitat l’aigua calenta és suficient. 6.3. Fins on omplir la copa? Recomanació general: • Omplir fins a la “panxa” de la copa, allà on el cos comença a obrir-se • Això permet: - Tenir prou vi per olorar i tastar bé - Evitar que el vi s’escalfi massa Diferències segons el tipus de vi: • Vins negres: es pot omplir una mica més (necessiten oxigenar) • Vins blancs i escumosos: millor omplir menys per conservar la frescor Per als escumosos, Jordi recomana servir en dos cops: • Primer abocat: deixar que la bombolla pugi i la escuma baixi • Segon abocat: acabar d’omplir fins al nivell adequat 6.4. Sobre el fonamentalisme de les copes Jordi comenta que hi ha sommeliers i afeccionats molt estrictes: • Copa especial per a Riesling, per a Bordeus, per a Syrah, etc. Ell mateix és més pragmàtic: • Reconeix la utilitat d’aquestes copes específiques • Però defensa que, amb una copa tot terreny de bona qualitat, es poden apreciar prou bé els vins • L’important és no fer servir materials que espatllin l’experiència (gots de plàstic, recipients inadequats, etc.) També reivindica el porró: • El defineix com un decantador tradicional • Un vi normalet millora al porró perquè: - Està en contacte amb l’aire - “Respira” i s’oxigena 7. Decantadors i ús pràctic Tot i que el tema principal són les copes, Jordi introdueix breument els decantadors: Funcions principals: • Servir per a: - Oxigenar vins negres que han estat molts anys en ampolla i estan molt tancats - Separar el vi dels residus sòlids (posos) que hi pugui haver Característiques dels vins que s’hi beneficien: • Vins negres amb llarga criança • Vins amb moltes partícules sòlides A nivell domèstic: • Molta gent té un decantador a casa i no sap ben bé què fer-ne • Es pot usar quan s’obre un vi negre potent o vell que sembli tancat aromàticament, o quan es veuen posos a l’ampolla 8. El Beaujolais Nouveau i la seva copa Al tram final, Jordi parla del Beaujolais Nouveau (Beaujolais novell): • Surt al mercat el tercer dijous de novembre • És un vi novell: - Elaborat de la verema de setembre - Embotellat molt ràpid - És el primer vi de l’any que es posa a la venda • És un fenomen mundial: - Surt a la venda el mateix dia a tot el món, mai abans - És el vi d’aquest estil més venut del món Característiques organolèptiques: • Vi molt fresc, jove, fàcil de beure • Molt aromàtic i amb etiquetes sovint molt cridaneres • Jordi el compara amb un pa que no ha acabat de coure del tot (encara molt jove, sense llarga criança) Recomanació de servei: • Temperatura una mica per sota d’un negre clàssic, gairebé com un blanc lleuger • Copa tipus vi blanc és la que ell recomana per gaudir-lo millor Convida l’audiència a: • Anar a botigues, bodegues i cellers • Preguntar pel Beaujolais Nouveau i tastar-lo, ja que és econòmic i divertit de provar 9. Tancament del programa La presentadora tanca l’episodi recordant: • El perfil d’Instagram de Primer, segon i postres • L’equip del programa: - Blai Ferran - Mariona Álvarez - Robert Fernández Missatge final: «Cuineu molt, mengeu bé, beveu millor, i molt bona setmana.» Es recorda també que és un espai de RÀDIO RUBÍ dedicat a la cultura gastronòmica (el programa Fudi), amb vocació d’ensenyar, divertir i fer perdre la por a la cuina i al món del vi.

#746 - Oriol Borés, Butaca, Ànima i La Cubana

Context del programa Rubí al dia, d'11 a 12h dedica tota l’hora a conversar amb Oriol Borés, actor i creador rubinenc, arran del seu triomf als Premis Butaca. L’entrevista la condueix Lídia Martín a RÀDIO RUBÍ, dins el tram més magazín del programa. L’eix de la conversa gira al voltant de quatre blocs principals: • Els Premis Butaca guanyats per Ànima i per l’Oriol Borés (vestuari i interpretació). • El procés creatiu, les dificultats i el significat personal i col·lectiu d’Ànima. • La carrera de l’Oriol com a actor i cover, i la seva relació amb el teatre musical. • El present immediat: l’espectacle L’amor venia en taxi de La Cubana al Teatre Romea i plans futurs (incloent-hi projectes a Rubí i al nou equipament d’El Casino). 1. Introducció del programa i presentació d’Oriol Borés Estructura de Rubí al dia La Lídia recorda com s’organitza Rubí al dia: • De bon matí hi ha l’informatiu amb la Pamela Martínez. • A partir de les 10 h, Belén Tierno condueix la tertúlia. • Després, l’actualització informativa amb Patri Díaz. • Finalment arriba la «quarta hora», el tram més magazín i relaxat, on s’inscriu aquesta entrevista. Presentació de l’entrevistat Lídia presenta Oriol Borés com “el gran triomfador” de la nit anterior dels Premis Butaca: • Ànima havia aconseguit 10 nominacions i podia optar a 9 premis; finalment se’n porta 7. • D’aquests 7, 2 són per a l’Oriol Borés: millor vestuari i millor actor. • Es destaca que és rubinenc i que «triomfa arreu», i que Ànima es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i es re-estrenarà al Teatre Tívoli a partir del 27 de febrer. També es recorda que l’Oriol combina aquesta feina amb la seva participació a La Cubana amb l’espectacle L’amor venia en taxi al Teatre Romea fins al 15 de febrer. 2. El Butaca de vestuari per Ànima: orgull, pressió i reconeixement El moment de portar el Butaca a Ràdio Rubí L’Oriol arriba a l’estudi amb una de les seves butaques a la mà: • Explica que li feia vergonya anar pel carrer amb dues estatuetes i n’ha portat només una. • Recorda que havia promès que, si guanyava, portaria un Butaca a Ràdio Rubí. Lídia aprofita per connectar-ho amb l’homenatge de la gala a Josep Maria Pou, i l’Oriol destaca la seva emoció en veure’s a la foto al costat de gent com Pou i Jordi Bosch: “És molt fort tot plegat, què faig aquí?” De la nominació al premi Pel que fa al premi al millor vestuari: • L’Oriol subratlla que estava nominat al costat de figurinistes de molt prestigi: Nídia Tusal, Marc Codina i Sílvia de l’Anyó. • Remarca que ell mateix admirava especialment la feina de la Sílvia a La tercera fuga i la dels altres companys a La marmota i El tirano blanc. • Per això, no esperava gens guanyar; per ell, que guanyés la Sílvia «era el més lògic». Tot i això, la il·lusió és enorme perquè: • Ell, de jove, anava com a públic a les gales dels Butaca comprant-se entrada i veient recollir premis a actors que admirava. • Ara, anys després, passar a ser ell qui rep el Butaca tanca un cercle molt emocionant. Discurs d’agraïment i equip de vestuari Reveuen un fragment del seu discurs, on l’Oriol remarca que el vestuari d’Ànima és un treball: • D’equip: esmenta l’equip de sastreria del TNC (Míriam Conta, Paca, Rocío, Goretti, etc.). • Exigent i contrarellotge: la Goretti, per exemple, va fer unes faldilles en 48 hores. També admet que, enmig dels nervis, es va deixar d’esmentar l’ESPE Pasqual, que també els va ajudar amb el vestuari. Les resistències del TNC i el “núvol gris” L’Oriol relata un aspecte clau i molt personal del procés: • “No volien que jo fes aquest vestuari” des del TNC. • Hi havia molts dubtes interns i comentaris del tipus: - “I si ho fa una persona que en sàpiga?” • Ell respon interiorment: “Porto fent vestuaris tota la meva vida, que tu no ho hagis vist és un altre tema.” Això genera: • Molta pressió: l’amenaça que, si ho feia malament, algú altre hauria de refer el vestuari. • Un clima de desconfiança que converteix el procés en un repte afegit. Malgrat tot, ell i el seu ajudant Àlex (Alexander Romero, “Fumanxú”): • Formen una pinya i treballen de juny a setembre sense descans. • Entren cada dia a les 8 del matí al TNC i en surten a la 1 de la matinada. • Cosien, descosien, remenaven roba i optimitzaven un pressupost ajustat per a un musical de gran format. Per això diu que el Butaca de vestuari és tan significatiu: simbolitza la victòria sobre la desconfiança i la confirmació que, amb claredat d’idees i esforç, el projecte es pot fer i es pot fer bé. Significat estètic del vestuari d’Ànima El vestuari d’Ànima és definit com: • Una meravella visual, amb vestits, abrics i sabates que ens porten al Hollywood dels anys 30. • Tot ple de detalls cuidats, amb paletes de colors molt treballades. L’Oriol i la Lídia coincideixen que: • El resultat final els enorgulleix molt. • El públic i la crítica han valorat molt aquesta proposta visual. 3. Somnis, trajectòria i significat d’Ànima El somni inicial i l’efecte “fantasia” de les nominacions L’Oriol explica que per a tot l’equip: • El primer gran somni era simplement fer realitat Ànima. • Que aquella idea d’espectacle que tenien al cap existís a escena. Tot el que ve després (nominacions, premis, reconeixements) ho qualifica de: “Una fantasia.” Recorda també els Premis Max: • No van guanyar, però van arribar a la final i quedar entre els tres finalistes ja va ser una fita enorme. • L’experiència a Pamplona, envoltats de tots els nominats, va ser molt impactant: la sensació de “què fem aquí?”. L’estima del públic i el “fenomen Ànima” Des del minut zero, Ànima ha rebut un afecte excepcional del públic: • Al TNC, després de les funcions, la porta d’actors s’omplia de gent per saludar-los i demanar-los fotos. • El TNC mateix els deia que “això no passa sempre”. • Mesos després d’acabar funcions al TNC, l’Oriol, sortint d’altres espectacles com La marmota al Coliseum, es trobava gent que li portava el llibre d’Ànima perquè el signés. Això celebra una cosa clara: • Ànima ha deixat una petjada emocional en molta gent. • El carinyo del públic s’ha mantingut al llarg del temps, fins i tot amb l’espectacle ja tancat. Somnis, “si vols pots” i realitat A partir d’una samarreta de la presentadora amb la frase “Si puedes soñarlo, puedes hacerlo” (atribuïda a Mickey Mouse / Disney), l’Oriol fa una reflexió crítica: • Reconeix que és una frase bonica, però matisa que el discurs del “si vols, pots” pot ser tòxic. • No sempre és veritat que, només amb voluntat, s’aconsegueixi tot: hi ha molts altres factors (context, oportunitats, recursos, estructures de poder...). Alhora, reivindica que: • Els somnis sí que són un motor potent per posar-se en marxa i emprendre un camí. • A mesura que avances, la idea inicial es transforma: el que volies al principi potser no és exactament on acabes arribant. “Els somnis com a motor per iniciar un camí o una fita personal són meravellosos; després cadascú tria el seu recorregut.” De què va Ànima? Argument i univers En una explicació “a brotxa gorda”, l’Oriol resumeix l’argument d’Ànima: • Protagonista: una noia als anys 30 que no vol seguir el camí vital que té marcat per defecte. • La seva passió és dibuixar i, sobretot, donar vida als personatges que crea. • Està fascinada pel món de l’animació, que neix amb força als anys 30. • Decideix trencar amb la família i marxar a Los Angeles per treballar als estudis d’animació. • Quan hi arriba, descobreix que pel simple fet de ser dona no té accés a determinades feines creatives. A partir d’aquí, l’obra desplega: • Un univers ambientat en els estudis d’animació de l’època (no només Disney). • Una lectura crítica sobre gènere, poder, artistes invisibilitzades i el lloc de les dones en la història de l’animació. El personatge de Walter L’Oriol interpreta Walter: • El nom juga amb el fet que dos grans caps d’estudis d’animació d’aquella època es deien Walter (tant a l’estudi del Pájaro Loco com a Disney). • El personatge no és literalment Disney, però sí una figura de cap d’estudis que concentra moltes referències del sector. 4. La reestrena d’Ànima al Teatre Tívoli Canvi d’espai i adaptació tècnica Ànima es reestrenarà el 27 de febrer al Teatre Tívoli. El pas del TNC al Tívoli implica: • Canvi d’escenari: del TNC, amb 20 metres de boca, a un Tívoli amb 11 metres de boca. • Cal replantejar l’escenografia per encaixar-la en un espai més reduït. • Es vol que l’obra passi de quasi 3 hores a uns 2 h 15 – 2 h 20. Tot i que el públic els deia que “no es feia llarg”, hi ha condicionants tècnics: • En l’àmbit privat es necessiten timings més ajustats. • S’estan compactant escenes i cançons amb l’equip musical (Víctor, Blanca, Marc) per: - Mantenir tota l’essència dramàtica i musical. - Fer-ho més trepidant i funcional. Reforç del vestuari i nou període de treball El vestuari també es revisa: • Una part del vestuari original es va llogar a Peris (Madrid) per 20 funcions. • Ara, cal refar moltes peces per tenir-les en propietat. • L’Oriol està: - Triant teles. - Comprant peces per internet i adaptant-les. - Redissenyant elements per a la nova versió. Calendari de feina: • El desembre és un mes “trampa” amb Nadal, compres, sopars d’empresa i compromisos familiars que frenen els processos. • Ell, a més, està instal·lat al Romea amb La Cubana fins després de Reis. • Els assajos d’Ànima comencen el 19 de gener i, per tant, tot ha d’estar llest en aquella data. • Només tindran un mes d’assajos, i hi ha canvis de repartiment amb gent nova que s’ha d’integrar ràpid. Ser productor: del somni artístic a la realitat econòmica Per poder treure Ànima del TNC, han hagut de: • Crear una companyia pròpia i convertir-se en productors. Això els fa adonar-se que: • Moltes vegades no fas espectacles per guanyar diners, sinó per no perdre’n. • Moure un musical gran com Ànima de Barcelona a Rubí té un cost molt alt (transport, personal, tècnica...). • Per fer una gira o un bolo cal, com a mínim: - No perdre diners. - Garantir un 70% d’aforament i, sovint, més d’una funció. Sobre una hipotètica versió d’Ànima a Rubí: • Diu que no es posen de cul a cap proposta, però que s’ha de mirar la viabilitat econòmica i d’aforament. • Té la sensació que el teatre de Rubí, tot i ser molt bonic i amb bona programació, sovint no s’omple del tot (sales al 50%). • Per això, tot i que li faria molta il·lusió, insisteix que caldria assegurar una sala molt plena. També deixa anar que: • Una “reformeta” a la sala de teatre de Rubí no li aniria malament. Suport familiar i “butaca rubinenca” L’Oriol insisteix en el paper determinant de la seva família en la seva carrera: • Diu que es pot dedicar a ser actor “perquè tinc una família que em dóna molt suport al darrere”. • En el món del teatre, si no ets una megaestrella molt consolidada, t’has de buscar molt la vida. En el cas concret del vestuari d’Ànima: • Van encarregar part del vestuari a un taller de Madrid i va arribar: - Mal cosit. - Amb mides equivocades. - Amb mànigues desproporcionades. • La seva germana Mont, el cunyat Edu, la mare, la cosina Laura, així com professionals rubinenques com Rosa Tomàs i Rosa Maria Canyameres van córrer a descosir, refer i planxar peces per salvar el vestuari. • L’Oriol les anava a buscar en cotxe (per exemple, a Sant Cugat) i les portava al TNC perquè ajudessin. Per això afirma que: “Aquest premi és meu i de totes les rubinenques que m’han ajudat a tirar-ho endavant.” 5. Cobrir, ser “cover” i el Butaca a millor actor El premi d’actor i el reconeixement compartit Veuen el vídeo de la gala on l’Oriol rep el Butaca a millor actor per Ànima. Ell explica: • Que no s’ho esperava gens: estava convençut que el guanyaria Roc Bernadí. • El Roc interpretava Phil Connors a La marmota i feia un paper molt difícil que semblava facilíssim gràcies a la seva virtuositat. • L’Oriol mateix era cover del Roc en algunes funcions de La marmota, i per això sap de primera mà la complexitat del rol. En el seu discurs a la gala: • Comparteix el premi amb el Roc Bernadí. • Diu que “dues potes d’aquest Butaca són per a tu”. • L’altra meitat l’atribueix al seu company i amic Víctor Gómez i a Agnès Rodon, que el van ajudar molt a donar forma al personatge de Walter a Ànima. Les ferides dels covers L’Oriol aprofundeix en una qüestió de professió poc visible: • Ha passat molts anys fent de cover (alternant o substitut de rols protagonistes). • Ser cover és molt agraït però també molt dur: - No tens gairebé mai el reconeixement públic. - Estàs sempre preparat per si passa alguna cosa, perquè l’espectacle no s’aturi. • Els covers són imprescindibles en una producció, però estan molt poc valorats. Missatge als espectadors: “Si mai aneu a un musical i veieu el cover, no esteu veient una opció més dolenta, sinó una opció diferent.” • Quan es busca un cover, es fa “amb lupa”; es busca algú impecable. • La titularitat respon a molts factors, però això no implica menys qualitat del cover. També comenta casos reals (sense donar noms) en què el cover fins i tot ha superat el titular, i reflexiona sobre: • L’actitud del públic quan ha pagat per veure una estrella concreta (com a Londres o Broadway) i li surt el cover. • Entén la decepció si has viatjat per veure una figura com Patti LuPone o Jason Donovan, però recorda que: - Sempre tens l’opció de reclamar canvi o devolució. - O bé donar una oportunitat al cover i descobrir un altre gran treball. Per ell, el Butaca a millor actor també és una manera de posar una tireta a aquesta “ferideta” compartida de tants covers. 6. La Cubana i L’amor venia en taxi al Teatre Romea Sinopsi i to de l’espectacle Actualment l’Oriol està en cartell amb La Cubana al Teatre Romea amb l’espectacle L’amor venia en taxi: • L’acció se situa l’any 1959, en ple franquisme. • Segueix una companyia de teatre amateur que prepara una obra: - Es veuen els dimarts d’assaig, un al mes, fins al dia de l’estrena. • És un homenatge explícit a totes les companyies de teatre amateur de Catalunya. L’Oriol ho descriu com: • Una obra amb un to nostàlgic i costumista. • Més propera a veure capítols seguits de Les tresines que no pas a la Cubana més “gamberra” habitual. Remarca que el motor del teatre a Catalunya no són tant les grans productores, sinó: “Les companyies de teatre amateur que hi ha al llarg de tot el país, que són fantàstiques.” Creu que persones que hagin viscut experiències en grups amateurs (posa d’exemple els pastorets del Casal Popular de Rubí) es veuran enmirellades en moltes situacions de l’obra. Participació del públic i “marca Cubana” Hi ha diferències respecte a altres muntatges de La Cubana: • En aquest espectacle hi ha menys participació directa del públic que en altres produccions. • Tot i això, el públic segueix sent un element molt actiu i part de l’engranatge. Sobre la característica participació de la companyia: • La Lídia recorda una funció anterior on l’Oriol la va fer pujar a l’escenari (probablement a Gente bien). • L’Oriol diu que aquí això no passa tan extremadament, tot i que l’espai del joc teatral és tot el teatre, no només l’escenari. Explica escenes molt gràfiques: • Ell es passa dues hores i mitja corrent per tot el Romea, escenari i pati de butaques. • A vegades es troba senyores anant al lavabo a mitja funció i les ha d’esquivar en plena rèplica, o fins i tot redirigir-les quan s’equivoquen de porta i entren al camerino. • Tot plegat accentua la sensació d’autenticitat i joc típica de La Cubana. Estètica, color groc i referents Les fotos promocionals mostren l’equip amb looks grocs molt cridaners: • Curiosament, no tenen res a veure amb l’estètica real de l’espectacle. • A La Cubana, el color groc està totalment integrat i, lluny de la superstició teatral, per ells porta sort: - Amb Cegada d’amor, totes les promocions eren grogues i va ser un gran èxit. L’Oriol parla dels seus espectacles preferits de la companyia: • Té una estima especial per Cegada d’amor i Cómeme el coco, negro. • Ara té la sort de compartir escenari amb Anna Barrachina (Estrellita), una icona de la companyia, i aprofita per: - Preguntar-li com va crear els seus personatges. - Recollir anècdotes i aprenentatges. El personatge de l’Oriol i el ritme de funcions La Lídia comenta que li han dit que l’Oriol fa un personatge que porta “alguns amors”; ell respon que: • El paper que interpreta és un autèntic regal que li ha fet Jordi Milán. • Quan li va explicar el personatge, va pensar: “A bodes em convides.” Sobre el ritme de l’espectacle: • Són dues hores i mitja de funció sense entreacte. • Quan ell ho explica, la gent sovint reacciona amb “oh, dues hores sense parar”. • L’Oriol relativitza aquesta reacció recordant que: - La gent està acostumada a aguantar-se 3 hores de cinema amb El senyor dels anells. - O musicals com Wicked al teatre, que també duren unes 3 hores, sense que es visqui com un drama. En realitat, puntualitza que: • Només ho menciona perquè la gent no doni per fet que hi haurà entreacte. • I perquè una part del públic de La Cubana és de certa edat i, per qüestions fisiològiques, els costa més aguantar. Funció de Cap d’Any: un pla “top” La Cubana fa funció especial de Cap d’Any al Romea: • L’Oriol afirma que és “el millor pla de Cap d’Any” que es pot fer, tant com a actor com per al públic. • El dispositiu consisteix en: - Fer tota la funció de L’amor venia en taxi. - I després, un xou extra: és com fer dos espectacles en una nit. Recorda un Cap d’Any anterior amb la companyia on: • Baixaven a platea i hi havia tant confeti i serpentines que enfonsava el peu fins al turmell. • No es “reparen en gastos”: globus, confeti, números emblemàtics de la Cubana, coplets, peces molt “cabareteres” i nostàlgiques. La Lídia adverteix que les entrades per la nit de Cap d’Any estan pràcticament exhaurides (només unes poques a platea i poques més als anfiteatres), reforçant la idea que cal córrer per aconseguir-ne. 7. El Teatre Tívoli, la carrera a Madrid i els vincles rubinencs El Tívoli com a “teatre més maco de Barcelona” L’Oriol parla del Teatre Tívoli amb un vincle molt emocional: • El considera “el teatre més maco de Barcelona”. • L’ha trepitjat diverses vegades: - Primer amb Campanades de boda, on hi va estar un any i pràcticament hi vivia. - Després amb La jaula de las locas. - També amb Cantando bajo la lluvia. • Explica que tenia més coses al camerino del Tívoli que al seu propi pis. Ara, com a productor, el Tívoli també li genera respecte econòmic: • Veu el nombre de butaques que cal omplir per fer l’espectacle rendible. • Això li fa una mica de “lluïso” (por), però no li treu l’afecte que li té. Madurar com a professional: Madrid, covers i musicals L’Oriol esmenta la seva trajectòria a Madrid: • Va fer La jaula de las locas a la Gran Via, amb funcions de dimarts a diumenge. • El dilluns (dia teòric de descans) també el dedicava al teatre amb un musical de petit format anomenat Un día cualquiera. La conversa remet a la intensitat de la vida professional en el musical: • Agenda pleníssima, sense gaire espai per descansar. • La necessitat de fer múltiples projectes simultanis per viure d’això. Rubí, El Casino i el desig de tornar “a casa” amb projectes L’obertura d’El Casino com a nou equipament cultural a Rubí li fa moltíssima il·lusió, especialment perquè el té al costat de casa. Projectes que li agradaria portar-hi: • Un musical de petit format que té al cap des de fa temps, encara per acabar de perfilar. • Un concert conjunt amb: - Rubén Yuste (Rubén Juste, a la transcripció), actor rubinenc que actualment triomfa a la Gran Via de Madrid. - Víctor Fernández (actor de musicals que està fent Book of Mormon a Madrid). La idea seria: • Un concert desenfadat i divertit, estil “actors de musicals de Rubí”, amb cançons xules. • Idealment, aprofitar un dilluns (dia habitual de descans teatral) per fer 3 funcions en un cap de setmana o en un sol dia. Afirma que: • Amb el Rubén sempre es diuen “hem de fer un concert”, però mai s’han assegut seriosament a planificar-ho. • Amb el Víctor sí que ha coincidit a diversos muntatges (Cantando, La Jaula, The Producers), però mai ha treballat directament amb el Rubén tot i seguir-se de ben a prop les carreres. També esmenten Acústic Broadway, un projecte anterior de concert que van fer fa anys (fins i tot al pati de casa) i que sempre diuen que voldrien tornar a reprendre, encara que ara mateix les agendes van “disparades”. 8. Tancament: agraïments, futur i connexió amb Rubí Cap al final de l’entrevista: • La Lídia felicita de nou l’Oriol pels dos Butaca i l’èxit d’Ànima i La Cubana. • Recorda dates clau: - Fins al 15 de febrer: L’amor venia en taxi al Teatre Romea. - Des del 27 de febrer: re-estrena d’Ànima al Teatre Tívoli. • L’Oriol promet convidar-la a veure Ànima al Tívoli. Queden temes pendents per una futura visita, com aprofundir en altres projectes i recuperar Acústic Broadway amb el Víctor. L’entrevista es tanca amb una sensació clara: • D’estar veient un rubinenc en un moment molt dolç de la seva carrera, però també molt conscient del camí recorregut, dels sacrificis i del suport rebut. • D’un artista que combina talent escènic, capacitat de producció, humilitat i arrelament al seu municipi. “Aquest premi és meu i de totes les rubinenques que m’han ajudat a tirar-ho endavant.” Una frase que resumeix molt bé el to de tota la conversa.

#1103 - Residus, habitatge i sector primari a debat

Visió general de l’episodi Tertúlia a Ràdio Rubí on es debaten tres grans blocs d’actualitat: • Gestió de residus i reciclatge al Vallès Occidental • Habitatge i possibles topalls europeus a lloguers i vendes • Crisi i futur del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) L’episodi combina dades, experiències personals i reflexions polítiques, amb èmfasi en la responsabilitat ciutadana, el paper de les administracions i els canvis estructurals necessaris. 1. Gestió de residus i reciclatge al Vallès 1.1. Noves inversions i infraestructures Punt de partida de la tertúlia: el pressupost del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i la nova deixalleria. • El consorci aprova un pressupost de gairebé 58 M€, un 14% més que el 2024. • Inversions principals: - Planta de Can Barba (orgànica): projecte de modernització i ampliació per valor de 48–49 M€, amb finançament de l’Agència de Residus de Catalunya i fons Next Generation. - Objectiu: duplicar capacitat de tractament d’orgànica de 25.000 a 60.000 tones anuals, i millorar processos de tractament. - Centre de Tractament de Residus (CTR): més de 24 M€ en ingressos previstos i nova licitació del contracte d’explotació. • Nova deixalleria de proximitat (punt zero) a Rubí prevista per l’any vinent. • Programa PRAE: suport a sistemes de recollida d’alta eficiència en municipis petits (<50.000 habitants). • Sensibilització i educació ambiental: partida de 70.000 € per a visites, tallers, compostatge i prevenció del malbaratament alimentari. Idea clau: Es fan inversions molt importants en infraestructures, però sense canvi d’hàbits ciutadans no s’assoleixen els objectius de reciclatge. 1.2. Què són Can Barba i el CTR? Desconeixement ciutadà La conductora detecta que molta gent no sap: • Què és exactament el Centre de Tractament de Residus (CTR). • Què fa la planta de Can Barba (orgànica) i en què es diferencia del CTR. Els tertulians coincideixen que: • Falta pedagogia per part de consell comarcal i ajuntaments. • Moltes persones ni tan sols tenen clar que han de separar la brossa. • Instal·lacions com Can Barba sovint es veuen “com una fàbrica més” des de la carretera, sense consciència de la seva funció. Hi ha acord que els 70.000 € en sensibilització són positius però insuficients, i que caldria multiplicar l’esforç educatiu. 1.3. Dades de reciclatge a Rubí: evolució i estancament Es comenten les xifres de recollida selectiva a Rubí (percentatge de residus separats): • 2015: 28% • 2016: 29–30% • 2017: 33% • 2018: 36,9% • 2019: 38,8% • 2020: 39% • 2021: 40,3% (màxim històric) • 2022: 39,3% • 2023: 38,4% Lectura dels tertulians: • Hi ha hagut una millora sostinguda fins al 2021, però ara hi ha estancament i lleugera baixada. • Es considera molt preocupant que Rubí estigui al voltant d’un 39–40%, lluny d’altres municipis que superen el 70%. Punt crític: “Portem dècades fent pedagogia i, tot i així, el percentatge s’ha encallat.” 1.4. Per què la gent no recicla? Ignorància, mandra i protesta Els tertulians debaten les causes de la baixa separació de residus. Visió 1 – Falta de coneixement (Martí): • Molta gent no sap que cal separar, ni com fer-ho. • És un fracàs de comunicació de les administracions. Visió 2 – Falta de voluntat (Ània): • Una gran part de la ciutadania sí sap que ha de reciclar però no vol. • Excuses habituals: - Falta d’espai a la cuina. - Molèsties logístiques (quatre cubells, baixar sovint al contenidor...). • Alguns es deixen portar per bulos com: “al final tot va al mateix lloc”. Factor de protesta fiscal (Sole): • Algunes persones han deixat de reciclar en rebuig a la pujada de la taxa de residus / “basures”. • Sentiment: “Si pago més, que ja s’espavilin ells”. Resposta pedagògica (Ània i Gerard): • Es recorda que no és un impost, sinó una taxa: ha de cobrir el 100% del cost del servei. • Abans el ciutadà pagava aproximadament la meitat del cost; ara es trasllada el cost real. • Argument clau: si es recicla més, el cost global baixa i la taxa pot abaixar. • Denuncien que això no s’ha explicat bé i alimenta el rebuig. 1.5. Cost real del servei i percepció ciutadana Es posa en context el cost real del servei de residus: • Exemple de taxa individual: uns 80–89 € anuals, és a dir, 6,6 € al mes aproximadament. • Comparació amb altres despeses: - Internet, plataformes com Netflix, etc., són molt més cares. - El servei de neteja i recollida és, en canvi, un servei bàsic per a la vida en societat. • Al pressupost municipal, la recollida i neteja és una de les partides més altes (parlen de “uns quants milions d’euros”). “Sense el sistema actual de recollida i gestió de residus no podríem viure com vivim ara.” Es recorda l’exemple de les vagues d’escombraries (Girona, altres ciutats): en pocs dies els carrers es tornen insalubres, amb risc de malalties i impossibilitat de viure amb normalitat. 1.6. Civisme, canvi climàtic i responsabilitat col·lectiva Reflexions sobre el fons cultural i social del problema: • Hi ha un problema general de civisme, del qual el reciclatge és una peça més. • Dificultat per entendre l’impacte global: - Canvi climàtic, - contaminació per plàstics, - abocadors saturats, - degradació del planeta. • Es lamenta que una minoria conscient no pot compensar la majoria que no actua. Es critica també el discurs negacionista del canvi climàtic, que desincentiva el reciclatge sota la idea que “no serveix de res”. 1.7. Excusa de l’espai i exemples quotidians Sobre la famosa excusa de “no tinc espai per a tants cubells”: • Alguns tertulians la consideren poc creïble per a la majoria de llars. • Es recorda que: - Hi ha solucions molt eficients (exemple IKEA i gestió d’espais petits). - Es poden repartir cubells en diferents zones del pis (cuina, safareig, celobert, etc.). • Frase contundent: “Si ho vols, pots. Si no ho vols, qualsevol excusa és bona.” 1.8. Educació ambiental a les escoles i límits Es destaca la feina feta amb les escoles de Rubí: • Programes com Escoles Verdes i 50/50 (estalvi energètic i retorn d’una part a la pròpia escola). • Visites a deixalleries, tallers de reciclatge, campanyes per portar l’esmorzar en envasos reutilitzables (no paper de plata). Reflexió: • La canalla ho sap i ho aplica a l’escola. • Però quan arriben a la secundària i més endavant, es perd part del control i s’afluixa l’hàbit. • L’esperança és que, quan aquests joves tinguin les seves pròpies llars, es noti un repunt del reciclatge. 1.9. Gent gran, memòria històrica i reciclatge “tradicional” Sobre la gent gran: • Dificultat de canviar hàbits en persones molt grans (exemple d’una àvia de 85 anys). • Alhora, recorden que abans ja es “reciclava” d’una altra manera: - Les restes de menjar es guardaven per als animals. - Es reutilitzaven molts materials per necessitat econòmica. Es diferencia entre àvies urbanes i rurals: les segones sovint tenen més incorporada la lògica de no malbaratar. 1.10. Reducció de residus i embolcalls innecessaris Cap al final del bloc, es posa l’accent no només en reciclar, sinó en reduir: • Exemples d’embolcalls absurds: - Pasta de dents amb caixa de cartró externa innecessària. - Enviaments de compres per internet amb múltiples capes d’embalatge. • Es critica que s’hagi trigat dècades a regular detalls tan evidents. • Es reclama una acció més decidida de governs i fabricants per reduir envasos. També es parla breument de càpsules de cafè com a residu molt generat i difícil de gestionar; hi ha qui les reutilitza per fer manualitats, però el volum supera de molt aquestes sortides creatives. 1.11. Deixalleria de proximitat i deixalleria mòbil S’obre un dubte tècnic sobre què serà exactament la “deixalleria de proximitat o punt zero”: • No queda clar si serà: - una instal·lació fixa cèntrica, o - un sistema mòbil (camió de deixalleria mòbil) reforçat. • Es constata que la terminologia tècnica (punt zero, punt òmnia, etc.) confon la ciutadania. • Compromís radiofònic: investigar què significa exactament punt zero a Rubí. Es resol també un dubte pràctic: • A la deixalleria mòbil es pot segellar el carnet per obtenir els descomptes, igual que a la deixalleria fixa, tot i que hi havia queixes en sentit contrari. 2. Habitatge i topalls europeus a lloguer i venda 2.1. Iniciativa de la Comissió Europea Segon gran bloc: la crisi d’habitatge i el paper de la Unió Europea. • Per primer cop, la Comissió Europea planteja límits al preu de venda i lloguer d’habitatge, ajustats a la situació nacional. • Això s’inclou al pla d’habitatge assequible que s’havia de presentar el 2026 però s’avança al 16 de desembre. • La vicepresidenta executiva Teresa Ribera explica que: - Es volen fixar mínims i màxims de lloguer i compra com a orientació. - L’objectiu és dissenyar programes de suport més transparents. Missatge de fons: l’habitatge es reconeix com una necessitat bàsica que requereix marc comú europeu. 2.2. Condicions per a ajuts a la rehabilitació La Comissió també proposa condicionar les ajudes a la rehabilitació d’habitatges: • Si un immoble rep ajuts públics per reformes, no es podrà posar al mercat (lloguer o venda) durant almenys 20 anys. • Objectiu: - Evitar que diners públics serveixin per revaloritzar un pis i després especular. - Prioritzar: • primera residència, • habitatge social o assequible, • ús estable i no especulatiu. Es recorda que habitatge és competència estatal (o subestatal), i que la UE sobretot marca línies i recomana. 2.3. Nous impostos? Debat inconclús Sobre si arribarà una fiscalitat específica europea per finançar polítiques d’habitatge: • S’ha parlat en alguns estats membres, però no hi ha consens. • S’invoca el principi de subsidiarietat: cada país decideix. • Ribera es compromet a un rol de suport més que no pas d’imposició. 2.4. Reaccions dels tertulians: esperança prudent Ània i Martí coincideixen en una lectura matisada: • Positiu: - La UE reconeix la gravetat de la crisi d’habitatge. - Ofereix un marc polític i ideològic per legitimar mesures que alguns estats vulguin aplicar. • Limitacions: - La protecció de la propietat privada a les constitucions fa molt difícil intervenir en preus. - Gran diversitat de realitats entre països (no és el mateix Finlàndia que Romania, per exemple). - Al final, cada estat farà el que vulgui o pugui. Es remarca l’impacte generacional: • Les noves generacions tenen greus dificultats per accedir a una llar, sigui de lloguer o compra. • Molts joves acaben compartint pis, vivint en habitacions llogades o en situacions de precarietat residencial. “Els estem deixant un món molt complicat en matèria d’habitatge.” 2.5. Majories, promeses polítiques i descrèdit A partir de l’habitatge, la tertúlia deriva cap a una reflexió sobre la política: • Martí insisteix que hi ha molta distància entre el que es promet i el que es fa. • Això alimenta la desafecció i el descrèdit de la política. • Reclama mirar més els fets que les paraules: “No em val el que diuen que faran, sinó el que han fet quan han tingut poder.” Es distingeix entre: • Situacions on un govern no pot complir perquè no té majoria. • Situacions on sí que té majoria suficient i, tot i així, no aplica el que havia promès. 2.6. Pactes, cultura política i oposició destructiva Ània i Gerard aporten una mirada més estructural sobre la cultura política espanyola: • Actualment hi ha pocs governs amb majoria absoluta; cal pactar constantment. • Això obliga a: - cedir, - buscar acords fràgils, - acceptar que no es pot complir el programa al 100%. Comparació amb altres països europeus: • A Alemanya i altres llocs hi ha més tradició de grans pactes d’estat entre forces de centre-dreta i centre-esquerra sobre qüestions clau (terrorisme, avortament, etc.). • A l’Estat espanyol, en canvi, molts temes centrals s’han utilitzat sempre com a arma de confrontació electoral. Sole i Ània denuncien una cultura d’oposició destructiva: • L’objectiu sembla ser fer mal al govern de torn per desgastar-lo electoralment. • El bé comú i els problemes reals (com l’habitatge) queden en segon pla. “La política que he vist sempre és aquesta: oposició destructiva, vingui d’on vingui.” 2.7. Crida a grans acords sobre habitatge Sole fa una crida directa: • Demana que govern i oposició es seuin plegats per abordar el problema de l’habitatge com una prioritat nacional. • Insisteix que és un “gran problema per a la ciutadania espanyola” i s’ha d’afrontar remant tots a una. Els tertulians coincideixen que això seria desitjable, però que la realitat política actual ho fa molt difícil. 3. Sector primari: agricultura, ramaderia i pesca 3.1. Context general i notícies recents Tercer bloc de la tertúlia: el sector primari i la seva crisi. La conductora recorda diversos titulars recents: • Agroliquiditat: l’Institut Català de Finances i el Departament d’Agricultura milloren una línia de crèdit i l’amplien fins a 37 M€ per donar suport al sector. • Unió de Pagesos denuncia retards en la posada en marxa d’una planta d’aigua regenerada a Reus, necessària per al reg. • Ramaderia afectada per: - Dermatosi nodular en boví. - Diversos episodis de grip aviària. • Pesca: a la demarcació de Tarragona, les barques d’arrossegament ja han esgotat el límit anual de dies de pesca abans de Nadal, posant en risc la campanya nadalenca. 3.2. Terra agrària abandonada: nova convocatòria La notícia considerada més positiva: • El Departament d’Agricultura obre la primera convocatòria per facilitar l’accés a terres agràries abandonades. • Es tracta de parcel·les inscrites al registre de terres en desús que es podran arrendar. • Prioritats: - Dones. - Joves. • Objectius: - Recuperar activitat productiva en finques abandonades. - Reequilibrar població i reforçar el món rural. Es comenta el cas d’un jove de Terrassa que, sent urbanita, ha accedit a terres a l’interior del país gràcies a aquest tipus d’iniciatives. Idees clau: L’accés a terres en desús pot donar sortida a joves que volen dedicar-se al camp i ajudar a evitar el col·lapse del sector primari. 3.3. Viure del camp: un ofici altament vulnerable Els tertulians tenen una visió força crítica i empàtica amb el sector: • Es parla del sector primari com un sector “altament sacrificat”: - moltes hores de feina, - ingressos sovint molt baixos, - alta exposició a riscos que no controla (plagues, malalties, preus, clima, regulació...). • Es menciona la idea: “dono gràcies de no haver de viure del camp” per la seva precarietat creixent. Casos concrets: • Ramaders obligats a sacrificar bestiar per malalties (dermatosi, grip aviària). • Pescadors que no poden sortir a la mar per límits reglamentaris de dies de pesca. 3.4. Qui es queda els diners? Cadena de valor opaca Ània planteja un dubte central sobre els preus dels aliments: • Els agricultors sovint cobren preus miserables pel seu producte. • Els transportistes han estat històricament un col·lectiu precaritzat (vagues, talls de frontera...). • Tot i això, el preu final al supermercat pot ser molt alt. Pregunta oberta: “A qui estem pagant realment quan comprem el menjar? Qui s’està quedant els beneficis?” La tertúlia conclou que és un tema pendent d’investigació: • Es sospita de les grans cadenes de distribució, però sense dades concloents. • La conductora apunta que serà difícil d’esbrinar, però promet “investigar-ho”. 3.5. Sobirania alimentària i ús del territori Es lliguen els temes de sector primari i energies renovables: • El debat sobre com fem servir el territori inclou: - Boscos. - Camps de cultiu. - Pastures. - Instal·lacions fotovoltaiques i eòliques. • Risc doble: - Si abandonem el camp, depenem d’altres països per menjar. - Si no despleguem renovables, depenem d’altres països per l’energia. Idea de fons: cal un equilibri estratègic per garantir: • Sobirania alimentària (produir part important del que mengem). • Sobirania energètica (reduir importacions d’energia fòssil). 3.6. Sector primari i prevenció d’incendis Es destaca el paper ambiental del sector primari: • Camps conreats i ramats de pastura contribueixen a: - controlar la vegetació, - reduir la càrrega de combustible als boscos, - minimitzar el risc i la intensitat dels incendis forestals. Recorden la temporada d’incendis de l’estiu passat: • Catalunya va sortir relativament ben parada, però en altres zones d’Espanya hi va haver una onada d’incendis molt greu. • La pèrdua d’activitat agrària a moltes comarques augmenta el risc estructural d’incendis. 3.7. Valoració final del sector primari Conclusions implícites dels tertulians: • El sector primari és essencial, no només per raons econòmiques sinó també ambientals i socials. • Necessita: - Polítiques públiques estables i ben finançades. - Preus justos al llarg de tota la cadena. - Rejoveniment del sector (entrada de dones i joves). - Reconèixer el seu paper en la prevenció d’incendis i en el manteniment del paisatge. La conductora tanca el programa apuntant els dos “deures” periodístics que han sortit: • Aclarir què és exactament el “punt zero” o deixalleria de proximitat de Rubí. • Investigar qui s’endú la major part del marge en el preu final dels aliments. 4. Interlocutors principals • Belén Tierno – Conductora de la tertúlia. • Gerard Moreno – Tertulià. • Sole Expósito – Tertuliana. • Martí Pujol – Tertulià. • Ània García – Tertuliana. 5. Llista de tags (paraules clau) • Rubí • Ràdio Rubí • tertúlia • residus • reciclatge • deixalleria • punt zero • Consorci de Residus del Vallès Occidental • Can Barba • CTR • fracció orgànica • recollida selectiva • taxa de residus • educació ambiental • civisme • canvi climàtic • habitatge • lloguer • topall de lloguer • Comissió Europea • Teresa Ribera • especulació immobiliària • política d’habitatge • majories parlamentàries • pactes d’estat • desafecció política • sector primari • agricultura • ramaderia • pesca • dermatosi nodular • grip aviària • agroliquiditat • Unió de Pagesos • aigua regenerada • terres agràries abandonades • sobirania alimentària • energies renovables • prevenció d’incendis

#699 - Urbanisme inundable, mediació veïnal i esports locals

Introducció del tram del programa En aquesta segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ, el magazín combina: • Una entrevista d’actualitat sobre urbanisme en zones inundables i polítiques d’habitatge. • Una secció de mediació comunitària sobre convivència a les comunitats de veïns. • El bloc d’esports locals amb resultats, classificacions i una notícia d’última hora. • Un petit espai de “qui fa anys avui” i una recomanació musical final. 1. Urbanisme en zones inundables i habitatge 1.1. Objectius de la campanya Prou Urbanisme Inundable L’entrevista amb Guifré Bonvilà, membre de la campanya Prou Urbanisme Inundable i d’Ecologistes en Acció, se centra en denunciar la construcció d’habitatges i infraestructures en zones inundables, tant a Rubí (especialment a l’Escardívol) com a diversos municipis de Catalunya. L’entrevistat explica que la campanya té tres grans objectius, segons l’horitzó temporal: • Curt termini – Moratòria immediata de tots els projectes urbanístics previstos en zones inundables. - Es demana als ajuntaments, a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que aturin cautelarment aquests projectes. - S’exigeix esperar a la revisió dels mapes de risc d’inundabilitat abans de continuar. • Mig termini – Recuperar la prohibició legal d’edificar en zones inundables. - Denuncia que la llei d’urbanisme de Catalunya ja havia prohibit edificar-hi, però es va modificar la dècada passada. - Es demana que la llei torni a deixar clar que no es poden construir edificis ni infraestructures convencionals (habitatges, centres comercials, etc.) en aquests espais. • Llarg termini – Adaptar el país a la nova realitat climàtica i restaurar la natura. - Renaturalitzar espais fluvials i litorals, també zones inundables. - Encaixar-ho amb normatives de restauració de la natura i preservació de la biodiversitat. «Es tracta de fer que els espais fluvials i els litorals es renaturalitzin al màxim possible.» 1.2. Riscos ambientals, socials i emocionals d’urbanitzar zones inundables Guifré detalla diversos riscos associats a aquest model urbanístic, partint de l’exemple de la DANA de València: • Risc per a la vida i el patrimoni - Possibilitat de pèrdua de vides humanes. - Destrucció de patrimoni material (habitatges, comerços, infraestructures). • Impacte ambiental greu - Destrucció d’hàbitats naturals i de la vida no humana (fauna i flora) per l’efecte d’un urbanisme “desbocat”. - Pèrdua de sòl fèrtil, clau per a l’agricultura i els ecosistemes. • Contaminació per residus i tòxics - Les inundacions arrosseguen residus urbans i substàncies contaminants. - Aquests materials acaben concentrats en altres zones, formant muntanyes de deixalles difícils i costoses de gestionar. - Un cop els llots s’assequen, poden alliberar tòxics que afecten la salut de la població. • Impacte emocional i comunitari - Les comunitats afectades queden sovint emocionalment devastades. - Costos molt elevats i complexitat de la reconstrucció. - Sensació de falta de futur i d’impotència a curt i mig termini. 1.3. Canvi climàtic, urbanisme i obsolescència dels mapes de risc S’analitza com el canvi climàtic i el tipus d’urbanisme practicat incrementen la probabilitat i la gravetat de les inundacions: • Zones tradicionalment perilloses ja urbanitzades - Moltes àrees que se sabia que eren de risc ara estan plenament edificades. • Dades recents de València (Horta Sud) - Un informe recent indica que un 40% de l’aigua que va inundar la zona va caure fora dels mapes oficials de risc d’inundabilitat. - Això evidencia que els mapes actuals han quedat desfasats. • Dos factors combinats - Urbanisme cada cop més dens: ocupació d’espais naturals i fluvials que actuaven com a zones d’amortiment i d’infiltració. - Canvi climàtic: episodis de pluja més intensos, amb molts litres per metre quadrat en menys temps, i més freqüents. • Ruptura de les estadístiques clàssiques de retorn - Els mapes treballen amb períodes de 10, 100 i 500 anys de probabilitat d’esdeveniments extrems. - A la pràctica, aiguats molt forts (com els del 1962 o els dels 80) s’han repetit diverses vegades en 150 anys. - Amb l’escalfament global, es preveu que el que es considerava un episodi de “cada 500 anys” pugui passar cada 10, 15 o 20 anys. «És evident que aquests mapes estan caducats; les zones de risc s’han d’ampliar.» 1.4. Marc legal, moratòria i paper de la Generalitat i l’ACA La campanya defensa que no hi ha una barrera legal insalvable per decretar una moratòria general de projectes en zones inundables: • Competències del Departament de Territori - La Comissió d’Urbanisme de la Generalitat penja d’aquest departament. - Si en el passat ha aprovat projectes, ara podria aturar-los i revisar-los sense problemes legals, invocant el canvi de context i la necessitat de reavaluació. • Declaracions polítiques - Es cita que el president Illa ha afirmat en una entrevista que la majoria d’aquests projectes no prosperarien. - Guifré qüestiona si això és només un missatge tranquil·litzador després d’aiguats recents o una voluntat real de canvi. • Rol de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) - És un pas obligat en la tramitació: revisa informes tècnics i valida o no els projectes. - La campanya denuncia que l’ACA mai no ha tombat cap projecte d’aquest tipus. - Malgrat la seva imatge d’organisme tècnic neutral, se’l presenta com a peça integrada en la maquinària especulativa. «Sembla ser una peça més de posar oli a la maquinària de fabricar bitllets a costa de destruir el territori.» • Posicionament sobre la moratòria - S’ha demanat a l’ACA que es posicioni a favor de la moratòria. - L’agència respon que no té competències per decretar-la, només pot actuar en el moment de l’avaluació inicial dels projectes. - Guifré considera que un posicionament clar de l’ACA ajudaria a canviar la consciència col·lectiva sobre aquest urbanisme. 1.5. El cas de Rubí i la responsabilitat dels ajuntaments L’entrevista baixa al cas concret de Rubí: • Urbanització prevista en zona inundable a Rubí - Part de l’àrea on es vol construir està catalogada com a zona inundable. - L’Ajuntament defensa que compta amb permisos i informes favorables, i que s’han complert tots els requisits tècnics. • Valoració des d’Ecologistes en Acció i plataformes locals - Guifré parla també com a membre d’una plataforma local de Mollet del Vallès, on hi ha un cas similar amb 30 hectàrees amenaçades. - Assenyala que els arguments de l’Ajuntament de Rubí són calcats als de Mollet: “la llei ho permet” i “l’ACA diu que està bé”. • Crítica al paper dels ajuntaments - Es percep que els consistoris es desentenen dels grans temes: seguretat de les persones, canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat. - S’actua com si fossin només promotors immobiliaris, traslladant la responsabilitat a “instàncies superiors”. «Els ajuntaments en molts casos són còmplices… fan de promotors immobiliaris i no volen assumir responsabilitats quan es veu que no podem seguir igual.» • Exemple paradigmàtic: l’Aeroport del Prat - Segons els mapes, tota la zona és d’alt risc d’inundació (color vermell), però el rectangle de l’aeroport apareix com a no inundable. - A la realitat, quan plou fort, pistes i terminals s’inunden. - Això demostra que hi ha “dibuixos sobre el paper” que no corresponen amb la realitat física, i que els informes no són fiables en el context actual. 1.6. Participació ciutadana, COP30 i “urbanisme criminal” Guifré amplia la mirada i connecta el debat local amb la governança climàtica global: • Manca de participació real - Denuncia que a espais com la COP30 de Belém es prenen decisions que afecten dècades i tot el segle XXI, però sense capacitat real d’incidència per part de la societat civil. - A escala local, els processos de participació urbanística són descrits com a “de pandereta”. - No hi ha vies efectives perquè la ciutadania prioritzi la vida davant del benefici privat. • Concepte d’“urbanisme criminal” - Defineixen aquests projectes com a urbanisme criminal perquè exposen la població a riscos innecessaris. • Necessitat de canvi de consciència col·lectiva - Es reclama una reflexió profunda com a societat sobre el model urbanístic i econòmic. 1.7. Alternatives: espais verds i renaturalització Sobre què fer amb aquests espais si no s’hi construeix, Guifré diferencia casos: • Zones allunyades del nucli urbà - Si són espais més separats, pot tenir sentit renaturalitzar completament: - Recuperar bosc de ribera en àrees fluvials. - Recuperar usos agrícoles en zones de camp, que també són espais segurs en termes d’inundació. • El cas específic de l’Escardívol a Rubí - És un espai en ple centre de la ciutat. - Recuperar-hi un bosc de ribera s’hi veu poc realista a mig termini. - Es defensa la creació d’una gran zona verda / parc que: - Afavoreixi la infiltració d’aigua. - Sigui fàcilment evacuable en cas de risc. «Un parc és molt fàcilment evacuable: el tanques, avises la gent i ja està. En canvi, en un centre comercial o un bloc de pisos el risc és molt més difícil d’evitar.» 1.8. La via judicial com a eina de pressió Es parla de la decisió de l’AUB a Rubí d’usar la via judicial per aturar el projecte urbanístic: • Judicialització com a recurs legítim - No és sempre la primera opció, però sovint és un dels pocs mecanismes disponibles quan la política no respon a l’evidència científica. - S’ha utilitzat també a Mollet (el Calderí) per bloquejar una urbanització. • Límits de la via judicial - Els jutges són persones amb les seves idees i visions del món. - Es pot perdre el cas, i això no implica que la causa no tingui raó de fons. - En aquest cas, cal persistir per altres canals i sobretot mobilitzar la ciutadania. 1.9. Propostes concretes a les administracions Per tancar, Guifré enumera mesures que reclamen a tots els nivells administratius: • Participació real de la societat civil - Incorporar entitats socials a espais com l’Observatori de la Inundabilitat. - Evitar que les decisions recaiguin només en polítics i tècnics “col·locats a dit”. • Reforma de la llei d’urbanisme - Incloure de manera clara i genèrica la prohibició d’edificar en zones inundables. • Pla a 10–15 anys de desurbanització i restauració - Iniciar un procés seriós de desurbanització d’algunes àrees de risc. - Restaurar ecosistemes fluvials i litorals com a mesura d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. - L’objectiu final és garantir la seguretat de les persones i la resiliència ecològica del territori. «Demà mateix podria tornar a passar una DANA a Catalunya; estem en una situació geogràfica, climàtica i urbanística idèntica a la del País Valencià.» 2. Secció de mediació: convivència a les comunitats de veïns La segona gran part del tram correspon a la secció de mediació amb Manuel Salvador, tècnic de mediació de l’Ajuntament. S’hi expliquen els perfils de convivència i com s’intervé en conflictes veïnals. 2.1. Tipologia de casos i àmbits d’intervenció Manuel diferencia dos grans blocs d’intervencions: • Casos bipartits (entre dues parts) - Conflictes concrets entre dos veïns (sorolls, molèsties, etc.). • Intervencions a comunitats completes - Afecten tot un edifici o conjunt de veïns. - S’hi inclouen conflictes sobre: - Ús de l’espai comú (escales, terrats, patis, pàrquings). - Actituds incíviques. - Instal·lació d’aires condicionats i altres elements. - Sorolls recurrents. - Problemes d’organització interna (Junta, presidència, quotes, etc.). 2.2. Coordinació amb altres serveis municipals La mediació no actua aïlladament, sinó en xarxa: • Serveis de salut pública – quan hi ha conductes incíviques relacionades amb possibles problemes de salut mental o situacions delicades. • Serveis socials – per abordar casos amb vulnerabilitat social, problemes econòmics o familiars. • Altres serveis municipals i, quan cal, administradors de finques. Això permet abordar els conflictes més enllà del símptoma (soroll, brutícia, impagaments) i entendre’n l’arrel. 2.3. Suport a les comunitats i estructura interna Una línia específica de la seva feina és el suport i acompanyament a comunitats de propietaris: • Ajuda a: - Definir i actualitzar la normativa de règim intern. - Reestructurar Juntes de veïns desorganitzades o inexistents. - Gestionar situacions típiques com: - Ningú vol ser president (o, al contrari, algú porta 20 anys i no deixa el càrrec). - Falta de neteja, ascensor, assegurança o manteniment bàsic. • Important aclariment: - No fan de gestors o administradors de finques. - Treballen només quan hi ha una demanda explícita d’un veí, d’un conjunt de veïns o d’un administrador que veu un bloqueig relacional (no només tècnic o jurídic). «Nosaltres no anem comunitat per comunitat a fer difusió; intervenim quan algú ens ho demana perquè està encallat.» 2.4. El problema estructural dels impagaments Preguntat pels conflictes més habituals, Manuel apunta que al darrere de gairebé tot hi apareix el tema dels impagaments: • Causes freqüents: - Falta de gestió o seguiment per part d’antics administradors. - Canvi repetit d’administrador, que trenca la continuïtat. - Propietaris que són entitats bancàries, difícils de localitzar i amb poca implicació. • Efectes sobre la comunitat: - No es pot instal·lar o mantenir l’ascensor. - No hi ha servei de neteja regular. - Falta assegurança de comunitat. • Enfocament de la mediació: - Separar el problema de deute acumulat (que pot ser molt lent de resoldre) del funcionament mínim de la comunitat. - Fer entendre que l’edifici ha de seguir funcionant, encara que hi hagi algú que deu 3.000 € i no pugui pagar d’un dia per l’altre. - Treballar la idea de corresponsabilitat de tots els veïns. «La comunitat és responsabilitat de tothom; no es pot paralitzar l’ascensor perquè un veí no paga.» També es posa l’accent en el dany que genera la manca d’ascensor en persones grans o amb problemes de mobilitat, que poden arribar a no sortir de casa durant mesos. 2.5. Exemples de casos concrets Manuel exposa diversos casos que il·lustren la complexitat de la mediació: a) Tres comunitats i un pàrquing compartit • Situació: - Tres comunitats (una amb administrador, una sense i una molt desestructurada) comparteixen un pàrquing comú amb problemes de filtracions d’aigua. - No hi havia una gestió clara: ni quotes regulars, ni responsable del manteniment. • Intervenció: - Primer es treballa el funcionament intern de cada comunitat (especialment la més desestructurada). - Després s’aborda el problema tècnic d’aigua de forma conjunta. - Es passa d’anar cap a la via jurídica a aconseguir acords pactats entre les parts. b) Teulada d’uralita en un pati interior • Situació: - Dues comunitats, amb el mateix administrador, comparteixen un pati interior amb una teulada d’uralita deteriorada. - Dos veïns dels baixos es neguen a retirar la teulada, tot i el risc per la salut (fibrociment) i pels veïns. • Conflicte: - Hi ha risc que, en retirar la teulada, caiguin restes sobre altres veïns. - El tema implica salut pública i responsabilitats compartides. c) Quatre comunitats i un jardí comú sense gestió • Situació: - Quatre comunitats comparteixen un jardí interior. - Hi ha tres administradors diferents per a aquestes comunitats. - No hi ha acord sobre qui s’encarrega de la neteja i manteniment. • Bloqueig: - Les comunitats estarien disposades a assumir costos i definir pressupostos, però cap president vol assumir el lideratge. • Intervenció: - Es treballa amb els quatre presidents, especialment amb la comunitat més bloquejada. - Es busca que entenguin la necessitat de tenir mínims acords comuns per a l’ús d’un mateix espai. A través d’aquests exemples, Manuel subratlla que la seva funció se centra en la relació entre veïns, deixant la part tècnica i formal als administradors. 2.6. Diagnòstic, acords i el problema de la continuïtat Manuel destaca que molts conflictes arriben a mediació després d’anys enquistats: • Sovint es troba amb frases com “això sempre ha estat així”, encara que la realitat del veïnatge ha canviat (nous perfils, més animals, noves necessitats). • El procés de mediació acostuma a incloure: - Diagnosi inicial de la situació. - Espais de diàleg per reconstruir confiança. - Acords sobre normes, quotes, usos d’espais, etc. • Punt feble recurrent: la manca de continuïtat. - Comunitats que, després de mesos de treball, queden molt ben organitzades… - Però, passat un any, han tornat a caure en els mateixos problemes. «Al final, sempre tornem al mateix: la responsabilitat és de cada veí. Si vostè no té interès en resoldre el conflicte, aquí s’acaba la nostra feina.» 3. Bloc d’esports locals i actualitat esportiva La darrera part d’aquest tram del programa és el resum esportiu local amb Toni Bravo, en to distès i proper. 3.1. Notícia d’última hora al Juventud 25 de Septiembre S’anuncia en exclusiva un canvi important al Juventud 25 de Septiembre (Veinti): • José A. Vargas deixa de ser entrenador del primer equip per decisió tècnica del club. • Santi Fernández assumeix el càrrec provisionalment des de dins del club, a l’espera de nou cos tècnic. • Vargas continuarà vinculat a l’entitat com a director esportiu. • Es contextualitza el canvi per una dinàmica negativa de resultats. • Es preveu aprofundir en el tema al programa Esports al dia (a partir de dos quarts de dues), amb més informació i possibles entrevistes. 3.2. Bàsquet: resultats del CEP Sant Jordi • Femení del CEP Sant Jordi - Victòria molt valuosa a la pista del Club Natació Sabadell: 54–60. - L’equip se situa 3r classificat de Segona Catalana. • Masculí del CEP Sant Jordi - Derrota contundent a l’Escola Montserrat contra el Prat B: 78–109. - És la quarta derrota consecutiva després d’haver encadenat quatre victòries al principi. - L’equip cau fins a la dotzena posició de Copa Catalunya. 3.3. Futbol: Tercera Catalana Es repassen els partits dels equips rubinencs a Tercera Catalana: • Rubí B (UE Rubí) - Derrota al camp de la Brera per 4–2. - Mala primera part: marxen al descans perdent 4–0. - Es mantenen a la zona mitjana del grup 12. • Penya Blaugrana Ramon Llorens - Empat a casa contra el Mirasol. - Guanyaven 2–0 al descans, però s’acaben deixant empatar. - Sensació de frustració, tot i sumar un punt. - També situats a la zona mitjana de la taula. • Olímpic Can Fatjó B - Derrota per 3–1 al camp del San Juan Atlético Montcada B. - Els locals són superiors al joc. - Malgrat la derrota, l’equip que entrena Fran Moreno ocupa la sisena posició del grup 7. 3.4. Voleibol Rubí • Equip masculí del Vòlei Rubí - Victòria molt emotiva contra el Sant Cugat. - El partit comença malament: perden els dos primers sets. - Remunten i guanyen els tres darrers sets, forçant i guanyant el cinquè. - Remuntada celebrada i marcador global favorable, que manté l’equip 3r del grup F de Tercera Catalana. • Equip femení del Vòlei Rubí - Derrota a la pista del DCB – Colegio Alemán. - L’equip es troba en una situació complicada com a cuer del seu grup de Tercera. 3.5. Handbol: Juventud 25 de Septiembre En handbol, bones notícies pel Juventud 25 de Septiembre: • Tercera victòria consecutiva. • Triomf a la pista del Vendrell per 29–37. • Els de Valentí Palma pugen fins a la 3a plaça de Segona Catalana. 4. Efemèrides: “Qui fa anys avui?” Amb Glòria Dalmàs, es repassen aniversaris destacats del dia: • Owen Wilson – 57 anys - Actor nord-americà, conegut pel seu humor característic i per comèdies com Wedding Crashers i moltes altres produccions de Hollywood. • Kirk Hammett – 63 anys - Guitarrista de Metallica, figura clau del heavy metal. - El seu estil és considerat marcant i inconfusible, especialment en temes com Enter Sandman. • Peter Schmeichel – 62 anys - Històric porter danès, recordat sobretot pel seu pas pel Manchester United. - Protagonista de la Eurocopa 1992, que Dinamarca va guanyar contra pronòstic. • Alan Moore – 72 anys - Guionista i escriptor de còmics britànic. - Autor de clàssics com V de Vendetta, considerat un dels grans renovadors del còmic modern. Glòria tanca desitjant per molts anys a tots i dona pas al següent espai del programa. 5. Recomanació musical de Robert Fernández El tram es tanca amb la recomanació musical de Robert Fernández, que presenta una novetat discogràfica: 5.1. Nou disc de Macaco: Futuro Ancestral • L’artista barceloní Dani Carbonell (Macaco) publica el seu onzen disc d’estudi, Futuro Ancestral. • Hereu del seu mestissatge musical habitual, combina ritmes llatins, reggae, pop i influències urbanes. • El disc manté la línia de cançons amb consciència social, com en èxits anteriors (Mama Tierra, Tengo, Moving). • Novetat destacada: incorpora l’humor com a element central, sense caure en el cinisme ni en la paròdia buida. Macaco torna amb la voluntat de “sacsejar les consciències” amb un to més irònic però ple de contingut. 5.2. Cançó destacada: Sube el nivel del mal • Robert fa sonar el tema “Sube el nivel del mal”, que forma part de Futuro Ancestral. • La lletra juga amb la sàtira i la ironia: - Frases com “No existe el cambio climático mientras tenga vistas desde mi ático” caricaturitzen la negació climàtica i el privilegi. - També parla de químics als aliments, plàstics, tòxics a l’aire i deforestació, denunciant l’autoengany col·lectiu. - Introduïx la idea que no estem tots al mateix vaixell, sinó al mateix mar, i que les desigualtats determinen qui flota primer. La cançó reforça, de manera indirecta, els temes ambientals i de responsabilitat col·lectiva que ja havien aparegut a l’entrevista amb Guifré Bonvilà, tancant el tram del programa amb una reflexió musical sobre crisi climàtica i injustícia social. 6. Promos i continuïtat de la graella de RÀDIO RUBÍ Al llarg del fragment també s’escolten diverses falques promocionals de la graella de RÀDIO RUBÍ: • Recordatoris de la pròpia RÀDIO RUBÍ com a emissora de referència local. • Promocions de programes com: - Espais musicals (per exemple, Long Play). - Programes d’entrevistes i inspiració (Inspira’t). - Programes de sèries i plataformes. - L’espai esportiu A peu de Camp i altres formats d’esports en directe vinculats a la UE Rubí i la Lliga Elit. Aquestes falques ajuden a situar Rubí al dia dins d’una programació més àmplia, reforçant la idea de ràdio de proximitat que cobreix informació, cultura, esport i entreteniment local. Temes principals tractats • Urbanisme i canvi climàtic: crítica a l’urbanització en zones inundables, amb focus en l’Escardívol (Rubí) i altres municipis catalans. • Riscos i responsabilitats: impacte en vides humanes, ecosistemes, patrimoni, i crítica a la manca d’acció de Generalitat, ACA i ajuntaments. • Participació ciutadana i via judicial: denúncia de la manca de participació real i ús dels tribunals com a eina de pressió. • Mediació comunitària: conflictes de convivència veïnal, impagaments, manca d’organització i suport municipal per recuperar el bon funcionament de les comunitats. • Esport local: resultats i classificacions de bàsquet, futbol, vòlei i handbol, amb focus en clubs de Rubí i notícia d’última hora al Juventud 25 de Septiembre (Veinti). • Cultura i música: efemèrides d’esportistes, músics i creadors; i nova etapa de Macaco amb Futuro Ancestral. Tags • urbanisme • zones inundables • canvi climàtic • habitatge • Prou Urbanisme Inundable • Ecologistes en Acció • Escardívol • moratòria urbanística • Agència Catalana de l’Aigua • participació ciutadana • COP30 • renaturalització • mediació comunitària • convivència veïnal • comunitats de propietaris • impagaments comunitat • serveis socials • pàrquing comunitari • teulada d’uralita • jardí comunitari • Juventud 25 de Septiembre • Veinti • José A. Vargas • Santi Fernández • UE Rubí • CEP Sant Jordi • vòlei rubí • handbol Rubí • Tercera Catalana • Segona Catalana • Copa Catalunya • efemèrides • Owen Wilson • Kirk Hammett • Peter Schmeichel • Alan Moore • Macaco • Futuro Ancestral • Sube el nivel del mal • RÀDIO RUBÍ • Rubí al dia Seccions amb temps [Nota: els temps són en segons des de l’inici del fragment proporcionat.] Inici de l’hora i sumari del tram • Inici: 28 • Final: 148 • Títol: Introducció de la segona hora i continguts del dia • Resum: Presentació de la segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h. Es fa un repàs dels continguts: entrevista sobre urbanisme en zones inundables amb Guifré Bonvilà, secció de mediació amb Manuel Salvador, bloc d’esports, espai de “qui fa anys avui” i recomanació musical de Robert Fernández, així com menció de la tertúlia de les 10 h i una entrevista posterior a Oriol Burés (fora del tram transcrit). Entrevista: campanya Prou Urbanisme Inundable (1a part) • Inici: 149 • Final: 408 • Títol: Objectius de la campanya i riscos d’urbanitzar zones inundables • Resum: Introducció al tema de l’habitatge en zones inundables i presentació de Guifré Bonvilà. Es detallen els tres objectius de la campanya (moratòria, canvi legal, renaturalització) i s’analitzen els riscos humans, ambientals i emocionals d’urbanitzar en zones exposades a inundacions, amb referències a la DANA de València. Entrevista: canvi climàtic, mapes de risc i marc legal • Inici: 463 • Final: 662 • Títol: Canvi climàtic, obsolescència dels mapes de risc i moratòria • Resum: Es descriu com el canvi climàtic i l’urbanisme intensiu desborden els mapes d’inundabilitat existents (cas de València, amb un 40% de l’aigua fora dels mapes). Es critica el sistema de càlcul de períodes de retorn (10, 100, 500 anys) i es defensa que no hi ha barreres legals significatives perquè la Generalitat decreti una moratòria general de projectes en zones inundables. Entrevista: paper de l’ACA i complicitat institucional • Inici: 679 • Final: 885 • Títol: Rol de l’Agència Catalana de l’Aigua i interessos econòmics • Resum: Es detalla el procés d’aprovació de projectes (ajuntaments, ACA, commissions d’urbanisme) i es denuncia que l’ACA no ha rebutjat mai un projecte en zona inundable. Guifré sosté que l’Agència no és tan neutral com sembla i que actua alineada amb la maquinària especulativa, tot i que oficialment diu no tenir competències per impulsar una moratòria. Entrevista: el cas de Rubí, mapes poc fiables i participació • Inici: 914 • Final: 1206 • Títol: L’Escardívol, informes tècnics i dèficits de participació • Resum: Es parla del cas concret de Rubí, on una part del projecte urbanístic es troba en zona inundable. L’Ajuntament es refugia en els informes tècnics i la legalitat vigent. Guifré critica aquesta actitud i posa l’exemple de l’aeroport del Prat per demostrar que els mapes i informes poden ser enganyosos. També denuncia que la participació ciutadana en planificació urbanística és merament formal i connecta el tema amb la governança climàtica global (referència a la COP30 de Belém). Entrevista: alternatives verdes, via judicial i demandes finals • Inici: 1206 • Final: 1558 • Títol: Espais verds, via judicial i propostes de futur • Resum: Es discuteixen alternatives com la creació de zones verdes o la renaturalització completa segons el context (cas específic de l’Escardívol al centre de Rubí). Es justifica l’ús de la via judicial per part de plataformes com l’AUB quan la política no respon. Finalment es concreten demandes: participació de la societat civil (Observatori de la Inundabilitat), reforma de la llei d’urbanisme per prohibir edificar en zones inundables i un pla a 10–15 anys de desurbanització i restauració per garantir la seguretat de les persones. Falques de continuïtat de RÀDIO RUBÍ • Inici: 1604 • Final: 1675 • Títol: Falques d’auto-promoció i informació local • Resum: S’emet una falca que reforça el paper de RÀDIO RUBÍ com a ràdio de proximitat (“la primera en informació local, sempre al teu costat”) i anuncis d’altres espais de la graella, especialment musicals. Falca esportiva: A peu de Camp i UE Rubí • Inici: 1675 • Final: 1702 • Títol: Promoció de les retransmissions esportives locals • Resum: Es promociona el programa A peu de Camp i la retransmissió en directe del proper partit de la UE Rubí a la Lliga Elit, destacant la importància dels esports locals a l’emissora. Transició i entrada a la secció de mediació • Inici: 1739 • Final: 1767 • Títol: Presentació de la secció de mediació amb Manuel Salvador • Resum: Tornada d’anuncis i presentació distesa del tècnic de mediació Manuel Salvador com a “mediador de referència”. Es presenta el tema del dia: perfils de convivència a les comunitats i com intervenen des del servei de mediació. Mediació (1a part): tipologia de casos i suport a comunitats • Inici: 1767 • Final: 2013 • Títol: Tipus de conflictes veïnals i coordinació amb serveis • Resum: Manuel explica la diferència entre casos bipartits i intervencions a comunitats, repassa els conflictes més habituals (espais comuns, sorolls, instal·lacions) i detalla la coordinació amb serveis de salut pública i serveis socials. Presenta la línia de suport a comunitats per reforçar normes internes, juntes i rols com el president. Mediació (2a part): impagaments i exemples de casos complexos • Inici: 2013 • Final: 2393 • Títol: Impagaments, ascensors i casos de pàrquings i teulades • Resum: Es descriu el pes central dels impagaments en els conflictes comunitaris i com això afecta serveis bàsics (ascensor, neteja, assegurances). Manuel exposa casos concrets de pàrquings compartits amb filtracions, comunitats desestructurades i una teulada d’uralita en un pati interior. Es destaca la feina de mediació per desbloquejar acords quan l’administrador ja no pot avançar més per via estrictament tècnica. Mediació (3a part): jardí compartit, responsabilitat i continuïtat • Inici: 2393 • Final: 2463 • Títol: Jardins comunitaris i la importància de la responsabilitat veïnal • Resum: Es presenta el cas d’un jardí interior compartit per quatre comunitats amb diversos administradors, on ningú vol assumir la presidència ni la gestió. Manuel insisteix en la necessitat de responsabilitat individual i subratlla la feblesa de la continuïtat: comunitats que, després d’una mediació exitosa, tornen a caure en dinàmiques de desordre si els veïns no mantenen els compromisos. Tancament de la secció de mediació • Inici: 2438 • Final: 2509 • Títol: Conclusions sobre mediació i retorn a la programació • Resum: Es tanca la secció amb agraïments a Manuel Salvador i es remarca que la seva explicació ha estat clarificadora sobre un altre “perfil” de casos de mediació. Torna una falca de RÀDIO RUBÍ recordant el seu paper com a emissora d’informació local. Falques de programes de la graella • Inici: 2509 • Final: 2628 • Títol: Promos de programes culturals i d’oci • Resum: S’anuncien diversos programes: un espai sobre sèries i plataformes, el programa Inspira’t (projectes i històries inspiradores), i Long Play, dedicat a la música. Serveixen de transició abans del bloc d’esports. Inici del bloc d’esports amb Toni Bravo • Inici: 2628 • Final: 2692 • Títol: Entrada distesa als esports locals • Resum: Presentació de Toni Bravo i to humorístic amb la conductora. Es remarca que els esports són un moment alegre del programa i es deixa caure que hi ha resultats bons i dolents, però encara no es detallen. Esports (1a part): exclusiva al Juventud 25 de Septiembre • Inici: 2692 • Final: 2775 • Títol: Canvi d’entrenador al Veinti i avanços del programa Esports al dia • Resum: S’anuncia en exclusiva que José A. Vargas deixa la banqueta del Juventud 25 de Septiembre (Veinti). Santi Fernández agafa el primer equip provisionalment, mentre Vargas continua com a director esportiu. Es contextualitza el canvi pels mals resultats i s’avança que al programa Esports al dia s’oferiran més detalls i reaccions. Esports (2a part): bàsquet i futbol de Tercera Catalana • Inici: 2775 • Final: 2882 • Títol: Resultats del CEP Sant Jordi, Rubí B, Penya Blaugrana i Olímpic B • Resum: Es repassen els resultats del CEP Sant Jordi (victòria del femení i dura derrota del masculí) i dels equips de Tercera Catalana: derrota del Rubí B a Brera, empat de la Penya Blaugrana Ramon Llorens contra el Mirasol després de desaprofitar un 2–0, i derrota de l’Olímpic Can Fatjó B al camp del San Juan Atlético Montcada B. Es comenta la posició de cada equip a la classificació. Esports (3a part): vòlei Rubí i handbol • Inici: 2882 • Final: 2953 • Títol: Remuntada del vòlei masculí i triomf de l’handbol Veinti • Resum: Es destaca la gran remuntada del Vòlei Rubí masculí contra el Sant Cugat, amb victòria al cinquè set i manteniment de la 3a posició de Tercera Catalana. Es menciona la derrota de l’equip femení a la pista del Colegio Alemán (DCB), cuer de grup. Es tanca amb el handbol Juventud 25 de Septiembre, que suma la tercera victòria seguida contra el Vendrell i puja a la 3a plaça de Segona Catalana. Efemèrides: “qui fa anys avui?” • Inici: 2978 • Final: 3055 • Títol: Aniversaris d’Owen Wilson, Kirk Hammett, Peter Schmeichel i Alan Moore • Resum: Amb Glòria Dalmàs, es repassen els aniversaris de l’actor Owen Wilson (57), el guitarrista de Metallica Kirk Hammett (63), l’ex porter Peter Schmeichel (62) i l’escriptor de còmics Alan Moore (72). Es fa una breu menció de les seves trajectòries i importància en els respectius camps. Transició a la tertúlia i pas a la recomanació musical • Inici: 3055 • Final: 3084 • Títol: Enllaç amb la tertúlia i introducció a la música del dia • Resum: Es tanca el bloc d’efemèrides, s’anuncia que arriba la tertúlia del programa i es dona pas a la recomanació musical de Robert Fernández, que tancarà el tram. Recomanació musical: Macaco – Futuro Ancestral • Inici: 3084 • Final: 3227 • Títol: Presentació del nou disc de Macaco i “Sube el nivel del mal” • Resum: Robert Fernández presenta Futuro Ancestral, l’11è disc de Macaco, com un treball que continua el seu mestissatge habitual però incorpora l’humor com a eix, sense perdre el compromís social. Es destaca el seu objectiu de sacsejar consciències. S’introdueix la cançó “Sube el nivel del mal”, amb lletra irònica que ridiculitza la negació del canvi climàtic i denuncia la desigualtat enfront de les crisis globals. Emissió de la cançó “Sube el nivel del mal” • Inici: 3227 • Final: 3264 • Títol: Tema musical – Macaco: “Sube el nivel del mal” • Resum: S’emet un fragment de la cançó “Sube el nivel del mal” de Macaco, que reforça temàtiques de crisi climàtica, cinisme polític i desigualtat social amb un to irònic i reivindicatiu, tancant així el tram del programa.