
#1108 - Violència masclista i política local a Rubí
Resum general del podcast La tertúlia se centra en dos grans blocs: Violència masclista i 25N a Rubí Ple municipal de novembre i política local Al llarg de la conversa, les tertulianes i tertulians combinen dades, experiències personals, anàlisi estructural i crítica política. El to oscil·la entre la preocupació i un cert optimisme moderat sobre els avenços socials. 1. Violència masclista i 25N 1.1. Dades del Partit Judicial de Rubí • 235 denúncies per violència masclista entre gener i juny (Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal), 11% més que l’any anterior. • És la ràtio més baixa del Vallès Occidental i per sota de la mitjana catalana i estatal. • Dades per trimestres: - 129 denúncies (gener-març), rècord històric en un trimestre. - 106 denúncies (abril-juny). • Ràtio: 10,8 denúncies per cada 10.000 dones, inferior a Cerdanyola (14), Sabadell (15,6) i Terrassa (17,6). • Al segon trimestre, totes les 106 denúncies són per lesions i maltractaments. • Ordres de protecció (abril-juny): - 4 atorgades - 2 denegades • Gairebé 1 de cada 4 denúncies acaba en sentència condemnatòria, la proporció més alta de la comarca. Idea clau: Hi ha menys denúncies que en altres partits judicials, però més condemnes. També s’aporta el context català: 10.175 dones ateses pels serveis d’intervenció especialitzada entre gener i setembre, recordant que aquestes 235 denúncies són només les que arriben als jutjats. 1.2. El gran infraregistrament: la majoria de casos no es denuncien • Es calcula que només un 30% dels casos de violència masclista es denuncien. • Per tant, les xifres oficials només reflecteixen una part del problema. • Es comenten motius de no-denúncia: - Por a represàlies. - Dependència econòmica. - Dependència emocional, fills, entorn social. "Hi ha molts casos que no es denuncien per por, per motius econòmics i d’altres." Es relata un cas concret: una dona maltractada que no denuncia quan arriba la policia, malgrat els avisos veïnals. Això serveix per il·lustrar: • La necessitat de procés llarg d’acompanyament. • Que no totes les situacions arriben al jutjat, però sí requereixen suport i serveis especialitzats. 1.3. Crítica al sistema judicial i la revictimització Es recullen les denúncies d’entitats com Elia Dones i Fundació Surt: • Manca de recursos públics: serveis saturats, llistes d’espera llargues i precarització dels equips. • Desigualtat territorial en el mapa de recursos i necessitat de millorar serveis existents. La intervenció d’Irene Milena (Elia Dones) és central: "Els jutjats és un dels llocs on encara hi hauria més estereotips que continuen afectant a les dones i fan que elles pateixin molta violència revictimitzant." Punts assenyalats: • Preguntes incòmodes de part de jutgesses i jutges. • Problemes de comunicació i manca d’un sistema adaptat a les necessitats de les víctimes. • Procés judicial orientat a resoldre ràpid més que a escoltar i entendre les dones. "Són processos on ens trobem amb molta violència masclista, amb molta violència revictimitzant." 1.4. Hem avançat o no? Sensibilització vs realitat La tertúlia debat si realment s’ha avançat en la lluita contra la violència masclista. Aspectes positius reconeguts: • Major sensibilització social respecte fa dècades. • Lleis i campanyes institucionals (8M, 25N) amb molta presència als mitjans. • Més consciència sobre què és acceptable en una relació i què és violència o control. Però també es remarquen límits i contradiccions: • L’augment de denúncies pot reflectir més conscienciació, no necessàriament més casos. • Molts comportaments abans considerats “normals” ara es reconeixen com a violència psicològica o controladora. • Tot i l’avenç a l’esfera pública (què es pot dir, acudits, comentaris), la estructura de poder masclista persisteix a l’esfera privada. "Ara sabem què és un comentari masclista, però això no vol dir que hàgim abandonat l’estructura que el sosté." Es posa l’exemple de casos mediàtics europeus (com el de J. Polanski/Joseph Pelicó, citat confusament) per il·lustrar que, fins i tot en països considerats avançats, la violència sexoafectiva continua molt present. Conclusió compartida: Sí que hi ha avenços, però molt parcials i lents; les estructures de desigualtat i privilegi masculí es resisteixen a canviar. 1.5. Joventut, xarxes socials i nous formats de violència Un bloc important es dedica a les relacions entre joves i l’impacte de les xarxes socials. Diagnòstic sobre la joventut: • Es percep que molta gent jove no està realment sensibilitzada, sobretot en la pràctica de parella. • Es dona com a exemple: - Control de mòbil i xarxes socials presentat com a “afecte” o “amor”, quan és control i maltractament psicològic. - Jornades i estudis que indiquen que 4 de cada 10 noies joves pateixen acoso psicològic a través de xarxes i mòbils. "De cada 10 noies joves, 4 pateixen acoso psicològic relacionat amb xarxes i mòbils." Rol de les xarxes socials i els algoritmes: • Els i les joves inicien les seves relacions amb poques experiències prèvies i molt condicionats per: - Influencers - Sèries i pel·lícules (incloent-hi sèries que romantitzen l’assetjament). - Models de parella tòxics però idealitzats. • Els algoritmes fan que el primer tipus de contingut que et surt es vagi retroalimentant; al principi l’usuari no tria conscientment el que veu. • Tot i la major diversitat de referents actuals, el que monopolitza la tendència sol provenir d’un determinat sector ideològic i comercial. Hi ha un debat generacional: alguns defensen que abans “es vivia millor” amb menys informació, d’altres remarquen que això sovint era ignorància de la violència que es patia, no una vida millor. 1.6. Influència de discursos polítics i culturals Es vincula la realitat actual amb: • Moviments polítics reaccionaris que han criminalitzat el feminisme i han erosionat el seu prestigi entre part de la joventut. • Desconnexió històrica dels joves (no coneixen ben bé el franquisme, dictadura, lluites feministes anteriors). • Referents culturals que continuen transmetent rols de gènere desiguals (estètica, cossos, relacions tòxiques idealitzades). Exemple significatiu: • Anècdota sobre comprar pantalons: talla 36 mínima a home i 32 a dona. El fill defineix això com una “dictadura per a les dones”. • Es denuncia com aquesta pressió estètica extrema construeix un imaginari col·lectiu que col·loca les dones en un model corporal irreal i opressiu. 1.7. Violència estructural: economia, cura i desigualtat de rols L’Ània insisteix en una lectura estructural i interseccional: • La violència de parella s’insereix en una estructura general de violència cap a les dones, present: - A casa. - A la feina. - A les institucions (sistema judicial, sanitari, partits polítics). • El capitalisme i el model econòmic reforcen la vulnerabilitat de moltes dones: - Major probabilitat de reduir jornada, fer mitja jornada o deixar la feina per cures. - Bretxa salarial i menys estabilitat econòmica. - Això dificulta trencar la relació amb l’agressor: hi ha dones que literalment no es poden permetre denunciar i marxar. "Les condicions materials de vida són clau per poder escollir no patir violència." També s’apunta que: • Celebren els avenços (més dones amb autonomia econòmica, augment de divorcis i separacions com a senyal d’empoderament). • Però recorden que això no és encara majoritari a tots els sectors socials ni territoris. 1.8. Micromasclismes, educació i canvi generacional Es posa èmfasi en els micromasclismes i la dificultat del canvi profund: • Fins i tot en parelles que es perceben com a “igualitàries”, hi ha situacions subtils de desigualtat diària. • Homes i dones reprodueixen rols masclistes, sovint de manera inconscient, per l’educació rebuda. • Les generacions educades sota contextos autoritaris (p. ex. franquisme) arrosseguen esquemes que costa molt desaprendre, tot i la bona voluntat. "Les pròpies dones tenim moltes actituds encara masclistes." Hi ha, però, una esperança intergeneracional: • Es confia que les noves generacions, malgrat els riscos de xarxes i discursos reaccionaris, vagin interioritzant valors més igualitaris. • Es reconeix que el canvi és lent i generacional, no immediat. 2. Ple municipal de novembre i política local Després d’un llarg bloc sobre violència masclista, la tertúlia passa a analitzar el ple municipal de novembre. 2.1. Temes destacats del ple Principals punts a l’ordre del dia: • Cessió de l’espai de l’antiga Caixa (Av. Barcelona) a la Generalitat per ubicar-hi una oficina d’Afers Socials i Famílies. - Es remarca que seria la primera vegada que Rubí disposa d’aquesta oficina, present en altres municipis. • Regulació del preu públic de les fotolineres (punts de recàrrega de vehicles elèctrics). • Declaració institucional (a proposta d’En Comú Podem): - En contra del franquisme. - En suport de les víctimes de la dictadura. • Mocions de diversos grups: - Partit Popular (PP). - Esquerra Republicana (ERC). - Alternativa Popular / Alternativa d’Unitat Popular (AUP). - En Comú Podem. 2.2. Moció del PP: comissió de seguiment de grans projectes El PP proposa crear una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat, amb l’objectiu que: • Tota obra rellevant es faci amb criteris de transparència, supervisió i fiscalització. • S’evitin casos de mala planificació, sobrecostos i retards. Es posa com a exemple crític el casino de la plaça Catalunya: • Obra molt retardada, amb sobrecostos i manca d’explicacions clares, segons el PP. • S’explica que Vox no assistirà a la inauguració del 13 de desembre per les polèmiques al voltant de l’obra. "Los continuos retrasos y sobrecostes y falta de explicaciones claras han erosionado la confianza también de los rubinenses... exige rigor, previsión y transparencia absoluta ante la improvisación y la opacidad." Debat sobre la comissió i la transparència Posicions dels tertulians: • S’accepta que, en abstracte, una comissió pot semblar una bona idea, però es plantegen preguntes: - Qui en formarà part? Només polítics o també entitats i ciutadania? - Quin abast real tindria? • Es recorda que l’òrgan de control i transparència per excel·lència és ja el ple municipal, on: - Han de passar totes les modificacions de projecte i de crèdit. - La informació és pública i retransmesa en línia. • Argument de l’Ània i el Gerard: - Si els grups polítics no coneixen els detalls, és perquè no han consultat la documentació. - Molts retards del casino tenen causes conegudes: troballes arqueològiques, Covid, guerra d’Ucraïna i encariment de materials. • La Sole i el Martí destaquen els límits de la comunicació institucional: - El ciutadà mitjà té la sensació que “no se sap res” del que passa amb les obres. - Caldria explicar millor els motius concrets dels retards, no només penjar documents tècnics. "Potser no s’ha explicat prou bé per què el casino s’ha eternitzat." Participació ciutadana i cultura política: • Es subratlla que hi ha poca cultura participativa i molta desafecció política. • La majoria de gent vol sobretot: - Carrers nets. - Voreres en bon estat i accessibles. - Plaça ben urbanitzada, sense entrar en detalls de procediment. • Es constata que: - L’administració no ha aconseguit esdevenir un aliat de la ciutadania en la governança. - Molts processos participatius tenen poca resposta. Es recorda l’experiència de: • Pressupostos participatius (referència a Porto Alegre i a Rubí com a municipi pioner en el passat). • La revista municipal “La Ciutat”, que abans arribava mensualment a totes les llars i funcionava com a canal d’informació directa, especialment valorat per la gent gran. "Hi ha un problema doble: l’Ajuntament comunica poc i malament, i la ciutadania, en bona part, no vol ni pot seguir-ho tot." 2.3. Problemes d’accessibilitat de la informació La Sole aporta una mirada clau: la informació municipal no sempre és accessible per a persones amb discapacitat visual. • Alguns documents penjats al web municipal no són llegibles per les seves aplicacions d’accessibilitat. • Això vulnera el dret a la transparència efectiva i accessible. "No pot ser que jo vulgui accedir a la informació i no pugui per un problema visual; la llei d’accessibilitat obliga que tots els documents siguin llegibles." L’Ània reconeix que: • Cal garantir que tota la informació estigui en formats accessibles. • Però alerta també de la sobresaturació informativa: rebem tants estímuls que és impossible processar-los tots, i molts ciutadans simplement desconnecten. 2.4. Mocions d’Esquerra Republicana (ERC) ERC presenta dues mocions principals: Mobilitat plenament accessible i inclusiva als espais urbans i naturals de Rubí. Gratuïtat del menjador escolar i de les extraescolars. 2.4.1. Mobilitat accessible en espais urbans i naturals Declaracions de Montse Soler (ERC): • Hi ha camins i trams que: - Tenen pendent pronunciada. - Presenten paviments irregulars. - No disposen de punts i espais adaptats. • Això impedeix que persones amb diferents capacitats puguin accedir als espais naturals de Rubí. • Reivindica que: - Tothom hauria de poder gaudir de l’entorn natural. - Calen rutes inclusives senyalitzades. - Amb actuacions senzilles i poca inversió es podrien fer millores significatives. "Totes les persones, amb les capacitats que tinguin, hauríem de poder accedir a aquests espais naturals." La Sole apunta que: • Per a una persona invident, anar sola a un parc natural és gairebé impossible. • Esmenta solucions tecnològiques com Navilens (etiquetes que es poden llegir amb el mòbil per orientar-se). • Aplaudeix la moció, però pregunta què passa amb les mocions aprovades: "Totes aquestes mocions d’accessibilitat, on van? Realment s’executen?" Això dona peu a un debat sobre el compliment real de les mocions. 2.4.2. Compliment de mocions: voluntat vs realitat • El Martí denuncia que moltes mocions acaben sent “brindis al sol”: - S’aproven perquè “queda bé votar a favor”, però després no s’apliquen o s’apliquen parcialment i lentament. • L’Ània explica el funcionament intern: - Hi ha sistemes de seguiment intern amb indicadors (no iniciada, iniciada, en execució, etc.). - Les mocions, legalment, no poden comprometre directament recursos econòmics; són declaracions d’intencions. - Per posar diners cal passar pels pressupostos municipals, amb un altre procediment. "Les mocions són, per llei, declaracions de voluntat; no poden dir directament ‘posem 50.000 euros’ per una actuació." • Es remarca el caràcter una mica enganyós per al ciutadà: veu una moció aprovada i pensa que s’executarà, però no sap que després cal: - Incloure-la en pressupost. - Dotar-la de recursos humans i tècnics. • Es proposa que caldria fiscalitzar millor el grau de compliment de les mocions i fer-ne retorns públics comprensibles. 2.5. Altres mocions i temes Al final del programa, per manca de temps, només es poden esbossar altres mocions: • Alternativa d’Unitat Popular (AUP): - Una moció sobre habitatge. - Una altra sobre la C-1413 (carretera, previsiblement temes de mobilitat i seguretat viària). • Es comenta que AUP i En Comú Podem estaven negociant presentar una moció conjunta, almenys pel que fa a la C-1413. - L’Ània confirma que En Comú Podem havia registrat una moció en els mateixos termes i objectius que l’AUP, i que treballen per unificar-les. "Veus? Un exemple del que dèiem: es poden seure a parlar i acordar una sola moció." No hi ha temps per entrar en el detall de continguts d’aquestes mocions. 3. Idees clau i eixos temàtics principals Eix 1 – Violència masclista i 25N • Dades locals: Rubí té menys denúncies que la mitjana, però més condemnes proporcionales. • Infraregistrament massiu: es calcula que el 70% dels casos no es denuncien. • Sistema judicial revictimitzant: estereotips, preguntes incòmodes i processos pensats per tancar casos, no per acollir víctimes. • Manca de recursos i desigualtat territorial en serveis d’atenció. • Joventut i xarxes: noves formes de control i violència psicològica en relacions joves, alimentades per xarxes, influencers i algoritmes. • Violència estructural: desigualtat econòmica, rols de cura, bretxa salarial i pressió estètica com a base de la vulnerabilitat. • Canvi lent i generacional: avenços innegables però insuficients; els micromasclismes i els privilegis masculins persisteixen. Eix 2 – Política municipal i governança local • Noves infraestructures: arribada d’una oficina d’Afers Socials i Famílies; regulació de fotolineres. • Memòria democràtica: declaració institucional contra el franquisme i en suport de les víctimes. • Transparència i grans obres: debat al voltant del casino i la proposta del PP d’una comissió de seguiment. • Participació ciutadana: es detecta manca de cultura participativa i desafecció, combinades amb una comunicació municipal millorable. • Accessibilitat universal: moció d’ERC per fer espais urbans i naturals accessibles, especialment per a persones amb discapacitat. • Compliment de mocions: es qüestiona que moltes quedin en paper mullat, ja que no comprometen directament recursos i depenen del cicle pressupostari. 4. Valor global del podcast El programa ofereix: • Una radiografia local molt completa de la violència masclista: dades, context judicial, testimonis d’entitats i experiències personals. • Una anàlisi profundament estructural de la desigualtat de gènere, que connecta economia, educació, cultura i política. • Una finestra a la dinàmica política municipal: com es prenen decisions, com es comunica (o no) i com es gestionen les mocions i grans projectes. El format de tertúlia permet veure acords amplis (necessitat d’erradicar la violència, millorar l’accessibilitat, augmentar transparència) però també diferències en el diagnòstic i en les solucions (pes de les xarxes, responsabilitat política, paper de les mocions, etc.).



















