Tots els episodis · 2025

2341 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

265-288 de 2341
  • #1108 - Violència masclista i política local a Rubí - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    56'

    #1108 - Violència masclista i política local a Rubí

    Resum general del podcast La tertúlia se centra en dos grans blocs: Violència masclista i 25N a Rubí Ple municipal de novembre i política local Al llarg de la conversa, les tertulianes i tertulians combinen dades, experiències personals, anàlisi estructural i crítica política. El to oscil·la entre la preocupació i un cert optimisme moderat sobre els avenços socials. 1. Violència masclista i 25N 1.1. Dades del Partit Judicial de Rubí • 235 denúncies per violència masclista entre gener i juny (Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal), 11% més que l’any anterior. • És la ràtio més baixa del Vallès Occidental i per sota de la mitjana catalana i estatal. • Dades per trimestres: - 129 denúncies (gener-març), rècord històric en un trimestre. - 106 denúncies (abril-juny). • Ràtio: 10,8 denúncies per cada 10.000 dones, inferior a Cerdanyola (14), Sabadell (15,6) i Terrassa (17,6). • Al segon trimestre, totes les 106 denúncies són per lesions i maltractaments. • Ordres de protecció (abril-juny): - 4 atorgades - 2 denegades • Gairebé 1 de cada 4 denúncies acaba en sentència condemnatòria, la proporció més alta de la comarca. Idea clau: Hi ha menys denúncies que en altres partits judicials, però més condemnes. També s’aporta el context català: 10.175 dones ateses pels serveis d’intervenció especialitzada entre gener i setembre, recordant que aquestes 235 denúncies són només les que arriben als jutjats. 1.2. El gran infraregistrament: la majoria de casos no es denuncien • Es calcula que només un 30% dels casos de violència masclista es denuncien. • Per tant, les xifres oficials només reflecteixen una part del problema. • Es comenten motius de no-denúncia: - Por a represàlies. - Dependència econòmica. - Dependència emocional, fills, entorn social. "Hi ha molts casos que no es denuncien per por, per motius econòmics i d’altres." Es relata un cas concret: una dona maltractada que no denuncia quan arriba la policia, malgrat els avisos veïnals. Això serveix per il·lustrar: • La necessitat de procés llarg d’acompanyament. • Que no totes les situacions arriben al jutjat, però sí requereixen suport i serveis especialitzats. 1.3. Crítica al sistema judicial i la revictimització Es recullen les denúncies d’entitats com Elia Dones i Fundació Surt: • Manca de recursos públics: serveis saturats, llistes d’espera llargues i precarització dels equips. • Desigualtat territorial en el mapa de recursos i necessitat de millorar serveis existents. La intervenció d’Irene Milena (Elia Dones) és central: "Els jutjats és un dels llocs on encara hi hauria més estereotips que continuen afectant a les dones i fan que elles pateixin molta violència revictimitzant." Punts assenyalats: • Preguntes incòmodes de part de jutgesses i jutges. • Problemes de comunicació i manca d’un sistema adaptat a les necessitats de les víctimes. • Procés judicial orientat a resoldre ràpid més que a escoltar i entendre les dones. "Són processos on ens trobem amb molta violència masclista, amb molta violència revictimitzant." 1.4. Hem avançat o no? Sensibilització vs realitat La tertúlia debat si realment s’ha avançat en la lluita contra la violència masclista. Aspectes positius reconeguts: • Major sensibilització social respecte fa dècades. • Lleis i campanyes institucionals (8M, 25N) amb molta presència als mitjans. • Més consciència sobre què és acceptable en una relació i què és violència o control. Però també es remarquen límits i contradiccions: • L’augment de denúncies pot reflectir més conscienciació, no necessàriament més casos. • Molts comportaments abans considerats “normals” ara es reconeixen com a violència psicològica o controladora. • Tot i l’avenç a l’esfera pública (què es pot dir, acudits, comentaris), la estructura de poder masclista persisteix a l’esfera privada. "Ara sabem què és un comentari masclista, però això no vol dir que hàgim abandonat l’estructura que el sosté." Es posa l’exemple de casos mediàtics europeus (com el de J. Polanski/Joseph Pelicó, citat confusament) per il·lustrar que, fins i tot en països considerats avançats, la violència sexoafectiva continua molt present. Conclusió compartida: Sí que hi ha avenços, però molt parcials i lents; les estructures de desigualtat i privilegi masculí es resisteixen a canviar. 1.5. Joventut, xarxes socials i nous formats de violència Un bloc important es dedica a les relacions entre joves i l’impacte de les xarxes socials. Diagnòstic sobre la joventut: • Es percep que molta gent jove no està realment sensibilitzada, sobretot en la pràctica de parella. • Es dona com a exemple: - Control de mòbil i xarxes socials presentat com a “afecte” o “amor”, quan és control i maltractament psicològic. - Jornades i estudis que indiquen que 4 de cada 10 noies joves pateixen acoso psicològic a través de xarxes i mòbils. "De cada 10 noies joves, 4 pateixen acoso psicològic relacionat amb xarxes i mòbils." Rol de les xarxes socials i els algoritmes: • Els i les joves inicien les seves relacions amb poques experiències prèvies i molt condicionats per: - Influencers - Sèries i pel·lícules (incloent-hi sèries que romantitzen l’assetjament). - Models de parella tòxics però idealitzats. • Els algoritmes fan que el primer tipus de contingut que et surt es vagi retroalimentant; al principi l’usuari no tria conscientment el que veu. • Tot i la major diversitat de referents actuals, el que monopolitza la tendència sol provenir d’un determinat sector ideològic i comercial. Hi ha un debat generacional: alguns defensen que abans “es vivia millor” amb menys informació, d’altres remarquen que això sovint era ignorància de la violència que es patia, no una vida millor. 1.6. Influència de discursos polítics i culturals Es vincula la realitat actual amb: • Moviments polítics reaccionaris que han criminalitzat el feminisme i han erosionat el seu prestigi entre part de la joventut. • Desconnexió històrica dels joves (no coneixen ben bé el franquisme, dictadura, lluites feministes anteriors). • Referents culturals que continuen transmetent rols de gènere desiguals (estètica, cossos, relacions tòxiques idealitzades). Exemple significatiu: • Anècdota sobre comprar pantalons: talla 36 mínima a home i 32 a dona. El fill defineix això com una “dictadura per a les dones”. • Es denuncia com aquesta pressió estètica extrema construeix un imaginari col·lectiu que col·loca les dones en un model corporal irreal i opressiu. 1.7. Violència estructural: economia, cura i desigualtat de rols L’Ània insisteix en una lectura estructural i interseccional: • La violència de parella s’insereix en una estructura general de violència cap a les dones, present: - A casa. - A la feina. - A les institucions (sistema judicial, sanitari, partits polítics). • El capitalisme i el model econòmic reforcen la vulnerabilitat de moltes dones: - Major probabilitat de reduir jornada, fer mitja jornada o deixar la feina per cures. - Bretxa salarial i menys estabilitat econòmica. - Això dificulta trencar la relació amb l’agressor: hi ha dones que literalment no es poden permetre denunciar i marxar. "Les condicions materials de vida són clau per poder escollir no patir violència." També s’apunta que: • Celebren els avenços (més dones amb autonomia econòmica, augment de divorcis i separacions com a senyal d’empoderament). • Però recorden que això no és encara majoritari a tots els sectors socials ni territoris. 1.8. Micromasclismes, educació i canvi generacional Es posa èmfasi en els micromasclismes i la dificultat del canvi profund: • Fins i tot en parelles que es perceben com a “igualitàries”, hi ha situacions subtils de desigualtat diària. • Homes i dones reprodueixen rols masclistes, sovint de manera inconscient, per l’educació rebuda. • Les generacions educades sota contextos autoritaris (p. ex. franquisme) arrosseguen esquemes que costa molt desaprendre, tot i la bona voluntat. "Les pròpies dones tenim moltes actituds encara masclistes." Hi ha, però, una esperança intergeneracional: • Es confia que les noves generacions, malgrat els riscos de xarxes i discursos reaccionaris, vagin interioritzant valors més igualitaris. • Es reconeix que el canvi és lent i generacional, no immediat. 2. Ple municipal de novembre i política local Després d’un llarg bloc sobre violència masclista, la tertúlia passa a analitzar el ple municipal de novembre. 2.1. Temes destacats del ple Principals punts a l’ordre del dia: • Cessió de l’espai de l’antiga Caixa (Av. Barcelona) a la Generalitat per ubicar-hi una oficina d’Afers Socials i Famílies. - Es remarca que seria la primera vegada que Rubí disposa d’aquesta oficina, present en altres municipis. • Regulació del preu públic de les fotolineres (punts de recàrrega de vehicles elèctrics). • Declaració institucional (a proposta d’En Comú Podem): - En contra del franquisme. - En suport de les víctimes de la dictadura. • Mocions de diversos grups: - Partit Popular (PP). - Esquerra Republicana (ERC). - Alternativa Popular / Alternativa d’Unitat Popular (AUP). - En Comú Podem. 2.2. Moció del PP: comissió de seguiment de grans projectes El PP proposa crear una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat, amb l’objectiu que: • Tota obra rellevant es faci amb criteris de transparència, supervisió i fiscalització. • S’evitin casos de mala planificació, sobrecostos i retards. Es posa com a exemple crític el casino de la plaça Catalunya: • Obra molt retardada, amb sobrecostos i manca d’explicacions clares, segons el PP. • S’explica que Vox no assistirà a la inauguració del 13 de desembre per les polèmiques al voltant de l’obra. "Los continuos retrasos y sobrecostes y falta de explicaciones claras han erosionado la confianza también de los rubinenses... exige rigor, previsión y transparencia absoluta ante la improvisación y la opacidad." Debat sobre la comissió i la transparència Posicions dels tertulians: • S’accepta que, en abstracte, una comissió pot semblar una bona idea, però es plantegen preguntes: - Qui en formarà part? Només polítics o també entitats i ciutadania? - Quin abast real tindria? • Es recorda que l’òrgan de control i transparència per excel·lència és ja el ple municipal, on: - Han de passar totes les modificacions de projecte i de crèdit. - La informació és pública i retransmesa en línia. • Argument de l’Ània i el Gerard: - Si els grups polítics no coneixen els detalls, és perquè no han consultat la documentació. - Molts retards del casino tenen causes conegudes: troballes arqueològiques, Covid, guerra d’Ucraïna i encariment de materials. • La Sole i el Martí destaquen els límits de la comunicació institucional: - El ciutadà mitjà té la sensació que “no se sap res” del que passa amb les obres. - Caldria explicar millor els motius concrets dels retards, no només penjar documents tècnics. "Potser no s’ha explicat prou bé per què el casino s’ha eternitzat." Participació ciutadana i cultura política: • Es subratlla que hi ha poca cultura participativa i molta desafecció política. • La majoria de gent vol sobretot: - Carrers nets. - Voreres en bon estat i accessibles. - Plaça ben urbanitzada, sense entrar en detalls de procediment. • Es constata que: - L’administració no ha aconseguit esdevenir un aliat de la ciutadania en la governança. - Molts processos participatius tenen poca resposta. Es recorda l’experiència de: • Pressupostos participatius (referència a Porto Alegre i a Rubí com a municipi pioner en el passat). • La revista municipal “La Ciutat”, que abans arribava mensualment a totes les llars i funcionava com a canal d’informació directa, especialment valorat per la gent gran. "Hi ha un problema doble: l’Ajuntament comunica poc i malament, i la ciutadania, en bona part, no vol ni pot seguir-ho tot." 2.3. Problemes d’accessibilitat de la informació La Sole aporta una mirada clau: la informació municipal no sempre és accessible per a persones amb discapacitat visual. • Alguns documents penjats al web municipal no són llegibles per les seves aplicacions d’accessibilitat. • Això vulnera el dret a la transparència efectiva i accessible. "No pot ser que jo vulgui accedir a la informació i no pugui per un problema visual; la llei d’accessibilitat obliga que tots els documents siguin llegibles." L’Ània reconeix que: • Cal garantir que tota la informació estigui en formats accessibles. • Però alerta també de la sobresaturació informativa: rebem tants estímuls que és impossible processar-los tots, i molts ciutadans simplement desconnecten. 2.4. Mocions d’Esquerra Republicana (ERC) ERC presenta dues mocions principals: Mobilitat plenament accessible i inclusiva als espais urbans i naturals de Rubí. Gratuïtat del menjador escolar i de les extraescolars. 2.4.1. Mobilitat accessible en espais urbans i naturals Declaracions de Montse Soler (ERC): • Hi ha camins i trams que: - Tenen pendent pronunciada. - Presenten paviments irregulars. - No disposen de punts i espais adaptats. • Això impedeix que persones amb diferents capacitats puguin accedir als espais naturals de Rubí. • Reivindica que: - Tothom hauria de poder gaudir de l’entorn natural. - Calen rutes inclusives senyalitzades. - Amb actuacions senzilles i poca inversió es podrien fer millores significatives. "Totes les persones, amb les capacitats que tinguin, hauríem de poder accedir a aquests espais naturals." La Sole apunta que: • Per a una persona invident, anar sola a un parc natural és gairebé impossible. • Esmenta solucions tecnològiques com Navilens (etiquetes que es poden llegir amb el mòbil per orientar-se). • Aplaudeix la moció, però pregunta què passa amb les mocions aprovades: "Totes aquestes mocions d’accessibilitat, on van? Realment s’executen?" Això dona peu a un debat sobre el compliment real de les mocions. 2.4.2. Compliment de mocions: voluntat vs realitat • El Martí denuncia que moltes mocions acaben sent “brindis al sol”: - S’aproven perquè “queda bé votar a favor”, però després no s’apliquen o s’apliquen parcialment i lentament. • L’Ània explica el funcionament intern: - Hi ha sistemes de seguiment intern amb indicadors (no iniciada, iniciada, en execució, etc.). - Les mocions, legalment, no poden comprometre directament recursos econòmics; són declaracions d’intencions. - Per posar diners cal passar pels pressupostos municipals, amb un altre procediment. "Les mocions són, per llei, declaracions de voluntat; no poden dir directament ‘posem 50.000 euros’ per una actuació." • Es remarca el caràcter una mica enganyós per al ciutadà: veu una moció aprovada i pensa que s’executarà, però no sap que després cal: - Incloure-la en pressupost. - Dotar-la de recursos humans i tècnics. • Es proposa que caldria fiscalitzar millor el grau de compliment de les mocions i fer-ne retorns públics comprensibles. 2.5. Altres mocions i temes Al final del programa, per manca de temps, només es poden esbossar altres mocions: • Alternativa d’Unitat Popular (AUP): - Una moció sobre habitatge. - Una altra sobre la C-1413 (carretera, previsiblement temes de mobilitat i seguretat viària). • Es comenta que AUP i En Comú Podem estaven negociant presentar una moció conjunta, almenys pel que fa a la C-1413. - L’Ània confirma que En Comú Podem havia registrat una moció en els mateixos termes i objectius que l’AUP, i que treballen per unificar-les. "Veus? Un exemple del que dèiem: es poden seure a parlar i acordar una sola moció." No hi ha temps per entrar en el detall de continguts d’aquestes mocions. 3. Idees clau i eixos temàtics principals Eix 1 – Violència masclista i 25N • Dades locals: Rubí té menys denúncies que la mitjana, però més condemnes proporcionales. • Infraregistrament massiu: es calcula que el 70% dels casos no es denuncien. • Sistema judicial revictimitzant: estereotips, preguntes incòmodes i processos pensats per tancar casos, no per acollir víctimes. • Manca de recursos i desigualtat territorial en serveis d’atenció. • Joventut i xarxes: noves formes de control i violència psicològica en relacions joves, alimentades per xarxes, influencers i algoritmes. • Violència estructural: desigualtat econòmica, rols de cura, bretxa salarial i pressió estètica com a base de la vulnerabilitat. • Canvi lent i generacional: avenços innegables però insuficients; els micromasclismes i els privilegis masculins persisteixen. Eix 2 – Política municipal i governança local • Noves infraestructures: arribada d’una oficina d’Afers Socials i Famílies; regulació de fotolineres. • Memòria democràtica: declaració institucional contra el franquisme i en suport de les víctimes. • Transparència i grans obres: debat al voltant del casino i la proposta del PP d’una comissió de seguiment. • Participació ciutadana: es detecta manca de cultura participativa i desafecció, combinades amb una comunicació municipal millorable. • Accessibilitat universal: moció d’ERC per fer espais urbans i naturals accessibles, especialment per a persones amb discapacitat. • Compliment de mocions: es qüestiona que moltes quedin en paper mullat, ja que no comprometen directament recursos i depenen del cicle pressupostari. 4. Valor global del podcast El programa ofereix: • Una radiografia local molt completa de la violència masclista: dades, context judicial, testimonis d’entitats i experiències personals. • Una anàlisi profundament estructural de la desigualtat de gènere, que connecta economia, educació, cultura i política. • Una finestra a la dinàmica política municipal: com es prenen decisions, com es comunica (o no) i com es gestionen les mocions i grans projectes. El format de tertúlia permet veure acords amplis (necessitat d’erradicar la violència, millorar l’accessibilitat, augmentar transparència) però també diferències en el diagnòstic i en les solucions (pes de les xarxes, responsabilitat política, paper de les mocions, etc.).

  • #704 - Violència masclista: testimonis, recursos i resposta policial - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    56'

    #704 - Violència masclista: testimonis, recursos i resposta policial

    Resum general del programa En aquest especial del 25 de novembre a RÀDIO RUBÍ, el programa aborda a fons la violència masclista com una vulneració de drets humans i una responsabilitat col·lectiva, combinant testimonis en primera persona, anàlisi, recursos disponibles i la resposta policial especialitzada. 1. Introducció: marc i missatge central L’obertura del programa (segons 21–129) situa el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones com un moment per: • Denunciar que la violència masclista no és inevitable, sinó una construcció social i estructural. • Recordar que cada agressió o assassinat d’una dona és un atac a la dignitat col·lectiva. • Subratllar que aquesta violència persisteix per silencis, complicitats i estructures que la sostenen. "Volem viure lliures i sense por. I mentre una sola dona continuï sofrint violència, aquesta lluita no haurà acabat." Es presenta l’estructura del programa: • Entrevista amb Maribel Guillemont, presidenta de l’associació No estàs sola. • Intervenció dels Mossos d’Esquadra (grup d’atenció a la víctima de Rubí). • Recomanació musical i testimoni artístic amb l’Alba Luz. 2. Testimoni i mirada de l’associació No estàs sola 2.1. Naixement de l’associació i missió Entre els segons 174–280, Maribel Guillemont explica l’origen de No estàs sola: • L’associació neix fa setze anys, precisament un 25 de novembre. • Sorgeix de la seva experiència personal: 17 anys en una relació amb un home maltractador, en la seva joventut. • La presa de consciència arriba de mica en mica, perquè la violència s’instal·la de forma progressiva i subtil. La seva conclusió clau: • Cal combinar la part tècnica i professional amb la veu pròpia de les supervivents. • L’objectiu és donar acollida, escolta, acompanyament i derivació a recursos jurídics, socials i psicològics. 2.2. Dificultat d’identificar la violència Entre els segons 280–430, Maribel descriu com es viu des de dins: • Les dones normalitzen i justifiquen la violència: - "Ha tingut un mal dia." - "Si jo deixo de fer això, canviarà." • Es produeix un procés de desdibuixar-se: - Deixar de fer activitats pròpies. - Aïllament progressiu. - Pèrdua d’autoestima i d’identitat. "Et vas desdibuixant de mica en mica, vas deixant de ser tu." • Els maltractadors no porten un cartell; els mites de l’amor romàntic i l’amor que tot ho pot dificulten encara més la identificació. 2.3. Detecció, formació i revictimització Entre els segons 430–725, s’insisteix en la importància de la detecció precoç i la formació de tots els professionals: • Una dona pot no anar mai a un CIAT, ni a una psicòloga, ni a la policia. • Però gairebé sempre passarà per un centre de salut. Per això és clau que: • Professionals sanitaris, serveis socials, Mossos, juristes i jutges tinguin formació específica en violències. • Evitar la revictimització secundària: - Haver d’explicar la història una i altra vegada en serveis diferents. - Sentir-se qüestionada o jutjada en lloc d’acollida. "És molt difícil que una dona t’expliqui que tot li ha anat bé en tota la cadena de serveis." Maribel alerta que, malgrat el Pacte d’Estat de 2017, encara falten recursos per fer efectives les bones intencions. 2.4. Violència vicària i impacte en fills i filles Entre els segons 500–1038, es parla amb profunditat de la violència vicària: • Es defineix com la instrumentalització de les criatures per fer mal a la mare. • Maribel afirma que és present en gairebé tots els casos que coneix. • La violència masclista té un impacte directe en la salut de les dones i en la psique de fills i filles: - Les nenes tendeixen a reproduir patrons de submissió. - Els nens tendeixen a reproduir patrons d’agressió i resolució violenta dels conflictes. "Si la resolució de conflictes a casa sempre és a base d’imposició, la teva percepció de les relacions és aquesta." Per això, l’associació defensa: • Atenció psicològica específica per a les criatures, per trencar aquests patrons. • Una mirada estructural: la violència es construeix socialment a partir de bases patriarcals i violentes, i per tant es pot deconstruir. 2.5. Acompanyament, autonomia i decisions de les dones Entre els segons 763–872 i 902–1038, Maribel descriu la manera de treballar de No estàs sola: • Fan acollida: sovint és el primer cop que la dona verbalitza la violència. • Deriven als serveis municipals (CIAT, serveis socials, suport jurídic i psicològic) del municipi d’origen. • L’objectiu és empoderar, no paternalitzar: - No diuen "has de denunciar". - Reforcen que sigui la dona qui decideixi quan i com actuar. "Ja prou paternalitzada ha estat com perquè nosaltres li diguem què ha de fer." • Fan acompanyament sense judici, tant si denuncia com si no, tant si marxa com si no immediatament. • Abans d’una denúncia, recomanen assessorament amb juristes especialitzats en violències. 2.6. Dades, sistema i responsabilitat institucional Entre els segons 1096–1373, el programa connecta el testimoni amb les dades locals i generals: • El Partit Judicial de Rubí (Rubí, Sant Cugat, Castellbisbal) ha tramitat 235 denúncies de violència masclista entre gener i juny, un 11% més que l’any anterior. • Des del 2003, hi ha 1.333 dones assassinades per feminicidi íntim (parella o exparella), la “punta de l’iceberg”. Maribel remarca: • El gruix invisible de violències no denunciades o no reconegudes sosté aquesta punta. • La violència masclista és transversal, present en tots els països, i la vulneració de drets humans més estesa. • El sistema ha de proporcionar garanties reals a les dones que denuncien: - Ordres de protecció efectives. - Recursos d’habitatge, seguretat i suport. - Protecció per als infants. Denuncia especialment: • Que Catalunya és una de les comunitats on menys ordres d’allunyament es concedeixen. • Que hi ha dones que denuncien però han de tornar a casa amb l’agressor per manca de mesures. "Si l’Estat aposta per la denúncia, ha d’estar al costat de les víctimes i evitar ni una sola assassinada." 2.7. Discurs públic i necessitat de canvi cultural Entre els segons 1460–1551, es critica el discurs social i polític que banalitza o distorsiona la violència: • Rebuig a expressions com: - "La estimava molt" per referir-se a un feminicida. - Anomenar els assassinats masclistes "crims passionals". "Els crims masclistes no tenen res de passional." Es reclama: • Campanyes de sensibilització constants, no només el 25 de novembre. • Treballar valors d’igualtat i respecte en el dia a dia. 2.8. Missatge a les dones que viuen violència i recursos En el tram final de l’entrevista (segons 1576–1686), Maribel adreça un missatge directe: • “Se’n surt”, tot i que el camí és difícil i ple d’aïllament i incomprensió. • No estan soles: hi ha recursos i professionals especialitzats. • Recomana especialment el telèfon 900 920 016 (telèfon 24h sense rastre), centres locals i associacions. • Recorda que la violència sempre va en escalada, no s’atura sola. "Més difícil és quedar-se en una situació de violència que sortir-ne." També explica com contactar amb No estàs sola (correu electrònic i grups setmanals), combinant treball grupal de dones que ja han sortit de la violència amb abordatges individuals en casos concrets. 3. Intervenció dels Mossos d’Esquadra: Grup d’Atenció a la Víctima 3.1. Rol i funcionament del grup A partir del segon 1980, intervé el caporal Àlex Carrillo, cap del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra de Rubí, especialitzat en violència de gènere i masclista. Entre els segons 1980–2081 descriu: • El GAV com a peça clau dins el cos policial per: - Assessorar les víctimes. - Donar sortida a les seves problemàtiques. - Coordinar-se amb altres recursos (com el CIAT de Rubí). • Els agents del GAV tenen formació específica i actualitzada cada any. "Quan una persona entra amb una problemàtica així a comissaria, la seva vida canvia de 0 a 100 i això s’ha de preparar." 3.2. L’atenció abans, durant i després de la denúncia Entre els segons 2063–2173, Àlex subratlla que no sempre cal una denúncia immediata: • Part de la feina del GAV és preparar la víctima per: - Un procés judicial llarg i emocionalment dur. - Canvis radicals en la seva vida (fills, habitatge, feina, xarxes de suport). • Hi ha un seguiment continuat: - Des del primer contacte fins que el problema quedi resolt, encara que duri anys. - La dona té una referent fixa (ell mateix, l’Alícia, etc.), cosa que genera confiança. "No parla amb uns Mossos, parla amb l’Àlex, amb l’Alícia… i això dona més confiança." 3.3. Protocol d’actuació i personalització Entre els segons 2246–2321, s’expliquen els passos bàsics quan una dona arriba a comissaria: • Atenció inicial des del GAV per identificar la problemàtica i la necessitat. • Si cal denúncia: - Avís a l’advocat de guàrdia. - Presa de declaració, explicació detallada del procediment. - Definició del tipus de seguiment. Tot i que hi ha un protocol comú, l’actuació és sempre individualitzada: • Acompanyament al jutjat si la dona està sola o aïllada. • Adaptació de les mesures segons el nivell de risc i la situació personal. 3.4. Ordres de protecció i seguiment policial Entre els segons 2342–2525, el diàleg se centra en les ordres d’allunyament i protecció: • Es cita la dada de 9.229 ordres de protecció sol·licitades el 2025 a tot Catalunya, un 3,6% menys que el 2024. • Àlex matisa que l’important no és només la xifra, sinó que: - Les dones sentin que tenen espai i confiança per denunciar. - Hi hagi feina real al darrere (acompanyament, seguiment, protecció). Idees clau: • No totes les denúncies acaben amb una ordre de protecció, però això no qüestiona la veracitat de la víctima. • La decisió sobre l’ordre és judicial, basada en una valoració de risc immediat. "Ens dona igual si et donen o no l’ordre. Continuarem treballant igual i donant protecció si cal." Sobre la pràctica diària: • Encara que no hi hagi ordre, si el GAV detecta un risc elevat, actuen: - Acompanyament a l’escola, a la feina, seguiment de desplaçaments. • Quan hi ha incompliment d’ordres, actuen amb màxima contundència: - Sovint detecten l’agressor prop de la víctima abans que ella se n’adoni. 3.5. Terceres persones i manipulació Entre els segons 2561–2607, es tracta el cas d’agressors que usen tercers: • Si l’agressor utilitza familiars, amistats o altres per fer arribar missatges, vigilar o acostar-se, també està incomplint l’ordre. • La resposta policial és la mateixa: detenció o investigació, segons el cas. 3.6. Reptes del GAV i necessitat de més recursos Als segons 2607–2662, Àlex assenyala els reptes immediats: • Dimensionar més el grup per: - Donar més seguiment. - Ser més a prop de les víctimes. - Assumir la gran càrrega de feina que ja tenen. • Reconeix que els agents sovint treballen al 120%, sobretot en situacions d’urgència. "Esperem en un futur pròxim poder dimensionar una mica més el grup. Més recursos." 3.7. Missatge a les dones i paper de la ciutadania En el tram final (segons 2662–2854), Àlex envia dos missatges clau: A les dones que dubten si denunciar • Entén la por a les represàlies, però contraposa: - Avui ja tenen por, tot i no denunciar. - La por existeix igualment quan tornen a casa i temen una explosió de violència per qualsevol motiu banal. "La situació és la mateixa. Si denuncies, tindràs la possibilitat de ser lliure." • Denunciar obre la porta a: - Recursos del CIAT. - Acompanyament policial. - Possibilitat real de trencar el control i el terror dins la llar. A la ciutadania en general • Es demana a la població que, si detecta possibles casos, contacti amb els Mossos: - Xerrades a escoles i instituts ja generen correus i trucades anònimes. - Es garanteix que no es revelaran les fonts d’informació per protegir les relacions i la confiança. "Una trucada és anònima. A partir d’aquí, nosaltres comencem a treballar el problema." 4. Cultura, música i sanació: el cas d’Alba Luz 4.1. Presentació de l’artista rubinenca En la part final del programa (segons 3005–3174), el periodista Robert Fernández presenta la cantautora, actriu i poeta rubinenca Alba Luz: • És una artista molt vinculada a RÀDIO RUBÍ i estimada per la casa. • Forma part dels actes del 25 de novembre a Rubí, amb un fort compromís feminista i social. • Torna a actuar a Rubí després de gairebé dos anys sense fer-ho a la ciutat. 4.2. La cançó Dejarà de doler i el seu significat La recomanació musical se centra en la peça “Dejarà de doler”, que l’Alba considera: • La cançó més especial i difícil del seu disc. • Una peça que narra la seva pròpia història d’abús. Funcions clau de la cançó: • Eina d’expressió i sanació personal: - Posar nom a la vivència. - Treballar-la en teràpia. - Compartir-la amb amigues. • Abraçada col·lectiva a altres dones: - Transmetre que no és culpa seva. - Reivindicar que compartir en comunitat pot portar sanació. "L’objectiu no és només la seva sanació, sinó ser una abraçada per a altres dones que han viscut situacions similars." 4.3. Art, memòria i lluita col·lectiva El programa tanca subratllant: • La importància de l’art i la cultura com a espais de memòria, denúncia i reparació. • La invitació a participar en l’acte “Lliures, no valentes” a les 16h, un acte col·lectiu contra la violència vers les dones. Finalment, es fa sonar “Dejarà de doler”, amb una última frase que resumeix l’esperit del dia: "Les nenes han de poder decidir sobre el seu cos i el seu plaer." 5. Missatge de tancament del programa En els minuts finals (segons 3005–3052), el programa resumeix la idea central: • La violència masclista no és un afer privat, sinó un problema social i polític. • Cal responsabilitat col·lectiva: institucions, cossos de seguretat, entitats, comunitat i ciutadania. • Les veus de supervivents, professionals i artistes ajuden a trencar el silenci, generar consciència i impulsar el canvi. "Que les paraules d’avui siguin llavor de consciència, de responsabilitat i de canvi real." El programa es acomiada recordant que la lluita continuarà mentre hi hagi una sola dona vivint violència, i que l’objectiu compartit és viure lliures i sense por.

  • Musical Express del 24/11/2025 - episode art
    Musical Express
    59'

    Musical Express del 24/11/2025

    El programa on hi trobaràs totes les cançons que han fet història, i que tenen una història al darrere. Una hora amb els millors èxits de tots els temps punxats per Francesc Vila. A més, especial atenció al country.

  • #2064 - Homenatge Toni Grau i propostes MMUC - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    15'

    #2064 - Homenatge Toni Grau i propostes MMUC

    Jordi Arnaiz, regidor del Museu Municipal Castell (MMUC), ens ha vingut a explicar algunes activitats programades en aquest equipament per a finals de desembre, relacionades amb Nadal. Abans, però, hem recordat la crida a la ciutadania per cedir obres de l'artista rubinenc Toni Grau, a qui se li estan preparant dues exposicions en la seva memòria.

  • #270 - Violències masclistes, memòria històrica i salut pública - episode art
    Notícies Migdia
    29'

    #270 - Violències masclistes, memòria històrica i salut pública

    Resum general Informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ centrat en: • Les accions del 25N contra les violències masclistes, especialment el projecte Erradiquem el 25N a la Biblioteca Mestre Martí Tauler. • La memòria democràtica a Rubí, amb la inauguració del tòtem del refugi antiaeri de L'Escardívol i iniciatives polítiques d'ECP i AUP. • La crítica a les llistes d’espera sanitàries i la preparació d’una gran manifestació conjunta de la Coordinadora per la Salut Pública de Rubí amb Terrassa i Castellbisbal. • La preparació de dos homenatges artístics a Toni Grau i altres propostes culturals de la ciutat. • Diverses notícies de seguretat, medi ambient i cultura, i un bloc final amb informació comarcal de Sabadell i Terrassa. 1. Accions pel 25N i projecte “Erradiquem el 25N” 1.1. Intervenció artística a la Biblioteca Mestre Martí Tauler • La Sala Neus Català i l’edRa impulsen l’acció Erradiquem el 25N a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, visible fins al 9 de desembre. • Hi participen tots els instituts de Rubí i l’alumnat del cicle formatiu de Gràfica Interactiva d’edRa. • Punt de partida: la pregunta als joves “I tu, com erradicaries el 25N?”; a partir d’aquí, reflexió a l’aula i creació de frases i propostes visuals. • Tres instituts seleccionats (Institut La Serreta, l’Estatut i Torrent dels Alous) veuen les seves propostes materialitzades a la biblioteca. “Des de la Sala Neus Català entenem que no podem demanar que no ens cridin cridant… expressarem com ens agradaria que ens tractessin i com volem sentir-nos.” (Débora Vidal) • Una de les intervencions és una bústia perquè la ciutadania respongui també a la pregunta “I tu, com erradicaries el 25N?”. • Les alumnes del Torrent dels Alous descriuen una figura femenina amb la bossa oberta d’on surten totes les frases, treballades amb papers liles i negres. • L’alumnat d’edRa explica el procés creatiu: esbossos, selecció i organització visual de les frases per transmetre un missatge artístic i reivindicatiu. 1.2. Actes del 25N a la plaça del Doctor Guardiet • Demà 25 de novembre es concentra el gruix de la programació del 25N: - 16.00 h: taller d’estampació al carrer “Lliures, no valentes” a càrrec de l’edRa, a la Plaça del Doctor Guardiet. - 18.00 h: lectura del manifest del 25N a la mateixa plaça, amb Ana María Martínez, entitats i dones de la ciutat. - Actuació de la cantautora, poeta i actriu Alba Luz. • Paral·lelament, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler hi haurà una conferència sobre Mercè Rodoreda, a càrrec de Meva Comas, dins del Club de Lectura Veus de Dona. • Tota la programació és consultable a rubi.cat. 2. Memòria democràtica, refugi antiaeri i ple municipal 2.1. Tòtem del refugi antiaeri de L’Escardívol i Taula Local de la Memòria Democràtica • El tòtem que assenyala el refugi antiaeri localitzat a la zona de L’Escardívol s’inaugurarà el 4 de desembre. • L’acte coincidirà amb una nova trobada de la Taula Local de la Memòria Democràtica. • El refugi es va detectar l’any 2019 durant uns sondejos al carrer Cadmo de Soreia, encarregats per Agbar. La detecció d’una volta de formigó va motivar noves prospeccions que van confirmar que era el refugi de l’antiga fàbrica de L’Escardívol. • Durant la Guerra Civil, aquesta fàbrica es va col·lectivitzar i va començar a produir material bèl·lic per l’exèrcit republicà. • El refugi està senyalitzat des del maig, però la inauguració oficial i el gruix d’actes memorialistes s’han traslladat a desembre. • També es preveu una visita guiada a l’exposició Més enllà de Mauthausen al MMUC (El Castell). 2.2. Declaració institucional contra el franquisme i moció d’habitatge • Al ple municipal de novembre (dijous, 17 h), ECP impulsa una declaració institucional per: - Commemorar els 50 anys de la mort de Franco. - Reivindicar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. - Rebutjar el revisionisme històric i qualsevol blanqueig de la figura de Franco. “Ratifiquem la defensa dels valors democràtics… tenim en compte els atacs que s’estan fent per part de la dreta i l’extrema dreta.” (Jordi Arnaiz) • ECP també presenta una moció sobre habitatge basada en un estudi del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que conclou que la legislació vigent permet limitar l’ús especulatiu de l’habitatge. • La moció és molt similar a la presentada per l’AUP; ambdós grups negocien un text conjunt per portar-lo al ple. 2.3. Regulació de les fotolineres • Es preveu que el ple aprovi el nou reglament dels punts públics de recàrrega de vehicles elèctrics (fotolineres), que en el futur seran de pagament. • El ple es podrà seguir en directe a radiorubi.cat. 3. Llistes d’espera i mobilització sanitària 3.1. Diagnòstic de la Coordinadora per la Salut Pública de Rubí • La Coordinadora per la Salut Pública de Rubí (que agrupa Rubí Sanitat i Reclama Sanitat) qualifica de inadmissibles els temps d’espera als hospitals de referència (Hospital de Terrassa i Mútua de Terrassa). • En una assemblea recent han valorat les dades de llistes d’espera publicades per RÀDIO RUBÍ. “No és que tinguis 80 o 90 dies, sinó que totes les llistes d’espera es van sumant en la mateixa persona… al final arribem a més d’un any perquè tinguis un diagnòstic.” (José Luís Navarro) • La combinació de demora en metge de família, especialistes i proves diagnòstiques: - Allarga el temps fins al diagnòstic. - Empitjora el pronòstic de les malalties. • La no substitució de professionals de baixa col·lapsa serveis i retarda encara més l’atenció. • S’esmenta com a exemple el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, on quatre baixes de professionals han generat un autèntic embut assistencial. 3.2. Manifestació conjunta el 2026 • La Coordinadora prepara una manifestació per al 26 de febrer de 2026, amb una acció conjunta entre Rubí, Terrassa i Castellbisbal. • Ja s’ha fet una primera reunió amb entitats sanitàries a Terrassa (20 de novembre) i n’hi haurà més per coordinar la mobilització. • Abans de la manifestació volen organitzar una conferència a la Biblioteca Mestre Martí Tauler per sensibilitzar la població. • Navarro destaca que: - Les persones joves perceben menys el problema perquè gairebé no fan ús del sistema. - És en etapes de més edat, amb malalties cròniques i desgast, quan la dependència de la sanitat pública es fa evident i creix la consciència de la seva precarietat. 4. Setmana Europea de la Prevenció de Residus 4.1. Activitats a Rubí • Han començat les activitats de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que duraran fins diumenge. • Activitats destacades del dia: - La Trucalleria es mou: intercanvi d’objectes al Centre Cívic de Can Fatjó (16.00–20.00 h), per donar una segona vida a objectes en bon estat. - Ecotaller “En clau de re” a l’escola Pau Casals (18.15 h): elaboració de sabó amb oli reciclat, a càrrec de la marca local O-Jabon. • El servei Dimecres Manetes es consolida com a espai clau de reparació i reutilització, molt alineat amb el tema central d’enguany: residus d’aparells elèctrics i electrònics. 5. Seguretat ciutadana i ordenances municipals 5.1. Controls a associacions canàbiques • Policia Local de Rubí i Mossos d’Esquadra han fet registres a diverses associacions canàbiques. • A dos locals s’hi han detectat irregularitats i s’han aixecat actes. • Com a resultat, s’han produït tres detencions: - Una per delicte contra la salut pública. - Una per situació irregular. - Una per incompliment d’una ordre de protecció. • Es recorda que les associacions són legals, però no poden vendre substàncies per al consum fora del local. 5.2. Campanya sobre tinença responsable d’animals • Entre el 3 i el 14 de novembre s’han realitzat una vuitantena de controls d’animals de companyia a diferents espais de la ciutat. • Resultat: 31 propostes de sanció a propietaris de gossos, principalment per: - Portar el gos deslligat. - Incompliments relacionats amb gossos potencialment perillosos (GPP). • L’ordenança de tinença responsable exigeix per als GPP: - Llicència específica. - Portar-los sempre lligats i amb morrió. • Les sancions poden anar de 100 a 20.000 euros en els casos més greus. 6. Homenatges i exposicions: Toni Grau i Anna Tamayo 6.1. Dues exposicions d’homenatge a Toni Grau • Es preparen dues mostres per homenatjar el pintor rubinenc Toni Grau, mort sobtadament el 5 de gener de 2023. 6.1.1. Exposició “22 gats” a l’Antiga Estació • Una vintena d’artistes locals organitzen la mostra “22 gats” a l’Antiga Estació (espai expositiu municipal), prevista per al maig. • Objectiu: reinterpretar els gats, protagonistes recurrents en l’obra de Grau, amb tècniques i mirades diverses. “La seva vida ha estat una mica gat: volia estar lliure, no li agradaven les portes tancades… des de la seva taulada ens mirava a tots.” (Pep Borràs) • Artistes participants: Sandra Bea, Pep Borràs, Quim Conca, Pepe Ferrer, César Font, Flora García, Rafa Gascón, Manuja Gràcia, Carme Llop, Eric Munte, Domingo Quero, entre d’altres. 6.1.2. Mostra retrospectiva a l’Aula Cultural • L’Ajuntament prepara una segona exposició, de caire retrospectiu, basada en obres de Toni Grau que són en domicilis particulars de Rubí. • El MMUC demana a qui vulgui cedir temporalment obres que enviï un correu a [email protected] amb: - Fotografia de l’obra o obres. - Mides de cada peça. • Aquesta mostra s’inauguraria també al maig, a l’Aula Cultural. • El regidor Jordi Arnaiz subratlla que és un orgull organitzar aquest homenatge, recordant que Grau era molt estimat i premiat. 6.2. Exposició d’Anna Tamayo a l’Antiga Estació • L’artista Anna Tamayo, que també participarà a l’homenatge a Grau, exposa actualment “Lletres de flors i primaveres captives” a l’Antiga Estació fins al 31 de desembre. • Contingut de la mostra: - Pintures de tècnica mixta. - Petites peces escultòriques. - Motius habituals en la seva obra: flors, natures mortes, cases i gats. • Temàtica central: la bellesa efímera i la reinterpretació de l’estètica clàssica de les flors. • Horaris de visita: - Dimecres, dijous i divendres: 17.00–20.00 h. - Dissabtes: 11.00–14.00 h i 17.00–20.00 h. 7. Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya a Rubí • Rubí s’afegeix un any més a la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que arriba a la seva 22a edició. • Les activitats compten amb la col·laboració de la Primera Església Protestants de Rubí i l’Aula d’Extensió Universitària. 7.1. Canvi de programació i documental sobre Mondragón • Dimecres, a les 18.00 h, l’Auditori Vallhonrat projectarà el documental “Arizmendiarrieta: el Miracle de Mondragón”, que substitueix el film inicialment previst “El Club de los Milagros”. • El documental tracta la figura de José María Arizmendiarrieta, el capellà basc que, en plena postguerra, impulsa a Mondragón: - Un projecte educatiu i social que acaba sent el major grup cooperatiu del món. - Cooperatives com Fagor, Eroski, Caja Laboral. • Idea clau del film: posar la persona al centre de l’economia i construir un model empresarial competitiu, humà i participatiu. 7.2. Primera sessió a Rubí • Divendres 21 de novembre ja es va fer una projecció prèvia: “Com fer-se milionari abans que mori l’àvia”, presentada pel professor Francesc Xavier Marín. • La pel·lícula explora el canvi d’un jove oportunista que, volent aprofitar-se de la malaltia terminal de la seva àvia, acaba redescobrint el valor emocional dels vincles familiars. 8. Informació meteorològica • Inici de setmana amb vent de ponent fort que ha fet pujar les temperatures, sobretot a costa i prelitoral i a bona part de Tarragona. • Les màximes poden arribar a 20 graus a moltes zones de la costa. • El cel es cobrirà de núvols ràpids, especialment a Tarragona i Lleida, on es pot donar: - Alguns ruixats. - Nevades al Pirineu, creixents al llarg del dia. • La cota de neu baixarà fins als 900 metres la propera nit. • S’espera una refrescada notable la nit i matinada, amb algun xàfec també cap a Girona. • Dimarts serà un dia més fred i ventós, amb cel emblanquinat per núvols alts. 9. Bloc comarcal: Sabadell i Terrassa 9.1. Sabadell: mobilitat i setamana del llibre 9.1.1. Temps invertit en desplaçaments • La ciutadania de Sabadell destina de mitjana 76 minuts diaris als desplaçaments (feina, escola, metge, etc.). • Dada extreta d’un estudi de la UAB, que recolza la demanda de la Cambra de Comerç de Sabadell per millorar la mobilitat urbana. • El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transport, Pere Puig, reclama: - Accions específiques en punts de molt alta sinistralitat. - Inversions com a retorn al pes econòmic de la demarcació (12% de la població catalana, quasi 12% del PIB i 17,64% dels placerins de la província). “Sempre parlem de grans infraestructures i hem de posar la lupa també en actuacions que, sense ser milmilionàries, resolguin el trànsit i el facin més segur.” 9.1.2. 4a Setmana del Llibre de Sabadell • Balanç positiu de la quarta Setmana del Llibre de Sabadell. • Tancament amb: - Signatura de llibres d’una quarantena d’autors a la Rambla. - Xerrada sobre periodisme local. • L’esdeveniment ha evolucionat: de presentar novetats literàries a centrar-se en conferències, xerrades i taules rodones per fomentar el pensament crític. “Hem anat molt a la conferència, xerrada, taula rodona… tirar més cap al pensament. I hem tingut joies com la Dolors Odina parlant de Virginia Woolf.” (Montse Berderi) • Accent clarament sabadellenc: - Llarga taula d’autors locals signant llibres. - El sector literari reconeix la tasca de la ciutat en la promoció del talent local. - Més de 200 autors registrats i constant arribada de noves propostes. 9.2. Terrassa: inversió als polígons industrials • L’Ajuntament de Terrassa destinarà 1,1 milions d’euros a millorar els polígons industrials durant el 2026. • Dues línies d’actuació: - Pla de manteniment de l’asfaltat: gairebé 500.000 € per reparar desperfectes en vies molt transitades per camions i vehicles industrials. - Desenvolupament del pla Reactiva PAE, finançat per la Diputació de Barcelona, amb 668.000 € per actuacions diverses. • La tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Educació, Meritxell Lluís, s’ha reunit amb SECOT i associacions de polígons per detallar les actuacions. • Un estudi tècnic del 2024 havia detectat més de 2.000 incidències en 71 vials de 12 polígons. • El projecte ja defineix intervencions molt diverses sobre el paviment, que acabaran afectant gairebé tots els polígons industrials de la ciutat. 10. Tancament del programa • L’informatiu es tanca recordant la continuïtat de la informació local a RÀDIO RUBÍ: - Notícies Migdia dona pas a la programació de tarda. - Recordatori dels butlletins horaris, del web radiorubi.cat i de les xarxes socials de l’emissora. “Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a radiorubí.cat.”

  • Els esports al dia del 24/11/2025 - episode art
    Els esports al dia
    30'

    Els esports al dia del 24/11/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • #2063 - Setmana Europea de Prevenció de Residus a Rubí - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    12'

    #2063 - Setmana Europea de Prevenció de Residus a Rubí

    Resum de contingut Context i objectiu L’entrevista, emesa a RÀDIO RUBÍ dins del programa Entrevistes Rubí al dia, es centra en la Setmana Europea de Prevenció de Residus a Rubí. L’Eva Andreu, tècnica del Servei Educatiu de Residus, explica: La importància de prevenir abans que consumir i llençar. El foment de la reparació i la reutilització com a eixos principals. El paper de Rubí, que participa en aquesta setmana des de fa 18 anys, i que mostra una ciutat especialment sensibilitzada amb la gestió responsable dels residus. "No la mirada d'utilitzar i llançar, sinó primer la mirada de prevenir." Tema central 2024: aparells elèctrics i electrònics Cada any la Setmana Europea tria un tema i enguany se centra en els residus d’aparells elèctrics i electrònics: Vida útil cada cop més curta dels aparells. Pèrdua de la cultura de la reparació a les llars. Dubtes de la ciutadania sobre què fer amb aquests residus. Servei destacat: Dimecres Manetes L’Eva posa en valor aquest servei municipal: Servei setmanal a l’Ateneu per reparar petits aparells amb l’ajuda d’un tècnic. La persona aprèn a reparar el seu propi objecte. Té un 75% d’èxit: la majoria d’aparells que hi arriben surten funcionant. Perfil d’usuaris molt divers (edats i gèneres). "Imagina't que portes la teva torradora espatllada, i tornes a casa amb ella funcionant." Aparells que es porten més Cafeteres de càpsules: són les que fallen més, possiblement perquè són les més habituals a les llars. Secadors de cabell: sovint el problema és el cable enrotllat al mànec, que acaba trencant-se. Altres problemes típics: bateries o fusibles que cal simplement substituir. Moltes reparacions són molt senzilles quan algú t’orienta i t’indica on comprar les peces. Activitats de la Setmana Europea de Prevenció de Residus La campanya inclou diverses propostes del 16 al 30 de novembre (aprox.), adreçades a aprenendre, veure l’impacte real dels residus i canviar hàbits: 1. Visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès Visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès, on arriben els residus del contenidor de la fracció resta de Rubí, Terrassa, Sabadell i la resta del Vallès. L’Eva la descriu com una visita “superinteressant” i impactant: Permet veure visualment la quantitat de residus que generem. Ajuda a prendre consciència de la necessitat de prevenir. Davant de l’èxit, s’organitza una nova visita pel 17 de gener. 2. Dimecres Manetes especial: Si ho repares, t’ho quedes Per donar més protagonisme a la reparació durant aquesta setmana: Es fan dues sessions especials del Dimecres Manetes. L’Ajuntament recupera aparells electrònics espatllats (com rumbes, cafeteres, secadors…). A la sessió: Es deixen aquests aparells a disposició del públic. Qui vulgui pot provar de reparar-los amb el tècnic. Si ho aconsegueix, se’l pot endur a casa — sense passar per la deixalleria. Una forma lúdica i pràctica de fomentar la cultura de la reparació i evitar que els aparells esdevinguin residu. 3. Taller de Nadal amb reutilització de tèxtil Tot i que el focus d’enguany són els aparells electrònics, també es treballa el problema del tèxtil, un residu en fort creixement: Es programa un taller per fer parament de taula de Nadal reutilitzant: Cortines Llançols Altres teles que es tinguin a casa Amb alguns avaloris es converteixen en elements decoratius de taula molt atractius. Objectiu: reutilitzar el tèxtil existent i evitar noves compres innecessàries. El taller es fa dijous a les 18h a l’escola d’adults. 4. Altres tallers: sabó i activitats formatives Hi ha un taller de sabó (fet el mateix dia de l’entrevista) que ja està complet. El taller de dijous (parament de taula) té places gairebé exhaurides. Després de cada activitat, les persones participants omplen un qüestionari de valoració. Segons l’Eva, els tallaristes tenen molt bona acollida i la valoració és molt positiva. Serveis i recursos permanents més enllà de la Setmana L’Eva remarca que la sensibilització no s’acaba amb aquesta setmana: Rubí disposa de serveis estables durant tot l’any. 1. Dimecres Manetes (servei setmanal) Tots els dimecres a l’Ateneu. Servei fix per allargar la vida dels productes electrònics i altres objectes mitjançant la reparació assistida. 2. Trucalleria (intercanvi d’objectes) Cada dissabte (excepte agost) munta la seva paradeta al carrer. La ciutadania pot intercanviar allò que ja no necessita per altres objectes que sí que li poden ser útils. Fomenta la segona vida dels objectes i redueix la generació de residus. 3. Web de consum responsable Dins la web municipal de Rubí hi ha un apartat específic de consum responsable que recull: Comerços de Rubí amb opcions de: Intercanvi Reparació Segona mà Productes ecològics Aquest recurs permet a la ciutadania consumir d’una altra manera, i es dona a conèixer mitjançant: El Facebook del servei. Esdeveniments com la Setmana Bio, en què aquests comerços posen en valor els seus productes ecològics. 4. Deixalleria de Cova Solera i reutilització A la deixalleria de Cova Solera: Hi ha un espai d’aportació d’objectes per a reutilitzar (no intercanvi, sinó donació). La ciutadania hi pot deixar objectes que encara són útils. L’Ajuntament els deriva a la trucalleria, on passen a formar part d’aquest circuit d’intercanvi. 5. Campanya de joguines per Nadal Es recullen joguines en bon estat que encara poden tenir molta vida. Es treballa amb entitats com Càritas i ASAP. L’objectiu és donar una segona vida a les joguines i alhora cobrir necessitats socials durant el període de Nadal. Gran acte final: Refira’t a la plaça Doctor Guardiet El gran esdeveniment de la Setmana és el Refira’t, que tindrà lloc: Dissabte 29, de 10:30 a 14:00. A la plaça Doctor Guardiet i al trenc de Màxim i Fornès. Es tracta d’un gran mercat de segona mà amb: Participació de vuit escoles i quatre entitats que muntaran paradetes de segona mà. Inflables i activitats lúdiques. Tallers centrats en la reducció del consum tèxtil i altres pràctiques sostenibles. L’Eva el defineix com una gran festa de la reutilització i fa una crida a la participació de tota la ciutadania. "Serà una gran festa i us hi esperem tots a la plaça." Accés a la informació i inscripcions Per participar a les activitats cal inscripció prèvia, que es pot fer a través de: Agenda municipal de l’Ajuntament de Rubí. Pàgina específica de la Setmana Europea de Prevenció de Residus: rubi.cat/SEPR (rubi.cat barra s e p r). Allà es recullen: Totes les activitats programades. Enllaços directes per fer la inscripció en línia. Missatge final L’entrevista es tanca recordant que: RÀDIO RUBÍ i Rubí al Dia segueixen de prop l’actualitat local. Rubí és una ciutat amb una llarga trajectòria en la Setmana Europea de Prevenció de Residus. La clau és canviar la mirada: passar del model usar i llençar a un model de prevenir, reparar i reutilitzar. En paraules de l’Eva Andreu, el més important és aplicar aquests valors tot l’any i aprofitar els serveis i recursos que la ciutat posa a l’abast per consumir d’una manera més responsable i sostenible.

  • #750 - Homenatge a Toni Grau, museu i pantalles - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    51'

    #750 - Homenatge a Toni Grau, museu i pantalles

    Resum general del programa L’hora magazín de Rubí al dia, d'11 a 12h gira al voltant de cultura local, memòria històrica i recomanacions audiovisuals. Lídia Martín condueix un espai molt variat on es combinen entrevistes, informació de ciutat, efemèrides musicals i crítica de cinema i sèries. 1. Context i to del programa Estructura del matí a RÀDIO RUBÍ • Es recorda que Rubí al dia ha començat a les 8h amb la Patri Díaz, a les 9h amb la mateixa Lídia Martín, i a les 10h amb la tertúlia conduïda per la Belén Tierno. • L’hora actual (d’11 a 12h) és definida com l’hora més magazín, amb continguts culturals, entrevistes i seccions fixes. Avanç de continguts del dia • Tema central cultural: preparació de dues exposicions d’homenatge a Toni Grau, amb la participació de l’Ajuntament i el MMUC (Museu Municipal Castell). • Bloc audiovisual de dilluns: recomanacions de cinema i sèries amb Jacint Furnols i Víctor Pérez: - Segona part del musical Wicked. - La pel·lícula d’acció Sisu, Camino a la venganza. - La minisèrie Anatomia d’un instant (Movistar Plus+). - Relectura de Stranger Things (Netflix) aprofitant l’última temporada. 2. Efemèrides musicals i ambient sonor Julieta Venegas i el tema “Limón y sal” • Es destaca l’aniversari de Julieta Venegas, nascuda el 24 de novembre de 1970 a Long Beach, però coneguda com a artista mexicana. • Per celebrar els 55 anys, s’emet el seu clàssic “Limón y sal” (2006). • Es punxen fragments de la cançó, que marquen el to amable i nostàlgic d’inici d’hora. Carly Simon i “You’re So Vain” • Es recorda la cançó “You’re So Vain” de Carly Simon (1972). • L’efemèride: el 24 de novembre de 2015 la cantant va publicar les seves memòries. • Es comenta la curiositat sobre la identitat del destinatari de la cançó (finalment reconegut com Warren Beatty). • El tema serveix de pont cap a la secció de cinema i sèries, i Jacint la qualifica com “magnífic tema” i s’hi juga amb la idea dels “guapos que se ho creuen molt”. 3. Homenatge a Toni Grau i programació del MMUC Convocatòria ciutadana per a l’exposició de Toni Grau Protagonistes: • Lídia Martín (presentadora). • Jordi Arnaiz, regidor de cultura i memòria democràtica, responsable també del MMUC (Museu Municipal Castell). Idees clau: • Es preparen dues exposicions d’homenatge a Toni Grau, artista rubinenc molt reconegut i estimat, mort sobtadament el 2023. • Una d’aquestes exposicions necessita col·laboració ciutadana: - Es vol localitzar i reunir obres de Toni Grau que són en mans particulars. - L’objectiu és crear una mostra representativa de totes les etapes i tècniques de l’artista. “El model que volíem fer té bastant això de trobar coses que el Toni va fer en el seu moment i que estan a cases, que les gaudeixen particulars i que les volem gaudir tothom.” Procediment per participar-hi • Les persones que tinguin obres de Toni Grau han d’enviar: - Una fotografia de l’obra. - Les mides exactes, incloent-hi el marc. • Això servirà per fer una tria prèvia i calcular quantes peces caben a l’espai expositiu Aula Cultural, evitant que quedi atapeït. • Termini previst: fins a mitjans del mes vinent (data exacta a la nota oficial). • Contacte per enviar informació o resoldre dubtes: - Correu: [email protected] - Telèfon del museu: 93 588 75 74 • Un cop seleccionades: - Les obres s’hauran de portar per fer fotografies de catàleg de qualitat. - Es podran deixar en dipòsit custodiat al museu fins a la inauguració, o bé el propietari les pot recuperar temporalment i tornar-les després. Doble exposició: obres de Toni Grau i homenatge col·lectiu “22 Gats” • Primera exposició: - Mostra de peces originals de Toni Grau cedides per particulars i altres col·leccions. - Ubicació: espai expositiu Aula Cultural. • Segona exposició: “22 Gats” - Exposició col·lectiva d’artistes de la ciutat. - Participen 22 artistes que crearan una obra cadascun en homenatge a Toni Grau, incorporant obligatòriament un gat. - El títol i el tema sorgeixen del fet que a Toni Grau li agradava molt dibuixar gats com a símbol de llibertat i d’esperit independent. - Es remarca el repte creatiu: fer una peça que li hagués agradat al mateix Toni. “El repte que tenen aquests 22 artistes és que han de fer una obra en homenatge al Toni, que també hi ha un gat.” Altres activitats del museu vinculades al Nadal • El MMUC i els seus espais expositius participen en la programació nadalenca a l’Arborètum (zona d’activitats de Nadal molt freqüentada per famílies). • Dies clau: dilluns 22 i dimarts 23 (de desembre, segons el context de Nadal). Tallers infantils i familiars: • Dilluns 22 - 11.00 h: Taller “Minitió de Nadal” (creació de tions petits). - 17.00 h: Segona sessió del mateix taller. • Dimarts 23 - 11.00 h: Taller “Fanalet de Reis”. - 17.00 h: Taller “Figures de Reis Mags”. • Característiques dels tallers: - Places limitades a 30 infants per sessió. - Inscripció prèvia obligatòria al telèfon del museu: 93 588 75 74. - Activitat recomanada a partir de 6 anys, sempre acompanyats d’un adult, perquè són tallers de manualitats familiars. Conte medieval sobre la història de Rubí • El museu i l’Ajuntament han col·laborat amb el Centre d’Estudis Rubinencs en l’elaboració d’un conte medieval per apropar la història de la ciutat als infants. • El consistori vol encaixar una presentació pública del conte dins de la programació d’activitats de Nadal a l’Arborètum. “És un treball de com a través d’un conte podem conèixer la història de la ciutat.” Exposició “Més enllà de Mauthausen” (Francesc Boix) • El museu acull l’exposició “Més enllà de Mauthausen”, centrada en l’obra del fotògraf Francesc Boix. • Es tracta d’una retrospectiva fotogràfica amb imatges fonamentals per als processos judicials contra criminals nazis, ja que van servir com a prova de les atrocitats dels camps. • Es destaca el risc personal que van córrer els fotògrafs per obtenir aquestes imatges. Dates i col·laboracions: • Exposició disponible fins a l’11 de gener. • Projecte conjunt entre el MMUC, el Museu d’Història de Catalunya i la Miquel Mauthausen (memorial o entitat vinculada als deportats). Memòria democràtica i Taula Local de la Memòria Democràtica • Des de la regidoria de memòria democràtica, Jordi Arnaiz anuncia: • Dia 4 (de desembre, pel context): - Visita guiada a l’exposició “Més enllà de Mauthausen” adreçada als membres de la Taula Local de la Memòria Democràtica. - Inauguració formal de la senyalització del refugi antiaeri de Rubí, fins ara poc contextualitzada. Es vol explicar clarament què significa aquell espai. - Reunió anual de la taula, on es faran balanç de les activitats de 2025 i es proposaran les de 2026. - L’acte d’inauguració de la senyalització del refugi serà obert a tota la ciutadania. Projectes de memòria per al 2026 • S’estan gestionant noves exposicions per al 2026, moltes relacionades amb: - La Guerra Civil. - La dictadura franquista. - La transició democràtica i els 50 anys de la mort de Franco. • Algunes activitats previstes per al 2025 no s’han pogut fer per alta demanda a nivell de país i es volen recuperar per a Rubí el 2026. “Avui més que mai hem de reforçar que la dictadura no va ser un camí de roses per ningú.” 4. Recomanacions culturals i d’arts escèniques Obra teatral “Avui no ploraré” al Teatre Municipal La Sala • Es comenta la propera arribada de la companyia Estea Teatre al Teatre Municipal La Sala amb l’obra “Avui no ploraré” (títol esmentat en clau d’humor com “ni ploraré ni tossiré”). • La companyia fa residències creatives a Rubí i és una presència habitual abans de fer temporada a Barcelona. • Hi haurà funció dissabte a les 20.00 h al Teatre Municipal La Sala. • L’equip del programa té previst fer una entrevista amb algunes de les actrius l’endemà a la tarda (en el marc de RÀDIO RUBÍ). • Es posen a disposició de l’audiència invitacions per assistir a l’obra i es facilita el telèfon de contacte: 93 588 59 60. 5. Secció de cinema i sèries (Jacint Furnols i Víctor Pérez) Organització de la secció • Cada dilluns, el programa dedica un bloc a recomanacions audiovisuals, amb un to distès i sovint humorístic. • Lídia interactua amb Jacint Furnols (cinema) i Víctor Pérez (sèries), amb petites divergències i bromes sobre gustos musicals, esportius i sobre l’ofici d’actor. 5.1. “Wicked – Part 2”: final de la saga musical Comentaris de Jacint Furnols: • A Jacint li agrada força aquesta segona part i final de la història. • La pel·lícula abandona una narració de conte més clàssica per endinsar-se en un to més fosc, amb: - Referències al populisme. - Manipulació mediàtica. - Temes de poder i propaganda. • Destaca les connexions amb el clàssic d’El màgic d’Oz de Víctor Fleming: - Presència del personatge de Dorothy integrada amb naturalitat. - Paper central del Camí de Llambordes Grogues i la seva mitologia. - Aparició dels personatges icònics: espantaocells poruc, home de llauna, etc. - Referència a l’homenatge d’Elton John a Yellow Brick Road. • Valora molt positivament les interpretacions de: - Cynthia Erivo. - Ariana Grande, tot i que en el debat s’esmenta: - La seva aparença física molt prima, que genera debat a xarxes. - El to una mica “estrany” o exageradament actuat d’algunes entrevistes conjuntes. • La banda sonora: - Jacint troba que els temes musicals i orquestrals estan molt ben integrats. - No li sona explícitament Over the Rainbow, o si hi és, no ho percep com a cita directa. • En conjunt, considera que la duologia cinematogràfica de Wicked tanca dignament la història i funciona especialment per a qui gaudeix del musical de gran format i d’una estètica kitsch molt acolorida (roses, verds, etc.). 5.2. “Stranger Things” (Netflix): revisió abans de l’última temporada Context i novetats que explica Víctor Pérez: • Recomana revisitar o veure per primer cop Stranger Things ara que: - Dijous arriba la primera meitat de l’última temporada. - L’estrena es farà en tres blocs: - 4 episodis el primer dijous. - 4 episodis addicionals el dia de Nadal. - Episodi final la nit de Cap d’Any (entre 31 de desembre i 1 de gener). - Cada capítol té metratges molt llargs (1h20–1h30), cosa que justifica parcialment els més de 3 anys d’espera. Valoració global de la sèrie: • Primera temporada (2016): - Per a Víctor és una de les millors primeres temporades que ha vist mai. - La trama és aparentment senzilla però molt efectiva: - Una mare (Winona Ryder) que busca el seu fill desaparegut. - El moment de retrobament mare-fill és considerat una de les escenes més emotives i icòniques de les sèries modernes. - Creu que la temporada podria haver funcionat com a miniserie tancada, tot i deixar un petit cliffhanger. • Temporades posteriors: - La sèrie passa de ser “excel·lent” a “bona”: - Es detecta repetició d’esquemes narratius. - Algunes trames semblen seguir una fórmula similar temporada rere temporada. - Tot i així, per a Víctor mai deixa de ser una bona sèrie, encara que alguns fans la considerin decadent. • Quarta temporada: - Suposa un gir positiu, ampliant l’univers de la sèrie en lloc de repetir exactament la fórmula inicial. - Obre portes que fan esperar una cinquena temporada més ambiciosa. Importància cultural: • Víctor defensa que Stranger Things és “la sèrie de Netflix” per excel·lència, més enllà de fenòmens puntuals com El joc del calamar. • S’emmarca com una de les primeres grans sèries de l’era de les plataformes, iniciada fa uns deu anys. • Destaca la seva influència en la nostàlgia vuitantera (estètica, música, referències) i en l’imaginari col·lectiu. • Esmenta que, fins i tot abans de l’estrena de la nova temporada, la primera temporada ha tornat al top 5 mundial de sèries més vistes, fruit de la re-visionada massiva. 5.3. “Sisu, Camino a la venganza”: acció finlandesa extrema Valoració de Jacint Furnols: • Jacint tria aquesta pel·lícula entre les moltes estrenes (arriben 14–20 pel·lícules per setmana a cartellera) i creu que acabarà entre les 10 més vistes. Argument i to: • Sisu, Camino a la venganza és la segona pel·lícula d’un mateix personatge finlandès anomenat Sisu, una mena de mite d’“home que no mor mai”. • A l’anterior cinta, Sisu s’enfrontava als nazis; en aquesta segona part, el rival és l’Exèrcit Roig soviètic, després que: Han massacrat la seva família i ell decideix venjar-se. • El coronel responsable torna per rematar la feina, mentre Sisu desmunta casa seva peça a peça per reconstruir-la en un altre lloc. • La història és bàsica però efectiva: un home sol contra un exèrcit, plantejada com un vehicle d’acció pura. Estil i referents: • Comparada amb la saga John Wick per: - L’estètica de venjança hiperviolenta. - L’acció molt coreografiada i contundent. • Direcció de Jalmari Helander, conegut per la seva comèdia fosca nadalenca “Un cuento gamberro de Navidad”, que Jacint recomana recuperar. Actors principals: • Jorma Tommila dona vida a Sisu, amb un treball molt físic. • Repartiment reforçat per actors com Jack Doolan, Aksel Hennie, Onni Tommila i secundaris “de luxe” en la línia dels films d’acció. Recepció crítica: • Jacint destaca que: - A Rotten Tomatoes té un 95% d’aprovació. - A Metacritic rep un 82/100, índex que ell considera més fiable. • Subratlla que no és un film per a qui no suporti l’acció explícita: - No es tracta de quatre bufetades suaus, sinó d’una violència molt directa i gràfica. • Per als amants del gènere, la defineix com “una gozada”, que recupera el millor del cinema clàssic de gènere. “És una acció contundent… una d’aquelles pel·lícules que retroba aquell cine clàssic de gènere i que moltes vegades s’intenta fer i no surt bé. I a aquest senyor li ha sortit molt bé.” 5.4. “Anatomia d’un instant” (Movistar Plus+) Valoració de Víctor Pérez: • Miniserie de 4 episodis de 40–45 minuts. • Víctor confessa que el tràiler no li havia cridat gaire l’atenció, però la sèrie l’ha sorprès molt positivament. Tema i enfocament: • Sèries basa en el llibre Anatomía de un instante i gira al voltant del cop d’Estat del 23-F. • S’estrena un dijous, aprofitant la data simbòlica per a una millor estratègia de màrqueting. • No és una simple recreació del cop; se centra sobretot en tres figures polítiques que no es van ajupir ni amagar al Congrés: Adolfo Suárez (interpretat per Álvaro Morte). Santiago Carrillo (interpretat per Eduard Fernández). Gutiérrez Mellado (vicepresident del govern, protagonista del tercer episodi). Estructura dels episodis: • Episodi 1: Adolfo Suárez. • Episodi 2: Santiago Carrillo. • Episodi 3: Gutiérrez Mellado. • Episodi 4: El judici posterior al cop d’Estat i les conseqüències polítiques. Tractament dels personatges: • A la seva família, Víctor havia sentit sempre una visió molt positiva d’Adolfo Suárez, gairebé sense ombres. • La sèrie, en canvi, ofereix una visió molt més matisada: “No el pinta com una mala persona, però tampoc com un heroi mitificat.” • Es remarca la idea que Suárez era “adolfista”: ni estrictament franquista ni plenament demòcrata, sinó molt centrat en si mateix. • Tant Suárez, com Carrillo i Gutiérrez Mellado, apareixen com a figures considerades “traïdores” per bona part dels seus propis bàndols (comunistes, franquistes, militars, etc.). • La sèrie posa l’accent en aquesta condició de traïció compartida i en la complexitat de la transició. Producció i rigor històric: • Víctor destaca que es nota molt el treball de documentació al darrere. • El fet d’estar basada en un llibre d’assaig reforça aquesta sensació de rigor i profunditat. • Considera que és un exemple excel·lent de com una sèrie pot ensenyar història contemporània d’una forma atractiva i ben estructurada. 5.5. Apunt ràpid: nou “Dràcula” vs. clàssics de vampirs Jacint Furnols sobre la nova versió de “Dràcula”: • Consultat ràpidament pel final de la secció, Jacint respon gairebé amb un “buf!” de decepció. • Creu que la pel·lícula intenta recuperar l’aire romàntic del Dràcula de Francis Ford Coppola (1992), però sense arribar-hi de cap manera. • Recomana directament revisitar el film de Coppola si es vol veure un Dràcula realment potent. Recomanació alternativa de Víctor: • Per qui vulgui bona ficció de vampirs, proposa: - La pel·lícula “Entrevista amb el vampir” (Neil Jordan). - Encara més, la sèrie homònima recent, que considera encara superior a la pel·lícula. 6. Tancament i to general • El programa manté un to pròxim i conversacional, amb bromes sobre: - La veu dels col·laboradors (“veu d’heli”). - La capacitat (o incapacitat) de fer d’actors. - El bàsquet, el Barça i la Champions, com a contrapunt lleuger. • S’insisteix diverses vegades en la idea que hi ha moltíssimes estrenes de cinema i que cal fer tria; Jacint selecciona les més destacables cada setmana. • L’hora es tanca amb agraïments als col·laboradors i la promesa de tornar dilluns vinent amb noves recomanacions. Principals temes tractats Cultura i memòria local • Doble homenatge a Toni Grau amb implicació del MMUC i dels artistes locals. • Convocatòria oberta per a qui tingui obres de l’artista a casa. • Activitats familiars de Nadal al museu (tions, fanalets, Reis Mags). • Presentació prevista d’un conte medieval sobre la història de Rubí. • Exposició “Més enllà de Mauthausen” i actes de la Taula Local de la Memòria Democràtica. Arts escèniques i música • Obra “Avui no ploraré” a Teatre Municipal La Sala amb Estea Teatre. • Efemèrides i temes musicals de Julieta Venegas i Carly Simon. Audiovisual (cinema i sèries) • Crítica de “Wicked – Part 2” (musical fantàstic). • Anàlisi de “Stranger Things” i la seva última temporada a Netflix. • Recomanació d’acció extrema amb Sisu, Camino a la venganza. • Recomanació de miniserie històrica Anatomia d’un instant (Movistar Plus+). • Apunt crític sobre la nova versió de “Dràcula” i reivindicació dels clàssics de vampirs. Glossari breu de noms i referències (Només els que apareixen de forma rellevant al contingut d’aquest programa) • RÀDIO RUBÍ – Emissora municipal on s’emet Rubí al dia. • Rubí al dia, d'11 a 12h – Tram magazín del programa informatiu diari de RÀDIO RUBÍ. • Lídia Martín – Presentadora d’aquest tram del programa. • Toni Grau – Pintor rubinenc homenatjat amb dues exposicions. • Jordi Arnaiz – Regidor de cultura i memòria democràtica, vinculat al MMUC. • MMUC (Museu Municipal Castell) – Museu de la ciutat, epicentre de diverses exposicions i activitats de memòria històrica. • Estea Teatre – Companyia teatral que presenta Avui no ploraré al Teatre Municipal La Sala. • Jacint Furnols – Crític de cinema col·laborador del programa. • Víctor Pérez – Crític de sèries i contingut televisiu col·laborador del programa. Seccions amb temps [Nota: els temps són en segons des de l’inici de l’àudio proporcionat] { "start_second": 7, "end_second": 65, "section_title": "Introducció a l’hora magazín i estructura del matí", "section_summary": "Presentació de la franja d'11 a 12h de Rubí al dia, recordatori de les presentadores de les diferents hores del matí i definició d’aquesta quarta hora com la més magazín, amb to proper i informatiu." } { "start_second": 65, "end_second": 204, "section_title": "Sumari del dia: homenatge a Toni Grau, teatre i audiovisuals", "section_summary": "Lídia avança els continguts: dues exposicions d’homenatge a Toni Grau amb participació ciutadana; futura entrevista amb actrius d’Estea Teatre per l’obra ‘Avui no ploraré’ al Teatre Municipal La Sala; invitacions disponibles per la funció; i bloc de recomanacions audiovisuals dels dilluns amb Jacint Furnols i Víctor Pérez (Wicked, Sisu, Anatomia d’un instant, Stranger Things)." } { "start_second": 204, "end_second": 238, "section_title": "Transició musical i continuïtat de programació", "section_summary": "Lídia comenta que la informació tornarà al migdia i que RÀDIO RUBÍ emet en directe des de primera hora amb José Malagó; s’anuncia l’inici formal de l’hora amb un tema musical." } { "start_second": 251, "end_second": 384, "section_title": "Efemèride musical: aniversari de Julieta Venegas", "section_summary": "Es recorda que Julieta Venegas compleix 55 anys; es repassen breument els seus orígens i projecció als anys 2000; s’escolta el seu èxit ‘Limón y sal’ com a homenatge, creant un clima musical relaxat." } { "start_second": 508, "end_second": 955, "section_title": "Entrevista a Jordi Arnaiz: doble homenatge expositiu a Toni Grau", "section_summary": "Inici de l’entrevista amb el regidor Jordi Arnaiz sobre les dues exposicions dedicades al pintor rubinenc Toni Grau. Es detalla la mostra que recollirà obres originals cedides per particulars, la necessitat d’enviar fotografies i mides de les peces per fer la selecció i el catàleg, i la voluntat de mostrar totes les etapes i tècniques de l’artista. També s’explica la segona exposició col·lectiva ‘22 Gats’, amb 22 artistes locals creant obres d’homenatge que incorporin la figura del gat, símbol recurrent en l’obra de Toni Grau." } { "start_second": 955, "end_second": 1178, "section_title": "Activitats de Nadal al museu: tallers infantils i conte medieval", "section_summary": "Jordi descriu les activitats que el MMUC organitza en el marc de les festes de Nadal a l’Arborètum: tallers de Minitió de Nadal (dilluns 22, matí i tarda) i de fanalets i figures de Reis Mags (dimarts 23, matí i tarda), amb inscripció prèvia, places limitades i enfocament familiar. També anuncia un conte medieval creat amb el Centre d’Estudis Rubinencs per conèixer la història de Rubí a través de la narrativa infantil, pendent d’encaixar dins la programació." } { "start_second": 1178, "end_second": 1319, "section_title": "Exposició ‘Més enllà de Mauthausen’ i accions de memòria democràtica", "section_summary": "Es parla de l’exposició fotogràfica ‘Més enllà de Mauthausen’ sobre Francesc Boix, que mostra imatges utilitzades als judicis contra criminals nazis; s’explica la importància històrica d’aquestes fotografies. Jordi anuncia una visita guiada i la inauguració formal de la senyalització del refugi antiaeri de Rubí el dia 4, dins una trobada de la Taula Local de la Memòria Democràtica. També avança que s’estan programant exposicions i activitats per al 2026 sobre la Guerra Civil, la dictadura i els 50 anys de la mort de Franco, per reforçar la memòria històrica." } { "start_second": 1319, "end_second": 1385, "section_title": "Tancament de l’entrevista amb Jordi Arnaiz", "section_summary": "Lídia resumeix els punts clau: homenatge a Toni Grau, programació nadalenca del museu i projectes de memòria democràtica. Agradeix la presència de Jordi Arnaiz i es tanca el bloc cultural local." } { "start_second": 1433, "end_second": 1552, "section_title": "Efemèride musical: ‘You’re So Vain’ de Carly Simon", "section_summary": "S’introdueix el clàssic ‘You’re So Vain’ de Carly Simon, recordant la publicació de les seves memòries el 2015 i revelant l’anècdota que la cançó estava dedicada a Warren Beatty. La peça serveix de pont cap a la secció de cinema i sèries, reforçant el caràcter musical del magazín." } { "start_second": 1661, "end_second": 1776, "section_title": "Falques d’esports i de Rubisound", "section_summary": "S’emet publicitat interna de RÀDIO RUBÍ: promoció del programa esportiu ‘A peu de Camp’ amb la retransmissió del partit de la UE Rubí, i falca del festival musical Rubisound amb diferents actuacions locals de jazz, blues, rock i hip-hop, reforçant la imatge de ràdio arrelada a l’escena esportiva i musical de la ciutat." } { "start_second": 1776, "end_second": 2053, "section_title": "Inici de la secció de cinema: connexió amb Jacint i Víctor", "section_summary": "Lídia dona pas a Jacint Furnols i Víctor Pérez per iniciar la secció setmanal de cinema i sèries. Entre bromes sobre la veu i la capacitat d’actuar, introdueixen el primer tema: la segona part de ‘Wicked’. Jacint exposa la seva valoració positiva del film, la seva deriva cap a un to més fosc amb reflexions sobre populisme i manipulació mediàtica, i les nombroses referències al clàssic d’El màgic d’Oz, destacant la bona feina d’Ariana Grande i Cynthia Erivo i el caràcter kitsch del musical." } { "start_second": 2053, "end_second": 2465, "section_title": "Debat sobre ‘Wicked’ i anàlisi de ‘Stranger Things’", "section_summary": "Continuen els comentaris sobre ‘Wicked’ (físic i actitud d’Ariana Grande, to de les entrevistes). A partir d’aquí, Víctor centra la seva recomanació en ‘Stranger Things’ arran de l’arribada de l’última temporada a Netflix, dividida en tres blocs d’estrena (novembre, Nadal i Cap d’Any) amb capítols d’alta durada. Analitza la primera temporada com a obra gairebé perfecta i autosuficient, l’evolució de la sèrie d’excel·lent a bona per repetició d’esquemes, el gir expansiu de la quarta temporada i la importància cultural de la sèrie com a gran emblema de Netflix i de la nostàlgia dels 80." } { "start_second": 2465, "end_second": 2735, "section_title": "Crítica de ‘Sisu, Camino a la venganza’", "section_summary": "Jacint selecciona la pel·lícula finlandesa d’acció ‘Sisu, Camino a la venganza’ entre les múltiples estrenes de la setmana. En destaca el personatge gairebé mític de Sisu, que en aquesta segona aventura s’enfronta a l’Exèrcit Roig després de la massacre de la seva família. Assenyala les similituds amb ‘John Wick’, la gran qualitat de les escenes d’acció, la direcció de Jalmari Helander (ja conegut per una gamberrada nadalenca) i l’efectivitat del film com a cinema de gènere pur. Adverteix que només és recomanable per qui gaudeixi d’una violència molt contundent." } { "start_second": 2735, "end_second": 3049, "section_title": "‘Anatomia d’un instant’ i apunt sobre ‘Dràcula’", "section_summary": "Víctor recomana amb entusiasme la minisèrie ‘Anatomia d’un instant’ (Movistar Plus+), de quatre episodis, centrada en el cop d’Estat del 23-F i en tres figures que no es van ajupir al Congrés: Adolfo Suárez, Santiago Carrillo i Gutiérrez Mellado. Analitza l’estructura per personatge, la interpretació sorprenent d’Álvaro Morte com a Suárez, el tractament complex i crític de tots tres com a ‘traïdors’ als seus bàndols i el rigor històric de la producció. Al tram final, Jacint opina breument sobre la nova pel·lícula de ‘Dràcula’, que considera inferior al clàssic de Francis Ford Coppola, mentre Víctor reivindica ‘Entrevista amb el vampir’ (pel·lícula i especialment sèrie) com a millor opció per als fans del gènere. El bloc es tanca amb comiat i recordatori que tornaran dilluns vinent." }

  • #1107 - Memòria democràtica, IA pública i periodisme en guerra - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    59'

    #1107 - Memòria democràtica, IA pública i periodisme en guerra

    Introducció En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es tracten tres blocs principals: • Memòria democràtica i franquisme (àmbit local i estatal) • Intel·ligència artificial a l’administració catalana i transparència • Periodisme en zones de guerra, especialment a Gaza, i la dimissió del fiscal general de l’Estat L’espai combina testimoni personal, anàlisi històrica, reflexió ètica i crítica als poders públics i als mitjans. 1. Memòria democràtica i franquisme 1.1. Refugi antiaeri de Rubí i declaració institucional • S’anuncia la data d’inauguració del refugi antiaeri de la Guerra Civil trobat a l’Escardívol: 4 de desembre. • El refugi es va localitzar fent obres de Sorea; els historiadors locals ja en tenien constància documental. • Coincidirà amb una trobada de la Taula Local de Memòria Democràtica i amb una declaració institucional al ple per: - Rebutjar el franquisme - Reafirmar l’Ajuntament de Rubí com a institució a favor dels drets democràtics i la memòria «Aquest ajuntament ratifiquem la defensa dels valors i el temps democràtic que tenim a dia d'avui i més tenim en compte els atacs que s'estan fent per part de la dreta i la seva dreta.» 1.2. Espais de repressió i demandes de reconversió • Es recorda que es compleixen 50 anys de la mort de Franco i s’esmenten mobilitzacions recents: - Via Laietana (Barcelona): unes 200 persones reclamen convertir la prefectura de policia en centre de memòria i traslladar-hi la Policia Nacional. - Real Casa de Correos (seu del govern de la Comunitat de Madrid): demanda similar com a espai de memòria de la repressió. • Testimoni de Maribel Ferrándiz, víctima de tortures a Via Laietana: «Volem aquest espai no només amb una placa commemorativa, sinó també amb la policia a fora. Volem que això sigui un espai de pedagogia per als nens i nenes perquè sàpiguen què és el que va passar aquí [...], i és una manera de fer arribar a les noves generacions el que va passar perquè no es repeteixi.» 1.3. La memòria històrica: oblit, manca d’informació i amnistia Jordi Margarit fa una reflexió extensa sobre la memòria històrica: • Risc d’oblit i desinformació: - A mesura que passen els anys, la memòria directa desapareix. - Molts joves reben una informació esbiaixada o nul·la sobre la dictadura i la repressió. • Crítica a la Transició: - S’ha presentat sovint com a «molt blanca», però hi va haver moltes morts i violència política. - La consigna «llibertat, amnistia, estatut d’autonomia» va culminar en una amnistia que també va servir per tapar assassinats i tortures del franquisme. - Recorda la campanya de la UCD el 1977 amb l’eslògan «estos hombres son los que traen la democracia en España», i assenyala que els veritables combatents per la democràcia sovint no eren en aquestes candidatures. 1.4. Repressió, assassinats i fosses comunes • Es remarca que hi va haver més assassinats després de la guerra que no pas durant la Guerra Civil. • Escenaris clau de la repressió: - Presó Model de Barcelona - Tiradors i tàpies de moltes ciutats on es feien afusellaments continus • Encara hi ha moltes fosses comunes sense identificar i avis que no saben on són enterrats els seus familiars. • La Llei de Memòria Democràtica ha permès avançar en: - Localització de fosses - Dret de les famílies a saber on són els seus morts • Es menciona el Valle de los Caídos: - S’han exhumat Franco i José Antonio Primo de Rivera, però hi ha molta més gent enterrada de tots dos bàndols. - Cal identificar-los i informar les famílies. 1.5. Por, silenci i brigada político-social • Durant la dictadura no es parlava de política a casa per por. • Existia una brigada político-social modelada segons la Gestapo, que practicava tortures i vigilància sistemàtica. • Es recorda l’episodi de la tancada dels caputxins de Sarrià (moviment estudiantil, final dels 60 i inicis dels 70) i l’anècdota del poeta Joan Oliver (Pere Quart) dient al comissari Creix: «Creix, però no et reprodueixis.» • Es reivindica convertir Via Laietana i la Model en espais de memòria de la repressió franquista, no simples equipaments funcionals. 1.6. Educació: el buit sobre el franquisme Experiència generacional de David Burillo i Belén Tierno: • A l’escola i a l’ESO es treballen molt èpoques com: - Romans, edat mitjana, revolució francesa… • El franquisme sovint queda pel final del temari de batxillerat: - Es dona per «sabut» i es passa molt per sobre per falta de temps. - Molts alumnes arriben a la selectivitat amb coneixements molt superficials o inexistents sobre la dictadura. • Alguns professors locals d’història expliquen a Ràdio Rubí que: - Els canvis curriculars posen més èmfasi en la Transició que en el franquisme. - Cal explicar el franquisme amb «rigorositat històrica», és a dir: • xifres de morts, torturats i represaliats • motius pels quals eren jutjats • mecanismes repressius de l’Estat • Belén destaca una millora respecte de la seva generació: - Abans, als llibres, la Guerra Civil apareixia com un «règim» entre la República i el franquisme, sense clarificar la il·legitimitat del cop d’Estat. - Ara s’explica més clarament que el règim legítim era la República, enderrocada pel cop militar, i després ve el franquisme. 1.7. Mitjans de comunicació durant la Transició • Es planteja la responsabilitat dels mitjans en la visió edulcorada de la Transició. • Recordatori del context: - Els grans mitjans provenien del mateix entramat franquista. - No hi havia plena llibertat d’expressió; es treballava sota censura o autocensura. • Exemples: - La Vanguardia va trigar dos dies a editorialitzar, i ho fa sobre la jura del rei, no sobre la mort de Franco. - Fins a la Constitució de 1978 no es reconeixen formalment la llibertat d’expressió i d’informació. - RNE tenia el parte oficial, i la resta de mitjans informaven «entre línies». • Margarit recorda: - Concerts de 1976 (Llach, Raimon, Quico Pi de la Serra…) com espais de protesta. - L’11 de setembre de 1976 a Sant Boi com a manifestació clau anterior al famós 1977. - Diaris com Diario 16 o Tiempo com a mitjans que anaven fent forats a la censura. • Conclusió: - Els mitjans van actuar «malament» en termes de transparència i denúncia, però el context de por i control explica en part aquestes mancances. 1.8. Democràcia, populismes i poder judicial • Margarit defensa que: «Com es perfecciona la democràcia és amb més democràcia.» • Critica: - El poder judicial com a hereu del franquisme (Tribunal d’Ordre Públic → Audiència Nacional). - La manca de depuració durant la Transició de jutges, Guàrdia Civil i altres estructures. - Casos recents (procés català, Fiscal General de l’Estat) com a mostra de continuïtat de mentalitats autoritàries. • Es vincula la discussió amb la dimissió del fiscal general i la sentència d’inhabilitació, que tornen a exhibir el pes d’aquest poder judicial polititzat. 2. Intel·ligència artificial a l’administració catalana 2.1. Registre d’IA de la Generalitat • La Generalitat activa un registre públic d’intel·ligència artificial que detalla: - Tots els sistemes i algoritmes d’IA que fa servir l’administració catalana. - És accessible a través del web: www.registreia.administraciodigital.gencat.cat • El govern ho presenta com un pas cap a la transparència i l’ètica tecnològica i ho integra en l’estratègia de reforma i digitalització de l’administració. «És un salt endavant que ens situa en la vanguarda del que ha de ser la transparència i l'explicabilitat dels algoritmes que s'utilitzen a l'administració de la Generalitat.» (Albert Tort) 2.2. Sistemes d’IA registrats (exemples) De moment, el registre inclou 31 sistemes, amb fitxes que n’expliquen funcionament, impacte i estat. Alguns exemples: • Càmeres intel·ligents del Servei Català de Trànsit: - Detecten si el conductor porta el cinturó de seguretat, si es passa un semàfor en vermell, etc. • Motor de gestió d’ajuts: - Agilitza la tramitació d’ajudes per a cotxes elèctrics i plaques solars. • Anonimitzador de documents: - Eina que esborra o transforma dades personals perquè no siguin identificables, protegint la privacitat. • Bot de conversa del Consorci AOC: - Atén consultes ciutadanes sobre serveis digitals de l’administració. • Generador de resums en llenguatge planer: - Simplifica el llenguatge jurídic del Portal Jurídic perquè sigui entenible per a tothom. • Predictor de volum de trucades al 112: - Anticipa el volum de trucades d’emergència en funció de dades històriques, per planificar recursos. 2.3. Transparència i accessibilitat de la informació Xavi Ribas destaca: • El registre no només ofereix fitxes divulgatives, sinó també un full d’Excel amb dades més tècniques i administratives: - Data de posada en marxa - Responsable del sistema - Tipus de dades tractades, etc. • Aquest doble nivell d’informació permet: - Transparència per a la ciutadania (fitxes clares i entenedores). - Accés detallat per a investigadors, periodistes o tècnics (base de dades completa). 2.4. Riscos, biaixos i supervisió humana Es debat sobre riscos i beneficis de l’ús d’IA a l’administració: • Exemples de riscos percebuts per la ciutadania: - «Una màquina decidirà si tinc dret a una subvenció?» - «Una IA decidirà si un pres té permís penitenciari?» • Cas concret comentat: sistema que avalua permisos de presos: - L’IA processa dades i emeteix un informe. - La decisió final recau en una comissió humana. - Aquest seria el bon ús: l’IA com a eina de suport, no com a decisor final. • Distinció clau: - Algoritme determinista: si entra A, sempre surt B. - IA generativa: pot donar respostes diferents a la mateixa entrada (A → B, o A → C), amb marge d’error i biaix. • Es remarca que: - Les IA poden tenir biaixos perquè aprenen de dades humanes. - Per això, sempre ha d’haver-hi supervisió humana, especialment en usos d’alt risc (seguretat, decisions vitals, etc.). 2.5. Beneficis pràctics per a l’administració i la ciutadania • Agilització de tasques mecàniques: - Transcripcions, traduccions, tractament massiu de dades… - Allibera temps de professionals per a tasques de més valor. • Exemple personal de David Burillo: - En el seu TFG va fer unes 30 entrevistes d’una hora. - Les primeres les va transcriure i resumir manualment (hores de feina). - Després va fer servir xat GPT per fer transcripcions i resums en mitja hora, optimitzant el temps. «Era una feina mecànica que no calia que la fes jo, i em treia molt de temps que podia utilitzar en una altra cosa.» • Possibles usos útils a l’administració: - Consultar expedients complexos de manera instantània. - Traduir i adaptar informació a llenguatge planer i a altres idiomes. - Fer més accessible i ràpida la resposta a la ciutadania. 2.6. Desconfiança, responsabilitat política i cultura digital • Jordi Margarit confessa que no ha utilitzat mai eines com xat GPT i es reconeix «bitxo raro» digital. • Dubte existent: «No sé de qui fiar-me més, de la màquina o de la persona»: - Persones: poden estar condicionades per interessos, prejudicis, pressions polítiques. - IA: fredor numèrica, però entrenada amb dades que poden contenir també prejudicis humans. • Es planteja si la Generalitat, en explicar que determinades gestions són fetes amb IA, també vol desplaçar responsabilitats: «No ens emprenyeu a nosaltres, la culpa és de la màquina.» • Tot i la cautela, es valora positivament: - El registre públic d’IA i l’avís previ a la ciutadania sobre on i com s’usa. - L’objectiu de fer més àgils certs tràmits sense renunciar a la intervenció humana final. 3. Periodisme, Gaza i dret a la informació 3.1. Manifest d’organitzacions periodístiques sobre Gaza • Una cinquantena d’organitzacions periodístiques (comitès d’empresa, consells professionals, associacions, sindicats i mitjans) presenten un manifest per: • Denunciar que, des de l’octubre de 2023, l’exèrcit israelià ha assassinat més de 250 professionals a Palestina en atacs deliberats. • Reclamar: - Garantir la seguretat i els drets laborals dels professionals que informen des de Gaza i Cisjordània. - Obrir l’accés sense restriccions de la premsa internacional a Gaza. - Que la UE i els governs defensin activament el dret a la informació i la llibertat de premsa. - Que els mitjans condemnin l’assassinat sistemàtic de periodistes, considerant-lo un atac a la democràcia. • Testimoni central: Yoma El Sayet, corresponsal d’Al Jazeera a Gaza, ara refugiada a Egipte per les amenaces i atacs. 3.2. Valor de la vida dels periodistes vs. civils • Belén Tierno destaca una qüestió ètica delicada: No es tracta de dir que la vida d’un periodista val més que la d’un civil. Però matar periodistes té una dimensió addicional: és un atac directe al dret col·lectiu a ser informats. • Sense periodistes a Gaza: - La magnitud del genocidi i l’extermini seria molt menys visible. - La sensibilització global i la pressió internacional serien molt més febles. 3.3. Xifres i comparacions històriques • Margarit assenyala que el nombre de periodistes morts a Gaza: Supera la suma de periodistes morts a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra del Vietnam. • Segons dades citades durant la tertúlia (Viquipèdia): - Ja s’arriba a 288 periodistes morts fins a finals d’octubre de 2025. • La intencionalitat dels atacs: - Es parla d’atacs on: • Es bombardeja un lloc amb periodistes. • S’ataca de nou quan els equips de rescat hi arriben. - Això evidencia una estratègia deliberada d’eliminar testimonis. 3.4. Guerra, convencions i barbàrie • Es critica la paradoxa de la Convenció de Ginebra: «Anem a matar-nos, però civilitzadament.» • Es denuncia que a Gaza es vulneren sistemàticament: - Hospitals - Zones civils - Periodistes clarament identificats amb casc press • Es qualifica el que passa a Gaza com un genocidi en tota regla, una «barbàrie» i un extermini. • David Burillo subratlla la gravetat moral: És horrorós que encara hi hagi partits aquí que defensin l’altre bàndol com si fos defensable. 3.5. Funció social del periodisme en conflictes • Sense periodistes, la humanitat no veuria imatges com: - La famosa fotografia de la nena vietnamita cremada amb napalm corrent nua. - Escenes de destrucció i víctimes civils a Gaza. • Aquestes imatges: - Humanitzen el conflicte. - Generen consciència global i mobilització social. • Per això, diu Margarit: «Per això els maten, per això ens maten als periodistes.» • Es reivindica que, en qualsevol negociació o acord internacional, s’hauria de garantir explícitament: - Protecció de periodistes en zones de guerra. - Respecte als símbols com el casc amb la paraula press. 3.6. Periodistes espanyols morts i el cas José Couso • Es recorda que 8 periodistes espanyols han mort en conflictes armats. • Es destaca especialment el cas de José Couso a l’Hotel Palestina (Bagdad): - Espai on, suposadament, només hi havia premsa. - L’atac es percep com premeditat contra la premsa. - Marca un punt d’inflexió en la percepció del risc deliberat als periodistes. 3.7. Atacs a periodistes en el context català • Es recorda que durant el procés català (especialment l’1 d’octubre de 2017): - Diversos periodistes van rebre porres i empentes tot i anar identificats com a premsa. - Es cremaven contenidors i es repetia el lema «por ellos», que també incloïa els periodistes en el pack de l’«enemich». • Això demostra que la vulneració de la llibertat de premsa no és només un problema llunyà, sinó també proper. 4. Fiscal general de l’Estat i poder judicial 4.1. Dimissió del fiscal general • Poc abans d’acabar el programa, es comenta la notícia: - El fiscal general de l’Estat presenta finalment la seva dimissió. - Informació avançada per RAC1. - El cap de setmana s’havia dit que no dimitiria, però tot indica que ha estat forçat. • Context: - L’Audiència Nacional dicta una sentència amb dos anys i mig d’inhabilitació. - Hi ha vots particulars de dos magistrats que no comparteixen la decisió. - Tornen a sortir noms coneguts com Marchena o Maza/Mela, vinculats també als judicis del procés. 4.2. Crítica estructural al poder judicial • Es remarca que: - Amb 50 anys de democràcia, el poder judicial continua fortament marcat per l’herència franquista. - Durant la Transició no es va tocar realment ni el poder judicial ni la Guàrdia Civil. • Es constata una «llibertat vigilada»: - Llibertat d’expressió i informació formals, però constantment qüestionades per decisions judicials. - El cas del fiscal general evidencia davant tot l’Estat el que a Catalunya ja es coneixia arran de l’1-O. • Es comenta en to irònic que Pedro Sánchez diu que busca successor: - Probable rebuig intern a ocupar un càrrec tan exposat. - L’actual tinent fiscal del Suprem, Mari Àngels Sánchez Conde, assumeix provisionalment les funcions. 5. Tancament de la tertúlia • Es recorda que l’espai és la tertúlia de periodistes de Ràdio Rubí amb: - Belén Tierno (presentadora) - Jordi Margarit - Xavi Ribas - David Burillo • Es fa menció a l’absència de l’Estela (en roda de premsa) i es preveu la seva participació la setmana següent. • El programa acaba amb una sensació clara de fil conductor: - Memòria democràtica (refugi, franquisme, educació) - Ús responsable de la tecnologia i transparència (IA) - Defensa radical del dret a la informació (Gaza, periodistes, poder judicial) L’eix de fons és la necessitat de més democràcia, més memòria i més transparència per enfortir drets i llibertats en el present.

  • #703 - Sanitat pública en crisi i Setmana de Residus - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    46'

    #703 - Sanitat pública en crisi i Setmana de Residus

    Context general del programa Rubí al dia, de 9 a 10h dedica aquesta franja a dos blocs principals: • Una entrevista extensa sobre la sanitat pública a Rubí i comarca amb José Luís Navarro, de la Coordinadora per la Salut Pública de Rubí. • Una segona entrevista sobre la Setmana Europea de Prevenció de Residus amb Eva Andreu, tècnica del Servei Educatiu de Residus de l'Ajuntament. Entre els dos blocs, s’emeten diverses falques promocionals de programes de RÀDIO RUBÍ. 1. Crisi de la sanitat pública a Rubí i al Vallès Occidental-Oest 1.1. Cadenes de llistes d’espera i efectes sobre la salut L’entrevista amb José Luís Navarro arrenca analitzant una notícia publicada a radiorubi.cat sobre les llistes d’espera sanitàries, amb dades oficials de la Generalitat: • Per veure el digestòleg cal esperar 424 dies (15 mesos). • Només 7 de 22 especialitats compleixen els terminis oficials. • Hi ha també retards molt greus en estudis del son i en traumatologia. Navarro subratlla que no existeix una sola llista d’espera, sinó una cadena consecutiva: • Llista per al metge de família. • Llista per a l’especialista. • Llista per a proves diagnòstiques. • Nova llista per tornar a l’especialista i obtenir diagnòstic i tractament. “No és que tinguis 80 o 90 dies, sinó que totes les llistes d’espera es van sumant en la mateixa persona.” Això provoca que: • Un problema que inicialment no era greu pot empitjorar molt quan el diagnòstic arriba després d’un any o més. • En casos límit, pot influir fins i tot en morts, encara que en el certificat mai hi consti “llista d’espera” com a causa. • En àrees com traumatologia, tot i que no són malalties de vida o mort, invaliden la vida diària durant mesos o anys (per exemple, una lesió de genoll sense operar). 1.2. Qualitat de vida i reclamacions ciutadanes La Coordinadora per la Salut Pública de Rubí recull reclamacions de veïns: • Molts casos de traumatologia, petites intervencions i rehabilitació. • Retards llargs en sessions de rehabilitació (per ex., mesos per començar només 1–2 sessions setmanals). Navarro remarca que la salut no és només estar viu: • Cal mirar “temps de vida i qualitat amb què vius”. • Moltes d’aquestes patologies no són molt greus, però inhabiliten totalment per a una vida normal. Exemples concrets: • Un rehabilitador de vacances no és substituït; les sessions passen a ser grupals amb una sola persona que gairebé no pot supervisar. • La persona rep un full amb exercicis i “espavila’t”: no hi ha seguiment de si els fa bé. 1.3. Baixes sense substitució i col·lapse dels serveis Un altre punt crític és la manca de substitucions de personal mèdic: • Segons Navarro, “no es cobreix cap baixa” de metges de família ni d’especialistes. • Ho il·lustra amb el cas del CESMIC (salut mental infantil i juvenil): - Hi havia 7 psicòlegs i 3 psiquiatres, però a l’estiu 4 estaven de baixa. - No es va substituir ningú, generant un “tapon terrible”. - D’aquí neix una plataforma de famílies afectades. Encara més greu en el cas de baixes previsibles (permís de maternitat o paternitat): • Tot i ser planificables amb mesos d’antelació, tampoc es cobreixen. • Navarro critica que el CatSalut ni tan sols contempli la figura d’un metge substitut “estructural”. 1.4. Dades oficials, estancament i manca de resposta política Les dades que han analitzat provenen de la Conselleria de Salut: • Subratllen que són dades oficials, accessibles a tothom a la web de la Generalitat. • No són estudis independents ni enquestes, sinó estadístiques internes del Departament. Navarro destaca: • La pròpia consellera reconeix que les llistes estan “estabilitzades”, és a dir, no milloren amb els anys. • L’argument de la consellera sobre l’envelliment de la població s’interpreta com una mena d’acceptació que “això empitjorarà” any rere any. “No ens diuen: posarem una solució. Ens diuen que empitjorarà.” Pel que fa als pressupostos no aprovats: • Navarro admet que influeixen, però insisteix que l’Administració té mecanismes per fer partides extraordinàries per a temes prioritaris. • Considera que els grups parlamentaris no són plenament conscients de la gravetat real de la situació. 1.5. Sanitat concertada, privatització i doble porta A partir de l’anàlisi de l’article i de la comparativa entre Mútua de Terrassa i CST, Navarro assenyala problemes estructurals de la sanitat concertada: • Una mateixa especialitat pot no ser un problema a Mútua i sí ser-ho greu a CST. • Depenent de quin CAP et toqui (Borja, Mútua, etc.), tens llistes d’espera completament diferents per al mateix servei. Això es vincula amb la privatització de la sanitat i el fenomen de la doble activitat dels metges: • Metges que treballen al matí a la sanitat pública i a la tarda a la privada (sovint al mateix centre o amb els mateixos recursos). • Missatge implícit al pacient: - Per la Seguretat Social: esperaràs un any. - Si vas per la via privada (el mateix metge, el mateix quiròfan, però a la tarda): tres mesos. “D’alguna forma, tot això què fa? Empènyer la gent a la sanitat privada.” Navarro assenyala que: • Quan una persona està molt malament, les consideracions ètiques sobre pública vs privada passen a segon terme: el que importa és la salut pròpia. • Això provoca un canvi de paradigma: abans es veia la privada com un tema d’“hostaleria” i confort; ara molta gent assumeix que “si vols una altra cosa, has d’anar a la privada”. També critica la trampa dels assegurances privats: • No accepten persones d’una certa edat o els exclouen les malalties prèvies. • Moltes prestacions queden fora de la cobertura. • En casos greus (UCI, estades llargues), els costos són impagables si s’haguessin d’assumir de la butxaca. Conclusió: per Navarro, la sanitat no pot ser un negoci, perquè en molts moments de la vida és estructuralment deficitària i només es pot garantir amb un sistema públic fort. 1.6. Mobilització ciutadana: conferència, manifest, manifestació La Coordinadora per la Salut Pública de Rubí prepara diverses accions col·lectives: • Conferència a la Biblioteca Mestre Martí Tauler (probablement a principis de gener): - Explicar amb detall la situació de la sanitat a Rubí. - Revisar l’estat dels projectes iniciats (com el Centre d’Alta Resolució, ampliacions, etc.). - Exposar problemes i possibles solucions. - Objectiu central: conscienciar tots els grups polítics i la ciutadania que la sanitat ha de ser una prioritat absoluta. • Manifestació al febrer: - Volen que sigui una mobilització ciutadana important a Rubí. - Estan redactant un manifest explicant la situació i els motius de la protesta. • Coordinació amb altres municipis del Vallès Occidental-Oest (Terrassa, Sant Cugat, Castellbisbal, etc.): - Ja han assistit a una assemblea a Terrassa. - Proposta: fer una mobilització conjunta el mateix dia i a la mateixa hora a les portes dels CAPs de cada municipi. - El problema general (llistes d’espera, manca de personal, model de concertació) és compartit, encara que cada ciutat tingui casos concrets diferents. Navarro resumeix la “bona notícia” així: “La bona notícia és que ens estem movent i que cada vegada hi ha més gent que intenta posar remei a aquesta situació.” 1.7. Percepció social, edat i consciència col·lectiva Sobre la participació a les manifestacions i la consciència ciutadana: • Reconeix que hi hauria d’haver més implicació. • Observa que la major part de gent mobilitzada és de més edat perquè: - Fan ús de la sanitat de forma contínua i permanent. - Són més conscients de la dependència del sistema públic. En canvi, els joves: • Sovint poden passar anys sense anar al metge, i tenen poca percepció del risc. • Apareix un discurs pessimista: “no tindrem pensió”, “no tindrem sanitat”, però sense un pla alternatiu real (estalvi sistemàtic, assegurança sòlida, etc.). Navarro insisteix que la gent jove hauria de mirar al seu voltant: • Veure què passa amb pares i avis. • Entendre que la necessitat arribarà també per a ells. El camí fins a la manifestació, diu, servirà per explicar a tothom com els afecta la situació actual, avui o d’aquí a 20–30 anys. 2. Setmana Europea de Prevenció de Residus a Rubí 2.1. Objectius i enfocament de la campanya A partir del minut 2049, el programa canvia de bloc i entrevista Eva Andreu, tècnica del Servei Educatiu de Residus, sobre la Setmana Europea de Prevenció de Residus: • Rubí forma part d’aquesta campanya des de fa 18 anys, des de la prova pilot europea. • L’objectiu és fomentar la prevenció, reparació i reutilització de béns i materials, molt més enllà del simple reciclatge. Canvi de mirada que es vol transmetre: • Passar de la lògica “utilitzar i llençar” a: - Primer: preguntar-se si realment cal comprar o tenir allò. - Després: donar segones i terceres vides als objectes. Segons Andreu, Rubí és una ciutat especialment sensible en aquest àmbit, amb moltes entitats i ciutadania que s’hi sumen cada any. 2.2. Tema europeu de l’any: residus d’aparells elèctrics i electrònics L’edició d’enguany està dedicada als Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE): • Cada vegada hi ha més electrònica a casa i amb vida útil més curta. • S’ha perdut l’hàbit de reparar i es tendeix a substituir directament. Rubí aprofita aquest marc per promocionar especialment un servei municipal: el Dimecres Manetes. 2.3. El servei “Dimecres Manetes”: reparació col·laborativa El Dimecres Manetes és un servei setmanal de reparació d’aparells amb suport tècnic: • Hi ha un “manetes” (tècnic) que ajuda els ciutadans a reparar ells mateixos els seus aparells. • El servei té un 75% d’èxit: tres de cada quatre aparells que hi arriben surten funcionant. • El públic és molt divers: gent gran, jove, homes i dones. Exemples típics d’aparells que es porten: • Cafeteres, sobretot de càpsules, que es fan malbé molt sovint (i són molt majoritàries a les llars). • Secadors de cabells, especialment per l’hàbit d’enrotllar el cable al mànec, que acaba trencant el cablejat. Moltes reparacions són senzilles: • Tornar a connectar un cable intern. • Canviar una bateria o un fusible. • El tècnic indica fins i tot a quina botiga es pot comprar la peça necessària. Durant la Setmana Europea, el Dimecres Manetes té una activitat especial: “Si ho repares, t’ho quedes”: • L’Ajuntament recupera aparells espatllats (RaeE) i els posa a disposició dels participants. • Qui els aconsegueixi reparar amb el suport del manetes, se’ls emporta a casa, evitant que acabin a la deixalleria. 2.4. Activitats programades durant la setmana La setmana s’allarga fins al dia 30 i inclou diverses activitats: 2.4.1. Inici: tallers i visita al Centre de Tractament de Residus Ja han tingut lloc: • Un taller de compostatge. • Una visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès, on arriben: - Els residus del contenidor de resta de Rubí. - I d’altres municipis (Terrassa, Sabadell, etc.). Aquesta visita impacta molt als participants: • Permet visualitzar la quantitat enorme de residus que es generen. • Serveix de punt de partida per entendre la importància de prevenir, no només reciclar. Una nova visita està prevista per al 17 de gener. 2.4.2. Tallers pràctics: sabó, tèxtil i Nadal Altres activitats destacades: • Taller de sabó (avui): - Tallers plens; indicador d’alta demanda. - Exemple de reutilització de greixos i reducció de residus. • Taller de tèxtil i parament de taula de Nadal: - Es treballa amb teles que ja tenim a casa (cortines, llençols, etc.). - S’ensenyen tècniques per convertir-les en elements decoratius de taula nadalenca. - Objectiu: reduir els residus tèxtils, un flux en fort creixement i molt problemàtic. - Se celebra dijous a les 18 h a l’escola d’adults. Inscripcions: • Es poden fer a través de l’agenda municipal. • O bé mitjançant la pàgina específica: rubi.cat/SEPR (Setmana Europea de la Prevenció de Residus), on es pot consultar tota la programació i inscriure’s amb un clic. La mesura de l’èxit de les activitats es fa amb: • Nombre d’inscrits i llistes plenes. • Qüestionaris de valoració que emplenen les persones participants. Segons Andreu, els tallers tenen valoracions molt positives, també gràcies a la qualitat dels talleristes. 2.4.3. Gran esdeveniment final: Refira La gran activitat de la setmana és el dissabte 29, de 10.30 h a 14 h, a la Plaça del Doctor Guardiet (i voltants del tren de Màxim Fornés): • Es tracta de la Refira, un gran mercat de segona mà. • Hi participen: - Vuit escoles del municipi. - Quatre entitats que munten les seves pròpies parades. • Hi haurà: - Paradetes de segona mà. - Inflables. - Tallers sobre reducció del consum, especialment de tèxtil. Andreu el defineix com una “gran festa” de la reutilització i la prevenció de residus. 2.5. Dispositius permanents de prevenció de residus a Rubí Més enllà de la Setmana Europea, a Rubí hi ha diversos serveis estables que reforcen aquesta cultura: • Dimecres Manetes a l’Ateneu Municipal: - Tots els dimecres (servei setmanal i continuat de reparació d’aparells). • Trucalleria: - Surt cada dissabte (excepte a l’agost) al carrer. - Permet intercanviar objectes que ja no necessitem per altres que ens puguin ser útils. • Espai de reutilització a la deixalleria de Cova Solera: - Una mena de zona de donacions. - Les coses que s’hi deixen es deriven sovint a la trucalleria, perquè puguin continuar circulant. • Campanya de joguines reutilitzades per Nadal: - Recullen joguines en bon estat que encara poden “donar molt de joc”. - Les fan arribar, a través d’entitats com Càritas i ASAV, a famílies que les necessiten. 2.6. Consum responsable i comerç local Rubí també treballa el vessant del consum responsable durant tot l’any: • Dins la web municipal hi ha un apartat específic de consum responsable. • Allà s’hi recullen comerços de Rubí que ofereixen: - Serveis de reparació. - Productes de segona mà. - Opcions d’intercanvi. - Productes ecològics i amb menor impacte ambiental. Aquests establiments es promocionen mitjançant: • El Facebook i les xarxes municipals. • Campanyes com la Setmana Bio, on destaquen els productes ecològics i locals. 3. Falques i autopromoció de RÀDIO RUBÍ Entre les dues entrevistes s’emeten diverses falques de promoció de programes de RÀDIO RUBÍ i de la Xarxa de Comunicació Local: • Inspira’t: programa per descobrir projectes i històries inspiradores. • Les Gildes: tertúlia jove quinzenal de dilluns al migdia. • Long Play: espai musical de selecció “gurmet”. • Rock and Classics: programa de dilluns tarda sobre història del rock. • Programa de música en català (actualitat musical de casa nostra, amb agenda, notícies i entrevistes). • Notícies en xarxa: butlletins informatius de proximitat a primera hora del matí. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a emissora local amb una programació cultural i informativa variada. 4. Idees clau del podcast 4.1. Sobre sanitat pública • Les llistes d’espera són una cadena de retards que es van sumant i poden allargar un procés diagnòstic més d’un any. • La conseqüència directa és l’empitjorament de les malalties i la pèrdua de qualitat de vida. • Hi ha una manca estructural de personal i no-substitució de baixes, fins i tot de les previsibles. • El model de sanitat concertada genera desigualtats d’accés segons el proveïdor (Mútua, CST, etc.). • La combinació de sanitat pública i privada amb els mateixos professionals i instal·lacions empeny la ciutadania cap a la sanitat privada. • La resposta de la Coordinadora és organitzar mobilitzacions, amb una conferència a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i una manifestació al febrer, coordinada amb altres municipis del Vallès Occidental-Oest. 4.2. Sobre la prevenció de residus • Rubí té un llarg recorregut (18 anys) participant a la Setmana Europea de Prevenció de Residus. • L’edició actual se centra en els residus electrònics, i Rubí ho aprofita per reforçar el Dimecres Manetes. • Hi ha una bona resposta ciutadana als tallers (places plenes i bones valoracions). • El Refira i la trucalleria consoliden una cultura de segona mà i intercanvi al municipi. • El web de consum responsable i la identificació de comerços de reparació, segona mà i producte ecològic connecten la prevenció de residus amb el teixit comercial local. 5. Glossari de persones i llocs destacats • José Luís Navarro – Portaveu de la Coordinadora per la Salut Pública de Rubí entrevistat sobre la crisi sanitària. • Biblioteca Mestre Martí Tauler – Espai previst per a la conferència sobre sanitat pública. • Eva Andreu – Tècnica del Servei Educatiu de Residus entrevistada sobre la Setmana Europea de Prevenció de Residus. • Plaça del Doctor Guardiet – Plaça cèntrica on tindrà lloc el Refira, el mercat de segona mà i activitats de la setmana. • Cova Solera – Deixalleria municipal amb espai de reutilització. • Ateneu Municipal – Espai on es fa el servei Dimecres Manetes. Aquests elements situen la conversa en el context urbà i institucional de Rubí, tot connectant sanitat pública, medi ambient i participació ciutadana.

  • Infopodcast 24 novembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    2'

    Infopodcast 24 novembre 2025

    Avui parlem de la inauguració del refugi antiaeri de l'Escardívol, d'una sessió de la Trocalleria a Can FAtjó i d'una tarda de jocs i xocolatada al barri de Les Torres.

  • Campo Atrás del 23/11/2025 - episode art
    Campo Atrás
    1h 28min

    Campo Atrás del 23/11/2025

    Programa de bàsquet amb entrevistes setmanals a celebritats d'aquest esport. Resums setmanals d'ACB, Eurolliga, LEB ORO i lliga femenina. Un programa de bàsquet diferent perquè ens agrada jugar a la pintura i no fer zona.