Xprimnta
1h
Xprimnta del 28/11/2025
El programa de Ràdio Rubí que tracta la música alternativa des d'un punt experimental. Presentat per Adrián Eguizabal.
Tots els episodis · 2025
2341 episodis disponibles
Filtra per programa
episodis
217-240 de 2341
Rubisound59'#292 - Rubisound del 28/11/2025
Seguim totes les novetats de l'escena musical de la ciutat, fem entrevistes amb cantants i grups i us oferim actuacions. Robert Fernández.
Notícies Vespre15'#1070 - Notícies Vespre del 28/11/2025
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
ActualiCat55'#414 - ActualiCat del 28/11/2025
Actualitat musical, entrevistes i agenda de concerts de grups i intèrprets en llengua catalana. Presentat per Joan Manuel Fernández. Cada divendres a les 18 h
Entrevistes Rubí al dia19'#2069 - Diversitat funcional, síndrome d’Ehlers-Danlos i teràpia creativa
Resum del contingut Context i activitat solidària Es parla del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre) i de les activitats prèvies que es fan a Rubí. L’acte central tindrà lloc diumenge 30 de novembre, de 10 a 14 h, a la plaça de la Nova Estació. Hi haurà una parada solidària impulsada per l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional i el grup de dones Círculo Libre. Les dones del grup han elaborat articles nadalencs artesanals per recaudar fons per una malaltia minoritària, la síndrome d’Ehlers-Danlos. "És donar visibilitat que les persones amb diversitat podem fer coses i podem aconseguir fites." Què és la síndrome d’Ehlers-Danlos? L’Anna Mosset explica que és una malaltia genètica minoritària relacionada amb un col·lagen defectuós. No es resol amb suplements: "És una malaltia de l'ADN, contra l'ADN no pots lluitar, és el que tens i punto." El col·lagen afecta tot el cos: Articulacions i ossos Òrgans interns Sistema nerviós La simptomatologia és molt diversa i variable entre persones, fins i tot dins la mateixa família. El símbol de la malaltia és una cebra, perquè no n’hi ha dues d’iguals, com passa amb la simptomatologia de cada pacient. Dificultat del diagnòstic És una malaltia difícil de diagnosticar perquè: No hi ha una prova clara per a tots els subtipus. En el cas de la hiperlaxitud, encara no s’ha identificat el gen responsable. L’Anna relata que de petita era considerada simplement la "nena torpe" i que amb els anys s’hi van sumar moltes operacions i símptomes diversos. Sovint es banalitzen o psicologitzen els símptomes: "És psicològic, psicològic…" Primer li van voler posar l’etiqueta de fibromiàlgia com a diagnòstic ràpid: "No em fiques ja l'etiqueta perquè no és això. Això és per acabar ràpid." El diagnòstic correcte arriba gràcies a un estudi genètic i a una bona història de vida clínica feta per un genetista: Li pregunten des del naixement fins al present. A partir de tots els fets i símptomes acumulats, conclouen que es tracta d’un Ehlers-Danlos. La psicòloga Maria Clemente destaca la manca de temps a consulta (visites de 10 minuts) i la necessitat d’anar més enllà de la simptomatologia immediata. Resistir-se a un diagnòstic fàcil L’Anna explica la seva resistència a acceptar un diagnòstic de fibromiàlgia perquè sentia que hi havia “alguna cosa més”. La Maria subratlla la importància de: La intuïció del pacient. La persistència en la recerca d’un diagnòstic correcte. Es comenta que la fibromiàlgia sovint apareix com a diagnòstic quan ja s’han descartat altres causes, però que això no sempre reflecteix la realitat del cas. Impacte vital i actitud davant la malaltia L’Anna arriba a deixar de caminar i passa una etapa de tancament a casa. El canvi arriba quan decideix sortir en cadira de rodes per poder anar a un concert a Rubí: "Jo no volia cadira de rodes, però... vaig dir, pues cadira de rodes. I m'ho vaig passar xupi." Ara utilitza una cadira de rodes motoritzada i manté una actitud valenta i molt activa: Prova activitats tot i el risc d’espasticitat o de passar-ho malament després. Prioritza el viure experiències i sortir de casa. "Jo vull atrevir-me a tot. A tot. I quan dic a tot, a tot." La Maria destaca el seu sentit de l’humor, la seva energia i la seva rebeldia com a grans eines d’afrontament: "És una tia que és molt canyera... té un gran sentit de l'humor... t'ajuda a superar tots els obstacles." L’Anna també comenta com procura que la gent la miri a la cara i recordi el seu somriure: "Intento sempre portar un somriure perquè és el que crida l'atenció." El grup Círculo Libre i la teràpia a través de la creativitat El grup de dones Círculo Libre és format per dones amb diversitat funcional. Han decidit fer una acció solidària “cap enfora” per: Recaudar fons per la investigació de la síndrome d’Ehlers-Danlos. Donar visibilitat a les capacitats de les persones amb diversitat. Activitat central: manualitats i creació d’objectes nadalencs: S’hi han adaptat les tasques a les diferents diversitats del grup. Han participat totes, també una persona invident (amb plantilles, retall, etc.). "Jo no volia que ningú es quedés excloïda. He intentat adaptar-ho una mica a totes." Beneficis emocionals i socials: Sentir-se útil i creativa. Veure un resultat final bonic que té un impacte solidari real. Cohesió de grup i creació de vincles més enllà de les sessions terapèutiques formals. La Maria ho defineix com una activitat molt terapèutica: És art-teràpia i teràpia ocupacional alhora. Permet parlar d’altres temes vitals (dol, emocions, vida quotidiana) de manera espontània. "L'art és una teràpia bestial... les vies terapèutiques són infinites." Exemple de canvi emocional dins el grup L’Anna explica el cas d’una companya en procés de dol per la mort de la mare: El seu fill li deia sovint que sempre estava enfadada. Amb el temps i les activitats del grup, aquest comentari deixa de repetir-se. Això serveix per prendre consciència que hi ha hagut una evolució emocional positiva: "A vegades ens han de dir les coses per també donar-nos compte, no? De dir, estàs evolucionant." Teràpia, cos i mindfulness La Maria qüestiona una visió massa cognitiva i verbal de la teràpia. Posa l’exemple d’un exercici corporal amb massatge als braços en grup: Primera ronda: parlant i distrets, no connecten amb el cos. Segona ronda: amb respiració conscient, música suau i llums tancades, noten més sensacions i relaxació. "I això no els he tingut d'explicar què és el mindfulness. Poses el cos i ho fas." Idees clau: La teràpia pot ser corporal, artística, creativa, no només parlar. La creativitat i l’art tenen un gran poder terapèutic i d’empoderament. Inspirar altres persones amb diversitat funcional Encara que l’Anna no hagi trobat directament altres persones amb Ehlers-Danlos a Rubí, sap que inspirar des de l’exemple té efecte: És l’única del grup que ve en cadira de rodes. Les altres dones la veuen com a referent de força i superació: "Si l'Anna pot, per què no haig de poder jo?" A la parada solidària també hi haurà una representant de l’associació de la malaltia, per informar i orientar persones que sospitin que poden tenir símptomes compatibles. Es reivindica la visibilitat de les malalties minoritàries, sovint desconegudes i infradiagnosticades. Debat: discapacitat o diversitat funcional? Al final, la conversa aborda la nomenclatura del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i el terme diversitat funcional. Explicació de la Maria: Diversitat funcional subratlla que es funciona de manera diferent (mobilitat, audició, visió...). S’intenta evitar l’estigma de “menys capacitat” que porta la paraula discapacitat. Però és un terme controvertit, també dins del col·lectiu: Dir només “diversitat” pot fer pensar que no hi ha dificultats reals, només diferències. Això podria tenir implicacions polítiques i legals en l’accés a ajudes, recursos i drets. "Hi ha gent que defensa més el terme discapacitat i hi ha gent que defensa més el terme de diversitat funcional." Consens final implícit: Més enllà del terme, el que importa és donar visibilitat, reconeixement i suport a les persones amb aquestes realitats, mostrant que es poden fer moltes coses i viure amb dignitat i somriure. Missatge final Es convida la ciutadania a: Apropar-se a la plaça de la Nova Estació el diumenge al matí. Comprar els articles solidaris elaborats pel grup de dones Círculo Libre. Informar-se sobre la síndrome d’Ehlers-Danlos i sobre la diversitat funcional. "En tot cas és donar visibilitat i donar a conèixer aquestes malalties i que es poden fer moltes coses i amb un somriure."
Notícies Migdia29'#274 - Ple municipal, habitatge i Black Friday a Rubí
Resum general del programa Aquest informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ se centra sobretot en el ple municipal de novembre, amb especial atenció a: La cessió del local del passeig Francesc Macià per ubicar-hi la nova Oficina d'Afers Socials i Famílies. El debat sobre habitatge i especulació immobiliària. L’anunci de les obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. Nous reglaments municipals (recàrrega de vehicles elèctrics) i diverses mocions sobre mobilitat i serveis. A més, el programa tracta: La posada en marxa del Consell Consultiu de Ciutadania del CAP Anton de Borja. El posicionament del comerç local davant el Black Friday. La previsió meteorològica del cap de setmana. L’agenda d’activitats culturals i lúdiques del cap de setmana a Rubí (encesa de llums de Nadal, festival Rubisound, Fòrum Educatiu, teatre, etc.). 1. Obertura i sumari informatiu Context inicial del programa (0–30 s) • Presentació del butlletí de divendres 28 de novembre. Avanç de continguts principals (30–97 s) • Es destaca que el programa se centrarà en: - El ple municipal de novembre, de gairebé 4 hores de durada, amb moltes mocions i participació de tots els grups excepte Vox. - L’acord unànime per cedir l’antiga oficina de la Caixa del passeig Francesc Macià al Departament de Drets Socials i Inclusió per ubicar-hi la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies de Rubí. - L’anunci de l’alcaldessa Ana Maria Martínez sobre la data d’inici de les obres de pacificació del tram central de l’Avinguda de l’Estatut (gener, amb una durada prevista de 18 mesos, fins a mitjans de 2027, coincidint amb les municipals). - Detalls de l’adjudicació de les obres a l’empresa Rogassa per 4,3 milions (per sota del pressupost inicial de 5,5 milions). - La posada en marxa del Consell Consultiu de Ciutadania del CAP Anton de Borja. - L’impacte del Black Friday sobre el comerç local. - La previsió del temps pel cap de setmana. 2. Previsió meteorològica del cap de setmana Evolució del temps (213–281 s) • Intervenció de Luis Mi Pérez (La Xarxa): - Divendres tranquil, amb alguns núvols alts i prims formats pel vent del nord al Pirineu (núvols de vent), sense precipitacions. - Tarda amb més clarianes i temperatures una mica més altes que dijous. - Tramuntana i mestral en clar retrocés. Cap de setmana (251–281 s) • Dissabte: - Temps molt similar a divendres, estable i calmat. • Diumenge: - Més núvols, ambient més fresc. - Possibilitat d’algunes pluges febles sobretot a Lleida i Tarragona, i puntualment a Barcelona, amb poca quantitat d’aigua. 3. Ple municipal: nova Oficina d’Afers Socials i reordenació d’equipaments Cessió del local del passeig Francesc Macià (281–341 s) • El ple aprova per unanimitat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de la Caixa del passeig Francesc Macià al Departament de Drets Socials i Inclusió. • Objectiu: acollir la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies a Rubí perquè els veïns no s’hagin de desplaçar a altres municipis per fer tràmits com: - Ajudes per a famílies monoparentals. - Pensions no contributives. - Reconeixement de graus de dependència o discapacitat. - Ajudes a entitats sense ànim de lucre, entre d’altres. • Mari Carmen Alarcón, regidora de Drets Socials, destaca: - Es calcula que en municipis de mida similar es reben unes 12.000 visites anuals. - La nova oficina permetrà fer tràmits de competència de la Generalitat sense sortir de Rubí. Debat polític sobre l’emplaçament i model de ciutat (341–407 s) • Tot i el suport unànime, alguns grups critiquen la ubicació del servei. • Juan José Giner (Partit Popular): - Defensa que el local, situat al mig de l’eix comercial, era especialment adequat per a projectes d’emprenedoria juvenil o activitat econòmica. - Considera que el govern no té clar el model de ciutat comercial ni el pla comercial. “Este local era especialmente adecuado para proyectos que podían tener un impacto distinto, como emprendimiento para gente joven… Ahí se refleja que el modelo de ciudad comercial y el plan comercial no lo tienen claro.” Trasllat del projecte d’innovació a la Torre Salduba (385–437 s) • L’oposició destapa el futur del FabLab (projecte d’innovació empresarial que s’havia previst al local de la Caixa): - El govern el traslladaria a la Torre Salduba, equipament municipal que es rebatejaria com a Rubí Innova. • Marina Dolset (AUP) recorda que, segons el Pla d’Equipaments 2022, a la Torre Salduba hi havien d’anar: - Una escola-taller. - Una ampliació del Rubí Forma per acollir PFI, PTT i formacions similars. • L’AUP critica que es pugui cancel·lar aquesta demanda formativa per ubicar-hi un projecte d’innovació que consideren poc clar i que no comparteixen. Crítiques per la compra d’edificis i manca de projectes definits (437–542 s) • Es vincula el debat amb altres compres d’immobles municipals: L’Ajuntament va adquirir, al mateix període que el local de la Caixa, la fàbrica Superson del Castell per 1,5 milions d’euros per convertir-la en un nou equipament juvenil. Sis anys després, aquesta promesa no s’ha complert i l’edifici continua pendent d’una reforma estructural molt costosa. • Toni Garcia (Veïns per Rubí (VR)) acusa de mala gestió econòmica: - Apunta que a l’expedient de compra de la Superson es preveien 6–7 milions en rehabilitació, que ara podrien ser 8–9 milions per l’augment de costos (postpandèmia, guerra d’Ucraïna). • Montse Soler (Esquerra Republicana) amplia la crítica al patrimoni històric: - Reclama que, si es poden comprar naus com la de Superson o locals sense projecte clar, també s’hauria de prioritzar la compra i preservació d’edificis històrics. - Cita explícitament Vapor Nou i Can Llonc com a exemples d’immobles que es deterioren. - Demana projectes reals per als edificis ja de titularitat municipal, com la mateixa Torre Salduba. “Per què no podem fer-ho amb edificis històrics que tenim a la ciutat i que s’estan deteriorant i seria una llàstima perdre’ls? Vapor Nou, Can Llong… Demanem al govern que tingui en compte els edificis històrics i comenci a plantejar algun projecte real.” 4. Regulació de la xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics Nou reglament i motius (542–613 s) • El ple aprova inicialment el reglament d’ús de la xarxa pública d’estacionament de recàrrega de vehicles elèctrics i híbrids endollables. - Úniques abstencions: Vox i Partit Popular. • El reglament permetrà: - Fixar un preu públic per la recàrrega. - Sancionar conductes incíviques, com: - No respectar el temps màxim de recàrrega. - Fer servir els punts com a zona d’aparcament permanent. • Dades de la xarxa actual: - Primer punt instal·lat el 2018 a la fotolinera al costat de Rubí Forma. - Actualment: 8 punts de recàrrega i 15 places. Canvi de paradigma segons el govern (613–629 s) • El regidor de Transició Ecològica, Andrés Medrano, defensa que: - S’ha acabat la fase de promocionar la mobilitat elèctrica amb recursos públics gratuïts. - Ara cal aplicar criteris de justícia i equitat en l’ús del recurs públic. - Els principals beneficiaris no són persones especialment vulnerables, sinó propietaris de vehicles privats que utilitzen un servei finançat per tots. “El que hem de començar és a aplicar un criteri de justícia, perquè els beneficiaris d’aquestes instal·lacions no són persones especialment vulnerables… Un recurs públic s’ha de posar al servei de qui toca.” 5. Obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut Adjudicació i calendari (647–686 s) • Confirmació en ple de l’inici de les obres de pacificació del tram central de l’Avinguda de l’Estatut al gener. • Característiques del contracte: - Empresa adjudicatària: Rogassa. - Import: 4,3 milions d’euros, per sota dels 5,5 milions de pressupost base. - Termini d’execució: 18 mesos. - Data estimada de finalització: mitjans de 2027, coincidint amb les eleccions municipals (maig 2027). • Rogassa ja havia actuat a Rubí en: - Reforma de la Bòbila Saltó. - Remodelació de la plaça Josep Tarradellas (zona nord). - Té experiència en reurbanitzacions a Barcelona, Castelldefels, autopistes i grans equipaments com el Port de Barcelona o el Circuit de Catalunya. Contingut del projecte urbanístic (709–737 s) • Aquesta és la primera fase de pacificació, entre: - carrer Galícia – carrer Basses – plaça Agricultura. • Objectius principals: - Convertir l’actual carretera en una via urbana com a eix cívic. - Potenciar la mobilitat a peu i en transport sostenible. • Principals actuacions: - Creació d’un nou carril bici. - Reducció a un únic carril per sentit per als cotxes. - Plantació d’uns 150 arbres nous. - Renovació de la imatge urbana per fer-la més amable i integrada amb l’entrada del parc de Can Oriol. • Fases futures previstes: - Del carrer Galícia fins a la rotonda del McDonald’s. - De la plaça Agricultura fins a la frontera amb Sant Cugat del Vallès. 6. Moció per limitar l’ús especulatiu de l’habitatge Aprovació i consens de fons (756–781 s) • El ple aprova una moció sobre limitació de l’ús especulatiu de l’habitatge amb: - Vots a favor: PSC, En Comú Podem, Esquerra Republicana, AUP. - Abstencions: Vox, Veïns per Rubí, Partit Popular. • La moció és fruit d’un acord entre la UB (AUP) i En Comú Podem, després de diversos dies de negociació i esmenes transaccionals. • Pràcticament tots els grups (excepte Vox, que no intervé) coincideixen que l’accés a l’habitatge és un dels grans problemes de Rubí. Arguments del govern i de l’AUP (781–892 s) • Jordi Arnaiz (En Comú Podem, regidor d’Habitatge): - Defensa que l’habitatge és un dret bàsic recollit a la Constitució i no pot ser una mercaderia especulativa. - Recorda que la propietat té una funció social. - Subratlla que la manca d’habitatge assequible afecta la cohesió social, la continuïtat de les famílies a la ciutat i, especialment, als infants, obligant a desplaçar-se a altres municipis. “La propietat no és absoluta, té una funció social, i els habitatges ho tenen principalment. No tenir un habitatge on dormir, on viure, és un problema de cohesió social.” • Marina Dolset (UB / AUP): - Subratlla que no es tracta només de prohibir l’especulació, sinó també d’ampliar el parc d’habitatge públic. - Recorda que existeixen eines legals a escala municipal, com l’ampliació del dret de tanteig i retracte a més supòsits, seguint l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona. - Aporta una dada preocupant: en portals com Fotocasa a Rubí, d’uns 800 pisos en venda, prop del 10% (uns 80) s’anuncien com a productes per a inversors, clarament orientats a l’especulació. Dubtes jurídics i aposta pel mercat segons Veïns i PP (905–1001 s) • Toni Garcia (Veïns per Rubí): - Tot i compartir part del diagnòstic, expressa dubtes jurídics sobre si les mesures es poden aplicar sense una llei catalana o estatal que les empari i garanteixi seguretat jurídica a l’Ajuntament. - Per això el seu grup opta per abstenir-se. • Juan José Giner (Partit Popular): - Sosté que la solució passa per construir molta més habitatge, especialment de protecció oficial. - Assegura que només el 2% dels pisos són de protecció oficial i que cal augmentar-ne dràsticament l’oferta. - Es mostra contrari a limitar o controlar el mercat immobiliari i defensa generar alternatives d’oferta. - Posa la Comunitat de Madrid com a exemple de territori amb més construcció gràcies a la llibertat econòmica i la seguretat jurídica. “Allí donde se confía en la libertad económica y en la seguridad jurídica hay más construcción de vivienda. Allí donde se predica intervención y control, falta de vivienda.” Posició d’Esquerra i del PSC (1001–1081 s) • Robert Massalis (Esquerra Republicana): - Defineix la situació com una emergència social. - Remarca que moltes famílies destinen més del 50% dels ingressos a pagar l’habitatge. - Rebutja la idea que construir més pisos automàticament abaixi els preus: - Recorda l’experiència de la bombolla immobiliària 2006–2007, quan l’Estat espanyol va construir més que Anglaterra, França i Itàlia juntes, sense abaratir realment l’accés. “La construcció desaforada de pisos no farà que baixin els preus… Els pisos van baixar? No. La gent va poder accedir-hi? Tampoc.” • Rafa Gueto (PSC): - Reivindica les mesures d’impuls a l’habitatge del govern català liderat per Salvador Illa, com: - La cessió de solars municipals per construir habitatge protegit (Rubí n’ha cedit 8). - L’objectiu de 50.000 nous habitatges fins al 2030. - A nivell local, subratlla que el futur POUM serà una eina clau per corregir desequilibris urbanístics i d’habitatge. “El POUM serà una eina essencial. Si diem que l’habitatge ha de ser un eix principal, hem de ser valents en la proposta que s’està presentant.” 7. Altres mocions del ple municipal Mocions d’Esquerra Republicana (1109–1124 s) • S’aproven dues mocions d’Esquerra, gràcies a l’abstenció de l’equip de govern: - Compromís per garantir el menjador escolar i les activitats extraescolars. - Millorar la mobilitat accessible i inclusiva a tota la ciutat. Mobilitat i pacificació via comarcal 1413 (1124–1151 s) • AUP presenta una moció sobre mesures urgents per avançar en la pacificació de la comarcal 1413. - S’aprova amb el suport d’Esquerra i l’abstenció de la resta de grups. Moció del Partit Popular (1151–1162 s) • L’única moció debatuda del Partit Popular de Rubí no prospera malgrat el suport de la UB, Veïns per Rubí i Vox. - PSC i En Comú Podem hi voten en contra. - Esquerra s’absté. 8. Consell Consultiu de Ciutadania del CAP Anton de Borja Objectius i funcionament (118–135 s i 1162–1317 s) • Es recorda que el primer Consell Consultiu de Ciutadania de l’Atenció Primària de Catalunya ja és una realitat i es fa a Rubí, al CAP Anton de Borja. • Primera prioritat triada pel Consell: millorar la comunicació entre el centre i la ciutadania. - Es considera que la gent necessita més i millor informació. “Ens centrarem en la comunicació entre el Borja i la ciutadania… Buscarem informació, l’enviarem i al proper Consell Consultiu tractarem sobre la comunicació.” (Ernest Herrero) • Funcionament previst: - Com a mínim 4 reunions anuals, amb possibilitat de sessions extraordinàries. - Dinamització a càrrec de tres treballadores del CAP. - Incorporació de professionals clínics segons el tema a tractar. - Creació d’un espai web per publicar membres, actes i propostes del Consell, com a garantia de transparència. • Caràcter pioner: - El CAP Anton de Borja és pioner a Catalunya en posar en marxa un Consell d’aquest tipus dins l’Atenció Primària. - El projecte es treballa des de fa gairebé dos anys, impulsat per Ernest Herrero, coordinador de gestió de pacients i atenció a la ciutadania. • Reptes i objectius: - Falta incorporar al Consell la gent jove, considerat un perfil pendent. - Millorar l’experiència i la satisfacció dels pacients, que sovint expressen que no se’ls escolta prou. - Implicar la ciutadania en les decisions del dia a dia per aconseguir un CAP més eficient, proper i adaptat a les necessitats reals. “Aquesta vegada sí hem posat el pacient al centre de l’atenció… És un exemple pioner que pot augmentar la satisfacció, l’experiència de pacient i fins i tot els resultats de salut.” (Herrero) 9. Comerç local i Black Friday Participació i percepció dels comerciants (157–185 s i 1317–1458 s) • Es contextualitza el Black Friday com a jornada clau de descomptes, tot i que la campanya ja fa dies que està activa. • A Rubí, molts comerciants locals manifesten que no volen participar-hi perquè: - Consideren que perjudica les vendes de Nadal. - Diuen que no poden competir amb les grans cadenes, marques i centres comercials. • Comerços entrevistats: Calçats Vendrana, Vila Activa, García Jullés, Enric Escudé, Power People i Sin Manies. - La majoria no ofereixen descomptes especials aquests dies. • Arguments dels botiguers: - Alguns afirmen que els dies de Black Friday paralitzen les vendes habituals. - Ho consideren una falta de respecte cap als clients que han comprat abans de la campanya a preu normal. - Temen que el Black Friday “es mengi” la campanya de Nadal si s’hi afegeixen. “Crec que és una falta de respecte als nostres clients… Si li fas un descompte ara, li fas un lleig molt gran.” • Alguns comerços sí que fan descomptes per pressió de la competència: - Destaquen que les grans cadenes poden oferir preus molt rebaixats (peces a 10 euros), cosa impossible per al petit comerç. - Intenten ajustar-se “al que es pot” i admeten que les grans marques ofereixen percentatges de descompte molt més alts. Dades de consum i pràctiques comercials (1353–1483 s) • Dades de l’Observatori CTLM: - 68% dels espanyols té previst comprar aquest Black Friday. - Despesa mitjana: 278 euros. - Joves de 18 a 24 anys: 80% predisposats a comprar. - 75% dels enquestats aprofita el Black Friday per avançar les compres de Nadal. • Estudi de l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris): - Seguiment de 15.000 productes durant novembre i mesos previs. - Resultats: - 43% dels productes pugen de preu respecte al període previ. - 27% mantenen el preu. - Només 30% realment baixen de preu. - Això indica que moltes empreses alteren els preus de mercat per aparentar descomptes i treure’n més benefici. Recomanacions als consumidors i defensa del comerç local (1483–1515 s) • Es destaca que els consumidors són els primers afectats per aquestes pràctiques opaques. • Recomanacions des del comerç local: - Comparar preus amb antelació abans de comprar. - No comprar només pel fet que sigui Black Friday. - Donar suport al petit comerç, que és qui pateix més la competència amb les grans cadenes. “Penso que aquí els únics beneficiaris són les grans cadenes. No beneficia el client. Es beneficien ells.” • Es recorda que el Black Friday marca l’inici de la temporada de compres de Nadal i se celebra l’endemà del Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units, és a dir, el darrer divendres de novembre. 10. Agenda d’activitats del cap de setmana a Rubí Encesa de llums de Nadal (1537–1600 s) • Divendres a la tarda, inici oficial de les activitats nadalenques a Rubí: - A les 17:30 h (dos quarts de sis), a la plaça Neus Català: - Taller creatiu infantil per fer el propi fanalet, amb el qual s’encendrà col·lectivament “la màgia del Nadal”. - A les 18:30 h (dos quarts de set), a la plaça de l’Ajuntament: - Espectacle “La il·lusió segueix viva”. - Encesa tradicional de llums de Nadal, que dona el tret de sortida oficial a la programació festiva. Festival Rubisound (1580–1631 s) • Dissabte, nova edició del festival Rubisound al centre Cruïlla, al barri d’El Pinar. - El programa repartirà 200 samarretes entre els assistents. - El coordinador, Robert Fernández, explica que la filosofia és “qui arriba primer, s’emporta samarreta”, reservant-ne una part per als que vinguin més tard. • Novetat d’aquest any: - Matinal de 12 a 14 h amb una sessió de Lindy Hop, organitzada per l’Associació de Jazz Rubí, amb l’objectiu de veure si “Rubí també balla molt”. • A partir de les 20 h (8 del vespre), concerts de: - The Hicks. - We Rock Monk(e)ys. - Aurora Brothers Band. - Random Fighters. - Tancament amb Sònica i el seu Redland Sound System. Setmana Europea de la Prevenció de Residus – Refira’t (1631–1675 s) • Activitat central Refira’t: - Dissabte de 10:30 a 14 h (dos quarts d’onze a dues), a la plaça del Doctor Guardiet i al carrer Maximí Fornés. - Activitats relacionades amb la reutilització i reparació: - “Dimecres manetes”. - Trucalleria. - Participació de Rubí Clac. - Diversos tallers. Fòrum Educatiu de Rubí (1675–1690 s) • També dissabte, de 10:30 a 12 h, a la biblioteca Mestre Martí Tauler: - Celebració del Fòrum Educatiu de Rubí. - Espai per debatre les propostes del nou Pla Educatiu de Ciutat (PEC). Teatre Municipal La Sala – “Avui no ploraré” (1690–1724 s) • Dissabte a les 20 h, al Teatre Municipal La Sala: - Representació de l’obra “Avui no ploraré”, de la companyia T de Teatre. - Text escrit i dirigit per Nelson Valente. - Traducció al català de Sergi Belbel. 11. Tancament del programa Recordatori de recursos informatius (1724–1744 s) • Es convida la ciutadania a: - Llegir totes les notícies i veure el vídeo complet de quatre hores del ple a radiorubi.cat. - Seguir l’actualitat municipal a través de la 99.7 FM i del web. Programació posterior i comiat (1744–final) • Es recorda que a partir de les 16 h torna David Garcia amb: - Informació local. - Butlletins horaris. • Es convida a seguir RÀDIO RUBÍ també a les xarxes socials per estar al dia. • Comiat amb desig de bon cap de setmana i recordatori que “tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a RadioRubí.cat”.
Els esports al dia27'Els esports al dia del 28/11/2025
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
Els nous rubinencs49'Els nous rubinencs del 28/11/2025
Programa presentat per Glenin Chourio que entrevista a rubinencs nascuts fora de la ciutat. Migrants que inspiren: històries, anècdotes i comunitat.
Rubí al dia, d'11 a 12h51'#754 - Discapacitat, Círculo Libre i agenda cultural
Introducció del programa • Aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h és la franja més magazín, conduïda per Lídia Martín a RÀDIO RUBÍ. • Es presenta el contingut del dia: una entrevista sobre el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i, més endavant, l'agenda cultural de la biblioteca Mestre Martí Tauler. • Es recorda el telèfon de participació (93 588 59 60) i la possibilitat d’aconseguir invitacions culturals. Efemèrides musicals Elvis Presley i "Are You Lonesome Tonight" (minut ~5) • Sonorització d’una actuació en directe d’Elvis Presley del 1968. • Es recorda que el 28 de novembre de 1960 aquest tema va arribar al número 1 de les llistes de singles durant sis setmanes. • Es contextualitza com el tercer número 1 d’Elvis aquell any, just després del seu retorn del servei militar. John Lennon, Elton John i els Beatles (minut ~29) • Sonen John Lennon i Elton John interpretant "I Saw Her Standing There" en directe al Madison Square Garden (1974). • Es relata l’anècdota de l’aposta entre Elton John i John Lennon: si Lennon perdia, havia de pujar a l’escenari; d’aquí sorgeix aquesta actuació conjunta de tres temes, un dels quals és aquest clàssic dels Beatles. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Presentació de la parada solidària (minut ~8:10) • Es contextualitza el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra el 3 de desembre, i el programa d’activitats a Rubí. • L’acte central serà diumenge 30 de novembre, de 10 a 14 h a la plaça de la Nova Estació. • Una de les propostes destacades és una parada solidària per recaptar fons per una malaltia minoritària. • Convidades a l’estudi: - Anna Mosset, membre de Círculo Libre, dona amb diversitat funcional afectada per una malaltia minoritària. - Maria Clemente, psicòloga del CAP Mútua de Terrassa (dispositiu de Rubí) i vinculada al grup. "És brutal el resultat" — comenten sobre els articles nadalencs fets per les dones de Círculo Libre. Explicació del síndrome d’Ehlers-Danlos (minut ~10:00) • L’Anna corregeix la presentadora i anomena la malaltia: síndrome d’Ehlers-Danlos. • Es descriu com una malaltia genètica minoritària que afecta el col·lagen: - El col·lagen és com un pegament del cos. - Afecta ossos, articulacions, òrgans, cervell, pràcticament tot el cos. - Hi ha hiperlaxitud i problemes de teixit connectiu. • S’assenyala que: - És molt diversa i complicada d’explicar i de diagnosticar. - No hi ha una prova diagnòstica clara per a totes les variants (especialment la d’hiperlaxitud, on encara no s’ha identificat el gen). - Els suplements de col·lagen no serveixen: és una alteració de l’ADN, no una simple manca de col·lagen a suplir. "Contra l’ADN no pots lluitar, és el que tens i punto." — Anna Mosset • Metàfora de la cebra com a símbol del síndrome: - No hi ha dues cebres iguals, igual que no hi ha dues persones amb la mateixa combinació de símptomes. - Fins i tot dins d’una mateixa família, la simptomatologia pot variar molt. El periple diagnòstic i el paper dels professionals (minut ~12:30) • L’Anna explica la seva trajectòria vital: - De petita era la "nena torpe" que queia constantment. - Amb els anys, acumula moltes molèsties i arribà a tenir moltes operacions (prop de 10 cap als 30 anys). - Repetidament li atribueixen l’origen a causes psicològiques. - Finalment, es fa un estudi genètic i una història clínica detallada "des del dia que va néixer", i el genetista diagnostica Ehlers-Danlos. "Cap metge m’ha preguntat, des que nascistes, com ha sigut tu vida." — Anna Mosset • La Maria remarca: - El poc temps de consulta (visites de 10 minuts) fa que sovint només es tracti la simptomatologia present. - És fàcil encasellar en diagnòstics psiquiàtrics o de fibromiàlgia sense aprofundir en el conjunt global de símptomes. - La fibromiàlgia és un síndrome de sensibilització central, sovint diagnòstic d’exclusió quan s’han descartat altres malalties. "Ella tenia resistència a dir no, perquè jo sé que hi ha alguna cosa més. No deixeu de buscar, sisplau." — Maria Clemente sobre l’Anna • L’Anna rebutja ser etiquetada automàticament amb fibromiàlgia, convençuda que "hi ha alguna cosa més". El temps li dóna la raó. • Es subratlla la importància de la intuïció del pacient i la persistència en la cerca de diagnòstic. Impacte vital i actitud davant la malaltia (minut ~16:00) • L’Anna explica que va arribar a deixar de caminar i va viure fases de tancament a casa. • Alhora, destaca la seva determinació i ganes de viure: - Accepta fer servir la cadira de rodes per poder anar a un concert de Festa Major a Rubí. - Ara utilitza cadira de rodes motoritzada i participa activament en activitats. • La Maria assenyala el sentit de l’humor i la rebeldia de l’Anna com a claus de resiliència. "Intento sempre portar un somriure perquè és el que crida l’atenció. Millor que em mirin a la cara que no de coll cap avall." — Anna Mosset • Es planteja l’objectiu de la parada solidària: - Recaptar fons per a la investigació (sobretot del gen d’hiperlaxitud). - Donar visibilitat a les malalties minoritàries. - Oferir informació: a la parada també hi haurà una representant de l’associació d’Ehlers-Danlos per orientar qui s’hi identifiqui. Círculo Libre: manualitats, teràpia i empoderament El projecte de la parada i el treball en grup (minut ~18:00) • El grup de dones de Círculo Libre ha dedicat diverses sessions a crear articles nadalencs (ornaments per l’arbre, decoració de casa, etc.). • Objectius principals: - Fer una activitat solidària que vagi "cap enfora" i tingui impacte en la comunitat. - Mostrar que les persones amb diversitat funcional poden fer moltes coses i assolir fites. - Fomentar sentit d’utilitat, creativitat i cohesió de grup. • Es descriu l’ambient als tallers: - Totes les dones participen segons les seves capacitats. - S’adapten les tasques a cada diversitat funcional (per exemple, una participant invident retalla amb plantilla). "Jo no volia que ningú es quedés excloïda." — Maria Clemente • Sorgiment espontani de conversa quotidiana (receptes, pastissos, vida diària) més enllà dels temes purament terapèutics, la qual cosa també es viu com a sanadora. Dimensions terapèutiques de les manualitats (minut ~21:00) • La Maria, com a psicòloga, explica la idea de teràpia ampliada: - Sovint es pensa la teràpia només com a paraula, cognició, conversa. - Però hi ha teràpies basades en el cos, el tacte conscient, el mindfulness, l’art i la creativitat. • Posa un exemple de taller de mindfulness amb massatge als braços: - Primer, fet de manera mecànica mentre es parla. - Després, repetit en silenci, amb respiració conscient i música suau, i com l’experiència canvia radicalment. "No els he hagut d’explicar què és el mindfulness. Poses el cos i ho fas." — Maria Clemente • Relaciona aquest enfocament amb el treball manual del Círculo Libre: - Les manualitats són terapèutiques i empoderen. - Permeten sanar emocionalment, reforçar la vincles i recuperar la sensació de progrés personal. Canvis emocionals i suport entre iguals (minut ~23:40) • L’Anna narra una conversa amb una companya del grup que havia perdut la mare: - La companya estava enfadada amb el món després de la pèrdua. - El seu fill li deia sovint que sempre estava enfadada. - Amb el temps i gràcies al grup, el fill deixa de fer-li aquest comentari: senyal d’una millora emocional. • Es posa en valor el feedback dels altres com a forma de prendre consciència de la pròpia evolució emocional. "A vegades ens han de dir les coses per donar-nos compte que estàs evolucionant." — Anna Mosset • La Maria insisteix que aquestes activitats són superterapèutiques perquè: - Fomenten utilitat i creativitat. - Permeten aprendre coses noves. - Tenen un objectiu altruista (ajudar un col·lectiu amb malaltia minoritària). Inspiració i exemple dins el grup (minut ~26:00) • Tot i que no ha trobat encara altres persones amb Ehlers-Danlos a nivell individual a Rubí, l’Anna és referent per al seu entorn: - És l’única que ve en cadira de rodes al grup. - Les companyes la veuen com una font d’inspiració: "si l’Anna pot, per què no he de poder jo?". • L’Anna explica que vol "atrevir-se a tot": - Entrar a la piscina tot i el risc d’un atac d’espasticitat. - Acceptar que després ho pagarà físicament, però prioritzar viure l’experiència. "Estar a casa és que no guanyo res." — Anna Mosset • També reconeix que ha viscut fases de no sortir de casa, empatitzant amb qui encara hi és. Discapacitat vs diversitat funcional: debat terminològic (minut ~29:20) • La Lídia pregunta com s’ha de dir correctament el Dia: "discapacitat" o "diversitat funcional"? • La Maria explica: - Diversitat funcional posa l’accent en el fet que la persona funciona diferent, sobretot en mobilitat, audició o visió. - S’utilitzen també expressions com diversitat auditiva, diversitat visual, etc. - El terme s’introdueix per treure l’estigma que la persona és "menys capacitada". • Però remarca que és un terme controvertit, també dins del mateix col·lectiu: - Dir només "diversitat" pot fer pensar que no hi ha dificultats reals, només diferències. - Això pot tenir implicacions polítiques i socials, per exemple en el reconeixement de drets i ajudes: "si només ets diferent, adapta’t". • Per això, conviuen encara els dos termes: - En molts àmbits oficials i mediàtics es continua parlant de Discapacitat. - Dins del col·lectiu hi ha qui defensa mantenir discapacitat i qui prefereix diversitat funcional. "En tot cas és donar visibilitat i donar a conèixer aquestes malalties i que es poden fer moltes coses i amb un somriure." — conclusió de la Lídia • Es tanca l’entrevista recordant: - Diumenge de 10 a 14 h, a la plaça de la Nova Estació. - Parada amb articles nadalencs fets per les dones de Círculo Libre. - Recaptació a favor del síndrome d’Ehlers-Danlos i de la seva associació. Publicitat i promoció cultural i musical Falca del Festival Rubisound 1413 (minut ~27:35) • Es passa una falca promocional del Festival Rubisound 1413, impulsat per Rubisound. • S’anuncia la programació de concerts (jazz, swing, blues, rock, hip-hop, etc.) amb diverses bandes i col·laboració d’entitats culturals locals com Societat de Blues de Rubí i Acció Cultural Rubí. • Es destaca que "tots fem Rubisound", subratllant el caràcter col·lectiu i local del festival. Falca del programa "Experimenta" (minut ~28:30) • Anunci del programa radiofònic Experimenta a RÀDIO RUBÍ: - Espai per descobrir nous gèneres musicals i experimentar amb la música. - Emissió els divendres a les 22 h. - Presentat i dirigit per Adrián Eguitábal. - Emissió a la 99.7 FM i a través de www.radiorubi.cat. Agenda de la Biblioteca Mestre Martí Tauler Presentació de l’Edu de la Biblio (minut ~33:15) • Entra a l’estudi l’Edu de la Biblio, responsable d’activitats de la biblioteca Mestre Martí Tauler. • To distès i humorístic, comentant que entra després de grans estrelles (Lennon, Elton John, Michael Bublé) i fent broma amb el tècnic José. • Es recorda el vincle entre la biblioteca i Círculo Libre: - Les dones del grup es reuneixen cada dijous al matí a la sala chill-out de la biblioteca per xerrades i tallers. Diumenge: plaça de la Nova Estació i hora silenciosa (minut ~34:00) • L’Edu confirma que la biblioteca també serà present diumenge a la plaça de la Nova Estació: - Paradeta de la biblioteca gestionada per l’Adrià ("Adrià and Family"). - Hora silenciosa de 10 a 11 h: reducció de sorolls i estímuls, pensada per persones amb diversitat sensorial o que necessiten un ambient més tranquil. • La biblioteca hi portarà: - Contes i recursos inclusius per a infants i adults. - Jocs de taula inclusius (per exemple, memory adaptats). • Es destaca que la jornada vol ser: - Pràctica i participativa: apropar-se a les entitats, comprar manualitats, visitar paradetes. - Incloure exposició, entrevistes, lectura de manifest. - Tancar amb l’espectacle de circ "Únics" de la companyia Col·lectiu Mur a la una del migdia. L’hora silenciosa a la biblioteca i el CineChic (minut ~36:00) • L’Edu explica que la biblioteca ja havia fet hores tranquil·les en setmanes temàtiques, però ara el que hi ha fixat és: - Hora silenciosa de 16 a 17 h a la planta infantil abans de la projecció del CineChic. • El CineChic és: - Un cicle de cinema infantil en català, en col·laboració amb Òmnium Cultural. - Les projeccions converteixen l’auditori de la biblioteca en un cinema mensual. - Abans de la pel·lícula es redueix el volum de música i tràilers per crear un ambient més amable i inclusiu. Activitats pel 25N i decoració de la biblioteca (minut ~38:15) • A banda del Dia de la Discapacitat, la biblioteca també treballa la commemoració del 25 de novembre (25N), Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones: - Xerrada sobre Mercè Rodoreda. - Exposicions bibliogràfiques temàtiques. - Presentació del col·lectiu Crònicus (dones amb fibromiàlgia i altres patologies) a l’auditori. • Es destaca la decoració de la façana de la biblioteca: - Realitzada per il·lustradores de Rubí, vinculades al col·lectiu Circ de Rubí i a l’escola Neus Català. - L’Edu esmenta noms com la Marta Ribes, entre d’altres. "Han fet una decoració xulíssima de la façana de la Biblio que convidem a visitar-la." Conferència sobre opinió pública i algoritmes (dilluns 1 de desembre) (minut ~39:50) • Dilluns 1 de desembre, 18 h, auditori de la biblioteca: - Conferència: "La creació d’opinió pública en temps de postveritat i algoritmes". - A càrrec de Milagros Pérez Oliva, llicenciada en ciències de la informació. - Organitzada dins el cicle de conferències de EUR. • Temes previsibles: - Algoritmes i xarxes socials. - Fake news i postveritat. - Construcció i manipulació de l’opinió pública. • Entrada lliure fins a completar 111 places de l’auditori. Fotografia: El Gra i Quim Botell (dimarts 2 de desembre) (minut ~41:30) • Dimarts 2 de desembre, 18 h, biblioteca: - Activitat triple amb el Grup Fotogràfic El Gra: • Sessió "Explica’ns el teu rotllo" (xerrada fotogràfica). • Inauguració de l’exposició de Quim Botell sobre la Índia. • Doble exposició: "Rassó de les ànimes" i "Joli" (retrats molt personals, "amb ànima"). - L’exposició restarà instal·lada fins a finals de gener a la sala d’exposicions de la biblioteca. Activitats singulars: tarot terapèutic i batxata solidària (minut ~43:00) • La Lídia pregunta per l’experiència del tarot terapèutic: - Activitat de creixement personal amb Rubén Ferrer. - Ha tingut bona acollida i la biblioteca es planteja repetir-la. • Es connecta amb una nova proposta solidària per la Marató de TV3: - Batxata solidària amb Antònia (Toñi) Soriano. - Data: 3 de desembre, 19 h, biblioteca. - Objectiu: recaptar fons per a la Marató de TV3. - Format: petita sessió d’aprenentatge de passos + exhibició on també participaran membres de la biblioteca. Mercadal solidari de la Marató (dates a concretar) (minut ~44:30) • La biblioteca organitza un mercadal solidari en favor de la Marató de TV3: - Es farà tres tardes consecutives (dies 2, 3 i 4 de desembre, abans del pont, segons s’infereix). - Venda de materials diversos per recaudar fons. - S’integra amb altres activitats (batxata, hores del conte, etc.). Club de lectura de Romantici Rubí (3 de desembre) (minut ~46:00) • Es crea un nou club de lectura a la biblioteca, impulsat per "Amantes del Romantici Rubí" (col·lectiu present a Instagram): - Dimecres 3 de desembre, 19 h, planta 2 de la biblioteca. - Primera trobada del Club de lectura de Romantici. - Centrat en el gènere romantasy (romanç + fantasia) i sagues com Blackwater o Ales. • Si la prova funciona, s’integrarà com el 10è club de lectura estable de la biblioteca. Presentacions de llibres d’autors locals (4 i 5 de desembre) (minut ~47:20) • Dijous 4 de desembre, 18 h, auditori: - Presentació del llibre "Más allá del reflejo" d’Isabel Gómez Hurtado. - Temes: acceptació, confiança, amor propi, vida sana. - Hi haurà espai per signatura de llibres. • Divendres 5 de desembre, 18 h, auditori: - Presentació del llibre "El salto a l’èxit" de Guillerme Calixto. - Obra sobre emprenedoria i creixement personal. • Totes dues activitats són gratuïtes i d’entrada lliure. CineChic i l’incident alienígena del petit Alan (dimarts 16 de desembre) (minut ~49:00) • L’Edu avança una mica el calendari per destacar: - Dimarts 16 de desembre, 18 h, auditori (excepcionalment dimarts en lloc de dilluns): • Projecció de "L’incident alienígena del petit Alan". • Sessió del CineChic, amb pel·lícula doblada al català. - Es valora molt positivament la resposta de les famílies i es confirma la continuïtat del CineChic per al 2026. Arribada de l’oncle Buscall (dimecres 17 de desembre) (minut ~50:00) • Es parla d’un clàssic nadalenc de la biblioteca: - Dimecres 17 de desembre, cap a les 18:15 h, biblioteca Mestre Martí Tauler. - Arribada de l’oncle Buscall, amb la narradora Laura Rueda. - Adreçat especialment a nens, nenes i famílies. • L’Edu explica que: - L’oncle Buscall passa 11 mesos dormint i carregant forces. - Ara torna per començar a caçar tions i animar el Nadal. - L’hora és aproximada perquè "encara s’està despertant". • La Lídia insinua que el mateix dia ella també farà una activitat a la biblioteca, generant una mena de "contraprogramació" amable. Tancament de la secció i del programa (minut ~52:30) • Per manca de temps, queden pendents unes seccions de cinema que la Lídia volia fer amb l’Edu. • Es tanquen la secció i el programa amb: - Compromís de retrobar-se d’aquí dues setmanes amb més agenda de la biblioteca. - Comiat i desig de bon cap de setmana. - Entrada dels serveis informatius de RÀDIO RUBÍ. Idees clau del podcast Sobre salut i discapacitat / diversitat funcional • Visibilitat del síndrome d’Ehlers-Danlos com a malaltia genètica minoritària i difícil de diagnosticar. • Importància de: - Fer una història de vida completa en medicina. - No reduir-ho tot a psicologia o fibromiàlgia sense explorar altres opcions. - Escoltar la intuïció del pacient i respectar la seva resistència a diagnòstics simplistes. • El valor de les activitats creatives col·lectives (manualitats, tallers) com a teràpia emocional i eina d’empoderament. • Debat viu sobre els termes "discapacitat" i "diversitat funcional" i les seves implicacions socials i polítiques. Sobre cultura i comunitat a Rubí • La biblioteca Mestre Martí Tauler es consolida com a nucli cultural i social de la ciutat: - Conferències d’actualitat (postveritat, algoritmes). - Cicles de cinema en català (CineChic). - Clubs de lectura diversos (incloent-hi el nou de romantasy). - Presentacions d’autors locals i activitats de creixement personal (tarot terapèutic, xerrades). • Forte vincle amb entitats locals: - Círculo Libre, col·lectius fotogràfics (El Gra), col·lectius de dones (Crònicus), il·lustradores de Rubí, etc. • Activitats solidàries destacades: - Marató de TV3 (mercadal, batxata solidària, hora del conte...). - Parada solidària per l’Ehlers-Danlos. El programa mostra una ciutat activa, amb una xarxa sòlida entre salut, cultura, associacionisme i mitjans locals.
Entrevistes Rubí al dia17'#2068 - Cultura sardanista aquest diumenge a Rubí
Aquest diumenge, 30 de novembre, Rubí té una doble cita amb la cultura popular i tradicional catalana. Organitzada pel Foment de la Sardana, la jornada constarà d’una ballada al matí i d’un concert a la tarda, amb la participació de la Cobla Ciutat de Girona i la Principal del Llobregat, dues formacions de prestigi i molt vinculades a la ciutat. Es tracta del 5è Aplec Diada de Tardor, que es farà a partir de les 10.30 h a la plaça del Doctor Guardiet, i del concert de la 23a Diada Sardanista, que tindrà lloc a les 18.30 h al Teatre Municipal La Sala. Hem parlat d'aquesta jornada amb Josep Puigventós, secretari de Foment de la Sardana de Rubí.
La Tertúlia de Rubí al dia55'#1111 - Ple municipal, equipaments i llengua a Rubí
Resum general del podcast En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es desgranen els principals temes tractats al darrer ple municipal, i s’aprofita per obrir debats més amplis sobre model de ciutat, mobilitat i infraestructures, corrupció política i justícia i, finalment, sobre l’evolució de la llengua catalana i les noves paraules incorporades al DIEC. La conversa combina crònica informativa del ple amb opinió i records personals dels tertulians, sempre centrada en com aquestes decisions afecten el dia a dia dels rubinencs i rubinenques. 1. Marc inicial de la tertúlia i durada del ple • Es contextualitza el programa: tertúlia d’actualitat local després de les notícies. • Es comenta que el ple municipal del dia anterior va ser llarg (unes 4 hores), tot i que n’hi ha hagut de més extensos, i es destaca la dificultat de conciliar vida familiar i horaris polítics. • Es reivindica la tasca dels periodistes que han de resumir plens molt llargs a última hora. "Els hi hauríem de posar un temps de termini..." Referint-se a limitar el temps d’intervencions als plens, com es fa a altres parlaments. • S’esmenta el model de debat cronometrat de les Corts Valencianes com a exemple de gestió del temps. 2. Context polític general: aforaments i cas Avalos/Coldo Abans d’entrar de ple als temes locals, apareix un primer bloc de política general espanyola: 2.1. Aforaments i igualtat davant la llei • Es comenta l’entrada a presó de l’exministre Avalos i del seu col·laborador Coldo, remarcant que és el primer cop que un parlamentari en actiu entra a presó. • S’aprofita per criticar la figura de l’aforament (diputats, rei, etc.): - Es considera un privilegi injust. - Es defensa que els representants públics haurien de ser iguals davant la llei que la resta de ciutadania. "Algú que està representant els seus ciutadans ha de tenir el mateix tracte que els seus ciutadans en relació a la llei." 3. Oficina d’Afers Socials a Rubí i polèmica sobre equipaments municipals Aquest és un dels nuclis principals del podcast: l’ús dels edificis públics i la planificació d’equipaments a Rubí. 3.1. Nova oficina d’Afers Socials i Famílies • El ple aprova per unanimitat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de la Caixa (Passeig Francesc Macià) al Departament de Drets Socials i Inclusió. • Allà s’hi ubicarà la primera oficina d’Afers Socials i Famílies a Rubí. • Serveis que s’hi podran fer sense sortir de la ciutat: - Ajudes per a famílies monoparentals - Pensions no contributives - Reconeixements de dependència o discapacitat - Ajudes a entitats sense ànim de lucre • Es calcula que, en municipis similars, aquestes oficines reben unes 12.000 visites anuals. • Els tertulians valoren molt positivament la mesura: - Menys desplaçaments a altres municipis. - Millora de la proximitat i accessibilitat dels serveis. "Tot allò que simplifica serveis per a la ciutadania... Ole, ole, ole." 3.2. Crítiques al model de ciutat i a l’emplaçament • Tot i el consens sobre la necessitat de l’oficina, alguns grups de l’oposició qüestionen l’emplaçament en un local tan cèntric i comercial. • El Partit Popular defensa que l’espai hauria estat ideal per a: - Emprenedoria juvenil - Activitat econòmica alineada amb el model de ciutat comercial de Francesc Macià. • Es critica que no hi ha un pla comercial ni de ciutat prou clar. 3.3. El cas del FATLAB i el nou “Rubí Innova” • A l’antiga oficina de la Caixa s’hi havia anunciat el projecte FATLAB (hi figurava fins i tot al cartell). • El govern no concreta què passarà amb aquest projecte, però l’oposició explica que: - El FATLAB es traslladaria a la Torre Salduba (equipament municipal). - Es rebatejaria com a Rubí Innova. • Des de la UB (Marina Dolcet) es recorda que la Torre Salduba ja tenia un projecte previst al Pla d’equipaments 2022: - Escola-taller - Ampliació de Rubí Forma per fer PFI, PTT, etc. • Es considera poc coherent cancel·lar una demanda formativa important per encabir-hi un projecte del qual “ningú té massa clar” el contingut. 3.4. Superson i dèficit històric d’espais municipals • Es recorda que, en el mateix període que es va comprar l’oficina de Caixabank (uns 500.000 €), l’Ajuntament també va adquirir la fàbrica Superson per 1,5 milions d’euros. • Superson encara no té ús definit i està pendent d’una reforma estructural costosa: - Es va estimar una rehabilitació de 6–7 milions. - Amb l’augment de preus, podria arribar als 8–9 milions. • Tertulians i oposició critiquen: - Mala gestió i manca de planificació estratègica. - Dèficit històric de mapa d’equipaments clar a Rubí. - Compra d’edificis sense visió a llarg termini ni consens estable entre mandats. "Jo crec que no hi ha hagut realment un disseny clar de posar sobre la taula tots els espais..." Referència a la manca de planificació global dels equipaments. 3.5. Accessibilitat, ubicació i aparcament • Es debat la idoneïtat de cada ubicació tenint en compte: - Accessos - Possibilitat d’anar-hi a peu - Disponibilitat d’aparcament • Exemples i opinions: - La Torre Salduba es veu com una zona molt complicada per aparcar. - Es recorda l’èxit del Rubí Forma a l’antic camp de futbol, amb aparcament associat i bones condicions d’accessibilitat. - Es proposa fins i tot que una ràdio municipal com Ràdio Rubí podria encaixar en un local cèntric com l’antiga oficina de la Caixa, però sempre condicionat per l’aparcament. • Es denuncia un problema estructural d’aparcament a la ciutat: - Mancança de pàrquings de pagament (públics o privats) al centre. - Comparacions amb ciutats veïnes com Sabadell o Terrassa, amb més oferta. 3.6. Necessitat de plans estratègics i visió de futur • Es reivindica la importància de plans estratègics a llarg termini (25 anys o més) per decidir: - Quins equipaments calen - On els cal ubicar - Quina vida útil tindran - Quins costos recurrents generaran (manteniment, gestió...) • Es sintetitzen tres passos per a cada nou edifici municipal: 1. Decidir si interessa adquirir-lo i a quin cost. 2. Definir clarament l’ús que tindrà. 3. Preveure la despesa anual que implicarà. • Es considera normal que hi hagi un cert lapse entre compra i posada en marxa, però casos com Superson (6 anys sense ús) es veuen excessius. • Es defensa també la participació ciutadana en la definició d’usos, però recordant que la responsabilitat de pensar el futur de la ciutat recau en els càrrecs electes. 4. Mobilitat urbana, pacificació viària i infraestructures Aquest bloc combina decisions del ple amb reflexions sobre la mobilitat a Rubí i entorn. 4.1. Pacificació de l’Avinguda de l’Estatut • Es presenta l’inici imminent (gener) de les obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. • L’obra l’executarà l’empresa Rogassa, que ja ha treballat a Rubí: - Remodelació de la Bòvila Saltó - Reforma de la plaça Josep Tarradellas • No s’entra massa en detall tècnic, però s’entén la pacificació com a: - Reducció de velocitat - Millora de l’espai per a vianants - Possible continuïtat de criteris aplicats a altres zones (com la "Rambleta"). 4.2. Pacificació de la C-1413 • Es comenta una moció aprovada (Alternativa d’Unitat, amb suport d’ERC) amb mesures "tàctiques i urgents" per pacificar la carretera comarcal 1413 en el seu pas per la trama urbana de Rubí. • Objectius: - Millorar la seguretat viària (hi ha hagut atropellaments i "disgustos"). - Reduir contaminació i impacte de trànsit. - Incorporar voreres i carrils bici on sigui possible. • Es discuteixen les limitacions d’ample en alguns trams (especialment sota el pont) i la competència de la Diputació. 4.3. Trànsit, creixement metropolità i colls d’ampolla • Es reflexiona sobre com l’increment de població de Rubí, Terrassa i l’àrea metropolitana ha deixat petites infraestructures pensades per un trànsit molt menor. • Es destaquen dos punts especialment conflictius: - La carretera Rubí–Terrassa com a punt de retencions constants. - L’ús de carreteres com la de Sabadell, també saturada en hores punta. • Es planteja la necessitat que Rubí estigui plenament integrada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb els recursos que això hauria de comportar. 4.4. Peatge Rubí–Terrassa i transport públic • Es parla del tram d’autopista de pagament entre Rubí i Terrassa (cap a Manresa): - Es considera que hauria d’estar alliberat de peatge, almenys en aquest tram curt. - Es denuncia que molta gent no l’utilitza tot i ser una alternativa ràpida per no haver de pagar. • Es connecta amb la problemàtica d’accés a l’Hospital de Terrassa: - Retencions importants i caos d’aparcament (gent aparcant fins i tot al cementiri). - Es reclama que s’acabi la línia de tren fins a l’hospital per millorar-hi l’accessibilitat. 5. Xarxa de recàrrega elèctrica i incivisme • El ple dóna llum verda inicial al reglament d’ús de la xarxa pública de recàrrega per a vehicles elèctrics i híbrids. • Fins ara, la recàrrega era gratuïta a Rubí. • El canvi es justifica per dos motius principals: - Equitat: qui té cotxe elèctric hauria de pagar l’energia com qui omple de benzina. - Lluita contra l’incivisme: s’han detectat usos abusius, com: - Cotxes aparcats més temps del permès. - Estacions de recàrrega usades com si fossin pàrquings convencionals. • El reglament s’ha d’aprovar definitivament en aproximadament un mes. 6. Mocions del ple: relació govern–oposició i polítiques socials 6.1. Mocions d’Esquerra Republicana • Es presenten dues mocions d’ERC, que surten aprovades gràcies a l’abstenció de l’equip de govern. • Es llegeix això com un símptoma de bona entesa entre govern i el principal partit de l’oposició, que podria facilitar acords futurs importants (com l’aprovació del pressupost). • Contingut de les mocions: - Millorar l’accessibilitat de la ciutat. - Fer gratuïts el menjador escolar i les extraescolars per garantir-ne l’accés a tots els infants. 6.2. Moció d’Alternativa d’Unitat sobre la C-1413 • Ja comentada al bloc de mobilitat: moció sobre mesures urgents de pacificació a la carretera C-1413. • Aprovada amb suport d’ERC i abstenció de la resta de grups. 6.3. Moció del Partit Popular sobre grans projectes • El PP presenta una moció per crear una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat, però no s’aprova. • PP i Vox critiquen: - Els retards i sobrecostos en les obres del Casino. - La manca de transparència i seguiment d’aquests grans projectes. • Com a gest de protesta, anuncien que no assistiran a la inauguració oficial del Casino. 7. Cas Coldo/Avalos, corrupció i justícia a Espanya Un altre bloc important del tram central del programa és el debat sobre corrupció política, trames de mascaretes i el funcionament de la justícia. 7.1. El cas Coldo i el negoci de les mascaretes • Fa menys de 24 hores que s’ha decretat l’ingrés a presó de l’exassessor ministerial Coldo García, relacionat amb contractes de material sanitari durant la pandèmia: - Mascaretes - PCRs - Tests d’antígens • Es destaca com, durant la pandèmia, mentre la població no trobava material i aquest era car, hi havia gent que feia negoci especulatiu. "Quanta gent va fer negoci amb les mascaretes? Jo cada vegada en descobreixo més gent." • Es relata que Aldama (empresari de la trama) declara al jutge que: - Es va reunir amb l’aleshores president canari (actual ministre Ángel Víctor Torres) per oferir-li tests anti-Covid. - Torres estava "obsessionat amb ser ministre". - Ell pagava 10.000 € a Coldo perquè "obrís portes" en diferents llocs. 7.2. Tracte judicial desigual i descrèdit de la justícia • Hi ha indignació perquè: - Es preveu que a persones com Avalos els puguin caure penes altíssimes. - Altres implicats amb rols econòmics clau (com Aldama o el nòvio d’Ayuso) podrien rebre penes molt menors o quedar relativament indemnes. "A mi el que m’emprenya és que l’Aldama o el nòvio de l’Ayuso s’aniran de rositas." • Es denuncia que això alimenta el descrèdit de la justícia i la percepció que "no és igual per a tothom". • Es recorda que casos greus com el de la Caixa B del PP (M. Rajoy) continuen sense tancament clar als ulls de la ciutadania. 7.3. Corrupció sistèmica i comparacions internacionals • Es parla d’una corrupció sistematitzada, molt arrelada a la manera de fer negocis i política a Espanya: - Comissions - Contraprestacions - Pagaments a canvi d’informació o de “facilitar portes” • Es compara amb països nòrdics que veurien aquestes pràctiques com a “tercermundistes”, tot i que també tenen els seus problemes. "Hi ha un entramat molt gran que continua, i treballa tothom. No deus poder ni treballar si no funciones així." • Es recorda també el 3% català com a exemple de com la corrupció no és exclusiva d’un territori. 7.4. Falta de recursos per perseguir el frau i doble vara de mesurar • Es destaca que els inspectors d’Hisenda denuncien manca de personal i especialització per seguir els complexos entramats financers de grans fortunes i empreses. • Mentrestant, és molt més fàcil perseguir: - Petits autònoms que s’equivoquen en 20 euros. • Es veu necessari: - Més inspectors i millor formació. - Voluntat política per centrar-se en la gran evasió fiscal, no només en els petits contribuents. 7.5. Partits polítics i hipocresia en el discurs anticorrupció • Es critica que el Partit Popular convoqui una manifestació contra la corrupció: - Es considera hipòcrita, atesa la seva pròpia trajectòria de casos (Gürtel, caixa B, etc.). "Em sembla d’una hipocresia molt gran." • Es denuncia la manca de protocols clars dins dels grans partits per actuar ràpidament davant casos de corrupció. • Es qüestiona el lideratge de Feijóo, a qui es retreu: - Viure quasi exclusivament del discurs de denúncia contra Pedro Sánchez. - No presentar propostes clares i concretes. 7.6. Poder judicial, herències del franquisme i renovació pendent • Es recorda la famosa frase d’Aznar "que cada uno haga lo que pueda desde donde pueda" com a símbol d’una època en què es van col·locar determinats perfils en llocs clau de la justícia. • Es denuncia: - La manca de renovació del poder judicial. - La presència de "resquicis del franquisme" en algunes estructures. • Es valora positivament la tasca de figures com Dolores Delgado o la seva substituta Teresa Peramato, especialista en violència de gènere, com a exemples de perfils amb coratge en un entorn hostil. 8. Llengua catalana i noves paraules al DIEC El tram final de la tertúlia és molt més relaxat i se centra en la llengua catalana i el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). 8.1. Noves paraules incorporades S’expliquen algunes de les 117 noves paraules que s’han incorporat al DIEC, amb èmfasi en: 8.1.1. Terminologia meteorològica i general • Dana – Depressió aïllada a nivells alts (sigles). • Incivisme – Crida l’atenció que no hi fos acceptat fins ara. 8.1.2. Gastronomia i menjar Moltes novetats són termes culinaris internacionals: • Sushi • Walk (wok, recipient i cuina d’origen asiàtic) • Falafel • Cappuccino (es qüestiona per què no cappuccí) • Mozzarella, búfala, feta • Pulvoró (dolç de Nadal, ja molt usat col·loquialment) 8.1.3. Cultura, oci i tecnologies • Manga – Còmic d’origen japonès. • Precuela – Pel·lícula/obra anterior cronològicament a l’original. • Rumorologia – Tractament o proliferació de rumors. • Procastinar / procrastinar – Deixar per més endavant allò que s’hauria de fer ara ("fer el gandul"). • Autoajuda – Llibres, pràctiques i discursos orientats a millorar-se un mateix. • Videotrucada i videotelefonada – Comunicació audiovisual en temps real. • Xatejar – Conversar per xat. • Videotrucada s’escriu tot junt. 8.1.4. Gentilicis i altres termes • Hospitalenc / hospitalenca – Natural de l’Hospitalet. • Van de llocenc – Gentilici local que també s’afegeix. • Granísol – Alternativa a calamar-se (pedregada de granís menut). • Escai – Material sintètic dels sofàs clàssics (abans sky). • Padrinet / padrineta – Diminutius de padrí/padrina. • Parafernàlia – Conjunt de coses accessòries i sovint sobreres. • Roibos – Infusió sense teïna (es fa la broma del "T que costa un ronyó"). • Seitan, sepió, sofrit (variants vinculades a cuina i terminologia alimentària). • Festival de fotografia – Pot esdevenir sinònim acceptat de "nus" (fotografia de nu artístic). • Fotrecada – Gran quantitat, sobretot de diners ("ha venut l’empresa per una fotrecada de diners"). 8.1.5. Onomatopeies i expressions • Ue – Onomatopeia del plor dels infants. • Es debat com s’escriu el riure ("ha, ha, ha" amb h en català, amb jota en castellà). • Es recorda que expressions com "uala" encara no hi són, però es recomana usar-les. 8.2. Debat sobre anglicismes i purisme lingüístic • Es denuncia la penetració massiva d’anglicismes, no només en català sinó també en castellà mal parlat: - loft, brunch, waterpolo, upload, etc. • Es plantegen alternatives catalanes que ja existien: - Loft → piset, estudi. - Brunch → esmorzar de forquilla (tot i que es reconeix que no és exactament el mateix tipus d’àpat). - Aigua-gym → descrit com gimnàstica a l’aigua o exercici a l’aigua, qüestionant la necessitat d’importar el terme anglès. "Amb lo ric que és el català i el castellà, què ens han d’explicar els anglosaxons..." • Es recorda que en català hi ha tendència a catalanitzar les formes estrangeres (p. ex. "Cleòpatra", "Moscou"). 8.3. Periodisme, tecnicismes i llengua digital • Es comenten termes d’ús intern als mitjans: - Fòner – Entrevista per telèfon (del mot anglès phone). - Formats d’arxiu: JPG, RAW, etc., com a noms propis tècnics. • Es parla de verbs com "aplopear"/"uploadejar" (derivats de upload) que els tècnics fan servir col·loquialment per "pujar un arxiu", mostrant com l’anglès penetra en l’argot professional. 9. Vida local, cultura i agenda de cap de setmana En el tram final es fa un gir cap a recomanacions i agenda local: • S’anuncia una exposició a la Model de Barcelona sobre Lluís Maria Xirinacs: - Sacerdot, polític i filòsof. - Activista per l’amnistia dels presos polítics, amb llargues vagues de fam i protestes davant la Model. - Va ser proposat tres vegades com a candidat al Premi Nobel de la Pau. • S’esmenta el Festival Revisao a la zona de la 14-13, amb activitats tot el dia i actuació d’Indy Hop (ball) a partir de dos quarts d’una. • Es recorden altres actes a Rubí: - Activitats del Pla Educatiu d’Entorn. - Celebracions del Dia de les Persones amb Diversitat Funcional. • Es comenta que la ciutat ja respira Nadal: - Encesa de llums de Nadal. - Decoracions als balcons i carrers. • Es parla del Black Friday: - Molts botiguers de Rubí han decidit no adherir-s’hi perquè els desquadra la campanya de Nadal. - Es recomana compra de proximitat i alerta sobre estafes online. "Compreu de proximitat, que sempre podeu anar a reclamar." 10. Idees clau que travessen tot l’episodi • Planificació urbana i equipaments: necessitat de pensar Rubí a 20–25 anys vista, amb mapa d’equipaments clar, bons accessos i ús eficient del patrimoni municipal. • Serveis de proximitat: la nova oficina d’Afers Socials s’aplaudeix com un pas decisiu per evitar desplaçaments i facilitar la vida a la ciutadania. • Mobilitat i sostenibilitat: pacificació de vies com l’Avinguda de l’Estatut i la C-1413, i debat sobre peatges i connexions ferroviàries a hospitals i ciutats veïnes. • Corrupció i descrèdit institucional: cas Coldo/Avalos com a exemple d’un sistema que sembla tractar de manera diferent grans empresaris i càrrecs polítics, en un context de manca de confiança en la justícia i la política. • Llengua i identitat: incorporació de paraules al DIEC vista com un reflex dels canvis socials (gastronomia global, tecnologia, noves formes de comunicació) però també com un risc de dependència excessiva d’anglicismes. • Teixit social i cultural local: es posa en valor un cap de setmana ple d’activitats i es convida la ciutadania a participar de la vida comunitària. Interlocutors principals • Presentadora / conductor de la tertúlia (Ràdio Rubí) • Lídia Xuster • Joan Manuel Fernández (Al llarg de la conversa es mencionen altres noms com Mari Carmen Alarcón, Marina Dolcet, Toni García, Ángel Víctor Torres, Coldo, Avalos, Aldama, Ayuso, Feijóo, Aznar, Dolores Delgado, Teresa Peramato, etc., però com a referències, no com a participants directes a l’episodi.) Tags (paraules clau) • ple municipal • Rubí • equipaments públics • oficina d’Afers Socials • Torre Salduba • Superson • Rubí Forma • Rubí Innova • urbanisme • aparcament • mobilitat • pacificació viària • Avinguda de l’Estatut • C-1413 • carreteres Rubí–Terrassa • recàrrega vehicles elèctrics • incivisme • mocions municipals • Esquerra Republicana • Partit Popular • Vox • casino de Rubí • corrupció política • Coldo • Avalos • contractes mascaretes • justícia • aforaments • Hisenda • poder judicial • diccionari DIEC • neologismes • anglicismes • llengua catalana • Xirinacs • Festival Revisao • Black Friday • comerç local Seccions amb temps aproximats Nota: els temps estan donats en segons des de l’inici indicat per l’usuari. Arrencada de la tertúlia i durada del ple • Inici: 25 • Final: 143 • Títol: Introducció, horaris del ple i conciliació • Resum: Presentació de la tertúlia, comentari sobre el ple municipal llarg (unes 4 hores), reflexions sobre la dificultat de conciliar vida familiar i plens nocturns, i menció de models de gestió del temps en altres parlaments. Aforaments i cas Avalos/Coldo (context estatal) • Inici: 143 • Final: 228 • Títol: Aforaments, entrada a presó i igualtat davant la llei • Resum: Es comenta l’entrada a presó d’Avalos i Coldo, es qüestiona el privilegi legal dels aforaments (diputats, rei) i es defensa que els càrrecs públics han de ser iguals davant la llei que qualsevol ciutadà. Presentació de la tertúlia i participació de l’audiència • Inici: 228 • Final: 259 • Títol: Obertura de línies i invitació als oients • Resum: Es recorda el telèfon de participació ciutadana i s’identifica la tertúlia com un espai de reflexió i opinió sobre l’actualitat de Rubí. Nova oficina d’Afers Socials i debat sobre l’ús de l’antiga oficina de la Caixa • Inici: 259 • Final: 415 • Títol: Oficina d’Afers Socials a Francesc Macià i primer debat d’usos • Resum: Es detalla l’aprovació unànime de la cessió de l’antiga oficina de la Caixa per a la nova oficina d’Afers Socials i Famílies, els tràmits que s’hi podran fer i el volum estimat d’usuaris. S’exposen les crítiques de l’oposició (especialment PP) sobre si aquest és el millor emplaçament per a un servei social en plena zona comercial i sobre el model de ciutat. FATLAB, Torre Salduba i incoherències en el Pla d’equipaments • Inici: 415 • Final: 452 • Títol: Del FATLAB al "Rubí Innova" i el futur de Torre Salduba • Resum: Es comenta el canvi de plans: el FATLAB, previst inicialment a l’antiga oficina de la Caixa, es reubicarà a la Torre Salduba sota el nom "Rubí Innova". Es recorda que el Pla d’equipaments preveia per a aquell edifici una escola-taller i l’ampliació de Rubí Forma, i es critica la renúncia a aquestes necessitats formatives clares per un projecte poc definit. Superson, compres municipals i manca de planificació • Inici: 452 • Final: 612 • Títol: Superson i el debat sobre la gestió d’edificis municipals • Resum: Es repassa la compra de la nau Superson (1,5 M€) i l’antiga oficina de CaixaBank (0,5 M€), la manca de projecte definit per Superson i el cost de rehabilitació (fins a 8–9 M€). Es denuncia la història de dèficit d’espais municipals, la compra d’edificis sense un disseny global i la necessitat de plans estratègics consensuats a llarg termini. Ubicació, usos i el gran problema de l’aparcament • Inici: 612 • Final: 745 • Títol: Ubicacions, accessos i crisi d’aparcament a Rubí • Resum: Es debat la idoneïtat de la ubicació de cada equipament (Torre Salduba, antic edifici de la Caixa, Rubí Forma, Can Serra), tot centrant-se en l’accessibilitat i l’aparcament. Es posa de manifest un problema creixent d’aparcament a Rubí i la manca de pàrquings de pagament en comparació amb ciutats veïnes. Reflexió sobre plans estratègics i responsabilitat política • Inici: 745 • Final: 994 • Títol: Necessitat de plans a 25 anys vista i bona governança • Resum: Es recorden experiències passades (trasllat d’IMPES, naixement de Rubí Forma) per subratllar que cal una visió integral de ciutat. Es proposa una seqüència clara per a la compra i ús d’edificis municipals i s’insisteix que els electes tenen l’obligació de planificar el futur urbà, amb participació ciutadana però lideratge tècnic i polític. Valoració de la nova oficina d’Afers Socials i centralitat • Inici: 994 • Final: 1056 • Títol: Oficina d’Afers Socials: aplaudiments i impacte per a nouvinguts • Resum: Es tanca el bloc d’equipaments amb una valoració molt positiva de la nova oficina, destacant com facilitarà la vida sobretot a persones nouvingudes que tenen dificultats per trobar serveis (p. ex. cursos de català a la 1413). Es remarca el valor d’una ubicació tan cèntrica. Obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut i reglament de recàrrega elèctrica • Inici: 1056 • Final: 1123 • Títol: Pacificació viària i regulació de la recàrrega de vehicles elèctrics • Resum: Es presenta el projecte de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut (empresa Rogassa) i l’aprovació inicial del reglament per cobrar l’ús de la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics/híbrids, justificant-ho per raons d’equitat i per combatre l’ús incívic de les estacions de recàrrega. Mocions del ple: ERC, Alternativa d’Unitat i PP • Inici: 1123 • Final: 1243 • Títol: Mocions sobre accessibilitat, menjadors, C-1413 i casino • Resum: Es repassen les mocions: ERC aconsegueix aprovar dues iniciatives (accessibilitat i menjador/extraescolars gratuïts) gràcies a l’abstenció del govern, fet que s’interpreta com una bona sintonia potencial per al pressupost. Alternativa d’Unitat impulsa una moció per pacificar la C-1413. El PP fracassa en la proposta d’una comissió de seguiment de grans projectes i, junt amb Vox, critica els retards i sobrecostos del Casino, anunciant que no assistiran a la seva inauguració. Explicació tècnica de la pacificació de la C-1413 • Inici: 1243 • Final: 1314 • Títol: Què vol dir pacificar la C-1413 i quines millores es preveuen • Resum: Es resol el dubte sobre què implica "pacificar" la C-1413: millorar la seguretat, ampliar voreres on es pugui, reduir la velocitat, possiblement incorporar carrils bici i evitar nous atropellaments. Es destaca que es tracta d’una carretera comarcal de competència supramunicipal i que el seu pas per Rubí és especialment delicat. Infraestructures saturades i integració metropolitana • Inici: 1314 • Final: 1514 • Títol: Carreteres saturades, àrea metropolitana i peatges • Resum: Es fa una reflexió més àmplia sobre l’increment de trànsit a la C-1413 i a la carretera Rubí–Terrassa, la falta d’espai per grans reformes i la necessitat que Rubí formi part de ple dret de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es proposa alliberar el peatge del tram curt d’autopista Rubí–Terrassa per descongestionar les carreteres i es discuteix l’impacte dels actuals peatges en l’ús real de l’autovia. Accés a l’Hospital de Terrassa i transport públic insuficient • Inici: 1514 • Final: 1561 • Títol: Coll d’ampolla a l’Hospital de Terrassa i reclam del tren • Resum: Es descriu el caos de trànsit i aparcament a l’Hospital de Terrassa (gent aparcant fins al cementiri) i es critica que encara no hi arribi el tren. Es reclama millorar el transport públic per reduir la dependència del vehicle privat. Inici del bloc sobre el cas Coldo/Avalos i les mascaretes • Inici: 1561 • Final: 1674 • Títol: Trama de mascaretes, negoci en plena pandèmia i declaracions d’Aldama • Resum: Es torna al pla estatal per explicar la trama de mascaretes vinculada a Coldo i Avalos. Es destaca la magnitud del negoci il·lícit en un context de penúria sanitària i es relata la declaració d’Aldama sobre la reunió amb Ángel Víctor Torres i els pagaments de 10.000 € a Coldo per "obrir portes". Indignació pel tracte desigual i descrèdit judicial • Inici: 1674 • Final: 1786 • Títol: "Uns paguen i d’altres se’n surten": crítica a la justícia • Resum: S’expressa indignació pel fet que figures com Avalos podrien rebre penes altes mentre que altres com Aldama o el nòvio d’Ayuso tenen moltes possibilitats d’acabar amb càstigs molt lleus. Es denuncia la imatge de justícia desigual i la pèrdua de credibilitat del sistema judicial. Corrupció sistèmica, comparació amb països nòrdics i cultura del favor • Inici: 1786 • Final: 1913 • Títol: Comissions, contraprestacions i cultura de la corrupció • Resum: Es parla de la corrupció com a fenomen sistemàtic i antic, present ja a l’administració de fa 40–50 anys. Es compara amb països nòrdics que veurien aquestes pràctiques com a pròpies del "tercer món", tot reconeixent que Catalunya tampoc se’n salva (3%). Es conclou que el problema està molt arrelat i és difícil de desfer. Hisenda, falta de recursos i desigualtat en el control fiscal • Inici: 1913 • Final: 2039 • Títol: Els grans evadits i els petits autònoms: qui vigila qui? • Resum: Es posa l’accent en les declaracions d’inspectors d’Hisenda que admeten no tenir prou recursos humans ni tecnològics per seguir els grans entramats fiscals, mentre la pressió recau sobre petits contribuents. Es reclama més personal i més preparació tècnica per perseguir la gran evasió. Hipocresia dels partits, manifestació anticorrupció del PP i lideratge de Feijóo • Inici: 2039 • Final: 2214 • Títol: Discursos anticorrupció i manca de propostes polítiques • Resum: Es critica la convocatòria d’una manifestació contra la corrupció per part del PP, considerant-la hipòcrita donats els seus casos pendents (caixa B, M. Rajoy). Es retreu a Feijóo la manca de propostes constructives i es reclama que la política es centri menys en la bronca i més en alternatives reals. Poder judicial, herència franquista i renovació necessària • Inici: 2214 • Final: 2313 • Títol: Resquicis del franquisme a la justícia i nous perfils com Peramato • Resum: Es recorda la influència de governs anteriors (Aznar) en la configuració de la cúpula judicial i la dificultat actual per renovar el CGPJ. Es parla de judicatures amb cognoms pesats i es valora positivament la figura de Teresa Peramato, nova fiscal general, especialista en violència de gènere, com a exemple de coratge en un context complex. Noves paraules del DIEC: menjar, clima i cultura popular • Inici: 2313 • Final: 2486 • Títol: Novetats al DIEC: de "Dana" a "sushi" i "procrastinar" • Resum: S’introdueix el llistat de 117 noves paraules del DIEC, amb especial atenció a termes gastronòmics internacionals (sushi, falafel, cappuccino, mozzarella, feta), meteorològics (Dana), de cultura (manga, precuela), d’ús col·loquial (rumorologia, procrastinar, autoajuda) i expressions que reflecteixen canvis socials. Debat sobre anglicismes i defensa del català i del bon castellà • Inici: 2486 • Final: 2568 • Títol: Anglicismes per tot arreu i el risc de perdre naturalitat • Resum: Es critica l’entrada massiva d’anglicismes en català i castellà, i es lamenta que no hi hagi plataformes vigilants en el cas del castellà. Es qüestiona si calia incorporar termes com aigua-gym, loft o brunch quan hi ha expressions catalanes equivalents o gairebé equivalents (gimnàstica a l’aigua, piset, esmorzar de forquilla). Més neologismes: escai, granísol, hospitalenc, love, loft, sex-shop... • Inici: 2568 • Final: 2831 • Títol: De l’"escai" al "sex-shop": un diccionari que s’obre al món • Resum: Es continua repassant paraules curioses i col·loquials ara acceptades: escai, granísol, incivisme, hospitalenc, liet, love, loft, festival de fotografia (nu), padrinet/padrineta, parafernàlia, pulvoró, roibos, entre d’altres. S’hi barregen comentaris humorístics i sorpreses pel fet que alguns termes encara no hi fossin. Onomatopeies, tecnicismes digitals i argot professional • Inici: 2831 • Final: 3079 • Títol: "Ue", "ha, ha, ha" i verbs com "aplopear" • Resum: Es parla de l’entrada d’onomatopeies com "ue" al diccionari, de com s’escriu la rialla, i s’esmenten paraules d’argot dels mitjans i la informàtica (fòner, upload, JPG, RAW). Es posa de manifest com la tecnologia força la incorporació de termes anglosaxons al llenguatge diari. Propostes culturals i memòria històrica: Xirinacs • Inici: 3079 • Final: 3136 • Títol: Exposició sobre Xirinacs a la Model i memòria democràtica • Resum: Es recomana l’exposició sobre Lluís Maria Xirinacs a la Model, recordant la seva lluita per l’amnistia dels presos polítics i la seva condició de candidat al Nobel de la Pau. Es convida a "redescobrir" la seva figura. Agenda local: Festival Revisao, Indy Hop i activitats de ciutat • Inici: 3136 • Final: 3180 • Títol: Cap de setmana a Rubí: música, educació i diversitat funcional • Resum: Es presenten les activitats del cap de setmana a Rubí: Festival Revisao (amb actuació d’Indy Hop), accions del Pla Educatiu d’Entorn i celebracions del Dia de les Persones amb Diversitat Funcional. Es posa en valor la vitalitat cultural de la ciutat. Encesa de llums, Nadal i saturació comercial • Inici: 3180 • Final: 3219 • Títol: Arriba el Nadal: llums, decoracions i temps adequat • Resum: Es comenta que ja es nota l’ambient de Nadal a la ciutat, amb l’encesa de llums i decoracions domèstiques. Es debat sobre quin és el moment adequat per encendre-les i es critica certa "fatiga" davant campanyes nadalencques massa avançades en el temps. Black Friday, comerç local i estafes online • Inici: 3219 • Final: 3268 • Títol: Black Friday sí o no? Botiguers de Rubí i consum responsable • Resum: Es parla del Black Friday i s’explica que molts comerciants de Rubí han decidit no fer-ne per no perjudicar les vendes de Nadal. Es recomana prudència davant les compres online pel risc d’estafes i es fomenta la compra de proximitat, que permet reclamar fàcilment. Tancament de la tertúlia • Inici: 3268 • Final: 3305 (final aproximat) • Títol: Comiat i mirada a les últimes tertúlies abans de Nadal • Resum: Es tanca el programa agraint la participació de la Lídia i el Joan Manuel, es recorda que s’acosten les darreres tertúlies abans de Nadal i es desitja bon cap de setmana als oients. Aquest resum estructura els grans blocs temàtics (ple municipal, equipaments, mobilitat, corrupció, llengua i agenda local) i proporciona punts de temps per poder saltar directament al tema que més interessi dins del podcast.
Rubí al dia, de 9 a 10h55'#707 - Participació al CAP i crònica política local
Resum general del podcast En aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h s’entrellacen tres blocs principals: Entrevista sobre el primer Consell Consultiu de Ciutadania de Catalunya al CAP Anton de Borja. Contracrònica humorística i crítica del ple municipal a càrrec d’Albert Soler. Bloc final de ciutat: esport local, efemèrides d’aniversaris i recomanació musical d’Antonio Orozco, molt vinculada a Rubí. A continuació tens el contingut organitzat amb els temes principals, les idees clau i els temps d’inici i final de cada secció. 1. Primer Consell Consultiu de Ciutadania al CAP Anton de Borja 1.1. Què és el Consell Consultiu de Ciutadania? • Temps aproximat: 162 – 311 s • Protagonistes: locutora, Ernest Herrero (coordinador de gestió de pacients i atenció a la ciutadania del CAP Anton de Borja). • Es presenta la creació del primer Consell Consultiu de Ciutadania de Catalunya en l’àmbit d’atenció primària, constituït al CAP Anton de Borja de Rubí. • El Consell Consultiu de Ciutadania és un grup estable de pacients que: - Participa en la presa de decisions no estrictament clíniques del centre. - Opina sobre circuits organitzatius, obres, disposició d’aparells, canvis de funcionament, etc. - Té com a objectiu real “posar el pacient al centre” més enllà del discurs teòric. "Sempre hem parlat de posar el pacient en el centre de l'atenció, però poques vegades el fem participar." 1.2. Un projecte pioner i de llarg recorregut • Temps aproximat: 290 – 379 s • El Consell és pioner a l’atenció primària a Catalunya. • Neix d’un projecte personal d’Ernest Herrero, fruit d’un itinerari de comandaments del Consorci Sanitari, després de més de 30 anys de trajectòria en gestió de pacients i atenció a la ciutadania. • Després d’un any i mig de treball, el projecte deixa de ser teoria i es converteix en realitat amb la primera reunió celebrada el dilluns anterior a l’entrevista. 1.3. Objectius i funcionament en el dia a dia • Temps aproximat: 379 – 468 s • El Consell és la manera d’“aterrar” l’objectiu institucional del Departament de Salut i del Consorci Sanitari d’impulsar la participació real de la ciutadania. • Principals funcions: - Identificar circuits organitzatius i punts de millora. - Definir un full de ruta de millora del centre. - Prioritzar temes a tractar amb els professionals. • A la primera sessió, tot i tenir poc temps per l’acte institucional d’inauguració, es: - Presenta el pla funcional i el mètode de treball als ciutadans. - Es decideix el primer tema monogràfic per al proper Consell: la comunicació entre el CAP i la ciutadania. 1.4. Calendari i naturalesa consultiva • Temps aproximat: 468 – 499 s • Ja hi ha data per al segon Consell Consultiu: 26 de gener. • Es preveu fer mínim 4 reunions l’any, amb possibilitat de sessions extraordinàries. • El Consell és un òrgan consultiu, no executiu: - Elabora propostes i recomanacions. - Aquestes es traslladen als òrgans competents, que decidiran si s’executen o no. 1.5. Procés de selecció: enquestes, participació i representativitat • Temps aproximat: 499 – 603 s • Es va fer una enquesta a tots els majors de 18 anys amb el CAP com a centre de referència. • Resultats: - 521 respostes inicials amb més de 200 persones voluntàries disposades a participar. - Una segona enquesta per acotar horaris i disponibilitat redueix els voluntaris a 211. - L’equip (metges, infermeres, atenció ciutadana) selecciona 50 candidats. - Es fan dinàmiques participatives a Rubí Forma. - Finalment es trien 15 ciutadans com a membres definitius del Consell. • L’objectiu de la tria és aconseguir diversitat i representativitat: - Es defineixen 7 arquetips de pacients per cobrir tot l’espectre de població del CAP. - L’únic arquetip que no s’ha aconseguit encara és el dels joves, que participen poc i sovint tenen menys contacte amb el sistema sanitari. 1.6. Paper dels professionals i dinàmica interna • Temps aproximat: 603 – 709 s • El paper dels professionals encara no està del tot tancat, però sí es defineix una estructura bàsica de dinamització: - Ernest Herrero. - Jennifer Lallego, referent de benestar emocional. - Vane Porcel, administrativa del centre. • Dinàmica prevista: - Les persones dinamitzadores condueixen el Consell. - Quan es tracti un tema que requereixi coneixement clínic (metge, infermera, fisioterapeuta, etc.), es convidarà el professional corresponent. - Les conclusions del Consell es retornen internament als equips del CAP. - Es preveu que els mateixos professionals puguin demanar participar a futures sessions. 1.7. Transparència, retorn i comunicació pública • Temps aproximat: 709 – 823 s • Voluntat d’informació oberta i transparent: - Es vol habilitar un espai específic al web del Consorci Sanitari per: - Publicar membres del Consell. - Publicar les actes i acords de cada reunió. - Donar visibilitat als temes treballats. • El primer tema de treball serà precisament la comunicació CAP–ciutadania, per millorar canals i claredat de la informació. • Compromís de reportar als pacients què s’ha fet i què no, i per què: - Explicar què s’ha pogut dur a terme (pressupost, oportunitat, recursos). - Explicar també què no es pot fer i els motius. "La intenció és tenir transparència total i dir la veritat." 1.8. Percepció de ser escoltats i impacte esperat • Temps aproximat: 823 – 870 s • Es reconeix que molts pacients tenen la sensació que “no se’ls escolta”. • Es confia que aquest Consell pugui: - Revertir la percepció de desconnexió entre usuaris i sistema. - Augmentar la satisfacció i l’experiència de pacient. • Es preveuen enquestes de satisfacció a futur per mesurar l’impacte real del Consell. 1.9. Dimensions, límits i implicació dels no escollits • Temps aproximat: 870 – 1003 s • Nombre òptim de membres: - El format l’han dissenyat ells mateixos des de zero. - Consideren que més de 15 persones faria molt difícil la deliberació. - De 15 membres, a la primera reunió hi van assistir 13 (2 excuses), xifra considerada òptima. • Participació dels voluntaris no seleccionats: - Es vol mantenir el vincle amb les més de 200 persones que van mostrar interès. - Es preveu utilitzar aquest col·lectiu com a grup de resposta privilegiat a enquestes o consultes puntuals, ja que hi ha més garanties que responguin. 1.10. Missatge final a la ciutadania • Temps aproximat: 1003 – 1042 s • Missatge clau d’Ernest Herrero: - Aquesta vegada “s’ha fet de veritat” el que durant anys s’ha proclamat: posar el pacient al centre. - El Consell Consultiu és un model pioner, però exportable a altres centres de salut. - Es confia que millori tant la satisfacció com els resultats en salut, perquè les decisions s’alinearan millor amb el que els pacients consideren millor per a ells. "Fem les coses de la manera que els pacients creuen que és millor i llavors la satisfacció i fins i tot el resultat de salut pot ser millor." 2. Contracrònica del ple municipal de Rubí 2.1. Format: l’“escàner setmanal” especial ple • Temps aproximat: 1492 – 1553 s • Protagonistes: locutora, Albert Soler (periodista de RÀDIO RUBÍ). • S’anuncia que l’habitual secció “l’escàner setmanal” es converteix aquesta vegada en una contracrònica del ple municipal: - No es repeteix l’anàlisi “seriosa” ja feta pels serveis informatius. - Es posen el focus en anècdotes, moments informals, humor i detalls que no surten als resums oficials. 2.2. Inici estrany del ple i mocions institucionals “d’urgència” • Temps aproximat: 1553 – 1704 s • El ple comença amb retard d’uns 15 minuts. • Regidors i públic esperen junts en un vestíbul petit, amb portes tancades i certa confusió. • Apareix Víctor García buscant els portaveus per pujar al pis de dalt; es genera la sensació que passa alguna cosa “grossa”. • Finalment s’explica que només era per afegir dues mocions institucionals d’urgència, a banda de la ja prevista sobre els 50 anys del “Veinti” (Juventud 25 de Septiembre): - Declaració pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. - Declaració sobre el projecte de Ciutats Educadores. • Es comenta el concepte de moció institucional: - Pot denominar-se així encara que no tots els grups hi votin a favor, mentre superi la majoria simple. 2.3. La desmarcada de Vox i PP sobre el 20N • Temps aproximat: 1704 – 1764 s • Juan José Giner (PP) i Vox anuncien que no s’adhereixen a la moció institucional sobre el 20N. • Carlos Velarde (Vox) ho comunica en nom seu i també del PP. • L’alcaldessa fa un comentari irònic remarcant que Velarde ha fet de portaveu també de Giner. • Aquest és pràcticament l’únic moment en què se sent la veu de Vox en tot el ple, més enllà d’alguns precs finals. 2.4. “Running gags” del ple: temes que es repeteixen • Temps aproximat: 1764 – 1858 s • Albert Soler introdueix el concepte de running gag per descriure bromes recurrents dins els plens. • Exemple principal: - Robert Massanés (Esquerra Republicana) denuncia cada trimestre que l’Ajuntament paga tard als proveïdors. - Ja s’ha convertit en una “tradició” que tothom espera. - En aquest ple, subratlla que “per tercer trimestre consecutiu” no s’ha complert cap mes de pagament en termini. • Tot i el to distès, es remarca que el tema és molt seriós perquè afecta empreses i entitats que treballen per l’Ajuntament. 2.5. Cessió de l’antiga seu de la Caixa i menció a Ràdio Rubí • Temps aproximat: 1858 – 1969 s • Es tracta la cessió de l’antiga seu de la Caixa (comprada per l’Ajuntament) a la Generalitat perquè hi instal·li la seu de Drets Socials. • Juan José Giner (PP) recorda que aquest local era molt cobejat per altres serveis, i cita especialment: - La proposta d’Albert Solé, director de RÀDIO RUBÍ, de traslladar-hi l’emissora municipal per tenir un espai més cèntric i visible. • Soler explica: - Que aquesta idea formava part del seu projecte de direcció, aprovat per unanimitat al ple. - Que l’objectiu era apropar la ràdio a la ciutadania, deixant un equipament ja envellit per un espai a peu de carrer. • Es genera una situació curiosa, amb tots els regidors mirant-lo mentre s’esmenta la seva proposta en ple. 2.6. La Marina Dolset i el “personatge estrany” del ple • Temps aproximat: 1969 – 2049 s • Un altre running gag és la figura de Marina Dolset, portaveu de l’AUP, amb posicions molt marcades d’esquerres. • En una moció sobre habitatge i contra l’especulació, Dolset: - Defensa posar límits al mercat i fins i tot “prohibir” certes pràctiques especulatives. - Comenta que sap que a Juan José Giner no li agrada gens sentir la paraula “prohibir”. • En una altra moció sobre gratuïtat de menjador i extraescolars, proposa que els menjadors escolars utilitzin productes de proximitat i quilòmetre zero per reduir contaminació. • Soler assenyala que, amb aquestes intervencions, Dolset de vegades sembla “un element estrany” dins el ple, però manté fermament les seves conviccions. 2.7. Abstencions dels Comuns i “idil·li” entre ERC i PP • Temps aproximat: 2049 – 2124 s • Andrés Medrano (Comuns) fa una intervenció que comença amb un “no podem estar més d'acord” respecte a la justícia social de la moció d’Esquerra sobre menjador i extraescolars… però acaba amb una abstenció. • El mateix passa en una moció d’ERC sobre accessibilitat urbana i en espais naturals: els Comuns s’abstenen. • Alhora, el PP vota a favor de les mocions d’ERC, creant un “idil·li inesperat” entre Corbera i Giner. • Xavier Corbera (ERC) aprofita per convidar Giner a demanar junts el concert econòmic per tenir més recursos per a polítiques socials. 2.8. Xoc ideològic lleu i bon rotllo previ • Temps aproximat: 2124 – 2199 s • Giner respon amb ironia a Corbera, proposant en canvi retallar “ambaixades” per finançar aquestes mesures, mostrant el xoc ideològic de fons. • Malgrat tot, es remarca que el to general del ple és relativament distès i fins i tot simpàtic: - Abans del ple, Marina Dolset i Juan José Giner es veien parlant animadament. - L’AUP fins i tot vota a favor d’una moció del PP, tot i advertir que “no serveixi de precedent”. 2.9. Humor intern: “Hora Chanante” i la gestió del pressupost • Temps aproximat: 2199 – 2360 s • En la resposta a una moció del PP per crear una comissió de seguiment econòmic de grans obres, Víctor García (PSC) diu a Giner que la seva proposta és “xanant”, fent un joc de paraules amb el programa d’humor La Hora Chanante. • Soler hi afegeix l’àudio de “Gañán!” d’Ernesto Sevilla, reforçant el to humorístic. • Observació curiosa: els regidors demanen el torn de paraula aixecant el braç com a classe, i Christian García (Veïns per Rubí) és dels més “aplicats”. • Christian García adverteix que moltes mocions converteixen-se en “brindis al sol”: - Denuncia que és irresponsable aprovar mesures molt costoses sense concretar com es finançaran, especialment des de l’oposició. • Xavier Corbera respon que és una qüestió de prioritats polítiques i apunta: - Que si no s’hagués gastat tant en la fàbrica Superson del Castell, el FabLab, el Casino i el Camp del Veinti, potser hi hauria diners per a serveis com els que proposa ERC. • Rafa Güeto (PSC), molt actiu en aquest ple, respon convidant ERC a negociar els pròxims pressupostos: - Recorda que quan han participat en altres ocasions s’han aconseguit coses com concerts, subvencions pel català, etc. 2.10. Tensions PSC–PP i l’amenaça per “difamació” • Temps aproximat: 2360 – 2411 s • El to amable es trenca quan Rafa Güeto es mostra molt molest amb el redactat d’una moció del PP, que considera difamatòria: - Demana a Giner que retiri determinades afirmacions. - Avisa que, si no ho fa, estudiaran amb els serveis jurídics si són delicte de difamació. • Juan José Giner es nega a retirar res. • Albert Soler relaciona aquesta tensió amb la decisió del PSC de retirar l’assessor que tenien al PP, sense donar explicacions, fet que Giner també retreu al ple. 2.11. Els “8 milions i mig de gossos” i el tancament del ple • Temps aproximat: 2411 – 2469 s • En el torn final, un regidor (Soler el presenta com “l’home que tanca tots els plens”, molt probablement Quiñonero) parla sobre gossos a Rubí i es confon: - Diu primer “8 milions i mig de gossos”, per després corregir-se a 8.500. • Soler aprofita per ironitzar: - 8 milions seria com tota la població de Catalunya. - Amb les dejeccions canines no recollides als carrers i camins (especialment a Can Oriol), ja en té una mala opinió. • El tall final, molt comentat, és el “Cuidado con la derecha” del senyor Quiñonero, que la locutora recupera a tall d’acudit de cloenda. 3. Esports: agenda del cap de setmana 3.1. Resultats internacionals amb accent rubinenc • Temps aproximat: 2714 – 2772 s • Protagonistes: locutora, Toni Bravo. • Es destaca el primer Mundial de Futbol Sala Femení i el paper de la selecció de Filipines, entrenada pel rubinenc Rafa Merino. • Tot i perdre tots els partits (Polònia, Marroc i Argentina), es valora positivament: - Contra Argentina, el resultat és només 5–1, lluny de la golejada que alguns preveien. - Contra el Marroc, el 2–3 mostra un partit molt disputat. 3.2. Futbol: Unió Esportiva Rubí i Olímpic Can Fatjó • Temps aproximat: 2772 – 2854 s • Unió Esportiva Rubí (Lliga Elit): - Visita el camp del Vilafranca diumenge al migdia. - L’equip venia de ser tercer i ara és quart amb 17 punts. - El rival, Vilafranca, arriba amb dinàmica molt positiva (3 victòries i 1 empat en les últimes 4 jornades). - Es recorda que l’any passat el Rubí va perdre allà 2–0. - El partit es podrà seguir en directe a RÀDIO RUBÍ dins d’A peu de Camp. • Juventud 25 de Septiembre (“Veinti”) d’handbol: - Juga també diumenge al migdia contra l’Atlètic Vilafranca. - Necessita puntuar per sortir de la zona vermella, ja que ocupa la 16a posició. • Olímpic Can Fatjó (futbol, Segona Catalana): - Duel directe contra el Linyola, 12è classificat. - L’Olímpic també és a zona de descens. - El partit es juga a Can Fatjó, dissabte a tres quarts de sis. - S’espera millorar la situació abans de Nadal. 3.3. Hoquei en línia: HCR Cent Patins • Temps aproximat: 2854 – 2884 s • HCR Cent Patins femení: - Visita Les Tocans dissabte a les 19 h. - Les rivals són cinquenes. - Les rubinenques són líders de la lliga. • HCR Cent Patins masculí: - Viatge a Palma de Mallorca per jugar contra l’Espanya Hoquei Club de Palma (dissabte, 19 h). - S’apunta que és un desplaçament atractiu i una sortida destacada dins la Liga Elite. • Es remet a l’audiència al programa Esports del Dia per tota la informació ampliada. 4. Efemèrides d’aniversari • Temps aproximat: 2919 – 3032 s • Protagonistes: locutora, Glòria Dalmas. 4.1. Personatges internacionals • Jon Stewart (còmic i presentador nord-americà, The Daily Show): - Compleix 63 anys. • Ed Harris (actor de cinema): - Arriba als 75 anys. - Es mencionen pel·lícules com Apollo 13, Enemigo a les Puertes i The Truman Show. 4.2. Àmbit espanyol • Adrián Rodríguez (actor i cantant): - Compleix 37 anys. - Recordat per les sèries Los Serrano i Física o química i per cançons com Vámonos pa la calle. • Ramón García (presentador de televisió): - Compleix 61 anys. - Icònic conductor del Grand Prix i de programes de Cap d’Any (recordat per la capa característica). • El to de la secció és distès, amb comentaris humorístics sobre percepció de l’edat i longevitat televisiva. 5. Recomanació musical: Antonio Orozco i el vincle amb Rubí • Temps aproximat: 3066 – 3313 s • Protagonista: Robert Fernández. 5.1. La cançó i el seu origen • Es punxa i es comenta “T’estava esperant” d’Antonio Orozco. • Es recorda també el gran èxit “Devuélveme la vida”, com un dels hits clau de la carrera de l’artista. 5.2. Vinculació d’Antonio Orozco amb Rubí • Es remarca la relació molt estreta amb Rubí: - Col·laboració i amistat amb el rubinenc Xavi Pérez, productor musical. - Gravacions a l’estudi Monkey Sound, posteriorment reconvertit en Isentia Billón Music. • Es fa un record emotiu a Xavi Pérez, que ja no és entre nosaltres, però resta com a figura central de l’escena musical rubinenca. • Es recorda que Antonio Orozco va fer el pregó de la Festa Major de Rubí l’any 2016, consolidant aquest vincle amb la ciutat. 5.3. Gira actual i context del tema • Motiu de la recomanació: - Orozco torna als escenaris catalans amb la gira “La meva vida”, que celebra 25 anys de trajectòria. - La gira combina cançons del pròxim àlbum amb els grans èxits de sempre. • La cançó “T’estava esperant” va ser el tema oficial de la Vuelta 2025. • Es destaquen dues cites al Palau Sant Jordi: - Concert del 29 de novembre (entrades exhaurides ràpidament). - S’afegeix una nova data el 28 de novembre, encara amb algunes entrades disponibles. Un espectacle que combina novetats amb clàssics i reforça el vincle entre Antonio Orozco i la ciutat de Rubí. 6. Falques i autopromocions de RÀDIO RUBÍ Entre blocs principals apareixen diverses falques publicitàries i autopromocions de programes i activitats locals (no són seccions de contingut, però contextualitzen la graella i la vida cultural de la ciutat): • Les Gildes – tertúlia jove els dilluns a les 12 h. • Rock and Classics – dilluns 18 h, monogràfics de rock clàssic. • Actualitat musical catalana – divendres 18 h. • Musical Express – dilluns 21–22 h, èxits 70–80 i country. • A peu de Camp – programa esportiu de cap de setmana. • Experimenta – programa en castellà de descoberta de nous gèneres musicals. • Rubisound i festival 1413 – Mostra d’entitats musicals de Rubí, amb la participació de la Societat de Blues de Rubí, Acció Cultural Rubí i diverses bandes locals. • Ara i sempre – espai de sardanes. • Inspira’t – programa d’entrevistes i projectes inspiradors. • En Joc – espai esportiu compartit amb altres ràdios locals. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a emissora molt arrelada a la vida cultural, musical i esportiva de la ciutat. Tags • CAP Anton de Borja • Consell Consultiu de Ciutadania • participació ciutadana • atenció primària • Consorci Sanitari • transparència • comunicació amb pacients • diversitat de perfils • Ajuntament de Rubí • ple municipal • mocions institucionals • Vox • Partit Popular • PSC • Esquerra Republicana de Catalunya • AUP • Comuns • Veïns per Rubí (VR) • cesió d’equipaments municipals • drets socials • Ràdio Rubí • Rubí Sound 1413 • esport local • Unió Esportiva Rubí • Olímpic Can Fatjó • Juventud 25 de Septiembre • HCR Cent Patins • Mundial futbol sala femení • Antonio Orozco • música i Rubí • Xavi Pérez • gira La meva vida • Palau Sant Jordi Seccions amb temps 1) Presentació de l’hora i sumari del tram start_second: 11 end_second: 101 section_title: Presentació de la segona hora i sumari del programa section_summary: Introducció a la segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h: s’anuncia l’entrevista sobre el primer Consell Consultiu de Ciutadania al CAP Anton de Borja, la contracrònica del ple municipal a càrrec d’Albert Soler, el bloc esportiu, l’espai d’aniversaris i la recomanació musical de Robert Fernández. 2) Context i introducció a l’entrevista amb el CAP Anton de Borja start_second: 162 end_second: 189 section_title: Introducció al Consell Consultiu de Ciutadania del CAP Anton de Borja section_summary: La locutora presenta el CAP Anton de Borja com a primer centre d’atenció primària de Catalunya amb un Consell Consultiu de Ciutadania i dona pas a l’entrevista amb Ernest Herrero per explicar la creació, l’organització i el funcionament d’aquest nou òrgan de participació. 3) Què és el Consell i per què és pioner start_second: 189 end_second: 341 section_title: Definició del Consell Consultiu i caràcter pioner del projecte section_summary: Ernest Herrero explica que el Consell Consultiu de Ciutadania és un grup estable de pacients que col·labora amb els professionals del CAP en decisions organitzatives i de funcionament no clínic. Detalla que és el primer Consell d’aquest tipus a l’atenció primària catalana, fruit d’un projecte personal desenvolupat durant un itinerari de comandaments del Consorci Sanitari i d’una trajectòria de més de 30 anys en gestió de pacients. 4) Objectius, funcionament i primeres línies de treball start_second: 341 end_second: 499 section_title: Objectius, calendari i primers temes del Consell Consultiu section_summary: S’explica com el Consell concreta l’objectiu institucional d’incrementar la participació ciutadana: identificar circuits organitzatius, definir un full de ruta de millora i deliberar sobre canvis al CAP. Es descriu la primera reunió, on es presenta el pla funcional i es decideix que el primer tema monogràfic serà la comunicació entre el CAP i la ciutadania. També s’anuncia la data de la següent sessió (26 de gener) i la previsió de fer com a mínim quatre consells l’any. 5) Procés de selecció i composició del Consell start_second: 499 end_second: 603 section_title: Enquestes, voluntaris i tria dels 15 membres del Consell section_summary: Herrero detalla el procés per constituir el Consell: una primera enquesta enviada a majors de 18 anys del CAP obté 521 respostes i més de 200 voluntaris; una segona enquesta acota disponibilitats fins a 211 interessats. L’equip del centre selecciona 50 finalistes, que participen en dinàmiques a Rubí Forma, i finalment es trien 15 ciutadans com a membres definitius, buscant una composició representativa de tota la població del CAP. 6) Arquetips de pacients, rol dels professionals i transparència start_second: 603 end_second: 754 section_title: Diversitat de perfils, implicació professional i publicitat de les actes section_summary: Es descriu el model de diversitat del Consell a partir de set arquetips de pacients, amb l’objectiu de cobrir tot l’espectre de població, tot i que encara falta incorporar joves. S’explica que el Consell serà dinamitzat per Ernest Herrero, Jennifer Lallego i Vane Porcel, amb participació puntual de professionals clínics quan calgui. Finalment, es remarca la voluntat de transparència mitjançant la creació d’un espai web del Consorci amb informació sobre membres, actes i decisions del Consell. 7) Impacte en la ciutadania, límits i missatge final start_second: 754 end_second: 1042 section_title: Expectatives, relació amb els pacients i exportabilitat del model section_summary: L’entrevista se centra en com el Consell pot canviar la percepció de molts pacients que se senten poc escoltats, mitjançant un retorn informatiu clar sobre què es fa i què no es pot fer i per quins motius. Es justifica el límit de 15 membres per facilitar la deliberació i es confirma la voluntat d’implicar els voluntaris no seleccionats en futures consultes. Herrero conclou destacant que, per primer cop, es concreta de manera real el lema de posar el pacient al centre i que el model és pioner però perfectament extrapolable a altres centres de salut. 8) Tancament de l’entrevista i falques de continuïtat start_second: 1042 end_second: 1492 section_title: Acomiadament de l’entrevista i autopromocions de la ràdio section_summary: Es tanca l’entrevista amb agraïments a Ernest Herrero i una falca institucional de RÀDIO RUBÍ. Seguidament s’emeten diverses falques promocionals de la graella de l’emissora i de l’activitat musical local, incloent anuncis de programes com Les Gildes, Rock and Classics, Musical Express, Experimenta, Ara i sempre i la segona mostra d’entitats musicals de Rubí, Rubisound i el festival 1413, amb referències a la Societat de Blues de Rubí i Acció Cultural Rubí. 9) Introducció a l’“escàner setmanal” especial ple start_second: 1492 end_second: 1553 section_title: Presentació de la contracrònica del ple de novembre section_summary: La locutora introdueix la secció de l’escàner setmanal d’Albert Soler, que en aquesta ocasió no serà un resum informatiu de la setmana sinó una contracrònica del ple municipal del dia anterior, centrada en detalls, anècdotes i escenes que no apareixen en els resums oficials. 10) Un inici de ple confús i les mocions institucionals afegides start_second: 1553 end_second: 1704 section_title: Retard, misteri als passadissos i noves mocions d’urgència section_summary: Albert Soler relata l’inici poc habitual del ple, amb retard, portes tancades i regidors i públic amuntegats en un vestíbul. L’aparició de Víctor García reclamant els portaveus genera expectació, però finalment només serveix per afegir dues mocions institucionals d’urgència (Dia de la Discapacitat i Ciutats Educadores) a una altra ja prevista sobre els 50 anys del “Veinti”. Soler aprofita per explicar que una moció institucional no requereix unanimitat, sinó majoria simple. 11) Vot particular de Vox i PP i primer “running gag” del ple start_second: 1704 end_second: 1858 section_title: Desmarcada de Vox i PP sobre el 20N i el ritual dels pagaments tardans section_summary: Carlos Velarde (Vox) anuncia que el seu grup i el PP no s’adheriran a la declaració institucional sobre el 20N, provocant una resposta irònica de l’alcaldessa. Soler destaca que aquesta és gairebé l’única intervenció de Vox en tot el ple. Tot seguit introdueix el concepte de “running gag” per descriure com Robert Massanés (ERC) torna, ple rere ple, a denunciar que l’Ajuntament paga tard als proveïdors, fins al punt que ja és un moment esperat i batejat com una tradició, malgrat tractar-se d’un problema seriós. 12) Cessió de l’antiga seu de la Caixa i debat sobre la ubicació de Ràdio Rubí start_second: 1858 end_second: 1969 section_title: Seu de Drets Socials i la proposta frustrada per traslladar Ràdio Rubí section_summary: En el debat sobre la cessió de l’antiga seu de la Caixa a la Generalitat per ubicar-hi la seu de Drets Socials, Juan José Giner (PP) recorda que l’espai era un punt molt codiciat i menciona la proposta d’Albert Solé de traslladar-hi RÀDIO RUBÍ. Solé explica que la idea formava part del seu projecte de direcció, que buscava un espai més cèntric i visible per acostar la ràdio a la ciutadania, i descriu la situació incòmoda de sentir-se protagonista involuntari mentre els regidors el miraven. 13) Idees d’esquerres, mirades de reüll i el paper de Marina Dolset start_second: 1969 end_second: 2049 section_title: L’AUP, l’habitatge i la percepció d’“element estrany” al ple section_summary: Soler destaca la figura de Marina Dolset (AUP), que sovint defensa posicions clarament d’esquerres, com la necessitat de prohibir o limitar la compra especulativa d’habitatge i la reivindicació de menjadors escolars amb productes de proximitat. Dolset assenyala que veu com alguns regidors la miren de reüll, especialment Juan José Giner, quan parla de “prohibir”. El to de la crònica suggereix que, tot i semblar de vegades un “cos estrany” en el ple, manté amb fermesa el seu discurs. 14) Abstencions dels Comuns, suport del PP a ERC i joc d’aliances start_second: 2049 end_second: 2124 section_title: Comuns abstinguts i l’“idil·li” entre Esquerra i el PP section_summary: En una moció d’ERC sobre la gratuïtat del menjador i les extraescolars, Andrés Medrano (Comuns) declara que no podrien estar més d’acord amb els objectius de justícia social, però acaba anunciant una abstenció, igual que en una altra moció d’ERC sobre accessibilitat. En canvi, el PP vota a favor de totes dues, creant una combinació inesperada que Soler descriu com un “idil·li” entre Xavier Corbera i Juan José Giner. Corbera aprofita per proposar a Giner que vagin plegats a demanar el concert econòmic per finançar aquestes mesures. 15) Xoc ideològic amable, “Hora Chanante” i el debat sobre les prioritats start_second: 2124 end_second: 2360 section_title: Humor, “xanants” i crítiques als “brindis al sol” section_summary: Giner respon a Corbera suggerint reduir “ambaixades” en lloc de reclamar més recursos, evidenciant el xoc ideològic. Malgrat això, Soler destaca el bon ambient entre alguns portaveus (com Dolset i Giner) abans del ple, i el fet que l’AUP voti a favor d’una moció del PP, tot i avisar que no sigui precedent. En el debat sobre una moció del PP relativa al seguiment econòmic de grans obres, Víctor García qualifica la proposta de “xanant”, en un joc de paraules amb “La Hora Chanante”. Christian García (Veïns per Rubí) adverteix de la irresponsabilitat de votar mocions molt costoses sense explicar com es financen i qualifica moltes d’aquestes propostes de “brindis al sol”. Corbera replica apuntant els diners gastats en projectes com la fàbrica Superson del Castell, el FabLab, el Casino i el Camp del Veinti, mentre Rafa Güeto convida ERC a traslladar aquestes propostes a la negociació de pressupostos. 16) Tensions PSC–PP i avís per “difamació” start_second: 2360 end_second: 2411 section_title: Malestar entre PSC i PP i record de la retirada de l’assessor section_summary: Rafa Güeto es mostra indignat amb el redactat d’una moció del PP que considera greument difamatòria, demana a Giner que retiri certes afirmacions i avisa que, si no ho fa, estudiaran si poden constituir delicte de difamació amb els serveis jurídics. Giner es nega a modificar res. Soler vincula aquesta escalada de tensió amb la decisió prèvia del PSC de retirar l’assessor que tenia el PP, sense donar-li explicacions, fet que Giner també denuncia en el ple. 17) Gossos a Rubí, lapsus numèric i “Cuidado con la derecha” start_second: 2411 end_second: 2502 section_title: El lapsus dels “8 milions de gossos” i tancament de la contracrònica section_summary: En el tram final del ple, el regidor que habitualment tanca les sessions (identificat indirectament com el senyor Quiñonero) parla del cens de gossos i comet un lapsus dient “8 milions i mig” en lloc de 8.500, rectificant de seguida. Soler utilitza l’anècdota per ironitzar sobre l’incivisme d’alguns propietaris que no recullen les excrements, sobretot a la zona de Can Oriol. La secció es tanca recuperant l’àudio del mateix regidor dient “Cuidado con la derecha”, que la locutora repeteix en to humorístic abans d’acomiadar Albert Soler. 18) Falques de continuïtat i retorn a la graella start_second: 2502 end_second: 2714 section_title: Promocions de programes i espais d’inspiració i esport section_summary: Després de la contracrònica, s’emet una falca institucional de RÀDIO RUBÍ i diverses promocions de programes com Inspira’t, En Joc i novament anuncis relacionats amb Rubisound i el festival 1413, reforçant la presència d’entitats musicals locals com la Societat de Blues de Rubí i Acció Cultural Rubí. 19) Bloc d’esports del cap de setmana start_second: 2714 end_second: 2919 section_title: Agenda esportiva: futbol, handbol i hoquei en línia section_summary: Toni Bravo repassa l’actualitat esportiva: destaca el paper de la selecció femenina de futbol sala de Filipines al primer Mundial, dirigida pel rubinenc Rafa Merino, i les seves derrotes ajustades contra Marroc i Argentina. A nivell local, presenta els partits del cap de setmana de la Unió Esportiva Rubí al camp del Vilafranca, del Juventud 25 de Septiembre per sortir de la zona baixa, i de l’Olímpic Can Fatjó contra el Linyola. També informa dels desplaçaments dels equips masculí i femení de l’HCR Cent Patins, amb menció especial al viatge a Palma per jugar contra l’Espanya Club de Palma. 20) Secció d’aniversaris i efemèrides start_second: 2919 end_second: 3032 section_title: Aniversaris de Jon Stewart, Ed Harris, Adrián Rodríguez i Ramón García section_summary: Glòria Dalmas repassa els aniversaris del dia: Jon Stewart compleix 63 anys, Ed Harris 75, Adrián Rodríguez 37 i Ramón García 61. Es comenten breument les trajectòries de cadascun, amb referències a programes com The Daily Show, Grand Prix i els espais de Cap d’Any de la televisió espanyola, tot en un to desenfadat i amb bromes sobre la percepció de l’edat. 21) Recomanació musical: Antonio Orozco i el seu vincle amb Rubí start_second: 3066 end_second: 3313 section_title: Antonio Orozco, “T’estava esperant” i la relació amb Rubí section_summary: Robert Fernández presenta la cançó “T’estava esperant” d’Antonio Orozco i recorda el gran èxit “Devuélveme la vida”. Subratlla la forta vinculació de l’artista amb Rubí gràcies a la seva relació professional i personal amb el productor rubinenc Xavi Pérez i l’estudi Monkey Sound (ara Isentia Billón Music), i recorda que Orozco va ser pregoner de la Festa Major de 2016. La recomanació s’emmarca en el retorn de l’artista als escenaris catalans amb la gira “La meva vida”, que celebra 25 anys de trajectòria i combina nous temes amb clàssics, amb dues dates consecutives al Palau Sant Jordi, el 28 i 29 de novembre. Aquest resum recull els eixos principals del programa (participació sanitària pionera, vida política municipal, esport local i cultura musical) i situa cada tema en el minutatge corresponent per facilitar-ne la consulta.
Infopodcast3'Infopodcast 28 novembre 2025
Avui t'expliquem tot el que necessites saber sobre el festival Rubisound 1413 que organitza Ràdio Rubí demà, 29 de novembre.
Rubí al dia, de 8 a 9 h59'Rubí al dia, de 8 a 9 h del 28/11/2025
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Código Murphy1h 29minSobreviviendo a Murphy del 27/11/2025
Programa amb entrevistes i música, una mica esbojarrat i canalla. Presentat per César Rodao, Victor Daquinta, Laura Sanes i Gregorio Hernández. Dijous a les 21 h
- Notícies Vespre15'
#1069 - Notícies Vespre del 27/11/2025
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
De Sèrie52'De Sèrie del 27/11/2025
Et costa trobar una sèrie o documental entre totes les ofertes de les plataformes digitals? El Víctor Pérez i la Núria Molina busquen per tu i t'expliquen cada setmana quines són les millors sèries de Netflix, Prime Video, Disney+, HBO etc. Tots els gèneres i tots els detalls cada dijous de 18 a 19 h.
- Notícies Migdia29'
#273 - Ple municipal, humus, seguretat i cultura
Resum general de l’informatiu L’informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ se centra sobretot en el ple municipal de novembre i el debat polític al voltant de l’Oficina d’Afers Socials i Famílies, però també tracta qüestions de salut, indústria alimentària, seguretat ciutadana, cultura local i un ampli bloc comarcal amb notícies de Sant Cugat, Sabadell i Terrassa. 1. Ple municipal de novembre a Rubí 1.1. Grans temes de l’ordre del dia • Nova Oficina d’Afers Socials i Famílies al local de l’antiga CaixaBank del Passeig Francesc Macià. • Canvi d’ús del local: inicialment estava previst per a un FabLab de caràcter industrial i innovador. • Modificacions de la Relació de Llocs de Treball (RLT) de l’Ajuntament de Rubí: - Afecten àrea informàtica, policia local, sostenibilitat i personal administratiu. - Aplicació de la valoració de llocs de treball per assegurar que cadascú tingui plaça i retribució d’acord amb la seva categoria. • Habitatge: conveni entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Ajuntament per a l’Oficina de Rehabilitació Municipal i la gestió d’ajuts. • Mobilitat sostenible: - Aprovació inicial del reglament d’ús de la xarxa pública de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i híbrids endollables. 1.2. Mocions dels grups municipals Esquerra Republicana • Demana una mobilitat accessible i inclusiva a tota la ciutat, també als espais naturals. • Proposa gratuïtat de menjador escolar i activitats extraescolars per a tot l’alumnat de l’educació obligatòria. • La portaveu Montse Soler defensa: - Suport a la iniciativa aprovada al Parlament per garantir la gratuïtat del menjador. - Un pla progressiu amb la Generalitat i els municipis per universalitzar menjadors i extraescolars. - Priorització dels centres amb més vulnerabilitat i reforç de beques i ajuts municipals. Alternativa d’Unitat Popular (AUP / “la UB” en l’àudio) • Pacificació de la c1413 amb mesures tàctiques urgents. • Limitació de l’ús especulatiu de l’habitatge i el sòl per garantir el dret a un habitatge digne. • La portaveu Marina Dulcet destaca: - Possibilitat de blindar la compra especuladora a municipis declarats zones de mercat tensionat, com Rubí. - Excepcions per a empreses que comprin blocs sencers si destinen un percentatge a lloguer social. - Recorda que les lleis actuals ja permeten als ajuntaments adoptar mesures complementàries sense esperar noves normatives. • Aquesta moció s’acaba presentant conjuntament amb En Comú Podem, que ha fusionat la seva proposta inicial amb la de l’AUP. Partit Popular (PP) • Presenta una moció per crear una comissió de seguiment de grans obres i projectes estratègics de ciutat. • Volen: - Millorar la fiscalització de grans inversions. - Donar veu a les associacions veïnals afectades per les obres. • El portaveu Juan José Giner ho defineix com una proposta de “sentit comú”, que no busca posar traves sinó control. Declaració institucional • El ple llegirà una declaració institucional en defensa de la democràcia coincidint amb els 50 anys de la mort de Francisco Franco. • L’objectiu és reafirmar el compromís de reparació de les víctimes del franquisme i defensar els valors democràtics davant els atacs “de la dreta i l’extrema dreta”, segons el regidor Jordi Arnaiz (En Comú Podem). 2. Debat polític: ubicació de l’Oficina d’Afers Socials i fiscalitat 2.1. Crítica del PP a la ubicació de l’oficina Juan José Giner, portaveu del PP i regidor, carrega contra la decisió de col·locar l’Oficina d’Afers Socials i Famílies al local de l’antiga CaixaBank al Passeig Francesc Macià: • Reconeix que el servei és necessari per evitar desplaçaments a Terrassa o Sabadell. • Considera que la ubicació és inadequada perquè ocupa un espai estratègic en un dels eixos comercials més potents de la ciutat. • Recorda que el local va costar 600.000 euros i que hi havia projectes anunciats, com el FabLab, que “han quedat en no res”. • Interpreta aquest cas com a prova que Rubí no té un pla de comerç ni un model de ciutat clar. “Es la falta de un plan de comercio de Rubí y del modelo de ciudad que queremos.” 2.2. Crítica a la congelació d’ordenances fiscals • El PP rebutja la congelació de les ordenances fiscals per al 2025. • Per a Giner, és “la pitjor notícia” perquè: - Es perd una oportunitat per reduir impostos i taxes. - Rubí té una de les rendes per càpita més baixes del Vallès Occidental. • Reclamen una rebaixa fiscal per alleugerir la càrrega sobre la ciutadania. 2.3. Casino, grans obres i seguretat • El PP confirma que no assistirà a la reinauguració del Casino el 13 de desembre, sumant-se al boicot anunciat prèviament per Vox. • Volen visualitzar el rebuig a la gestió del projecte del Casino, que ha passat de 3 milions a gairebé 7,5 milions d’euros. • Aquest sobrecost és un dels motius de la moció per millorar la fiscalització de grans obres. En matèria de seguretat: • El PP valora positivament que l’Ajuntament hagi demanat l’aplicació del Pla Kanpai contra la multireincidència delictiva. • Consideren que arriba tard i que Rubí va “a remolc” d’altres municipis que ja l’havien activat. • Malgrat això, celebren qualsevol mesura que millori la seguretat al municipi. Sobre la moció de la c1413: • Donen suport parcial a mesures com: - Retirar els camions estacionats a tocar de la riera. - Limitar la velocitat a 50 km/h. • Expressen dubtes sobre el carril bici projectat en aquesta via. 3. Indústria alimentària: aturada de la fàbrica d’hummus Rensika 3.1. Incidència a la planta de Can Fatjó La fàbrica d’hummus Rensika, situada a Can Fatjó a tocar del polígon de Cova Solera, ha aturat temporalment la producció per una incidència a les seves instal·lacions. • Principal afectat: la cadena de supermercats Mercadona, que es queda sense un dels seus productes estrella. • Rensika no concreta la naturalesa de la incidència però espera restablir la producció en les pròximes setmanes. • Mercadona preveu que l’hummus i el tzatziki no tornaran als prestatges com a mínim fins al desembre. • Aquests productes, sota la marca Hacendado, són molt venuts i molt ben valorats, i la seva absència està sent molt comentada a xarxes socials. 3.2. L’empresa i la convivència amb el veïnat • Rensika és una empresa grega fundada el 2010 per l’empresari George Stravacakis. • Es va establir a Rubí el 2017 en una nau propera a zona residencial, entre Cova Solera i el barri de Can Fatjó. • A més de Mercadona, proveeix Carrefour, Alcampo i El Corte Inglés. Sobre la convivència amb el barri: • La fàbrica arrossegava una problemàtica de pudors molt intensa, que va tocar sostre fa uns 3 anys. • Des de principis de 2023, amb la instal·lació d’un sistema de desodorització, les molèsties han disminuït molt. • Veïns consultats per RÀDIO RUBÍ asseguren que la incidència actual no genera pudors. • Encara hi ha episodis puntuals, però no tan greus com abans. 4. Salut: nou Consell Consultiu de Ciutadania al CAP Anton de Borja El CAP Anton de Borja estrena un Consell Consultiu de Ciutadania, un òrgan pioner a l’atenció primària catalana per impulsar la participació dels pacients. 4.1. Composició i objectius • Integrat per una quinzena de pacients de l’ambulatori. • Impulsat pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST), gestor del centre, en línia amb els objectius del Departament de Salut. • Tasques principals: - Crear un full de ruta de millora del funcionament del CAP. - Detectar punts febles del servei. - Proposar nous circuits organitzatius. 4.2. Procés de selecció de membres • Fase inicial de reclutament via enquestes enviades a pacients. • Respostes: 500 persones; més de 200 es van oferir per participar al consell. • Finalment s’escullen uns 15 membres, representatius de perfils, edats i capacitats diverses. L’informatiu avança que demà al matí, al programa Rubí al dia, hi haurà representants del CAP Anton de Borja per explicar aquest projecte. 5. Seguretat: operatiu policial al barri de les Torres Al barri de les Torres s’ha fet un dispositiu conjunt de la Policia Local de Rubí i la Policia Nacional. • Objectiu: inspeccionar diversos locals que provocaven molèsties al veïnat. • Resultats de l’operatiu nocturn: - 3 persones detingudes per delictes contra la salut pública i per infraccions de la Llei d’estrangeria. - Decomís d’armes blanques i drogues. - Diverses actes per incompliments de la normativa d’establiments públics. La Policia Local ha informat de l’operació a través del seu canal d’Instagram. 6. Cultura i esdeveniments a Rubí 6.1. Jornada sardanista a Rubí Aquest diumenge 30 de novembre, Rubí acull una doble cita de cultura popular catalana organitzada pel Foment de la Sardana: Ballada de sardanes (matí) • Hora i lloc: 10.30 h aproximadament, a la Plaça del Doctor Guardiet. • Participació de les cobles Ciutat de Girona i La Principal del Llobregat. • Programa: - 16 sardanes, amb algunes peces interpretades conjuntament per les dues cobles. - Barreja de títols tradicionals i composicions actuals, incloses peces dedicades a Rubí. • Destaca la sardana “L’ermita de Sant Muç”, de la compositora terrasenca Laura Sagalà, molt vinculada a Rubí. • El secretari del Foment, Josep Puigventós, explica que Sagalà és balladora habitual a la ciutat i que ha dedicat diverses sardanes a Rubí. “De mica en mica també es va posant dins d’aquest món de la sardana com a compositora... mira, us dedico aquesta sardana.” Concert de cobla (tarda) • Hora i lloc: 18.30 h, al Teatre Municipal La Sala. • Cobla Ciutat de Girona. • Preu: 6 euros (entrada simbòlica). • Programa dividit en dues parts: - 1a part: dedicat al 50è aniversari de la cobla Ciutat de Girona. - 2a part: repàs d’efemèrides del món sardanista, com: • 150 anys del naixement i 100 de la mort de Juli Garreta. • 150 anys de la mort de Pep Ventura. • El concert es tanca amb la sardana “Arrubí de tot cor”, dedicada als 75 anys del Foment de la Sardana. • Entrades disponibles a: - Taquilla del teatre el mateix diumenge. - Plataforma de venda Qubin. 6.2. Festival 1413 – Programa Rubí Sound i samarretes El programa Rubí Sound organitza una nova edició del Festival 1413 i regalarà 200 samarretes oficials. • Data i lloc: dissabte 29 de novembre, a l’edifici Cruïlla del barri del Pinar. • Estructura del festival: - Sessió matinal nova: activitat de ball Lindy Hop. - Concerts de vespre a partir de les 20 h. Mecànica per aconseguir les samarretes • Segons el conductor del programa i organitzador, Robert Fernández: - Es repartiran samarretes tant al matí com a la tarda. - El criteri principal és “qui arriba primer, s’endú la samarreta”. - Es guardaran algunes unitats per als qui arribin a última hora. Disseny i versions de la samarreta • El disseny es basa en el logo creat pel dissenyador David Dámaso. • Elements gràfics relacionats amb la música: - Una nota musical. - El que sembla una entrada de concert. - La “mà banyuda”, símbol dels seguidors del heavy metal. • Dues versions: - Versió per al personal de RÀDIO RUBÍ: fons negre amb imatges en color, per identificar l’staff. - Versió per al públic: fons negre amb disseny en color ocre. • Les samarretes del festival són molt preuades, i hi ha rubinencs que presumeixen de tenir-ne de totes les edicions des de 2015. Per a més detalls, l’emissora remet al web www.radiorubi.cat. 7. Bloc comarcal: Sant Cugat, Sabadell i Terrassa 7.1. Sant Cugat: polèmica pels assajos del Ball de Gitanes A Sant Cugat, l’Ajuntament ha informat la Comissió de Carnaval que el Teatre-Auditori Empar Vilarasau no es podrà utilitzar com a espai principal d’assajos del Ball de Gitanes. • Els organitzadors (Comissió de Carnaval i Gall de Sant Cugat) asseguren que aquests espais estaven assignats i confirmats, i que la decisió, comunicada en plena programació d’assajos, els desorganitza completament. • L’Ajuntament diu haver enviat un correu amb espais alternatius, però encara no ha rebut resposta. • Davant la situació, els organitzadors decideixen traslladar els assajos a la Plaça Octavià, lloc on es fa el ball de Carnaval. • El Ball de Gitanes de Sant Cugat se celebrarà el 14 de febrer, amb: - 96 “quatres” (grups), - Més de 768 persones ballant. 7.2. Gitanes Desoctaviades: resposta a la manca de places • L’augment de participants va deixar 24 colles fora de la ballada oficial. • Neix la iniciativa “Gitanes Desoctaviades”, una ballada descentralitzada també el 14 de febrer. • Aquesta ballada alternativa tindrà lloc a la Plaça de Barcelona, per donar cabuda a la gent que s’ha quedat sense plaça a l’acte principal. 7.3. Sabadell: compra de pisos d’Inmocaixa per part de la Generalitat El president Salvador Illa anuncia a Sabadell una operació important d’habitatge públic: • La Generalitat, a través de l’Incasòl, comprarà més de 1.000 habitatges d’Inmocaixa per un import de 87,2 milions d’euros. • Objectius principals: - Evitar que aquests pisos perdin la condició d’habitatge protegit. - Garantir que els residents puguin continuar vivint-hi amb la mateixa renda. - Incrementar el parc públic d’habitatge i assegurar que aquests pisos mantindran permanentment la condició de protegits. • Illa remarca que és la compra més gran que ha fet mai la Generalitat en aquest àmbit i que s’emmarca en l’objectiu que el 15% del parc d’habitatge sigui protegit. • Els pisos comprats estan repartits en municipis com Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sitges, Tordera, Olot, Lleida, Tarragona i Sabadell. 7.4. Sabadell: cas de la sabateria Asin reobert • L’únic sospitós del crim de la sabateria Asin (2007) queda en llibertat amb càrrecs. • Està acusat d’assassinat amb traïdoria. • La magistrada li imposa mesures cautelars per evitar risc de fugida. • El cas s’havia reobert gràcies a noves anàlisis forenses que: - Troben restes de substàncies pròpies de lampisteria (ofici de l’acusat) a la roba de la dependenta i a la seva jaqueta. - Localitzen una empremta que el vincula directament amb la manipulació de l’escena del crim per simular un robatori violent. • Ara caldrà fixar la data del judici amb jurat popular a l’Audiència de Barcelona. 7.5. Terrassa: espai virtual de memòria històrica A Terrassa, es presenta un portal web que resumeix dades de 8.000 exiliats, represaliats i executats per la dictadura franquista. • L’Escola Industrial de Terrassa va acollir diversos consells de guerra després del 1939; s’hi van jutjar i condemnar 285 persones, com Vicent Monsonís, executat al Camp de la Bota. • El Centre d’Estudis Històrics impulsa un espai virtual de memòria històrica, liderat pels historiadors Manuel Márquez, José Luis La Cueva i Juan Antonio Olivares (aquest darrer mort recentment). • Cada persona té una fitxa pròpia amb: - Dades personals i familiars. - Informació acadèmica, laboral, política i sindical. - Adreça de residència i trajectòria vital. “Moltes famílies són simplement un número, un nom en un llistat; volem que sàpiguen alguna cosa més dels seus familiars i que quedi constància pública.” • Objectiu: reconèixer persones que van morir per defensar llibertat, democràcia i drets humans i portar al present la seva lluita. • Dades recollides fins ara: - Més de 8.000 registres. - 1.300 morts durant la Guerra Civil. - 1.000 exiliats i deportats. - 5.000 represaliats per la dictadura. • La base de dades és oberta: es poden fer consultes per diversos camps i descarregar llistats. 8. Temps i condicions meteorològiques El meteoròleg Luismi Pérez (La Xarxa) descriu una situació de cel molt serè i transparent a Catalunya: • Matí amb alguns núvols baixos i boira gebradora al Solsonès, Segarra i Anoia, ja en dissolució. • Tarda: - Temps majoritàriament asserenat. - Temperatures fredes, màximes entre 12 i 15 ºC prop de la costa. • Vent: - Continua bufant a l’Empordà, Terres de l’Ebre i vessant sud del Pirineu. - Menys intens que el dia anterior. • Divendres: - Arribada d’alguns núvols a l’Alt Pirineu, però sense nevades. - Temperatures molt baixes de matinada, però sense vent i amb mar més tranquil·la. - Tarda una mica més suau que la de dijous. 9. Conclusió L’informatiu dibuixa una ciutat de Rubí en ple debat polític sobre el model urbà, la gestió de serveis socials i la fiscalitat, alhora que retrata una realitat quotidiana marcada per: • Canvis i incidències industrials (aturada de Rensika i impacte en el consum). • Innovacions en participació sanitària (Consell Consultiu de Ciutadania al CAP Anton de Borja). • Preocupacions de seguretat (operatiu al barri de les Torres i Pla Kanpai). • Una agenda cultural viva, amb sardanes, concerts i el Festival 1413. • I un entorn comarcal on conflueixen conflictes culturals locals, grans operacions d’habitatge, casos judicials reoberts i projectes de memòria històrica de gran abast.
- Els esports al dia29'
Els esports al dia del 27/11/2025
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
I tu què tal?53'I tu què tal? del 27/11/2025
Programa de salut conduït per Pep León. Cada setmana parlem d'hàbits saludables, alimentació i cuidados.
- Rubí al dia, d'11 a 12h50'
#753 - Rubi Sound, Rosalia i joves: música i ciutat
Resum general del programa Rubí al dia, d'11 a 12h amb Lidia Martín Juanes combina en aquest espai: • Autobombo de RÀDIO RUBÍ amb la presentació detallada del festival Ruby Sound (programació, logística i samarretes). • Un bloc musical històric amb referències als Beatles i a George Harrison. • Una secció jove amb Quique Guillem i Sandra Borrego dedicada a analitzar el nou disc de la Rosalía, LUXE, des del punt de vista musical, conceptual i generacional. El programa barreja agenda cultural local, promoció d’activitats de RÀDIO RUBÍ i anàlisi musical en profunditat, amb un to molt distès i col·loquial però amb contingut força elaborat quan entra en el disc de la Rosalía. 1. Presentació del tram de programa Context del magazín • Lidia recorda l’estructura diària de Rubí al dia, d'11 a 12h: - Primer tram amb Pamela Martínez Ortega des de les 8 h. - Tertúlia de les 10 h amb Albert Solé. - Informatius amb una altra periodista. - Aquest quart tram és l’“hora més magazine” de dijous 27 de novembre de 2025. • To proper i d’acollida, marcant que ara ve la part més lleugera i cultural del programa. 2. Ruby Sound: samarretes, cartell i logística del festival 2.1. Introducció al Ruby Sound i paper de la ràdio • S’anuncia que aquest dissabte se celebra una nova edició del Ruby Sound a l’espai 14-13 del barri del Pinar. • Lidia admet que faran “una mica d’autobombo” perquè el festival està impulsat per RÀDIO RUBÍ. • Es destaca: - Jornada doble: matí i tarda-nit. - Caràcter de festassa musical i cultural. - Protagonisme de les entitats musicals rubinenques, clau en la difusió de la música local. 2.2. Samarretes del festival i estratègia de repartiment Amb Robert Fernández, responsable musical de la ràdio: • Es presenten dues samarretes: - La samarreta oficial “d’equip titular” per al personal de la ràdio (edició limitada, més cara de produir). - La samarreta que es regalarà al públic, que porta el mateix Robert. • Dades clau: - Gairebé 200 samarretes per repartir. - Distribució aproximada: 40 al matí i 140 a la tarda-nit. - Algunes peces reservades per als músics com a record. - Sistema de repartiment: “qui arriba primer, s’endú samarreta i tria talla”. • Tallatges: - Dones: de S a XL. - Homes: de M a XXL. • Elecció del color: - Procés “democràtic” via participació dels oients i l’equip a la ràdio. - Es comenta que la samarreta multicolor de l’equip hauria triplicat el pressupost, però que no hi havia marge econòmic per replicar-la per al públic. 2.3. Promoció i visibilitat del Ruby Sound a la ciutat • Es juga amb la idea del compte enrere (queden 49 hores perquè comenci el festival). • Es menciona per comparació la pantalla de compte enrere de la Plaça Catalunya / entorn del Casino, i es lamenta que la ràdio no en tingui una específica. • Difusió del festival: - Pantalles dels Cardíbols. - Pantalla del Mercat. - Cartelleria pels carrers i el centre. 2.4. Jornada matinal: swing, lindy hop i vermut • Novetat d’aquesta edició: jornada matinal de ball davant l’espai 14-13. • Continguts: - Concert de Jazz Rubí amb la formació East Wind & AJR Cats. - Sessió de swing i bebop pensada per ballar lindy hop. - Participació del col·lectiu Fem l’Indi Sant Cugat amb dos professors que faran una classe oberta de 30 minuts: - Per introduir les nocions bàsiques de lindy hop. - O per perfeccionar el nivell de qui ja en sap. • Serveis addicionals: - Barra de begudes: aigua, refrescos, vermut, cervesa. - Menjar amb Moa Street Food (food truck local que ja ha estat a la Fira del Vi): - Hamburgueses. - Hot dogs. - Altres propostes de street food. • Objectiu: crear un espai de ball, socialització i felicitat. S’insisteix que ballar dona felicitat. 2.5. Jornada nocturna: programació de bandes Robert detalla el cartell de la nit a l’espai 14-13, amb obertura de portes a dos quarts de vuit del vespre: • 20:00 h – Societat de Blues de Rubí amb The Hicks - Nova incorporació al festival. - Representen la branca blues de la ciutat. • 21:15 h – We Rock Monkeys (Rubi Rock) - 13 artistes entre cantants i guitarristes. - 5 guitarristes es van combinant, cosa que complica la coordinació i requereix assaigs previs al mateix espai 14-13. - Es recomana escoltar l’entrevista especial de Rubi Sound emesa l’endemà, amb membres de: - Aurora, ACR i Rubí Rock. • 22:30 h – Aurora Brothers Band - Liderats per Santi Úrsul, molt conegut per Lídia. - Presència de Serginho Moreira, que fa doblet (també participa amb altres formacions). • 23:45 h – Rando Fighters (hip-hop) - Descrits com hip-hop de qualitat i imperdible. - Robert té una relació de llarga trajectòria amb el grup a través de Ràdio Rubí: presentacions, col·laboracions i evolució vital (paternitat, maduresa). - Es subratlla la qualitat artística i el vincle emocional amb l’emissora. • Tancament – Sònica Sound System - Format sound system amb components electrònics i filtres en directe. - Han pujat el nivell tècnic del directe, incorporant més complexitat. - Participants clau: - Ugo Otto, cantant de reggae que aporta el vessant vocal i d’improvisació. - Jaime Muñiz (Jaime Tron), trombonista, definits com “el Jaime dels cabells”, nova incorporació. - Es remarca la improvisació i el “feeling” en directe, connectant hip-hop i músiques jamaicanes com a tradicions que comparteixen arrels. 2.6. Logística de muntatge i ritme del dia • El matí es dedica al muntatge de l’exterior davant l’espai 14-13. • A migdia es fa el parèntesi llarg per recollir l’exterior i preparar les proves de so de totes les bandes de la nit. • Lidia i Robert comenten que l’equip de RÀDIO RUBÍ anirà de bòlit tot el dia, entre producció, presentació i ball. 3. Bloc musical històric: Beatles i George Harrison Entre seccions, Lídia introdueix dues pinzellades històriques relacionades amb efemèrides musicals del 27 de novembre: 3.1. Beatles – Magical Mystery Tour • Es recorda que el 27 de novembre de 1967 es publica l’àlbum Magical Mystery Tour dels Beatles. • Es descriu el disc com una barreja de pop psicodèlic i pop més clàssic. • Sonorització destacada: “I Am the Walrus”, que Lídia dedica a Xesco Caballero perquè és una cançó que li agrada molt. 3.2. George Harrison – All Things Must Pass • Es commemora que el 27 de novembre de 1970 surt a la venda All Things Must Pass, de George Harrison, tres anys després de la separació dels Beatles. • Lídia el presenta com un dels discs més importants dels anys 70. • Es posa el single “My Sweet Lord”, considerat la cançó més coneguda de l’àlbum. • Es recorda que ha estat versionada per artistes com Peggy Lee, Elton John, Julio Iglesias o Nina Simone. 4. Secció jove: anàlisi del disc LUXE de la Rosalía 4.1. Introducció: retorn de la secció juvenil Amb la sintonia de Rosalía i la cançó “Reliquia”, entren a l’estudi: • Quique Guillem, col·laborador habitual que analitza música des d’una òptica jove. • Sandra Borrego, tècnica de joventut de Torre Bassas (Espai Jove). Elements clau de context: • Sandra no va poder venir fa dues setmanes perquè era en un fòrum a Lleida sobre polítiques de joventut, polarització i radicalització. • Quique havia ajornat expressament la seva secció per poder comentar LUXE amb ella. • A Lídia se li havia “posat deures”: escoltar el disc complet de la Rosalía, però admet que només ha arribat a escoltar unes quantes cançons. 4.2. Primera impressió del disc LUXE Percepcions generals: • Sandra compara el disc amb una banda sonora de clàssic Disney (tipus Blancaneus): - Orquestracions. - Ambient cinematogràfic. • Es destaca el caràcter espiritual i eclèctic del disc: - Barreja de cel i terra, d’allò terrè i allò espiritual. - Lídia assenyala ressonàncies religioses. • Quique subratlla que és un disc que oscil·la entre experiència personal i narrativa de santes: - Rosalía es posa en la pell de figures religioses. - Relaciona vivències pròpies amb la devoció i la fe. • Comparacions dins la discografia de Rosalía: - LUXE s’assembla més a El mal querer i Los Ángeles. - S’allunya del to més trencador, simple i dopamínic de Motomami, que defineixen com “més TikTok, més locura sonora contínua”. - LUXE seria més artístic en sentit clàssic: partitures, orquestració, estructura en moviments. 4.3. Estructura i dades del disc • 15 cançons en aproximadament 49 minuts. • 3 temes exclusius en vinil (Foc Urrani, Jean i Novia Robot), cosa que fa que: - Els qui només escolten la versió digital no tinguin l’obra completa. - S’estimuli la compra de vinil com a objecte físic. • Es comenta la filtració prèvia d’algunes cançons a Twitter/X, fet que descol·loca els fans: - La discogràfica fa molta promoció i entrevistes prèvies. - Es perd una mica l’efecte sorpresa d’“enfrontar-se al disc de cop i volta”. • Èxit a plataformes: - 42,1 milions de reproduccions el primer dia a Spotify. - En comparació, Motomami en va fer 16 milions en 24 hores. - Interpretació: creixement de la base de fans i impacte de Motomami com a llançadora; Rosalía se situa al nivell de Taylor Swift en rang global. 4.4. Idiomes i dimensió global Rosalía canta en 13 idiomes al disc: • Castellà, català, anglès, alemany, llatí, sicilià, ucraïnès, àrab, italià, japonès, portuguès, francès i mandarí. Comentaris: • Es destaca l’ús d’alemany en la col·laboració amb Björk. • Alguns idiomes (com l’ucraïnès) no resulten tan fàcilment identificables a primera escolta. • S’evidencia la dificultat d’identificar mandarí vs japonès per oients no habituats. 4.5. Moviments del disc i temàtica Quique exposa que el disc està pensat en 4 moviments (influència de la música clàssica): Moviment 1 • Cançons: Sexo, Violencia y Llantos, Reliquia, Divinice, Porcelana, Mío Cristo. • Temes centrals: - Excessos de la devoció. - Fragilitat del cos i de l’ànima. - Dimensió més espiritual que estrictament religiosa. Moviment 2 • Cançons: Convergen, La Perla, Mundo nuevo, De madrugá. • Idea central: dualitat entre desig i redempció. • Fusió de: - Electrònica. - Sensibilitat flamenca. • Quique destaca que Mundo nuevo i De madrugá funcionen gairebé com dues parts d’una mateixa peça, amb una transició molt fluida. Moviment 3 • Cançons: Dios es un stalker, La jugular, Foc Urrani (exclusiva vinil), Savignon Blanc, Jean (exclusiva vinil). • Temes: - Vigilància i privacitat. - Vulnerabilitat emocional. - Identitat en l’era digital. • La Jugular introdueix referències a altres tradicions religioses, com l’islàmica, mostrant que el disc no és només cristià. Moviment 4 • Cançons: Novia Robot (exclusiva vinil), La rumba del perdó, Memoria, Magnolia. • Funció: tancament i reconciliació. • Temes: - Perdó. - Memòria vital. - Acceptació de la mort. • Magnolia destaca com a peça “funeralícia” i emotiva. Es cita especialment: “Hoy se derrocha burlando la suerte / y lo que no hice en vida lo hacéis en mi muerte” • La cançó descriu el propi funeral de Rosalía, amb imatges com: - Motos cremant roda. - Tirar magnòlies sobre el taüt. 4.6. Cançons destacades i recepció personal • Lídia confessa que no domina encara tots els títols, però li agraden especialment: - Porcelana. - Magnolia. - Cada cop més La Perla. • Quique declara que la seva preferida és “La jugular”. • Valoració general: - Disc molt ben construït i coherent amb la seva pròpia lògica interna. - Alguns troben a faltar una cançó més immediata i “hit” fora de la línia general, però entenen que el treball aposta per la coherència global més que pel single fàcil. 4.7. El cas de “La Perla”: autobiografia, ex i “bif” • “La Perla” genera debat sobre si és una tiradera o una cançó dirigida a exparelles concretes (Rauw Alejandro, C. Tangana). • Rosalía ha declarat en una entrevista amb Broncano que no va per ningú en concret, sinó que és una combinació d’experiències. Elements que alimenten la interpretació: • Expressions com “terrorista emocional” apunten a relacions tòxiques. • El nom La Perla remet tant: - A un barri de Puerto Rico (lligat a Rauw Alejandro). - Com al joc de paraules sobre ser “un perla” (persona espavilada, amb cara i creu). • Fragment on es parla d’“icono” i “narrativa reduccionista”, associant-ho a: - C. Tangana, que té un disc titulat Ídolo i un ego molt marcat. Conclusió del grup: encara que l’artista negui el “bif” explícit, la cançó juga conscientment amb referències que el públic reconeix. 4.8. “Dios es un stalker”: mirada des de la veu de Déu • Títol molt provocador que genera curiositat. • Interpretació de Quique: - No és Rosalía parlant a Déu, sinó Déu parlant a través d’ella. - Lletres que suggereixen: - “Te sigo, te veo, te quiero.” - Déu veu, estima, però la persona no s’hi acosta; hi ha amor no correspost. • Exemple de lletra que destaca: “Vivo en las nubes arriba, tengo el buzón explotado” • S’imagina Déu com una mena de observador massiu en plena època de xarxes, amb el “bústia saturada”; l’artista juga amb el paral·lelisme entre fe i stalking digital. 4.9. Altres conceptes: “doppelganger” i costat fosc • Es comenta la paraula doppelganger, molt viral a TikTok. • Definició que dona Quique: - Expressió alemanya que descriu una mena de “clon espiritual” o alter ego. - Representa el que temem ser, el nostre costat fosc. • Es fa la broma d’un “lado oscuro de Lídia Martín”, posant-hi un toc d’humor mentre expliquen el concepte. 5. Tancament • El temps s’esgota i no dona temps de fer l’agenda de la Torre Bassas que portava Sandra. • Lídia proposa recuperar-la en un altre programa i seguir parlant de LUXE i altres temes juvenils. • El tram es tanca donant pas als informatius, recordant la lògica de franges del magazín matinal. Temes principals del podcast • Promoció del festival Ruby Sound de RÀDIO RUBÍ (programació, logística, samarretes, participació d’entitats musicals locals). • Anàlisi musical i conceptual de LUXE de Rosalía (estructura per moviments, idiomes, espiritualitat, relacions personals, ús de gèneres i tradicions religioses). • Història de la música pop i rock amb efemèrides dels Beatles i George Harrison. • Participació juvenil i mirades joves a través de la secció amb Quique Guillem i Sandra Borrego.
- La Tertúlia de Rubí al dia59'
#1110 - Humus, plaça Catalunya i política a Rubí
Introducció de la tertúlia La tertúlia de “Rubí al dia” amb Albert Soler i els col·laboradors dels dijous (Mari Àngels Ruiz, Conxita Jimena, Pep Adelantado i Isidre Rubio) aborda diversos temes locals i polítics: • Incidència a la fàbrica d’hummus de Mercadona a Rubí i reflexions sobre el model de grans superfícies • Reforma de la plaça Catalunya i del Casino i debat sobre el manteniment i l’incivisme • Canvis en la recollida de residus i contenidors i el debat sobre el porta a porta • Nou ús per a l’antiga oficina de CaixaBank com a Oficina d’Afers Socials i Famílies • Creixement d’Aliança Catalana i preocupació pel gir polític i l’auge de l’extrema dreta 1. L’hummus de Mercadona i el poder de les grans superfícies 1.1. Incidència a la fàbrica d’hummus de Rubí • Es comenta l’absència d’hummus de Mercadona a les prestatgeries. • La producció es fa a Rubí, a la fàbrica Rensica (Can Fatjó), que ha hagut d’aturar temporalment l’activitat per una incidència tècnica no detallada. • L’empresa anuncia que vol reprendre la producció en les pròximes setmanes. • Tot i la parada, els veïns continuen denunciant episodis puntuals de males olors, encara que menys greus que en una crisi anterior. «Ja no hi ha humus al Mercadona?» La taula admet que ells pràcticament no consumeixen aquest producte, i això serveix d’excusa per obrir un debat més ampli sobre el model Mercadona i les grans cadenes. 1.2. Mercadona com a model de negoci i de poder • Es recorda que Mercadona sovint exigeix exclusivitat als proveïdors: - Això pot donar volum de negoci, però si un dia Mercadona deixa de comprar, l’empresa pot quedar enfonsada. - Es mencionen casos de productes etiquetats només per Mercadona que han quedat com a estoc invendible. • Es critica el poder de negociació desmesurat de la cadena: - «Ara té la paella pel mànec» per la quantitat de centres i volum de venda. • Diversos tertulians afirmen que, per principis i ideologia del propietari, no compren a Mercadona. 1.3. Consum, marques blanques i canvi d’hàbits • Abans, la marca blanca de Mercadona era molt més barata i amb una relació qualitat-preu bona; ara ja no ho és tant, però el client ja està fidelitzat. • S’explica com Mercadona i altres cadenes han reduït la presència de marques conegudes per impulsar la seva pròpia marca. • Es contrasta el model actual amb l’antic botiguer de barri: - Abans el botiguer era «confessor, assistent i amic». - Ara, als grans centres, el client es troba desatès i perdut entre passadissos, amb personal insuficient. 1.4. Black Friday, consumisme i preus • Es critica el bombardeig del Black Friday i la programació constant al consum: - Fins i tot qui no necessita res es troba mirant ofertes. • Es denuncia la desconnexió entre preu d’origen i preu final dels productes, especialment en alimentació (ous, pomes, avellanes…): - El preu d’origen es manté igual, però el preu al consumidor puja. - Es pregunta «qui es queda la diferència?» i es torna a apuntar a les grans cadenes. 1.5. Pagesia, cava i corpinat • Es parla del drama de la pagesia que intenta sobreviure entre preus baixos d’origen i la pressió de les grans superfícies. • Es comenten pràctiques del sector del cava: - Grans empreses compraven fins i tot el camp sencer per assegurar-se el raïm. - Es barreja raïm de la Manxa per fer volum i ajustar graduacions alcohòliques. • Apareix el concepte corpinat com a marc diferenciat per als productors que volen fer cava amb raïm 100% del Penedès i més rigor. • Es posa en valor el cava de petits productors locals, amb exemples d’un elaborador vinculat a Rubí. «Si és cava, és cava d’aquí; si jo el faig amb raïm d’aquí, vull una marca diferent.» 2. Plaça Catalunya, Casino i incivisme 2.1. Les obres a la plaça Catalunya i l’entorn del Casino • L’Ajuntament està finalitzant les millores de l’entorn del Casino i la plaça Catalunya coincidint amb la reinauguració del Casino (13 de desembre): - Reparació del paviment malmès - Supressió de contenidors soterrats - Renovació de vegetació - Nous bancs davant la font ornamental - Nova font de boca per a la ciutadania - Nova jardinera al voltant de la font amb reg • Pressupost aproximat: 48.000 €. Els tertulians celebren que finalment es dignifiqui l’espai, però posen l’accent en el manteniment posterior. 2.2. Manteniment i responsabilitat ciutadana • Es reclama que l’Ajuntament no només inverteixi en obres, sinó en conservació. • Es remarca que una part molt important del deteriorament és responsabilitat dels ciutadans: «Jo diria que el 50% del no manteniment és culpa nostra.» • Es denuncia un incivisme creixent: - Ampolles, llaunes (fins i tot sense obrir) deixades a finestres i espais públics. - Objectes perillosos (com una navalla trencada) abandonats a la via pública. • Es parla de la sensació d’impunitat dels qui embruten o fan destrosses. 2.3. Educació, civisme i corresponsabilitat • Es reflexiona sobre com fer sentir “el carrer” com a espai propi i col·lectiu: - A casa ningú embruta perquè és «seu»; al carrer manca aquesta consciència. • Es posa el focus en l’educació des de petits i en les directrius d’ensenyament i família: - Necessitat de fomentar el respecte a l’entorn i el sentiment de ciutadania compartida. - Es comparen situacions amb altres països on hi ha més cultura de respecte a l’espai comú. • Es donen exemples de comunitats de veïns: pisos molt nets però escales plenes de burilles i papers. • Es remarca la dificultat de l’escola: dins del centre es recicla i es compleixen normes, però en sortir al carrer molts infants repeteixen hàbits incívics perquè a casa i al carrer no se’ls corregeix. «L’escola ho entenen com una norma que han de complir; fora creuen que ja no és necessari.» 2.4. Temps de vida, treball i criança • Es lliga el tema educatiu amb la conciliació laboral i familiar: - Es critica que sembli que «neixes per anar a treballar» i no per viure. - Es posa com a exemple gent que rebutja hores extres perquè no tindria temps de gaudir dels diners. • Es planteja que la manca de temps de les famílies limita la capacitat d’educar en valors cívics i convivència. 3. Neteja, residus i canvi de model de contenidors 3.1. Neteja, percepció d’espai i conducta • Es defensa que un espai net afavoreix el civisme: - Si un lloc és impol·lut, costa més embrutar-lo. - Si ja hi ha residus, molts pensen «no ve d’aquí». • Es reclama un bon manteniment de la neteja com a part de l’estratègia per reduir l’incivisme. 3.2. Comerç i mal ús dels contenidors • Es relata un cas recent d’un comerç que llença grans volums de cartró i bosses al contenidor domèstic, col·lapsant-lo: - L’Ajuntament compta amb personal d’assessorament i “inspecció” que informa i intenta corregir aquestes pràctiques. - Es considera necessari que, si cal, hi hagi sancions dissuasives perquè no es repeteixi. • Es critica la mentalitat del «que s’espavili algú altre» quan es tracta de residus. 3.3. Polèmica pels contenidors al centre i alternatives • A partir de la retirada dels contenidors de la plaça del Casino, es menciona la polèmica entre veïns del centre que veuen com els allunyen del seu domicili. • Ràdio Rubí explica que està pendent de resposta de l’Ajuntament per informar amb detall: - De quins contenidors desapareixen - On s’han de portar ara les escombraries • Es remarca la importància de planificar substitucions amb alternatives properes, especialment per a gent gran o amb mobilitat reduïda. 3.4. Model porta a porta i experiències europees • Es debat si el porta a porta podria funcionar a Rubí: - Per a comerços pot funcionar millor. - Per a particulars a grans edificis es veu complicat. - Potser té sentit a urbanitzacions o barris de baixa densitat. • Es posa l’exemple de Vilablareix, on el porta a porta funciona bé, amb organització clara de punts i calendaris. • Es comenta el model d’Alemanya, amb: - Baixants específics per a la brossa des de la cuina. - Bosses identificades amb etiqueta personal. - Si no es recicla bé, la persona rep una sanció o obligació de portar la brossa a un punt específic durant mesos. «Passa molt poc que ho hagin de fer, perquè la gent ho té clar.» • Es recorda que aquest tipus de sistemes només són viables si els edificis es projecten pensant-hi, cosa difícil al parc d’habitatge existent. 4. Antiga oficina de CaixaBank: d’un FabLab a una Oficina d’Afers Socials 4.1. Proposta de cessió a la Generalitat • Al ple municipal de novembre es debat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de CaixaBank (passeig Francesc Macià / carrer Major / carrer Fondo) a la Generalitat. • L’objectiu és acollir-hi la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies de Rubí, depenent del Departament de Drets Socials. Avui Rubí no disposa d’aquesta oficina i els veïns han d’anar a Sabadell, Terrassa o Sant Cugat per tràmits com els graus de dependència. • La cessió es vehicula mitjançant la figura jurídica anomenada «mutació demanial subjectiva» (canvi de titularitat entre administracions, condicionat a mantenir l’ús de servei o equipament públic). • Això impediria que la Generalitat, un cop rebuda la finca, la destinés a usos privats (p. ex. pisos). 4.2. El projecte FabLab: idea i situació • Aquesta mateixa oficina havia estat prevista per ubicar-hi un FabLab: - Un espai de fabricació digital i artesanal, pensat per a: • Captar talent • Compartir informació i idees • Fer tallers socials (joves, dones maltractades, etc.) • Fer prototips (un sol taburet, no producció en sèrie) • Una de les tertulianes explica que, des de l’escola Montessori, van impulsar un projecte Magnet amb la Fundació CIM (UPC) i van visitar molts FabLabs: - A Ciutat Meridiana o Cornellà, amb una forta funció social. • Explica que d’aquelles converses amb la Regidoria d’Educació podria haver sorgit la idea de fer un FabLab a Rubí, i per això es va sorprendre quan va veure el cartell de «futur FabLab» a l’antic CaixaBank. • Ara es desconeix si el projecte queda aparcat o es traslladarà a un altre espai; es destaca que no és incompatible que Rubí tingui un FabLab en un altre lloc. 4.3. Debat sobre la cessió i el rol de la Generalitat • En general, la taula veu positivament que Rubí tingui una Oficina d’Afers Socials i Famílies, perquè s’eviten desplaçaments constants a altres ciutats. • Tanmateix, s’obre un debat sobre el model de finançament i responsabilitats: - Alguns consideren que aquest servei hauria de ser 100% responsabilitat de la Generalitat, també la compra de l’edifici. - Es qüestiona que l’Ajuntament hagi comprat el local amb diners municipals i ara el cedeixi. • Es comenta que, segons el portaveu del PP (Juan José Giner), l’acord preveu que la Generalitat: - Assumeixi el cost de la reforma i adequació del local. - Assumeixi el manteniment futur de l’equipament. • Es considera clau que, un cop obert, la Generalitat no es quedi curta de personal ni de recursos: - Hi ha temor que sigui un servei «de mínims» per estalviar costos. «El més important de tot és veure el rendiment que dona.» 4.4. Precedents i recels • Es recorda el cas de l’Espona i el projecte de Centre Nacional de Dansa, on la Generalitat va recular quan va veure la dimensió del compromís econòmic. • Això alimenta un cert escepticisme respecte a la continuïtat i ambició dels projectes compartits Ajuntament–Generalitat. 5. Aliança Catalana, premi periodístic i gir polític 5.1. Premi al periodisme d’investigació sobre Aliança Catalana • Es comenta que Nació Digital ha rebut el Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació per una sèrie de reportatges sobre Aliança Catalana: - Autors: Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanal. - Publicats la primera setmana de febrer. • El treball revela: - El nom d’una figura clau fins ara desconeguda en la gestació del partit: Eduard Llaguno, poder a l’ombra i mecenes. - El paper de la seva mà dreta, Maiol Saneuja, també cofundador a l’ombra. - L’existència d’un entorn organitzat al voltant d’una escola a Osona. - Les desavinences internes entre Oriol Gès i Jordi Aragonès. - Les limitacions de poder real de Sílvia Orriols dins del partit. Es valora positivament que es desvetlli qui hi ha darrere d’aquests moviments i qui els finança. 5.2. Creixement electoral d’Aliança Catalana • Es repassen dades del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió): - Actualment Aliança Catalana té 2 diputats. - El CEO de juliol de 2025 els projectava fins a 10 escons. - L’últim baròmetre ja els situa entre 19 i 20 escons, empatats amb Junts. • Això suposaria un gir molt significatiu en el mapa polític català i un reforç clar de l’extrema dreta independentista. • Es comenta que a Rubí el partit ja es fa visible als plens municipals, amb membres a la sala amb carpetes i intervencions als torns de paraula. 5.3. Crisi de credibilitat dels partits tradicionals • Es considera que el creixement d’Aliança Catalana i d’altres opcions extremes s’explica, en part, per: - Desgast i baralles internes dels partits tradicionals catalanistes i independentistes. - Obsessió per les cadires i les picabaralles més que no pas pels projectes de futur. • Es parla d’una degradació general de la política: - Exemples com la inestabilitat institucional al voltant de la Fiscalia General de l’Estat. - La percepció que la política estatal es centra a «buscar merda i escampar-la». «No he sentit cap projecte, ni cap idea de cap programa, ni res de res.» 5.4. Esquerra, Junts i el catalanisme de fons • Crida l’atenció als tertulians que Esquerra Republicana no pateixi una gran davallada a les enquestes, malgrat la decepció d’una part de la seva base. • Es considera probable que: - Alguns votants de Junts fugin cap a Aliança Catalana. - Una part de la base independentista es decanti per l’abstenció. • Es lamenta la pèrdua de pes polític català a l’Estat per l’excessiva fragmentació i les lluites internes entre partits catalanistes. 6. Joventut, extrema dreta i memòria històrica 6.1. Ascens de l’extrema dreta entre els joves • Una de les principals preocupacions de la taula és l’auge dels partits d’extrema dreta (tant Vox com Aliança Catalana) entre la gent jove. • Es plantegen diverses preguntes i hipòtesis: - No s’ha explicat prou bé la història recent (franquisme, lluites per drets i democràcia). - Hi ha una desconnexió generacional: el que per generacions grans és memòria viva, per als joves és llunyà i abstracte. «Si realment no saben la història d’aquest país, a mi em costa molt d’entendre això.» 6.2. Desafecció política i abstenció jove • Es relaten converses amb joves de 18 anys que refusen votar: - Veuen la política com «una escola de carcamals». - No se senten representats per cap líder ni projecte. • Es reivindica la lluita històrica per aconseguir el dret de vot, especialment per a les dones, i es critica que això no s’hagi sabut transmetre prou. 6.3. Escola, adoctrinament i temes tabú • Es parla de com alguns temes han esdevingut “perillosos” a les aules: - Fa uns anys, cançons com Els Segadors o el Virolai formaven part natural del currículum. - Ara molts docents tenen por de ser acusats d’adoctrinament i rebre denúncies. «Ara, a veure qui és el guapo que s’atreveix.» • Es remarca que això limita: - La transmissió de la memòria democràtica i nacional. - El debat serè sobre el franquisme i la dictadura. 6.4. Llengua, immigració i canvi social • Es posa com a exemple el retrocés del català a les aules: - Professors de català expliquen que molts alumnes insisteixen a parlar en castellà fins i tot a classe de català. • Es vincula això amb: - Els canvis demogràfics i migratoris. - La falta de polítiques valentes i ben gestionades envers la llengua i la integració. • Es denuncia que la situació no és fruit de l’atzar, sinó de decisions polítiques preses o deixades de prendre durant dècades. 6.5. Lideratges i falta d’il·lusió • Es lamenta la manca de lideratges clars que generin il·lusió i projectes en positiu. • Es contraposa la idea que «l’objectiu te l’han de donar» amb la responsabilitat personal de buscar-se objectius propis. «Amb la voluntat de personalismes ens hem carregat tots els lideratges.» Conclusió de la tertúlia La tertúlia tanca amb la sensació que, des de qüestions aparentment menors com l’hummus del Mercadona o les obres a la plaça Catalunya, s’acaba arribant a debats de fons sobre model econòmic, responsabilitat ciutadana, serveis públics i rumbs polítics. • A nivell local, preocupa: - L’impacte de les grans superfícies sobre comerç i pagesia. - El manteniment dels espais públics i l’incivisme. - La gestió dels residus i el redisseny de contenidors. - La necessitat d’una Oficina d’Afers Socials a Rubí. • A nivell polític i social més ampli, inquieta: - L’ascens d’Aliança Catalana i l’extrema dreta. - La desafecció de la joventut i la pèrdua de memòria històrica. - La fragmentació del catalanisme i la falta de projectes compartits de futur. La tertúlia es clou amb agraïments als participants i un enllaç amb la programació següent de Ràdio Rubí, centrada en el festival Rubi Sound 1413 i l’agenda juvenil de la Torre Bassas.
- Rubí al dia, de 9 a 10h55'
#706 - Política local, medi marí i esports a Rubí
Visió general del programa En aquesta segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ es combinen tres grans blocs: • Política municipal i actualitat de ciutat, amb l’espai Els Grups Municipals Opinen i el portaveu del PP, Juan José Giner. • Divulgació científica, amb la secció Guaita, què tenim? dedicada al fons marí sorrenc i la seva biodiversitat. • Actualitat esportiva i agenda cultural / musical, amb prèvia dels equips locals i la recomanació musical del dia. El programa alterna anàlisi crítica de la gestió municipal (Casino, nova Oficina d’Afers Socials, ordenances, habitatge, seguretat), contingut divulgatiu sobre ciència ambiental marina i repàs molt dinàmic de l’esport rubinenc i l’oferta cultural immediata (Rubí Sound, concert de Marilyn Manson). 1. Espai polític: “Els Grups Municipals Opinen” 1.1. Marc general del ple i moció de control d’obres • S’anuncia el ple municipal ordinari de novembre, que se celebrarà a la tarda i es podrà seguir per radiorubi.cat. • El PP presenta una moció “de sentit comú” per fiscalitzar els grans projectes d’obra pública a Rubí. • Objectiu de la moció: establir mecanismes de seguiment, control de costos i participació veïnal en: - El Casino (exemple de sobrecost: de 3 M€ a uns 7,5 M€). - Àmbits urbanístics com Picaguilera, Superson, Torre Massana. - Equipaments i espais esportius (camp de futbol del 26 de Setembre, projecte de la UE Rubí) i plaça Pearson. • Es reclama que les associacions veïnals afectades tinguin veu en el seguiment d’aquestes obres. “No és una moció per posar traves, sinó per fiscalitzar i fer seguiment dels grans projectes de ciutat.” 1.2. Polèmica pel Casino i posicionament del PP • Es detalla que encara s’estan fent obres complementàries a l’entorn del Casino, amb 48.000 € per reurbanitzar la plaça de davant abans de la reinauguració del 13 de desembre. • El PP subratlla de nou el fort increment de cost de l’obra i ho posa com a exemple de manca de control. • Preguntats si assistiran a la reinauguració, el PP anuncia que no hi anirà, tot i remarcar que la seva crítica s’orienta al model de gestió i fiscalització, no a l’equipament en si. 1.3. Nova Oficina d’Afers Socials al Passeig Francesc Macià • Es comenta la decisió de convertir l’antiga oficina de La Caixa al Passeig Francesc Macià en Oficina d’Afers Socials i Famílies. • El govern haurà d’explicar al ple: - El canvi de destí respecte al FabLab anunciat inicialment per a emprenedors. - El futur del projecte de trasllat de RÀDIO RUBÍ a aquest espai, presentat pel nou director, que també s’ha descartat. • Posició del PP: - Reconeix que l’oficina social és necessària a Rubí per evitar desplaçaments a Terrassa o Sabadell. - Critica, però, la ubicació en un dels principals eixos comercials de la ciutat, on veuria més adient mantenir-hi activitat comercial per reforçar el teixit econòmic. - Recorda que el local va costar 600.000 € i que el municipi no té un pla clar de comerç ni de model de ciutat. - No concreta una alternativa única, però apunta que hi ha altres locals de titularitat municipal potencialment adequats. “A Rubí pràcticament hi ha dos carrers de més activitat econòmica. Si en un d’aquests hi traiem un possible comerç amb rendiment, demostra la manca de pla comercial.” 1.4. Declaració institucional sobre democràcia i Franco • El ple s’iniciarà amb una declaració institucional en defensa de la democràcia coincidint amb els 50 anys de la mort de Francisco Franco. • El PP: - Diu que tothom vol democràcia, però es mostra crític amb portar aquest debat al ple local. - Considera que no té a veure amb les necessitats immediates de la ciutat i que preferirien centrar-se en seguretat, habitatge, economia, manteniment i neteja. - Haurien plantejat una declaració enfocada a millorar la qualitat de vida dels rubinencs. 1.5. Ordenances fiscals: congelació vs. rebaixa • Per a l’any vinent es congelen les ordenances fiscals i s’hi afegeixen dues noves ordenances: - Bonificacions o regulació per a vehicles elèctrics. - Ordenança de preus per les entrades de Festa Major i ús del Casino. • Altres grups (Vox, Veïns per Rubí) han valorat positivament la congelació; el PP, en canvi: - La qualifica de “pitjor notícia” per als rubinencs, ja que es perd l’oportunitat de reduir la pressió fiscal. - Reclama baixar impostos i taxes, especialment en una ciutat amb la renda per càpita més baixa del Vallès Occidental. “La congelació és una oportunitat perduda per alleugerir la càrrega fiscal d’una ciutat amb la renda més baixa de la comarca.” 1.6. Seguretat viària a la c1413 i carril bici • Es debat una moció sobre la carretera c1413, centrada en: - Prohibir o sancionar l’estacionament de camions i tràilers al lateral de la via, tenint en compte que hi ha un aparcament de camions 200 m més enllà. - Reduir la velocitat màxima a 50 km/h, mesura que el PP veu bé. - Crear un carril bici, punt sobre el qual el PP mostra dubtes. • El PP: - Dona suport a retirar els camions del voral i a baixar la velocitat. - Expressa recels amb el carril bici per manca de continuïtat i seguretat d’accés als polígons (Cova Solera, Can Jardí), atès que els ponts actuals són estrets per compatibilitzar-hi tràilers, furgonetes, cotxes i bicicletes o patinets. 1.7. Habitatge i especulació • Es menciona una moció d’En Comú Podem i la CUP (UB) sobre especulació immobiliària, encara en redacció. • El PP l’ha rebut la nit anterior i encara no ha pogut analitzar-la. • Considera que moltes d’aquestes mocions són instàncies a òrgans supramunicipals (Parlament de Catalunya) i que el marge d’actuació del municipi és limitat. • Anàlisi del PP sobre la crisi d’habitatge: - Poca construcció d’habitatge, especialment VPO: el parc de protecció oficial a Rubí no arriba al 2%. - Increment de població lligat a dinàmiques migratòries, que crea més pressió sobre el parc d’habitatge. - Asseguren que no hi ha hagut un pla d’immigració ni de previsió d’habitatge suficient, ni a nivell municipal ni estatal. “La falta de previsió en construcció de vivenda i l’augment de població s’han sumat fins a tensionar el mercat de lloguer.” 1.8. Seguretat ciutadana i Pla Kanpai • Es tracta la posada en marxa a Rubí del Pla Kanpai contra la multireincidència delinqüencial, demanat per l’alcaldessa als Mossos d’Esquadra. • Des de la conselleria s’ha explicat que el Pla funciona molt bé a escala catalana. • Posició del PP: - Celebra l’aplicació del Pla Kanpai, però considera que arriba tard i que Rubí va “a remolc” d’altres municipis. - Subratlla que la multireincidència era un problema notable des de fa temps i que calia actuar abans. - Reitera que tota millora en seguretat per als rubinencs és positiva. 1.9. Activitat política del PP: economia, Nadal i comerç local Acte econòmic al Vallès Occidental • El PP del Vallès Occidental organitza un acte sobre creixement i competitivitat econòmica: - Lloc: Hotel Sant Cugat (carrer César Martinell). - Oberta la participació a empresaris i ciutadania. - Primera taula (moderada per Juan José Giner): “El Vallès Occidental com a motor econòmic” amb: • Cristina Arnoiz (presidenta de Vallès). • Representants de la Cambra de Sabadell. • Representants de PIMEC Vallès Occidental. • Delegat de la Cambra de Terrassa Sant Cugat. • Empresaris de la CECOT i president fundador de Cerdanyola Empresarial. - Segona taula: portaveus municipals del PP al Vallès Occidental presenten propostes per reforçar el futur econòmic de la comarca. Acte nadalenc del PP a Rubí • El 3 de desembre, el PP farà un acte a la sala Paco Cano de Rubí per desitjar bones festes: - Hi assistiran: Alejandro Fernández (president del PP de Catalunya), Agustín Parra (secretari d’Organització i diputat), Nacho Blanco (diputat nacional), Juan Fernández (portaveu del PP de Catalunya), Dani Sirera (president del PP de Barcelona), entre d’altres. - Obert a afiliats, simpatitzants i amics, amb esperit de germanor i brindis de Nadal per l’any vinent. Campanya de Nadal i comerç • Es comenta la encesa de llums de Nadal i l’inici de la campanya nadalenca. • Valoració de Giner: - Considera que la programació és bastant completa i que fomenta activitat als carrers. - Creu que s’han quedat curts en les escoles i activitats per a infants durant les vacances. - Proposa aprofitar més l’espai del Pau Casals i convertir-lo en una mena de “jardí de la infància” nadalenc perquè hi puguin participar més nens de Rubí. - Com a comerciant, desitja que hi hagi moviment i que els comerços “facin caixa”. 2. Secció de ciència: “Guaita, què tenim?” – Les sorres submergides 2.1. Introducció al tema • El meteoròleg Sergi Corral proposa “capbussar-se al mar” per parlar dels fons tous: les sorres submergides i altres sediments. • Remarca que les imatges de fons marí que solem veure mostren roques i esculls de corall, però gairebé mai els fons sorrencs, malgrat la seva importància ecològica. 2.2. Tipus de fons marí i origen dels sediments • En oceanografia es distingeixen dos grans tipus de sol marí: - Fons durs: roca, esculls naturals (coralls, roca) o estructures artificials (esculleres de ports, blocs de pedra). - Fons tous: sorres, graves, fangs i llims, classificats pel diàmetre del gra (de més gruixut a més fi: graves → sorres → fangs → llims). • Origen dels sediments: - Erosió de materials minerals terrestres (aportats sobretot pels rius i el vent). - Erosió de materials submergits (roques i estructures marines). - Erosió d’estructures vives: coralls, closques de mol·luscs (petxines, cargols), diatomes i altres organismes. • Es diferencien sorres d’origen calcari (provinents de closques, coralls, etc.) i sorres d’origen àcid (procedents de roques silícies, per exemple). 2.3. Transport i distribució: analogia amb deserts • Els sediments arriben i es redistribueixen pel mar mitjançant: - Rius. - Vent. - Onatge i corrents marins, que erosionen, transporten i acumulen sorres i altres materials. • Dues destinacions possibles: - Retorn a terra emergida (sorra que acaba a les platges). - Acumulació al fons del mar, des de zones poc profundes fins a les grans fosses oceàniques (4.000–6.000 m o més). • Distribució segons el diàmetre del gra (com amb un sedàs a la platja): - Graves i sorres gruixudes: queden a zones properes a la costa i menys profundes. - Sorres fines, fangs i llims: s’acumulen a zones més fondes, amb poca dinàmica de corrents, on hi ha més estabilitat. • S’estableix una analogia constant amb deserts terrestres: - Les formes del fons sorrenc (ondulacions) recorden dunes. - Dinàmiques de vent a la sorra emergida ↔ dinàmiques d’onatge i corrents a la sorra submergida. 2.4. Estructura del fons marí tou • S’assembla a l’estratificació d’un sòl terrestre: - Capa superficial rica en matèria orgànica en descomposició (restes d’algues, fanerògames marines, organismes morts). • Aquesta capa sovint es veu com una sorra més fosca o negra, que no és contaminació d’hidrocarburs sinó “humus marí”. - Capes inferiors de sorra o altres sediments més inerts. - Per sota, roca mare en profunditat, com en un sòl continental. 2.5. Dinamisme dels fons sorrencs: el factor limitant • Aquests fons són molt dinàmics i inestables, sotmesos a: - Temporals. - Onades. - Corrents marines. • En ecologia, es parla de factor limitant: - No és el que “sobra” el que determina qui hi viu, sinó el que limita (condicions adverses). - En aquest cas, el moviment constant del substrat és la clau: costa que els organismes es puguin fixar i arrelar si el terreny canvia de lloc contínuament. • Molts organismes adopten estratègies per fixar-se o enterrar-se a la sorra per no ser arrossegats i per poder viure en aquest medi canviant. 2.6. Llum, fondària i praderies marines • A poca fondària, el principal “enginyer d’hàbitat” són les praderies marines: - Posidònia oceanica i Cymodocea nodosa són clau per fixar i estabilitzar els sorrals entre la superfície i uns 30 m de fondària. - Necessiten llum per fer fotosíntesi; en aigües ben transparents, la llum arriba amb força fins a 30–40 m, però a partir d’aquí la intensitat cau i aquestes plantes ja no poden prosperar. • Funcions ecològiques de les praderies: - Fixació de sediments: redueixen l’erosió i el moviment de sorra. - Productors primaris i productors d’oxigen. - Embornals de diòxid de carboni: segreguen CO₂ mitjançant la fotosíntesi, actuant com les plantes terrestres. 2.7. Tipus de vida als fons sorrencs Sergi Corral distingeix tres posicions vitals respecte al substrat: Enterrats dins la sorra. Just a la superfície de la sorra (en contacte amb el fons). Uns metres per sobre del fons (en la columna d’aigua propera al substrat). 2.7.1. Organismes enterrats • Mol·luscs bivalves: petxines, navalles, escopinyes, tallines, etc. - S’enterren a diversos centímetres sota la sorra. - Molts són filtradors: • Deixen una petita part del cos (sifons) a la superfície. • Filtren partícules en suspensió que porta l’aigua (plàncton, matèria orgànica). • Anèl·lits (cucs marins, com els poliquets): - Viuen entre els primers centímetres de sedient, alimentant-se de la matèria orgànica de la capa superficial. - Contribueixen al reciclatge de nutrients i a l’aireig del sediment. 2.7.2. Organismes sobre la sorra o mig enterrats • Peixos plans (llenguats, roms, turbots, “pedaços”…): - Tenen el cos aplanat i adaptat a viure ajaguts sobre el fons. - Sovint s’enterren parcialment per camuflar-se i: • Evitar depredadors. • Caçar preses que passen a prop. • Altres peixos i organismes que s’enterren o reposen a la sorra: - Rajades (inclosa la vaca tremolosa, capaç de donar descàrregues elèctriques). - Aranyes de mar (peix verinós que pot punxar amb l’aleta dorsal). - Rates (peix sovint utilitzat per fer sopa). - Sípies: s’enterren sobretot per caçar; treuen un tentacle i capturen peixos o crancs quan passen. - Pops: es desplacen sovint entre zones d’algues i zones de sorra, aprofitant ambdós hàbitats. • Cargols de mar (com el cargol de punxa o de “vera”): - Es desplacen per sobre la sorra. - Són majoritàriament carronyaires: consumeixen restes orgàniques de la sorra o animals morts. 2.7.3. Organismes a la columna d’aigua sobre el fons • Peixos diversos, que es mouen a poca alçada del fons i aprofiten la productivitat del sistema (praderies, sorra, matèria orgànica). • Cnidaris com les meduses, molt visibles a aigües somes de platges com Pals, Sant Pere Pescador o Empúries, també formen part del sistema i tenen un paper en la cadena tròfica. 2.8. Exemple local i biodiversitat amagada • Es comenta la gran praderia de Cymodocea a l’abadia de Roses, considerada la més important de Catalunya: - S’estén aproximadament de l’Escala a Roses, de punta a punta de l’abadia. - Va d’uns 3–4 m de fondària fins a 15–20 m. - Un cens de biodiversitat hi ha identificat 210 espècies diferents. • Això evidencia que un fons sorrenc que aparentment “no té res” pot acollir una gran diversitat que no es veu a simple vista, ja que: - Molts organismes són enterrats. - Altres són criptos o es camuflen amb la sorra. “La poca cosa que pot semblar un fons de sorra a simple vista amaga una biodiversitat sorprenent, com passa també als deserts terrestres.” 2.9. Impacte humà: regeneració de platges • Reflexió final sobre els treballs de regeneració de platges: - S’utilitzen dragues que xuclen la sorra del fons marí i la dipositen a la platja. - Aquesta operació pot arrossegar i eliminar bona part de la fauna i la flora associades a aquests fons sorrencs. • Es demana tenir en compte l’impacte ecològic d’aquestes actuacions de gestió costanera, que poden destruir en poc temps una biodiversitat que ha trigat molt a consolidar-se. 3. Actualitat esportiva local 3.1. Futbol: Tercera Catalana El periodista d’esports fa un repàs àgil i informal dels partits dels equips locals de Tercera Catalana, introduint fins i tot bromes sobre “ser la pizza” quan es juga “a domicili”. • Penya Blaugrana Ramon Llorens (Grup 12) - És sisena amb 17 punts i passa un bon moment de forma: 5 partits seguits sense perdre. - Té pendent un partit ajornat a la Palma de Cervelló, que anava guanyant. - Visita el Sant Andreu de la Barca, 11è classificat. - Com que els primer i segon s’enfronten entre ells, la Penya podria pujar encara més a la classificació. • Rubí B (Grup 12) - Situat 9è, afronta un desplaçament exigent al camp del Molins de Rei. • Olímpic Can Fatjó B (Grup 7) - Equip entrenat per Fran Moreno. - És vuitè i ve de dues derrotes consecutives. - Juga diumenge al migdia al camp del Sabadell Nord, que és cinquè. - Es presenta com un duel directe a la zona mitjana-alta per intentar revertir la ratxa. 3.2. Bàsquet: CEB Sant Jordi • CEB Sant Jordi masculí – Copa Catalunya - Debuta la temporada amb tres victòries seguides, però després enllaça cinc derrotes consecutives. - Cauen així a la zona baixa de la classificació. - Disputen un duel directe per la permanència visitant el Reus Deportiu (diumenge a les 18 h). • CEB Sant Jordi femení - Competeix a Segona Catalana i és tercer classificat, amb bona dinàmica. - Rep el Jet Terrassa, cuer amb moltes derrotes: partit a priori assequible. - El duel es juga a l’Escola Montserrat, dissabte a les 19.30 h. 3.3. Vòlei Rubí • Jornada especial al pavelló de Can Rosés: - Juguen alhora el sènior masculí i el sènior femení, compartint pavelló dissenyat en diverses pistes. - Es convida l’afició a situar-se al centre per gaudir dels dos partits simultàniament. • Equip masculí - Competeix a Tercera Catalana i és tercer. - S’enfronta al Terrassa B, que és segon, en duel directe per la zona alta de la taula. • Equip femení - També a Tercera Catalana, però en situació complicada: • Ocupa la part baixa (cua). • Porta tres derrotes seguides. - Juga contra les líders de Tercera, amb semàfor vermell: caldrà competir al màxim per intentar capgirar la dinàmica. 3.4. Handbol: Juventud 25 de Septiembre • El Juventud 25 de Septiembre (“el Veinti”) és tercer de Segona Catalana i està fent una molt bona temporada. • A la propera jornada: - Juga a domicili a la pista del Molins, que és cinquè. - Partit considerat duel directe a la part alta. - Es disputa dissabte a 2/4 de 9 del vespre. 4. Aniversaris i cultura musical 4.1. Aniversaris del dia La secció d’efemèrides repassa figures de l’espectacle i l’esport que fan anys el 27 de novembre: • Jaleel White (actor nord-americà): - Conegut mundialment pel personatge de Steve Urkel a Cosas de casa. - Compleix 52 anys. • Carlos Lozano (presentador i actor espanyol): - Rellevant per haver conduït la primera edició d’Operación Triunfo. - Fa 62 anys. • Paul Craig (lluitador de MMA): - Reconeixement per la seva intensitat i tècnica a l’octàgon. - Arriba als 36 anys. • Ricky Carmichael (pilot de motocross): - Considerat una llegenda del motocross. - Compleix 45 anys. 4.2. Recomanació musical: Marilyn Manson La secció final és la recomanació musical de Robert Fernández, centrada en el rock fosc i contundent. • Protagonista: Marilyn Manson, figura icònica del rock industrial / metal alternatiu. • Context d’actualitat: - Ha tornat als escenaris amb la gira “One Assassination Under Your Tour”. - Actua avui mateix al Palau Olímpic de Badalona, fet que motiva la recomanació. • Producció recent: - A finals de 2024 publica el seu dotzè disc d’estudi, One Assassination Under God. - Es presenta com el primer capítol d’una possible trilogia conceptual. - L’àlbum està disponible a totes les plataformes digitals i serveix de base per a la gira mundial. • Cançó destacada: - Es proposa recuperar el clàssic “The Beautiful People”, un dels temes més coneguts de la seva trajectòria, com a exemple de: • Rock contundent i fosc. • So potent i característic del músic. “Rock contundent de qualitat per a un personatge únic: Marilyn Manson, avui al Palau Olímpic de Badalona.” 5. Altres continguts i autopromocions de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram descriuen també diverses falques i autopromocions de programes de la casa: • Ara i sempre – Programa d’“informació sardanista” de RÀDIO RUBÍ, emès els diumenges de 10 a 11 del matí. • Long Play – Espai musical de selecció “gourmet” emès els dimarts de 22 a 23 h. • Experimenta – Programa de descobriment de nous gèneres musicals, divendres a les 22 h, conduït per Adrián Eguitábal. • Rubí Sound 1413 Festival – Falca de promoció de la segona mostra d’entitats musicals de Rubí a l’espai 14-13, amb: - Sessió matinal de Jazz Rubí (grups East Wind i AJR Cats, swing & bebop). - A la nit, actuacions de la Societat de Blues de Rubí, We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters (hip-hop) i Sònica Presence – Redland Sound System feat. Hugo Otto & Jaime Budokai. • Les Gildes – Tertúlia jove i desenfadada, dilluns a les 12 h cada dues setmanes, presentada per un grup de noies que juguen amb el to d’humor i l’argot juvenil. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com una emissora amb oferta cultural, musical i participativa diversa, adreçada a diferents franges d’edat i interessos.
Infopodcast3'Infopodcast 27 novembre 2025
Avui parlem del Consell de Pacients que s'ha estrenat al CAP Anton de Borja i que és pioner a tot Catalunya. També us expliquem detalls del ple i un taller de roba de Nadal.