2341 episodis disponibles
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
L’associació local Jazz Rubí ofereix un espai dedicat a la música jazz actual i els èxits de sempre. Presentat pel baterista Enrique Heredia. Dimecres de 22 a 23h.
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Programa d'entrevistes, música, crítica política i compromís social. Miguel Ángel Gómez i Mónica García. Dimecres de 19 a 20h. Si vols contactar amb el programa, pots enviar un mail a [email protected]
Programa presentat per Germà Bustamante. Entrevistes a persones conegudes o no que expliquen les seves experiències.
Resum general Informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ amb l’actualitat de Rubí i la comarca. Els grans eixos són: • Impuls industrial i plans de futur a la Regió Metropolitana i a Rubí (Pacte Industrial i Pacte Nacional per a la Indústria). • Actes del 25N a Rubí: institucional, moviment feminista i treball educatiu als centres. • Projectes socials i solidaris, com l’acció artística als campaments de refugiats sahrauís. • Cultura i equipaments: preestrena teatral, reobertura del casino i programació de Nadal. • Participació ciutadana i salut: nou format de Parlem amb l’alcaldessa i primer tems (consell consultiu) al CAP. • Breu repàs comarcal (Sabadell, Terrassa, Sant Cugat) sobre residus, cultura i educació. 1. Context inicial i temps 1.1. Presentació de l’informatiu • Data: dimecres 26 de novembre de 2025. • Focus en notícies socials a Rubí i comarca: indústria, 25N i projectes solidaris. 1.2. El temps • Ambient fred però assolellat a gran part de Catalunya. • Núvols i nevades intermitents a l’Alt Pirineu, amb torb i neu en forma de barrufa. • Vent intens (tramuntana i mestral, cops de fins a 90–100 km/h) a Pirineu, Terres de l’Ebre i Empordà. • Temperatures màximes a la costa d’uns 13–14 ºC. • Dijous: menys vent, més núvols al Pirineu i matinada encara més freda. 2. Indústria a Rubí i Regió Metropolitana 2.1. Pes industrial de Rubí i la regió • Rubí continua liderant el rànquing de ciutats industrials catalanes. • La Regió Metropolitana de Barcelona genera el 55% del PIB de Catalunya. • La indústria representa el 19% del valor afegit brut a la regió, per sobre de la mitjana de la zona euro. "Barcelona i la seva àrea d’influència, inclosa Rubí, atreuen molta inversió." 2.2. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana • El Pacte Industrial celebra el seu 30è Consell General. • És un organisme integrat per ajuntaments, agents socials i universitats per impulsar la indústria metropolitana i la descarbonització. • Es destaca l’aliança amb la UPC per aportar talent, recerca i formació. • Ana María Martínez, alcaldessa de Rubí, és presidenta del Comitè Executiu del Pacte Industrial. 2.3. Quatre grans línies d’actuació del Pacte Industrial 1) Innovació i construcció verda • Impuls de la construcció industrialitzada i verda. • Definició d’estàndards de compra pública i finançament per facilitar-ne el desplegament. 2) Formació • Promoció de bones pràctiques en FP, especialment FP dual i centres integrats. • Objectiu: augmentar l’alumnat que opta per aquesta via i ajustar formació i necessitats empresarials. 3) PAES (Polígons d’Activitat Econòmica) • Impuls de solucions de governança per als polígons. • Debat sobre marcs normatius per millorar la competitivitat de les empreses. 4) Mobilitat i accessibilitat • Millorar la connectivitat dels polígons i ordenar la logística a escala metropolitana. • Col·laboració amb l’ATM per reduir emissions i facilitar l’accés als llocs de treball. • Recordatori de l’obligació per a moltes empreses (+200 treballadors) de tenir un pla de desplaçament d’empresa. "Creiem que el Pacte, amb aquesta visió multistakeholder de col·laboració público-privada, pot tenir una aportació." (Carles Rivera) 2.4. Pacte Nacional per a la Indústria • La Generalitat preveu activar-lo el gener de 2026. • Anunci al Consell General per part de Jaume Baró, secretari d’Empresa i Competitivitat. • Inversió prevista: 4.400 milions d’euros en 166 accions sobre: - Productivitat - Descarbonització - Sostenibilitat • Objectiu: que la indústria arribi al 25% del PIB català (ara està prop de la meitat d’aquesta xifra). • El conseller Miquel Sàmper va anunciar a Rubí l’entrada en vigor del Pacte Nacional amb vigència de 4 anys, ressaltant el bon creixement industrial de Catalunya el 2024. 3. 25N i moviment feminista a Rubí 3.1. Acte institucional a la Plaça del Doctor Guardiet • Centenar de persones a la Plaça del Doctor Guardiet contra la violència masclista. • Lema del programa institucional: «Lliures, no valentes». • Ana María Martínez subratlla que la llibertat ha de ser un dret, no un acte de valentia: "La llibertat no hauria de requerir coratge, sinó que hauria de ser un dret garantit per a totes les dones i arreu del món." • Lectura del manifest institucional a càrrec de: - Representants de la Taula de Dones de Rubí. - Tres alumnes de l’Institut-escola Teresa Altet. 3.2. Contingut del manifest institucional • Denúncia de totes les formes de violència contra les dones: - Pressió estètica i cosificació. - Violència en contextos de guerra i conflictes. - Violència obstètrica. - Assetjament digital. - Discriminació de dones migrants. • Missatge central: "Trencar el silenci per oposar-se al masclisme en totes les seves formes i acompanyar les víctimes." • Des de l’àmbit policial i de serveis es remarca la importància de demanar ajuda tan bon punt la situació es percep com a «no normal» i la prioritat de la víctima davant de qualsevol altre tràmit. 3.3. Activitats culturals i artístiques del 25N • Taller d’estampació de bosses previ al manifest, a càrrec del professorat de l’edRa. - Estampació de missatges tipus post-it en bosses. - El públic hi afegeix missatges reivindicatius. • Concert íntim de la cantautora Alba Luz, només amb guitarra. - Avança cançons del nou disc «Dejarà de Doler», basat en la seva experiència com a víctima de violència. 3.4. Concentració alternativa de Les Aloges i La Indòmita • En paral·lel, seixantena de persones en una manifestació ciutadana convocada per Les Aloges i La Indòmita, amb suport de l’AUP. • Lema: «Feminisme per vèncer, contra el patriarcat, el feixisme, el capitalisme i el colonialisme». • Lectura de manifest davant la Plaça Pere Aguilera, a les portes de l’Ajuntament. • Tancament amb minut de silenci per dones i persones dissidents assassinades el darrer any i crits de: "Visca la lluita feminista!" 3.5. Projecte educatiu de l’Institut-escola Teresa Altet per al 25N • Treball transversal sobre el 25N que implica alumnat de 3 a 16 anys. • Cada classe fa assemblees per consensuar un lema contra la violència masclista. • Alguns lemes destacats: - «La violència mai és la solució» - «Vull estimar-me» - «No callis, defensa’t» - «Estimar és cuidar, no fer mal» - «La nostra essència és única» • Els lemes es pinten sobre llaunes liles en una instal·lació que decora la tanca del centre. • Inauguració amb lectura d’una adaptació del manifest institucional del 25N. "Que la llibertat sigui real per a tothom. Fem-ho possible, junts i juntes, perquè el canvi comenci amb cadascú de nosaltres." • A l’aula, la violència contra les dones es treballa amb contes, històries, testimonis i debats no mixtes. 4. Projecte solidari als campaments sahrauís 4.1. Participació de l’edRa i trajecte del projecte • El professor de l’edRa, Jorge Vicente, torna dels campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria). • Participa per segon any en un projecte de cooperació internacional impulsat per una ONG sevillana. • Objectiu: formació artística com a eina comunitària i de generació de recursos. Vicente defensa que l’art pot «transformar vides» i crear autonomia econòmica. 4.2. Primer any: tallers de serigrafia i cianotípia • Treball a l’Escola de dones, un centre gestionat íntegrament per dones sahrauís. • Ens explica que l’alumnat no havia fet mai serigrafia abans: "Ellas nunca habían hecho serigrafia... también les enseñé a hacer cianotipia... he visto que ellas han hecho nuevos diseños de camisetas... lo han aprendido y realmente lo están llevando a cabo muy bien." • El que van aprendre ha permès produir i vendre material per obtenir ingressos. 4.3. Segon any: mural col·laboratiu i identitat sahrauí • Enguany treballa en un mural col·laboratiu amb estudiants d’un institut dels campaments. • L’alumnat tria els elements que han de sortir al mural, relacionats amb la seva identitat col·lectiva: - Bandera sahrauí - Desert - Camell - Dàtils i palmeres "Es una sociedad que tiene mucho arraigo por su patria... todos querían que saliera la bandera, el desierto, un camello, un dátil, las palmeras..." • La feina es veu afectada per les manifestacions arran d’una resolució de Nacions Unides sobre el futur del Sàhara. • Acaben el mural amb el suport d’un estudiant de l’Escola d’Arts dels campaments. • El mural s’integra al festival Artifariti, certamen internacional d’art amb més de 30 anys d’història als campaments. 4.4. Condicions de vida i impacte personal • Vicente remarca l’impacte de veure la realitat dels campaments: mig del desert i dependència total de recursos externs. • Al primer viatge, moltes llars no tenien electricitat; ara s’instal·len llum i aigua corrent a la majoria de cases, fet que genera debat intern. • El colpeix la força de les manifestacions i la unitat del poble sahrauí per reclamar autodeterminació, amb moltes banderes i mobilització transversal. 5. Obres a la Plaça Catalunya i reobertura del casino 5.1. Millora de la Plaça Catalunya • L’Ajuntament de Rubí ultima les obres de millora a la Plaça Catalunya. • Objectiu: fer-la més funcional i que esdevingui un punt neuràlgic més aprofitable per la ciutadania. • Pressupost: més de 48.000 euros. • Actuacions principals: - Reparació de paviments malmesos. - Supressió de contenidors soterrats. - Renovació de la vegetació. - Instal·lació de nous bancs davant la font ornamental. - Nova font de boca per a ús ciutadà. - Nova jardinera amb reg per degoteig al voltant de la font ornamental. 5.2. Reobertura del casino • Reobertura del casino de Rubí el 13 de desembre, en un acte institucional. • La reobertura coincideix amb l’inici de la programació de Nadal. • L’acte oficial (19 h) comptarà amb: - Autoritats i entitats locals. - Artistes vinculats a Rubí. - Participació d’Esbart Dansaire de Rubí, companyia Vuit Temps, professorat de l’Escola Municipal de Música Pere Burés, entre d’altres. 5.3. Programació cultural al casino • Del 14 de desembre al 3 de gener, el casino acollirà una programació variada per a tots els públics: - Espectacles familiars. - Humor. - Titelles. - Visites teatralitzades. • Destaquen: - Marató de Contes. - Pomes visuals de Jordi Bertran. - Una poma, un pomer de la Cia. De Paper. - Espectacles d’humor «No me toques el cuento» i «Ya me has tocado el cuento» de la Cia. Arte Atroz. 6. «Parlem amb l’alcaldessa»: nova fórmula de participació 6.1. Format del programa • «Parlem amb l’alcaldessa» és un programa mensual de RÀDIO RUBÍ. • El dirigeix el servei informatiu municipal, amb Albert Soler com a conductor. • L’objectiu és que Ana María Martínez respongui preguntes sobre actualitat local. 6.2. Nou sistema de preguntes ciutadanes • Novetat de la temporada: cada dos mesos, les preguntes les faran exclusivament els ciutadans. • Per participar, cal omplir un formulari disponible a radiorubi.cat. • No s’acceptaran preguntes rebudes via xarxes socials. • El programa té durada limitada: - Les preguntes que no hi càpiguen en una edició passaran a la següent. - No es llegirà cap pregunta amb faltes de respecte. • Es pot veure i escoltar el primer programa a: radiorubi.cat/parlem. 7. Cultura: «Avui no ploraré» de T de Teatre 7.1. Residència artística a La Sala • La companyia T de Teatre fa residència al Teatre Municipal La Sala. • Presenten la seva nova producció «Avui no ploraré»: - Escrita i dirigida per Nelson Valente. - Traduïda al català per Sergi Belbel. • La residència a La Sala és descrita com «un clàssic» i una part imprescindible del mètode de creació de la companyia. "Per nosaltres és un luxe poder disposar d'una sala durant uns dies, on poder acabar de muntar l'obra, ajustar llum, so i escenografia." • Les actrius Agata Roca, Mamen Duch, Marta Pérez i Carme Pla destaquen que: - La residència els permet centrar-se en la part artística. - Posen a prova llum, so i escenografia en un espai molt semblant al Teatre Goya, on faran temporada. 7.2. Argument i repartiment • Preestrena a Rubí: dissabte 29 de novembre, a les 20 h, a La Sala. • Després, funció a Girona (5 de desembre) i temporada al Teatre Goya a partir del 18. • Argument: - Tres germanes es reuneixen per sopar i celebrar l’alta mèdica d’una d’elles, després d’un mes ingressada en una clínica psiquiàtrica. - El que havia de ser un sopar tranquil es converteix en una nit plena d’humor, malentesos i veritats que surten a la superfície. - Una companya de la clínica es presenta a casa per «ajudar-la» i la situació s’embolica. • Repartiment: - Les quatre fundadores de T de Teatre: Agata Roca, Mamen Duch, Marta Pérez i Carme Pla. - Dos actors col·laboradors habituals: Albert Ribalta i Jordi Rico. • L’obra combina humor i vulnerabilitat des de la quotidianitat i el retrat familiar. 7.3. Vincles amb el públic de Rubí • La companyia considera que estrenar a Rubí és «com jugar a casa». • Destaca la calidesa del públic en aquests primers passis, que solen ser els més delicats. • Entrades a 25 € (18,75 € amb carnet de la biblioteca), disponibles a la taquilla de La Sala i a la plataforma Koobin. 8. Notícies comarcals: Sabadell, Terrassa, Sant Cugat 8.1. Sabadell: recollida de residus • L’alcaldessa Marta Farrés anuncia que mantindran el sistema actual de recollida d’escombraries durant tot el mandat. • No s’aplicarà de manera generalitzada un model de contenidors intel·ligents per: - Prudència en la inversió. - Dubtes sobre l’adequació tecnològica en una ciutat de la dimensió de Sabadell. "La tecnologia encara no està prou avançada... apliquem un criteri de prudència a l'hora de fer inversions que suposen molts diners." • Sí que es preveu una prova pilot de recollida porta a porta de paper i cartró per a comerços. 8.2. Terrassa: Fira Modernista • Presentació de la 23a Fira Modernista de Terrassa, que se celebrarà els 8, 9 i 10 de maig. • Objectius: - Consolidar i ampliar la participació d’entitats. - Atraure més turisme cultural. • El regidor Joan Salvador explica que la fira combina cultura, gastronomia i patrimoni per reforçar la singularitat de la ciutat. • Cartell dissenyat per Clara Mercader, inspirat en l’obra d’Alexandre de Riquer. "Vaig crear una figura femenina delicada i gairebé angelical, envoltada d'ocells i natura, en sintonia amb el seu univers." • El cartell busca condensar el simbolisme, màgia i misteri vinculats a Riquer. 8.3. Terrassa: projecte audiovisual Contraplà • El programa Contraplà impulsa la creació audiovisual entre infants i adolescents en risc d’exclusió. • A Terrassa hi participa l’Institut-escola Antoni Ubach i Soler, al barri de Can Anglada. • Una quinzena d’alumnes de 3r d’ESO realitzen el curt «La bellesa del temps». • El curtmetratge tracta sobre diàleg intergeneracional i la importància de construir ponts entre joves i gent gran. • La directora del centre, Montserrat Álvarez, destaca: - Treball en equip i part social. - Aprenentatge tècnic audiovisual. - Major valoració de l’entorn on viuen. Contraplà posa el focus en l’experiència artística i crea vincles entre joves, territori i comunitat, fomentant inclusió i cohesió social. 8.4. Sant Cugat: 20 anys del Pla Educatiu d’Entorn • Taula rodona a la sala Clavé de la Unió per reflexionar sobre els 20 anys del Pla Educatiu d’Entorn. • El projecte és una cooperació entre Ajuntament i Departament d’Educació. • Objectius: - Millorar l’èxit educatiu de l’alumnat més vulnerable. - Reforçar la cohesió social. • L’acte reuneix representants de: - Ajuntament - Departament d’Educació - Centres educatius - Entitats i voluntariat • En 20 anys: - 12.000 alumnes han participat en el Pla. - Més de 600 activitats realitzades, dins i fora de l’escola. - 33 centres educatius, una trentena d’entitats i 1.700 voluntaris implicats. • Accions destacades: - Tallers de suport i acompanyament educatiu (més de 5.000 alumnes). - Tallers d’integració i acollida per a famílies i joves nouvinguts per aprendre català (uns 200 joves). - Casals d’acollida al juliol per alumnat que acaba d’arribar (230 joves). 9. Salut i participació: nou «tems» al CAP Anton de Borja 9.1. Creació del primer «tems» a l’Atenció Primària • Darrera hora: el CAP Anton de Borja de Rubí comptarà amb un «tems» propi (Consell Consultiu de la Ciutadania). • La primera sessió l’ha celebrat el Consorci Sanitari de Terrassa aquesta mateixa setmana. • Es tracta del primer òrgan d’aquest tipus a l’Atenció Primària de Catalunya. 9.2. Objectius del Consell Consultiu de la Ciutadania • Incorporar la perspectiva de pacients i cuidadors en la millora del sistema sanitari. • Respon a la voluntat del Departament de Salut d’impulsar: - Els drets de participació de la ciutadania. - Els deures de corresponsabilitat en salut. • S’alinea amb el Marc d’experiència del pacient del sistema de salut, que considera imprescindible la veu del pacient en la transformació de les organitzacions sanitàries. RÀDIO RUBÍ anuncia que ampliarà aquesta informació al web i als butlletins horaris en properes hores. 10. Tancament • L’informatiu es tanca remarcant que tota l’actualitat local es pot seguir a la 99.7 FM i a radiorubi.cat. • Es combina informació econòmica, social, cultural i sanitària, subratllant el paper de Rubí com a pol industrial però també com a ciutat amb teixit associatiu, cultural i participatiu molt actiu.
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
T de Teatre preestrena a Rubí, aquest dissabte, 29 de novembre, la seva nova producció. Es tracta de l'obra ‘Avui no ploraré’, escrita i dirigida per Nelson Valente i traduïda al català per Sergi Belbel. La companyia està duent a terme una residència artística al Teatre Municipal La Sala. Ràdio Rubí ha visitat Àgata Roca, Mamen Duch, Marta Pérez i Carme Pla després de l’assaig d’aquest dimarts. Les actrius expliquen que aquest període de residència és essencial en el procés de creació de T de Teatre.
Resum general del programa En aquesta Hora més Magazine de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, Lídia Martín condueix un programa centrat sobretot en: • Cultura popular i tradicional catalana (sardanes i cobles) • Agenda cultural local (preestrena teatral al Teatre Municipal La Sala) • Una secció creativa que barreja Shakespeare, intel·ligència artificial i musicals • Petites píndoles musicals lligades a efemèrides internacionals del món del pop El programa combina informació d’agenda, entrevistes en profunditat i peces musicals, mantenint sempre el focus en l’activitat cultural de Rubí. 1. Introducció del tram de programa (magazine) Context del programa • Lídia Martín situa l’oient dins de Rubí al dia, d'11 a 12h, explicant el relleu de presentadores al llarg del matí (Pamela Martínez, Belén Tierno, Patri Diet i ella mateixa). • Recorda que l’espai és un magazine que combina actualitat, cultura i entreteniment fins a les 12h. Avanç de continguts Lídia avança els temes principals del dia (sense entrar encara en profunditat): • Cultura popular catalana: - Cinquè Aplec de Diada de Tardor - Concert amb la Cobla Ciutat de Girona - Activitats a la Plaça del Doctor Guardiet i al Teatre Municipal La Sala • Teatre: preestrena de l’espectacle Avui no ploraré de T de Teatre al Teatre Municipal La Sala. • Secció de Shakespeare & musical amb el Xesco Caballero (en aquest cas, sobre Otelo), incorporant intel·ligència artificial i format de musical tipus Broadway. Aquesta part és sobretot de presentació i contextualització, no encara de contingut de fons. 2. Aplec de Diada de Tardor i concert de sardanes Doble activitat sardanista de diumenge L’entrevista amb Josep Puigventós, secretari de Foment de la Sardana, és el nucli més extens del programa, i detalla una doble proposta: Cinquè Aplec de Diada de Tardor (matí) Concert de sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona (tarda) "Des de fa cinc anys fem l'aplec aquest dia de tardor, perquè és la tardor..." "...i esperem també que arrossegui força públic i que puguem gaudir d'una bona diada al matí ballant i a la tarda escoltant." 2.1. Estructura i història de l’Aplec matinal Lloc i horari • L’Aplec se celebra a la Plaça del Doctor Guardiet. • Comença a dos quarts d’onze del matí i s’allarga fins aproximadament les dues. Cobles participants • Cobla Principal del Llobregat - Fundada el 1929, amb gairebé 100 anys d’història. - Molt arrelada a Rubí, amb una relació llarga amb el Foment de la Sardana i altres entitats locals. • Cobla Ciutat de Girona - Fundada el 1975. - Està celebrant el 50è aniversari. - Ve a Rubí de manera gairebé ininterrompuda des de 1977. Format musical de l’Aplec • Es programen 16 sardanes. • Les cobles s’alternen: comença la Principal del Llobregat i es reparteixen les peces. • Les dues últimes sardanes de la Principal del Llobregat i les dues primeres de la Ciutat de Girona s’interpreten conjuntament, totes dues cobles alhora, per oferir un so especialment potent i espectacular. 2.2. Repertori destacat i compositors L’Aplec combina autors clàssics, contemporanis i locals, així com sardanes dedicades a Rubí: • Sardanes dedicades a Rubí: - Festa Rubí, de Jordi Molina, escrita pel 75è aniversari del Foment de la Sardana. - L’ermita de Sant Mús, de Laura Sagalà, també dedicada a Rubí. • Autors i peces destacades: - Pau Coma – Dos gagats plens d’il·lusions (autor jove). - Conrat Salom – Palafrogec i Tamariu (autor clàssic). - Josep Cassú – Vigília d’Aplec, sardana de lluïment de cobla. - Lluís Buscarons – Flavió, peça de lluïment; Buscarons és també fundador i primer director de la Cobla Ciutat de Girona. - Josep Peix Ferrando – sardana interpretada per la Cobla. - Carles Santiago – Barcelona 75 concursos de colles, guanyadora d’un concurs de sardanes a Barcelona. • Compositores: - Laura Sagalà – L’ermita de Sant Mús (tercera sardana seva, ara ja amb més producció; balladora habitual de Rubí, filla del compositor Aribert Sagalà). - Anna Abad – Un poble, una rotllana, una de les autores més prolífiques i interpretades actualment. "Aquí tenim sardanes de tot tipus." "És una manera també de disfrutar, de gaudir." 2.3. Sostenibilitat econòmica: sorteigs i col·laboracions Puigventós explica com es financen aquestes activitats: • Durant el matí es venen tiretes de números i es fan sorteigs. • Col·laboren diversos comerços i establiments de Rubí, que aporten lots i productes: - L’Ocellat - Sal i Oli - Farmàcia Piera - Bon Preu Esclat - Sovint, un lot de discos aportat pel mateix Foment de la Sardana • L’objectiu és obtenir ingressos complementaris per: - Pagar músics i drets d’autor - Cobrir propaganda i altres despeses - Compensar la pèrdua de socis per motius d’edat. 2.4. El Foment de la Sardana: socis i suport institucional • Actualment, el Foment de la Sardana té més de 200 socis (havia arribat a tenir-ne més de 300). • Les baixes s’expliquen sobretot per envelliment i defuncions, no tant per desinterès. • Per equilibrar els comptes, a banda de les quotes i sorteigs, compten amb: - Ajuntament de Rubí - Generalitat de Catalunya - Diputació - Comissió d’Aplecs - Altres entitats i comerços col·laboradors "Entre tots, aconseguim equilibrar el pressupost i cada any poder seguir tenint les ballades i els concerts de sardanes." 2.5. El concert de tarda amb la Cobla Ciutat de Girona Detalls pràctics • Lloc: Teatre Municipal La Sala. • Entrada: aportació de 6 euros, que es pot adquirir: - Directament a taquilla (opció preferent per al públic sardanista). - Per internet, al web del Teatre Municipal La Sala, a través de la plataforma CoVin. Estructura del concert El concert es divideix en dues parts amb una clara voluntat de commemorar efemèrides: Primera part: 50 anys de la Cobla Ciutat de Girona Totes les sardanes són d’antics directors de la cobla: • Ermita de Sant Pons – Lluís Buscarons (primer director i fundador). • Un Estel en el Cel – Francesc Camps (segon director). • Manel – Marcel Sabater (tercer director). • Costa Brava Cent – Jesús Ventura (quart director). • Ciutat de Girona Parada Obligada – Esteve Molero: - Sardana recopilatori de peces emblemàtiques interpretades per la cobla al llarg de 50 anys. - Molero ha estat fins fa poc el director de la formació. En aquest concert, la cobla estarà dirigida per Jordi Picorelli, que esdevé el sisè director de la Cobla Ciutat de Girona. Segona part: efemèrides i homenatges • Juli Garreta – es commemoren 150 anys del naixement i 100 de la mort. - Sardana: Junyia de la Costa (esmentada com a peça important del programa). • Pep Ventura – 150 anys de la mort. - Sardana: Per Tu Ploro (adaptada en forma de concert). • Santuaris i commemoracions: - A Montserrat, d’Antoni Pérez Moya, escrita pel mil·lenari del monestir de Montserrat. • Sardanes de lluïment: - L’un i l’altre, de Martirià Font, sardana de lluïment de trompeta i fiscorn (substitueix una peça prevista inicialment). • Fonoteca de Cobla (autors gironins): - Aplec dels Metges, de Josep Maria Soler i Montaner, dins la col·lecció discogràfica que la Cobla Ciutat de Girona dedica a autors de les comarques gironines. • Cloenda dedicada a Rubí: - Rubí de tot cor, de Miquel Tudela, compositor vinculat a la cobla, dedicada als 75 anys del Foment de la Sardana de Rubí. 2.6. Mirant al futur: concert de Cap d’Any El programa tanca la secció de sardanes amb un avanç de programació: • 1 de gener de 2026, a les 19 h: - Concert tradicional de Cap d’Any al Casal Popular, amb la Cobla Juvenívola de Sabadell. - Serà el 46è concert d’aquesta sèrie. - Cobla molt estimada i habitual a Rubí des de la seva fundació el 1976. Puigventós convida tothom a assistir tant a l’Aplec com al concert, insistint que: "Crec que poden disfrutar molt" "...un programa molt interessant al matí ballant i a la tarda escoltant." 3. Secció Shakespeare, intel·ligència artificial i musicals (Xesco Caballero) 3.1. La proposta creativa Aquesta secció, ideada pel Xesco Caballero, excompany de la ràdio, combina: • Obres de William Shakespeare (el nostre estimat Willy, en paraules de la presentadora). • Intel·ligència artificial com a eina creativa. • Format de musical tipus Broadway. Cada entrega imagina un musical nou basat en una obra de Shakespeare i presenta una cançó original. En aquest programa, la peça escollida és Otelo (El moro de Venècia). 3.2. El musical imaginari: Amor i Ruïna • Xesco s’ha imaginat un musical titulat “Amor i Ruïna”, inspirat en la trama d’Otelo. • Lídia explica que hi ha qüestions de finançament: Xesco busca recursos per poder produir aquests musicals, però de moment es presenten en forma de cançó puntual al programa. La cançó protagonista d’avui és “Mis cicatrices y mi voz”, plantejada com un tema en clau flamenca. 3.3. Presentació del personatge de Lorian Castigo Com que Xesco «està molt enfeinat», la presentació la fa un personatge anomenat Lorian Castigo: "Hola Lídia i oyentes de la ràdio. Soy Lorian Castigo. Traigo una canción que el Xesco me ha pedido traerla." Lorian contextualitza la cançó: • Situació dramàtica d’Otelo: - Surten de casa rumb al consell del poble, on l’han de jutjar per una acusació greu: > "Dicen que embrujó a Desdémona pa casarse." • La cançó recull el comiat entre Otelo i Desdèmona, barreja de tendresa i angoixa. • S’explora el passat de soldat d’Otelo, ple de batalles, viatges i cicatrius, i la seva vulnerabilitat emocional. Tot plegat s’expressa en to flamenc, com una música que «neix molt de dins». 3.4. Temes de la lletra: cicatrius, identitat i amor La lletra (que s’escolta parcialment) tracta de: • Origen humil i violent: - “No nací entre los muros blancos / Ni en camas de terciopelos…” - L’escola d’Otelo és la batalla i l’acer. • Història d’amor amb Desdèmona: - Reivindica que no hi ha bruixeria, sinó paraula, veritat i ànima. - Desdèmona es converteix en el seu refugi i terra simbòlica. • Estigma i racisme: - Es fa referència al fet que “el moro no tiene patria, solo un corazón traidor”, posant sobre la taula prejudicis, identitat i sospita. • Conflicte intern i tensió dramàtica: - La cançó anticipa l’explosió dels esdeveniments, amb Otelo en un estat de gran necessitat emocional. Lídia remarca després de la cançó que: "Segur que heu vist Otelo moltes vegades, aquesta història de gelosia, però en pla flamenc crec que deu ser la primera vegada." Així, la secció converteix un clàssic teatral en una peça musical original que juga amb gèneres híbrids (Shakespeare + flamenc + musical de Broadway + IA). 4. Entrevista a T de Teatre: Avui no ploraré 4.1. Programa de residències de La Sala i relació amb Rubí El periodista David García es desplaça al Teatre Municipal La Sala per entrevistar part de l’equip de T de Teatre (Àgata, Marta, Mamen i Carme) arran de la preestrena d’Avui no ploraré. Programa de residències • T de Teatre fa molts anys que participa al programa de residències de La Sala (més de 10 anys). • Per a la companyia, és un luxe disposar de l’espai per: - Assajar amb l’escenografia real. - Ajustar llum, so i moviment escènic. - Fer proves tècniques abans de l’estrena oficial. El funcionament és d’intercanvi: • La sala els cedeix dies d’assaig amb condicions professionals. • La companyia ofereix a canvi un bolo/preestrena obert al públic de Rubí. "Per nosaltres és vital, no?" "Aquí sortim guanyant tots." La preestrena d’Avui no ploraré tindrà lloc dissabte 29 a les 20 h al Teatre Municipal La Sala, amb un preu inferior al que tindrà posteriorment a Barcelona. 4.2. Escenografia i gira • L’escenografia, obra d’Alejandro Andújar, és descrita com a “molt contundent” i gairebé un personatge més de l’obra. • L’espai de La Sala té unes dimensions i infraestructura molt semblants al Teatre Goya de Barcelona, on l’obra farà temporada, cosa que permet assajar en condicions pràcticament idèntiques a l’estrena definitiva. Calendari • Preestrena: Rubí (29 de novembre). • Això es considera ja una primera estrena real: el públic veu la mateixa versió que anirà a Barcelona. • Gira immediata: - Girona – 5 de desembre. - Teatre Goya (Barcelona) – a partir del 18 de desembre. 4.3. De què va Avui no ploraré? Les actrius expliquen la premissa argumental sense revelar grans girs: • Protagonitzen tres germanes. • Una d’elles ha estat ingressada en un centre de salut mental durant un mes. • El dia que rep l’alta, les altres germanes li preparen un sopar de benvinguda a casa. A partir d’aquí: • Les tensions latents dins la família surten a la llum. • S’hi afegeix una companya/amiga que la protagonista ha conegut al centre, amb molta experiència en ingressos psiquiàtrics, que es presenta també al sopar per ajudar-la… i “s’embolica la troca”. "Jo crec que és una excusa també per parlar d'una família, dels rols que estan enquistats..." La peça aborda: • Rols familiars enquistats i tòxics. • Dinàmiques que al llarg del sopar poden arribar a trencar-se. • La contraposició entre qui ha estat ingressat i qui ha estat “fora”: no queda clar qui està més desequilibrat. "No se sap qui és pitjor, els que estan fora o els que han estat dins." 4.4. To i temàtica: comèdia amb fons seriós • L’obra té un to de comèdia, però tracta temes molt seriosos: salut mental, família, conflictes emocionals. • Es busca fer reflexionar el públic a partir del riure i la identificació. Les actrius la defineixen com una obra molt de Nadal: • Una família que es reuneix, • Conflictes que surten a taula, • I un cert risc que els espectadors es vegin reflectits en algun personatge. "És una obra per viure, no perquè vinguin amb nens petits..." "Igual venen amb família i surten sense la família del teatre." 4.5. Treball amb Nelson Valente L’obra està escrita i dirigida per Nelson Valente, autor molt reconegut: • T de Teatre l’admirava des de feia anys, especialment per “El Loco y la Camisa”. • Van fer amb ell un estatge de dues setmanes: - Primer, creant personatges i relacions. - Després, ell va escriure el text específic per a la companyia. Les actrius destaquen: • La potència del text. • El seu estil de direcció, meticulós però molt tranquil, construint capes interpretatives mica en mica. • El gust de treballar-hi i el bon ambient creatiu. 4.6. Invitació al públic de Rubí Per animar la gent a venir a la preestrena, T de Teatre conclou amb alguns missatges clau: • Veniu a passar-ho bé i a deixar-vos anar. • Permeteu-vos una certa catarsi: riure, reconèixer-vos i pensar. • Ideal per veure-la en família adulta (germans, pares, parelles…), tot i que això també pot resultar més incòmode… i alhora més ric. "Que vinguin a passar-s'ho bé i que es deixin anar..." "Que facin catarsi, que se'n diu." 5. Música i efemèrides Al llarg del programa, Lídia introdueix diverses cançons associades a efemèrides del món de la música pop internacional, utilitzant-les com a fil conductor lleuger entre els blocs de contingut cultural local. 5.1. Cristina Aguilera • Cançó: “That’s What Love Can Do” (del disc Justin & Christina, 2003, compartit amb Justin Timberlake). • Efemèride: fa 20 anys, un 26 de novembre de 2005, Cristina Aguilera es va casar amb Jordan Bratman, productor discogràfic (el matrimoni es va dissoldre el 2011). • Es tria un tema no tan conegut per recordar aquest moment. 5.2. Shania Twain • Cançó: “Man! I Feel Like a Woman!”. • Efemèride: un 18 de novembre de fa 20 anys, Shania Twain va rebre l’Ordre del Canadà, un dels màxims reconeixements civils del país (equivalent a un títol honorífic com els sirs anglesos). • Lídia admet que l’efemèride és uns dies anterior, però “aquí ho aprofitem tot”. 5.3. Janet Jackson • Cançó: “Escapade” (del disc Rhythm Nation 1814). • Efemèride: un 26 de novembre de 1990, la revista Billboard va inaugurar els seus Premis de la Música a Santa Mònica (Califòrnia), i Janet Jackson en va ser la gran triomfadora amb 8 guardons, principalment per Rhythm Nation 1814. • La cançó es fa servir per tancar el programa amb energia i música de ball. 6. Altres elements i publicitat Entre seccions, el programa inclou falques de continuïtat de RÀDIO RUBÍ i promocions culturals de la ciutat: • Recordatoris de seguir l’actualitat local a Rubí al dia. • Falca anunciant la Segona mostra d’entitats musicals de Rubí – Rubí Sound 1413 Festivals, amb programació detallada d’actuacions: - Jazz Rubí amb East Wind i AJR Cats (swing & bebop, sessió matinal). - Societat de Blues de Rubí amb Hicks, Rubirock amb We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters (hip-hop), Sònica Presence i Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai, entre d’altres. Aquestes falques reforcen la idea de Rubí com una ciutat amb un teixit musical i cultural molt actiu, amb festivals, entitats i col·laboracions territorials. 7. Idees clau del programa • La sardana i les cobles són protagonistes, amb una mirada que combina tradició, memòria històrica i suport institucional. • Rubí manté una relació prolongada amb formacions com la Cobla Ciutat de Girona i la Cobla Juvenívola de Sabadell, i amb el Foment de la Sardana com a eix organitzador. • El Teatre Municipal La Sala es consolida com a centre de creació escènica, acollint residències de companyies de primer nivell com T de Teatre, que hi presenten preestrenes en primícia. • La secció de Shakespeare + IA + musical de Xesco Caballero demostra una aposta per la innovació i el joc creatiu sobre els clàssics. • Les efemèrides musicals (Cristina Aguilera, Shania Twain, Janet Jackson) aporten un to lleuger i internacional, equilibrant el fort component local i tradicional del programa. En conjunt, el tram de Rubí al dia analitzat construeix una imatge de Rubí com a ciutat culturalment viva, on conviuen cultura popular catalana, teatre contemporani i música global, amb una ràdio local que actua com a altaveu i articuladora d’aquest ecosistema.
Xavi Mas ens explica el cas d'un menor que va degollar la mare al seu domicili després d'una baralla i va telefonar la policia per declarar-se culpable.
Resum general Tertúlia intensa centrada en la indústria a Rubí i a la regió metropolitana, els models d’urbanisme i planificació de la ciutat i l’auge de Vox i Aliança Catalana, especialment entre el jovent. Els tertulians combinen dades, memòria històrica i experiències personals per analitzar com es relacionen la política industrial, la qualitat urbana, la immigració, la inseguretat i el malestar social amb els canvis de vot. 1. Pacte Industrial i pes de la indústria a Rubí 1.1. Context metropolità i Pacte Industrial • Es presenta el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, que agrupa 55 ajuntaments, agents socials i universitats. • S’explica la nova aliança amb l’UPC per impulsar: - Descarbonització de la indústria - Innovació i productivitat - Col·laboració público-privada en mobilitat i sostenibilitat • Es destaca una acció clau: els plans de desplaçament d’empresa (obligatoris per a empreses de més de 200 treballadors) per: - Millorar l’accessibilitat als polígons - Fomentar la mobilitat sostenible - Reduir emissions contaminants «La visió multi-stakeholder de col·laboració público-privada pot tenir una aportació» 1.2. Pes econòmic de la regió i objectius nacionals • Segons l’IDESCAT: - La regió metropolitana (Barcelona + AMB + segona corona) fa el 55% del PIB català. - La indústria és el 19% del valor afegit brut, per sobre de la mitjana de la zona euro. • La Generalitat impulsarà el Pacte Nacional per la Indústria a partir de gener: - 4.400 M€ d’inversió - 166 accions en productivitat, descarbonització i sostenibilitat - Objectiu: que la indústria arribi al 25% del PIB de Catalunya 1.3. Cas Rubí: ciutat fortament industrial • Rubí és una de les ciutats més industrialitzades de Catalunya i de l’Estat. • Dada clau: 38% dels treballadors del municipi estan ocupats a la indústria. • Tertulians coincideixen que la imatge de la indústria ha millorat: - S’ha superat la idea que el futur era només serveis. - Es reconeix la indústria com a motor d’ocupació i progrés. • Es recorda l’aposta industrial dels anys 70-80 amb la creació de diversos polígons (Can Jardí, polígons de la carretera de Sabadell, etc.) i el pas d’un Rubí basat en la construcció a una ciutat clarament industrial. 2. Col·laboració público-privada i beneficis per a la ciutat 2.1. Debat sobre qui es beneficia de la indústria • Hi ha acord que la indústria és clau, però discrepància en com repartir els beneficis: - Una part defensa facilitats i incentius a les empreses (subvencions, menys traves, bonificacions, terrenys). - Una altra part remarca que els beneficis han de revertir en el conjunt de la ciutadania (serveis públics, infraestructures, qualitat urbana). «El públic i el privat bé… però també pels beneficis. No sols l’Ajuntament ha de fer infraestructures» 2.2. Estat dels polígons i manteniment • Es constata el deteriorament dels polígons industrials de Rubí: - Fàbriques tancades - Nave abandonades - Manca de manteniment i il·luminació • Es considera que l’Ajuntament té un deute històric amb aquestes zones: cal invertir, mantenir i actualitzar els polígons per fer-los atractius per a noves indústries i per a la ciutadania. • S’assenyala com a model negatiu el cas de l’antic polígon de Ficosa, amb naus buides i perilloses al costat de Sant Jordi Parc. 2.3. Infraestructures i mobilitat • Es critica la mala qualitat de les comunicacions viàries de Rubí: - Carreteres circumdants poc adequades - Dificultat d’accés als polígons • Es considera que cal: - Millorar infraestructures de transport - Fer la ciutat més accessible i connectada per treballadors i empreses 3. Model de ciutat, urbanisme i “burguesia local” 3.1. Absència de burgesia local i efectes sobre Rubí • Un tema clau del debat és la manca d’una burgesia local a Rubí: - No hi ha grans famílies industrials arrelades al municipi. - Molts empresaris viuen a altres ciutats (Barcelona, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat) i no fan vida a Rubí. • Conseqüències, segons els tertulians: - Manca de lideratge local empresarial i cívic. - Menys implicació en el desenvolupament urbà i cultural. - Rubí es percep més com a poble dormitori que com a ciutat amb projecte propi. «Van passar de camperols a obrers. No hi ha hagut una burgesia local que impulsi la ciutat» 3.2. Evolució urbanística i planificació (Pla General 1981) • S’analitza el Pla General d’Ordenació de 1981: - Va ordenar un caos urbanístic previ. - Va permetre crear polígons industrials (La Llana, Can Rosés, polígons sud). - Però també ha generat densificació i barreges conflictives: - Zones amb habitatge i fàbriques barrejades (ex. Can Rosés). • Es remarca que Rubí és: «Un nucli urbà molt dens envoltat de polígons industrials» • Es compara amb altres ciutats: - Sant Cugat: més zones verdes, urbanisme més “estètic”, però basat en molts diners i en cobrar molt a les empreses (fins i tot es parla d’“impost revolucionari”). - Igualada, Granollers: exemples de ciutats on una burgesia local ha impulsat indústria i ciutat. 3.3. Zones verdes i qualitat de vida • Es critica que a Rubí no s’ha planificat primer la zona verda i després l’habitatge, com sí que s’ha fet a Sant Cugat. • Reclamació recurrent: - Més parcs, arbres, espais verds - Una ciutat més agradable per viure, no només per treballar «Abans de posar la casa, fan la zona verda. Això és el que ens falta a nosaltres» 3.4. Casos concrets d’urbanisme problemàtic • Can Rosés: exemple clar de planificació qüestionable, amb carrers que comparteixen fàbriques i habitatges. • Antiga Josa al carrer Calderón: - Es reconeix com un abans i un després quan es va treure la fàbrica del centre. - Es va permetre a empreses fer el famós “pelotazo urbanístic” per marxar i transformar el sòl en residencial. • Polígon Ficosa / Continental: - Situació urbanística irregular: sòl urbanitzable que mai no es va passar formalment a urbà. - Es van instal·lar grans empreses sense tenir el pla parcial legalitzat. - El nou Pla General (tombat per la Generalitat) tampoc ho va resoldre. - Avui hi ha naus abandonades i perilloses, però l’Ajuntament té marge limitat perquè és propietat privada. «És una cosa absolutament demencial… tot el polígon de l’ex-Ficosa té una situació urbanística il·legal» 4. Comparació Rubí – Sant Cugat i dinàmica residencial 4.1. Diferències socioeconòmiques • S’assenyalen diferències clares: - Renda per càpita molt més alta a Sant Cugat. - Més nivell d’estudis i capital cultural. - Major capacitat de l’Ajuntament de Sant Cugat per invertir en urbanisme de qualitat. • Es recorda que: - Molta gent de Rubí que va estudiar carreres se n’ha anat a viure a Sant Cugat. - En la darrera dècada, el flux s’ha invertit: els fills de famílies de Sant Cugat venen a Rubí perquè no poden pagar l’habitatge al seu municipi. 4.2. Rubí com a ciutat dormitori (i com canvia amb el temps) • Es descriu la situació de moltes famílies: - Viure a Rubí però fer la vida (feina, oci, relacions) a Sant Cugat o Barcelona. • Tot i això, alguns recorden que: - Amb el temps, la gent acaba arrelant-se a Rubí. - Els fills ja fan vida al municipi i canvien aquesta dinàmica de “dormitori”. • Es comenta fins i tot el màrqueting immobiliari: Cases venudes a Rubí com «a 5 minuts del centre de Sant Cugat» 5. CEO: auge de Vox i Aliança Catalana 5.1. Resultats principals del baròmetre • El CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) mostra: - Aliança Catalana empataria amb Junts amb 19-20 escons. - Vox superaria el PP amb 13-14 escons. • Entre els joves de 18 a 24 anys: - 12% diuen que votaran Aliança Catalana. - 13% diuen que votaran Vox. • Es matisa que són percentatges significatius però no majoritaris: la majoria de joves continuen votant altres opcions. 5.2. Desplaçament de vot i estratègia de Junts • Es critica l’estratègia de Junts: - Posicions contra la reforma laboral i altres mesures socials. - Percepció de “estar en contra de tot” sense projecte clar. - Manca de lideratge (Puigdemont a l’exili, absència de referent fort a Catalunya). • Es considera que part de l’electorat de Junts migra cap a Aliança Catalana i fins i tot cap a Vox. • Es destaca una dada paradoxal: - Entre un 40% i un 50% dels qui pensen votar Aliança Catalana són contraris a la independència. «També s’ho haurien de fer mirar alguns…» 6. Immigració, seguretat i populisme 6.1. El relat d’Aliança i Vox: immigració i inseguretat • Es debat si el problema central per a la població és la seguretat o altres factors. • Una part defensa que seguretat i immigració sense control són claus en l’auge d’Aliança: - Especialment arran de l’origen de la formació a Ripoll, marcat pels atemptats del 17 d’agost. - Es presenta el seu discurs com una resposta a la por a l’inseguretat al carrer. • L’altra part rebateix: - La seguretat no és el problema principal de la societat catalana. - Lligar systematicament immigració i delinqüència és populisme racista i xenòfob. - Es recorda que molts dels grans escàndols (p. ex. negoci de mascaretes durant la pandèmia) han estat protagonitzats per “gent d’aquí”. «Aquesta és la trampa del populisme racista i xenòfob» 6.2. Mites sobre ajudes socials i preferència a immigrants • Es desmenteix amb contundència un dels bules més estesos: - No hi ha cap subvenció específica per ser immigrant. - No és cert que els immigrants “passin per davant” dels autòctons en ajudes. • La tertuliana treballadora social recorda que: - L’accés a ajudes depèn de condicions socioeconòmiques, no de la nacionalitat. «No hi ha cap documentació avui a l’administració que et permeti demanar una subvenció pel fet de ser estranger. És propaganda.» 6.3. Integració, cultura i exemple de migracions catalanes • Es posen exemples històrics de migració gallega i espanyola a Europa (Suïssa) i a Catalunya per recordar que: - Els catalans també han emigrat per necessitat econòmica. - També creaven casals gallecs/andalusos i mantenien el seu estil de vida. • Es defensa que: - És legítim mantenir la pròpia cultura i religió. - El límit és complir les lleis i normes del país d’acollida (com tothom). «Integrar-se culturalment no significa renunciar a la seva religió o manera de viure» 7. Jovent, xarxes socials i crisi de valors 7.1. Per què creix el vot jove a la dreta radical? • Una tertuliana es mostra molt empipada amb la seva pròpia generació per haver, segons ella, fracassat en la transmissió de valors i eines crítiques als fills. • Factors que assenyalen: - Jovent nascut en plena crisi (2005–2008). - Han viscut: - Crisi econòmica del 2008 - Covid-19 en plena adolescència - Precarietat laboral i falta d’esperança de futur • Influència de les xarxes socials: - Consum d’informació molt ràpida i superficial. - Més exposats a desinformació i discursos extremistes. - Poc hàbit de contrastar fonts. «És molt més fàcil posar-li aquesta informació falsa. No hem ensenyat prou a contrastar» 7.2. Debat sobre dret a vot i nivell d’estudis • Es comenta, amb to mig provocador, la idea de regular el vot per nivell d’estudis en lloc d’edat. • La resta de tertulians no hi estan d’acord, però s’aprofita per qüestionar: - El fracàs educatiu i l’abandonament escolar. - La responsabilitat de la societat adulta en el desànim i cinisme dels joves. 7.3. Desafecció, classe mitjana i condicions materials • Es parla d’una societat desenganyada, sense valors i sense esperança: - Salaris baixos i cost de la vida altíssima. - Desaparició de la classe mitjana o reducció a “classe mitjana molt pobra”. • Hi ha un enfrontament sobre qui en té la responsabilitat principal: - Una posició assenyala sobretot la política i els governs. - L’altra insisteix que els empresaris i el model econòmic tenen un pes fonamental (sous baixos, precarització, etc.). «Qui paga els sous de misèria que tenen els joves?» 8. Beneficis empresarials, salaris i impostos 8.1. Repartiment de la riquesa dins l’empresa • Es proposa un exercici: comparar beneficis per treballador d’una empresa fa 20 anys i ara. • Conclusió dels tertulians: - La rendibilitat per treballador s’ha multiplicat per sis en moltes empreses. - Mentre això passa, els sous no han crescut proporcionalment. «Si abans un treballador donava 1 milió de pessetes l’any de benefici, avui en dóna sis» 8.2. Impostos i estat del benestar • Debat sobre la pujada d’impostos: - S’afirma que el govern central ha pujat impostos “20 i escaig vegades”. - Es matisa que: - L’IRPF fa anys que està relativament estable, amb variacions. - A Catalunya l’IRPF és més alt que a la resta de l’Estat per decisió del govern de la Generalitat. • Es defensa la necessitat d’impostos per mantenir l’estat del benestar: - Sanitat, educació, serveis socials… - Compensar les mancances del mercat. «D’alguna manera s’ha de mantenir l’estat del benestar, justament per compensar el que el mercat no farà mai» 8.3. Exemples concrets i autoengany empresarial • Es relata l’anècdota d’un gran empresari gallec del sector de cinemes: - Afirmava que la seva plantilla guanyava 3.500 €. - El tertulià replica que cap venedor de crispetes als seus cinemes cobra això, evidenciant el desfasament entre discurs i realitat. 9. Conclusió de la tertúlia • La sessió acaba amb to mig irònic sobre la intensitat del debat: - La presentadora diu que els tertulians posen a prova el seu cor. • Eixos de fons que travessen tota la conversa: Indústria i model econòmic: Rubí com a ciutat industrial forta però amb polígons degradats. Necessitat de reforma urbanística i actualització del Pla General. Model de ciutat: Reclam de més zones verdes i millor qualitat urbana. Reflexió sobre la manca de burgesia local i de lideratge. Malestar social i polític: Precarietat, pèrdua de classe mitjana, desafecció. Augment de Vox i Aliança Catalana com a símptoma d’aquest malestar, alimentat per desinformació i discursos simplistes. Responsabilitats compartides: Polítics, empresaris, mitjans i generacions adultes comparteixen responsabilitat en el context que fa possible aquest gir a la dreta radical. Una tertúlia que, partint de la indústria a Rubí, acaba radiografiant les tensions entre economia, ciutat i democràcia a la Catalunya actual.
Panorama general del programa Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina cooperació internacional, denúncia social, crònica negra local, esport i cultura. L’hora s’estructura en una entrevista central sobre el projecte d’EDRA als campaments saharauis, una secció de desmentiment de fake news, l’episodi mensual de Rubí Fosca sobre un crim succeït a la ciutat, el bloc d’actualitat esportiva local i, per acabar, seccions breus d’efemèrides musicals i una recomanació discogràfica. EDRA als campaments saharauis: art i resistència Origen del projecte i paper d’EDRA • El convidat, Jorge Vicente, és professor d’edRa, l’escola municipal d’art i disseny de Rubí, que participa en un projecte de cooperació internacional als campaments de refugiats saharauis de Tinduf (Algèria). • L’origen del projecte ve d’una ONG sevillana que es posa en contacte amb l’Ajuntament i amb edRa per trobar professorat d’art disposat a fer tallers creatius. • L’objectiu central és fomentar l’art com a eina ocupacional i econòmica, sobretot per a dones i joves, i millorar la seva qualitat de vida. "Hemos plantado una semillita que va creciendo" — Jorge descriu així l’impacte del projecte. Primer any: serigrafia amb una escola gestionada per dones • Primer viatge: Jorge imparteix tallers a una Escola d’Arts gestionada íntegrament per dones. • Continguts dels tallers: - Serigrafia aplicada a samarretes i merchandising. - Cianotípia com a tècnica complementària. • Impacte concret: - Les dones no havien fet mai serigrafia; ell porta pantalles ja insolades. - Després del taller, elles creen noves pantalles, nous dissenys i consoliden una activitat productiva. • Limitacions materials: - No disposen d’insoladora: han de fer plantilles manualment, retallant a mà, amb un procés farragós i lent. - Les pantalles insolades que va deixar Jorge els poden dur anys de servei, mentre que les plantilles casolanes només permeten poques tirades. Segon any: mural col·laboratiu amb l’institut • Segona estada: a petició de la comunitat, es decideix pintar un mural en un institut dels campaments. • Metodologia i disseny: - Volien fer un mural col·laboratiu, preguntant als alumnes què volien representar. - Els joves expressen un fort arrelament patriòtic i demanen elements com: - Bandera saharaui - Desert i camell - Palmeres i dàtils, símbols de producció local • Condicionants polítics: - Coincideix amb manifestacions massives arran de la resolució de l’ONU sobre el Sàhara. - Es perden alguns dies de classe, i Jorge acaba assumint gairebé tot el disseny amb ajuda d’una noia de l’Escola d’Arts. - El mural es dibuixa i es pinta en només dos dies. El viatge i la logística: un camí farragós • El desplaçament és una de les parts més dures de l’experiència: - Vols nocturns: l’aeroport de Tinduf és militar i només opera de matinada. - Arribades a les 3 de la matinada, llargues esperes i múltiples controls militars. - Trasllat amb xofer saharaui i escortes primer argelines i després saharauis. • Protocols de seguretat: - Els cooperants han de dormir en un recinte saharaui específic per cooperants. - Es fan controls constants de passaport per entrar i sortir dels campaments. • Malgrat tot, la satisfacció docent empeny a tornar: - En tornar del primer viatge, Jorge pensa que ha tancat l’experiència. - Però en veure el que les dones han fet amb el que van aprendre, sent que ha plantat una llavor i decideix tornar-hi. La realitat als campaments: dependència i paradoxa del confort • L’arribada al primer viatge li provoca un “xoc”: - Campament enmig del desert, completament depenent d’ajudes externes. - En el primer any, sense llum elèctrica a les haimes i amb aigua en grans bosses a terra. • Evolució de les infraestructures: - En el segon any, s’hi ha instal·lat llum elèctrica a gairebé totes les haimes. - També s’està canalitzant l’aigua corrent. • Paradoxa social i política: - Una part de la societat veu aquestes millores com “parxes” que poden afavorir l’acomodació i debilitar la lluita. - L’arribada de televisions, aire condicionat i comoditats pot fer que alguns es resignin a quedar-se. - Els més grans ja van mostrar reticències a passar de viure en jaimes de tela a cases de ciment, perquè una construcció permanent simbolitza renunciar al retorn. "Estan en un lloc que no és seu, però ja hi porten 50 anys" — Jorge resumeix la contradicció vital del poble sahrauí. Artifariti: art i reivindicació política • Jorge també participa al festival Artifariti, un festival d’art als campaments amb dècades d’història. • Característiques del festival: - Reuneix artistes saharauis i internacionals (francesos, argelins, italians...). - Inclou homenatges (com a Carlos Cano, amb la seva filla present), projeccions de vídeos i intervencions murals. • Art i resistència: - Pràcticament tots els murals incorporen la bandera saharaui i temes de resistència i lluita per l’autodeterminació. - Les converses quotidianes giren constantment al voltant de la pàtria i la reivindicació política. Impacte de l’experiència a Rubí i futurs intercanvis • De retorn a Rubí, Jorge comparteix vivències amb professorat i alumnat d’edRa. • Aprenentatge per a l’escola rubinenca: - Aporta una mirada crítica sobre la precarietat i la resistència. - Contribueix a sensibilitzar sobre la realitat del poble saharaui des de l’aula. • Possible projecte de futur: - Es planteja que, en comptes d’enviar únicament professors des d’aquí, professores de l’Escola d’Arts dels campaments puguin venir a Rubí per conèixer com funciona una escola d’art aquí. - Jorge apunta que s’hi està treballant aquest any. Protestes, ONU i emocions col·lectives • Durant aquest segon viatge, la setmana coincideix amb la publicació de la resolució de l’ONU sobre el futur del Sàhara. • Dues fases emocionals: - Abans de la resolució: dies de pintar pancartes i manifestar-se, amb un poble unit reclamant autodeterminació. - Després de la resolució: la decisió de l’ONU —amb una nova pròrroga i reconeixent de facto el paper de Marroc— és viscuda com un cop moral. Missatge final de Jorge sobre el poble saharaui • Jorge subratlla que qualsevol gest de suport és molt valuós per als saharauis. • Idees clau del seu missatge final: - No oblidar-los ni deixar que la seva situació quedi invisibilitzada. - Reconèixer que tenir milers de persones vivint al desert, sense un estat propi, és profundament injust. - Acceptar que no hi ha una solució fàcil, però sí la responsabilitat de mantenir viva la solidaritat i la cooperació. Cacera de fake news: desinformació viral Falsa “llei Esperanza” i ajudes a persones migrants • L’estudiant en pràctiques Ariel Benavente presenta la secció de fake news. • Primera desinformació analitzada: - Un vídeo a TikTok amb més de 500.000 impressions parla d’una suposada “llei Esperanza”. - El vídeo afirma que hi ha una ajuda de 900 € per a persones migrants nouvingudes, fins i tot sense papers. - També inventa una “targeta d’estància productiva” que permetria treballar legalment només demostrant tres mesos de residència. • Característiques del vídeo: - S’imita el format d’un telenotícies: imatges idíl·liques d’Espanya, veu en off de suposat periodista, grafisme cuidat. - L’objectiu és fer-ho semblar real per activar reaccions d’odi i confusió. • Desmentiment oficial: - El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions desmenteix categòricament l’existència de la llei i de la targeta. - Cap BOE, ni la Llei d’estrangeria, ni el seu reglament recullen res semblant. • Reacció a xarxes: - El vídeo acumula milers de comentaris plens d’odi, però també de persones migrants buscant informació. - Esdevé un exemple clar de com es pot instrumentalitzar la desinformació per alimentar discursos xenòfobs. Falsa entrada de 30 € per veure les llums de Nadal de Vigo • Segona fake news, de to més humorístic però igualment problemàtica: - Un compte de Twitter (ara X) que sol fer humor satíric sense avisar-ho publica una imatge d’un tiquet generat amb intel·ligència artificial. - El tiquet fa referència a un suposat cobrament de 30 € d’entrada per accedir a la zona nadalenca de Vigo. • Elements que donen versemblança: - Disseny del tiquet amb codi QR, referència a “mercat de Nadal” i aspecte “oficial”. - Text que acusa l’Ajuntament de “amagar-ho perquè l’alcalde no vol que la gent se n’assabenti”. • Realitat dels fets: - L’alcalde de Vigo surt públicament a desmentir el rumor i a demanar que no es difongui. - A la web municipal no hi ha cap menció a cap pagament d’aquest tipus. • Reflexió implícita: - Encara que sembli una broma, aquestes fake news poden desprestigiar iniciatives ciutadanes i enganyar molta gent quan no s’indica clarament que és sàtira. Rubí Fosca: un crim familiar que commociona la ciutat Presentació de la secció i context • A l’últim dimecres de mes torna Rubí Fosca, amb Xavi Mas, una secció de crònica negra centrada en casos que han tingut lloc a Rubí. • Xavi remarca que: - No es tracta de “fer sensacionalisme” ni de presentar Rubí com “el Bronx”, sinó de explicar casos reals. - No són com Carles Porta “posant llum a la foscor”, sinó que relaten els fets coneguts, sovint amb informació limitada. El cas del 2015: un fill mata la mare • Data i lloc: - 4 d’agost de 2015, en ple estiu. - Pis situat molt a prop de RÀDIO RUBÍ i de la parròquia de Sant Pere. • El fet delictiu: - El 5 d’agost, a les 16:30 h, els Mossos d’Esquadra reben una trucada en què un noi diu: > "Vinguin, si us plau, que he matat la meva mare". - Arribats al lloc, hi troben una dona d’uns 55 anys, estesa a terra, plena de sang i amb ferides d’arma blanca (d’agulla). - El fill, de 17 anys, confessa haver-la matat després d’una forta discussió la nit anterior. • Particularitats del cas: - És un crim resolt: l’autor es lliura i confessa. - Resulta especialment colpidor pel vincle familiar mare-fill i pel tipus d’agressió. Història familiar i degradació socioeconòmica • Perfil de la víctima i context familiar: - Dona de nacionalitat nord-americana, de prop de 55 anys. - Havia estat ben situada en una multinacional, amb bona posició econòmica. - Vivia amb el marit i el fill a Sant Cugat del Vallès. • Procés de deteriorament: - Pèrdua de la feina i separació matrimonial. - El fill queda “entre dues aigües”, amb problemes de custòdia i convivència. - Es mencionen problemes psicològics del noi, que poden haver-se agreujat per l’entorn familiar i econòmic. - La família es veu obligada a deixar Sant Cugat i venir a viure a Rubí. - En alguns moments, mare i fill han de recórrer a Càritas per demanar aliments, en una situació de gran precarietat. • Missatge de fons: - Xavi subratlla com una malaltia mental no tractada, combinada amb una forta crisi econòmica i familiar, pot derivar en situacions tràgiques. Protecció del menor i límits de la informació • L’autor del crim és menor d’edat (17 anys) quan passen els fets. • Conseqüències legals i informació disponible: - És detingut immediatament i passa ràpidament a disposició del jutjat de menors. - La Fiscalia arriba a plantejar jutjar-lo com a major, però entren en joc els informes psicològics i la protecció de menors. - La informació del cas queda altament restringida: no es poden donar nom ni inicials, i la investigació policial es blinda. • Protecció dins del sistema policial: - Xavi explica que, al sistema informàtic policial (CIP), les dades dels menors estan totalment bloquejades. - Qualsevol agent que no pertanyi a l’àrea específica de menors: - No hi pot accedir. - Rep un missatge indicant que, per obtenir informació, s’ha de contactar amb el departament corresponent, que en la pràctica no facilita dades. • Canvis legals: - El cas es produeix el 2015, abans de determinats canvis legislatius que han introduït més responsabilitat penal a partir dels 16 anys. - Aleshores, el noi era simplement “menor” a efectes de tractament penal. Impacte local i record del cas • L’impacte al barri és notable malgrat ser agost (amb molta gent fora): - El pis resta precintat durant mesos, visible per tothom que passa cap a la Plaça del Doctor Guardiet. - Es veia la finestra oberta i el menjador regirat, com si hi hagués hagut una gran baralla. • RÀDIO RUBÍ també va cobrir la notícia en el seu moment, però amb les mateixes limitacions informatives per la protecció del menor. • A la tertúlia amb la conductora, remarquen que: - Aquest cas “congela el cos” especialment perquè afecta la relació mare-fill. - Serveix per reflexionar sobre la salut mental i la necessitat de suport social per evitar que situacions límit desemboquin en tragèdies. Actualitat esportiva: boxa, futbol adaptat i conflictes a la grada Vetllada de boxa al Club Boxeo Rubí • Amb Toni Bravo, la secció d’esports arrenca parlant d’una vetllada de boxa al Club Boxeo Rubí. • Característiques de l’esdeveniment: - Celebrat el cap de setmana anterior, de 17:00 a 21:30 h. - Zona d’espectadors plena “de gom a gom” durant tota la vetllada. - Uns 15 combats amateurs, amb presència d’esportistes rubinencs (homes i dones). • Valor simbòlic: - Cada guanyador rep un cinturó commemoratiu, inspirat en els cinturons dels campionats mundials de boxa. - Això es valora com un record especial i un incentiu per als participants. • Desmitificació de la boxa: - Tot i que a la presentadora no li agrada especialment la boxa, Toni defensa que és un esport molt complet: - Molt cardiovascular. - Treballa la força i la concentració. - Ajuda a alliberar estrès i reduir el cortisol. “Quan tens moments d’estrès i d’atenció, va molt bé” — Toni reivindica la boxa com a eina de benestar. Futbol adaptat: competició i germanor • Es parla de la participació rubinenca a la Wilixet (lliga de futbol adaptat). • Equip de segona divisió (Cat Mir): - S’enfronta a un equip de Sabadell (Taina) amb el lideratge en joc. - El partit acaba 4–3 a favor dels sabadellencs. - El Cat Mir estavella tres pilotes al pal i encaixa el gol definitiu a l’últim minut per un error defensiu. • Equip de tercera divisió (C..., també del Cat Mir): - Aconsegueix la primera victòria de la temporada. - Resultat: 4–5 contra el Santa Eugènia de Girona. - Es destaca el gran ambient de germanor que caracteritza aquest tipus de competicions. Es remarca que aquesta germanor és un exemple del que hauria d’inspirar el futbol convencional. Conflictes al futbol amateur convencional • En contrast amb el bon ambient del futbol adaptat, es recorda un cas recent al futbol de Tercera Catalana: - Un partit de la Penya Blaugrana Ramon Llorens contra La Palma de Cervelló, que l’equip rubinenc anava guanyant 1–2. - L’àrbitre suspèn el partit per agressions o pressió excessiva de part de l’afició rival. • Reflexió: - Es critica que molta tensió ve de la grada, no dels jugadors. - Es posa en valor el model de respecte i convivència del futbol adaptat. Altres continguts: publicitat, aniversaris i recomanació musical Publicitat i autopromoció de programes de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram emès, s’intercalen diversos espots de programes i activitats culturals: • Segona mostra d’entitats musicals de Rubí – Rubí Sound 14-13 festivals: - Es detalla una programació amb Jazz Rubí, EastWind & AJR Cats, Societat de Blues de Rubí, We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters i Sònica Presence – Redland Sound System featuring Hugo Otto & Jaime Budokai. • Promoció de programes de la graella de RÀDIO RUBÍ: - Experimenta (música i descobriment de nous gèneres, divendres a les 22 h). - Rock and Classics amb Esteve Llop (història del rock, dilluns a les 18 h). - Les Gildes (programa jove, dilluns a les 12 h cada dues setmanes). - En Joc (magazín esportiu de la Xarxa de ràdios locals, entre setmana a les 13 h i caps de setmana a les 20 h). - Actualitat (música catalana d’actualitat, divendres a les 18 h). Efemèrides d’aniversaris musicals • Gloria Dalmas repassa aniversaris de figures de la música i l’espectacle: Kat DeLuna (cantant de pop i R&B, èxits com Whine Up i Run The Show) — 38 anys. Rita Ora (cantant britànica, temes com R.I.P i Anywhere) — 35 anys. Mitzi Atienza (actriu espanyola, sèries com Servir i protegir i diverses pel·lícules) — 48 anys. Anuel AA (raper porto-riqueny, cançons com China i Secreto) — 33 anys. Adam Gaynor (músic nord-americà, exmembre de Matchbox Twenty) — 62 anys. • La secció té un to lleuger i proper, jugant amb les edats com a referència generacional. Tancament amb Luz Casal: nova etapa discogràfica • El crític musical Robert Fernández tanca l’hora amb una recomanació musical. • Motiu de la recomanació: - Publicació del nou disc de Luz Casal, titulat Me voy a permitir, el divendres 28 de novembre. - Es tracta del 17è àlbum d’estudi de la cantautora asturiana. • Context i significat: - Es recorda l’impacte de clàssics com “Entre mis recuerdos”, integrats en l’imaginari col·lectiu del pop espanyol. - La nota de premsa defineix el disc com estructurat en dos actes: - La intèrpret apassionada. - La compositora que observa el món amb ulls propis. • Sonoritat: - Es destaca l’ànima més rockera de Luz Casal a una de les noves cançons, “Qué has hecho conmigo”, que sona en antena. Idees clau i temes principals • Cooperació internacional i art: - EdRa col·labora als campaments saharauis amb tallers de serigrafia i murals. - L’art esdevé eina de resistència, ocupació i autoestima. • Realitat del poble saharaui: - 50 anys de provisionalitat al desert, dependents d’ajuda internacional. - Tensió entre millora de condicions materials i manteniment de la lluita política. • Desinformació i discursos d’odi: - Fake news com la “llei Esperanza” instrumentalitzen el racisme i la por. - La falsa entrada de Vigo mostra com la sàtira sense avís pot confondre. • Crònica negra i salut mental: - El cas del fill que assassina la mare a Rubí obre un debat sobre protecció de menors, malaltia mental i precarietat. • Esport i valors: - La boxa es reivindica com a esport complet i terapèutic. - El futbol adaptat exemplifica respecte i germanor, en contrast amb la violència verbal a la grada del futbol convencional. • Cultura i memòria musical: - La ràdio combina difusió de festivals locals (Rubí Sound) amb efemèrides internacionals. - La nova etapa de Luz Casal serveix de pont entre nostàlgia i actualitat discogràfica.
Avui parlem dels vals de descompte als comerços de la ciutat 'Rubí s'ho val'. A més, cinema i una xerrada sobre caigudes en persones grans.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Programa d'èxits musicals presentat per Xavier Baltà. Dimarts de 22 a 23 h .
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
José Verde recupera els discos en viníl de les dècades dels 70, 80 i 90. Cada dilluns a les 22 h
Repassem tota l'actualitat esportiva general amb tertúlia i notícies. Conduït per Mercedes Rodríguez. Cada dimarts de 19 a 20 h.
Un programa d'entrevistes que us farà sortir de la zona de confort i us sorprendrà amb convidats molt inspiradors. Presentat per Kuka Fernández i Carme Moreno.
Resum general L’edició de Notícies Migdia gira principalment entorn del 25N – Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, complementat amb informació sobre nous serveis socials a Rubí, la campanya comercial Rubí Subal, agenda cultural i un breu bloc comarcal. 1. 25N a Rubí: actes, dades i testimonis 1.1. Programació institucional i ciutadana del 25N • Acte central a la Plaça del Doctor Guardiet sota el lema “Lliures, no valentes”: - De 16 h a 18 h: taller “Rubí contra les violències masclistes, digues-hi la teva” d’estampació, a càrrec de l’edRa. - 18 h: lectura del manifest del 25N amb la participació de l’alcaldessa Ana María Martínez, entitats i dones de Rubí. - Cap a 18.30 h: concert d’Alba Luz, cantautora local, que presenta en primícia cançons del nou treball En la raíc. • Activitats educatives: - L’alumnat de l’Institut Escola Teresa Altet descobreix una instal·lació artística pròpia relacionada amb el 25N. • Mobilització feminista: - Manifestació a les 19 h a la Plaça Pere Aguilera amb el lema: “Feminisme per vèncer contra el patriarcat, el feixisme, el capitalisme i el colonialisme”. - Hi donen suport col·lectius com Les Eloges, l’Assemblea Feminista La Indòmita i l’AUP. “És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques [...] per garantir la prevenció i la reparació, així com l’exercici ple dels drets de les dones, les nenes i les adolescents.” — Ana María Martínez, lectura institucional del 25N 1.2. Alba Luz i el poder reparador de la música • Alba Luz estrena la cançó “Dejarà de Doler”, basada en la seva pròpia experiència com a víctima d’abusos. • Objectius de la peça: - Sanació interna i posicionament personal. - Ser “una abraçada” a altres dones que han patit abusos i encara no ho han explicat o ho continuen somatitzant. “El procés de compartir-ho i de parlar-ne i de fer-nos fortes juntes ens porta sanació.” — Alba Luz 1.3. Dades judicials al Partit Judicial de Rubí • Entre gener i juny de 2025: - 235 denúncies per violència masclista al Partit Judicial de Rubí (Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal). - Increment de l’11 % respecte del mateix període de 2024. • Tot i això, és la ràtio més baixa de la comarca i per sota de: - Mitjana del Vallès Occidental. - Mitjana de la província de Barcelona. - Mitjana de Catalunya i d’Espanya. • Detall del 2n trimestre de 2025: - 106 denúncies → 10,8 denúncies per cada 10.000 dones. - Totes les denúncies corresponen a delictes de lesions i maltractaments. • Ordres de protecció (abril–juny): - 4 atorgades i 2 denegades. • Resultat de les denúncies al segon trimestre: - Gairebé 1 de cada 4 acaba amb sentència condemnatòria (proporció més alta de la comarca). - 1 de cada 5 s’eleva a un òrgan judicial superior. - 13 %: sobreseïment lliure (no hi ha indicis de delicte). - 16 %: sobreseïment provisional (manca de proves, amb possibilitat de reobrir el cas). 1.4. Dades dels Mossos d’Esquadra a Catalunya • Entre l’1 de gener i el 31 d’octubre de 2025: - 14.455 denúncies per violència masclista (nivell similar al 2024 → problema estable però persistent). • Tipologies delictives: - 37 %: agressions dins de la llar (violència de parella o familiar). - Amenaces i trencaments de condemna són freqüents. - Els trencaments de condemna pugen un 13 % respecte al 2024. - Augmenten també: - Descobriment i revelació de secrets. - Agressions sexuals sense violència ni intimidació. - Impagament de pensions. • Dades de víctimes: - 13.536 dones ateses el 2025. - Majoritàriament majors d’edat, amb franja 26–35 anys com la més afectada. • Dades sobre agressors: - 12.359 homes investigats o detinguts, gairebé tots majors d’edat. • Protecció i seguiment: - 9.229 ordres de protecció sol·licitades (−3,6 % vs. 2024). - 132 mesures de control telemàtic actives (+21 % vs. 2024). - 24.429 dones en seguiment per part dels grups d’atenció a la víctima, més de 18.000 amb mesures judicials actives. • Feminicidis 2025 (gener–novembre) a Catalunya: - 8 feminicidis: - 5 per violència de gènere (parella/exparella). - 3 de violència masclista familiar. • Prevenció: - Més de 1.300 xerrades arreu del país sobre violència masclista, ciberviolència, seguretat per a gent gran i prevenció de la violència sexual. 1.5. L’informe de l’Hospital Clínic sobre violència sexual • Entre l’1 de gener i el 31 d’octubre: - 665 persones ateses per violència sexual (+6,5 % vs. 2024). - Mitjana de 2 persones al dia. - La majoria són dones. • Valoració del director general, Josep Maria Campistol: - Descriu la situació com “completament dramàtica” i, any rere any, “cada any pitjor”. “És un crit una mica a la nostra societat [...] malauradament les coses no acaben de funcionar, una mica contra aquesta violència sexual, contra aquesta violència masclista.” — Josep Maria Campistol • Entorns de les agressions: - Més de la meitat es produeixen en un domicili (espai suposadament segur). - 13 % a la via pública. - 8 % a locals d’oci nocturn, percentatges en augment. - La meitat de les atencions es fan en cap de setmana. 1.6. El Grup d’Atenció a la Víctima (Mossos) a Rubí • Funció del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) a la comissaria de Rubí: - Agents amb formació especialitzada que fan acollida, informació i seguiment individualitzat. - Coordinació estreta amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament. • Primera acollida: - Es valora l’estat de la víctima, les seves necessitats i s’explica tot el procediment associat a la denúncia. • Treball en base al risc i no només a l’existència d’ordres de protecció: “Nosaltres treballem en el risc que tingui la víctima. Si veiem que aquella víctima té un risc X, li donarem la protecció que calgui.” — Caporal Àlex Carrillo • Exemples d’actuacions sense ordre judicial prèvia: - Acompanyament a l’escola dels fills, al lloc de feina i seguiment de la seguretat de la dona. • Reptes de futur del GAV: - Més recursos i més dimensionament de la unitat per donar millor resposta i animar més dones a denunciar. • Missatge a les dones que dubten si denunciar: “Has de mirar la situació que tens actualment, que no estàs denunciant res, i tens la mateixa por. [...] Si denuncieu, tindreu la possibilitat de ser lliures.” — Àlex Carrillo 1.7. Testimoni i denúncia política de Maribel Guillamón (No està sola) • Maribel Guillamón, supervivent de violència masclista durant 17 anys, presidenta i fundadora de l’associació No està Sola: - L’entitat neix fa 16 anys per visibilitzar la veu de les dones que han patit violència. • Dificultat per identificar la violència: - Fins i tot amb agressions físiques, moltes dones no es reconeixen com a víctimes per mites sobre l’amor i l’esperança de canvi. “Els maltractadors no acostumen a portar un cartell on diguin ‘sóc un maltractador’. [...] Anem desdibuixant-nos, traient-nos força i transitant un període que moltes vegades és molt llarg.” — Maribel Guillamón • Reclams i crítiques: - Necessitat de detecció precoç i formació específica en violències masclistes per a tots els professionals. - Denúncia de la revictimització: haver d’explicar una vegada i una altra el mateix relat davant serveis diversos. - Crítica al fet que Catalunya és una de les comunitats que atorguen menys ordres d’allunyament. • Impacte en els infants: - S’adverteix dels efectes profunds de la violència masclista sobre els menors que la presencien o en són víctimes indirectes. • Dades que recorda l’entitat: - 2.333 dones assassinades per parelles o exparelles des de 2003. - La violència masclista és la vulneració de drets humans més estesa al món. “Si el sistema ens diu que hem de denunciar, moltes d’aquestes assassinades no haurien d’haver estat assassinades si haguessin tingut una bona cobertura.” — Maribel Guillamón • Exigències: - Més polítiques públiques efectives. - Que el sistema garanteixi protecció real a les víctimes. • Recursos d’atenció: - Associació No està Sola atén dones de Sant Cugat, Rubí i altres municipis. - Contacte via correu (esment “noestasol.com”). - Recordatori del telèfon gratuït i confidencial 900 900 120, actiu les 24 hores del dia. 2. Nova oficina d’Afers Socials i Famílies a Rubí 2.1. Acord entre Ajuntament i Generalitat • L’Ajuntament de Rubí i el Departament de Drets Socials acorden ubicar la primera oficina d’Afers Socials i Famílies de la ciutat a l’antiga oficina de CaixaBank del Passeig Francesc Macià. • Tramitació: - Es farà mitjançant una mutació demanial subjectiva, fórmula jurídica per a la cessió gratuïta d’immobles entre administracions. - El canvi de titularitat queda condicionat al manteniment de la funció de servei o equipament públic. - L’expedient es porta al ple municipal de novembre, previst per aquest dijous a les 17 h. 2.2. Què aportarà aquesta oficina? • Actualment, Rubí no disposa d’una oficina específica per: - Informar i orientar sobre prestacions de benestar social i famílies de la Generalitat. • Conseqüència fins ara: - Cal desplaçar-se a Sabadell, Terrassa o Sant Cugat per a tràmits com la valoració del grau de dependència. • Amb la nova oficina, es descentralitza el servei i es facilita l’accés a drets socials a la població rubinenca. 2.3. El futur del projecte FabLab Rubí InLab • L’espai es va comprar el 2019 per una mica més de 500.000 €. • El Pla d’Equipaments 2022 encara hi preveia el FabLab – Fàbrica d’Experimentació Industrial Rubí InLab: - Havia de ser un espai permanent de captació de talent, intercanvi d’idees, recerca i impuls al desenvolupament industrial del municipi. • Ara: - No se sap si el projecte es reubicarà en un altre espai municipal o quedarà descartat. - Es preveu que el govern municipal doni explicacions al ple de dijous. 3. Economia local: campanya Rubí Subal 3.1. Objectius i funcionament • Rubí Subal és una campanya per fomentar el comerç local i retenir la despesa al municipi, especialment de cara a Nadal. • Edició d’enguany: - Més de 35.000 vals de descompte (uns 10.000 més que l’any passat). - Cada val és de 10 €, però es compra per 5 € a la plataforma rubisubal.cat. - Cada persona pot adquirir màxim 3 vals. • Calendari d’emissió: - Dijous 27 (aquest dijous): - Primer torn: 10 h (uns 8.700–8.750 vals). - Segon torn: 17 h (quantitat equivalent). - 4 de desembre: - Nous torns a 10 h i 17 h amb la resta de vals. • Durada: - La campanya s’acaba quan s’esgoten els vals, cosa que normalment passa en poques hores. • Condicions: - Es poden utilitzar només als comerços adherits de Rubí. - La campanya compta amb el suport de la Cambra de Comerç de Terrassa. 4. Cultura i agenda a Rubí 4.1. Exposicions fotogràfiques de Quim Botey a la Biblioteca Mestre Martí Tauler • La Biblioteca Mestre Martí Tauler acollirà una nova sessió de l’activitat mensual “Explica’ns el teu rotllo” del Grup Fotogràfic El Gra. • Data i activitat: - Dimarts 2 de desembre, a les 18.45 h, sessió gratuïta amb el fotògraf Quim Botey (vinculat a Fotofilm Calella). - Presentarà dues exposicions sobre l’Índia, que s’inauguren el mateix dia a les 18 h: - “Ressò de moltes ànimes”: retrats en blanc i negre lligats a la Fundació Vicente Ferrer, centrats en expressar la realitat i l’ànima de les persones retratades. - “Holly”: mostra en color sobre la festa del Holi a Jaipur, pensada com a contrast cromàtic i vital respecte a la primera exposició. “Fotografia a la gent expressant la seva realitat, la seva ànima. I això és el que expliquen les primeres fotos.” — Quim Botey, sobre “Ressò de moltes ànimes” • Les exposicions romandran obertes fins al 26 de gener, mostrant el contrast entre dues mirades diferents sobre l’Índia. 5. Informació meteorològica 5.1. Baixada de temperatures i vent fort • Es preveu un descens notable de les temperatures, sobretot pel vent intens. • Zones més afectades: - Terres de l’Ebre i cims del Pirineu, amb ratxes que poden superar els 100 km/h. - Fort vent també a: - Alt Pirineu (amb nevades i torb a l’Aran i nord del Pallars Sobirà). - Sud de la província de Barcelona. - Pla de Lleida. - Entorn de l’Empordà, especialment la propera nit i l’endemà. • Núvols: - Núvols prims i de vent, que deixaran un cel més emblanquinat o gris a la Catalunya Central i cap al sud. - No s’esperen pluges. • Temperatures: - Ambient més fred que el dia anterior. - Demà encara farà més fred, especialment en les mínimes. 6. Bloc comarcal (Sabadell i Terrassa) 6.1. Nou Museu de Sabadell a l’antic Museu del Gas • A Sabadell, l’Ajuntament impulsa el projecte Sabadell Centre de Cultura. • L’antic Museu del Gas es convertirà en el futur Museu de Sabadell: - Obres previstes per al primer trimestre de 2026. - Durada aproximada de 4 mesos. - Pressupost de 350.000 €. • Tipus d’intervenció: - Adequació per deixar l’edifici com un “llenç en blanc” (estructura preparada per a la museïtzació futura). - Un cop fet això, es definiran i executaran el projecte museològic (conceptual) i museogràfic (materialització física). 6.2. Obres d’asfaltatge i millora viària a Terrassa • Carrer de Colom (Terrassa), entre el vial del Bages i la carretera de Montcada: - Treballs de fresatge, pavimentació i senyalització horitzontal. - Inclou actuacions a la xarxa d’aigua potable. - Superfície total asfaltada: gairebé 7.000 m². - Obres en 3 etapes fins al 12 de desembre per minimitzar afectacions al trànsit. - Diverses línies d’autobús faran recorreguts alternatius. • Rambla de Francesc Macià (Terrassa): - Inici de la segona fase de millora del paviment entre la Plaça de l’Aigua i el carrer de Provença. - Fins al 28 de novembre: asfaltatge de vorera a vorera i millora de l’accessibilitat a les cruïlles. - Continuen les obres iniciades al setembre, amb un pressupost de 305.000 €. - Afectacions al trànsit privat i al transport públic (línia 6). 6.3. 10 anys de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) • L’ESEIAAT (UPC Terrassa) compleix 10 anys de la seva creació (publicada al DOGC el 24 de novembre de 2015). • L’escola va néixer de la fusió de dues històriques escoles d’enginyeria de Terrassa: - Enginyers Superiors (edifici del carrer Colom). - Enginyers Tècnics (edifici de Montconill). • Abans de la fusió: - Eren escoles veïnes però independents, amb titulacions, professorat i funcionament propis. • Valoració una dècada després: - El procés, impulsat pel rector Enric Fossas, es considera un encert: ha creat una gran escola única en un entorn industrial potent. “Hem sabut trobar el nostre lloc.” — Jordi Voltes, director de l’ESEIAAT • Dades actuals: - Més de 4.000 estudiants. - 10 graus universitaris, més màsters i postgraus. - Aquest divendres es graduaran 1.010 enginyers i enginyeres. 7. Estructura i tancament del programa • El programa obrir amb un bloc fort dedicat al 25N, combinant: - Agenda d’actes locals. - Dades estadístiques judicials i policials. - Testimonis de professionals i supervivents. • Tot seguit, s’aborden polítiques públiques locals (oficina d’Afers Socials i Famílies), impuls al comerç local (Rubí Subal), i cultura (exposicions de Quim Botey a la Biblioteca Mestre Martí Tauler). • El tram final recull: - Butlletí meteorològic. - Bloc comarcal (Sabadell i Terrassa). • Es recorda als oients que poden seguir l’actualitat cada hora al 99.7 FM i a radiorubi.cat i xarxes socials.
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
Resum general del programa En aquest episodi de Primer, segon i postres a RÀDIO RUBÍ, la tertúlia de xefs gira al voltant de tres grans eixos: • Com cuinar bé quan “no tenim temps”: idees ràpides, saludables i crítiques als plats precuinats. • L’art d’aprofitar les sobres tant a casa com al restaurant: de fricandó reconvertit a croquetes fins a pudding de croissants i torrijes. • Els canelons com a icona de la cuina catalana: debat sobre tradició, evolució de la recepta, «màgia» a la beixamel i menús de Nadal. El programa també reflexiona sobre el valor social de menjar acompanyat, el paper de la família i l’interès personal en aprendre a cuinar i la importància de compartir coneixement culinari enfront de la idea de guardar “secrets” de cuina. 1. Introducció: la falta de temps i la cuina 1.1. El mite de “no tenim temps” El presentador obre el programa amb una reflexió sobre la vida adulta: • No tenim temps per comprar, cuinar ni menjar amb calma. • En canvi, sí que trobem temps per WhatsApp, TikTok i menjar ràpid. • Recorda que “la cuina vol temps” i que cal reaprendre a prioritzar. “Potser no tenim temps de fer canalons, però, sigui com sigui, hem de trobar temps per cuidar-nos. I ja sabeu que entre cuinar i cuidar només hi va una lletra.” 1.2. Presentació de la tertúlia de xefs A la taula hi participen: • Chili Mala (Cal Gori) • Robert Soria (Hostal del Gall) • Jonathan Mendes (Pastisseria Mendes) S’anuncia una tertúlia de xefs sobre cuinar sense temps. 2. Què podem cuinar quan no tenim temps? 2.1. Idees ràpides i saludables Els xefs defensen que cuinar ràpid no vol dir menjar malament. Proposen: • Verdures saltejades: mirar què hi ha a la nevera (albergínia, carbassó, pebrot, ceba…), tallar-ho a juliana i fer-ho ben fregit. • Afegir-hi llegums de pot (llenties, cigrons) i proteïna (tonyina, bistec talladet…): → Plat complet, ràpid, saludable i saciant. • Altres opcions en 15–20 minuts: • Truites • Pasta • Amanides completes • Carn o peix a la planxa amb acompanyament senzill Es critica l’abús de plats precuinats rics en conservants i baixa qualitat nutricional. “S’ha de vendre la idea que cuinar ràpid o quan tens poc temps no és cuinar malament ni menjar malament.” 2.2. Jovent, mandra i falta de referents Es reflexiona sobre per què molts joves no entren a la cuina: • Manca de temps real, però sobretot de prioritat i interès. • Molts pares no cuinen o no transmeten hàbits, i els fills no tenen referents. • Els fills dels propis cuiners, en canvi, han crescut veient cuinar a casa i s’espavilen tot i que ningú els hagi “ensenyat formalment”. • Es destaca el paper d’internet, YouTube i masterclass com a recursos per aprendre, però que molts joves prefereixen dedicar el temps a altres coses. “La diferència jo crec que és l’interès.” 2.3. El plaer d’invertir temps a cuinar Robert explica que, quan té un dia lliure: • El primer que pensa és “què faré avui de dinar”. • Gaudeix anant a comprar i cuinant amb calma, just l’oposat de cuinar ràpid. En canvi, la Chili explica que després de moltes hores de cuina al restaurant, a casa sovint opta per amanides o coses mínimes, i a l’estiu cuina el seu marit a la graella mentre ella fa de cambrera i neteja. 3. Menjar sol o menjar acompanyat 3.1. Menjar en companyia “alimenta l’ànima” Es planteja si “no tenir temps” també significa menjar sempre sol i de pressa: • Coincideixen que compartir taula és molt important emocionalment. • Menjar sol sovint porta a fer-se qualsevol cosa ràpida i pobra, mentre que si hi ha família o convidats ens esforcem més. Exemples de la Chili: • Si està sola al vespre: pot acabar fent-se un simple entrepà de truita. • Si hi ha fills o parella: prepara més plats, més cuidats i variats. 3.2. Hàbits segons l’àpat • Alguns diuen que a l’esmorzar sí que es permeten més calma, encara que estiguin sols. • En canvi, dinars i sopars sols tendeixen a ser “pim-pam”, molt funcionals. “És molt trist menjar sol. Jo no estic acostumada a menjar sola.” 4. L’aprofitament de les sobres a casa i al restaurant 4.1. Filosofia de no llençar res Es tracta el tema de les sobres de menjar: • Al restaurant, per qüestió econòmica i ètica, “no es llença res” si es pot aprofitar amb seguretat. • A casa, la família pregunta sovint “amb això què puc fer?” i es generen noves receptes. 4.2. Reutilitzar guisats i salses Propostes amb sobres de carn o peix i salses: • Transformar en: • Croquetes • Pastís de patata i carn • Carbassons farcits de peix • Bunyols salats • Les salses sobrants (especialment de peix o carns) es guarden per: • Fer arrossos, • Lligar nous guisats, • Fer plats com patata bullida amb salsa de peix, ou dur i bacallà. “Ni les salses, eh? Les salses, a vegades, allò que et sove a suc, aquell suc jo el guardo.” 4.3. Pastisseria: aprofitar pa i brioixeria Jonathan Mendes explica diverses solucions per a croissants i pa sobrant: • Fer pudding amb croissants i pa del dia anterior. • Tallar croissants sobrants, passar-los pel forn amb un rajolí d’anís per fer-los torradets cruixents. • Amb el pa sec: • Fer torrijes/torredetes de Santa Teresa. • Deshidratar-lo al forn i triturar-lo per fer pa ratllat. • Fer sopes de pa: sopa de ceba, d’all, de farigola… 4.4. Reduir sobres amb planificació de menú Robert explica la seva estratègia al restaurant per minimitzar el malbaratament: • Fer un menú ampli però estable: molts primers i segons, però els mateixos cada dia. • Els guisats que es poden conservar bé reposen d’un dia per l’altre, millorant el sabor. • Això fa que gairebé no hi hagi sobres “reals” que calgui reconvertir. “Els guisats reposats són encara millors. Jo els de carn sempre els faig un dia abans.” 4.5. El “tupper” per endur-se el menjar Es comenta el canvi d’hàbits dels clients: • Ara és molt habitual que la gent s’endugui el que sobra del plat per menjar-ho al sopar o l’endemà. • Fa anys feia vergonya demanar-ho; ara es veu totalment normal. • Amb el vi: • Si és vi de la casa, gairebé mai s’emporten l’ampolla. • Si és un vi de cert preu, cada vegada més gent s’endú l’ampolla oberta. S’explica una anècdota de quan al restaurant preparaven directament la bossa amb l’ampolla sobrant i els clients primer ho trobaven estrany, però al final ho valoraven. 5. Canelons: plat favorit i debat sobre tradició 5.1. Els canelons, plat favorit dels catalans La revista Cuina ha triat aquest any els canelons com a plat favorit dels catalans. • Al programa, en una tertúlia anterior, havia guanyat l’escudella. • A la taula tothom coincideix que els canelons encanten i que són molt versàtils: • Es poden farcir de carn, peix, verdures, bolets… 5.2. “Màgia” a la beixamel i versions creatives La Chili destaca que la clau és posar-hi “màgia”: • No només una beixamel plana, sinó beixamels aromatitzades: • Caneló d’espinacs amb beixamel amb toc de roquefort. • Caneló de carn i bolets amb beixamel amb ceps. • A la beixamel li posa nou moscada i pebre, perquè el gust de llet sola no li agrada. “L’única cosa que jo dic és ficar-li màgia.” 5.3. Canelons d’aprofitament vs. canelons de rostits Es parla del xef Francesc Fortí i la seva crítica als canelons de Sant Esteve fets amb la “cardolla” de l’escudella: • Recorden que, tradicionalment, els canelons eren plat d’aprofitament del que sobrava de Nadal. • Però Fortí diu que aquests canelons, fets amb carn bullida, són “sosos” perquè tota la substància ha passat al caldo. La Chili s’hi reconeix parcialment: • Diu que els canelons de carn li agraden amb carn rostida (pollastre, vedella i porc rostits), no només amb carn bullida. • Amb la carn bullida cal posar-hi molta més “màgia” per compensar el gust perdut. 5.4. Com millorar els canelons d’escudella Debat obert sobre com enriquir la carn bullida: • Afegir-hi ceba caramel·litzada i tomàquet sofregit abans de trinxar, per aportar sabor. • Aprofitar el caldo de l’escudella per: • Acabar el guisat de la carn fent xup-xup amb caldo. • Substituir part de la llet de la farsa o de la beixamel per caldo. • Fer una combinació de caldo + un toc de nata per donar cremositat i sabor. Hi ha consens que: • Les receptes evolucionen, i avui podem fer millor un plat tradicional d’aprofitament. • Encara que la base vingui del bullit, hi ha moltes maneres d’elevar el plat. 5.5. Tothom té el seu “toc”, però no hi ha secrets màgics Es conclou que, en cuina: • Cadascú té la seva manera de fer, com passa amb la paella: mateix procediment i mesures, però mai surten dues exactament iguals. • Més que secrets, hi ha gustos personals i maneres particulars d’aplicar les bases culinàries. “Hi ha unes bases culinàries i a partir d’aquí cadascú les aplica una mica a la seva manera.” 6. Compartir receptes o guardar-les en secret? 6.1. El cas Francesc Fortí Es parla del xef Francesc Fortí, que: • Amb més de 75 anys continua regentant el seu restaurant. • Té idees molt pròpies i no vol explicar les seves receptes ni tenir gent aprenent al restaurant. • Prefereix guardar els seus secrets de cuina. 6.2. Posicionament de la tertúlia La taula discrepa d’aquesta visió i defensa que: • No hi ha secrets reals, només bases i maneres de fer. • Compartir receptes permet que altres les millorin i mantinguin viu el llegat culinari. • El reconeixement a llarg termini d’un cuiner és més gran si deixa receptes i coneixement que si se’ls emporta a la tomba. “La recepta de la iaia te l’ha ensenyat perquè tu puguis continuar. I segur que la millores.” Un dels tertulians cita el seu antic professor, Josep Lladonosa i Giró, que sempre defensava explicar-ho tot per fer avançar la cuina. 6.3. Anècdotes de compartir coneixement Es comparteixen dues anècdotes il·lustratives: • L’antic cuiner que sortia al menjador a explicar pas a pas com havia fet un plat a qui li ho demanava, sense por que el copiessin. • Robert explica que una senyora gran el va trucar al restaurant buscant el cuiner d’abans per consultar una recepta. Com que ja no hi era, li va preguntar a ell com faria el plat. Des d’aleshores: • La senyora el truca un parell de cops l’any per demanar-li consell de cuina. • Ell li respon encantat, tot i no conèixer-la en persona. Es remarca que encara que algú cuini un plat igual de bo a casa, això no substituirà l’experiència d’anar al restaurant: servei, ambient, no haver de treballar, etc. 7. Preparatius i menús de Nadal 7.1. Pressió de les festes als negocis De cara a Nadal, expliquen com s’organitzen restaurants i pastisseries: • Cal preveure i comprar matèria primera amb antelació (carns, farina, xocolata, mantega, fruits secs…). • En el cas de pastisseria: • Es poden avançar masses i pastes salades (per exemple, tires de pasta de full farcides, per tallar després). • Però molts canapès i elaborats delicats s’han de fer el dia abans o el mateix dia perquè no perdin qualitat. • Es parla de tècniques com envasat al buit, pasteurització i congelació per conservar bé alguns guisats, però amb cura de no perdre gust ni textura. 7.2. Menjar per emportar a les festes Alguns restaurants: • Tanquen el 25 i el 26, però ofereixen plats encarregats per emportar (canelons, rostits, etc.). • Tot es fa per reserva prèvia, cosa que permet planificar quantitats i evitar congelar guisats massa temps. 7.3. Què mengen ells per Nadal? Es pregunta als xefs pel menú de Nadal a casa: • La Chili va a casa de la mare, on hi ha: • Escudella, • Canelons, • Xai al forn o rostit de vedella. • Alguns tenen el costum de menjar canelons el mateix dia de Nadal, no només a Sant Esteve. • Es comenten preferències: • Canelons tradicionals de carn com a favorits. • També agraden els de carn i bolets, més que els de peix per alguns tertulians. • Per qüestió d’horaris, hi ha famílies que fan el gran àpat de la nit del 24, i el 25 ja és més dispers. 7.4. El 24 com a laboratori d’idees La Chili confessa que la seva família és sovint “conillet d’índies”: • A banda del picoteig tradicional, introdueix plats nous o combinacions més atrevides per provar què tal funcionen. • Així pot testar noves idees en un context familiar abans de portar-les, si escau, a l’oferta professional. 8. Tancament El programa es tanca amb to proper i d’humor: • Es recorda l’horari del programa (dimarts a les 12 a radiorubi.cat). • Es fa una menció afectuosa a la Mariona, companya absent aquest dia. • Es convida l’audiència a: “Cuineu molt, mengeu bé i bona setmana.” Idees clau del programa • Cuinar ràpid pot ser saludable: verdures, llegums, planxa i plats senzills poden fer-se en 20 minuts sense recórrer als precuinats. • L’interès i els referents (veure cuinar a casa) són determinants perquè els joves aprenguin a cuinar. • Menjar en companyia no només alimenta el cos, sinó també l’ànima. • No llençar res és central a la cuina professional i domèstica: croquetes, puddings, sopes de pa, reaprofitament de salses… • Els canelons són un símbol de la cuina catalana que ha evolucionat: de plat d’aprofitament a plat refinat amb beixamels aromatitzades i rostits llargs. • A la cuina no hi ha secrets màgics, sinó bones bases, temps, producte i ganes de compartir coneixement. • Les festes de Nadal exigeixen planificació, reserves i bona gestió de temps i producte als restaurants i pastisseries.
Visió general del programa En aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h, el programa combina: • Entrevista central amb el fotògraf Quim Botell i el president del grup fotogràfic El Gra, Manel Miras, al voltant de l’activitat mensual Explica’ns el teu rotllo i de dues exposicions fotogràfiques sobre l’Índia. • Agenda cultural de Rubí: teatre, dansa i cinema (cicle Gaudí) al Teatre Municipal La Sala. • Petites pessigolles musicals i efemèrides: Jocelyn Brown, New Edition/Bobby Brown i Björk. Tot plegat amb un to proper i col·loquial, combinant informació cultural local amb la trajectòria d’un fotògraf veterà i apassionat. Entrevista: "Explica’ns el teu rotllo" amb Quim Botell L’activitat "Explica’ns el teu rotllo" i El Gra • El programa presenta una nova sessió de "Explica’ns el teu rotllo", activitat mensual organitzada pel grup fotogràfic El Gra. • El rotllo de novembre (que es fa excepcionalment el 2 de desembre) tindrà com a protagonista el fotògraf Quim Botell, que ve des de Calella. • L’activitat es fa a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i combina xerrada i projecció fotogràfica. "El rotllo, precisament, el que importa és el personatge del rotllo, no?" (Manel Miras) Dues exposicions a la Biblioteca Mestre Martí Tauler Aprofitant el rotllo, s’inauguren dues exposicions de Botell, amb un marcat contrast visual: "Resó de moltes ànimes" (blanc i negre) • Retrats en blanc i negre fets a l’Índia, especialment a la Fundació Vicente Ferrer. • S’hi busca captar l’ànima de les persones, la seva realitat quotidiana i emocional. • El títol neix de la dedicatòria que li fa el mateix Vicenç Ferrer a un llibre de fotos. "Holi" (color) • Sèrie de fotografies sobre la festa del Holi a l’Índia, amb el color com a protagonista absolut. • Botell insisteix que va voler retratar el Holi autèntic, en un poble, i no una versió turística preparada. • Les dues exposicions es presenten com a complementàries per contrast: - Blanc i negre / Color - Introspecció i ànima / Explosió festiva i cromàtica. • Romandran a la Biblioteca Mestre Martí Tauler del 2 de desembre fins al 26 de gener. "Són dues exposicions que penso que són molt contrastades, que es poden ajuntar." La trajectòria fotogràfica de Quim Botell Orígens i vinculació amb Calella i Fotofilm • Botell està vinculat a Fotofilm Calella, entitat que: - Celebra 60 anys d’història. - Organitza la Festimatge (20 anys), amb projeccions, activitats de cinema de 9,5 mm i fotografia. • Té una llarga relació amb El Gra, especialment des dels temps del concurs estatal de retrat on va ser finalista. Concursos, nu femení i franquisme • En la seva "primera època" va destacar molt en concursos fotogràfics arreu de l’Estat. • Detecta que el nu femení estava poc tractat en concursos durant el franquisme. • Aprofita el context turístic de Calella: - Treballava de perruquer i tenia contacte amb joves de discoteques i turistes estrangeres. - Organitzava sessions de nus artístic a la platja, roques, pins i cases mig abandonades. • Aquest treball li obre la porta a guanyar concursos “a tort i a dret” i l’impulsa com a fotògraf. "Vaig començar a guanyar concursos a tol i a dret i vaig dir: aquí tinc un camí." De l’analògic al digital: la idea abans que la càmera Botell subratlla una filosofia molt clara: • La fotografia neix al cap, no a la càmera. • No surt mai “a veure què li surt” amb la càmera penjada al coll: - Planifica què vol explicar. - Busca composicions netes i estructurades, que vagin directes a la idea central. • Té una concepció integral del procés: - En analògic: del rodet al revelat i positivat, controlant totes les fases. - En digital: trasllada aquesta mentalitat a l’edició digital. "L’analògic és un començari a acabar. Totes les meves fotografies estan des del començament fins al final, no intervé ningú." Tècnica i sèries fotogràfiques Càmera de plaques i retrats "a cops d’angular" • Una de les exposicions clau és "A cops d’angular": - Feta amb càmera de plaques i un objectiu molt angular. - Retrats preses a 20 cm de la persona, buscant expressivitat i proximitat. - Dona molta força a les mirades i als gestos. Blanc i negre dramàtic vs. blanc i negre lúdic • El blanc i negre li serveix per diferents registres: - Dramatisme i profunditat en els retrats de l’Índia (Fundació Vicente Ferrer). - Ludisme i festa en sèries com el Carnaval de Venècia, fetes amb càmera Hasselblad 6x6. Sèries i bodegons: "Bitxos" i muntatges • Treballa habitualment en sèries, no en fotos aïllades: - Sèrie del cos femení amb fulles seques i flors, treball d’estudi molt composat. - Exposició "Bitxos" (a Calella): animals retratats en escenaris que no són els seus, amb muntatge i composició cuidada. "Quan faig alguna cosa faig sèries. No em conformo només en fer una [foto]." Viatges fotogràfics i relació amb l’Índia • Ha viatjat molt i en fa fotografia de viatges, però no com a reportatge clàssic: - Escull allò que li interessa de cada lloc per construir imatges fortes i depurades. Índia i Fundació Vicente Ferrer • Ha estat a l’Índia sis vegades. • El primer viatge el fa arran del vincle d’un amic amb Vicenç Ferrer. • Les seves filles li regalen un llibre per omplir amb fotografies de la Fundació, i Vicenç Ferrer li escriu la dedicatòria que inspira “Resó de moltes ànimes”. • Té un fort vincle emocional amb la gent de la Fundació, que el porta a tornar-hi reiteradament. Altres viatges • Carnaval de Venècia: retrats en blanc i negre, format quadrat. • Nova York: hi viatja l’11 de setembre de 2000, un any abans de l’atemptat a les Torres Bessones. • Etiòpia, vall del riu Omo: retrats de comunitats locals en viatge intens. • Vietnam: viatge recent que acaba amb una greu pneumònia i ingrés hospitalari en tornar; l’experiència el fa replantejar-se certs destins futurs (per exemple, el Japó, que li agradaria però el fa dubtar per salut). Analògic, coherència i consells Posicionament sobre l’analògic • Defensa l’analògic complet: rodet, revelat i còpia en paper. • Explica el cas d’una noia que volia “tirar en analògic” però enviava els rodets a escanejar: - Per ell, això és quedar-se a mitges i no és fer veritable fotografia analògica. "O et muntes el laboratori o no ho facis analògic." Manipulació creativa i doble exposició • Algunes imatges impliquen molta manipulació creativa, fins i tot en analògic: - Exemple: un retrat d’una noia amb un maniquí destruït, fet amb doble exposició sobre el mateix negatiu. - Volia parlar de la reconstrucció del càncer de mama de la dona, tot i que prefereix no explicar el significat i deixar que l’espectador interpreti. Mirada al futur: tecnologia i intel·ligència artificial • Botell es declara obert a les noves tecnologies i tècniques: no es tanca al digital ni a noves eines. • Esmenta que al rotllo també parlarà de intel·ligència artificial aplicada a la fotografia: - Reconeix que pot fer coses positives, però també pot fer mal a la fotografia tal com ell l’entén. "Hi ha un tema que se’ns està barrejant que pot fer bé i mal, que se’n diu intel·ligència artificial. I amb la fotografia pot fer mal. També en parlarem d’això." El to del rotllo i l’expectativa del públic • Manel Miras destaca el carisma de Botell i el seu bagatge ple d’anècdotes. • El mateix fotògraf es defineix com algú que sempre ha fet el que ha volgut i que no es tanca a seguir evolucionant. • El rotllo es presenta com una ocasió per: - Compartir idees fotogràfiques entre entitats (El Gra i Fotofilm Calella). - Debatre sobre tècnica, història personal, viatges i futur de la fotografia. Agenda cultural de Rubí 1. Teatre: "Avui no ploraré" (T de Teatre) • Obra: "Avui no ploraré" de T de Teatre. • Data a Rubí: dissabte 29 de novembre, 20:00 h, al Teatre Municipal La Sala. • Funció a Rubí com a preestrena abans de: - Festival Temporada Alta (Girona). - Temporada al Teatre Goya (Barcelona) a mitjans de desembre. Sinopsi bàsica • Tres germanes organitzen un sopar familiar a casa de la Lola i el Gerard per donar la benvinguda a una de les germanes que surt d’un centre psiquiàtric. • Aquesta germana porta una companya de la clínica que actua com a detonant: - Fa aflorar tensió acumulada. - Trenca la idea d’un sopar solemne i controlat. Repartiment • Núcli de T de Teatre: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca. • Actors masculins col·laboradors: Jordi Rico i Albert Ribalta. • El programa anuncia una entrevista amb algunes actrius, enregistrada als assajos i emesa l’endemà. • Es promocionen entrades gratuïtes via el telèfon del programa: 93 588 59 60. 2. Dansa: "El trencanous" del Ballet de Barcelona • Espectacle: "El trencanous". • Companyia: Ballet de Barcelona (amb seu a l’Espona, a Sabadell). • Data a Rubí: divendres 5 de desembre, 20:00 h, al Teatre Municipal La Sala. • Producció que: - Porta sis anys amb exitosa trajectòria. - Ja s’ha pogut veure anteriorment a Rubí i es consolida com a clàssic de Nadal. • Direcció: Chase Jones i Carolina Masjuan. • Música: P. I. Txaikovski. • També es sortegen entrades gratuïtes a través del 93 588 59 60. 3. Teatre: "Les Bàrbares" (La Brutal) • Obra: "Les Bàrbares". • Companyia: La Brutal, en coproducció amb Viu. • A Rubí: diumenge 14 de desembre, 18:30 h (dos quarts de set), al Teatre Municipal La Sala. • Procedència: muntatge estrenat i exhibit al Teatre Borràs de Barcelona. Sinopsi • Protagonistes: tres amigues de tota la vida, Susi, Carmen i Encarna. • Es reuneixen en un hotel allunyat de la ciutat. • Han passat sis mesos de la mort de la seva amiga Bàrbara. • L’última voluntat de la Bàrbara posa sobre la taula: - Com es veuen a elles mateixes. - La seva relació amb la feina, la maternitat i el feminisme. - Les contradiccions internes de cada personatge i de la seva amistat. Equip artístic • Text: Lucía Carballal. • Direcció: David Selvas. • Repartiment: Maria Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Piñón i Berta Gratacós. • També s’ofereixen entrades dobles trucant al 93 588 59 60. 4. Cinema Cicle Gaudí: "Molt lluny" • Pel·lícula: "Molt lluny". • Data a Rubí: 19 de desembre, 20:00 h (darrera sessió del Cicle Gaudí del 2025). • Director: Gerard Ohms (òpera prima). • Gènere: drama naturalista sobre escapar i reinventar-se. Argument • Sergio viatja a Utrecht (Holanda) amb la seva família per assistir a un partit de futbol. • Abans de tornar a Barcelona pateix un atac de pànic. • Decideix quedar-se a Holanda, fet que transforma la seva vida i l’obliga a replantejar el seu futur. • Protagonista: Mario Casas, guardonat amb el premi a la millor interpretació masculina al Festival de Màlaga. • El programa regala invitacions dobles per a l’estrena a Rubí via 93 588 59 60. Contingut musical i efemèrides Jocelyn Brown – "Somebody Else’s Guy" • S’engega el programa amb el tema "Somebody Else’s Guy" de Jocelyn Brown. • Motiu: celebració dels 75 anys de la cantant, nascuda el 25 de novembre de 1950 a Kingston (Carolina del Nord). • Ressenya breu: - Trajectòria dins la música disco i funk als anys 70-80. - Èxit principal amb aquest tema el 1984. - Col·laboracions amb figures com Raül Orellana, DJ resident de l’Estudio 54. New Edition i Bobby Brown – "Candy Girl" i "Earth Angel" • S’escolta "Earth Angel" en versió de New Edition, coneguda per sonar a la pel·lícula Regreso al futuro. • Es contextualitza la sortida de Bobby Brown del grup: - El 25 de novembre de 1985, Brown anuncia que deixa New Edition per iniciar carrera en solitari. • Es recupera també "Candy Girl", el gran èxit juvenil de la boy band. Björk – "It’s Oh So Quiet" • El programa es tanca amb Björk, per retre-li homenatge pels seus 60 anys: - Nascuda el 21 de novembre de 1965 a Reykjavík (Islàndia). - Referent en música electrònica i experimental, i també en cinema. • Es tria especialment una actuació en directe d’"It’s Oh So Quiet" al programa de Jay Leno (2 de novembre de 1995). • El to és de celebració i comiat abans dels butlletins informatius de RÀDIO RUBÍ. Interlocutors principals • Lídia Martín – Conductora de la franja magazín de Rubí al dia. • Pamela Martínez – Conductora de la franja informativa inicial del programa (mencionada). • Valentí Erno – Responsable de la tertúlia prèvia (mencionada). • Patri Díaz – Responsable del butlletí horari/informatiu. • José Malagón – Tècnic de so, present des de primera hora. • Manel Miras – President del grup fotogràfic El Gra. • Quim Botell – Fotògraf convidat i protagonista de "Explica’ns el teu rotllo". Tags • Rubí al dia, d'11 a 12h • RÀDIO RUBÍ • grup fotogràfic El Gra • Explica’ns el teu rotllo • Biblioteca Mestre Martí Tauler • fotografia analògica • fotografia digital • nu femení • retrat fotogràfic • Quim Botell • Manel Miras • Fundació Vicente Ferrer • Índia • Holi • concurs de fotografia • bodegons • sèries fotogràfiques • intel·ligència artificial i fotografia • teatre Rubí • Teatre Municipal La Sala • T de Teatre • Avui no ploraré • Ballet de Barcelona • El trencanous • Les Bàrbares • La Brutal • Cicle Gaudí • Molt lluny • Mario Casas • Jocelyn Brown • New Edition • Bobby Brown • Björk • música disco • música electrònica • agenda cultural Rubí Seccions [ { "start_second": 16, "end_second": 240, "section_title": "Obertura del magazín i presentació del programa", "section_summary": "Lídia Martín obre la franja d’11 a 12h de Rubí al dia, contextualitza l’estructura del programa (franges informatives prèvies amb Pamela Martínez, tertúlia amb Valentí Erno i butlletí amb Patri Díaz) i presenta el to magazín d’aquest dimarts 25 de novembre de 2025. Avança que es parlarà de l’activitat fotogràfica ‘Explica’ns el teu rotllo’, de propostes teatrals i culturals, i recorda el telèfon del programa per aconseguir invitacions gratuïtes a espectacles locals." }, { "start_second": 265, "end_second": 361, "section_title": "Bloc musical: homenatge a Jocelyn Brown", "section_summary": "S’emet el tema ‘Somebody Else’s Guy’ per celebrar els 75 anys de la cantant Jocelyn Brown, nascuda el 25 de novembre de 1950 a Kingston (Carolina del Nord). Lloca la cançó dins la seva trajectòria disco-funk dels anys 70-80 i es destaca el seu èxit de 1984 i col·laboracions posteriors, com amb el DJ Raül Orellana, resident de l’antic Estudio 54." }, { "start_second": 521, "end_second": 690, "section_title": "Introducció a El Gra, ‘Explica’ns el teu rotllo’ i Quim Botell", "section_summary": "Es reprèn el programa amb la presentació de l’entitat rubinenca grup fotogràfic El Gra, molt activa durant l’any, i de la seva activitat mensual ‘Explica’ns el teu rotllo’. Lídia Martín introdueix Manel Miras, president d’El Gra, i el fotògraf convidat Quim Botell, de Calella. Expliquen el format del rotllo, el paper del ‘prota’ (fotògraf convidat) i s’avança que, a banda de la xerrada del 2 de desembre, s’inauguraran dues exposicions fotogràfiques de Botell a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, centrades en l’Índia i la Fundació Vicente Ferrer." }, { "start_second": 690, "end_second": 832, "section_title": "Les exposicions ‘Resó de moltes ànimes’ i ‘Holi’ a la Biblioteca Mestre Martí Tauler", "section_summary": "Quim Botell explica com, arran d’assistir a un rotllo d’El Gra, va detectar el potencial de la sala d’exposicions de la Biblioteca Mestre Martí Tauler i va proposar instal·lar-hi dues sèries seves sobre l’Índia. Es detallen les exposicions: ‘Resó de moltes ànimes’, retrats en blanc i negre vinculats a la Fundació Vicente Ferrer, i ‘Holi’, una sèrie en color sobre la festa del Holi. Es parla de la dificultat tècnica de la sala, plena de vidrieres, i de l’agraïment a la direcció de la biblioteca. S’especifica que les mostres s’exhibiran del 2 de desembre al 26 de gener, coincidint amb el calendari dels rotllos." }, { "start_second": 832, "end_second": 979, "section_title": "Orígens del projecte a l’Índia i la construcció de ‘Resó de moltes ànimes’", "section_summary": "Botell relata el primer viatge a l’Índia amb Fotofilm Calella per documentar la feina de la Fundació Vicente Ferrer, aprofitant que un amic seu n’era nebot. Les seves filles li regalen un llibre en blanc on col·locar les fotografies fetes a la Fundació, que Vicenç Ferrer li dedica amb l’expressió ‘ressó de moltes ànimes’, inspirant el títol de la sèrie. El fotògraf explica el seu interès per captar l’ànima i la realitat de les persones a través del blanc i negre, aprofitant el dramatisme del mitjà. També es comenta una sèrie paral·lela feta al Carnaval de Venècia, en blanc i negre i format quadrat, que també formarà part del seu relat al rotllo." }, { "start_second": 979, "end_second": 1180, "section_title": "Tècnica i filosofia fotogràfica: càmera de plaques, retrat i trajectòria", "section_summary": "S’aprofundeix en la tècnica de Botell amb una exposició feta amb càmera de plaques i objectiu molt angular, on s’acostava a només 20 cm dels subjectes per obtenir retrats intensos (‘a cops d’angular’). El fotògraf repassa la seva transició de l’analògic al digital, insistint que la fotografia sorgeix del cap i la càmera és només una eina. Remarca que l’edició –abans química, ara digital– és part essencial del procés creatiu i que sempre ha buscat una mirada pròpia: preparació cuidadosa de l’escena, composicions netes i treball molt pensat, tant en retrat com en fotografia de viatges." }, { "start_second": 1180, "end_second": 1505, "section_title": "Concursos, nu femení i defensa de l’analògic integral", "section_summary": "Botell repassa la seva ‘primera època’ com a fotògraf de concursos en ple franquisme, quan detecta que el nu femení era pràcticament absent dels certàmens. Aprofita el context turístic de Calella i el seu ofici de perruquer per accedir a models estrangeres i organitzar sessions de nus artístic en paisatges locals, obtenint grans resultats en concursos estatals. A continuació, explica una anècdota amb una jove que vol fer analògic però només dispara rodets i els envia a escanejar: ell defensa que el veritable analògic implica controlar tot el procés (revelat i positivat) i considera que, si no es fa així, és quedar-se ‘a mitges’. Remarca que en la seva obra clàssica no deixa intervenir tercers perquè vol portar la imatge des de la idea inicial fins al final amb coherència." }, { "start_second": 1505, "end_second": 1875, "section_title": "Manipulació creativa, sèries, viatges i salut", "section_summary": "El fotògraf descriu peces amb forta manipulació creativa, com una doble exposició analògica d’una model i un maniquí trencat, ideada per parlar (de manera suggerida, no explícita) de la reconstrucció del càncer de mama. Insisteix que prefereix no textualitzar les imatges i deixar que l’espectador pensi. Explica que treballa sobretot en sèries (per exemple, una seqüència de cossos femenins amb fulles i flors) i bodegons com l’exposició ‘Bitxos’, amb animals col·locats en escenaris artificials. Torna als viatges: Etiòpia (vall de l’Omo), una anècdota amb les Torres Bessones a Nova York (les visita un any abans dels atemptats) i diverses estades a l’Índia, on ha tornat sis vegades. Finalment, relata un viatge al Vietnam que acaba amb una pneumònia greu i ingrés hospitalari, fet que li fa replantejar-se futures aventures llunyanes com el Japó, tot i continuar tenint-ne ganes." }, { "start_second": 1875, "end_second": 1976, "section_title": "El rotllo del 2 de desembre: contingut, carisma i intel·ligència artificial", "section_summary": "A la part final de l’entrevista, Lídia Martín i Manel Miras animen el públic a assistir al rotllo del 2 de desembre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, on primer s’inauguraran les exposicions ‘Resó de moltes ànimes’ i ‘Holi’ (18:00 h) i, tot seguit, Quim Botell oferirà la xerrada ‘Passió per la fotografia’. Es destaca que serà una sessió plena d’imatges, anècdotes i reflexions sobre la seva trajectòria, des del blanc i negre analògic fins a les eines actuals, i que Botell no es tanca a les noves tecnologies, tot i advertir de la possible incidència negativa de la intel·ligència artificial en la fotografia. Manel remarca el carisma del fotògraf i el potencial de gaudi de la sessió." }, { "start_second": 2000, "end_second": 2134, "section_title": "Bloc musical i efemèride: New Edition i Bobby Brown", "section_summary": "Després de la falca de RÀDIO RUBÍ, el programa introdueix la cançó ‘Earth Angel’ en versió de New Edition, remarcant la seva presència a la banda sonora de ‘Regreso al futuro’. S’explica que el 25 de novembre de 1985 Bobby Brown va anunciar que deixava el grup per engegar la seva carrera en solitari. Tot seguit es presenta ‘Candy Girl’, el gran èxit de la boy band, per recordar els inicis juvenils de New Edition i situar l’efemèride en el context de la música pop dels 80." }, { "start_second": 2348, "end_second": 2762, "section_title": "Agenda teatral: ‘Avui no ploraré’, ‘El trencanous’ i ‘Les Bàrbares’", "section_summary": "S’activa la secció d’agenda cultural amb la sintonia pròpia i es recorda el telèfon 93 588 59 60 per aconseguir entrades gratuïtes. Primer es presenta ‘Avui no ploraré’ de T de Teatre, que es representa el 29 de novembre a les 20:00 h a La Sala com a preestrena abans del Festival Temporada Alta i la temporada al Teatre Goya. Es projecta un tall d’àudio amb actrius que expliquen l’argument: un sopar familiar de benvinguda a una germana que surt d’una clínica psiquiàtrica, amb l’arribada d’una companya de la clínica que ho desestabilitza tot. Després s’anuncia ‘El trencanous’ del Ballet de Barcelona, el 5 de desembre a les 20:00 h, com a clàssic nadalenc de dansa amb música de Txaikovski, ja consolidat al Teatre Municipal La Sala. Finalment, es presenta ‘Les Bàrbares’ de La Brutal, prevista per al 14 de desembre a dos quarts de set de la tarda, amb una falca promocional que resumeix l’argument (tres amigues, una bossa de diners i l’última voluntat de la Bàrbara) i el repartiment encapçalat per Maria Pujalte i Cristina Plazas sota direcció de David Selvas." }, { "start_second": 2701, "end_second": 2807, "section_title": "Cinema Cicle Gaudí: presentació de ‘Molt lluny’", "section_summary": "Dins la mateixa franja d’agenda, es presenta la darrera pel·lícula del Cicle Gaudí de 2025 a Rubí: ‘Molt lluny’, que es projectarà el 19 de desembre a les 20:00 h. S’explica que és l’òpera prima del director Gerard Ohms i que adopta un estil naturalista per parlar d’escapar i reinventar-se. El protagonista, interpretat per Mario Casas (premiat a Màlaga), és un home que viatja a Utrecht amb la família per veure un partit de futbol i que, després de patir un atac de pànic abans de tornar a Barcelona, decideix quedar-se a Holanda, canviant radicalment la seva vida. També aquí s’ofereixen invitacions dobles a través del telèfon del programa." }, { "start_second": 2831, "end_second": 3046, "section_title": "Tancament musical del programa: homenatge a Björk", "section_summary": "En el tram final, Lídia Martín introdueix una peça de Björk per celebrar que la cantant islandesa ha fet 60 anys (21 de novembre de 1965). Es contextualitza la seva influència en la música electrònica i experimental, així com el seu paper en el cinema. S’escull una actuació en directe d’‘It’s Oh So Quiet’ al programa de Jay Leno del 2 de novembre de 1995. El tema s’utilitza com a fons per acomiadar la franja i enllaçar amb les notícies i la continuació de la programació de RÀDIO RUBÍ, tancant l’hora amb un to festiu però reposat." } ]```} જેમાં the 답변 is the JSON object as per the GPTInsights schema. The
Resum de contingut Paper del grup d'atenció a la víctima El grup d'atenció a la víctima dels Mossos d'Esquadra té un paper fonamental en casos de violència masclista i violència de gènere. Està format per agents amb formació específica i contínua per abordar aquesta problemàtica. "Són les persones encarregades de donar assessorament i sortir de les problemàtiques de violència masclista i violència de gènere que tenim a l'actualitat." Denunciar no és l’únic punt de partida No sempre cal denúncia immediata: sovint cal primer preparar emocionalment la dona per a un procés que pot ser llarg i estressant. Es treballa coordinadament amb el CIAT i altres entitats per acompanyar la víctima. Quan una dona entra a comissaria amb aquesta problemàtica, “la seva vida canvia de 0 a 100”, per això és clau el suport previ i posterior. Acompanyament i seguiment personalitzat Hi ha un seguiment continuat des del primer contacte fins que el problema s’acaba, encara que duri setmanes o anys. L’atenció és individualitzada: Cada dona té un referent concret (per exemple, l’Àlex o l’Alícia). Això genera confiança, seguretat i facilitat per explicar el que passa. Es té en compte el canvi vital radical: fills, feina, dependència econòmica, nova situació personal, etc. Passos quan la dona arriba a comissaria Recepció per part del grup d’atenció a la víctima, no per qualsevol agent. Valoració de la problemàtica i de les necessitats: veure si és el moment de denunciar o no. Si es presenta denúncia: Es posa en marxa el protocol. Es truca a l’advocat de guàrdia si no en té. Es pren declaració i s’explica tot el procediment judicial. El protocol és marc comú, però l’aplicació és cas per cas, segons les necessitats de cada dona. Si cal, els Mossos acompanyen la víctima al jutjat o a altres tràmits perquè no estigui sola. Ordres d’allunyament i protecció Les ordres de protecció les decideix l’autoritat judicial, no els Mossos. Les xifres recents mostren un lleuger descens en sol·licituds, però per al grup és més important que les dones tinguin espai i confiança per denunciar. No disposar d’ordre de protecció: No vol dir que la víctima menteixi o que el relat no sigui cert. L’ordre només s’atorga si es valora un risc immediat d’agressió física. Els Mossos continuen protegint la dona igualment, hi hagi o no hi hagi ordre. "A nosaltres ens dona igual si et donen o no l'ordre. Nosaltres continuarem treballant igual." Protecció més enllà de l’ordre judicial Es treballa en funció del risc real de la víctima: Acompanyament a l’escola, a la feina o en els seus desplaçaments. Seguiment continuat de la seva seguretat. Incompliment de l’ordre d’allunyament: Els Mossos actuen de manera contundent. Sovint detecten l’agressor a prop de la víctima abans que ella mateixa se n’adoni. En aquests casos, l’agressor és detingut o investigat. Ús de terceres persones per vulnerar l’ordre Si l’agressor utilitza terceres persones per contactar o aproximar-se a la víctima, també està vulnerant l’ordre. L’actuació policial és la mateixa: Detenció o investigació, segons el cas. Reptes del grup d’atenció a la víctima Reptes principals: Augmentar dimensionament del grup. Més recursos humans i materials per donar més seguiment i més proximitat a les víctimes. Actualment hi ha una càrrega de feina molt elevada, però els agents s’hi abocen al 120% en situacions d’urgència. Missatge per a les dones que dubten si denunciar Moltes dones tenen por de denunciar per possibles represàlies i pensen que la situació empitjorarà. El caporal Àlex Carrillo fa una reflexió clau: "Has de mirar la situació que tens actualment, que no estàs denunciant res, i tens la mateixa por." Sense denunciar: La dona continua vivint amb por per qualsevol conflicte banal. Denunciant: Té l’oportunitat de ser lliure, com diu el lema de l’Ajuntament. Deixar de dependre d’una persona que la controla, manipula i manté en por constant. Es recorda que la llar hauria de ser la zona de confort, però per aquestes dones és sovint el lloc menys segur. Hi ha recursos de suport emocional i social, com el CIAT, que ajuden a gestionar l’estrès i el canvi vital. Amb el temps, moltes dones tornen per agrair que se les empenyés a donar el pas en aquell moment tan difícil. Paper de la ciutadania en la lluita contra la violència de gènere En xerrades a escoles i associacions, els Mossos animen tothom a comunicar qualsevol sospita de violència de gènere. Confidencialitat absoluta: No es revelen mai les fonts d’informació. Es poden fer trucades anònimes. Sovint són amics, companys o companyes qui alerten sobre situacions de violència, sense que la víctima ho sàpiga. Amb aquesta informació, els Mossos poden arribar al problema i començar a treballar-lo sense trair la confiança de ningú. "Si tenen coneixement es posin en contacte amb nosaltres. Una trucada és anònima, nosaltres no revelem les fonts." Idees clau finals La protecció de les dones davant la violència de gènere és prioritària. El grup d’atenció a la víctima ofereix: Acompanyament integral i continuat. Atenció personalitzada i propera. Suport psicològic i pràctic abans, durant i després de la denúncia. Denunciar és un pas dur però necessari per recuperar la llibertat i la seguretat. La implicació de la comunitat és clau per detectar casos i trencar el silenci que envolta la violència de gènere.
