Tots els episodis · 2025

2341 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

193-216 de 2341
  • #709 - Pesta porcina, convivència nadalenca i esports locals - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    56'

    #709 - Pesta porcina, convivència nadalenca i esports locals

    Context de l’episodi Segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ, amb un recorregut per tres blocs principals: Entrevista tècnica sobre la pesta porcina africana (PPA) i l’impacte al nostre entorn. Secció de civisme i convivència centrada en el Nadal i la seguretat de les persones grans. Bloc final de ciutat: esports locals, efemèrides d’aniversaris i recomanació musical. 1. Pesta porcina africana (PPA) a Collserola i risc per a Rubí 1.1. Situació actual del brot Conversa amb Francesc Accensi, investigador d’IRTA CRESA i professor de la UAB, per explicar la situació del brot de pesta porcina africana (PPA) a Collserola: Actualment hi ha: 2 casos confirmats oficialment pel laboratori central de Madrid (GTI). 8 casos sospitosos pendents de confirmació. S’està pentinant la zona de Collserola per buscar cadàvers de senglar, que s’envien al laboratori per analitzar-los. "Els positius que es reporten a tot el món només es consideren positius un cop han estat validats pel Laboratori Central de Madrid." 1.2. Protocols de diagnòstic i vigilància Cada estat té un laboratori central oficial reconegut per l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OMSA). A l’Estat espanyol: Tot cas presumptament positiu de PPA s’ha d’enviar a Madrid per a la validació final. Fins que no hi ha aquesta validació, no es pot declarar oficialment positiu. Des de 2018 funciona un servei de vigilància passiva: Quan algú troba un senglar mort, avisa agents rurals/forestals. L’animal es porta a la Facultat de Veterinària, se’n prenen mostres i s’analitzen a l’IRTA CRESA. El servei funciona cada dia de l’any, fins i tot caps de setmana i festius, per garantir rapidesa en la detecció. 1.3. Risc d’expansió fora de Collserola Radi d’afectació: El govern ha delimitat: Un radi de 6 km (zona més estricta). Un radi de 20 km, que inclou 76 municipis, entre ells Rubí. Risc principal: El risc de propagació es considera alt si no es prenen mesures. El vector de difusió clau és l’activitat humana, no els animals per si sols: Fang o restes contaminades enganxades a: Sabates. Pneumàtics de bici o cotxe. Bastons de marxa nòrdica, etc. Si algú entra a la zona afectada i després va a altres boscos (per exemple, anar a buscar bolets a Olot), pot portar el virus sense saber-ho i originar un nou brot lluny de Collserola. "És un risc terrible i és per això que s'ha d'extremar les precaucions." 1.4. Risc per a les persones i el consum de carn Missatge clau de tranquil·litat per a la ciutadania: La PPA només afecta porcs domèstics i senglars (mateixa espècie). No és una zoonosi: el virus no infecta humans ni altres espècies animals. Des que es va descobrir el 1921 no s’ha registrat cap infecció humana, ni n’hi pot haver segons el coneixement actual. No hi ha cap risc per: Menjar carn de porc. Consumir pernil, fuet, llonganissa, etc. "No hi ha cap mena de risc en ingerir carn de porc. El problema no és la salut humana, sinó escampar el virus entre animals." 1.5. Risc d’arribada a les granges porcines Pot arribar a les granges? Tècnicament, sí és possible, però el sector porta anys blindant-se. Des de 2018 s’han reforçat molt les mesures de bioseguretat: Fortificar granges perquè el senglar no tingui cap contacte amb l’interior. Canvis de roba i calçat abans d’entrar. Dutxes a l’entrada i/o sortida. Prohibició d’entrar menjar d’origen porcí a les granges. Auditories i inspeccions del Departament d’Agricultura per revisar tanques i punts febles. S’han analitzat tots els porcs de les granges dins l’àrea de vigilància: tots negatius fins ara. "El sector està molt preparat. Podria passar, perquè sempre hi pot haver un descuit, però tot el disseny és per impedir que el virus entri a les granges." 1.6. Per què cal tanta gent al dispositiu? El dispositiu inclou agents rurals, Mossos, UME, veterinaris i voluntaris amb dos grans objectius: Localitzar i retirar ràpidament cadàvers de senglar: Un senglar mort al bosc és una font potent de contagi per altres senglars. Com més temps roman el cadàver al medi natural, més risc d’infecció en cadena. Minimitzar el moviment dels senglars fora de la zona: Si la gent entra al bosc, pot espantar els animals i fer que es desplacin fora del perímetre. "Una raó molt important per no entrar a la zona és no destorbar els senglars i evitar que fugin." 1.7. Possible origen del brot: la ‘via del sandvitx’ Tot i que no se sap l’origen exacte, la hipòtesi més probable és l’anomenada ‘via del sandvitx’: L’entrada del virus a Europa, històricament, s’ha produït sovint per restes alimentàries contaminades: Sobres de menjar amb productes carnis de porc procedents de zones amb PPA. Mal gestió d’escombraries, pícnics, etc. A altres països (Geòrgia 2007, Suècia 2023, nord d’Itàlia i Roma 2022, Nàpols) el patró ha estat similar: brots que apareixen “com un bolet” lluny de focus previs, associats a acció humana. "L’acció humana, per desgràcia, acostuma a ser la que provoca la sortida del virus del seu entorn original." 1.8. Vacuna: hi serà, però no aviat La PPA està causada per un virus extremadament complex, un dels més complexos coneguts. Des de 2007 hi ha molts laboratoris al món treballant en una vacuna, però encara no s’ha assolit una solució aplicable a gran escala. Es fa una comparació amb altres virus difícils com el de la sida: S’hi han invertit milions i milions, i tot i així la vacuna encara és lluny. Es confia que eventualment s’aconseguirà una vacuna per a la PPA, però: No serà a curt termini. 1.9. Missatges clau per a la ciutadania Francesc Accensi resumeix els punts essencials: No entrar a la zona perimetrada (radi de 6 i 20 km) per: No treure el virus cap a altres boscos. No espantar senglars i forçar-los a marxar de la zona. Per activitats de lleure (passejades, buscar el tió, bolets, esport): Triar altres boscos del país; hi ha molts espais naturals on es pot gaudir sense risc. Convivència amb la PPA i consum de productes del porc: Es pot menjar pernil, fuet, llonganissa i qualsevol producte del porc amb total seguretat. No alimentar la fauna salvatge: No donar menjar a senglars, guilles ni altres animals salvatges. Com menys interacció hi hagi amb la fauna, millor per ells i per nosaltres. "La malaltia no ens afecta a nosaltres, però sí que podem ajudar sense voler a expandir el virus. La clau és respectar les restriccions i no entrar a la zona afectada." 2. Civisme i convivència en temps de Nadal Secció amb Noelia Lorenzo, tècnica de civisme i convivència als barris, centrada en el Nadal com a període amb més riscos de conflictes veïnals i d’estafes o robatoris a persones grans. 2.1. Adaptar la campanya d’estiu al context nadalenc L’Ajuntament va impulsar a l’estiu una campanya de bon veïnatge per reduir molèsties per sorolls. Ara es recupera i adapta al Nadal, moment en què: Hi ha més reunions familiars i trobades d’amics. S’allarguen els horaris i hi pot haver més soroll a dins dels domicilis. Accions previstes: Difusió de petites píndoles i consells a través de les xarxes socials municipals. Treball al carrer de les agents cíviques i del Servei de Mediació reforçant el discurs de bon veïnatge. 2.2. Empatia: entendre que no tothom viu el Nadal igual Noelia insisteix especialment en l’empatia com a eix central: Les situacions del veïnat poden ser molt diverses: Persones que no celebren el Nadal. Veïns que s’han d’aixecar molt aviat per anar a treballar. Famílies que han passat un any complicat i no tenen ganes de festa. Fer l’esforç de pensar què hi ha a l’altra banda de la paret ajuda a: Regular el volum de música i converses. Acabar abans les celebracions. Evitar conflictes i trucades a la policia. "La convivència la construïm entre tots. No és només que l’altre faci la seva part; jo també tinc responsabilitats i compromisos." 2.3. Sorolls, horaris i trucades a la policia A l’estiu hi ha sovint un pic de requeriments a la policia per sorolls a l’espai públic. Per Nadal és esperable: Un lleuger augment de trucades per molèsties veïnals, sobretot en dies assenyalats. Probablement menys volum que al juliol/agost, però més incidència a l’interior dels domicilis. Horaris de descans (ordenança de bon veïnatge): Dies feiners: De 21:00 a 8:00. Diumenges i festius: De 21:00 a 10:00. Hi pot haver certa flexibilitat en dies molt assenyalats, però: Si una persona o un domicili acumula molts antecedents de queixes i intervencions, la policia serà molt menys permissiva. 2.4. Consells per a celebracions a restaurants i espais públics En relació als sopars d’empresa i trobades fora de casa: Normalment es fan en restaurants o bars, però cal tenir en compte: El comportament a la via pública durant la tornada (especialment amb consum d’alcohol). Respectar espais comuns com portals, escales i replans: No entrar a la comunitat cridant o cantant. Ser conscient que aquests espais són compartits. Responsabilitat dels establiments: Els propietaris de bars i restaurants són responsables de vetllar pel descans veïnal: Dins del local. A l’exterior immediat (terrasses, gent concentrada a la porta, fumadors, etc.). Si no poden controlar la situació: Tenen l’obligació de trucar a la policia perquè els ajudin. No serveix argumentar que, un cop els clients surten al carrer, “ja no és cosa seva”. 2.5. Consells per a festes a casa Quan la celebració és dins el domicili, Noelia recomana: Avisar el veïnat amb antelació, sobretot si no sou de fer festes sovint: Un missatge al grup de veïns o un petit avís a la porta. Informar de la data, hora d’inici i hora aproximada de finalització. Aquest avís pot: Reduir l’angoixa de sentir soroll sense saber quant durarà. Prevenir conflictes i trucades immediates a la policia. Durant la festa: Regular el volum de la música i les veus. Vigilar especialment els pisos molt mal insonoritzats, on el soroll es transmet fàcilment al veí de sobre o de sota. No és una solució màgica (hi pot haver veïnat igualment molest), però és una bona pràctica de convivència. 2.6. Protecció de les persones grans als caixers en dates de pagues extres A banda del soroll, el Nadal també implica riscos de seguretat per a la gent gran, especialment en el cobrament de pagues extres. Per això es reforça una acció específica: Agents cíviques es col·loquen prop de caixers automàtics per: Donar seguretat i confiança a les persones grans. Recordar bones pràctiques: No sortir del caixer amb els diners a la mà. Guardar-los bé abans de començar a caminar. Coordinació amb policia local i Mossos d’Esquadra: Repartiment de zones i caixers. Seguiment posterior per comprovar si hi ha hagut denúncies per robatori. Resultat d’aquest any: Noelia explica que no s’han registrat denúncies posteriors relacionades amb aquests dispositius, cosa que es valora com un èxit. 2.7. Missatge final de convivència La conclusió de Noelia Lorenzo per a aquestes festes: Empatia amb els altres veïns: Entendre que no tothom viu el Nadal de la mateixa manera. Responsabilitat compartida: La convivència no depèn només dels altres, sinó de cadascú de nosaltres. Compromís individual: Assumir que el nostre comportament (sorolls, horaris, respecte dels espais comuns) impacta directament en la qualitat de vida del veïnat. 3. Esports locals, aniversaris i música 3.1. Resum esportiu local Amb Toni Bravo, repàs ràpid als resultats del cap de setmana dels equips de Rubí: Futbol (Tercera Catalana) • Penya Blaugrana Ramon Llorens - Derrota 3–1 al camp del Sant Andreu de la Barca. - Van començar guanyant 0–1 i amb superioritat numèrica per expulsió d’un rival. - Tot i això, acaben encaixant tres gols i perden el partit. - Malgrat el partit estrany, l’equip continua en bona posició (6è) al grup 12 amb 17 punts. • Rubí B (Rubí Verd) - Derrota 4–1 al camp de la Penya Unió Deportiva Màlaga. - Factors clau: errors defensius, un gol olímpic de córner, un gol psicològic just abans del descans i el tercer gol a l’inici de la represa. - Tercer partit consecutiu perdut; baixen a la 11a plaça. • Olímpic B - Derrota 3–2 al camp del Sabadell Nord. - Van jugar 60 minuts amb superioritat numèrica, però no van poder evitar la remuntada rival. - Tercer partit seguit perdent, queden 9ns amb 14 punts. Toni subratlla que el més preocupant no són només els resultats, sinó la sensació de falta de competitivitat en alguns trams, tal com també assenyalen diversos entrenadors. Bàsquet (CB Sant Jordi) • Sènior femení - Victòria contundent contra el Jet Terrassa (cueres, encara sense guanyar). - Marcador: 89–43. - Les situa segones de Tercera Catalana amb 7 victòries i 2 derrotes. • Sènior masculí - Derrota 85–77 a la pista del Reus Deportiu. - L’equip havia començat amb 3 victòries seguides, però ara encadena 6 derrotes consecutives, quedant-se només amb aquelles 3 victòries inicials. Hoquei i handbol • Hoquei (Boni Rubí) - Masculí: derrota 5–7 contra el Terrassa B. - Havien guanyat els dos primers períodes, però perden els tres darrers. - Malgrat la derrota, continuen tercers de Tercera Catalana. - Femení: derrota 3–1 davant el Cunit, líder de la categoria. - Toni destaca que, tot i el resultat, les rubinenques van fer un bon partit. • Handbol (Envol) - Derrota 32–26 contra el Valentí Palma. - Això trenca una ratxa de quatre victòries seguides. - L’equip baixa fins a la quarta plaça. 3.2. Aniversaris del dia Amb Glòria Dalmas, repàs a alguns aniversaris destacats del 2 de desembre: Britney Spears: icona del pop mundial, coneguda per èxits com “Baby One More Time”, fa 44 anys. Nelly Furtado: cantant i compositora canadenca-portuguesa, famosa per temes com “I’m Like a Bird”, compleix 47 anys. Elisa Ramírez: actriu, fa 82 anys. Raimon: cantautor valencià, figura clau de la Nova Cançó, compleix 85 anys. Es recorda especialment el tema “Jo vinc d’un silenci”. 3.3. Recomanació musical de Robert Fernández Tanca el tram amb la secció musical de Robert Fernández, centrada en el fenomen global Taylor Swift: Es recupera el tema que dóna nom al seu últim treball, “The Life of a Shop Girl”, en col·laboració amb Sabrina Carpenter. Es destaca l’impacte brutal en llistes d’èxits: Dues setmanes consecutives al núm. 1 de la llista Billboard USA. També núm. 1 a la llista oficial del Regne Unit i a Los 40 Principales a Espanya. S’emmarca dins d’un moment de domini global de Taylor Swift: Tour més exitós de la història en volum econòmic. Videoclips que arriben als 25 milions de visualitzacions als tres primers dies a YouTube. Es punxa el senzill “The Fate of Ophelia”, actual núm. 1 internacional i centre de la recomanació. Robert subratlla que Taylor Swift continuarà "fent clinc, clinc a la caixa", combinant èxit artístic i domini absolut de les llistes i vendes. 4. Franges publicitàries i autopromoció de programes Entre blocs, s’inclouen diverses falques de promoció interna de RÀDIO RUBÍ i d’altres programes de la graella: Presència Cristiana: programa compartit per Església Catòlica i Protestant, diumenges de 9 a 10 h. Programa d’actualitat musical catalana amb agenda, notícies i entrevistes. Butlletins informatius de RÀDIO RUBÍ amb notícies locals (per exemple, sobre plaça Pompeu Fabra o un incendi al carrer Lope de Vega). Espai sobre cinema català al Teatre Municipal La Sala. Programa de sèries a plataformes, “el de sèrie”, amb Víctor Pérez i Núria Molina. Espais musicals com “Experimenta”. Programes esportius com “En Joc” i culturals com “Sardanes d’autor”. Serveixen com a recordatori de l’oferta variada de la 99.7 FM i radiorubi.cat. 5. Idees clau de l’episodi Pesta porcina africana No hi ha risc per a la salut humana ni per consumir carn de porc. El perill és econòmic i ambiental si el virus s’estén a altres zones i granges. La mobilitat humana és el factor crític de propagació; cal respectar les restriccions d’accés als boscos. Convivència nadalenca El Nadal augmenta el risc de conflictes veïnals per soroll i de robatoris a persones grans. Empatia, avisar el veïnat i regular el volum són claus per a un Nadal tranquil. Les agents cíviques i la policia treballen coordinadament per prevenir delictes als caixers. Vida local El cap de setmana esportiu ve marcat per moltes derrotes dels equips rubinencs, amb excepcions com el sènior femení de bàsquet del Sant Jordi. Record dels aniversaris de figures com Britney Spears, Nelly Furtado i Raimon. La presència massiva de Taylor Swift a les llistes globals és el fil conductor de la recomanació musical final.

  • Infopodcast 2 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    2'

    Infopodcast 2 desembre 2025

    Avui us expliquem quines zones de Rubí estan afectades per les restriccions de la pesta porcina africana i una exposició de fotos de Jaume Botey.

  • Musical Express del 1/12/2025 - episode art
    Musical Express
    1h 2min

    Musical Express del 1/12/2025

    El programa on hi trobaràs totes les cançons que han fet història, i que tenen una història al darrere. Una hora amb els millors èxits de tots els temps punxats per Francesc Vila. A més, especial atenció al country.

  • #2071 - L'artista local, Domingo Quero, fa una exposició solidària a La Claraboia - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    9'

    #2071 - L'artista local, Domingo Quero, fa una exposició solidària a La Claraboia

    El pintor rubinenc, Domingo Quero, inaugura el pròxim 12 de desembre una exposició solidària a La Claraboia. Els diners recollits amb la venda dels quadres i escultures de la mostra es destinarà a l'entitat solidària, Família de Hetauda, que crea escoles per a nens amb discapacitat intel·lectual al Nepal. Quero ens explica quines obres exposarà i com va conèixer l'ONG.

  • #275 - Pesta porcina, vacunació i èxit del Rubisound - episode art
    Notícies Migdia
    29'

    #275 - Pesta porcina, vacunació i èxit del Rubisound

    Resum general Aquest informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ repassa l’actualitat de Rubí i l’entorn amb cinc grans blocs temàtics: • Crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA) a Collserola i Bellaterra i impacte directe a Rubí. • Campanya de vacunació contra la grip i recomanacions de Salut. • Actualitat local: accessos de bombers a l’edifici Univers. • Cultura i ciutat: encesa de llums de Nadal (Casa Melquíades) i balanç del festival Rubisound 1413. • RÀDIO RUBÍ com a protagonista: èxit del festival i inauguració dels estudis Lídia Juste i Ferrer Domingo. • Actualitat comarcal: posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions a Sabadell. A continuació, el contingut s’organitza temàticament seguint l’ordre real d’entrada dels temes al programa, amb els temps d’inici i final de cada bloc. 1. Crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA) a Collserola i Rubí 1.1. Situació sanitària i casos detectats • Es confirma la detecció de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars a Cerdanyola del Vallès, dins la serra de Collserola, amb impacte a municipis del voltant com Rubí. • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que: - Hi ha 2 senglars positius confirmats. - Hi ha 8 casos sospitosos addicionals. - S’han analitzat una quarantena de senglars al CRESA (centre de recerca veterinària). - És molt probable que apareguin més positius, però el brot sembla molt focalitzat a la mateixa zona on es van trobar els primers casos. “Segurament que sortiran més positius, sí, però estan tots, de moment, molt focalitzats en la mateixa zona.” • La principal hipòtesi d’origen del brot és la “via del sandvitx”: un senglar hauria menjat un entrepà d’embotit contaminat. • Es destaca que la malaltia no ha arribat a les granges en el moment de l’emissió. 1.2. Dispositiu d’emergència i restriccions de mobilitat • S’activa un dispositiu d’emergència coordinat per la Generalitat, amb suport europeu: - Durant el cap de setmana: unes 300 persones implicades. - A partir d’avui: 100 militars de la Unitat Militar d’Emergències (UME) especialitzats en control de fauna. - Coordinació amb Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil i altres serveis. - La Comissió Europea desplega l’equip d’emergència veterinària de la UE per donar suport. • S’apliquen dues corones de control: - Fins a 6 km: zona infectada amb restriccions estrictes de mobilitat. - Fins a 20 km: vigilància ampliada. • El president Salvador Illa fa una crida molt clara a respectar les restriccions: “Petició explícita, expressa, de seguir les recomanacions que es donen.” 1.3. Espais tancats i impacte a Rubí • A Rubí queda prohibit l’accés a totes les zones boscoses i de medi natural on hi pugui haver senglars: - Can Oriol (zona boscosa) - Cantiraries - Torrent dels Alous - Tots els torrents de Rubí - Can Xercavins - Serra de Galliners • Només estan permeses les zones urbanitzades i parcs infantils, per exemple: - La zona de l’Era - El parc de Can Oriol a l’àrea del camp de futbol • Es puntualitza que, tot i que els mitjans nacionals parlen sobretot de la prohibició d’accés al Parc Natural de Collserola, la restricció afecta totes les zones boscoses del Vallès Occidental. 1.4. Protocol ciutadà i missatge de calma • El govern demana que si es troba un senglar mort: - Es truqui immediatament al 112. • Es recomana extremar les mesures de bioseguretat a les explotacions. • El missatge institucional és doble: - Reconèixer la gravetat de la situació. - Transmetre que el dispositiu està actiu i coordinat per protegir un sector estratègic com és el porcí. • Es recorda que Salvador Illa reuneix d’urgència al vespre els consellers d’Agricultura (Òscar Ordeig), Interior (Núria Parlón) i Presidència (Albert Dalmau) per seguir la crisi. 2. Salut: vacunació de la grip i recomanacions 2.1. Obertura de la vacunació a tota la població • El Departament de Salut obre la vacunació contra la grip a tota la població: - Qualsevol persona pot demanar cita per vacunar-se. - Es recomana especialment vacunarse si es conviu o es treballa amb col·lectius vulnerables. • Dades d’incidència actual: - 81 casos per cada 100.000 habitants, encara en nivell relativament baix. - Es preveu que en un parell de setmanes se superi el nivell moderat. 2.2. Grups prioritaris i calendari • Tot i obrir-la a tothom, Salut insisteix en la prioritat per als grups de risc: - Persones de més de 60 anys - Infants de 6 a 59 mesos - Embarassades - Professionals sanitaris - Personal essencial • Es demana vacunar-se abans del pic previst, que s’espera abans de Nadal. “La vacuna és el millor instrument per evitar complicacions greus.” 2.3. Diferència amb la vacunació Covid-19 • Sobre la Covid-19, Salut no recomana la vacunació generalitzada per a persones que no estiguin en grups de risc. 2.4. Ús recomanat de mascareta • Salut recomana l’ús de mascareta si: - Es té tos, esternuts o rinitis. - Es preveu visitar persones vulnerables (per exemple, avis). 2.5. Dades de cobertura i punts de vacunació • Des de l’inici de la campanya (22 de setembre): - 1.153.000 persones vacunades contra la grip. - 168.000 vacunacions més que en el mateix període de la temporada passada. • Vies per demanar cita: - Portal La Meva Salut - Web citasalut.gencat.cat - Directament al CAP de referència. • Fins divendres 5 de desembre: - Vacunació sense cita prèvia als CAPs. - Horari: de 9:30 a 12:30 i de 16:30 a 19:30. 3. Actualitat local: accessos de bombers a l’edifici Univers 3.1. Origen de la polèmica • Bombers de la Generalitat han fet proves d’accés a l’edifici Univers, situat al barri del Progrés (entre els carrers Monturiol i Abat Escarré i la Rambla del Ferrocarril), per comprovar si els camions hi poden entrar. • El tema arriba al ple municipal arran de la queixa d’una veïna, Maria Oliva (75 anys), simpatitzant del Partit Popular, que fa anys que denuncia dificultats d’accés dels vehicles d’emergència. “Som 264 vivendes i aquí som molta gent gran, i és molt perillós… això no és vida.” 3.2. Resultat de les proves dels bombers • Els bombers conclouen que: - El camió pot baixar per la rampa d’entrada si no hi ha vehicles mal aparcats o altres obstacles. - Estan acostumats a carrers estrets als nuclis antics i no tenen constància oficial de queixes per part de l’Ajuntament. • Antecedent: el 15 de febrer de l’any passat hi va haver una sortida per fuita de gas, en què el vehicle hauria quedat encallat per dificultat en el gir. • El cap de bombers al parc Rubí–Sant Cugat ha canviat (ara és Roger Llinàs), però el cos insisteix en un missatge de tranquil·litat per al veïnat. 4. Economia i empresa: formació sobre Intel·ligència Artificial 4.1. Jornada per a empreses rubinenques • Demà es fa una formació sobre intel·ligència artificial a la sala Fòrum de la Masia de Can Serra, dins del projecte de millora de la competitivitat 2025 del servei Rubí Empresa. • Objectiu principal: - Explicar com aprofitar la intel·ligència artificial perquè les empreses innovin i siguin més competitives. 4.2. Estructura de la jornada • La formació té tres parts: 1. Xerrada marc a càrrec de Roger Sabater, enginyer expert en indústria 4.0 i IA. 2. Cinc empreses rubinenques exposen casos reals i avantatges d’incorporar IA als seus processos. 3. Espai per networking, intercanvi d’experiències i presentació de recursos de suport que ofereix l’Ajuntament. • La formació està subvencionada per l’Ajuntament de Rubí i la Diputació de Barcelona dins el projecte Transformació Digital amb Intel·ligència Artificial. • Inscripcions gratuïtes al web municipal rubi.cat durant tot el dia. 5. Nadal a Rubí: espectacle «Casa Melquíades» i encesa de llums 5.1. L’espectacle «Casa Melquíades, la il·lusió segueix viva» • Divendres a la tarda, a la plaça Pere Aguilera, es fa el primer passi de l’espectacle Casa Melquíades. La il·lusió segueix viva, que serveix per encendre els llums de Nadal. • Es tracta d’un xou de teatre musical, dansa i llum amb: - Cançons - Coreografies de l’escola de ball Vuit Temps - Projeccions de llum i efectes especials • La història gira al voltant dels Melquíades, petits ajudants del Mag Rubisenc que ajuden a guiar els Reis d’Orient fins a Rubí. “L’alquimista demana als nens i nenes que l’ajudin a guiar ses majestats cap a Rubí.” 5.2. Paper del Consell de la Infància i missatge institucional • Després de la primera funció, una representació del Consell de la Infància fa el compte enrere i prem el botó d’encesa dels llums. • La consellera Gina explica l’experiència: “Una mica nervioses, però una vegada ja hem pujat ha sigut donar-li el botó i tot s’ha encès. Molt bonic.” • L’alcaldessa Ana María Martínez destaca la importància de la il·lusió infantil: “Hem encès el Nadal amb il·lusió… el més important són les carones dels nens i nenes que han pogut veure aquest espectacle.” 5.3. Els Melquíades com a figura nadalenca pròpia • Es remarca que els Melquíades es consoliden, per tercer any consecutiu, com a figura nadalenca pròpia de Rubí. • La Gina defineix qui són: “Els Melquíades són uns ajudants del Mag Rubisenc… l’ajuden a preparar-ho tot.” • La Marina subratlla el missatge de participació: “Tothom tenim l’esperit de Nadal… tots podem ser un Melquíades.” 5.4. Programació nadalenca i elements de llum • L’encesa de llums és el tret de sortida d’una programació de més de 200 activitats, que s’allargarà fins a l’arribada dels Reis. • Destaquen: - L’espectacle Casa Melquíades davant l’Ajuntament a les 18:30 h. - Grans elements ornamentals de llum repartits per places i barris. - L’enllumenat tradicional de carrers. 6. Cultura i ciutat: Festival Rubisound 1413 6.1. Balanç general del festival • Dissabte es celebra una nova edició del Rubisound 1413 a El Pinar, concretament a la sala de concerts espai 1413. • El festival, organitzat per RÀDIO RUBÍ (programa Rubi Sound), registra: - Més de 7 hores de música en directe. - Unes 500 persones al llarg de la nit. - Aforament complet en els moments punta. • Per segon any consecutiu, el Rubisound adopta el format de mostra d’entitats musicals rubinenques. 6.2. Franja matinal: jazz i swing a l’exterior • Novetat d’enguany: franja matinal a l’exterior de l’espai 1413 (de 12:30 a 14:00). • Programació a càrrec de Jazz Rubí, amb l’actuació de Fem l’Indi (Sant Cugat), que serveix de base per a una classe oberta de swing en què participen 8 parelles. • El director de l’emissora, Albert Solé, valora positivament l’experiment: “Ha costat una mica al principi però després s’ha animat… és un experiment que hem de valorar de cara a edicions properes.” 6.3. Nit de concerts: entitats i grups destacats La nit concentra 6 entitats rubinenques que programen diferents estils: • Societat Blues Rubí – Obrint la nit - Presenten els barcelonins Hicks. - La cantant Carla Sonday, veïna de Rubí des de fa un any, destaca l’experiència de tocar “a casa”. • Rubí Rock – Supergrup We Rock Monkeys - Crea el supergrup We Rock Monkeys amb 13 músics locals que pugen i baixen de l’escenari en un format molt dinàmic. - El cantant Pasqual Atorre explica la sensació de risc i adrenalina per ser un projecte nou i força improvisat, però molt ben rebut. “Ha estat tirar-se una mica de la moto… hi ha molts fallos, ho sabem, però estem supercontents i volem repetir.” • L’Aurora – Aurora Brothers Band - Aporta blues i funk a través de la Aurora Brothers Band, banda de versions amb arranjaments propis i molta energia. • Random Fighters – Música urbana i reivindicativa - Els Random Fighters, hereus de Gran Pueblo, omplen la sala amb rap i lletres reivindicatives. - El grup està format pel rubinenc Javier El Rubio i el terrassenc Edu Don Vuelo, juntament amb Mike Pee i DJ Grey. - Moment emotiu quan Edu Don Vuelo canta amb la seva filla Nora, de 13 anys, per segona vegada a un escenari. - Javier El Rubio denuncia mancances en la programació i infraestructures culturals de la ciutat. “Hi ha molt talent i molta gent fent coses, però falta suport, llocs, equips… Hi ha equipament, però no s’aprofita.” • Acció Cultural Rubí (ACR) i La SòniK - Programen diverses propostes musicals locals, incloses les del Redland Sound System, vinculades a l’escena reggae. • La SòniK – Tancament amb Redland Sound System - La nit es tanca amb Redland Sound System, proposta reggae de La SòniK, amb: - Ruts Rigui al capdavant. - Ugo Otto a la veu. - Jaime Budokai al trombó. 6.4. Valoració institucional i futur de l’espai 1413 • Robert Fernández, cap de musicals de RÀDIO RUBÍ i organitzador del Rubisound, destaca: - La gran força de les entitats musicals rubinenques. - El potencial de la sala espai 1413 com a equipament musical de referència. “Ens hem adonat una vegada més que tenim un potencial brutal i que aquesta sala té un potencial que estem descobrint i millorant mica en mica.” • Es planteja la necessitat de reformes futures a la sala per: - Augmentar l’aforament. - Convertir l’espai 1413 en una sala estable de programació musical. • Albert Solé i Robert Fernández coincideixen a qualificar la nit de “èxit absolut”, amb afluència de públic uniforme i constant. 6.5. Context del programa Rubi Sound • El programa Rubi Sound va néixer fa 10 anys per promocionar músics i bandes locals. • Després de 8 edicions del festival en el marc de la Festa Major, es decideix crear una edició de tardor amb voluntat de convertir-se en referent per a les entitats locals. • Aquest any se celebra la segona edició de tardor del Rubisound 1413, consolidada amb èxit de públic. 7. RÀDIO RUBÍ: inauguració dels estudis Lídia Juste i Ferrer Domingo 7.1. Nou nom per a l’estudi 1: Lídia Juste • L’Ajuntament i RÀDIO RUBÍ inauguren oficialment: - L’estudi 1, que passa a dir-se Lídia Juste. - La renovació de la placa de l’estudi 2 – Ferrer Domingo (batejat el 1983). • L’acte compta amb la presència de: - L’alcaldessa Ana María Martínez. - Familiars de Lídia Juste i de Josep Ferrer Domingo. • L’estudi 1 és on es fan la majoria de programes en directe. • Lídia Juste, periodista local, es va jubilar el 2021 i és descrita com la “veu de la ciutat”. “Quan escoltem en algun acte important una veu en off, esperem que sigui la veu de la Lídia.” 7.2. Reconeixement institucional i personal • L’alcaldessa destaca la professionalitat i el tarannà col·laborador de Lídia Juste, així com la seva dedicació a la ràdio i a la ciutat durant tota una vida. • Albert Soler, director de l’emissora, recorda: - El paper de Juste com a cap visible de la ràdio durant molts anys, també en moments complicats. - Que va ser ella qui li va posar al cap la idea de presentar-se com a director de l’emissora. “Ella és la persona que em va ficar al cap la idea d’algun dia dirigir aquesta ràdio… anys després ha pogut ser i li n’estic molt agraït.” 7.3. Paraules de Lídia Juste • Lídia Juste es mostra molt emocionada i explica que: - Va entrar a la ràdio gairebé per casualitat, quan estudiava per ser professora d’història. - Es va enamorar de la ràdio, fins al punt que ha esdevingut una part central de la seva vida. - Recorda moments bons i dolents, molta complicitat entre companys, riures i dinars interminables. “Per mi ha estat un honor… he après tant… he format part de la meva vida amb tota la gent que hi ha treballat.” • Es convida l’audiència a veure més detalls i fotografies a radiorubí.cat, a l’apartat Història. 8. El temps: situació actual i previsió 8.1. Estat actual • El meteoròleg Lluís Mi Pérez, des de La Xarxa, explica que: - Estem en una situació típicament de desembre. - Predomini de sol o boires a l’interior, per l’efecte de l’anticicló. - A les valls del Prepirineu (Noguera, Alt Urgell, Solsonès, Segarra, Alta Anoia) la boira és densa, extensa i freda. - En aquestes zones, les màximes no superaran els 5 °C. - A la resta del país, especialment a la costa, les temperatures seran més suaus, al voltant de 15–16 °C. 8.2. Previsió per demà • Per dimarts: - El matí estarà força ennuvolat a les comarques de Girona i Barcelona. - A la tarda entraran núvols de ponent que deixaran alguna pluja esporàdica. - Possibilitat d’alguna nevada al Pirineu, amb cota al voltant dels 1.400 metres. 9. Actualitat comarcal: Zona de Baixes Emissions a Sabadell 9.1. Inici de les sancions a la ZBE • A Sabadell, a partir d’avui, comencen a multar els vehicles sense distintiu ambiental que circulin pel centre de la ciutat dins la nova Zona de Baixes Emissions (ZBE). • Franges i àmbit d’aplicació: - De dilluns a divendres, de 7:00 a 20:00 h. - Afecta els vehicles més contaminants. 9.2. Excepcions i facilitats • L’alcaldessa Marta Farrés detalla diverses excepcions per evitar un impacte excessiu: - Els vehicles sense etiqueta poden entrar-hi fora de l’horari i caps de setmana i festius. - Disposen de 24 dies laborables l’any per accedir a la ZBE sense cap tràmit i de manera gratuïta (diferència respecte a l’àrea metropolitana, on cal registrar-se i pagar). “En el cas dels municipis de l’àrea metropolitana, aquí és automàtic i gratuït.” • També poden circular: - Vehicles sense distintiu amb autorització per motius laborals, socioeconòmics o mèdics. - Veïns empadronats dins de la zona abans del desembre de 2024, amb accés il·limitat independentment del vehicle. 10. Recordatori de canals d’informació • Al llarg del programa es recorda que la informació local es pot seguir: - Al 99.7 de l’FM (RÀDIO RUBÍ). - A radiorubí.cat. - A les xarxes socials de l’emissora. “Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a radiorubí.cat.”

  • Els esports al dia del 1/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    29'

    Els esports al dia del 1/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • Les Gildes del 1/12/2025 - episode art
    Les Gildes
    53'

    Les Gildes del 1/12/2025

    La tertúlia més jove de Ràdio Rubí. La Irene, la Mila, la Martina, l'Ona i la Sofia amenitzen l'hora del vermut amb els temes més 'girly'

  • #755 - Estrenes de cinema, Stranger Things i cultura a Rubí - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    53'

    #755 - Estrenes de cinema, Stranger Things i cultura a Rubí

    Visió general del programa Rubí al dia, d'11 a 12h dedica aquest tram a cultura i entreteniment: pintura solidària, teatre, dansa, cinema, sèries i agenda d'espectacles al Teatre Municipal La Sala. El programa combina entrevista cultural local, crítica de cinema, anàlisi de sèries i recomanacions d’agenda amb entrades dobles per als oients. 1. Introducció i avanç de continguts L’equip presenta la part magazín del programa i avança els temes del dia: Pintura i solidaritat: entrevista al pintor rubinenc Domingo Quero i la seva exposició solidària. Cinema d’estrena: comentaris sobre les pel·lícules Nuremberg i Punyales por l'Espalda (D'entre els morts). Sèries: repàs de la cinquena temporada de Stranger Things i de la segona temporada de L'home infiltrat. Agenda escènica a Rubí: Ballet Barcelona amb El Trencanous, l’obra Les bàrbares, el film del cicle Gaudí Molt lluny i el tradicional concert de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès. A més, s’anuncia un concurs d’entrades dobles per a diversos espectacles al Teatre Municipal La Sala, trucant en directe a RÀDIO RUBÍ. 2. Entrevista al pintor Domingo Quero i exposició solidària 2.1. Origen de la col·laboració solidària L’entrevista se centra en l’artista Domingo Quero, pintor nascut a Almeria i veí de Rubí de tota la vida, que inaugura una exposició solidària a la sala La Claraboia. • L’exposició és a benefici de l’associació Familia de Etauda, una ONG que dona suport a nens i nenes amb discapacitat intel·lectual al Nepal. • Domingo va conèixer l’entitat a través de la seva neboda, que hi treballava, i de la fundadora Aina, que va anar al Nepal com a voluntària i ha impulsat tres escoles. • L’artista insisteix que, tot i no ser soci formal de cap ONG, sempre que pot posa el seu art al servei de causes solidàries: "Creo que cuando uno pone lo que puede de lo suyo para ayudar a los demás… siempre es bueno." 2.2. La tasca de Familia de Etauda al Nepal La conversa aprofundeix en el context de l’ONG: • A Nepal, els infants amb discapacitat estan sovint molt desatesos, en un entorn amb pocs recursos. • L’entitat ja té en funcionament tres escoles en terrenys que han anat comprant amb anys d’esforç. • Actualment: - Atén uns 150 infants amb discapacitat. - Dona feina a 57–60 dones locals, creant també impacte social i econòmic al territori. L’objectiu de la recaptació de l’exposició és ajudar a acabar una nova escola i reforçar el projecte. 2.3. Contingut artístic de l’exposició Domingo descriu què hi trobarà el públic a La Claraboia: • Obres de petit format, pensades perquè siguin més fàcils de vendre. • Sèries pròpies, especialment: - Horizontes - Océanos • Tondos (pintures rodones) sobre fusta, i també escultures de fusta pintada: - Inicialment havia creat aquests tondos específicament per a Familia de Etauda, que els venia o subhastava. - Ara els recupera com a peça central de l’exposició. "Yo básicamente no soy escultor, soy pintor, y acabo pintando todas las esculturas." 2.4. Preus, nombre d’obres i objectiu de recaptació Per afavorir la compra i la finalitat solidària, Domingo aposta per preus assequibles: • Tondos de fusta: a partir de 100 i escaig euros. • Algunes obres una mica més grans: al voltant de 300 €. • Escultures: entre 300 i 400 €. L’artista fa una comparació clara: Comprar un quadre pot costar el mateix que un perfum de gamma alta, però una obra d’art roman i té un valor afegit. Pel que fa al volum d’obra exposada: • Preveu mostrar unes 30 peces (potser alguna més), tot i que la galeria és petita i no la vol saturar. • Si la venda funciona bé, la quantitat enviada a Familia de Etauda serà important. 2.5. Trajectòria recent i projectes futurs La periodista recupera la trajectòria recent de Domingo Quero: • Ha treballat en restauració d’escultures i com a ajudant d’escenografia. • Ha fet exposicions fora de Catalunya, inclosa Almeria. Actualment: • Està pensant en una nova sèrie de quadres de gran format, orientada a una pròxima exposició a la zona costanera prop d’Almeria. • Manté la seva línia de pintura figurativa: - Paisatges - Figures - Ocells i océanos "Pinto lo que siento en ese momento… me gusta contar historias en los cuadros." De moment, l’únic projecte immediat a l’entorn de Rubí és aquesta exposició solidària, que viu amb molta implicació personal. 2.6. Relació amb Nepal i possibles visites La conductora recorda una subhasta solidària anterior de l’artista a través de la pàgina de l’entitat, però Domingo puntualitza que aquella subhasta es va fer fa temps. Sobre viatjar al Nepal: • No hi ha estat, però li agradaria visitar les escoles i conèixer els infants. • Té dubtes sobre com podria ajudar presencialment, més enllà de l’art. • Manté la porta oberta a fer-ho en el futur. L’entrevista clou animant els rubinencs a visitar La Claraboia entre el 12 i el 15 de desembre, i sobretot a comprar obra per donar suport a Familia de Etauda. 3. Agenda d’espectacles al Teatre Municipal La Sala La segona gran part del programa repassa la programació de desembre al Teatre Municipal La Sala, amb opció a aconseguir entrades dobles gratuïtes trucant en directe a RÀDIO RUBÍ. 3.1. Promoció d’entrades i funcionament • Es recorda diverses vegades que, per optar a les invitacions dobles, cal trucar al 93 588 59 60. • Les propostes inclouen: - Ballet El Trencanous del Ballet Barcelona. - L’obra teatral Les bàrbares de la companyia La Brutal. - La pel·lícula Molt lluny, dins el cicle Gaudí de cinema català. - El concert de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès. 3.2. Ballet Barcelona – El Trencanous • Espectacle: El Trencanous de Txaikovski. • Companyia: Ballet Barcelona, que assaja habitualment a Rubí. • Data i hora: 5 de desembre, 20.00 h. • Preus: - Entrada general: 20 €. - Descomptes: 15 € en tarifes reduïdes. • Direcció: Chase, Josei i Carolina Masuan. • Col·laboracions especials: - Esbart en Saïra. - Colla Castellera de Rubí. • Concepte artístic: - Lectura innovadora i reinventada del clàssic de Txaikovski. Entrades disponibles via plataforma Q20 o com a invitacions per als oients que truquin. 3.3. Teatre – Les bàrbares (La Brutal) • Obra: Les bàrbares. • Companyia: La Brutal. • Data i hora: 14 de desembre, 18.30 h (dos quarts de set). • Preu: 20 € (amb venda a través de la plataforma habitual, i també entrades promocionades per Ràdio Rubí). • Direcció: David Selvas. • Repartiment: - Maria Pujalte - Cristina Plazas - Francesca Pinón Sinopsi i temes L’obra gira al voltant de tres amigues de tota la vida: • Susi, Carmen i Encarna es retroben en un hotel apartat de la ciutat. • Han passat sis mesos de la mort de la Bàrbara, una amiga 30 anys més jove a qui totes havien emadrinat de maneres diferents. • La darrera voluntat de la Bàrbara és que es posi sobre la taula la visió que tenen les unes de les altres. Els grans temes de l’obra: • Feina i realització personal. • Maternitat i rols de gènere. • Feminisme i amistat femenina intergeneracional. En un tall de veu de l’equip artístic es destaquen: "Jo crec que parla de l’amistat, de l’amor i del pas del temps…" "Totes aquestes dones han fet molt pel feminisme d’ara, molt més del que elles mateixes pensen." El to combina humor i reflexió, amb una mirada crítica però amable i divertida. 3.4. Cicle Gaudí – Molt lluny • Títol: Molt lluny. • Cicle: Cicle Gaudí de cinema en català / produït a Catalunya. • Data i hora: 19 de desembre, 20.00 h. • Direcció: Gerard Ohms. • Producció: Coproducció Espanya – Països Baixos. Argument La pel·lícula segueix la història de Sergio: • Viatja a Utrecht amb la seva família per veure un partit de futbol. • Abans de tornar a Barcelona, pateix un atac de pànic. • Decideix quedar-se a Holanda i no pujar a l’avió de tornada, entrant en una crisi vital. Els diàlegs del tràiler mostren: • El conflicte amb la parella i la família. • L’experiència de migració / fugida i supervivència emocional. • Un to que combina drama personal i moments de comèdia amarga. Reconeixements i preus • Protagonitzada per Mario Casas, que ha guanyat el premi a la millor interpretació masculina al Festival de Màlaga per aquest paper. • Preu de l’entrada: - General: 4,50 €. - Reduïda: 3 € amb carnet de biblioteca i altres descomptes. • També hi ha la possibilitat de veure-la gratuïtament a través del sorteig d’entrades de RÀDIO RUBÍ. 3.5. Concert de Valsos i Danses – Orquestra Simfònica del Vallès • Esdeveniment: Concert de Valsos i Danses, el tradicional concert de Cap d’Any que l’Orquestra Simfònica del Vallès fa a Rubí. • Data i hora: 30 de desembre, 20.30 h (dos quarts de nou). • Durada: 90 minuts (una hora i mitja) amb descans. • Recomanació d’edat: Activitat no recomanada per a menors de 10 anys. • Preu de l’entrada: 25 € (amb possibilitat d’entrades dobles gratuïtes via concurs de l’emissora). • Intèrprets: - Orquestra Simfònica del Vallès. - Soprano: Andrea Martí. - Direcció: Xavier Puig. A més del repertori més clàssic de valsos i danses, la presentadora recorda que l’orquestra també fa propostes més actuals, especialment projectes vinculats al cinema. 4. Secció de sèries i cinema: Stranger Things, L’home infiltrat i estrenes de cartellera La darrera part del programa està dedicada a la secció de cinema i sèries, amb Víctor Pérez i Jacint Fornols. 4.1. Stranger Things – cinquena temporada La secció s’obre amb el tràiler de la cinquena temporada de Stranger Things. 4.1.1. Valoració global de la sèrie Víctor Pérez fa una lectura de conjunt: • La primera temporada continua sent la millor, una sèrie excel·lent. • A partir de la segona, la sèrie baixa un esglaó: de "excel·lent" a "bona", però manté l’interès. • La cinquena temporada segueix aquesta línia: - No arriba al nivell de la primera. - Manté tant els punts forts com les debilitats de les temporades anteriors. Punts forts destacats: • Aquesta temporada aporta girs argumentals inesperats que enriqueixen el conjunt de la sèrie. • Continua l’estratègia iniciada a la temporada anterior de "fer gran" l’univers: - Dona més informació sobre "de què va realment la història" des del començament. - Afegeix capes a la mitologia del món del Revés i al personatge de Vecna. • Hi ha un gir concret relacionat amb el que els fans consideraven el pitjor episodi de la sèrie, i els guionistes se’n riuen una mica del fandom integrant-lo en la trama. Aquesta nova temporada no revoluciona la sèrie, però planta molt bé les "llavors" del final i reforça la coherència de l’univers. 4.1.2. Punts febles i aspectes tècnics Víctor assenyala alguns aspectes menys reeixits: • Diàlegs: continuen sent un dels punts més fluixos; la història i l’evolució dels personatges funcionen millor que moltes converses concretes. • Interpretació dels actors joves: - Considera que actuaven millor de petits. - Ara, amb 22–23 anys, alguns registres li resulten menys naturals. En canvi, a nivell de producció: • Stranger Things es manté com un producte de primera línia: - Efectes especials, disseny de producció i escala visual al nivell d’un gran blockbuster de cinema. • La sèrie funciona com a mirall de l’evolució de Netflix: - 2016: primera temporada més "petitona" i sèrie de gènere clàssica. - 2025: temporada final amb pressupost gegantí i enfocament gairebé hollywoodià. Finalment, recorden que la temporada està dividida en tres blocs d’episodis, amb parts que s’estrenen de manera esglaonada fins a Sant Esteve, i mantenen prudència sobre el final definitiu: "He vist sèries que comencen molt bé les temporades finals i s’enfonsen amb el final; per això vaig amb compte." 4.2. Sèrie L’home infiltrat – segona temporada Després de Stranger Things, Víctor Pérez comenta la segona temporada de L’home infiltrat, sèrie amb Ted Danson, creada per Michael Schur (responsable de Parks and Recreation i The Good Place). 4.2.1. Connexió amb el documental La gente topo • La sèrie és un remake de ficció inspirat en el documental xilè La gente topo. • Víctor admet que no ha vist el documental original, però valora igualment la sèrie. • Jacint confirma que sí que ha vist el documental i reconeix la connexió, tot i que no pot valorar la sèrie (no l’ha vista encara). 4.2.2. Primera vs. segona temporada Valoració de Víctor: • Primera temporada: - Més emocional i divertida. - Centrada en l’ingrés del protagonista en una residència de gent gran com a "infiltrat", amb molt d’èmfasi en la solitud, la vellesa i la necessitat de sentir-se útil. El protagonista és un vidu que busca una nova aventura vital que el torni a omplir. • Segona temporada: - Considerada una mica més fluixa que la primera. - Menys impacte emocional, trama més "funcional". - Tot i això, manté bones idees i missatges potents. 4.2.3. Temes clau de la segona temporada La trama se situa ara en una universitat, i tracta diversos temes: • Defensa de les humanitats: - Víctor subratlla un discurs molt clar a favor de les assignatures de lletres i el coneixement humanístic. - Reivindica que no és cert que estudiar lletres sigui "no tenir futur", un tòpic que ell mateix va viure com a estudiant de batxillerat humanístic. • Perseguir els somnis: - La sèrie insisteix en el missatge, una mica cliché però efectiu, d’atrevir-se a perseguir allò que t’apassiona. • Vellesa, utilitat i relacions socials: - Es manté la idea que la principal amenaça a la tercera edat no és només la salut, sinó la soledat. - El protagonista guanya sentit a la seva vida al sentir-se implicat i necessari. Tot i que la subtrama amorosa no acaba de convèncer Víctor, destaca que: • La sèrie és modesta, conscient de la seva mida, no aspira a ser un fenomen massiu. • Té capítols d’uns 30 minuts, fàcils de veure. • Ted Danson hi està magnífic, i continuen recomanant-la com una bona opció a Netflix per passar una estona agradable. 4.3. Cinema d’estrena – Nuremberg Jacint Fornols passa a comentar una de les estrenes fortes de la setmana: Nuremberg. 4.3.1. Trama i context històric La pel·lícula se centra en la relació entre Hermann Göring i el psiquiatre militar nord-americà Douglas Kelley, interpretat per Rami Malek. • Escenari: una presó militar secreta on estan reclosos alts comandaments nazis després de la Segona Guerra Mundial. • Objectiu: preparar els judicis de Nuremberg i decidir com jutjar els crims contra la humanitat. "Aquesta guerra acabarà en un tribunal. El món ha de saber què van fer aquests homes perquè no es torni a repetir." 4.3.2. Innovació jurídica i pes històric Jacint subratlla la importància històrica dels judicis de Nuremberg: • Abans de Nuremberg, no existia dret internacional consolidat per jutjar crims contra la humanitat. • Davant els crims nazis, només hi havia dues opcions: - Afusellar directament els acusats. - O jutjar-los amb garanties, recollint proves i establint responsabilitats. La pel·lícula mostra com es va optar per la segona via, que acabaria inspirant la creació de tribunals internacionals posteriors. 4.3.3. El psiquiatre i la naturalesa del mal La funció del personatge de Rami Malek (Douglas Kelley): • Avaluar si els acusats estan en condicions mentals de ser jutjats. • Però, sobretot, intentar comprendre la "naturalesa del mal": - Pregunta que travessa tota la pel·lícula: com és possible organitzar l’extermini de milions de persones sense ser "un boig"? - S’assenyala la complicitat de molta gent, més enllà d’un únic líder desequilibrat. La història està basada en el llibre "El nazi y el psiquiatra", sobre la relació real entre Kelley i Göring. 4.3.4. Retrat de Göring i repartiment Jacint destaca la construcció del personatge d’Hermann Göring: • Mostrat com una persona molt intel·ligent, seductora i amb gran capacitat d’empatia aparent. • Això crea una relació complexa amb el psiquiatre, que ha d’evitar ser manipulat mentre l’estudia. Repartiment i interpretacions: • Rami Malek: psiquiatre Douglas Kelley. • Russell Crowe: un Göring molt versemblant, central a la pel·lícula. • Michael Shannon: un jutge amb una presència molt potent, que "omple la pantalla". Jacint recomana de manera molt clara: Veure-la en versió original, perquè els canvis d’idioma (alemany, anglès, etc.) són una part fonamental de la posada en escena. En conjunt, és una pel·lícula que considera molt important per al públic jove, perquè connecta el concepte modern de crims contra la humanitat amb el seu origen als judicis de Nuremberg. 4.4. Cinema d’estrena – Punyales por l’Espalda: D’entre els morts L’altra gran estrena comentada per Jacint és la tercera entrega de la saga Punyales por l'Espalda, subtitulada "D'entre els morts". 4.4.1. Herència d’Agatha Christie i to de la saga Jacint compara clarament la sèrie amb les novel·les d’Agatha Christie: • El detectiu Benoit Blanc és una mena d’Hercule Poirot modern. • A cada pel·lícula hi ha: - Un assassinat aparentment impossible. - Un conjunt de sospitosos en un entorn tancat. - Una resolució final a l’estil whodunit clàssic. Afegeix que la saga es caracteritza per: • Un humor de comèdia negra molt marcat. • Una crítica social àcida, que en aquesta entrega se centra especialment en l’Església i el seu entorn. "És d’aquelles pel·lícules que, amb poques pretensions, acaben sent molt bones pel·lícules." 4.4.2. Trama d’aquesta tercera entrega En aquesta nova història: • Hi ha l’assassinat del capellà d’una parròquia. • El crim sembla un miracle: - Es produeix en una cripta molt petita, tancada, davant de gent. - No es veu com l’assassí ha pogut actuar i fugir. A partir d’aquí, Benoit Blanc reconstrueix els fets amb diferents fases d’investigació fins arribar al desenllaç. 4.4.3. Repartiment i direcció • Protagonista: Daniel Craig, que passa del seu paper a James Bond a aquest detectiu excèntric, encaixant-hi "de meravella". • Repartiment coral de luxe: - Joseph Gordon-Levitt (que Jacint destaca com un actor cada cop més important). - Mila Kunis. - Glenn Close, molt elogiada pel seu personatge. - Jeremy Renner. - Josh Brolin (esmentat com a "George Rowling" en antena, però identificable pel context com a Brolin). Detalls de producció: • Direcció a càrrec de Rian Johnson: - Creador de la pel·lícula indie Brick, molt celebrada a Sitges. - Responsable també de Star Wars: Los últimos Jedi, pel·lícula que Jacint defensa com a "gran pel·lícula" dins de la saga. 4.4.4. To, ritme i estrena a Netflix Jacint remarca que: • La pel·lícula té un ritme molt bo i és molt entretinguda. • Combina intriga clàssica amb gags i diàlegs enginyosos. • Utilitza el misteri no només per jugar amb l’espectador, sinó també per fer sàtira sobre institucions i moral religiosa. A nivell de distribució: • És una producció de Netflix. • Estrena en sales prevista per a l’11 de desembre, abans de l’arribada a la plataforma. • Forma part de l’estratègia de Netflix d’estrenar 3 o 4 pel·lícules a cinemes abans dels Oscars, buscant prestigi i opcions de nominació. 5. Tancament del programa i música Entre blocs hi apareixen diverses cortinetes musicals i falques de la pròpia emissora: • Fragments de cançons, com "I'm Your Baby Tonight" de Whitney Houston. • Homenatge a Bette Midler en el seu 80è aniversari, amb el tema "Boogie Woogie Bugle Boy" (referit com "Boogie Boogie Bagel Boy"). • Promos de programes de la casa: - Secció de sèries amb Víctor Pérez i Núria Molina. - Programa Musical Express amb Francesc Vidal, dedicat als èxits dels 70–80 i l’"American Music". El programa es tanca recordant que Rubí al dia tornarà l’endemà a partir de les 8 del matí, i que la setmana següent hi haurà aturada per festes abans de les grans estrenes de Nadal. 6. Temes principals del podcast • Art i solidaritat: exposició de Domingo Quero per recaptar fons per a Familia de Etauda al Nepal. • Drets humans i memòria històrica: reflexió sobre els judicis de Nuremberg i el naixement del concepte de crims contra la humanitat a partir del film Nuremberg. • Sèries de referència: anàlisi de la cinquena temporada de Stranger Things i del to més íntim de L’home infiltrat. • Cinema d’entreteniment de qualitat: celebració de la nova entrega de Punyales por l’Espalda com a hereva moderna d’Agatha Christie. • Programació cultural local: difusió de l’oferta de Ballet, teatre, cinema i música clàssica al Teatre Municipal La Sala de Rubí. 7. Llista de tags • Rubí al dia, d'11 a 12h • RÀDIO RUBÍ • Domingo Quero • La Claraboia • exposició solidària • Familia de Etauda • Nepal • nens amb discapacitat intel·lectual • pintura figurativa • tondos • art solidari • Ballet Barcelona • El Trencanous • Teatre Municipal La Sala • Les bàrbares • La Brutal • Maria Pujalte • Cristina Plazas • Francesca Pinón • feminisme • amistat femenina • Cicle Gaudí • Molt lluny • Mario Casas • Orquestra Simfònica del Vallès • Concert de Valsos i Danses • Stranger Things • Netflix • L’home infiltrat • Ted Danson • Michael Schur • sèries de televisió • Nuremberg (pel·lícula) • judicis de Nuremberg • crims contra la humanitat • Rami Malek • Russell Crowe • Michael Shannon • Punyales por l'Espalda: D’entre els morts • Benoit Blanc • Daniel Craig • Rian Johnson • comèdia negra • crítica social • estrenes de cinema • agenda cultural Rubí • teatre • cinema • música clàssica • programes de RÀDIO RUBÍ 8. Seccions amb temps (start_second / end_second) A continuació, les seccions principals del podcast amb els intervals de temps aproximats: Presentació del tram magazín i avanç de continguts culturals Inici: 7 s Final: 121 s Contingut: Introducció al bloc d’11 a 12 h, menció de les seccions (pintura, teatre, dansa, cinema, sèries) i avanç del concurs d’entrades i de la futura entrevista a Domingo Quero. Cortinetes, música i transicions fins a l’entrevista Inici: 152 s Final: 433 s Contingut: Cortina de programa, tema de Whitney Houston, falques i transicions fins a connectar amb el convidat. Entrevista a Domingo Quero i presentació de l’exposició solidària Inici: 434 s Final: 955 s Títol de la secció: Art i solidaritat: l’exposició de Domingo Quero per a Familia de Etauda Resum: Presentació del pintor rubinenc Domingo Quero i de l’exposició solidària a La Claraboia. Es parla de com va conèixer l’ONG Familia de Etauda, de la situació dels infants amb discapacitat al Nepal, de la feina d’Aina i les tres escoles creades, del tipus d’obres que exposarà (tondos sobre fusta, petits formats, escultures pintades), dels preus assequibles per afavorir la recaptació i de la seva voluntat d’ajudar l’entitat. També es comenten els seus projectes artístics futurs i la possibilitat de viatjar al Nepal. Falca institucional de RÀDIO RUBÍ i transició Inici: 986 s Final: 999 s Contingut: Missatge sobre el paper de RÀDIO RUBÍ com a emissora d’informació local. Música i homenatge a Bette Midler Inici: 1000 s Final: 1154 s Títol de la secció: Apunt musical: 80 anys de Bette Midler Resum: Recordatori que és 1 de desembre i que Bette Midler fa 80 anys. Es presenta un tema seu com a homenatge, amb petites intervencions i talls breus de veu entre la música. Recordatori del concurs i inici de l’agenda d’espectacles Inici: 1155 s Final: 1180 s Títol de la secció: Com aconseguir entrades dobles per a La Sala Resum: Recordatori del telèfon 93 588 59 60 per aconseguir entrades dobles per als espectacles del Teatre Municipal La Sala durant el mes de desembre. Agenda – Ballet Barcelona amb El Trencanous Inici: 1180 s Final: 1282 s Títol de la secció: Ballet clàssic reinventat: El Trencanous a Rubí Resum: Presentació de l’espectacle El Trencanous de Txaikovski, adaptat pel Ballet Barcelona. Es donen dades de data, horari, preus i col·laboracions (Esbart en Saïra i Colla Castellera de Rubí), es destaca el caràcter innovador de la proposta i s’explica com adquirir entrades o aconseguir-ne de franc a través de l’emissora. Agenda – Obra teatral Les bàrbares (La Brutal) Inici: 1283 s Final: 1438 s Títol de la secció: Les bàrbares: amistat, feminisme i pas del temps Resum: Descripció de l’obra Les bàrbares: retrobament de tres amigues (Susi, Carmen i Encarna) en un hotel aïllat, després de la mort de la Bàrbara. Es parla de la seva última voluntat, dels temes de feina, maternitat i feminisme, i es destaca el repartiment (Maria Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Pinón) i la direcció de David Selvas. Inclou talls de veu de l’equip parlant de l’amistat, el feminisme i l’humor com a eines centrals. Agenda – Cicle Gaudí: pel·lícula Molt lluny Inici: 1439 s Final: 1551 s Títol de la secció: Cinema Gaudí: Molt lluny, amb Mario Casas Resum: Presentació de la pel·lícula Molt lluny, coproducció Espanya–Països Baixos. Es resumeix la història de Sergio, que viatja a Utrecht per un partit de futbol i decideix quedar-se a Holanda després d’un atac de pànic. S’escolten diàlegs del tràiler que mostren el conflicte personal i el to dramàtic amb tocs d’humor. Es recorda el premi de Mario Casas a Màlaga i els preus de les entrades dins el Cicle Gaudí. Agenda – Concert de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès Inici: 1552 s Final: 1662 s Títol de la secció: Concert de Cap d’Any: Valsos i Danses amb l’OSV Resum: Es presenta el concert de Valsos i Danses, activitat tradicional de final d’any a Rubí amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Es detallen data, hora, durada, preu, edat recomanada, així com la presència de la soprano Andrea Martí i la direcció de Xavier Puig. Es menciona també la vessant més moderna de l’orquestra, especialment els projectes vinculats al cinema. Cortineta i promos internes de la ràdio Inici: 1701 s Final: 1781 s Contingut: Falques promocionals de seccions de sèries (amb Víctor Pérez i Núria Molina) i del programa musical Musical Express. Inici de la secció de sèries i cinema amb Víctor Pérez i Jacint Fornols Inici: 1809 s Final: 1936 s Títol de la secció: Benvinguda a la secció de sèries i cinema Resum: Presentació de la secció amb la sintonia de Joc de Trons. S’introdueixen els col·laboradors Víctor Pérez i Jacint Fornols. Broma recurrent sobre el tatuatge de Joc de Trons de Víctor. Jacint explica la dificultat de seguir moltes sèries donat l’elevat nombre d’estrenes setmanals de cinema. Anàlisi – Stranger Things (cinquena temporada) Inici: 1937 s Final: 2204 s Títol de la secció: Stranger Things 5: girs nous i herència de Netflix Resum: Víctor valora la cinquena temporada de la sèrie. Compara la qualitat de les temporades, destaca la primera com la millor, assenyala la incorporació de nous girs argumentals i l’expansió de l’univers de la sèrie. Comenta la debilitat dels diàlegs i la sensació que els actors infantils actuaven millor quan eren més petits. Es remarca el creixement de la producció en paral·lel a l’evolució de Netflix, i es menciona que la temporada s’estrena en tres blocs fins Sant Esteve. Anàlisi – Sèrie L’home infiltrat (segona temporada) Inici: 2205 s Final: 2850 s Títol de la secció: L’home infiltrat: segona temporada i defensa de les humanitats Resum: Víctor comenta la segona temporada d’aquesta sèrie de Ted Danson a Netflix, creada per Michael Schur i inspirada en el documental xilè La gente topo. Es compara amb la primera temporada, més emocional i divertida, i es destaca que la segona, tot i ser menys potent emocionalment, aporta un fort missatge en defensa de les humanitats i de perseguir els propis somnis. Es remarca el to amable, la durada curta dels capítols i el bon treball actoral de Ted Danson. Anàlisi – Pel·lícula Nuremberg Inici: 2205 s Final: 2460 s Títol de la secció: Nuremberg: psiquiatria, nazisme i naixement dels crims contra la humanitat Resum: Jacint presenta Nuremberg com una pel·lícula centrada en la relació entre el psiquiatre Douglas Kelley (Rami Malek) i Hermann Göring (Russell Crowe), basada en el llibre El nazi y el psiquiatra. Explica com la pel·lícula mostra la creació del dret internacional per jutjar crims contra la humanitat, el dilema entre jutjar o afusellar i la recerca de la naturalesa del mal. Destaca també les interpretacions de Michael Shannon i recomana veure-la en versió original. Anàlisi – Pel·lícula Punyales por l’Espalda: D’entre els morts Inici: 2850 s Final: 3152 s Títol de la secció: Punyales por l’Espalda 3: misteri, humor negre i crítica a l’Església Resum: Jacint comenta la tercera entrega de la saga, amb Daniel Craig com a detectiu Benoit Blanc, en una trama amb el capellà d’una parròquia assassinat en circumstàncies aparentment impossibles. Es compara el personatge amb Hercule Poirot, es lloa el repartiment coral (Joseph Gordon-Levitt, Mila Kunis, Glenn Close, Jeremy Renner, Josh Brolin) i es destaca la direcció de Rian Johnson i la seva filmografia anterior. S’explica que la pel·lícula és produïda per Netflix, amb estrena en sales el dia 11 abans de la seva arribada a la plataforma. Tancament de la secció de cinema i del programa Inici: 3153 s Final: 3179 s Títol de la secció: Comiat i pròximes cites Resum: Es recorda que la setmana següent, per festes, no hi haurà noves estrenes comentades i que, a la propera trobada, ja estaran en plena temporada de cinema de Nadal. S’acomiaden Víctor i Jacint, i es tanca el programa informant que Rubí al dia tornarà l’endemà a partir de les 8 del matí.

  • #1112 - Pesta porcina, cultura a Rubí i joves hiperconnectats - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    59'

    #1112 - Pesta porcina, cultura a Rubí i joves hiperconnectats

    Resum general Tertúlia de Rubí al dia amb l'Albert Soler, l'Estela Luengo i en David Borilla. Es comenten quatre blocs principals: Pesta porcina africana i restriccions al medi natural del Vallès El festival Rubi Sound i el potencial (infrautilitzat) dels espais culturals de Rubí La moda entre joves de compartir la ubicació del mòbil 24/7 Com la intel·ligència artificial està capgirant el periodisme digital i el model de negoci dels mitjans A continuació el contingut s’organitza per temes, amb èmfasi en els punts més rellevants. 1. Pesta porcina africana i restriccions al medi natural 1.1. Context i abast de l’emergència • Es detecten dos porcs senglars morts a Vellaterra i s’activen tots els protocols de pesta porcina africana. • Punt clau que es repeteix diverses vegades: - No es contagia a humans - No afecta altres espècies que no siguin porcs domèstics o senglars "La pesta porcina africana no es contagia als humans. Això és molt important que ho recordem tantes vegades com faci falta." • El problema és sobretot econòmic i de sector primari, no pas una emergència sanitària com la Covid-19: - El sector porcí és un dels motors de l’economia catalana, especialment per les exportacions. - Ja hi ha mercats tancats (Xina, Mèxic, etc.), i si la situació s’allarga, el cop pot ser duríssim. • Dada molt destacada: - A Catalunya hi ha aproximadament 7.932.163 caps de porcí, una xifra que ha arribat a superar el nombre de persones. 1.2. Restriccions al medi natural del Vallès • La Generalitat decreta prohibició d’accedir al medi natural en un radi de 6 km al voltant de Vellaterra. • Això inclou diversos espais naturals de Rubí: - Serra de Galliners - Can Xercavins - Antic camp de golf / Cap d’Angol - Torrent dels Alous (remarcat perquè molta gent no el percep com a “medi natural”) • Només es permet l’accés a zones urbanitzades, incloent: - Parcs infantils - L’era de Can Oriol (però no la resta de zones boscoses de Can Oriol) • Es destaquen dues idees del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig: - Fermesa en la prohibició d’entrar al medi natural i amenaça de sancions. - Petició de suport a la UME (Unitat Militar d’Emergències) per actuar coordinadament i ràpid. 1.3. Comportament ciutadà: morbo, desinformació i responsabilitat • Els tertulians admeten que no coneixen gaire gent que hi hagi anat, però assumeixen que: - El morbo i la curiositat han empès persones a acostar-s’hi malgrat la prohibició. - A Rubí hi ha hagut confusió, perquè els grans mitjans focalitzaven en Collserola i Sant Cugat, i no es mencionaven explícitament espais de Rubí. • El periodista anuncia que publicaran una notícia detallant, amb noms i cognoms, quins espais de Rubí estan prohibits, per aclarir-ho. 1.4. Economia vs percepció del risc • S’explica que: - El focus al Vallès fa que molta gent no senti el problema com a propi, perquè a l’àrea metropolitana quasi ningú treballa al sector porcí. - Si el brot s’hagués detectat a zones porcines com Osona, probablement la consciència i el compliment haurien estat molt més estrictes. • Es reclama una consciència col·lectiva: pensar més en el conjunt del país i el sector que no només en el benefici immediat o la sortida amb bici. 1.5. Informació, mitjans i responsabilitat individual • Debat sobre el clàssic "no m’han informat": - Es qüestiona si el problema és que els mitjans no informen prou bé o que la gent no es vol informar. • L’Estela remarca: - Els mitjans fan un esforç constant de ser a totes les plataformes (mòbil, xarxes, canals de WhatsApp, etc.) - No és realista esperar que "et truquin personalment" per avisar-te. - Cal responsabilitat individual per mantenir-se informat i filtrar la informació. • El David hi afegeix: - Hi ha gent que diu que no mira TV3 ni mitjans locals, però el tema s’ha explicat també en grans cadenes estatals. - Intueix una voluntat de no voler estar informats i, fins i tot, de saltarse les normes conscientment. 1.6. Infoxicació, desconnexió i alertes d’emergència • Es parla del fenomen infoxicació (massa informació): - Algunes persones es desconnecten dels mitjans perquè tot és "massa negatiu" o aclaparador. - Després, però, es queixen de no estar informades. • S’argumenta que tothom té dret a viure desconnectat, però: - No es pot després culpar els mitjans o les institucions de no haver avisat un per un. • Es posa d’exemple el sistema es-Alert: - Neix perquè ja no n’hi ha prou amb la cadena administració → mitjans → ciutadania. • Autocrítica als mitjans per l’ús abusiu de les notificacions breaking news: - Molts mitjans envien “última hora” per notícies que no són emergències. - Això fa que la gent desactivi o ignori les alertes, i quan arriba una alerta real pot passar desapercebuda. • Exemple gràfic: rebre una notificació de "Colo se niega a declarar" com si fos emergència. 1.7. Incompliment de normes i autoritat • Es descriu un reportatge del TN Vespre: - Agents de protecció civil aturant ciclistes i corredors a les entrades del parc. - Persones que salten tanques i ignoren l’autoritat. • Conclusió compartida: - No és només un problema d’informació, sinó de cultura del "faig el que vull". - Si en plena pandèmia hi havia gent saltant restriccions, encara més quan es tracta d’un virus que "no em mata". 2. Festival Rubi Sound i espais culturals de la ciutat 2.1. El Rubi Sound: format i èxit • Ràdio Rubí organitza el festival Rubi Sound a l’equipament del Pinar, espai 1413. • Dades clau: - Més de 500 persones al llarg de la nit. - 7 hores de música en directe. - 6 entitats musicals rubinenques participants. - En el moment àlgid (de 22:30 a 23:00 h aprox.), la sala arriba al seu aforament màxim de 200 persones. • Valoració d’en Robert Fernández (director del programa Rubí Sound): - Hi ha un potencial brutal de les entitats musicals locals. - L’espai 1413 té molt potencial, i s’està descobrint a poc a poc. - Volen aconseguir reformes perquè la sala tingui més aforament i funcioni com a sala estable de formació i concerts. 2.2. El 1413: potencial, mancances i barreres • L’Albert reconeix que no hi havia anat mai fins al festival i queda sorprès positivament: és una bona sala de concerts de petit format (200–400 persones). • Tant l’Estela com el David coincideixen que: - L’espai és molt bo però infrautilitzat. - Caldria una programació més estable i regular. • Possible causa: localització perifèrica (barri del Pinar, fora del centre): - A Rubí, la majoria d’activitats es concentren al centre. - El 1413 pot ser una bona eina per descentralitzar l’oferta cultural i d’oci. 2.3. Transport públic i accessibilitat • L’Estela apunta un obstacle pràctic important: - Ella no té cotxe i es mou a peu o en transport públic. - Hauria pogut anar al festival, però no tornar, per manca de servei de bus a l’hora de finalització. • Proposta: - Ampliar horaris de bus o habilitar busos llançadora en esdeveniments nocturns. • L’Albert explica que: - Ja han pensat demanar busos especials de retorn per futures edicions. - Enguany els ha faltat temps per coordinar-ho. 2.4. Infrautilització per problemes estructurals • Es destaquen dos grans problemes tècnics del 1413: Aforament limitat (200 persones) L’espai físic permetria més gent, però només hi ha una sortida d’emergència estreta. Això limita la viabilitat econòmica d’alguns concerts (entitats com ACR o Rubí Rock podrien portar grups més grans si tinguessin 400 places). Ja s’ha demanat obrir una segona porta d’emergència; es preveu fer-ho, però sense coincidir amb el festival. Manca de consergeria i gestió de l’equipament L’edifici té espais d’assaig molt ben equipats per músics. No es fan servir perquè no hi ha prou conserges per obrir/tancar en els horaris necessaris. "A vegades tenim coses i no les sabem aprofitar." 2.5. Teixit associatiu i comparació amb altres ciutats • Episodi significatiu: una parella de Terrassa ve al festival i felicita l’organització. - Dius que a Terrassa hi ha molta oferta de jazz, però quasi tot és de pagament. - Envegen que a Rubí hi hagi tanta música en directe i gratuïta. • Es remarca la riquesa del teixit musical rubinenc: - Societat de Blues (activitat regular a Can Ramoneda) - Jazz de l’Ateneu (concerts mensuals) - Rubí Rock, La Serra, l’Aurora, la Sònica, etc. • Reflexió de fons: - A Rubí hi ha el tòpic de "aquí no es fa res", però la realitat és que hi ha molta activitat associativa cultural i musical. - Molta gent no n’és conscient fins que entra en contacte directe amb entitats i programacions. 2.6. Necessitat de recursos i espais • Es constata que: - Les entitats funcionen bàsicament per amor a l’art, però això no és sostenible sense recursos. - Cal inversió, espais i suport municipal per consolidar i fer créixer aquest potencial. • Es menciona el projecte Superson (nou espai per grups i entitats): - Es veu com una oportunitat per oferir sales, assaigs i infraestructures a col·lectius culturals. • El David alerta sobre el perill de repetir errors al futur Casino: - S’hi ha posat molt de focus i inversió. - Reclama assegurar que hi hagi personal encarregat (com conserges) perquè les entitats el puguin fer servir de debò. 3. Joves que comparteixen la ubicació del mòbil 3.1. La pràctica: ubicació compartida 24/7 • Es parteix d’un reportatge del 3-24 (3Cat) que descriu com molts joves comparteixen la ubicació del mòbil de manera permanent amb: - Pares - Parella - Amics propers • Trets principals de la tendència: - Ho veuen normal, no com una pèrdua de llibertat. - Ho associen a comoditat, curiositat i, sovint, a seguretat. - Per alguns, mirar l’ubicació dels altres es torna una mena de joc o entreteniment. • Es parla d’una nova concepció d’intimitat: "La seva idea d’intimitat no és tan individual, sinó que és una intimitat col·lectiva." 3.2. Dinàmiques de control i toxicitat • En el reportatge ja s’apunten riscos: - Dinàmiques obsessives: estar mirant constantment on és la gent. - Conflictes quan algú desactiva la ubicació («per què me la treus?»). - Especialment problemàtic en relacions de parella per les conductes de control. • L’Estela i el David (i l’Albert) coincideixen que: - Hi ha un llindar molt fi entre ús per seguretat i conducta tòxica. - El que avui sembla "innocent" demà pot esdevenir control. 3.3. Ús personal dels tertulians • L’Estela: - No comparteix ubicació permanent. - Va descobrir aquesta pràctica per la seva germana de 17 anys i ho va trobar força tòxic. - Distingeix entre: - Compartir la ubicació puntualment per seguretat (p. ex. una cita amb algú desconegut). - I tenir-la sempre activa per amics/parella, cosa que considera un "despropòsit". • El David: - Té l’aplicació preinstal·lada al mòbil. - Comparteix ubicació només amb el pare, el nòvio i el millor amic. - La fa servir: - Per coordinar-se quan l’han de venir a buscar. - Per trobar-se en concerts o aglomeracions sense enviar fotos constantment. - Reconeix que, usada així, li és útil i no ho viu com a tòxic, però és perfectament conscient del perill potencial. 3.4. Confiança familiar i control • En David destaca la seva experiència: - Ha tingut una relació de confiança amb la família. - No ha hagut de mentir sobre on és i no hi ha hagut necessitat d’un control continu. • El debat gira entorn a si instal·lar aquestes apps en famílies amb poca confiança: - Pot ser vista com una eina de seguretat. - Però també pot substituir o empitjorar el diàleg i la confiança entre pares i fills. 3.5. Visió de l’Albert com a pare • L’Albert explica el seu cas: - Quan els fills van tenir mòbil, hi va instal·lar Family Link (control parental): - Temps d’ús limitat. - Apagat del mòbil a determinades hores. - Accés a la ubicació per seguretat. Distingir entre edats: El fill gran, amb 16 anys, ja no té aquest control. El petit encara és menor i considera necessari mantenir-lo. • Insisteix que només mira la ubicació en casos de preocupació real, no com a rutina de vigilància. 3.6. Dades personals i contradiccions • S’assenyala la contradicció social: - Ens preocupem molt per la protecció de dades. - Però després regalem a apps i serveis una dada ultra sensible com la ubicació en temps real. "Quina menys informació nosaltres haguem compartit que és sensible i són dades personals, doncs millor." • També es parla del risc que aquestes dades vagin a parar a empreses que infereixen hàbits, salut, preferències de consum, etc. 4. Intel·ligència artificial i futur del periodisme 4.1. Canvi de paradigma en les cerques • L’Albert obre el tema amb el cas de Google i Gemini: • Abans: - Fes la pregunta → veies una llista d’enllaços i triaves. - Els mitjans invertien en SEO (Search Engine Optimization) per aparèixer a dalt i obtenir clics i visites. • Ara: - Google ja et dona directament un paràgraf-resposta generat per la seva ia (Gemini). - Sovint no cal clicar cap enllaç si la consulta és senzilla. • Conseqüència: - Molts mitjans basats en tràfic orgànic de Google veuen caure les visites en picat. - La frase clàssica "el millor lloc per amagar un cadàver és la segona pàgina de Google" queda superada: amb la ia, ni cal arribar al primer scroll. 4.2. Impacte econòmic en mitjans com ElNacional.cat • Es posa l’exemple d’El Nacional, un dels digitals més llegits a Catalunya, molt fort en SEO. • Problemes actuals: - Caiguda molt forta de visites per la nova forma de resposta de Google. - S’estarien plantejant (o ja aplicant) expedients de regulació de plantilla (ERO) perquè "ja no surten els números". • L’Albert generalitza el cas a molts altres mitjans que van apostar fort pel model de pescaclics (clicbait). 4.3. Experiència als mitjans locals (exemple del TOT) • L’Estela confirma que al TOT també ho han notat: - Amb el mateix tipus de contingut, fa uns mesos s’arribava fàcilment a determinades xifres de clics. - Ara costa molt més assolir-les. 4.4. Utilitat real de la IA per a l’usuari • El David reconeix que, com a usuari, la ia li és útil: - Cas concret: buscar aeroports propers a una illa per planificar un viatge. - El paràgraf-resum li dona la llista d’aeroports sense haver de llegir diverses webs. • Reflexió dual: - Per a consultes pràctiques, és còmode, ràpid i eficient. - Per a informació periodística, on cal context, rigor i fonts identificables, és un problema si l’usuari es conforma amb un paràgraf. 4.5. Pèrdua de context i avaluació de la fiabilitat • L’Estela remarca que: - La ia barreja múltiples fonts i condensa en un text on sovint no veus clar qui diu què. - Abans, quan entraves a un web, podies avaluar: - La interfície i aparença professional o no. - La credibilitat de la capçalera. - Ara, sense aquest context, costa més jutjar la fiabilitat de la informació. • També es perd part essencial del periodisme: - No només els fets, sinó l’explicació del context, antecedents i conseqüències. - Un parell de paràgrafs ràpids no substitueixen una peça ben treballada. 4.6. El model "pescaclics" i la ia com a “venjança” • L’Albert critica el gir que molts mitjans van fer per adaptar-se al SEO: - Van invertir l’estructura clàssica de la notícia. - En comptes de posar la informació clau al començament, la desaven fins a l’últim paràgraf per retenir el lector i inflar el temps de lectura. "Ells posaven la notícia a l’últim paràgraf. Era dramàtic." • Amb la ia, aquesta estratègia queda totalment desactivada: - La ia extreu directament el fragment rellevant, encara que estigui al final. - L’usuari obté la resposta sense passar per tot el text. • Es tanca el cercle: els mitjans que van exagerar el model pescaclics són ara els que més pateixen l’impacte de la ia. 4.7. Adaptació i nous models • S’accepta que el periodisme sempre s’ha anat adaptant: - De paper a digital. - De recerca directa a SEO. - Ara, de SEO a un entorn dominat per la ia. • L’Estela assenyala que cal: - Explorar noves maneres de diferenciar-se de la ia. - Trobar fórmules perquè la gent vulgui clicar a la notícia i no es quedi només amb el resum de la ia. • El David introdueix dues idees addicionals: 1. Escletxa digital i privatització - Molts serveis de ia, música, vídeo, etc. estan passant a models de subscripció (Spotify Premium, YouTube sense anuncis, xatGPT de pagament). - Això pot ampliar la bretxa entre qui pot pagar i qui no, també en l’accés a eines d’informació avançada. Repensar la funció del periodisme Potser cal qüestionar la lògica d’omplir webs amb notícies trivials o pur clickbait. I apostar més per informació rigorosa, útil i de proximitat, que fidelitzi lectors. 4.8. Model públic vs model privat • L’Albert diferencia dos models: - Mitjans públics (com la mateixa ràdio): - Tenen el deure de servei públic. - Han d’informar de tot el rellevant sense jugar amb enganys de titular ni clickbait. Mitjans privats (com el TOT o El Nacional): Necessiten ingressos comercials. Es veuen forçats a buscar estratègies per atraure trànsit (sense caure, idealment, en la desinformació). • L’Estela conclou que cal trobar l’equilibri entre: - Rigor informatiu i honestedat. - I fer els continguts prou atractius perquè la gent hi entri i els llegeixi. 5. Tancament de la tertúlia • L’espai es tanca recordant: - Que la pesta porcina encara durarà uns dies i que la ràdio i el TOT en faran seguiment. - Que, finalment, és responsabilitat de la ciutadania decidir si escolta i llegeix aquesta informació. • Es dona pas a la programació següent: - Entrevista sobre una exposició solidària. - Secció sobre sèries i cinema amb estrenes del cap de setmana. Tags • pesta porcina africana • porcs senglars • sector porcí • restriccions medi natural • Vallès Occidental • Rubí • Serra de Galliners • Torrent dels Alous • informació i mitjans • responsabilitat individual • protecció civil • morbo i curiositat • es-Alert • infoxicació • festival Rubi Sound • espai 1413 • teixit associatiu • música en directe • polítiques culturals locals • transport públic nocturn • consergeria i equipaments • casino de Rubí • compartir ubicació mòbil • intimitat col·lectiva • control en parella • Family Link • dades personals • intel·ligència artificial • Google • Gemini • xatGPT • SEO • clicbait / pescaclics • mitjans digitals • ElNacional.cat • escletxa digital • model de negoci periodístic • servei públic de comunicació

  • #708 - Residus, empresa verda i esport a Rubí - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    55'

    #708 - Residus, empresa verda i esport a Rubí

    Introducció del programa Rubí al dia, de 9 a 10h obre la segona hora del dilluns 1 de desembre amb una mirada molt local: • Gestió de residus i agents mediambientals a les urbanitzacions de Rubí • Projecte “Rubí Emprèn en verd” per impulsar l’economia circular a les noves empreses • Actualitat esportiva local dels principals clubs de la ciutat • Efemèrides d’aniversaris • Recomanació musical centrada en el disc de La Marató 2025 Al mig del programa hi ha diverses falques de promoció d’altres espais de RÀDIO RUBÍ, que no formen part del contingut principal però situen el programa dins la graella de l’emissora. Agents mediambientals i pla de xoc de residus a Rubí Per què arriben els agents mediambientals a la ciutat? La tècnica Teresa Zamora (Consell Comarcal del Vallès Occidental) i els agents mediambientals Puri Martínez i Santi Martínez expliquen l’origen del nou servei: • Forma part d’un repte global de gestió de residus, treballat des de l’àmbit local en coordinació amb el Consell Comarcal i el Consorci de Residus. • Es vincula al canvi en el cobrament de la taxa de residus (2024), que busca: - Reduir la quantitat de residus generats - Millorar la separació de les diferents fraccions • El Consell Comarcal impulsa un programa amb 10 agents mediambientals que treballaran un any en diferents municipis. • A Rubí s’han prioritzat les urbanitzacions, especialment els desbordaments a les illes de contenidors, com a punt crític del pla de xoc de residus. “Els residus sembla que desapareixen per màgia. Els posem al contenidor i ja està, però tots som conscients que generem molts més residus que els nostres pares.” Tasques i àmbit d’actuació dels agents • Els agents treballen per parelles en punts estratègics de contenidors. • Fan sobretot: - Informació i sensibilització a peu de carrer - Observació de pràctiques incorrectes (abocaments, mala separació...) - Funció dissuasòria davant conductes incíviques • Encara que han començat al pla de xoc de les urbanitzacions, durant l’any: - Donen suport a iniciatives de prevenció de residus de Rubí (trucalleria, dimecres manetes, reparar i intercanvi, etc.) - Es poden implicar en altres projectes municipals relacionats amb residus i sostenibilitat Reacció de la ciutadania i canvis d’hàbits Els agents descriuen una acollida molt positiva: • La gent primer els mira amb curiositat, però quan veuen que són “com ells” i els expliquen el servei, s’hi acosten i fan preguntes. • Moltes persones agraeixen que algú els expliqui com millorar el que ja fan. • Altres descobreixen que no reciclaven gaire i es mostren sorpreses quan entenen l’impacte del que generen. “Quan veus tot el que generem en un centre de tractament de residus dius: mare meva, què estem fent i què farem amb això?” Els agents insisteixen en la idea de petits canvis: • Millorar una mica la separació a casa • Deixar d’abandonar bosses fora del contenidor • Fer servir els serveis gratuïts de recollida de voluminosos i poda “Molts petits canvis fan un molt gran.” Dubtes i errors més habituals en la separació Segons Puri i Santi, els principals problemes són: • Barreja de l’orgànica amb la resta: - La gent identifica bastant bé plàstic, cartró i paper, però tot el que no és clar acaba al contenidor gris. - L’orgànica és la fracció que genera més confusió. • Ús incorrecte de les bosses: - Molts no saben que l’orgànica ha d’anar en bossa compostable. - Alguns la posen en bossa de plàstic i contaminen tot el contingut. - Es percep la bossa compostable com a més cara, però els agents expliquen que evita olors i millora molt el reciclatge. • Desconeixement dels serveis de deixalleria: - Costa fer entendre que cal portar-hi voluminosos, poda, electrodomèstics… - Sovint la gent no sap que hi ha un servei gratuït que pot passar a recollir a domicili. Un cop se’ls explica, els agents veuen que la majoria de persones ho interioritzen i canvien hàbits, encara que sigui gradualment. Abocaments incontrolats: un repte complex La presència d’abocaments incontrolats és un problema greu i estructural: • No són generats només per veïns de Rubí: - També hi participen persones d’altres municipis que passen per la zona o fan obres a Rubí. • Aprofiten punts aïllats a les afores, on els sembla més còmode llençar residus que anar a la deixalleria. La presència dels agents ajuda, però no ho resol tot: • En alguns casos, quan un vehicle arriba i veu els agents, fa mitja volta. • Quan poden, parlen amb les persones i expliquen la normativa i els serveis disponibles. • També detecten conductes ben intencionades però problemàtiques, com deixar ferros o trastos perquè “algú els aprofitarà” i al final queden molt temps embrutant la via pública. “Ens pensem que no fem mal a ningú, però no és així. Quan t’ho expliquen i hi ha campanyes de conscienciació, se t’obren els ulls.” Tot plegat mostra que cal una estratègia a mig i llarg termini que combini: • Presència al territori (agents) • Educació i sensibilització continuada • Millora dels serveis i de la vigilància Dimensió social del projecte i programes de treball Teresa Zamora remarca la dimensió social i laboral del programa: • Els agents han estat contractats a través de programes de treball i formació del SOC. • Aquests programes: - Ajuden persones amb dificultats d’accés al mercat laboral (per edat, trajectòria, situació personal…) - Recuperen motivació i autoconfiança dels participants - Ofereixen formació i reorientació professional • El fet que la contractació la faci el Consell Comarcal permet incorporar persones de diversos municipis del Vallès Occidental. Això genera, a més: • Una visió comarcal dels problemes de residus • Coneixement de la institució Consell Comarcal, sovint poc visible per a la ciutadania • Possibilitat que, després de l’any de contracte, moltes persones trobin sortides laborals estables, en el mateix sector ambiental o en d’altres, aprofitant el suport de recerca de feina del programa. Missatge final als veïns: responsabilitat i benefici comú En la part final de l’entrevista, es demana als agents un únic missatge clar per a la ciutadania. • Puri Martínez posa l’accent en: - Pensar en el benefici del municipi i no només del medi ambient en abstracte. • Santi Martínez insisteix en la responsabilitat individual: - “Jo genero això, jo ho faig servir, jo m’he de responsabilitzar de gestionar-ho bé.” - Confiar alhora que l’Ajuntament posarà els serveis adequats. També subratllen: • La necessitat de conèixer els serveis existents (recollida de mobles, poda, trucalleria, deixalleries…) • La importància de separar bé l’orgànica: - Si es recull prou neta, permet produir biogàs i compost de qualitat. - Si es barreja amb la resta, contamina tota la fracció i en dificulta enormement el reciclatge. “La bossa de resta és la que és molt pesada i la que genera molt cost als ajuntaments. D’allà es pot reaprofitar molt poca cosa.” L’entrevista es tanca animant els oients a millorar la separació a casa i a aprofitar els serveis gratuïts disponibles a la ciutat. Projecte “Rubí Emprèn en verd” i economia circular Origen i objectius del programa En la secció d’empresa, Òscar Canela, tècnic d’emprenedoria de l’Ajuntament, presenta el programa “Rubí Emprèn en verd”. Per què neix el projecte? • S’emmarca dins el Pla director d’economia circular de l’Ajuntament. • A Rubí ja funciona la xarxa d’economia circular amb grans empreses que: - Comparteixen reptes - Desenvolupen projectes col·laboratius • Però s’ha detectat que: - Les persones emprenedores, microempreses i petites empreses se senten intimidats pels conceptes de ODS, circularitat, sostenibilitat i normatives. - Sovint pensen que són temes “només per a grans empreses”. El programa vol: • Traduir aquests conceptes a la realitat d’un autònom o microempresa. • Ajudar a posar en valor accions que molts ja fan sense adonar-se’n. • Fer que la sostenibilitat sigui assumible i gestionable i es pugui comunicar als clients com a part de la proposta de valor. “Respirem i baixem tots aquests conceptes a la situació real d’una petita empresa.” A qui s’adreça i com s’hi pot participar El focus principal de Rubí Emprèn en verd són: • Persones que volen posar en marxa un projecte empresarial • Empreses de nova creació, especialment entre 0 i 3–5 anys de vida Tot i així, Òscar deixa clar que: • Qualsevol empresa a qui li preocupi, interessi o motivi la sostenibilitat pot trobar suport a través de: - Rubí Emprèn en verd - Xarxa d’economia circular - Altres serveis de Rubí Empresa Per interessats: • A la web de l’Ajuntament, apartat Empresa → Projectes empresarials, ja hi ha una fitxa del programa. • S’hi inclou el correu electrònic d’Òscar Canela per contactar-hi directament. • Properament es llançarà una campanya de comunicació amb formulari d’inscripció per entrar a l’ecosistema d’economia circular. Importància d’incorporar l’economia circular des de l’inici Òscar exposa diversos motius per què les noves empreses han d’integrar criteris d’economia circular des del principi: • Demanda del mercat: - Cada vegada els clients volen productes i serveis menys nocius pel medi ambient. • Normatives futures: - S’esperen regulacions que poden complicar la viabilitat de qui no s’hi adapti. • Proposta de valor: - La sostenibilitat es converteix en un element clau de diferenciació i competitivitat. També remarca que, mirant el planeta i les dades: “Sense posar-nos dramàtics, o ens hi adaptem o serà difícil tirar endavant.” Connexió entre grans empreses i nous projectes Rubí ja compta amb empreses consolidades en economia circular. L’objectiu és connectar-les amb les iniciatives emergents: • Una gran empresa pot tenir reptes que una start-up o emprenedor pot solucionar. • Aquesta dinàmica –resoldre problemes reals d’altres empreses– és clau per al creixement de moltes noves iniciatives. “És generar sinergies: una gran empresa pot necessitar una persona emprenedora.” Es busca que, a llarg termini, totes les peces del sistema (grans, petites i emprenedors) conflueixin en el mateix ecosistema de circularitat. Circularitat i competitivitat del teixit empresarial local L’economia circular pot enfortir la competitivitat empresarial de diverses maneres: • Solucions de proximitat: - Moltes vegades busquem respostes lluny i ja les tenim a prop. - Ex.: el que una empresa necessita ho pot tenir la del carrer del costat. • Compra conjunta i optimització de recursos: - Diverses empreses poden compartir necessitats i fer compra agregada. - Es redueixen costos i es millora l’eficiència. Aquest enfocament reforça: • La resiliència local del teixit empresarial • El teixit de col·laboració entre empreses de Rubí Estructura del programa i beneficis per a les empreses Rubí Emprèn en verd es desplega en dues grans línies d’actuació paral·leles: Formacions obertes • Es preveu fer sis sessions durant el 2026 (el projecte s’allarga dos anys, amb part de 2024–2025 ja consumida). • Pensades sobretot per a emprenedors i empreses joves, però obertes a qualsevol empresa interessada. • Sessions de unes 3 hores, considerades “breus” però suficients per: - Aportar contingut aplicable - Despertar inquietuds i idees per aplicar la circularitat al dia a dia - Anar “per feina” amb informació concentrada i útil. Mentories personalitzades amb consultores expertes • Sessions individualitzades per analitzar cada projecte. • Objectiu: adaptar al màxim possible el negoci a principis de circularitat i sostenibilitat, segons la seva situació real. • S’aborden problemes concrets, reptes i oportunitats de cada empresa. Beneficis principals per qui hi participa: • Entendre com aplicar l’economia circular sense grans inversions. • Guanyar visibilitat sobre allò sostenible que ja s’està fent. • Transformar la sostenibilitat en un valor de marca i de competitivitat. • Entrar en xarxes de col·laboració amb altres empreses i projectes del municipi. Exemples pràctics de circularitat en microempreses Òscar posa alguns exemples senzills que mostren com no calen grans inversions per aplicar l’economia circular: • Packaging reciclat/recuperat: - Una emprenedora que fa productes de regal aprofita la palla que les fruiteries llencen, reutilitzant-la per a l’embalatge. • Estalvi d’aigua en serveis: - Una perruqueria reaprofita l’aigua freda que surt abans que s’escalfi a l’aixeta de rentar caps, en lloc de llençar-la directament. Aquests petits detalls: • Sumen en la sostenibilitat global del negoci • Poden marcar la diferència i esdevenir un argument de venda i posicionament responsable. Resposta esperada i perspectives Ja s’han fet els primers contactes, però el final d’any i la proximitat de Nadal dificulten la participació immediata. Malgrat això: • Algunas empreses han expressat que el tema és “abrumador”, justament el que el programa vol desdramatitzar i fer més proper. • L’objectiu global és que Rubí esdevingui una ciutat tan sostenible com sigui possible, i això passa perquè el teixit empresarial incorpori aquests criteris. Actualitat esportiva local Futbol 11: UE Rubí i clubs de barri El periodista Sisko Lara repassa la jornada esportiva del cap de setmana amb èmfasi en el futbol: • UE Rubí (Lliga Elit) - Empat a 1 contra el Vilafranca. - Bon joc del Rubí, especialment amb el 0–1 favorable, però l’empat va revifar el rival i va deixar repartiment de punts. - El Rubí continua a la part alta de la classificació. - Polèmica amb la tripleta arbitral: - El tècnic José Solivelles està molt empipat per actituds de falta de respecte cap a la banqueta del Rubí. - Esmenta expressions com “monstru” adreçades a ell o al cos tècnic. - Solivelles prefereix no entrar gaire en detall per evitar sancions, com ja li va passar l’any anterior. • Juventud 25 de Septiembre (Veinti) – Primera Catalana - Victòria important. - Tot i seguir últim, el Veinti es troba ja a dos punts de la permanència. • Olímpic Can Fatjó – Segona Catalana - Victòria davant un rival directe. - L’equip surten de la zona vermella. En conjunt, el balanç del futbol 11 és positiu, amb més alegries que decepcions. Hoquei línia: HCR Cent Patins • HCR Cent Patins masculí – Lliga Élite - Derrota a Palma de Mallorca contra l’Espanya HC. - Tot i això, l’equip es manté dins dels quatre primers classificats. • HCR Cent Patins femení – Lliga Élite - Victòria davant els Tucans. - L’equip continua capdavanter de la fase regular. Waterpolo: clubs locals en competicions estatals • Equip femení – Primera Nacional - Ha guanyat els set partits de la primera volta. - Es manté un ple de victòries i una dinàmica molt positiva. • Equip masculí – Primera Nacional - Derrota als penals davant el Natació Caballa. - Es complica l’objectiu de classificar-se per a la Copa del Rei. - L’equip continua entre els quatre últims de la taula. Futbol sala: Esportiu Rubí al pavelló La Llana • Esportiu Rubí femení – Segona Nacional - Victòria 3–1 a La Llana contra el Ripollet. - Partit molt treballat. - Les noies se situen a la tercera plaça, lluitant per tornar a Primera Nacional la temporada vinent. • Esportiu Rubí masculí – Tercera Nacional, Grup 1 - Quarta victòria consecutiva. - Triomf contundent 0–9 davant l’Espanyol, que encara no ha sumat cap punt. - L’equip s’enganxa a la part alta de la classificació. En resum, Sisko conclou que el cap de setmana ha estat globalment positiu per a l’esport rubinenc, malgrat algun resultat advers i la polèmica arbitral amb la UE Rubí. Efemèrides i aniversaris La col·laboradora Glòria Dalmas repassa alguns aniversaris destacats (s’inclou un cas del dia anterior com a “excepció”): • Woody Allen – 90 anys (va fer anys ahir) - Director, guionista i actor de cinema, conegut per pel·lícules com “Annie Hall” o “Midnight in Paris”, entre moltes altres. • Destry-Alien Spielberg – 29 anys - Actriu i filla del director Steven Spielberg. • Pablo Chapela – 49 anys - Actor espanyol popular pel personatge Amador Ribas a la sèrie La que se avecina. • Litre Viño – 86 anys - Considerat un dels millors golfistes nord-americans de la història, amb nombrosos títols i un llegat destacat en aquest esport. L’espai es tanca amb una felicitació general “per molts anys a tots”. Recomanació musical: disc de La Marató 2025 La darrera secció del programa la protagonitza Robert Fernández amb la seva recomanació musical. La Marató 2025: càncer, detectem-ho Es presenta el disc de La Marató 2025: • La Marató de TV3 d’enguany es dedica a la lluita contra el càncer amb el lema: “Càncer, detectem-ho.” • Es remarca la importància de la detecció precoç: “Detectar-ho a temps pot marcar la diferència. Detectem-ho. Arreglem-ho.” Publicació i formats del disc • El disc ja es pot adquirir en: - Suport físic (CD), a 12 euros, vinculat a diversos diaris. - Edició especial en USB, de venda exclusiva a la botiga Trescat. • Es recorda que tothom pot fer donatius a la Fila Zero. • Tot el camí condueix al gran programa televisiu del 14 de desembre, presentat com una veritable “festa musical solidària”. Col·laboracions destacades i temes Robert avança algunes col·laboracions del disc: • Versió de “Stand By Me” (Ets amb mi) amb Mònica Green i Kelly Isaia. • Interpretació molt especial d’una àrea d’òpera a càrrec de l’Alfred (cantant) amb el cor del Gran Teatre del Liceu: - Versió a guitarra i amb to líric, barreja de pop i òpera. La secció convida els oients a: • Comprar el disc i donar suport a la causa • Participar en les activitats locals que, previsiblement, s’organitzaran a Rubí per sumar-se a La Marató. Falques i promocions de programes de RÀDIO RUBÍ Entre els blocs principals, sonen diverses falques promocionals que presenten altres programes de la graella de RÀDIO RUBÍ. Tot i no formar part del contingut editorial del dia, ajuden a situar el context de l’emissora. Alguns dels espais que es mencionen: • Musical Express – Èxits dels 70 i 80, pop/rock i country. • Al de sèrie – Programa dedicat a sèries de plataformes. • Experimenta – Espai per descobrir nous gèneres musicals. • Les Gildes – Tertúlia jove amb to informal. • Notícies en xarxa – Informació local compartida amb altres emissores. • Inspira’t – Històries i projectes inspiradors. • En Joc – Programa esportiu amb cobertura de moltes categories. • Presència Cristiana – Programa d’àmbit religiós compartit entre esglésies catòlica i protestant. • Rock and Classics – Monogràfics de grans bandes de rock. • Altres espais d’actualitat musical i cultural. Aquests anuncis reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a emissora local amb una programació diversa en música, opinió, esport, religió i cultura. Conclusió Aquest fragment de Rubí al dia, de 9 a 10h combina: • Polítiques públiques ambientals (agents mediambientals i pla de residus) • Impuls econòmic sostenible (Rubí Emprèn en verd i economia circular) • Seguiment de l’esport local (UE Rubí, Veinti, Olímpic Can Fatjó, HCR Cent Patins, Esportiu Rubí, waterpolo) • Contingut lleuger i de proximitat (aniversaris, música) • Compromís social (La Marató 2025 i la lluita contra el càncer) Tot plegat construeix una imatge de Rubí com una ciutat activa i compromesa amb el medi ambient, el teixit empresarial, l’esport i la solidaritat, amb RÀDIO RUBÍ com a altaveu de referència de la seva actualitat quotidiana.

  • Infopodcast 1 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    2'

    Infopodcast 1 desembre 2025

    Avui parlem de les novetats de la Pesta Porcina. Rubí està dins el radi de restriccions. A més, una conferència de Milagros Pérez Oliva i espectacle infantil de Nadal.

  • Campo Atrás del 30/11/2025 - episode art
    Campo Atrás
    1h 29min

    Campo Atrás del 30/11/2025

    Programa de bàsquet amb entrevistes setmanals a celebritats d'aquest esport. Resums setmanals d'ACB, Eurolliga, LEB ORO i lliga femenina. Un programa de bàsquet diferent perquè ens agrada jugar a la pintura i no fer zona.