Tots els episodis · 2025

2341 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

145-168 de 2341
  • Xprimnta del 5/12/2025 - episode art
    Xprimnta
    59'

    Xprimnta del 5/12/2025

    El programa de Ràdio Rubí que tracta la música alternativa des d'un punt experimental. Presentat per Adrián Eguizabal.

  • #293 - Rubisound del 5/12/2025 - episode art
    Rubisound
    59'

    #293 - Rubisound del 5/12/2025

    Seguim totes les novetats de l'escena musical de la ciutat, fem entrevistes amb cantants i grups i us oferim actuacions. Robert Fernández.

  • #415 - ActualiCat del 5/12/2025 - episode art
    ActualiCat
    55'

    #415 - ActualiCat del 5/12/2025

    Actualitat musical, entrevistes i agenda de concerts de grups i intèrprets en llengua catalana. Presentat per Joan Manuel Fernández. Cada divendres a les 18 h

  • #279 - Salut mental, seguretat viària i Nadal a Rubí - episode art
    Notícies Migdia
    29'

    #279 - Salut mental, seguretat viària i Nadal a Rubí

    Panorama general de l’episodi L’edició de Notícies Migdia d’aquest 5 de desembre combina informació local de Rubí, actualitat comarcal i nacional, i l’agenda d’activitats del pont de la Puríssima. Els blocs principals giren entorn de salut mental, seguretat i successos, memòria democràtica, cultura i oci i l’alerta per la pesta porcina africana (PPA). Nou servei de salut mental: espai Situat Què és i a qui s’adreça • S’anuncia el funcionament a Rubí de l’espai Situat, integrat al programa Activat per la Salut Mental (Federació Salut Mental Catalunya, Federació Veus i Generalitat). • La tècnica referent a la ciutat, Sara Calmaestra, defineix el recurs com “porta d’entrada” a tots els projectes del programa. • Està obert a tota la comunitat: - Persones amb diagnòstic de salut mental ja vinculades a la xarxa sanitària - Persones derivades del CAP després d’una primera visita - Ciutadans sense diagnòstic, però amb malestar emocional o dubtes concrets "Si hi ha una persona que no té cap mena de trastorn de salut mental ni sospita, però comença a tenir un malestar [...] també l’atendrem." Necessitat específica a Rubí • Calmaestra remarca que a Rubí no hi ha associacions locals de familiars o persones afectades en salut mental ni grups d’ajuda mútua, a diferència de ciutats veïnes com Terrassa o Sabadell. • L’espai Situat pretén omplir aquest buit comunitari, oferint: - Primer espai d’escolta i acompanyament emocional - Orientació sobre recursos i millora de qualitat de vida (oci, integració, etc.) Serveis que ofereix • Acompanyament emocional (sense ser un servei de psicologia clínica): - Es dona importància al fet de “poder parlar amb algú” com a primera necessitat. • Derivació professional quan cal: - En casos que requereixen intervenció psicològica, psiquiàtrica o social especialitzada. • Orientació jurídica bàsica en: - Drets - Situacions de discriminació - Mesures de suport a persones amb trastorns mentals (un dels principals dubtes de les famílies). Accés i funcionament • Primer contacte flexible: - Trucada telefònica - WhatsApp - Correu electrònic a l’adreça del servei al Vallès Occidental • Possibles formats d’atenció: - Visites presencials els dimecres a la tarda a serveis socials - Videotrucades en altres horaris, adaptant-se al ritme de cada persona. Diversitat sexual i vellesa: residència Rubí Incorporació de la perspectiva LGTBI • Es presenta un projecte conjunt entre: - Servei d’Atenció Integral LGTBI de l’Ajuntament de Rubí - Servei de la Gent Gran Activa - Residència Rubí - Fundació Enllaç, especialitzada en l’acompanyament de persones grans LGTBI. • Objectiu central: garantir el dret a viure i estimar lliurement a la residència, sense discriminacions per orientació o identitat sexual. Històries de discriminació i resposta • Es recorda que moltes de les persones que ara viuen a la residència han patit discriminacions greus al llarg de la seva vida. • El projecte busca evitar: - Nous casos d’LGTBI-fòbia entre residents - Actituds discriminatòries per part del personal. Fases del projecte • Primera fase: formació del personal de la residència. - Hi ha participat el 90% de la plantilla. - Les sessions donen compliment a l’article 10 de la Llei 11/2014 sobre atenció a la diversitat. • Segona fase (prevista): - Elaboració d’un protocol específic contra l’assetjament LGTBI-fòbic al centre. - Creació d’una figura d’agent d’igualtat dins la residència. Operatius policials i seguretat viària Macrooperació antidroga dels Mossos d’Esquadra • Agents de la Unitat Regional de Salut Pública de Barcelona despleguen un ampli dispositiu amb 14 entrades a domicilis a: - Barcelona - Badalona - Rubí • Objectiu: desarticular una organització criminal dedicada a la distribució de drogues. • Balanç de l’operació: - 7 persones detingudes per presumptes delictes de tràfic de drogues - Confiscació de: - 60 kg d’èxtasi - 10 kg de ketamina - 18 kg de marihuana - 0,5 kg de xix (haixix) - Més de 1.200 plantes de marihuana en diferents fases de creixement - Prop de 64.000 € en efectiu - 1 furgoneta de càrrega, 2 turismes i 3 motocicletes - 2 armes curtes i 1 escopeta retallada amb munició. • Origen de la investigació: - S’inicia el febrer de 2025 per un punt de distribució al barri de Sant Andreu (Barcelona). - La recerca revela una xarxa molt més àmplia, amb diversos punts operatius i habitatges convertits en centres de cultiu i distribució a Badalona i Rubí. • Durant el dispositiu es desmantellen sis plantacions interiors amb tot l’equipament per manipular, pesar i dosificar la droga. Campanyes de control de velocitat a Rubí • La policia local de Rubí tanca una campanya de velocitat amb resultats preocupants: - Més de 1.000 vehicles denunciats per excés de velocitat. - 2 conductors investigats penalment per superar els 90 km/h en nucli urbà. • Els controls s’han fet en punts on ja s’havien detectat més infraccions. • Riscos destacats pels agents: - L’excés de velocitat augmenta la gravetat de les col·lisions. - Escurça el temps de reacció i allarga la distància de frenada, incrementant el risc d’accidents greus. Control de tinença responsable de gossos • Una altra campanya de la policia local se centra en la tinença responsable d’animals, especialment gossos. • Resultats: - 80 controls en diversos punts de la ciutat. - 31 propostes de sanció, majoritàriament per: - Gossos deslligats - Infraccions relacionades amb gossos potencialment perillosos. Accident mortal a Castellbisbal • Es lamenta la mort d’un motorista de 52 anys, veí de Rubí, en un accident a la BV-1201 a Castellbisbal. • Detalls de l’accident: - Col·lisió entre un turisme i una motocicleta al km 8,8. - El motorista mor, mentre que el conductor del cotxe en surt il·lès. • Dispositiu d’emergències activat: - 2 patrulles de Mossos d’Esquadra - 3 dotacions de Bombers - 3 unitats del SEM. • Balanç anual a carreteres interurbanes de Catalunya: - 134 morts des de principi d’any - 45% són col·lectius vulnerables - Distribució: 44 motoristes, 12 vianants i 5 ciclistes. Operació sortida del pont de la Puríssima Previsions de trànsit • S’explica l’operació sortida amb dades aportades per l’informador Ariel Benavente: • Volum de vehicles previstos: - 460.000 vehicles sortint de l’àrea de Barcelona fins demà a la tarda - 250.000 vehicles en el retorn de dilluns. • Desplegament dels Mossos d’Esquadra: - Més de 1.400 efectius - Més de 900 controls de trànsit. • El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, fa una crida a la prudència i recorda que: - No es pot accedir a Collserola per les restriccions derivades de la pesta porcina africana (PPA). Zones i mesures especials • Es preveu més trànsit cap a: - Zones d’interior - Estacions d’esquí - Centres comercials - Fires i activitats de Nadal. • Carreteres més afectades: - C-14, C-16, C-17, A-2, AP-7 - N-145 i N-260 (en direcció a Andorra). • Mesures de gestió del trànsit: - Carrils adicionals en alguns trams - Obertura a tots els vehicles del carril BUS-VAO de la C-58 - Restriccions als camions: prohibició d’avançar en trams concrets i límit de 80 km/h en zones amb carrils en sentit contrari. • Missatge final: paciència, respecte a la senyalització i conducció prudent per garantir un pont segur. Pesta porcina africana (PPA) a Collserola Situació del brot • El Ministeri d’Agricultura confirma 4 nous casos de pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars morts a Collserola. • Les anàlisis del Laboratori Central de Veterinària eleven a 13 el total de positius detectats. • Tots els casos se situen a l’entorn del focus inicial a Cerdanyola del Vallès, dins un radi de 6 km. • Els Agents Rurals confirmen que el brot continua encapsulat en aquesta zona. Valoració del Govern català • El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, celebra que: - Els nous positius corresponguin als primers dies de cerca dins el radi marcat - Les mostres, que inicialment presentaven dubtes tècnics, hagin pogut ser analitzades i confirmades. "Són del principi de la cerca del radi de Cerdanyola [...] i han sortit positius." • Ordeig demana responsabilitat ciutadana, especialment durant el pont, per respectar les restriccions d’accés al Parc de Collserola. • Es destaca la coordinació entre administracions i les reunions amb el sector per minimitzar l’impacte sobre l’ocupació. Impacte econòmic i mesures europees • S’explica que 458 treballadors de diverses empreses del grup Jorge (com L’Eporc) a Santa Eugènia de Berga han entrat en un ERTO per força major arran del brot. • La Unió Europea ratifica el radi de contenció de 20 km, al qual ja s’han acollit països importadors com Corea del Sud i el Regne Unit. • Brussel·les amplia a 91 els municipis inclosos en aquesta zona de control, però el conseller remarca que: - No afecta cap nova granja respecte les ja controlades. • El Ministeri informa que: - S’han inspeccionat 39 granges de la zona afectada, totes lliures de malaltia fins ara. - S’han analitzat 37 senglars morts addicionals a Collserola, tots negatius. Memòria democràtica: refugi antiaeri de l’Escardívol Nou tòtem informatiu • L’Ajuntament de Rubí inaugura un tòtem informatiu que senyalitza la ubicació del refugi antiaeri de la Guerra Civil descobert sota L’Escardívol. • També s’ha pintat a terra la ubicació exacta del refugi, que encara no és visitable. • El refugi es va localitzar fa tres anys, durant les obres de millora del carrer Cal Gerrer (a la zona de l’antiga fàbrica tèxtil de l’Escardívol). • Durant les col·lectivitzacions de la Guerra Civil, la nau va ser centre de fabricació de material bèl·lic per al bàndol republicà. Importància simbòlica i educativa • L’alcaldessa Ana María Martínez subratlla la importància de la memòria democràtica: "Rubí creiem fermament en la necessitat de no oblidar mai i d’educar les noves generacions en els principis de la cultura de la pau..." "...fer justícia a aquells rubinencs i rubinenques que van lluitar contra el feixisme." • El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz, reforça el missatge: "Totes les guerres són dolentes i a Rubí volem reivindicar la pau, la democràcia i els valors d’una ciutat oberta i integradora." Integració a l’oferta educativa i cultural • El govern local vol que el refugi es conegui especialment entre l’alumnat: - La visita al tòtem s’inclourà a la guia d’activitats i serveis educatius de Rubí. • El catàleg ja recull altres propostes de memòria democràtica gestionades pel Museu Municipal Castell: - Visites al Fons del Castell - Exposició itinerant La República, la Guerra Civil i la Postguerra a Rubí. • A la inauguració hi assisteixen: - Diversos regidors de l’Ajuntament - Membres d’entitats locals, com el Centre d’Estudis Rubinencs. • L’acte serveix de prèvia a una nova reunió de la taula de memòria democràtica, destinada a: - Fer balanç de l’any 2025 - Presentar les línies d’actuació per al 2026. Cultura, humor i oci a Rubí Open Mic de stand-up comedy al local de la CGT • Es presenta la 3a edició de l’Open Mic de monòlegs al local de la CGT de Rubí, prevista per divendres 12 de desembre. • L’organitzador, David Xeca, explica que: - L’Open Mic s’ha consolidat i ha aconseguit entrar al circuit de stand-up. - El primer Open Mic al local es va fer el 2023, però ja és considerat un espectacle habitual. • Característiques de l’espectacle: - Forma part del gènere de stand-up comedy, basat en històries d’humor explicades de manera informal. - Temporada de tardor a primavera, amb 4 o 5 espectacles l’any. - Hi participen monologuistes semiprofessionals i persones que volen provar-se per primera vegada. • Valoració dels còmics i el públic (segons Xeca): - El local és “molt maco”, amb públic molt agraït. - Cada convocatòria rep moltes inscripcions de còmics que volen actuar. "Sempre tenim un munt d’inscripcions de gent que vol venir a actuar i això ens demostra que l’Open de Rubí s’ha fet un lloc." (idea resumida) • Per a aquesta edició: - Hi haurà còmics debutants i altres amb cert renom, com Toni Guay o Irene Lavarro (Icky). - Entrada gratuïta, espectacle a les 20 h, amb servei de bar. - Els participants reben un vídeo de la seva actuació. Agenda del pont: Nadal a Rubí • S’apunta que el cap de setmana llarg ve marcat per activitats nadalenques i que les botigues poden obrir demà i dilluns. Trenet del comerç • Inici del trenet del comerç: - Comença aquesta tarda a les 17 h. - Funciona dissabte, diumenge i dilluns a: - 11 h del matí - 17 h de la tarda - Sortida des de la plaça Pearson. • Es poden aconseguir tiquets gratuïts comprant als comerços associats. Espectacle ‘La casa dels Melquíades’ • A la plaça Pere Aguilera es pot veure l’espectacle de videomapping i dansa ‘La casa dels Melquíades’ (anomenat a la locució com Casa Malquiades): - Programa nadalenc que combina dansa, música i llum - Representat per la companyia Vuit Temps - Cada dia del pont, a les 18.30 h (dos quarts de set). Patrimoni local: ermita de Sant Muç • Activitat no estrictament nadalenca: - Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Muç, demà a partir de les 11 h. - L’objectiu és descobrir la història i els secrets d’aquest espai emblemàtic del patrimoni rubinenc. El temps durant el pont Evolució meteorològica • La previsió, a càrrec de Lluís Mí Pérez (La Xarxa), indica tres dies de temps estable. • Situació actual: - La temperatura comença a recuperar-se a gran part de Catalunya. - Encara hi ha vent intens a: - Sud de Lleida - Comarques de Tarragona - Alguns punts del Pirineu. • A l’ombra encara es nota certa sensació de fred, però la tarda serà més agradable, sobretot: - A les comarques de l’Ebre - Costa i prelitoral - Bona part de les comarques gironines. Cap de setmana i pont • Dissabte: - Una mica de vent al Camp de Tarragona - Fred al matí, però temperatures més altes a la tarda. • En general, el pont estarà marcat per: - Ambient gairebé primaveral al sud del país i a la costa - Alguns núvols matinals a la Catalunya Central que es desfaran durant el dia. Actualitat comarcal: Sabadell i Terrassa Fira de Santa Llúcia de Sabadell • La crònica de Ràdio Sabadell recull queixes de paradistes per la instal·lació d’una torre/columna negra de llums enmig de la fira. • La presidenta de la fira, Dolors Casas, denuncia que: - Una parada s’ha hagut de reubicar amb molt poca antelació. - Les vendes d’aquesta parada han caigut un 50% respecte a l’any passat. "Ens han posat aquí una torre immensa [...] i el noi que té la parada l’han posat a dalt de tot i ven el 50% menys." (idea parafrasejada) • La fira compta amb una vintena de parades amb productes nadalencs (arbres, tions, figures de pessebre, decoració, etc.) i novetats com un caganer especial del Llaminer. Biblioteques de Terrassa com a refugis climàtics • Des del Canal Terrassa, la periodista Lourdes Rion informa que a partir de 2026 tota la xarxa de biblioteques públiques de Terrassa estarà oberta també a l’agost. • Fins ara, les biblioteques dels districtes 2 i 5 romangueren tancades en aquest període. • El tinent d’alcalde i regidor de Biblioteques, Joan Salvador, explica que: - Es vol garantir el mateix servei a tots els barris. - S’han contractat quatre persones per cobrir els torns de vacances. • Aquestes biblioteques actuaran com a: - Refugi climàtic durant l’estiu - Punt de trobada de la ciutadania - Espais per a activitats i programes culturals. Queixes pel gimnàs Terrassa Esports • Una altra crònica del Canal Terrassa recull les queixes de socis del gimnàs Terrassa Esports per l’estat de les instal·lacions. • Problemes principals: - Més d’un mes sense aigua calenta als vestidors - Manca de manteniment: màquines espatllades, pistes de pàdel en mal estat, humitats, filtres d’aire bruts, etc. • Una usuària explica que: - De 30 cintes de córrer, només 4 funcionen, i 3 ho fan malament. - Les pistes de pàdel estan en condicions que poden provocar caigudes greus. • Aquestes queixes arriben en un moment de canvi de concessió del gimnàs i dels camps de futbol annexos. • La Fundació Privada Terrassa Futbol Club, actual gestora, declina fer declaracions. Tancament del programa • El butlletí es tanca recordant que: - A partir de les 16 h, el David García Entrena torna amb més informació local i butlletins horaris. - A les 20 h s’emet l’informatiu vespre. • Es recorda que tota la informació es pot seguir a: - 99.7 FM de RÀDIO RUBÍ - radiorubí.cat i xarxes socials. • Missatge final: desitjos de bon pont de tres dies per a qui el pugui gaudir.

  • Els esports al dia del 5/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    29'

    Els esports al dia del 5/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • #2078 - Senyal: PPA, polèmica veïnal i memòria històrica - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    15'

    #2078 - Senyal: PPA, polèmica veïnal i memòria històrica

    Resum detallat de la secció Fil conductor: la paraula “senyal” L’Albert Solé articula cinc notícies locals a través del concepte “senyal”, tant en sentit físic (cartells, plaques, tòtems) com metafòric (indicis, advertiments, petjada simbòlica). 1. Senyals d’emergència: Pesta Porcina Africana (PPA) A l’entorn natural de Rubí (Can Oriol, Cantireres, Torrent dels Alous, etc.) han aparegut cintes que barren el pas i cartells que prohibeixen l’accés per evitar l’extensió de la Pesta Porcina Africana (PPA). També s’hi veuen cotxes de la Guàrdia Civil controlant els accessos, senyal que es tracta d’una situació de gravetat sanitària. El Ministeri d’Agricultura ha confirmat 13 casos de porcs senglars morts per PPA i s’han notificat els positius a la Comissió Europea. El director general de Mercolleida, Miquel Àngel Vergés, reclama: Sacrificar els porcs senglars dins el radi de 20 km. Buidar les granges d’engreix de la zona (unes 6.000 mares i 30.000 places d’engreix) i trobar una sortida ràpida per aquests animals. Segons publica La Vanguardia, la Comissió Europea considera que no cal autorització prèvia per sacrificar senglars en una emergència sanitària, fet que podria canviar les actuacions dels pròxims dies. "És bàsic sacrificar els porcs senglars de la zona dels 20 quilòmetres... És l'única forma de garantir que el virus... no sortirà d'aquesta zona." 2. Senyalament als àrbitres: UE Rubí L’entrenador de la UE Rubí, José Solivelles, va aprofitar la roda de premsa després del partit al camp del Vilafranca per assenyalar l’actuació arbitral. Denuncia expressions despectives rebudes per part de l’àrbitre principal i dels assistents: “Te veo nervioso, monstruo” “Tira pa’ allá y no me rayes” Riallades amenaçadores i decisions que ell considera injustes (expulsió d’un jugador, faltes no xiulades, etc.). Solivelles afirma que no parlarà del partit fins que “tothom faci la seva feina”, i deixa clar que es conté per evitar sancions de la Federació, recordant que ja va ser sancionat en el passat per crítiques en roda de premsa. L’Albert subratlla que els col·legiats Vargas Pintenyo, Ramos i Porcel queden “ben assenyalats” i reflexiona sobre el gran poder dels àrbitres, que gaudeixen de presumpció de veracitat i haurien d’exercir-lo amb màxima responsabilitat. 3. Senyal de memòria: homenatge a Lídia Justa i Josep Ferrer Domingo A Ràdio Rubí s’han batejat i renovat les plaques dels estudis com a senyals permanents de record: L’estudi 1 passa a dir-se “estudi Lídia Justa”, en homenatge a una figura molt estimada a la casa. L’estudi 2 manté el nom “Estudi Ferrer i Domingo”, recordant el periodista rubinenc Josep Ferrer Domingo, mort el 1982. Es destaca el discurs emotiu de Lídia Justa, que explicava com es va enamorar de la ràdio, fins a convertir-la en part essencial de la seva vida compartida amb companys, moments bons i dolents, riures i dinars inacabables. L’Albert explica la “senyal” que connecta tots dos estudis: Per datar la placa de Ferrer Domingo, consulta el seu net, Carles Alujo Ferrer, actual síndic de greuges de la ciutat. Aquest troba un retall de la revista Rubricata (8 de gener de 1983) que explica la col·locació de la placa el desembre de 1982. La sorpresa és que aquella notícia estava signada per la mateixa Lídia Justa. "Això sí que és una senyal, eh?" Aquest encreuament biogràfic converteix les dues plaques en un doble homenatge i en un fil simbòlic de continuïtat dins de Ràdio Rubí. 4. Senyals d’incivisme: els bancs de la plaça Manuel Miralles A la plaça Manuel Miralles, davant l’escola Pau Casals (carrer Sant Pere), els bancs s’han convertit en “bancs de la discòrdia”. Els veïns denuncien que aquests bancs atreien grups de joves que hi feien: Botellots sorollosos Consum de drogues i alcohol Baralles i amenaces Activitats sexuals a la via pública (s’han trobat preservatius usats a les portes de casa). L’Antonio, veí afectat, relata agressions i intervencions de Mossos d’Esquadra i ambulàncies, i defensa que no és “un únic veí que es queixa”, sinó un problema de convivència greu. Des que l’Ajuntament ha retirat els bancs, els veïns asseguren que les molèsties han desaparegut. Al pol oposat, l’AFA del Pau Casals reclama que es tornin a posar, perquè: Avis i familiars els feien servir mentre esperaven els infants. El cas ha obert un debat polític i veïnal sobre com conciliar seguretat, convivència i ús de l’espai públic, amb els bancs com a senyal visible d’aquest conflicte. 5. Senyals de memòria històrica: el refugi antiaeri de l’Escardívol L’Ajuntament ha inaugurat un tòtem informatiu que senyalitza el refugi antiaeri de la Guerra Civil localitzat sota L’Escardívol. L’alcaldessa Ana Maria Martínez destaca la importància de: No oblidar el passat Educar en la cultura de la pau No repetir errors ni acceptar determinats plantejaments Fer justícia a les persones de Rubí que van lluitar contra el feixisme. De moment, no es pot visitar el refugi: Hi va haver un malentès comunicatiu i es va generar la idea que s’obriria aviat al públic. S’estan demanant subvencions a la Generalitat per fer les obres necessàries (obertura d’una porta d’accés). La novetat actual són el tòtem i unes senyals al terra (dues línies paral·leles) que marquen per on passa el refugi sota el carrer. El refugi es va trobar fa tres anys durant unes obres al carrer i estava vinculat a l’antiga fàbrica tèxtil de l’Escardívol, espai col·lectivitzat durant la Guerra Civil i utilitzat per fabricar material i armes pel bàndol republicà. El govern municipal assegura que treballa per poder-lo obrir al públic en el futur, tot i que sense data concreta. Tancament de la secció L’espai es tanca amb un intercanvi més distès: parlen del pont, de la intenció de l’Albert d’anar “una mica lluny” i, irònicament, de cercar boscos on es pugui entrar, en contrast amb les restriccions actuals per la PPA. En resum, la secció utilitza la paraula “senyal” per connectar: Alertes sanitàries als boscos per la PPA Conflictes esportius i autoritat arbitral Homenatges i memòria dins de Ràdio Rubí Incivisme i convivència a l’espai públic Memòria històrica i cultura de la pau a través del refugi antiaeri de L’Escardívol.

  • #759 - Llums d’emergència B-16 i Open Mic a Rubí - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    45'

    #759 - Llums d’emergència B-16 i Open Mic a Rubí

    Introducció del tram del programa En aquest fragment de Rubí al dia, d'11 a 12h amb Belén Tierno Nebot, es tanca el programa amb dues grans blocs: • Un espai de territori digital sobre les noves balises d’emergència B-16 i la seva cara fosca en matèria de dades i ciberseguretat. • Una entrevista cultural amb el còmic David Xeca sobre el projecte Open Mic Comedy a l’espai social-cultural Aurora (local de la CGT a Rubí). Territori digital: balises B-16 i ciberseguretat (amb Germà Bustamante) De triangles a balises obligatòries • A partir de gener de 2026 es jubilen els triangles d’emergència i es fan obligatòries les balises lluminoses B-16 per a avaries i accidents. • La promesa oficial és un sistema DGT 3.0 on cotxes i infraestructures es comuniquen, geolocalitzant ràpidament el vehicle avariat per reduir temps d’espera i incrementar la seguretat. Com funciona realment el sistema Protocol A (fase 1): • Quan s’activa la balisa i es col·loca al sostre, el dispositiu porta una targeta SIM pròpia. • La primera comunicació no és amb la DGT, sinó amb el servidor del fabricant de la balisa (empresa privada). "Diguéssim que aquest seria el protocol normal: primer el fabricant rep les dades." Protocol B (fase 2): • El fabricant ha d’enviar les dades de geolocalització a la DGT a través d’una adreça web crítica. • Aquesta comunicació es fa via el subdomini de cmobility30.es, que no pertany a la DGT ni al Ministeri d’Interior, ni tan sols a l’empresa adjudicatària del projecte, sinó a una persona física, Ivan Vega. • Bustamante il·lustra el despropòsit amb una metàfora: és com trucar al veí de dalt perquè li passi un missatge urgent a algú que viu a Castellfollit de la Roca, en comptes de trucar directament a la persona interessada. Riscos i problemes detectats 1. Titularitat privada d’un domini crític • El domini cmobility30.es és propietat d’un particular (Ivan Vega) i no d’una institució pública o empresa responsable del servei. • Això genera una situació que el col·laborador qualifica de “despropòsit com una catedral”, pròpia d’un còmic d’Ibáñez més que no pas d’un sistema crític d’emergències. • Risc de fragilitat del servei: si el titular no renova el domini (cost irrisori anual), es podria bloquejar de cop la recepció de dades d’emergència a tot l’Estat. "És com tenir les claus d’una central nuclear penjant a la porta de casa, amb un cartell que diu ‘no tocar’." 2. Exposició tècnica i ciberseguretat deficient • Especialistes en ciberseguretat han analitzat el domini amb eines com Whois o Telnet i han detectat que: • Els sistemes estan exposats i sense protecció suficient. • Hi ha males configuracions a Amazon Web Services, on està allotjat el domini. • Es produeixen fugues reals de dades a través d’URLs internes. • Conclusió de Bustamante: s’ha venut un sistema “de darrera generació” però muntat sobre fonaments digitals precaris, gairebé "enganxats amb cel·lo". Dades personals, privacitat i cadena d’actors • La balisa B-16 implica que, en cas d’emergència, es transmeten dades de geolocalització en temps real: on està exactament el vehicle, rutes habituals, freqüència de desplaçaments, etc. • Les dades no van directament a la DGT, sinó que passen per: • El fabricant de la balisa (empresa privada). • El domini gestionat per un particular i allotjat en servidors d’Amazon Web Services. • Finalment, la DGT, que hi accedeix per fer la gestió d’assistències i evacuacions. • Això obre la porta a: • Vendes de dades a tercers interessats en perfils de mobilitat i hàbits de desplaçament. • Pèrdua d’intimitat dels conductors. • Dificultat per rastrejar qui vetlla realment per la protecció efectiva d’aquestes dades. Possibilitat de control i drets dels usuaris • La balisa B-16 serà obligatòria: no es pot circular sense, i la policia (Mossos o Guàrdia Civil) podrà multar si no es porta o no s’utilitza en cas d’incidència. • Teòricament: • La balisa només s’activa quan el conductor encén el dispositiu. • El Reglament General de Protecció de Dades de la UE (vigent des de 2018) hauria de permetre l’eliminació de dades un cop complerta la finalitat específica (l’emergència). • Bustamante, però, es mostra escèptic i remarca que caldria comprovar tècnicament: • Si hi ha mecanismes reals per impedir que les dades es guardin més enllà del necessari. • Si és possible exercir drets de supressió o oposició d’una manera clara i efectiva. Crida a la transparència i a l’auditoria • Bustamante formula tres preguntes clau que els ciutadans s’haurien de fer: • On van exactament les nostres dades de moviment? • Qui vetlla, de debò, per la seva protecció i seguretat? • Tenim dret a una auditoria independent i transparent que expliqui tot el recorregut d’aquestes dades? • Esmenta que el RAC ja ha demanat explicacions i considera que la DGT té l’obligació immediata d’aclarir: • Qui és exactament Ivan Vega. • Per què es va permetre que un domini tan crític fos registrat a títol particular. • Quines mesures es prendran per blindar la infraestructura digital associada a les balises. • Conclusió de l’expert: La seguretat viària també depèn de la seguretat de les dades. Sense confiança en la gestió digital, el sistema perd legitimitat. Open Mic Comedy a Rubí (entrevista amb David Xeca) Naixement i objectiu de l’Open Mic • David Xeca, excol·laborador de Ràdio Rubí, explica l’evolució del projecte Open Mic Comedy que organitza a l’Espai Social-Cultural Aurora, local de la CGT a Rubí. • L’objectiu inicial era crear un espai estable de comèdia fora de Barcelona per a: • Còmics i còmiques del Vallès Occidental i àrea metropolitana. • Gent que vol provar text i deixar-se anar en un escenari. • Assegura que s’ha assolit l’objectiu: • El local té molt bon ambient i un públic molt agraït. • Reben moltes inscripcions cada vegada que obren convocatòria. • S’han fet un nom dins del circuit d’Open Mics. Funcionament de les sessions • Cada sessió compta habitualment amb cinc còmics o còmiques (inicialment en feien set, però s’allargava massa). • En gairebé tres temporades, hi han passat desenes de monologuistes, fàcilment prop d’un centenar de persones. • El públic omple el local cada mes i hi ha força assistents fidels que repeteixen. • L’Aurora, tradicionalment orientada a la música i jam sessions, ha incorporat la comèdia com a activitat regular amb molt bona resposta. Tipus de còmics i oportunitats • L’Open combina: • Còmics emergents que pugen per primera vegada o porten poques actuacions. • Còmics semiprofessionals o contrastats, alguns amb oportunitats destacades (com fer de teloners de figures com el Magí de TV3). • Aquesta barreja dona: • Equilibri de ritmes i estils en una mateixa nit. • Oportunitat real de creixement i prova de material. • Alguns noms han repetit per la bona acollida del públic i l’ambient de proximitat. Tècnica del stand-up i feina invisible • Xeca remarca que el stand-up comedy no és només improvisació o gràcia innata: • Hi ha una estructura molt tècnica: premissa, desenvolupament i remat. • Es treballen diferents recursos: jocs de paraules, girs absurds, exageracions, etc. • Està preparant un monòleg d’una hora, la qual cosa exigeix: • Escriure molt text. • Comprimir i reescriure constantment. • Llançar a la paperera la majoria d’idees fins quedar-se només amb el millor. • L’Open serveix per comprovar què funciona i què no: • Acudits que a l’autor li semblen brillants potser no fan riure el públic i cal descartar-los. • D’altres, que semblaven secundaris, poden convertir-se en èxits inesperats. L’humor avui: necessitat, límits i context • Xeca i Belén comenten que l’humor és molt consumit actualment: • Podcasts d’humor amb grans audiències. • Programes de ràdio i televisió que incorporen seccions humorístiques. • Necessitat de riure i descarregar la negativitat de l’actualitat informativa. • Pel que fa als límits de l’humor: • Xeca defensa que l’humor ha de ser transgressor i sempre molestarà algú. • El factor clau és el context: no és el mateix un espectacle d’humor negre que un acte institucional o esportiu d’un ajuntament. "Els límits existeixen, però els posem nosaltres segons el context on actuem." • Posa exemples de polèmiques recents quan s’han fet acudits molt negres en entorns no adequats. • També comenta un debat intern entre còmics: • Hi ha noves formes d’espectacle en què el públic participa molt. • Alguns stand-uppers “purs” diuen que això ja no és un monòleg, sinó un altre tipus de xou. Connexió amb el públic i espai idoni • L’Espai Social-Cultural Aurora és considerat per Xeca ideal per a un Open Mic: • Bones condicions acústiques: el riure ressona i crea caliu. • Proximitat física amb el públic (format taules i barra, no platea de teatre). • Equip tècnic adequat: micro de qualitat, llums potents, servei de barra. • Quan se li pregunta si es veu portant l’Open a un espai més gran (com un teatre municipal), respon que no per aquest format concret: • Traslladar-ho a una sala gran podria desvirtuar l’essència d’un Open Mic. • Sí que s’imagina, en canvi, portar el seu monòleg d’una hora a un teatre com a espectacle propi, que ja seria un altre producte. Properes dates i invitació al públic • Es destaca la sessió del divendres 12 (tancament de 2025): • Cartell format per còmics que no han actuat mai a l’Open dels Coneguts. • Participació de gent molt consagrada dins el circuit. • Es preveu un xou diferent i sorprenent respecte d’altres edicions. • Es recomana seguir l’Instagram “Open dels Coneguts”: • Per veure vídeos de millors moments. • Per consultar cartells i properes dates. • Xeca agraeix a Ràdio Rubí el suport i afirma sentir-s’hi "com a casa", subratllant el servei a la ciutat que fa l’emissora. Tancament El fragment combina alerta digital i reflexió sobre privacitat (balises B-16, DGT i domini en mans privades) amb cultura local i humor (Open Mic Comedy, tècnica del monòleg i vida escènica a Rubí). El missatge de fons és doble: • Com a conductors i ciutadans digitals, cal exigir transparència i seguretat en la gestió de dades. • Com a públic i creadors de cultura, l’humor és una eina poderosa per connectar, pensar i relativitzar la realitat, sempre atenent al context on es fa servir.

  • #1116 - Bancs, pesta porcina, multireincidència i Eurovisió - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    57'

    #1116 - Bancs, pesta porcina, multireincidència i Eurovisió

    Visió general de l’episodi Tertúlia de Ràdio Rubí conduïda per Albert Soler amb diversos tertulians, centrada en tres blocs principals: • Conflicte pels bancs davant l’escola Pau Casals i el xoc entre dret al descans i dret a l’espai públic. • Pesta porcina africana i gestió de la fauna salvatge (porcs senglars, coloms, cotorres) i el seu impacte econòmic. • Política i seguretat: multireincidència al Codi Penal i decisió de RTVE de no participar a Eurovisió per la presència d’Israel. • Tancament més distès amb música en català i el fenomen Oques Grasses, Figa Flawas i The Tyets. 1. Bancs a la plaça de l’escola Pau Casals i xoc de drets 1.1. Origen del conflicte • Polèmica pels bancs que l’Ajuntament posa i treu a la plaça Manuel Miralles (entrada de l’escola Pau Casals). • Veïns: es queixen d’incivisme nocturn (sorolls, baralles, brutícia, drogues) i reclamen descans. • AFA (associació de famílies) i partits de l’oposició: reclamen bancs per a la gent gran i famílies que esperen l’alumnat. «Vull centrar una miqueta el debat [...] quan xoquen dos drets dels ciutadans, i l’Ajuntament es veu obligat a escollir quin dels dos prioritza.» 1.2. Paper de la policia i gestió de l’espai públic • Diversos tertulians insisteixen que treure bancs no és la solució: - Si es treuen aquests bancs, per coherència s’haurien de treure «bancs, arbres i tot el que molesti» a tota la ciutat. - Es reclama més presència i patrullatge de la policia local, no mesures urbanístiques punitives. • Es recorden casos anteriors a Rubí: - Plaça del «Porro» / Josep Rovira: la policia hi anava sovint fins a dispersar-hi els grups. - Plaça Figueres: també s’hi reuneix gent jove, però hi ha pocs veïns i es tanca de nit. • Es posa l’accent en què la policia prefereix tenir els grups potencialment conflictius concentrats i controlats que no pas dispersos per tota la ciutat. 1.3. Dimensió política i confrontació • El conflicte s’ha polititzat: - Part de l’AFA acusa un dels veïns més actius de ser molt proper a l’Ajuntament. - Aquest veí acusa l’AFA de ser proper a ERC, recordant que hi ha hagut membres que han estat regidors d’ERC. - ERC va incloure la tornada dels bancs en el pacte de pressupostos 2024. • Els tertulians consideren aquests retrets polítics força absurds: - Cada família porta els fills on vol i cada veí té la ideologia que vol. - Es veu el conflicte com una deriva de personalització i partidització d’un problema de convivència. 1.4. Individualisme vs. visió col·lectiva • Es critica una tendència social a primar el benestar individual sobre el col·lectiu: - Es posa l’exemple d’un veí que es queixa de sorolls constants vs. la necessitat de bancs per a persones grans. - S’assenyala que ens queixem molt ràpid i sovint perdem la capacitat de diàleg veïnal. • S’aporten exemples positius: - Un centre de drogodependències al centre de Rubí amb molts conflictes inicials (metadona, xeringues, etc.) es va reconduir parlant amb el centre i amb l’Ajuntament, fins a reduir significativament els problemes. «Es va parlar, dialogar, es va parlar amb els centres, es va parlar amb l’Ajuntament, i al final això s’ha acabat.» • Conclusió implícita: abans de mesures dràstiques (treure bancs), cal diàleg, mediació i presència policial efectiva. 2. Pesta porcina africana i gestió dels porcs senglars 2.1. Situació sanitària a Collserola • El Ministeri d’Agricultura confirma 4 nous casos de porcs senglars morts per pesta porcina africana, sumant-se als 9 positius ja detectats: - En total 13 casos positius, tots dins del focus de Collserola. - De 50 senglars morts analitzats, 37 han donat negatiu. • Els agents rurals afirmen que el focus està encapsulat, però esperen el permís de la Comissió Europea per sacrificar senglars. • La corresponsal de La Vanguardia a Brussel·les informa que no cal permís de la Comissió per actuar en casos d’emergència sanitària. 2.2. Sacrifici i caça: límits i riscos • Collserola podria tenir uns 10.000 porcs senglars; fa anys que se’n denuncia la sobrepoblació. • Es reconeix que: - La pesta és molt perillosa per als animals i per al sector porcí, econòmicament molt rellevant (especialment a Osona). - La por se centra en el dany econòmic (exportacions, escorxadors, granges) més que en els senglars en si. • Es compara amb Aragó, on s’ha obert la veda a la caça indiscriminada de senglars i fins i tot amb incentius als caçadors: - Es critica aquest model de «campi qui pugui» com a perillós per a la seguretat de la gent que passeja pel bosc. - Es reclama que la caça sigui regulada i ordenada. • Reflexió de fons: com amb els bancs, hi ha una lògica de prioritzar el benestar humà immediat sobre el respecte a la fauna i l’ecosistema. 2.3. Altres plagues urbanes: coloms i cotorres • El debat es deriva a altres espècies problemàtiques a la ciutat: - Coloms: porten malalties, embruten molt i poden ser agressius. - Cotorres argentines: molt sorolloses i expansives. • Es comenten mesures de control: - Pinxos als balcons i façanes: en alguns casos hi fan niu a sobre, adaptant-se a l’obstacle. - Anticonceptius per a coloms: l’Ajuntament ja els està utilitzant. 2.4. Impacte econòmic i percepció social • Es recullen opinions de carnisseries de Rubí: - De moment no hi ha caiguda de vendes ni por generalitzada a consumir carn de porc. - La pesta no afecta els humans; la por major és econòmica (preu del porc, llocs de treball). • Dades destacades: - El preu del porc ha baixat, cosa que a curt termini pot beneficiar el consumidor però amenaça empreses i llocs de treball. - S’esmenten 30.000 llocs de treball en risc, especialment a Osona, on el sector porcí és el primer motor econòmic. • Es remarca la dissociació territorial: - A l’àrea metropolitana es veu com un problema de senglars i lleure restringit a Collserola. - A les comarques porcines és un problema de supervivència econòmica. 2.5. Restriccions d’accés a Collserola • Camins de Collserola precintats i presència massiva de vehicles de la UME, Guàrdia Civil, agents rurals i Mossos. • Es desaconsella anar-hi amb bicicleta o a passejar; es proposen alternatives locals (camí del Salou, parc de Can Oriol –la part de davant–, etc.). 3. Eurovisió, Israel i la posició de RTVE 3.1. Context i decisió • L’Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) decideix mantenir Israel al Festival d’Eurovisió. • RTVE havia acordat el setembre retirar-se del concurs si Israel hi participava, per considerar-ho un blanquejament de la guerra de Gaza. • S’entrevista Marta Ribas, rubinenca i membre del Consell d’Administració de RTVE: «Hem estat coherents amb el que havíem decidit.» 3.2. Crítica a la gestió de la UER • Ribas denuncia que la direcció de la UER no ha gestionat la crisi: - S’ha anat ajornant la decisió des d’abans de l’estiu. - Es demanava una votació secreta per expulsar o no la televisió pública israeliana (Kan), però no s’ha permès. • Es considera que la direcció de la UER ha actuat alineada amb els interessos d’Israel, evitant un debat efectiu i decisions polítiques clares. 3.3. Cadenes que també es retiren i conseqüències • RTVE és la primera gran televisió pública que confirma la retirada, seguida per altres països (esmentats: Irlanda, Països Baixos, Eslovènia, entre d’altres que poden sumar-s’hi). • Implicacions per RTVE: - No pagarà la quota d’Eurovisió 2025. - Perdrà els drets d’emissió: no emetrà ni semifinals ni final. - No enviarà cap representant al festival. 3.4. Futur del Benidorm Fest • El Benidorm Fest es manté i es reforça: - Ja era una aposta estratègica de RTVE i s’ha millorat la normativa per elevar la qualitat artística. - Quan es van tancar inscripcions, els artistes ja sabien que potser no hi hauria Eurovisió; no hi ha engany. • Marta Ribas confia que: - Els Eurofans entendran i donaran suport a la decisió, tot i la tristesa inicial. - RTVE buscarà altres sortides creatives per donar recorregut internacional al resultat del Benidorm Fest, encara que no sigui via Eurovisió. 3.5. Reacció dels tertulians • Es valora la decisió de RTVE com a coherent amb la posició del govern espanyol respecte al conflicte a Gaza. • Es recorda que Eurovisió ja fa anys que té polèmiques geopolítiques (participació d’Israel, trampes a les votacions, etc.). • Es planteja el dubte sobre el futur de la relació d’Espanya amb la UER, però es conclou que no hi haurà grans conseqüències si altres països grans (França, Alemanya, Itàlia) també prenen posicions similars. «Benvinguda sigui la decisió. És un suport més.» 4. Reforma del Codi Penal i multireincidència 4.1. Acord polític i abast de la reforma • El PSOE accepta finalment la proposició de llei de Junts per endurir el Codi Penal contra els delinqüents multireincidents. • La llei es vota amb suport de PP, Junts i Vox (un detall que incomoda a part de la tertúlia, però que es considera inevitable). 4.2. Contingut principal de la modificació • Es vol fer realment aplicable l’agreuget per multireincidència introduït el 2022: - Furts inferiors a 400 €, que fins ara no comportaven presó, podran ser castigats amb penes d’1 a 3 anys quan hi hagi almenys 3 condemnes prèvies similars. - Es modifica el sistema de registres administratius perquè recullin també l’import dels delictes, fins ara absent i clau per aplicar l’agreujant. • Es tipifica de forma específica el robatori de dispositius tecnològics (mòbils, ordinadors) a l’article 235, amb penes també d’1 a 3 anys. • Es preveu augmentar el nombre de jutges d’inscripció a Catalunya de 35 a 70. • S’obre la porta a que ajuntaments puguin personar-se en processos penals per delictes lleus com els furts. 4.3. Objectiu: trencar la sensació d’impunitat • Fins ara, molts lladres professionals coneixien perfectament el llindar dels 400 € i ajustaven el botí per evitar penes de presó. • També es percebia una inacció judicial i policial: furts «petits» que ni arribaven al jutjat i sortides immediates de comissaria. «Entren per una porta a la comissaria i surten al cap de cinc minuts.» • Es confia que la reforma redueixi la multireincidència, tot i que ningú garanteix que «s’acabi» el problema. 4.4. Dificultats pràctiques i sobrecàrrega judicial • Es planteja el repte de capacitat dels jutjats: - Si ara aquests furts passen a ser delictes perseguits amb més duresa, augmentarà molt la carrega de treball judicial. - L’augment de jutges no serà immediat, mentre que la reforma penal sí. • Es recorda que aquesta mesura s’insereix en un gir general de les socialdemocràcies europees cap a posicions més dures en seguretat i codi penal, empeses pel discurs de dreta i extrema dreta sobre la delinqüència. 4.5. Lectura política • El moviment del PSOE s’interpreta com a part del compliment dels acords amb Junts, després de la nova etapa de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez. • S’assenyala la incomoditat de l’esquerra amb l’enduriment penal però també la necessitat de trencar amb un cert «bonisme» que penalitza electoralment. 5. Música en català, Spotify i cultura pop 5.1. Del rànquing global de Spotify al focus català • Aprofitant el resum anual de Spotify (Wrapped), es comenta: - Bad Bunny com a artista més escoltat mundialment. - Una cançó de Bruno Mars i Lady Gaga com la més reproduïda (segons s’esmenta a la tertúlia). • El conductor proposa fer un «rànquing català alternatiu» amb l’ajuda de Joan Manel, centrant-se en cançons en català més radiades el 2024. 5.2. Les tres cançons més radiades en català «Sort de tu» – Oques Grasses • Gran èxit, considerat candidat a convertir-se en un «clàssic» generacional (el «boig per tu» del futur). • Oques Grasses tanquen gira amb 4 estadis olímpics exhaurits i un concert addicional al Cabró Rock de Vic. • El tema va ser el més radiat al gener a Catalunya. «A la fresca» – Figa Flawas • Dúo de Valls, que han encadenat dos estius seguits amb «cançó de l’estiu». • Van actuar a Rubí i aquest tema va ser el disc més radiat a l’agost. «Estàndard» – The Tyets • Dúo del Maresme (Mataró) molt popular entre el públic jove. • El tema va ser el més radiat al setembre i octubre. • Es destaca que es tracta de música comercial en català, però amb qualitat i gran capacitat de connexió amb el públic. 5.3. FOMO, experiències en directe i model de negoci musical • Es parla del fenomen de concerts massius exhaurits (Oques Grasses, etc.) tot i els preus elevats de les entrades. • Es vincula amb el concepte de FOMO (Fear of Missing Out): «No vull quedar-me fora del que és mainstream.» • A diferència del passat, on es podia viure de vendre discos, l’era del streaming fa que: - Els serveis com Spotify només aportin una «propina» als artistes. - La principal font d’ingressos siguin els directes, amb moltes dates i aforaments grans. 5.4. Altres referents musicals catalans • A banda dels èxits comercials, es reivindiquen artistes com: - Xarim Aresté. - Clara Peya. - Quimi Portet, tant en solitari com reactivant L’Último de la Fila. • Es comenta amb ironia la tornada de L’Último de la Fila com una necessitat econòmica en un context de pensions d’autònoms molt baixes. • Es destaca la creativitat i humor de Quimi Portet: - Gires anomenades «World Tour» sense sortir de Catalunya. - Fotografies promocionals amb fons exòtics (piràmides, neu, etc.). 5.5. Música local i dades de consum • Es menciona que a Spotify es poden consultar també els discos més escoltats a Rubí, despertant curiositat per conèixer els gustos locals. 6. Tancament • La tertúlia tanca recuperant el to amable i cultural, amb agraïment als tertulians i convidant l’audiència a seguir amb la programació cultural del magazín «Rubí al dia». • L’episodi combina debats de convivència local, crisi sanitària animal, política penal i internacional, i un final lleuger sobre música, reflectint la diversitat temàtica d’un magazín de proximitat.

  • #712 - Salut mental, PPA i senyals a Rubí - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    56'

    #712 - Salut mental, PPA i senyals a Rubí

    Nou recurs de salut mental a Rubí Què és l’Espai Situat? • Servei comunitari de Salut Mental Catalunya que actua com a porta d’entrada al programa Activat per la salut mental (capacitació, recuperació i grups d’ajuda mútua). • Objectiu central: oferir informació, orientació i acompanyament perquè cada persona pugui entomar el seu propi procés de recuperació, incloent-hi família, entorn i professionals. • És un recurs obert a tota la comunitat: persones amb diagnòstic, sense diagnòstic però amb malestar, familiars, cuidadors, amistats o veïnat que volen aprendre a acompanyar millor. Per què és important a Rubí? • Rubí té molta població i, a diferència d’altres ciutats properes, no disposa d’associacions de familiars o afectats per problemes de salut mental. • L’Espai Situat vol cobrir aquest buit: acompanyar qui entra al circuit de salut mental, però també qui encara no hi és i dubta de si demanar ajuda. Com funciona l’atenció? • Primer contacte per trucada, WhatsApp o correu electrònic: alguns dubtes es resolen telemàticament si són molt concrets. • Quan cal, es fa entrevista presencial a Rubí (dimecres a la tarda a Serveis Socials) o videotrucada; també es pot atendre als locals de Sabadell o Terrassa. • A la primera entrevista es dona temps perquè la persona expliqui amb calma la seva història i es valora: - Orientació sobre el circuit de salut mental. - Derivació a grups d’ajuda mútua o altres recursos. - Possibilitat de seguiment flexible (algunes persones necessiten mesos, d’altres només un parell de trobades). Acompanyament emocional i límits del servei • No és teràpia psicològica formal, però sí un espai d’escolta i suport emocional mentre es busca el recurs més adient. • Molts usuaris valoren saber que poden escriure o trucar entre visites, cosa que dona seguretat. • Es posa molt l’èmfasi en la cura dels cuidadors, que sovint arriben parlant només del familiar però també necessiten espai propi. Xarxa, associacionisme i grups d’ajuda mútua • L’Espai Situat fa coordinació comarcal amb serveis i entitats del Vallès Occidental. • A Rubí s’ha detectat que: - No hi ha associacions de salut mental. - No existeix un grup d’ajuda mútua de primeres persones (només n’hi ha a Sabadell, difícil d’accedir amb transport públic). • Hi ha un grup de famílies ja en marxa; l’objectiu és que creixi i que s’impulsi un grup d’ajuda mútua propi de Rubí. • Des de la Fundació Salut Mental Catalunya s’anima qualsevol persona interessada a implicar-se en la creació de nous grups, que són autogestionats entre iguals. Orientació jurídica i drets • L’Espai Situat pot donar primeres orientacions jurídiques bàsiques. • Quan el cas és complex, es deriva al departament Justament de la federació, que fa assessorament en: - Drets, discriminacions, mesures de suport, gestió econòmica i jurídica de persones amb trastorn mental. • Es connecta amb el Col·lectiu Ronda i el Col·legi d’Advocats per oferir una primera sessió d’assessorament gratuïta. • Tema recurrent entre famílies: les noves “mesures de suport” (substitueixen les antigues tuteles/incapacitacions), que generen molts dubtes. Qui pot venir i quines preocupacions hi arriben? • Qualsevol persona que senti que “li passa alguna cosa” o que cregui que, si la situació continua, pot afectar la seva vida laboral, emocional o social. • Missatge clau: no cal comparar-se amb ningú; si per tu és important, és motiu suficient per consultar. • Preocupacions més habituals: - Famílies: dubtes sobre mesures de suport i drets. - Persones afectades: ansietat vinculada a la feina i impacte emocional de patologies físiques. Estigma i desitjos de futur • Encara hi ha por al què diran: hi ha qui prefereix anar a un espai situat d’una altra comarca per evitar que el poble ho sàpiga. • Malgrat això, es percep que cada vegada més gent s’anima a demanar ajuda, normalitzant la cura de la salut mental. • Desitjos per a Rubí: - Enfortir l’àmbit comunitari i associatiu (grups d’ajuda mútua i, idealment, una associació de salut mental). - Desenvolupar la taula de salut mental (que ja ha fet la primera plenària) i elaborar un mapa de recursos que inclogui factors socials com l’habitatge. - Que la ciutadania sàpiga clarament on adreçar-se quan tingui un dubte o malestar. Com contactar amb l’Espai Situat (Vallès Occidental – Rubí) • Telèfon / WhatsApp: 605 652 603 • Correu electrònic: [email protected] L’“Escàner setmanal”: cinc “senyals” de l’actualitat La secció d’Albert Soler gira entorn de la paraula “senyal”, que connecta cinc notícies de la setmana. 1. Senyals al bosc: pesta porcina africana (PPA) • Els entorns naturals de Rubí (Can Oriol, Can Tiraries, Torrent dels Alous…) s’han omplert de cintes i cartells prohibint el pas per frenar la pesta porcina africana (PPA) en senglars. • El Ministeri d’Agricultura ha confirmat 13 senglars morts positius de PPA. • El sector porcí reclama mesures contundents. El director de Mercolleida, Miquel Àngel Vergés, defensa: - Sacrificar els senglars en un radi de 20 km. - Buidar les granges d’engreix dins aquesta zona (unes 6.000 truges i 30.000 porcs d’engreix), trobant una sortida ràpida per al sacrifici. • Europa, segons avança La Vanguardia, aclareix que no cal permís de la Comissió Europea per eliminar senglars en un context d’emergència sanitària, obrint la porta a actuacions imminents. 2. Senyal als àrbitres: polèmica a la UE Rubí • L’entrenador de la UE Rubí, José Solivelles, denuncia l’actitud de l’equip arbitral al camp del Vilafranca. • Explica que van rebre comentaris menyspreadors i amenaces velades, a més d’un criteri discutible en faltes, targetes i expulsions. • En la roda de premsa (molt breu, 50 segons) es mossega la llengua per evitar una sanció, després d’haver-ne patit una per crítiques anteriors. • Es planteja el debat sobre el gran poder dels àrbitres (presumpció de veracitat) i la necessitat d’exercir-lo amb responsabilitat; si el que descriu Solivelles és cert, no seria acceptable. 3. Senyal de memòria a Ràdio Rubí: Lídia Juste i Ferrer Domingo • L’estudi 1 de RÀDIO RUBÍ rep el nom de Lídia Juste, figura molt estimada a l’emissora. • En l’acte d’homenatge, Juste explica com va entrar a la ràdio pensant ser professor d’història i s’hi va enamorar fins a fer-ne la seva vida, compartint anys de feina, moments bons i dolents i moltes rialles a la redacció. • L’altre estudi recupera la placa històrica que el bateja com a Estudi “Ferrer i Domingo”, en memòria del periodista Josep Ferrer Domingo, que ja des de 1982 dona nom a l’espai. • Curiosa connexió: cercant la data original de la placa de Ferrer Domingo, troben un retall de la revista Rubricata (gener de 1983) on s’explica la col·locació de la placa… signat per la mateixa Lídia Juste. Una “senyal” que tanca el cercle entre ambdós homenatjats. 4. Senyals d’incivisme a la plaça Manuel Miralles • Conflicte veïnal a la plaça Manuel Miralles, davant l’escola Pau Casals: - Alguns veïns denunciaven botellots, consum de drogues, baralles, amenaces i pràctiques sexuals a la zona dels bancs. - Expliquen haver trobat fins i tot preservatius usats davant de casa. • Un veí, l’Antonio, relata haver hagut d’intervenir en una agressió a una noia i critica que es digui que “només hi ha un veí que es queixa”. Segons ell, el problema era compartit per diversos residents i consten avisos als Mossos i serveis d’emergències. • L’Ajuntament ha retirat els bancs i, segons els veïns, les molèsties han desaparegut. • A l’altra banda, l’AFA del Pau Casals reclama que es tornin a instal·lar, perquè els bancs servien als avis i famílies que esperen a la sortida de l’escola. • La polèmica s’ha polititzat, amb partits posicionant-se sobre una qüestió aparentment tan simple com uns bancs. 5. Senyalització del refugi antiaeri de l’Escardívol • L’Ajuntament inaugura un tòtem informatiu que marca el lloc on hi ha el refugi antiaeri de la Guerra Civil sota l’Escardívol. • L’alcaldessa Ana María Martínez remarca la importància de la memòria històrica: "Rubí creiem fermament en la necessitat de no oblidar mai i d’educar les noves generacions en els principis de la cultura de la pau." • A terra s’han col·locat dues línies paral·leles que indiquen el recorregut del refugi sota el carrer. • Tot i l’expectativa creada, encara no es pot visitar: caldrà obrir-hi un accés i fer-hi obres; l’Ajuntament busca subvencions de la Generalitat. • El refugi es va localitzar fa tres anys durant unes obres de Sorea al carrer Cadmo i pertany a l’antiga fàbrica tèxtil de l’Escardívol, un espai clau de producció pel bàndol republicà. Bloc d’esports locals Agenda reduïda pel pont • Aquest cap de setmana només hi ha dos partits oficials d’equips rubinencs, però es presenta també un torneig solidari d’hoquei per a gener. Torneig benèfic d’hoquei • L’Okei Benèfic Cup es disputarà a la pista Francesc Calvo els dies 3 i 4 de gener. • Organitzen Els 100 Patins i l’entitat Camina, Corre, Balla. • Objectiu: recaptar fons per a la investigació del càncer infantil a l’Hospital Sant Joan de Déu. • Participació: - Dissabte: equips sub-14. - Diumenge: equips sub-12. • Tots els participants tindran reconeixement i els guanyadors jugaran un partit contra els àrbitres, en un ambient festiu i nadalenc. Futbol sala femení – duel clau • Futbol sala femení Rubí (2a divisió): - Diumenge, a prop del migdia, visita la pista del César Augusta. - Rubí és 3r a la classificació, César Augusta és 5è, duel directe per mantenir-se a la part alta. - Les rubinenques arriben amb tres victòries consecutives i necessiten no fallar perquè els rivals directes tenen, sobre el paper, partits més assequibles. Waterpolo masculí • Club Natació Rubí masculí: - DISSABTE, 13.30 h, a la piscina del Club Natació Barcelona. - El CN Barcelona està al top 3 de la Lliga, empatats amb primers i segons, i només ha perdut un partit. - El Rubí ve de perdre un duel directe amb el Ciutat de Cavalla (15-17) i buscarà millorar els desajustos defensius per competir al màxim. - El partit clau, però, serà la setmana següent contra l’Encinas de Boadilla, rival directe a qui “s’ha de guanyar”. Aniversaris i cultura pop Personatges que fan anys • Frankie Muniz (40 anys): actor nord-americà conegut per Malcolm in the Middle, convertit en icona televisiva d’una generació. • Nacho Guerreros (52 anys): l’actor que interpreta el Coque a La que se avecina; se’n destaca la seva versatilitat i el contrast entre el personatge i la seva manera de ser real. • Jesús Montoya (62 anys): exciclista espanyol, bon escalador, líder en etapes de la Volta a Espanya i campió estatal de ciclisme en ruta, molt reconegut a la seva regió natal. Recomanació musical: Bad Bunny • Es destaca que l’artista més escoltat a Spotify el 2025 és Benito Antonio Martínez Ocasio, conegut com Bad Bunny. • El seu àlbum “Nadie sabe lo que va a pasar mañana” (a l’episodi se cita “TV tirarme fotos” com a àlbum més escoltat) acumula milers de milions de reproduccions. • Es convida a redescobrir Bad Bunny, que s’ha consolidat com a figura global i fins i tot esdevé motiu de polèmica política als EUA en protagonitzar el halftime show de la Super Bowl sota la presidència de Trump. Publicitat i graella de Ràdio Rubí A la part final, entre blocs de contingut, s’escolten diverses falques que recorden la programació i serveis de Ràdio Rubí: • En Joc: espai d’actualitat esportiva, amb cobertura de més de 40 categories. • Rock and Classics: programa monogràfic sobre grans formacions del rock, dilluns a les 18 h. • Presència Cristiana: programa religiós dominical (9–10 h) fet conjuntament per Església Catòlica i Protestant. • Actualitat (música catalana): notícies, agenda i entrevistes sobre la música del país, divendres a les 18 h. • Long Play: espai musical nocturn amb selecció “gourmet”, dimarts de 22 a 23 h. • Inspira’t: magazín d’històries i projectes que volen inspirar l’audiència, dimarts de 18 a 19 h. • Falques institucionals: informatius de migdia i vespre, serveis d’informació local i publicitat per a comerç de proximitat. En conjunt, l’episodi combina serveis socials (salut mental), actualitat local i esportiva, memòria històrica i cultura popular, mostrant la varietat de continguts de Rubí al dia, de 9 a 10h a Ràdio Rubí.

  • Infopocast 5 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    3'

    Infopocast 5 desembre 2025

    Avui parlem d'un operatiu policial que ha acabat amb 7 detinguts per tràfic de drogues. A més, comença el trenet de Nadal dels comerciants i es presenta el llibre 'El salt a l'èxit".

  • De Sèrie del 4/12/2025 - episode art
    De Sèrie
    53'

    De Sèrie del 4/12/2025

    Et costa trobar una sèrie o documental entre totes les ofertes de les plataformes digitals? El Víctor Pérez i la Núria Molina busquen per tu i t'expliquen cada setmana quines són les millors sèries de Netflix, Prime Video, Disney+, HBO etc. Tots els gèneres i tots els detalls cada dijous de 18 a 19 h.

  • #278 - Actualitat local, política i agenda cultural de Rubí - episode art
    Notícies Migdia
    30'

    #278 - Actualitat local, política i agenda cultural de Rubí

    Visió general de l’episodi Butlletí informatiu de RÀDIO RUBÍ – Notícies Migdia del 4 de desembre, centrat en novetats municipals en discapacitat i inclusió, l’activitat política local, la programació cultural i de Nadal a Rubí i comarca, així com el temps i la situació sanitària a l’entorn. Aplicació municipal “Al teu costat” per a discapacitat • Presentació de l’app 'Al teu costat', adreçada a persones amb discapacitat i els seus entorns, per consultar informació, recursos i activitats relacionats amb la diversitat funcional i crear una comunitat virtual. • L’aplicació és fruit d’una proposta guanyadora dels Pressupostos Participatius 2020 i s’ha dissenyat amb entitats i serveis especialitzats. • Disposa de dos nivells d’ús: - Accés obert a notícies, activitats i directori d’entitats i serveis. - Registre opcional per fer-la servir com una xarxa social: formular dubtes, oferir ajuda, rebre avisos i informació rellevant. • Llançament en versió beta (3 mesos de proves), ja disponible a Google Play i aviat a l’App Store. L’Ajuntament demana propostes de millora a les persones usuàries. • Presentació a la biblioteca Mestre Martí Tauler, amb l’Ana María Martínez i la directora d’innovació Mercedes Aguilar, que subratllen que l’app vol “ser al costat” de les persones amb discapacitat i canviar la manera de fer de l’administració, més connectada i escoltant. Política local: Partit Popular, Veïns per Rubí i en Comú Podem Activitat del Partit Popular de Rubí • El PP de Rubí tanca l’any polític amb un acte a la seva seu del carrer Llobateres: - Repàs de l’activitat al ple durant el 2025. - Presentació de les noves incorporacions a la junta local. - Visita d’Alejandro Fernández, president del PP català. • Fernández destaca que el PP rubinenc, liderat por Juan José Giner, “lidera l’oposició” centrant-se en: - Habitatge - Seguretat ciutadana - Ordenació del trànsit • Es posen en valor mocions municipals aprovades, com: - Cursos per utilitzar la xarxa municipal de desfibril·ladors. - Mesures per a la convivència amb els patinets. • Juan José Giner denuncia el que qualifica de “cinturó sanitari” contra les polítiques del PP i defensa que són un partit municipalista que “continuarà trepitjant carrer” amb vista a les properes municipals. • Es detalla l’organigrama de la junta local (secretaries de Comerç, Empresa, Seguretat, Cultura, Esport, Energia, etc.) i la presència a l’acte de diversos dirigents del partit i de Maria Cano, vídua de Francisco Cano, amb anunci d’assistència a l’homenatge pels 25 anys del seu assassinat. Crítiques de Veïns per Rubí • El portaveu de Veïns per Rubí, Toni García, fa una crítica contundent de la política de verd urbà del govern municipal: - Qualifica el nucli urbà com a “massa gris”. - Denuncia el manteniment insuficient de l’arbrat, que fa que molts arbres morin. • Considera que els tendals d’ombra instal·lats són una mesura parcial i insuficient i reclama: - Més arbrat i una planificació adequada de plantació i manteniment. - Una aposta per una “ciutat verda” en un context de canvi climàtic i estius cada cop més calorosos. • També assenyala: - Sorpresa per la congelació d’ordenances fiscals, fet inèdit en la seva dècada com a regidor. - Manca d’informació sobre el pressupost 2026 (sense esborranys ni dades d’ingressos/despeses a inicis de desembre). - Crítica a la planificació dels equipaments municipals, que qualifica de caòtica i improvisada. • Exemples: - Canvi d’ús de l’antiga oficina de la Caixa (prevista com a Fab Lab i ara Oficina d’Afers Socials i Famílies). - Compra de la nau Superson per més d’1 milió d’euros, que requeriria una rehabilitació de 5-6 milions sense projecte clar. “Manca planificació, es van comprant noves propietats, però no hi ha un projecte planificat pel futur de la ciutat”. en Comú Podem Rubí i suport a projectes educatius • En Comú Podem Rubí reparteix els excedents de sou dels seus dos regidors mitjançant un concurs adreçat a AFES de centres educatius públics: Projectes guanyadors (1.000 € cadascun): • Escola Montessori: “El nostre hortet, fem créixer els vincles i la natura”. • Escola Ramon Llull: projecte sobre cultura, memòria i interculturalitat del barri. • Escola Canals Amora: “El germà Gegantó”. Menció especial (500 €): • Escola del Bosc: “La biblioteca oberta al pati”. • 14 projectes presentats; la coalició destaca l’esforç i la qualitat de les iniciatives. • Acte de lliurament: 18 de desembre a la Sala Neus Català, amb brindis de cap d’any i invitació oberta a totes les AFES, entitats col·laboradores i ciutadania per reflexionar sobre l’educació pública i fixar línies de treball per a l’any vinent. • Els regidors Andrés Medrano, Daniel García i Jordi Arnaiz remarquen: - El valor del treball voluntari de les famílies. - Que són projectes ja arrelats i en marxa, amb implicació de famílies i barri. - Que el concurs és una forma de retorn a la ciutadania dels excedents de sou. - La importància de l’educació pública com a pilar fonamental i la referència a la municipalització de les escoles bressol Sol Solet i La Lluna, per equiparar condicions amb La Bruna. Agenda de drets humans, migrants i inclusió • L’Ajuntament organitza una dotzena d’activitats entre el 9 i el 24 de desembre amb motiu del Dia dels Drets Humans i el Dia de les Persones Migrants. Exposicions i activitats inicials • 9–19 de desembre: - A la biblioteca Mestre Martí Tauler: mostra pictòrica de l’artista iranià Niloufar Mirhadi (a través de la Sala Neus Català). - A l’Ateneu: exposició “Aigües Vida, tinc un hort a l’Àfrica” de l’associació senegalesa Bulukunda (ASB), sobre un projecte d’ocupació en un poble africà. • 9 de desembre (18.00 h): sessió de l’Hora del Conte a la biblioteca amb la Pallassa Lola, basada en una obra de Maya Brami, per parlar de diversitat de formes de viure i pensar. Actes a l’espai públic i espectacles • 11 de desembre a la plaça de l’Ajuntament: - Espectacle nadalenc vinculat a “La casa dels Melquíades”. - Acció artística amb Can Coral, lectura d’una poesia per Palestina i exposició d’il·lustracions sobre drets humans i pau. • 17 de desembre (17.00–19.00 h), plaça 11 de setembre: - Activitat “Els jocs drets a la plaça”, que apropa a la infància la realitat de migrants i refugiats, amb Fronteres Invisibles, Refugees Welcome i la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. • 20 de desembre (18.30 h), Teatre Municipal La Sala: - Espectacle de dansa del ballarí i coreògraf Fadi Waqet (palestino-sirià), amb entrada lliure i aportacions voluntàries a través de Rubí Solidari. • 24 de desembre (10.30 h), sala annexa del Celler: - Obra de teatre “Sopa de pedres” (companyia Grunateatre), que explica la realitat de les persones que fugen de conflictes armats vista pels infants. Cultura i Nadal a Rubí: Casino i Mercart Reobertura del Casino: espectacles, balls i visites dramatitzades • Es recorden els sistemes de reserva d’entrades gratuïtes per a la programació nadalenca al Casino: A partir d’avui (17.00 h) es poden reservar entrades per als espectacles de Nadal: • Exemples: “Poemes visuals”, “Laica”, “Una poma, un pume”. Entrades per als dos balls del 2 i 3 de gener (18.30 h) també des d’avui. • Sistema mixt de reserva: - 50% de localitats per internet (plataforma teatrealcasinorubi.covin.cat). - 50% a la taquilla del Teatre Municipal La Sala (carrer Cervantes 126). • Visites dramatitzades al Casino: - Reserves a partir del dimecres 10 de desembre. - 18 passis entre el 18 i el 23 de desembre. - Gratuïtes, amb reserva en línia o presencial. - Dies i franges: • 18 i 19 de desembre: de 18.00 a 21.00 h. • 20 i 21 de desembre: torn matí (12.00–13.00 h) i tarda (18.00–21.00 h). - Tres passis per hora. Mercart a la Claraboia • 12a edició del Mercart a La Claraboia a partir del 19 de desembre: - Una dotzena d’artistes rubinencs exposen obres de petit format a preus assequibles, pensades com a regal de Nadal. • Artistes participants: Sandra Bea, Pep Borràs, Pepe Ferrés, Ruth Hernández, Sergi Marcos, Joan Mas, entre d’altres. • Disciplines: dibuix, il·lustració, pintura, fotografia, escultura, i com a novetat, les màscares amb volum de Joan Mas. • La il·lustradora Núria Lacabana descriu el Mercart com una manera de tenir “l’essència d’un artista local a casa teva”, subratllant: - Format petit que facilita trobar lloc a casa. - Preus molt assequibles. - Compra d’una obra carregada d’anys de treball, emoció i ofici. • Funcionament de la Llumaneta (sorteig): - Cada número costa 2,5 € i es vincula als dos darrers dígits de la Loteria del Nen (5 de gener). - El premi permet triar obres d’art per valor de 250 €. • Calendari i horaris: - Inauguració: 19 de desembre, 19.30 h, amb actuació musical i pica-pica. - Tancament: 6 de gener, amb lliurament del Premi de la Llumaneta. - Obertura matins: 21, 25, 26, 28 i 31 de desembre, i 4–5 de gener (12.00–14.00 h). - Obertura tardes: del 20 al 30 de desembre i de l’1 al 5 de gener, de 19.00 a 21.00 h. Habitatge: mirada social de l’arquitectura • L’arquitecte rubinenc Josep Milà ofereix la xerrada “La mirada social al llarg del temps. La mirada de l’arquitectura al servei de la societat” a l’auditori del Museu Etnogràfic Vallhonrat (plaça Montserrat Roig), a les 18.00 h. • El programa subratlla que l’habitatge és un dels grans problemes socials actuals a Rubí i al país, especialment per als col·lectius amb menys recursos. • Milà defensa la importància de l’habitatge protegit i assequible, matisant: - L’habitatge protegit no ha de ser necessàriament de propietat pública, també pot ser privat. - Històricament n’hi ha hagut de privat, però molts promotors ho han abandonat perquè no els sortien els números. - L’objectiu és un habitatge assequible per a tothom, no només fons socials. “Ha de ser per tothom. Ha de ser un dret universal.” • Es recorda que Milà és arquitecte per la UPC i va ser director de serveis territorials de l’Ajuntament de Rubí (2011–2020). Informació meteorològica • El meteoròleg Lluismi Pérez, des de La Xarxa, informa de: Cel molt ennuvolat i pluges febles sobretot a Ponent, Camp de Tarragona i Barcelona, amb molt poca aigua. Possibles flocs de neu per sobre dels 1.400 m. A Tarragona i Lleida s’aniran obrint clarianes, tot i que sense cel completament serè. Temperatures a la baixa, ambient fred i vent intens especialment a Tarragona. La nit i matinada vinent el vent serà fort entre el Camp de Tarragona i el sud de Barcelona, amb una nevada que baixarà de cota però s’aturarà demà. L’endemà el temps serà una mica més suau però el vent encara bufarà a moltes comarques. Crònica comarcal: Sabadell, Terrassa i Sant Cugat Sabadell: operació Grèvol i caserna de la Guàrdia Civil • Operació Grèvol: - Mossos d’Esquadra i Policia Municipal reforcen la presència policial als eixos comercials per la campanya de Nadal. - Objectius: prevenir furs, robatoris i estafes, especialment ciberestafes. - També s’incrementen controls d’alcoholèmia i vigilància a les zones d’oci nocturn. - Dispositiu actiu del 5 de desembre a l’11 de gener. • Caserna de la Guàrdia Civil: - El president de la Generalitat, Salvador Illa, portarà la qüestió de la titularitat de la caserna a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. - L’objectiu és aconseguir la cessió de l’equipament per poder-hi construir les consultes externes de l’Hospital de Sabadell (Taulí). - El portaveu del Govern, Eloi Cortés, subratlla la doble dimensió jurídica i política del tema i celebra el compromís del president en la negociació amb l’Estat. Terrassa: punt de vacunació grip i Covid-19 • A Terrassa s’obre un punt de vacunació ràpid i gratuït de grip i Covid-19 al mercadal de Martí l’Humà. • Motiu: previsió d’un pic avançat d’infeccions de grip i necessitat d’augmentar la cobertura vacunal. • La referent en vacunació del Consorci, Anna Vilalta, remarca la importància de vacunar el màxim de persones abans del brot fort per garantir una bona immunització. • Un ciutadà, Xavier Solà, posa l’accent en evitar passar un mal Nadal amb la família gràcies a la vacuna. • Dades recents a Catalunya: - Augment de casos de grip del 85% en una setmana (164 casos per 100.000 habitants). - La incidència passa de nivell baix a moderat. Sant Cugat: Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat • Sant Cugat tanca els actes del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb un manifest de la taula ciutadana del col·lectiu. • El manifest reclama: - Igualtat sense límits. - Dignitat viva per a les persones amb discapacitat. • La regidora de Drets Socials, Gemma Aristoy, valora: - Una setmana plena de moments de reflexió i sensibilització. - La necessitat de sensibilitzar tant la ciutadania com l’administració. - Que, tot i els anys de projectes inclusius, cal “continuar remant” per trencar totes les barreres i donar oportunitats a tothom. Tancament • El butlletí acaba recordant que totes les informacions es poden ampliar a radiorubi.cat i que es pot seguir l’actualitat a la 99.7 FM de Ràdio Rubí i a les xarxes socials de l’emissora. • Es dona pas a les notícies de La Xarxa i es recorda la continuïtat dels butlletins locals amb David García Entrena durant la tarda.

  • Els esports al dia del 4/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    29'

    Els esports al dia del 4/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • #2074 - Núria Lacambra explica els detalls del Merc'Art 2025 - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    17'

    #2074 - Núria Lacambra explica els detalls del Merc'Art 2025

    L'artista local Núria Lacambra explica que entre el 19 de desembre i el 6 de gener es podrà visitar la dotzena edició del Merc'Art a La Claraboia. Es poden comprar obres de Sandra Bea, Pep Borràs, Pepe Farrés, César Font, Sònia González (Cuchu), Ruth Hernández, Sergi Marcos, Joan Mas, Miquel Mas, Montsino, Núria Lacambra i Anna Tamayo.

  • #758 - Mercat d’art de Nadal i racó literari - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    54'

    #758 - Mercat d’art de Nadal i racó literari

    Context general de l’episodi Espai de Rubí al dia, d'11 a 12h conduït per Belén Tierno Nebot, centrat en cultura local: arts visuals, llibres i activitats nadalenques. L’episodi combina una entrevista sobre el mercat d’art Mercart 2025 al Claraboia i un racó literari amb recomanacions de llibres i activitats lectores, especialment pensades com a regals de Nadal i com a impuls de la vida cultural rubinenca. 1. Mercart 2025: el mercat d’art al Claraboia Funcionament i filosofia del Mercart • Mercart és un mercat d’art organitzat en un espai-taller del Pep Borràs al Claraboia, que fa uns 16 anys que existeix (amb aturada a la pandèmia) i que arriba a la 12a edició en el format actual. • Reuneix un grup d’artistes de Rubí amb ganes de mostrar i vendre la seva obra en formats petits i a preus assequibles, per acostar l’art a persones que no acostumen a anar a galeries. • Es poden trobar disciplines diverses: dibuix, il·lustració, fotografia, pintura, escultura, ceràmica, i aquest any també màscares amb una tècnica especial. • Objectiu clau: democratitzar l’art. S’insisteix que, per un preu similar a un perfum de gamma alta, es pot adquirir una peça original que dura tota la vida i que es converteix en part íntima de la llar. "L’art no es ven, hi ha un client que el vol comprar perquè s'ha enamorat d’aquella obra." Calendari, horaris i experiència de visita • Inauguració: 19 de desembre a les 19.30 h. • Durada: del 19 de desembre al 6 de gener (amb obertura pràcticament cada dia de festes: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, etc.). Els horaris són variats i es penjaran al web per evitar confusions. • Es proposa tant comprar com simplement “anar a remenar” i gaudir mirant art. Molta gent ho ha incorporat a la seva rutina de Nadal com una visita imprescindible. • Cada artista presenta habitualment entre 10 i 15 obres. Mirar totes aquestes produccions es descriu com un passeig paisatgístic per la creativitat: observar evolucions, estils i canvis d’any en any. Artistes participants i relleu generacional • Llista destacada d’artistes: Sandra Bea, Pep Borràs, Pepe Ferrés, César Font, Sònia González (Cuchu), Ruth Hernández, Sergi Marcos, Joan Mas, Miquel Mas, Monsino, Núria Lacambra, Anna Tamayo. • Hi ha una combinació de generacions veteranes i noves fornades, fomentant el relleu. Alguns artistes donen pas a joves creadors en determinades edicions. • Pep Borràs, com a amfitrió, posa a disposició el seu espai per promocionar l’art local, no només el propi. Hi ha una actitud col·lectiva de cessió de lloc si calgués incorporar nous artistes. L’obra de Núria Lacambra • Núria Lacambra, artista local de formació en Belles Arts, explica l’evolució del seu treball: - De la figuració acadèmica i el realisme a la abstracció intuïtiva. - Actualment centrada en ambients marins: primer mars horitzontals i ara una mirada de “busseig” dins l’aigua. • El seu vincle vital amb el mar (Cap de Creus, Llançà, tramuntana, banys i immersions) alimenta la seva obra, que expressa força, moviment i intensitat natural. • Defensa que l’artista ha de ser veritable amb si mateix, fins i tot si això el fa menys “vendible” dins la indústria artística convencional. Altres propostes artístiques del grup • Joan Mas presenta enguany màscares amb una tècnica sorprenent, ja aplaudida a la Fira de Sant Galderic. • Pep Borràs treballa amb: - Figures de dones africanes amb farcells al cap. - Ocells i composicions fetes amb objectes trobats: ferros, fustes, fragments d’armaris… - Núria ho relaciona amb el corrent de l’objet trouvé del segle XX. • Miquel Mas combina: - Una base d’hiperrealisme i virtuosisme tècnic. - Amb collage i taques que mantenen, al darrere, un gran domini del dibuix. Preus i economia de l’art • Es recalca que els preus són assequibles: - En el cas de Núria Lacambra: formats 40×40 sobre fusta al voltant dels 100 €, obres sobre cartró entre 70–75 €, i formats més petits sobre 60 €. - Altres artistes poden tenir peces fins als 150 €, però majoritàriament per sota dels 100 €. • Es destaca que així es pot regalar art sense fer una gran despesa, però adquirint anys de feina, ànima i ofici concentrats en una peça. • Entre els propis artistes també hi ha intercanvi i compra mútua d’obres, com a mostra d’estima professional i personal. La “llumineta” del Mercart • Es manté la tradicional “llumineta”: - Cada número costa 2,50 €. - Es juguen les dues terminacions de la loteria del Niño. - Si el número coincideix, la persona guanyadora pot escollir obres del Mercart per un valor d’uns 250 €. • Aquesta fórmula combina joc, il·lusió i accés ampliat a l’art. Reflexions sobre el món de l’art • Núria Lacambra comenta la distinció entre: - El “món de base” d’artistes que viuen l’art amb molta potència però amb difícil accés al mercat elitista. - I la indústria de l’art, condicionada per marxants, col·leccionistes i estratègies de revalorització. • Es reivindica el valor de l’art al marge de la gran indústria, posant en relleu la importància de la connexió emotiva entre obra i comprador. 2. Racó literari: llibres i maratons de contes La segona part del programa és el Racó literari amb Enric Pallarés i Carme Pomereda, centrat en: • Activitats especials per Nadal: maratons, lectures, vermut literari i accions solidàries. • Recomanacions de llibres per a nens, joves i adults, idònies com a regals de Nadal. 2.1. Marató del Racó i activitats solidàries Marató del Racó (13 de desembre) • Es recupera l’esperit de la gran festa dels 50 anys de la llibreria, celebrats l’any anterior, amb tot un dia d’activitats. • Dia: dissabte 13 de desembre. • Programa del matí: - Taller de Nadal per a infants. - Contacontes a càrrec de Carme Pomereda i Lídia Juste (presentades com a “fitxatges de luxe”). • De 12 a 13 h: lectura col·lectiva de poemes de Pere Quart (després de l’haver dedicat l’any anterior a Salvat-Papasseit), amb: - Amics i clients llegint poemes. - Acompanyament musical del mestre Jordi Voltes. • A partir de la 1 del migdia: vermut i concert de jazz amb un grup amic. • Es convida tothom a participar-hi a la porta de la llibreria, al carrer, amb carpes i ambient de festa. Marató de contes al Casino i La Marató de TV3 • L’endemà, diumenge 14, hi haurà la Marató de contes organitzada per La Xarxa i entitats locals, enguany al Casino recentment reobert com a equipament cultural. • Aquesta marató és una gran festa d’entitats i ciutadania: hi participen narradors, músics, dansaires (s’esmenten balls, gaites, etc.), i també la Lídia explicant contes. • Tant la Marató del Racó com la Marató de contes se sumen a La Marató de TV3 dedicada al càncer. Col·laboració amb Oncolliga Rubí • Durant el dia 13, la llibreria destinarà un percentatge de les vendes a una donació solidària a Oncolliga Rubí, l’entitat local de suport a persones amb càncer. • Es posa en valor la dimensió comunitària i solidària de la cultura: llibres, contes i poesia com a instruments per teixir vincles socials i suport mutu. 2.2. Llibres infantils i juvenils recomanats a) “13 fòbies i un misteri” • Llibre per nens i nenes a partir de 6è de primària i sobretot 3r–4t d’ESO. • Protagonista: un noi petit i vulnerable, anomenat “la rateta”, que pateix assetjament escolar per part d’un company alt, fort (el “matón” de l’escola, ara anomenat bully). • El protagonista té 13 fòbies (por a la foscor, a les aranyes, etc.). • Un altre noi, d’altes capacitats i obsessionat pels misteris i el true crime, l’arrossega a aventures que, sense voler, l’ajuden a afrontar i superar les seves pors: - El tanca en una cova (foscor i aranyes). - El porta a situacions que el confronten amb cada fòbia. • A mesura que viu aquestes situacions, el protagonista guanya autoestima i arriba a enfrontar-se al bully, malgrat ser físicament més petit. • El llibre combina humor, intriga i crítica social, amb una moraleja clara: la importància de no perdre l’autoestima i de trencar la dinàmica de l’abús. b) “En Pere dels set secrets” • Llibre il·lustrat per a lectors de cicle inicial/mitjà i per llegir en família. • Protagonista: Pere, un nen de sis anys, murri i observador, que té set secrets que no explica als seus pares. • Context: els pares sempre estan ocupats (casaments, bateigs, feina…) i el deixen amb diferents persones de confiança: la Lola de la fruiteria, avis, padrí, oncle, etc. • Cada cura li fa fer coses que els pares no li permetrien: - A la fruiteria, la Lola el posa darrere el taulell a atendre clients i fins i tot rep propina. - Amb el padrí, se’n va a les muntanyes russes i menja de tot, acabant marejat i vomitant. • Els set secrets són totes aquestes experiències, plenes de llibertat i aventura. • Missatge de fons: malgrat les prohibicions i normes, el Pere estima profundament els seus pares, i el llibre mostra com les xarxes d’adults del voltant (amics, avis, padrins) aporten riquesa vital als infants. • Es destaca especialment la qualitat de les il·lustracions (de Cristina Los Santos) i el to tendre i humorístic. c) “O pastanagues” • Àlbum il·lustrat per a primeres lectures o per ser explicat en veu alta. • Protagonista: un conill que viu sol i repeteix cada dia la mateixa rutina (te, tranquil·litat…). La seva expressió preferida quan s’enfada és “O pastanagues!”. • Un dia planta pastanagues i li queda una llavor a la bossa. La planta, la rega, l’estima i li parla. D’aquesta llavor neix una pastanaga especial que parla i li fa companyia. • A partir d’aquí: - El conill porta la pastanaga arreu (en cotxe, a la botiga, a les muntanyes…). - Junts decideixen plantar i cuidar més llavors fins a tenir moltes altres hortalisses “amigues”. • Missatge central: amb afecte, cura i temps es poden fer créixer amistats i vincles; el conill descobreix que viure acompanyat és molt millor que viure sol. • El llibre juga amb el gir humorístic: els conills solen menjar pastanagues, però aquesta no se la menja, perquè és la seva amiga. 2.3. Llibres per a adults a) “Els miserables” de Víctor Hugo (nova edició en català) • Edició especial de Nadal del clàssic “Els miserables” de Víctor Hugo, pensada com a gran regal: - Més de mil pàgines. - Edició cuidada i molt atractiva com a objecte (no només com a lectura). • Particularitat clau: nova edició en català basada en la traducció de Maria Bohigas (Club Editor), aquí revisada i actualitzada. • Història de la traducció: - Bohigas va traduir el llibre fa molts anys, en una feina de gairebé 10 anys combinada amb altres tasques. - La traducció anterior estava gairebé exhaurida i en format molt modest de butxaca. - En revisar-la per reeditar-la, l’autora s’ha adonat que havia de reescriure i adaptar força fragments al català actual i a la sensibilitat dels lectors d’avui. • Es remarca la importància de la traducció literària: - Llegint en traducció, llegim la veu del traductor tant com la de l’autor. - La professió de traductor està guanyant visibilitat i reconeixement, amb iniciatives com un futur simposi de traductors europeus a Barcelona. • Es cita la frase de Rimbaud sobre l’obra: “Els miserables són un poema, un poema de debò.” • El llibre es presenta com una obra fundacional de la literatura europea contemporània i ara, amb aquesta edició, més accessible i atractiva per al lector catalanoparlant. b) “Guia de les criatures fantàstiques catalanes” • Llibre de Joan de Déu Prats amb il·lustracions de Maria Padilla, centrat en la mitologia i les criatures fantàstiques catalanes. • Estructura en forma de guia: - A cada pàgina hi ha una il·lustració d’una criatura (fumeres, gambutzins, dones d’aigua, etc.). - I una fitxa amb informació: orígens, lloc on se la situa, aspecte, poders, parentius amb altres éssers llegendaris. • Exemples: - Gambutzins: petits éssers associats a dies de molt vent; al Baix Ebre s’explica als infants que “xiulen” amb el vent, i molts esplais organitzen “caça de gambutzins” de nit. - Fumeres i altres criatures menys conegudes, vinculades a zones concretes del territori. • El llibre és alhora: - Regal bonic (edició molt cuidada i il·lustracions potents). - Recurs pedagògic ideal per a escoles i instituts, per treballar llengua, literatura, història, socials i imaginari col·lectiu. • Es critica que, en alguns centres, per la voluntat de ser “massa multiculturals”, s’han deixat de banda les llegendes locals, tot i que es coneixen molt bé universos com el de Harry Potter o El senyor dels anells. • Es reivindica la necessitat de recuperar i explicar aquestes històries pròpies (dracs, boscos de Sant Llorenç, Montserrat, etc.) i de fer-ne fins i tot novel·les negres o fantàstiques a l’estil de Dolores Redondo, però ambientades al Pirineu, Montseny o Collserola. • La llibreria presentarà el llibre amb la presència de Joan de Déu Prats el 17 de desembre. 3. Tancament, falques i autopromoció de Ràdio Rubí Entre els segments principals s’escolten diverses falques promocionals i corts informatius que recorden la programació i el paper de Ràdio Rubí com a emissora de proximitat: • Recordatoris que Ràdio Rubí és “la primera en informació local” i que tot el que passa a la ciutat es pot seguir al 99.7 FM i a radiorubi.cat. • Falques de programes com: - “Sonido vinilo” (programa musical de clàssics 70–90). - “Inspira’t” (magazín d’històries inspiradores amb Cuca Fernández i Carme Moreno). - “En Joc” (espai esportiu de La Xarxa). - “Experimenta” (programa per descobrir nous gèneres musicals). - “Les Gildes” (tertúlia jove quinzenal els dilluns al migdia). • Breus butlletins informatius amb notícies de la ciutat (assentaments a la plaça Pompeu Fabra, incendi al carrer Lope de Vega, premis a empreses locals, tancament d’aparcaments, etc.). • Anunci del cicle Gaudí al Teatre Municipal La Sala i d’estrenes de cinema català, així com sortejos d’entrades per “El trencanous”, concerts i obres com “Les Bàrbares”. 4. Idees clau de l’episodi Cultura com a regal de Nadal • L’episodi defensa explícitament que, davant el “no sé què regalar”, una bona opció és: - Regalar art local (Mercart al Claraboia). - Regalar llibres per a totes les edats. • S’hi associa el regal cultural amb valors duradors, identitat i suport al teixit creatiu local. Cultura, comunitat i solidaritat • Les activitats culturals de Nadal (Mercart, maratons de contes, lectures de poesia) es presenten com a espais de trobada ciutadana. • Hi ha una dimensió solidària clara: col·laboració amb Oncolliga Rubí i alineació amb La Marató de TV3 dedicada al càncer. Reivindicació de la creació i la traducció • Es posa en valor: - La creació artística local com a expressió d’ànima i trajectòria vital. - La traducció literària com a ofici complex i central per a la circulació dels grans clàssics. • Es defensa recuperar i donar protagonisme a les mitologies i criatures fantàstiques catalanes com a part de la nostra cultura.

  • #1115 - Bancs, pesta porcina, grip i música a Rubí - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    59'

    #1115 - Bancs, pesta porcina, grip i música a Rubí

    Introducció En aquesta tertúlia de “Rubí al dia”, Albert Soler conversa amb Pepa Adelantado, Maria Àngels Ruiz, Conxita Jiménez i Víctor Ramos sobre tres grans blocs: • Polèmica pels bancs a la plaça Manuel Miralles (Pau Casals) i l’incivisme nocturn • Pesta porcina africana al voltant de Collserola i l’impacte dels porcs senglars • Grip i salut pública, vacunes, mascaretes i memòria del Covid • Traca final més lleugera: hàbits musicals, Spotify Wrapped, Bad Bunny, Rosalía i música infantil 1. Els bancs del Pau Casals i el xoc d’interessos 1.1. Antecedents i context • L’Ajuntament va retirar uns bancs davant l’escola Pau Casals (plaça Manuel Miralles) arran de queixes veïnals per sorolls, baralles, brutícia i consum de drogues. • El 2018 s’havien posat bancs per dignificar l’espai quan es van retirar contenidors. • Durant la pandèmia es van tornar a treure per evitar aglomeracions i incompliments de restriccions. • L’AFA de l’escola i les famílies van impulsar una forta campanya per recuperar els bancs. • Esquerra Republicana va incloure la reposició d’aquest mobiliari com a condició en el pacte de pressupostos 2024 amb el govern local. • Es van reinstal·lar (aquesta vegada com a cadires individuals) però, davant la reaparició d’incivisme, el govern els ha tornat a retirar. Veí entrevistat: “Els bancs són un problema… per les nits, tard de nits… són realment un problema pel veïnatge”. 1.2. Bancs sí o bancs no? Els tertulians coincideixen en una idea de fons: • Els bancs són necessaris, sobretot per a gent gran i familiars que esperen els infants a la sortida de l’escola. • Però la ubicació és “arraconada” i “desangelada”, cosa que afavoreix el botellón i altres conductes incíviques. Punts clau del debat: • Si s’aplica el criteri de “treure bancs on hi ha incivisme”, caldria retirar molts bancs a la ciutat, no només aquests. • Sensació que “els incívics guanyen la partida” i acaben condicionant l’espai públic. • Es recorden altres casos, com la plaça Ramon Rossinyol, que va millorar quan es va omplir de bars i terrasses que aporten activitat i control informal. 1.3. Possibles solucions que es plantegen Els tertulians no volen renunciar als bancs i exploren alternatives: • Vigilància policial a les hores crítiques (patrulles, presència dissuasiva). • Multes i sancions com a eina per castigar l’incivisme: - Alguns admeten que no els agrada governar “a base de multes”, però veuen que tocar la butxaca pot ser l’únic que funcioni. • Idees imaginatives: bancs “de pujada i baixada” que desapareguin a la nit, similars als pivots retràctils. “No pot ser que la solució sigui treure els bancs; el problema és l’incivisme, no els bancs”. També s’apunta que el problema es relaciona amb la manca d’oci juvenil a Rubí: • Els joves busquen espais com Can Oriol, l’Arboretum o places amagades. • Experiències personals: abans hi havia convivència respectuosa entre grups diversos (rapers, heavies, quinquis, pijos) i ara el clima s’ha tornat més tens i agressiu. 1.4. Politització del conflicte • Una part de les famílies acusa un veí proper al govern d’haver estat escoltat per sobre de la comunitat educativa. • Aquest veí ho nega i acusa Esquerra de “manipular” el cas. • Els tertulians critiquen que “ho polititzem tot”: - El que és un conflicte veïnal i de convivència es converteix en una batalla de partits. 2. Pesta porcina africana i explosió de senglars 2.1. Situació sanitària i operatiu • A l’entorn de Collserola s’han trobat uns 50 porcs senglars morts per pesta porcina africana. • El perímetre d’afectació es manté de moment acotat. • Hi treballen uns 250 professionals: Agents Rurals, ADF, Guàrdia Civil, UME i, des d’ahir, també Bombers (desinfecció de camins rurals). • L’objectiu principal és evitar l’expansió del virus cap al Parc de Sant Llorenç del Munt, que facilitaria el salt cap al centre de Catalunya. 2.2. Debat sobre capturar i sacrificar senglars • Els Agents Rurals tenen preparats recorreguts i paranys de captura massiva, però esperen autorització de la Comissió Europea i del Ministeri d’Agricultura per sacrificar animals. Inspector dels Agents Rurals: “Tenim sistemes de parany preparats, però necessitem que ens diguin on i amb quins mètodes podem utilitzar-los per al sacrifici”. • Entitats ecologistes ja s’han posicionat en contra de l’eliminació massiva. • Hi ha consciència que la pesta porcina pot convertir-se en una “excusa perfecta” per reduir una sobrepoblació de senglars que fa anys que preocupa: - Perill d’accidents de trànsit (relaten un atropellament múltiple a l’autopista). - Danys als contenidors i brutícia als barris (especialment a les “urbis”). 2.3. Consum de carn de porc i percepció de risc • Tot i la cobertura mediàtica intensa, a les carnisseries de Rubí: - La gent pregunta molt, però continua comprant carn de porc amb normalitat. • Els tertulians confessen que no han canviat hàbits de consum: - Confien que, en un cas tan controlat, els serveis de sanitat alimentària estan especialment vigilants. - Comparen amb altres escàndols alimentaris més “silenciosos” i difícils de detectar. 2.4. Origen del brot i teories • Es parla de la teoria més acceptada: un entrepà amb embotit contaminat que un senglar hauria menjat. • Esmenten el centre IRTA-CReSA de l’Autònoma, molt a prop del focus, on s’estudien precisament aquests virus: - Això alimenta sospites populars de fuita de laboratori. - El director defensa a RAC1 que les mesures de bioseguretat són extremes (canvis de roba, doble dutxa, etc.). • Reflexió general: quan no hi ha una explicació clara, “la gent creu el que vol”, igual que va passar amb el pacient zero de la Covid. 2.5. Sobrepoblació, ecosistemes i responsabilitats Hi ha un debat més ampli sobre: • La sobrepoblació de senglars i l’absència de depredadors naturals. • L’ús intensiu de l’espai públic pels humans, que desplaça la fauna: - Exemple de tigres a l’Índia que, en perdre la selva, acaben acostant-se als pobles. • A Rubí i rodalia: - S’han posat contenidors “anti-senglars”, però sovint és el comportament incívic (brossa deixada fora) el que alimenta els animals. - Veure famílies de senglars per carrers, rieres i avingudes és ja quotidià. “És estrany el dia que surts al carrer de nit i no et trobes amb una família de senglars”. 3. Grip, vacunes i mascaretes després del Covid 3.1. Situació de la grip • El Departament de Salut preveu que el pic de la grip arribi d’aquí a tres setmanes, és a dir, per Nadal. • Es parla de 218 casos per cada 100.000 habitants i d’un sistema sanitari ja molt ocupat. • La Generalitat és partidària de recomanar (o fins i tot obligar) la mascareta en alguns entorns, proposta que ha portat al Consell Interterritorial amb el Ministeri de Sanitat. 3.2. Vacunació: experiències personals Ronda ràpida entre els tertulians: • La majoria s’han vacunat de la grip (alguns també de Covid alhora, un a cada braç). • Casos personals: - Algú explica que cada any que es vacunava agafava una grip forta als pocs dies, i aquest any ha decidit no vacunar-se per provar. - Un altre relata que sovint l’avisaven per vacunar-se just quan estava constipat, li deien que no podia, i quan es curava ja havia passat l’hivern. Enguany finalment s’ha vacunat i no ha tingut grans efectes. Es recorda que: • La vacuna de la grip no evita al 100% la malaltia, però redueix la gravetat. • Els virus de la grip muten cada any, i les vacunes es fan a partir de les variants de la temporada anterior. 3.3. Tornar a la mascareta? Es planteja si la població estaria disposada a tornar a portar mascareta a l’hivern: • Molts reconeixen que funcionava molt bé a les escoles: - Durant el Covid gairebé no hi havia refredats ni grips entre infants. • Però, un cop recuperada la normalitat, ningú ha tingut ganes de seguir portant-la: - És incòmoda i dona sensació de “pèrdua d’ales”. - Tot i això, a l’hivern abriga i alguns ho valoren positivament. 3.4. Impacte en nens i hàbits de salut • Es comenta que la generació que va aprendre a llegir amb mascareta té problemes d’oralitat i pronúncia, que ara es veuen a 6è de Primària. • Reflexió sobre mesures bàsiques que haurien quedat com a costum saludable (ventilar espais, no anar als llocs tancats si estàs malalt), però que molta gent no aplica si no hi ha obligació. “Si no ens obliguen, no ho fem; quan ens obliguen, funcionem amb prohibicions, multes i obligacions”. 3.5. Alarmisme mediàtic i interessos econòmics • Es critica certa tendència alarmista d’alguns mitjans: - Podrien limitar-se a dir: “si es complica, mascareta” i prou. - En canvi, allarguen el relat amb connexions, veïns, dramatització... • S’insinua que darrere de cada crisi (Covid, grip, pesta porcina) hi pot haver interessos econòmics: - Fabricants de mascaretes. - Sectors agroalimentaris i campanyes de Nadal (pernil, “marca España”, etc.). També apareix, de fons, la idea de teories conspiratives (virus creats en laboratoris, plagues “aprofitades” per controlar poblacions animals) però amb un to més irònic que no pas crèdul: “M’agraden molt les teories conspiranoiques, però crec que som massa cutres com a espècie per organitzar-les de veritat”. 4. De la salut a la música: Spotify, Bad Bunny, Rosalía i els clàssics 4.1. La cançó i l’artista de l’any A la part final, la tertúlia es relaxa i entra en clau musical: • Sonen: - “If the world was ending, I’d wanna be next to you” (Bruno Mars & Lady Gaga), presentada com la cançó més escoltada del món a 2025 segons Spotify. - Un tema de Bad Bunny, que surt com l’artista més escoltat globalment. • S’explica la diferència entre: - Cançó més escoltada (Bruno Mars & Lady Gaga). - Artista més escoltat (Bad Bunny, sumant tots els seus temes). 4.2. Spotify Wrapped i gustos personals Els tertulians que tenen Spotify comparteixen el seu rànquing anual: • Un escolta sobretot Bad Bunny (per exemple, “Baile inolvidable”). • Una altra té com a més escoltada una cançó de l’últim disc de Rosalía. • El conductor revela que el seu artista número 1 són Els Pets, encara que el compte està “contaminat” pel que escolta el seu fill petit. Es comenta també la funció de Spotify que calcula la teva “edat musical”: • A algú li surt 21 anys (es considera musicalment jove). • A la seva germana, molt fan de l’electrònica dels 80, li surten 61 anys tot i ser molt més jove. 4.3. El fenomen Bad Bunny Víctor fa una exposició molt apassionada sobre per què considera Bad Bunny especial: • Veu de fons de hip-hop i underground, abans molt crític amb el “mainstream”. • Destaca que Bad Bunny: - Ve d’un entorn humil portorriqueny. - Ha trencat contractes amb grans discogràfiques per crear el seu segell. - Ha experimentat amb gèneres nous (rap, rock, res portorriquenya), no només reggaeton. - Va fer concerts des d’un tràiler per Nova York en plena pandèmia. - Dissenya àlbums conceptuals amb històries que funcionen de principi a fi, no només singles. - Utilitza molt bé les eines digitals (per exemple, canviar el missatge d’una pista antiga a Spotify per anunciar la seva gira europea). “És un dels reis del màrqueting musical, igual que la Rosalía”. 4.4. Rosalía i el risc artístic • Es posa una cançó del seu disc més recent (música barroca/òpera), que s’allunya de “Motomami” o “El mal querer”. • Es valora positivament la valentia de canviar d’estil encara que el públic s’hi hagi d’adaptar. 4.5. Clàssics atemporals i música d’infància Els tertulians sense Spotify expliquen què escolten: • Bee Gees, música orquestral com Paul Mauriat, bandes sonores com la d’“Emmanuelle” per a moments relaxats. • Es parla de com repetim la música que ens ha marcat i com els fills repeteixen amb la seva pròpia música. També apareix el món de la música infantil: • El mic, El Pot Petit i altres grups són omnipresents a les cases amb criatures. • Algú reconeix que, si existís el seu Spotify Wrapped real, la cançó més escoltada seria “El mic”. 4.6. Fenòmens virals infantils • Es menciona el fenomen de “Les guerreres del K-pop”, una pel·lícula d’animació a Netflix amb una cançó extremadament enganxosa. • Es descriu com un dels grans fenòmens infantils dels darrers anys, i s’adverteix en broma que, si els nets la descobreixen, no pararan d’escoltar-la. 4.7. Descobrir grups nous passats els 30 • Es destaca com, a partir dels 30, la majoria de gent deixa d’explorar nous grups i es queda amb el que ja li agrada. • El conductor explica una excepció personal: haver descobert el grup navarrès Izal el 2019 i haver-se enamorat de tota la seva discografia. 5. Tancament La tertúlia es tanca amb to distès: • Han passat de conflictes veïnals i polítics (bancs i incivisme), a crisis sanitàries animals (pesta porcina) i humanes (grip, vacunes i mascaretes), per acabar parlant de música i vida quotidiana. • Es remarca la importància de buscar equilibris: entre dret al descans i ús de l’espai públic, entre protecció sanitària i vida social, entre por i sentit comú. La conversa s’acomiada convidant l’audiència a continuar a Ràdio Rubí amb la programació següent i desitjant bon dia a tothom.

  • #711 - Política local, ossos i agenda cultural - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    55'

    #711 - Política local, ossos i agenda cultural

    Grups Municipals Opinant: Veïns per Rubí Pacificació de l’avinguda de l’Estatut • Veïns per Rubí valora molt positivament l’anunci que les obres de pacificació del tram central de l’avinguda de l’Estatut comencin al gener, després de gairebé 10 anys de reivindicació. • El projecte es preveu en diverses fases i ha de convertir l’avinguda en una via més amable: - continuaran passant cotxes, però amb altra configuració - més espai per caminar i passejar - més arbrat, bancs i entorn més habitable • El grup va presentar algunes al·legacions tècniques (més arbrat en alguns trams, passos de vianants elevats per seguretat). L’Ajuntament les va desestimar al·legant condicionants tècnics i el fet que els passos ja són semaforitzats. «És un bon projecte, millorable, però raonable, i el vam defensar.» Falta d’arbrat i manteniment del verd urbà • Veïns per Rubí considera que la ciutat té un nucli urbà molt gris i amb verd urbà insuficient. • Critiquen que: - les noves plantacions no reben el manteniment adequat - molts exemplars acaben morint (exemples: zona de la paulana natura, àrea verda de Can Fatxó) - tampoc es cuida bé l’arbrat més antic (manca inspecció i reg, tot i que el reg de subsistència estava permès en sequera) • Consideren que els tandals anunciats en espais com el Ferroparc són una solució parcial; la prioritat hauria de ser plantar més arbres i cuidar-los. • Alerten que, sense un canvi de xip, Rubí continuarà sent una ciutat poc amable i menys sostenible, especialment en un context de canvi climàtic i estius «absolutament insuportables». Equipaments municipals i manca de planificació Oficina de la Caixa, FabLab i Torre Salduba • El ple va aprovar per unanimitat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de la Caixa del passeig Francesc Macià a la Generalitat per ubicar-hi l’oficina d’Afers Socials i Famílies. • Veïns per Rubí veu positiu el nou servei (evita desplaçar-se a Terrassa), però critica una manca general de planificació d’equipaments: - es compra l’oficina de la Caixa (~600.000 €) i, gairebé al mateix temps, la nau de l’antiga Superson (~1,5 M€) - es va anunciar que a la Caixa aniria el FabLab (ara Rubí Nova), fins i tot amb vinils, però això s’ha descartat - ara el FabLab es trasllada a la Torre Salduba, un espai que ja tenia una altra previsió d’ús • Sobre la nau Superson, remarquen: - preu de compra aproximat: 1,5 M€ - rehabilitació integral estimada en 5–6 M€ ja el 2019 - l’edifici es va degradant (xarxes a façana per perill de despreniments) «Tot plegat dona una sensació de planificació caòtica: compres d’edificis sense un projecte clar ni encaix en un pla global d’equipaments.» • També critiquen que el pla d’equipaments aprovat a finals del mandat anterior té una bona diagnosi, però que les accions no responen a les necessitats detectades (per exemple, una piscina municipal més gran). POUM i model de creixement de ciutat Reunions i punts crítics • Veïns per Rubí ha mantingut dues reunions específiques amb el govern, a més de la Comissió de Seguiment del POUM, centrades en: - habitatge - increment poblacional per barris - mobilitat associada als nous desenvolupaments • Un dels principals punts de dubte és el desenvolupament de Campujol: - es preveu un nombre molt elevat d’habitatges en un espai reduït - demanen estudis clars de mobilitat i infraestructures associades abans de validar aquest creixement Habitatge protegit i equilibri • El grup reconeix que, per disposar de més habitatge protegit, cal que el POUM: - reserva sòl per a nova edificació - permeti que la iniciativa privada generi un percentatge d’habitatge protegit • El repte és trobar un equilibri raonable entre: - no saturar determinats punts amb un excés de densitat i problemes de mobilitat - garantir suficient habitatge protegit i explorar altres fórmules públiques • Veïns per Rubí expressa voluntat de diàleg i d’arribar a un acord ampli per a l’aprovació inicial del POUM, però adverteix que no acceptarà “qualsevol cosa” i rebutja posicions maximalistes. Economia municipal: ordenances i pressupost Congelació d’ordenances fiscals • Per a l’any vinent, el govern municipal ha decidit congelar totes les ordenances fiscals. • El portaveu de Veïns per Rubí ho troba estrany, perquè en 10 anys com a regidor sempre hi havia hagut com a mínim canvis tècnics. Retard del pressupost • Recorden que la llei estableix que el projecte de pressupost s’hauria d’haver presentat com a màxim el 15 d’octubre al ple. • A 4 de desembre: - no hi ha cap esborrany ni resum de capítols - no s’han iniciat contactes formals amb el seu grup (ni, pel que saben, amb d’altres) - és segur que l’1 de gener hi haurà pressupost prorrogat • Tot i que el regidor d’Hisenda, Rafa Hueto, havia afirmat que el pressupost estava «bastant enllestit», Veïns per Rubí no n’ha rebut cap informació i considera que el retard és injustificat. El Casino: símbol cultural i discrepàncies polítiques Presència institucional a la inauguració • Malgrat que altres grups han anunciat que no assistiran a la reinauguració del Casino, Veïns per Rubí confirma que hi anirà. • Els motius: - respecte institucional - respecte i suport a les entitats participants (Esbart Dansaire de Rubí, Escola Municipal de Música Pere Burés i d’altres) - reconeixement del que El Casino representa per a la història i la identitat de Rubí Crítica a la gestió del projecte • El grup, però, recorda diverses crítiques: - l’Ajuntament va adquirir El Casino el 2016 i el procés fins a la reobertura s’ha allargat més de 9 anys - els costos econòmics s’han disparat respecte al previst inicialment - consideren que s’ha fet i es farà un ús electoralista de l’equipament Tot i això, defensen que «la nostra obligació és ser-hi presents» per respecte a la ciutat i a les entitats culturals. Secció de ciència: l’esquelet humà Estructura bàsica dels ossos • El divulgador Sergi Corral, a l’espai Guaita que tenim, dedica la secció al teixit ossi i a l’esquelet humà. • Dades principals: - un adult té 206 ossos; un nadó, uns 300, que després es fusionen - en una persona de 75 kg, l’esquelet pesa uns 9 kg (poc més del 10% del pes corporal) • Classificacions clau: - esquelet axial: crani, columna, costelles, estèrnum (80 ossos) - esquelet apendicular: extremitats i cintures (126 ossos) - ossos llargs, curts i plans • Parts d’un os llarg (exemple: fèmur): - diàfisi: part central i estreta - epífisis: extrems més arrodonits - metàfisi: zona de transició entre diàfisi i epífisis - cartílag articular: a cada extrem, per facilitar el moviment - periosti: membrana externa - endosti: membrana interna que recobreix la cavitat medul·lar - cavitat medul·lar: espai intern on hi ha la mèdula òssia Funcions de l’esquelet • Suport mecànic i manteniment de la postura. • Protecció d’òrgans vitals: - el crani protegeix el cervell - costelles i estèrnum, el cor i els pulmons, i part del sistema digestiu • Magatzem metabòlic: - regulació de l’intercanvi de sals minerals (sobretot fosfat de calci) • Producció de cèl·lules sanguínies a la mèdula òssia vermella (formació d’hematies, que transporten l’oxigen). Composició i cèl·lules òssies • Composició aproximada de l’os: - 25% aigua - 25% proteïnes - 50% sals de calci (principalment fosfat de calci), responsables de la dures a òssia • Tipus cel·lulars al teixit ossi: - cèl·lules osteoprogenitores: origen de la resta de cèl·lules òssies - osteoblasts: formen nou teixit ossi - osteoclasts: destrueixen i reabsorbeixen os (regeneració i remodelatge) - osteòcits: mantenen el teixit ossi i en regulen el metabolisme • Aquesta dinàmica permet: - el creixement durant la infància i adolescència - el remodelatge continu i l’adaptació (per això també, amb l’edat, podem perdre alçada) Teixit ossi compacte i esponjós • Teixit ossi compacte: - a les diàfisis dels ossos llargs - a l’exterior i part de l’interior dels ossos plans • Teixit ossi esponjós: - a les epífisis dels ossos llargs - a l’interior d’altres ossos - conté la mèdula òssia vermella, encarregada de la formació de cèl·lules sanguínies Dimorfisme sexual i aplicacions • Hi ha diferències entre esquelet masculí i femení: - l’esquelet femení és menys robust i més lleuger - la pelvis femenina és més ampla i baixa, per facilitar l’embaràs i el part - també hi ha diferències en crani i mandíbula • Aquestes diferències són essencials en: - arqueologia i antropologia (ex.: Atapuerca, identificació de sexe a partir de maxil·lars) - medicina forense (identificació de restes en fosses comunes, conflictes, etc.) Hormones, vitamina D i malalties òssies • Diverses hormones regulen el creixement i la mineralització dels ossos: - hormona tiroïdal - hormona del creixement - calcitonina - estrògens i andrògens - vitamina D • La vitamina D és clau per a la correcta mineralització: - es sintetitza a partir de l’exposició al sol (amb precaució) - sovint cal valorar nivells en analítiques i, si cal, prendre suplements • Principals problemes quan falla l’equilibri ossi: - raquitisme: manca de vitamina D, ossos fràgils i mal formats - osteoporosi: pèrdua de densitat òssia, molt freqüent en dones després de la menopausa - acondroplàsia: forma de nanisme per ossos curts - osteosarcoma i condrosarcoma: càncers que afecten ossos i cartílag El missatge final és clar: ens recordem de l’esquelet quan ens trenquem un os, però cal cuidar-lo sempre amb bona nutrició, vitamina D i atenció hormonal. Bloc esportiu: loteria i clubs de Rubí Loteria de Nadal i clubs esportius • A l’espai d’esports, amb Toni Bravo Rodríguez, es comenta com la loteria de Nadal forma part de l’ambient esportiu local: - molts clubs venen dècims i participacions per finançar-se i, alhora, buscar la sort - alguns canvien de número cada any (Associació d’Escacs Rubinenca, Club Natació Rubí, Unió Atlètica Rubí, Vòlei Rubí) - d’altres són fidels a un número històric, com l’Olímpic, vinculat al codi postal de Rubí (08191), o els 100 Patins amb el 31.762 • Conversa distesa sobre el record del sorteig del 22 de desembre i la cantarella tradicional dels números i premis. Esports al Dia i el Mundial femení de futbol sala • Es destaca el contingut del programa Esports al Dia: - entrevista al tècnic rubinenc Rafa Merino, entrenador de futbol sala i exseleccionador de Filipines - Merino explica la seva experiència dirigint la selecció femenina filipina al primer Mundial femení de futbol sala - tot i caure a la fase de grups, és un debut històric per a la selecció Aniversaris i efemèrides • Espai conduït per Gloria Dalmas repassant els personatges que fan anys el 4 de desembre: - Jeff Bridges (76 anys), recordat per The Big Lebowski - Marisa Tomei (61 anys), associada, entre d’altres, a My Cousin Vinny - el raper i empresari Jay‑Z (56 anys), amb èxits com Hard Knock Life - el director Álex de la Iglesia (60 anys), conegut per El día de la bestia i el seu estil molt personal • L’espai juga amb la pronunciació dels noms i la complicitat entre locutora i col·laboradora. Recomanació musical: Evanescence en concert • Per tancar l’hora, Robert Fernández ofereix la recomanació musical del dia amb Evanescence: • Notícia destacada: - gira mundial 2026 de la banda liderada per Amy Lee - dos concerts a l’Estat: - 1 d’octubre de 2026, Olímpic de Badalona - 2 d’octubre de 2026, Palacio Vistalegre (Madrid) • Venda d’entrades: - a partir de l’endemà, 5 de desembre, a les 10 h - canals: drmusic.com i entradas.com - preus entre 42 i 62 € (sense despeses de gestió) • S’acompanya l’anunci amb clàssics com Bring Me to Life i Going Under, destacant la veu èpica i dramàtica d’Amy Lee. Altres espais de la graella de Ràdio Rubí • S’emeten també falques i promos d’altres programes de l’emissora: - Presència Cristiana: programa religiós dels diumenges de 9 a 10 h - Rock and Classics, amb Esté Balló: espai monogràfic sobre històries de grans bandes de rock, dilluns a les 18 h • Es reforça així la imatge de Ràdio Rubí com a emissora amb una programació diversa: actualitat local, divulgació científica, esports, cultura, música i religió.