Tots els episodis · 2025

2341 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

121-144 de 2341
  • #1118 - Residus, mobilitat, salut i sanitat a Rubí - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    58'

    #1118 - Residus, mobilitat, salut i sanitat a Rubí

    Introducció de la tertúlia Programa “Rubí al dia” (Ràdio Rubí) amb Albert Soler i els tertulians Lídia Juste, Montse Clemente, Rosalia Viadé i Josep Maria Pijuan. Conversa centrada en gestió de residus, zones de baixes emissions, ús de mascaretes i vaga dels metges. 1. Contenidors, neteja i reciclatge a Rubí 1.1. Retirada i retorn de contenidors al centre • L’Ajuntament retira contenidors a plaça Catalunya (soterrats), carrer Justícia i carrer Sant Gaietà, cosa que obliga molts veïns a baixar fins a l’Escardívol per llençar la brossa. • Motius oficials: - Obres i reforma de plaça Catalunya i reinauguració del Casino. - Incivisme i molèsties als veïns del carrer Justícia. - Saturació prevista al carrer Sant Gaietà, molt estret, si tota la zona hi abocava la brossa. • Conseqüència: gran tram del centre sense contenidors i queixes veïnals. Finalment, tornen els contenidors de Sant Gaietà per pressió del veïnat. "De vegades tens la sensació que es decideix una cosa, després ara canviem, ara tornem, i és una miqueta caòtic." 1.2. Soroll, horaris i recollida nocturna • Veïns es queixen de soroll nocturn de camions de recollida (fins a les dues de la matinada). • Es debat si, amb illes vianants al centre (carrer Montserrat, Francesc Macià), té sentit mantenir la recollida de nit o si es podria fer de dia sense col·lapsar el trànsit. • Es cita l’exemple d’Alemanya, on es fa porta a porta de dia, tot i bloquejar carrers, com a model possible. 1.3. Dificultat de “contentar tothom” • Tothom vol els contenidors lluny de la façana, però prou a prop per no caminar massa. • Es reconeix que és impossible satisfer tothom i caldrà acceptar incomoditats compartides. 1.4. Barris i manca de neteja • Denúncia de desigualtat entre centre i barris: a zones com Els Avets falten papereres i es percep poca presència de serveis de neteja. • Alguns veïns acaben netejant ells mateixos la vorera, cosa que consideren injusta. 1.5. Taxes d’escombraries i reciclatge • Crítica a les taxes de residus i reciclatge, considerades molt altes. • Es reclama suport al ciutadà i que es noti l’ingrés per convenis, com Ecoembes. • S’explica el model que es vol implantar: - Personalització de la taxa quan la tecnologia (contenidors intel·ligents, porta a porta, etc.) permeti mesurar qui recicla bé. - Actualment només es pot obtenir descompte si es fa ús de la deixalleria. • Novetat: ara també la deixalleria mòbil i els punts de recollida ja compten per obtenir descompte, fruit de pressió ciutadana. 1.6. Consum responsable i envasos • Missatge clau: la millor gestió de residus és generar-ne menys. • Es critiquen els envasos excessius (cartó + alumini + plàstic per una sola llauna) i es reclama regulació més estricta a les empreses. • Es recorden les tres R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, i s’insisteix que reduir hauria de ser la prioritat. • Es posa l’exemple de les ampolles de vidre reciclable o retornable, sovint més cares que les no reciclables, la qual cosa desincentiva el consum sostenible. • També s’esmenta el costum d’anar a buscar aigua a la font amb garrafes reutilitzables com a exemple de consciència ambiental. 2. Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Rubí 2.1. Posada en marxa i abast • Entrada en vigor: dilluns 29 de desembre. • Àmbit geogràfic: zona compresa entre carrer Cadmo, Rambla del Ferrocarril, passeig de la Riera i carrer Calderón de la Barca. • Horari: dies feiners de 7 h a 20 h. • Restricció: prohibició d’entrar-hi a vehicles sense etiqueta ambiental, excepte moratòries, excepcions o autoritzacions. 2.2. Posició de l’Ajuntament • L’alcaldessa Anna Maria Martínez explica que la ZBE es fa per obligació legal (municipis >50.000 habitants, termini màxim 2026), no per convicció pròpia sobre la seva eficàcia ambiental. • La zona triada coincideix en gran part amb espais ja protegits com a peatonals, per minimitzar l’impacte sobre veïns i trànsit. "El que no voldríem és que això es visqués com una pressió sobre el ciutadà que potser té un cotxe de 15 anys i no se'l pot canviar." • L’Ajuntament anuncia que serà molt “sensible” amb els casos de persones que no poden renovar vehicle, d’aquí les excepcions i moratòries. 2.3. Tràmits i desplegament tècnic • Caldrà registrar els vehicles a la Plataforma General de la ZBE, encara no activa. • L’activació dependrà del conveni amb l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità). • Encara no s’han instal·lat càmeres de control ni senyalització específica de la ZBE. • L’actual Oficina de Mobilitat de Les Torres passa a ser l’Oficina ZBE (plaça de la Constitució, 2), com a punt d’informació presencial. 2.4. Opinions dels tertulians • Impacte limitat: es valora que l’Ajuntament hagi definit una zona poc extensa, que afecta relativament poca gent. • Es critica que es facin coses “per tràmit” i per complir Brussel·les més que no per una estratègia ambiental coherent. • Hi ha preocupació per les dificultats econòmiques de molts veïns per canviar de cotxe, més encara amb l’horitzó de vehicles elèctrics i les seves condicions. • Un tertulià que viu al centre explica que ja ha rebut informació a casa (tríptic + carta) i que ja té permís per circular amb un cotxe de distintiu groc (uns 15 anys), valorant positivament la tasca informativa. 2.5. Transport públic a Rubí • Es remarca que la ZBE s’ha d’acompanyar d’un millor transport públic: - Hi ha veïns que no saben com arribar en bus a barris com Can Oriol tot i viure des de fa dècades a Rubí. - Es proposa millor informació i planificació d’horaris i recorreguts. • Es parla de la xarxa d’autobusos urbans: - Proposta d’autobusos més petits però més freqüents, adaptats a carrers estrets i a l’urbanisme especulatiu i fragmentat de Rubí. - Es recorda que línies com el 2 i el 4 al cap de setmana passen cada hora o més, cosa que complica els enllaços amb el tren. - Alhora, en hores punta (entrades a instituts, feines), alguns autobusos van tan plens que no admeten més passatgers, i els estudiants han d’esperar 20 minuts al següent. • Es reclama una planificació intel·ligent d’horaris, amb més freqüència en hores punta i menys en hores vall, i que això s’integri en futurs contractes amb l’operador (Avanza). • També s’esmenta la flota híbrida d’autobusos com a pas positiu, tot i que insuficient. • A nivell polític, es remarca que l’actitud de molts ajuntaments socialistes, que compleixen la ZBE a contracor, acaba coincidint parcialment amb el discurs de l’extrema dreta contrari a l’agenda 2030 i les polítiques europees de medi ambient. 3. Mascaretes, grip i salut pública 3.1. Retorn obligatori de la mascareta en centres sanitaris • A partir d’ara és obligatori portar mascareta a: - CAPs i centres de salut - Hospitals - Residències de gent gran • Motiu: augment molt intens de la incidència de la grip i d’altres infeccions respiratòries, amb un increment del 50% dels casos en una setmana. • Vigència inicial: 15 dies, prorrogables. • La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, apel·la al compliment estricte de la norma, especialment en entorns de vulnerabilitat. 3.2. Debat sobre utilitat i sentit de la mascareta Posicions crítiques • Una tertuliana expressa escepticisme i cansament: - Percep que algú “s’està forrant” amb les mascaretes i recorda la gran negociació i corrupció lligada al seu subministrament. - Considera que sempre hi ha hagut grips i refredats, que moltes persones han estat en contacte amb malalts sense contagiar-se, i que la clau és tenir defenses fortes i cuidar-se globalment. - Afirma que la mascareta a ella li fa mal perquè li dificulta respirar i frena el treball conscient de la respiració. • Qüestiona també la teoria del contagi tal com es presenta habitualment i reivindica una visió més holística de la salut, posant l’accent en alimentació, estrès, por i salut mental. Posicions favorables a la mascareta • Altres tertulians defensen que: - La mascareta no és per protegir el portador, sinó per protegir els altres, especialment persones grans o vulnerables. - Un refredat que un adult jove supera bé pot ser molt greu per una persona gran, amb risc de complicacions o mort. - No es tracta de portar mascareta sempre, sinó en situacions i espais concrets (hospitals, transport públic, residències) per reduir la transmissió. - Recorden que durant el període covid amb mascaretes i higiene estricta van caure en picat les grips i gastroenteritis a les escoles. • També s’assenyala que la por i el desordre emocional debiliten el sistema immunitari, però es matisa que això no invalida les eines de salut pública com mascaretes o vacunes. 3.3. Grip actual i variant agressiva • Es menciona una variant de la grip (anomenada “variant K”) com a especialment agressiva i difícil de superar, tot i que el debat esdevé més emocional que científic. • Hi ha discrepància sobre fins a quin punt cal personalitzar el virus i parlar-ne com si “tingués mala idea”, però coincideixen que hi ha molta gent malalta i que el sistema sanitari està tens. 3.4. Autoresponsabilitat, immunitat i límits • Es remarca la importància de: - Cuidar-se tot l’any (alimentació, hàbits, estrès, salut mental). - Entendre que no tothom té la mateixa capacitat o recursos per fer-ho. • Es planteja la pregunta de si acabarem vivint permanentment amb mascareta, i es defensa que ha de ser una mesura puntual, contextual i proporcional, no un estat permanent. 4. Vaga dels metges i situació de la sanitat 4.1. Convocatòria i seguiment de la vaga • Segona jornada de vaga de Metges de Catalunya, amb aturades també els dies 14 i 15 de gener. • Dades de seguiment: - Sindicat: 45% de seguiment. - Departament de Salut: 7% al matí i 5,9% a la tarda. • Explicació de la discrepància: per al sindicat, un metge assignat a serveis mínims però que volia fer vaga es compta com a vaguista; l’administració, en canvi, no el compta com a tal, d’aquí la diferència. 4.2. Reivindicacions dels metges El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, resumeix els motius de la vaga: • Canvi urgent de condicions laborals per garantir: - Atenció correcta als pacients. - Absència de sobrecàrrega d’agendes. - Eliminació de jornades de 24 hores seguides que posen en risc la salut del pacient. • Denúncia d’un 90% de metges joves amb burnout i risc que abandonin el sistema públic. "Si continuem així hi haurà una part cada cop més important que abandonarà el sistema i deixarem la sanitat sense metges." • Lleonart alerta que potser alguns polítics poden veure amb bons ulls una sanitat pública debilitada per afavorir la privatització, però que ni els metges ni la població ho haurien d’acceptar. 4.3. Opinió crítica i matisos • Un tertulià, històric defensor de la sanitat pública, reconeix que: - Hi ha explotació en alguns àmbits (MIR, guàrdies, jornades llargues). - Però recorda que darrere d’aquestes vagues també hi ha factors polítics, com l’Acord Marc amb el Ministeri de Sanitat. - Assenyala la doble vinculació pública-privada de molts professionals (uns 65.000 dels 273.000 treballadors sanitaris de l’Estat fan pública i privada), i demana coherència: no es pot exigir a la pública allò que no es demana a la privada. • També lamenta que, quan col·lectius ciutadans han defensat la sanitat pública als CAPs, sovint personal metge i d’infermeria no s’ha implicat o fins i tot ha estat distant. 4.4. Suport als metges des de l’experiència personal • Una tertuliana explica el cas d’una amiga metgessa d’hospital: - Jornades laborals llargues sumades a guàrdies fins a les 8 del matí. - Guàrdies no remunerades com a hores extra, sinó integrades al conveni. - Sou insuficient i aglomera-ció de pacients que impedeix atenció de qualitat. - Fort component vocacional, però sensació de poca sensibilitat institucional envers les seves condicions. • Es reconeix que el model de guàrdies actual pot afectar directament la qualitat assistencial i que els metges tenen dret a reclamar millores. • També s’esmenten casos de metges que han aprofitat les guàrdies per acumular hores i vacances, mostrant que la realitat és complexa i diversa. 5. Salut, esport i comunitat 5.1. Tennis taula com a activitat saludable • Al tram final, la tertúlia connecta salut i comunitat amb una proposta esportiva: • 3 de gener, al col·legi Regina Carmeli: - Matí (10 h): torneig de tennis taula infantil i juvenil, per a federats i no federats. - Tarda (16 h): competició exclusiva per a fèmines i proves per a adults a partir de 16 anys, tant federats com aficionats. • Es convida tothom que gaudeixi jugant a tenis taula a participar-hi com a forma de fer salut i cohesió social. Conclusió L’episodi dibuixa un panorama local complex on es creuen: • Gestió de residus i taxes, amb demandes d’informació clara, equitat entre barris i incentius al reciclatge. • Polítiques de mobilitat i ZBE, aplicades per obligació normativa i amb un transport públic que encara no està a l’alçada de l’emergència climàtica. • Salut pública i mascaretes, en un debat tens entre llibertat individual, salut col·lectiva, por, negoci i ciència. • Sanitat pública en crisi, amb metges en vaga que reclamen condicions dignes per poder atendre bé la ciutadania i evitar la fuga de professionals. Alhora, l’episodi tanca amb un missatge positiu: l’esport de base i les iniciatives comunitàries (com el torneig de tenis taula) són part de la resposta per construir una ciutat més sana, cohesionada i conscient.

  • #2077 - Campanya Comerç Segur per Nadal a la ciutat - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    12'

    #2077 - Campanya Comerç Segur per Nadal a la ciutat

    Context de la campanya La policia local, en coordinació amb Mossos d'Esquadra, impulsa cada any la campanya Comerç Segur de Nadal per reforçar la seguretat en un període d’alta activitat comercial, grans aglomeracions i més mobilitat al carrer. Aquesta operació s’emmarca dins del dispositiu Grèvol de Mossos, però al municipi es manté el nom tradicional de Comerç Segur. Objectius principals Reduir els fets delictius típics d’aquestes dates (sobretot furs i robatoris amb força). Augmentar la percepció de seguretat de botiguers, botigueres i ciutadania. Dissuadir potencials delinqüents amb més presència policial als punts sensibles. Segons els responsables policials, els robatoris amb violència o intimidació en horari comercial són actualment residuals, fet que consideren una bona notícia. Calendari i funcionament Inici: final d’aquesta setmana. Final: segona setmana de gener, passada la campanya de Reis i coincidint encara amb rebaixes i canvis de productes. No hi ha un gran increment de plantilla, però: - Es destina una part específica d’agents només a aquesta campanya. - Es divideix la ciutat en sectors conjuntament amb Mossos. - S’incrementa la patrulla a peu i el contacte directe amb els comerços. Zones prioritàries i serveis visibles La ciutat es sectoritza en sis grans zones comercials, amb especial atenció a: Centre i eixos comercials principals. Mercat. Zona de Les Torres. La Illa i altres punts amb alta concentració de botigues. Què veurà la ciutadania al carrer? Més agents a peu a les zones comercials, tant de policia local com de Mossos. Controls de seguretat ciutadana: A última hora de la tarda i de la nit. Tant a la ciutat com als polígons industrials (on hi ha magatzems de productes de Nadal). Aquests dispositius busquen protegir tant comerços oberts com magatzems. Delictes més habituals a Nadal Furs: A persones (carteres, bosses, objectes personals). A botigues (clients i establiments). Robatoris amb força fora de l’horari comercial. "El lladre primer trenca i després pregunta" Aquesta frase resumeix la necessitat de no deixar objectes a la vista i no facilitar oportunitats. Consells de seguretat i autoprotecció 1. Per a tothom: al carrer i fent compres Consell clau reiterat pels responsables: No distreure’s: mantenir l’atenció és la millor prevenció. Especialment important per: - Persones que van amb canalla. - Gent gran, que pot anar més atrafegada. 2. Per a clients i vianants Portar la bossa davant i, si pot ser, en bandolera. Mantenir sota control objectes personals (carteres, mòbils, bosses petites). Vigilar quan traiem i guardem la targeta de pagament. 3. Seguretat en vehicles No deixar res a la vista al cotxe (ni bosses, ni ulleres de sol, ni cap objecte aparentment sense valor). Si es pot, no deixar objectes de valor al vehicle. Tancar sempre el cotxe: Fins i tot a la benzinera mentre es repost. Escollir, quan es pugui: Llocs ben il·luminats per estacionar. En pàrquings privats, vigilar que no entri ningú darrere nostre sense control. Entre veïns, comunicar-se si es veu algú sospitós. Davant qualsevol dubte o sospita, trucar a la policia. 4. Compres per internet i ciberestafes Les compres en línia augmenten molt en aquestes dates i també ho fan les ciberestafes. Consells principals: No facilitar dades sensibles (personals o bancàries): Ni per WhatsApp. Ni per trucades telefòniques. Recordar que bancs i companyies ja tenen les nostres dades. Ser conscients que: Una web amb candau o aparença de compra segura pot no ser-ho. Sovint comprem a tercers venedors, encara que sembli una gran empresa. Davant d’un enllaç de compra: Verificar-lo amb pàgines de control de links per detectar malware o possibles estafes. Abans de fer clic o pagar, aturar-se 10–20 segons per pensar i comprovar. "Sé que no ens agrada anar sospitant per la vida, però cal assegurar-nos que fem bé la compra." Balanç i efecte dissuasiu de la campanya Cada any, un cop acabada la campanya, es fa un balanç analitzant les setmanes treballades. Els resultats, segons la policia local, solen ser força positius. Punts destacats: L’increment de presència policial és un esforç extraordinari difícil de mantenir la resta de l’any. Aquesta presència és valorada tant per: Ciutadania i comerços, que se senten més segurs. Com per als delinqüents, que veuen més risc de ser enxampats. Especialment important a hores de tancament, quan els botiguers se senten més vulnerables (fer caixa, tancar el negoci, desplaçar-se). Recomanacions específiques per a comerciants Evitar treure molta caixa en efectiu el mateix dia. Prioritzar transferències i sistemes electrònics quan sigui possible. Reduir al màxim els desplaçaments amb grans quantitats de diners en metàl·lic. Tenir present que el camí botiga–cotxe o botiga–caixer és un moment de màxim risc. La policia anima a canviar hàbits per reduir aquesta vulnerabilitat. Missatge final La campanya Comerç Segur de Nadal combina: Més presència policial al carrer i als polígons. Coordinació estreta amb Mossos. Consells d’autoprotecció per a comerços i ciutadania. L’objectiu és que, durant les festes i en el període de rebaixes i canvis postnadalencs, comerciants i compradors puguin moure’s amb més seguretat i reduir les oportunitats per a fets delictius.

  • #714 - Verifactu, Comerç Segur i Nadal a Rubí - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    54'

    #714 - Verifactu, Comerç Segur i Nadal a Rubí

    Context general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina tres grans blocs: • Una entrevista econòmica sobre la moratòria del sistema Verifactu i el seu impacte en empreses i autònoms • Un espai de seguretat ciutadana centrat en la campanya Comerç Segur de Nadal • Un tram final més lleuger amb esports, aniversaris i recomanació musical vinculada a artistes locals 1. Verifactu, llei antifrau i impacte en pimes 1.1. Què és Verifactu i per què és important Els convidats Xavier Pujol (president de PIMEC Vallès) i Enric Rius (assessor fiscal i financer de la CECOT) expliquen que Verifactu és el nom popular del sistema de facturació electrònica inclòs dins la llei antifrau. • Objectiu central: reduir el frau fiscal garantint la integritat i traçabilitat de les factures • Element clau: incorporació d’un codi QR a les factures que acreditarà que Hisenda coneix la factura emesa • Distinció important: - Es manté l’obligació de tenir programes de facturació no manipulables (no poder esborrar/intercalar factures) - S’ajorna l’enviament immediat del registre de factures a Hisenda, que és la part pròpiament Verifactu "El que es mantindrà és l’exigència de programes de facturació que no siguin alterables… el que es demora és l’enviament del registre a Hisenda." 1.2. Calendari i moratòria Inicialment, Verifactu havia d’entrar en vigor l’1 de gener de 2026, però el govern espanyol ha anunciat: • Empreses: moratòria d’un any, fins al 2027 • Autònoms: fins al juliol de 2027 Tant PIMEC com CECOT coincideixen que s’ha decidit massa tard: • Han passat tres anys parlant de Verifactu, ja havia estat ajornat (del 2025 al 2026) • L’anunci arriba 28 dies abans de l’entrada en vigor prevista • Es considera una decisió “molt política” i poc tècnica, lligada a equilibris parlamentaris 1.3. Beneficis de la digitalització… i reticències Els dos representants destaquen que, en essència, la digitalització és positiva: • Millora l’eficiència de les empreses • Pot reduir el frau i, potencialment, la pressió fiscal si tothom contribueix Però també hi ha preocupacions: • Sensació de “gran hermano tributari” i control excessiu • Sobrecàrrega burocràtica sobre microempreses i autònoms, que sovint ja van al límit amb el dia a dia • Dificultats pràctiques en sectors com comerç petit i hostaleria (exemple típic de canviar productes en un tiquet de fleca) 1.4. Impacte en factures, software i responsabilitats S’aclareix que la impossibilitat de modificar una factura no és nova: • Ja fa gairebé 15 anys que, davant un error, cal fer factura rectificativa, no manipular l’original • La novetat és que ara es fa estrictament exigible i els programes de facturació han de bloquejar qualsevol manipulació • La responsabilitat en cas d’alteració recau en el proveïdor del software, no en l’usuari A partir de juliol de 2025, les empreses de software no poden vendre programes que no compleixin aquests requisits. 1.5. Crítiques a la moratòria i conseqüències Enric Rius considera que la moratòria fa més mal que bé: • Qui no es volia adaptar ara tindrà la mateixa actitud d’aquí un any • S’han fet inversions importants: - Empreses de software i de pesatge (balances per comerç) - Empreses i autònoms que ja s’han adaptat - L’Agència Tributària, que estava preparada per rebre dades des de l’1 de gener Per a ell, si es vol ajudar realment els petits autònoms, la mesura clau seria: "La solució pels autònoms és la franquícia d’IVA: exempció per a qui factura menys de 85.000 € l’any, i així queden fora d’aquestes obligacions." Afegeix que és una directiva europea ja redactada, pendent d’implantar a l’Estat. 1.6. Posició de PIMEC: sí a la moratòria, però… Xavier Pujol matisa la postura: • PIMEC celebra la moratòria, sobretot pels sectors comerç i hostaleria, perquè donen més marge a qui anava tard • Però reconeix que el missatge polític és dolent: “premia qui no ha fet els deures” i perjudica qui sí que ha invertit • Recorda l’experiència d’altres normatives tècniques (p. ex. paraigües tèrmics a comerços) on els proveïdors no donaven l’abast al final A Catalunya: • Hi ha unes 530.000 empreses; només 1.000 són grans • Amb les mitjanes, arriben a unes 7.000; la resta són pimes i microempreses • Al Vallès Occidental: unes 50.000 empreses, de les quals el 94% són microempreses (menys de 10 treballadors) Aquest teixit de microempresa i autònom és el que té més dificultats per: • Gestionar el negoci i ser competitiu • Complir una legislació cada cop més complexa 1.7. Desconfiança, falta d’acompanyament i kit digital Tant PIMEC com CECOT subratllen problemes de confiança i d’informació: • El programa Kit Digital no ha arribat bé al segment més petit per: - Desconeixement - Falta de temps - Manca de confiança en el sistema i en amb qui treballar • Compara la situació amb altres sectors (p. ex. pagesos) que es queixen de l’allau d’obligacions Per això, PIMEC proposa: • “Política premiadora” per a qui ja ha fet la inversió i s’ha avançat • No tant “castigar els que no han complert” com recompensar els complidors (econòmicament i amb reconeixement) • Un pla de xoc amb: - Ajuts econòmics - Formació - Acompanyament tècnic i cultural (“què fer, amb qui fer-ho, com fer-ho”) 1.8. Seguretat jurídica i casos concrets de greuge Des de la CECOT, Enric Rius posa el focus en la inseguretat jurídica creada pel canvi de criteri tan tardà. Hi ha dos col·lectius especialment afectats: Empreses que van optar pel SII (Sistema Immediat d’Informació) • Per evitar Verifactu, el mes de novembre van sol·licitar acollir-se al SII (règim d’enviament immediat de registres d’IVA) • Pocs dies després, es declara la moratòria i ara es troben obligades a un règim que no haurien triat en condicions normals • La CECOT demana que puguin revocar aquesta opció i tornar al règim que vulguin Empreses que ja s’havien incorporat a Verifactu en proves • Algunes havien entrat voluntàriament al sistema per fer proves tècniques • La normativa no preveia un escenari de moratòria posterior • Ara, malgrat la moratòria, podrien estar obligades a continuar dins Verifactu, cosa que consideren injusta A tot això s’hi afegeix un risc addicional: la convalidació parlamentària del Reial decret de moratòria. • Si al Parlament aquest decret no es convalida a mitjan gener, es podria generar un caos jurídic: - Una part interpretaria que la moratòria no és vàlida i Verifactu entra en vigor igualment - El govern podria defensar que, un cop vigent a 1 de gener, la suspensió s’estén tot l’any "La política va per una banda i la realitat per una altra, i les empreses necessiten justament el contrari: seguretat i certeses." 1.9. Futur: Verifactu i factura electrònica De cara al futur, coincideixen que: • Parlar d’“èxit” de Verifactu és gairebé impossible vist com s’ha desplegat • El millor escenari és evitar el ridícul i aprofitar-ho per impulsar una digitalització útil (actualitzar altres processos, no només complir l’obligació legal) • Cal que l’augment de recaptació derivat de la lluita antifrau reverteixi en: - Menor pressió fiscal - Millors serveis públics També apunten que, després de Verifactu, haurà d’arribar la factura electrònica obligatòria, encara sense calendari clar, però íntimament relacionada amb aquesta transformació. 2. Campanya Comerç Segur de Nadal 2.1. Objectiu i marc de la campanya En el segon bloc, la presentadora parla amb Oriol Sánchez, inspector en cap de la Policia Local de Rubí, i Manolo Martín, caporal i sotscap de la unitat de proximitat, sobre la campanya Comerç Segur. • Dates: des de final de setmana fins a la segona setmana de gener, inclosa la campanya de Reis i les primeres rebaixes • Objectius principals: - Reduir furts i robatoris en comerços i a persones - Augmentar la percepció de seguretat de comerciants i ciutadania La campanya s’emmarca dins l’Operatiu Grèvol dels Mossos d’Esquadra, però a Rubí manté el nom històric de Comerç Segur. 2.2. Dispositiu policial i àmbits prioritaris La Policia Local organitza un reforç específic: • Dedicació d’una part de la plantilla exclusivament a aquesta tasca • Coordinació constant amb Mossos d’Esquadra (informació gairebé en temps real i possibilitat d’ajustar el dispositiu segons l’evolució dels fets) • Divisió de la ciutat en diverses zones comercials, amb 6 nuclis prioritaris: - Centre i eixos comercials principals (inclosa l’illa de vianants) - Mercats i zones de gran afluència - Barris com Les Torres, etc. • Patrulles a peu en zones comercials i controls de seguretat de tarda-nit: - Al nucli urbà - Als polígons industrials, on hi ha magatzems amb productes de Nadal El ciutadà veurà: • Més presència policial visible a peu de carrer • Controls específics en horaris de màxima afluència i franges de tancament de comerços, quan els comerciants són més vulnerables (moment de fer caixa i desplaçar diners) 2.3. Tipus de delictes més habituals Segons Oriol Sánchez, en aquestes dates predominen: • Furts: - A persones (carteres, bosses, distraccions aprofitant aglomeracions) - A interiors de botigues (clients, productes exposats) • Robatoris amb força: - En horari nocturn, als establiments tancats o magatzems Remarca que els robatoris amb violència o intimidació en horari comercial s’han tornat més residuals, cosa que consideren una bona notícia. 2.4. Consells de seguretat per al comerç i la ciutadania Manolo Martín sintetitza els consells en una idea clau: "El més important, tant per comerços com al carrer o amb el vehicle, és no distreure’s." 2.4.1. A les botigues i al carrer • Tenir sempre controlats els objectes personals (bosses, moneders, mòbils) • Portar la bossa en bandolera i davant, no al darrere • Extremar l’atenció quan s’extreuen o guarden targetes i diners • Per part del comerç, implementar petites mesures d’autoprotecció (control d’accessos, caixa discreta, vigilància informal entre veïns de negoci) 2.4.2. Vehicles i aparcaments • No deixar res a la vista, encara que sembli de poc valor (p. ex. ulleres de sol) • Si es pot, no deixar ni guardar compres al vehicle; i si cal fer-ho, que sigui al maleter i sense que ningú ho vegi • Tancar sempre el cotxe, fins i tot: - Quan s’atura en una gasolinera - En aparcaments de centres comercials o pàrquings públics • Prioritzar llocs amb bona il·luminació • En pàrquings comunitaris o privats: - Vigilar que no entrin persones desconegudes enganxades al vehicle - Avisar veïns o trucar a la policia si es veu algú sospitós 2.4.3. Compres per internet i ciberestafes Davant l’augment de compres en línia, també recorden recomanacions bàsiques: • No donar dades sensibles (bancàries, contrasenyes) per: - Telèfon - WhatsApp - Enllaços sospitosos • Recordar que bancs i companyies ja tenen les nostres dades; si les demanen, cal sospitar • Verificar sempre l’origen real de la botiga online: - En plataformes grans, sovint comprem a tercers i no directament a la marca - Utilitzar eines o webs que permeten comprovar si un enllaç és maliciós (malware) • Abans de clicar i pagar, prendre 10–20 segons per pensar i revisar bé l’adreça i les condicions 2.5. Resultats i percepció La Policia Local valora que, altres anys, el balanç ha estat “força bo”: • La presència dissuasiva redueix fets delictius • Comerciants i ciutadans valoren positivament veure més patrulles a peu • Els propis delinqüents detecten que hi ha més dificultat per actuar impunement, sobretot en: - Eixos amb molta policia - Franja de tancament (sortida dels comerços, trasllat de diners) Es recomana que els comerciants: • Evitin treure molta caixa de cop i en moments previsibles • Vagin substituint, tant com puguin, el maneig de grans quantitats d’efectiu per altres sistemes més segurs 3. Bloc esportiu i agenda local 3.1. Actualitat del Club Natació Rubí (CNR) A l’espai d’esports, amb Toni Bravo, es destaca un partit clau del Club Natació Rubí (CNR) de waterpolo femení: • Competeixen a la piscina del Club Natació Barcelona • Situació a la lliga: - Rubinenques: líderes amb 21 punts, inici de lliga impecable - CN Barcelona: segones a 3 punts • Possibles escenaris: - Si el CNR guanya, obre un forat de 6 punts al capdavant - Si perd, quedarien empatades a 21 punts Es presenta com un dels partits més importants de la temporada. 3.2. Esports al dia i culturisme rubinenc Al programa Esports al dia, a dos quarts de dues, s’anuncia una entrevista destacada amb dos culturistes locals: • David Rangel: - Campió a Budapest - Subcampió d’Espanya • Dídac Villarejo: - Ha guanyat totes les categories a Catalunya en la seva especialitat - Dos tercers llocs en diferents categories al campionat d’Espanya L’espai servirà per: • Explicar en què consisteix el culturisme competitiu • Revisar els seus èxits • Mostrar com porten el nom de Rubí arreu del món 3.3. Vòlei Rubí També es repassa la jornada del Vòlei Rubí: • Sènior masculí (Tercera Catalana): - Juga diumenge a les 9 del matí a Can Rosés contra el Castellacé (7è classificat) - Objectiu: retrobar-se amb la victòria i consolidar-se en el Top 3 (són tercers) • Sènior femení: - Juga dissabte a les 7 de la tarda, també a Can Rosés, contra el Sant Adrià (5è classificat) - Les rubinenques són cuers i busquen iniciar una remuntada per sortir de la zona baixa 3.4. Handbol al Juventud 25 de Septiembre En handbol, es destaca el partit del Juventud 25 de Septiembre (El Veinti): • Diumenge, dos quarts de 12 • Juguen a casa contra el Claret de Gràcia, en principi un rival assequible 3.5. Futbol: UE Rubí En la falca publicitària també es recorda que la UE Rubí: • Disputarà l’últim partit del 2025 a Can Rosés contra el Sant Mauro, que tanca la classificació de la Lliga Elit • RÀDIO RUBÍ en farà la retransmissió en directe 4. Aniversaris i efemèrides L’espai “Qui fa anys avui” amb Glòria Dalmas repassa diversos aniversaris de figures de l’esport i l’entreteniment: • Álvaro Benito (49 anys): - Exfutbolista del Reial Madrid - Posteriorment cantant del grup Pignoise - També entrenador i analista esportiu • Gonzalo “Pipita” Higuaín (38 anys): - Davanter argentí amb llarga trajectòria a clubs europeus i a la selecció argentina • Itziar Garmendia (52 anys): - Actriu i presentadora - Ha participat en projectes com Muertos S.L. o La Buena Hija • Natti Natasha (39 anys): - Cantant internacional de música urbana - Cèlebre per temes com Sin pijama La secció es combina amb un to distès i comentaris personals de la col·laboradora, que recorda el seu pas pel periodisme esportiu. 5. Recomanació musical: 5 MM de Lildami i Senyor Chen L’últim bloc és la recomanació musical del Robert Fernández, centrada en un projecte amb forta connexió local: • Protagonistes: - Lildami (Terrassa) - Martimora, rubinenc conegut artísticament com a Senyor Txen / Senyor Chen 5.1. El projecte 5 MM (“5 minutets més”) Els dos artistes reactiven el seu tàndem mític amb el llançament de l’EP “5 MM” (5 minutets més): • L’EP gira al voltant de la idea d’estirar els moments especials i allargar-los una mica més • És un projecte creat íntegrament a quatre mans: - Composició - Producció - Enregistrament Musicalment, el disc se situa en un punt d’equilibri entre el rap i l’electrònica: • El rap marca el tempo i l’estructura • La producció hi aporta una sonoritat electrònica expansiva 5.2. Cançons destacades Es mencionen dos temes: • “Passaport”: - Senzill ja presentat prèviament al programa - Exemple de la complicitat creativa entre tots dos • “Mític duet”: - Peça que reivindica la personalitat creativa conjunta de Lildami i Martimora - El programa en fa escolta i en destaca la capacitat tècnica de Martimora/Senyor Chen com a productor i músic El bloc tanca amb reflexions de Martimora sobre el seu futur creatiu, declarant-se obert a canviar de registre i a experimentar en cada nou disc. 6. Estructura radiofònica i falques de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram, l’episodi s’intercala amb diverses falques de promoció interna de RÀDIO RUBÍ i els seus programes, com: • En Joc: espai esportiu de cap de setmana • Rock and Classics amb Esteve Llop • Programa d’actualitat musical catalana • Espais de sardanes i cultura tradicional Aquestes falques serveixen per reforçar el caràcter de ràdio local de servei públic, molt centrada en la informació de proximitat, l’esport rubinenc i la música de casa nostra.

  • Infopodcast 10 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    3'

    Infopodcast 10 desembre 2025

    Avui t'expliquem que la Zona de Baixes Emissions de Rubí entrarà en vigor el 29 de desembre. També et recomanem la exposició de Niulofar Mirhadi i l'actuació de l'Obrador Coral a la plaça Pere Aguilera.

  • Inspira't del 9/12/2025 - episode art
    Inspira't
    53'

    Inspira't del 9/12/2025

    Un programa d'entrevistes que us farà sortir de la zona de confort i us sorprendrà amb convidats molt inspiradors. Presentat per Kuka Fernández i Carme Moreno.

  • #280 - Drets humans, vaga mèdica i PPA a Rubí - episode art
    Notícies Migdia
    30'

    #280 - Drets humans, vaga mèdica i PPA a Rubí

    Visió general de l’episodi Butlletí informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ amb èmfasi en drets humans i migracions, vaga mèdica i pressió sobre la sanitat, rebrots de grip i crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA), junt amb diversos temes locals de Rubí i comarca. Drets Humans i migracions a Rubí Programació municipal de Drets Humans i Persones Migrades • L’Ajuntament engega una programació fins al 24 de desembre pel Dia Internacional dels Drets Humans (10/12) i el Dia de les Persones Migrades (18/12). • Més d’una dotzena d’activitats: xerrades, exposicions, contacontes, jocs familiars i espectacles de dansa. • Objectiu central: promoure la cultura de la pau, combatre prejudicis i visibilitzar vulneracions de drets tant localment com a escala global. "L’objectiu és visibilitzar les vulneracions de drets humans i sobretot la defensa dels drets humans, tant a nivell local com global" – Clara Xifra • Entitats locals hi participen amb propostes sobre processos migratoris i activitats de reflexió adreçades a infants i famílies. • Moment clau: acció artística de Rubí Solidari a la plaça de l’Ajuntament, amb poesia, música i il·lustració per reivindicar la pau i denunciar els conflictes armats. Combat dels discursos d’odi • Clara Xifra subratlla la necessitat de generar consciència crítica davant el creixement dels discursos d’odi a xarxes i al dia a dia. • Es vol donar arguments i coneixement a la ciutadania per contrarestar aquests discursos. Taller escolar sobre drets humans amb la sindicatura de greuges Projecte pilot a primària • El síndic de Greuges de Rubí, Carles Alujo, explica un taller de drets humans adreçat a 4t, 5è i 6è de primària. • Projecte pilot impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes, el Departament d’Educació i el Fòrum de Síndics i Síndiques Locals, amb continguts elaborats per la Facultat d’Educació de la UAB. • Encara no hi ha cap escola de Rubí participant, però es preveu que el Departament d’Educació en seleccioni un parell. Continguts i estructura del taller • Es treballen els drets humans des de 6 àmbits: • Món digital • Democràcia • Desigualtats de gènere • Desinformació • Discursos d’odi • Emergència climàtica • Estructura de tres sessions per curs: • 1a sessió: introducció de conceptes bàsics i activitats marc. • 2a i 3a sessió: adaptades a la realitat i sensibilitat de cada escola, que pot escollir quins àmbits desenvolupar i aprofundir. Alujo insisteix que és important que l’alumnat identifiqui vulneracions de drets tant en l’actualitat mundial com en el seu entorn quotidià, per exemple en relació amb el gènere. Rol de la sindicatura • La sindicatura local té dues funcions principals: • Vetllar pel funcionament de l’administració. • Promoure i defensar els drets humans a la ciutat. • L’oficina de la sindicatura és al carrer Aribau 5, 1a planta, i es facilita telèfon, correu i Instagram com a vies de contacte. Vaga mèdica i crisi de la sanitat catalana Convocatòria de vaga • Metges de Catalunya convoca vaga al sistema públic i concertat, també als 3 CAPs de Rubí, avui i demà. • Reivindicació clau: espai de negociació propi amb el Departament de Salut per abordar condicions específiques del col·lectiu mèdic. • Denúncia de sobrecàrrega assistencial, jornades maratonianes i precarització. Condicions laborals i riscos per al sistema • El secretari general del sindicat, Xavi Lleonard, descriu la situació com a “semiesclavatge” i alerta que posa en risc el sistema sanitari. • Exemple destacat: guàrdies de 24 hores, incompatibles amb una presa de decisions òptima: Una persona que porta 23 hores treballant no té la mateixa capacitat crítica ni de decisió que a la primera hora. • Context estructural: • Infraestructures dissenyades per la “Catalunya dels 6 milions”, però la població ja és d’uns 8,3 milions. • Nombre de professionals similar a l’any 2010, tot i haver passat retallades, pandèmia i crisi, i tenir població més envellida i complexa. Calendari i serveis mínims • A banda de la vaga actual, hi ha noves jornades previstes el 14 i 15 de gener de 2026. • Serveis mínims: 25% de la plantilla a l’atenció primària i funcionament habitual d’urgències, UCI i tractaments vitals. Rebrots de grip i retorn de la mascareta Obligació de mascareta en àmbits sanitaris • El Govern català, per boca de la portaveu Sílvia Paneque, anuncia que torna a ser obligatori l’ús de mascareta a: • Hospitals • CAPs • Residències de gent gran • Mesura orientada a contenir la grip abans de les festes de Nadal. • Crida a la ciutadania a seguir estrictament la mesura, remarcant que, com les vacunes, les mascaretes també salven vides. Dades de la incidència de la grip • El Sistema d’Informació per la Vigilància d’Infeccions a Catalunya informa que la incidència s’ha multiplicat per 2,5 en una setmana (1–7 de desembre) fins a un nivell molt alt de transmissió. • Actualment: 418 casos per 100.000 habitants, amb la grip com a virus predominant (308 positius per 100.000). • Els diagnòstics superen els pics de les tres temporades anteriors. • Ingressos hospitalaris: • Tendència ascendent en llits convencionals per grip. • Estables per la resta de virus. • Tots els ingressos per Covid i el 73% dels de grip corresponen a persones de més de 60 anys. Pesta Porcina Africana (PPA) i bioseguretat Auditoria sobre una possible fuita de laboratori • S’obre una auditoria de bioseguretat liderada per un comitè de 6 experts per investigar l’origen de la PPA. • El Ministeri d’Agricultura, en un informe recent, no descarta la hipòtesi de fuita de laboratori, mentre guanya pes front a la ja coneguda “hipòtesi de l’entrepà” (carn infectada). • El conseller Òscar Ordeig (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) demana prudència i deixar treballar els experts. Composició del comitè científic • El comitè inclou: • 4 experts externs en bioseguretat, laboratoris i instal·lacions d’alta contenció biològica. • 1 representant del CRESA. • 1 representant de l’IRTA. • Laboratoris implicats: NBS2 i NBS3, d’alta contenció. • Una coordinadora científica presideix el grup. Situació del focus i resposta • El Govern insisteix que el focus està contingut i no hi ha casos positius fora del radi de 6 km inicial. • El 112 ha rebut més de 1.500 trucades per avistaments de senglars vius o morts. • Es preveu sacrificar 30.000 porcs de 39 granges situades en un radi de 20 km del focus. • El president Salvador Illa es reuneix amb representants del sector porcí, acompanyat de la consellera d’Economia i el conseller d’Agricultura, per analitzar la situació. Urbanisme i mobilitat: enderroc de Cremalleras Rubí Enderroc i futur urbanístic • Comença l’enderroc de l’antiga Cremalleras Rubí, situada entre els barris del Progrés i el Barri 25 de setembre. • Objectiu: deixar el terreny a punt per a una futura urbanització amb un nou parc i més de 150 pisos. • L’actuació afecta també l’aparcament públic davant de la fàbrica: es manté l’estacionament, però s’anul·la l’accés més proper al carrer Edison, i l’entrada/sortida es farà per una altra rampa. Afectacions al trànsit • Restriccions de trànsit entre avui i el 19 de desembre, de 8/9 h a 18/20 h (hi ha una lleu discrepància d’hores entre peces però es manté la franja de dia). • Carrers afectats: Edison i 3 d’Abril. • Durant l’horari de tall, només hi podran circular veïns del Barri 25 de setembre, vehicles de serveis i transport públic. • Fora d’aquest horari, la mobilitat és normal. Gestió de residus i pressió veïnal Retorn dels contenidors al centre • Tornen els contenidors del carrer Sant Gaietà (cruïlla amb Prat de la Riba) després d’un mes retirats. • Prèviament, s’havien retirat contenidors a: • Plaça Catalunya (contenidors soterrats, dins la reforma de la plaça i la reobertura d’El Casino). • Carrer Justícia (per molèsties al veïnat). • La retirada va generar moltes queixes, ja que els veïns havien de baixar fins a L'Escardívol per llençar la brossa. Reacció municipal • L’Ajuntament argumentava que el punt de Sant Gaietà és molt estret i no es podia ampliar amb més contenidors, cosa que hauria provocat desbordament. • La pressió veïnal fa que el consistori rectifiqui i restableixi els contenidors al carrer Sant Gaietà. Adaptació al canvi climàtic i confort a les escoles Instal·lació de ventiladors als centres educatius • L’Ajuntament posa en marxa la instal·lació de nous ventiladors als espais comuns de diverses escoles públiques de Rubí. • Objectiu: reduir fins a 4 °C la sensació tèrmica en biblioteques, menjadors, gimnasos i altres espais comuns durant episodis de forta calor. • S’hi instal·len: • 32 ventiladors de sostre • 41 ventiladors de paret • Centres implicats inclouen: Xola, Joan Maragall, Ribus Rubeo, Canals de Mora, Torre de la Llebre, Ramon Llull, Pau Casals, entre d’altres. Calendari i finançament • Els treballs comencen l’1 de desembre i es preveu que finalitzin al gener. • La primera fase se centra en espais comuns, però el consistori preveu estendre ventiladors a totes les aules de les escoles públiques. • Forma part de les polítiques d’adaptació al canvi climàtic 2025, amb el suport de 75.000 € del programa Adaptació a l’Emergència Climàtica de la Diputació de Barcelona. Seguretat i delictes d’odi Detenció per delicte d’odi a Rubí • Els Mossos d’Esquadra detenen el 4 de desembre a Rubí un home de 30 anys per un presumpte delicte d’odi motivat per raons racistes. • Des del febrer, una unitat especialitzada havia detectat continguts a xarxes socials d’un jove amb passamuntanyes que: • Fomentava l’odi contra persones estrangeres, en especial el col·lectiu marroquí i musulmà. • Promovia l’expulsió dels migrants i els atribuïa conductes delictives. • Incitava la població a organitzar-se per expulsar-los. • Segons la policia, el discurs s’havia tornat progressivament més agressiu i radical. El denominador comú era el menyspreu, la manca de respecte i la incitació a l’odi i a la violència activa contra persones estrangeres. • Les investigacions permeten identificar la persona darrere el perfil i detenir-la a Rubí. • El detingut passa a disposició judicial. Informació meteorològica Tendència general • Després d’un pont amb temperatures clarament altes per l’època, s’espera una baixa progressiva durant la setmana fins a valors habituals de mitjans de desembre. • El meteoròleg Luismi Pérez, des de la Xarxa, explica: • Dimarts marcat per suavitat tèrmica i més humitat. • Boira i núvols baixos al matí a zones interiors (Pla de Lleida, plana de Vic, pla de Bages, sud del Berguedà, conca de Tremp), que es dissipen al llarg del dia. • La tarda esdevé de temps més obert, tot i alguns núvols residuals a la costa (Camp de Tarragona, Maresme). • A Girona, el vent de garbí fa que la temperatura sigui igual o més alta que el dia anterior. • Dimecres s’espera una nova jornada humida i amb boires, continuant la dinàmica de transició cap a un ambient més hivernal. Actualitat comarcal Hospital Parc Taulí (Sabadell): projecte PILIT i sostenibilitat • L’Hospital Parc Taulí impulsa el projecte PILIT per eliminar els gots d’un sol ús en l’administració de medicació. • Diagnòstic inicial: es llençava més d’un milió de gots de plàstic l’any, comptant almenys 3 gots per pacient i dia. Nou sistema de gots reutilitzables • Cada habitació té ara dos gots de plàstic dur i reutilitzable, de colors diferents (verd i taronja). • La infermera transporta la medicació amb un got del mateix color que el de la safata del pacient, afegint un xec de seguretat visual a nom i habitació. • El pacient identifica sempre el seu color, fet que millora tant seguretat com experiència d’ús. • Els gots han estat dissenyats per estudiants de l’Escola de Disseny de Sabadell, que han creat un producte funcional, segur i adaptat a l’ús hospitalari quotidià. Cultura: festival de novel·la negra a Terrassa Crim i Misteri Terrassa • Terrassa acull la 2a edició del festival de novel·la negra “Crim i Misteri” (antic Black Vallparadís) els dies 12 i 13 de desembre. • Objectiu: consolidar una cita anual que la ciutat esperi, amb impacte cultural i econòmic. Contingut del festival • Escenaris: • Divendres a la Biblioteca Central. • Dissabte a l’Auditori. • Programa: sis taules de debat sobre cibercrim, true crime, investigació, psique criminal, entre d’altres. • Organitza l’associació Objetivo Más Letras, amb més de 30 escriptors participants. • També hi haurà espai de trobada literària, concursos i signatures de llibres. Premis i implicació local • Es lliuraran premis a: • Millor novel·la negra en català de 2025. • Millor relat curt negre jove, amb participació dels instituts de Terrassa. • Patrocinen els guardons: Ateneu Terrassenc i Club Natació Terrassa. • El festival compta amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa i la col·laboració de les biblioteques municipals i els clubs de lectura, que organitzen activitats paral·leles sobre gènere negre. Tancament del programa • El butlletí es tanca recordant que la informació local es pot seguir: • Als butlletins horaris de RÀDIO RUBÍ (99.7 FM). • Al web radiorubi.cat i a les xarxes socials de l’emissora. • Es dona pas a la capsula informativa de la Xarxa i a la programació de tarda amb el magazín informatiu local.

  • Els esports al dia del 9/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    29'

    Els esports al dia del 9/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • Cuinar ràpid, aprofitar i Nadal als fogons - episode art
    Primer, segon i postres
    51'

    Cuinar ràpid, aprofitar i Nadal als fogons

    Tema central de l’episodi Episodi tertúlia del programa Primer, segon i postres de RÀDIO RUBÍ dedicat a com cuinar bé amb poc temps, l’ús del menjar ràpid casolà, l’aprofitament de les sobres a casa i al restaurant, i les tradicions de Nadal (amb protagonisme absolut dels canelons). Hi participen cuiners i pastissers locals que expliquen la seva experiència professional i domèstica. 1. Cuinar amb poc temps i noves generacions 1.1. “No tenim temps per res” • Es parteix de la idea que la vida adulta ens deixa sense temps per comprar, cuinar i, fins i tot, menjar tranquil·lament a taula. • Es contraposa la falta de temps amb el temps invertit en WhatsApp, TikTok i mòbil, i com això acaba afavorint el menjar ràpid i precuinat. "La cuina està plena de menjar ràpid que poden preparar en 20 minuts. Ràpid, sabrós i saludable." 1.2. Opcions ràpides però saludables • Es defensa que cuinar ràpid no és menjar malament, si es trien bé els ingredients. • Exemples de plats ràpids: - Verdures diverses (albergínia, carbassó, ceba) tallades a juliana i saltejades. - Afegir-hi llegums de pot (llenties, cigrons) i alguna proteïna: tonyina, bistec tallat, etc. - Truites, pastes senzilles, amanides completes i planxa. • Consens: millor això que plats precuinats industrials plens de conservants. 1.3. Joventut, mandra i referents a la cuina • Es parla de com moltes persones joves no entren gaire a la cuina, tot i tenir recursos com YouTube o masterclass. • Importància d’haver vist cuinar a casa: encara que no t’ensenyin directament, el fet de veure els pares cuinant dona seguretat. • Es destaquen: - El paper de la necessitat (un fill que s’ha d’espavilar un estiu sol i aprèn a fer-se uns macarrons). - El factor interès i iniciativa com a clau: quan un plat surt bé, “enganxa” i anima a continuar cuinant. • També es comenta amb humor la idea futurista que “la cuina del futur és un telèfon, un microones i una pastilleta”, amb el desig compartit que no arribi mai. 2. El plaer de cuinar i de compartir taula 2.1. Gaudir de la cuina vs. cuinar a contrarellotge • Alguns tertulians expliquen que gaudeixen molt cuinant quan tenen tot el dia per fer-ho sense presses. • Diferència clara entre: - Cuinar per obligació i sense temps. - Cuinar per plaer, buscant receptes, anant a comprar i dedicant-hi hores. 2.2. Menjar sols o acompanyats • Es comenta com menjar sol acostuma a fer que es mengi pitjor i més ràpid (un entrepà ràpid per sopar, per exemple). • Quan hi ha família o convidats: - Es cuina amb més cura i es preparen plats més elaborats. - Menjar es converteix en un acte social que “alimenta també l’ànima”. • Es distingeix entre esmorzar (que alguns gaudeixen igual, sols o acompanyats) i dinar/sopar, on la companyia pesa més. 3. Sobres i cuina d’aprofitament 3.1. Què fer amb les sobres a casa i al restaurant • Es remarca una idea forta: “no es llença res”, ni a casa ni a la restauració. • Ús de sobres al restaurant: - Racions sobrants per al menjar del personal l’endemà. - Quan sobra força, es transforma en altres plats: croquetes, pastís de patata i carn, carbassons farcits de peix, bunyols, etc. - Les salses sobrants també es guarden per donar gust a plats nous. 3.2. Pastisseria i reutilització de producte • Des del món de la pastisseria s’expliquen tècniques d’aprofitament: - Croissants sobrants: es tallen, s’hi afegeix una mica d’anís, es torren i es converteixen en peces cruixents o en puding. - Pa sobrant: s’utilitza per fer torrijes / torredetes de Santa Teresa, pa ratllat casolà o sopes de pa (ceba, all, farigola). • Alguns forns venen directament bosses de restes (croissants tallats, pasta variada) perquè el client ho torri a casa. 3.3. Com evitar que sobrin masses coses • Un restaurador explica la seva estratègia: - Canviar poc el menú però fer-lo molt extens (per exemple, 12 primers i 12 segons). - Fer al moment tot allò que no pot quedar-se d’un dia per l’altre. - Els guisats reposats s’aprofiten l’endemà, sovint estan fins i tot més bons reposats. 3.4. Clients, tàpers i restes al plat • Ha canviat molt la mentalitat: - Ara molta gent demana emportar-se el que sobra del plat o el segon per tenir “el sopar o el dinar de demà”. - Amb el vi, si és d’una certa qualitat, també hi ha clients que s’enduen l’ampolla començada. • Fa anys això feia vergonya; avui és totalment normal i ben vist, evitant malbaratament alimentari. 4. Canelons, tradició i debat culinari 4.1. El plat favorit dels catalans • La revista Cuina ha escollit enguany els canelons com a plat favorit dels catalans. • En una tertúlia anterior del programa, el plat guanyador havia estat l’escudella. • Opinió general: els canelons són molt estimats perquè: - Admeten farcits molt variats: carn, peix, verdures, bolets... - La beixamel és vista com la “màgia” del plat, sovint personalitzada amb tocs com roquefort o ceps. 4.2. Canelons d’aprofitament vs. canelons “rostits” • Es comenta el cas del cuiner Francesc Fortí, que critica els típics canelons de Sant Esteve fets amb carn d’olla de l’escudella. • Argument: - La carn bullida ha deixat la substància i el gust al caldo, de manera que els canelons queden “socillos” si no s’hi afegeix res més. • Alternatives que proposen els tertulians: - Fer els canelons amb carn rostida (pollastre, vedella i porc) en lloc de només carn bullida. - Si s’aprofita la carn de l’escudella, “posar-hi màgia”: sofregir ceba caramel·litzada, tomàquet, utilitzar part del caldo per hidratar la carn o fins i tot per lligar la farsa, afegir una mica de nata per donar cremositat, etc. 4.3. Hi ha realment “secrets” als canelons? • Es debat el tòpic que “tothom té un secret per als seus canelons” i es connecta amb la figura de Francesc Fortí, que no vol explicar les seves receptes ni tenir aprenents a la cuina. • La taula hi discrepa: - La majoria defensa que no hi ha secrets reals, sinó maneres de fer i gustos personals. - Les bases culinàries són comunes; cadascú hi afegeix més farigola, més nou moscada, pebre, etc. - Comparen que dues paelles fetes igual mai surten exactament igual, encara que la recepta sigui la mateixa. • Reflexió ètica i de llegat: - Es posa en valor la figura de mestres com Josep Lladonosa i Giró, que defensaven explicar-ho tot perquè les generacions següents milloressin la cuina. - Es considera una llàstima que algú s’emporti les receptes a la tomba i es perdi un llegat gastronòmic. 4.4. Relació cuiner–client i transmissió de coneixement • Diversos tertulians expliquen que sovint els clients demanen receptes. • La seva actitud és explicar-les de cap a peus, perquè: - Encara que el client ho faci a casa, continuarà anant al restaurant per l’experiència completa. - El que més satisfacció dona és veure com la gent gaudeix del menjar i, fins i tot, aprèn. • Anècdotes destacades: - Un cuiner rep trucades periòdiques d’una senyora gran que demanava abans pel cuiner antic i ara li consulta a ell receptes per telèfon. - Una altra cuinera té llibres de receptes i llibretes plenes d’anotacions que les seves filles li demanen que els deixi com a herència. 5. Preparatius de Nadal i organització als locals 5.1. Pressió de la campanya de Nadal • S’acosten les festes de Nadal i restaurants i pastisseries entren en temporada intensa: - Menús de grups. - Comandes per emportar. - Volum alt de productes típics (canelons, panettone, etc.). 5.2. Planificació i congelació responsable • Es parla d’avançar feina sense perdre qualitat: - Comprar matèria primera amb temps (xocolata, farina especial per panettone, mantega, etc.). - En alguns casos, elaborar bases o masses uns dies abans i guardar-les ben filmades a la nevera. - Utilitzar envasat al buit i congelació per estabilitzar alguns productes, però evitant que les salses cristal·litzin o es facin malbé. • Diferència entre cuina salada i pastisseria: - A la pastisseria moltes elaboracions (canapès, pasta salada) han de fer-se molt a prop de la data de consum. - A la cuina de plats (canelons, guisats) es pot treballar amb més marge, congelant dignament part de la producció. 5.3. Menús familiars i tradicions de Nadal • Es comparteixen costums personals: - Alguns restaurants tanquen el 25 i 26 però preparen plats perquè la gent se’ls emporti a casa (canelons, rostits, etc.). - Altres obren i cuinen per molta gent aquells dies. • Menús típics familiars: - Escudella, canelons i xai al forn o rostit de vedella a casa de la mare. - A moltes llars, canelons per Nadal o Sant Esteve (segons la família). • Preferències de canelons: - Tradicionals de carn rostida. - De carn i bolets (uns dels més mencionats). - De peix i de verdures, però en general la taula es decanta més per la carn. • Nit de Nadal (24): - Sovint es fa un sopar tipus pica-pica. - Algunes cuineres aprofiten per fer proves i plats nous amb la família com a “conillets d’índies”. 6. Tancament del programa • El programa es tanca recordant horaris i xarxes del Primer, segon i postres, i acomiadant-se amb música. • Es reforça la idea final: “cuineu molt, mengeu bé i bona setmana”, resumint l’esperit de la tertúlia: - Gaudir de la cuina. - Menjar amb qualitat encara que hi hagi poc temps. - Evitar el malbaratament. - Compartir coneixement i menjar amb la gent estimada.

  • #760 - Solidaritat amb Creu Roja i objectius SMART - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    52'

    #760 - Solidaritat amb Creu Roja i objectius SMART

    Visió general de l’episodi Episodi de Rubí al dia, d'11 a 12h centrat en dos blocs principals: Solidaritat i voluntariat amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat (campanya de joguines, soledat no volguda, salut mental i crida a voluntariat i socis). Secció Coaching Canalla amb Pau Navarro, que explica l’eina SMART per definir i assolir objectius. A continuació, es detallen els continguts principals. 1. Campanya de joguines de Creu Roja (solidaritat) 1.1. Participants i context • Secció de solidaritat del programa, amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat. • Intervenen: David Bea (tècnic), Rosa Calbó (vicepresidenta) i Ester Bello (voluntària). • Tema central: campanya de recollida de joguines i situació actual del voluntariat. 1.2. Història i evolució de la campanya de joguines • La campanya fa més de 15 anys que funciona, amb una trajectòria tan llarga que la Rosa admet que ja ha perdut el compte. • Abans ja es feia recollida, però amb el temps s’ha anat professionalitzant i refinant. Canvis principals al llarg dels anys: • Qualitat de les joguines: - Abans arribaven moltes joguines usades; ara, gràcies a la conscienciació, majoritàriament són noves. - La Creu Roja defensa el “dret a trencar el plàstic”: els infants atesos també han de poder estrenar la joguina. • Criteris actuals per a les donacions: - Joguines noves, no sexistes i no bèl·liques. - S’evita reproduir rols de gènere o normalitzar la violència en el joc. • Canvi en el perfil de les famílies: - Al principi hi havia moltes dificultats idiomàtiques (persones que gairebé no entenien el castellà). - Anècdota de la Rosa: havia d’afegir la pregunta “Repítame lo que le he dicho” per comprovar si s’havien entès. - Actualment, molta gent ja parla castellà o català i sovint provenen de Sud-amèrica, fet que reflecteix nous fluxos migratoris i més integració. 1.3. La joguina educativa i el contingut dels lots Creu Roja i especialment Creu Roja Joventut han evolucionat el concepte de joguina: • No es tracta només de “tenir una joguina”, sinó de joguina educativa i col·laborativa que transmeti valors: - Jocs de taula, puzles, llibres, jocs que fomentin compartir i jugar en grup. - Es vol recuperar formes de joc que es van perdent amb la tecnologia. Com són els lots de joguines? • Cada lot sol incloure: - 1 joc de taula / puzle / joc de societat. - 1 o 2 llibres, si n’hi ha prou. - 1 joguina “clàssica” (cotxes, nines, etc.). • Es procura que siguin equilibrats: - Adequats a l’edat. - Amb una certa equitat entre famílies (mides, varietat i “categoria” de les joguines). “No tots han de tenir el mateix, però que més o menys tots facin goig.” Per això es demana que les joguines no vinguin embolicades: • S’han d’obrir per comprovar què hi ha dins i fer la tria i combinació dels lots. • De vegades, dins de paquets embolicats s’hi han trobat sorpreses inesperades o joguines en mal estat. 1.4. Logística, calendaris i volum de famílies Inici de la campanya: • El dia de l’entrevista és el primer dia de campanya: ja hi ha voluntariat movent i classificant joguines mentre la Rosa és a l’estudi. On portar les joguines: • RÀDIO RUBÍ és un dels punts de recollida. • Després, Creu Roja passa a recollir-les i les trasllada al magatzem del carrer Marconi, activat només per la campanya. Famílies beneficiàries i derivacions: • Les famílies arriben principalment derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí. • Alguns casos arriben directament des de l’oficina de Creu Roja (situacions d’última hora). • Volum habitual: - Al voltant de 250 famílies. - Uns 400–500 infants atesos cada campanya. Data límit per portar joguines: • No hi ha data límit estricta. • Les joguines sobrants es guarden al magatzem i serveixen de base per a la campanya de l’any següent. 1.5. Què passa amb les joguines usades? • Política oficial: la Creu Roja només reparteix joguines noves en aquesta campanya. • Les joguines en bon estat però usades: - No es llencen (excepte les molt malmeses). - Es busquen altres entitats o circuits per donar-los-hi una segona vida fora de la campanya de joguines. • S’han arribat a trobar joguines realment en mal estat (per exemple, nines sense braços), que cal descartar. 1.6. Voluntariat: perfils, necessitats i experiències 1.6.1. El Congrés Nacional de Voluntariat • Ester Bello ha assistit al Congrés Nacional de Voluntariat de Creu Roja. • Esdeveniment celebrat a Sevilla, després de 9 anys sense celebrar-se (pandèmia pel mig). • Hi van participar uns 300 voluntaris, més l’organització. Objectius del congrés: • Espai “per i per als voluntaris”: - Compartir necessitats reals, frustracions i motivacions. - Exposar realitat de diferents territoris i projectes. • Dinàmiques de grup, tallers i intercanvi d’experiències molt diverses: - Tallers de memòria amb gent gran a Rubí. - Reforç escolar a Sant Cugat. - Acollida de pasteres a Lanzarote. - Unitats d’emergència i serveis preventius en diversos punts. Fil comú de tots els projectes: “el voler ajudar”. 1.6.2. Tipus de voluntariat i horaris Necessitat principal: més voluntariat, però ajustat a la realitat horària dels projectes. • La majoria d’activitats es fan entre setmana, al matí: - Repartiment d’aliments. - Tallers de mòbil i d’alfabetització digital. - Activitats del projecte de gent gran i soledat no volguda. • A les tardes: - Reforç escolar. - Converses en català. Per això, el perfil ideal seria: • Persones amb disponibilitat entre setmana al matí. • Amb ganes d’ajudar persones i capacitat d’implicació regular. Qui acostuma a fer voluntariat? • Persones jubilades o pre-jubilades (com la Rosa, que va començar uns 10 anys abans de jubilar-se). • Persones a l’atur que volen mantenir-se actives mentre busquen feina. • Estudiants que busquen experiències de servei, sobretot en vacances escolars (Nadal, Setmana Santa, Setmana Blanca…). “El dia és molt llarg”: es pot trobar espai per fer coses per un mateix i per als altres. També mencionen situacions curioses: • Jubilats que “fugen de les feines de casa” i troben al voluntariat una forma productiva d’ocupar el temps. • Joves que es prenen un any sabàtic i decideixen invertir-lo fent voluntariat. 1.6.3. Impacte personal del voluntariat L’experiència de l’Ester amb la gent gran: • Volia treballar amb infants, però a Rubí hi havia necessitat amb la gent gran i va acceptar el repte. • Ara està molt vinculada als tallers de memòria i descriu els participants com “les seves nenes i nens”, malgrat ser persones grans. • Assegura que rep més del que dona, en afecte i aprenentatges. El cas de la Rosa: • Creu Roja ha estat una “gran salvació personal”. • Li ha permès fer una transició suau del món laboral a la jubilació. • Ara s’organitza els matins a partir de les 10 h, combinant voluntariat amb vida personal (anar a comprar, gimnàs, etc.). El voluntariat s’entén com un espai de creixement personal, no només de donació. 1.7. Nous reptes socials: soledat no volguda i salut mental La Creu Roja s’adapta constantment a noves realitats socials: • L’entitat es defineix com a “camaleònica”, canviant per respondre a les necessitats emergents. Principals reptes actuals: Soledat no volguda: Afecta sobretot gent gran, però també joves. Inclou persones que, encara que tinguin gent al voltant, se senten soles. Projectes: passejades, converses, visites a domicili, ús d’eines com l’Alexa. Es destaca que l’important no és tant el dispositiu, sinó la presència humana: mitja hora de xerrar, parlar de la família, del menjar, de la compra… Salut mental infantil i juvenil: Es veu com un dels grans problemes de la postpandèmia. Especialment greu en l’adolescència, franja que va quedar molt tocada pels confinaments. Treball conjunt amb l’Ajuntament de Rubí, que ha creat una taula de salut mental. Accions: xerrades a instituts sobre gestió d’emocions, salut mental i benestar emocional. Es demanen voluntaris sensibilitzats amb aquests àmbits per poder: • Acompanyar gent gran. • Participar en projectes educatius i xerrades. • Donar suport en iniciatives relacionades amb la salut mental. 1.8. Suport econòmic i altres formes de col·laborar A més del temps, Creu Roja també necessita recursos econòmics: • Proposta de la Rosa: - Qui tingui poca disponibilitat de temps pot fer-se soci de la Creu Roja. - Les aportacions econòmiques són clau per sostenir projectes i campanyes. - A més, les quotes desgraven fiscalment. Altres formes flexibles de col·laborar: • Fer de voluntari puntual per projectes concrets (campanya de joguines, recollides especials, etc.), especialment pensat per gent jove que es mou per projectes. • Participar com a col·laborador temporal: - Es formalitza amb un compromís de pocs dies (una setmana, quinze dies…). - Permet “provar” el voluntariat sense lligar-se a llarg termini. - Tot queda cobert a nivell d’assegurances i responsabilitats. “No us queixareu que no us posen facilitats des de la Creu Roja.” 2. Secció Coaching Canalla: eina SMART per als objectius 2.1. Introducció i to de la secció • Inici amb la sintonia de Coaching Canalla, conduïda per Pau Navarro. • Conversa distesa sobre els dimarts amb “pinta de dilluns”, el cansament setmanal i els bioritmes personals: - El Pau explica que els dimarts solen ser el seu pitjor dia, perquè és quan pren consciència que encara queda tota la setmana. - Es remarca la importància de conèixer quan tenim més energia per planificar. S’utilitzen referències de cultura pop: • L’equip A: record de la sèrie i la frase mítica “M’encanta que els plans surtin bé”. • Origen: la pel·lícula serveix per parlar d’idees que s’implanten al cap. • Fama: cita per dir que en el coaching “aquí es ve a suar”. • Més endavant, menció a “Todo a la vez en todas partes”. Es remarca que el coaching no és màgia ni fum, sinó treball, consciència i acció. 2.2. Abans de SMART: és realment el teu objectiu? Abans d’aplicar l’eina SMART, Pau proposa dues reflexions clau: De qui és aquest objectiu? Pot ser un objectiu imposat o suggerit per altres (família, amics, entorn, societat), encara que sigui amb bona intenció. Si l’objectiu no és genuïnament teu, té molta més probabilitat de caure a mitges o no sostenir-se. No preguntar “per què”, sinó “per a què”: El “per què” ens porta al passat i a la justificació. El “per a què” ens projecta al futur i a l’acció. Exercici proposat: • Escollir un objectiu (perdre pes, deixar de fumar, aprendre anglès, canviar de feina…). • Preguntar-se 5 vegades seguides “per a què”: - “Per a què vull perdre pes?” → “Per sentir-me millor.” - “Per a què vull sentir-me millor?” → … - I així fins a 5 nivells de profunditat. Aquest exercici deriva de la tècnica de les “5 W” (o els “5 why”) utilitzada per arribar a l’arrel dels problemes, però adaptada a l’orientació a objectius. Objectiu + “per a què” cinc vegades = claredat sobre el sentit profund del que estem perseguint. 2.3. L’eina SMART: definició de les sigles SMART és un acrònim en anglès utilitzat per dissenyar objectius de manera eficient. Pau en dóna aquesta versió: • S – Specific (Específic) - L’objectiu ha d’estar molt concretat i definit. • M – Measurable (Mesurable) - Cal que es pugui mesurar el progrés (indicadors, fites parcials). • A – Achievable (Assolible/Alcanzable) - Ha de ser realista en funció dels recursos i condicions de la persona. • R – Relevant (Rellevant) - Ha de tenir un impacte important i significatiu per a la persona (alineat amb valors i desitjos propis). • T – Time-bound (Acotat en el temps) - Cal posar una data límit o un horitzó temporal clar. Es fa broma que “smart” en anglès també vol dir “llest” o “pragmàtic”, cosa que lliga bé amb l’esperit de l’eina. 2.4. Aplicació pràctica de SMART Pau utilitza l’exemple típic de “vull perdre pes” per mostrar com convertir-lo en un objectiu SMART. S – Específic • No n’hi ha prou amb “vull perdre pes”. • Cal concretar: “vull perdre 5 kg”. • Preguntes útils: - Què vull aconseguir exactament? - Quin resultat observable hi haurà quan ho aconsegueixi? M – Mesurable • Cal dividir el procés en fites petites i mesurables: - Per exemple, saber quan hauràs perdut 1 kg, després 2, després 3… • Preguntes clau: - Com sabré que m’hi vaig apropant? - Quins indicadors em diran que vaig en bona direcció? A – Assolible • Ha de ser realista segons: - Edat, condicions físiques, situació econòmica, temps disponible. • Exemple: 20 kg en 6 mesos pot ser inviable o poc saludable per a molta gent. • Preguntes clau: - Quins recursos tinc (temps, diners, coneixements, suport)? - Tinc les habilitats que calen o puc adquirir-les? També recorda que en objectius grans, com canviar de professió, cal considerar si es poden aconseguir els recursos necessaris pel camí. R – Rellevant • L’objectiu ha de ser important per a tu, no només per complir expectatives alienes. • Cal imaginar-se el “jo del futur” un cop assolit l’objectiu: - Com seré? Com em sentiré? Què canviarà a la meva vida? - Està alineat amb els meus valors i manera de viure? Aquesta part acostuma a fer emergir contradiccions: • Per exemple, quan l’objectiu està molt lligat a materials i estatus, pot xocar amb valors com la simplicitat, la família o l’equilibri personal. • Si ignorem aquests valors, l’objectiu es pot sostenir un temps, però tendeix a trencar-se. T – Temps (data límit) • És imprescindible fixar una data límit o termini: - Sense data, l’objectiu queda en un “ja ho faré algun dia”. • La data genera: - Urgència sana. - Necessitat de planificar i disciplinar-se. Posar data és un altre exercici de realisme: cal comprovar si el termini és massa curt o massa llarg i ajustar-lo. 2.5. Ordre i flexibilitat de l’eina Pau aclareix que l’ordre de les lletres no és rígid: • La paraula SMART és pràctica i fàcil de recordar, però a la pràctica els elements es treballen en paral·lel. • Es pot començar per la T (data límit), per exemple, si això és el que dóna impuls inicial a una persona. • Durant el procés és normal reajustar: - Potser la data no era realista. - Potser cal fer l’objectiu més específic o més assolible. L’eina és dinàmica: no és un contracte tancat, sinó un marc per pensar millor. 2.6. Missatge final del Coaching Canalla • El coaching no promet miracles; posa estructura i consciència perquè la persona es posi a treballar. • Es convida l’audiència a: - Posar-se metafòricament el xandall i els escalfadors vuitanteros. - Escollir pocs objectius (1–3 com a màxim) i aplicar-hi l’eina SMART. - Revisar, d’aquí un temps, què ha funcionat i què no. La secció es tanca amb la proposta de tornar “l’any que ve” i comprovar si l’audiència ha començat a aplicar SMART en els seus propòsits. 3. Tancament del programa • Després de la secció de Creu Roja, el programa introdueix el tema “Human” de Robbie Williams amb Jessie & Joy, connectant-lo simbòlicament amb la solidaritat com a valor profundament humà. • El programa Rubí al dia, d'11 a 12h es tanca amb una falca recordant que RÀDIO RUBÍ és “la primera en informació local” i animant a seguir l’actualitat de la ciutat. • Finalment, es clou el magazín fins a l’endemà a les 8 del matí.

  • #1117 - Discursos d’odi, pesta porcina i política migratòria - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    57'

    #1117 - Discursos d’odi, pesta porcina i política migratòria

    Introducció de la tertúlia • Programa de Ràdio Rubí amb diversos tertulians que comenten l’actualitat local, catalana i europea. • Tres grans blocs temàtics al llarg de l’hora: discursos d’odi i llibertat d’expressió, brote de pesta porcina africana a Collserola i política migratòria de la UE i centres de deportació. • El to combina anàlisi jurídica i ètica, exemples concrets de Rubí i reflexions polítiques més àmplies. 1. Delictes d’odi, xarxes socials i llibertat d’expressió 1.1. Cas concret a Rubí i dades estatals • Els Mossos d’Esquadra detenen a Rubí un home de 30 anys que, encaputxat i amb passamuntanyes, emetia missatges racistes i islamòfobs a les xarxes, principalment contra persones marroquines i musulmanes. • Els seus missatges: - Fomentaven l’odi i demanaven l’expulsió d’immigrants. - Atribuïen delinqüència al col·lectiu migrat. - Incitaven la població a organitzar-se per expulsar-los. - Incloïen accions simbòliques greus, com cremar un hijab en directe. • Investigació iniciada al febrer per una unitat especialitzada en delictes d’odi; l’individu és identificat i detingut el 4 de desembre i passa a disposició judicial. • L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia detecta un augment fortíssim de missatges d’odi a xarxes, especialment contra persones del nord d’Àfrica i musulmanes. - Q2 2025: 184.000 missatges d’odi detectats. - Només al juliol: 190.000, ja per sobre de tot el trimestre anterior. • El sistema FARO, basat en intel·ligència artificial, permet identificar i analitzar massivament aquests continguts. 1.2. Marc legal i necessitat de no normalitzar l’odi • El fet que la policia actuï en aquest cas indica que el contingut era especialment greu. • Els tertulians destaquen: - Importància d’un marc legal que tipifiqui els delictes d’odi. - La necessitat de no normalitzar allò que no és normalitzable, malgrat la gran presència de hate a xarxes. - L’objectiu d’un estat de dret ha de ser evitar la violència i les relacions basades en la violència simbòlica o física. "Ens ha de permetre no normalitzar el que no és normalitzable." 1.3. Xarxes socials, anonimat i responsabilitat política • Es critica el paper de les xarxes socials, especialment X/Twitter: - Afavoreixen insults i amenaces des de l’anonimat, amb un to que moltes persones no usarien cara a cara. - El nivell d’insults és generalitzat: contra col·lectius vulnerables, contra polítics, contra catalans, contra dones, etc. • Es remarca que alguns polítics i figures mediàtiques contribueixen al clima d’agressivitat, amb intercanvis de “i tu més” i insults que sovint superen els límits raonables de la llibertat d’expressió. • Es planteja el debat, ja antic, de limitar l’anonimat (per exemple, exigint DNI per obrir comptes), tot reconeixent els riscos en països no democràtics i la complexitat de regular empreses digitals transnacionals. 1.4. On són els límits? Insult, opinió i delicte • Es discuteix la “fina línia” entre llibertat d’expressió i discurs d’odi: - Identificar discurs d’odi pot ser relativament clar a nivell moral, però convertir-lo en delicte és jurídicament difícil. - La legislació posa avui el límit sobretot a la incitació directa a la violència. • Exemple pràctic: un comentari a les xarxes de Ràdio Rubí que deia “xarismo” sobre unes convidades: - Genera dubtes a la redacció: és insult, opinió, humor? - Es contextualitza com un terme despectiu (“unes xaros”, l’antic equivalent a “marujas”), destinat a ofendre. - No arriba a delicte, però és clarament ofensiu i s’esborra segons el criteri editorial. • Es diferencia entre: - Opinió: “no m’agrada el que fan aquestes senyores”. - Insult: etiquetes despectives com “idiota” o “xarismo”. • Es menciona com alguns col·lectius s’han reapropiat d’insults històrics (p. ex. “maricón”) i els han convertit en identitats reivindicades, cosa que complica encara més la lectura literal dels termes. 1.5. Papers dels mitjans, llibres d’estil i manca de conseqüències • Els mitjans públics han de ser especialment curosos i disposar d’un llibre d’estil que marqui què es permet i què no als seus espais digitals, més enllà del que és estrictament legal. • A Ràdio Rubí: - S’esborren missatges que insulten o fomenten l’odi, vinguin d’on vinguin. • Problema central: esborra missatges no implica conseqüències reals per qui els emet. - L’usuari pot tornar l’endemà i repetir el mateix comentari. - Les sancions penals o administratives per insults i amenaces a xarxes són molt escasses. 1.6. Exemples de discursos d’odi “normalitzats” • Comentaris xenòfobs com “tots els moros haurien d’anar al seu país”: - Èticament són clarament discriminadors i estigmatitzadors. - Però jurídicament poden ser defensats com una “opinió política migratòria” si no hi ha incitació explícita a la violència. • Es parla també d’odi: - Contra les dones (cos, aspecte físic) en vídeos que no tenen res a veure amb gènere. - Contra catalans, sovint per part de gent que viu a Catalunya o des de fora. • El tertulià Martí remarca que l’anonimat permet desitjar la mort d’algú o fer amenaces que la gent no gosaria signar amb nom i cognoms, i qualifica aquesta actitud de “covardia i vilesa absoluta”. 1.7. Ineficàcia dels sistemes de denúncia a xarxes • Es critica el sistema intern de denúncia de continguts de les plataformes: - Moltes publicacions clarament ofensives no s’eliminen mai, tot i les denúncies. - En canvi, creadors d’art, il·lustradors o fotògrafs veuen continguts bloquejats o comptes suspesos per raons sovint opaces o desproporcionades. • Es planteja el dubte sobre qui decideix: humans, algoritmes o intel·ligència artificial mal entrenada. 2. Pesta porcina africana a Collserola: gestió, riscos i hipòtesis 2.1. Context del brot i mesures de seguretat • A Collserola s’ha detectat un brote de pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars. • Característiques del virus: - Altíssima mortalitat (s’arriba a dir 100% en porcs i senglars). - No afecta els humans: es recorda reiteradament que es pot consumir carn de porc amb normalitat. • Mesures adoptades: - Tancament d’espais naturals (Collserola, Serralada Marina, etc.) i presència de personal de seguretat als accessos. - Controls i “pentinat” del territori en cercles concèntrics (6 km, 20 km). - Impacte principal sobre lleure i activitats a la natura, no sobre serveis essencials. 2.2. Possible fuita d’un laboratori de l’IRTA • Un informe tècnic apunta que no es pot descartar una fuita del virus des d’instal·lacions que hi treballen, especialment un centre de l’IRTA a prop de la zona afectada. • El president de la Generalitat, Salvador Illa, anuncia: - La creació d’un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinat per l’IRTA, per auditar aquest centre i altres instal·lacions que treballen amb el virus de PPA en un radi de 20 km. - La voluntat de revisar a fons instal·lacions i protocols de bioseguretat. - La petició de participació d’institucions europees i del govern espanyol per garantir imparcialitat. • Missatge institucional: “No es pot descartar res, però tampoc es pot confirmar res… Tenim plena confiança en l’IRTA.” 2.3. Opinió dels tertulians: versemblança de la fuita • Alguns tertulians consideren que, pel sentit comú, la hipòtesi més plausible és la fuita del laboratori: - Els primers senglars morts es troben a menys d’1 km de l’IRTA. - No hi ha casos llunyans (Garrotxa, Vall d’Aran, etc.), cosa que faria pensar en una altra via d’entrada. - Es compara, amb ironia, amb el debat sobre l’origen de la Covid-19 i el laboratori de Wuhan. • S’assumeix que, si hi ha hagut una fuita, probablement ha estat involuntària: - Potser per una fallada en protocols, o per accions quotidianes (personal de neteja, etc.) que, malgrat controls, haurien pogut transportar el virus a l’exterior. • Es remarca que els laboratoris d’alta bioseguretat tenen protocols molt estrictes; si hi ha hagut problema, ha estat una negligència que caldrà identificar. 2.4. Impacte econòmic i gestió de crisi • Risc principal: que el virus entri a les granges de porcs domèstics. - Es parla de la possibilitat d’haver de sacrificar milions de porcs en cas d’afectació massiva, amb impacte econòmic devastador pel sector porcí. • Actualment, la zona del brot sembla acotada i controlada, fet que es valora com a bona notícia. • Valoracions sobre la gestió: - Alguns tertulians la consideren un exemple bastant correcte de gestió de crisi, sobretot en comparació amb el que hauria pogut ser un escenari descontrolat. - Es reconeix l’eficàcia de mesures com els cercles de seguretat, la presència de vigilància i el seguiment de casos. - Es critica, però, certa sobreactuació mediàtica d’alguns mitjans, que dramatitzen el brot com si fos “una sèrie de Netflix” o un nou “coronavirus”. 2.5. Reacció social i espais naturals • Durant el pont, molts ciutadans es queixen de no poder accedir a Collserola i altres espais naturals tancats. • Els tertulians relativitzen les queixes: - Es pot fer lleure en altres llocs (exemple: anar a la Segarra, fires de Nadal, etc.). - El tancament respon a una necessitat de salut animal i de prevenció econòmica. • Es destaca un efecte col·lateral positiu: els tancaments mostren fins a quin punt els espais naturals estan connectats a través de corredors ecològics (Collserola – Serralada Marina – altres serralades). - Aquestes connexions s’han mantingut gràcies a la feina de grups ecologistes i entitats que han lluitat per preservar passos de fauna malgrat autopistes i infraestructures. 3. Política migratòria de la UE i centres de deportació externs 3.1. Nou reglament europeu sobre retorns • Els estats membres de la UE donen llum verda a un reglament sobre retorns de persones migrades amb ordre d’expulsió. • Element clau: possibilitat de crear centres de deportació fora de la UE (externalització de la gestió migratòria). - Exemple de referència: acord Itàlia–Albània impulsat per Giorgia Meloni. • Condicions formals del reglament: - Els tercers països han de respectar els drets humans, el dret internacional i el principi de no devolució (non-refoulement). • Espanya, França i Portugal voten en contra; la gran majoria d’estats (24 de 27) hi voten a favor. • El text encara ha de ser aprovat pel Parlament Europeu abans d’entrar plenament en vigor. 3.2. Complexitat legal i marge dels estats • Es remarca la complexitat del tema, que requeriria coneixement aprofundit de dret internacional. • Les directives europees busquen un marc comú, però respectant l’autonomia de cada estat en l’aplicació. • Preguntes obertes: - Quin marge real tindran els estats per decidir com i on crear aquests centres? - Qui i com verificarà que els tercers països compleixen realment els estàndards de drets humans? - Què passarà si un estat membre es passa de la ratlla i vulnera drets sota el paraigua del reglament? • Es recorda que molts “tercers països segurs” tenen democràcies dubtoses o són molt opacs, cosa que posa en entredit la garantia efectiva de drets. 3.3. Pressió política interna i auge de l’extrema dreta • Diversos governs han donat suport al reglament per pressió interna: - Hi ha una percepció estesa a Europa d’“excés d’immigració” i d’inseguretat associada, recollida en enquestes. - L’auge dels partits d’extrema dreta empeny governs de centre-dreta i fins i tot socialdemòcrates a adoptar posicions més dures. • Exemple destacat: Dinamarca, amb govern socialdemòcrata, ha impulsat mesures d’externalització semblants. • Es constata un gir general cap a polítiques més restrictives, tot i que la realitat és cíclica i, com un pèndol, pot tornar en sentit contrari en el futur. 3.4. Crítica ètica i jurídica als centres de deportació • Des d’una òptica de drets humans, els tertulians plantegen objeccions molt dures: "Per un delicte administratiu que no penal com és estar en situació irregular, privar algú de llibertat en un centre és tractar-lo com un delinqüent greu." • Punts crítics: - L’estada irregular és un delicte administratiu, no penal. - La màxima pena als sistemes penals europeus és la privació de llibertat (presó). - Posar persones en centres tancats per una falta administrativa equival a aplicar una pena màxima sense delicte penal. - Això s’interpreta com una vulneració flagrant de drets humans. • S’assenyala el risc de separació de famílies i el fet que molts d’aquests tercers països no tenen cap vincle real amb les persones retingudes, que tampoc tenien un vincle fort amb el país europeu on volien arribar, més enllà de l’esperança de noves oportunitats. 3.5. Mercantilització de la migració i tercers països • Es denuncia la mercantilització de la vida de les persones migrades: - Els tercers països no acolliran gratis: hi haurà contrapartides econòmiques, acords de “cooperació” o beneficis polítics (p. ex. suport a la seva candidatura a la UE). - Es pot generar un incentiu pervers: com més persones retingudes, més diners o avantatges obté el país receptor. - Hi ha el risc que alguns països facilitin l’entrada de persones per després omplir aquests centres i obtenir-ne profit. • Es critica que molts d’aquests països ja tenen problemes greus de respecte als drets humans amb la seva pròpia població; esperar que siguin escrupolosos amb persones estrangeres és “demanar peres a l’om”. 3.6. Migracions del futur: clima i desigualtats globals • Es posa la mirada a mitjà i llarg termini: - Les migracions no només responen a pobresa, conflictes o persecucions polítiques, sinó cada cop més a la pèrdua d’habitabilitat d’algunes zones per efectes climàtics. - Les conseqüències del canvi climàtic sobre regions del planeta són en gran part irreversibles. • Es traça un paral·lelisme històric amb el colonialisme i el capitalisme neoliberal actual: - El model de vida i consum de certs països (sovint anomenats “nord global”) es sosté sobre impactes desproporcionats sobre altres regions. - Els països que menys es beneficien d’aquest model són sovint els que pateixen més intensament les conseqüències (clima, explotació de recursos, inestabilitat). • El debat migratori, per tant, no pot desvincular-se de: - Responsabilitats històriques i ecològiques. - La necessitat de replantejar el nostre estil de vida i el sistema econòmic global. 4. Nous casos locals de discurs d’odi: vandalisme al CRAC • Es comenta un cas recent a Rubí: el CRAC (Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals) apareix amb la façana vandalitzada. • Elements del vandalisme: - Cara de Guillem Agulló (màrtir de l’antifeixisme) tatxada. - Bandera comunista i estrella ratllades. - Presència d’una esvàstica pintada, símbol inequívoc d’apologia del nazisme. • L’Alternativa d’Unitat Popular de la UB denuncia els fets a xarxes. • El cas s’emmarca en el debat general de la tertúlia: discursos d’odi, símbols feixistes i límits de la llibertat d’expressió. 5. Tancament de la tertúlia • Es preveu que la setmana següent es continuarà parlant de pesta porcina un cop es coneguin resultats preliminars de la investigació sobre l’IRTA. • Cap al final, es comenta que Salvador Illa ha publicat que “està tot controlat”, cosa que s’interpreta com que el brote no s’està estenent. • Es vinculen tots els temes del dia (odi, pesta porcina, migracions, vandalisme) com a exemples dels reptes contemporanis en què tecnologia, política, drets humans i comunicació digital estan profundament entrellaçats.

  • #2075 - Taller de drets humans per a escoles de primària - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    20'

    #2075 - Taller de drets humans per a escoles de primària

    Context de la secció Carles Alujo, síndic de greuges de Rubí, tanca el primer trimestre de la seva secció al magazín amb la presentació d’un projecte pilot d’educació en drets humans adreçat a infants de primària. Projecte pilot de drets humans a les escoles Objectius principals Promoure i defensar els drets humans entre infants de 4t, 5è i 6è de primària. Iniciar la conscienciació el més aviat possible, fins i tot plantejant-se arribar a cursos de primer de primària. Fer que l’alumnat entengui que pot ser agent actiu en la defensa dels drets humans en el seu entorn proper. Impuls i col·laboracions Projecte acordat entre el Departament d’Igualtat i Feminismes, la Direcció General de Drets Humans i el Fòrum de Síndics i Síndiques. Continguts elaborats amb docents de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. El Departament d’Educació fa la tria prèvia de les escoles participants. Paper de les sindicatures locals Difusió i promoció dels drets humans a les ciutats. Impartir els tallers a les escoles assignades. A Rubí, el síndic demana que almenys una de les escoles assignades sigui de la ciutat. "Quan més aviat puguem parlar als infants dels problemes... aviat prendran consciència" Estructura del taller i funcionament Sessions al llarg del curs El projecte preveu 3 sessions per curs escolar: 1a sessió: presentació del projecte, debat sobre què són els drets humans i possible introducció a una primera temàtica. 2a sessió: treball monogràfic sobre una temàtica escollida per l’escola. 3a sessió: tancament i consolidació del treball fet. Inicialment pensat per a un grup classe, però s’ha obert la porta a: Treballar amb dues classes per escola. Dues escoles per sindicatura, adaptant la distribució (4t, 5è, 6è) segons decideixi cada centre. Sis mirades sobre drets humans La guia proposa 6 grans àmbits temàtics: - Món digital - Democràcia - Desigualtats de gènere - Desinformació - Discursos d’odi - Emergència climàtica Per a cada temàtica la guia ofereix: - Continguts explicatius i exemples reals. - 3–6 activitats possibles, a escollir segons l’interès i la realitat del centre. "Arribes i allò és un calaix de sastre. Què t’interessa? Fiques la mà i busques el que t’interessa." Flexibilitat i adaptació a cada escola No cal treballar totes les temàtiques; cada centre tria allò que és més rellevant: Si l’escola treballa molt l’emergència climàtica, pot aprofundir només en aquest àmbit. Si hi ha problemes de discursos d’odi, es pot focalitzar el taller en aquesta qüestió. La guia permet que, després de la sessió amb el síndic, l’escola continuï el treball de forma autònoma al llarg del curs. Metodologia: de la detecció a la corresponsabilitat Treball sobre experiències reals Es convida l’alumnat a detectar: Quan ells mateixos han vulnerat drets d’algú (per exemple, per qüestions de gènere o per discursos d’odi). Quan han ajudat algú a qui li vulneraven els drets. Es busca que vegin que fins i tot a petita escala poden ser defensors dels drets humans. Empoderament i acció L’objectiu és que els infants: Siguin conscients de les vulneracions de drets al barri, a l’escola, a la ciutat o al món. Es preguntin “què puc fer jo?” davant una injustícia. Es proposen accions adaptades a la seva edat: Acompanyar una persona que pateix una situació injusta. Alçar la veu o demanar ajuda quan sigui necessari. "M’agradaria que aquesta guia ens pogués empoderar a tots i dir: toca fer un pas endavant." Calendari i estat actual del projecte La previsió inicial era començar al primer trimestre, però: Les dues escoles assignades des del Departament d’Educació ja tenien l’agenda plena i no han pogut participar. S’ha demanat que s’assignin noves escoles, preferentment alguna de Rubí. Possible nou calendari: 1a sessió: inici del segon trimestre. 2a sessió: final del segon trimestre. 3a sessió: al llarg del tercer trimestre. Tot i això, el síndic destaca que fins i tot una sola sessió ja permet “plantar una llavor” de conscienciació. Integració amb el currículum escolar La guia inclou una part final d’orientacions curriculars per: - Encaixar els continguts del taller amb el currículum oficial del Departament d’Educació. - Mostrar quines competències i vectors s’hi treballen: - Perspectiva de gènere - Aprenentatge competencial - Currículum i qualitat de l’educació de les llengües - Benestar emocional - Ciutadania democràtica - Consciència global "Tenim una proposta que crec que està molt ben elaborada." El taller com a “regal” i “promesa” La guia és presentada als síndics amb una doble idea simbòlica: Un regal: El Departament d’Igualtat i Feminismes, el d’Educació i la Facultat d’Educació ofereixen continguts i metodologia ja treballats perquè es puguin portar a les aules. El síndic “porta el regal” a l’escola: conèixer l’estat dels drets humans al món, a la ciutat, al barri i fins i tot a l’aula. Una promesa: L’alumnat rep aquest coneixement amb el compromís d’implicar-se en la defensa dels drets humans. Les sindicatures assumeixen la promesa de traslladar aquest compromís a les aules on vagin. "És un regal i també una promesa... comprometre’ns amb la defensa dels drets humans." Queixes sobre l’app Rubí Ciutat i resposta del síndic Al tram final de la secció, Carles Alujo respon la inquietud d’una oient, la Mercè, sobre el funcionament de l’app Rubí Ciutat per a notificacions d’incidències. Queixa de l’oient Algunes incidències: Queden eternament obertes o pendents, sense seguiment clar. Es tanquen molts mesos després sense explicacions. En ocasions, es tanquen sense que s’hagi resolt el problema. Marc legal i diferències amb altres canals El síndic explica que l’app Rubí Ciutat no està regulada per la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú. En canvi, sí que ho estan: Les instàncies. Els formularis d’avisos, queixes o suggeriments (AQS). Aquests canals formals: Tenen terminis, requisits i garanties de tramitació. Obligen l’administració a seguir un calendari de resposta. Recomanació del síndic a la ciutadania Invita les persones usuàries de l’app que tinguin problemes a: Esperar fins a dos mesos des de la presentació de la incidència. Si no hi ha resposta, o la resposta és incoherent, adreçar-se a la sindicatura de greuges de Rubí. La sindicatura es compromet a: Atendre aquests casos. Demanar explicacions a l’Ajuntament sobre l’estat de les incidències. "Convido les persones que hagin tingut problemes amb l’aplicació que es puguin adreçar a la sindicatura." Tancament La secció es tanca amb: - La voluntat de donar continuïtat al projecte de drets humans a les escoles durant l’any vinent. - L’acomiadament de Carles Alujo fins al proper programa, amb desitjos de bones festes i retrobament al gener.

  • #713 - Drets humans, educació i vida local a Rubí - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    56'

    #713 - Drets humans, educació i vida local a Rubí

    Context i estructura del programa Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h combina: • Una entrevista extensa sobre la programació municipal pels Drets Humans i les persones migrants. • Una secció amb el síndic de Greuges de Rubí centrada en un projecte educatiu sobre drets humans i una queixa concreta ciutadana. • Bloc de serveis i promoció de programes de RÀDIO RUBÍ. • Breu resum esportiu local i secció d’aniversaris. • Recomanació musical centrada en Scorpions. A continuació, el detall dels blocs principals. 1. Setmana dels Drets Humans i de les Persones Migrants a Rubí Interlocutores: Pamela (presentadora) i Clara Xifra, tècnica del Servei de Cooperació de l’Ajuntament de Rubí. Objectius de la programació (9–24 de desembre) • Visibilitzar les vulneracions de drets humans a escala local i global. • Defensar els drets humans i els drets de les persones migrants que viuen a Rubí. • Analitzar tant les condicions d’acollida a la ciutat com les causes dels moviments migratoris, i les vulneracions de drets a origen i a destí. • Generar consciència crítica a la ciutadania per: - Combatre discursos d’odi i racisme. - Dotar de coneixement i arguments per desmuntar prejudicis. La programació s’articula aprofitant les efemèrides del 10 de desembre (Dia Internacional dels Drets Humans) i del 18 de desembre (Dia Internacional de les Persones Migrants), i s’emmarca en el Pla de cooperació i el nou pla d’acollida, refugi i antiracisme que l’Ajuntament està acabant d’elaborar. Disseny de les activitats i públics • Treball conjunt entre Servei de Cooperació i Servei de Primera Acollida. • Volen arribar a totes les franges d’edat: - Activitats familiars i lúdiques (contes, jocs de tarda, propostes de carrer), aprofitant que al desembre la gent surt més. - Activitats més reflexives per a públic jove i adult. • Gran pes del teixit associatiu local: es fa crida a entitats (Consell de Cooperació i altres d’acollida) perquè proposin activitats pròpies. Això aporta mirades diverses i formats variats. “Al final, encara que sembli poca cosa, anem sembrant llavor.” Exposicions centrals 1) Exposició de Niloufar Mirhadi (Biblioteca) • Artista iraniana amb experiència personal de migració i refugi. • Proposta d’art i reflexió sobre drets humans i migracions. • Es busca que la gent que passa per la biblioteca “se la trobi”, s’hi aturi i reflexioni. • Inauguració el 9 de desembre a les 18 h, amb: - Presentació de l’exposició. - Conte contes “El món és casa meva” per treballar el fet migratori amb infants i famílies. 2) Exposició de l’Associació Senegalés ASB Bolo Kunda (Ateneu) • Nova entitat integrada al Consell de Cooperació de Rubí. • Mostra sobre Àfrica i especialment Senegal, país d’origen de molta població migrant de Rubí. • Objectius: - Donar a conèixer la realitat del país d’origen. - Fer visible la tasca de l’associació. Cultura, art i acció al carrer Acció artística a Casa Malquiades amb Rubí Solidari • Rubí Solidari organitza concentracions diàries a la plaça de l’Ajuntament contra guerres i genocidis (especialment Palestina). • Es vol garantir la seva presència també en el context nadalenc, quan la plaça pren un to més festiu. • Activitat centrada en el missatge “no a la guerra, sí a la pau i als drets humans”, amb: - Exposició de dibuixos. - Lectura de poemes per Palestina. - Actuació de la coral Corja Bato amb cançons per Palestina. Espectacle de dansa “A Ticket to Another Migration” • Proposta de dansateràpia i memòria que barreja art i vivències personals de migració. • Ve de la mà de l’Associació Catalana per la Pau i forma part del projecte “cultura, resistència i drets humans”. • Defensen la cultura com a eina emocional potent per connectar amb la realitat de les persones migrants i garantir drets. Educació, infants i famílies Treball a les escoles • Des de fa anys desenvolupen, via Guia Educativa d’Educació per la Ciutadania Global, un programa molt extens de tallers a centres educatius. • Dades aproximades: - Més de 5.000 alumnes atesos cada curs. - Més de 300 tallers anuals. • Fugida del model de “taller bolet” (una sola xerrada puntual): - Es busquen processos continuats al llarg del curs. - Metodologies vivencials perquè els continguts “calin” més entre l’alumnat. Activitats familiars i jocs de tarda • Tarda de jocs educatius per a infants i famílies, a partir de materials d’entitats locals i una entitat externa. • Objectiu: proporcionar eines senzilles però transformadores per parlar de drets humans, migracions i convivència a casa. Servei de Primera Acollida i sessions informatives • El Servei de Primera Acollida organitza durant tot l’any: - Sessions informatives quinzenals per a persones nouvingudes. - Sessions de benvinguda mensuals a la ciutat. • Ara s’inclouen dins la programació per donar-los més visibilitat com a eina clau per: - Acompanyar les persones migrants. - Garantir els seus drets d’informació i accés als serveis. Cultura de pau: concepte i pràctica quotidiana Clara explica que la cultura de pau no es limita a tractats internacionals o grans conflictes: • És promoure la no violència en tots els àmbits. • Comença en el dia a dia: família, escola, feina, barri. • La pau i l’acollida es poden practicar en gestos quotidians, i després això es projecta a escala global. “La pau passa pel nostre dia a dia. És una cosa que surt d’un mateix i després transcendeix.” Rubí com a ciutat defensora dels drets humans • Rubí participa al projecte Ciutats Defensores de Drets Humans, amb visites de persones defensores d’arreu del món i activitats tot l’any. • Hi ha moltes iniciatives municipals i d’entitats centrades en drets humans. • La programació de desembre busca no deixar de parlar-ne tot i la saturació nadalenca. Reptes de futur • Prioritat clara: treball antiracista i contra els discursos d’odi. • Desenvolupar un pla d’acció específic en aquests àmbits. Missatge final a la ciutadania Clara subratlla que: • Drets humans, cultura de pau i acollida no són qüestions alienes ni llunyanes. • Tothom pot practicar-les en el dia a dia, des de Rubí, mentre es manté una mirada informada sobre el que passa al món. “Comencem per aquí, pel nostre dia a dia, sabent què passa també a nivell internacional.” 2. Projecte educatiu de drets humans amb el Síndic de Greuges de Rubí Interlocutors: Pamela i Carles Alujo, síndic de Greuges de Rubí. Marc general del projecte • Secció mensual del síndic de Greuges de Rubí a la ràdio: aquesta tanca el primer trimestre de col·laboració. • Coincidint amb la setmana dels drets humans, Carles presenta un projecte pilot educatiu per alumnat de 4t, 5è i 6è de primària. Origen i impuls institucional • Projecte acordat entre: - Departament d’Igualtat i Feminismes (Direcció General de Drets Humans). - Fòrum de Síndics i Síndiques de Catalunya. - Docents de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. • Carles explica que la idea fa temps que es treballa i ara s’ha tancat i concretat en una guia i un taller. Al debat previ amb els impulsors es va plantejar fins i tot baixar encara més l’edat i començar des de 1r de primària, perquè: • Sovint es reserven temes com els drets humans per a cicle superior o ESO. • Però és important “plantar la llavor” com més aviat millor, adaptant el llenguatge i les activitats. Rol dels defensors locals i selecció d’escoles • Els síndics i síndiques locals tenen dues funcions bàsiques: - Vetllar pel bon funcionament de l’administració local. - Promoure i defensar els drets humans a la ciutat. • En aquest projecte: - Aporten temps i experiència per impartir els tallers. - Els continguts els proporcionen els departaments i la universitat. Selecció de centres: • El Departament d’Educació tria les escoles participants. • Per a la sindicatura de Rubí s’havien assignat dues escoles, però: - Ja tenien el curs ple d’activitats complementàries. - No han pogut incorporar el taller tal com estava previst. • Carles ha sol·licitat que es reassignin escoles i que almenys una sigui de Rubí. “Si poden ser escoles de Rubí, perfecte: la guia està pensada perquè després el centre la pugui seguir utilitzant de manera autònoma.” Estructura del taller i temporalització • Disseny pensat per tenir presència al llarg de tot el curs: - 1a sessió: primer trimestre. - 2a sessió: segon trimestre. - 3a sessió: tercer trimestre. • Amb el retard actual, Carles preveu: - Fer la primera sessió a l’inici del segon trimestre. - La segona al final del segon trimestre. - La tercera durant el tercer trimestre. L’important, remarca, és que fins i tot una sola sessió ja planta una llavor. Una guia com a “regal i promesa” Carles destaca la manera com es presenta la guia del taller: • És un “regal”: - Del Departament d’Igualtat i Feminismes, el d’Educació i la Facultat d’Educació. - Aporta continguts treballats, metodologies i materials a docents i sindicatures. • És també una “promesa”: - Compromís de l’alumnat de prendre consciència dels drets humans. - Compromís de passar a l’acció i convertir-se en agents actius davant vulneracions. “Ens porten un regal: conèixer l’estat dels drets humans al món, però també a la ciutat, al barri o fins i tot a l’aula… i una promesa de compromís.” Sis mirades sobre drets humans La guia treballa sis grans àmbits temàtics: Món digital. Democràcia. Desigualtats de gènere. Desinformació. Discursos d’odi. Emergència climàtica. Cada àmbit inclou: • Una explicació de continguts i realitats que es volen abordar. • Exemples concrets, tant globals com de la vida quotidiana. • Un conjunt d’activitats proposades (3, 4, 5 o més per tema), entre les quals l’escola pot triar. Flexibilitat i adaptació a cada escola Un dels punts forts del projecte és que no és un paquet tancat i rígid: • Sessió inicial: - Presentació del projecte i del síndic. - Debat amb l’alumnat sobre què entenen per drets humans. - Opció d’abordar ja una primera temàtica. • Segona i tercera sessió: - Es defineixen amb l’escola, en funció de la seva realitat i necessitats. - Exemple: si un centre treballa molt l’emergència climàtica, el taller pot aprofundir sobretot en aquest eix. - Si hi ha problemes de discursos d’odi al pati o a les xarxes, s’hi pot posar el focus. Carles valora que això permet evitar el típic “rotllo prefixat” i ajuda a obtenir resultats més significatius. Metodologia: detectar vulneracions i empoderar La guia proposa exercicis per: • Detectar vulneracions de drets a diferents escales: - Notícies internacionals que impacten l’alumnat. - Situacions viscudes al barri, bloc de pisos, entorn escolar. • Fer-se preguntes clau: - Quan he vulnerat jo els drets d’algú (per gènere, odi, discriminació…)? - Quan he ajudat algú a qui vulneraven els drets? • Objectiu: mostrar que, fins i tot a petita escala, els infants poden ser defensors dels drets humans. L’objectiu és “obrir ulls” i donar eines per no girar el cap davant d’injustícies, sinó saber quin petit pas pot fer cadascú. Encaix curricular i vectors educatius La part final de la guia inclou orientacions curriculars perquè els centres vegin: • Com els continguts del taller s’alineen amb el currículum oficial del Departament d’Educació. • Quines competències i vectors educatius es treballen: - Perspectiva de gènere. - Aprenentatge competencial. - Citadania democràtica i consciència global. - Benestar emocional. - Educació lingüística i qualitat de l’ús de les llengües. Carles remarca que això dona solidesa al projecte i en facilita l’adopció per part dels centres. 3. Queixa ciutadana sobre l’app “Rubí Ciutat” i resposta del Síndic Al tram final de la secció, recuperen una consulta d’una oient, la Mercè, que havia escrit valorant la secció però demanant que es tractés el tema de les incidències a l’app Rubí Ciutat. Problema plantejat per l’oient La Mercè denuncia que, a l’aplicació municipal: • Algunes incidències queden eternament obertes o pendents. • D’altres es tanquen mesos després sense: - Explicació. - Ni, de vegades, haver resolt realment el problema notificat. Carles reconeix que: • És una realitat que la sindicatura ja ha detectat en diversos casos durant els tres anys del seu mandat. Diferència legal entre instàncies i avisos per app Carles explica un punt clau: • Les instàncies o formularis d’avís, queixa o suggeriment (AQS) estan regulats per la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú. - Marquen terminis de resposta, requisits i garanties mínimes al ciutadà. • En canvi, el mòdul d’incidències de l’app Rubí Ciutat no està regit per aquesta llei. - Per tant, no hi ha les mateixes garanties formals de tràmit, termini i resposta. Recomanació del Síndic a la ciutadania Carles proposa un criteri pràctic: • Si han passat dos mesos des que s’ha enviat una incidència a l’app sense resposta o amb una resposta que sembla incoherent o insuficient: - La persona pot adreçar-se a la sindicatura de greuges de Rubí. - Allà analitzaran el cas i demanaran explicacions a l’Ajuntament. Convida explícitament qualsevol ciutadà que tingui problemes similars a demanar cita al síndic. Pamela tanca el bloc agraint la resposta i desitjant bones festes al Carles, que tornarà al gener. 4. Bloc de promocions i autopublicitat de RÀDIO RUBÍ Entre seccions s’emet un tram de falques publicitàries i promocions de la pròpia emissora i la seva graella: Programes i espais destacats • Inspira’t (dimarts 18–19 h): amb Cuca Fernández i Carme Moreno, dedicat a projectes, històries i persones inspiradores. • Espais comercials sobre publicitat a RÀDIO RUBÍ i suport al comerç de proximitat. • Long Play (dimarts 22–23 h): programa musical on la música és la protagonista, amb selecció gourmet. • Informatiu migdia i Informatiu vespre: resums de l’actualitat local (Rubinenca Robin Hood, aparcament plaça Salvador Allende, sessions per a persones nouvingudes, incendi d’un camió al carrer Pau Claris…). • Experimenta! (divendres 22 h): programa per descobrir nous gèneres musicals, en castellà, dirigit per Adrián Eguitábal. • Enjoc: espai esportiu de la xarxa de ràdios locals, amb cobertura de moltes categories. • Sonido vinilo (dilluns 22 h): clàssics dels 70, 80 i 90 amb so analògic. • De sèrie (dijous 18 h): programa sobre sèries i plataformes amb Víctor Pérez i Núria Molina. • Les Gildes (dilluns a les 12 h, quinzenal): tertúlia juvenil sobre actualitat i vida universitària, en to desenfadat. • Notícies en Xarxa: informatiu compartit de proximitat des de les 7 del matí. • Rock and Classics (dilluns 18 h) amb Esteve Llop: monogràfics sobre grups històrics del rock. Aquest bloc reforça la imatge de RÀDIO RUBÍ com a mitjà local amb ampli ventall de programes informatius, culturals, juvenils i musicals. 5. Esports locals: futbol, rugbi i waterpolo Interlocutors: Pamela i Sisco Lara Garcí­a (esports de RÀDIO RUBÍ). Canvi d’entrenador al Juventud 25 de septiembre • Quico Díaz (històric tècnic rubinenc) es converteix en entrenador del Juventud 25 de septiembre. • Inicialment havia arribat com a ajudant de Santi Fernández, qui feia d’interí després de la marxa de José Andrés Vargas. • No s’ha trobat un altre tècnic i el club opta per consolidar Quico Díaz al capdavant de l’equip. • Experiència prèvia destacada: - Va portar la UE Rubí a Tercera Divisió a principis de segle. • Sisco remarca que és una opció molt ben valorada i que pot ajudar l’equip en la lluita per la permanència. Nova presidenta rubinenca a la Federació Catalana de Rugbi • La Marí Teixidor, rubinenca d’adopció i d’origen francès, esdevé presidenta de la Federació Catalana de Rugbi. • Trajectòria prèvia: - Molts anys com a vicepresidenta de la federació. - Presidenta d’un club de rugbi a Terrassa. • S’ha escollit recentment en procés electoral. • Sisco i Pamela li desitgen tota la sort en aquesta nova etapa. Club Natació Rubí (CN Rubí) – Waterpolo masculí • L’equip masculí de CN Rubí manté una petita opció d’entrar a la Copa del Rei. • Condicions: - Ha de guanyar els 6 punts restants de la primera volta. - Partit contra Boadilla (factible) i després contra Mediterrani (més exigent). • Va perdre el darrer partit davant el Barcelona, resultat esperat. • Es manté tercer per la cua en la classificació de Divisió d’Honor. Futbol sala femení – L'Esportiu Rubí • A Segona Divisió Nacional (grup 2), L'Esportiu Rubí va guanyar 0–2 a la pista del César Augusta. • Aquesta victòria consolida l’equip a la 3a posició de la classificació. Sisco avança que ampliarà la informació esportiva a l’espai del migdia. 6. Aniversaris i personatges del dia Interlocutores: Pamela i Glòria del Manza. Aniversaris del 8 de desembre (recuperats perquè era festiu) • Nicki Minaj: rapera i cantant d’èxit internacional, compleix 42 anys. • Juan Manuel de Prada: escriptor i articulista espanyol, compleix 54 anys. Glòria i Pamela comenten que sovint llegeixen articles sense fixar-se en la signatura. Aniversaris del 9 de desembre • José Luis Gil: actor espanyol conegut per personatges a Aquí no hay quien viva i La que se avecina (el famós “señor Cuesta”), compleix 67 anys. • Nani Jiménez: actriu i model, vista en sèries com L’Alqueria Blanca, El Internado, Hospital Central i Amar es para siempre, fa 43 anys. Glòria i Pamela tanquen aquesta secció felicitant tots els protagonistes i passen a la música. 7. Recomanació musical: Scorpions i el directe “Coming Home Live” Interlocutor: Robert Fernández. Scorpions, 60 anys d’història • Robert presenta el nou treball en directe de la banda alemanya Scorpions, titulat “Coming Home Live”. • Posa com a exemple el clàssic “Wind of Change”, versionat en aquest disc, i el mític “Blackout”. “No és només un recopilatori de grans èxits, sinó un recorregut gairebé exhaustiu per 6 dècades de cançons i moments memorables.” Característiques del nou disc • És una celebració dels 60 anys de trajectòria de la banda. • Es presenta com una fotografia potent d’uns veterans en plena forma, que continuen en actiu. • Robert suggereix que pot ser un molt bon regal per: - Recuperar l’essència del hard rock i el heavy metal clàssic. - Donar a conèixer Scorpions a les noves generacions. 8. Fil conductor global de l’episodi Malgrat la varietat de seccions, l’episodi manté un eix comú al voltant dels drets humans i la ciutadania activa: • L’entrevista amb Clara Xifra i la secció amb Carles Alujo se centren en: - Promoure la cultura de pau. - Combatre discursos d’odi i racisme. - Treballar amb infància, escoles i famílies per construir consciència crítica. • La resposta a la Mercè sobre l’app Rubí Ciutat reforça la idea d’una ciutadania que participa, denuncia i exigeix millores en la gestió pública. • Els blocs esportiu, d’aniversaris i musical aporten vida local, cultura i entreteniment, construint el retrat d’una ciutat activa i diversa, amb protagonistes locals i referents globals.

  • Infopodcast 9 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    3'

    Infopodcast 9 desembre 2025

    Avui us expliquem que comença l'enderroc de la fàbrica de Cremalleras al barri del 25 de Setembre, una xerrada per a pares d'adolescents i una Hora del Conte sobre multiculturalitat.

  • Campo Atrás del 7/12/2025 - episode art
    Campo Atrás
    1h 28min

    Campo Atrás del 7/12/2025

    Programa de bàsquet amb entrevistes setmanals a celebritats d'aquest esport. Resums setmanals d'ACB, Eurolliga, LEB ORO i lliga femenina. Un programa de bàsquet diferent perquè ens agrada jugar a la pintura i no fer zona.