Tots els episodis · 2025

2341 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

73-96 de 2341
  • #2083 - Projecte Singulars: cuina, inserció i acompanyament - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    26'

    #2083 - Projecte Singulars: cuina, inserció i acompanyament

    Context i presentació del projecte L’episodi d’Entrevistes Rubí al dia se centra en el projecte Singulars desenvolupat a Rubí en col·laboració entre Rubí Forma, l’entitat la FAC (Terrassa) i l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional. "El projecte Singulars és un programa que financia el Servei d'Ocupació de Catalunya... per joves entre 16 i 29 anys que estiguin en situació d'atur, que no estiguin estudiant." Objectiu del programa • Programa finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). • Adreçat a joves de 16 a 29 anys, ni estudiant ni treballant. • A Rubí es dirigeix específicament a joves amb discapacitat intel·lectual o trastorns de salut mental. • L’edició comentada està centrada en la formació d’auxiliars de cuina. La Verònica Casado (coordinadora), el José Consuegra (tutor) i els alumnes Alejandro Suárez i Leire Valverde expliquen el funcionament, l’impacte i el valor personal del programa. La FAC i la col·laboració amb Rubí Forma Qui és la FAC? • La FAC és una entitat social molt arrelada a Terrassa. • Promou inclusió social i inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental. • Aporta al projecte la seva expertesa en aquest col·lectiu i espais de treball. Rol de Rubí Forma • A Rubí, Rubí Forma és la referència en formació, orientació i inserció laboral. • Fins ara no havia fet un programa complet només amb alumnat de diversitat funcional i trastorns mentals. • A partir de l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional es detecta la necessitat i es demana la subvenció del SOC per a Singulars. • Es formalitza un conveni de col·laboració entre Rubí Forma i la FAC per tirar endavant el projecte. "Era un repte... aquesta figura que ha d'encaixar l'experiència que portava la FAC amb la falta de nosaltres, més la coordinació amb les tècniques de l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional." Veu de l’alumnat: motivacions i canvi de perspectiva Situació inicial de l’Alejandro i la Leire • Alejandro s’hi apunta per tenir experiència laboral de cara al futur i valora que "li ha sortit molt bé". • Leire havia arribat fa poc a viure a Rubí, no trobava feina i no volia estar-se a casa sense fer res. "Per estar-me a casa i tal vaig decidir apuntar-me... i he sortit bastant contenta d'aquest programa i de la gent que hem format part de tot això." Relació amb la cuina i l’hostaleria • Cap dels dos tenia clar que volgués dedicar-se a la cuina. • L’Alejandro pensava que era un curs d’hostaleria en general i dubtava si li agradaria la cuina; al final descobreix que li agrada. • La Leire no és "molt fan" de l’hostaleria, però s’hi apuntava per aprendre coses noves; ara pot dir que sap fer una bona paella i altres plats. Perspectives de futur • Ara ja són auxiliars de cuina i poden buscar feina en aquest àmbit. • L’Alejandro ja està treballant i es veu en el futur com ajudant de cuina. • Per a la Leire i d’altres, encara que no s’hi vegin tota la vida, els dóna opcions laborals provisionals i autonomia personal a la cuina. Continguts del curs i aprenentatges tècnics Estructura del curs • Combina part teòrica i part pràctica a la cuina. • La teoria inclou: • Higiene alimentària i normes de seguretat. • Al·lèrgies i intoleràncies (p. ex. celiaquia). • Control de quantitats i barreges d’aliments segures. "No és només aprendre a cuinar, és saber tot, les al·lèrgies... perquè cada persona pot tindre una al·lèrgia... els cèl·liacs i tot també influeix en aquest món." Habilitats tècniques adquirides • L’Alejandro destaca que el que més ha après és tallar aliments de manera professional i amb seguretat. • Ara es prepara sovint el menjar a casa ell mateix. • La Leire ha guanyat confiança en tècniques que li feien por, com fer un ou ferrat per por a esquitxades d’oli. Aquestes habilitats no només serveixen per a la feina, sinó que milloren la seva autonomia quotidiana. Acompanyament humà i rol del professorat Equip educatiu i acompanyament • Tutor principal: José Consuegra. • Professors citats: Laia, Dani Mas (de Rubí Forma) i una docent de primers auxilis. • Verònica, tot i ser coordinadora, també fa acompanyament a l’alumnat. L’alumnat agraeix molt aquest suport: "Gràcies a ells podrem tenir un futur." Construcció d’un ambient segur • Grup de 12 alumnes amb situacions i necessitats molt diverses. • Primer objectiu del tutor: crear un ambient acollidor perquè ningú hi vagi amb por ni desgana. • Alguns alumnes venien de bullying i fracàs escolar, i calia que aquesta formació fos just el contrari: un espai de seguretat. "Al principi l'objectiu número 1 va ser aquest, crear un ambient acollidor." Resultat: una "petita família" • L’alumnat descriu el grup com una petita família: • Es recolzen quan algú té un mal dia. • Resolució de petits conflictes com a oportunitats d’aprenentatge. • No hi ha mal rotllo sostingut, només "quatre xocs" normals de convivència. "Tots érem molt diferents... però a l'hora de veritat, quan estàvem a classe, sempre estàvem units... jo em quedo amb aquest record de formar una família." Desenvolupament personal i competències transversals Més enllà de la cuina El programa treballa habilitats socials i competències transversals clau per: • Tenir una feina i mantenir-la. • Gestionar conflictes i emocions al grup. • Millorar rutines, assistència i responsabilitat. "Hem donat suport, tant individual com grupal... sempre a donar-li un enfoc d'aprenentatge. Això en el món laboral, què passarà?" Exemples de progrés personal • Persones que gairebé no sortien de casa i ara tenen feina. • Joves amb dificultat per estar en una aula que, amb adaptacions i suport de companys, han pogut seguir el curs i millorar. • L’evolució global és valorada com molt positiva, fins i tot "espectacular" en alguns casos. Canvis percebuts per l’alumnat • Leire: • Posa l’accent en el creixement personal. • Abans li feia por confiar en gent que no coneixia per por del judici i el "què diran". • Ara diu que ha après a no tenir por de conèixer gent nova i a relacionar-se millor. "A lo personal... he après més a no tindre la por de conèixer gent pel que diran o per com et jutjaran." • Alejandro: • Ha superat pors a fer-se mal cuinant i a tasques que li imposaven respecte. • Ha assolit més autonomia i confiança a la cuina. Aquestes transformacions són valorades com un aprendre per a la vida, fins i tot més enllà del títol d’auxiliar de cuina. Impacte en famílies i acompanyament extern Treball amb famílies • La Verònica destaca que sovint també cal acompanyar les famílies: • Ajuda a millorar la comunicació entre pares/mares i fills. • Propicia pactes i comprensió mútua sobre capacitats i límits reals dels joves. • Aquest paper d’intermediació és vist com un "salari emocional" molt valuós per als professionals. Disseny i filosofia dels programes • Singulars està pensat específicament per a joves amb necessitats d’acompanyament intensiu. • Es diferencia d’altres programes com: • Cursos de formació ocupacional (FOA), que no incorporen tan clarament les figures de tutor i psicòleg/a. • Altres recursos de Garantia Juvenil, que fan orientació però menys treball emocional profund. "Pensem només que els joves ho necessiten, però jo crec que també els adults tenim moments crítics en la nostra vida que també necessitaria." Valoració global i futur del programa Balanç de l’experiència • Tant l’equip com l’alumnat fan una valoració molt positiva de l’edició: • Objectiu d’inclusió i inserció assolit en bona part. • Fort creixement personal i social dels alumnes. • S’ha generat una dinàmica de grup sana i de suport mutu. "Nosaltres, que som professionals i ho vivim en primera línia... els hem vist de com van entrar a com surten, té un valor que dius, els hem acompanyat aquest temps i ara poden continuar el seu camí." Fi del programa Singulars i alternatives • Es lamenta que el programa Singulars deixi d’oferir-se dins del catàleg del SOC. • La Verònica subratlla que era un programa on la persona era realment al centre, amb: • Treballadora social • Psicòleg/a • Tutor/a • Docents • Tot i aquest final, es recorda que Rubí Forma seguirà oferint altres programes similars per a joves i persones en recerca de feina. "Malauradament això no estarà... però les persones que ens escoltin, que sàpiguen que es poden adreçar a Rubí Forma i trobar programes no com aquest potser, però similars." Missatge final L’episodi tanca amb un to d’agraïment i esperança: • Es felicita l’alumnat pel seu recorregut i evolució. • Es desitja que puguin trobar feina en el sector de la cuina o aprofitar el que han après per al seu itinerari vital. • El testimoni de l’Alejandro i la Leire mostra com un programa ben pensat pot transformar vides, no sols per les competències tècniques, sinó per la confiança, l’autonomia i el sentiment de pertinença que genera.

  • Les Gildes del 15/12/2025 - episode art
    Les Gildes
    53'

    Les Gildes del 15/12/2025

    La tertúlia més jove de Ràdio Rubí. La Irene, la Mila, la Martina, l'Ona i la Sofia amenitzen l'hora del vermut amb els temes més 'girly'

  • #764 - Projecte Singulars i top sèries 2025 - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    52'

    #764 - Projecte Singulars i top sèries 2025

    Context de l’episodi Programa Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, tram final dedicat a continguts socials, formació i cultura audiovisual: • Primera part: conversa profunda sobre el projecte Singulars de formació i inserció laboral per a joves amb discapacitat intel·lectual o problemes de salut mental. • Segona part: recomanacions de cinema (dues pel·lícules d’autor molt emocionals) i rànquing de les millors sèries del 2025. Projecte Singulars: formació i inclusió laboral Què és el projecte Singulars? • Programa finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), adreçat a joves de 16 a 29 anys que no estan estudiant ni treballant. • A Rubí s’ha fet en col·laboració entre Rubí Forma, l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional i la FAC (entitat social de Terrassa especialitzada en discapacitat intel·lectual i salut mental). • El grup ha estat format per 12 joves amb diversitat funcional i/o trastorns de salut mental, i s’ha centrat en la formació com a auxiliars de cuina. “Per nosaltres és una oportunitat perquè joves que no estan ni estudiant ni treballant puguin reprendre el seu camí.” Paper de la FAC i de Rubí Forma • La FAC aporta: • Expertesa en treball amb persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental. • Coneixement d’inclusió social i inserció laboral. • Rubí Forma aporta: • Estructura i experiència en formació, orientació i inserció a nivell local. • L’articulació amb l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional de Rubí. • Es signa un conveni de col·laboració per executar el projecte al llarg de l’any. L’experiència dels alumnes: Alejandro i Leire Per què s’hi apunten? • Alejandro: • És de Rubí i s’apunta veient una oportunitat de futur laboral. • No tenia clar si li agradaria la cuina, però descobreix que sí i en surt molt satisfet. • Leire: • Ha arribat fa poc a viure a Rubí i no trobava feina. • Prefereix «aprendre coses» en lloc d’estar a casa sense fer res. • Vol millorar en cuina i surt molt contenta del programa i del grup. Formació i aprenentatges tècnics • Ara ja han acabat el curs i són auxiliars de cuina. • Continguts principals: • Teoria de cuina professional: manipulació, normes, processos. • Seguretat alimentària i al·lèrgies: celíacs, incompatibilitats, riscos. • Tècniques bàsiques: tall professional, fregits, elaboració de plats. • L’Alejandro destaca: • Ha après sobretot a tallar aliments de manera professional i cuinar per si mateix a casa. • La Leire destaca: • Ara pot fer plats complexos com una bona paella o una fideuà. “No és només aprendre a cuinar, és saber tot: les al·lèrgies, les quantitats... pot salvar la vida a algú.” Impacte en el projecte de vida • Alejandro: • Ja està treballant, però es veu treballant en un futur com a ajudant de cuina. • Leire: • Encara que l’hostaleria no fos la seva passió, ha aprofitat el curs per obrir-se a coses noves i guanyar recursos. • Ambdós coincideixen que el projecte els ha ajudat a veure un futur possible i a no quedar-se bloquejats a casa. Acompanyament, clima de grup i creixement personal El rol del tutor i del professorat • Tutor principal: José Consuegra. • Professors esmentats: Laia, Dani Mas (cuina), professora de Primers Auxilis. • Objectiu inicial del tutor: • Crear un ambient molt acollidor per contrarestar experiències prèvies de bullying i fracàs escolar. • Evitar que ningú vingui al curs amb por o desgana. “L’objectiu número 1 era crear un ambient acollidor perquè ningú vingués amb por.” Dinàmica de grup: d’estranys a “petita família” • Alumnes molt diversos, cadascú amb dificultats i manies pròpies. • Malgrat això, el grup es converteix en “una petita família”: • Es recolzen quan algú té un mal dia. • Gestionen algun xoc puntual de manera madura. • Aprenen a transformar conflictes en: • Oportunitats d’aprenentatge. • Simulacions de situacions del món laboral real. Competències transversals i habilitats socials • A més de la cuina, el projecte treballa: • Habilitats socials. • Competències per tenir i mantenir una feina. • Rutines i hàbits (assistència, puntualitat, compromís). • Casos de progrés que destaca el tutor: • Persones que quasi no sortien de casa i ara tenen feina. • Persones amb dificultats per estar en una aula que, amb adaptacions i ajuda del grup, aguanten, aprenen i milloren molt. Creixement personal: superació de pors La conductora proposa identificar alguna cosa que abans costava molt i que ara han millorat: • Leire (pla personal): • Tenia por de conèixer gent nova i ser jutjada. • El grup li ha permès guanyar confiança en les relacions, sentir-se respectada i trencar aquesta por. “He après a no tenir la por de conèixer gent pel que diran o com et jutjaran.” • Alejandro (cuina i seguretat): • Tenia por del fregit, sobretot de l’oli que salta i el risc de cremar-se. • Ara fa un ou ferrat perfectament i ha perdut aquesta por. Aquests canvis s’assenyalen com a aprenentatges de vida tan importants o més que la pròpia titulació d’auxiliar de cuina. Coordinació, famílies i valoració del programa El paper de la coordinadora: Verònica Casado • Funció principal: coordinar perquè tot funcioni entre: • Rubí Forma. • La FAC. • Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional. • Reptes: • Primer cop que Rubí Forma fa un grup exclusiu de diversitat funcional. • Cal encaixar l’experiència de la FAC amb la formació de Rubí Forma i el suport de l’oficina. • Valoració final: • Acaben de fer una reunió de tancament amb una valoració “super bona”. • Han vist una gran evolució dels alumnes “de com van entrar a com surten”. Treball amb famílies • Rubí Forma també fa intermediació amb les famílies: • Les famílies tenen un punt de vista diferent dels tècnics. • Es facilita que fills i pares es coneguin millor, millorin la comunicació i arribin a pactes realistes. • La Verònica descriu això com un “salari emocional” per als professionals, més enllà del sou econòmic. Continuïtat del programa i altres recursos • Notícia negativa: el programa Singulars ja no continuarà dins de l’oferta del SOC. • Es perd un model on la persona està al centre, amb: • Treballadora social. • Psicòleg. • Tutor. • Docents. • Tot i així: • A Rubí Forma hi haurà altres programes similars (PFI, FOAP, Garantia Juvenil…), encara que no siguin exactament iguals. • Es convida qualsevol persona interessada a adreçar-s’hi per informar-se. Cinema: dues pel·lícules emocionals i profundes Participants en la secció: • Jacint Fornols – crític de cinema. • Víctor Pérez – expert en sèries. “Valor sentimental” • Pel·lícula que es va estrenar just abans del pont, però que el Jacint vol recuperar perquè considera que tothom l’hauria de veure. • Drama familiar explicat a través de dues germanes i el seu pare, director de cinema. • Direcció: Joachim Trier, que aquí s’emmirella en el cinema d’Ingmar Bergman. Elements destacats • Història: • Explora la solitud de les dues germanes, la relació amb el pare i el seu intent de reconnectar amb elles a través d’un guió. • Una de les germanes és actriu de teatre (Renate Reinsve), que treballa amb el pare. • Interpretacions: • Estel de Nesgaard. • Renate Reinsve (ja destacada a La peor persona del mundo). • Elle Fanning. • Inga Lisdóter-Lilleas. • Posada en escena: • La casa familiar es converteix en un personatge més. • Diversos nivells de lectura: drama íntim, reflexió sobre el cinema, la creació, la família. “És d’aquelles històries que veus, que et fan pensar i té un final molt emotiu i molt interessant.” • Reconeixement: • Gran Premi del Jurat al Festival de Canes. • El Jacint la veu com una candidatíssima als rànquings de millor pel·lícula de l’any. “Sendero Azul” • Descrita com una faula distòpica i alhora molt emocional. • Protagonista: Teresa, dona de 77 anys que rep una carta per anar a una colònia per a gent gran. Trama i temes • S’argumenta que és una colònia plena d’avantatges, però en realitat: • Les persones grans són desplaçades de la societat per deixar espai als més joves. • S’hi denuncia un futur possible on les persones grans són vistes com una “nosa” econòmica i social. • El viatge de la Teresa es narra en forma de road movie a través de paisatges de l’Amazònia. Aspectes formals i missatge • Comparada amb Fitzcarraldo per la manera de retratar l’Amazònia. • Barreja de: • Realisme màgic. • Ironia i humor. • Mirada crítica sobre un edadisme extrem i distòpic, però amb punts de realitat actual. • Actuació destacada de Denise Weinberg, que encarna la Teresa amb gran força. • Reconeixement: Gran Premi del Jurat a la Berlinale. “És una història que et commou, perquè juga amb realisme màgic, ironia i una realitat futura que potser no és tan lluny.” Sèries: top 5 del 2025 segons Víctor Pérez El Víctor presenta el seu top 5 de sèries de l’any 2025, amb molta presència d’Apple TV+ i HBO. #5 – Pluribus (Apple TV+) • Creada per Vince Gilligan (autor de Breaking Bad i Better Call Saul). • Protagonista: Rhea Seehorn, que sosté pràcticament tota la sèrie. • Sinopsi mínima oficial: “La dona més infeliç del món vol salvar el món de la felicitat”. Claus de la sèrie • Sèrie centrada en un sol personatge, poc habitual en ficció televisiva actual. • Carregada de referències a clàssics del cinema. • Es pot llegir com: • Crítica a la intel·ligència artificial. • Crítica a les xarxes socials i la imposició de la felicitat permanent. • Estil molt marcat de Gilligan: muntatge, imatge i tempo recorden Breaking Bad i Better Call Saul. • Una part del públic la critica perquè “no passa res”, però el Víctor defensa que és una sèrie que es cou a foc lent i fuig del model “sèrie TikTok”. El Víctor la considera una de les millors estrenes de l’any, només superada per la #4. #4 – Task (HBO) • Presentada inicialment com a minisèrie, però HBO l’ha renovat per una segona temporada arran de l’èxit crític. • Protagonista: Mark Ruffalo (agent de l’FBI). Característiques • Parteix d’un cas criminal aparentment típic, però la sèrie se centra molt més en: • La relació entre l’agent i el criminal. • El perdó, la culpa i la redempció. • Gran capacitat per fer empatitzar amb tots els personatges, inclòs el criminal. • El Víctor destaca especialment: • Un monòleg final de 5 minuts de Mark Ruffalo, que considera inesborrable. Per al Víctor, és la millor nova sèrie de l’any i una de les grans fites recents d’HBO. #3 – Separations (Apple TV+) – Temporada 2 (Es tracta clarament de la sèrie “Severance”, traduïda aquí com “Separations”.) • Torna tres anys després de la primera temporada, un interval que fa que molta gent s’hagi desconnectat de la trama. • El Víctor critica que les plataformes no facin resums prou complets de les temporades anteriors. Per què la manté al top 3? • La considera una de les sèries més cinematogràfiques de l’actualitat. • Trama puzzle amb misteri molt ben dosificat. • El repte és que les sèries de misteri acabin resolent bé totes les preguntes; fins ara, Separations ho fa “molt bé”. • Repartiment d’altíssim nivell, amb: • Adam Scott com a protagonista, amb una de les millors actuacions recents en televisió. • Britt Lower, guanyadora de l’Emmy a millor actriu. • Temàtica central: horror de les megacorporacions i el tracte als empleats, cosa que fa ironia pel fet que la sèrie la produeixi Apple. La conductora confirma que, gràcies a la recomanació del Víctor, l’ha vista i la considera una de les millors sèries que ha vist en molt temps. #2 – The Bear (Disney+ / FX) – Temporada 4 • Per a la presentadora, és “la millor sèrie de la història del món mundial”. • Per al Víctor, és top 2 del 2025 i una de les grans sèries de la dècada. Evolució de la sèrie • La 3a temporada li sembla la més fluixa (sense deixar de ser molt bona). • La 4a temporada recupera plenament el nivell d’excel·lència. Claus de The Bear • Sèrie que combina: • Un estil de muntatge i direcció molt modern (ansietat, ritme, tensió a la cuina). • Amb un cor molt clàssic, més propi de les grans sèries d’abans: focus en personatges, família i trauma. • Temes centrals: • Trauma familiar, dol i càrregues emocionals. • Intent d’arreglar la pròpia vida a través de la cuina i el restaurant. • Personatges clau: • Jeremy Allen White com a protagonista, convertit ja en estrella de cinema. • Jamie Lee Curtis, cada cop més present, amb escenes “brutals” a la 4a temporada. El Víctor insisteix que la sèrie no va només de l’ansietat a la cuina, sinó de la història d’aquesta família i de la possibilitat de tirar endavant malgrat tot. #1 – Andor (Disney+) – Temporada 2 • L’elecció que confirma el perfil friqui de Star Wars del Víctor, però també el seu criteri exigent: mai abans havia situat una sèrie de Star Wars al seu top 5. • Considera que la 2a temporada d’Andor és directament una obra mestra. Per què és la millor sèrie del 2025? • Recupera i aprofundeix els fonaments originals de Star Wars: • Crítica directa al feixisme. • Reflexió sobre governs autoritaris i sobre com arriben al poder. • Temes molt actuals: • Genocidis. • Ascens de governs d’extrema dreta a diferents països. • El sorprèn que Disney permeti una sèrie tan explícita en aquests aspectes, amb un pressupost estimat de més de 500 milions d’euros. • Per al Víctor, Andor demostra que “a vegades l’art triomfa malgrat tot”. Tancament del programa • La presentadora acomiada la secció i agraeix al Jacint i al Víctor tant el programa d’avui com tot el 2025 de cinema i sèries. • Es desitgen bones festes i animen l’audiència a aprofitar les vacances per veure bones pel·lícules i sèries, incloses les recomanades. • Es tanca també l’edició del dia del Rubí al dia, d'11 a 12h, anunciant que l’endemà a les 8 tornen a antena.

  • #2082 - Balanç anual i noves polítiques d’habitatge a Rubí - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    15'

    #2082 - Balanç anual i noves polítiques d’habitatge a Rubí

    Context i balanç general Secció de tancament d’any d’habitatge a Rubí amb el regidor Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa, Carlos Aguila. Fan balanç del 2025 en matèria d’habitatge i exposen reptes i projectes en marxa. Jordi Arnaiz defineix l’any com “molt intens en habitatge”, amb feina complexa però enfocada a millorar el parc públic. Carlos Aguila destaca 2,4 milions d’euros d’inversió que permetran incrementar notablement el parc d’habitatge públic. El balanç és positiu però amb autocrítica: es reconeix que, malgrat l’esforç, el problema d’habitatge és estructural i no només municipal, i que falten canvis de model i de lleis contra l’especulació. “Hem fet molta feina, però encara queda aquesta feina per fer d’acabar de tancar el cercle i, sobretot, tancar el model d’especulació que s’ha convertit l’habitatge.” Recursos i inversió pública 2,4 milions d’euros d’inversió directa Provenen del pla d’inversions municipal, que no va rebre el suport de totes les forces polítiques. Objectiu principal: compra d’habitatges mitjançant el dret de tanteig i retracte per incorporar-los ràpidament al parc públic de lloguer assequible. S’hi afegeixen més de 2 milions d’euros anuals destinats a serveis i polítiques d’habitatge gestionades des de Proursa. Arnaiz subratlla que polítiques valentes d’habitatge requereixen impostos i pressupostos aprovats, criticant els partits que voten contra inversions però diuen preocupar-se per l’habitatge. Demanda creixent i serveis d’habitatge Carlos Aguila remarca que: L’habitatge és el principal problema de la ciutadania, segons enquestes i demanda real. Hi ha un rècord absolut d’inscripcions al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. Cada any augmenten els ajuts d’habitatge que es tramiten des de Proursa. Les polítiques d’habitatge són “cares i lentes”, però amb un impacte social molt positiu en la vida de la gent. Noves promocions i ampliació del parc públic Objectiu: +60% d’habitatge públic L’Ajuntament i Proursa treballen en diversos projectes per incrementar el parc públic: Sector A-4: promoció d’uns 35-40 habitatges de protecció oficial. Plaça Pearson (zona Boedum): projecte d’habitatge per a gent gran, amb uns 12 habitatges. Avinguda Castellbisbal: promoció de 19 habitatges dotacionals. Maurelia – Camp Main: 6 habitatges ja posats a disposició. Marconi: 24 habitatges de protecció oficial en marxa. Sumant totes les actuacions, Arnaiz apunta l’objectiu de tancar el mandat amb un augment aproximat del 60% del parc d’habitatge públic a Rubí. Nous models d’habitatge: gent gran i dotacional Habitatge per a gent gran a la Plaça Pearson No serà una residència, sinó habitatge independent amb espais comuns compartits. Objectiu: socialització, companyia i accessibilitat per a persones grans que: Tenen habitatges antics sense ascensor o poc accessibles. No necessiten atenció assistencial intensa però sí entorns adaptats i comunitaris. És un model ja provat a Barcelona i altres ciutats. El projecte requereix modificar el planejament urbanístic per transformar el sòl en habitatge dotacional per a gent gran. Es calcula un horitzó de 2-3 anys per tenir-ho construït, depenent també d’altres administracions. Habitatges dotacionals a l’Avinguda Castellbisbal Primers habitatges dotacionals a Rubí. S’ubiquen en sòl dotacional, no en zona residencial clàssica. Seran habitatges petits, compartits i amb espais comuns, pensats per un perfil concret d’usuaris: Persones que no poden accedir al mercat privat. Però que tenen capacitat per assumir un lloguer assequible. Aguila recorda que entre el 70% i el 80% de la ciutadania de Rubí té alguna necessitat d’habitatge, i que es vol adaptar l’oferta pública a diferents perfils. Rehabilitació amb fons Next Generation 61 habitatges rehabilitats S’han rehabilitat 61 habitatges gràcies als fons Next Generation, amb un impacte directe en: Confort tèrmic: millora de l’aïllament, façanes i envolupant de l’edifici (“posar un abric” a l’edifici). Eficiència energètica: reducció del consum i de la factura energètica dels llogaters. Energia renovable: instal·lació de sistemes renovables amb un model innovador: Part de l’energia generada es destina a despeses comunes dels edificis. Una altra part ajuda a baixar la factura de les persones llogateres del parc públic. Accessibilitat: instal·lació de 4 ascensors a l’edifici de Montevideo. Valor social de la rehabilitació Segons Arnaiz, aquestes actuacions: Dignifiquen el parc públic existent, amb edificis de més de 25 anys i façanes molt degradades. Milloren la qualitat de vida i la confortabilitat de les persones que hi viuen. Serveixen de model per a totes les noves promocions municipals: Habitatges més funcionals, amables i ben dissenyats. Ús de materials com la fusta i un disseny que no estigmatitzi l’habitatge protegit. L’objectiu és que els habitatges públics siguin llocs “on qualsevol estaria còmode vivint”. Reglació, mocions i lluita contra l’especulació Tres mocions clau d’habitatge Jordi Arnaiz repassa les mocions impulsades des del govern municipal: Regulació d’habitatges turístics Moratòria de noves llicències: no es donen més llicències d’habitatge turístic. Taxa doble per als habitatges turístics existents. Objectiu: evitar la conversió del parc residencial en turístic i frenar dinàmiques d’expulsió de veïns per pressió turística (efecte rebot de Barcelona → Sant Cugat → Rubí). Moció contra l’especulació immobiliària No totes les forces polítiques hi van votar a favor. Arnaiz critica la incoherència de dir-se preocupat per l’habitatge i alhora no donar suport a mesures de contenció de l’especulació. Si el Parlament aprova la llei corresponent, Rubí vol: Aplicar el dret de tanteig i retracte a més tipus d’habitatge. Destinar els 2,4 milions a comprar habitatges provinents d’operacions especulatives. Protecció indefinida dels habitatges protegits El municipi està convertint el seu parc en protecció oficial indefinida. Volen que tots els nous habitatges protegits tinguin protecció indefinida, també en promocions privades. Exemples: A Cremalleres Rubí hi haurà 52 habitatges de protecció oficial. En una futura promoció al carrer Francolí, s’exigirà un 40% d’habitatge protegit. Registre de Sol·licitants: porta d’entrada al parc protegit Arnaiz insisteix en la importància del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial: És obligatori inscriure’s per poder optar a qualsevol habitatge protegit, present o futur. Es recomana no esperar que els habitatges estiguin construïts per inscriure’s. El volum de persones inscrites permet a l’Ajuntament pressionar la Generalitat de Catalunya: Mostrant la necessitat real d’habitatge protegit. Reclamant més recursos i implicació en la ciutat. Missatge final i perspectives de futur En la cloenda, es dirigeixen a la ciutadania amb dificultats per accedir a l’habitatge: Es fixa el desig d’un 2026 amb més habitatge social i assequible a Rubí. Confirmen que hi haurà noves promocions i més parc públic i que es vol garantir que la ciutadania hi pugui accedir. Reivindiquen que “des de les esquerres estem lluitant per tenir més habitatge públic” i que l’Ajuntament seguirà en aquesta línia. Compromís central: ampliar i dignificar el parc públic, contenir l’especulació i adaptar els models d’habitatge a les necessitats socials reals (gent gran, joves, rendes mitjanes tensionades).

  • #1121 - Reinauguració del Casino i crisi del PSOE - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    56'

    #1121 - Reinauguració del Casino i crisi del PSOE

    Visió general de l’episodi La tertúlia se centra en dos grans blocs: la reinauguració del Casino de Rubí com a espai cultural emblemàtic, i la situació política de Pedro Sánchez i el PSOE amb casos de corrupció i assetjament. Al tram final, es parla de consum audiovisual en català, plataformes i llengua, i es tanca amb un to més distès. 1. Reinauguració del Casino de Rubí 1.1. L’espectacle inaugural i el seu sentit • Es descriu amb detall l’espectacle de reinauguració del Casino, creat per Àngel Miquel, director del Teatre Municipal. • Participen l’Esbart Dansaire de Rubí, l’Espai d’Arts Escèniques Vuit Temps i l’Escola de Música Pere Burés. • L’obertura replica la inauguració del 1928 amb l’òpera Carmen: - interpretació a quatre mans d’Eduard Saez i Raquel Portales - Montserrat Bertral interpreta l’havanera. • L’espectacle recorre quasi 100 anys d’història de Rubí i del Casino a través de música, dansa i teatre: - Guerra Civil i dictadura - transformació de la càmera agrària (càmera agrària espanyola) - la riarada de 1962 - els anys 70 - la remunicipalització del 2016 - projecció cap al 2025. • Les narracions les fan Montserrat Bertroli i Isabel Blasco, i Enric Major interpreta un fragment de Terra baixa, que ell mateix ja havia fet al Casino als anys 80. “Tot allò del passat no és, sinó pròleg del que encara ha de venir” (Shakespeare) és la frase que tanca l’espectacle i n’explica el sentit: el Casino com a espai de creació i de talent futur. 1.2. Coreografies, assajos i emocions • David Burillo, ballarí de l’Esbart, explica: - la càrrega emocional de ballar en un espai tan estimat - el privilegi de participar en la reinauguració - la il·lusió de poder convidar les famílies. • Processos d’assaig: - l’Esbart prepara les danses des de setembre, algunes ja existents i altres recuperades. - amb Vuit Temps es coordinen les darreres dues setmanes al mateix Casino per donar cohesió global al muntatge. • Les danses tradicionals permeten representar moments històrics: - danses de guerra, postguerra i riarada - noves coreografies de Vuit Temps per omplir buits històrics. • Hi ha una coreografia nova final, creada col·lectivament: - música d’estil clàssic que es transforma en versió urbana - balladors vestits de carrer (camises, texans, sabatilles) - representa revolució, jovent, futur i esperança. 1.3. El Casino com a símbol històric i polític • L’alcaldessa Anna Maria Martínez reivindica el Casino com a: - espai de talent local i cultura rubinenca - escenari per a entitats de la ciutat. • Jordi Margarit fa memòria del seu vincle amb el Casino: - hi actua el 1973 en un festival on també hi participa La Trinca - fa cròniques per la revista Rubricata, cobrint concerts d’orquestres i grups - recorda l’estat decadent de l’antic edifici i contrasta amb el Casino actual, totalment renovat. • Es destaca la tasca política per recuperar-lo: - Margarit felicita especialment Àngel Miquel pel muntatge i la seva perseverança - destaca l’alcaldessa com una de les figures que podrà reivindicar la reinauguració del Casino com un èxit de mandat. 1.4. Memòria del Centre Democràtic Republicà i canvi de correlació simbòlica • Es posa en context històric el contrast: - el Casino, espai històricament de dretes - el Centre Democràtic Republicà, gran focus cultural republicà i d’esquerres. • Margarit remarca que: - el franquisme deixa decaure i esfondrar el Centre Democràtic Republicà - s’enderroca l’octubre de 1975, un mes abans de la mort de Franco (dada aportada per l’historiador local Ramon Batalla) - avui, un ajuntament d’esquerres ha restaurat i dignificat el Casino, antiga referència de dretes. • Es reivindica la importància de no oblidar aquest procés, en coherència amb la frase de Shakespeare sobre el passat com a pròleg. 1.5. Peticions de continuïtat i públic • Debat sobre si l’espectacle s’hauria de: - repetir més vegades, per exemple per Festa Major - permetre que més gent que s’ha quedat fora el pugui veure. • Es critica que a les salutacions finals primer i segon pis eren buits, malgrat molta gent sense entrada: - es considera que no s’ha aprofitat prou el teixit associatiu - es proposa fer noves funcions i/o recuperar-lo en altres dates. • Es defensa el Casino com a instrument de cohesió rubinenca i d’acollida de nouvinguts, per conèixer el passat, present i futur de la ciutat. 1.6. Anècdotes i memòria popular del Casino • Margarit evoca personatges típics del vell Casino: - el Calafí, que separava físicament les parelles massa enganxades al ball (els feia posar “dos pams” de distància) - el Rico, speaker amb esmòquing de colors (verd, blau, vermell) que presentava els artistes. • Recorda també Josep Ferrer Domingú, periodista local, que des d’una cabineta de fusta a l’escenari presentava les actuacions de l’Esbart i descrivia les danses amb gran qualitat literària. • Xavi Ribas hi afegeix l’experiència recent de la Marató de Contes de la Xarxa al Casino: - primera entitat a usar l’escenari després de la inauguració - totes les entrades exhaurides - recaptació destinada a Oncolliga Rubí, en lloc de la Marató de TV3, mantenint la finalitat solidària. 2. Pedro Sánchez, el PSOE i la crisi política 2.1. Casos de corrupció i assetjament al voltant del PSOE La tertúlia fa un repàs crític dels diversos fronts oberts del PSOE: • Fiscal General de l’Estat (nomenat per Sánchez), processat. • Investigació oberta a: - la dona de Sánchez - el seu germà. • Cas Eire Díaz, anomenada “l’alampista del PSOE”: - presumpta filtració al partit d’informació de les clavegueres de l’Estat per atacar el PP - presumpta corrupció vinculada a empreses públiques com la SEPI. • Casos dins de l’estructura del partit: - dos exsecretaris d’Organització sota sospita, José Luis Ábalos i Santos Cerdán (en algun cas, fins i tot presó preventiva) - Paco Salazar, que havia de ser nou secretari d’Organització, acusat d’assetjament sexual. • Denúncies per assetjament contra: - l’alcalde d’Almussafes, Toni González - l’alcalde de Belalcázar (Còrdova), Luis Fernández Rodríguez - el president de la Diputació de Lugo, José Tomé. • Dimissió de Javier Izquierdo (membre de l’Executiva Federal) per “motius personals”, però amb rumors d’un altre cas d’assetjament. 2.2. Reaccions polítiques i discurs públic • Pedro Sánchez: - insisteix que vol esgotar la legislatura i que “val la pena governar” tot i les circumstàncies complexes - defensa que el PSOE ha estat clau en drets i llibertats de les dones - afirma que el partit actua amb contundència i transparència davant casos d’assetjament i corrupció. • Yolanda Díaz i Ernest Urtasun (socis del govern): - adverteixen que és difícil que la legislatura continuï sense una transformació profunda i reclamen canvis de govern. • PP i Cuca Gamarra: - acusen el govern de situació “insostenible” - adverteixen que Sánchez podrà esquivar una sessió de control, però no la justícia ni les urnes - remarquen que els socis l’estan “protegint”. “Podran fugir d’una sessió de control, però no de la justícia ni de les urnes” – Cuca Gamarra. 2.3. Comparacions històriques i lectura de fons • Es planteja la possible similitud amb el final del govern de Felipe González (cas Filesa i altres). • Margarit, però, recorda també els escàndols del PP (l’“M. Rajoy”) i qüestiona la legitimitat moral de les crítiques populars mentre no s’aclareixin aquells casos. • Es destaca que Sánchez té una gran capacitat de supervivència política: - “sap caure de peu”, però ara estaria “molt coix” - si supera aquesta fase, es parla irònicament de canviar el títol de “Dama de Ferro” per ell, o “home de goma”. • Es menciona que la revista italiana L’Espresso l’ha nomenat persona de l’any 2025: - per ser líder capaç d’oferir una altra manera de fer política - per la seva posició davant les pressions de Trump sobre la despesa militar - pel posicionament en el conflicte de Gaza. • Es subratlla la disconnexió entre imatge exterior i interior: sovint més valorat fora que dins. 2.4. Enquestes, habitatge i futur de la legislatura • A nivell d’intenció de vot, moltes enquestes donen avantatge al PP, però: - la preferència personal com a president encara situaria Sánchez per davant de Feijóo - seguits per Abascal i, en quart lloc, Gabriel Rufián. • Es destaca el tema de l’habitatge com a punt crític real, per sobre dels escàndols: - salaris que no arriben a final de mes per lloguers i hipoteques - s’assenyala que aquí poden “petar” tant aquest govern com els anteriors, i que cap força ha desbloquejat el problema. • Margarit expressa dos desitjos: - que la legislatura es pugui allargar al màxim, almenys fins ben entrada la primavera (esment de Setmana Santa com a possible moment clau) - que s’articuli una alternativa conjunta a l’esquerra del PSOE, tant a Espanya com a Catalunya. 2.5. Visió del jovent i desafecció política • David Burillo aporta la perspectiva d’un jove molt informat políticament: - percep un joc permanent de “i tu més” entre partits - constata que no s’aborden prou els problemes reals (habitatge, precarietat…) - entén la decepció i baixa participació electoral, així com la desconfiança generalitzada envers la classe política. • Temor a una possible majoria PP + Vox, que veu pitjor per al jovent i per les necessitats socials actuals. • Lamenta que pocs casos (10–20 persones) taquin la feina de molta militància socialista i d’esquerres que treballa honestament. • Es reclama més contundència interna davant casos d’assetjament: actuar des del primer moment per evitar impunitat i missatges equivocats. 3. Consum audiovisual, català i plataformes 3.1. Hàbits de consum dels tertulians • Belén Tierno: - consumeix força sèries i pel·lícules - recomana La Diplomàtica, que li recorda The West Wing (The West Wing / El Ala Oeste de la Casa Blanca), per la seva estructura política i ritme. • Jordi Margarit: - més de pel·lícules que de sèries - últimament també opta per capítols de 40–50 minuts per cansament nocturn - defensa veure continguts en versió original en anglès amb subtítols, idealment en català, com a forma de millorar l’idioma. • David Burillo: - no és gaire consumidor de sèries ni pel·lícules - prioritza passar el temps amb amics i família - percep que “perd el temps” si mira massa pantalles. • Xavi Ribas: - sí és consumidor habitual de sèries - admet que ara costa aguantar una pel·lícula sencera a la nit i tendeix a veure-les “com si fossin una sèrie”, a trossos. 3.2. L’informe del CAC sobre català a les plataformes El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) presenta un informe sobre les plataformes de serveis de televisió a petició (VOD): Disney+, Filmin, Max, Netflix i Prime Video. Percentatge de títols disponibles en català: • Filmin: 20% del catàleg (2.350 títols) – la que més oferta té. • Prime Video: 9,5%. • Netflix: 3,5%. • Max: 3,2%. • Disney+: 2,2%. Tot i que les xifres continuen sent baixes, representen un salt important respecte fa 4 anys, quan el català era gairebé residual excepte a Filmin. 3.3. Prominència del català i algoritmes L’informe també analitza la prominència: quantes vegades les obres en català apareixen en la primera pantalla de recomanacions, en un escenari de cold start (usuari nou sense interaccions prèvies). Resultats de presència de títols amb opció catalana a la primera pantalla: • Filmin: 37% de les obres mostrades tenen disponibilitat en català. • Prime Video: 26%. • Netflix: 41%. • Disney+: 10%. • Max: 0%. Aspectes destacats: • En el cas de Netflix, sorprèn que mostri prop del 42% d’obres amb opció catalana a la primera pantalla quan el total del catàleg en català és només del 3,5%. • Això es relaciona amb: - la detecció de la ubicació geogràfica (dispositiu a Catalunya) - l’ús d’algoritmes que recomanen més català si detecten consum previ en català. • Xavi Ribas, com a usuari, discrepa amb la seva experiència: - sovint no veu ofertes en català - ha descobert pel·lícules/sèries amb doblatge català després d’haver-les mirat en una altra llengua. • Es comenta també el cas de produccions filmades en català però doblades al castellà per la seva distribució estatal, que provoquen una dissonància visual (els llavis no quadren) i fan buscar la versió original catalana. 3.4. Subtítols, VO i aprenentatge d’idiomes • Margarit defensa la versió original en anglès amb subtítols (millor si són en català) com a eina d’aprenentatge continu: - recorda els casos de Portugal i Grècia, on molta gent parla anglès per l’hàbit de consumir-ho tot en VO. • Assenyala una pràctica possible quan no hi ha doblatge en català però sí subtítols o audiodescripció en català, que també ajuda a normalitzar la llengua. • Es lamenta que a l’Estat espanyol l’entrada massiva del doblatge al castellà fes perdre una oportunitat d’immersió natural en anglès. 3.5. Cultura, infància i llengua • Es recorden sèries i doblatges mítics en català que van marcar una generació: - Dallas (amb frases icòniques com “Suelen, ets un pendó”) - Bola de drac (“no me’n sé avenir, és més fort que no em pensava”) - Els Barrufets, que TV3 introdueix com a tal, tot i que moltes plataformes i canals en diuen Pitufos. • Es posa en relleu que la socialització lingüística passa molt per sèries i dibuixos: - és clau que la canalla consumeixi en català des de petits - s’al·ludeix al paper de canals com el Super3 en la normalització. • Es reconeix que els joves sí que consumeixen moltíssim contingut audiovisual, tot i que David Burillo és, en broma, “l’únic jove que va a collir bolets” en comptes de mirar plataformes. 4. Tancament distès: bolets, vacances i loteria • La tertúlia acaba amb un to més lleuger: - es parla de la temporada de bolets, que per a Burillo ha estat bona a l’inici (gràcies a les pluges de primavera), tot i un final fluix - es bromeja sobre no revelar mai on es van a buscar bolets (“cap a Berga” però “Berga és molt gran”). • S’anuncia que la tertúlia fa una pausa per Nadal i Cap d’Any: - la setmana següent estaran pendents de la loteria del 22 de desembre - es donen bones festes i s’ajornen fins al 2026. Idees clau de l’episodi • Reinauguració del Casino de Rubí amb un espectacle que combina memòria històrica, dansa, música i teatre, i que reivindica el paper del Casino com a espai de creació i talent local. • Recuperació patrimonial i política: un ajuntament d’esquerres rehabilita un espai històricament associat a la dreta, mentre es recorda la pèrdua del Centre Democràtic Republicà per deixadesa franquista. • Crisi al voltant del PSOE i Pedro Sánchez, amb múltiples casos de corrupció i assetjament, tensions amb socis de govern i pressió del PP, però amb Sánchez encara com a preferit personal a les enquestes. • Desafecció política del jovent per l’“i tu més” constant, i preocupació pel possible govern PP+Vox. • Debat sobre català i plataformes digitals, amb millores en volum de títols però encara percentatges baixos i una experiència d’usuari que no sempre reflecteix les dades oficials. • Reivindicació de l’audiovisual en català i de la versió original com a eines de cultura i aprenentatge d’idiomes.

  • #717 - Veïns de Can Solà i balanç d’habitatge a Rubí - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    57'

    #717 - Veïns de Can Solà i balanç d’habitatge a Rubí

    Context general del programa Rubí al dia, de 9 a 10h dedica aquesta franja a: • Reivindicacions veïnals al Disseminat Can Solà amb el portaveu de la plataforma, Luis Rubio • Balanç anual de les polítiques d’habitatge a Rubí amb el regidor Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa, Carlos Águila • Resums d’actualitat esportiva local, aniversaris de personatges coneguts i recomanació musical nadalenca 1. Reivindicacions al Disseminat Can Solà 1.1. Naixement de la plataforma veïnal Interlocutors: Pamela Martínez Ortega (presentadora) i Luis Rubio, portaveu del Disseminat Can Solà Digne. • S’ha creat una plataforma veïnal (en tràmit per ser associació a inicis de 2026) al Disseminat Can Solà. • Objectiu principal: “donar veu als veïns” i millorar la qualitat de vida en una zona que consideren obligada des de fa dècades. • La plataforma agrupa 36 adults i 15 infants que viuen al mateix carrer. “Som Can Solà i som Rubí… estem igual que fa 20 anys.” 1.2. Sensació d’abandonament i manca de serveis bàsics Els veïns denuncien una situació de desatenció estructural: • Manca d’asfaltat: només un 25% del carrer està asfaltat; la resta és terra en mal estat. • Absència d’aigua potable: no disposen de subministrament d’aigua potable, que consideren un servei mínim. • Foscor absoluta: no hi ha fanals al carrer; la nit és “foscor total”, amb sensació d’inseguretat permanent. • Sense nom de carrer ni numeració: això complica serveis bàsics com correus, ambulàncies o paqueteria. Casos concrets que il·lustren el problema: • Caigudes de gent gran i motoristes per culpa del fang i la mala condició del camí. • Ambulàncies desorientades que han de donar voltes perquè no troben l’adreça; els veïns han de sortir a buscar-les. • Correus ha prohibit als motoristes entrar al carrer per perillositat; s’han instal·lat estafetes a l’exterior, però no poden repartir paquets grans. “No demanem que ens canviïn una bombeta, demanem que ens posin fanals.” 1.3. Fiscalitat i greuge comparatiu • Els veïns paguen IBI elevat (exemple: més de 700 € anuals) tot i rebre, segons ells, “zero serveis”. • Se senten en un “limb“ administratiu: l’Ajuntament diu que no pot actuar perquè les millores estructurals depenen del POUM, en tramitació des de fa prop de 20 anys. “Paguen impostos igual que qualsevol veí de Rubí i no tenim retorn.” 1.4. Aïllament, mobilitat i identitat • Molts residents no se senten de Rubí per la desconnexió física i de serveis. • Sovint porten els fills o fan vida a Terrassa, Ullastrell o altres municipis on troben més serveis. • Transport públic inexistent a la zona alta: la parada de bus més propera és a 1,5 km. Impacte en la vida quotidiana: • Joves que tornen de l’institut caminant 1,5 km, amb 400 metres finals a les fosques amb la llanterna del mòbil. • Gent gran amb mobilitat reduïda que no pot complir recomanacions mèdiques com “sortir a caminar” perquè el carrer és impracticable. 1.5. Propostes immediates dels veïns Millores bàsiques que demanen sense esperar al POUM: • Instal·lar enllumenat públic per reduir la foscor i inseguretat. • Asfaltar el carrer completament per evitar caigudes i problemes de circulació. • Assignar nom de carrer i número a cada casa per facilitar serveis sanitaris i logístics. • Estudiar una millora del transport públic: compartir una parada de bus existent a una rotonda marcada per Terrassa però, segons ells, dins terme de Rubí. • Això reduiria la distància a la parada de bus a uns 700 metres. 1.6. El POUM i la lluita institucional • Històricament, el seu sòl estava catalogat com a no urbanitzable; ara el POUM el preveu com a sòl urbanitzable amb intenció d’urbanitzar. • Durant anys han confiat en l’associació de veïns de Can Solà, però consideren que la seva problemàtica específica no s’ha resolt. • El 26 d’octubre han decidit organitzar-se com a plataforma pròpia per negociar directament amb l’Ajuntament. Demandes a l’Ajuntament: • Creació de taules de treball entre govern municipal i veïns per abordar les mancances més urgents. • Reunions periòdiques amb el govern i reconeixement de la seva situació com a prioritat de ciutat. 1.7. Cohesió veïnal i activitats culturals Luis Rubio és també propietari d’un observatori astronòmic privat a la zona de Montagut, únic a Rubí. • Volen aprofitar l’Observatori de Montagut per organitzar activitats comunitàries que cohesionin el veïnat i donin visibilitat a la zona. • Primera activitat: observació solar amb telescopis professionals, aprofitant l’interès social pels eclipsis previstos els pròxims anys. • Es planteja també fer, més endavant, observacions nocturnes de la Lluna i planetes. Aspectes logístics: • Activitat oberta a tota la ciutadania, però amb aforament limitat per qüestions d’espai i seguretat. • Estudien si caldrà suport municipal (tanques, organització, etc.). 1.8. Empatia ciutadana i crida al suport Luis Rubio reclama que la resta de la ciutat coneix i empatitzi amb la realitat del Disseminat Can Solà: • Denuncia una manca general d’empatia social: es resolen problemes menors al centre (bombetes, voreres) mentre ells no tenen ni l’enllumenat bàsic. • Creu que fer visible la seva situació pot generar suport social i, alhora, pressió política. “Ojalà tingués un fanal per canviar la bombeta.” Com pot ajudar la ciutadania? • Principalment, donant suport a les xarxes socials (seguint i interactuant amb la plataforma Disseminat Can Solà Digne). • Consideren que avui, en xarxes, “no és el mateix tenir 10 likes que 10.000” i que això influeix en com les institucions perceben el problema. • Reivindiquen que “el poble unit” pot forçar respostes institucionals. 2. Balanç 2025 de les polítiques d’habitatge a Rubí 2.1. Marc general i titular de l’any Interlocutors: Pamela Martínez Ortega, Jordi Arnaiz (regidor d’Habitatge) i Carlos Águila (gerent de Proursa). Preguntats per un titular sobre l’any 2025 en matèria d’habitatge a Rubí, destaquen: • “Un any molt intens en habitatge”, amb treball complex però compromès per millorar el parc públic. • 2,4 milions d’euros d’inversió destinats a incrementar el parc d’habitatge públic. 2.2. Balanç polític i autocrítica Jordi Arnaiz valora l’any com: • Balanç positiu, tot i que les actuacions no han estat suficients per resoldre la “gran complexitat” del problema d’habitatge. • Subratlla que és un problema global, no només local, i que les lleis actuals fomenten l’especulació. Cal “canviar el model d’habitatge” i les lleis que permeten l’especulació. Fa autocrítica: • Reconeix que es podria haver fet més amb més recursos. • Assenyala que les polítiques d’habitatge requereixen pressupost i que hi ha forces polítiques que voten en contra de pressupostos i inversions, la qual cosa limita el marge d’acció. 2.3. Demanda creixent i funció de Proursa Carlos Águila descriu el context: • L’habitatge és el principal problema de la ciutadania, segons enquestes i atenció diària. • Rècord històric d’inscripcions al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. • Augment constant dels ajuts d’habitatge gestionats per Proursa. Sobre la naturalesa de les polítiques d’habitatge: • Són polítiques “cares i lentes”, però amb gran impacte social en la vida de les persones. • El 2025 s’ha fet una aposta forta d’inversió en nous projectes i rehabilitació. 2.4. Destí dels 2,4 milions d’euros d’inversió • Una part central es destina a compra d’habitatges per tanteig i retracte, una via ràpida per incorporar pisos al parc públic i posar-los a disposició de la ciutadania. • A més, l’Ajuntament destina més de 2 milions d’euros addicionals a serveis i polítiques d’habitatge gestionades per Proursa. Limitacions competencials: • L’Ajuntament recorda que la competència principal en habitatge és de la Generalitat de Catalunya. • Rubí treballa amb la Generalitat per activar buits solars i impulsar promocions de protecció oficial en sòl municipal i privat. 2.5. Nous projectes d’habitatge públic El govern municipal preveu un augment d’aproximadament el 60% del parc públic al final del mandat, sumant: • Sector A4: projecte de 35–40 habitatges de protecció oficial. • Plaça Pearson (cantonada on hi ha el supermercat Boedum): • Nou model d’habitatge per a gent gran, amb uns 12 habitatges. • Habitatge dotacional amb espais comuns per socialitzar, lluny del model de residència assistida. • Pensat per a persones grans amb habitatges actuals poc accessibles (sense ascensor, barreres arquitectòniques...). • Avinguda Castellbisbal: • 19 habitatges dotacionals, els primers d’aquest tipus a Rubí. • Habitatges petits i compartits, pensats per a un perfil amb ingressos insuficients per al mercat privat, però amb capacitat per assumir un lloguer moderat. • Altres projectes ja en marxa o recents: • 6 habitatges a Maria Aurèlia Capmany. • 24 habitatges a Marconi. Calendari dels nous projectes: • Cal primer modificar el planejament urbanístic del sòl (especialment a la zona de Boedum), tràmit que pot durar aprox. 1 any – 1 any i mig, depenent d’altres administracions. • En paral·lel, es vol avançar projectes executius i licitació per escurçar terminis de construcció. • Es calcula que en 2–3 anys podrien estar finalitzats alguns d’aquests nous habitatges. 2.6. Rehabilitació amb fons Next Generation S’han rehabilitat 61 habitatges amb fons europeus Next Generation. Millores tècniques principals: • Instal·lació d’un “abric” a l’edifici (millora de l’envolvent tèrmica) per reduir fred i calor extrems. • Incorporació d’energies renovables amb un model innovador: • El retorn de l’energia produïda va tant a les zones comunes com a reduir la factura energètica de llogaters i llogateres del parc públic. • A l’edifici de Montevèdra s’hi han instal·lat quatre ascensors, millorant en gran mesura l’accessibilitat. Valor social de la rehabilitació: • Dignificació del parc públic existent, amb edificis de més de 25 anys que presentaven façanes molt degradades. • Millora del confort tèrmic i de la factura energètica de les famílies més vulnerables. • El nou model arquitectònic: • Habitatges més funcionals, amables i integrats, amb ús de fusta i disseny acurat. • Es vol evitar l’estigma: que ningú pugui “assenyalar” que són pisos públics ni se’n pugui sentir diferent. L’objectiu és que el parc públic sigui aquell “on qualsevol estaria còmode vivint”. 2.7. Mocions i regulacions en defensa de l’habitatge El regidor destaca tres línies de treball impulsades via mocions municipals: Regulació dels habitatges turístics • No s’atorguen noves llicències d’habitatge turístic a Rubí. • Les existents paguen una taxa doble, amb l’objectiu de desincentivar aquesta destinació d’ús. • Es vol evitar un efecte “rebota” dels municipis turístics (Barcelona → Sant Cugat → Rubí). Moció contra l’especulació immobiliària • No totes les forces polítiques hi van votar a favor, fet que el regidor critica obertament. • L’objectiu és limitar l’especulació i, quan s’aprovi la nova llei catalana, poder aplicar el tanteig i retracte a més tipologies d’habitatge, ampliant el parc públic. Protecció indefinida dels habitatges de protecció oficial • El parc públic de l’Ajuntament ja s’està convertint a protecció indefinida. • Es vol que tots els nous habitatges protegits (incloent-hi els de promoció privada a Cremalleras Rubí –52 habitatges– i al carrer Francolí –amb un 40% protegit–) tinguin protecció oficial permanent, evitant que es desclassifiquin al cap d’uns anys. 2.8. Registre de sol·licitants i pressió a la Generalitat • L’Ajuntament insisteix que, per accedir a aquests habitatges, la ciutadania ha d’estar inscrita al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. • Recomanen no esperar a que els habitatges estiguin construïts per inscriure’s. • El volum de persones inscrites és una eina de pressió davant la Generalitat per reclamar més inversió i més promocions a Rubí. 2.9. Missatge final a la ciutadania • Carlos Águila desitja per al 2026 “més habitatge social i assequible” a Rubí. • Jordi Arnaiz afegeix que cal que totes les administracions s’hi posin seriosament i reivindica la lluita des de les esquerres per augmentar el parc públic. • Es comprometen a seguir treballant des de l’Ajuntament per ampliar i dignificar l’habitatge públic. 3. Actualitat esportiva local 3.1. Waterpolo: Club Natació Rubí Interlocutors: Pamela Martínez Ortega i Sisco Lara García. • El Club Natació Rubí (masculí) té l’opció històrica de classificar-se per primera vegada per la Copa del Rei. • Condició clau: guanyar al Mediterrani al seu camp (Barri de Sants) el proper cap de setmana, un repte molt complicat perquè el rival és d’un nivell superior. • Si no guanyen, hauran d’estar pendents d’altres resultats (Tenerife Echeyde, Sant Andreu, Caballa, Catalunya, etc.). • L’equip ve d’una important victòria 18–12 contra el Boadilla, que els manté en la lluita. 3.2. Futbol: UE Rubí i clubs locals • UE Rubí (Lliga Elit): • Empat 1–1 a casa contra el Sant Mauro. • El partit va ser obert: hauria pogut acabar en victòria o derrota per a qualsevol dels dos equips. • El Rubí es manté entre els sis primers en una lliga molt igualada. • Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) – Primera Catalana: • Victòria important en el derbi contra el Sant Cugat (2–0). • Debut rodó de Quico Díaz a la banqueta, que aporta experiència i una nova dinàmica. • El club suma 12 punts, els mateixos que el Covelles, equip en zona de salvació. • Olímpic de Can Fatjó – Segona Catalana (Grup 5): • També aconsegueix una victòria, consolidant-se a la zona mitjana de la classificació. 3.3. Futbol sala: Esportiu Rubí • L’endemà es jugarà Copa de la Reina per part del Club Esportiu Rubí femení de futbol sala. • En lliga, l’equip femení ve de guanyar 3–2 al GEC. • L’equip masculí empata 4–4 i encadena 5 partits seguits sense perdre, situant-se a la zona mitja-alta de Tercera Nacional. 3.4. Hoquei línia: Cent Patins • Hockey Club Rubí Cent Patins: • Els nois guanyen 2–8 a Tres Cantos. • Les noies també s’emporten la victòria 1–2 a la pròrroga (punt d’“extrabonus”). • Les noies es mantenen líderes de la Lliga Èlite Femenina. • Els nois continuen entre els quatre primers, superant expectatives. 4. Espai d’aniversaris Interlocutors: Pamela Martínez Ortega i Glòria Dalmas. Repàs d’alguns aniversaris del dia 15 de desembre: • Hugo Lloris – 39 anys • Exporter del Tottenham i excapità de la selecció francesa de futbol. • Considerat un dels grans porters europeus i peça clau en el Mundial que França va guanyar. • Elisabet Casanovas – 31 anys • Actriu catalana, especialment coneguda pel seu paper a la sèrie Merlí. • Juan y Medio – 63 anys • Popular presentador de televisió, vinculat a programes com Menuda Noche i Inocente, Inocente. • Glòria Dalmas en destaca el seu tarannà i carisma televisiu. • Borja García – 43 anys • Pilot de curses, amb trajectòria en categories com la Fórmula 3 i les World Series. La secció es tanca amb una felicitació conjunta a tots els aniversaris del dia. 5. Recomanació musical nadalenca Interlocutor: Robert Fernández. 5.1. Clàssics inevitables de Nadal En la darrera recomanació musical de 2025, Robert Fernández se centra en els clàssics nadalencs imprescindibles per a qualsevol playlist de festes. • Destaca com a peça central “All I Want For Christmas Is You” de Mariah Carey. • La qualifica de “estàndard nadalenc etern”: • Fa més de tres dècades que es va publicar. • És el tema nadalenc més reproduït de tots els temps. • Genera uns 3 milions de dòlars anuals en drets d’autor, amb un total acumulat d’uns 60 milions de dòlars. És “la millor inversió que ha fet Mariah Carey a la seva vida”. 5.2. Versió de Love Actually En lloc de posar la versió original, el programa proposa escoltar la versió de la pel·lícula Love Actually: • Interpretada per Olivia Olson, que a la pel·lícula és una nena amb un paper protagonista a la part final del film. • La seva interpretació de All I Want For Christmas Is You és ja un clàssic cinematogràfic de Nadal, tant com la pròpia pel·lícula. Robert Fernández presenta aquesta versió com: • El “culminar dels blockbusters nadalencs” a nivell de cinema. • Una combinació perfecta de cançó icònica i escena emotiva, que condensa l’esperit nadalenc. El programa es tanca amb l’emissió de la cançó i el comiat: “Fins demà!”

  • Campo Atrás del 14/12/2025 - episode art
    Campo Atrás
    1h

    Campo Atrás del 14/12/2025

    Programa de bàsquet amb entrevistes setmanals a celebritats d'aquest esport. Resums setmanals d'ACB, Eurolliga, LEB ORO i lliga femenina. Un programa de bàsquet diferent perquè ens agrada jugar a la pintura i no fer zona.

  • Xprimnta del 12/12/2025 - episode art
    Xprimnta
    58'

    Xprimnta del 12/12/2025

    El programa de Ràdio Rubí que tracta la música alternativa des d'un punt experimental. Presentat per Adrián Eguizabal.

  • #294 - Rubisound del 12/12/2025 - episode art
    Rubisound
    59'

    #294 - Rubisound del 12/12/2025

    Seguim totes les novetats de l'escena musical de la ciutat, fem entrevistes amb cantants i grups i us oferim actuacions. Robert Fernández.

  • #416 - ActualiCat del 12/12/2025 - episode art
    ActualiCat
    54'

    #416 - ActualiCat del 12/12/2025

    Actualitat musical, entrevistes i agenda de concerts de grups i intèrprets en llengua catalana. Presentat per Joan Manuel Fernández. Cada divendres a les 18 h

  • #283 - Reobertura del Casino, PPA i urbanisme a Rubí - episode art
    Notícies Migdia
    29'

    #283 - Reobertura del Casino, PPA i urbanisme a Rubí

    Resum general de l’episodi Aquest informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ repassa els principals temes d’actualitat de Rubí i la comarca: la reinauguració del Casino, l’evolució de la Pesta Porcina Africana (PPA) al territori, els grans projectes viaris i urbanístics de la ciutat, diverses crítiques polítiques i propostes de l’AUP, actes de cultura de pau i drets humans, la programació de Nadal a Rubí i un bloc final amb informació comarcal sobre habitatge i esport solidari. 1. Reobertura del Casino de Rubí Inauguració i programació • Demà s’inaugura oficialment el Casino de la plaça Catalunya, un dels projectes més esperats després d’uns treballs de rehabilitació molt llargs i costosos (més de 7 milions d’euros). • S’han programat dues sessions inaugurals: una demà dissabte i una altra dilluns, amb convidats de la vida social, política i econòmica de la ciutat. • Durant la segona quinzena de desembre hi haurà: - Visites guiades per a la ciutadania - Espectacles infantils i familiars - Dues obres de teatre per a joves - Dues sessions de ball amb l’orquestra Vancouver • Tots els actes són gratuïts però amb reserva prèvia; gairebé totes les entrades estan exhaurides i només queden algunes localitats a taquilla del Teatre Municipal La Sala. Espectacle inaugural i artistes locals • L’espectacle inaugural repassa la història del Casino i de Rubí mitjançant ball, música i teatre, amb una barreja de tradició i modernitat. • Hi participen: - Actors locals: Enric Majó, Isabel Blasco i Montse Bartroli - Esbart Dansaire de Rubí - L’espai d’arts escèniques Vuit Temps - Professors de l’Escola de Música Pere Burés • Hi haurà un piano a quatre mans amb el director de l’Escola de Música, Eduard Saez, i la pianista local Raquel Portales. • La presentació anirà a càrrec de la comunicadora rubinenca Lídia Juster. “Serà una barreja de tradició i modernitat i servirà per explicar la història de l’equipament cultural”, explica Àngel Miquel, director del Teatre Municipal La Sala i artífex de l’espectacle. Breu història del Casino • El Casino es va inaugurar l’any 1928 com a equipament de la Càmera Agrícola Oficial, amb una forta dimensió social, recreativa i política. • Era el punt de trobada de les classes mitjanes i benestants de Rubí (petits comerciants, industrials, pagesos d’un cert nivell), en una societat molt polaritzada entre entitats republicanes de classe treballadora i espais més conservadors. • Durant la Guerra Civil, l’edifici fou confiscat i convertit en seu de la CNT; el 1942 passà a dir-se Casino Espanyol i es transformà en un lloc bàsicament recreatiu. • A la segona meitat del segle XX, visqué una etapa d’esplendor: - Actuacions musicals i teatrals - Als anys 70, va funcionar fins i tot com a discoteca - Al bar i sales petites acollia entitats com Sant Antoni Abad, el club d’escacs i grups de teatre amateur • El codi de vestimenta era molt estricte i per ballar calia comprar un distintiu especial: “Havies d’anar amb corbata i americana, i per ballar havies de treure una floreta que et posaves a la solapa… si no la tenies, podies entrar, però no podies ballar”, recorda Manel Bamala. Degradació, municipalització i nova etapa • A les portes del segle XXI, l’edifici estava molt degradat i començava a ser insegur per al públic. • S’inicien negociacions dures entre l’associació Casino i l’Ajuntament per a la cessió pública. Segons Cesario Espeleta, la política i les divisions internes van allargar molt el procés. • La municipalització arriba el 2016, però les obres no comencen fins al 2020, amb múltiples entrebancs i un cost final superior als 7 milions d’euros. • El nou Casino manté l’estructura i el disseny històrics, però incorpora: - Sistema de calefacció per geotèrmia - Pati de butaques hidràulic (permet sala plana o amb grada) - Pista de ball i avenços tecnològics actuals 2. Pesta Porcina Africana i gestió dels senglars Actuacions d’Agents Rurals • Des de la detecció de la Pesta Porcina Africana (PPA), el cos d’Agents Rurals ha fet 54 actuacions en un radi de 6 km al voltant del focus, per evitar la propagació del virus entre els porcs senglars. • Mesures adoptades: - Tancament amb barreres de 32 passos de fauna ja coneguts - Detecció i correcció de 22 deficiències en tanques (forats, etc.) - Prospecció d’un total de 14.000 hectàrees • La roda de premsa s’ha fet a la zona del Turó de Can Rosell, a Rubí, que manté restriccions de pas almenys fins diumenge. • Es treballa en coordinació diària amb els gestors de grans infraestructures: C-16, C-58 i AP-7. Control, captures i missatge a la ciutadania • Fins ara s’han trobat uns 200 senglars morts, la majoria per accidents, en una franja de 20 km des del focus de Vallaterra. • S’estan reforçant les barreres amb materials més resistents i es faran revisions diàries. • S’ha iniciat la captura de senglars per: - Fer mostres sanitàries (analítiques de sang) i comprovar si estan infectats de PPA - Reduir la població als perímetres afectats i minimitzar el risc sanitari Antoni Mur remarca que no s’havien fet captures abans per no provocar moviments d’animals fora de la franja de confinament. • Mur insisteix que: - La malaltia continua activa - És clau que la ciutadania no entri a les zones forestals restringides almenys fins al dia 15 i fins a noves instruccions - Les persones que accedeixen puntualment (com premsa) ho fan amb equip de protecció i desinfecció • Les mesures es mantindran com a mínim dos mesos, el temps de referència des del primer positiu. 3. Grans obres viàries i pacificació de la C-1413a Prioritats del govern municipal • L’equip de govern, encapçalat per Ana María Martínez, es planteja la urbanització i pacificació de la carretera C-1413a en el futur, però amb un ordre de prioritats clar: • Abans cal tenir enllestides dues obres considerades essencials: - Pacificació de l’avinguda de l’Estatut - Ampliació del pont de Cova Solera • Motiu: són intervencions que provocaran afectacions molt importants al trànsit, i la ciutat no pot assumir tres grans obres simultànies. “Les coses s’han d’anar una darrere de l’altra… no podem començar tot a la vegada”, subratlla l’alcaldessa. Model per a la C-1413a • La idea del govern és que a la C-1413a es faci un procés similar al de l’avinguda de l’Estatut: - Demanar el traspàs de titularitat (de la Generalitat a la Diputació i, finalment, a l’Ajuntament) - Convertir-la en via urbana pacificada, que funcioni més com un carrer que com una carretera ràpida • Situació de les dues obres prèvies: - Les obres del tram central de l’avinguda de l’Estatut estan adjudicades; han de començar al gener i duraran uns 18 mesos. Després es vol reformar la resta de la via fins als límits amb Sant Cugat i Sant Quirze. - L’ampliació del pont de Cova Solera té el projecte aprovat des de fa anys; el 2025 s’han reservat els diners via modificació pressupostària i pla d’inversions. 4. Crítiques i propostes de l’AUP (AUP – Alternativa d’Unitat Popular) Exigència de mesures immediates a la C-1413a • L’AUP (Alternativa d’Unitat Popular) reclama accions urgents per pacificar la C-1413a i acusa el govern municipal d’inacció. • Segons la portaveu Marina Dolset: - Fa anys que hi ha una moció aprovada sobre el tema - Rubí no pot esperar 10 o 15 anys a grans projectes • Proposa mesures tàctiques i de baix cost, com: - Retirar camions aparcats a la vorera i entorns - Crear espais per a vianants i carrils bici provisionals - Millorar la seguretat dels passos de vianants • Critica la manca de coordinació amb la Generalitat i la incoherència que en una zona de baixes emissions es pugui circular a 70–90 km/h. Dolset adverteix que, si no hi ha resposta, els veïns podrien recórrer a la desobediència civil, per exemple pintant ells mateixos un pas de vianants molt reclamat entre l’Espucarn i la Noguera. Debat urbanístic: l’Escardívol i Cremalleras Rubí • L’AUP defensa una permuta urbanística entre: - El solar de l’antiga Cremalleras Rubí - El solar de l’Escardívol, on es preveuen tres blocs de pisos • Objectius de la permuta: - Que l’Escardívol, espai inundable, esdevingui el gran parc central que la ciutat reclama - Traslladar la construcció d’habitatge al solar de Cremalleras Rubí, no inundable, amb aparcament soterrat que compensi el que es pugui perdre. Dolset remarca que el govern ja ha admès que aquesta permuta seria legalment viable i que “tothom hi sortiria guanyant”. • Sobre el projecte Brevís a Cremalleras Rubí, l’AUP manté el suport per substituir una indústria desubicada, però lamenta que el percentatge d’habitatge protegit no sigui més alt. Crítiques al procés del nou POUM • En relació amb el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), l’AUP expressa preocupació per: - La manca de calendari clar - La velocitat amb què el govern avança - La poca transparència i escassa informació compartida amb els grups municipals i la ciutadania • El partit defensa un model de creixement mínim i respectuós amb el territori, basat en: - Rehabilitar espais industrials obsolets - Evitar nou consum de sòl • També denuncia que l’Ajuntament ha desestimat gairebé totes les al·legacions de l’AUP al projecte de remodelació de la plaça Pearson, i que només n’ha acceptat dues per errades tècniques menors (dates, títols de documents, etc.). 5. Cultura de pau i drets humans amb Rubí Solidari Acte a la plaça Pere Aguilera • Rubí Solidari organitza un acte a la plaça Pere Aguilera per oposar-se a les guerres i reivindicar la cultura de la pau. • L’activitat s’emmarca en el programa municipal pels dies internacionals: - Dia dels Drets Humans (10 de desembre) - Dia de les Persones Migrants (18 de desembre) • La plaça s’emplena de: - Banderes palestines - Imatges de l’exposició Un mutegasa, amb pintures basades en fotografies reals de la guerra a la Franja. Poesia, música i dansa dabke • Eix central de l’acte: una lectura de poemes d’autors de Palestina, Sàhara Occidental, Costa d’Ivori i Espanya, sobre: - Genocidi - Colonialisme - Racisme i conseqüències de la guerra Fragment d’un poema recitat: “No voy a prestar mi nombre ni mi ritmo a tu son… Tu tambor de guerra no suena más alto que esta respiración… Mis libertadores están aquí para matar a mis hijos y llamarlos daño colateral…”. • També hi participa la coral Corjabato, de la Floresta, interpretant versions i temes propis. • Moment culminant: una ballada col·lectiva de dabke, dansa tradicional palestina, liderada per quatre joves refugiats palestins arribats fa uns mesos a Barcelona, amb gran participació del públic. 6. Programació de Nadal a Rubí Fira de Nadal i activitats familiars • Es dona el tret de sortida a un cap de setmana ple d’activitats nadalenques: • Fira de Nadal: - S’instal·la a la plaça Pere Aguilera i a plaça Pearson - Oferirà regals, productes nadalencs i gastronomia fins al 24 de desembre - Inclou programació d’activitats familiars i tallers • Nou espai “Regne de Gel”: - Cada dia acollirà tallers de manualitats per als infants • Tió Gegant dels Comerciants: - S’estrena avui i anirà itinerant per diferents barris de la ciutat • Es manté diàriament l’espectacle “La Casa del Malquiades” a la plaça Pere Aguilera a 2/4 de 7 de la tarda. Nou cicle d’espectacles al Mercadal • Del 13 de desembre al 3 de gener, cada dissabte hi haurà espectacles de Nadal al Mercadal (carrer Antoni Sedó) en sessions a les 11 h i 12 h: • Programació: - 13 de desembre – “Bicicadabra” (Cia. Fèlix Brunet): • Personatge inspirat en l’actor Maurice Chevalier, que recorre el Mercadal amb un tricicle portant màgia a petits i grans. - 20 de desembre – “A la fresca” (Cia. Ana Confetti): • Animació teatral i circ itinerant inspirats en les àvies que sortien a prendre la fresca a les nits d’estiu. - 27 de desembre – “Miratllaç de Nouveau Orleans” (Cia. Roger Canals): • El Mercadal es transforma en l’antiga Nova Orleans amb un quintet de músics i temes nadalencs en clau jazz. - 3 de gener – “Trisip” (Cia. Cirquet Confetti): • Espectacle de circ i música swing, amb una pallassa al volant d’un tricicle. 7. Altres informacions locals El temps • Predomini de sol però amb temperatures una mica més baixes que el dia anterior. • Situació meteorològica contrastada: - A alta muntanya, cel molt obert i atmosfera molt transparent - A fondalades interiors, costa i prelitoral, persisteixen humitat, boires i mala visibilitat • Per demà s’esperen: - Molts núvols i alguna pluja esporàdica a l’Ebre - Boires persistents a l’interior del país, especialment al matí i migdia 8. Bloc comarcal: Sabadell i Terrassa Sabadell: remodelació de la plaça Fidelà Renom • La Junta de Govern de Sabadell adjudica finalment la remodelació integral de la plaça Fidelà Renom, al centre de la ciutat. • El projecte arrossegava retards administratius i una licitació deserta el juliol, fet que ha obligat a simplificar tràmits per tancar l’any amb les obres adjudicades i a punt d’iniciar-se. Terrassa: habitatge i esforç econòmic • L’Observatori del Consell Comarcal publica noves dades sobre habitatge al Vallès Occidental centrades en Terrassa: • Construcció i parc d’habitatge: - 2024: iniciats gairebé 700 habitatges i finalitzats 568 (un 54% més que l’any anterior) - Terrassa és el municipi amb xifra més alta de nous habitatges a la comarca i per sobre de la mitjana catalana • Compra-venda: - Més de 3.000 operacions, el 88% de segona mà • Preus: - Preu mitjà de compra: 2.200 €/m² aproximadament, un 9,4% més que el 2023 - Encara per sota de municipis com Polinyà, Cerdanyola, Barberà i Sant Cugat • Lloguer: - Terrassa és el municipi amb més contractes de lloguer (quasi 3.500), tot i una caiguda del 13% respecte el 2023 - Lloguer mitjà: 719 €/mes, el quart més barat de la comarca • Malgrat això, l’índex d’esforç econòmic indica que les llars destinen prop del 35% de la renda a l’habitatge, per sobre de la mitjana comarcal. Terrassa: cursa solidària pel Vicente Ferrer • El 21 de desembre se celebra la 6a cursa i caminada solidària en benefici de la Fundació Vicente Ferrer: - Recorregut circular amb sortida i arribada a la plaça Vicenç Ferrer - Transcorre principalment pel parc de Vallparadís - Dues modalitats: cursa de 8 km i caminada familiar de 5 km • Novetat: l’esdeveniment passa a dir-se “Cursa Solidària del Vallès Ciutat de Terrassa”, per reforçar la dimensió comarcal. • Dades i objectius: - Més de 200 inscrits en el moment d’emissió - Objectiu: arribar als 500 participants, superant els 460 de l’edició anterior - Tancarà el primer any del circuit “Més Barris” amb festa final i entrega de trofeus • La waterpolista Pili Peña serà la madrina de la cursa. • Inscripcions: 15 € per participant, a través de unkilometreunavida.org. • La recaptació es destinarà íntegrament a suport escolar per a infants de diverses zones del sud-est asiàtic. 9. Estructura i to del programa • L’episodi segueix l’estructura típica d’un informatiu de Notícies Migdia: - Avanç de titulars - Peça central sobre la reinauguració del Casino - Blocs temàtics sobre medi ambient (PPA), mobilitat i urbanisme, i política local - Secció de cultura i actes ciutadans (Rubí Solidari, Nadal) - El temps - Informació comarcal (Sabadell i Terrassa) • El to combina informació institucional, veu política crítica (AUP), i un èmfasi especial en la vida cultural i veïnal de Rubí.

  • Els esports al dia del 12/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    28'

    Els esports al dia del 12/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • #763 - Rubí al dia, especial Casino - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    54'

    #763 - Rubí al dia, especial Casino

    Programa especial dedicat a la reinauguració del Casino. L'historiador local, Ramon Batalla, ens explica què va significar el Casino per a la societat rubinenca de principis del S.XX; Cesáreo Ezpeleta, president de l'Associació Casino i Manel Bamala, president de Sant Antoni Abat, ens ajuden a fer la memòria emocional de l'equipament i Àngel Miquel, director del teatre municipal ens parla de l'espectacle inaugural. Tanquem el programa amb The Clippers, el grup musical de Rubí que va guanyar dos concursos de conjunts al Casino i es va retrobar trenta anys més tard al revival organitzat a l'equipament.

  • #1120 - Casino de Rubí, obres a la C‑1413 i pesta porcina - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    56'

    #1120 - Casino de Rubí, obres a la C‑1413 i pesta porcina

    Context general de l’episodi Tertúlia matinal de Ràdio Rubí amb diversos col·laboradors on s’aborden tres blocs principals: • Reinauguració del casino de Rubí: memòria històrica, emoció ciutadana i polèmica pels sobrecostos. • Debat sobre la pacificació de la carretera C‑1413A i les obres de mobilitat a la ciutat. • Gestió de la pesta porcina africana al voltant de Rubí, l’impacte econòmic i el debat sobre la fauna salvatge. Intercalat, s’hi inclou un bloc publicitari/programació de la ràdio i una secció final sobre hàbits musicals a Spotify i drets d’autor. 1. Reinauguració del casino de Rubí 1.1. Un espai molt vinculat a la memòria col·lectiva La tertúlia s’obre amb l’anunci que demà es reinaugura el casino després de molts anys tancat i d’un llarg període d’obres amb retards i sobrecostos que han duplicat el pressupost inicial. • La Lídia explica que farà la presentació de la gala inaugural i que li fa molta il·lusió per la seva vinculació personal amb el casino. • Tots recorden balls, cap d’anys, carnavals, teatre i activitats culturals que s’hi havien fet. • Es destaca que quasi tots els rubinencs tenen alguna anècdota lligada al casino, cosa que reforça el seu valor simbòlic. “És difícil que hi hagi algun rubinenc que no tingui alguna història lligada al casino.” La Lídia comparteix una anècdota íntima: una nit de cap d’any al casino va ser clau en la seva relació de parella, amb el record del fred intens i la font de la plaça glaçada. 1.2. La Marató de Contes i el paper de les entitats La xarxa d’espectacles i la seva Marató de Contes tindran l’honor de ser la primera entitat que utilitzarà el casino en la seva reobertura. • La Carme expressa emoció i orgull per haver-ho demanat i aconseguit. • Recorden la història de la Marató de Contes: Ateneu, Casal Popular, antics anys al casino i després la sala del Teatre Municipal, amb prop de 30 anys de trajectòria. • Es considera que és una inauguració molt encertada, ja que: - És una entitat arrelada, amb molta feina feta. - Connecta el casino amb Rubí i el teixit associatiu. També s’aclareix que durant els espectacles no es podrà visitar lliurement l’edifici; per això s’han organitzat visites teatralitzades en dies específics. 1.3. Debat sobre el nom i la història del casino Sorgeix el dubte històric: casino o casino espanyol? • Es recorda que a la República hi havia el Centre Democràtic Popular i el casino, vinculats respectivament a esquerres i dretes. • Després de la Guerra Civil, el casino esdevé casino espanyol, associat a sectors falangistes. • Actualment, els cartells oficials indiquen simplement “al casino”. S’anuncia que en un programa especial posterior: • L’historiador local Ramon Batalla explicarà la trajectòria històrica i aclarirà el tema del nom. • Hi participaran representants de les dues entitats històriques del casino i els Clippers, grup musical molt lligat a la memòria del local. 1.4. Polèmica política pels sobrecostos i les absències La reinauguració ha estat envoltada de polèmica política: • PP i Vox no assistiran a la inauguració com a gest de protesta pels sobrecostos. • Altres grups crítics, com Unides per Baixar (UB) i Veïns per Rubí, sí que hi aniran, però amb “esperit crític”. Els tertulians destaquen: • En obres públiques els sobrecostos són freqüents per imprevistos, fallides d’empreses i pujada de preus (materials, guerra d’Ucraïna, etc.). • Consideren un error no assistir a la inauguració, sobretot per part del PP: - El casino és un equipament de ciutat, de tothom. - La crítica s’ha de canalitzar amb debats polítics, mocions i control, però sense boicot institucional a un espai que beneficia tota la comunitat. “Critica-ho al ple, però això no vol dir que no hi siguis present.” També es posa en paral·lel el cas de la ximeneia de les Cardellach / Cardíbor, on també hi ha hagut retard per fallides d’empreses i encariment de materials, i que és un altre element de patrimoni important per la ciutat. 1.5. Ús futur del casino i programació de Nadal Es planteja la pregunta clau: “Ara que ja el tenim, què s’hi farà?” • S’informa que la programació de Nadal al casino ha exhaurit totes les entrades en molts espectacles, fet que mostra l’expectació ciutadana. • La Marató de Contes manté el seu funcionament especial (possibilitat de “fila zero” de facto: comprar entrada i no assistir), però es remarca que no és respectuós entrar i sortir durant les actuacions. • Es preveu que el casino es converteixi en una mena de “segona residència” cultural per a gent com la Carme, que hi serà molt present veient companyies d’alta qualitat, algunes de prestigi internacional. També es comenta, de passada, l’orgull per la presència de companyies rellevants i es fan bromes sobre portar-hi artistes locals com el senyor Txen. 2. Mobilitat i pacificació de la C‑1413A 2.1. Priorització d’obres: Avinguda de l’Estatut i pont de Cova Solera L’equip de govern municipal es planteja urbanitzar i pacificar la carretera comarcal C‑1413A, però no de manera immediata. Segons declara l’alcaldessa Anna Maria Martínez en l’espai Parlem amb l’alcaldessa (àudio emès a la tertúlia): • Abans cal finalitzar dues obres grans: - Pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. - Ampliació del pont de Cova Solera. • Són actuacions que complicaran molt el trànsit durant les obres, tot i que milloraran la mobilitat un cop acabades. • Per això consideren inviable fer-ho en paral·lel amb la pacificació de la C‑1413A. “Les coses han d’anar una darrere de l’altra… No podem començar tot a la vegada.” 2.2. Cal pacificar la C‑1413A? Es planteja el debat: val la pena pacificar la C‑1413A? Punts destacats: • És una via amb molt trànsit, no pas una carretera secundària. • Té trams limitats a 70 km/h i altres a 50; pacificar implica reduir velocitats, més semàfors i passos de vianants. • L’AUB fa temps que reclama un pas de vianants entre la Noguera i l’Sporting Can Rosés (Espocarn), especialment per l’afluència de gent en caps de setmana. Els tertulians reconeixen la complexitat tècnica i de mobilitat, però accepten que caldrà actuar per seguretat viària i connexions urbanes. 2.3. Punts negres i accessos problemàtics S’assenyalen alguns punts crítics de la xarxa viària: • L’accés a la C‑1413 des del barri de les Torres, amb un stop molt perillós: - Cal mirar trànsit de dreta i esquerra. - Quan el semàfor per als vianants talla un flux, n’arriba un altre cop de vehicles que dificulta la incorporació. - Hi ha hagut accidents recents, com el d’un motorista. • L’entrada a Rubí venint de Molins de Rei, amb cues constants per: - Rotondes. - Semàfors. - Stops. Es compara amb l’entrada des de Terrassa, que es percep més esponjosa i millor resolta, malgrat els problemes propis (embussos als semàfors de les Fonts quan es va cap a Terrassa). 2.4. Evitar el col·lapse: no fer grans obres alhora Hi ha consens que no es poden superposar grans obres de mobilitat: • Es recorda una època d’eleccions amb Rubí plena d’obres, mentre l’eslògan era “Rubí cada dia millor”, provocant irritació dels conductors atrapats a l’Avinguda de l’Estatut. • Fer coincidir dues o tres grans actuacions seria un caos circulatori. Per tant, s’accepta la lògica de l’alcaldessa de seqüenciar les obres: primer Avinguda de l’Estatut i pont; després, timing i projecte concret per a la C‑1413A. 3. Pesta porcina africana i gestió del senglar 3.1. Tancament perimetral i impacte local S’informa que el govern de la Generalitat ultima el tancament perimetral amb tanques i altres barreres físiques en un radi de 6 km des del punt on s’ha detectat el primer cas de pesta porcina africana (PPA) en senglars. • Rubí queda dins d’aquest perímetre, de manera que la ciutat està directament afectada. • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que les actuacions es faran entre el quilòmetre 4 i 6, creant una zona de seguretat sense animals per evitar la propagació. • Es convoca la premsa a la zona de Can Rosers (carrer del Tenis) per donar més detalls del dispositiu. També s’anuncia la convocatòria de la “taula del senglar”, on es presentarà un calendari d’actuacions i caça per al 2026. 3.2. Restriccions d’accés i vida quotidiana El tancament i les mesures de contenció han comportat: • Prohibició temporal de passejar per zones molt freqüentades com Cantireres, Torrent dels Alous, camp de golf i Camí dels Monjos. • Afectació a ciclistes i famílies que hi anaven sovint; s’exemplifica amb un net que feia rutes fins al Tibidabo i ara no pot. Es comenta el cas del darrer cap de setmana llarg (pont): • Malgrat molts avisos previs, mileres de persones van sortir igualment a buscar tions i passejar. • Els ciclistes es van veure obligats a baixar de la bici pels col·lapses en carrils bici i entorns naturals. Els tertulians insisteixen que cal “fer bondat”: No passarà res si un cap de setmana no pots anar amb bici o a buscar tions; és el preu d’intentar contenir un risc molt greu. 3.3. Control de la PPA i impacte econòmic Es valora la gestió com a seriosa i contundent: • De moment, només s’han detectat 13 senglars infectats dins el perímetre. • S’afirma que el dispositiu està funcionant i que és millor “passar-se de precaució” que quedar curt. S’analitza l’impacte econòmic de la pesta porcina africana: • El sector porcí a Catalunya mou milions d’euros i dona feina a moltes famílies. • Es exporta moltíssim a altres països. • A nivell local, la població sovint pateix els impactes ambientals i de gestió de purins, però s’oblida el pes econòmic del sector. Es reconeix també la feina del govern a l’exterior, negociant amb països importadors per minimitzar l’impacte en les exportacions. 3.4. Sobrepoblació de senglars i debat animalista El dispositiu de contenció comportarà sacrificis massius de senglars: • El govern s’ha proposat reduir-ne la població a la meitat com a mínim. • Es preveu un futur debat intens amb els col·lectius animalistes, especialment quan es vegin imatges de batudes i captures. Es comenta que: • En alguns territoris, com Lleida, el senglar (i altres caça major) es consumeixen en forma de civet, embotits, etc. i tenen una cultura gastronòmica associada. • En canvi, a la major part del país quasi no es menja senglar, i la caça té poc pes en la dieta. Es descriu la presència creixent del senglar a zones urbanes: • Aparicions en urbanitzacions i rotondes com la de Can Vallhonrat. • Animals que tomben contenidors i papereres, perfectament adaptats a l’entorn urbà. • Es veu com un cas de manual de selecció natural: l’espècie aprofita la disponibilitat de menjar i prolifera. 3.5. L’origen del brot i el laboratori de Vellaterra S’analitza la polèmica sobre l’origen del brot de PPA: • S’ha descartat la teoria inicial d’un entrepà contaminat. • Ara totes les mirades apunten a l’IRTA-CReSA (Vellaterra), un dels pocs laboratoris autoritzats a treballar amb la PPA. • Segons informacions periodístiques, pocs dies abans del primer cas de senglar infectat, al laboratori s’hi havien rebut mostres per experimentació. Els tertulians destaquen: • El principal risc és el prestigi del centre i del sistema de bioseguretat, ja que només hi ha tres laboratoris a l’Estat amb aquest nivell d’autorització. • Si s’ha produït una fallada de protocols, caldrà: - Transparència total; amagar informació empitjoraria encara més el descrèdit. - Revisar i reforçar protocols (circulació de personal, roba contaminada, etc.). Es recorda que cap sistema és infal·lible i que, “Si alguna cosa pot acabar amb la humanitat, segurament serà una cosa invisible: un virus.” La pandèmia recent es posa com a recordatori de la vulnerabilitat humana davant agents microscòpics. 4. Música, Spotify i drets d’autor 4.1. Cançons i artistes més escoltats a Spotify En l’últim tram, la tertúlia gira cap al consum musical a Catalunya a través de Spotify. Es comenten tres llistes: Cançó més escoltada a Catalunya: • La Plena de B-double Sound, Belé i Ovi On The Drums. • Es destaca el ritme ballable, però també la dificultat d’entendre la lletra i el fet que molts escolten música sense parar gaire atenció al contingut. Artista més escoltat a Catalunya i al món: • Bad Bunny, coincidint Catalunya amb la tendència global. Artistes catalans més escoltats al món (no necessàriament en català): • 1a: Rosalía – es posa La Perla, del disc LUX. Es remarca la seva versatilitat estilística i la diferència entre LUX, Motomami i El Mal Querer. Es compara la seva cançó de despit amb la línia de la Shakira contra Piqué. • 2n: Morat – es posa una cançó dedicada a Lamine Yamal. Es valora molt bé el seu estil i s’afirma que, com a proposta musical, agrada més Morat que Bad Bunny. 4.2. Cançons de despit: d’ahir i d’avui Es reflexiona sobre el fenomen de les cançons de despit a exparelles: • No és nou: en la cançó tradicional i melòdica ja n’hi havia moltes, però eren menys explícites. • Abans, sovint els cantants no eren els autors; interpretaven lletres escrites per tercers (compositors professionals). • Ara, en molts casos, l’artista escriu la pròpia lletra, cosa que dona un aire de confessió directa i personal. S’esmenten exemples clàssics: • Nino Bravo cantant Noelia (composta per un altre autor i escrita per a una persona concreta). • Rocío Jurado interpretant temes de despit que no parlaven necessàriament de la seva vida. La Lídia planteja la pregunta de si fer cançons tan explícites realment ajuda a superar una ruptura; hi ha escepticisme al respecte. 4.3. SGAE, Egeda i el repartiment dels drets S’introdueix un debat sobre drets d’autor i d’intèrpret: • SGAE recull diners de ràdios i altres mitjans pels drets d’autor (compositors, lletristes). • Per cobrir els drets dels intèrprets, es va crear EGEDA (o Egedi, segons es pronuncia), que també reclama pagaments a les emissores locals. Experiències comentades: • Antigament, la SGAE enviava inspectors a les emissores, que s’hi passaven el dia anotant quina música sonava. • Més endavant, el càlcul es fa a partir del pressupost del mitjà, ja sense control directe de les peces emeses. • Això genera dubtes sobre el repartiment real: - Hi ha autors i intèrprets (per exemple, de sardanes) que no reben els drets que els pertocarien, tot i enviar llistats detallats. - Es sospita que, si les seves obres no surten en les grans llistes de consum, els arriba poca cosa o res. Es remarca que, si no hi ha moltes reproduccions, el que es cobra acostuma a ser “calderilla”, gairebé simbòlic. 5. Tancament i enllaç amb el programa especial del casino L’episodi acaba recordant que, tot seguit, després del butlletí de les 11, hi haurà un programa especial dedicat al casino: • Conduït per la Belén Tierno. • Amb la participació de: - Ramon Batalla (història del casino i debat “casino” vs “casino espanyol”). - Representants del Casino Espanyol i de la Societat Sant Antoni Abad. - Àngel Miquel, responsable del guió de l’acte inaugural. - Els Clippers, grup molt vinculat històricament al casino. Es convida els oients a seguir-ho per ràdio i en streaming de vídeo a la web de Ràdio Rubí. La tertúlia es tanca amb un to proper i optimista, celebrant: • La recuperació del casino com a gran equipament cultural. • El debat obert sobre mobilitat i urbanisme a la ciutat. • La gestió activa d’una crisi sanitària animal que afecta de ple el territori.