2341 episodis disponibles
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Programa amb entrevistes i música, una mica esbojarrat i canalla. Presentat per César Rodao, Victor Daquinta, Laura Sanes i Gregorio Hernández. Dijous a les 21 h
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Et costa trobar una sèrie o documental entre totes les ofertes de les plataformes digitals? El Víctor Pérez i la Núria Molina busquen per tu i t'expliquen cada setmana quines són les millors sèries de Netflix, Prime Video, Disney+, HBO etc. Tots els gèneres i tots els detalls cada dijous de 18 a 19 h.
Visió general de l’episodi L’edició de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ repassa l’actualitat local amb un focus destacat en dues infraestructures llargament reivindicades (el centre d’alta resolució sanitari i la segona estació de Ferrocarrils a La Llana), i completa el sumari amb habitatge, solidaritat sanitària, ajuts per a salut visual, mediació ciutadana, projectes educatius, cultura i un bloc de notícies comarcals. Infraestructures estratègiques per a Rubí Centre d’alta resolució (CatSalut) • El director del sector sanitari Vallès Occidental-Oest del CatSalut confirma que el projecte “tira endavant” i “no s’ha aturat”, malgrat declaracions prèvies que apuntaven a un bloqueig. • S’explica que ja s’ha constituït un grup de treball per revisar el pla funcional, amb personal assistencial i els proveïdors implicats (Mutua de Terrassa i Consorci Sanitari de Terrassa). • Es detalla el camí administratiu: tancar i aprovar el pla funcional, enviar-lo a serveis centrals, i després avançar cap al projecte tècnic i la licitació d’obres. • Sobre terminis, s’apunta un escenari condicionat al finançament: aprovació del pla funcional abans de l’estiu si tot va bé, i licitació del projecte tècnic el 2026 (o el 2027 si no hi ha pressupost). "Nosaltres, des de la Regió Sanitària com a CatSalut, ja hem fet un primer esborrany... i ara estan els assistencials... revisant aquest primer esborrany". Segona estació a La Llana i condicions urbanístiques • L’alcaldessa Ana Maria Martínez explica el compromís del Govern català d’iniciar els tràmits previs per encarregar l’estudi informatiu de la segona estació. • El debat central gira al voltant del condicionant urbanístic: l’informe d’idoneïtat vincula l’estació al desenvolupament del POUM a l’entorn de Pich Aguilera, però el govern local defensa que ja hi ha demanda suficient i un entorn laboral actiu al polígon. • Es remarca el consens polític, econòmic i social acumulat al voltant del projecte, i la voluntat de mantenir la interlocució amb Territori per accelerar passos. Política d’habitatge a Catalunya • El Parlament aprova una llei per regular el lloguer de temporada i evitar l’ús d’aquest mecanisme per esquivar el topall del lloguer habitual. • La norma també reforça que, en municipis amb mercat tens, l’ús predominant sigui la residència habitual i permanent, i introdueix regulació sobre el lloguer d’habitacions amb preus limitats. Salut comunitària i solidaritat Donació de plasma i campanya de Nadal • Rubí triplica les donacions de plasma: de 50 a 150 en un any, una dada qualificada d’increment extraordinari pel Banc de Sang i Teixits. • Es reforça la crida a donar sang per Nadal i s’anuncien dates clau a la biblioteca (24 i 31 de desembre), amb recomanació de cita prèvia. Ajuts per a ulleres i lents en menors • Quatre òptiques rubinenques s’adhereixen al pla BEO, amb ajuts de fins a 100 euros per a menors de 16 anys amb problemes de visió (com miopia, hipermetropia o estigmatisme). • Es concreten requisits i documentació: prescripció mèdica, dades del menor i del tutor, i formulari a l’òptica. Convivència: servei municipal de mediació • Es posa en valor el servei de mediació (actiu des de 2007) com a via alternativa per abordar conflictes d’espai públic, veïnatge, entitats i relacions interpersonals. • Es destaca la seva base metodològica: imparcialitat, neutralitat i voluntarietat. "Nosaltres basem molt en la imparcialitat, la neutralitat i, bàsicament, la voluntarietat". Educació i cultura a la ciutat Alumnat visitant la ràdio • Alumnes de tercer de primària de l’escola Montessori visiten RÀDIO RUBÍ dins el projecte “Com podem millorar el món?”, on treballen el rol del periodisme i temes com fake news, addiccions tecnològiques o racisme. Publicacions i presentacions culturals • Es presenta una guia il·lustrada amb 150 criatures de l’imaginari català, fruit de gairebé una dècada de recerca, amb voluntat divulgativa i lúdica. Informació comarcal • Sabadell: pujada de salaris mitjans i iniciatives de cohesió intergeneracional per Nadal. • Terrassa: nova temporada d’arts escèniques i música amb 55 propostes, novetats en dansa i activitats de mediació cultural. Meteo • Predomini d’estabilitat amb fred i boires; canvi de temps amb possibles pluges a partir del cap de setmana, especialment a la demarcació de Barcelona.
Entrevistem en primícia el Mag Rubisenc, l'alquimista que viu al Castell de Rubí i ajuda els Reis d'Orient a arribar a la ciutat.
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
La cap de colla dels Geganters de Rubí, Fina Hinojosa i el vocal de comunicació, Marc Albert López, ens parlen de la presentació dissabte, 20 de desembre, del conte dedicat als gegants de Rubí. A més, ens expliquem les activitats de Nadal i com es preparen pel 2026.
Programa de salut conduït per Pep León. Cada setmana parlem d'hàbits saludables, alimentació i cuidados.
Visió general de l’episodi El tram final de Rubí al dia, d'11 a 12h (a RÀDIO RUBÍ) combina cultura i oci amb un protagonisme clar: els llibres de Nadal i les tradicions locals. L’episodi es divideix en dos grans blocs: • Una entrevista extensa a la Colla de Gegants de Rubí sobre el conte “Per molts anys, Roc i Paula”, les activitats nadalenques i els aniversaris clau del 2026. • El Racó literari amb la Carme Pomereda, que ofereix propostes de lectura infantil i idees culturals al Casino, tancant amb una nadala musical. 1) Cultura popular: conte, gegants i Nadal El conte “Per molts anys, Roc i Paula” S’explica el procés de creació del llibre, amb la participació de Núria Julià (i l’altra autora mencionada a l’entrevista), i la voluntat d’apropar la cultura gegantera als més petits. • Objectiu principal: que infants i famílies coneguin la història i el món dels gegants de Rubí. • Enfocament infantil: ús de lletra de pal i una història inspirada en la sorpresa dels nens quan visiten el local. • Preu orientatiu: 10 €, pensat com a regal de Nadal assequible. Presentació del llibre i format festiu La presentació es planteja com un acte de carrer i comunitari, coherent amb la tradició gegantera. • Plantada a la plaça del Casino. • Cercavila fins al local. • Presentació amb invitació oberta a colles, escoles i ciutadania. Activitats nadalenques de la colla La conversa repassa accions per dinamitzar el Nadal i, alhora, recaptar fons per sostenir l’activitat de l’entitat. • Quinto de Nadal (diversos dies entre desembre i gener), amb el toc humorístic de números adaptats a l’univers geganter. • Home dels Nassos (31 de desembre) amb cercavila pel mercat i el centre. • Sortides de dinamització vinculades al comerç i als carrers per a les dates prèvies. "Tenim 70 anys de tradició gegantera a la ciutat, però necessitem mantenir-la viva." Mirada al 2026: aniversaris i memòria històrica Es destaca el 2026 com un any especial, amb aniversaris acumulats i un relat històric que desmunta la idea que “sempre” han existit Roc i Paula. • 70 anys de gegants propis a Rubí (origen el 1956). • Explicació de l’evolució de les figures i del pas fins a la configuració actual. • Voluntat de fer trobades i celebracions (amb prudència, sense “fer la casa per la finestra”). Crida a la participació Es fa una demanda explícita perquè la tradició continuï: • Necessiten portadors i gent implicada. • Es posa en valor el curs de gralla, amb bona resposta de participants. • Missatge d’entrada fàcil: es pot anar a provar sense compromís i conèixer el funcionament intern. 2) Música i agenda: Cruïlla 2026 Entre blocs, el programa fa una pausa musical i informativa: • Presentació d’artistes del Cruïlla 2026. • S’usa Garbage com a exemple (amb “Only Happy When It Rains”), i es citen diversos noms del cartell. 3) Racó literari: llibres infantils i idees culturals Recomanacions infantils (Nadal i humor) La Carme Pomereda proposa títols pensats per regalar i llegir en família. • Bon Nadal, Llop Feroxa: un llop que odia el Nadal però acaba descobrint-lo en clau d’amistat i comunitat. • La vaga dels camells: els camells d’Orient reivindiquen protagonisme, noms i reconeixement; hi ha negociació i final obert. • Gos pudent (edició limitada): humor i tendresa, amb sorpresa final de Nadal. • Un conte amb l’ovelleta (Estofat) i un ren: es juga amb expectatives (menjar, tradicions, i el detall que “no tot és com sembla”). Poesia i tradicions Es posa en valor la tradició de recitar el poema de Nadal i es llegeix un poema (“El Pessebre”), reivindicant la força d’aquest ritual familiar. Recomanació cultural (teatre) Proposta d’espectacle al Casino: • La història de la Laica, presentada com una obra per a tots els públics amb lectura crítica per als adults. Apunt final de llibre per a adults Tot i que el bloc és sobretot infantil, s’afegeix una recomanació: • La gran família, d’Antònia Carré Pons, destacat com a llibre que es llegeix bé i fa reflexionar. Tancament L’episodi es tanca amb una nadala musical recomanada al programa (Manel), reforçant el to de Nadal cultural i de proximitat.
Visió general La tertúlia de Ràdio Rubí aborda tres blocs principals: la demanda d’una segona estació ferroviària a Rubí (zona de la Llana) i el seu encaix urbanístic, la batalla política a Europa pels presumptes casos d’assetjament al PSOE i la investigació del brot de pesta porcina africana amb escorcoll al laboratori IRTA-CReSA. "No pot ser que ciutats veïnes tinguin 4 o 5 estacions o més i nosaltres en tinguem només una." 1) Mobilitat a Rubí: segona estació a la Llana Context i punt de fricció • El programa repassa la resposta de la Generalitat: la segona estació/baixador a la Llana quedaria condicionada a un projecte urbanístic i al desenvolupament del POUM. • La majoria de formacions locals reaccionen amb indignació perquè consideren que la necessitat de l’estació és actual i no hauria de dependre d’urbanitzar un nou barri. Posicionaments i arguments • Es recorda la Declaració de Can Serra (2022) com a acord de ciutat per impulsar l’estació. • Es debat l’estimació d’ús (uns 4.000 viatgers/dia feiner) i es posa sobre la taula que són dades basades en hipòtesis (enquestes) i que l’ús real podria variar. • Apareix el debat estratègic: millorar accessos i aparcaments dissuasius a la Llana podria afavorir que veïns d’urbanitzacions deixin el cotxe. Creixement urbanístic i serveis: la gran preocupació • Una part dels tertulians alerta que vincular l’estació a construir més habitatges pot generar més trànsit i més pressió sobre serveis ja saturats. • Es connecta l’urbanisme amb la manca d’infraestructures: sanitat, educació, CAPs i la sensació que Rubí “no dona abast”. • S’apunta que cal planificació a llarg termini i estudis coherents abans de créixer, amb especial èmfasi en el risc de pedaços i improvisació. 2) Política estatal i Europa: assetjament, hipocresia i crispació El debat al Parlament Europeu • S’analitza el debat a Brussel·les arran dels presumptes casos d’assetjament sexual i laboral vinculats al PSOE. • Es comenta l’estratègia del PP (i Vox) de portar el tema a Europa i la duresa del to, contrapossant-ho amb respostes d’altres forces. Reaccions a la tertúlia • Els tertulians remarquen la hipocresia i la crispació com a eina política, i reclamen “dades” i proporcionalitat, sense deixar de subratllar que el masclisme és un problema estructural. • Es critica que el debat mediàtic i partidista tapi altres urgències socials: sanitat, educació i protecció efectiva. 3) Educació, valors i gir cultural: com es formen opinions Dificultat per tractar temes sensibles a l’aula • El programa deriva cap a la idea que en els darrers anys s’ha complicat parlar a secundària amb rigor del franquisme, feixisme i política, per pressions, sensibilitats familiars i manca de temps. • Es defensa que el currículum és una llei i que l’escola ha de poder impartir continguts (història recent, sexualitat, igualtat) amb rigor, malgrat desacords familiars. Exemple i diagnòstic social • S’explica una anècdota sobre la bretxa salarial i una reacció familiar masclista, com a símptoma d’una percepció que s’està involucionant. • Es vincula la necessitat d’educació afectivosexual i en igualtat amb fets greus de violència sexual juvenil, defensant avançar en feminisme, autoconeixement i prevenció. 4) Pesta porcina africana: escorcoll a IRTA-CReSA i interessos Què se sap i què s’insinua • Es tanca el programa amb l’entrada de Mossos i Guàrdia Civil al laboratori IRTA-CReSA (UAB) per investigar l’origen del brot. • Es comenta que la investigació segueix protocols i que part del material s’hauria enviat a Europa per verificar si coincideix amb el detectat en porcs senglars. Debat sobre el sector i possibles beneficiaris • S’esmenta el pes del sector porcí i la sospita que, en crisis així, les empreses grans poden tenir més capacitat d’obtenir ajudes i absorbir l’impacte. • Els tertulians deixen oberta la possibilitat d’accident però remarquen que els interessos econòmics sempre planejen sobre la gestió de crisis. Idees clau (fil conductor) • Infraestructures abans que creixement: estació sí, però sense convertir-la en excusa per urbanitzar sense serveis. • Crispació política i doble moral: el debat sobre l’assetjament es barreja amb estratègia partidista, i es reclama menys teatre i més solucions. • Educació com a mur de contenció: parlar amb rigor d’història recent, igualtat i sexualitat és vist com a essencial per evitar retrocessos. • Gestió de crisis i economia: la pesta porcina s’interpreta també des del prisma de qui suporta el cost i qui pot acabar-ne beneficiat.
Visió general de l’episodi L’edició de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina actualitat local i servei públic amb una peça divulgativa de ciència, un bloc d’esports i una recomanació musical nadalenca. En aquesta segona hora destaquen tres eixos: • Campanya de Nadal del Banc de Sang i Teixits a Rubí (dates, necessitats, i pedagogia sobre components sanguinis) • Divulgació científica sobre volcans i la seva relació amb plaques tectòniques, centrada en els volcans més alts del món • Actualitat esportiva local (futbol, bàsquet, vòlei i handbol) i tancament cultural amb una cançó nadalenca en clau rock sobre el tió Campanya de donació de sang (Banc de Sang i Teixits) Objectiu i missatge principal Entrevista amb Gala Cortell (cap de promoció) per reforçar que la donació és una “tradició” solidària especialment rellevant durant Nadal, quan canvien hàbits, hi ha desplaçaments i baixa la disponibilitat de donants. "La sang no es pot fabricar i cada dia és necessària" Incentiu simbòlic i component social • Els donants entren al sorteig de 15 bitllets de la Grossa de Cap d’Any (col·laboració ja consolidada) • Es remarca el rerefons d’accions i projectes socials vinculats a col·lectius en situació vulnerable Quan i on donar a Rubí • 24 i 31 de desembre (matí) a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler • Es destaca que són dos matins clau abans dels dies en què l’activitat baixa (parades puntuals per festius) Necessitats, situació actual i factors que afecten les reserves • Estimació d’unes 20.000 donacions durant el període festiu per garantir cobertura • La grip i la pluja fan baixar les xifres previstes • Importància específica de les plaquetes (caducitat curta) i de mantenir una donació continuada Pedagogia: sang vs plasma vs plaquetes • Donació de sang: extracció estàndard i separació posterior en glòbuls vermells, plasma i plaquetes • Diferències clau: • Glòbuls vermells: caducitat aproximada de 42 dies • Plaquetes: caducitat aproximada de 5 dies i sovint cal combinar aportacions • Plasma: es pot congelar o derivar per a ús terapèutic i també per a transformació en medicaments • Donació de plasma/plaquetes: procés amb màquina, més temps i requisits de vena; permet extreure selectivament el component Requisits i recomanacions • Si hi ha símptomes o medicació (especialment antibiòtics), cal esperar abans de donar • Consell per a debutants: anar acompanyats d’algú que ja hagi donat i resoldre dubtes amb el personal mèdic • Cita prèvia recomanada, però no imprescindible (important consultar horaris) Secció de ciència “Guaita” (volcans més alts del món) Marc conceptual El divulgador Sergi Corral planteja una “geografia volcànica” i defineix: • Què és un volcà i les seves parts (cambra magmàtica, xemeneia, cràter, con volcànic, lava) • Relació amb plaques tectòniques, especialment zones de subducció (alta activitat volcànica) Volcans més alts i distribució per continents • Andes (Xile/Argentina): Ojos del Salado com a volcà més alt (activitat discutida però amb indicis com fumaroles) • Equador: Chimborazo (entre inactiu i extint) i Cotopaxi (actiu; erupció històrica i vigilància actual) • Europa: Mont Elbrus (repòs llarg) i l’Etna (activíssim i amb registres d’activitat molt llargs); es menciona el Teide com a volcà potencialment actiu • Àsia: exemples a Iran/Turquia i Kamtxatka (regió volcànica molt rellevant) • Amèrica del Nord: Mèxic com a concentració de grans cims volcànics; també Alaska i EUA • Oceania: cas destacat de Hawaii (volcans que, comptats des de la base submergida, poden superar el còmput tradicional) Tancament local Comparació amb Catalunya: es cita el Croscat (Olot) com a referència pròxima, per contrastar magnituds. Esports locals Bloc d’actualitat amb agenda i resultats/expectatives: • Futbol Tercera Catalana: seguiment de la Penya Blaugrana Ramon Llorens (PBRLL) (partit reprès i bona dinàmica competitiva) • Futbol: menció del filial UE Rubí B i la necessitat de capgirar una ratxa negativa • Futbol: prèvia de l’Olímpic Can Fatjó B a Can Fatjó amb rival exigent • Bàsquet: agenda del CEB Sant Jordi (partits exigents i objectius classificatoris) • Voleibol: prèvies de Vòlei Rubí (masculí i femení) amb focus en errors no forçats i reptes competitius • Handbol: prèvia de Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) en un duel complicat a la zona alta Cultura i tancament Efemèrides Espai breu d’aniversaris (esport, música i cinema) per tancar la franja informativa. Recomanació musical Robert Fernández fa una proposta nadalenca centrada en tradicions catalanes, reivindicant la idea de reactualitzar la tradició perquè no es perdi, amb una cançó en clau rock sobre “cagar el tió”. Idees clau (per emportar-se) • Donar sang per Nadal és crític per la baixada de donants i l’augment de dificultats logístiques (grip i festius) • La diferència entre sang, plasma i plaquetes no és només mèdica: implica temps, logística i caducitats molt diferents • La secció científica aporta context global: els volcans més alts s’associen sovint a zones de subducció i grans serralades • L’episodi manté el pols local amb una agenda esportiva completa i un tancament cultural nadalenc
Avui us expliquem que quatre òptiques de Rubí participen al programa 'Veo' del Ministeri de Sanitat per donar ajuts per comprar ulleres per a menors de 16 anys. També parlem d'una exposició dins els actes del Dia del Migrant i un espectacle organitzat per Òmnium Rubí.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
L’associació local Jazz Rubí ofereix un espai dedicat a la música jazz actual i els èxits de sempre. Presentat pel baterista Enrique Heredia. Dimecres de 22 a 23h.
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Programa d'entrevistes, música, crítica política i compromís social. Miguel Ángel Gómez i Mónica García. Dimecres de 19 a 20h. Si vols contactar amb el programa, pots enviar un mail a [email protected]
Programa presentat per Germà Bustamante. Entrevistes a persones conegudes o no que expliquen les seves experiències.
Visió general de l’episodi Butlletí informatiu de RÀDIO RUBÍ – Notícies Migdia amb un repàs de l’actualitat local i comarcal: segona estació de la Llana, polítiques de migració i cohesió social, projectes d’espai públic i participació ciutadana, iniciatives de comerç de proximitat per Nadal, accions d’accessibilitat a les festes, novetats culturals i alguns apunts comarcals. Segona estació de la Llana i debat polític Estudi de la Generalitat i condicionament al POUM • El Departament de Territori conclou que la segona estació de la Llana (FGC) és molt necessària, però la condiciona al desplegament del futur barri previst al POUM. • Això genera malestar perquè retarda una infraestructura reclamada des de fa 15 anys i lligada al consens de la declaració de Can Serra (setembre 2022), on Ajuntament, agents econòmics i socials reclamaven la nova estació. Posicions dels partits municipals Esquerra Republicana (Montse Soler) • Considera el condicionament “injust” i “denigrant” per a Rubí. • Recorda que altres ciutats tenen 4 o 5 estacions i Rubí només una, per 82.000 habitants. • La segona estació donaria servei a la zona nord, Plana del Castell i urbanitzacions, amb aparcaments dissuasius per reduir ús de vehicle privat. • No accepten esperar al POUM: l’aprovació inicial no implica construcció immediata i podrien passar molts anys. Partit Popular (Juan José Giner) • Denuncia manca d’informació sobre l’estudi. • Interpreta que Territori “passa la pilota” a l’Ajuntament i es pregunta si sense POUM no hi haurà estació. • Assenyala un govern local desbordat, citant la manca d’hospital i la lentitud d’obres com les del Casino de Rubí. Veïns per Rubí (Antoni García) • Reivindica el consens de la declaració de Can Serra: llavors ja es considerava viable la segona estació sense condicionar-la al POUM. • Rebutja el plantejament actual de la Generalitat i reclama posar tots els mecanismes per construir l’estació “quan demà millor”. • Denuncia el greuge comparatiu amb ciutats com Sant Cugat. Alternativa d’Unitat Popular (Marina Dolcet) • Defineix el condicionament com un “xantatge”. • Reclama planificar el “mentrestant”, atesa la saturació extrema de l’actual estació d’FGC i la manca d’altres línies públiques de qualitat (ni Bus Exprés ni Rodalies operatiu). • Proposa negociar amb la Generalitat: - Nous serveis exprés cap a Barcelona per altres corredors. - Millor connexió amb Terrassa. • Recorda que, tot i construir la segona estació, no es diversificarien línies, i cal pensar solucions complementàries. En Comú Podem Rubí (Andrés Medrano) • Veu l’estudi com una “bona notícia però no satisfactòria”: volen que ja s’activi la construcció. • Subratlla la importància de la mobilitat sostenible i l’alta demanda històrica. • Demana recuperar l’esperit d’unitat de la declaració de Can Serra i evitar fer de l’estació un camp de confrontació política. PSC i Vox • RÀDIO RUBÍ informa que s’ha contactat amb PSC (principal partit del govern) i Vox (segona força de l’oposició), però no han respost. Migració, cohesió social i Dia Internacional de les Persones Migrants Perfil de Rubí i discurs del PSC local • Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrants (18 de desembre), el PSC de Rubí reivindica la igualtat i la cohesió social com a eixos per combatre els discursos d’odi i construir una ciutat inclusiva. • El secretari de Migració i Antirracisme, Glennin Chaurió, remarca que quan es parla de migració “no es parla de xifres, sinó de vides” i recorda que Rubí és una ciutat profundament diversa, amb prop d’un 40% de població d’origen estranger. Alertes sobre discursos d’odi • Chaurió adverteix de l’augment dels discursos d’odi i de l’ús de la migració com a arma política per generar por i divisió. “La diversitat i la igualtat i l’equitat són les bases del projecte polític del Partit Socialista.” • Defensa un projecte basat en la igualtat, la diversitat i l’equitat com a resposta a aquests relats. Resposta política i social proposada • Reclama una resposta clara i sense ambigüitats a través de: - Polítiques públiques que garanteixin convivència i cohesió. - Compromís ferm de “no deixar ningú enrere”. “Frente a quienes quieren alimentar el odio, los socialistas defenderemos siempre la convivencia; frente a quienes buscan dividir, siempre reforzaremos la igualdad.” • Destaca el paper clau de l’educació, les famílies i els serveis públics per prevenir discriminacions i reforçar la convivència. Espai públic, participació i projectes d’inversió local Nova zona d’esbarjo i esport a Can Barceló • La Junta de Govern Local aprova inicialment un projecte d’espai d’esbarjo i esport infantil a Can Barceló, resultat de la segona proposta més votada dels pressupostos participatius 2022. • Ubicació: parcel·la d’uns 1.000 m² entre carrers Can Barceló i Teresa de Calcuta, aprofitant un turonet sense ús. • Contingut del projecte: - Zona infantil amb sorral de joc, tipi obert, estructura de troncs tipus mikado i taula amb bancs. - Part esportiva amb circuits de troncs i elements de cal·listènia. - Tanca perimetral, papereres i nous fanals LED. - Nou pas de vianants a Teresa de Calcuta per millorar l’accés segur. • Pressupost: aproximadament 100.000 €. • Tràmits: - Aprovació inicial i exposició pública durant 30 dies. - Posterior aprovació definitiva, licitació i adjudicació abans d’iniciar les obres. Urbanització del sorral de l’Escardíbul • Projecte guanyador i més votat dels pressupostos participatius 2022, proposat pel Consell de la Formació Professional. • Objectiu: urbanitzar el sorral de l’Escardíbul per fer-hi més activitats a l’aire lliure. • Situació de les obres: - Proyecto aprovat definitivament l’estiu passat. - S’esperava la finalització prèvia de les obres de consolidació de l’antiga xamanella de la nau, ara en fase final. • Pressupost de l’obra: 119.000 €. • Contingut del projecte: - Substitució del sorral central per un ferm de formigó amb paviment de color terrós. - Creació de dos parterres de més de 600 m². - Conservació dels arbres actuals i plantació de dos arbres nous i arbustos florits. • Ús previst: - Servei als equipaments públics de l’Escardíbul: RÀDIO RUBÍ, Escola Municipal d’Art i Disseny (EDRA) i Escola de Música Pere Burés. - Activitats com concerts, programes de ràdio i propostes artístiques a l’aire lliure. Comerç de proximitat i campanya de Nadal Targeta regal “Regala Rubí” • El Servei de Comerç de l’Ajuntament, amb Comerç Rubí i la Diputació de Barcelona, impulsa la targeta regal “Regala Rubí”, presentada com una caixa d’experiències. • Objectiu principal: fidelitzar la ciutadania i fomentar el consum local durant la campanya de Nadal i fins al 30 de març. • Característiques: - 500 caixes disponibles en aquesta prova pilot. - Import a escollir: 30 o 60 €. - Serveixen per gaudir d’experiències i serveis diversos: roba, llibres, estètica, perruqueria, gastronomia, electrodomèstics, salut, restauració, etc. • Xifra d’establiments (segons la tècnica de comerç Pilar Rodríguez): - 59 establiments adherits. - 33 punts de venda físics de la capsa; la resta, només com a punts on bescanviar els vals. • Disposa d’una plataforma digital on adquirir els vals i consultar comerços participants. • Si la prova té bona rebuda, no es descarta ampliar el programa. Campanya Rubí Subvenciona (Rubí Subal) • Es recorda que segueix activa la campanya Rubí Subal, en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Terrassa, també orientada a impulsar el comerç local. • Segons Pilar Rodríguez: - Els vals de Nadal són un “èxit rotund” des de 2020. - Aquest any l’Ajuntament ha aportat gairebé el doble de diners que l’anterior. - Cada vegada hi ha més establiments adherits. • El directori de Rubí Subal inclou una àmplia varietat de comerços: - Botigues de regal, alimentació, parades de mercat, etc., responent a les necessitats de la compra de Nadal. Altres activitats comercials de Nadal • La ciutat complementa aquestes mesures econòmiques amb accions lúdiques: - Fira de Nadal a la plaça Pearson. - Trenet dels comerciants, que recorre el centre fins al 4 de gener. - Tió gegant, que torna pels carrers del centre el cap de setmana. Accessibilitat a les activitats de Nadal Mesures generals d’accessibilitat L’Ajuntament desplega un paquet de mesures per fer les activitats nadalenques més accessibles i inclusives: • Casa Malquiades / plaça Pere Aguilera: - Tots els espectacles disposen d’espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda, clarament senyalitzats a terra. • Trenet del comerç: - Accés preferent per a persones amb certificat o targeta de discapacitat, evitant cues. - Poden anar acompanyades de dues persones adultes, intentant no separar unitats familiars. Activitats amb adaptacions sensorials • Fàbrica Malquíades (celler): - Programa una visita adaptada per a persones amb alta sensibilitat (per exemple, infants amb trastorns de l’espectre autista). - Dia i hora: diumenge, 17.15 h (un quart de sis). - Adaptacions: - Grup reduït. - Reducció de llum i so. - Personatges ajusten gestos i to de veu. • Campament Màgic (2, 3 i 4 de gener, al Castell): - Accés a través d’un espai ampli. - Recorregut per camins accessibles. • Arribada dels Reis a l’Escardíbul: - Hi haurà seients reservats per a persones amb discapacitat a la platea de cadires. - Acte amb servei d’intèrpret de llengua de signes catalana. - Durant la cavalcada, es reservarà un tram d’accessibilitat especial i bona visibilitat davant del Rubí Forma. Cultura i memòria local: llibre infantil sobre els íbers a Rubí “Els Íbers a Rubí” – primer volum d’una trilogia • El Centre d’Estudis Rubinencs publica un llibre infantil sobre el passat íber de la ciutat, titulat “Els Íbers a Rubí”. • Autoria: - Text: Núria Julià (escriptora rubinenca). - Il·lustracions: Helena Buixader. • Públic objectiu: infants a partir de 5 anys, escrit en lletra de pal per facilitar l’inici a la lectura. • Format narratiu: - Protagonistes: Rosa i el seu avi Marcel·lí, un terrissaire que ven productes als mercats de Catalunya. - L’avi explica que els avantpassats també feien terrissa i introdueix la vida dels íbers a Rubí: com era el poblat, oficis, jerarquies, rituals funeraris, etc. - Els personatges actuals es transformen en íbers dins del relat, creant un pont entre present i passat. • Metodologia: - Treball conjunt amb el Centre d’Estudis per garantir rigor històric. - Posteriorment, s’hi afegeix una trama actual i amena per enganxar la canalla. Vestigis íbers i museus • Segons Quico Buil (Centre d’Estudis Rubinencs), el llibre vol remarcar que a Rubí encara es conserven vestigis ibèrics que es poden visitar. • Peces clau que apareixen al conte i als museus: - Estela ibèrica. - Forn ibèric. - Cremador o paviment ibèric. • Aquests elements es poden veure al Museu del Castell de Rubí i al Museu Arqueològic de Catalunya. Comercialització i continuïtat • Venda a llibreries de Rubí: - Llibre: 10 €. - Pack complet (llibre + bossa amb la il·lustració principal + estoig de colors de la marca rubinenca Hobby): 15 €. • El projecte forma part d’una trilogia que inclourà també: - El passat romà de la ciutat. - L’època medieval. Economia local: incidència i represa de la producció d’hummus Fàbrica Rensica a Can Fatjó i Mercadona • La fàbrica Rensica, situada a Can Fatjó (Rubí), especialitzada en hummus, ha resolt una incidència tècnica que l’havia obligat a aturar la producció durant un mes. • El seu principal client, Mercadona, ha estat sense hummus des de finals de novembre. • Segons la cadena, les terrines d’hummus clàssic tornen a arribar progressivament des d’aquest dimecres als supermercats de Catalunya (inclosa Rubí), i a la resta de l’Estat durant els pròxims dies. • De moment només es reprèn l’hummus clàssic, però es treballa per recuperar també les altres varietats: - Hummus amb olives kalamata. - Hummus de pebrot de piquillo. • Rensica també proveeix altres cadenes de supermercats i hipermercats, que igualment s’han vist afectades per l’aturada. Informació meteorològica Situació de les últimes hores • Després de tempestes molt fortes, la situació es va normalitzant. • Encara s’esperen: - Alguns xafecs a les Terres de l’Ebre, sobretot del riu Ebre cap al sud. - Ruixats febles i locals al Pla de Lleida, especialment en zones de muntanya (Garrigues, Urgell). • En canvi, a l’Alt Pirineu i bona part del nord del país la tarda serà més assolellada, amb un ambient agradable. Previsió per al dijous • Dominaran les boires matinals, especialment a Lleida, on persistiran també a la tarda i faran baixar la temperatura respecte al dia anterior. • Es preveuen núvols baixos al litoral, però sense pluja. • Un nou front podria arribar dissabte. Bloc comarcal: Sabadell i Terrassa Sabadell: seguretat en joguines • La Guàrdia Civil, amb el suport de la Policia Municipal de Sabadell, retira 228 joguines que no complien la normativa de seguretat europea. • Operació en el marc dels controls especials de Nadal. • Segons el tinent d’alcaldia de Seguretat Adrián Hernández: - Les joguines fraudulentes provenien només de 2 dels 12 establiments inspeccionats. - La resta complien en general, amb infraccions menors no relacionades amb el producte. • Es recorda la importància de comprar en establiments autoritzats i revisar l’etiquetatge. Sabadell: auge de les compres en línia i repartiment • L’augment de les compres online per Black Friday i campanya de Nadal dispara la feina de les empreses de repartiment. • Cas d’EcoScooting a Sabadell: - Es veuen catifes de paquets al carrer: és la seva manera d’organitzar-se. - Tenen com a mínim un centre logístic per districte. - En el Districte 1 (un dels més grans), sis repartidors es distribueixen les entregues per codi postal. • Model de repartiment: - A diferència d’altres serveis (menjar a domicili) que fan servir bicicletes o motos, aquí s’utilitzen carretons amb motxilles de gran capacitat per portar molts paquets d’una vegada. • Volum d’enviaments: - Habitualment: 500–600 paquets/dia. - En les últimes setmanes: 700–800 paquets/dia. Terrassa: àrees de vianants i règim sancionador • Després de completar l’extensió de la zona de baixes emissions i l’inici de sancions, el Servei de Mobilitat de Terrassa es focalitza en la regulació de les àrees de vianants. • Calendari normatiu: - Al gener es signarà el decret amb els canvis i s’obrirà exposició pública. - Quan entri en vigor, les càmeres proposaran sancions de 200 € als vehicles no autoritzats. - Al primer trimestre de 2026 es farà efectiva la fusió de quatre àrees de vianants per simplificar la gestió. • Reordenació de zones: - Les àrees Passeig, Vapor Gran, Vapor Ventalló i el sector 2 de la Seu d’Ègara es fusionaren en una sola “zona centre” i ja no caldrà distintiu al vehicle per identificar la subzona. - Les altres dues àrees de vianants es mantenen igual, amb la de l’antic poble de Sant Pere que passarà a dir-se Seu d’Ègara. - L’àrea centre s’ampliarà amb trams dels carrers Vinyals, Sant Francesc, Doctor Ventalló i Sant Marian. - Fora de les àrees de vianants, el carrer Prim tindrà circulació restringida entre Valdrig i la carretera de Rubí. • Novetat destacada: - Es podran demanar permisos puntuals d’un dia per circular per l’àrea centre, fins a 52 dies l’any. - Fins ara, només els residents a l’àrea de vianants ho podien fer mitjançant l’aplicatiu DonaPas. Tancament L’emissió conclou recordant que la informació local es pot seguir cada hora al 99.7 FM i de forma contínua a radiorubi.cat i a les xarxes socials de l’emissora.
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
La tècnica de Comerç de l'Ajuntament de Rubí, Pilar Rodríguez, ens ha explicat una de les novetats de la campanya comercial d'enguany que és la capsa 'Regala Rubí'.
Els ajornaments de judicis i la picaresca legal En aquesta secció jurídica a RÀDIO RUBÍ, l'advocat Arnau Bonell explica les causes i les implicacions dels ajornaments de judicis, una pràctica que sovint dilata els processos judicials de manera excessiva. Causes comunes dels ajornaments La suspensió d'una vista pot deure's a diversos motius, tant logístics com estratègics: * Malaltia dels intervinents: Si el jutge, l'advocat o el propi acusat pateixen una malaltia que impedeixi el correcte desenvolupament del judici amb garanties. * Canvis d'última hora: La substitució de l'advocat el mateix dia de la vista o la presentació de nous informes pericials de sobte obliguen el jutge a ajornar la sessió per garantir el dret a la defensa. * Manca de mitjans: La saturació dels jutjats i la gran càrrega de feina fan que, un cop suspès, un judici es pugui arribar a endarrerir fins a un any. La picaresca i el cas de Pau Majó Es destaca la controvèrsia sobre la picaresca legal, on s'utilitzen baixes mèdiques qüestionables o canvis d'advocat per guanyar temps. Tanmateix, també s'analitzen errors institucionals greus: "No té cap tipus de lògica que s'hagi d'esperar tant de temps per citar testimonis; l'espera ja acaba sent una pena en si mateixa." Es posa com a exemple el cas de Pau Majó, un jove rubinenc encausat que va veure com el seu judici s'ajornava un any sencer per un error en la notificació dels testimonis de la defensa, el que es coneix popularment com la pena de banquillo.
Context de l’episodi Programa Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, conduït per Belén Tierno, amb dos grans blocs: • Un espai amb alumnes de 3r de l'Escola Montessori que expliquen el seu projecte de periodisme. • Una entrevista a Pilar Rodríguez, tècnica de Comerç de l’Ajuntament, sobre la campanya de Nadal i el nou producte Regala Rubí. 1. Projecte de periodistes a l’Escola Montessori 1.1. La gran pregunta: com podem millorar el món? • Tota l’escola treballa la pregunta «Com podem millorar el món?». • Cada classe tria un àmbit; la classe de 3r tria el periodisme com a eina per millorar la societat. • Els infants remarquen que sense periodistes no sabríem què passa al món (guerres, conflictes, emergències...). "Si no estiguessin els periodistes, no sabríem res ni el que està passant al món." • Reflexionen sobre la diferència entre informació professional i el que circula a les xarxes socials, on sovint hi ha opinions o informacions esbiaixades. 1.2. Què és una notícia i com es construeix • Han après que una notícia és una informació per explicar el que ha passat. • Identifiquen parts bàsiques d’una notícia: - Presentació o introducció - Desenvolupament dels fets - Tancament o conclusió • Descobreixen les 5 preguntes clau (què, qui, on, quan i per què), que associen a les 5 W en anglès. • Entenen que hi ha: - Notícies previstes (agenda, actes programats) - Notícies imprevistes (successos, emergències) 1.3. Treball interdisciplinari i visites a mitjans • El projecte s’ha treballat a català i castellà (redacció de textos) i també a educació artística (decoració de l’aula, disseny de porta temàtica). • S’han repartit per grups, cadascun especialitzat en un tema. • Han fet entrevistes dins l’escola per practicar la recollida d’informació. • Han visitat: - Una televisió local (Canal Reus) - Els estudis de RÀDIO RUBÍ, on coneixen el tècnic de so, la sala de control i el funcionament en directe. 1.4. Decoració de la porta i identitat de “classe de periodistes” • La porta de la classe és un element clau del projecte: - Fons blau amb diferents elements relacionats amb els mitjans. - Una tele (grup de la Mia) per representar el programa. - Un diari (grup de la Géssia i el Jared) per treballar la premsa escrita. - Un megàfon d’on surten paraules boniques i missatges sobre com cuidar el món i respectar les persones. • La porta porta el lema «Som periodistes» i inclou fotos de l’alumnat en situacions relacionades amb fets del món (huracans, tornados, noticiaris). 1.5. Temes de cada grup de treball Cada grup escull un tema social vinculat a la informació i als hàbits: a) Informació falsa i fake news • Un grup treballa les notícies falses i el perill de difondre informacions inventades per aconseguir likes o notorietat. • Exemples que posen: - Una suposada notícia falsa d’un atac d’Israel a Espanya que faria fugir tothom del país. • Volen fer cartells al carrer per explicar aplicacions i eines per verificar si una notícia o un vídeo és veritat o mentida. • Missatge clau: no creure ni compartir qualsevol cosa i pensar sempre: "Primer he de plantejar si a mi m’agradaria que em diguessin coses que són mentida." b) Xarxes socials i tecnologies (addicció digital) • Un altre grup, on participa la Mia, treballa l’ús de les tecnologies i les xarxes socials. • Han entrevistat un alumne de 6è (en Derek) per veure com utilitzen els portàtils i dispositius. • Tracten la possible addicció a mòbils, tauletes i vídeos: - Consideren que és fàcil enganxar-se, però que es pot prevenir amb temps limitat i ús per estudiar. - Plantegen fer cartells amb missatges com «No a l’addicció a les tecnologies» i llistes de coses que es poden i no es poden fer. • Parlen també d’anuncis enganyosos a les apps (per exemple, publicitat de tauletes gratuïtes) i es pregunten com les empreses saben on viu la gent i què consumeix. c) Mals hàbits i vida saludable • El grup de l’Ian i el Jared tracta els mals hàbits amb especial èmfasi en: - No rentar-se les dents - No rentar-se les mans - No fer esport - El consum excessiu de sucre i menjar poc saludable - El tabaquisme • Entenen “mals hàbits” com una categoria molt àmplia que afecta la salut física i emocional. d) Racisme i discriminació • A l’escola han rebut la visita d’Abdulai, un ponent universitari que ha parlat de racisme i discriminació. • Han fet preguntes i escoltat testimonis, i alguns grups han treballat aquest tema com a part del projecte periodístic. • Relacionen el racisme amb el respecte en el llenguatge i amb pensar com se sent l’altra persona abans de parlar o d’insultar. 1.6. Relació amb els mitjans i alfabetització mediàtica • Comparen televisió local i televisió nacional: - Les teles locals (com Canal Reus) parlen d’una ciutat concreta. - TV3 cobreix tota Catalunya i moltes més realitats. • Entenen que si volen saber què passa a Rubí, han d’escoltar RÀDIO RUBÍ o mitjans locals. • Després del projecte, alguns alumnes: - Miraran més notícies o les entendran millor. - Ja identifiquen els temes que els interessen (conflictes, tsunamis, esports com un Barça-Madrid...). 1.7. Preparació d’un programa propi: “Ulls al món” • Estan produint un programa de televisió que es dirà «Ulls al món». • Cada grup presentarà la seva secció temàtica (fake news, tecnologies, mals hàbits...). • Han après que fer un programa no és improvisar: - Cal un guió i una escaleta. - Cal documentació prèvia sobre els temes i convidats. - Cal coordinació amb el tècnic de so i l’equip. • Intenció: presentar el programa cap al gener o durant el segon trimestre, probablement davant de famílies i comunitat educativa. 2. Campanya de Nadal i comerç local a Rubí 2.1. Objectiu general: comprar i viure el Nadal a Rubí Entrevista a Pilar Rodríguez, tècnica de Comerç de l’Ajuntament de Rubí, sobre la campanya nadalenca. Objectius clau: • Incentivar que la ciutadania compri a Rubí durant el Nadal. • Generar espais de passeig i consum cultural al centre ampliat de la ciutat. • Combinar comerç i cultura (activitats al Celler, Ajuntament, carrer...). • Que el Nadal es visqui com una experiència de compra a cel obert: llums, Fira de Nadal, activitats infantils, etc. 2.2. Rubí Subal: els vals de compra estrella • Rubí Subal és el sistema de vals de consum de la ciutat, peça central de la campanya. • Característiques principals: - Funciona des de 2020. - Cada any té gran èxit: els vals s’esgoten ràpidament quan surten a la venda. - Aquest any, l’Ajuntament hi ha destinat gairebé el doble de diners que l’any anterior. - Cada vegada hi ha més establiments adherits. • Els vals es poden utilitzar en una gran varietat de comerços: - Alimentació i parades de mercat (per als àpats de Nadal). - Botigues de regals i altres sectors. • Avantatge principal: permet que tothom, amb més o menys pressupost, pugui fer algun detall o augmentar la cistella de compra nadalenca, alhora que dinamitza el comerç local. 2.3. Activitats de carrer i experiències familiars • La ciutat es presenta com un gran espai nadalenc: - Fira de Nadal a la zona sud, prop de l’estació. - Espectacles dels Malquiades. - Trenet dels comerciants, molt popular entre les famílies. - Tió al carrer els caps de setmana. • Es crea un “itinerari emocional” pel centre, que la gent recorre per: - Passejar i gaudir de les llums i l’ambient. - Portar-hi els infants a les activitats. - Fer compres petites o grans. • Idees clau: - Encara que només compris un ram de flors o un detall, fas ciutat. - És una ocasió per relacionar-se i reforçar el sentiment de comunitat. 2.4. Novetat: “Regala Rubí” La gran novetat d’aquest Nadal és el llançament de Regala Rubí. 2.4.1. Què és Regala Rubí? • És, bàsicament, una targeta regal vinculada al comerç local de Rubí. • Té dues versions: - Digital, de funcionament similar als vals de consum: es compra en línia i es descarrega. - Física en forma de capsa, amb component emocional: - La capsa conté informació i un directori de comerços adherits. - Es pot embolicar i regalar com qualsevol altre regal tangible. "És una capsa que conté la possibilitat de gastar 30 o 60 euros en comerços de la ciutat." • Els imports disponibles són 30 o 60 euros, que es poden gastar en diferents establiments. 2.4.2. Comerços i punts de venda • A la prova pilot hi ha: - 59 establiments adherits on es pot vas canviar la targeta. - 33 punts de venda on es poden comprar les capses Regala Rubí. • Tipologia de negocis: - Roba i equipament a la persona. - Electrodomèstics. - Serveis de salut i estètica (perruqueries, etc.). - Una mica de restauració. • És una eina de fidelització que vol anar més enllà del Nadal. 2.4.3. Per a qui i per a què serveix • Pensat per a persones que no saben què regalar en unes dates on “tothom ja té de tot”. • Permet que la persona que rep el regal decideixi: - Si prefereix roba nova. - Un tractament d’estètica o canvi de look. - Altres serveis o productes dins el catàleg d’establiments. • Avantatges: - Solució senzilla per al regalador. - Flexibilitat i llibertat de tria per al receptor. - Impuls directe al comerç de proximitat. 2.4.4. Prova pilot i futur • És un projecte nou i subvencionat per la Diputació de Barcelona. • Es fa en col·laboració amb Comerç Rubí, l’associació de comerciants més gran de la ciutat. • Té una vigència inicial fins al 30 de març. • Un cop acabi el període: - Es valoraran resultats (ús, acceptació, impacte comercial). - Es plantejarà continuïtat i ampliació a més comerços, possiblement també no associats. 2.5. Missatge als ciutadans i als comerciants • Es posa en valor que a Rubí es pot trobar pràcticament tot el necessari per les festes (regals, menjar, decoració, serveis...). • Es destaca la importància de: - Fomentar el comerç de proximitat. - Donar suport a botiguers que coneixen els clients, els seus gustos i trajectòria. - Construir una experiència de ciutat on comprar, passejar i relacionar-se van junts. • Es preveu parlar també amb Miquel Ortuño, portaveu dels comerciants, per completar la visió, però finalment el temps de programa és limitat i només es pot fer una connexió molt breu o queda pendent. 3. Tancament del programa i propostes culturals 3.1. Música i festival de Cap d’Any • S’escolta el tema «A cagar la vida» dels Figaflauas, grup que va actuar a la Festa Major de Rubí. • Es presenta el Festivern 2025, festival d’hivern a Tavernes de la Valldigna (País Valencià), com a alternativa a les celebracions nadalenques tradicionals. • Dates i detalls: - Dies 29, 30 i 31 de desembre. - Preu aproximat de 43 euros. - Cartell amb grups com Figaflauas, la Fúmiga, Detiets, Buos, Boikot, Doctor Prats, entre d’altres. 3.2. Cloenda de “Rubí al dia” • La locutora recorda l’horari habitual del programa Rubí al dia i la continuïtat l’endemà amb Pamela Martínez Ortega a primera hora. • Es tanca el programa amb to distès, remarcant la combinació de informació local, projectes educatius i propostes culturals.
Context i participants Episodi de tertúlia local a Ràdio Rubí amb Belén Tierno i tres tertulians: Josep Maria Pijuan, Josep Milà i Vicent Rabadan. Es parla de planificació urbanística a Rubí, del ferrocarril i el POUM, de la situació política espanyola al voltant de Pedro Sánchez i, finalment, de Bízum i economia submergida. 1. Segona estació de ferrocarrils i mobilitat al Vallès Condicions de la Generalitat i ubicació a la Llana • La Generalitat ofereix la possibilitat d'una segona estació de Ferrocarrils a la Llana, però condicionada a que hi hagi zona urbanitzada o projecte urbanístic a l'entorn. • Alguns tertulians ho veuen com una ingerència: posen d'exemple estacions com Les Planes o La Floresta, ubicades en zones molt menys densament poblades. • Es planteja el dilema clàssic: - Què ha de venir primer, l'estació o el desenvolupament urbanístic? - L'estació s'ha de justificar només per nous habitatges, o per millorar el transport públic per a la població actual? “Què és primer, l’ou o la gallina?” Saturació de la línia i límits reals de la solució • Es descriu la massificació extrema dels trens a Rubí: - Al matí: trens “a tope” entre dos quarts de set i dos quarts de deu. - A la tarda: de 16 h a 20 h també plens. • Crítica central: una segona estació no resol la massificació, perquè molts trens ja arriben plens des de Terrassa. • Solució real que apunten: - Més trens o trens amb més capacitat. - Desdoblament de vies i obres d'infraestructura, comparant el cost amb la Línia 9 de Barcelona (milers de milions d’euros) i reclamant que amb una fracció d’aquesta inversió es podria resoldre al Vallès. Greuges comparatius i centralisme • Sentiment fort de discriminació territorial: - El Vallès (especialment Rubí) es veu com “el cul del món” respecte a Barcelona. - S’esmenten les zones tarifàries: Terrassa paga 3 zones, Rubí 2, Sant Cugat és àrea metropolitana i té més estacions i millor tarifa. • Es critica que governs de tots els colors han passat per la Generalitat sense resoldre la situació de Rubí. “Estem abandonats. Aquesta és la paraula.” Ús social del tren i elitisme • Es denuncia que tècnics i directius de la Generalitat sovint no fan servir el tren i no pateixen la situació real. • Cas molt criticat: trens reservats per a escoles elitistes (per exemple, Casa Bona), amb vagons separats per als alumnes. “És un servei públic compartit per tothom.” • Això es llegeix com a discriminació de classe i reflex d’un model educatiu i social elitista. Reflexions urbanístiques sobre l’estació de la Llana • Dubtes sobre la idoneïtat de la ubicació a la Llana: - Donaria servei a polígons industrials on és fàcil aparcar i la gent ja hi va en cotxe. - En canvi, barris com Can Oriol i la zona nord tenen molta població i pitjor cobertura ferroviària. • Es compara amb Terrassa: mateixa línia amb segona estació situada més enllà, servint barris densos. • Es planteja que el disseny de la línia original fa difícil posar la segona estació on faria més servei social. • Es reivindica una aposta global pel transport públic al Vallès: - Xarxa potent, túnels, desviaments de traçat (exemple de Vallaterra i Terrassa/Sabadell). - Idea: “Si hi hagués voluntat política, els enginyers trobarien la solució”. 2. POUM, PGO i transformació urbanística de Rubí Història recent i casos concrets • Es repassen dècades de planificació urbanística a Rubí: - PGO de 1981 com a base del creixement actual. - Reconversió de zones industrials a residencials. • Casos destacats: - Cremalleres: inici de l’enderroc després d’un llarg procés. • Requalificació industrial–residencial feta als 90. • Es vincula amb projectes de torres a l’entrada de Sant Cugat (zona Francino) i una segona fase actual. - Josa: gran operació de renovació del teixit urbà al centre. - Picaguilera: potencial de reconversió encara pendent i fet “a posteriori” sense pla parcial clar. • Es recorda el paper de la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà (CUC) i altres moviments veïnals que van qüestionar densitats i aprofitaments urbanístics. Crítica al procés de planificació i a la participació • Denúncia directa sobre el Consell Consultiu del POUM: - Format per persones de diferents àmbits (empresarial, cultural, artístic, polític). - Porta més d’un any sense reunir-se ni rebre informació. - Es considera que la seva funció ha estat poc menys que decorativa. “Que no s’omplin la boca ni de participació ni de res que s’hi assembli.” • Es deixa entendre que hi ha negociacions polítiques internes (govern i oposició) sobre el POUM al marge d’aquest òrgan consultiu. L’Escardívol, inundabilitat i alternatives • L’Escardívol és un punt clau de debat: - El POUM hi preveu construcció residencial i fins i tot, en el passat, un gran edifici municipal (projecte considerat faraònic). - Es tracta d’una zona inundable que fa de zona de laminació de la riera. • Proposta de la UP (Unitat Popular) i un tècnic municipal: - No construir habitatge a l’Escardívol. - Transformar-lo en gran espai verd i de lleure que continuï i esponji la zona. - Fer una permuta d’edificabilitat cap a la zona de Cremalleres (o altres sectors), tot i que aquí es dubta de si aquella zona ja admet més densitat. • Denúncia important sobre l’ús actual: - L’aparcament de l’Escardívol és legalment zona verda i esportiva (on hi havia la piscina). - Es qualifica l’aparcament de “provisional in secula seculorum”, una argúcia legal que perpetua un ús contrari a la qualificació urbanística. “L’aparcament de l’Escardívol és zona verda. I això ho repeteixo per activa i per passiva.” Propostes de futur: plaça gran i gestió de l’aigua • Es planteja una visió estratègica: - Transformar l’Escardívol en una gran plaça urbana que Rubí no té. - Potenciar la connexió entre comissaria, riera, Castell i nucli urbà. - Possibilitat de pàrquing soterrat sempre que es resolgui bé la gestió de l’aigua. • S’explica que la zona és avui clau per a la laminació de crescudes de la riera. • Es posen com a exemple els dipòsits pluvials soterrats de Barcelona (com el de l’Espanya Industrial) que retenen l’aigua de pluges intenses. “Pensar coses impossibles és l’única manera que algú trobi la solució perquè puguin ser possibles.” Densitat, serveis i canvi climàtic • Discussió sobre densitats constructives a l’avinguda de l’Estatut: - Alguns tècnics consideren un “disbarat” haver limitat a 4–5 plantes, defensant blocs més alts per concentrar habitatge. • Reclam que l’urbanisme ha de tenir en compte: - Serveis, zones verdes, connectivitat viària i transport públic. - La nova realitat del canvi climàtic, que invalida criteris antics de períodes de retorn d’avingudes (5, 50, 100 anys). • Crítica a un urbanisme sovint dissenyat per tècnics que no viuen a Rubí i que, històricament, han menystingut la participació ciutadana real. 3. Crisi política estatal: Sánchez, moció de censura i casos d’abusos Context: “marrons” del govern Sánchez • Es repassen els escàndols que afecten el PSOE i el govern espanyol: - Casos d’assetjament i abús sexual per part de dirigents socialistes. - Alguns en judici, altres en presó preventiva o detinguts recentment. • El principal soci de govern, Sumar, demana una reunió urgent amb Sánchez per tractar la situació i la imatge de la coalició. • La portaveu del govern, Pilar Alegría, accepta la reunió i insisteix que l’objectiu és “seguir treballant per la gent” i aprovar polítiques socials els dos anys que queden de legislatura. Moció de censura i equilibri parlamentari • Feijó afirma que cada dia té més interès a presentar una moció de censura, però que depèn de la “coherència” d’alguns socis d’investidura. • S’explica la diferència entre: - Qüestió de confiança (la presenta el president). - Moció de censura (requereix presentar un candidat alternatiu a president i majoria absoluta). • Problema clau de la dreta i ultradreta: - Han de proposar Feijó (i de facto Vox) com a alternativa. - Es considera poc viable que partits com Junts o PNB tombin Sánchez per posar PP + Vox al govern. “Traiem el Sánchez per posar el Feijó més Abascal?” Durada de la legislatura i “mal menor” • Opinió majoritària: Sánchez intentarà aguantar fins al final de la legislatura. - Es destaca la seva resiliència personal i política. • Alhora, es critica haver d’optar entre “el mal menor” i “el mal pitjor”. “Jo no vull cap mal menor, jo vull el millor.” • Es considera “molt trist” que la política es redueixi a escollir entre males opcions i no a projectes positius. Corrupció, abusos i masclisme estructural • Sobre la corrupció: - Es recorda que la gran corrupció del PP al País Valencià no va impedir el seu retorn al govern després del govern de Compromís i el PSOE. - Es preveu que la corrupció socialista tampoc serà el factor que més factura passi. • Es veu més greu i políticament letal la successió de casos d’assetjament i abusos sexuals dins del PSOE, i abans en altres forces com la CUP. “Hi ha uns tics masclistes patriarcals que sembla que en política sigui encara més difícil d’eliminar.” • Es critica durament que Sánchez no hagi sigut molt més contundent a l’hora de: - Apartar immediatament qualsevol càrrec implicat. - Netejar el partit de pràctiques inacceptables. • Es compara amb casos internacionals extremadament greus com el d’Epstein i la possible implicació de figures molt poderoses (el “taronja” —Trump— i d’altres). 4. Bízum, control fiscal i economia submergida Aclariment d’Hisenda sobre Bízum • Es comenta l’alarma mediàtica sobre que Hisenda controlaria els Bízums. • Aclariment oficial: - No es fiscalitzaran els pagaments ocasionals entre particulars (dinars, copes, despeses compartides). - Sí que es vigilaran pagaments recurrents i cobraments rebuts per empresaris i professionals a través de Bízum, és a dir, quan hi ha activitat econòmica encoberta. Desigualtat del control: “robagallines” vs grans fortunes • Es planteja el tema de fons: la desproporció entre el control sobre la ciutadania i el tracte a les grans fortunes i empreses. “Les lleis estaven fetes pels robagallines.” • Dades i idees clau: - Esment de 140.000 milions d’euros en paradisos fiscals procedents de grans empreses. - Fuita anual estimada de 8.500–10.000 milions que no tributen a hisenda estatal. • Crítica que s’aplica un control molt estricte a baix (autònoms, petites activitats, ús de Bízum) mentre els de dalt “passen per sobre dels núvols” sense notar la tempesta. “Els grans corruptes tot el dia veuen el sol; els de sota, visums controlats.” Economia submergida a Espanya i Europa • S’assenyala que l’economia submergida és molt rellevant a Espanya i altres països mediterranis, però també: - A països escandinaus es mou en xifres del 15–18% del PIB, força altes. • Es qüestiona si hi ha interès real a eliminar-la: - Es planteja que hi ha un interès estructural o, com a mínim, un desinterès a controlar-la de debò. • Es menciona la situació dels autònoms i treballadors precaris com a col·lectiu que sovint sobreviu gràcies a aquesta economia submergida. Pensions i cotització • Des del moviment de pensionistes, es fa una reflexió: - Entenen que persones que avui tenen 70–80 anys puguin tenir pensions baixes per no haver cotitzat prou en un altre context històric. - Però consideren inacceptable que d’aquí 10–15 anys hi pugui haver nous pensionistes en la mateixa situació, donat el nivell actual de control i registres. • Això porta a la pregunta de fons: si encara hi ha treball en negre és perquè algú hi té interès o no vol posar-hi remei de debò. 5. Tancament • La tertúlia es tanca amb un comiat cordial, desitjant bones festes i bona entrada d’any. • L’episodi deixa una imatge clara de: - Una ciutat (Rubí) que se sent menystinguda en infraestructures de transport. - Una planificació urbanística complexa, amb molts interessos i poques eines de participació realment efectives. - Un escenari polític estatal crispat, on el govern de Sánchez aguanta sota escàndols i tensions amb socis. - Una estructura fiscal i econòmica que carrega el pes del control sobre la ciutadania comuna mentre tolera grans fluxos de diners opacs a dalt.
