Tots els episodis · 2025

2341 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

49-72 de 2341
  • #719 - Migració, antiracisme i ajornaments judicials - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    57'

    #719 - Migració, antiracisme i ajornaments judicials

    Context i estructura del programa Episodi de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ amb un bloc principal d’actualitat social i política, una secció jurídica, informació esportiva local i tancament lúdic amb aniversaris i música nadalenca. 1. Migració, convivència i antiracisme a Rubí Dia Internacional de les Persones Migrants • Conversa amb Lenin Chourio, secretari de Migració i Antirracisme del PSC Rubí i col·laborador del programa Els nous rubinencs. • Es vincula l’entrevista al Dia Internacional de les Persones Migrants i a un article d’opinió on defensa una Rubí cohesionada, diversa i amb igualtat d’oportunitats. "Quan parlem de migració, parlem de vides. I parlar de vida exigeix responsabilitat." La realitat migratòria de Rubí • Rubí té uns 83.000 habitants, dels quals aproximadament un 40% són persones migrants o d’origen divers. • S’emfasitza que Rubí sempre ha estat una ciutat de migració, també interna (Andalusia, Múrcia, altres CCAA). • Es defineix la ciutat com a treballadora, valenta i diversa, i aquesta diversitat es presenta com principal fortalesa. Experiència personal i contribució econòmica • Chourio parla des de la pròpia experiència migratòria: la “motxilla” carregada de coratge, il·lusió i també pors. • Recorda que la migració implica una “mudança vital” que és un dels grans traumes humans. • Destaca l’aportació econòmica: més de 3 milions de persones migrants afiliades a la Seguretat Social a Espanya (13,9%), evidenciant voluntat de crear valor i contribuir al benestar comú. Cohesió social com a eix polític • El PSC Rubí articula la seva política en tres pilars: - Igualtat - Diversitat - Cohesió social • La cohesió social es concreta en: - Igualtat i equitat en l’accés a oportunitats. - Absència de discriminació per origen, raça, sexe, condició social o llengua. - Creació de condicions d’acollida tant des de veïnatge com des d’institucions. • Quan la gent se sent diferent o exclosa, es genera “caldo de cultiu” per a problemes socials que l’Estat acaba assumint. Discursos d’odi i extrema dreta • Denúncia dels discursos d’odi que: - Erosiona la cohesió social i la democràcia. - Associar migrants amb inseguretat i violència mitjançant bulos. - Se centren en col·lectius vulnerables (persones migrants, dones, col·lectiu LGTBIQ+). • S’assenyala l’ascens de partits de dreta i extrema dreta a Europa que utilitzen la migració com a eix de la seva estratègia electoral. • A Rubí, Chourio critica específicament una campanya local basada en una falsa “T-Deportación” parodiant la T-Mobilitat: - Es ven la idea que “deportar un migrant és tan fàcil com comprar una targeta”. - Ho qualifica de trist, profundament irresponsable i allunyat del que vol la majoria d’electors. Resposta política i institucional • El PSC compta amb: - Grup d’antiracisme i Secretaria de Ciutadania i Diversitat a nivell nacional. - A Rubí, una Secretaria de Migració i Antirracisme per “territorialitzar” aquestes polítiques. • Objectius principals: - Crear espais de debat i proposta de polítiques públiques. - Combatre discursos d’odi amb dades, realitat i resultats. - No deixar ningú enrere i reforçar l’estat del benestar. • Reconeix que els bulos tenen espai social i que cal un projecte polític clar, liderat a la ciutat per Ana María Martínez, per contrarestar-los. Paper de l’educació i la família • Les escoles, especialment les públiques, es presenten com a espais naturals de diversitat i integració. • Exemple personal: les filles de Chourio estudien en un centre on la diversitat d’orígens és la norma i no es perceben diferències en el dia a dia. • Però adverteix que la família té un pes igual o superior: - Si l’escola educa en igualtat però la família transmet prejudicis i racisme, el progrés s’ensorra. Visió de futur per a Rubí • Es dibuixa un Rubí present i futur com a: - Ciutat d’inclusió, igualtat i diversitat. - Municipi amb un potent teixit industrial i una gran riquesa històrica. • Missatge final contundent: - “Front a qui vol alimentar l’odi, defensarem la convivència.” - “Front a qui divideix, reforçarem la igualtat.” - Afirmació que “Catalunya i Rubí són de tots i de totes” i aposta per una societat cohesionada, decent i valenta que no deixa ningú enrere. 2. Secció de justícia: ajornaments de judicis Què és un ajornament? • Amb Arnau Bonell, jurista col·laborador habitual. • Defineix l’ajornament de judici com: - Situació en què una vista prevista i la pràctica de la prova no es fan el dia assenyalat, i el jutge fixa una nova data. - Aquesta nova data pot significar mesos o fins i tot un any de retard. Causes habituals d’ajornament • Malaltia o absència de: - Jutge o lletrat de l’Administració de Justícia. - Advocats (inclosa malaltia greu de familiars pròxims). • Absència d’acusat o defensa: - En causes lleus es pot sentenciar en absència. - En causes greus, si s’ha notificat correctament, es pot emetre ordre de cerca i captura. • Malaltia de l’acusat: - Qualsevol situació mèdica que impedeixi defensar-se amb garanties pot ser motiu d’ajornament. - S’assenyala la possible picaresca d’informes mèdics emesos per amics metges; si es repeteix, els jutges poden demanar peritatges independents. • Altres estratègies dilatòries: - Canvi d’advocat el mateix dia de la vista per al·legar manca de preparació. - Presentació in extremis de nous informes pericials que obliguen el jutge a estudiar-los i posposar la decisió. Saturació dels jutjats i organització • Hi ha una gran càrrega de feina als jutjats, amb: - Dificultat per coordinar acusats, testimonis, advocats i fiscalia. - Manca de recursos i, especialment, manca de jutges (oposicions molt llargues i dures). • També s’ajornen vistes per coincidència d’horaris dels advocats en diferents ciutats, que han d’acreditar impossibilitat d’assistir. El cas Pau Juvillà (referenciat com “Pau Major”) • Es comenta un cas recent on el judici s’ajorna perquè no s’havien notificat els testimonis de la defensa, mentre que els Mossos d’Esquadra sí que estaven citats. • Bonell considera que és un error greu, però que no comporta sancions processals rellevants: - Només implica ajornar el judici, fins i tot un any. • Es posa de manifest: - L’impacte vital sobre l’acusat (condicionament de projectes, estigma públic, aparicions als mitjans). - La denominada “pena de banc”, que pot ser igual o més dura que la pròpia condemna econòmica o penal. • Es planteja el debat sobre si la justícia pot fer “el que vol” quan fixa ajornaments tan llargs; Bonell defensa que és sobretot un problema d’organització i saturació, no de voluntat arbitrària. 3. Esports locals: èxit històric de l’Esportiu Rubí Gest esportiva a la Copa de la Reina • Secció presentada per Toni Bravo Rodríguez. • Protagonisme per a l’equip femení de futbol sala de l’Esportiu Rubí al Pavelló de La Llana: - Victòria 7–5 contra l’Agrupació Esportiva Ceuta a la tercera ronda de la Copa de la Reina. - Partit vibrant: del 1–1 al descans es passa a un 1–4 en contra a la represa. - Remuntada gol a gol fins al 6–4, 6–5, i gol definitiu de porter rival-jugador aprofitat per la portera rubinenca, que marca el 7–5. • Classificació històrica per als quarts de final de la Copa de la Reina, que es jugaran el cap de setmana de l’1 de maig. Continguts del programa Esports • Anuncien el contingut complet del programa esportiu del migdia: - Entrevista amb el Club Ciclista No Limits i el nou president, Jordi Madrigal, amb èmfasi en: - Participació femenina. - Foment del format gravel (bici híbrida carretera-muntanya). - Seguiment dels equips de diversitat funcional del Can Mir a la Lliga Talent i la Lliga Wilix 7. - Entrevista amb la rubinenca Tamara Williams, que ha convertit el canicròs en una manera de viure, entrenant i competint amb la seva gossa adoptada. 4. Cultura pop: aniversaris i efemèrides Personatges destacats que fan anys Secció amb Glòria Dalmas sobre efemèrides del 17 de desembre: • Brad Pitt – 62 anys - Actor nord-americà, protagonista de films icònics com Fight Club i Troia. • Steven Spielberg – 79 anys - Director i productor, llegenda del cinema amb clàssics com E.T. o Jurassic Park. • Alejandro Sanz – 57 anys - Cantant i compositor espanyol, amb grans èxits com Corazón Partío. - La presentadora es declara fan absoluta i comenta la seva gira i nou disc. • Sia – 50 anys - Cantant australiana, coneguda per temes com Chandelier. • Billie Eilish – 24 anys - Una de les veus més influents del pop actual, amb cançons com Bad Guy. La secció combina dades biogràfiques, gustos personals i recomanacions musicals entre la presentadora i la col·laboradora. 5. Tancament musical nadalenc Recomanació musical: “Feliz Navidad” • Amb Robert Fernández, en la darrera setmana de recomanacions de l’any. • Analitza el clàssic nadalenc “Feliz Navidad” de José Feliciano: - Publicat l’any 1970, amb més de 50 anys d’història. - Considerada una aposta infal·lible en playlists nadalenques de tot el món. - Ha estat versionada per artistes com Boney M, Céline Dion, Michael Bublé, Fangoria, entre d’altres. • Versió escollida: - Un autocover de 2016 de José Feliciano amb el seu nét Faugito/Fawijo. - Sonoritat més moderna i caire infantil i familiar. • El presentador aprofita per desitjar bones festes i “Feliz Navidad” als oients, tancant el bloc amb un to festiu i propi de final de temporada. 6. Promocions internes de Ràdio Rubí Al llarg de l’episodi s’emeten falques promocionals de diversos programes de la casa: • Long Play – Programa musical nocturn on “la música és la protagonista”. • El vermut amb les gildes – Espai jove i distès emès els dilluns. • Actualitat de la música de casa nostra – Programa sobre escena musical catalana. • Presència Cristiana – Programa religiós dominical compartit per l’Església Catòlica i l’Església Protestanta. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a ràdio de proximitat, diversa i arrelada al territori.

  • Infopodcast 17 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    3'

    Infopodcast 17 desembre 2025

    Avui us parlem de la nova APP municipal 'Rubí Match' que ofereix informació personalitzada sobre la ciutat, del concert de Nadal de l'Escola de Música Pere Burés i de la presentació del llibre 'Els ibers a Rubí'

  • Inspira't del 16/12/2025 - episode art
    Inspira't
    53'

    Inspira't del 16/12/2025

    Un programa d'entrevistes que us farà sortir de la zona de confort i us sorprendrà amb convidats molt inspiradors. Presentat per Kuka Fernández i Carme Moreno.

  • #2086 - Com sobreviure als àpats nadalencs - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    18'

    #2086 - Com sobreviure als àpats nadalencs

    El nostre farmacèutic, el Marc Toro, ens dona consells per sobreviure als àpats nadalencs. No arribar amb gana a la taula, combinar bé les porcions d'aliments, mastegar bé, evitar l'alcohol amb l'estómac buit i fer un descans actiu són les cinc claus per tenir un Nadal saludable.

  • #285 - Transport públic, grip i novetats a Rubí - episode art
    Notícies Migdia
    29'

    #285 - Transport públic, grip i novetats a Rubí

    Context general de l’episodi Butlletí informatiu de RÀDIO RUBÍ – Notícies Migdia amb repàs de l’actualitat nacional, comarcal i local. Els grans blocs són: • Transport públic i noves tarifes/infraestructures • Situació preocupant de la grip a Catalunya • Pesta porcina africana i restriccions al medi natural • Noves eines i activitats culturals i cíviques a Rubí i comarca 1. Transport públic: bonificacions i nou abonament estatal 1.1. Acord Govern–Comuns per mantenir descomptes (2026) • El Govern català i els Comuns acorden mantenir el 2026 les actuals bonificacions del transport públic. • T-jove i T-usual continuaran bonificades al 50% a totes les zones de Catalunya. • Repartiment del cost: 30% Generalitat i 20% Estat, com fins ara. • L’acord pretén evitar l’encariment del transport a partir de l’1 de gener. "Les bonificacions [...] afecten els abonaments de metro, autobusos urbans, metropolitans, interurbans, tramvia, ferrocarrils de la Generalitat i també rodalies de Catalunya." 1.2. Nou abonament estatal de Pedro Sánchez • Anunci del president espanyol: nou abonament únic estatal: • 60 € mensuals (30 € per a menors de 26 anys). • Vàlid per a Rodalies, Mitja Distància i autobusos estatals. • Es preveu aprovar-lo via decret llei en l’últim Consell de Ministres de 2025. • Procés d’obtenció: compra a través de webs, apps, taquilles o màquines; s’expedeix un localitzador que es bescanvia en comprar el títol concret. • Els usuaris joves s’hauran de registrar al web del Ministeri de Transports per aconseguir el codi que redueix el preu a 30 €. 1.3. Compatibilitat de descomptes • El ministre Óscar Puente afirma que els descomptes vigents es prorroguen i que el nou abonament és un producte addicional, no substitutiu. • Es mantindran títols específics (com els d’alguns col·lectius de Rodalies) amb els mateixos preus actuals. "Los descuentos [...] se prorrogan [...] este es un producto a más de lo que ya hay." 2. Intercanviadors ferroviaris i noves estacions a Rubí i Sant Cugat 2.1. Conveni per als intercanviadors ferroviaris • El BOE publica el conveni entre Ministeri de Transports, Generalitat i ADIF per construir intercanviadors ferroviaris a Rubí i Sant Cugat. • Objectiu: connectar directament estacions de FGC i Rodalies per facilitar els transbordaments. 2.2. Els dos intercanviadors principals • Rubí: entre Rubí Can Vallhonrat (Rodalies R8) i Hospital General (FGC). • Cas considerat més complex per la presència de l’AP-7 entre les dues estacions. • Sant Cugat: entre Sant Cugat-Coll Favà (Rodalies) i Volpelleres (FGC). 2.3. Fases, responsabilitats i finançament • Primer pas: ADIF, amb la Generalitat, farà un estudi previ de viabilitat, cost i afectacions. • Després, la Generalitat redactarà i licitarà els projectes de les obres a la xarxa de FGC; ADIF executarà la part sobre infraestructures de la seva titularitat. • Pressupost màxim previst: 36 milions d’euros per als dos intercanviadors; si se supera, caldrà nou conveni. • Terminició temporal: • Execució en 3 anys. • Data límit per liquidar el conveni: 31 de desembre de 2029. 3. El futur de La Llana i la segona estació de FGC a Rubí 3.1. Condicionants per a l’estació de La Llana • La Generalitat ha comunicat que no es construirà una nova estació de FGC a La Llana fins que la zona estigui urbanitzada i requalificada. • El POUM preveia aquesta estació com a peça clau per transformar La Llana en una nova centralitat de la ciutat. 3.2. Desenvolupament urbanístic previst al POUM • Àmbit: part sud del polígon de La Llana, entorn de Pica Guinera, actualment sòl industrial. • Projecte: • Conversió en zona residencial amb un nou barri. • Activitat comercial i equipaments. • Xarxa de mobilitat sostenible: carrils bici, passeres sobre la riera, etc. • Tot plegat es basava en el supòsit de disposar de la nova estació de FGC. 3.3. Crítica tècnica: l’estació es necessita igualment • L’arquitecte Josep Milà, de la comissió de seguiment del POUM, defensa que l’estació de La Llana és necessària independentment del desenvolupament urbanístic: "L’estació la necessitem igualment, tant si aquelles zones transformen com si no. [...] Els habitants que tenim a Rubí avui es justifica de sobres que no calgui encara esperar que el POUM estigui desenvolupat." • Argumenta que la zona nord de Rubí i les urbanitzacions haurien de disposar d’un baixador o estació pròpia, amb la corresponent infraestructura d’accés. 3.4. Comparació amb Sant Cugat i model de línia • Milà considera que condicionar l’estació a la transformació urbanística és una decisió política, no tècnica. • Defensa com a solució de fons el desdoblament de la línia del Vallès d’FGC per reforçar la xarxa. • Posa d’exemple Sant Cugat, que disposa de set estacions de FGC, mentre que Rubí, tot i ser un municipi llarg (7–8 km de traçat ferroviari), només en té una: "Només tingui una estació al seu començament. [...] Només s’ha de veure al dematí la gent que agafa el tren que va cap a Barcelona, lo carregat que va." • El POUM encara es negocia entre partits i agents socials; es preveu l’aprovació inicial durant aquest mandat, ja sabent que l’estació no anirà abans de l’urbanització. 4. Grip: una temporada excepcionalment greu 4.1. Dades d’incidència molt elevades • El sistema català de vigilància d’infeccions actualitza dades i constata que la incidència de la grip és molt elevada i encara en creixement. • Setmana del 8 al 14 de desembre: • 766 casos per cada 100.000 habitants, davant dels 421 de la setmana anterior. • Més de 30.000 diagnòstics de grip a l’atenció primària (25.000 la setmana anterior). • Segons Salut, és una temporada de grip atípica i la pitjor en contagis dels darrers 15 anys. 4.2. Predomini de la grip A i possible evolució • La grip és el virus predominant: 66% de les mostres positives de virus respiratoris (406 casos per cada 100.000 habitants, front 310 la setmana anterior). • Es supera el pic de les tres temporades anteriors. • El subdirector general de Vigilància Epidemiològica, Jacobo Mendioroz, preveu el pic de contagis la setmana següent, coincidint amb les festes de Nadal. Mendioroz alerta que l’abast del pic dependrà de les interaccions socials: si hi ha moltes trobades sense mascareta i amb força contacte, el pic es pot allargar o augmentar. • Destaca que ara domina la grip A, però en poden aparèixer altres virus (grip B, Covid o d’altres), cosa que fa la temporada poc previsible. 5. Pesta porcina africana i control de fauna salvatge 5.1. Evolució del brot al Vallès • El Ministeri d’Agricultura confirma 10 senglars morts més per Pesta porcina africana dins el radi del primer focus, a Cerdanyola del Vallès. • Ja són 26 animals silvestres positius des de l’inici del brot. • S’han analitzat més de 200 cadàvers de senglar trobats al medi natural, carreteres o vies ferroviàries, la majoria negatius. 5.2. Restriccions i mesures de control • Tots els animals positius es localitzen dins la primera corona de seguretat, fet que indica que el virus no s’ha escampat més enllà. • Les restriccions d’accés al medi natural es mantenen a Rubí, tot i que en alguns municipis entre 6 i 20 km del focus s’han començat a relaxar. • El Govern català aprova 30 noves places de tècnics per controlar la superpoblació de fauna salvatge (especialment senglars), que se sumen a 18 existents. • El conseller Òscar Ordeig es reunirà amb col·lectius de caçadors per intensificar les captures, combinant trampes i armes silenciades. 6. Rubí Match: nova app per a activitats i informació local 6.1. Com funciona Rubí Match • L’Ajuntament llança Rubí Match, nova funcionalitat dins l’app Rubí Ciutat, per informar la ciutadania sobre activitats locals segons els seus interessos. • El disseny imita les apps de cites: • Les persones usuàries veuen activitats i hi interactuen (acceptant o descartant). • L’algoritme aprèn de les preferències i ofereix propostes cada cop més ajustades. "Que la gent pugui fer match amb les activitats que realment li interessen. [...] Jo vull veure el que a mi realment m’interessa." • Per accedir-hi cal tenir l’app Rubí Ciutat, clicar l’accés directe de portada i registrar-se a la nova plataforma. 6.2. Comunicació municipal menys invasiva • A més d’activitats, Rubí Match mostrarà notícies i notes de premsa municipals en un format més divertit i personalitzat. • El sistema detecta en quins continguts la persona usuària es para més estona o marca com a “m’agrada / no m’agrada”, i ajusta el feed. • La regidora de Comunicació i Innovació, Annabel Cuesta, explica a Rubí al dia que: • Els canals tradicionals (web, WhatsApp, app general) no es fan servir tant com voldria l’Ajuntament. • La ciutadania coneix els canals, però sovint no vol informar-se activament. • Quan la informació connecta amb interessos concrets (ex. apartats especials per Nadal), augmenten les descàrregues i l’ús. "Quan arribes a l’interès d’aquestes persones, aleshores sí que reben aquesta informació d’una forma més agradable. No és tan invasiu com fer arribar informació massiva." • S’ha escollit el període de Nadal per llançar la funcionalitat perquè és quan hi ha molta programació, ideal per provar l’eina. 7. Activitat cultural i històrica a Rubí 7.1. Bolletí 91 del Centre d’Estudis Rubinencs • El Centre d’Estudis Rubinencs presenta el butlletí número 91, dedicat a l’arxiu fotogràfic del Museu de Rubí. • Contingut: • Una trentena d’imatges seleccionades que recorren la història local des de 1887 fins a 1962 (just abans de la Rierada del 62). • Cada fotografia incorpora una explicació més o menys extensa segons la informació disponible. • Exemples destacats: • Foto de 1887: treballadors de la fàbrica del Vapor Vell. • Foto final (1962): piscina de les bases de la seda. 7.2. Altres projectes del Centre d’Estudis • Activitats divulgatives actuals: • Visites mensuals a l’ermita de Sant Mus. • Col·laboració amb la Fundació Bosch i Cardallac en el catàleg de Patrimoni Immaterial del Vallès. • Propostes rubinenques incloses al catàleg: • Festes del carrer Sant Jaume. • Curs sobre patrimoni rural entorn de la masia de Can Balasc. • Cada element tindrà una fitxa exhaustiva amb la història i característiques. 7.3. 90 anys de l’inici de la Guerra Civil • Mirant cap a l’any vinent, el Centre d’Estudis prepararà activitats pels 90 anys de l’inici de la Guerra Civil. • Previstes per al primer trimestre: • Conferència de Manuel Soler, expert en Guerra Civil a Rubí i escriptor, el 13 de gener: • Explicarà els inicis de la Guerra Civil a Rubí. • Se’n derivarà un article al butlletí de juny sobre el paper de la dona en l’etapa de la batalla de l’Ebre i context rubinenc. • Conferència de Begoña Pérez al voltant del Dia de la Dona (març), sobre la dona a la Guerra Civil. 8. Ateneu Municipal: nova programació i inscripcions • L’Ateneu Municipal obre inscripcions per a la nova programació a partir de demà. • Activitats que es mantenen: • Club de Lectura Criminal. • Club de lectures de Filosofia Contemporània. • Activitat “Compte amb una òpera”. • Observacions astronòmiques periòdiques. • Cursos: • Escriptura creativa. • Nou tast de dansa del ventre. • També hi haurà: • Projeccions del Documental del Mes. • Activitats per a públic infantil. Inscripcions: • En línia: cursos.ajuntamentrubi.cat. • Presencialment: a l’Ateneu Municipal. 9. Informació meteorològica 9.1. Situació actual • Jornada marcada per pluja i boires matinals. • El meteoròleg Luismi Pérez descriu: • Ruixats i tempestes entre Baix Maresme i sud del país, amb xàfecs destacables a Camp de Tarragona i gran part de l’àrea metropolitana de Barcelona. • Alguns ruixats a Lleida (Segrià, Garrigues). • Boires persistents a la Catalunya central. • Previsió a curt termini: més pluja del Llobregat cap al sud, xàfecs al Vallès, Maresme, Selva i, al vespre, entrada de pluja per la Costa Brava nord amb vent d’gregal o llevant i maregassa. • Al Pirineu s’esperen més clarianes. 9.2. Demà • Dimecres: menys núvols en general, tot i alguns ruixats al sud del país al matí. 10. Crònica comarcal: Sabadell i Terrassa 10.1. Sabadell: moneda local i desenvolupament econòmic 10.1.1. Proposta de moneda local • El grup La Crida proposa una moneda local digital per incentivar el comerç de proximitat i retenir la riquesa dins de Sabadell. • Funcionaria amb un sistema similar a la T-Mobilitat (app o targeta recarregable). • Objectius: • Que els diners generats a Sabadell es quedin a la ciutat. • Donar incentius al petit comerç de barri. • Enfortir la cohesió social i la identitat local. La proposta s’emmarca en la crítica a la especulació immobiliària que afavoreix grans multinacionals i converteix Sabadell en “ciutat de franquícies i multinacionals”. 10.1.2. Futur econòmic: aeroport i Sant Pau de Riu-sec • L’alcaldessa Marta Farrés defensa que el futur econòmic de Sabadell passa per: • Aeroport de Sabadell: converses avançades amb Generalitat i AENA pel nou pla director. • Zona de Sant Pau de Riu-sec: aposta per un desenvolupament orientat a indústria i logística, més que no pas comerç, per aprofitar sòl estratègic restant. • Esmenta que queden dues fases del Portal Sud i destaca la millora dels accessos ja executada, comparant-la amb la situació molt precària anterior. 10.2. Terrassa: incompliments del Pacte de Salut • Esquerra Republicana porta al Parlament de Catalunya el que considera inacció de la Generalitat en l’execució del Pacte de Salut de Terrassa. • El ple municipal ja havia aprovat una moció unànime per exigir el desencallament d’aquest pacte aprovat el 2023. • Ara ERC presenta una proposta de resolució a la Comissió de Salut (debat al març). Segons el diputat Juli Fernández, cal un impuls clar i reunions trimestrals entre Ajuntament i Servei Català de la Salut per fer seguiment obert de l’estat del pacte. • El Pacte de Salut inclou: • Construcció del primer CUAP de Terrassa al carrer Pau Marçal. • Nou CAP en el mateix solar. • Ampliació dels CAP Rambla i CAP Sud. • Construcció d’un nou CAP Nord. 11. Estructura del programa • Obertura amb titulars i resum dels temes destacats. • Blocs principals: • Transport públic (bonificacions, nou abonament, intercanviadors, FGC i POUM). • Salut pública (grip, Pesta porcina africana). • Actualitat local de Rubí (Rubí Match, Centre d’Estudis Rubinencs, Ateneu Municipal). • Informació comarcal (Sabadell, Terrassa). • Tancament amb recordatori d’horaris informatius a la 99.7 FM i a radiorubi.cat.

  • Els esports al dia del 16/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    28'

    Els esports al dia del 16/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • Nadal a taula: escudella, postres i vi en llauna - episode art
    Primer, segon i postres
    54'

    Nadal a taula: escudella, postres i vi en llauna

    Introducció nadalenca i tradicions familiars L’episodi de Primer, segon i postres a RÀDIO RUBÍ gira al voltant d’un Nadal molt gastronòmic. La presentadora i el xef Blai Ferran parlen de com, per festes, les cases s’omplen “per sobre de les seves capacitats” i de com sempre es fa lloc perquè ningú marxi amb gana. El menú tradicional de Nadal • Per Nadal: escudella i cardolla com a plat central. • Per Sant Esteve: canelons fets amb el bullit del caldo. • Per Nit de Nadal i Cap d’Any: més protagonisme del peix i marisc. • Per Reis: menú flexible, però amb tortell amb fava, figureta i corona com a final obligat. Es remarca com el Nadal s’allarga “fins al 7 de gener” i com les mares (i àvies) continuen sent les grans protagonistes dels àpats familiars. Xerrada amb el Blai i la Xili: cuina casolana de festes Ritme de feina i ganes que arribi el 7 de gener S’incorpora Xili Malià de Cal Gori, especialista en cassoles i xup-xups. Parlen del ritme intens dels restaurants per Nadal (dins, menjar per emportar, encàrrecs) i de la barreja entre il·lusió i cansament: • La Xili confessa que ja desitja arribar al 7 de gener. • Expliquen que molts plats es fan el dia abans per poder arribar a tot, tant a casa com al restaurant. Escudella, cardolla i canelons a casa Es comparteixen dinàmiques familiars: • A moltes llars, l’escudella es fa el dia 23 o 24 per tenir-la llesta. • Sovint es fa sopa i canelons el mateix dia o es guarda l’escudella per una altra ocasió. • Apareix la figura del nete de 11 anys que reclama repetir l’escudella “com aquell any”, símbol de com la canalla consolida les tradicions. “El Nadal és de les mares” — diuen, subratllant el pes emocional i logístic que tenen en l’organització dels àpats. Enquesta al carrer: què mengem per Nadal? Escudella vs peix: què trien els rubinencs? L’equip surt al carrer a preguntar a rubinencs i rubinenques què menjaran per Nadal i Sant Esteve. Les respostes mostren una combinació de tradició i flexibilitat: • Moltes famílies mantenen el pack clàssic: escudella i cardolla per Nadal, canelons per Sant Esteve. • Altres opten per peix (especialment en sopars, com Nit de Nadal) per ser “més lleuger”. • Apareix sovint el pollastre rostit amb prunes i pinyons com a segon plat. • Alguns convidats prefereixen no cuinar canelons i tiren de peix o plats alternatius. Qui cuina? Repartiment de rols familiars Les entrevistes mostren diferents models: • Persones grans que ara són fills i joves els qui els conviden. • Dones que encara assumeixen la cuina completa: pica-pica, escudella, cardolla i canelons. • Famílies on es compren els canelons fets, quedant-se només amb “la part divertida: menjar-los”. • Celebracions que es reparteixen entre diverses cases (un fill per Nadal, un altre per Sant Esteve, etc.). Es veu com la tradició es manté, però amb adaptacions: menys quantitats per l’edat, externalització d’alguns plats i major presència del peix en sopars. Masterclass: com fer un bon caldo de Nadal Tornen a l’estudi i la Xili guia, pas a pas, la recepta d’un caldo de Nadal contundent. Verdures per al caldo • Aigua abundant (caldo per molta gent i per congelar). • Verdures bàsiques: àpid, pastanaga, porro, xirivia, nap. • Una patata gran (aprox. mitja per cap) perquè agafi el gust del brou. • Col (unes quantes fulles) per donar aroma. • Cigrons secs remullats la nit abans. Es debat breument sobre els cigrons de pot: La Xili defensa els cigrons cuits a casa per obtenir-ne “la substància” i critica el “suquillo gelatinós” del pot. Carns i peces per a l’escudella Es detalla un fons molt ric en carns: • Vedella: genoll, espinada, falda. • Pollastre: carcanades i cuixes per després servir a la cardolla. • Porc: careta sencera (morro, galta, orella) o orella sola; alguns hi afegirien peu. • De vegades es feia servir gallina i fins i tot potes de gallina, record d’infantesa. Llaminadures i elements de gust • Botifarra blanca i negre, afegides al final de la cocció. • Os de pernil salat, que blanqueja i dona profunditat al brou. • Sagí enfarinat, que s’hi deixa una estona perquè espesseixi lleugerament el caldo. La presentadora ironitza que, amb tanta carn (vedella, porc, pollastre, sagí, botifarres, pilota...), ningú notarà d’on ve el gust del cigró; però la Xili insisteix que l’objectiu és el suquet que deixa el cigró, no només menjar-lo. Temps i tècnica de cocció • Es posa tot junt a l’olla (carns, verdures, cigrons). • Bull mínim 3 hores. • Cap al final (uns 30–45 minuts abans), es retiren les carns de la cardolla i s’hi afegeixen les pilotes. La pilota Composició: • Carn picada de porc i vedella. • Pa amb llet, ou i una mica de farina per lligar. • Punt molt suau d’all i julivert (només una dent d’all per a moltes pilotes). Es formen pilotes llargues (“d’un pam” i tres dits de gruix) i es couen dins el caldo. Els galets: com coure’ls bé Debat sobre la cocció dels galets grossos: • La Xili recomana bullir-los a banda amb meitat aigua, meitat caldo per no malbaratar brou. • Es constata que els galets “per Nadal triguen la vida a coure” perquè tothom està pendent. • Es parla de temps orientatius (entre 6 i 13 minuts, segons la mida) i de deixar-los reposar dins el caldo perquè acabin de fer-se. També es comenta la logística d’olla gran o dues olles quan es cuina per més de deu persones. Externalitzar els àpats: visita a la pastisseria Méndez Entrants i picoteo per encarregar Davant de la sobrecàrrega a les cuines, es planteja l’opció de “externalitzar” part del menú: encarregar entrants i postres a establiments locals. Van a la pastisseria Méndez per parlar amb Joan Adán, en representació de Jonathan Méndez. Per Nadal 2025 ofereixen sobretot entrants freds i salats: • Pasta salada. • Pastís de tonyina i pastís de salmó. • Coca d’escalivada. • Tartaletes variades / canapès amb topping de sobrassada, paté, salmó, tonyina, roquefort i gambes. La idea és facilitar a les famílies un pica-pica ràpid de muntar, visualment vistós i que permet començar el dinar sense haver de cuinar-ho tot a casa. Panettone 100% rubinenc El gran protagonista dolç és el panettone artesanal de la casa: • S’explica que és com un pa de pessic enriquit amb molt de greix i que és molt laboriós. • Procés: comencen a pastar cap a les 6 del matí i els panettones no entren al forn fins a les 4 de la tarda. • Tenen 3 fermentacions de dues hores cadascuna, amb fases d’amassat, formateig (fer les boles), posada en motlles (“capirotes”) i tall amb porció de mantega abans de forn. Aquest ritme obliga a treballar amb alarma al mòbil i una atenció constant a les masses. Varietats de panettone • Clàssic (panses i taronja confitada). • De xocolata. • Sense res a dins per poder-lo omplir al gust del client. • De festuc/pistatxo, aprofitant una crema de pistatxo molt intensa. Torrons i tronc de Nadal A nivell de torrons, Méndez produeix: • Torrons clàssics i innovadors, incloent-hi un de pistatxo tipus “obaita”: barreja de fideus cruixents, crema de pistatxo, trossets de pistatxo i xocolata, tot encamisat i enmotllat. Sobre el tronc de Nadal: • Es defineix com un braç de gitano que es retalla i es munta per simular un tronc. • Es pot farcir de nata, trufa, combinació nata–trufa o de pistatxo. • S’ofereix en diverses mides (5–6 racions, 12 racions...) i es comenta que es pot fer fins i tot per 19 persones si cal. Terminis, obertura i torró de Gemma Organització de la campanya: • Data límit d’encàrrecs orientativa: 22 de desembre (dia de la loteria). • Obrador obert gairebé tots els dies de festes, tanquen només el dia 25 i els diumenges habituals. Quant al torró més venut, destaquen el de Gemma: • Fan calaixos sencers, amb unes 66 tabletes cadascun. • També elaboren altres sabors com coco, nata i nous, pistatxo i xocolata. La conversa posa en valor la pastisseria local artesana com a aliada per fer les festes més fàcils sense renunciar a la qualitat. Maridatges i tendències: el vi en llauna La darrera part de l’episodi es dedica a la beguda: especialment al vi per acompanyar àpats de Nadal i Cap d’Any. El president de l’associació rubinenca del vi S’incorpora Jordi Rostarazzo, president de l’associació rubinenca del vi. A més de comentar que el Nadal és un bon moment per regalar vi especial, centra la secció en una tendència clara: El vi en llauna com a nova manera de consumir vi. Per què vi en llauna? El Jordi explica que el vi en llauna és tendència mundial, especialment a: • Estats Units (Califòrnia). • Nord d’Europa. I que aquí encara hi ha tabús i prejudicis, però passa el mateix que va passar amb la cervesa en llauna: al principi hi havia resistència i avui ja se’n venen més llaunes que ampolles. Disseny i imatge: llauna com a llenç complet Mostra exemples de cellers catalans que treballen el vi en llauna: • Castelo de Pedregosa (Penedès). • Can Ví (Conca de Barberà). • Glas/Glaskant (Penedès). Els punts clau del format: • Llaunes una mica més altes i estretes que les de cervesa, estèticament molt cuidades. • El disseny ocupa tota la superfície de la llauna, fet que permet: - Grans il·lustracions i tipografies. - Identificar varietats (per ex., merlot) i tipus de vi (blanc, negre, rosat, vermut, escumós) amb icones i imatges. • Moltes etiquetes estan en anglès perquè el mercat principal és internacional; aquí encara es ven poc. La Xili comenta que, visualment, li recorda més a una beguda energètica, cosa que evidencia el canvi d’imaginari respecte al vi tradicional. Format i quantitat • Llaunes d’uns 200–250 ml, similars a una llauna de refresc. • Pensades com a dosi individual (una mica més que una copa estàndard), perfectes per: - Qui no vol obrir una ampolla sencera. - Consum ocasional o en parella, pícnics, esdeveniments a l’aire lliure, concerts, etc. Qualitat del vi i tècnica de l’envàs Punt clau: la qualitat del vi no depèn del format. • Les llaunes estan recobertes internament amb una resina epoxi alimentària que impedeix el contacte directe del vi amb l’alumini. • Això evita oxidacions i gustos metàl·lics. • En el fons, és el mateix vi que podria anar en ampolla, però presentat en un altre envàs. “L’envàs és només el vehicle perquè el vi arribi a casa.” Per evitar gust metàl·lic cal: • No beure directament de la llauna. • Servir-lo sempre en copa o got: així és indistingible d’un vi d’ampolla ben servit. Avantatges del vi en llauna El Jordi en destaca molts punts forts: • Sostenibilitat: - L’alumini té una petjada de carboni menor que el vidre. - Més del 90% de l’alumini es pot reciclar; el vidre, no tant, i amb més consum energètic. • Logística i transport més fàcils: més lleuger, compactable, apte per portar-lo a sobre. • Protecció de la llum: la llauna és opaca, i això protegeix millor el vi que moltes ampolles clares. • Ús immediat i sense obridor: només cal obrir i servir. • Ració controlada: evita que sobri mitja ampolla; ideal per qui viu sol o beu poc. Limitacions i usos recomanats La principal limitació és l’envelliment: • El vi en llauna no està pensat per guardar-lo anys. • Es recomana consumir-lo en un termini d’1–2 anys perquè mantingui plenament les seves propietats. • Però això tampoc és gaire diferent de molts vins joves d’ampolla, que tampoc estan fets per envellir. Es recorda que només alguns vins (grans criances, vins de guarda com un Vega Sicilia, etc.) estan dissenyats per evolucionar bé amb el temps; la majoria estan pensats per consumir-se joves, sigui en ampolla o en llauna. Denominacions d’origen i llibertat creativa • Només la DO Catalunya permet, de moment, vi en llauna sota el seu paraigua. • Molts productors de vi en llauna treballen fora de les DO tradicionals, cosa que els dona: - Més llibertat per fer barreges de varietats inusuals. - Productes com esprits, spritz-like a base de vi amb bombolla i macerats cítrics. - Vermut en llauna, vins escumosos, etc. Aquestes empreses sovint aposten per: • Vins ecològics, agricultura orgànica i pràctiques sostenibles. • Graduacions més baixes (8–12º) per fer vins més lleugers i fàcils de beure. Escumosos i pet-nat en llauna Es confirma que ja existeixen escumosos en llauna: • Alguns productors (ex.: a Vinyó) elaboren vi escumós en llauna (no anomenat cava per temes de mètode i regulació). • Gran creixement del pet-nat (petillant natural) en aquest format: - Alguns cellers deixen que la fermentació acabi dins la llauna, aprofitant la tecnologia actual. - Això genera productes molt interessants i originals. Consum responsable i moda healthy Es matisa que el vi no és “healthy” per definició, però: • La tendència actual cerca menys graduació alcohòlica. • El focus és gaudir de l’experiència del vi, més que no pas emborratxar-se. • El vi en llauna s’adapta bé a aquesta moda: racions petites, alcohol moderat, contextos informals. Preu i accessibilitat Quant a preus: • Llaunes des d’uns 2 € fins a 5 €, depenent de la qualitat i l’elaboració. • Sol ser més econòmic que comprar una ampolla sencera d’un vi similar. Això facilita provar referències noves sense gran compromís econòmic. Conservació i servei Algunes consideracions finals: • La conservació recomanada és similar a la de qualsevol vi jove: lloc fresc i sense canvis bruscos de temperatura. • Cal vigilar només que no es passi de fred, sobretot en vins negres; si passa, simplement es deixa temperar una mica. • Amb el vi blanc, el risc d’excedir-se de fred és menor i fins i tot pot ser desitjable en entorns informals. Tancament de programa L’episodi es tanca amb to festiu i proper: • S’agraeix al Jordi la seva aportació sobre tendències innovadores del vi. • El Blai Ferran declara que cuinarà poc però menjarà bé i es cuidarà. • La Xili deixa clar que a casa seva no sobra mai mitja ampolla de vi perquè el que resta serveix per fer fricandó. • La presentadora anima tothom a: - Cuinar molt. - Menjar bé. - Deixar-se convidar de tant en tant, no carregar-se-ho tot un mateix. Anuncien una pausa de vacances i el retorn del programa cap al 13 de gener, després de Reis, “farts i contents”. En resum, és un episodi molt nadalenc que combina: • Tradició gastronòmica catalana (escudella, cardolla, canelons, tortell, tronc, torrons). • Testimonis reals del carrer sobre menús i dinàmiques familiars. • Recepta tècnica i detallada del caldo de Nadal. • Reivindicació del comerç local (pastisseria Méndez). • Mirada moderna sobre el món del vi amb la irrupció del vi en llauna.

  • #765 - Història de Rubí i consells per Nadal - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    54'

    #765 - Història de Rubí i consells per Nadal

    Introducció L’episodi de Rubí al dia, d'11 a 12h combina dos blocs principals: • Patrimoni i història de Rubí a través del Centre d’Estudis Rubinencs i el nou conte infantil Els ibers a Rubí. • Salut i festes de Nadal, amb consells del farmacèutic Marc Toró per sobreviure als grans àpats nadalencs. 1. Centre d’Estudis Rubinencs i el conte Els ibers a Rubí 1.1. El butlletí núm. 91 i l’arxiu fotogràfic Participen Núria Julià, Helena Buixader, Quico Buil i Jordi Vilalta. Expliquen que el butlletí núm. 91 del Centre d’Estudis, iniciat l’any 1982, es dedica a l’arxiu fotogràfic del Museu de Rubí. • Es presenten unes 30 fotografies històriques de Rubí, de 1887 a 1962. • Imatges clau: treballadors al Vapor Vell (1887) i la piscina de les Bases de la Seda just abans de la Rierada del 62. • Cada fotografia porta una explicació detallada segons la informació disponible. “Hi ha molts aspectes de la història de Rubí que encara s’han d’explicar, molts punts foscos, molta cosa per estudiar.” El Centre d’Estudis anima gent jove i investigadors locals a publicar resums de treballs finals de grau i estudis sobre Rubí. 1.2. Naixement del conte Els ibers a Rubí El conte és un encàrrec del Centre d’Estudis a la Núria (text) i l’Helena (il·lustracions). • És el primer conte infantil que explica la història de Rubí pensat per a nens molt petits (lletra de pal). • Forma part d’una trilogia: ibers → romans → edat mitjana. • Ideat inicialment per Quico Buil, desenvolupat per l’equip del Centre d’Estudis i les autores. Procés de creació: • El Centre d’Estudis facilita articles, butlletins i anotacions perquè les autores sintetitzin el contingut. • La Núria busca un fil conductor narratiu: un avi i una neta terrissaires d’avui que “viatgen” al passat i es transformen en ibers. • Es treballen temes com: - Com era un poblat iber i la seva ubicació (Castell, zona de Can Fatjó). - Oficis, jerarquies socials i rituals d’enterrament. - Elements arqueològics locals: estela ibèrica, forn iber, cremadors, paviment ibèric. L’Helena remarca l’equilibri entre rigor històric i imaginació infantil: • Respecte pels detalls arqueològics (àmfores, pentinats, joies, roba…). • Referència constant a peces que es poden veure al Museu del Castell de Rubí o al Museu Arqueològic de Catalunya. 1.3. Funció educativa i pública del conte El conte té diversos objectius: • Acostar la història de Rubí als infants i despertar-ne la curiositat. • Facilitar un vincle intergeneracional (avis-nets, famílies llegint abans d’anar a dormir). • Ser una eina per a gent nouvinguda que vol aprendre català. • Ajudar a comprendre que conèixer les arrels permet entendre millor el Rubí actual. Es destaca, amb orgull, la importància històrica de Rubí en època ibera i romana: “He descobert coses que no sabia, que Rubí era tan important… Després de Barcelona nosaltres.” 1.4. Distribució, preu i suport local On es pot trobar el llibre: • Llibreries de Rubí: Recó del Llibre, SABREMÉS Vilalta, L’Ombra, Lectors al tren, i possiblement altres. Formats i preus: • Conte sol: 10 €. • Pack rubinenc: 15 €, inclou: - El conte. - Una bossa dissenyada per l’empresa local Rubitex amb la il·lustració de la portada. - Una capseta de colors. Finançament: • Patrocini important dels Germans Boada. • L’Ajuntament de Rubí compra una partida de llibres, facilitant-ne l’edició. Les autores treballen altruistament, subratllant el seu compromís amb la ciutat i la voluntat de deixar una empremta cultural. 1.5. Presentacions públiques i participació escolar S’expliquen dues presentacions diferenciades: • Presentació del butlletí: Museu Vallhonrat, a les 18 h. • Presentació del conte: Biblioteca, a les 18 h (l’endemà), a l’Auditori. La presentació del conte inclou: • Participació de representants municipals. • Lectura pública del conte per alumnes de tres escoles: Regina Carmeli, Ribas i Xaloc. • Venda per primera vegada del conte i del pack. Es planteja com una tarda familiar on pares i criatures puguin combinar la part “seriosa” (presentació) amb l’experiència lúdica del llibre. 2. Sant Muç i la divulgació del patrimoni 2.1. Visites a l’ermita de Sant Muç El Centre d’Estudis explica el projecte de visites guiades personalitzades a l’ermita de Sant Muç. Context: • Les restriccions d’accés al medi natural permeten visitar espais accessibles per carretera asfaltada o ben delimitats. • L’ermita de Sant Muç compleix aquests requisits; no es fan rutes pel bosc, només visita a l’ermita. Objectius: • Recuperar el paper central de l’única ermita sencera que queda a Rubí. • Evitar que només s’obri un o dos cops l’any (Xatos, festa de primavera, festa de tardor). • Donar valor a les pintures barroques del segle XVIII, recentment restaurades. Projecte d’obertura regular: • Obertura prevista el primer diumenge de mes de febrer a juliol i de setembre a desembre. • Es vol implicar parròquia, entitats i Ajuntament per generar més activitat cultural a l’ermita. • Ja hi ha hagut actuacions: tractament de conservació, trasllat de mobles històrics a la sagristia, exposició fotogràfica. 2.2. Presència a xarxes socials El Centre d’Estudis Rubinencs ha fet una aposta forta per la difusió digital del patrimoni: • Actius a Facebook (des de fa ~10 anys, amb uns 6.000 seguidors, l’entitat cultural més seguida de la ciutat). • També presents a Instagram, X (antic Twitter) i TikTok. • Publiquen continguts diaris sobre història i patrimoni de Rubí. Es destaca la col·laboració de Marcela i Carles, que impulsen l’ús del vídeo, malgrat les seves noves obligacions laborals. 2.3. Projectes amb la Fundació Bosch i Cardellach El Centre d’Estudis col·labora amb la Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell) en la recollida de fitxes de patrimoni immaterial del Vallès. • Una fitxa és un estudi detallat (no només quatre línies) sobre un element de patrimoni immaterial: danses, festes, gastronomia, etc. Projectes rubinencs destacats: • Festes del carrer Sant Jaume: - Elaboració de la fitxa a càrrec de Natàlia Jiménez (historiadora i responsable de Rubí Guiem). - Previstes publicacions i/o conferències sobre aquest material. • Masia de Can Balasc i patrimoni rural: - Participació en un curs/congrés sobre patrimoni rural. - El Lluís García, expert en masies del Vallès, explicarà les transformacions de la masia i la seva conversió recent en cooperativa. La idea central és popularitzar la història, treure-la d’una imatge elitista i apropar-la a la ciutadania amb llibres, activitats i accions divulgatives. 3. Projectes sobre la Guerra Civil i memòria històrica (2026) De cara al 2026, coincidint amb el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, el Centre d’Estudis prepara diversos actes. 3.1. Conferències programades • 13 de gener: segona part de la conferència Rubí i la Guerra Civil en color, a càrrec de Manel Soler: - Màxim especialista local en Guerra Civil. - Escriptor de novel·la policíaca i col·laborador habitual a la ràdio. - Està preparant una novel·la històrica ambientada a la Guerra Civil a Rubí. - Farà també un article sobre els inicis de la Guerra Civil a Rubí, previst pel butlletí de juny. • Març (al voltant del Dia de la Dona): conferència de Begoña Pérez: - Historiadora que treballa sobre el paper de la dona a la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil. - S’enfocarà en la memòria i el protagonisme femení en el conflicte. 3.2. Altres línies de treball • Contactes amb l’Orfeó Euterpe / sector vinculat a la CGT per una conferència sobre col·lectivitzacions durant la Guerra Civil. • Possibles noves activitats si l’Ajuntament de Rubí impulsa actes commemoratius; el Centre d’Estudis es posa a disposició per coordinar esforços i evitar treballar de forma dispersa. L’objectiu global és enfortir la memòria històrica local i fer-la accessible, amb una mirada àmplia que incorpori també la perspectiva de gènere i la vida quotidiana. 4. Salut i àpats nadalencs amb el farmacèutic Marc Toró A la segona part del programa entra el Marc Toró, farmacèutic de capçalera de RÀDIO RUBÍ (farmàcia Can Oriol), per parlar de com gaudir del Nadal sense destrossar la salut digestiva. 4.1. Més urgències i mals hàbits durant Nadal Marc aporta dades per contextualitzar el problema: • La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències calcula un augment del 7% de visites a urgències per intoxicacions alimentàries i trastorns intestinals durant les festes. • L’American Heart Association indica que: - El 80% de les persones trenquen del tot els seus bons hàbits alimentaris durant Nadal. - Un 45% no fa cap activitat física (ni tan sols caminar) en aquestes dates. Això explica per què apareixen: • Més empassos, malestars gàstrics i intoxicacions. • Sensació de pesadesa, restrenyiment i pitjor descans. El missatge clau és: es pot gaudir dels àpats sense patir després, si hi ha una mica de planificació i sentit comú. 4.2. Cinc consells bàsics per sobreviure als àpats 4.2.1. No arribar a taula amb gana • Error freqüent: “Com que avui hi ha dinar de Nadal, no esmorzo per guardar gana”. • Recomanació: fer un esmorzar lleuger però complet i saludable. Fruites especialment útils: • Síndria, papaya i pinya: - Tenen molt contingut d’aigua, faciliten el trànsit intestinal. - La pinya aporta bromelaïna, que accelera la digestió i el metabolisme dels greixos. La pinya es recomana: • Com a esmorzar el dia de l’àpat. • O com a postres abans dels torrons i dolços. 4.2.2. Vigilar les proporcions: el “plat de Harvard” Marc proposa tenir present el model del plat de Harvard com a guia visual, tot i que en festes sigui difícil aplicar-lo al 100%: • 50% vegetals (verdures i hortalisses en diferents formes, no cal que siguin bullides). • 25% hidrats de carboni (arròs, patata, pasta, pa… preferentment integrals). • 25% proteïna de qualitat (peix, carn magra, llegums, ous). Aplicat al Nadal: • Si a la taula hi ha un plat de tomàquets, amanides o verdures elaborades de manera atractiva, cal incorporar-los conscientment. • Això ajuda a: - Evitar pics hiperglucèmics. - Reduir el risc de guanyar pes. - Millorar el trànsit intestinal. També interpel·la qui cuina el menú: • Acompanyar el peix o la carn amb hidrats moderats i força verdura ben presentada i gustosa, aprofitant que és un àpat “especial”. 4.2.3. Menjar a poc a poc i mastegar bé Més enllà del sentit comú, Marc ho fonamenta fisiològicament: • Mastegar lentament activa hormones com el GLP-1, responsable de la sensació de sacietat. • Si donem temps al cervell perquè aquesta hormona actuï, ens aturem abans i reduïm el risc d’afartar-nos. En el context de Nadal: • Els àpats són llargs (2–3 hores); no té sentit menjar de pressa. • Combinar conversa i menjar lent millora: - El gaudi global de l’àpat. - La digestió i el benestar posterior. 4.2.4. Evitar l’alcohol amb l’estómac buit Punts clau: • Hi ha la falsa idea que algunes begudes alcohòliques sacien, però en realitat: - Sovint augmenten la sensació de gana. - Aporten sucres d’absorció molt ràpida. • L’alcohol enlenteix la digestió, deshidrata i empitjora el trànsit intestinal. Recomanacions: • No començar el vermut o el primer got sense haver menjat res. • Combinar sempre l’alcohol amb aigua per millorar la hidratació. • Beure amb moderació i prioritzar begudes menys carregades de sucre. 4.2.5. El “descans actiu” després de l’àpat Marc introdueix el concepte de descans actiu, que vol dir no quedar-se al sofà estirat immediatament després de dinar. Suggeriments: • Fer una petita caminada, encara que sigui curta. • Jugar amb els nens o els nets, moure’s suaument. Beneficis demostrats (Universitat de Goethe, Frankfurt): • Reducció del pic hiperglucèmic postpandrial (després de l’àpat), sobretot en persones amb diabetis o sobrepès/obesitat. • Millora de la motilitat intestinal, cosa que facilita la digestió. Important: • No es tracta de fer esport intens (totalment desaconsellat just després de menjar molt). • Es tracta d’una activació suau, pensada per ajudar el cos a gestionar millor l’excés. 4.3. Després del Nadal: la sensació de “detox” Es comenta que al gener molta gent arriba a la farmàcia amb la sensació de “cos brut” i ganes de netejar l’organisme: • Augmenta el consum de productes com extractes de pinya o carxofa, amb efecte detoxificant i digestiu. • Aquesta necessitat de “neteja” és un símptoma clar que durant les festes alguna cosa s’ha fet malament en l’alimentació. Marc anima a anticipar-se: • Aplicant els 5 consells és més fàcil que no calgui tanta “detoxificació” posterior. 5. Tancament del programa La presentadora Belén Tierno Nebot agraeix la feina de: • El Centre d’Estudis Rubinencs i les autores del conte per la tasca de divulgació històrica i educació patrimonial. • El Marc Toró pels consells pràctics per gaudir de les festes sense problemes digestius. Es desitja que molts nens i nenes llegeixin història de Rubí aquest Nadal i que l’audiència pugui celebrar amb salut i coneixement. El programa es tanca anunciant el retorn de Rubí al dia l’endemà al matí amb Pamela Martínez Ortega i refermant el compromís de RÀDIO RUBÍ amb la informació i el patrimoni local.

  • #2084 - Quins tipus de conflictes hi ha i com funciona el servei de mediació - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    19'

    #2084 - Quins tipus de conflictes hi ha i com funciona el servei de mediació

    Visió general del conflicte L’entrevista amb Manel Salvador, tècnic de mediació de l’Ajuntament, tanca la secció anual de convivència i civisme parlant sobre conflictes i mediació. Què és un conflicte? El conflicte és part natural de la convivència: ni bo ni dolent per si mateix. No s’ha de confondre conflicte amb violència: la violència implica dany; el conflicte és una situació de desacord. Sol aparèixer quan hi ha: Manca de comunicació. Desequilibri entre les parts (una vol imposar-se a l’altra). Percepcions, malentesos, prejudicis, estereotips i rumors que deformen la imatge de l’altre. "El conflicte simplement és; el problema és com l’afrontem i el gestionem." Tipus de conflictes i origen Poden ser: Bipars: entre dues persones. Multipart: entre grups o col·lectius, amb gestions molt més complexes. Sovint neixen de petites situacions quotidianes (un veí que no saluda, sorolls de la comunitat, etc.) que es converteixen en estereotips negatius i tensions permanents. Fases del conflicte Manel descriu tres fases principals: Fase de “lactància” (inici) El conflicte comença a fraguar-se. Apareix una percepció d’injustícia, de desigualtat o d’interessos trobats. S’inicia la crispació. És la fase ideal per intervenir en clau de prevenció. Fase d’esclat Creixen tensió i emocions fortes. Es van acumulant fets, malentesos i retrets. Fase de bloqueig Hi ha desconfiança profunda, comunicació trencada i posicions molt rígides. S’obre una "escletxa" gran entre les parts i costa generar propostes. És en aquesta fase quan els casos arriben més sovint al servei de mediació. "Els conflictes, si no s’hi intervé, sempre empitjoren, no es resolen sols." Aprenentatges després d’una mediació Les persones i grups que ja han passat per un procés de mediació: Disposen de més eines per gestionar futurs conflictes. Saben com plantejar el problema, com regular els temps i l’escalada. Desenvolupen una cultura del diàleg i una actitud més empàtica. A nivell grupal, això ajuda a consolidar hàbits de comunicació i prevenció. El paper del mediador Funcions bàsiques El mediador és una tercera persona imparcial, neutral i voluntària. No decideix ni imposa solucions: Acompanya les parts. Dona eines i recursos per millorar la comunicació. Ajuda a reconèixer i assumir el conflicte. Treballa especialment amb: Persones desbordades per la situació. Casos on el problema aparent sembla "petit" (com els sorolls), però té una gran càrrega emocional. Corresponsabilitat La corresponsabilitat és clau: El conflicte és de les parts implicades, no del mediador. El mediador marca pautes i ofereix eines, però són les persones les que han de voler avançar. Problemes freqüents: Tendència a culpar només l’altra part (“jo no tinc cap problema, és ell/ella”). Manca d’autoanàlisi i d’empatia. "Si vostè no vol fer seu el conflicte, difícilment avançarem cap a una resolució." El procés de mediació i les seves dificultats Diagnosi i trobada Primer es fa una entrevista individual amb cada part per entendre: Relat dels fets. Necessitats, interessos i emocions. Sovint els relats són radicalment diferents, casi com si fossin "d’un altre planeta". El repte del mediador és trobar un terreny comú entre discursos oposats. Trobada conjunta Objectiu ideal: que les parts recuperin el diàleg. El millor escenari és quan: S’asseuen a la taula després de anys sense parlar-se. En pocs minuts comencen a explicar-se, aclarir fets i reconstruir confiança. El mediador, llavors, "està però no està": Va retirant-se del centre i deixa que siguin elles qui construeixin l’acord. No hi ha fórmules màgiques No existeix una fórmula universal; cada cas és diferent. Hi ha acords que: Funcionen bé i es mantenen en el temps. S’esgoten ràpidament i cal revisar-los. Les persones poden donar sorpreses positives (obertura, empatia) o negatives (rigidesa, tancament sobtat). El valor de la informació i la confidencialitat El mediador sovint coneix informacions molt rellevants (salut, situacions personals, etc.) que: Podrien canviar completament el punt de vista de l’altra part. No pot revelar per exigència de confidencialitat i neutralitat. Es treballa amb la part que té la informació perquè decideixi si la vol compartir i quan. Cas il·lustratiu: una dona amb hipersensibilitat al soroll i un conflicte pels sons d’unes classes de ball. Quan finalment explica la seva condició mèdica, la percepció del veí canvia i el conflicte es desbloqueja. Mediació vs. via judicial Limitacions de la via judicial La via judicial: Té un ritme lent i molt pautat. S’enfoca en infraccions i sancions, no en la relació entre les persones. Sovint acaba amb multes o decisions que no resolen l’arrel del conflicte. Moltes persones van directament al jutjat i després descobreixen que: Totes dues parts han estat sancionades. El problema de fons continua exactament igual. Aposta per la mediació S’està impulsant des de l’advocacia i una nova llei de mediació que: Recomana o fins i tot obliga a intentar un acord de mediació abans d’entrar plenament en procés judicial. Beneficis de la mediació: Dona veu a totes les parts. Permet abordar l’iceberg del conflicte: allò que no es veu però pesa (història, emocions, pors). Pot generar acords més estables i assumits per tothom. Conflictes que NO són mediables Hi ha situacions on la mediació no és adequada ni possible: Conflictes de valors o creences profundes: Pràctiques religioses o culturals fonamentals. Valors personals bàsics que no són negociables. Violència i maltractament de gènere: Són casos que no es medien; requereixen altres vies de protecció i intervenció. Missatge final a la ciutadania A les persones que viuen un conflicte i no s’atreveixen a demanar ajuda, Manel els anima a: Apropar-se al servei de mediació. Plantejar la seva situació per rebre escolta, anàlisi i assessorament. Entendre la demanda no com una “petició d’auxili”, sinó com un exercici de responsabilitat i maduresa. "Que no es perdi mai l’oportunitat de venir i plantejar el conflicte; pot ser el primer pas per canviar-lo." Com contactar amb el servei A través de la web de l’Ajuntament. Trucant a l’Ajuntament a l’extensió 6591. Adreçant-se presencialment al servei per concertar dia i hora. L’entrevista es tanca amb agraïments i bons desitjos de Nadal i any nou, tot anunciant que la secció tornarà el 2026.

  • #1122 - Segona estació, casino i sacsejada al PSOE - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    58'

    #1122 - Segona estació, casino i sacsejada al PSOE

    Tema 1 – Segona estació de ferrocarrils a la Llana Eix central del debat: la segona estació de Rubí a la Llana i la seva vinculació al nou POUM i al desenvolupament urbanístic de la zona. Context urbanístic • La Generalitat condiciona la nova estació a urbanitzar i requalificar la zona industrial de la Llana (àmbit Picaguilera – Vapor Nou). • El nou POUM preveu: • Transformar sòl industrial en nou barri residencial amb comerç i equipaments. • Nova centralitat urbana que connecti amb la Plana del Castell. • Dos nous equipaments municipals, inclòs el nou ajuntament a l’antiga Picaguilera. • Nous habitatges també al Vapor Nou i zona de serveis com a pont amb el polígon. "L’estació la necessitem igualment, tant si aquelles zones es transformen com si no" (Josep Milà) Necessitat de la segona estació • Reivindicació històrica de la ciutat. • Donaria servei: • A les urbanitzacions de la banda nord (uns 15.000 habitants). • A veïns del Rubí nord i de l’altra banda de la riera. • Es considera que la demanda actual ja justifica l’estació, sense esperar el desenvolupament complet del POUM. Debat sobre el condicionament al POUM • Consens que l’estació és imprescindible, però discrepàncies sobre el ritme i les condicions: • Arguments favorables a avançar l’estació: • Rubí té només una estació en un terme molt llarg, mentre Sant Cugat en té 7 i Terrassa 5. • Hi ha precedents d’estacions fetes abans del desenvolupament complet (exemple: Hospital General). • El condicionament de Territori es veu com una decisió política, no tècnica. • Arguments a favor de lligar-ho al planejament: • Cal tenir modificacions urbanístiques aprovades per poder fer: • Pàrquing dissuasiu adequat al tipus d’usuaris (molts venen amb cotxe de les urbanitzacions). • Accessos i infraestructures d’arribada. • Es vol evitar fer-ho “a pedaços” sense una visió integral de l’entorn. Mobilitat i finançament d’infraestructures • Element clau del POUM: nous ponts i passeres per sobre de la riera per cosir la ciutat. • Debat sobre qui ha de pagar aquests ponts i passeres: • Es proposa que una part important del cost vagi a càrrec dels promotors privats com a càrregues urbanístiques. • Es remarca la riera com a cicatriu històrica que trenca la ciutat, i que el POUM ha de resoldre. Calendari i escepticisme amb el POUM • El POUM està en fase avançada de redacció. • Es preveu una aprovació inicial cap al 2026, molt a prop de les eleccions municipals. • Es valora positivament el treball de consens i transparència a la comissió de seguiment. • Alhora, hi ha escepticisme: el planejament vigent és del 1981 (actualitzat el 1986) i diversos intents de nou POUM han fracassat per manca de consens polític. • Es lamenta que això hagi fet perdre oportunitats urbanístiques (potser també la segona estació) i es reclama que ara sí arribi a bon port. Tema 2 – Reinauguració del Casino de Rubí Segon gran bloc: celebració i valoració de la reinauguració del Casino com a equipament cultural central i símbol històric. Espectacle inaugural i relat històric • Direcció artística: Àngel Miquel (director de la sala) amb Manu Fuster d’assistent. • Espectacle concebut com un recorregut cronològic per la història del casino i de la ciutat (des de 1928 fins al 2025), amb talent exclusivament local. Contingut de l’acte • Obertura amb fragments de l’òpera Carmen, com el 1928: • Eduard Saez (director de l’Escola de Música Pere Burés) i la pianista Raquel Portales a quatre mans. • La cantant Montserrat Bertral interpretant l’havanera. • Alternança de dansa i teatre per retratar fites del segle XX a Rubí: • Guerra Civil i dictadura. • Transformació de Cambra Agrària a Casino Español (1942). • La riuada del 1962, amb el casino com a espai d’acollida. • Moment teatral destacat: • L’actor Enric Majó interpreta el monòleg del Manelic de Terra Baixa, obra que ell mateix ja havia fet al casino als anys 80. • És l’únic moment en què el públic trenca la consigna de no aplaudir, pel seu impacte. • Narració a càrrec de les actrius Montserrat Bertroli i Isabel Blasco. Final simbòlic i mirada al futur • Final cíclic: • Cant clàssic (Montserrat Bertral i Carme Jiménez) que es transforma en versió urbana amb balladors de Les Bart i Vuit Temps vestits de carrer. • Missatge de fons projectat a l’escenari: "Tot allò passat no és sinó el pròleg del que encara ha de venir" (Shakespeare) • Voluntat explícita: el casino ha de ser un espai per a la creació artística i els nous talents, especialment joves, que hi puguin fer les seves primeres experiències escèniques. Valoració de l’equipament restaurat • Emoció especial entre la gent gran que havia viscut els valls del casino i hi havia conegut les seves parelles. • Es recorda el personatge del Calafí, que vigilava que les parelles ballessin “a distància” – anècdota que il·lustra com han canviat els temps. • S’elogia la rehabilitació respectuosa: • Manté l’essència històrica (fusta, volum, estructura) però amb ús i confort actuals. • Es mostra un vídeo comparant l’antic i el nou espai, subratllant la continuïtat. Ús cultural i associatiu • El casino se suma a la Sala, la Biblioteca i l’Ateneu com a quart gran espai per a entitats. • Avantatges funcionals: • Cadires mòbils que permeten convertir la sala en pista de ball, a diferència de la Sala, on les butaques són fixes. • Possibilitat d’acollir concerts, balls socials, teatre, activitats de gent gran i propostes juvenils. • Es reclama que sigui un espai permeable a les iniciatives ciutadanes, no només a programació institucional. Bar, terrassa i vida urbana • S’insisteix en la importància de recuperar el bar del casino: • Històricament, la gent passava directament de la sala al bar i viceversa, donant molta vida a l’equipament. • Ara hi ha espai per al bar, però falta completar la licitació; mentre no hi hagi adjudicació, no funcionarà. • Record de la terrassa exterior al xamfrà com a lloc emblemàtic per fer el vermut al centre de Rubí. • L’equipament es veu com: • Un dels millors emplaçaments possibles a la ciutat. • Una gran oportunitat perquè la nova generació creï les seves pròpies memòries al casino, compartint espai simbòlic amb la gent gran. Tema 3 – Nou abonament únic estatal de transport públic Tercer bloc: l’anunci de Pedro Sánchez d’un abonament únic estatal i la seva lectura política. Mesura anunciada • Creació d’un abonament únic mensual de transport vàlid a tot l’Estat: • 60 € mensuals (preu general). • 30 € per a menors de 26 anys. • Cobreix: • Rodalies, Mitja distància i autobusos estatals. • Aprobació prevista com a reial decret llei en l’últim Consell de Ministres de 2025. • Es mantindran les ajudes vigents al transport públic, incloses les bonificacions que a Catalunya ja s’han pactat (50% als abonaments el 2026). Funcionament i encaix amb Catalunya • L’abonament s’adquirirà pels canals habituals dels operadors (web, app, taquilla). • En el cas dels joves, caldrà registre previ a la web del Ministeri de Transports per obtenir el codi de descompte. • El govern espanyol vol que s’hi adhereixin els sistemes autonòmics, com Ferrocarrils de la Generalitat. • Es remarca que cal veure com es coordina amb el sistema tarifari propi de Catalunya i l’acord de bonificacions del 50%. Valoració de la mesura • Consens que la mesura, en si mateixa, és positiva i difícil de rebutjar: • Beneficia sobretot joves i treballadors que usen el tren diàriament. • Redueix costos i incentiva l’ús del transport públic. • Es reconeix que el timing de l’anunci també respon a un objectiu polític: • Desplaçar el focus del debat sobre la crisi del PSOE. • Presentar una “bona notícia” enmig d’un clima advers. Limitacions estructurals • Es recorda que el problema de fons no és només el preu, sinó la qualitat del servei: • Retards i incidències cròniques a Renfe – Rodalies. • Estacions en estat degradat a molts punts de Catalunya (exemple: Calaf). • Sensació d’inseguretat i deixadesa en algunes estacions. • En contraposició, els usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat es mostren més satisfets, malgrat les mancances. Connexions deficients i paper dels autobusos • Es destaquen males connexions radials entre municipis metropolitans sense passar per Barcelona: • Exemple: Rubí – Cornellà: • 20 minuts en cotxe, però 1,5–2 hores en transport públic (tren + metro + bus). • Això fa que molta gent triï necessàriament el vehicle privat. • Es critica que, malgrat els discursos, el sistema de transport continua molt Barcelona-cèntric (radial), de forma similar al model criticat a Madrid. • Es proposa potenciar també un “país d’autobusos”: • Les carreteres ja existeixen; crear noves línies d’autobús intermunicipal pot ser més ràpid i barat que grans noves línies ferroviàries. • Especialment útil per connexions entre municipis de corona metropolitana (Rubí, Montcada, Ripollet, Cerdanyola, etc.). • Es recorda que ja hi ha autobusos universitaris ràpids des de Barcelona cap a municipis perifèrics, i que aquest model es podria ampliar i estendre. Tema 4 – Crisi del PSOE, feminisme i corrupció Darrer bloc: balanç polític de Pedro Sánchez, casos de corrupció i d’assetjament, i futur de la legislatura. Missatge polític de Sánchez • Roda de premsa de balanç de 2025 amb diversos missatges clau: • Reconeix errors en matèria de feminisme. • Defensa que el PSOE ha actuat amb “contundència i transparència” davant els casos de corrupció. • Insisteix que no dimitirà i que esgotarà la legislatura fins al 2027. • Retrat del context: • Escenari internacional incert. • Oposició que qualifica de “més estèril, destructiva i ultra dels últims temps”. • Parlament molt fragmentat i plural, sense majories sòlides, que el govern diu respectar com a expressió directa de la voluntat ciutadana. Relació amb l’independentisme català • Sánchez es mostra convençut que l’amnistia i la seva aplicació a Carles Puigdemont ajudaran a normalitzar relacions amb Junts i ERC. • Anuncia que rebrà Oriol Junqueras a la Moncloa després de Reis per tractar el nou sistema de finançament autonòmic. Debat a la taula sobre la crisi • Es distingeixen tres nivells: Durada de la legislatura • Es considera raonable que un govern intenti esgotar el mandat si no hi ha una crisi absolutament insostenible. • Es recorda que qui pot convocar eleccions normalment ho fa quan creu que les pot guanyar. Casos de corrupció • S’alerta que són molt golosos mediàticament i que caldrà veure què s’acaba provant judicialment. • Es recorda que en les últimes setmanes també hi ha hagut casos que afecten PP i Vox, però això no eximeix el PSOE d’assumir responsabilitats. Casos d’assetjament • Es considera l’àmbit més greu i més intolerable. • Es reclama que, quan un partit es presenta com a referent feminista, davant denúncies d’assetjament cal: • Demanar perdó amb claredat i sense excuses. • Actuar ràpid i amb contundència interna. • Es critica que la societat encara té molts problemes per gestionar aquests casos: • Dificultat perquè les víctimes denunciïn a cara descoberta. • Tendència a dilatar processos i, de facto, encobrir comportaments. Mirada autocrítica i guerra política • Es lamenta que la mala praxi interna en partits progressistes posi en qüestió un govern que ha impulsat avanços socials importants i que ha costat molt de configurar en un context d’ascens de la dreta i l’extrema dreta. • Es reconeix alhora que: • El govern ha estat sota atac constant, i que molts temes surten a la llum perquè s’estan fent coses i s’ocupa el poder. • Però si passen, passen de veritat, i no es pot justificar res pel fet que “als altres també els passa”. • Es conclou que cal aprofitar aquesta crisi per netejar pràctiques arcaiques dins les organitzacions polítiques i reforçar mecanismes interns de prevenció i resposta. Fil conductor de l’episodi Tot l’episodi gira, en el fons, sobre com les infraestructures i les institucions condicionen la vida quotidiana a Rubí: • La segona estació i el POUM com a claus per a la mobilitat diària, la cohesió urbana i el futur creixement de la ciutat. • El casino com a memòria col·lectiva i nou motor cultural per a totes les generacions. • Les polítiques de transport estatal i la qualitat del servei com a factors determinants per canviar hàbits de mobilitat. • La crisi del PSOE i la manera de gestionar el poder com a marc polític de fons on es decideixen totes aquestes qüestions.

  • #718 - App Rubí Match, mediació i esports locals - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    56'

    #718 - App Rubí Match, mediació i esports locals

    Panorama general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina tecnologia cívica, convivència ciutadana i actualitat esportiva i cultural. S’hi presenten noves eines de l’Ajuntament, es reflexiona sobre la gestió de conflictes i es repassen els principals resultats esportius del cap de setmana, tancant amb agenda d’aniversaris i recomanació musical nadalenca. 1. Rubí Match: l’app per connectar amb la ciutat Concepte i objectiu • L’Ajuntament llança Rubí Match, funcionalitat integrada a l’app Rubí Ciutat que permet “fer match” amb activitats del municipi. • Neix de la frustració ciutadana: molta gent diu “això s’ha fet i no ens n’hem assabentat”. Hi ha una agenda de ciutat molt completa (Ajuntament, entitats, comerços), però poc aprofitada. • Objectiu central: • Fer arribar informació rellevant de manera personalitzada i lúdica, inspirant-se clarament en el funcionament de les apps de cites tipus Tinder. • Reduir la sensació de desconnexió i reforçar el sentiment de pertinença: demostrar que a Rubí “hi ha de tot” per desenvolupar el projecte de vida. Funcionament bàsic • Per utilitzar Rubí Match cal: • Descarregar l’app Rubí Ciutat. • Entrar-hi: el segon slide ja és Rubí Match. • Registrar-se amb correu i contrasenya. • L’usuari veu un seguit d’activitats i hi interactua (like / no like), tal com en una app de cites. • Algoritme d’aprenentatge: • Al principi mostra “de tot”: “els guapos i els feos”. • A mesura que vas fent match, l’eina aprèn i filtra les activitats segons interessos reals (infantils, familiars, medi natural, cultura, etc.). • Es crea una pestanya d’“activitats d’interès” amb el recull d’allò que has marcat positivament. Continguts: activitats i informació municipal • No només hi surten propostes de lleure: • Activitats de l’Ajuntament (cultura, medi ambient, Nadal, etc.). • Activitats d’entitats i comerços, sempre que estiguin prèviament a l’agenda de ciutat de rubi.cat. • Procediment per a entitats: • No publiquen directament a l’app; han de demanar l’alta de l’activitat a l’agenda de ciutat del web municipal. • Un cop allà, la informació es bolca automàticament a Rubí Match. • També es mostren notes de premsa de l’Ajuntament: • No totes, sinó les que l’algoritme relaciona amb els teus interessos (medi ambient, cultura, medi natural, etc.). Dades, privacitat i ús intern • L’Ajuntament recull dades d’ús, no per identificar persones sinó per: • Analitzar què genera més interès. • Ajustar la programació de serveis i activitats (més excursions, més visites al medi natural, etc.). • Pel que fa a la privacitat: • El detall tècnic recau en els serveis informàtics, però l’aplicació incorpora la corresponent clàusula de protecció de dades. • La regidoria assegura que l’administració conserva i no ven aquestes dades, i que se’n fa un ús intern i responsable. Canvi de model de comunicació • Enquestes municipals indiquen que molta gent no s’informa perquè no vol, no pas perquè desconegui els canals (web, WhatsApp, etc.). • Rubí Match vol: • Allunyar-se de la informació massiva i invasiva. • Oferir informació “que et toca”, ajustada a gustos i hàbits. • S’hi veu una oportunitat clau per: • Arribar al segment 25–40 anys, públic familiar considerat “franja perduda”. • Integrar també gent gran, amb suport dels serveis municipals que els ensenyen a utilitzar l’app. Vincle emocional amb Rubí • L’eina es planteja com una via per “enamorar-se de Rubí”: • Veure concentrat, al mòbil, el ventall d’oferta familiar, cultural i de natura. • Confirmar que la ciutat disposa de recursos per al projecte de vida (infants, lleure, medi natural, comerç local, etc.). • Llançament estratègic en ple Nadal, aprofitant l’alta densitat d’activitats per enganxar nous usuaris que, idealment, la continuïn usant després. Evolució i millores futures • L’app és recent i està en fase de rodatge: • Encara s’hi han d’acabar d’activar algunes notificacions automàtiques (incloses les de Protecció Civil). • L’Ajuntament espera iterar i millorar Rubí Match igual com ha fet amb Rubí Ciutat, aprofitant el feedback i l’evolució tecnològica. • Missatge final a la ciutadania: • Descarregar, provar, jugar i gaudir. • Fer match amb activitats i, per extensió, amb la pròpia ciutat. 2. Convivència i mediació: entendre i gestionar els conflictes La darrera secció anual de mediació compta amb el tècnic municipal Manel Salvador, que aborda la naturalesa del conflicte, el paper de la mediació i els seus límits. Què és un conflicte? • El conflicte és definit com part consubstancial de la convivència: • No és, per se, ni bo ni dolent: “simplement és”. • S’origina per manca de comunicació, desacords, percepcions d’injustícia, intents d’imposar la pròpia visió, desequilibris de poder. • Cal deslligar conflicte i violència: • El conflicte és una discrepància; la violència són actes o actituds que causen dany. • No tot conflicte és violent, encara que sovint la gent els associï automàticament. • Darrere els conflictes solen aparèixer: • Malentesos i comunicació deficient. • Prejudicis i estereotips envers determinades persones o col·lectius. • Rumors, comparats amb un virus que muta però no desapareix, alimentant tensió i desconfiança. “El típic senyor que viu sol i no saluda genera un estereotip de persona antipàtica, i això ja crea una situació conflictiva a la comunitat.” Tipologies i abast dels conflictes • Poden ser bipars (entre dues persones) o multipart (grups, comunitats, col·lectius). • La gestió canvia: • En conflictes multipart cal encaixar moltes visions i interessos per trobar una resolució global. • Un conflicte entre dues persones no és necessàriament més fàcil, perquè pot tenir molta càrrega emocional i un històric complex. Fases del conflicte Manel descriu tres grans etapes: “Lactància” del conflicte (gestació) • S’hi acumulen percepcions d’injustícia, desigualtats, interessos en joc. • Augmenta la crispació, però encara hi ha marge per a la prevenció i una actuació primerenca. Esclat • El conflicte es fa evident: tensions obertes, discussions, enfrontaments. Bloqueig • S’ha trencat la comunicació, predomina la desconfiança i, a vegades, l’odi. • Les parts veuen l’altre com “el problema” i sovint neguen la pròpia responsabilitat. • És en aquesta fase quan més sovint arriba el cas al servei de mediació. Efecte de la mediació en futurs conflictes • Les persones o col·lectius que ja han passat per un procés de mediació: • Adquireixen eines per gestionar desacords. • Saben com afrontar-los, com regular els temps i com estructurar el diàleg. • És més probable que en futurs conflictes busquin ajuda abans (fase de lactància) i no només al bloqueig. Rol del mediador • El mediador no decideix ni imposa solucions: • És una tercera persona imparcial i neutral. • Treballa sempre amb voluntarietat: si alguna part no vol estar-hi, el procés s’atura. • Funcions principals: • Acompanyar i facilitar el diàleg. • Donar eines i recursos per afrontar el conflicte. • Ajudar persones desbordades emocionalment o sense habilitats comunicatives. • Es busca que les parts: • Recuperin la comunicació. • Puguin explicar el seu històric i els seus motius. • Construeixin acords propis, que solen ser més sòlids que les solucions imposades. Corresponsabilitat i dificultats habituals • La corresponsabilitat és clau: • El conflicte “és seu”, de les parts implicades. • El mediador marca pautes i ofereix eines, però no pot “resoldre” per ells. • Resistències freqüents: • “Jo no faré res, és l’altre el problema.” • Tendència a culpar només l’altra banda i a no revisar la pròpia part. • Sovint hi ha asimetries de sensibilitat: • Ex.: sorolls que una persona viu com una obsessió i una altra considera normals. • La mateixa situació genera percepcions radicalment diferents. Informació confidencial i seus efectes • La mediació es regeix per la confidencialitat: • El mediador pot conèixer informació personal (malalties, situacions familiars...) que no pot revelar sense consentiment. • Això pot resultar frustrant: • De vegades, una dada (per ex., una hipersensibilitat al soroll) podria canviar del tot la mirada de l’altra part. • Només quan la persona afectada decideix compartir-la, el clima es transforma i s’obre la porta a l’entesa. Mediació versus via judicial • La mediació no substitueix la via judicial, però s’hi planteja com a complement o alternativa prèvia. • Limitacions de la via jurídica: • Procés llarg, rígid, amb lògica de sanció o decisió unilateral. • Pot acabar amb multes per a ambdues parts i sense millorar la convivència. • Avantatges de la mediació: • Aborda no només el fet, sinó tot l’“iceberg” del conflicte: històric, emocions, context. • Permet acords més flexibles i adaptats a les necessitats reals. • Es promou una cultura del diàleg que pot prevenir futurs conflictes. • Marc legal: s’està potenciant la mediació des de l’advocacia i la normativa, animant o fins i tot requerint a les parts que explorin acords abans d’entrar de ple al jutjat. Conflictes que no es poden mediar Hi ha situacions que no són mediables: • Conflictes basats en valors o creences irrenunciables: • Pràctiques religioses, codis morals, prioritats vitals que la persona no està disposada a negociar. • Violència masclista i altres formes de maltractament greu: • En aquests casos, la mediació no és adequada ni segura, i cal recórrer a altres vies. Beneficis i missatge a la ciutadania • Resultats desitjables: • Que les parts puguin seure juntes, parlar i que el mediador vagi “retirant-se” perquè ja no és necessari. • Quan dues persones volen dialogar, “ja està molt guanyat”. • Missatge final: • Perdre la por a demanar ajuda i acostar-se al servei. • El primer pas és una trobada d’escolta i diagnosi, no un judici. • Es pot contactar via web municipal, telèfon de l’Ajuntament (extensió 6591) o presencialment, per fixar dia i hora. 3. Actualitat esportiva: clubs locals i competicions La secció d’esports, amb Toni Bravo Rodríguez, repassa l’activitat dels clubs rubinencs en plena època prenadalenca. 3.1. Copa de la Reina de futbol sala a La Llana • Protagonisme per a l’Esportiu Rubí femení. • Aquesta nit, al pavelló de La Llana, es disputa: • Tercera eliminatòria de la Copa de la Reina de futbol sala. • Hora: 20:45 h (tres quarts de nou del vespre). • Rival: Ceuta Agrupación Deportiva, equip de Primera Nacional. • Context competitiu: • L’Esportiu Rubí juga a Segona Nacional i afronta un repte de nivell superior. • El Ceuta acumula quatre derrotes consecutives, però han estat contra els millors equips de la seva lliga. • Dinàmica de l’equip local: • Les de Jordi Arxilla porten quatre victòries seguides i són terceres de la seva categoria. • Toni veu factible una “campanada” i destaca la bona forma de l’equip. • Importància de la classificació: • Guanyar significaria seguir endavant a la Copa de la Reina. • Això comportaria la visita a Rubí d’altres equips de gran nivell. 3.2. Bàsquet: CEP Sant Jordi • Equip masculí (Copa Catalunya): • Trencada una mala ratxa de cinc derrotes seguides. • Victòria contra el Bàsquet Sitges per 84–69. • Pugen fins a la 11a posició, amb 4 victòries i 6 derrotes, els mateixos números que el 9è classificat. • Es remarca la gran igualtat de la categoria: una victòria o derrota pot fer pujar o baixar molt a la taula. • Equip femení (Segona Catalana): • Triomf a la pista del Draft Gramenet per 55–67. • Continuen segones classificades, amb 8 victòries. • Es qualifica la seva temporada d’“excel·lent”. 3.3. Vòlei Rubí • Equip femení (entrenador: Lino Salamanca): • Són cueres, amb només 3 punts. • Darrer partit al pavelló de Can Rosés contra el Sant Adrià: derrota ajustada al tie-break. • Positiu: bon partit, arribant al cinquè set i guanyant el segon i el quart. • A millorar: massa errades no forçades en recepció i defensa; cal reforç individual per consolidar resultats. • Equip masculí (entrenador: Anthony Chacón): • Victòria 3–1 contra el Castellà. • Són tercers de Tercera Catalana. 3.4. Handbol: Juventud 25 de Septiembre • L’equip d’handbol del Juventud 25 de Septiembre pateix una nova derrota ajustada: • Marcador: 27–28 contra el Claret Gràcia. • És la segona derrota consecutiva per només un gol. • Cauen fins a la sisena plaça, amb 13 punts. 4. Aniversaris i cultura pop Amb Glòria Dalmas es repassa qui fa anys avui, 16 de desembre, tot barrejant cinema, sèries i futbol. • Theo James (41 anys): • Actor britànic, conegut sobretot per la saga Divergent. • La presentadora admet ser-ne una gran fan. • Zara Larsson (28 anys): • Cantant sueca, figura clau del pop contemporani. • Èxits com Lush Life la situen al panorama internacional. • Anna Popplewell (37 anys): • Actriu britànica, recordada per Les cròniques de Nàrnia. • Krysten Ritter (44 anys): • Actriu destacada en sèries com Jessica Jones i Breaking Bad. • Sergio Reguilón (29 anys): • Futbolista espanyol, amb trajectòria en clubs com el Tottenham Hotspur i pas per la selecció espanyola. 5. Recomanació musical: “Last Christmas” en clau actual El tancament musical de Robert Fernández s’inscriu en una setmana dedicada als clàssics nadalencs. El clàssic original • Cançó escollida: “Last Christmas” de Wham!. • Elements destacats: • Publicada a mitjans dels anys vuitanta, continua sonant 41 anys després. • És un himne nadalenc però la seva lletra parla de ruptura i retrobament amb una exparella en ple Nadal, no de temàtica nadalenca clàssica. • No apareixen tòpics com renes, ninots de neu o grans celebracions; el Nadal hi és marc temporal i emocional. • Trajectòria a llistes: • Durant molts anys va ser el single més venut de la història del Regne Unit sense arribar al número 1. • Només el 2023, gairebé 40 anys després i després de la mort de George Michael (2016), va aconseguir ser número 1 al Regne Unit. La versió escollida • Robert proposa escoltar la versió de Ariana Grande, enregistrada en directe al Michael Bublé’s Christmas Special de 2014. • Context de l’artista en aquell moment: • Ariana venia del teatre musical de Broadway. • Era una estrella emergent, reconeguda als People’s Choice Awards i als MTV Awards. • Destacava per la seva veu, els registres i la presència escènica; avui és ja una superdiva consolidada del pop. • Valoració: • S’admet que “mai serà tan bona com l’original”, però permet “girar la truita” i redescobrir el clàssic des d’una sensibilitat moderna. 6. Promos i falques de RÀDIO RUBÍ (entre blocs) Entre seccions s’escolten diverses falques promocionals i autopromocions de RÀDIO RUBÍ, que reforcen la seva funció de mitjà de proximitat informativa i cultural: Espais informatius i de serveis • Recordatoris dels butlletins informatius (migdia, vespre), amb exemples de notícies recents: • Reconeixement a l’empresa local Robin Hood per innovació. • Decisió de tancar l’aparcament de la plaça Salvador Allende per motius de seguretat, presa directament per Ana María Martínez. • Sessió d’acollida per a persones nouvingudes. • Incendis en vehicles i edificis, i la recuperació de places afectades per assentaments. • Programació de Cinema Català al Teatre Municipal La Sala. • Insistència que “tot el que passa a la ciutat t’ho explica Ràdio Rubí”, remarcant el seu paper de primera font d’informació local. Programes temàtics • Falca del programa musical “Experimenta”, dedicat a descobrir nous gèneres musicals, emès els divendres a les 22 h. • Falca de “El vermut amb les Gildes”, espai amb to generacional i desenfadat, emès dilluns cada dues setmanes a les 12 h. • Recordatori general de sintonització: • 99.7 FM i web radiorubi.cat per escoltar l’emissora i accedir a continguts. 7. Fil conductor de l’episodi Tot i la diversitat de blocs (tecnologia cívica, mediació, esports, cultura pop i música), l’episodi comparteix alguns fils comuns: • Centralitat de Rubí: activitats, clubs, equipaments i notícies giren al voltant de la vida local. • Participació ciutadana: • Rubí Match convida a implicar-se en l’agenda de ciutat. • La mediació anima a assumir responsabilitat en els conflictes i a demanar assessorament. • L’esport fomenta el suport als equips locals (especialment a La Llana). • Benestar i convivència: • Informació útil i personalitzada. • Gestió pacífica dels desacords. • Oci, cultura i esport com a espais de cohesió social. En conjunt, el tram ofereix una mirada completa però àgil de la vida quotidiana rubinenca: des de com t’informes i com convius, fins a com gaudeixes de l’esport, l’entreteniment i la música.

  • Infopodcast 16 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    3'

    Infopodcast 16 desembre 2025

    Avui us expliquem que el BOE ha publicat el conveni per fer els intercanviadors de Renfe i Ferrocarrils que permetran fer transbordaments entre les dues línies. També parlem del club de lectura de novel criminal i de l'exposició de diorames nadalencs.

  • Musical Express del 15/12/2025 - episode art
    Musical Express
    59'

    Musical Express del 15/12/2025

    El programa on hi trobaràs totes les cançons que han fet història, i que tenen una història al darrere. Una hora amb els millors èxits de tots els temps punxats per Francesc Vila. A més, especial atenció al country.

  • #284 - Reobertura del Casino i reptes urbans a Rubí - episode art
    Notícies Migdia
    29'

    #284 - Reobertura del Casino i reptes urbans a Rubí

    Panorama general de l’episodi Informatiu de Notícies Migdia centrat en tres grans blocs: política local i urbanisme a Rubí, serveis i drets socials i actualitat nacional i comarcal. L’episodi combina crònica de la reinauguració del Casino, novetats sobre el POUM i l’Estació de La Llana, problemàtiques de serveis bàsics al Disseminat Can Solà i temes de mobilitat, salut i ocupació juvenil. 1. Política estatal i mobilitat 1.1. Nou abonament de transport estatal • El president espanyol Pedro Sánchez anuncia un abonament únic de transport per a tot l’Estat: 60 € al mes (30 € per a joves). • Entraria en vigor la segona quinzena de gener de 2026 i, segons el govern, podria suposar una reducció de fins al 60% de la despesa mitjana en mobilitat. • L’anunci s’emmarca en el balanç polític de 2025 a La Moncloa, avançat en plena campanya electoral a Extremadura i en un context de casos de corrupció i assetjament que afecten el PSOE. 2. Urbanisme i mobilitat a Rubí 2.1. Viabilitat de l’Estació de La Llana • El govern català veu viable tècnica i funcionalment una nova Estació de La Llana (línia S1 de FGC), segons un estudi de factibilitat presentat al consistori. • Condició clau: que es desplegui el que preveu el POUM a la zona de La Llana: - Transformació de sòl industrial en nova àrea de centralitat urbana. - Nou barri residencial, activitat comercial i equipaments. - Fins a 6 noves parcel·les de sòl residencial entre el pont del carrer Cadmo i el camí de Sant Muç. • L’estudi conclou que la ubicació òptima del baixador és l’entorn de La Llana, per davant d’altres opcions més al nord. 2.2. Context polític i històric de la segona estació • La reivindicació d’una segona estació ve de dècades enrere, però s’ha intensificat els darrers anys: - Tardor de 2022: signatura de la Declaració de Can Serra entre Ajuntament i agents econòmics i socials. - El Parlament de Catalunya insta unànimement el govern a construir l’estació. - Principis de 2024: la Generalitat licita l’estudi de viabilitat, del qual ara es presenten resultats. • La rendibilitat econòmica del baixador queda lligada al ritme de desenvolupament urbanístic que marqui el POUM. 3. Habitatge públic i rehabilitació 3.1. Inversions en habitatge a Rubí • El regidor Jordi Arnaiz i el gerent de ProUrsa, Carlos Aguila, valoren el 2025 com un any clau en polítiques d’habitatge públic, tot i admetre que “encara es poden fer moltes coses”. • Dades destacades: - 2,4 M€ d’inversió en polítiques d’habitatge incloses al pla d’inversions. - Prioritat: compra d’habitatges per tanteig i retracte, com a via més ràpida per incrementar el parc públic. • Segons Aguila: - Augmenten els ajuts a l’habitatge. - Creix el nombre de persones al registre de sol·licitants d’habitatge públic. - L’habitatge és el principal problema social tant a Rubí com al conjunt del país. 3.2. Noves promocions d’habitatge públic • L’Ajuntament cedeix 8 solars a la Generalitat per a noves promocions: - Sector A4: entre 35 i 40 habitatges. - Plaça Pearson: model nou d’habitatge per a gent gran, també entre 30 i 40 habitatges. • S’hi sumen altres projectes ja en marxa o finalitzats: - 19 habitatges dotacionals a l’avinguda Castellbisbal (en fase de licitació). - 6 pisos al carrer Maria Aurèlia Capmany (claus ja lliurades). - 24 habitatges al carrer Marconi. • El regidor afirma que, en acabar el mandat, l’habitatge públic haurà crescut un 60% a la ciutat. 3.3. Rehabilitació i eficiència energètica • Gràcies als fons Next Generation s’han rehabilitat 61 edificis: - Millora del aïllament i confort tèrmic. - Instal·lació d’energies renovables amb retorn econòmic: - A despeses comunes dels edificis. - A la reducció de la factura energètica dels llogaters del parc públic. - A l’edifici de Montevideo s’han instal·lat 4 ascensors per millorar l’accessibilitat. • Objectiu global: oferir habitatges pràcticament nous, amb alta certificació energètica, més confort i menys despesa. 3.4. Marc normatiu i mocions sobre habitatge • Arnaiz destaca tres mocions aprovades al ple municipal: - Regulació dels pisos turístics. - Mesures contra l’especulació immobiliària. - Reconeixement dels HPO com a indefinits, evitant la pèrdua de protecció amb els anys. 4. Reinauguració del Casino 4.1. L’acte inaugural • Més de 200 persones assisteixen a la reinauguració del Casino de la plaça Catalunya. • L’esdeveniment, d’una hora aproximada, combina música, dansa i teatre per explicar la història del Casino i de Rubí. • Participació d’entitats i creadors locals: - Esbart Dansaire. - Espai d’arts escèniques Vuit Temps. - Mestres de l’Escola de Música Pere Burés. • L’alcaldessa Ana María Martínez subratlla que el Casino ha de ser un espai obert a la cultura rubinenca i a les entitats, posant en valor el talent local: “Volem talent local, volem que aquest espai tingui un lloc important pel talent local, per la cultura rubinenca, per Rubí, per la ciutat, per les entitats…”. 4.2. Assistents i representació institucional • A l’acte hi assisteix el govern municipal en ple i representants de l’oposició, com: - Montse Soler (ERC). - Toni García (Veïns). - Marina Dolset i Esther Gómez (UB). • Amplia presència d’entitats culturals i socials: - Esbart Dansaire. - Els Gegants. - Aula d’Extensió Universitària, entre d’altres. • També hi són les històriques entitats Sant Antoni Abad i Associació del Casino, antigues propietàries de l’edifici. • Representació del teixit empresarial: - Cambra de Comerç de Terrassa (Ramon Talamàs). - Secot (Dionís Rovira). - Pimec (Xavier Pujol). 4.3. Contingut artístic de l’espectacle • Direcció de l’espectacle a càrrec d’Àngel Miquel, director del Teatre Municipal La Sala. • Obertura amb un fragment de l’òpera Carmen de Bizet, la primera obra representada al Casino el 1928: - Interpretada pel director de l’escola de música Eduard Saez i la pianista Raquel Portales. - La cantant Montserrat Bertran posa veu a l’havanera, la part més popular. • L’Esbart Dansaire i Vuit Temps alternen actuacions que recorren els grans moments del segle XX a Rubí: - Guerra Civil i dictadura. - Canvi de nom a Casino Español (1942). - Rierada del 62. - Etapa del Casino com a discoteca als anys 70. - Municipalització el 2016. - Situació actual com a equipament cultural. • Les actrius locals Montserrat Bertroli i Isabel Blasco fan de narradores. • L’actor rubinenc Enric Majó interpreta un fragment de Terra Baixa, recordant la seva primera funció al Casino als anys 80. • Final cíclic de l’espectacle: - Cant clàssic de Montserrat Bertran i Carme Jiménez que es transforma en versió urbana ballada per Esbart i Vuit Temps. - Fons escènic amb una cita de Shakespeare: “Tot allò del passat no és, sinó el pròleg del que encara ha de venir”. 4.4. Visita a l’equipament i valoració • Després de la funció, el públic visita: - Espai de restes romanes. - Zona de bar (encara no operatiu), amb exposició sobre el Casino. - Sales polivalents, on es comparteix una copa de cava. • L’alcaldessa es mostra molt emocionada i satisfeta en veure l’edifici “ple, obert i amb vida”. 5. Pesta porcina africana i medi natural 5.1. Situació de Rubí i municipis veïns • La Generalitat flexibilitza les restriccions d’accés al medi natural al segon radi (entre 6 i 20 km del focus de la Pesta porcina africana), però Rubí en queda exclosa. • Rubí continua dins dels 6 km de la zona 0 de Cerdanyola, i per tant manté totes les restriccions de pas vigents. • Altres municipis que també mantenen restriccions totals: - Cerdanyola, Barberà, Badia, Santa Perpètua, Ripollet, Montcada, Sant Cugat, Sabadell, Terrassa, entre d’altres. 5.2. Relaxament parcial a altres municipis • A les 79 poblacions situades entre 6 i 20 km del focus (com Barcelona, Martorell, Olesa o La Roca del Vallès): - Es permet de nou anar a parcs naturals, zones boscoses, lleres de rius i rieres, prats i camps de conreu. - Es restringeixen només les activitats organitzades de lleure al medi natural. • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que: - Es vol evitar grans aglomeracions al medi natural. - Es permet que una persona hi vagi sola a passejar, a peu o en bicicleta, entre els 6 i 20 km. 5.3. Evolució del brot • En dues setmanes d’operatiu s’han localitzat més de 200 porcs senglars morts: - 16 positius en Pesta porcina africana, tots dins la primera corona de risc. - La majoria dels altres animals haurien mort per causes diverses, especialment atropellaments. 6. Salut pública: grip i mascaretes 6.1. Recomanacions de Salut • La consellera de Salut Olga Pané recomana: - Ús de mascareta al transport públic en l’actual context d’epidèmia de grip. - Mascareta per a totes les persones amb símptomes respiratoris, en qualsevol espai tancat. - Ventilar les sales on es fan trobades socials i rentat freqüent de mans. • Recorda que el govern català ja ha regulat l’ús de mascareta allà on té competències: - Centres sanitaris. - Centres residencials i altres dispositius assistencials. • Sobre drets i llibertats, adverteix: “Si hem de restringir llibertats individuals, això ja està fora del nostre abast”. 6.2. Vacuna de la grip i nova mutació • L’actual vacuna no està dissenyada específicament per a la varianta mutada predominant, però: - Conté part del virus i protegeix davant els casos greus i les formes més severes de la malaltia. • Característiques de l’epidèmia actual: - Es tracta d’una mutació del virus ja circulant amb fins a 7 mutacions sobre la soca original. - Això la fa més contagiosa. - Es preveu una epidèmia més llarga del normal. • La incidència ha començat sobretot en infants i joves, i progressivament s’estén a persones de més edat. 7. Inclusió i ocupabilitat juvenil: Projecte Singulars 7.1. Contingut i objectius del programa • El Projecte Singulars ha format una dotzena de joves entre 16 i 29 anys amb discapacitat com a auxiliars de cuina. • Impuls i col·laboració: - Ajuntament de Rubí. - Entitat La Fact de Terrassa. - Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). • És la primera vegada que Rubí Forma ofereix una formació d’aquest tipus. • Característiques del curs: - Durada: de febrer a octubre. - 430 hores presencials. - Adreçat a persones amb 33% o més de discapacitat (intel·lectual, trastorn del desenvolupament o TEA). - Inclou tutories personalitzades, aprenentatge a mida, orientació laboral i accés a una borsa de treball. • Acompanyament: - Treballadora social. - Psicòleg. - Supervisió de l’Oficina d’Atenció a la Diversitat. 7.2. Veus dels participants • L’Alejandro Suárez i la Leire Valverde expliquen que el curs els ha donat: - Autonomia (“ara em puc fer el menjar jo mateix”). - Perspectiva de futur laboral i possibilitat de guanyar diners. - Sentiment de cohesió i companyonia entre els alumnes: “Érem molt diferents, però a classe sempre estàvem units… Érem una petita família”. 7.3. Avaluació docent i impacte • La coordinadora Verònica Casador destaca que l’objectiu és empoderar els joves: - Tenint en compte les “motxilles” personals, familiars, acadèmiques i de salut. - Ajudant-los a traçar un camí de futur. • El tutor José Consuegra valora l’evolució molt positiva dels alumnes: - Alguns gairebé no sortien de casa i ara tenen feina. - D’altres tenien dificultats per estar en una aula i han millorat rutines i competències transversals. • Malgrat els bons resultats, el SOC ha deixat d’oferir el Projecte Singulars, també a altres municipis, fet que preocupa els professionals, que el consideren molt útil per a l’autonomia i l’ocupació de joves amb dificultats. 8. Problemàtica al Disseminat Can Solà 8.1. Denúncia de manca de serveis bàsics • Els veïns del Disseminat Can Solà denuncien des de fa anys una greu manca de serveis bàsics, que els fa sentir desconnectats de Rubí. • El portaveu de la plataforma Disseminant Can Solà Digna, Luis Rubio, afirma que la desconnexió amb la ciutat és total i que molts veïns ni se senten de Rubí. • A la zona hi viuen aproximadament 30 adults i 15 infants. 8.2. Reclamacions principals • Manca d’asfalt: - Camins en mal estat que provoquen caigudes i dificulten la mobilitat. • Absència d’aigua potable: - Rubio subratlla que no disposar d’aigua potable és una mancança bàsica en ple segle XXI. • Foscor absoluta per falta d’enllumenat públic: - Molts veïns han de sortir de nit amb llanternes. - Alarma davant el risc en situacions d’emergència. • Transport públic insuficient: - La parada de bus més propera està a 1,5 km. - Distància especialment problemàtica per a gent gran i joves. - Proposta: crear una nova parada que millori la connexió amb la ciutat. 8.3. Relació amb el POUM i demandes a l’Ajuntament • Segons Rubio, la resposta habitual de l’Ajuntament és que no poden actuar fins que el POUM estigui aprovat. • Malgrat entendre el marc legal, els veïns reclamen solucions intermèdies: “No estem demanant que ens canviïn una bombeta, volem que ens posin fanals”. • La plataforma demana: - Taules de treball amb l’Ajuntament per iniciar millores encara que el POUM estigui pendent. - Suport ciutadà per donar visibilitat a la seva situació. - Activitats comunitàries per enfortir el sentiment de barri i pressionar per aconseguir serveis bàsics. 9. Meteorologia: pluges intenses i neu 9.1. Fort episodi de precipitació • El meteoròleg Luismi Pérez, des de la Xarxa, descriu un inici de setmana molt plujós: - En alguns punts ja s’han acumulat prop de 200 l/m². - Dades destacades: 180 l/m² a Falset i acumulacions molt altes a Garriguella (Empordà). • Zones més afectades per xàfecs i tempestes: - Camp de Tarragona. - Prelitoral barceloní. - Interior de Girona. • Previsió per la tarda: - Pluja a tot el país, més intensa i abundant al tarragonès interior i interior gironí. 9.2. Neu, temperatura i estat de la mar • A cotes altes del Pirineu (per damunt de 1.700–1.800 m, puntualment més avall) la nevada és destacable, sobretot al vessant sud i al Ripollès. • Temperatures suaus malgrat l’episodi. • Vent de llevant que provoca mala mar a la costa. • Per demà es preveuen encara xàfecs intensos a l’àrea de Barcelona i Tarragona. 10. Notícies comarcals: Sabadell i Terrassa 10.1. Balanç econòmic de Sabadell • L’alcaldessa de Sabadell Marta Farrés presenta un balanç econòmic molt positiu de la ciutat: - Creixement del PIB. - Augment de la renda per càpita. - Millora de l’ocupació. • Afirma que Sabadell ha recuperat el lideratge i torna a exercir de capital de referència: “Sabadell lidera, Sabadell és referent… a la comarca, a Catalunya i també a Espanya”. • El govern diu haver-se tret els complexos a l’hora de defensar projectes estratègics per a la ciutat. 10.2. Festival Crim i Misteri a Terrassa • Terrassa celebra la segona edició del Festival Crim i Misteri, dedicat a la novel·la negra. • Context del gènere: - La novel·la negra lidera vendes a Espanya, amb més de 2 milions d’exemplars. - Atrau el públic per la seva capacitat d’immersió en conflictes socials i finals inesperats. • Objectius del festival: - Consolidar-se com a cita anual important en una gran ciutat com Terrassa. - Esdevenir referència per a lectors de tot Catalunya. • Participants destacats: - Criminòloga Paz Velasco. - Escriptor Ulisses Bertolo. • Premis literaris del certamen: - Helena Rubí Rebollo, premi al millor relat curt negre jove per La justícia sagnant. - Sebastià Benassar, premi a la millor novel·la negra en català 2025 per Males ànimes. • Sinopsi de Males ànimes: - Grup de WhatsApp de cinc persones de seixanta anys que viuen en un poble entre Barcelona i Lleida. - Un grup que vol aturar els canvis del món i conservar un ordre que se’ls escapa. • El festival es reparteix entre la Biblioteca Central i l’Auditori Municipal, organitzat per l’associació Objetivo Más Letras. 11. Tancament del programa • El programa recorda els butlletins horaris de RÀDIO RUBÍ i l’Informatiu Vespre, així com la disponibilitat d’informació contínua a radiorubi.cat i a les xarxes socials. • Es tanca amb el lema recurrent: “Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a radiorubí.cat.”

  • Els esports al dia del 15/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    29'

    Els esports al dia del 15/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h