Tots els episodis · 2025

2341 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

97-120 de 2341
  • #716 - Política local, urbanisme i ciutat en transformació - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    55'

    #716 - Política local, urbanisme i ciutat en transformació

    Visió general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h combina política municipal, urbanisme, gestió de serveis, seguretat, medi ambient, esports i cultura, amb un clar fil conductor: com s’està governant i transformant Rubí i com això afecta el dia a dia de la ciutadania. 1. AUP i la reobertura del Casino Posicionament de l’AUP davant el Casino • L’espai Els grups municipals opinen dona veu a Marina Dolset (AUP), que explica per què aniran a la reobertura del Casino tot i haver-hi votat en contra. • L’AUP hi assistirà: - Per respecte a les entitats de cultura popular que hi participen. - Per veure “in situ” en què s’han gastat gairebé 9 milions d’euros (compra, reforma, sobrecostos i contractes menors). - Per comprovar que tots els permisos i condicions de seguretat estiguin en regla i denunciar si cal alguna irregularitat. Crítica al projecte i a la gestió • L’AUP remarca que s’ha dissenyat un gran equipament sense un pla funcional clar: - Es va contractar una empresa per definir-ne l’ús, que va entrevistar entitats i partits, però no s’ha fet retorn del pla funcional. - Es critica que s’hagi anat aprovant modificacions pressupostàries successives sense saber ben bé quin model d’equipament es volia (ball, concerts, televisió, etc.). • Es qüestiona que la inauguració sigui massa institucional i poc pensada per a la ciutadania. 2. Mobilitat i pacificació de la C-1413a i l’avinguda de l’Estatut La C-1413a: un projecte anunciat però encallat • Marina Dolset recorda que la pacificació de la C-1413a: - Ja va ser aprovada en una moció del mandat anterior. - Depèn de la Generalitat, i que Rubí ha reclamat que es transfereixi un cop pacificada. • Crítica al govern municipal per no haver presentat el projecte a la Llei de Barris del govern Illa i per no aprofitar el context polític favorable (governs socialistes a diferents nivells) per accelerar inversions. Mesures tàctiques immediates • L’AUP proposa accions intermèdies “quirúrgiques” mentre no arriba la gran obra: - Retirar els camions aparcats a l’entrada de ciutat i derivar-los a aparcaments de pagament existents. - Alliberar espai per a vianants i carril bici provisional al voral de la C-1413a. - Corregir incoherències com tenir zona de baixes emissions en un carrer paral·lel i, alhora, permetre circular a 70-90 km/h a la C-1413a. - Crear passos de vianants segurs (exemple: entre l’Espona/Noguera, on no n’hi ha cap i el pas és perillós). • L’AUP fins i tot planteja desobediència civil: si no es pinta el pas de vianants en un temps prudencial, ho faran ells amb veïns per demostrar que és possible i necessari. Avinguda de l’Estatut i pont de Cova Solera • L’alcaldessa ha vinculat la pacificació de la C-1413a a tenir abans enllestides les obres de l’avinguda de l’Estatut i del pont de Cova Solera. • Dolset puntualitza: - Ara s’inicia només la primera fase, el tram “més fàcil” i ja visualment més pacificat. - El tram superior és més car i complex i no té encara diners consignats, de manera que es parla d’un horitzó de 10–15 anys. • L’AUP defensa que no es pot esperar tant i que les mesures tàctiques a la C-1413a no depenen d’acabar Estatut i Cova Solera. 3. Residus i contenidors al centre de la ciutat Retirada i retorn dels contenidors • Es comenta la polèmica retirada de contenidors al centre (plaça Catalunya, carrer Justícia, carrer Sant Gaietà): - El govern els va retirar sense informar adequadament veïns ni partits, malgrat haver fet una Comissió de Residus setmanes abans. - Després de protestes, s’han tornat a col·locar els contenidors del carrer Sant Gaietà. Crítica al nou model de residus • L’AUP denuncia: - Manca de planificació i improvisació absoluta del govern en la reorganització de bateries de contenidors. - Un context en què la ciutadania ja està enfadada per la nova taxa de residus i, a sobre, se li allunya el punt de recollida. - La voluntat del govern de retirar bateries a urbanitzacions, fent encara més difícil el compliment. • Es denuncia també un tracte desigual a les demandes veïnals: - Es responen ràpidament peticions d’alguns veïns “proper entorn” del govern (exemple contenidors, bancs del parc Pau Casals). - Altres peticions queden sense resposta durant molt de temps. 4. Projecte Cremalleras Rubí, POUM i model de ciutat Enderroc de Cremalleras Rubí i nou barri • L’AUP explica per què va votar a favor del projecte de Cremalleras Rubí (parc + 150 habitatges): - Prioritzar construir en sòls ja malmesos o industrials obsolets (Cremalleres, IPACSA, etc.) dins la trama urbana. - Reduir consum de sòl nou i minimitzar destrucció de territori. • Tot i el vot favorable, l’AUP critica: - Percentatge limitat del 30% de protecció oficial, perquè ve d’un planejament antic que no permet ampliar més. Proposta d’“operació Escardívol” • L’AUP fa una proposta estratègica: - L’aparcament a cel obert al costat de Cremalleres és solar municipal, amb la mateixa superfície que el solar on es construeixen pisos a l’Escardívol. - Proposen una permuta de sòls: - L’Escardívol (zona inundable) es convertiria en el gran parc urbà que la ciutat reclama. - El promotor edificaria al solar municipal no inundable, amb aparcament soterrat per als pisos i per l’entorn. - Això permetria: - Completar bé el nou barri. - No perdre places d’aparcament. - Millorar la prevenció de riscos en zona inundable. • Resposta del govern, segons l’AUP: que “és molta feina” i que no es prioritza a nivell polític. Seguiment del POUM i manca de transparència Relació amb el govern • L’AUP explica que: - Se’ls ha ofert reunions bilaterals sobre el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), però no les prioritzen. - Prefereixen centrar esforços en analitzar la documentació (que arriba a comptagotes) i en traslladar la informació a entitats i veïnat. Crítica al procés i a la participació • Principals preocupacions: - No convocar regularment el Consell Consultiu del POUM; aquest només es reactiva després de pressió política. - Sensació que el calendari és opac i que rebran la documentació clau molt just abans d’un ple important. - Ciutadania desinformada: el govern no fa campanyes clares per explicar què implica el POUM. - Incompliment d’acords: hi havia una moció per fer una revista monogràfica sobre el POUM a Itinerari, però en canvi s’han fet tres revistes molt propagandístiques i cap sobre el planejament. Model de ciutat de l’AUP • L’AUP defensa: - Creixement mínim, consum de sòl molt reduït i prioritzar la rehabilitació i transformació de zones industrials degradades. - Evitar macrooperacions sense resoldre mobilitat i serveis públics, com el cas de Ficosa (2.000–3.000 pisos previstos, segons recorda Dolset). • També assenyalen incoherències del document d’equipaments del POUM: - Ja preveu un equipament per a la seu de l’Arc Metropolità, espai que l’AUP veu com un “lobi de pressió” polític. - No incorpora cap nova residència pública per a gent gran, cosa que consideren greu. 5. Plaça Pearson i model de participació ciutadana Resposta a les al·legacions • L’AUP rep la resposta a les al·legacions sobre la reforma de la plaça Pearson: - Van presentar 10-12 al·legacions. - Només se n’han acceptat dues, totes dues per errors tècnics del projecte (data errònia de la font retirada, títol de projecte copiat de Can Oriol). - El gruix de les al·legacions (participació, verd autòcton, consulta cultural, etc.) ha estat totalment desestimat. Objecte de les al·legacions i malestar • Què demanava l’AUP: - Consulta ciutadana sobre l’ús de l’espai de l’antiga font. - Informe de Cultura sobre la correcció de la intervenció. - Increment real de verd urbà i ús d’espècies autòctones (la meitat dels arbres previstos no ho són). • Dolset denuncia: - Nul·la voluntat de diàleg del govern. - Manca absoluta de participació prèvia, fins i tot sense una simple enquesta al web municipal. - Complicitat del soci preferent de govern (ERC), a qui adverteix que aquesta estratègia els pot acabar “engolint”. • L’AUP encara ha de decidir quin serà el següent pas (més mobilització veïnal, altres accions), perquè acaben de rebre la resolució. 6. Pressupost municipal i ordenances Incertesa i retard • La situació pressupostària és qualificada de totalment incerta: - Les ordenances fiscals han quedat congelades. - A la Junta de Portaveus, l’alcaldessa només ha dit que aviat presentaran un primer esborrany de pressupost, però sense calendaris clars. - L’AUP no ha rebut cap document previ ni informació de negociació. • Es dona per fet que el pressupost entrarà prorrogat, atesa la data avançada de desembre. • L’AUP sospita que el govern pot estar negociant amb ERC, però no en tenen informació oficial. 7. Mocions de l’AUP al proper ple Suport al Sàhara • Primera moció: suport a l’autodeterminació del Sàhara i rebuig de la resolució recent de l’ONU que en limita el dret. • Es fonamenta en: - El germanament històric de Rubí amb el poble sahrauí. - La defensa global del dret d’autodeterminació de tots els pobles (palestí, sahrauí, català, basc, gallec, andalús, etc.). Suport al 26F i a Pablo Hasél • Segona moció, a proposta del grup de suport del 26F: - Defensa Pau Major, rubinenc imputat per protestar contra l’empresonament de Pablo Hasél. - Es pren com a referència la moció aprovada a Terrassa, on fins i tot l’Ajuntament ha retirat la seva acusació per danys al mobiliari. • Objectius: - Denunciar que el dret de protesta està cada vegada més limitat. - Recordar que Pablo Hasél porta més de 4 anys a la presó per expressar opinions contra la monarquia. - Posicionar políticament el ple de Rubí en defensa de llibertats i drets civils. 8. L’“Escàner” de la setmana: coordinació i descoordinació L’Albert Soler obre la seva secció d’anàlisi amb la paraula clau “coordinació” (i el seu contrari) com a fil conductor de cinc notícies locals i nacionals. 8.1. Campanya Comerç Segur • La policia local de Rubí reprèn la campanya Comerç Segur per les compres de Nadal i Reis. • Punts clau: - Coordinació estreta amb els Mossos d’Esquadra de Rubí. - Reunions constants per detectar augment de delictes i adaptar patrullatges i controls. - Campanya “viva”: es pot reorientar ràpidament si es detecten nous focus de delinqüència. - Objectiu doble: reduir fets delictius i augmentar percepció de seguretat. 8.2. Pesta Porcina Africana i tancament perimetral • Es destaca la coordinació entre exèrcit, Bombers, Agents Rurals, Guàrdia Civil i Mossos per frenar la Pesta Porcina Africana (PPA) a la zona de Collserola i Vellaterra. • Mesura clau anunciada per Òscar Ordeig: - Tancament perimetral amb tanques i barreres físiques en un radi de 4 a 6 km. - Intensificació de captures i sacrificis de senglars per crear una “zona de seguretat” sense animals que puguin expandir el virus. • Convocatòria imminent de la Taula del Senglar, que haurà de proposar: - Objectiu de captures per al 2026. - Calendari de les actuacions. • Es recorda a la ciutadania que eviti accedir als espais naturals de Rubí aquests dies, per seguretat i per no interferir en les operacions. 8.3. Verifactu i la descoordinació fiscal • Es critica el retard d’un any en l’entrada en vigor de Verifactu, el nou sistema de facturació electrònica anti frau: - Havia d’entrar en vigor l’1 de gener de 2026; el govern espanyol l’ajorna per pactes polítics amb Junts per Catalunya. - Es denuncia una manca de serietat i seguretat jurídica. • Empresaris i autònoms convidats (Enric Rius i Xavier Pujol, Pimec Vallès) expliquen que: - L’ajornament arriba només 28 dies abans de l’entrada en vigor. - Moltes empreses ja havien fet la inversió i l’adaptació; ara se senten castigades per complir. - Es tem que, d’aquí un any, torni a demanar-se una nova moratòria. • Noves dates teòriques: - Empreses: 2027. - Autònoms: juliol de 2027. - Però es posa en dubte que aquestes dates siguin creïbles després d’aquest canvi sobtat. 8.4. El cas del “mig pollastre al Mercadona” • Es comenta el cas d’una treballadora rubinenca acomiadada d’un Mercadona de Terrassa per, suposadament, haver-se menjat mig pollastre, croquetes i sushi a la botiga un cop tancada. • Punts destacats: - L’empresa ho qualifica de falta laboral greu i l’acomiada. - L’acusació es basa en el testimoni d’una companya amb qui la treballadora havia tingut una discussió prèvia i en unes fotos poc convincents. - El jutge de Terrassa i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya detecten forats en la versió de l’empresa i manca de coordinació en el relat. - Sentència: acomiadament improcedent i indemnització de 60.000 euros per part de Mercadona. 8.5. Contenidors del centre i canvi de criteri • Es tanca el bloc de “coordinació/descoordinació” amb el cas dels contenidors de la brossa al centre: - L’Ajuntament retira contenidors a plaça Catalunya, carrer Justícia i carrer Sant Gaietà. - Justifica que els veïns poden anar a l’Escardívol, i que l’espai del carrer Sant Gaietà és massa petit per ampliar. - Després de queixes, tornen els contenidors al carrer Sant Gaietà el dia 9. • L’alcaldessa Ana María Martínez, al Parlem amb l’alcaldessa, dóna una explicació molt genèrica sobre “reorganització” i “distàncies mínimes”, sense entrar en detalls. • L’Albert Soler ho qualifica de mala planificació: treure uns contenidors i, al cap d’un mes i després de pressions veïnals, tornar-los a posar no sembla formar part d’un pla coordinat. 9. Esports locals del cap de setmana La secció d’esports, amb Toni Bravo, repassa els partits de clubs rubinencs: Futbol • UE Rubí (Lliga Elit) - Juga a Can Rosés l’últim partit del 2025 contra el Sant Mauro, cuer de la categoria. - Objectiu: trencar una mala ratxa (dues jornades empatant i una derrota) i tancar l’any amb victòria. • Juventud 25 de Septiembre (Veinti) – Primera Catalana - Visita el camp del Sant Cugat, segon classificat. - El Veinti és cuer i acaba d’estrenar entrenador: Quico Díaz, ex ajudant de Santi Fernández. - Hi ha confiança que el canvi tècnic ajudi l’equip a donar la sorpresa. • Olímpic Can Fatjó – Segona Catalana - 11è classificat, visita el camp del Sallent (5è). - L’Olímpic ve de tres victòries en quatre partits, bona dinàmica. - El Sallent alterna victòria i derrota; s’espera que la “seqüència” jugués a favor de l’Olímpic. • Penya Blaugrana Ramon Llorens – Tercera Catalana - 6è, rep el Sant Vicenç dels Horts, 12è. - L’equip travessa una bona línia de resultats. • Rubí B – Tercera Catalana - Rep la Penya Blaugrana Sant Vicenç dels Horts (4t). - Ambdós acumulen tres derrotes consecutives i busquen revertir la mala dinàmica. • Olímpic Can Fatjó B – Tercera Catalana - 10è, rep el Maurina Egara (6è). - L’Olímpic ha sumat només 3 punts en 4 partits i necessita recuperar estabilitat. Hoquei línia – Cent Patins • Cent Patins femení – Lliga Élite - Líder invicte, visita el Tres Cantos (4t). - Estadística destacada: només 5 gols encaixats en 9 partits, que demostra una solidesa defensiva extraordinària. • Cent Patins masculí – Lliga Élite - 3r classificat, també contra el Tres Cantos (6è). - Objectiu: consolidar-se a la lluita per les primeres posicions. 10. Cultura i entreteniment: aniversaris i música Aniversaris amb Glòria Dalmas • Jennifer Connelly – 55 anys - Actriu nord-americana, guanyadora de l’Òscar per A Beautiful Mind. • Mayim Bialik – 50 anys - Coneguda com Amy a The Big Bang Theory i protagonista de la sèrie Blossom. - Combina carrera artística i perfil científic, fet que la fa una figura singular. • Jaime Lorente – 34 anys - Actor reconegut per La Casa de Papel i recomanat per les seves interpretacions a El Cid i Cristo y Rey. • Miguel Bernardeau – 29 anys - Protagonista de la sèrie Élite. - És fill de l’actriu Ana Duato, dada que sorprèn a l’equip del programa. Recomanació musical de Nadal • Robert Fernández proposa una nadala de Kylie Minogue: - Amb motiu del darrer aniversari del disc “Kylie Christmas”, reeditar en versió “Kylie Christmas Fully Wrapped”. - Nova edició disponible des del 5 de desembre en CD, vinil, casset i formats digitals. - Barreja clàssics nadalencs (It’s the Most Wonderful Time of the Year, Let It Snow, Have Yourself a Merry Little Christmas) amb temes originals. - Inclou tres cançons noves: Hot in December, This Time of Year i Office Party, aquesta última la que sona com a recomanació. 11. Enllaços amb la resta de la graella de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram també s’anuncien diversos espais de RÀDIO RUBÍ: • Esports al dia i retransmissions en directe de partits de la UE Rubí. • Programes musicals com Long Play, Musical Express i Sonido vinilo. • Recordatori que l’especial del Casino es podrà seguir en streaming a radiorubi.cat. En conjunt, l’episodi ofereix una radiografia molt completa de la vida política, urbana, social, esportiva i cultural de Rubí, amb un to crític però informatiu, i amb especial atenció a la participació ciutadana, la planificació urbanística i la coordinació entre institucions i serveis públics.

  • Infopodcast 12 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    3'

    Infopodcast 12 desembre 2025

    Avui parlem de la reinauguració del Casino i com reservar entrades pels espectacles del mes de desembre, de la Fira de Nadal i de la presentació de la Guia Il·lustrada de Rubí.

  • De Sèrie del 11/12/2025 - episode art
    De Sèrie
    53'

    De Sèrie del 11/12/2025

    Et costa trobar una sèrie o documental entre totes les ofertes de les plataformes digitals? El Víctor Pérez i la Núria Molina busquen per tu i t'expliquen cada setmana quines són les millors sèries de Netflix, Prime Video, Disney+, HBO etc. Tots els gèneres i tots els detalls cada dijous de 18 a 19 h.

  • #282 - Actualitat local: alcaldessa, feina, Nadal i pesta porcina - episode art
    Notícies Migdia
    29'

    #282 - Actualitat local: alcaldessa, feina, Nadal i pesta porcina

    Panorama general de l’episodi En aquest informatiu de Notícies Migdia de RÀDIO RUBÍ es repassen les principals novetats de Rubí i de l’entorn metropolità, combinant política local, casos laborals, agenda nadalenca, formació en català i actualitat nacional sobre la pesta porcina i la seguretat viària. Nou format de Parlem amb l’alcaldessa Preguntes de la ciutadania • S’estrena un nou format del programa Parlem amb l'alcaldessa on les preguntes les fa la ciutadania, prèviament enviades. • Ana María Martínez respon sobre: - Contenidors retirats al centre (carrers Sant Gaietà i Justícia) i reorganització dels punts de recollida. - Pacificació de la C1413 i l’entrada a Sant Muç. - Dubtes sobre padró i serveis. - Ferrocarrils: pas per Can Fatjó i projecte de segona estació a La Llana. "La segona estació és una demanda històrica... en aquests moments estem centrats en què ens puguin fer aquesta segona estació." • No s’han pogut incloure totes les preguntes: les restants passaran automàticament al programa de febrer de 2026. • L’entrevista sencera es pot veure al web de radiorubi.cat. Sensellarisme i municipis metropolitans Reunió amb la Conselleria de Drets Socials • Els municipis de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità (entre ells Rubí) es reuneixen amb la consellera Mònica Martínez Bravo. • Objectiu: presentar el pla de resposta immediata contra el sensellarisme. Principals línies d’actuació • Fer un cens anual i un sistema de dades unificat per dissenyar polítiques públiques efectives. • Prioritzar la prevenció per evitar la pèrdua d’habitatge. • Millorar la coordinació territorial dels serveis. • Traslladar aquestes propostes a la futura llei de sensellarisme (en tramitació al Parlament), incloent: - Oficina tècnica per a la prevenció i abordatge del sensellarisme. - Acompanyament en l’accés a prestacions com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital. - Nou contracte programa amb més recursos per reforçar equips de carrer i ampliar serveis. Cas laboral a Mercadona: acomiadament improcedent Els fets i l’acusació • Mercadona haurà d’indemnitzar amb prop de 60.000 € una treballadora rubinenca acomiadada l’abril de 2024. • Se l’acusava d’haver-se menjat productes de la secció a punt per menjar després de tancar: - Mig pollastre rostit i pernil un dia. - Croquetes de pollastre, sushi, patates al forn i un entrepà de pernil l’endemà (uns 20 €). • La carta d’acomiadament al·legava: - Testimonis de la gestora i una companya. - Fotografies de restes de menjar a la paperera. • Juntament amb la carta se li ofereixen 1.000 € si accepta els fets; ella refusa i demanda l’empresa. La resolució judicial • El Jutjat Social núm. 1 de Terrassa estima la denúncia: - Considera no creïbles les declaracions de les excompanyes. - Posa en dubte les circumstàncies de les fotografies. - Menciona una baralla prèvia entre la denunciant i una companya. - Ressalta que la gerent que lliura la carta no treballa a recursos humans. • El gener, el jutge obliga Mercadona a escollir entre readmetre la treballadora o indemnitzar-la amb uns 60.000 €. • L’empresa opta per indemnitzar i recorre al TSJ, que ratifica la sentència i confirma l’acomiadament improcedent. Pesta porcina i gestió dels senglars Tancament perimetral i control de fauna • El Govern català ultima el tancament perimetral (tanques i barreres físiques) en un radi de 6 km al voltant del focus de pesta porcina africana. • Objectiu: crear una franja sense animals per evitar contagis i intensificar captures i sacrificis de porc senglar. • S’actuarà sobretot entre els radis de 4 i 6 km. Dades de població i objectiu de reducció • A Catalunya hi ha entre 125.000 i 180.000 senglars, segons època de l’any. • Nou informe encarregat per Salvador Illa estudia: - Nombre exacte d’exemplars. - Mesures òptimes per reduir un 50 % aquesta població. • Ja s’han començat actuacions més intenses en punts de sobrepoblació. • El Govern recorda que 9 de cada 10 accidents de trànsit amb animals estan relacionats amb senglars. Taula del Senglar i objectiu estratègic • Es crea la Taula del Senglar de Catalunya, similar a l’experiència de Collserola. • Espai de governança compartida amb: - Administracions públiques. - Col·lectius i organitzacions del territori. - Caçadors. - Científics i especialistes en control cinegètic. "Quin objectiu tenim? Reduir al 50% la població de senglars els propers anys a Catalunya." • Es coordinaran captures, regulació, recursos materials i econòmics. Situació del brot i restriccions • Bones notícies sobre el brot: - 55 granges dins el radi de 20 km han donat totes resultat negatiu. - El virus no ha entrat a cap granja ni al circuit comercial. • Es prepara un primer informe sobre l’origen del brot. • Les ajudes al sector estaran vinculades al manteniment de llocs de treball. • Les restriccions d’accés al medi natural (que afecten també Rubí) es revisaran diumenge per decidir si s’aixequen. • La consellera d’Interior Núria Parlón destaca que el compliment de les restriccions arriba al 90 % i defensa el tancament dels accessos. Campanya de seguretat viària per a motoristes Campanya “Per evitar accidents, anticipa’t” • La consellera d’Interior, Núria Parlón, presenta una nova campanya contra la sinistralitat de motoristes. • Objectiu: reduir morts i ferits greus, posant el focus en l’actitud del conductor i la seva anticipació. La triple P: protecció, prevenció i prudència "És una campanya que es basa en una triple P." • Protecció: - Portar bons equips per reduir la gravetat de les lesions. • Prevenció: - Conducció preventiva com a factor clau per evitar accidents. • Prudència: - Atenció i actitud responsable al volant. Dades de sinistralitat • En el que portem de 2025: - 44 motoristes morts a les carreteres catalanes. - 342 ferits greus i 2.292 ferits lleus. • Perfil majoritari: home de 45 a 54 anys, tot i que augmenten els sinistres entre joves. • La campanya es difon a xarxes i mitjans fins al 31 de desembre. Servei Local de Català: nous cursos Oferta formativa • El Servei Local de Català inicia nou trimestre amb 20 cursos: - 12 presencials. - 5 en línia. - 3 semipresencials. Inscripcions i prioritats • Alumnes que ja fa un any que hi estudien: inscripció preferent el dimarts 16 de desembre. • Dimecres: matrícula per al Bàsic 1, el més sol·licitat (unes 100 places). • La resta de nivells (excepte C2): inscripció 18 i 19 de desembre. • El C2: matrícula entre finals de gener i principis de febrer. Procediment i requisits • Matrícula en línia de 9 h a 20 h. • Possibilitat de tràmit presencial al Servei Local de Català al Centre Cívic El Pinar – La Cruïlla: - Dies 16, 17 i 18 de desembre. - Matí: 9.30–13.30 h. - Tarda: 16.00–19.30 h. • Contacte telefònic: 637 389 764. • Per a nous alumnes del Consorci: - Cal prova de nivell o presentar un certificat vàlid per ser ubicats adequadament. • Informació ampliada al web del CPNL (cpnl.cat). Nadal a Rubí: pessebres i Marató de TV3 Diorames nadalencs de l’Associació de Pessebristes • Diumenge s’inaugura la mostra tradicional de diorames nadalencs a l’Aula Cultural de Rubí. • Exposició visitable fins a l’11 de gener de 2026. • L’any passat hi van passar 15.000 persones. Contingut i novetats • 23 diorames creats expressament, amb tècniques diverses: fang, fusta, poliestirè... • Novetats destacades: - Diorama mecanitçat de grans dimensions amb pluja, cicle dia-nit, reis, cascada, etc. - Diorama que recrea la plaça de la Sardana de Rubí. "És un pessebre molt espectacular i crec que val la pena veure'l." • L’Associació de Pessebristes també fa els pessebres de la plaça Pere Aguilera, la Biblioteca i el Casal d’Avis. Activitat anul·lada per pesta porcina • Es cancel·la l’activitat Camins de Pessebres, organitzada amb el Centre Excursionista, per les restriccions derivades de la pesta porcina. • No es podrà instal·lar el pessebre de Can Oriol ni fer la ruta prevista fins a Can Xercavins passant per espais naturals com el Torrent dels Alous. • L’organització guarda el material per recuperar l’activitat l’any vinent. Horaris de visita • De dilluns a divendres: 17.30–20.30 h. • Dissabtes, diumenges i festius: 12.00–14.00 h i 17.30–20.30 h. Marató de TV3 2025: activitats solidàries a Rubí Focus de la Marató • La Marató de TV3 2025 es dedica a: - Investigació i conscienciació sobre el càncer. - Prevenció, detecció precoç i suport a la recerca oncològica. • Es presenta com un esdeveniment que mobilitza la societat catalana i ajuda famílies afectades. Caminada solidària de l’Aula d’Extensió Universitària • Dissabte 13 de desembre: caminada solidària adaptada per les restriccions de pesta porcina. • Organitza l’Aula d’Extensió Universitària. • Canvis de recorregut: - Sortida des de Doctor Guardiet. - Itinerari “de pont a pont” pel riu, evitant zones restringides. - Es descarta la pujada al castell i s’optarà per arribar a Can Serra (zona de La Llana) i tornar per l’altre pont. "Ens semblava que anul·lar-ho potser no... hem trobat aquesta alternativa." • Inclou esmorzar col·lectiu a la plaça de la Sardana. • Inscripció mínima: 10 €, íntegrament destinats a la Marató. Activitats al Racó del Llibre • El mateix dissabte, davant el Racó del Llibre, hi haurà una jornada d’activitats: - 10.30 h: taller de Nadal i contacontes per a famílies. - 12.00–13.00 h: lectura col·lectiva de poemes de Pere IV, amb música en directe del mestre Jordi Voltes. - A partir de la 13.00 h: vermut solidari amb música de jazz en viu. "Esteu tots convidats el dia 13... a sentir, a llegir poemes del Pere IV, que fem davant de la llibreria, amb les carpes i tal." • Una part de les vendes de dissabte al Racó del Llibre es destinarà a Oncolliga Rubí, reforçant el vincle amb la causa de la Marató i la solidaritat local. Actualitat comarcal Cas Helena Jubany (Sabadell) • Tres testimonis desmenteixen la coartada de Santi La Iglesia, principal sospitós de l’assassinat d’Helena Jubany (2001). • Segons l’exencarregat de manteniment i Imma Careta: - El nom de La Iglesia figurava a la bústia del pis on es va trobar el cos. - Insisteixen que aquestes proves sempre han estat al sumari. "Les proves ja han sigut sempre... el principal sospitós vivia al mateix edifici i en el mateix pis." • La família Jubany i Careta veuen aquest pas com una oportunitat per avançar cap a la veritat després de més de 20 anys. VideoGames Jam intergeneracional (Terrassa) • Sota el lema “l’edat no és un game over” se celebra la 4a edició del VideoGames Jam. • Entre ahir i demà: - 100 joves de 9 centres educatius. - 30 persones majors de 60 anys. - Formen equips per cocrear videojocs. • Pregunta central: com construir la Terrassa de 2050 més humana, inclusiva i connectada, superant l’edatisme i la soledat no volguda. • Es busca un llenguatge comú intergeneracional que trenqui estigmes sobre l’edat. Xarxa de cultiu de marihuana (Sant Cugat) • La Policia Nacional desmantella una organització criminal dedicada al cultiu de marihuana a Sant Cugat del Vallès. • Resultats: - 1.539 plantes decomissades. - Pes total: 235 kg. - Més de 7.000 € en efectiu i diversos mòbils intervinguts. • Tres persones detingudes durant els escorcolls i restabliment del subministrament elèctric, que havia estat manipulat il·legalment amb alt risc d’incendi. • Altres tres investigats són detinguts posteriorment a Sant Pere de Ribes, Riells i Viabrea i Palau-solità i Plegamans. • Dues persones ingressen a presó provisional. Meteorologia Situació actual • Intervenció de Luismi Pérez (La Xarxa): - Més núvols i humitat que dies enrere. - Boira persistent a comarques interiors i al Pla de Lleida (sobretot Noguera i Segrià). - Cel carregat també a la costa; la boira costarà d’esvair-se. • Les temperatures baixen lleugerament respecte ahir; s’atura l’“abonança” dels últims dies. • A l’Alt Pirineu, cel més obert i temperatura una mica més suau. Previsió per divendres • Més núvols a costa i interior. • Persistiran boires i hi pot haver pluja feble arran de mar. Tancament L’episodi combina: • Política i gestió municipal (Parlem amb l’alcaldessa, sensellarisme, urbanisme i serveis). • Justícia i drets laborals (cas Mercadona). • Gestió ambiental i sanitària (pesta porcina, control de senglars). • Seguretat viària (campanya per motoristes). • Cultura, llengua i Nadal (Servei Local de Català, pessebres, Marató de TV3). • Crònica comarcal (cas Jubany, videojocs intergeneracionals, narcotràfic de marihuana). Tot plegat ofereix una visió àmplia de l’actualitat de Rubí i del Vallès, amb especial èmfasi en la participació ciutadana, la cohesió social i la solidaritat.

  • Els esports al dia del 11/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    29'

    Els esports al dia del 11/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • #762 - Nadal, pessebres i catalanismes a Rubí - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    53'

    #762 - Nadal, pessebres i catalanismes a Rubí

    Context general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ entra de ple en l’ambient de Nadal a la ciutat. El programa combina: • Entrevista amb l’Associació de Passebristes de Rubí sobre la nova mostra de diorames. • Agenda cultural (teatre, cinema Gaudí i concert de cap d’any a La Sala). • Secció jove amb propostes de Nadal per a joves de Rubí. • Espai de jerga juvenívola dedicat als catalanismes que no s’entenen fora de Catalunya. Mostra de diorames de l’Associació de Passebristes Preparatius i nombre de pessebres L’entrevista amb Vicenç Escanyol, portaveu de l’Associació de Passebristes de Rubí, detalla la nova edició de la mostra de diorames a l’Aula Cultural: • Enguany presenten 23 pessebres de tota mena: grans, petits, molt elaborats o més senzills. • Es construeixen en només cinc setmanes a l’espai expositiu, treballant pràcticament des de zero. • Només dos pessebristes ho fan des de casa per motius personals; la resta ho munten directament a l’Aula Cultural. "Estem als últims moments ja, pràcticament estan tots acabats, falta tancar els pessebres perquè siguin visitables." Materials, procés creatiu i innovació • S’ha passat del guix al poliestirè extruït, molt més lleuger i fàcil de treballar, cosa que accelera la construcció. • La inspiració acostuma a venir durant l’any: paisatges, pobles, carrers, fotos de llibres o revistes… • Cada pessebrista arriba a l’Aula Cultural amb una idea genèrica i la concreta en aquestes cinc setmanes. • No es reparteixen temes: hi ha diversos naixements, camins de reis i altres escenes repetides, però cadascú amb el seu estil. Figures artesanes i pessebres especials • Una part destacada de la tradició és la creació manual de figures: - 8 o 9 pessebristes modelen figures pròpies, majoritàriament de fang. - El mateix Vicenç presenta un pessebre fet íntegrament de fusta, figures incloses. • Es destaca el pessebre mecanitzat: - L’elaboren en Frederic i en Just. - Enguany és més gran, amb pluja, dia/nit, cascada i aparició dels Reis. - Es considera una de les peces més espectaculars de l’exposició. Públic, tradició i relleu generacional • La mostra és ja un clàssic de Nadal a Rubí: - L’any anterior hi van passar gairebé 15.000 visitants en un mes. - Els dies de Nadal i Sant Esteve la gent hi acudeix massivament en família. • Hi ha una tasca educativa molt forta: - A partir del dia 15, durant quatre dies, s’organitzen visites escolars. - Hi participen uns 1.500 infants, a qui s’explica el procés de creació dels pessebres. • Pel que fa al relleu generacional: - És difícil implicar la canalla per la temporalitat de l’activitat i la saturació d’extraescolars. - Tot i així, hi ha alguns nens i joves que ajuden i 10–12 persones noves (moltes acabades de jubilar) que s’han incorporat en els darrers anys. Arrelament català i noves formes de pessebre • Es recorda l’origen històric del pessebre amb Sant Francesc d’Assís i com s’ha estès fins als pessebres domèstics clàssics (riu de paper de plata, muntanyes de suro, etc.). • Es reivindica que també compten com a pessebres les versions més modernes: - Pessebres de Lego, de ninos, formats creatius… “tot està permès” si respecta el tema nadalenc. - Fa tres anys que un pare i fill fan un pessebre de Lego basat en el Castell de Rubí, molt detallat i espectacular. Pessebres inspirats en Rubí i homenatges • Cada any hi ha diorames inspirats en racons de la ciutat de Rubí: - Enguany destaca un pessebre dedicat a la plaça Figueres i l’edifici proper, ambientat en la nit de Reis. - L’obra és molt gran i detallada, feta per l’Aurora, i juga amb la reconeixença de l’espai urbà real. • S’explica també un pessebre de 6 metres dedicat a dos pessebristes amb 50 anys de trajectòria: - El fan els germans Comelles. - Representa un camí de Reis amb figures enormes fetes a mà pel Josep. Inauguració, horaris i altres pessebres a la ciutat • La mostra s’inaugura diumenge a les 12 h i es pot visitar fins a l’11 de gener a l’Aula Cultural. • El dia d’obertura: - A les 11.30 h es obre l’exposició a les fosques. - A les 12 h s’encenen els llums, com a inici simbòlic. - Hi haurà cava i neules per a tothom. • L’Associació també munta altres pessebres a Rubí: - A l’església, al mercat, al Casal d’Avis, a la biblioteca i davant l’Ajuntament. - Alguns encara s’estan muntant en el moment de l’entrevista. Activitats anul·lades per qüestions sanitàries • Queden anul·lats els camins de pessebres a l’aire lliure (com el de Can Oriol) per la problemàtica del febre del senglar. • El pessebre preparat per a Can Oriol es conservarà per a l’any següent i es mostrarà enguany en una vitrina de l’exposició. Agenda cultural de Nadal a Rubí Entre l’entrevista i la secció jove, el programa repassa diverses propostes al Teatre Municipal La Sala: Teatre: Les bàrbares • Obra protagonitzada per Maria Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. • Explica la història de tres amigues de tota la vida (Susi, Carmen i Encarna) que es reuneixen sis mesos després de la mort de la Bàrbara. • El llegat de la Bàrbara és obligar-les a enfrontar: - La seva relació amb la feina. - La maternitat. - El feminisme i les seves pròpies contradiccions. • Funció: diumenge a dos quarts de set. • Preu: 20 €, però el programa ofereix entrades gratuïtes trucant al 93 588 59 60. Cinema Gaudí: Molt lluny • Projecció el divendres següent dins el cicle Cinema Gaudí. • Òpera prima de Gerard Oms, de to naturalista i realista, centrada en una història d’escapada i reinvenció personal. • Sinopsi: el Sergio (interpretat per Mario Casas) viatja amb la família a Utrecht per un partit de futbol, però acaba quedant-se a Holanda mentre la família torna a Barcelona. • Repartiment: Mario Casas, David Verdaguer, Elisias Eloudani, Getty Maturin, Raül Prieto, Nausicaa Bonin, entre d’altres. • No recomanada per a menors de 12 anys. • Preu: 4,50 €, amb possibilitat d’entrades gratis trucant al 93 588 59 60. Concert de valsos i danses • Festival de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès, un altre clàssic de final d’any. • Data: dimarts 30 de desembre a dos quarts de vuit del vespre. • Amb la soprano Andrea Martí i direcció de Xavier Puig. • Preu: 25 €, amb opció d’entrades gratuïtes per als oients que truquin al 93 588 59 60. Secció jove: Nadal per a joves a Rubí La Sandra Borrego (Torre Bassas / Rubí Jove) obre la secció jove parlant de les vacances de Nadal dels estudiants (del 19 de desembre al 8 de gener) i de com aprofitar-les amb activitats a la ciutat. Tallers i activitats creatives Fimo nadalenc a Les Torres • Dilluns 15 a les 18 h a l’Espai Comunitari de Les Torres. • Taller de fimo nadalenc (pasta de modelar lleugera que s’asseca a l’aire): - Creació d’imants o petites decoracions de Nadal. - Pensat especialment per a joves de 12 a 16 anys. • Activitat gratuïta. Decoracions per a l’arbre a l’Espai Jove Torre Bassas • Dimarts 16 a les 18 h a l’Espai Jove Torre Bassas. • Taller de decoració DIY per a l’arbre de Nadal amb: - Materials reciclats. - Ceràmica i altres recursos manuals. • Enllaçat amb el grup de ceràmica +17 i obert a nous participants. Precampanades de Cap d’Any a Torre Bassas • 31 de desembre al matí, activitat especial de precampanades a l’Espai Jove Torre Bassas. • A partir de les 11 h: - Bingo musical i altres jocs per “escalfar motors”. - A les 12 del migdia, precampanades amb les dinamitzadores Saskia i Mario des de dalt de la torre. • Es convida els joves a venir vestits com vulguin, amb possibilitat de look de gala o simplement roba còmoda. • El centre no facilitarà raïm per qüestions d’al·lèrgies i intoleràncies, però es proposa portar: - Raïm. - O bé llaminadures tipus Lacasitos o Conguitos, evitant olives amb pinyol o caramels difícils d’empassar. • Activitat oberta a tothom; s’obrirà el pati perquè hi pugui participar jovent i famílies. Mostra de teatre jove i activitats de final de trimestre • Divendres 19: últim dia de programació regular abans de la pausa de Nadal. • A Torre Bassas es fa la mostra de teatre del grup Ars Juvenis / Leneas: - Primer acte: obra El nou Betlem a càrrec del grup de joves. - Pausa amb una petita actuació de K-pop. - Segon acte: representació de Qui té els diners? pel grup de grans. • Després d’això, Rubí Jove fa aturada fins al 7 de gener, moment en què començarà la programació del primer trimestre amb: - Continuïtat dels tallers amb més èxit. - Algunes novetats encara per anunciar (com a “regal de Reis”). Altres propostes de ciutat per a joves • Rubí Jove ha recopilat al web tota la programació de Nadal i també les activitats pel Dia de les Persones Refugiades i Drets Humans. • Es destaca: - Activitat artística i musical a la plaça Pere Aguilera, organitzada amb Rubí Solidari, amb cants i exposició d’il·lustracions. - Es vincula al missatge de pau i drets humans, especialment rellevant en aquestes dates. Secció de jerga juvenívola: catalanismes que descol·loquen El Quique Guillem condueix l’espai de jerga juvenívola sobre catalanismes que sovint es fan servir en castellà i que no s’entenen fora de Catalunya. Es convida l’audiència a trucar al 93 588 59 60 per explicar experiències pròpies. Paraules i expressions comentades Es fa un repàs distès i humorístic a paraules que, dites en castellà “catalanitzat”, creen confusió: • Pica (de lavabo o cuina): - Els catalans diem “los platos de la pica”. - En castellà estàndard, seria lavamanos (lavabo) o fregadero (cuina). • Punt de llibre: - En castellà no existeix com a tal, es fa servir marcapáginas. - Es comenta que “marcapáginas” sona menys elegant que “punt de llibre”. • Rajola (rachola en parlar col·loquial): - Tradueixen a baldosa o azulejo. - Es recorda la confusió tradicional: baldosa per a terra i azulejo per a paret. • Paella (estri per cuinar): - En castellà és sartén, mentre que paella remet al plat típic. - Es comenta el conflicte amb el món valencià sobre “paella/paellera” i el nivell de susceptibilitat amb la paella autèntica. • Pollastre alast / pollo alast: - Expressió típica de diumenge que fora de Catalunya no s’entén. - Equivalent castellà: pollo asado. • Biquini (entrepà calent de pernil dolç i formatge): - A la resta de l’Estat és sándwich mixto. - Es riuen del fet que “sándwich mixto” té molt poca “aura” al costat de “biquini”. • Pernil dolç vs. jamón york: - Es recorda que el terme “jamón dulce” és la forma normativa, però en català la gent adopta “jamón york” com a castellanisme. • Plegar (de la feina): - No té equivalent directe en una sola paraula en castellà. - Fora de Catalunya cal dir terminar/acabar de trabajar. - Relacionat amb enxegar, un altre verb propi que no té traducció literal; es juga amb la idea que “desfichar” tampoc existeix fora del català col·loquial. • Ja venc / ja vengo: - Molts catalans diuen “ya vengo” traduint “ja vinc”, però en castellà estàndard seria ya voy. Confusions amb begudes i restauració També es parla de com el català marca la manera de demanar cafès i cerveses: • Quinto i mitjana: - Fora de Catalunya: botellín o tercio. • Tallat: - En altres zones es diu café cortado o manchado, amb diferències locals. - S’explica que, en alguns llocs, només demanant un cortado ja detecten que ets català. També apareixen mencions anecdòtiques a: • Pajita (canya per beure), amb dubtes sobre el nom estàndard fora de Catalunya. • Situacions còmiques demanant “una caña” (entès com a cervesa, no com a canya per beure) sent una criatura. Nadal, nom propi i paraules relacionades • Es tanca el cercle tornant a Nadal i al mot pessebre: - En castellà s’usa majoritàriament Belén. - Es juga amb el joc de paraules entre “Belén” com a nom propi i “Belén” com a pessebre. • La presentadora (Belén) explica que sap que comença el període nadalenc quan la gent torna a fer-li la broma del “Pesebre / Belén”, que després d’anys ja no fa gaire gràcia. Tancament del programa • Es recorda de nou el telèfon 93 588 59 60 per participar tant en els concursos d’entrades com en la secció de catalanismes. • La presentadora acomiada el programa desitjant bon Nadal i bona entrada d’any, amb un últim joc de paraules: - Que els joves “enxeguin moltes coses i pleguin d’hora”. • Es tanca així un programa que barreja tradició nadalenca local (pessebres), cultura, propostes per a joves i una mirada humorística sobre la singularitat lingüística catalana.

  • #1119 - Tràmits digitals, IA pública i crisi educativa - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    58'

    #1119 - Tràmits digitals, IA pública i crisi educativa

    Context general de l’episodi La tertúlia de Rubí al dia reuneix Isidre Rubió, Víctor Ramos i Conxita Jimeno per reflexionar sobre tres grans blocs: • La nova web de la Generalitat i el paper de la intel·ligència artificial en els tràmits. • Les dificultats de la ciutadania per relacionar-se amb l’administració i els serveis bàsics (bancs, salut, multes, farmàcies…). • La crisi al sector educatiu i sanitari, centrada en la precarietat laboral, la manca de recursos i el model d’escola inclusiva. Al final, només es fa una referència breu a la reobertura del Casino de Rubí, que queda pendent per a un altre programa. 1. Nova web gencat.cat i ús de la intel·ligència artificial 1.1. Canvis principals del portal de la Generalitat La conductora explica les novetats del nou portal gencat.cat: • Separació en dos grans blocs: ciutadania (tràmits i serveis) i administració (informació institucional). • Incorporació d’un cercador amb intel·ligència artificial que: - Resumeix la informació. - Ajuda a trobar tràmits de manera més directa. • Objectiu: centralitzar informació que abans estava fragmentada en més de 130 webs i subportals. • Cost de la transformació: 4,7 milions d’euros, amb un estalvi estimat de 700.000 € anuals en manteniment. "Ara hem acabat la primera capa […] i el juny de l'any que ve finalitzarem amb tota la informació vinculada als tràmits" — Albert Dalmau, conseller de Presidència 1.2. Valoració d’usabilitat i proves amb usuaris • S’explica que s’han fet tests amb usuaris reals per comprovar si la web és realment intuïtiva. • Es recull la crítica de Ventura, un usuari provador: Les webs acostumen a ser intuïtives per a qui les ha fet, no per a l’usuari ocasional. • La periodista comenta una prova personal: en 10 minuts va aconseguir fer un tràmit (seguiment o pagament d’un impost) de forma senzilla. 1.3. IA com a filtre i nou “mostrador” En la tertúlia s’obren dues línies de reflexió: • La barra d’IA esdevé el nou mostrador virtual, semblant als menús telefònics automatitzats. • Es planteja el risc que la IA sigui un nou mur entre ciutadania i persones reals: - Pot ajudar si funciona bé. - Però pot convertir-se en una altra capa que dificulta parlar amb algú que prengui decisions. El Víctor recorda que la reordenació de webs i l’estalvi en manteniment també implica reorganitzar llocs de feina, encara que la presentadora puntualitza que, en teoria, no s’ha de traduir necessàriament en acomiadaments sinó en una web més endreçada. 2. Burocràcia i barreres en els tràmits (online i presencials) 2.1. El llenguatge i la cultura administrativa L’Isidre denuncia el llenguatge críptic de l’administració: • S’omple de protocols i terminologia que la gent no entén. • Un simple malentès en una frase com «esperem resposta» pot bloquejar un tràmit durant mesos. "La dificultat és tan petita com que parlem un llenguatge diferent" — Isidre Rubió 2.2. Certificat digital i oficines virtuals • Es parla de la paradoxa del certificat electrònic: cal desplaçar-se físicament per obtenir-lo, tot i que serveix per fer tràmits digitals. • Es constata que, malgrat l’impuls a l’administració electrònica: - Hi ha tràmits que s’allarguen innecessàriament. - Encara hi ha una part important de població exclosa (especialment gent gran) que no domina eines digitals. 2.3. Exclusió digital i necessitat d’atenció personal La Conxita insisteix en dos punts: • La digitalització estalvia temps i desplaçaments a qui se’n sap sortir. • Però hi ha un col·lectiu ampli (sobretot gent gran o persones amb menys recursos formatius) que queda fora del sistema si tot és en línia. Apareix la idea central: l’atenció personal ha de continuar existint mentre hi hagi persones que no puguin o no sàpiguen usar els canals digitals. 2.4. Bancs, caixers i serveis essencials S’utilitza l’exemple dels bancs per il·lustrar aquesta exclusió: • Moltes oficines han reduït o tancat serveis de finestreta, derivant la clientela al caixer automàtic. • Això afecta sobretot gent gran, que sovint demana ajuda a desconeguts o a algun empleat benvolent. • Els bancs es comporten com si fossin una activitat qualsevol, sense consciència clara de servei quasi públic. "L’objectiu no és el servei públic sinó el negoci" — es resumeix a la tertúlia. El Víctor defensa que, encara que la digitalització avança, caldria un equilibri: • Acceptar que alguns tràmits passin a ser digitals. • Però mantenir espais i persones per a casos complexos o col·lectius vulnerables. 2.5. Tràmits quotidians: multes, parquímetres, zona blava, Seguretat Social Es posen exemples molt concrets: • Pagament de multes: - Abans: webs complicades, telèfons, cues. - Ara: QR per pagar al moment, fins i tot la policia porta datàfon. - S’agraeix la simplicitat, però s’assenyala que tot allò que és cobrar és molt més fàcil que reclamar o regularitzar. • Parquímetres i zona blava: - Per a molta gent, introduir la matrícula ja és un repte. • Seguretat Social: - Tràmits com comunicar un ingrés es fan des de terminals complexos. - Es descriu l’escena d’una dona amb crosses i la targeta a la boca: s’evidencia la desconnexió entre el disseny dels sistemes i la realitat del carrer. La Conxita remarca que la tecnologia ben aplicada estalvia molt de temps, però s’ha de comptar amb el col·lectiu exclós i caldria reforçar l’acompanyament. 3. Salut, pandèmia i digitalització sanitària 3.1. Canvi de model arran de la pandèmia La pandèmia accelera dràsticament l’ús de: • Visites telemàtiques o telefòniques. • Portal i aplicacions de CatSalut. La Conxita destaca el costat positiu: • Per a molts tràmits (renovar medicació, gestions administratives) el sistema digital és ràpid i eficient. • El contacte a distància va evitar que l’alumnat i moltes persones es quedessin desconnectades del sistema durant el confinament. A la vegada, però, es critica: • La sobreburocratització que recau sobre metges i infermeres, obligats a omplir pantalles i formularis mentre atenen els pacients. 3.2. Propostes tecnològiques útils S’assenyala una experiència innovadora: • Alguns CAP estarien provant sistemes de transcripció automàtica de la conversa metge-pacient: - El metge pot mirar a la persona, parlar i escoltar. - El sistema grava i transcriu la informació a la història clínica. "Seria una bona solució, em posa molt nerviosa parlar al metge i que no em miri" — comenta la Conxita. 3.3. Reivindicacions dels metges i condicions de treball Es lliguen aquestes reflexions amb les vagues de metges: • No demanen només més salari, sinó també millores organitzatives i de càrrega de feina. • El tema de les guàrdies de 24 hores és especialment sensible: - Es posa en dubte la seguretat dels diagnòstics després de tantes hores seguides de feina. - Es compara amb altres països, com Suïssa, on les guàrdies són de 8 hores. Es relata el cas d’un doble trasplantament i metges exhausts cobrant sous molt baixos en comparació amb futbolistes o altres professions hiperremunerades. També el cas d’una doctora catalana que ha marxat a Suècia, on li han quintuplicat el sou i millorat enormement les condicions. "És trist que això no passi a casa teva" — es lamenta a la tertúlia. La conclusió implícita: formem professionals molt ben valorats a fora, però no els retenim. 4. Crisi educativa, escola inclusiva i precarietat 4.1. Reivindicacions actuals del personal educatiu Els sindicats CCOO, UGT, USTEC i CGT s’han tancat al Departament d’Educació reclamant: • Un complement únic de 473 € per a tot el personal laboral. • Que l’impacte econòmic estigui recollit als pressupostos 2026. • Que el cobrament sigui efectiu al primer trimestre del 2025. • Que sigui compatible amb l’equiparació salarial dels TEI (tècnics especialistes en educació infantil). Aquest complement el cobren actualment les educadores de llars d’infants, i els sindicats volen estendre’l a: • Integradores socials. • Educadors d’educació especial. • Netejadores. • Cuineres i altres perfils laborals dels centres. 4.2. Bretxa salarial i divisió interna L’Eva Costa (USTEC) alerta que mantenir complements només per a alguns perfils genera: Una bretxa salarial creixent dins del mateix sector i una sensació de divisió entre treballadors. La tertúlia subratlla que les demandes no són només econòmiques: • Inclouen reducció de ràtios. • Millor aplicació del decret d’escola inclusiva amb recursos reals. • Menys paperassa i burocràcia. 4.3. Vocació, salut mental i esgotament La Sandra Isierte (UGT) parla amb una barreja de passió i esgotament: "Som vocacionals, la nostra professió la portem a la sang... però a base de la nostra salut, les nostres esquenes. Això no ho podem més." La Conxita, directora jubilada, reforça aquesta idea: • Ella mateixa no s’ha mogut mai principalment pels diners. • El problema de fons és la impotència davant: - Aules molt complexes. - Manca de recursos. - Excés de tràmits repetits i burocràcia. "De debò que sento una ràbia i una impotència no poder fer res per millorar això quan sempre t’has dedicat a millorar la societat." 4.4. Decret d’inclusió i manca de recursos Punt central del debat educatiu: • El decret d’escola inclusiva es considera teòricament correcte. • Però la seva implementació sense recursos suficients ha fet molt de mal. Idees clau aportades pels tertulians: • No es poden omplir escoles d’alumnes amb tot tipus de necessitats educatives especials sense personal i suport adequat. • La Conxita cita una companya: "Volem resultats a Finlàndia amb recursos d’Hondures." • Es parla d’un 36% d’alumnat amb necessitats educatives especials (al voltant d’1 de cada 3 alumnes), xifra altíssima. • Els diagnòstics arriben tard per saturació dels serveis d’orientació: - Problemes detectats als 4-5 anys poden no tenir diagnòstic fins als 8-9. - Sense diagnòstic, costa obtenir suports oficials. 4.5. Rols i sous: mestres, integradors, vetlladors S’exposen de forma molt clara les categories i salaris: • Professor novell: al voltant de 1.700 € nets al mes, després va pujant amb complements. • Tècnics d’educació / integradors socials: aproximadament 1.200 € per 40 hores setmanals. • En molts casos, aquests professionals cobren menys que caixers de supermercat, tot i gestionar situacions molt delicades. La Conxita subratlla: • La feina d’aquests perfils és imprescindible. • Sovint fan moltes més hores de les que els pertoquen. • Són plenament vocacionals i clau per al funcionament dels centres. El Víctor, que ve del lleure i ha fet de vetllador, aporta la visió de “peu d’aula”: • Explica que molts graduats en Humanitats o altres lletres han fet el màster de professorat per seguretat laboral, però sense vocació clara. • Molts acaben abandonant l’ensenyament per esgotament i frustració. • Valor afegit dels que sí tenen vocació: cal cuidar-los perquè són els qui sostenen el sistema. Defineix una mena d’escala funcional: • Mestres / educadors: com els metges. • Integradors i vetlladors: com els infermers, els qui executen al dia a dia molts suports i cures. 4.6. Empreses externes i precarietat extrema (cas Samu) Un punt especialment crític és la subcontractació de vetlladors: • A Catalunya, els vetlladors depenen d’empreses adjudicatàries de concursos públics. • Actualment, una empresa andalusa (Samu) gestiona molts d’aquests serveis. Problemes denunciats: • Els concursos s’adjudiquen al postor més barat, no al que ofereix millors condicions. • Vetlladors sense formació reglada suficient ni itineraris formatius clars. • Alguns treballadors no reben ni tan sols nòmina formal, només un paper amb hores i quantitats. • S’ofereixen substitucions parcials, horaris dispersos i desplaçaments llargs, fent molt difícil conciliar i viure d’aquest treball. "Amb la qual cosa no hi ha vetlladors i, quan els necessites, no en tens. Un drama, el Samu." — resumeix la Conxita. 4.7. Escola inclusiva vs centres d’educació especial El Víctor planteja un debat sensible però necessari: • No tots els alumnes amb necessitats especials poden ser adequadament atesos en una escola ordinària, per més recursos que hi posis. • Alguns casos necessiten centres d’educació especial amb: - Equips multidisciplinaris forts. - Recursos materials adaptats. Reivindica: • Realisme pedagògic: reconèixer que "hi ha casos i casos". • No carregar tot el pes de la inclusió en escoles ordinàries sense transformar l’entorn ni dotar recursos. 5. Política, mobilització social i responsabilitat col·lectiva 5.1. La mirada de la ciutadania sobre mestres i metges La conductora assenyala un problema de percepció social: • Quan mestres o metges fan vaga, molta gent es queda amb el tòpic de: - Tenen moltes vacances. - Tenen feina fixa. Però: • No es valora prou que reclamen condicions per oferir serveis de qualitat. • Salut i educació són pilars de l’estat del benestar i afecten tota la població. Es planteja si la resta de ciutadania hauria de participar més activament en aquestes mobilitzacions per donar suport als professionals. 5.2. Ineficàcia de les vagues “clàssiques” i nous formats de protesta L’Isidre explica una frase escoltada a un polític: les manifestacions “duren una hora i ja està”. És a dir, el sistema les ha paït i integrat com a soroll assumible. El Víctor també qüestiona el model actual de vaga i mani: • Són accions molt controlades, amb serveis mínims, afectació limitada. • El ciberactivisme (peticions online) tampoc canvia gaire res: és el “gest del clic”. Hi ha una nostàlgia (crítica) cap a les vagues de fàbrica dels anys 70–80, quan aturar la producció set dies: Obligava les empreses i governs a seure a negociar. 5.3. Proposta de l’Isidre: adreçar-se directament als partits L’Isidre suggereix una altra estratègia simbòlica: • En lloc de tancar-se al Departament (que “no té els diners”), tancar-se a les seus dels partits polítics que han d’aprovar pressupostos. • Interpel·lar directament els càrrecs: «Què votaràs en el proper ple?». La idea de fons és baixar un graó i pressionar el nivell polític que decideix la distribució dels recursos. Alhora, es constata el risc del joc d’esquivar responsabilitats: • Cada partit culpa els altres de bloquejar acords: - «No és culpa meva, és de l’altre». 5.4. Crisi de confiança en la classe política Cap al final, l’Isidre fa una diagnosi molt dura: "Si escoltes les notícies a nivell nacional, al final penses que estem dirigits per una pandilla de quinquis... de vegades tot a l’hora (quinquis i de bragueta fluixa)." Aquesta frase sintetitza una profunda desconfiança envers la classe dirigent, alimentada per: • Escàndols, corrupteles i lluites de poder. • Sensació que els grans temes socials (educació, salut) no són tractats amb la seriositat que mereixen. 6. Casino de Rubí: una reobertura esperada Tot i que gairebé no hi ha temps, es menciona: • La reobertura del Casino de Rubí, amb inauguració oficial imminent. • L’Isidre hi està convidat i n’espera molt: - Equipament que “fa goig”. - Pot ser un motor cultural i comunitari per a la ciutat. La Belén hi afegeix un matís: • Li agradaria que la gestió fos comunitària, amb participació ciutadana, més enllà d’una gestió exclusiva des de l’Ajuntament. Queden emplaçats a parlar-ne amb calma al proper programa. 7. Idees força de l’episodi 7.1. Sobre administració i tecnologia • La tecnologia pot simplificar tràmits, però si es dissenya sense la ciutadania al centre, exclou i frustra. • La intel·ligència artificial ha de servir per millorar l’atenció personal, no per substituir-la completament. 7.2. Sobre educació i salut • Mestres, integradors, vetlladors, metges i infermeres no reclamen només sous: reclamen condicions humanes per fer bé la seva feina. • Sense reducció de ràtios, més personal i menys burocràcia, l’escola inclusiva i el sistema sanitari públic esdevenen eslògans buits. 7.3. Sobre societat i política • Salut i educació són percebudes a la tertúlia com els pilars d’una societat decent. • Caldria una mobilització social més àmplia que superi corporativismes i sacsegi realment les estructures de decisió política. • Sense una pressió sostinguda i intel·ligent, el risc és continuar en un model on tot s’absorbeix com a soroll de fons.

  • #715 - Preguntes a l’alcaldessa, plagues i Nadal - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    56'

    #715 - Preguntes a l’alcaldessa, plagues i Nadal

    Introducció del tram del programa Aquest fragment de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina diferents blocs: l’espai Parlem amb l'alcaldessa amb Ana María Martínez, la secció de ciència Guaita que tenim, un breu bloc d’esports, l’efemèride d’aniversaris i una recomanació musical nadalenca. Parlem amb l'alcaldessa (format nou amb preguntes ciutadanes) Nou format i temes d’actualitat • S’estrena un nou format: les preguntes les fa directament la ciutadania, recollides prèviament per xarxes i filtrades una setmana abans per poder-les treballar. • Abans d’entrar en les preguntes, s’aborden dues qüestions d’actualitat: - Reobertura del Casino: inauguració imminent amb un espectacle de fort accent local que vol reflectir l’“essència Rubí”. - Visites teatralitzades: entrades gratuïtes per descobrir la història de l’equipament. - ZBE (Zona de Baixes Emissions): data d’entrada en funcionament fixada abans de 2026. Encara falten plataforma de registre, càmeres i senyalització, però el govern insisteix en complir el compromís ambiental. "Treballem [...] per tenir una ciutat millor, però que també hi puguem viure de manera fàcil." Contenidors i recollida de residus Tema: retirada i reubicació de contenidors als carrers Justícia i Sant Galletà. • L’Ajuntament ha fet un estudi tècnic de bateries de contenidors i ha escoltat peticions veïnals. • Alguns punts s’han retirat per ser focus de conductes incíviques (gomets negres al mapa de conflictes). • Es garanteix la distància màxima acceptable fins a una bateria alternativa (Escardívol, Dr. Gimbernat, etc.). • L’alcaldessa insisteix que l’èxit del sistema de residus depèn molt de les conductes ciutadanes: - Produïm molts residus que “no veiem” perquè els traiem de casa cada dia. - Es reivindica consciència ambiental i responsabilitat compartida. C1413 i transformació en carrer urbà Tema: seguretat, passos de vianants, velocitat i contaminació a la C1413. • Objectiu a futur: que la C1413 deixi de ser «carretera» i passi a ser un carrer urbà amb: - voreres, - elements dissuasius de velocitat, - millora de la seguretat i qualitat ambiental. • Cal un procés de canvi de titularitat similar al que es va fer a l’avinguda de l’Estatut. • Ara mateix hi ha dues obres clau que condicionen el calendari: - Ampliació del pont de Cova Solera. - Gran obra a l’avinguda de l’Estatut, que començarà al gener. • No es poden «posar en jaque» alhora les dues grans vies longitudinals de la ciutat. Primer es transformarà l’avinguda de l’Estatut i, més endavant, la C1413. • L’alcaldessa anuncia informació directa porta a porta a veïns propers a les obres. Entrada a Sant Muç i velocitat a les urbanitzacions Tema: senyalització i velocitat a l’entrada de Sant Muç des de la carretera d’Ullastrell. • La velocitat màxima a urbanitzacions és de 30 km/h, marcada per norma general de via urbana. • A l’espai Alcaldessa Informa hi ha veïns que, al contrari, han demanat tornar al 50 km/h; l’alcaldessa ho considera una “barbaritat” i defensa mantenir el 30. • Es fa un repàs de magnitud: 220 km lineals de vies a urbanitzacions. • Es manté un pla de repintat i reforç de senyalització progressiu, incloent limitacions de velocitat i millora d’il·luminació (per exemple al camí de Rubí), per incrementar la seguretat viària. “Pisos pastera”, padró i serveis socials Tema delicat: pisos sobreocupats i empadronaments fraudulents. • L’alcaldessa rebutja l’expressió “pisos pastera” com a etiqueta genèrica, i la considera perversa si es barreja amb el tema del padró. • Distingir clarament: - Pisos pastera: situacions greus d’amuntegament i vulneració de drets. - Amuntegament al padró: inscripció de persones sense habitatge estable per garantir drets bàsics i possibilitat de treballar i viure a la ciutat. • Recorda que el padró és un dret i una obligació per a qui resideix al municipi. • Els Serveis Socials treballen per: - detectar casos de sobreocupació, - acompanyar les persones per aconseguir autonomia i oportunitats a Rubí. • Posició clara: - Qui vingui a delinquir, “que la faci, que la pagui”, amb tota la fermesa de la llei. - Qui vingui a construir un projecte de vida honrat, ha de poder rebre acompanyament i suport. Obres, mobilitat escolar i presència policial Tema: trànsit complicat per obres (Rivo Rubeo, Passeig de la Riera, Pau Roca). • Les obres al Passeig de la Riera han allargat els trajectes escolars fins a 35-40 minuts. • L’alcaldessa recorda que: - Les obres ja han acabat i el carrer és obert. - Les intervencions a vies principals generen molèsties inevitables, però són necessàries per fer avançar la ciutat. • Es demanen disculpes per les cues i es recorda que sovint cal buscar rutes alternatives mentre duren les obres, com ja va passar amb el pont de Sant Joan. Soroll ferroviari a Can Fatjó i segona estació dels FGC Tema: pantalles acústiques al tram del tren a Can Fatjó i planificació ferroviària. • Ara mateix no està previst instal·lar pantalles acústiques. • Prioritat política: aconseguir la segona estació de FGC a la zona de La Llana / Can Fatjó. • Hi ha una reunió imminent amb el Departament de Mobilitat per obtenir notícies sobre aquest projecte, considerat demanda històrica. • Un cop s’incrementi el trànsit ferroviari i s’avanci amb la segona estació, l’Ajuntament es plantejarà formalment la protecció acústica. Voreres, espai públic i zones verdes Tema: estat de les voreres i suposada manca de priorització. • L’alcaldessa nega que no s’hagin prioritzat: - Els tres eixos estratègics són: persones i famílies vulnerables, espai públic, i manteniment. • Hi ha un contracte anual específic per a: - reparar i arranjar voreres, - actuar al centre, barris, polígons i urbanitzacions. • Esmenta: - Pla de xoc 2025 i un altre previst per 2026, afegits al contracte ordinari de voreres, asfaltatge i senyalització. - Més de 300 encreuaments adaptats per millorar l’accessibilitat (rebaixes de vorera, passos de vianants adaptats), amb previsió d’arribar a tots. • Missatge clau de corresponsabilitat ciutadana: l’espai públic és “com casa nostra” i cal cuidar-lo (no embrutar, no malmetre mobiliari, recollir les deposicions dels gossos, etc.). Canvi de noms de carrers i noms populars Tema: possible canvi de noms de carrers per adaptar-los a l’ús popular. • Es posa com a exemple el carrer Major, que molta gent gran continua anomenant “carrer Fondo”. • S’esmenten altres topònims populars: plaça del Domènec, plaça del Carro, “el Borratxo” (antic fotògraf Vilardell), etc. • Existeix una comissió de nomenclàtor que decideix noms de carrers i places i eleva les propostes al ple municipal. • Canviar noms oficials com el del carrer Major es veu complex; es deixa oberta, com a idea, la possibilitat d’afegir sobrenoms a les plaques. Ciència – Guaita que tenim: plagues i control de plagues Què és una plaga? El biòleg Sergi Corral defineix i matisa el concepte de plaga. • Definició bàsica: - Qualsevol ésser viu que resulta perjudicial per un altre ésser viu d’interès per a l’ésser humà. - També, qualsevol organisme que altera la dinàmica d’un ecosistema natural. • Característiques típiques: - Aparició sobtada i massiva. - Impactes greus sobre cultius, ecosistemes o sobre la salut i higiene humana. Tipus principals de plagues Plagues agrícoles • Organismes que malmeten cultius i fan baixar la producció: - insectes, - males herbes, - patògens (fongs, bacteris, etc.). • Exemples històrics destacats: - Phytophthora infestans (plaga de la patata) → Gran fam irlandesa (1845–1849) amb prop d’1 milió de morts i 1 milió d’emigrants. - Fil·loxera (Dactulosphaira vitifoliae), insecte que va devastar les vinyes al segle XIX. - Mildiu de la vinya (Plasmopara viticola), que va agreujar els danys a la vinya. - Llagostes i escarbat de la patata. - Xylella fastidiosa, bacteri que afecta vinya, olivera i ametller. Plagues forestals • Organismes que alteren l’equilibri de boscos i masses forestals: - Insectes, fongs, altres patògens. • Exemples: - Escolítids (escarbats de l’escorça) que ataquen sobretot pins i coníferes. - Processionària del pi: defoliacions massives cada any. - Arna gitana: afecta alzines, suros i roures; va causar fortes defoliacions a zones com la Selva i el Maresme. - Grafiosi de l’om: va matar molts oms de ribera a nivell europeu. - Xacra del castanyer: va afectar greument castanyers, també conreats. Plagues domèstiques • Organismes que envaeixen llars i edificis, causant danys materials i/o problemes de salut: - paneroles, - tèrmits, - rosegadors, - altres insectes i invertebrats. També es recorda que hi ha espècies que es veuen com a plagues però no ho són, ja que exerceixen funcions útils (com menjar mosquits) i contribueixen al control natural d’altres plagues. Plagues o no? El biaix humà Sergi Corral planteja el dilema: quan una espècie és realment una plaga? • Preguntes obertes: - Els senglars són una plaga? - Els conills són una plaga? - Les meduses són una plaga? - Les tonyines poden ser plaga? • Per a agricultors, pescadors o ramaders, sovint sí, perquè afecten els seus interessos econòmics. • Però, si l’ecosistema es manté en equilibri, no es pot parlar de plaga en el sentit ecològic. • Risc: emprar l’etiqueta plaga per justificar erradicacions agressives o mètodes de control que danyen espècies senceres o ecosistemes. Plagues i diccionari: de la patata al COVID-19 • El diccionari de la RAE defineix també plaga com una “calamidad grande que aflige a un pueblo”, amb sinònims com pesta, epidemia, catástrofe, pandemía. • Una altra accepció: “daño grave o enfermedad que sobreviene a alguien”. • Això permet assimilar epidèmies i pandèmies a una forma de plaga: - pesta negra, - verola, - grip, - tuberculosi, - còlera, - SIDA, - COVID-19. Control de plagues: del químic al control integrat Control de plagues = conjunt d’activitats humanes dissenyades per gestionar, reduir o eliminar organismes considerats plaga. • L’objectiu no és sempre erradicar, sinó mantenir les poblacions per sota d’un llindar de tolerància, és a dir, per sota del punt en què provoquen danys importants. • S’aposta pel control integrat de plagues, prioritzant: - la prevenció, - la combinació de diversos mètodes, - la reducció d’ús de productes químics de síntesi. 1) Mesures prèvies i culturals (prevenció) • Sanejament i higiene: primera línia de defensa. - Neteja d’espais, - retirada de restes que atrauen plagues. • Rotació de cultius: trencar cicles dels patògens i insectes. • Ús de varietats resistents. • Instal·lació de barreres simples: - silicona a esquerdes per evitar entrada de paneroles o rosegadors, - mosquiteres per reduir mosquits sense matar els depredadors naturals (com dragonets). 2) Control físic i mecànic • Actuació directa sobre l’organisme: - Trampes (adhesives, amb feromones, paranys de llum per a mosques i insectes voladors). - Barreres físiques: xarxes, pantalles, reixes, tancaments. - Temperatures extremes: calor, vapor o fred intens per eliminar plagues en determinats contexts. 3) Control biològic • Ús d’enemics naturals per controlar la plaga: - Marietes per controlar els pugons. - Paràsits i parasitoides (com determinades vespes) que ponen ous sobre o dins l’organisme plaga. - Microorganismes selectius: - Bacillus thuringiensis (BT): bacteri comercialitzat en pols, aplicat sobre cultius per controlar insectes; també es fa servir en bosquetes penjades als arbres a ciutats. 4) Control químic (últim recurs) • Productes com insecticides, pesticides, raticides, biocides i fitosanitaris són molt efectius però: - tenen fort impacte tòxic sobre l’ecosistema, - poden afectar espècies no diana, - poden alterar cadenes tròfiques i biodiversitat. • S’insisteix que el seu ús ha de ser l’última opció en el marc d’una estratègia integrada. Reivindicació del paper dels biòlegs • Sovint, en debats sobre control de senglars, conills, tonyines o altres espècies, es prioritza la veu de veterinaris, forestals o ramaders. • Sergi reclama que també s’escolti biòlegs, botànics i ecòlegs, especialistes en: - cicles de població, - dinàmiques d’ecosistemes, - impactes ecològics de cada mètode de control. El coneixement ecològic és clau per evitar solucions que resolen un problema puntual però en generen de més greus a mig i llarg termini. Esports: natació i futbol local Waterpolo – Club Natació Rubí • L’equip femení del Club Natació Rubí guanya 14–15 a la piscina del Club Natació Barcelona en partit avançat de lliga. • Situació a la classificació: - Líders invictes, amb 23 punts. - Obren escletxa amb el segon classificat (el mateix CN Barcelona), que queda a 4 punts. • El partit es decideix als penals (empat a 11 al final dels 4 períodes; 4–5 a la tanda) i reforça el camí cap a la Divisió d’Honor. Futbol – Juventud 25 de Septiembre (Veinti) • El Juventud 25 de Septiembre (Veinti) té nou entrenador: Quico Díaz. - Arriba després de tres setmanes com a ajudant de Santi Fernández, que ja havia avisat que no es quedaria tota la temporada. - Té una llarga trajectòria en clubs com Cerdanyola, Prat, Badalona, Sabadell Nord i també UE Rubí. • Objectiu principal: reconduir l’equip per assegurar la permanència a Primera Catalana, atesa la mala situació esportiva actual. • Quico Díaz és anunciat com a convidat del programa esportiu del mateix dia a RÀDIO RUBÍ. Prèvia waterpolo masculí • L’equip masculí del Club Natació Rubí, 10è classificat, afronta un partit clau a casa: - dissabte a les 16 h contra l’Encinas Boadilla, cuer de la Divisió d’Honor masculina. • Guanyar és imprescindible per mantenir opcions de classificar-se per a la Copa del Rei. Aniversaris i efemèrides La secció de la Glòria del Mas repassa persones destacades que fan anys l’11 de desembre: • Dani Martínez – 48 anys - Humorista i actor, conegut per la seva versatilitat en monòlegs, teatre, sèries i programes d’humor. • Anna Wintour – 76 anys - Editora nord-americana, directora de Vogue, una de les figures més influents de la moda global, capaç d’impulsar dissenyadors a escala internacional. • Néstor Susaeta – 41 anys - Exfutbolista, actual director esportiu del CD Guadalajara. Recomanació musical: “Villa Antico” d’Estopa Context nadalenc i cançó • El tècnic musical Robert Fernández presenta una Nadala molt especial: “Villa Antico” d’Estopa. • És la primera cançó de Nadal que el duet de Cornellà publica en tota la seva carrera. • Títol amb joc de paraules: “Villa en tico” (tres paraules) escrit com “Villa Antico” amb z i k, barrejant tradició de villancico i estil propi d’Estopa. • Musicalment: - Estrofes amb ritme de Nadala clàssica d’arrel extremenya. - Tornada amb el so més rockero i característic del grup. • La cançó parteix de la tradició popular d’Extremadura, terra d’origen de la família dels germans Muñoz. Videoclip i ús comercial • El videoclip mostra els germans Muñoz muntant un pessebre alternatiu i canalla amb figures tan curioses com: - un esquelet tipus John Travolta de Saturday Night Fever, - un robot, - ells mateixos convertits en caganers d’aquest pessebre irreverent. • “Villa Antico” s’utilitza també com a peça central d’una campanya nadalenca d’AENA, corporació responsable dels aeroports espanyols. L’espai tanca deixant sonar la cançó completa i acomiadant el programa fins l’endemà.

  • Infopodcast 11 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    3'

    Infopodcast 11 desembre 2025

    Avui us parlem de la campanya de seguretat per les compres de Nadal de la Policia Local i els Mossos, d'una acció solidària per la pau que es fa a la plaça Pere Aguilera i de la mostra de quadres de Miquel Mas que es pot veure a l'Espai Aluju del carrer Justícia.

  • Desbocats del 10/12/2025 - episode art
    Desbocats
    54'

    Desbocats del 10/12/2025

    Programa d'entrevistes, música, crítica política i compromís social. Miguel Ángel Gómez i Mónica García. Dimecres de 19 a 20h. Si vols contactar amb el programa, pots enviar un mail a [email protected]

  • #2080 - AEUR: Programació primer trimestre 2026 - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    23'

    #2080 - AEUR: Programació primer trimestre 2026

    La Rosa Maria Andrés i l'Eulàlia Padrós de l'Aula d'Extensió Universitària de Rubí ens parlen de les darreres activitats de l'any de l'entitat i avancen alguns continguts del primer trimestre de 2026. Entre d'altres coses, l'AEUR farà un seminari titulat '50 anys de lluites democràtiques', un conferència sobre el moviment rabassaire a Rubí, una altra sobre càncer de pit i visites culturals al Liceu i al Teatre Tívoli.

  • #281 - Verifactu ajornat, ZBE a Rubí i campanyes de Nadal - episode art
    Notícies Migdia
    29'

    #281 - Verifactu ajornat, ZBE a Rubí i campanyes de Nadal

    Panorama general de l’episodi Butlletí informatiu de RÀDIO RUBÍ (espai de Notícies Migdia) amb un repàs de les principals novetats econòmiques, polítiques, sanitàries i socials de Rubí i l’entorn. L’episodi combina informació local amb peces d’àmbit català i comarcal. Economia i fiscalitat: moratòria del Verifactu • S’explica l’ajornament de Verifactu, el sistema de facturació electrònica obligatori pensat per garantir la traçabilitat de les factures i combatre el frau fiscal. • El Govern espanyol n’endarrereix l’entrada en vigor: - Empreses: a partir de 2027 - Autònoms: juliol de 2027 Reacció de les patronals • PIMEC Vallès, amb la veu del seu president Xavier Pujol, celebra que es doni més marge a pimes i autònoms, però critica l’anunci a només 28 dies de l’entrada en vigor prevista. • Reclamen que no sigui només una “patada endavant” i que s’aprofiti el temps per preparar-se, evitant una nova moratòria. Impacte a les empreses i proposta de SECOT • Moltes empreses ja havien invertit en software i formació i ara queden en una situació incòmoda. • Des de CECOT (esmentada com a SECOT a l’àudio) l’assessor fiscal Enric Rius recorda que l’ajornament afecta només l’enviament immediat de dades a Hisenda, però: - Les empreses igualment hauran de treballar amb programes no manipulables. • Rius defensa que la mesura clau per ajudar els petits negocis no és ajornar Verifactu sinó implantar la franquícia de l’IVA: “Tots els autònoms que facturin menys de 85.000 euros l’any estarien exempts d’IVA i, per tant, d’aquestes obligacions. Això sí que seria efectiu.” • Patronals reclamen seguretat jurídica, calendari clar i algun tipus de reconeixement a qui ja ha fet les inversions necessàries. Salut: repunt de grip, mascareta obligatòria i vaga mèdica Mascareta obligatòria a centres sanitaris i residencials • Entra en vigor l’obligació de dur mascareta a: - Centres d’atenció primària (CAPs) - Hospitals i centres d’atenció hospitalària - Centres de salut mental - Residències de gent gran - Centres residencials per a persones amb discapacitat • Motiu: increment del 50% dels casos de grip i altres infeccions respiratòries en una setmana, segons el SIVIC. • La mesura dura inicialment 15 dies naturals, prorrogables segons l’evolució epidemiològica. • Les persones ingressades no l’han de portar mentre són a la seva habitació. Perspectives epidemiològiques • El subdirector de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, alerta que: - El pic de la grip es pot allargar per les interaccions de Nadal. - Des del pic fins a l’impacte ple als hospitals poden passar unes dues setmanes. Vaga de metges i conflicte amb Salut • Segona jornada de vaga de metges a Catalunya, convocada pel Sindicat de Metges de Catalunya: - Seguiment estimat: 45% el primer dia, 55% el segon. - Es fan manifestacions al centre de Barcelona amb centenars de facultatius. • El secretari general del sindicat, Xavier Leonart, denuncia: “La consellera no ens rep, no vol parlar, i a la taula estatal hi ha un metge amb veu però sense vot entre 15 representants.” • Reclamen: - Millores en les condicions laborals i assistencials. - Que el Departament de Salut, amb competències pròpies, aporti solucions concretes. • Alerten que les mobilitzacions continuaran si no hi ha canvis. Medi ambient i mobilitat: ZBE i transport públic urbà Entrada en vigor de la ZBE a Rubí • L’Ajuntament anuncia que la ZBE (Zona de Baixes Emissions) de Rubí entrarà en vigor dilluns 29 de desembre. • Funcionament: - Dies laborables, de 7:00 a 20:00. - No podran circular-hi vehicles sense etiqueta ambiental que no tinguin excepcions, moratòries o autoritzacions. • Tràmits: - Caldrà registrar els vehicles afectats a la plataforma general de la ZBE al web zbe.cat (quan estigui operativa). - L’Ajuntament està ultimant un conveni amb l’Autoritat del Transport Metropolità per activar els tràmits. Oficina de Mobilitat de Les Torres • L’Oficina de Mobilitat de Les Torres, rebatejada com a Oficina de la ZBE, serà el punt d’atenció presencial per a consultes i gestions: - Ubicació: Plaça Constitució 2, local 2. - Horari: • Dilluns a dijous: 8:30–13:00 i 15:00–18:30 • Divendres i vigílies de festiu: 8:00–15:30 - Contacte telefònic i correu electrònic disponibles per dubtes. Renovació de la flota de RubíBus • El servei de transport urbà RubíBus, gestionat per AVANZA, incorpora tres nous autobusos híbrids que substitueixen els vehicles més antics. • Resultat: el 77% de la flota (17 de 22 autobusos) ja és híbrida, complint la normativa europea i incorporant sistemes de seguretat de darrera generació. • L’alcaldessa Ana Maria Martínez destaca: - El transport públic com a servei “capdalt” per a la ciutat. - Millores ambientals i de seguretat. - Alta satisfacció ciutadana amb el servei. Augment d’usuaris i bonificació de títols • Dades de viatgers: - 2022: una mica més d’1,8 milions de passatgers. - 2024: rècord de més de 3 milions de desplaçaments. - 2025 (fins a l’octubre): 2.798.000 viatges, amb previsió d’arribar als 3,3 milions. • Factors clau: - Nou contracte de servei signat el juliol de 2022, amb més freqüències. - Bonificació del 50% del preu dels títols integrats (30% govern central, 20% Ajuntament). • Sobre el futur de la bonificació (pendent de saber si continua el 2026), l’alcaldessa defensa: Cal mantenir la bonificació per fer el transport públic més assequible, reduir l’ús del vehicle privat i les emissions contaminants, i facilitar la mobilitat interna. Política local: Partit Popular i govern municipal de Rubí Suport del PP provincial i cas de la Mari Carmen • El president provincial del PP, Manu Reyes, visita Rubí per donar suport al grup municipal encapçalat per Juan José Giner i al regidor Joan Carles Boronat. • Reyes elogia que presentin “problemes reals” i posa com a exemple el cas de la Mari Carmen: - Veïna que va posar el seu pis en lloguer social. - L’inquilí deixa de pagar i ella necessita recuperar l’habitatge. - Tots dos tenen informes de vulnerabilitat, cosa que complica el desnonament i la solució. • El PP ja va portar el cas al ple en forma de moció, on només van votar-hi a favor PP, Vox i Veïns per Rubí. • La moció demanava: - Reubicar la família inquilina en un pis social de l’Ajuntament. - Incloure’ls en plans d’ocupació municipals. • Reyes critica el govern local, assegurant que l’Ajuntament “mira cap a una altra banda” i acusa l’alcaldessa d’intentar silenciar l’oposició popular. Cessament de l’assessor i debat sobre el ROM • El PP de Rubí també denuncia el cessament d’Adrián Fernández com a assessor del grup municipal mitjançant decret d’alcaldia. • Juan José Giner afirma: - Han demanat explicacions i només han rebut la resposta genèrica que “és legal”. - Ho considera una estratègia per debilitar l’oposició. • Tot i el cessament, Fernández ha estat nomenat secretari d’Organització del PP de Rubí i continua treballant per al partit de cara a les municipals de 2027. • Giner defensa que la figura dels assessors dels grups municipals s’hauria de regular de manera clara al ROM (Reglament Orgànic Municipal). Seguretat ciutadana: campanya Comerç Segur i Operatiu Grèvol Dispositiu especial de Nadal • La Policia Local de Rubí engega, a finals de setmana, la campanya Comerç Segur, coincidint amb les compres de Nadal i l’augment de mobilitat i aglomeracions a carrers i eixos comercials. • Es fa en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, que actuen en el mateix marc mitjançant l’Operatiu Grèvol. • Objectius principals: - Reduir delictes (furs, robatoris) durant les compres nadalenques. - Augmentar la percepció de seguretat de comerciants i ciutadania. Mesures operatives i coordinació • L’inspector en cap Oriol Sánchez explica que la campanya dura fins a la segona setmana de gener i inclou: - Més presència d’agents a peu de carrer (locals i Mossos). - Cobertura de carrers comercials i polígons industrials. - Part de la plantilla de la Policia Local dedicada exclusivament a la campanya. • Coordinació reforçada: - Reunions periòdiques durant tot l’any, però més freqüents en aquesta època. - Campanya “viva” que pot redirigir recursos segons l’evolució dels fets delictius. - Intercanvi d’informació pràcticament en temps real entre cossos. Zones i delictes més habituals • Àrees d’actuació: - Zona del Mercat - Illa de Vianants - Barri de les Torres - Altres eixos comercials importants • Delictes freqüents: - Furts a persones en hores punta de compres. - Robatoris amb força fora de l’horari comercial. Consells d’autoprotecció • El sotscap de la Unitat de Proximitat, Manolo Martín, ofereix recomanacions: - No distrure’s mentre es compra, especialment si es va amb infants o persones grans. - Portar bosses i objectes al davant, preferiblement en bandolera. - Controlar quan es treuen i guarden targetes bancàries. - A dins del vehicle, no deixar objectes de valor a la vista. • En compres per internet, insisteix a: - No facilitar dades sensibles innecessàries. - Comprovar sempre que les pàgines web siguin segures. Acció social i solidaritat: campanya de joguines de Creu Roja Objectiu i abast de la campanya • La Creu Roja Rubí Sant Cugat inicia la seva tradicional campanya de recollida de joguines. • Cada any atenen al voltant de 250 famílies (uns 400–500 infants). • Les joguines es recullen, es classifiquen i es reparteixen en lots a famílies derivades principalment dels serveis socials municipals. Criteris de les joguines • Les joguines han de ser: - Nov es - No sexistes - No bèl·liques - Preferentment educatives i col·laboratives • El tècnic David Bea subratlla que l’objectiu no és només donar una joguina, sinó promoure valors: No és tan sols “estripar el plàstic”, sinó garantir un joc segur i educatiu, que ensenyi a compartir i a jugar en grup. • Es reivindiquen també llibres i jocs col·laboratius, per recuperar formes de joc que s’estan perdent. Organització i voluntariat • La vicepresidenta Rosa Calbó explica que: - Cada lot inclou: • Una joguina per jugar amb altres infants • Llibres • Una joguina més clàssica per al nen o nena - No hi ha límit de joguines donades; si en sobren, es guarden per a l’any següent. • El procés: - La Creu Roja trasllada les joguines al local del carrer Marconi per classificar-les. - Les famílies beneficiàries arriben derivades sobretot dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí; alguns casos arriben directament via Creu Roja. • L’entitat aprofita la presència a RÀDIO RUBÍ per fer una crida a nous voluntaris, especialment necessaris per a la recollida, classificació i repartiment. Cultura i drets humans: exposició de Niloufar Mirhani Exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler • La Biblioteca Mestre Martí Tauler acull fins al 19 de desembre una mostra pictòrica de l’artista iraniana Niloufar Mirhani. • Forma part de les activitats de la Setmana dels Drets Humans i del Dia del Migrant (18 de desembre). • Mirhani: - Nascuda a l’Iran, formada en Belles Arts a Teheran. - Viu a Barcelona des de 2004, on ha desenvolupat la seva carrera artística. Estil i missatge de l’obra • A l’entrevista a RÀDIO RUBÍ, Mirhani explica que el seu art reflecteix la seva experiència vital: - Obres creades a Barcelona són més lliures que les que feia a l’Iran. - Estil expressionista, amb molts colors i temàtiques com paisatges i la figura de la dona. • L’exposició inclou dos quadres dedicats a: - La llibertat - La necessitat de respectar els drets humans • L’objectiu declar at de l’artista és remoure consciències i proposar una altra mirada sobre la vida: “Mi objetivo es transmitir y que la gente vea otra manera de ver esta vida.” Trajecte migratori i trajectòria artística • Després d’arribar a Espanya, Mirhani va haver de frenar la seva carrera artística: - Aprenentatge de l’idioma - Maternitat • Fa uns tres anys que ha reprès plenament la seva activitat creativa, també en fotografia i videoart. • Explica el seu procés migratori el 2004, quan es casa amb una parella catalana de religió catòlica, i com això representa un repte social i cultural per a una dona iraniana. • L’entrevista completa es pot escoltar a radiorubi.cat. Crònica comarcal: Sabadell i Terrassa Nou cartipàs municipal a Sabadell • Després de la sortida de Junts del govern, l’Ajuntament de Sabadell reestructura el cartipàs. • L’alcaldessa Marta Farrés presenta un executiu amb quatre grans àrees de treball; la cinquena, que gestionava Junts, es reparteix entre Montse González, Sílvia García i Eloi Cortés (tots del PSC). • Objectiu del nou cartipàs: Garantir que tots els projectes en marxa es consolidin i s’acabin abans de finalitzar el mandat, deixant “un Sabadell millor que quan vam començar”. • Tot i els canvis, Farrés assegura que es mantindran els pactes de legislatura acordats amb Junts, amb el consens de Lluís Matas i Cati Abad, ara a l’oposició. Centre de Cultura Popular a Terrassa • A Terrassa, comencen les obres de la darrera fase per completar el Centre de Cultura Popular, al centenari edifici industrial del Condicionament (obra de Lluís Muncunill). • Fins ara, els grups de cultura popular hi assajaven i hi guardaven figures, però sense espais oberts al públic. • El projecte preveu: - Una recepció i horari d’obertura regular. - Dues entrades: pel moll del condicionament al passeig 22 de juliol i pel carrer Joaquim Fàbregas. - Exposició permanent de gegants, bestiari, nans, capgrossos i altres elements festius. • En aquesta fase final s’instal·laran: - Finestrals a la façana sud. - Serveis d’electricitat, aigua, climatització, ventilació i protecció contra incendis. - Diverses sales polivalents per reunions, gestió d’entitats, formacions i tallers. - Nous expositors i ampliació de l’espai d’emmagatzematge. • L’obertura completa del centre es preveu al voltant de 2027. Temps i situació meteorològica • La peça final de meteorologia, a càrrec de Luismi Pérez (La Xarxa), descriu: - Dia amb núvols prims a gran part de Catalunya. - Cel més tapat a les comarques de Ponent, amb alguna boira matinal a la Catalunya Central i Lleida. - Possibilitat d’alguna gota a l’Aragó i alguna volva de neu per sobre dels 2.300–2.400 m al Pirineu lleidatà. • Temperatures: - Tarda agradable a la costa, l’Ebre i Girona, amb màximes entre 17 i 20 °C. - Una mica més de vent de sud a l’Alt Pirineu. • Per a l’endemà s’espera: - Molta boira a l’interior (sobretot Lleida). - Núvols enganxats a la costa al matí, trencant-se amb el pas de les hores. Idea clau de l’episodi L’episodi ofereix un retrat complet de l’actualitat de Rubí i el Vallès: canvis regulatoris (Verifactu, ZBE), tensions polítiques i de gestió local, pressió sobre el sistema sanitari i mobilització dels metges, mesures de seguretat i mobilitat per a la campanya de Nadal, així com iniciatives de solidaritat (Creu Roja) i cultura i drets humans (exposició de Niloufar Mirhani).

  • Els esports al dia del 10/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    29'

    Els esports al dia del 10/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • #761 - Art, memòria i activitats culturals a Rubí - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    53'

    #761 - Art, memòria i activitats culturals a Rubí

    Introducció de l’episodi En aquest tram final de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, el programa combina cultura, memòria musical i agenda formativa de la ciutat. L’espai inclou: • Una entrevista artística i vital amb Niloufar Mirhani en el marc de la Setmana dels Drets Humans. • Un record sonor i històric de Robe Iniesta i Extremoduro i el seu fort vincle amb Rubí. • La presentació detallada de les propostes de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí per al final de 2025 i el primer trimestre de 2026. 1. Entrevista a Niloufar Mirhani: art, migració i drets humans 1.1. L’exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler Niloufar Mirhani és una artista iraniana, formada en Belles Arts a Teheran i resident a Barcelona des de 2004. L’entrevista s’emmarca en la seva exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, dins la Setmana dels Drets Humans i el Dia del Migrant. • La mostra és principalment pictòrica, amb obra de caràcter expressionista, molt colorista, amb paisatges i retrats de dones com a motiu central. • Per a aquesta ocasió ha creat dues obres específiques sobre drets humans, entre les quals destaca un rostre de pell negra, amb flors i un vídeo per a xarxes socials, que volen simbolitzar la diversitat i la dignitat humanes. • L’artista destaca que “el dret humà està a tot arreu i l’art ajuda a expressar-ho”, subratllant la funció de l’art com a eina de sensibilització. 1.2. Dones, identitat i llibertat a través de l’art Niloufar explica que pinta sobretot dones perquè és el subjecte que coneix de primera mà: • Com a dona, diu que pot transmetre directament els seus sentiments a l’obra: emocions, pors, desitjos i contradiccions. • La seva pintura busca mostrar com se sent en cada moment, convertint la tela en un espai d’expressió emocional i política. L’exposició es planteja com una reivindicació de la llibertat i del respecte als drets humans, especialment de les dones i de les persones migrants. 1.3. Migració, canvi de vida i expressió artística L’artista reflexiona sobre el seu procés migratori i com ha transformat la seva obra: • A l’Iran, diu, vivia sota pressió i censura, havia d’“amagar-se i tapar-se”, i això es reflectia en uns colors i una expressió diferents. • A Europa pot “respirar” i ser ella mateixa, encara que el camí de l’art aquí també és difícil, sobretot per trobar espais expositius. • Assegura que ha lluitat molt tant a l’Iran com aquí, però que a Europa pot expressar-se amb més llibertat. 1.4. Història personal de migració Mirhani relata, amb discreció i emoció, un procés migratori marcat per dificultats personals i legals: • L’any 2004 coneix un home català a Turquia i decideix venir a Catalunya “a través d’aquest amor”. • Explica que a l’Iran no era possible legalment casar-se entre una dona iraniana i un home catòlic, i que això va comportar “moltes històries i problemes” fins a aconseguir venir. • Un cop aquí ha hagut d’aprendre castellà i català i començar de zero, i la maternitat i problemes personals van interrompre durant anys la seva carrera artística. • Assegura, però, que “mai és tard per tornar a començar”, i que fa tres anys ha reprès plenament l’activitat creativa. 1.5. Llengua, cultura persa i identitat A banda de la pintura, Niloufar també ha fet i vol reprendre classes de farsi i tallers per a infants: • Els seus alumnes solien ser nois i noies no nascuts a l’Iran però amb vincles familiars iranians (mares o pares iranians) o persones d’altres països interessades en la llengua i cultura perses. • Remarca que la seva pròpia filla parla perfectament persa i que això ajuda a mantenir el lligam cultural i lingüístic. Sobre la identitat iraniana, puntualitza un element clau: • Els iranians no són àrabs, sinó perses, descendents de l’antiga Pèrsia. • Comparteixen alfabet amb el món àrab i han assumit una religió procedent del món àrab, però la cultura i identitat són pròpies, mil·lenàries i molt riques. • Aquesta tradició cultural i artística persa té un fort impacte en la seva obra, especialment en l’ús del color i els motius decoratius. 1.6. Què vol provocar en el públic Niloufar exposa amb claredat el seu objectiu principal: • Vol que la gent no sigui només espectadora passiva, sinó que es converteixi en part de l’obra, reflexionant i escrivint opinions. • A les invitacions de l’exposició hi ha fet constar que el públic “no és només espectador, sinó part d’aquesta mirada”, i per això demana mirar amb profunditat i pensar. • Utilitza també videoart, fotografia i xarxes socials (Instagram) no per autopromoció, sinó per transmetre una altra manera de veure la vida i donar valor a l’art com a espai de respir i consciència. Acaba agraint el suport de l’Ajuntament de Rubí, la Sala Neus Català i l’equip organitzador de l’exposició, emmarcant així la col·laboració institucional i cultural de la ciutat. 2. Homenatge a Robe Iniesta i el vincle d’Extremoduro amb Rubí 2.1. La mort de Robe Iniesta i la seva trajectòria El programa recull la notícia de la mort de Robe Iniesta, líder d’Extremoduro, als 63 anys, després d’haver patit un accident cardiovascular el 2024. La locutora destaca: • Extremoduro és una de les bandes de rock espanyoles més influents dels anys 90. • Robe Iniesta deixa un llegat amb 11 discos d’estudi, un en directe, dos recopilatoris amb Extremoduro, i 5 discos en solitari. • La seva sonoritat i manera de fer continuen sent referència per a moltes bandes actuals. S’esmenta que s’espera un homenatge a Plasència (Extremadura), la seva ciutat natal, i que el grup també va contribuir a posar Extremadura al mapa cultural. 2.2. Connexió d’Extremoduro amb Rubí i el Rubirroc Un dels eixos més destacats del record és la forta vinculació d’Extremoduro amb la ciutat de Rubí: • “Bona part dels músics d’Extremoduro han estat rubinencs” i el mateix Robe Iniesta va viure a Rubí durant una etapa, relacionant-se intensament amb el Rubirroc (una entitat i espai de referència musical local). • Es recuperen fragments d’un documental gravat a Rubí pel cineasta Juan Cares, amb el músic local Ramon Sogas (Montso Gas), baixista rubinenc que va formar part d’Extremoduro. En aquests fragments s’explica que: • El Rubirroc disposava d’un local amb escenari, bateria, amplificadors i equip de veus que va ser clau per als primers passos de la banda. • Per “atzars del destí”, Robe acaba a Rubí, on es consolida una formació amb diversos músics locals. 2.3. Músics rubinencs a la banda Es detalla que almenys tres músics de Rubí van formar part d’Extremoduro en els inicis: • Ramon Sogas (Montso Gas), baixista i el que hi va estar més temps. • Miguel Ferreres. • Eugenio Ortiz (UG), que posteriorment fundaria la seva pròpia banda Clandestinos. Ramon Sogas recorda l’impacte de l’arribada de la banda a Madrid i l’entrada a estudis professionals com els Studios Box, amb fotos de Rosendo i altres grans noms del rock, que generaven respecte i intimidació als joves músics. 2.4. Separacions, egos i absència de rancor El relat també aborda la cara menys idíl·lica del projecte: • Diversos músics rubinencs van acabar deixant el grup per qüestions econòmiques i d’ego. • Finalment, només va continuar Ramon Sogas, però fins i tot la seva relació amb Robe es va trencar quan aquest inicia la trajectòria en solitari. Tot i això, Sogas subratlla que no hi ha rancor: “Sabíem que cadascú havia fet el seu camí... cadascú va arribar on va voler, i després ho vam comprendre mútuament i no hi ha cap rancor actualment.” El programa recomana el documental disponible a YouTube que explica aquesta vinculació d’Extremoduro i Robe Iniesta amb Rubí. 2.5. Tribut musical des del programa Per retre homenatge, la locutora: • Fa sonar una de les cançons més conegudes del grup i, com a tema musical final, tria “La vereda de la puerta de atrás”, que acumula prop de 118 milions de reproduccions digitals, malgrat que el públic d’Extremoduro és tradicionalment més de vinil que de plataformes. Així, el programa combina context biogràfic, memòria local i tribut musical per fixar la figura de Robe Iniesta tant dins la història del rock com en la memòria cultural de Rubí. 3. Aula d’Extensió Universitària de Rubí: final de 2025 i programa 2026 A la part final del programa, s’entrevista Rosa Maria Andreu i Eulàlia Padrós, de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí, que expliquen les activitats de tancament de 2025 i el programa del primer trimestre de 2026. 3.1. Balanç recent: conferències d’alt nivell Abans d’entrar en la nova agenda, la locutora destaca dues conferències recents especialment potents: • Una de Milagros Pérez Oliva, sobre la creació de l’opinió pública a la societat digital. • Conferència molt concorreguda i celebrada, que tractava un tema complex amb claredat i rigor. • Es remarca la seva trajectòria periodística i la seva capacitat de parlar clar sobre mitjans i veritat. • Una altra de Josep Milà, tertulià habitual de la casa, sobre habitatge social. Aquestes xerrades es posen com a exemple del nivell intel·lectual i divulgatiu de l’Aula. 3.2. Tancament de 2025: caminada, xerrada de salut i visita arquitectònica 3.2.1. Caminada solidària “de pont a pont” per la Marató Inicialment s’havia programat una caminada solidària a Sant Muç, però les restriccions d’accés obliguen a modificar l’itinerari: • Es manté l’activitat per no perdre l’objectiu solidari, destinant tota la recaptació a La Marató. • El nou recorregut surt de la zona de Doctor Guardiet i va “de pont a pont”, amb parada a la zona de Can Serra / la Llana i retorn pel pont alternatiu. • L’activitat inclou esmorzar a la plaça de la Sardana, aprofitant el seu espai ampli. • La inscripció mínima és de 10 euros, però es deixa obert a aportacions superiors si algú ho desitja. 3.2.2. Xerrada sobre envelliment saludable i demències Dilluns següent, l’Aula organitza una conferència amb un doctor en psicologia i neuropsicòleg sobre demència i envelliment saludable: • Títol orientatiu: “Demència: conèixer per prevenir”. • L’objectiu és abordar la preocupació creixent per les demències, que poden aparèixer fins i tot en edats relativament joves. • Es busca explicar què es pot fer per prevenir, com detectar i com afrontar la malaltia, i com entomar-la quan arriba. • Les ponents subratllen que és important no viure obsessionats, però sí estar informats i preparats. 3.2.3. Visita guiada a la Casa Bloc de Sant Andreu L’última activitat de 2025 és una visita a la Casa Bloc de Sant Andreu: • Conjunt de tres edificis d’habitatge social construïts el 1931, en un context de gran precarietat a Barcelona. • Dissenyats sota la influència del moviment higienista i de l’arquitectura moderna europea (referències a Le Corbusier, Josep Lluís Sert i altres). • Es busca garantir salut, llum i ventilació, amb habitatges de tres habitacions oberts a dues façanes, en contrast amb les condicions precàries de l’època. • Actualment, un dels blocs està museïtzat i és el que es visita. • La zona de Sant Andreu, antiga ubicació de casernes militars, s’ha reconvertit per a l’ús ciutadà, integrant els blocs originals amb nous edificis, com a homenatge a aquesta arquitectura social. 4. Programa primer trimestre 2026: seminari i activitats variades Les representants de l’Aula expliquen que la programació de 2026 combina seminaris temàtics, conferències puntuals i sortides culturals, amb l’objectiu que “hi hagi una mica de tot perquè cadascú hi trobi el que més li agrada”. 4.1. Seminari: 50 anys de lluites democràtiques El seminari del primer trimestre es dedica a “els 50 anys de lluites democràtiques”, fent balanç de la transformació política de l’Estat des de la mort de Franco: • Es vol analitzar com ha canviat l’Estat i cap a on, amb una mirada crítica i històrica. • Les ponents insisteixen que, tot i que elles ho han viscut en primera persona, el seminari és especialment important per a la gent jove, perquè conegui aquest període. Les tres sessions previstes són: “I després de Franco, què?” • Conferència inicial sobre la Transició i la transformació política, desmuntant idealitzacions i revisant expectatives i resultats. • Es recorda que de joves creien que “canviaria tot, fins i tot nosaltres”, però el temps mostra que els canvis són complexos i no sempre com un voldria. “Lluites i esperances democràtiques, 1976”, a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB. • Sessió centrada en l’any 1976 com a moment clau de mobilitzacions i esperances democràtiques. • Es destaca el prestigi del ponent i el seu enorme coneixement històric. “50 anys de les primeres Jornades Catalanes de la Dona”, amb Magda Oranich. • Conferència sobre el moviment feminista i les primeres jornades de dones a Catalunya, i el seu impacte en els drets i la consciència de gènere. • Les organitzadores la qualifiquen de “joia” dins el programa. Aquest seminari es farà a l’Auditori Vallhonrat, amb un aforament d’uns 90–100 seients. Les ponents reconeixen que els preocupa quedar-se curtes de capacitat pel potencial d’atracció dels conferenciants i bromejen amb l’“antic costum” de seure a terra quan no hi havia prou cadires. 4.2. Conferències complementàries A més del seminari, l’Aula proposa diverses conferències independents que combinen salut, història i literatura. 4.2.1. Prosa de combat – Manuel de Pedrolo Al gener, la doctora en literatura catalana Júlia Ojeda presenta la conferència “Prosa de combat”: • Parteix del llibre Prosa de combat, un recull de textos de Manuel de Pedrolo elaborat per Júlia Ojeda i Teresa Ibars. • Inclou textos inèdits i d’altres censurats en el seu moment, que mostren el compromís polític i lingüístic de Pedrolo. • Es reivindica Pedrolo com a figura clau de la literatura catalana del segle XX, autor de novel·la negra, narrativa general i nombrosos articles d’opinió. • Es remarca que va ser un defensor radical del català, sovint censurat tant durant el franquisme com en períodes posteriors, i que ha generat debat i polèmica. 4.2.2. El moviment Rebassaire a Rubí El dilluns 12 de gener, a la biblioteca, hi haurà una conferència sobre el moviment Rebassaire, a càrrec d’Eduard Puigventós: • El tema ja havia aparegut esporàdicament en altres activitats de l’Aula, i ara es tracta de manera específica. • S’explica la importància del moviment Rebassaire en el passat agrari i vitivinícola de Rubí, clau per entendre la història social i econòmica de la ciutat. • Es recorda que, tot i que avui Rubí ja no és una zona vitivinícola com abans, s’està fent un esforç de recuperació de la memòria (celler, premis vinícoles, etc.). • L’objectiu és que les generacions joves entenguin per què Rubí va ser com va ser i no s’oblidi aquest passat recent. 4.2.3. Càncer de mama i recerca científica El 3 de febrer, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer (4 de febrer), es programa una conferència de Francesca Mateo, investigadora rubinenca: • Tema: càncer de mama, recerca científica i prevenció. • L’Aula ja havia comptat amb ella en una altra xerrada, que va ser molt clara i entenedora, i ara la recupera per aprofundir en la recerca actual. • Es volen visibilitzar les dues grans potes de la lluita contra el càncer: • La investigació biomèdica per millorar diagnòstics i tractaments. • El suport psicosocial a través d’entitats com Oncolliga, que acompanyen pacients i famílies. • Es subratlla que Francesca Mateo és una de les robinencques amb més talent científic del moment. 4.2.4. Intel·ligència artificial També hi ha prevista una conferència sobre intel·ligència artificial, encara que en aquest fragment no se’n detallen el ponent ni el títol complet: • La locutora associa aquesta tria amb el perfil tecnològic de Lluís Pernas, històricament interessat en temes relacionats amb la tecnologia. • L’objectiu és acostar el debat sobre la IA al públic de l’Aula, amb una mirada divulgativa i pràctica. 4.3. Sortides culturals 2026 L’Aula complementa el programa de conferències amb sortides culturals, pensades amb cura tant pel seu interès com pel cost econòmic per als participants. 4.3.1. Museu de les Aigües Agbar Al gener es farà una sortida al Museu de les Aigües Agbar: • L’Aula té un acord de col·laboració amb Agbar, que facilita aquesta visita de manera gratuïta. • Es tria com a sortida “fàcil i tranquil·la” per compensar l’esforç econòmic d’altres activitats com l’òpera i el musical. • Es té en compte que el gener és un mes després de festes, quan molts participants tenen menys marge econòmic. 4.3.2. Òpera al Gran Teatre del Liceu: La Gioconda El febrer, l’Aula organitza una sortida al Gran Teatre del Liceu per veure La Gioconda, d’Amilcare Ponchielli: • Activitat pensada com una experiència cultural de nivell per al públic de l’Aula. • El Liceu ofereix a les Aules un descompte del 40% en les entrades. • El preu queda al voltant de 100 € per als socis i 115 € per als no socis, incloent l’accés a l’espectacle. • Hi ha places limitades (unes 70 entrades) i es marca data límit (10 de gener) per apuntar-s’hi. • Les organitzadores insisteixen que és una experiència que val la pena fer com a mínim un cop a la vida. 4.3.3. Musical Això ja ho he viscut (Tívoli) – Les bones obres / L’alegria que passa / Això ja ho veurem (context Oriol Broggi / Oriol Broggi no; és Això ja ho he vist?) També es programa una sortida al Teatre Tívoli per veure el musical “Això ja ho veurem” (al fragment no es diu el títol complet, però s’especifica que és el musical “A. Nimar” / “Animar” que acaba de rebre un premi important i està fortament vinculat a Rubí): • El muntatge ha estat premiat recentment, cosa que reforça l’interès de la sortida. • Hi participa gent de Rubí, i en particular s’esmenta Oriol Borés com a director i actor, reconegut per la seva trajectòria en aquest espectacle. • Les ponents diuen que, amb aquests premis i connexió local, “estaven obligats” a anar-hi com a activitat col·lectiva. 5. Tancament del programa El programa es tanca amb: • El comiat de l’entrevista amb l’Aula, desitjant bon Nadal i bones festes i anunciant que es retrobaran al gener. • El recordatori que Rubí al dia torna l’endemà a les 8 del matí amb la Pamela Martínez. • La reafirmació del paper de RÀDIO RUBÍ com a mitjà de proximitat que combina informació local, cultura, memòria històrica i agenda formativa. En conjunt, l’episodi ofereix una fotografia molt completa de la vida cultural i social de Rubí: des de la mirada internacional i de drets humans de Niloufar Mirhani, passant per la memòria musical compartida amb Robe Iniesta i Extremoduro, fins a la proposta d’aprenentatge permanent i activisme cultural que representa l’Aula d’Extensió Universitària de la ciutat.