Infopodcast 4 desembre 2025

Rubí al dia, de 8 a 9 h del 4/12/2025

Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.

Jazz para nictálopes del 3/12/2025

L’associació local Jazz Rubí ofereix un espai dedicat a la música jazz actual i els èxits de sempre. Presentat pel baterista Enrique Heredia. Dimecres de 22 a 23h.

#1073 - Notícies Vespre del 3/12/2025

De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.

Desbocats del 3/12/2025

Programa d'entrevistes, música, crítica política i compromís social. Miguel Ángel Gómez i Mónica García. Dimecres de 19 a 20h. Si vols contactar amb el programa, pots enviar un mail a [email protected]

Gent Normal del 3/12/2025

Programa presentat per Germà Bustamante. Entrevistes a persones conegudes o no que expliquen les seves experiències.

#277 - Actualitat local: atur, salut i convivència

Panorama general de l’episodi En aquest informatiu de RÀDIO RUBÍ – Notícies Migdia es repassen les principals notícies de la jornada, amb un fort focus en economia i atur, salut pública, convivència veïnal i iniciatives socials i culturals a Rubí i entorn. Justícia i casos judicials Judici per estafa de l’agència Gorostazu & Molina • L’Audiència de Barcelona jutjarà la setmana vinent la propietària de Gorostazu & Molina Viatges de Sant Cugat, acusada d’estafar una vintena de clients i quedar-se uns 70.000 € en reserves de vols i allotjaments. • Entre els afectats hi ha com a mínim una dona de Rubí. • Segons la Fiscalia, entre 2018 i 2019: - Va cobrar reserves de viatges que no es van arribar a fer. - Va convèncer alguns clients per anul·lar el viatge al·legant vagues o problemes, però mai va retornar els diners. - Va esborrar els perfils de l’agència a internet quan el cas es va fer públic. • S’acusa la propietària d’un delicte continuat d’apropiació indeguda: - Es reclama 5 anys de presó. - Indemnització de totes les quantitats sostretes més interessos. - Multa de 15 € diaris durant 11 mesos. • Els pagaments sostrets oscil·len entre 554 € i més de 7.500 €. “L’acusada es va apropiar indegudament de més de 68.000 euros de 20 clients, segons la Fiscalia.” Seguretat i convivència a Rubí Dispositiu especial de Mossos i policia local per Nadal • Els Mossos d’Esquadra i la policia local de Rubí han posat en marxa dispositius especials de seguretat per l’època de compres de Nadal. • Àmbits prioritaris: - Zones comercials - Fires i mercats - Espais amb grans aglomeracions de gent • El dispositiu combina: - Patrullatges ordinaris - Patrulles a peu, amb agents uniformats i de paisà • Objectiu: reduir furts i estafes, especialment aprofitant l’afluència de compradors i l’ús intensiu de pagaments. Tipologia de delictes i consells de prevenció Aina, de l’oficina de proximitat dels Mossos de Rubí, detalla: • Delictes més habituals: - Furts d’“esquitx”: aprofiten l’aglomeració per sostreure bosses, carteres, diners o mòbils. - Furts especialitzats (tècniques de mimosa, taca, sembra), tant a les persones com als comerços. • Recomanacions principals: - Desconfiar de contactes casuals en zones molt concorregudes. - No deixar-se abordar per desconeguts amb excuses variades. - Vigilar constantment diners i pertinences. - Posar especial atenció a vehicles i pàrquings. Conflicte pels bancs de la plaça Manuel Miralles • Diversos veïns de la plaça Manuel Miralles celebren la retirada dels bancs i cadires davant l’escola Pau Casals. • Afirmen que, des que no hi ha bancs, han desaparegut: - Sorolls nocturns i baralles - Consum de drogues i fortes pudors de cànnabis - Brutícia (preservatius, excrements) i amenaces • Durant anys hi ha hagut un conflicte obert entre: - Veïns que reclamen descans i seguretat. - L’associació de famílies del Pau Casals i Esquerra Republicana de Catalunya, que defensen els bancs com a element de cohesió social. • Amb el pacte de pressupostos, Esquerra va aconseguir el retorn dels bancs, però l’Ajuntament els ha tornat a retirar arran de les queixes veïnals. Veus veïnals: • Antonio Gómez denuncia: - Drogues, begudes, música forta, baralles i amenaces. - Ha hagut d’intervenir en una agressió a una noia i ha trucat repetidament a la policia. - Assegura que ara viu en una “pau increïble” sense bancs, i nega que treballi per l’Ajuntament tot i rumors. • Josep Maria Barril, veí de fa 50 anys, confirma: - Ha vist “de tot” mentre hi havia bancs. - Considera que són un problema seriós per al veïnat, sobretot a les nits i, a l’estiu, fins i tot de dia. Alhora, els veïns expliquen que han patit pintades i amenaces per la seva oposició al mobiliari. La comunitat educativa del Pau Casals i ERC mantenen la demanda de recuperar els bancs. Economia i mercat de treball Mínim històric de l’atur a Rubí • Rubí tanca novembre amb 3.736 persones aturades inscrites a les Oficines de Treball de la Generalitat. • Dades clau: - Són 123 aturats menys que a l’octubre. - És la xifra mensual d’atur més baixa de 2025. - És també el nivell més baix des de març de 2008, abans de la crisi financera. - La taxa d’atur baixa per sota del 9,5% per primera vegada des que hi ha registres. - Malgrat això, Rubí continua per sobre de la mitjana comarcal. Evolució comarcal i catalana • Al Vallès Occidental, el novembre deixa uns 900 aturats menys. • A Catalunya, hi ha 3.119 persones menys registrades a l’atur. • Al conjunt d’Espanya, la caiguda de l’atur el novembre és d’unes 19.000 persones. Valoració del Departament de Treball Paco Ramos, secretari de Treball, destaca: • El mercat laboral viu un moment de màxims històrics d’ocupació. • Prioritats actuals: - No només crear més llocs de feina, sinó feines de més qualitat. - Millorar la remuneració i les condicions laborals. • Eines clau: - Polítiques actives d’ocupació impulsades pel SOC. - Negociació col·lectiva i, quan calgui, Inspecció de Treball. • Objectiu final: que la bonança macroeconòmica arribi a la butxaca de la gent i es redueixi la “violència econòmica” que pateixen molts treballadors. Salut: grip, Covid-19 i clima Escalada de la grip a Catalunya • Les dades del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions indiquen que els casos de grip s’han doblat la setmana del 24 al 30 de novembre. • Incidència: - 164 casos per 100.000 habitants, davant els 82 de la setmana anterior. - Ja s’ha superat el nivell moderat de transmissió. • Activitat assistencial: - A l’Atenció Primària s’han fet 11.122 diagnòstics de grip en una setmana. - Són 6.006 diagnòstics més que la setmana anterior. • Perfil dels ingressos: - La majoria d’ingressos per grip i Covid-19 corresponen a persones de més de 60 anys. - Hi ha 5 persones a les UCI per aquestes infeccions respiratòries. Situació de la Covid-19 • El virus de la Covid-19 es manté en nivells molt baixos de transmissió: - Incidència d’uns 19 casos per 100.000 habitants. • Els ingressos per Covid són estables i reduïts. Resposta institucional: vacunes i mascaretes • El Departament de Salut insisteix en la importància de la vacunació contra la grip i la Covid per als col·lectius vulnerables. • El Ministeri de Sanitat ha convocat una reunió extraordinària amb les comunitats autònomes: - Per analitzar l’evolució de la grip. - Per debatre sobre l’ús de mascaretes i establir un protocol comú per a totes les infeccions respiratòries d’aquest hivern. Previsió meteorològica Luismi Pérez, des de La Xarxa, explica que: • Dimecres: - Matí de fred intens, sobretot a l’interior del país. - Boira i núvols baixos al Pla de Lleida, Prepirineu i Catalunya central. - Les boires s’aniran desfent, però l’ambient continuarà enrarit i fred, amb màximes de 6-7 °C a l’interior. - A la costa i prelitoral (inclosa l’àrea de Rubí) hi haurà més clarianes i un ambient una mica més suau, tot i que la temperatura recula respecte ahir. • Al Pirineu: - Núvols més gruixuts amb alguns flocs de neu dispersos. • Dijous: - S’espera un reforç del vent, especialment a Tarragona. - Cel amb molts núvols i “quatre gotes” mal comptades. - A la tarda, nevades una mica més intenses al Pirineu. Salut i suport social: dolor crònic i malalties invisibles Naixement del projecte Crónicus Social • La rubinenca Ester López impulsa Crónicus Social, un projecte per oferir suport emocional i social a persones amb: - Dolor crònic - Malalties invisibles com fibromiàlgia o síndrome de fatiga crònica • El projecte s’ha presentat recentment a la Biblioteca Mestre Martí Taulé. • L’Ester López: - Pateix ella mateixa fibromiàlgia. - És professional de l’àmbit social. - Detecta que a Rubí hi ha pocs recursos específics per a aquestes patologies. Mancances en recursos i diagnòstic • Actualment, a Rubí, a banda de l’Associació Vallès Amics de la Neurologia i els CAPs, gairebé no hi ha serveis específics per a aquests pacients. • Dificultats principals: - Arribar al diagnòstic final és molt complicat i llarg. - Sovint, l’única resposta mèdica són medicacions. - Hi ha teràpies alternatives que podrien ajudar, però són molt costoses. Impacte laboral i econòmic López descriu una gran precarietat entre les persones afectades: • Les malalties són molt variables i limitants: - No sempre es poden mantenir els ritmes i horaris laborals. - Això comporta dificultats per mantenir la feina. • Conseqüències econòmiques: - Recursos molt limitats per pagar fisioteràpia, psicòlegs o professionals especialitzats. - Problemes per cobrir necessitats bàsiques: lloguer, subministraments, alimentació. “Tenim la necessitat de tenir físios, psicòlegs, metges més especialitzats… I tot això s’ha de pagar i, clar, no tenim aquests recursos.” Estigma, símptomes i invisibilitat • L’Ester destaca que es tracta de malalties invisibles a ull nu, però amb símptomes intensos i constants: - Dolors diaris - Cansament extrem - Dificultat de concentració - Falta d’energia i ganes de fer coses • Molts pacients: - S’han acostumat al dolor fins al punt de normalitzar-lo. - No són percebuts com a malalts per la resta, fet que genera incomprensió i estigma. • Alguns casos de fibromiàlgia arriben a graus tan severs que impedeixen sortir de casa. • L’absència de reconeixement i suport provoca ansietat, depressió i aïllament social. Objectius i funcionament de Crónicus Social • El projecte vol acompanyar el pacient crònic en la seva realitat quotidiana. • Línies de treball: - Treball en grups de persones afectades. - Tallers, xerrades i assessoraments durant tot l’any. - Dinàmiques i converses adaptades a cada cas. - Suport emocional personalitzat segons necessitats i evolució de cada pacient. • Població principalment afectada: dones. • Contacte amb el projecte: - Compte d’Instagram. - Pàgina web pròpia. Drets de les persones amb discapacitat Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat • Es commemora el 3 de desembre, declarat per Nacions Unides el 1992. • Objectiu: lluitar pels drets de les persones amb discapacitat i promoure la seva inclusió. Debat al programa Rubí al dia i lectura del manifest Participants: • Noa Redondo, alumna de 15 anys del Centre d’Educació Especial de Can Oriol. • Alejandro (Àlex) Santiago i Marta Sabater, formadors. • Maria Vilajosana, tècnica del programa d’atenció a la discapacitat de l’Ajuntament de Rubí. El manifest de les entitats reclama: • Més recursos en àmbits: - Educatiu - Sanitari - Habitatge - Accés a la feina • Reducció de barreres físiques a la ciutat: - Adaptació d’espais públics i edificis. • Millora de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva: - Informació clara i fàcil d’entendre per a tothom. “Trobar una factura de la llum que tu puguis entendre, això també és facilitar l’accessibilitat cognitiva.” (Maria Vilajosana) Autonomia i ritmes vitals • Tot i els avenços, els experts coincideixen que encara queda molt camí per garantir la plena integració i els drets del col·lectiu. • Es demana a la societat: - Més empatia. - Respectar que cada persona té un ritme diferent. Exemple il·lustratiu d’Àlex Santiago: • Un pas de vianants on algú pot creuar ràpidament perquè veu de seguida que no ve cap cotxe. • Una altra persona, amb discapacitat, pot necessitar més temps per valorar la situació. • Cal donar temps i paciència perquè tothom pugui actuar amb seguretat. L’app “al teu costat” • Aquesta tarda es presenta l’aplicació mòbil “al teu costat”, projecte sorgit dels pressupostos participatius de Rubí. • Destinataris: - Persones amb discapacitat - Famílies - Persones cuidadores - Professionals, entitats i administracions • Objectiu: facilitar informació, recursos i intercanvi per avançar cap a una societat més justa i inclusiva. • Funcionalitats previstes: - Espai d’intercanvi o venda de recursos, serveis i productes adaptats per a persones amb discapacitat. Cultura i solidaritat Exposició solidària de Domingo Quero per Família Tauda • El pintor i escultor rubinenc Domingo Quero inaugura el 12 de desembre una exposició solidària a la sala Clara Boia (carrer Sant Miquel, 8). • La mostra inclou una trentena de peces: - Pintures - Escultures - Principalment petit format sobre fusta • Objectiu: recaudar fons per a l’entitat Família Tauda. Perfil de l’artista: • Nascut a Almeria, però ha viscut tota la vida a Rubí. • Formació a l’Escola d’Art i Disseny Edra. • Va rebre classes de l’aquarel·lista rubinenc Daniel Bas. • Sol participar en exposicions solidàries i col·labora amb causes benèfiques. Família Tauda i el Nepal • Domingo Quero va conèixer Família Tauda a través de la seva neboda. • L’entitat treballa al Nepal creant escoles per a nens i nenes amb discapacitat intel·lectual. • Segons explica l’artista: - La seva neboda hi va anar a fer un voluntariat. - Recentment ha inaugurat la tercera escola impulsada juntament amb el seu equip. - Han comprat terrenys i porten anys desenvolupant el projecte. - Actualment atenen uns 150 infants amb discapacitat. - També donen feina a unes 57–60 dones locals, generant impacte social i econòmic positiu. Detalls pràctics de l’exposició • Les obres tindran preus d’entre 100 i 300 € per afavorir la venda solidària. • La mostra es podrà visitar del 12 al 15 de desembre. Informació comarcal Sabadell: premis Cafè Aventura a la innovació en salut Des de Ràdio Sabadell, Paula Sauquillo informa: • El Cafè Aventura reconeix dues iniciatives del sector salut: HealthTech – Premi a millor empresa Desenvolupa solucions tecnològiques per modernitzar la feina de la infermeria quirúrgica. Denuncia que el desenvolupament tecnològic s’ha centrat massa en metges i anestesistes, deixant l’infermeria en segon pla. Premi: 4.000 €, mentoring i accés a un espai de co-working. PIT3D – Premi al millor projecte empresarial Iniciativa del Parc Taulí que crea pròtesis mamàries externes personalitzades per a dones que han passat per una mastectomia. Premi: 2.500 €, 10 hores d’assessorament i accés a un espai d’incubació. Terrassa: condicions laborals i indústria sostenible Gerocultores de la llar residencial Sant Llàtzer Des del Canal Terrassa (Ràdio Terrassa), Lourdes Sarrión explica: • 35 gerocultores, una fisioterapeuta i una animadora de la llar residencial Sant Llàtzer han portat el Consorci Sanitari de Terrassa a judici. • Denuncien condicions laborals precàries des de fa més de 16 anys i 10 anys de reclamacions per equiparar-se amb la resta del personal. • Situació actual: - Elles estan sota el conveni Gercat, considerat un dels més precaris de l’Estat. - La resta de 2.500 companyes del Consorci estan en el conveni Ciscat. • Diferències clau: - 1.800 hores anuals de treball per a les gerocultores de Sant Llàtzer vs 1.650 hores dels altres. - Salaris al voltant de 1.000 € mensuals, inferiors als de la resta de personal. • L’objectiu del judici és visibilitzar aquesta desigualtat i reclamar equiparació de condicions. Programa “Indústria Sostenible” També des de Terrassa, Lourdes Sarrión detalla: • La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i la Diputació de Barcelona llancen el programa Indústria Sostenible. • Destinat a fins a 65 petites i mitjanes empreses industrials i logístiques de la demarcació. • Objectius: - Ajudar-les a adaptar-se a les noves normatives europees en matèria de sostenibilitat. - Accelerar la competitivitat i, alhora, la transformació sostenible. • Característiques: - Dirigit a empreses industrials de tots els sectors i a empreses logístiques vinculades. - No hi ha restricció sectorial més enllà de ser sector industrial o logística associada. - Aquesta primera edició (gener–juliol de 2026) es planteja com una prova pilot. Tancament L’episodi es tanca amb el recordatori que la ciutadania pot seguir tota l’actualitat de Rubí a radiorubí.cat, a la 99.7 FM i a través de les xarxes socials, consolidant RÀDIO RUBÍ com a referent informatiu local sobre economia, salut, convivència, drets socials i cultura solidària.

Els esports al dia del 3/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#757 - Autonomia i discapacitat: veu, drets i ciutat

Context i motiu de l’episodi Programa especial de Rubí al dia, d'11 a 12h dedicat al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre). Hi participen: • Noa Redondo, alumna del Centre d’Educació Especial de Can Oriol • Àlex Santiago, educador del centre • Marta Sabater, mestra d’audició i llenguatge • Maria Vila-Josana, tècnica del programa d’atenció a la discapacitat de l’Ajuntament de Rubí L’episodi gira al voltant de tres eixos: autonomia personal, accessibilitat i entorns inclusius, i necessitat de recursos i canvis estructurals. Festa de les entitats i serveis de discapacitat Jornada a la plaça de la Nova Estació Es comenta la festa de les entitats i serveis en l’àmbit de la discapacitat, celebrada el diumenge anterior a la plaça de la Nova Estació. • Festa oberta a tota la ciutadania, amb parades informatives i tallers • De 10 a 11h: “hora silenciosa” per a persones amb alta sensibilitat auditiva, autisme o qui prefereixi un ambient tranquil • A partir de les 11h, més música i activitat Programa Singulars i circ inclusiu • Entrevista pública a l’alumnat del programa Singulars, formació d’inserció laboral per a joves amb discapacitat intel·lectual, autisme o trastorn mental, en hostaleria i turisme. • Lectura col·lectiva del Manifest de les Persones amb Discapacitat per part de 13–14 entitats. • Cloenda amb espectacle de circ inclusiu de la companyia Mur, “Únics”, amb dos números especialment emotius. Xarxa d’entitats de Rubí S’esmenta la riquesa associativa de la ciutat en l’àmbit de la discapacitat, amb entitats com Dapsi Rubí, Rubitea, Abdir, Centre d’Educació Especial de Can Oriol, Club Horitzó, Club Escola de Futbol Can Mir, Fundació Prodis, Font del Ferro, FAC Terrassa, Fundació Avant, Llar de Canal Samora, ONCE i Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional, entre d’altres. Idees clau: Rubí disposa d’una xarxa d’entitats consolidada, una festa ja arrelada al calendari i espais que combinen visibilització, convivència i sensibilització ciutadana. Autonomia a l’escola: què vol dir i com es treballa Tasques quotidianes i confiança Els professionals expliquen que l’objectiu central del Centre d’Educació Especial de Can Oriol és promoure l’autonomia dels alumnes: • Treballar tasques del dia a dia: estendre roba, posar una rentadora, sortir al carrer, creuar passos de vianants, fer trajectes caminant… • Suport progressiu: primer amb acompanyament adult i, a mesura que guanyen seguretat, retirada gradual del suport. • Generació de confiança en les pròpies capacitats, tant dins com fora de l’escola. La Marta destaca la importància de “donar confiança i empenta” perquè els alumnes puguin fer el seu dia a dia sense problemes quan surtin del centre. La veu de la Noa: futur, amistats i pors La Noa, de 15 anys, comparteix: • Vol treballar de dependenta, preferentment en una botiga de roba. • Sap que haurà de continuar estudiant després de Can Oriol per aconseguir-ho. • Li agrada molt estar amb els amics, tant al centre com a les places i espais públics de Rubí. • Li fa por la foscor al carrer, i això obre el debat sobre il·luminació i seguretat urbana. La conversa amb la Noa humanitza el discurs: mostra desitjos molt compartibles (feina, amistats, oci) i por a espais poc il·luminats, qüestions que afecten molta més gent enllà de la discapacitat. Mancança de recursos i espai al Centre Can Oriol Problema estructural d’espais Els professionals exposen una situació molt precària al centre: • Manca greu d’espai; el menjador s’ha reconvertit en aula i l’alumnat dina als passadissos amb taules improvisades. • Dos grups s’han d’ubicar en un altre centre educatiu (Terés del TET) al davant, perquè no hi caben a l’escola. • Falta de sales específiques: no disposen de totes les aules especialitzades típiques (gimnàs, aula de música, etc.), que també són clau per treballar autonomia. • Pocs recursos materials: es treballa sobretot amb creativitat i idees, fent “malabars” per suplir la manca de materials físics. Tot i la implicació del professorat, l’ampliació prevista del centre arriba tard i ja serà insuficient. Recursos i visibilitat A banda de l’espai, apunten que calen: • Més recursos humans i materials per poder treballar totes les habilitats d’autonomia. • Visibilitat social de la feina i de les necessitats reals del col·lectiu, perquè molta gent ni tan sols sap en quines condicions treballen. Missatge de fons: el compromís professional és alt, però sense espais ni recursos adequats no es pot garantir l’autonomia ni els drets dels alumnes com caldria. Entorns accessibles i autonomia: més enllà de les barreres físiques Accessibilitat física, cognitiva i comunicativa La Maria amplia el concepte d’accessibilitat: • Física: eliminació de barreres arquitectòniques, accessos adaptats, espais transitables per a tothom. • Cognitiva: senyalització clara, textos fàcilment comprensibles (ex.: factura de la llum entenedora), informació visual i estructurada. • Comunicativa: canals i llenguatges accessibles (inclosa, per exemple, interpretació en llengua de signes a pregons i actes públics). Subratlla que uns entorns accessibles beneficien tota la població: persones amb discapacitat, gent gran, famílies amb cotxets, etc. “Per mi, l’autonomia té molt a veure amb l’accessibilitat i l’adaptació dels espais”. Empatia i ritmes diferents Es posa molt d’èmfasi en la necessitat d’empatia en el dia a dia: • Exemple del pas de vianants: hi ha persones que necessiten més temps per valorar si poden creuar; cal que conductors i vianants respectin aquest ritme més lent. • Comparació amb la sortida d’infants de l’escola: quan ets pare o mare, preveus que pot sortir una criatura corrent i redueixes la velocitat; el mateix cal quan hi ha persones amb altres necessitats. La idea central és que una societat realment inclusiva ha de donar temps i espai als ritmes diversos, enlloc d’imposar sempre la rapidesa i l’eficiència. Educació i sensibilització Es remarca que aquesta empatia s’ha de treballar des de petits: • L’educació ha d’incorporar valors de respecte a la diversitat, acceptació d’errors i ritmes diferents. • La sensibilització ha d’anar de la mà de les transformacions físiques i normatives. Tecnologia i comunicació: mòbils, tauletes i SAC L’app “Al teu costat” Es presenta la nova aplicació “Al teu costat”, desenvolupada per l’Ajuntament de Rubí: • Fruit d’un treball llarg entre Servei d’Informàtica i Servei d’Atenció a la Discapacitat. • Objectiu: posar els temes de discapacitat al centre i centralitzar informació. • Inclou: - Informació d’entitats i serveis de l’àmbit de la discapacitat a Rubí i altres punts de Catalunya. - Un espai de comunitat on les persones usuàries poden exposar necessitats, oferir suports (cadires de rodes, acompanyaments, formacions…) i fer propostes. • És una eina també per l’Ajuntament: permetrà detectar necessitats en temps real a partir de les dades recollides. És una app oberta a tothom: persones amb discapacitat, professionals, famílies i ciutadania que vulgui oferir ajut. L’Àlex la valora com una eina “superútil” per compartir, coordinar-se i crear comunitat de suport. Ús de tecnologia al centre Al Centre d’Educació Especial de Can Oriol: • Mòbils personals: no s’utilitzen dins el centre. • Tauletes: sí que s’utilitzen amb diversos usos: - Oci i motivació: en moments d’“escollir”, per mirar vídeos a internet o cercar continguts d’interès. - Orientació: ús de Google Maps per ubicar-se en destinacions i aprendre recorreguts. - Comunicació: com a part d’un SAC (Sistema Alternatiu i Augmentatiu de Comunicació). La Marta explica que: • Alguns alumnes disposen de llibres de pictogrames (baixa tecnologia) amb el vocabulari essencial. • Altres utilitzen tauletes amb aplicacions gratuïtes com Estel Escrit, on activant pictogrames poden construir missatges. • El SAC no només serveix per expressar-se, sinó també per entendre millor el món, ja que el professional pot fer modelatge (acompanar el llenguatge oral amb pictogrames). L’ús de pictogrames no és exclusiu de l’educació especial: reforça llenguatge i comprensió, també present a escoles ordinàries, especialment en edats inicials. La Noa, en el seu cas, fa servir la tauleta sobretot per mirar vídeos, mentre el mòbil a casa té normes d’ús i horaris, principalment per parlar amb amics i mirar continguts a internet. Manifest de les Persones amb Discapacitat Lectura compartida i estructura Cap al tram central del programa es llegeix, a diverses veus, el Manifest elaborat per entitats i serveis de Rubí. La Noa és la primera a llegir, amb unes fitxes preparades i plastificades. El manifest posa l’autonomia al centre i articula una sèrie de demandes clau. Idees principals del manifest Les frases del manifest es repeteixen en primera persona, amb un to reivindicatiu i afirmatiu: • “Vull ser una persona més autònoma”: es reclama suport adequat per poder participar en decisions, relacionar-se, ser lliure i comunicar necessitats i desitjos. • Dret a suports reals i suficients en educació, salut, cultura i feina, per poder créixer amb dignitat i independència. • No fer les coses “per” la persona, sinó ensenyar-li a fer-les: l’autonomia s’entén com a llibertat real. • Escoles amb recursos i infraestructures adequats per ensenyar habilitats d’autonomia. • Ajudes tècniques (productes de suport) que facilitin les tasques del dia a dia. • Eliminació de barreres arquitectòniques i prejudicis socials, per garantir mateixes oportunitats. El manifest també subratlla que: • Tothom té dret a equivocar-se i aprendre dels errors; sense autonomia no hi ha aquesta oportunitat. • Assumir riscos no és sinònim de posar-se en perill, sinó part necessària de viure en llibertat. • La diversitat és una riquesa, no una barrera. • Cal plena accessibilitat en entorns públics i privats. • Per ser autònom cal accedir a la informació, conèixer els drets propis i disposar de suports adequats. • La inserció laboral és un eix bàsic: trobar feina i cobrar un salari digne es vincula directament a tenir un futur millor. Una de les idees més potents: respecte i escolta. Es reclama que s’escolti la persona, es respectin les seves decisions i no se la invalidi quan s’equivoca. El manifest tanca agraint la implicació de totes les entitats que l’han fet possible, reforçant el treball en xarxa. Normatives, drets i camí pendent Avanços des del 1992 i canvi de llenguatge La presentadora recorda que des de 1992, any en què l’ONU estableix el Dia de les Persones amb Discapacitat: • Han canviat normatives i terminologia; ara es parla més de persones amb discapacitat o diversitat, i menys de termes estigmatitzants. • S’han incorporat pràctiques d’accessibilitat abans impensables (festes silencioses, llengua de signes a actes oficials, etc.). Tot i això, insisteix que encara queda molt per fer, especialment en l’àmbit de regulacions i polítiques públiques. El paper de les plataformes i entitats La Maria destaca que: • S’està avançant en la bona direcció, però cal que les normatives continuïn evolucionant. • Les grans entitats i plataformes especialitzades en discapacitat (física, intel·lectual, etc.) són les que fan pressió perquè les administracions regulin i millorin les condicions de vida del col·lectiu. • La força de la gent i de les entitats és clau perquè es prenguin decisions polítiques amb coneixement de causa. Sense la veu organitzada de les persones afectades i de les entitats, els canvis normatius no avancen prou. Visibilització i conscienciació social L’Àlex reforça la idea que: • Hi ha molts avenços, però encara falta que la societat vegi de prop les necessitats reals. • Qui no conviu amb la discapacitat sovint no percep les barreres existents. • La visibilització constant és necessària perquè els qui poden impulsar canvis siguin conscients i actuïn. Habitatge, treball i “imaginació social” Habitatge: el problema general i l’afegit En el tram final, es connecta el tema de discapacitat amb altres grans reptes socials, com l’habitatge: • L’habitatge és un problema general (a Catalunya, a Espanya i a Rubí), però per a persones amb discapacitat és encara més greu. • Es reivindica la necessitat d’habitatges versàtils i diversos: - Per famílies nombroses. - Per persones que poden viure semiautònomes amb certa tutela. - Per gent gran sola. - Per joves que es volen emancipar. Es diu que potser falta “imaginació” social per pensar models d’habitatge i suports més flexibles i adaptats. Formació i inserció laboral Es parla també de la transició escola–món adult: • Després de Can Oriol, alguns alumnes poden continuar estudiant, altres volen incorporar-se al món laboral. • Les opcions són limitades, especialment per a persones que volen feines concretes, com la Noa que vol ser dependenta en una botiga de roba. • Falta formació professional adaptada propera al territori: - Al Vallès hi ha recursos, però molts joves han d’anar a Barcelona. - A altres comarques (Pallars, zones rurals) la distància pot ser de molts quilòmetres. La Maria ho vincula de nou a la necessitat d’adaptar entorns i recursos a les diverses capacitats: • Persones amb discapacitat lleu necessiten un tipus de suport, i altres amb més necessitats en requereixen un de molt més intensiu i adaptat. • Això multiplica la complexitat, però no ho fa impossible: cal planificació i voluntat política, escoltant les veus que arriben a través del Servei d’Atenció a la Discapacitat i de la xarxa d’entitats. El missatge final: no és senzill, però és factible si es posen recursos i s’escolten les persones. Tancament: desitjos, respecte i futur En el minut final, la presentadora torna a parlar amb la Noa: • Li pregunta pel Nadal i els desitjos per l’any vinent (2026); la Noa admet, entre broma i serietat, que voldria un mòbil nou. • Es recuperen conceptes del manifest: respecte, autonomia, dret a decidir i a equivocar-se. S’estableix un paral·lelisme entre equivocar-se en un dibuix i a la vida: • Si un dibuix surt malament, es corregeix o es torna a fer. • A la vida passa el mateix: equivocar-se, rectificar o començar de nou forma part del procés. L’episodi es tanca amb agraïments a la Noa, la Marta, l’Àlex i la Maria, i amb el desig de retrobar-se l’any següent havent avançat en més drets, més recursos i més autonomia per a les persones amb discapacitat. Idees força de l’episodi • Autonomia com a eix central: dret a decidir, a equivocar-se i a rebre els suports necessaris. • Accessibilitat integral: física, cognitiva i comunicativa, pensada per a tothom. • Manca estructural de recursos i espai al Centre d’Educació Especial de Can Oriol, tot i la implicació dels professionals. • Tecnologia com a eina d’inclusió (app “Al teu costat”, SAC amb tauletes i pictogrames). • Treball en xarxa de les entitats de Rubí i importància de les plataformes de discapacitat per impulsar canvis normatius. • Necessitat d’habitatge adaptat i diversificat i de formació professional adaptada accessible territorialment. • Empatia i educació com a base d’una societat més justa i inclusiva.

#1114 - Habitatge, pactes polítics i pressió als autònoms

Tema central de l’episodi L’episodi gira al voltant de tres grans blocs: • Crisi de l’habitatge i especulació (tant a Rubí com a escala estatal i europea) • Debat polític i equilibri del govern de Sánchez amb Junts i altres socis, amb especial èmfasi en l’ús dels reials decrets • Pressió burocràtica i fiscal sobre els autònoms (cas VeriFactu) i sensació de degradació democràtica Al llarg de la tertúlia, s’hi afegeix també una reflexió sobre el paper de la banca, els fons voltor, la judicatura i els cossos policials en la política espanyola, i una crítica a com aquesta situació alimenta el creixement de l’extrema dreta. 1. Crisi de l’habitatge: especulació, parc públic i responsabilitats 1.1. El debat local a Rubí i el dret a l’habitatge • Es recorda una moció aprovada al Ple de Rubí impulsada per Alternativa d’Unitat Popular (AUP) i En Comú Podem, que defensa que ja existeixen instruments legals per evitar que fons voltor i grans inversors especulin amb l’habitatge. • El regidor Jordi Arnaiz insisteix que l’habitatge és un dret bàsic i no una mercaderia especulativa: "La propietat no és absoluta, la propietat té una funció social" • Es remarca que no tenir habitatge impacta directament en la cohesió social i obliga famílies a marxar a altres municipis, especialment afectant infants i joves. • L’AUP introdueix una esmena per ampliar el dret de tanteig i retracte en tots els supòsits, seguint l’exemple de Barcelona, per reforçar la capacitat municipal de comprar habitatges abans que caiguin en mans d’inversors. • Dada il·lustrativa: en portals com Fotocasa o Idealista, aproximadament un 10% dels pisos en venda a Rubí ja es publiciten com a producte per a inversors, clar símptoma de financiarització de l’habitatge. 1.2. Mirada europea: pisos buits i model de creixement • La Comissió Europea anuncia recomanacions als estats per abordar el problema dels pisos buits en grans ciutats. • El comissari europeu Jørgensen assenyala que moltes ciutats europees combinen forta demanda d’habitatge amb molts pisos buits destinats a especular o a segona residència. • El vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, alerta que la crisi d’habitatge posa en dubte la sostenibilitat del model de creixement espanyol i reclama un pacte d’Estat per afrontar-la. • Tot i això, rebutja regular els preus del lloguer perquè considera que no fomenta l’oferta, posant sobre la taula la tensió entre mercat lliure i regulació pública. 1.3. La mirada de l’arquitecte: origen del problema i models comparats L’arquitecte Josep Milà (que l’endemà ofereix la conferència “La mirada de l’arquitecte al servei de la societat: on som i com hi hem arribat”) sintetitza així la situació: • A Europa, molts països tenen entre un 20% i un 40% de parc d’habitatge social. • A l’Estat espanyol, només al voltant d’un 2%: “arrencarem de sota terra”. • Es remet a la frase franquista de l’arquitecte Arrese: "Farem d’Espanya un país de propietaris, no de proletaris" com a arrel ideològica d’un model basat en la propietat privada especulativa. 1.4. Habitatge protegit, lleis mal dissenyades i paper dels promotors • Milà critica que la llei permeti que l’habitatge protegit passi al mercat lliure al cap d’uns anys: - Això ha convertit el que havia de ser funció social en oportunitat especulativa. - Molts pisos de protecció oficial han acabat venuts amb grans plusvàlues pels seus primer propietaris. • Defensa que: - L’habitatge protegit pot ser privat, no cal que sigui sempre de titularitat pública. - L’important és que el règim de preus i condicions mantingui la funció social a llarg termini. • Assenyala que els promotors privats van abandonar l’habitatge protegit quan ja no els sortien els números que volien, i que l’Estat i la Generalitat podrien haver compensat pèrdues per mantenir projectes socials clau (com les àrees residencials estratègiques de 2007–2010, 90.000 habitatges planificats que no es van fer). • Diferència clau: no falta habitatge en general, falta habitatge assequible: "Ells volen continuar construint per continuar tenint un producte de borsa. No és això el que hem de fer. Hem de fer habitatge assequible." • Per Milà, l’arquitectura ha estat exclosa de les decisions estratègiques: - Al Pacte Nacional de l’Habitatge (2007–2008) l’únic interlocutor real amb l’administració era el sector privat promotor. - Arquitectes, sociòlegs i altres experts no han estat escoltats. 1.5. Arquitectes, imatge pública i responsabilitat • S’obre un debat sobre si els arquitectes han contribuït a l’especulació. Milà matisa: "Han contribuït els arquitectes que han treballat per aquests senyors, que no té res a veure amb el conjunt d’arquitectes que pensen sobre l’habitatge." • Assegura que: - Els arquitectes que treballen per grans promotors són una minoria, encara que gestionen molts habitatges. - Molts professionals ho han fet per necessitat econòmica, amb contradicció ideològica. - L’arquitecte de carrer és avui un dels professionals més infravalorats, econòmicament i socialment. - Exemple: un venedor de pisos pot guanyar entre 3 i 5 vegades més que l’arquitecte del projecte. 1.6. Joves, demografia i necessitats reals • Es discuteix la paradoxa: tanquen línies escolars per baixa natalitat, però alhora es parla de necessitat de més habitatge. • Milà subratlla que: - Espanya és dels països on els joves surten més tard de casa (als 34–35 anys o més). - El problema no és tant la falta de pisos físics, sinó la falta d’habitatge assequible per a noves llars. • S’assenyala també l’efecte del turisme i els habitatges turístics: - Distorsionen sobretot el mercat del lloguer. - Si es pot treure 50.000 € a l’any amb ús turístic, costa acceptar 15.000–20.000 € en lloguer residencial. 1.7. Bancs, rescat i fons voltor • Es recorda el rescat bancari (uns 60.000 milions d’euros) i els milions d’habitatges que els bancs es van quedar. • Milà i altres tertulians defensen que: - Ja que el rescat es va pagar amb diners públics, els habitatges haurien d’haver passat a parc públic. - En lloc d’això, molts es van vendre a fons voltor. - Es considera que el rescat es va negociar malament: l’Estat hauria d’haver exigit la propietat dels actius immobiliaris a canvi dels diners. 2. Pactes de Sánchez amb Junts i governar a base de decrets 2.1. El “decret Junts”: contingut i límits El Consell de Ministres aprova un reial decret-llei amb diverses mesures, algunes fruit dels acords amb Junts: • Recuperació per Catalunya de la gestió directa de secretaris, interventors, tresorers i altres funcionaris locals (competència que va tenir entre 2007 i 2013). Es vol reduir la incertesa de destinació i facilitar la cobertura de places. • Flexibilització de la despesa dels ens locals: - Els ajuntaments podran utilitzar el superàvit de 2024 per fer inversions financerament sostenibles en: - abastament d’aigua - enllumenat públic - habitatge - recollida de residus - assistència social - projectes contra el canvi climàtic • Queden fora d’aquest primer decret, tot i formar part de les demandes de Junts: - Balances fiscals - Multireincidència delictiva - Impagament del lloguer - Ús del català a Europa - Amnistia i competes migratòries (aquestes últimes ja en vies diferents) • Sánchez explica en dues entrevistes (una a Catalunya, una a RTVE) que: - Estan treballant per publicar les balances fiscals, però hi ha discrepàncies metodològiques. - Alguns temes es tractaran en un segon decret i d’altres via proposicions de llei, com la de multireincidència promoguda per Junts. 2.2. La posició del govern: diàleg i minoria parlamentària • La portaveu Pilar Alegría recorda que el PSOE governa en minoria i que han de “exprimir al màxim el diàleg” amb tots els socis. "Som un govern progressista en minoria, perfectament conscient de la complexitat parlamentària. Això ens porta a exprimir al màxim la principal eina que tenim, que és el diàleg." • La tertúlia subratlla el joc d’equilibris: el que es pacta amb Junts pot xocar amb ERC, PNB o Sumar, i el govern intenta navegar entre totes les demandes. 2.3. Crítica a governar a cop de decret • Diverses veus de la taula mostren fatiga i rebuig davant l’abús dels reials decrets i, sobretot, dels decrets òmnibus (que acumulen mesures molt diverses en una sola norma): "Quan sento la paraula decret, ja... Això està fent mal a la democràcia." "És una eina per a temes urgents, no per governar-ho tot dia sí dia també." • Es denuncia que: - El debat parlamentari es buida de contingut. - Es substitueix l’elaboració legislativa profunda per decisions ràpides i paquetitzades. • Alguns recorden que tots els governs, també el PP de Rajoy, han abusat dels decrets, però es percep que cada cop se’n fa un ús més extensiu, cosa que degrada la qualitat democràtica. • Es reconeix, tanmateix, que el reial decret és una eina legal i democràtica, però la crítica se centra en l’ús polític abusiu i no en l’eina en si. 2.4. Junts, amnistia i l’ombra d’una possible moció de censura • Es valora la tensió entre Junts i el PSOE, amb avisos de Junts de trencar suports i amenaces velades d’aproximar-se al PP. • A la tertúlia es veu poc versemblant que Junts faciliti una moció de censura liderada pel PP (possiblement amb Vox): - En una moció de censura s’ha de proposar un president alternatiu, no només fer fora l’actual. - Seria contradictori amb la defensa de la llei d’amnistia i el retorn de Puigdemont, que PP i Vox volen derogar. • Es coincideix que, malgrat el soroll retòric, hi ha límits estratègics evidents per a Junts. 3. Autònoms, VeriFactu i burocràcia ofegadora 3.1. Què és VeriFactu i per què es retarda • El govern aprova també ajornar un any l’obligatorietat del sistema Veri*Factu, un sistema de facturació electrònica i control fiscal per a empreses i autònoms. • La patronal i molts col·lectius de treballadors per compte propi havien demanat aquest ajornament, argumentant que no estaven preparats per l’impacte tècnic i burocràtic. 3.2. Visió des de la base: cansament i desesperança • A la tertúlia es descriu la situació dels autònoms com a “esgarrifosa”: - S’acumulen noves obligacions, tràmits i controls. - Molts petits autònoms estan a punt de plegar. - Es té la sensació que es castiga sobretot qui intenta fer les coses bé, mentre que qui treballa completament en negre queda fora de qualsevol sistema de control. • Es critica que aquestes mesures es facin: - Sense informació clara ni acompanyament. - Sense una negociació real amb representants autònoms de base. • Milà estableix un paral·lel amb el món de l’habitatge: "Com amb l’habitatge, els interlocutors que negocien sovint no són representatius. I si algun autònom de debò ha proposat una altra manera de fer-ho, segurament no se l’han escoltat." • Es denuncia que moltes reformes tenen un fort component de desconfiança sistemàtica envers els petits contribuents: - Es legisla pensant en “el que fa trampes”, - Però s’acaba carregant burocràcia i costos sobre qui compleix. 3.3. Control vs progrés: una burocràcia que no redistribueix • La sensació general és que moltes mesures són bàsicament de control, no de progrés: - No milloren serveis ni condicions de vida, - Simplement faciliten la feina de la inspecció sense atacar les grans borses de frau. • Es remarca que els grans casos de corrupció i diner negre no els protagonitzen precisament els autònoms petits, i que: "Los sacos grandes i los sobres grans no anaven amunt i avall en mans d’autònoms." • Es constata una creixent distància entre decisors i afectats reals, que s’expressa tant en l’àmbit fiscal com en el de l’habitatge. 4. Judicatura, filtracions i “sèrie política” permanent 4.1. Debat al Senat: filtracions i “poderes subterráneos” • Al Senat, el ministre Bolaños interpel·la el PP després que un senador popular anunciï que aviat sortiran informacions comprometedores contra membres del PSOE. • Bolaños pregunta qui filtra aquestes informacions al PP: "¿Tiene el Partido Popular alguna información subterránea por parte de la UCO, de la Fiscalía, de la Judicatura, de la Policía Nacional? ¿Son ustedes beneficiarios de algún delito de revelación de secretos?" • Es posa sobre la taula el pes de: - La UCO (Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil), - La judicatura i - Altres cossos de l’Estat com a actors polítics de facto, a través de filtracions i maniobres. 4.2. La crítica de Junts al “deep state” i límits del PSOE • Eduard Pujol (Junts) acusa el govern de “riure les gràcies” a la monarquia i als poders insurrectes de l’Estat (com el Suprem) tot i la llei d’amnistia. • A la taula es matisa aquesta visió: - Es recorda que el Suprem ha estat molt dur contra el govern, fins al punt de forçar la sortida de la Fiscalia General sense sentència ferma. - Es considera que Junts exagera retòricament i de vegades cau en formulacions “delirants”. 4.3. Sensació de “sèrie” i passivitat social • Diversos tertulians comparteixen la sensació que la política espanyola s’assembla a una sèrie plena de trames, filtracions i girs de guió. "La sensació del públic és que estem veient una pel·lícula i que hi som molt passius." • Es lamenta que: - No hi hagi una reacció ciutadana més contundent davant la degradació institucional. - Aquest clima beneficia sobretot l’extrema dreta, que creix sense gairebé moure un dit, aprofitant el desgast general. 5. Emergències, militars i discurs polític 5.1. La Dana a València i la presència militar al Vallès • Es compara la llentitud en la resposta a la Dana a València (on hi va haver víctimes mortals) amb la rapidesa per desplegar militars i Guàrdia Civil al Vallès arran de problemes sanitaris i de fauna (senglars, pesta porcina, restriccions d’accés a zones naturals). • Es plantegen preguntes sobre: - Quins protocols cal seguir per demanar ajuda militar. - Si a València es va demanar tard o no es va demanar l’ajuda adequada. • Es constata que al Vallès: - Hi ha unitats militars i Guàrdia Civil controlant accessos a boscos. - L’objectiu és més controlar el comportament humà (inconscients que entren on no toca) que no pas els animals. 5.2. Economia, por i comunicació • S’assenyala que les restriccions i alarmes sanitàries estan afectant el comerç local, especialment carnisseries i botigues d’embotits. • Es tranquil·litza la població: "Es pot menjar fuet i pernil." • El problema no és tant el risc real sinó la por generada, que té efectes econòmics immediats. 6. Tancament: una política que sembla ficció però té efectes molt reals L’episodi es tanca amb la sensació que la política s’ha convertit en una sèrie plena de trames, però on: • La crisi d’habitatge continua sense solució estructural: parc públic insuficient, lleis mal dissenyades i un poder enorme dels promotors i del sector financer. • Els autònoms i petits professionals carreguen amb una burocràcia creixent que no toca els grans focus de frau i corrupció. • Els pactes de govern es gestionen a cop de reial decret, desdibuixant el debat parlamentari i alimentant el malestar democràtic. • La judicatura, la policia i els òrgans de l’Estat profund tenen un paper polític central, sovint a través de filtracions i maniobres opaques. Malgrat el to sovint irònic i la comparació constant amb una sèrie de televisió, el missatge de fons és molt seriós: caldria reorientar polítiques públiques, reforçar la funció social de l’habitatge, reduir la càrrega sobre els més febles i millorar la qualitat democràtica per evitar un deteriorament encara més gran i l’avenç de l’extrema dreta.

#2073 - Seguretat i prevenció de furts durant la campanya de Nadal

Context de la campanya de Nadal En aquesta secció amb els Mossos d'Esquadra, la caporal Aina i l’agent Glòria expliquen com s’organitza el dispositiu policial de Nadal i ofereixen consells pràctics de seguretat per a ciutadania i comerciants. Dispositiu Grevol i patrullatge El dispositiu Grevol agrupa tots els operatius policials específics per la campanya de Nadal. S’actua de manera diferent i específica perquè canvien la dinàmica social, econòmica i també la realitat delictiva. Les zones prioritàries són: Zones comercials Fires i mercats Esdeveniments multitudinaris (com la Cavalcada de Reis). Coordinació policial Es fan reunions prèvies i durant la campanya entre Mossos i policia local de Rubí. Es reparteixen el territori per donar millor resposta. S’intensifica el patrullatge a peu, amb agents: Uniformats De paisà (no visibles, però presents). La presència policial augmenta la sensació de seguretat i disminueix els furts. Tipus de furts habituals per Nadal Furts per descuit i aglomeracions En zones molt concorregudes s’aprofiten aglomeracions i despistes. Els objectius més habituals són: Bosses de mà Mòbils Diners en efectiu Regals acabats de comprar Furts especialitzats Els Mossos expliquen tres modalitats molt concretes: Furt de la sembra: La víctima ja és dins del vehicle, a punt de marxar. Els autors li fan creure que ha caigut alguna cosa (claus, monedes) fora del cotxe. Quan surt a mirar, un segon autor obre la porta del copilot i furta la bossa o objectes de valor. Furt de la taca: Algú fa caure un líquid a l’esquena de la víctima. Una altra persona s’ofereix a netejar la taca. Mentre la distreu, li sostreu la cartera o altres pertinences. Furt de la mimosa: Normalment l’autora és una dona que s’acosta d’una manera molt afectuosa. Fa veure que coneix la víctima o inventa una excusa per abraçar-la o tocar-la. Aprofita el contacte per robar joies, rellotge, arracades, etc. Tot i que solen començar sense violència, poden arribar a empentar o tirar a terra si el robatori es complica. Les víctimes habituals d’aquests mètodes solen ser persones grans, més confiades o desorientades. Consells de seguretat al carrer i en comerços Per a ciutadans Desconfiar de qualsevol contacte casual en llocs amb molta gent. No deixar-se abordar per desconeguts per evitar el furt de la mimosa i el de la taca. A fires, mercats i eixos comercials: Mantenir vigilades les pertinences. Portar la bossa de mà tancada i al davant del cos. Evitar portar grans quantitats de diners en efectiu. A l’hora de pagar: Guardar la cartera i tancar la bossa abans de sortir de l’establiment. Al vehicle Recordar que el cotxe no és una caixa forta. Evitar deixar-hi regals i objectes de valor visibles, sobretot al maleter després de comprar. Als pàrquings: No abaixar la guàrdia, evitar descuits i desconfiar d’estranys que s’hi acostin. Als caixers automàtics No treure grans quantitats de diners. Tapar el teclat en introduir la contrasenya. Desconfiar de persones que observin o s’acostin massa. Per a comerciants Davant qualsevol situació estranya, trucar immediatament al 112. Evitar col·locar objectes de valor prop de les sortides. Prioritzar que aquests productes estiguin: Darrere el mostrador En armaris tancats amb clau, si cal, per dificultar el furt ràpid. Riscos en compres online Estafes i pàgines fraudulentes Han augmentat molt les estafes online, especialment en compres de Nadal. Cada vegada hi ha pàgines fraudulentes més ben dissenyades que imiten webs oficials. El resultat habitual: es paga, però no arriba cap producte. Com comprovar si una pàgina és fiable Comprovar la veracitat de l’oferta abans de clicar en: Correus electrònics Anuncis a xarxes socials En lloc d’entrar directament a l’enllaç: Cercar manualment la web oficial del producte o marca. Verificar si l’oferta existeix realment. Si un producte que val uns 1.000 € es troba ofert per 200 €, alguna cosa no quadra. Desconfiar dels grans descomptes massa atractius. Llegir ressenyes i opinions d’altres compradors: Fins i tot en plataformes grans (com Amazon) es poden colar productes fraudulents. Sistemes de pagament recomanats Utilitzar targetes virtuals o de prepagament per reduir el risc en compres per internet. Furt de la roda punxada Tot i que s’anomenava estafa, tècnicament és un furt. Pot passar amb el vehicle en marxa o aturat. Funcionament del mètode Un vehicle es col·loca en paral·lel i avisa el conductor que té un problema a la roda. La víctima s’atura i baixa a comprovar la roda. Un segon autor aprofita per obrir ràpidament una porta i robar bosses o objectes personals. Com prevenir-lo Desconfiar encara que ens alertin d’una avaria. Abans de baixar: Comprovar que el vehicle queda tancat. Si és possible, deixar una altra persona a l’interior. Baixar amb calma, sense actuar a correcuita, i mantenir la vigilància al voltant. Col·lectius més vulnerables i prevenció Persones grans Són un dels grups més vulnerables durant les festes. Sovint van soles a treure diners al caixer. Poden ser seguides i víctimes de: Furt de la taca Furt de la mimosa Tasca preventiva dels Mossos Es fan xerrades específiques per gent gran i col·lectius de risc. S’hi expliquen: Tots els tipus de furts dels quals poden ser víctimes. Consells de seguretat al carrer, al caixer i a internet. Riscos de compres en línia, enllaços fraudulents i trucades sospitoses. També es destaca la importància de divulgar aquesta informació mitjançant entrevistes com aquesta, per arribar a més gent i ajudar-los a detectar situacions de risc. Tancament L’entrevista conclou recordant que cal interioritzar aquests consells per poder viure un Nadal tranquil i segur, tant al carrer com a la xarxa. Aina i Glòria agraeixen l’espai per poder fer aquesta tasca de prevenció i conscienciació ciutadana.

#710 - Dolor crònic, conflicte veïnal i seguretat de Nadal

Introducció de l’hora Segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h del 3 de desembre a RÀDIO RUBÍ. El magazín avança els continguts del tram final del programa: • Entrevista sobre dolor crònic i malalties invisibles amb la fundadora de Chronicus Social • Reportatge veïnal sobre la retirada de bancs i cadires a l’entrada de l’escola Pau Casals • Secció de seguretat amb Mossos d’Esquadra centrada en la campanya de Nadal • Bloc d’esports locals amb les novetats d’entitats inclusives i bàsquet adaptat • Espai d’aniversaris i recomanació musical nadalenca final 1. Chronicus Social: suport al dolor crònic i malalties invisibles 1.1. Naixement del projecte i buits a Rubí Conversa amb Esther López, fundadora de Chronicus Social, projecte acabat d’engegar a Rubí. • Objectiu central: oferir suport emocional, social i comunitari a persones amb dolor crònic i malalties invisibles (fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, síndrome de sensibilitat central, etc.) • L’origen: anys fent tallers breus en un CAP; detecta que dos o tres mesos són insuficients i manca continuïtat • Decideix unir la seva formació com a professional social amb la seva experiència personal com a pacient de fibromiàlgia per crear grups estables durant tot l’any “Tenia la intenció de fer algun projecte relacionat amb la fibromialgia… veia la necessitat de tenir un lloc on juntar-se.” A Rubí, segons explica: • No hi ha cap entitat específica per a aquestes patologies; només atenció als centres mèdics • Per això el projecte neix com a recurs comunitari que no existia a la ciutat 1.2. Presentació pública i escolta de necessitats El projecte es presenta el 28 de novembre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler: • Bona acollida, amb assistents molt motivats i amb ganes que «passin coses» a Rubí • Espai de debat sobre necessitats diverses segons etapa vital i grau de malaltia • L’Esther incorpora la veu de les assistents per adaptar el projecte a realitats molt diferents (edats, graus, situacions familiars i laborals) Es destaca el testimoni d’una dona vinguda des de Tarragona, amb múltiples patologies del síndrome de sensibilitat central, que remarca la urgència de crear recursos a Rubí. La seva implicació impacta l’Esther i reforça el sentit del projecte. 1.3. Mancança de recursos i precarietat associada L’entrevista entra en la cara estructural del problema: • Processos de diagnòstic llargs i complexos: les proves sovint no mostren res fins molt tard • Un cop diagnosticades, les opcions reals són principalment: • Medicació • Teràpies alternatives privades (fisioteràpia, psicologia, etc.), a càrrec de la persona • Les malalties són variables i limitants, fet que dificulta mantenir feines estables i implica situacions laborals molt precàries • La precarietat laboral deriva en escassetat de recursos per cobrir necessitats bàsiques: lloguer, subministraments, alimentació A això s’hi suma: • Pocs professionals especialitzats accessibles a través del sistema públic • Gran dificultat per aconseguir reconeixements de discapacitat o invalidesa, ja que la malaltia és invisible i sovint es demanen patologies greus afegides El resultat és una espiral de desgast i desesperació: • Càrrega psicològica important: depressions, ansietat i sensació d’impàs vital • Moltes persones acaben en una situació globalment molt precària, tant econòmica com emocional 1.4. Invisibilitat, estigma i impacte social L’Esther insisteix en el concepte de “malaltia invisible”: • Exteriorment no semblen malaltes, però conviuen quotidianament amb: • dolors constants • cansament extrem • medicació intensa que pot afectar concentració i qualitat de vida • Moltes dones s’han acostumat tant als símptomes que ja no els registren com a límit, cosa que normalitza situacions que no haurien d’acceptar-se com a “normals” A nivell social i relacional: • Incomprensió laboral: costa explicar que en una hora pots passar d’estar bé a trobar-te molt malament • Comparació amb malalties “visibles”: una cama trencada s’entén; el dolor crònic sense marques físiques, no • Impacte a la vida familiar i d’amistat: • dificultat per mantenir plans, viatges o rutines • cancel·lacions d’última hora • sentiment de pèrdua d’autonomia i d’independència • L’autoestima es veu molt afectada: sentir que no es pot “fer com la resta” Sobre l’estigma: • Tot i alguns avenços, encara persisteix, especialment en l’àmbit laboral • Es qüestiona la “veracitat” del malestar i es minimitzen les limitacions 1.5. Què ofereix Chronicus Social? El projecte vol reconstruir identitats i autonomia: • Acompanyar la persona en la seva realitat actual i detectar tot el que ha hagut de deixar enrere • Treballar com recuperar o adaptar activitats i rols, evitant la renúncia total • Objectiu clau: recuperar confiança, autoestima i sensació de ser “una mateixa” Metodologia principal: • Grups de suport continuats amb: • dinàmiques participatives • activitats adaptades • espais de conversa compartida • Es vol generar la idea que “no estic sola” i que hi ha moltes altres persones vivint situacions semblants A més, el projecte inclou: • Sessions individuals per a qui necessiti un acompanyament més personalitzat • Voluntat d’evolucionar a mesura que canviïn les necessitats de les participants 1.6. Rol de les famílies i de la comunitat L’Esther subratlla que el supporting de l’entorn és determinant: • Les famílies que s’hi impliquen acaben entenent millor la realitat del dolor crònic • Però hi ha famílies poc receptives, que minimitzen o qüestionen el malestar Per això, Chronicus Social planteja: • Xerrades específiques per a famílies i entorn proper • Espais on altres pacients expliquin la seva experiència, perquè vegi que no és un cas aïllat ni “inventat” Missatge a la ciutadania de Rubí: “El que volem és que se’ns escolti i que no se’ns jutgi.” • Demana escolta activa i no judici quan algú diu que no es troba bé • Reivindica una mirada més compassiva i menys suspicaç sobre les malalties invisibles 1.7. Com contactar-hi Les persones interessades poden adreçar-se al projecte a través de: • Instagram de Chronicus Social • La web enllaçada a la biografia d’Instagram Allà poden trobar informació completa i formularis de contacte per iniciar tant grups com sessions individuals. 2. Conflicte veïnal pels bancs de la plaça Manuel Miralles (Escola Pau Casals) 2.1. Context de la polèmica Reportatge de David García Entrena a la plaça Manuel Miralles, davant l’escola Pau Casals. • S’entrevista tres veïns afectats: Antonio Gómez Galindo, Josep Maria Barril i Antonio Valdivia • Escenari: actualment no hi ha bancs ni cadires a l’espai • Els bancs, tot i semblar un element de mobiliari urbà innocent, s’han convertit en motiu de conflicte veïnal, escolar i polític Antecedents: • L’equip de govern va retirar els bancs fa uns anys arran de queixes veïnals per sorolls i incivisme • L’Associació de Famílies d’Alumnes de l’escola reclamava el retorn dels bancs com a espai de relació social a l’entrada i sortida de classe • Esquerra Republicana condiciona l’aprovació dels pressupostos del govern PSC – En Comú Podem al retorn dels bancs • Es col·loquen noves cadires, però tornen a retirar-se recentment per les mateixes molèsties 2.2. Testimoni dels veïns: incivisme i convivència L’Antonio exposa, en detall, el punt de vista veïnal: • La primera retirada de bancs coincideix amb la pandèmia: • el veïnat denuncia que, tot i les restriccions, hi havia grups incívics a les tardes i nits • s’hi acumulaven queixes, trucades a policia local, informes i actuacions Segons el seu relat, l’espai patia: • Consums de drogues i alcohol • Actes sexuals als bancs, fins i tot en horaris en què hi passen infants • Restes de preservatius, xeringues, llaunes, brossa • Un intent de cremar un contenidor de l’escola • Pintades ofensives, desperfectes i amenaces a veïns que protestaven Argument clau dels veïns: • L’espai no és realment una plaça, sinó un passatge d’entrada a un centre escolar, estreta i sense sortida clara • Reclamen poder descansar a la nit i tenir una «plaça digna», sense activitats incíviques “Nosaltres som veïns que lluitem per descansar, que és el que no podem.” Després del retorn dels bancs: • L’Antonio afirma que torna de seguida la conflictivitat: • gent jove consumint drogues • música alta • baralles • Diu haver hagut d’intervenir en una agressió a una noia, amb actuació posterior de Mossos d’Esquadra i ambulància Amb la segona retirada: • Els veïns asseguren notar una gran millora en el descans nocturn • La treballadora de neteja els comenta que ara només recull fulles, ja no restes de begudes, orina o residus sexuals 2.3. Alternatives proposades i dimensió política Sobre solucions, els veïns expliquen que: • L’Ajuntament hauria ofert a l’escola col·locar bancs a l’interior del recinte escolar, en una zona delimitada, per a familiars i avis que esperen els infants • També recorden que a l’altra entrada de l’escola hi ha bancs i taules que poden fer el mateix servei Crítica política: • L’Antonio retreu a Esquerra Republicana i a part de l’AMPA que no hagin escoltat prou el veïnat que conviu amb les molèsties • Se senten estigmatitzats com “el veí que no vol bancs” i se’ls ha arribat a acusar, diu, de tenir vincles amb l’Ajuntament, cosa que nega Missatge final dels veïns: • Demanen que, qui defensi els bancs, provi de tenir-los sota casa amb el mateix nivell de soroll i brutícia • Reivindiquen que la seva lluita no és contra els bancs com a objecte, sinó contra l’ús incívic i les conseqüències sobre el descans 3. Campanya de Nadal dels Mossos d’Esquadra: dispositiu “Grèvol” i consells de seguretat 3.1. Què és el dispositiu “Grèvol”? Secció periòdica amb Mossos d’Esquadra: hi participen l’Aina (caporal i coordinadora de l’ORC) i la Glòria (agent). • El dispositiu “Grèvol” aplega totes les actuacions policials específiques del període de Nadal • Neix del fet que, en aquestes dates, canvien els hàbits socials i econòmics i també la tipologia i freqüència dels delictes Àmbit d’actuació: • Zones comercials i eixos de botigues • Fires, mercats, activitats nadalenques • Grans esdeveniments amb aglomeració de persones, com la cavalcada de Reis 3.2. Com s’organitzen els patrullatges? Per adaptar-se a la realitat de Nadal: • Es manté el patrullatge dinàmic ordinari, però s’intensifica el patrullatge a peu • Hi ha agents uniformats i de paisà: encara que no sempre es vegin, hi són • Coordinació estreta amb la Policia Local de Rubí: • reunions prèvies i durant la campanya • repartiment de zones per cobrir millor tot el territori Impacte percebut: • Augment de la sensació de seguretat entre comerciants i ciutadania • Descens dels furts i altres delictes al carrer i als establiments 3.3. Tipus de furts més habituals per Nadal Als carrers, mercats i zones de compres: • Predominen els furts per descuit, aprofitant les aglomeracions: • sostreuen bosses de mà • carteres • mòbils • diners en efectiu També hi ha furts més especialitzats, amb mètodes concrets: Furt de la sembra • La víctima ja és al cotxe, preparada per marxar • Una persona la distreu dient que ha caigut alguna cosa (claus, monedes, etc.) al terra • Quan surt a mirar, un segon autor obre l’altra porta i sostreu la bossa o objectes de valor Furt de la taca • Una persona s’apropa i, aparentment de forma accidental, li cau un líquid a l’esquena de la víctima • Una altra persona ajuda a “netejar” la taca • En aquell moment, roben la cartera o objectes que porta a sobre Furt de la mimosa • Normalment l’autora és una dona que es mostra molt afectuosa, fa veure que coneix la víctima o la saluda amb confiança • Aprofitant l’abraçada o el contacte físic, sostreu joies i rellotges • Encara que acostuma a ser sense violència, si cal no dubten a estirar fort i fins i tot fer caure la víctima a terra Als comerços: • Augmenten els furts dins les botigues, aprofitant: • passadissos plens • personal desbordat • objectes de valor massa a prop de les sortides 3.4. Consells de seguretat al carrer, comerços i caixers Per a ciutadania en general: • Desconfiar de contactes físics casuals en zones molt plenes (mercats, fires, carrers comercials) • No deixar-se abordar fàcilment per desconeguts, per evitar mimosa i taca • Portar bossa de mà tancada i al davant del cos • Evitar dur grans quantitats de diners en efectiu • Quan es paga a una botiga, guardar la cartera i tancar la bossa abans de sortir de l’establiment Pel que fa a vehicles: • Recordar que el cotxe no és una caixa forta: no deixar-hi regals ni objectes de valor a la vista ni al maleter si es pot evitar • Als pàrquings, evitar descuits i desconfiar de persones que s’hi apropen amb pretextos estranys • Davant avisos sobtats (una roda punxada, sorolls), actuar amb prudència: • tancar primer el vehicle • si és possible, deixar algú a dins • revisar l’exterior de manera segura Als caixers automàtics: • No treure grans quantitats de cop, sobretot si es va sol • Tapar el teclat quan es marca el PIN • Vigilar si hi ha gent observant de massa a prop i, en cas de dubte, aturar l’operació Per als comerciants: • Davant qualsevol sospita, trucar immediatament al 112 perquè els Mossos puguin identificar les persones • Evitar que productes cars estiguin situats just al costat de la porta • Prioritzar vitrines, armaris tancats o zones darrere el taulell per al gènere de més valor 3.5. Estafes i compres en línia El Nadal també multiplica les operacions de compra online i, amb elles, les estafes: • Augmenten les pàgines web fraudulentes que imiten portals reals • Es difonen ofertes a través de correus electrònics, xarxes socials i anuncis patrocinats Recomanacions per evitar estafes: • No accedir a la compra des del mateix anunci o correu; és millor buscar directament la web oficial del producte o marca • Desconfiar de descomptes exagerats (un producte de 1.000 € a 200 € sense motiu clar) • Consultar ressenyes i opinions d’altres compradors a plataformes fiables • Utilitzar targetes virtuals o de prepagament, limitant el saldo exposat També alerten de: • Enllaços fraudulents • Trucades telefòniques enganyoses que busquen dades bancàries 3.6. Furt de “roda punxada” en trànsit Es tracta d’un furt molt específic vinculat al vehicle: • Una persona en un altre cotxe es posa en paral·lel i fa senyals que la víctima té un problema a la roda • Quan el conductor s’atura i baixa a mirar, un segon autor obre una altra porta i sostreu bosses o objectes de valor Per protegir-se: • Desconfiar d’avisos sobtats en zones poc transitades • Tancar bé el cotxe abans de baixar-ne • Si es va acompanyat, mantenir algú a dins • Revisar la roda, però sense perdre de vista l’entorn 3.7. Col·lectius més vulnerables i tasca preventiva Les Mossos destaquen: • Gent gran com a col·lectiu especialment vulnerable: • sovint va sola a treure diners al caixer • pot ser objectiu de mimosa, taca i furts al carrer Per reduir riscos, l’ORC realitza: • Xerrades específiques per a gent gran i col·lectius de risc • Sessions informatives sobre: • modalitats de furts habituals • seguretat en compres online • detecció d’enllaços i trucades fraudulentes L’entrevista radiofònica es planteja també com una eina de prevenció massiva, per tal que aquests consells arribin a molta més població. 4. Publicitat de programes de RÀDIO RUBÍ Abans del tram final, s’emet una sèrie de falques promocionals de la mateixa emissora: 4.1. Experimenta • Programa musical: “Experimenta” • Divendres a les 22 h, amb Adrián Eguitábal • Es presenta com un espai per experimentar amb nous gèneres musicals 4.2. Les Gildes • Tertúlia jove: “Les Gildes” • Dilluns a les 12 h, cada dues setmanes • To desenfadat, tipus vermuteig radiofònic amb tres noies protagonistes • Enfocada a posar-se al dia de l’actualitat i temes generacionals 4.3. En Joc • Espai esportiu de la xarxa de ràdios locals: “En Joc” • Entre setmana a la 13 h, caps de setmana a les 20 h • Cobreix més de 40 categories femenines i masculines i dona visibilitat a l’esport local i de base 5. Actualitat esportiva local amb Toni Bravo 5.1. Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) i mirada inclusiva Secció d’esports a càrrec de Toni Bravo Rodríguez. Tema central: Juventud 25 de Septiembre (El Veinti). • El club incorpora la figura poc habitual al futbol base d’un psicopedagog • Objectiu: reforçar la mirada educadora i inclusiva dels entrenadors i de tot l’staff • El missatge: els clubs esportius tenen també un rol formatiu i social, no només competitiu L’entrevista del programa Esports al dia serà amb Carlos Marín, psicopedagog del club, per aprofundir en: • Acompanyament a infants i adolescents • Suport als entrenadors en la seva tasca educativa 5.2. Futbol inclusiu i Lliga Talent Es recorda que: • Igual que el Can Mir, el Juventud 25 de Septiembre disposa d’un equip de futbol inclusiu “Talent” que participa a la Lliga Talent • La Lliga Talent és una competició de la Federació Catalana de Futbol adreçada a equips inclusius Resultats recents: • En futbol inclusiu, el Can Mir perd davant el Cerdanyola Catalunya, 1–7 • Malgrat la derrota, l’equip es manté tercer a la classificació • Es remarca que, en aquest format, el més important no són els resultats, sinó la tasca social i inclusiva En futbol sala inclusiu: • El Can Mir fa un bon partit però perd contra l’Alzina per 5–7 • L’equip continua cuer a la taula 5.3. Willic 7 i jornades de bàsquet adaptat En la Willic 7 (futbol a 7 inclusiu): • Segona divisió: • Can Mir C goleja el Sabadell C per 6–0 • Un altre equip del Can Mir guanya el Moncada per 5–3 • Es destaca el bon ambient de pati final, on tots els equips comparteixen l’experiència En bàsquet adaptat per a persones amb discapacitat intel·lectual: • El Club Esportiu Horitzó disputa la 4a jornada de Copes Catalanes • A primera divisió, l’Horitzó A guanya per incompareixença del rival al recinte Mundet • A quarta divisió, l’Horitzó B perd contra el Jans B per 16–28: • el rival domina per alçada i tècnica • els rubinencs arriben a situar-se només 4 punts per sota però el nivell de l’altre equip acaba decantant el partit Toni Bravo tanca amb la crida a escoltar l’entrevista amb Carlos Marín al programa esportiu especialitzat. 6. Aniversaris i onomàstiques amb Glòria del Mas Secció breu i distesa, compartida amb la conductora i amb Toni Bravo. 6.1. Aniversaris del dia (3 de desembre) • Brendan Fraser, 57 anys – actor conegut per La mòmia i George de la jungla • Amanda Seyfried, 40 anys – actriu i cantant destacada als musicals Mamma Mia i Los Miserables • David Villa, 44 anys – exfutbolista golejador de la selecció espanyola i diversos clubs d’elit L’espai juga amb l’edat dels personatges i el to humorístic entre presentadora i col·laboradors. 6.2. Santoral • Es destaca que és Sant Francesc Xavier, motiu per felicitar especialment els Xavis de la casa i de la ciutat • To més desenfadat: es fa broma amb el fet que “si jo no tinc sant, no en té ningú”, per part de la col·laboradora 7. Recomanació musical de Nadal amb Robert Fernández 7.1. Ambient nadalenc i selecció del tema Tancament del tram amb la secció musical de Robert Fernández. • S’introdueix l’ambient de Nadal ja imminent: llums al carrer, famílies organitzant àpats, encàrrecs als Reis i als Melquíades • Robert tria una cançó que combina esperit nadalenc i novetat discogràfica 7.2. “Navidad 2025… Navidad en blanco” de Rosana Tema recomanat: • Nova versió de la nadala clàssica de Rosana, titulada “Navidad 2025… Navidad en blanco” • S’hi aprecia: • un so més rock • presència marcada de guitarres • una banda potent que acompanya la veu característica de l’artista Intencions de la cançó: • Vol transportar directament a les festes de Nadal, amb un to de celebració i esperança • Serveix com a primera clau d’“OMOV”, el nou univers creatiu que Rosana anirà revelant a poc a poc Rosana explica que: OMOV és el meu univers, ho aniré obrint peça a peça. OMOV no és un disc, no és una gira, és un altre món, el nostre món. També anuncia per a 2026 l’estrena del documental “Rosana, mejor vivir sin miedo”, reforçant la idea d’una etapa nova i molt activa. Robert acomiada desitjant: • Que l’audiència tingui força per viure i també sobreviure al Nadal • Deixa sonar la cançó, que barreja lletra emotiva i referències típiques de nadala, com “Fum, fum, fum” i l’alegria de la Dulce Navidad 8. Tancament i connexió amb la tertúlia La secció musical dóna pas a: • La tertúlia de les 10 h, conduïda per Belén Tierno Nebot, que analitzarà l’actualitat amb diverses persones convidades • Més tard, a les 11 h, la Belén continuarà amb l’alumnat del Centre d’Educació Especial de Can Oriol i la tècnica del Programa d’Atenció a la Discapacitat de l’Ajuntament, que llegiran el manifest del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Així es tanca una hora marcada per: • Visibilització del dolor crònic i les malalties invisibles • Debat sobre convivència veïnal i mobiliari urbà • Prevenció de delictes i estafes de Nadal • Reforç del valor social de l’esport inclusiu a Rubí • I una banda sonora clarament nadalenca que prepara l’oient per a les setmanes que venen.

Infopodcast 3 desembre 2025

Avui parlem de les xifres de l'atur de novembre, de la presentació d'una APP per a persones amb discapacitat i d'una classe de batxata per recaptar fons per a La Marató de TV3.

Rubí al dia, de 8 a 9 h del 3/12/2025

Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.

Long Play del 2/12/2025

Programa d'èxits musicals presentat per Xavier Baltà. Dimarts de 22 a 23 h .

#1072 - Notícies Vespre del 2/12/2025

De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.

El Poliesportiu del 2/12/2025

Repassem tota l'actualitat esportiva general amb tertúlia i notícies. Conduït per Mercedes Rodríguez. Cada dimarts de 19 a 20 h.

Inspira't del 2/12/2025

Un programa d'entrevistes que us farà sortir de la zona de confort i us sorprendrà amb convidats molt inspiradors. Presentat per Kuka Fernández i Carme Moreno.

#276 - PPA, residus i seguretat: actualitat a Rubí

Visió general de l’episodi Programa informatiu de Notícies Migdia (RÀDIO RUBÍ) centrat en tres blocs principals: • L’afectació de la pesta porcina africana (PPA) al terme de Rubí i la comarca • Les polítiques locals de residus, economia circular i inclusió social • L’actualitat de seguretat, cultura i serveis socials a Rubí i municipis veïns del Vallès Occidental 1. Temps i context general Previsió meteorològica • Jornada de fred marcat i ambient hivernal, amb núvols dominants a Barcelona i Girona i boires a l’interior. • Temperatures màximes al voltant dels 5–6 °C a la Catalunya central. • Possibilitat de pluges febles i disperses a la tarda, amb cota de neu entre 1.200 i 1.400 m. • L’endemà s’espera boira matinal i més vent cap a Tarragona. Aquest context dóna pas a l’actualitat local marcada per l’emergència sanitària animal. 2. Pesta porcina africana (PPA) i restriccions als boscos de Rubí Mesures i afectació al municipi • Rubí queda dins del radi de 6 km al voltant de la zona on s’han trobat dos porcs senglars morts per PPA. • L’Ajuntament actua seguint indicacions de la Generalitat i agents rurals: • Senyalització i control d’accessos a zones boscoses i naturals. • Reforç de la neteja de papereres i contenidors en espais com el parc de Ca n’Oriol. • Prohibició d’accedir a: • Ca n’Oriol • Can Tiraries • Torrent dels Alous • Can Xercavins • Serra de Galliners Objectiu principal: evitar l’atracció de senglars i frenar l’expansió del virus. Neteja i gestió de residus per evitar senglars • S’intensifica la neteja de papereres i contenidors a les zones de pícnic (especialment Ca n’Oriol) per evitar que els senglars hi trobin menjar. • Es col·loquen cartells informatius demanant que no es deixin restes de menjar. • Es demana a les associacions de colònies de gats que col·loquin les menjadores en punts elevats per dificultar l’accés dels senglars. Funcionament del dispositiu i risc de propagació • El dispositiu especial per aturar el brot, iniciat fa pocs dies a l’àrea de Collserola, s’allargarà tota la setmana. • Afecta 76 municipis, entre ells Rubí. • L’investigador Francesc Accensi, del Centre d’Investigació en Sanitat Animal, explica el protocol: • A cada país hi ha un laboratori central oficial de diagnòstic reconegut per l’Agència Mundial de Salut Animal (a l’Estat, situat a Madrid). • Les primeres mostres de senglars van donar positiu i, a partir d’aquí, es van activar les restriccions i mesures de contenció. • En aquest moment hi ha 2 casos positius confirmats i 8 sospitosos pendents de confirmació. Com es pot escampar el virus? Accensi remarca la facilitat de transport passiu del virus per l’activitat humana: • El fang contaminat pot enganxar-se a: • sabates • pneumàtics de bicicleta • bastons de marxa nòrdica • Si després de caminar per zones afectades (per exemple, entorns de Rubí i Collserola) es va a altres indrets com Olot, es pot portar el virus físicament i originar un nou brot. Metàfora utilitzada: seria com si es produïssin "incendis" de virus en diversos punts del país, fent molt més difícil la contenció. Missatge clau a la ciutadania L’investigador destaca dues idees essencials: No entrar a les zones restringides • Per no difondre el virus. • Per no entorpre les tasques tècniques i de control. Calma i seguretat alimentària • La PPA no afecta les persones. • El virus només es transmet entre porcs domèstics i senglars. • Des de la seva descoberta el 1921 no s’ha detectat transmissió a humans. "Es pot menjar tot el pernil, tot el fuet i totes les llonganisses que es vulgui". Relació amb la fauna salvatge • Es demana no donar menjar als animals salvatges (senglars, guilles, etc.). • Com menys interacció hi hagi entre persones i fauna salvatge, millor per ells i per nosaltres. Possible origen del brot • L’hipòtesi més probable és la causa humana, mitjançant alimentació contaminada. • Es menciona aquest escenari com a coherent amb el que ha explicat el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. Impacte sobre el sector porcí i el mercat • El sector porcí està preocupat, però encara és aviat per quantificar l’impacte. • Les autoritats insisteixen que no és una crisi sanitària per a la població, sinó empresarial per al sector. • El secretari de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrniques, Ignasi Pons, transmet també un missatge de tranquil·litat. Opinió dels professionals locals (carnissers i xarcuters) • Es recullen testimonis del Mercat Municipal de Rubí i d’una xarcuteria de barri: • No s’han detectat caigudes importants en les vendes. • La gent pregunta si el porc és segur, però accepta les explicacions sobre els controls sanitaris. • Es recorda que la PPA no afecta els humans, només pot influir en preus i comercialització. Evolució dels preus • De moment, a Rubí no es noten grans canvis en el preu de la carn de porc. • Es preveu que puguin baixar els preus de la carn fresca si la exportació es redueix i queda molt producte al mercat intern. • A Mercamadrid (mercat de referència), la davallada de preus ha estat entre el 7,5% i el 17%, segons el tipus d’animal. 3. Criminalitat i seguretat a Rubí Dades generals del 2025 (gener–setembre) • El Ministeri de l’Interior publica el balanç del tercer trimestre de 2025. • Rubí registra 2.727 infraccions penals, 20 menys que el mateix període de l’any anterior. • La criminalitat convencional baixa gairebé un 2%. • En canvi, els delictes a internet continuen augmentant de manera significativa. Fets greus i delictes concrets • El 2025 no s’ha registrat cap homicidi, ni consumat ni en grau de temptativa. • Això contrasta amb l’any anterior, marcat per: • Un doble crim masclista amb feminicidi, protagonitzat per l’ex número 2 de la Policia Nacional a Catalunya. • Tres temptatives d’homicidi. Delictes sexuals • Fort increment: • 17 violacions amb penetració denunciades (més del doble que l’any passat). • Una vintena d’altres delictes contra la llibertat sexual (5 més que l’any anterior). Robatoris i altres delictes • Robatoris amb violència: disminució del 15%. • Robatoris amb força a domicilis i establiments: caiguda del 12%. • Furts: descens del 5%. • Delictes de lesions per baralla: 19 casos, xifra similar a l’any anterior. • Augment de: • Subtraccions de vehicles. • Delictes vinculats al tràfic de drogues. Delictes informàtics i riscos per als joves • Amb gairebé 600 casos denunciats, les estafes informàtiques i delictes online són de les infraccions més freqüents. • Els Mossos d’Esquadra ho consideren una prioritat i ho treballen des de l’Oficina de Relacions amb la Ciutadania. Educació digital i control parental • Es posa l’accent en la prevenció entre els menors i adolescents: • Explicació del control parental, amb eines gratuïtes i de pagament. • Importància de la comunicació familiar i la confiança. Es remarca que no es pot deixar un infant d’11 o 12 anys amb un mòbil sense control, perquè és molt fàcil que es trobi en situacions compromeses a internet. • A radiorubi.cat es pot consultar una notícia detallada amb totes les dades del balanç de criminalitat. 4. Cas judicial de les protestes per Pablo Hasél a Terrassa Decisió del Ple de Terrassa • El Ple de l’Ajuntament de Terrassa decideix retirar els càrrecs per danys contra tres joves detinguts a les manifestacions del 26 de febrer de 2021 en suport a Pablo Hasél. • Entre els acusats hi ha el rubinenc Pau Major. Situació processal actual • Inicialment se’ls imputaven: • Desordres públics. • Danys al mobiliari urbà (amb una reclamació municipal de més de 9.000 € per desperfectes al paviment i contenidors). • Amb l’acord de Ple: • Es retira la denúncia pels danys. • Es manté únicament l’acusació per desordres públics. • El judici queda fixat per al març de 2027. L’Ajuntament reconeix que allargar el procés judicial només prolonga l’angoixa de les persones encausades que intenten refer les seves vides. 5. Agents mediambientals i gestió de residus a les urbanitzacions Nou equip d’agents mediambientals comarcals • El Consell Comarcal del Vallès Occidental i el Consorci de Residus impulsen un projecte amb 10 agents mediambientals per tota la comarca. • A Rubí, la prioritat és donar suport al Pla de Xoc de les Urbanitzacions, especialment: • El desbordament de residus al voltant de les illes de contenidors. • Aquests agents han estat contractats mitjançant el programa Treball i Formació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Tasca als barris i urbanitzacions de Rubí • Santi Martínez i Puri Martínez treballen en punts estratègics de les urbanitzacions: • Informen sobre la correcta separació de residus. • Observen i registren problemes concrets de cada punt. • Santi destaca que Rubí ja té moltes iniciatives de prevenció de residus: • Reparació, intercanvi, La Trocalleria, El Manetes, etc. • El repte pendent era el desbordament als contenidors de les urbanitzacions, considerat un tema complex. El nou dispositiu permet tenir persones sobre el terreny que informen, observen i ajuden a dissenyar millores. Resposta de la ciutadania i errors habituals • Els agents assenyalen que la reacció de la ciutadania és molt positiva i receptiva. • Molta gent agraeix que se li expliqui on va cada residu, fins i tot si ja separa habitualment. • Puri identifica l’error més freqüent: Moltes persones, tot allò que no saben on va, ho llencen al contenidor de resta (gris). • Tothom sap separar plàstic i cartró, però l’orgànica i la resta sovint acaben barrejades al contenidor gris. Característiques del projecte • Durada: un any. • Objectiu social: el programa Treball i Formació ofereix oportunitats laborals a persones aturades. Visió comarcal i aprenentatge dels agents • Teresa Zamora, tècnica de gestió de residus del Consell Comarcal, destaca que: • La contractació és oberta a ciutadania de tota la comarca. • Això permet que els agents descobreixin el territori i el funcionament del Consell Comarcal. • Al Vallès Occidental, el sentit de "comarca" sovint és més difús que en comarques petites; el projecte ajuda a fer emergir aquesta consciència comarcal. Els agents, movent-se de municipi en municipi, adquireixen una visió global del Vallès Occidental molt valuosa. 6. Rubí Emprèn en verd: economia circular per a empreses Objectiu del programa • Rubí Emprèn en verd és un projecte impulsat per Rubí Empresa per fomentar la sostenibilitat i l’economia circular entre les empreses locals. • S’inclou dins del Pla Director d’Economia Circular i la xarxa d’economia circular de Rubí. • Es dirigeix a: • Persones que estan plantejant emprendre. • Empreses de nova creació (0–3/5 anys, segons criteri). Activitats previstes (any 2026) • Es faran sis sessions de formació i sensibilització al llarg del 2026. • Temes centrals: • Sostenibilitat aplicada al negoci. • Normatives ambientals noves i com adaptar-s’hi. • Integració de models circulars en pimes, micropimes i autònoms. Explicacions d’Òscar Canela (tècnic d’emprenedoria) • El gran objectiu final del pla d’economia circular és que totes les empreses puguin col·laborar i que les iniciatives vagin "a parar al mateix lloc". • Si una empresa no encaixa a Rubí Emprèn en verd, pot trobar encaix a la xarxa d’economia circular o altres recursos de Rubí Empresa. Qualsevol empresa a qui la sostenibilitat i la circularitat la preocupin, angoxeixin o motivin, pot trobar suport a Rubí Empresa. Mentories i suport personalitzat • El programa inclou dues línies d’activitat: • Formacions obertes a autònoms i noves empreses. • Mentories individualitzades amb consultories expertes i externes. • Finalitat: ajudar cada empresa a adaptar el seu funcionament als principis de l’economia circular. 7. Inclusió social: col·laboració de la Font del Ferro Nova figura d’agent cívica inclusiva • La Font del Ferro inicia una col·laboració amb l’equip d’agents cíviques de Rubí. • Una persona usuària dels serveis d’atenció diürna de la Font del Ferro s’incorpora a l’equip una tarda a la setmana. Característiques de la col·laboració • Es formalitza mitjançant un conveni. • Objectius principals: • Permetre que les persones usuàries assumeixin un rol de contribució comunitària. • Posar en pràctica habilitats, coneixements i capacitats. • Augmentar la inclusió de les persones amb discapacitat a la comunitat. • Construir una ciutat més inclusiva i acollidora. • La primera agent cívica vinculada a la Font del Ferro treballa cada dijous de 16 h a 20 h amb l’equip d’agents cíviques. 8. Cultura de Nadal i espectacles a Rubí Espectacle inaugural del Casino • El director de l’Escola de Dansa i Teatre Vuit Temps, Santiago Granizal, explica que l’espectacle inaugural del Casino serà "molt màgic". • Característiques de la posada en escena: • Barreja de tradició, història i classicisme amb una mirada contemporània. • Molts ballarins a l’escenari. • Referències històriques i un guió que combina passat i present. Granizal, apassionat de les propostes clàssiques i contemporànies, creu que el guió està molt ben equilibrat. • Participaran: • Escola de dansa i teatre Vuit Temps. • Esbart Dansaire. • Escola de Música. • Tot i estar lesionat i haver deixat de ballar fa gairebé una dècada, Granizal no descarta aparèixer a escena com a sorpresa. Videomàpping de Nadal: La Casa dels Malquíades • Vuit Temps compagina l’assaig de l’espectacle del Casino amb el videomàpping nadalenc de la Casa dels Malquíades. • Des del divendres anterior, l’espectacle es projecta cada tarda a la plaça Pere Aguilera. • Enguany s’ha renovat l’argument: • L’Arnau i la Xènia, Malquíades del passat, busquen els Malquíades del 2025. • Intenten convèncer l’Elisa, una nena sense il·lusió que no creu en la màgia. El relat vol recuperar la il·lusió i la màgia en infants que dubten, plantejant que viure sense il·lusió és com viure en gris. Formació dels Malquíades i agenda de Vuit Temps • Fa tres anys que Vuit Temps forma els Malquíades, ajudants del Mag Rubisenc, per aquest espectacle. • Comencen a preparar la proposta al setembre; els "patges" treballen intensament fins Nadal. • L’escola ja prepara també: • El festival d’hivern (febrer). • Els Campionats d’Espanya de Ball, previstos per a l’abril. • L’entrevista completa amb Santiago Granizal és disponible a radiorubi.cat. 9. Operació fred i sensellarisme al Vallès Occidental Sabadell: Operació Fred • Sabadell ha activat aquesta setmana l’Operació Fred, dispositiu d’emergència per a persones sense llar durant els mesos més freds. • Funcionament per fases, segons la temperatura: • Fase 1 (≤ 4 °C): • Les unitats d’emergència social surten al carrer. • Repartiment de roba d’abric i menjar calent. • Fase 2 (≤ 2 °C): • Activació d’espais d’acollida diürns i nocturns. • L’alberg nocturn d’Aigües Sabadell ofereix una vintena de places. • Segons el portaveu governamental Eloi Cortés: • Si cal, s’ampliarà la capacitat. • Es poden fer derivacions a pensions, altres recursos municipals o al centre d’emergències. • Es demana a la ciutadania que, si detecta situacions de risc, truqui a la policia. • L’Operació Fred romandrà activa fins al 31 de març. Sant Cugat del Vallès: augment del sensellarisme • Les dades de febrer de 2024 de l’Ajuntament mostren un augment molt notable del sensellarisme: • 37 persones vivint al ras. • Si s’hi inclouen persones en infrahabitatges, cotxes o barraques, la xifra puja a 139 persones. • Comparativa amb 2023: • 2023: 60 persones (infrahabitatges + ras) i 16 vivint estrictament al ras. • 2024: 139 en total, més del doble en un any. Nou centre d’atenció diürna • L’Ajuntament preveu en breu l’obertura d’un centre d’atenció diürna gestionat per Creu Roja. • Explicacions de Gemma Aristoy (regidora de Serveis Socials) i Josep Maria Ferrer (tècnic de Càritas Sant Cugat): Fases del projecte • Primera fase (imminent): • Espai d’atenció a primera hora del matí. • Servei per reconfortar-se, escalfar-se i recarregar mòbils. • No requereix encara grans obres. • Segona fase (a partir de 2026): • Obres d’adequació d’un espai amb dutxes i bugaderia. • Complementarà els serveis ja existents a Càritas. Necessitats detectades • Segons Càritas, les persones sense llar demanen sobretot: • Dutxa. • Bugaderia. • Dinar. • A més llarg termini, es constata que són persones molt soles que busquen contacte humà i relació social. 10. Missatge de tancament L’episodi combina informació sanitària (PPA), mediambiental, econòmica, social i cultural, amb un fort component de proximitat a Rubí i mirada comarcal al Vallès Occidental. Es posa l’accent en: • La responsabilitat ciutadana davant la PPA i la necessitat de seguir les restriccions. • La importància de la bona gestió de residus i la transició cap a l’economia circular. • La vigilància davant els delictes sexuals i informàtics. • Les polítiques d’inclusió i suport a les persones vulnerables. • L’aposta per la cultura de Nadal i la il·lusió com a element cohesionador de la comunitat.

Els esports al dia del 2/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

Arrossos del món amb Dani Mas

Introducció: joves, cuina i arròs L’episodi de Primer, segon i postres a RÀDIO RUBÍ gira al voltant d’un cicle de tallers de cuina d’arrossos del món organitzats per Rubi Jove al Rubí Forma i conduïts pel xef Dani Mas (Tast d’Art). El programa acompanya tres sessions pràctiques amb joves, i en recull explicacions tècniques, receptes i trucs de cuina. "Un bon arròs: bon sofregit, bon fumet i els tòpings que vulguis." Bloc 1 – Presentació del cicle “Arrossos del món” Context i objectiu • El programa parteix de la idea que molts joves no han après a cuinar més enllà de l’arròs blanc o l’arròs a la cubana. • Rubi Jove organitza un cicle de tres tallers: - Arròs oriental amb arròs basmati - Risotto italià de verdures - Arròs negre “a la nostra manera” • Objectiu: ensenyar nocions bàsiques (tallar, saltejar, organitzar-se a la cuina) i donar confiança perquè els joves s’espavilin i adaptin receptes amb el que tenen a casa. Bloc 2 – Sessió 1: Arròs oriental (basmati amb verdures, pollastre i salsa teriyaki) Idees clau sobre l’arròs i el taller • L’arròs és base de la dieta del 70% de la població mundial i es pot treballar de mil maneres. • Per a l’arròs oriental es treballa amb arròs llarg tipus basmati: - Es bull prèviament amb abundat aigua i sal (seguint temps i proporcions de l’envàs). - L’objectiu és que quedi solt, perquè després es salteja amb la resta d’ingredients. • Diferència principal amb els arrossos mediterranis: - Oriental: arròs llarg, bullit abans, fregit/saltejat després amb verdures, carn, salsa. - Mediterrani: arròs rodó japònic, es cou junt amb el brou i els ingredients perquè absorbeixi els sabors. Recepta i tècnica de l’arròs oriental Ingredients i enfocament general • Arròs basmati bullit. • Verdures “nostres” tallades petites (brunoise o juliana): carbassó, altres hortalisses. • Bolets shiitake (origen oriental però produïts aquí). • Pollastre tallat a daus (opcionalment es podria fer amb tofu o altres carns/peix). • Salsa teriyaki comercial (3 parts de salsa de soja, 1 de vinagre d’arròs mirin, 1 de licor d’arròs sake). • Oli de sèsam per aromatitzar el pollastre. Talls i preparació de verdures • Brunoise: quadradets petits. - Làmines fines - Bastonets (com juliana) - Després, clic, clic, clic: daus petits • Per què petit? Com més petit, més ràpid es cou i millor es salteja. Tècnica de saltejat (wok “adaptat” als fogons) • Els fogons del taller no arriben a la potència d’un wok professional, així que es fa un entremig: - Es saltegen les verdures en varios torns a foc alt, amb poca quantitat a la paella cada vegada. - No s’hi posa sal al principi per evitar que treguin l’aigua i es bullin. - Es busca que s’escaramel·litzen lleugerament els sucres: més gust i textura. • El pollastre es cou a part, a foc ben calent i amb una mica d’oli de sèsam: - Foc alt per segellar la capa exterior, mantenint els sucs a dins. - A temperatura baixa, la carn “sua” i queda rebullida i eixuta. Muntatge final del plat • Es barregen a la paella: - Verdures saltejades - Pollastre daurat amb oli de sèsam - Arròs basmati bullit i escorregut - Salsa teriyaki espessa, que aporta gust intens i certa textura enganxosa. • Es remena tot conjuntament a foc viu fins que: - L’arròs queda impregnat de salsa - Verdures al punt al dente - Pollastre ben daurat i sucós. Reflexions sobre joves i cuina • Dani Mas comenta que es cuina menys en general, tant joves com adults, per: - Falta de temps (o percepció de falta de temps) - Abús de productes preparats (quinta gamma) - Cuines molt petites i mandra de netejar • Defensa que, amb organització, es poden fer plats casolans ràpids i que cuinar pot ser plaent. • A classe es treballa de manera col·laborativa: els que saben més ajuden els que comencen. Petites entrevistes als alumnes • Joves que: - Volen aprendre coses noves. - Alguns cuinen una mica (pasta, carbonara, risotto casolà, galetes). - D’altres es declaren més de menjar que de cuinar, però s’animen al taller. Bloc 3 – Sessió 2: Risotto de verdures (estil italià) Conceptes bàsics del risotto • Es treballa amb arròs rodó de tipus japònic (idealment arborio o carnaroli), molt ric en midó. • El secret del risotto: - Cocció remenant contínuament mentre s’hi afegeix brou calent mica en mica. - El moviment allibera el midó de l’arròs, i el brou s’espesseix. - Es busca una textura cremosa encara que el gra quedi al dente. • Molta gent pensa que la cremositat ve només de mantega i formatge, però ja abans d’afegir-los el risotto és cremós gràcies al midó. Ingredients del risotto de verdures • Arròs rodó (normal, de qualitat extra; no cal que sigui sempre arborio). • Sofregit de base: - Ceba de Figueres, tallada en juliana - Porro • Verdures de temporada i proximitat: - Carbassó - Espàrrecs verds - Bolets (xampinyons com a mínim; es podria adaptar amb altres bolets de temporada) • Brou de verdures (o de pollastre, si el risotto portés carn). • Una copa de vi blanc (opcional) per aromatitzar. • Per acabar: mantega i formatge sec curat (gran apadano, parmesà…) Diferències entre arrossos mediterranis i risotto • Arròs mediterrani clàssic (paella, arròs caldós, arròs a la cassola): - Es posa l’arròs en un volum de brou calculat (sovint 3 parts de líquid per 1 d’arròs). - Es deixa coure sense remenar constantment, durant 16–18 minuts. - Es pot deixar sec (paella) o més caldós. • Risotto: - L’arròs es torra lleugerament amb el sofregit. - S’hi afegeix vi blanc i s’evapora l’alcohol. - El brou calent s’incorpora cullerot a cullerot, només fins a cobrir. - S’ha d’anar remenant perquè l’arròs deixi anar midó. - El resultat és cremós, amb el gra al dente. Procés pas a pas del risotto de verdures Preparació de verdures i tall • Ceba en juliana (talls longitudinals fins). • Carbassó a daus petits: làmines → bastonets → daus. • Espàrrecs: Es trenca la part fibrosa de la tija (clenc) i es descarta el tros que no es trenca fàcilment. La resta es talla a trossets petits. • Porro a mitges rodanxes fines. • Bolets laminats o a trossets, segons mida. Sofregit • Oli a la cassola, foc no massa alt. • S’hi afegeix la ceba i es cou fins que: Primer queda transparent Després agafa un toc groguenc (sense arribar al marró cremat, que amarga). • S’hi afegeix el porro i es dona unes voltes. • Després s’hi incorporen, per ordre de duresa, espàrrecs i carbassó. • Finalment, bolets. Torrat de l’arròs i vi blanc • S’hi aboca l’arròs rodó i es remena per impregnar-lo del sofregit. • S’hi tira mitja copeta o una copeta de vi blanc, es remena i es deixa evaporar l’alcohol. Cocció amb brou • El brou de verdures es manté calent en una olla a part. • Es tira brou fins a cobrir l’arròs, es remena. • Quan el líquid es consumeix, s’hi torna a afegir una mica més de brou. • Es compten entre 16 i 18 minuts de cocció, tastant a partir dels 15 per ajustar al punt desitjat. Muntatge final: mantega i formatge • Quan l’arròs està al punt: Es retira del foc o es baixa molt el foc. S’hi afegeix una nou de mantega. S’hi incorpora formatge ratllat al moment (gran apadano o similar). • Es “empasta” amb carinyo: Remenar de baix cap a dalt, sense trencar el gra. • Es serveix al plat, potser amb una mica de pebre per sobre. • El risotto acaba de reposar 1–2 minuts al plat, moment en què acaba d’absorbir els sucs i assoleix la textura òptima. Bloc 4 – Sessió 3: Arròs negre “a la nostra manera” Plantejament general • Després de recórrer orient i Itàlia, la tercera sessió se centra en un arròs negre mediterrani. • L’objectiu és ensenyar els principis bàsics d’un arròs sec “nostre”: - Bon sofregit - Bon fumet - Bon arròs rodó - Toppings (sípia, marisc, verdures…) adaptables. Filosofia dels arrossos segons Dani Mas • Prefereix l’arròs rodó de tipus japònic, sec o melós. • L’arròs és: - Molt versàtil: admet productes de cada estació (carxofes a l’hivern, espàrrecs a la primavera, bolets a la tardor, pollastre a l’interior…). - Molt agraït: amb pocs ingredients, es pot fer un plat complet. • Mite recurrent: “l’arròs bo només el fa la mare o la iaia”. - Dani reivindica que amb tècnica bàsica (sofregit, fumet, arròs correcte) tothom pot fer arrossos excel·lents. Sofregit: ceba i pebrot • Debat clàssic: sofregit amb o sense ceba, amb pebrot verd, vermell, etc. • Dani es declara clarament de “bàndol ceba”: - Considera la ceba gairebé indispensable en molts plats. - Defensa el trio bàsic: ceba + all + tomàquet, al qual es poden sumar pebrot verd/vermell, porro, pastanaga… segons el plat i la potència del producte principal. Ingredients de l’arròs negre del taller • Base de sofregit: - Ceba (a brunoise) - Pebrot verd (a brunoise) - Tomàquet (ha de reduir-se fins a tonalitats marronoses) • Proteïna principal: - Sípia fresca tallada a daus - Melsa de la sípia (interiors de color marró, molt saborosos) - Tinta de la sípia (o de calamar) • Líquid de cocció: - Fumet de peix ben fet i calent. • Arròs: - Arròs rodó de qualitat extra (Delta de l’Ebre, etc.). - Dani explica que també es podria fer amb arròs bomba, adaptant temps i quantitats de brou, però ell prefereix el rodó “normal” de qualitat. • Extres opcionals: - Gambes - Cloïsses, musclos - Caps de gamba per reforçar el fumet i decorar després. Procés de l’arròs negre Sofregit complet a la paella (com els professionals) • Ceba i pebrot a brunoise perquè es coguin uniformement i no es cremin. • Primer es posa la ceba fins que es torna transparent i pren un lleu to groc. • Després s’hi afegeix el pebrot verd i es deixa estovar. • Finalment s’incorpora el tomàquet, que s’ha de reduir fins a color marronós (sofregit concentrat i dolç). Sípia, melsa i tinta • Quan el sofregit està al punt, s’hi tira la sípia a daus i es deixa enrossir lleugerament. • S’hi afegeix una cullerada de melsa de sípia, que aporta un gust marí intens i lleugerament amarg. • S’hi incorpora la tinta diluïda en una mica d’aigua calenta, que donarà el color negre característic. Arròs i, si es vol, vi blanc • S’hi aboca l’arròs rodó i es remena perquè s’impregni de sofregit i tinta. • Opcionalment, s’hi afegeix una mica de vi blanc per aromatitzar, deixant que s’evapori l’alcohol. Cocció amb fumet • El fumet de peix s’ha escalfat prèviament. • Es tira sobre l’arròs, calculant 3 parts de líquid per 1 d’arròs aproximadament. • Es deixa coure a foc alegre els primers 8–10 minuts (que l’arròs “balli” al brou). • Després es baixa el foc i es deixa acabar de coure fins als 16–18 minuts totals, segons el punt de gra desitjat. Acabat i servei • Es pot decorar amb gambes o marisc (si s’hi han incorporat) i acabar amb un lleu repòs fora del foc. • L’arròs es deixa reposar uns minuts perquè absorbeixi bé el fumet sense passar-se de cocció. Importància del fumet • El fumet és clau per al sabor de qualsevol arròs de peix: - Sense un bon fumet, un arròs pot quedar pla tot i tenir bona tècnica. - Algunes persones cuinen amb aigua, però, segons Dani, això equival a fer un fumet dins la paella a base d’afegir moltes coses i coure molt de temps. • Missatge central: fumet + sofregit + arròs de qualitat = base per a un gran arròs. Cloenda del programa • El programa tanca repassant les tres sessions d’arrossos del món: - Arròs oriental (basmati saltejat amb verdures, pollastre i salsa teriyaki) - Risotto italià de verdures - Arròs negre de sípia amb melsa, tinta i fumet de peix • L’equip anima l’audiència a provar les receptes a casa, adaptant-les amb els ingredients de què disposin i perdent la por a cuinar arròs. • Recorden que continuen explicant coses del programa a l’Instagram de Primer, segon i postres, i acomiaden l’episodi convidant a: - Cuinar molt - Menjar bé - I gaudir d’una molt bona setmana.

#756 - Nadal màgic a Rubí: dansa, teatre i vins

Context i estructura de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, d'11 a 12h combina cultura, Nadal i gastronomia líquida. El programa s’articula al voltant de tres blocs principals: • L’espectacle nadalenc dels Melquíades a la plaça Pere Aguilera, creat per l’escola Vuit Temps. • La promoció d’entrades gratuïtes per a diversos espectacles de La Sala. • Recomanacions de vins i escumosos per Nadal amb Bodega Rosàs. 1. La màgia de Nadal amb Vuit Temps i els Melquíades 1.1. L’espectacle “Malquiades” a la plaça Pere Aguilera A partir del minut 2 aprox. s’entrevista Santiago Granizal, fundador i alma mater de Vuit Temps, l’escola de dansa i teatre de Rubí. • L’escola ha estat encarregada de l’espectacle dels Melquíades, els ajudants del Mag Rubisenc, que es representa cada tarda a la plaça Pere Aguilera. • Es tracta d’un espectacle familiar i molt infantil, però pensat perquè agradi tant a nens com a adults. • Combina dansa, teatre, cançons originals i mapping projectat sobre la façana de la Casa dels Melquíades. • L’eix central és la il·lusió com a clau del Nadal i com a motor vital. S’escolta un fragment d’una cançó de l’espectacle, amb el missatge que “tu maquiades també podràs ser”, reforçant la idea que qualsevol pot ser Melquíades si té il·lusió i ganes de treballar. "Un missatge que nosaltres teníem molt clar que volíem donar és que qualsevol pot ser Melquiades. Només has de sentir-lo, voler fer-ho i tenir la màgia i la il·lusió." 1.2. Trama i missatge de l’edició d’enguany En aquesta edició: • Arnau i Xenya, antics Melquíades, busquen un nou Melquíades. • El troben a l’Elisa, una nena que ha perdut la il·lusió i dubta de la màgia. • L’espectacle mostra el procés per recuperar la confiança, la màgia i la mirada il·lusionada sobre la vida. El missatge va dirigit també als adults: • La comicitat està pensada perquè rigui tota la família. • S’inspira en idees com les de La vida de Pi: es pot escollir creure o no, però canvia profundament com vius la realitat. • Granizal defensa que és més grat viure amb records plens d’afecte, família i màgia, especialment quan et fas gran. 1.3. Procés creatiu i evolució de Vuit Temps Granizal explica el treball intens que hi ha al darrere: • Ideació i preparació des de setembre. • Des de l’octubre, els Melquíades venen a l’escola, assaigen fins tard i també caps de setmana. • L’escola funciona com un autèntic espai de creació, molt més que una simple acadèmia de barri. Sobre l’evolució de l’escola: • Vuit Temps va néixer com una escola humil de barri, però amb la visió de ser alguna cosa més. • L’empenta dels alumnes ha portat el centre a: - Competicions internacionals (Campionat d’Espanya, Mundials, Europeus). - Muntatges ambiciosos com El geperut de Notre Dame a l’església o l’espectacle dels Melquíades. • Hi ha dos itineraris formatius: - Extraescolar lúdica per gaudir de la dansa. - Formació professional amb compromís formal de l’alumnat i famílies. • Resultats: l’escola compta amb campions i subcampions del món, medalles de bronze, i antics alumnes que ja són professors i participen en l’entrenament d’equips de competició. 1.4. Alumnes professionals i projectes teatrals • Diversos antics alumnes treballen en musicals, videoclips i teatre a Barcelona. • Encara que la dansa té més visibilitat, la secció de teatre de Vuit Temps va creixent i consolidant-se. • El calendari de l’escola inclou: - Campionat d’Espanya a l’abril. - Campionat del món al juliol. - Festival d’hivern al febrer. - Obres de teatre a partir del març. - Voluntat de tornar a participar al carnestoltes, després d’un any de pausa per excés de feina. 1.5. Estrena del casino i celebració com a actitud vital Granizal també parla, amb poques pistes, de la gran estrena del Casino de Rubí, on Vuit Temps participarà al costat d’ALES Ballet: • No pot revelar gaire detalls, però destaca: - Una combinació molt equilibrada de llenguatges clàssics i contemporanis. - Una forta base històrica sobre el Casino: orígens, esplendor, decadència i renaixement. - Una proposta escènica amb molts ballarins simultanis a l’escenari, mostrant el pas del temps. • Granizal s’ha documentat molt per respectar la memòria històrica del Casino, tot i ser uruguaià i no haver viscut personalment totes les etapes. • Deixa caure que potser ell mateix tornarà a ballar, malgrat una lesió greu a l’esquena i anys allunyat de l’escenari. Més enllà del muntatge concret, defensa una filosofia de vida: • Celebrar qualsevol motiu d’alegria, com l’obertura del Casino. • Combatre la frustració i la negativitat social amb petits rituals d’afecte i cura: cuinar amb amor, prendre un cafè amb un amic, etc. • Reivindica la importància del bon rotllo, el respecte i la cooperació, especialment quan es treballa en grup, com a l’escola. "Jo crec que és molt important viure contents, agafar-nos a motius de celebració i cuidar les petites coses del dia a dia." Fins i tot fa una metàfora sobre una rotonda de trànsit de Rubí com a símbol de com la gent es relaciona: qui no mira, no cedeix el pas i només pensa en arribar primer, probablement “va per la vida” de la mateixa manera. 2. Espai promocional: sorteig d’entrades per La Sala 2.1. Mecanisme del sorteig Cap al minut 26–27 del tall, el programa obre un bloc informatiu i promocional sobre la programació del Teatre La Sala: • Es convida l’audiència a trucar al 93 588 59 60. • Qui truqui pot aconseguir entrades gratuïtes (2 per persona) per diversos espectacles. • Alternativament, es recorda que les entrades també es poden comprar via la web municipal (Qubin). 2.2. Espectacles destacats Es presenten diverses propostes culturals de desembre: a) El trencanous (Ballet de Barcelona) • Clàssic de Txaikovski en versió del Ballet de Barcelona, companyia que té Rubí com a sala d’assaig habitual. • Data: 5 de desembre, 18.30 h, al Teatre La Sala. • Durada: 1 h 45 min + 15 min de pausa. • Preu general: 20 €, però hi ha entrades gratis mitjançant el programa. b) Les Bàrbares (Cicle teatral) • Obra de la companyia La Brutal, dirigida per David Selvas. • Protagonitzada per Maria Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. • Trama: tres amigues de l’escola es retroben sis mesos després de la mort de la Bàrbara, una dona més jove que va ser molt important en les seves vides. • Data: 14 de desembre, 18.30 h. • Preu: 20 €, també amb entrades gratuïtes via trucada. c) Molt lluny (Cicle Gaudí) • Pel·lícula del Cicle Gaudí de cinema català. • Protagonitzada per Mario Casas, que hi va guanyar el premi a millor interpretació masculina al Festival de Màlaga. • Argument: en Sergio viatja a Utrecht amb la família per veure un partit de futbol, però decideix quedar-s’hi, canviant el seu rumb vital. • Data: 19 de desembre, 20.00 h. • Preu: 4,5 €, amb la possibilitat d’aconseguir entrades gratis. d) Concert de valsos i danses (Orquestra Simfònica del Vallès) • Tradicional concert de Cap d’Any amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. • Direcció de Xavier Puig i participació de la soprano Andrea Martí. • Data: 30 de desembre, 20.30 h. • Preu: 25 €. • Durada: 1 h 30 min. • Recomanat per a majors de 10 anys. 3. Secció “De Vi en Vi”: vins i escumosos per Nadal 3.1. Context i tendències de consum A partir del minut 31–32, entra en antena Maria Rosàs, de Bodega Rosàs, a la secció “De Vi en Vi”. Temes generals que s’hi tracten: • El Nadal és una època forta per al sector gastronòmic i vitivinícola. • La gent associa les festes a “menjar molt” i, lògicament, acompanyar-ho de bon vi. • Cada cop hi ha més clients que arriben teledirigits pel maridatge: - Expliquen quin tipus d’àpat faran. - Busquen recomanació específica per harmonitzar menjar i vi. • El consumidor és cada vegada menys fidel a una sola marca i més obert a propostes noves, cellers desconeguts i varietats autòctones. 3.2. Importància d’innovar i trencar rutines Rosàs i la conductora coincideixen que: • Els menús de Nadal evolucionen: sense abandonar l’escudella i els canelons, hi ha més creativitat, sobretot en aperitius i plats complementaris. • La gent vol sorprendre i sorprendre’s, i ja no es conforma amb el típic patró blanc pel peix i negre per la carn. • El paper de la botiga especialitzada és assessorar, tenint en compte el caràcter de l’àpat i també del públic (família, sogres, convidats exigents, etc.). 4. Propostes concretes de vins per aquestes festes Rosàs presenta quatre referències pensades per quedar bé segur, però sense renunciar a un punt d’originalitat. 4.1. Escumós Corpinat “La Llena” – Celler Viadé (ex-Muscàndia) • Tipus: escumós de guarda, Corpinat. • Varietat: 100% xarel·lo. • Criança: +36 mesos en rima. • Qualitats destacades: - Bombolla molt fina i integrada, que no resulta agressiva per l’estómac. - Manté molta fruita tot i la criança. - Considerat pel mateix Rosàs com una autèntica ganga en relació qualitat-preu. • Guardons: gran vinari d’or. • Posicionament: comparable en qualitat a escumosos de Recaredo, Gramona o Llopart. • Preu orientatiu: 20–22 €. • Ús recomanat: - Ideal per tot l’àpat, no només per brindar al final. - També es pot gaudir sol, a copes, per la seva complexitat. 4.2. Vi blanc “Loidana” – Marco Abella (DOQ Priorat) • Zona: DOQ Priorat. • Varietats: garnatxa blanca i picapoll blanc. • Estil: - Vi fresc i dinàmic, pensat com a porta d’entrada al Priorat blanc. - Manté el caràcter mineral i seriós del Priorat, però amb lleugeresa. • Grau alcohòlic: 13,5 % (relativament moderat per a la DO). • Perfil aromàtic: floral, amb bona fruita i fons mineral. • Idoni per a: - Peix, marisc, entrants i molts plats principals lleugers. - Persones que volen tastar Priorat però fugen dels vins massa contundents. Rosàs destaca que el Priorat està canviant: cada vegada hi ha més vins fins, elegants i frescos, enfront del model clàssic molt potent. 4.3. Vi rosat “One Night Rosé” – Montrubí (Penedès) • Zona: Penedès, celler Montrubí. • Varietats: sumoll (autòctona) i una mica de garnatxa. • Característiques: - Vi molt fresc, lleuger, golós i fàcil de beure. - Color pell de ceba, aconseguit amb una elaboració molt precisa. - Certificat ecològic i vegà. • Valor afegit: - Treball excel·lent amb la sumoll, varietat delicada tant al camp com al celler. - Disseny espectacular de l’ampolla, amb tap de vidre reutilitzable, que molts clients conserven per fer-ne un gerro o element decoratiu. • Ús recomanat: - Molt apte per aperitius i tapes, però també per acompanyar plats. - Perfecte per beure sol, com a vi de tarda o de conversa. Es reivindica el vi rosat com a estil sovint menystingut però molt noble i versàtil, que pot ser més complex d’elaborar que alguns blancs. 4.4. Vi negre de Ribera del Duero (anyada 2018) • Zona: Ribera del Duero. • Varietat: ull de llebre / tempranillo / tinta fina 100%. • Criança: 12 mesos en fusta, amb un ús de la barrica no agressiu, que respecta la fruita. • Anyada: 2018, amb anys d’ampolla que li han anat molt bé. • Perfil: - Clàssic però amb toc modern, seriós i elegant. - Molt saborós, rodó i polit gràcies al temps. • Situació de mercat: - El celler ha fet rebranding (canvi d’imatge) i està traient ampolles d’anyades més antigues. - Això permet gaudir d’un vi madur a preu contingut. • Preu orientatiu: uns 14 €. • Comparativa: Rosàs considera que, per qualitat, podria vendre’s perfectament a 18–20 €. • Ús: - És el vi més seriós de la selecció, ideal per acompanyar carns, rostits i plats principals potents. 5. Com triar bé el vi per Nadal 5.1. Estratègies segons el perfil de convidats Rosàs explica que hi ha dos grans perfils de client: • Els que volen arriscar i busquen vins trencadors, combinacions inesperades i maridatges creatius. • Els que volen quedar bé sí o sí (per exemple, amb el sogre) i prefereixen opcions clàssiques i segures. La feina de la botiga és adaptar-se a cada cas, fent algunes preguntes i recomanant: • Vins més clàssics per situacions de risc social. • Vins més atrevits per a públics curiosos que es deixen aconsellar. 5.2. Què no hauria de faltar a la taula Per Rosàs, l’element indispensable és: • Un bon escumós de qualitat, com el Corpinat recomanat. Argumenta que: • Els escumosos tenen menys grau alcohòlic i el carbònic ajuda a la digestió. • Sovint es deixen pel final, quan ja s’ha menjat massa, i així no es gaudeixen com cal. • Pensa que haurien d’estar present des de l’inici de l’àpat. També comenten que, a moltes llars, acaben havent-hi més ampolles que persones a taula, perquè cadascú vol un estil diferent (vermut, cava, blanc, negre…). La clau és saber quan retirar ampolles i evitar la saturació de gustos. 5.3. El maridatge com a “màgia” gastronòmica Rosàs defensa la idea que: • Un bon maridatge pot fer que 1 + 1 = 3, és a dir, que la suma de vi i plat superi la suma de les parts per separat. • Aquesta és una de les grans gràcies de deixar-se assessorar i no beure sempre el mateix. La conductora tanca la secció recordant que a Bodega Rosàs entenen molt bé aquest joc entre: • Confidencialitat (els comentaris sobre sogres i convidats es queden a la botiga). • Precisió en les preguntes per encertar la recomanació. 6. Tancament del programa En els minuts finals: • Es desitja al Maria Rosàs i a l’audiència un bon Nadal, amb l’equilibri entre molt de treball i el màxim gaudi possible. • Es recorda que l’episodi del dia ha començat parlant de l’actualitat, marcada per la pesta porcina africana (PPA), i ha continuat amb cultura i oci. • Es tanca el Rubí al dia d’aquest 2 de desembre, remarcant que RÀDIO RUBÍ continua oferint informació local a la 99.7 FM i a radiorubi.cat. La idea de fons de tot el tram és coherent: recuperar la il·lusió i el bon rotllo a través de la cultura, la dansa, el Nadal i el vi compartit en bona companyia.

#2072 - Convivència veïnal i civisme durant el Nadal

Resum de contingut Context de la conversa Entrevista a la tècnica de civisme i convivència als barris, Noelia Lorenzo, sobre com gestionar el Nadal i les celebracions per evitar conflictes veïnals i millorar la convivència. Campanya de civisme per Nadal L’Ajuntament recupera i adapta la campanya d’estiu de civisme per a les dates nadalenques. Es llançaran petites píndoles a xarxes socials amb consells de convivència. L’objectiu és fer pedagogia en una època amb: Més reunions familiars i d’amics. Sopes d’empresa i trobades que s’allarguen. Potencial augment de sorolls i molèsties veïnals. "Sempre que puguem pensar en l'altre i fer aquest exercici d'empatia, jo crec que ja millorem moltíssim com ens comportem." Sorolls, festes i empatia Es preveu un lleuger augment de trucades a la policia per sorolls durant les festes, sobretot: En dies festius i Entre festius, quan uns tenen vacances i altres treballen. A l’hivern hi ha menys reunions a l’espai públic, però més trobades a domicilis, fet que pot generar conflictes interns a la comunitat. Idea clau: exercir empatia i entendre que: No tothom celebra el Nadal. Hi ha gent que l’endemà es lleva d’hora per treballar. Hi ha persones que han viscut un any difícil i no tenen ganes de festa. Consells per gaudir de les celebracions sense molestar Sopes d’empresa i sortides nocturnes Les sopes d’empresa solen ser fora de casa (bars, restaurants), però cal vigilar: El consum responsable d’alcohol. El comportament en la tornada a casa. Es recorda la importància de respectar els espais comuns (escala, portal, replans): Evitar cridar, cantar o fer soroll a l’escala. Recordar que l’espai comú és de tots els veïns. Festes i reunions a casa Recomanació molt important: Avisar prèviament el veïnat si es farà una festa o una gran trobada familiar. Explicar dia, hora d’inici i hora prevista de finalització. Beneficis d’avisar: Redueix l’angoixa del veí que sent la música i no sap fins quan durarà. Pot prevenir conflictes i trucades a la policia. Altres recomanacions: Regular el volum de la música i de les converses. Evitar cants i crits a altes hores. Tenir en compte que hi ha edificis molt sorollosos on tot se sent més. "El fet que el veí o veïna sàpiga a quina hora més o menys tens previst acabar, jo crec que això també [...] rebaixa l'angoixa." Horaris de descans i actuació policial Els horaris de descans són els que marca l’ordenança de bon veïnatge i no canvien per Nadal: Dies laborables: de 21 h a 8 h. Diumenges i festius: de 21 h a 10 h. Es pot aplicar certa flexibilitat en dates assenyalades, però: Si un veí és reincident en molèsties i queixes, és probable que la policia actuï amb menys tolerància. Responsabilitat dels establiments Els establiments (bars, locals, etc.) tenen responsabilitat directa sobre el soroll i l’ordre: Dins del local. A l’exterior immediat, sobretot en terrasses. Si no poden controlar la situació a fora, tenen l’obligació de trucar a la policia. Els adhesius de la campanya d’estiu recordant el respecte al descans veïnal continuen presents a moltes terrasses de Rubí. Paper de les agents cíviques i mediació Les agents cíviques continuaran: Treballant al carrer. Donant consells de convivència i bon veïnatge. El servei de mediació i l’equip d’agents cíviques mantindran el mateix discurs educatiu també durant Nadal. Seguretat als caixers per a gent gran Amb l’arribada de la paga extra de Nadal, augmenta el risc de robatoris a persones grans als caixers. Acció especial que ja es fa des de fa tres anys: Presència reforçada d’agents cíviques a prop dels caixers automàtics. Coordinació estreta amb policia local i Mossos d’Esquadra. Objectius principals: Que les persones grans se sentin més segures i confiades. Donar consells pràctics, com ara: No sortir del caixer amb els diners a la mà. Guardar-los bé abans de reprendre el camí. Resultats: No consten denúncies per robatoris posteriorment, fet que es considera un èxit de la campanya. Missatge final a la ciutadania Paraula clau: empatia. Idees principals: Entendre que no tothom viu el Nadal igual. Intentar reduir al màxim les molèsties que podem causar als altres. Recordar que la convivència es construeix entre tots. Cadascú té una responsabilitat personal i ha d’assumir compromisos per millorar la vida comunitària. "La convivència la construïm entre tots [...] jo també tinc una responsabilitat i he d'adquirir també uns compromisos i només així ens en sortirem." Idees clau en punts Adaptació de la campanya d’estiu de civisme al Nadal. Possibles augments de queixes per sorolls, sobretot a domicilis. Recomanacions: Avisar els veïns si es farà una festa a casa. Respectar els espais comuns i els horaris de descans. Fer un ús responsable de l’alcohol. Els establiments també són responsables del descans veïnal, dins i fora del local. Agents cíviques i mediació continuen la tasca de sensibilització. Campanya de seguretat als caixers per a persones grans, amb resultats positius. Missatge central: empatia + responsabilitat compartida = bon veïnatge i Nadal tranquil.

#1113 - Pesta porcina, criminalitat a Rubí i política

Context i participants Programa: La tertúlia de Rubí al dia a Ràdio Rubí (estudi Lídia Juste). Participants: Albert Soler (conductor), Martí Pujol, Sol Expósito, Gerard Moreno i Ània García. L’episodi gira al voltant de tres grans blocs: la pesta porcina africana i el seu impacte, les dades de criminalitat a Rubí i, finalment, un apunt sobre sous dels alcaldes i transparència política. 1. Pesta porcina africana i restriccions a Rubí 1.1. Mesures i afectació al territori • Es manté el focus en la pesta porcina africana detectada a senglars a Collserola–Cerdanyola i els seus efectes sobre Rubí. • A Rubí s’han restringit els accessos a zones boscoses i de medi natural on hi pot haver senglars: Can Oriol (zona boscosa), Can Tiraries, Torrents de Rubí, Torrent dels Alous, Can Xercavins, Serra de Galliners, etc. • Només es permeten espais clarament urbanitzats o parc infantil (per exemple, l’era del parc de Can Oriol). L’Ajuntament ha informat que: • S’han creat punts de control i senyalització segons criteris dels Agents Rurals, repartits entre Policia Local, Mossos d’Esquadra i Protecció Civil. • Es col·locarà senyalització i recomanacions específiques a la zona de pícnic de Can Oriol, on sí es pot accedir, però amb molta precaució. • S’ha intensificat la neteja de papereres i contenidors per evitar que els senglars hi trobin restes de menjar. 1.2. Risc sanitari i transmissió del virus Es recorda una entrevista prèvia amb Francesc Accensi (IRTA-CReSA): • El virus pot enganxar-se a bambes, pneumàtics, bastons de marxa nòrdica, etc., en forma de fang contaminat. • El risc és transportar el virus fora de la zona inicial (Collserola / Vellaterra...) i generar nous brots llunyans: per exemple, anar a passejar pels entorns de Rubí i després anar a collir bolets a Olot amb el mateix calçat. • El virus no afecta humans ni altres animals que no siguin porcs o senglars. “És un risc terrible i és per això que s’han d’extremar les precaucions.” • Es remarca que la Conselleria (d’Agricultura) està actuant ràpid i coordinadament, i que hi ha un esforç conjunt per contenir el focus. 1.3. Impacte econòmic sobre el sector porcí • No hi ha risc sanitari per a les persones, però sí un fort impacte econòmic potencial sobre el sector porcí català. • El sector porcí té un excedent del 40–50% de producció destinat a exportació; si es bloquegen mercats, els escorxadors no poden donar sortida al producte. • El sector agroalimentari és el primer sector econòmic de Catalunya, i el porcí és un dels més potents, amb: - 3.500 M€ anuals en exportacions (3.000 en carn, 500 en embotits). - Una tercera part (uns 1.000 M€) depenen de països extracomunitaris, ara en risc. • La Xina ha limitat el veto a la província de Barcelona, i manté les importacions de la resta de l’Estat. A la tertúlia es destaca: • El sector primari ja acumulava crisis recents (dermatosi nodular, grip aviària...) i pateix manca de relleu generacional i molta precarietat. • Es posa l’exemple de ramaders que han hagut de sacrificar tot el bestiar en altres episodis sanitaris: impacte devastador familiar i econòmic. • També es recorda que la producció porcina té costos ambientals (porins, contaminació de sòls i aqüífers a la Catalunya Central), i que hi ha un problema de sobreexplotació del territori. 1.4. Crida a la responsabilitat i solidaritat ciutadana Martí i la resta insisteixen en la necessitat de respectar les restriccions d’accés: • Es demana solidaritat: renunciar uns dies a anar a Can Tiraries, Can Xercavins o torrents és un sacrifici menor en comparació amb el que es juga el sector porcí. • Crítica als qui salten les cintes que tanquen camins o espais naturals: falta de civisme. • Es recorda que no es pot al·legar desconeixement, ja que tots els mitjans (inclosa Ràdio Rubí) en parlen molt. Hi ha matisos entre tertulians: • Alguns pensen que un 30% de gent es saltarà les normes; d’altres rebaixen la xifra a un 5% i creuen que la majoria complirà. • Es considera que la por i la cobertura mediàtica clara i constant ajudaran al compliment. 1.5. Sobrepoblació de senglars i possibles batudes • Es recorda que a Catalunya hi ha 8 milions de porcs de granja, una xifra similar als habitants del país. • En canvi, no se sap quants senglars hi ha, però se’n constata la sobrereproducció i la presència fins i tot dins de nuclis urbans (Can Rosés, carreteres, Collserola, etc.). • Es planteja que, tot i ser polèmic, probablement caldrà fer batudes de caça per reduir l’excés de senglars, sobretot si el virus es manté en fauna salvatge. • Es subratlla que el gran punt d’inflexió seria que el virus arribés a granges de porcs, cosa que convertiria la situació en “un drama absolut”. 1.6. Comparacions polítiques: el viatge d’Illa a Guadalajara Aprofitant el context de crisi, s’introdueix un debat polític: • Alguns partits han criticat que el president Salvador Illa no hagi tornat de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) per “liderar” la resposta a la crisi. • La taula ho interpreta com a crítica oportunista i recorda: - La crisi és principalment econòmica i veterinària, no una tragèdia humana com la DANA del País Valencià. - Illa participa telemàticament en reunions; no està “desconnectat”. - A Guadalajara representa la cultura catalana i barcelonina en una de les fires literàries més importants del món. Es conclou que: • Amb el virus acotat a senglars i sense afectació humana, té sentit que la gestió operativa recaigui en el conseller d’Agricultura i tècnics, mentre el president compleix la seva agenda internacional. • Es considera que si hi hagués risc per a la salut humana, la decisió hauria de ser una altra. 2. Criminalitat a Rubí: dades i debat de fons 2.1. Evolució general de les infraccions El Ministeri de l’Interior publica les dades de criminalitat gener–setembre 2025 per Rubí: • Total d’infraccions penals: 2.727 (20 menys que el mateix període de 2024, un –0,7%). • Es considera una situació estable després d’uns anys de baixada. Diferenciació principal: • Criminalitat convencional (robatoris, agressions, etc.): baixa gairebé un 2%. • Delictes d’estafes per internet: continuen pujant de manera sostinguda. 2.2. Àmbits concrets que preocupen Delictes sexuals • S’han denunciat 17 violacions amb penetració, més del doble que l’any anterior. • Hi ha també una vintena d’altres delictes contra la llibertat sexual (5 més que un any enrere). • Tots coincideixen que és extremadament preocupant. • Es remarca que en aquest àmbit hi ha molts delictes no denunciats, i que el repunt pot reflectir tant més casos com més disposició a denunciar gràcies a la feina d’acompanyament i conscienciació. Robatoris i delictes patrimonials • Robatoris amb violència: baixen un 15%. • Robatoris amb força a domicilis i establiments: disminueixen un 12%. • Lesions per baralla: 19 casos, xifra pràcticament igual que l’any passat. • Sostraccions de vehicles (robatori de vehicles): pugen un 24%. - Sorprèn a la taula, perquè es percebia com un delicte “dels 80/90”. - S’explica que sovint no és pel vehicle en si, sinó per robar pantalles, ràdios o objectes visibles a l’interior. Drogues • Delictes de tràfic de drogues: pugen un 50%. • Es recorda que aquests delictes són visibles estadísticament sobretot quan hi ha operacions policials importants: - No solen ser fruit d’una denúncia directa d’una víctima, sinó d’investigacions de mesos o anys. - L’augment pot reflectir més actuació policial, no necessàriament més consum. Estafes per internet i ciberdelinqüència • És l’àmbit que més creix i que sovint afecta col·lectius vulnerables (especialment gent gran). • Es comenten casos concrets d’estafes telefòniques amb veu clonada per IA que suplanta familiars per demanar diners. • Es constata que la llei va sempre un pas enrere de la tecnologia i que la ciberdelinqüència és transnacional (servidors a altres països, jurisdiccions diferents, etc.). “En això sí que la llei sempre anirà un pas endarrere de la tecnologia i de l’enginy humà per aquestes coses.” 2.3. Debat sobre estadístiques i “delictes ocults” Martí Pujol posa èmfasi en la interpretació de les dades: • Les estadístiques són necessàries per comparar, però no s’ha de normalitzar l’anormal. • 2.727 delictes i 17 violacions en una sola ciutat continuen sent una xifra molt alta, encara que hi hagi un –0,7%. • Denuncia l’ús polític “triomfalista” de petites baixades percentuals. També subratlla que les xifres oficials recullen només delictes denunciats: • Hi ha molts casos, sobretot en robatoris petits o en violència sexual, que no es denuncien per: - Sensació que “no servirà de res”. - Pèrdua de temps burocràtic. - Por o vergonya, especialment en entorns familiars. Relata una experiència personal a Barcelona on, després d’un robatori, diversos agents coneixien perfectament els lladres habituals però el sistema no resolia el problema, cosa que alimenta la percepció d’impunitat. 2.4. Reincidència, sistema judicial i canvi legislatiu S’obre un debat intens sobre multireincidència i funcionament de la justícia: • Hi ha delinqüents que poden acumular desenes de furts en pocs anys sense acabar ingressant a presó. • Es comenta que s’està tramitant al Parlament una modificació legislativa sobre multireincidència, però arriba tard per a la percepció ciutadana. Dues línies de reflexió principals: Canviar la llei • Alguns defensen que cal actualitzar el Codi Penal, especialment en: Multireincidència: que els furts menors repetits tinguin conseqüències acumulatives. Valor dels béns: el mòbil ja no és un “objecte de 300–500 €”, sinó un dispositiu on hi ha “tota la vida” d’una persona (banc, dades, comunicacions). • Es veu necessari adaptar la llei a realitats contemporànies (mòbils, ciberdelictes, IA, etc.). Fer funcionar millor la maquinària judicial • Ània insisteix que, encara amb les lleis actuals, el gran coll d’ampolla és: La lentitud dels procediments (anys per a sentències fermes). La manca de mitjans humans i materials als jutjats (piles d’expedients, edificis precaris com la “comprativa” de Rubí). • Sense agilitzar judicis i reforçar la plantilla de jutges, fiscals, funcionariat, canviar la llei té un impacte limitat. La conclusió compartida és que calen dues coses a la vegada: • Reforma legislativa (multireincidència, actualització de valors i tipologies). • Inversió seriosa en justícia (més recursos, més jutjats, processos més ràpids). També es destaca que: • En els darrers anys sí que s’han incrementat els efectius de Mossos d’Esquadra i Policia Local, però la sensació ciutadana continua sent que “no n’hi ha prou” i que la cadena de conseqüències penals no es completa. • S’assenyala la dimensió política: la reforma s’allarga sovint per càlcul de medalles i rendiments electorals, i això xoca amb la percepció de la gent que pateix directament els delictes. 2.5. Causes estructurals de la delinqüència Més enllà de policia i lleis, es posa el focus en causes profundes: • Part de la criminalitat està relacionada amb desigualtat social, manca d’oportunitats i exclusió. • En el cas de delictes sexuals, hi ha una estructura cultural i patriarcal que legitima o normalitza certes conductes. • Es recorda que als Estats Units, malgrat tenir penes molt més dures (inclosa pena de mort), hi ha més criminalitat que a Europa; això demostra que endurir penes no és suficient. Per tant, les receptes han de ser múltiples: • Millores legislatives i judicials. • Polítiques socials i educatives (igualtat de gènere, integració, reducció de desigualtats). • Treball preventiu i comunitari. 3. Recursos policials i percepció de seguretat a Rubí 3.1. Plantilles de Policia Local i Mossos • Es comenta que Rubí té una mica més de 100 agents de Policia Local, repartits en diversos torns (matí, tarda, nit i caps de setmana). • En els darrers anys s’ha incrementat la plantilla de Policia Local i, a nivell català, s’han convocat noves promocions de Mossos d’Esquadra (uns 850 anuals), però: - Aquests increments són per a tot Catalunya, no només per a Rubí. - No es pot contractar ni formar “10.000 mossos de cop”, cal fer-ho gradualment. Sol Expósito insisteix, però, que la seguretat ciutadana és clau i que més presència policial podria ajudar a reduir els 2.700 delictes anuals. 3.2. Impotència policial i frustració ciutadana • Es comenta que molts agents acaben desmotivats: - Detenen persones que al cap de poc tornen al carrer i reincideixen. - En furts menors repetits, la llei actual i la lentitud judicial els deixa amb poc marge d’acció efectiva. • La ciutadania percep que conèixer els multireincidents no serveix de gaire si el sistema no culmina en condemnes fermes i mesures efectives. 3.3. Ciberdelinqüència: el repte creixent • Les ciberestafes són un dels àmbits que més créixerà encara: - Suplantació de veu i imatge amb intel·ligència artificial. - Trucades fraudulentes, phishing, robatori de credencials bancàries. • Es reconeix que cal millorar la legislació i la cooperació internacional, però que sempre anirem darrere de la innovació tecnològica dels delinqüents. 4. Sous dels alcaldes i transparència Per manca de temps, el tema s’obre només de manera breu i superficial, però deixa algunes idees clau: 4.1. Informes sobre sous municipals • El Ministeri publica dades sobre sous dels alcaldes i alcaldesses. • Són temes que generen xafarderia i populisme, però també interès legítim. 4.2. Defensar sous dignes i transparència • Es defensa de forma clara que: - Els càrrecs electes amb dedicació (especialment els alcaldes, que treballen “24/7”) han d’estar ben remunerats. - Sense sous dignes, només podrien dedicar-s’hi persones amb recursos propis (riscos per a la qualitat democràtica). • Es reclama transparència real: - S’ha parlat molt de transparència durant anys, però en alguns àmbits encara falten dades clares. - S’aplaudeix que aquests sous es facin públics i es puguin comparar. 4.3. Cas específic de l’alcaldia de Rubí • Es comenta que el sou que apareix per a l’alcaldia de Rubí (uns 17.000 €) pot ser enganyós: - L’alcaldessa cobra el sou principal de la Diputació. - Per tant, a l’Ajuntament només consten les dietes per plens i assistències, que expliquen la quantitat reduïda. • Sol Expósito remarca que, en tot cas, està a favor que un alcalde o alcaldessa cobri bé, sigui del partit que sigui. 5. Tancament del programa • El conductor acomiada la tertúlia ressaltant que no hi ha hagut temps per aprofundir en el debat sobre sous d’alcaldes, que queda pendent per a futures tertúlies. • Es dona pas al següent tram del magazín, amb Belén Tierno entrevistat Santiago Granizal (Escola de Música Vall Vuit Temps) sobre un espectacle dels Malkiades i amb Maria Rosàs (Bodega Rosàs) parlant de vins per Nadal. L’episodi combina informació local molt concreta (Rubí) amb reflexions de fons sobre sector primari, responsabilitat col·lectiva, seguretat ciutadana, funcionament de la justícia i qualitat de la política i la transparència institucional.