Visió general de l’episodi La tertúlia de Rubí al dia (darrera del 2025) repassa tres blocs d’actualitat local i els connecta amb debats més amplis sobre planificació urbana, serveis públics i cohesió social. El fil conductor és la sensació que projectes molt demanats (mobilitat i sanitat) avancen, però sovint amb condicions, terminis poc clars i lectura política. 1) Segona estació dels FGC a la Llana Què s’ha anunciat i amb quines condicions • El Departament de Territori considera viable una nova estació/baixador a la Llana, però condicionada al desenvolupament del POUM a l’entorn de les antigues fàbriques Pic Aguilera. Lectura política: indignació vs. prudència • L’oposició expressa indignació perquè Rubí només té una estació mentre ciutats veïnes en tenen diverses. "No pot ser que ciutats veïnes tinguin quatre o cinc estacions o més i nosaltres en tinguem només una." (Montse Soler) • El govern municipal ho interpreta com una bona notícia, però insuficient, i demana unitat per mantenir la pressió institucional. Debat a la taula: estació o baixador? i l’“ou o gallina” • Es discuteix si és raonable supeditar el baixador al POUM o si això sona a excusa. • Punts clau que apareixen: • Descongestionar l’estació central de Rubí. • Possibles aparcaments dissuasius per reduir el cotxe. • Utilitat per a urbanitzacions i el polígon de la Llana. • Limitacions operatives: via única i impacte sobre freqüències/temps de viatge. 2) Hospital de Dia / Centre d’Alta Resolució El rumor: “projecte aturat” • Es comenta un tall d’una entrevista a l’alcalde de Sant Cugat afirmant que el projecte està aturat, cosa que genera alarma i la necessitat de contrastar. Resposta oficial: feina interna i pla funcional • CatSalut assegura que no està aturat: hi ha un primer esborrany del pla funcional i s’està revisant amb professionals assistencials. • Es remarca que el gran interrogant és el quan, i que el què concret dependrà del pla funcional: • Proves i activitat de dia (p. ex. ressonància, diàlisi), sense funcionar com un hospital d’ingrés convencional. Model de gestió i preocupació ciutadana • Es confirma la previsió d’un model concertat/consorciat, amb presència de Mútua Terrassa i el Consorci Sanitari de Terrassa. • Es debat el risc percebut que el sistema concertat generi derivacions i incentius que no sempre alineen amb l’interès públic. 3) Ajut per ulleres i debat sobre estat del benestar Mesura concreta: pla BEO per a menors • Quatre òptiques de Rubí s’adhereixen al pla BEO: fins a 100 € per ulleres/lents de contacte per a menors de 16 anys, amb diagnòstic i informe professional. • S’assenyala el retard: anunci polític i aplicació efectiva amb un any de diferència. De l’ajut puntual al debat estructural • La tertúlia amplia el focus i defensa que salut visual, dentista, podologia o plantilles haurien d’entrar més dins l’estat del benestar. • Es posa sobre la taula l’edatisme: • Es reclama que les polítiques d’ajuts també tinguin en compte la gent gran amb pensions baixes. Deriva cap a política estatal • El debat deriva a com la polarització i els pactes amb l’extrema dreta poden afectar polítiques socials (exemples territorials, retrocessos i riscos futurs). 4) Nadal a Rubí: consum, tradició i recomanacions Nadal: entusiasme i cansament • S’expressen dues mirades: gaudir de trobades i regals vs. la sensació d’acumulació, despesa i saturació social. Propostes locals • Es comenta Regala Rubí (format val regal/experiències en comerç local) i els vals municipals de descompte. • Recomanacions: • Concert de Roger Margarit a la Madriguera. • Visita als pessebres. • Pastorets del Casal Popular com a clàssic nadalenc. Idees clau (el que queda) • La segona estació avança, però el POUM pot esdevenir un coll d’ampolla polític i tècnic. • L’“hospital” no està parat, però la ciutadania reclama terminis i concreció del pla funcional. • L’ajut d’ulleres obre un debat més ampli: què considerem necessitat bàsica i com evitem l’edatisme. • El Nadal serveix de tancament emocional: entre consum, comunitat i tradició.
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Visió general de l’episodi L’edició de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ repassa l’actualitat local amb un focus destacat en dues infraestructures llargament reivindicades (el centre d’alta resolució sanitari i la segona estació de Ferrocarrils a La Llana), i completa el sumari amb habitatge, solidaritat sanitària, ajuts per a salut visual, mediació ciutadana, projectes educatius, cultura i un bloc de notícies comarcals. Infraestructures estratègiques per a Rubí Centre d’alta resolució (CatSalut) • El director del sector sanitari Vallès Occidental-Oest del CatSalut confirma que el projecte “tira endavant” i “no s’ha aturat”, malgrat declaracions prèvies que apuntaven a un bloqueig. • S’explica que ja s’ha constituït un grup de treball per revisar el pla funcional, amb personal assistencial i els proveïdors implicats (Mutua de Terrassa i Consorci Sanitari de Terrassa). • Es detalla el camí administratiu: tancar i aprovar el pla funcional, enviar-lo a serveis centrals, i després avançar cap al projecte tècnic i la licitació d’obres. • Sobre terminis, s’apunta un escenari condicionat al finançament: aprovació del pla funcional abans de l’estiu si tot va bé, i licitació del projecte tècnic el 2026 (o el 2027 si no hi ha pressupost). "Nosaltres, des de la Regió Sanitària com a CatSalut, ja hem fet un primer esborrany... i ara estan els assistencials... revisant aquest primer esborrany". Segona estació a La Llana i condicions urbanístiques • L’alcaldessa Ana Maria Martínez explica el compromís del Govern català d’iniciar els tràmits previs per encarregar l’estudi informatiu de la segona estació. • El debat central gira al voltant del condicionant urbanístic: l’informe d’idoneïtat vincula l’estació al desenvolupament del POUM a l’entorn de Pich Aguilera, però el govern local defensa que ja hi ha demanda suficient i un entorn laboral actiu al polígon. • Es remarca el consens polític, econòmic i social acumulat al voltant del projecte, i la voluntat de mantenir la interlocució amb Territori per accelerar passos. Política d’habitatge a Catalunya • El Parlament aprova una llei per regular el lloguer de temporada i evitar l’ús d’aquest mecanisme per esquivar el topall del lloguer habitual. • La norma també reforça que, en municipis amb mercat tens, l’ús predominant sigui la residència habitual i permanent, i introdueix regulació sobre el lloguer d’habitacions amb preus limitats. Salut comunitària i solidaritat Donació de plasma i campanya de Nadal • Rubí triplica les donacions de plasma: de 50 a 150 en un any, una dada qualificada d’increment extraordinari pel Banc de Sang i Teixits. • Es reforça la crida a donar sang per Nadal i s’anuncien dates clau a la biblioteca (24 i 31 de desembre), amb recomanació de cita prèvia. Ajuts per a ulleres i lents en menors • Quatre òptiques rubinenques s’adhereixen al pla BEO, amb ajuts de fins a 100 euros per a menors de 16 anys amb problemes de visió (com miopia, hipermetropia o estigmatisme). • Es concreten requisits i documentació: prescripció mèdica, dades del menor i del tutor, i formulari a l’òptica. Convivència: servei municipal de mediació • Es posa en valor el servei de mediació (actiu des de 2007) com a via alternativa per abordar conflictes d’espai públic, veïnatge, entitats i relacions interpersonals. • Es destaca la seva base metodològica: imparcialitat, neutralitat i voluntarietat. "Nosaltres basem molt en la imparcialitat, la neutralitat i, bàsicament, la voluntarietat". Educació i cultura a la ciutat Alumnat visitant la ràdio • Alumnes de tercer de primària de l’escola Montessori visiten RÀDIO RUBÍ dins el projecte “Com podem millorar el món?”, on treballen el rol del periodisme i temes com fake news, addiccions tecnològiques o racisme. Publicacions i presentacions culturals • Es presenta una guia il·lustrada amb 150 criatures de l’imaginari català, fruit de gairebé una dècada de recerca, amb voluntat divulgativa i lúdica. Informació comarcal • Sabadell: pujada de salaris mitjans i iniciatives de cohesió intergeneracional per Nadal. • Terrassa: nova temporada d’arts escèniques i música amb 55 propostes, novetats en dansa i activitats de mediació cultural. Meteo • Predomini d’estabilitat amb fred i boires; canvi de temps amb possibles pluges a partir del cap de setmana, especialment a la demarcació de Barcelona.
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
Visió general La tertúlia de Ràdio Rubí aborda tres blocs principals: la demanda d’una segona estació ferroviària a Rubí (zona de la Llana) i el seu encaix urbanístic, la batalla política a Europa pels presumptes casos d’assetjament al PSOE i la investigació del brot de pesta porcina africana amb escorcoll al laboratori IRTA-CReSA. "No pot ser que ciutats veïnes tinguin 4 o 5 estacions o més i nosaltres en tinguem només una." 1) Mobilitat a Rubí: segona estació a la Llana Context i punt de fricció • El programa repassa la resposta de la Generalitat: la segona estació/baixador a la Llana quedaria condicionada a un projecte urbanístic i al desenvolupament del POUM. • La majoria de formacions locals reaccionen amb indignació perquè consideren que la necessitat de l’estació és actual i no hauria de dependre d’urbanitzar un nou barri. Posicionaments i arguments • Es recorda la Declaració de Can Serra (2022) com a acord de ciutat per impulsar l’estació. • Es debat l’estimació d’ús (uns 4.000 viatgers/dia feiner) i es posa sobre la taula que són dades basades en hipòtesis (enquestes) i que l’ús real podria variar. • Apareix el debat estratègic: millorar accessos i aparcaments dissuasius a la Llana podria afavorir que veïns d’urbanitzacions deixin el cotxe. Creixement urbanístic i serveis: la gran preocupació • Una part dels tertulians alerta que vincular l’estació a construir més habitatges pot generar més trànsit i més pressió sobre serveis ja saturats. • Es connecta l’urbanisme amb la manca d’infraestructures: sanitat, educació, CAPs i la sensació que Rubí “no dona abast”. • S’apunta que cal planificació a llarg termini i estudis coherents abans de créixer, amb especial èmfasi en el risc de pedaços i improvisació. 2) Política estatal i Europa: assetjament, hipocresia i crispació El debat al Parlament Europeu • S’analitza el debat a Brussel·les arran dels presumptes casos d’assetjament sexual i laboral vinculats al PSOE. • Es comenta l’estratègia del PP (i Vox) de portar el tema a Europa i la duresa del to, contrapossant-ho amb respostes d’altres forces. Reaccions a la tertúlia • Els tertulians remarquen la hipocresia i la crispació com a eina política, i reclamen “dades” i proporcionalitat, sense deixar de subratllar que el masclisme és un problema estructural. • Es critica que el debat mediàtic i partidista tapi altres urgències socials: sanitat, educació i protecció efectiva. 3) Educació, valors i gir cultural: com es formen opinions Dificultat per tractar temes sensibles a l’aula • El programa deriva cap a la idea que en els darrers anys s’ha complicat parlar a secundària amb rigor del franquisme, feixisme i política, per pressions, sensibilitats familiars i manca de temps. • Es defensa que el currículum és una llei i que l’escola ha de poder impartir continguts (història recent, sexualitat, igualtat) amb rigor, malgrat desacords familiars. Exemple i diagnòstic social • S’explica una anècdota sobre la bretxa salarial i una reacció familiar masclista, com a símptoma d’una percepció que s’està involucionant. • Es vincula la necessitat d’educació afectivosexual i en igualtat amb fets greus de violència sexual juvenil, defensant avançar en feminisme, autoconeixement i prevenció. 4) Pesta porcina africana: escorcoll a IRTA-CReSA i interessos Què se sap i què s’insinua • Es tanca el programa amb l’entrada de Mossos i Guàrdia Civil al laboratori IRTA-CReSA (UAB) per investigar l’origen del brot. • Es comenta que la investigació segueix protocols i que part del material s’hauria enviat a Europa per verificar si coincideix amb el detectat en porcs senglars. Debat sobre el sector i possibles beneficiaris • S’esmenta el pes del sector porcí i la sospita que, en crisis així, les empreses grans poden tenir més capacitat d’obtenir ajudes i absorbir l’impacte. • Els tertulians deixen oberta la possibilitat d’accident però remarquen que els interessos econòmics sempre planejen sobre la gestió de crisis. Idees clau (fil conductor) • Infraestructures abans que creixement: estació sí, però sense convertir-la en excusa per urbanitzar sense serveis. • Crispació política i doble moral: el debat sobre l’assetjament es barreja amb estratègia partidista, i es reclama menys teatre i més solucions. • Educació com a mur de contenció: parlar amb rigor d’història recent, igualtat i sexualitat és vist com a essencial per evitar retrocessos. • Gestió de crisis i economia: la pesta porcina s’interpreta també des del prisma de qui suporta el cost i qui pot acabar-ne beneficiat.
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Visió general de l’episodi Butlletí informatiu de RÀDIO RUBÍ – Notícies Migdia amb un repàs de l’actualitat local i comarcal: segona estació de la Llana, polítiques de migració i cohesió social, projectes d’espai públic i participació ciutadana, iniciatives de comerç de proximitat per Nadal, accions d’accessibilitat a les festes, novetats culturals i alguns apunts comarcals. Segona estació de la Llana i debat polític Estudi de la Generalitat i condicionament al POUM • El Departament de Territori conclou que la segona estació de la Llana (FGC) és molt necessària, però la condiciona al desplegament del futur barri previst al POUM. • Això genera malestar perquè retarda una infraestructura reclamada des de fa 15 anys i lligada al consens de la declaració de Can Serra (setembre 2022), on Ajuntament, agents econòmics i socials reclamaven la nova estació. Posicions dels partits municipals Esquerra Republicana (Montse Soler) • Considera el condicionament “injust” i “denigrant” per a Rubí. • Recorda que altres ciutats tenen 4 o 5 estacions i Rubí només una, per 82.000 habitants. • La segona estació donaria servei a la zona nord, Plana del Castell i urbanitzacions, amb aparcaments dissuasius per reduir ús de vehicle privat. • No accepten esperar al POUM: l’aprovació inicial no implica construcció immediata i podrien passar molts anys. Partit Popular (Juan José Giner) • Denuncia manca d’informació sobre l’estudi. • Interpreta que Territori “passa la pilota” a l’Ajuntament i es pregunta si sense POUM no hi haurà estació. • Assenyala un govern local desbordat, citant la manca d’hospital i la lentitud d’obres com les del Casino de Rubí. Veïns per Rubí (Antoni García) • Reivindica el consens de la declaració de Can Serra: llavors ja es considerava viable la segona estació sense condicionar-la al POUM. • Rebutja el plantejament actual de la Generalitat i reclama posar tots els mecanismes per construir l’estació “quan demà millor”. • Denuncia el greuge comparatiu amb ciutats com Sant Cugat. Alternativa d’Unitat Popular (Marina Dolcet) • Defineix el condicionament com un “xantatge”. • Reclama planificar el “mentrestant”, atesa la saturació extrema de l’actual estació d’FGC i la manca d’altres línies públiques de qualitat (ni Bus Exprés ni Rodalies operatiu). • Proposa negociar amb la Generalitat: - Nous serveis exprés cap a Barcelona per altres corredors. - Millor connexió amb Terrassa. • Recorda que, tot i construir la segona estació, no es diversificarien línies, i cal pensar solucions complementàries. En Comú Podem Rubí (Andrés Medrano) • Veu l’estudi com una “bona notícia però no satisfactòria”: volen que ja s’activi la construcció. • Subratlla la importància de la mobilitat sostenible i l’alta demanda històrica. • Demana recuperar l’esperit d’unitat de la declaració de Can Serra i evitar fer de l’estació un camp de confrontació política. PSC i Vox • RÀDIO RUBÍ informa que s’ha contactat amb PSC (principal partit del govern) i Vox (segona força de l’oposició), però no han respost. Migració, cohesió social i Dia Internacional de les Persones Migrants Perfil de Rubí i discurs del PSC local • Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrants (18 de desembre), el PSC de Rubí reivindica la igualtat i la cohesió social com a eixos per combatre els discursos d’odi i construir una ciutat inclusiva. • El secretari de Migració i Antirracisme, Glennin Chaurió, remarca que quan es parla de migració “no es parla de xifres, sinó de vides” i recorda que Rubí és una ciutat profundament diversa, amb prop d’un 40% de població d’origen estranger. Alertes sobre discursos d’odi • Chaurió adverteix de l’augment dels discursos d’odi i de l’ús de la migració com a arma política per generar por i divisió. “La diversitat i la igualtat i l’equitat són les bases del projecte polític del Partit Socialista.” • Defensa un projecte basat en la igualtat, la diversitat i l’equitat com a resposta a aquests relats. Resposta política i social proposada • Reclama una resposta clara i sense ambigüitats a través de: - Polítiques públiques que garanteixin convivència i cohesió. - Compromís ferm de “no deixar ningú enrere”. “Frente a quienes quieren alimentar el odio, los socialistas defenderemos siempre la convivencia; frente a quienes buscan dividir, siempre reforzaremos la igualdad.” • Destaca el paper clau de l’educació, les famílies i els serveis públics per prevenir discriminacions i reforçar la convivència. Espai públic, participació i projectes d’inversió local Nova zona d’esbarjo i esport a Can Barceló • La Junta de Govern Local aprova inicialment un projecte d’espai d’esbarjo i esport infantil a Can Barceló, resultat de la segona proposta més votada dels pressupostos participatius 2022. • Ubicació: parcel·la d’uns 1.000 m² entre carrers Can Barceló i Teresa de Calcuta, aprofitant un turonet sense ús. • Contingut del projecte: - Zona infantil amb sorral de joc, tipi obert, estructura de troncs tipus mikado i taula amb bancs. - Part esportiva amb circuits de troncs i elements de cal·listènia. - Tanca perimetral, papereres i nous fanals LED. - Nou pas de vianants a Teresa de Calcuta per millorar l’accés segur. • Pressupost: aproximadament 100.000 €. • Tràmits: - Aprovació inicial i exposició pública durant 30 dies. - Posterior aprovació definitiva, licitació i adjudicació abans d’iniciar les obres. Urbanització del sorral de l’Escardíbul • Projecte guanyador i més votat dels pressupostos participatius 2022, proposat pel Consell de la Formació Professional. • Objectiu: urbanitzar el sorral de l’Escardíbul per fer-hi més activitats a l’aire lliure. • Situació de les obres: - Proyecto aprovat definitivament l’estiu passat. - S’esperava la finalització prèvia de les obres de consolidació de l’antiga xamanella de la nau, ara en fase final. • Pressupost de l’obra: 119.000 €. • Contingut del projecte: - Substitució del sorral central per un ferm de formigó amb paviment de color terrós. - Creació de dos parterres de més de 600 m². - Conservació dels arbres actuals i plantació de dos arbres nous i arbustos florits. • Ús previst: - Servei als equipaments públics de l’Escardíbul: RÀDIO RUBÍ, Escola Municipal d’Art i Disseny (EDRA) i Escola de Música Pere Burés. - Activitats com concerts, programes de ràdio i propostes artístiques a l’aire lliure. Comerç de proximitat i campanya de Nadal Targeta regal “Regala Rubí” • El Servei de Comerç de l’Ajuntament, amb Comerç Rubí i la Diputació de Barcelona, impulsa la targeta regal “Regala Rubí”, presentada com una caixa d’experiències. • Objectiu principal: fidelitzar la ciutadania i fomentar el consum local durant la campanya de Nadal i fins al 30 de març. • Característiques: - 500 caixes disponibles en aquesta prova pilot. - Import a escollir: 30 o 60 €. - Serveixen per gaudir d’experiències i serveis diversos: roba, llibres, estètica, perruqueria, gastronomia, electrodomèstics, salut, restauració, etc. • Xifra d’establiments (segons la tècnica de comerç Pilar Rodríguez): - 59 establiments adherits. - 33 punts de venda físics de la capsa; la resta, només com a punts on bescanviar els vals. • Disposa d’una plataforma digital on adquirir els vals i consultar comerços participants. • Si la prova té bona rebuda, no es descarta ampliar el programa. Campanya Rubí Subvenciona (Rubí Subal) • Es recorda que segueix activa la campanya Rubí Subal, en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Terrassa, també orientada a impulsar el comerç local. • Segons Pilar Rodríguez: - Els vals de Nadal són un “èxit rotund” des de 2020. - Aquest any l’Ajuntament ha aportat gairebé el doble de diners que l’anterior. - Cada vegada hi ha més establiments adherits. • El directori de Rubí Subal inclou una àmplia varietat de comerços: - Botigues de regal, alimentació, parades de mercat, etc., responent a les necessitats de la compra de Nadal. Altres activitats comercials de Nadal • La ciutat complementa aquestes mesures econòmiques amb accions lúdiques: - Fira de Nadal a la plaça Pearson. - Trenet dels comerciants, que recorre el centre fins al 4 de gener. - Tió gegant, que torna pels carrers del centre el cap de setmana. Accessibilitat a les activitats de Nadal Mesures generals d’accessibilitat L’Ajuntament desplega un paquet de mesures per fer les activitats nadalenques més accessibles i inclusives: • Casa Malquiades / plaça Pere Aguilera: - Tots els espectacles disposen d’espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda, clarament senyalitzats a terra. • Trenet del comerç: - Accés preferent per a persones amb certificat o targeta de discapacitat, evitant cues. - Poden anar acompanyades de dues persones adultes, intentant no separar unitats familiars. Activitats amb adaptacions sensorials • Fàbrica Malquíades (celler): - Programa una visita adaptada per a persones amb alta sensibilitat (per exemple, infants amb trastorns de l’espectre autista). - Dia i hora: diumenge, 17.15 h (un quart de sis). - Adaptacions: - Grup reduït. - Reducció de llum i so. - Personatges ajusten gestos i to de veu. • Campament Màgic (2, 3 i 4 de gener, al Castell): - Accés a través d’un espai ampli. - Recorregut per camins accessibles. • Arribada dels Reis a l’Escardíbul: - Hi haurà seients reservats per a persones amb discapacitat a la platea de cadires. - Acte amb servei d’intèrpret de llengua de signes catalana. - Durant la cavalcada, es reservarà un tram d’accessibilitat especial i bona visibilitat davant del Rubí Forma. Cultura i memòria local: llibre infantil sobre els íbers a Rubí “Els Íbers a Rubí” – primer volum d’una trilogia • El Centre d’Estudis Rubinencs publica un llibre infantil sobre el passat íber de la ciutat, titulat “Els Íbers a Rubí”. • Autoria: - Text: Núria Julià (escriptora rubinenca). - Il·lustracions: Helena Buixader. • Públic objectiu: infants a partir de 5 anys, escrit en lletra de pal per facilitar l’inici a la lectura. • Format narratiu: - Protagonistes: Rosa i el seu avi Marcel·lí, un terrissaire que ven productes als mercats de Catalunya. - L’avi explica que els avantpassats també feien terrissa i introdueix la vida dels íbers a Rubí: com era el poblat, oficis, jerarquies, rituals funeraris, etc. - Els personatges actuals es transformen en íbers dins del relat, creant un pont entre present i passat. • Metodologia: - Treball conjunt amb el Centre d’Estudis per garantir rigor històric. - Posteriorment, s’hi afegeix una trama actual i amena per enganxar la canalla. Vestigis íbers i museus • Segons Quico Buil (Centre d’Estudis Rubinencs), el llibre vol remarcar que a Rubí encara es conserven vestigis ibèrics que es poden visitar. • Peces clau que apareixen al conte i als museus: - Estela ibèrica. - Forn ibèric. - Cremador o paviment ibèric. • Aquests elements es poden veure al Museu del Castell de Rubí i al Museu Arqueològic de Catalunya. Comercialització i continuïtat • Venda a llibreries de Rubí: - Llibre: 10 €. - Pack complet (llibre + bossa amb la il·lustració principal + estoig de colors de la marca rubinenca Hobby): 15 €. • El projecte forma part d’una trilogia que inclourà també: - El passat romà de la ciutat. - L’època medieval. Economia local: incidència i represa de la producció d’hummus Fàbrica Rensica a Can Fatjó i Mercadona • La fàbrica Rensica, situada a Can Fatjó (Rubí), especialitzada en hummus, ha resolt una incidència tècnica que l’havia obligat a aturar la producció durant un mes. • El seu principal client, Mercadona, ha estat sense hummus des de finals de novembre. • Segons la cadena, les terrines d’hummus clàssic tornen a arribar progressivament des d’aquest dimecres als supermercats de Catalunya (inclosa Rubí), i a la resta de l’Estat durant els pròxims dies. • De moment només es reprèn l’hummus clàssic, però es treballa per recuperar també les altres varietats: - Hummus amb olives kalamata. - Hummus de pebrot de piquillo. • Rensica també proveeix altres cadenes de supermercats i hipermercats, que igualment s’han vist afectades per l’aturada. Informació meteorològica Situació de les últimes hores • Després de tempestes molt fortes, la situació es va normalitzant. • Encara s’esperen: - Alguns xafecs a les Terres de l’Ebre, sobretot del riu Ebre cap al sud. - Ruixats febles i locals al Pla de Lleida, especialment en zones de muntanya (Garrigues, Urgell). • En canvi, a l’Alt Pirineu i bona part del nord del país la tarda serà més assolellada, amb un ambient agradable. Previsió per al dijous • Dominaran les boires matinals, especialment a Lleida, on persistiran també a la tarda i faran baixar la temperatura respecte al dia anterior. • Es preveuen núvols baixos al litoral, però sense pluja. • Un nou front podria arribar dissabte. Bloc comarcal: Sabadell i Terrassa Sabadell: seguretat en joguines • La Guàrdia Civil, amb el suport de la Policia Municipal de Sabadell, retira 228 joguines que no complien la normativa de seguretat europea. • Operació en el marc dels controls especials de Nadal. • Segons el tinent d’alcaldia de Seguretat Adrián Hernández: - Les joguines fraudulentes provenien només de 2 dels 12 establiments inspeccionats. - La resta complien en general, amb infraccions menors no relacionades amb el producte. • Es recorda la importància de comprar en establiments autoritzats i revisar l’etiquetatge. Sabadell: auge de les compres en línia i repartiment • L’augment de les compres online per Black Friday i campanya de Nadal dispara la feina de les empreses de repartiment. • Cas d’EcoScooting a Sabadell: - Es veuen catifes de paquets al carrer: és la seva manera d’organitzar-se. - Tenen com a mínim un centre logístic per districte. - En el Districte 1 (un dels més grans), sis repartidors es distribueixen les entregues per codi postal. • Model de repartiment: - A diferència d’altres serveis (menjar a domicili) que fan servir bicicletes o motos, aquí s’utilitzen carretons amb motxilles de gran capacitat per portar molts paquets d’una vegada. • Volum d’enviaments: - Habitualment: 500–600 paquets/dia. - En les últimes setmanes: 700–800 paquets/dia. Terrassa: àrees de vianants i règim sancionador • Després de completar l’extensió de la zona de baixes emissions i l’inici de sancions, el Servei de Mobilitat de Terrassa es focalitza en la regulació de les àrees de vianants. • Calendari normatiu: - Al gener es signarà el decret amb els canvis i s’obrirà exposició pública. - Quan entri en vigor, les càmeres proposaran sancions de 200 € als vehicles no autoritzats. - Al primer trimestre de 2026 es farà efectiva la fusió de quatre àrees de vianants per simplificar la gestió. • Reordenació de zones: - Les àrees Passeig, Vapor Gran, Vapor Ventalló i el sector 2 de la Seu d’Ègara es fusionaren en una sola “zona centre” i ja no caldrà distintiu al vehicle per identificar la subzona. - Les altres dues àrees de vianants es mantenen igual, amb la de l’antic poble de Sant Pere que passarà a dir-se Seu d’Ègara. - L’àrea centre s’ampliarà amb trams dels carrers Vinyals, Sant Francesc, Doctor Ventalló i Sant Marian. - Fora de les àrees de vianants, el carrer Prim tindrà circulació restringida entre Valdrig i la carretera de Rubí. • Novetat destacada: - Es podran demanar permisos puntuals d’un dia per circular per l’àrea centre, fins a 52 dies l’any. - Fins ara, només els residents a l’àrea de vianants ho podien fer mitjançant l’aplicatiu DonaPas. Tancament L’emissió conclou recordant que la informació local es pot seguir cada hora al 99.7 FM i de forma contínua a radiorubi.cat i a les xarxes socials de l’emissora.
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
Context i participants Episodi de tertúlia local a Ràdio Rubí amb Belén Tierno i tres tertulians: Josep Maria Pijuan, Josep Milà i Vicent Rabadan. Es parla de planificació urbanística a Rubí, del ferrocarril i el POUM, de la situació política espanyola al voltant de Pedro Sánchez i, finalment, de Bízum i economia submergida. 1. Segona estació de ferrocarrils i mobilitat al Vallès Condicions de la Generalitat i ubicació a la Llana • La Generalitat ofereix la possibilitat d'una segona estació de Ferrocarrils a la Llana, però condicionada a que hi hagi zona urbanitzada o projecte urbanístic a l'entorn. • Alguns tertulians ho veuen com una ingerència: posen d'exemple estacions com Les Planes o La Floresta, ubicades en zones molt menys densament poblades. • Es planteja el dilema clàssic: - Què ha de venir primer, l'estació o el desenvolupament urbanístic? - L'estació s'ha de justificar només per nous habitatges, o per millorar el transport públic per a la població actual? “Què és primer, l’ou o la gallina?” Saturació de la línia i límits reals de la solució • Es descriu la massificació extrema dels trens a Rubí: - Al matí: trens “a tope” entre dos quarts de set i dos quarts de deu. - A la tarda: de 16 h a 20 h també plens. • Crítica central: una segona estació no resol la massificació, perquè molts trens ja arriben plens des de Terrassa. • Solució real que apunten: - Més trens o trens amb més capacitat. - Desdoblament de vies i obres d'infraestructura, comparant el cost amb la Línia 9 de Barcelona (milers de milions d’euros) i reclamant que amb una fracció d’aquesta inversió es podria resoldre al Vallès. Greuges comparatius i centralisme • Sentiment fort de discriminació territorial: - El Vallès (especialment Rubí) es veu com “el cul del món” respecte a Barcelona. - S’esmenten les zones tarifàries: Terrassa paga 3 zones, Rubí 2, Sant Cugat és àrea metropolitana i té més estacions i millor tarifa. • Es critica que governs de tots els colors han passat per la Generalitat sense resoldre la situació de Rubí. “Estem abandonats. Aquesta és la paraula.” Ús social del tren i elitisme • Es denuncia que tècnics i directius de la Generalitat sovint no fan servir el tren i no pateixen la situació real. • Cas molt criticat: trens reservats per a escoles elitistes (per exemple, Casa Bona), amb vagons separats per als alumnes. “És un servei públic compartit per tothom.” • Això es llegeix com a discriminació de classe i reflex d’un model educatiu i social elitista. Reflexions urbanístiques sobre l’estació de la Llana • Dubtes sobre la idoneïtat de la ubicació a la Llana: - Donaria servei a polígons industrials on és fàcil aparcar i la gent ja hi va en cotxe. - En canvi, barris com Can Oriol i la zona nord tenen molta població i pitjor cobertura ferroviària. • Es compara amb Terrassa: mateixa línia amb segona estació situada més enllà, servint barris densos. • Es planteja que el disseny de la línia original fa difícil posar la segona estació on faria més servei social. • Es reivindica una aposta global pel transport públic al Vallès: - Xarxa potent, túnels, desviaments de traçat (exemple de Vallaterra i Terrassa/Sabadell). - Idea: “Si hi hagués voluntat política, els enginyers trobarien la solució”. 2. POUM, PGO i transformació urbanística de Rubí Història recent i casos concrets • Es repassen dècades de planificació urbanística a Rubí: - PGO de 1981 com a base del creixement actual. - Reconversió de zones industrials a residencials. • Casos destacats: - Cremalleres: inici de l’enderroc després d’un llarg procés. • Requalificació industrial–residencial feta als 90. • Es vincula amb projectes de torres a l’entrada de Sant Cugat (zona Francino) i una segona fase actual. - Josa: gran operació de renovació del teixit urbà al centre. - Picaguilera: potencial de reconversió encara pendent i fet “a posteriori” sense pla parcial clar. • Es recorda el paper de la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà (CUC) i altres moviments veïnals que van qüestionar densitats i aprofitaments urbanístics. Crítica al procés de planificació i a la participació • Denúncia directa sobre el Consell Consultiu del POUM: - Format per persones de diferents àmbits (empresarial, cultural, artístic, polític). - Porta més d’un any sense reunir-se ni rebre informació. - Es considera que la seva funció ha estat poc menys que decorativa. “Que no s’omplin la boca ni de participació ni de res que s’hi assembli.” • Es deixa entendre que hi ha negociacions polítiques internes (govern i oposició) sobre el POUM al marge d’aquest òrgan consultiu. L’Escardívol, inundabilitat i alternatives • L’Escardívol és un punt clau de debat: - El POUM hi preveu construcció residencial i fins i tot, en el passat, un gran edifici municipal (projecte considerat faraònic). - Es tracta d’una zona inundable que fa de zona de laminació de la riera. • Proposta de la UP (Unitat Popular) i un tècnic municipal: - No construir habitatge a l’Escardívol. - Transformar-lo en gran espai verd i de lleure que continuï i esponji la zona. - Fer una permuta d’edificabilitat cap a la zona de Cremalleres (o altres sectors), tot i que aquí es dubta de si aquella zona ja admet més densitat. • Denúncia important sobre l’ús actual: - L’aparcament de l’Escardívol és legalment zona verda i esportiva (on hi havia la piscina). - Es qualifica l’aparcament de “provisional in secula seculorum”, una argúcia legal que perpetua un ús contrari a la qualificació urbanística. “L’aparcament de l’Escardívol és zona verda. I això ho repeteixo per activa i per passiva.” Propostes de futur: plaça gran i gestió de l’aigua • Es planteja una visió estratègica: - Transformar l’Escardívol en una gran plaça urbana que Rubí no té. - Potenciar la connexió entre comissaria, riera, Castell i nucli urbà. - Possibilitat de pàrquing soterrat sempre que es resolgui bé la gestió de l’aigua. • S’explica que la zona és avui clau per a la laminació de crescudes de la riera. • Es posen com a exemple els dipòsits pluvials soterrats de Barcelona (com el de l’Espanya Industrial) que retenen l’aigua de pluges intenses. “Pensar coses impossibles és l’única manera que algú trobi la solució perquè puguin ser possibles.” Densitat, serveis i canvi climàtic • Discussió sobre densitats constructives a l’avinguda de l’Estatut: - Alguns tècnics consideren un “disbarat” haver limitat a 4–5 plantes, defensant blocs més alts per concentrar habitatge. • Reclam que l’urbanisme ha de tenir en compte: - Serveis, zones verdes, connectivitat viària i transport públic. - La nova realitat del canvi climàtic, que invalida criteris antics de períodes de retorn d’avingudes (5, 50, 100 anys). • Crítica a un urbanisme sovint dissenyat per tècnics que no viuen a Rubí i que, històricament, han menystingut la participació ciutadana real. 3. Crisi política estatal: Sánchez, moció de censura i casos d’abusos Context: “marrons” del govern Sánchez • Es repassen els escàndols que afecten el PSOE i el govern espanyol: - Casos d’assetjament i abús sexual per part de dirigents socialistes. - Alguns en judici, altres en presó preventiva o detinguts recentment. • El principal soci de govern, Sumar, demana una reunió urgent amb Sánchez per tractar la situació i la imatge de la coalició. • La portaveu del govern, Pilar Alegría, accepta la reunió i insisteix que l’objectiu és “seguir treballant per la gent” i aprovar polítiques socials els dos anys que queden de legislatura. Moció de censura i equilibri parlamentari • Feijó afirma que cada dia té més interès a presentar una moció de censura, però que depèn de la “coherència” d’alguns socis d’investidura. • S’explica la diferència entre: - Qüestió de confiança (la presenta el president). - Moció de censura (requereix presentar un candidat alternatiu a president i majoria absoluta). • Problema clau de la dreta i ultradreta: - Han de proposar Feijó (i de facto Vox) com a alternativa. - Es considera poc viable que partits com Junts o PNB tombin Sánchez per posar PP + Vox al govern. “Traiem el Sánchez per posar el Feijó més Abascal?” Durada de la legislatura i “mal menor” • Opinió majoritària: Sánchez intentarà aguantar fins al final de la legislatura. - Es destaca la seva resiliència personal i política. • Alhora, es critica haver d’optar entre “el mal menor” i “el mal pitjor”. “Jo no vull cap mal menor, jo vull el millor.” • Es considera “molt trist” que la política es redueixi a escollir entre males opcions i no a projectes positius. Corrupció, abusos i masclisme estructural • Sobre la corrupció: - Es recorda que la gran corrupció del PP al País Valencià no va impedir el seu retorn al govern després del govern de Compromís i el PSOE. - Es preveu que la corrupció socialista tampoc serà el factor que més factura passi. • Es veu més greu i políticament letal la successió de casos d’assetjament i abusos sexuals dins del PSOE, i abans en altres forces com la CUP. “Hi ha uns tics masclistes patriarcals que sembla que en política sigui encara més difícil d’eliminar.” • Es critica durament que Sánchez no hagi sigut molt més contundent a l’hora de: - Apartar immediatament qualsevol càrrec implicat. - Netejar el partit de pràctiques inacceptables. • Es compara amb casos internacionals extremadament greus com el d’Epstein i la possible implicació de figures molt poderoses (el “taronja” —Trump— i d’altres). 4. Bízum, control fiscal i economia submergida Aclariment d’Hisenda sobre Bízum • Es comenta l’alarma mediàtica sobre que Hisenda controlaria els Bízums. • Aclariment oficial: - No es fiscalitzaran els pagaments ocasionals entre particulars (dinars, copes, despeses compartides). - Sí que es vigilaran pagaments recurrents i cobraments rebuts per empresaris i professionals a través de Bízum, és a dir, quan hi ha activitat econòmica encoberta. Desigualtat del control: “robagallines” vs grans fortunes • Es planteja el tema de fons: la desproporció entre el control sobre la ciutadania i el tracte a les grans fortunes i empreses. “Les lleis estaven fetes pels robagallines.” • Dades i idees clau: - Esment de 140.000 milions d’euros en paradisos fiscals procedents de grans empreses. - Fuita anual estimada de 8.500–10.000 milions que no tributen a hisenda estatal. • Crítica que s’aplica un control molt estricte a baix (autònoms, petites activitats, ús de Bízum) mentre els de dalt “passen per sobre dels núvols” sense notar la tempesta. “Els grans corruptes tot el dia veuen el sol; els de sota, visums controlats.” Economia submergida a Espanya i Europa • S’assenyala que l’economia submergida és molt rellevant a Espanya i altres països mediterranis, però també: - A països escandinaus es mou en xifres del 15–18% del PIB, força altes. • Es qüestiona si hi ha interès real a eliminar-la: - Es planteja que hi ha un interès estructural o, com a mínim, un desinterès a controlar-la de debò. • Es menciona la situació dels autònoms i treballadors precaris com a col·lectiu que sovint sobreviu gràcies a aquesta economia submergida. Pensions i cotització • Des del moviment de pensionistes, es fa una reflexió: - Entenen que persones que avui tenen 70–80 anys puguin tenir pensions baixes per no haver cotitzat prou en un altre context històric. - Però consideren inacceptable que d’aquí 10–15 anys hi pugui haver nous pensionistes en la mateixa situació, donat el nivell actual de control i registres. • Això porta a la pregunta de fons: si encara hi ha treball en negre és perquè algú hi té interès o no vol posar-hi remei de debò. 5. Tancament • La tertúlia es tanca amb un comiat cordial, desitjant bones festes i bona entrada d’any. • L’episodi deixa una imatge clara de: - Una ciutat (Rubí) que se sent menystinguda en infraestructures de transport. - Una planificació urbanística complexa, amb molts interessos i poques eines de participació realment efectives. - Un escenari polític estatal crispat, on el govern de Sánchez aguanta sota escàndols i tensions amb socis. - Una estructura fiscal i econòmica que carrega el pes del control sobre la ciutadania comuna mentre tolera grans fluxos de diners opacs a dalt.
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Context general de l’episodi Butlletí informatiu de RÀDIO RUBÍ – Notícies Migdia amb repàs de l’actualitat nacional, comarcal i local. Els grans blocs són: • Transport públic i noves tarifes/infraestructures • Situació preocupant de la grip a Catalunya • Pesta porcina africana i restriccions al medi natural • Noves eines i activitats culturals i cíviques a Rubí i comarca 1. Transport públic: bonificacions i nou abonament estatal 1.1. Acord Govern–Comuns per mantenir descomptes (2026) • El Govern català i els Comuns acorden mantenir el 2026 les actuals bonificacions del transport públic. • T-jove i T-usual continuaran bonificades al 50% a totes les zones de Catalunya. • Repartiment del cost: 30% Generalitat i 20% Estat, com fins ara. • L’acord pretén evitar l’encariment del transport a partir de l’1 de gener. "Les bonificacions [...] afecten els abonaments de metro, autobusos urbans, metropolitans, interurbans, tramvia, ferrocarrils de la Generalitat i també rodalies de Catalunya." 1.2. Nou abonament estatal de Pedro Sánchez • Anunci del president espanyol: nou abonament únic estatal: • 60 € mensuals (30 € per a menors de 26 anys). • Vàlid per a Rodalies, Mitja Distància i autobusos estatals. • Es preveu aprovar-lo via decret llei en l’últim Consell de Ministres de 2025. • Procés d’obtenció: compra a través de webs, apps, taquilles o màquines; s’expedeix un localitzador que es bescanvia en comprar el títol concret. • Els usuaris joves s’hauran de registrar al web del Ministeri de Transports per aconseguir el codi que redueix el preu a 30 €. 1.3. Compatibilitat de descomptes • El ministre Óscar Puente afirma que els descomptes vigents es prorroguen i que el nou abonament és un producte addicional, no substitutiu. • Es mantindran títols específics (com els d’alguns col·lectius de Rodalies) amb els mateixos preus actuals. "Los descuentos [...] se prorrogan [...] este es un producto a más de lo que ya hay." 2. Intercanviadors ferroviaris i noves estacions a Rubí i Sant Cugat 2.1. Conveni per als intercanviadors ferroviaris • El BOE publica el conveni entre Ministeri de Transports, Generalitat i ADIF per construir intercanviadors ferroviaris a Rubí i Sant Cugat. • Objectiu: connectar directament estacions de FGC i Rodalies per facilitar els transbordaments. 2.2. Els dos intercanviadors principals • Rubí: entre Rubí Can Vallhonrat (Rodalies R8) i Hospital General (FGC). • Cas considerat més complex per la presència de l’AP-7 entre les dues estacions. • Sant Cugat: entre Sant Cugat-Coll Favà (Rodalies) i Volpelleres (FGC). 2.3. Fases, responsabilitats i finançament • Primer pas: ADIF, amb la Generalitat, farà un estudi previ de viabilitat, cost i afectacions. • Després, la Generalitat redactarà i licitarà els projectes de les obres a la xarxa de FGC; ADIF executarà la part sobre infraestructures de la seva titularitat. • Pressupost màxim previst: 36 milions d’euros per als dos intercanviadors; si se supera, caldrà nou conveni. • Terminició temporal: • Execució en 3 anys. • Data límit per liquidar el conveni: 31 de desembre de 2029. 3. El futur de La Llana i la segona estació de FGC a Rubí 3.1. Condicionants per a l’estació de La Llana • La Generalitat ha comunicat que no es construirà una nova estació de FGC a La Llana fins que la zona estigui urbanitzada i requalificada. • El POUM preveia aquesta estació com a peça clau per transformar La Llana en una nova centralitat de la ciutat. 3.2. Desenvolupament urbanístic previst al POUM • Àmbit: part sud del polígon de La Llana, entorn de Pica Guinera, actualment sòl industrial. • Projecte: • Conversió en zona residencial amb un nou barri. • Activitat comercial i equipaments. • Xarxa de mobilitat sostenible: carrils bici, passeres sobre la riera, etc. • Tot plegat es basava en el supòsit de disposar de la nova estació de FGC. 3.3. Crítica tècnica: l’estació es necessita igualment • L’arquitecte Josep Milà, de la comissió de seguiment del POUM, defensa que l’estació de La Llana és necessària independentment del desenvolupament urbanístic: "L’estació la necessitem igualment, tant si aquelles zones transformen com si no. [...] Els habitants que tenim a Rubí avui es justifica de sobres que no calgui encara esperar que el POUM estigui desenvolupat." • Argumenta que la zona nord de Rubí i les urbanitzacions haurien de disposar d’un baixador o estació pròpia, amb la corresponent infraestructura d’accés. 3.4. Comparació amb Sant Cugat i model de línia • Milà considera que condicionar l’estació a la transformació urbanística és una decisió política, no tècnica. • Defensa com a solució de fons el desdoblament de la línia del Vallès d’FGC per reforçar la xarxa. • Posa d’exemple Sant Cugat, que disposa de set estacions de FGC, mentre que Rubí, tot i ser un municipi llarg (7–8 km de traçat ferroviari), només en té una: "Només tingui una estació al seu començament. [...] Només s’ha de veure al dematí la gent que agafa el tren que va cap a Barcelona, lo carregat que va." • El POUM encara es negocia entre partits i agents socials; es preveu l’aprovació inicial durant aquest mandat, ja sabent que l’estació no anirà abans de l’urbanització. 4. Grip: una temporada excepcionalment greu 4.1. Dades d’incidència molt elevades • El sistema català de vigilància d’infeccions actualitza dades i constata que la incidència de la grip és molt elevada i encara en creixement. • Setmana del 8 al 14 de desembre: • 766 casos per cada 100.000 habitants, davant dels 421 de la setmana anterior. • Més de 30.000 diagnòstics de grip a l’atenció primària (25.000 la setmana anterior). • Segons Salut, és una temporada de grip atípica i la pitjor en contagis dels darrers 15 anys. 4.2. Predomini de la grip A i possible evolució • La grip és el virus predominant: 66% de les mostres positives de virus respiratoris (406 casos per cada 100.000 habitants, front 310 la setmana anterior). • Es supera el pic de les tres temporades anteriors. • El subdirector general de Vigilància Epidemiològica, Jacobo Mendioroz, preveu el pic de contagis la setmana següent, coincidint amb les festes de Nadal. Mendioroz alerta que l’abast del pic dependrà de les interaccions socials: si hi ha moltes trobades sense mascareta i amb força contacte, el pic es pot allargar o augmentar. • Destaca que ara domina la grip A, però en poden aparèixer altres virus (grip B, Covid o d’altres), cosa que fa la temporada poc previsible. 5. Pesta porcina africana i control de fauna salvatge 5.1. Evolució del brot al Vallès • El Ministeri d’Agricultura confirma 10 senglars morts més per Pesta porcina africana dins el radi del primer focus, a Cerdanyola del Vallès. • Ja són 26 animals silvestres positius des de l’inici del brot. • S’han analitzat més de 200 cadàvers de senglar trobats al medi natural, carreteres o vies ferroviàries, la majoria negatius. 5.2. Restriccions i mesures de control • Tots els animals positius es localitzen dins la primera corona de seguretat, fet que indica que el virus no s’ha escampat més enllà. • Les restriccions d’accés al medi natural es mantenen a Rubí, tot i que en alguns municipis entre 6 i 20 km del focus s’han començat a relaxar. • El Govern català aprova 30 noves places de tècnics per controlar la superpoblació de fauna salvatge (especialment senglars), que se sumen a 18 existents. • El conseller Òscar Ordeig es reunirà amb col·lectius de caçadors per intensificar les captures, combinant trampes i armes silenciades. 6. Rubí Match: nova app per a activitats i informació local 6.1. Com funciona Rubí Match • L’Ajuntament llança Rubí Match, nova funcionalitat dins l’app Rubí Ciutat, per informar la ciutadania sobre activitats locals segons els seus interessos. • El disseny imita les apps de cites: • Les persones usuàries veuen activitats i hi interactuen (acceptant o descartant). • L’algoritme aprèn de les preferències i ofereix propostes cada cop més ajustades. "Que la gent pugui fer match amb les activitats que realment li interessen. [...] Jo vull veure el que a mi realment m’interessa." • Per accedir-hi cal tenir l’app Rubí Ciutat, clicar l’accés directe de portada i registrar-se a la nova plataforma. 6.2. Comunicació municipal menys invasiva • A més d’activitats, Rubí Match mostrarà notícies i notes de premsa municipals en un format més divertit i personalitzat. • El sistema detecta en quins continguts la persona usuària es para més estona o marca com a “m’agrada / no m’agrada”, i ajusta el feed. • La regidora de Comunicació i Innovació, Annabel Cuesta, explica a Rubí al dia que: • Els canals tradicionals (web, WhatsApp, app general) no es fan servir tant com voldria l’Ajuntament. • La ciutadania coneix els canals, però sovint no vol informar-se activament. • Quan la informació connecta amb interessos concrets (ex. apartats especials per Nadal), augmenten les descàrregues i l’ús. "Quan arribes a l’interès d’aquestes persones, aleshores sí que reben aquesta informació d’una forma més agradable. No és tan invasiu com fer arribar informació massiva." • S’ha escollit el període de Nadal per llançar la funcionalitat perquè és quan hi ha molta programació, ideal per provar l’eina. 7. Activitat cultural i històrica a Rubí 7.1. Bolletí 91 del Centre d’Estudis Rubinencs • El Centre d’Estudis Rubinencs presenta el butlletí número 91, dedicat a l’arxiu fotogràfic del Museu de Rubí. • Contingut: • Una trentena d’imatges seleccionades que recorren la història local des de 1887 fins a 1962 (just abans de la Rierada del 62). • Cada fotografia incorpora una explicació més o menys extensa segons la informació disponible. • Exemples destacats: • Foto de 1887: treballadors de la fàbrica del Vapor Vell. • Foto final (1962): piscina de les bases de la seda. 7.2. Altres projectes del Centre d’Estudis • Activitats divulgatives actuals: • Visites mensuals a l’ermita de Sant Mus. • Col·laboració amb la Fundació Bosch i Cardallac en el catàleg de Patrimoni Immaterial del Vallès. • Propostes rubinenques incloses al catàleg: • Festes del carrer Sant Jaume. • Curs sobre patrimoni rural entorn de la masia de Can Balasc. • Cada element tindrà una fitxa exhaustiva amb la història i característiques. 7.3. 90 anys de l’inici de la Guerra Civil • Mirant cap a l’any vinent, el Centre d’Estudis prepararà activitats pels 90 anys de l’inici de la Guerra Civil. • Previstes per al primer trimestre: • Conferència de Manuel Soler, expert en Guerra Civil a Rubí i escriptor, el 13 de gener: • Explicarà els inicis de la Guerra Civil a Rubí. • Se’n derivarà un article al butlletí de juny sobre el paper de la dona en l’etapa de la batalla de l’Ebre i context rubinenc. • Conferència de Begoña Pérez al voltant del Dia de la Dona (març), sobre la dona a la Guerra Civil. 8. Ateneu Municipal: nova programació i inscripcions • L’Ateneu Municipal obre inscripcions per a la nova programació a partir de demà. • Activitats que es mantenen: • Club de Lectura Criminal. • Club de lectures de Filosofia Contemporània. • Activitat “Compte amb una òpera”. • Observacions astronòmiques periòdiques. • Cursos: • Escriptura creativa. • Nou tast de dansa del ventre. • També hi haurà: • Projeccions del Documental del Mes. • Activitats per a públic infantil. Inscripcions: • En línia: cursos.ajuntamentrubi.cat. • Presencialment: a l’Ateneu Municipal. 9. Informació meteorològica 9.1. Situació actual • Jornada marcada per pluja i boires matinals. • El meteoròleg Luismi Pérez descriu: • Ruixats i tempestes entre Baix Maresme i sud del país, amb xàfecs destacables a Camp de Tarragona i gran part de l’àrea metropolitana de Barcelona. • Alguns ruixats a Lleida (Segrià, Garrigues). • Boires persistents a la Catalunya central. • Previsió a curt termini: més pluja del Llobregat cap al sud, xàfecs al Vallès, Maresme, Selva i, al vespre, entrada de pluja per la Costa Brava nord amb vent d’gregal o llevant i maregassa. • Al Pirineu s’esperen més clarianes. 9.2. Demà • Dimecres: menys núvols en general, tot i alguns ruixats al sud del país al matí. 10. Crònica comarcal: Sabadell i Terrassa 10.1. Sabadell: moneda local i desenvolupament econòmic 10.1.1. Proposta de moneda local • El grup La Crida proposa una moneda local digital per incentivar el comerç de proximitat i retenir la riquesa dins de Sabadell. • Funcionaria amb un sistema similar a la T-Mobilitat (app o targeta recarregable). • Objectius: • Que els diners generats a Sabadell es quedin a la ciutat. • Donar incentius al petit comerç de barri. • Enfortir la cohesió social i la identitat local. La proposta s’emmarca en la crítica a la especulació immobiliària que afavoreix grans multinacionals i converteix Sabadell en “ciutat de franquícies i multinacionals”. 10.1.2. Futur econòmic: aeroport i Sant Pau de Riu-sec • L’alcaldessa Marta Farrés defensa que el futur econòmic de Sabadell passa per: • Aeroport de Sabadell: converses avançades amb Generalitat i AENA pel nou pla director. • Zona de Sant Pau de Riu-sec: aposta per un desenvolupament orientat a indústria i logística, més que no pas comerç, per aprofitar sòl estratègic restant. • Esmenta que queden dues fases del Portal Sud i destaca la millora dels accessos ja executada, comparant-la amb la situació molt precària anterior. 10.2. Terrassa: incompliments del Pacte de Salut • Esquerra Republicana porta al Parlament de Catalunya el que considera inacció de la Generalitat en l’execució del Pacte de Salut de Terrassa. • El ple municipal ja havia aprovat una moció unànime per exigir el desencallament d’aquest pacte aprovat el 2023. • Ara ERC presenta una proposta de resolució a la Comissió de Salut (debat al març). Segons el diputat Juli Fernández, cal un impuls clar i reunions trimestrals entre Ajuntament i Servei Català de la Salut per fer seguiment obert de l’estat del pacte. • El Pacte de Salut inclou: • Construcció del primer CUAP de Terrassa al carrer Pau Marçal. • Nou CAP en el mateix solar. • Ampliació dels CAP Rambla i CAP Sud. • Construcció d’un nou CAP Nord. 11. Estructura del programa • Obertura amb titulars i resum dels temes destacats. • Blocs principals: • Transport públic (bonificacions, nou abonament, intercanviadors, FGC i POUM). • Salut pública (grip, Pesta porcina africana). • Actualitat local de Rubí (Rubí Match, Centre d’Estudis Rubinencs, Ateneu Municipal). • Informació comarcal (Sabadell, Terrassa). • Tancament amb recordatori d’horaris informatius a la 99.7 FM i a radiorubi.cat.
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
