Portada

Episodis etiquetats amb Portada

7364episodis
#1122 - Segona estació, casino i sacsejada al PSOE - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
58'

#1122 - Segona estació, casino i sacsejada al PSOE

Tema 1 – Segona estació de ferrocarrils a la Llana Eix central del debat: la segona estació de Rubí a la Llana i la seva vinculació al nou POUM i al desenvolupament urbanístic de la zona. Context urbanístic • La Generalitat condiciona la nova estació a urbanitzar i requalificar la zona industrial de la Llana (àmbit Picaguilera – Vapor Nou). • El nou POUM preveu: • Transformar sòl industrial en nou barri residencial amb comerç i equipaments. • Nova centralitat urbana que connecti amb la Plana del Castell. • Dos nous equipaments municipals, inclòs el nou ajuntament a l’antiga Picaguilera. • Nous habitatges també al Vapor Nou i zona de serveis com a pont amb el polígon. "L’estació la necessitem igualment, tant si aquelles zones es transformen com si no" (Josep Milà) Necessitat de la segona estació • Reivindicació històrica de la ciutat. • Donaria servei: • A les urbanitzacions de la banda nord (uns 15.000 habitants). • A veïns del Rubí nord i de l’altra banda de la riera. • Es considera que la demanda actual ja justifica l’estació, sense esperar el desenvolupament complet del POUM. Debat sobre el condicionament al POUM • Consens que l’estació és imprescindible, però discrepàncies sobre el ritme i les condicions: • Arguments favorables a avançar l’estació: • Rubí té només una estació en un terme molt llarg, mentre Sant Cugat en té 7 i Terrassa 5. • Hi ha precedents d’estacions fetes abans del desenvolupament complet (exemple: Hospital General). • El condicionament de Territori es veu com una decisió política, no tècnica. • Arguments a favor de lligar-ho al planejament: • Cal tenir modificacions urbanístiques aprovades per poder fer: • Pàrquing dissuasiu adequat al tipus d’usuaris (molts venen amb cotxe de les urbanitzacions). • Accessos i infraestructures d’arribada. • Es vol evitar fer-ho “a pedaços” sense una visió integral de l’entorn. Mobilitat i finançament d’infraestructures • Element clau del POUM: nous ponts i passeres per sobre de la riera per cosir la ciutat. • Debat sobre qui ha de pagar aquests ponts i passeres: • Es proposa que una part important del cost vagi a càrrec dels promotors privats com a càrregues urbanístiques. • Es remarca la riera com a cicatriu històrica que trenca la ciutat, i que el POUM ha de resoldre. Calendari i escepticisme amb el POUM • El POUM està en fase avançada de redacció. • Es preveu una aprovació inicial cap al 2026, molt a prop de les eleccions municipals. • Es valora positivament el treball de consens i transparència a la comissió de seguiment. • Alhora, hi ha escepticisme: el planejament vigent és del 1981 (actualitzat el 1986) i diversos intents de nou POUM han fracassat per manca de consens polític. • Es lamenta que això hagi fet perdre oportunitats urbanístiques (potser també la segona estació) i es reclama que ara sí arribi a bon port. Tema 2 – Reinauguració del Casino de Rubí Segon gran bloc: celebració i valoració de la reinauguració del Casino com a equipament cultural central i símbol històric. Espectacle inaugural i relat històric • Direcció artística: Àngel Miquel (director de la sala) amb Manu Fuster d’assistent. • Espectacle concebut com un recorregut cronològic per la història del casino i de la ciutat (des de 1928 fins al 2025), amb talent exclusivament local. Contingut de l’acte • Obertura amb fragments de l’òpera Carmen, com el 1928: • Eduard Saez (director de l’Escola de Música Pere Burés) i la pianista Raquel Portales a quatre mans. • La cantant Montserrat Bertral interpretant l’havanera. • Alternança de dansa i teatre per retratar fites del segle XX a Rubí: • Guerra Civil i dictadura. • Transformació de Cambra Agrària a Casino Español (1942). • La riuada del 1962, amb el casino com a espai d’acollida. • Moment teatral destacat: • L’actor Enric Majó interpreta el monòleg del Manelic de Terra Baixa, obra que ell mateix ja havia fet al casino als anys 80. • És l’únic moment en què el públic trenca la consigna de no aplaudir, pel seu impacte. • Narració a càrrec de les actrius Montserrat Bertroli i Isabel Blasco. Final simbòlic i mirada al futur • Final cíclic: • Cant clàssic (Montserrat Bertral i Carme Jiménez) que es transforma en versió urbana amb balladors de Les Bart i Vuit Temps vestits de carrer. • Missatge de fons projectat a l’escenari: "Tot allò passat no és sinó el pròleg del que encara ha de venir" (Shakespeare) • Voluntat explícita: el casino ha de ser un espai per a la creació artística i els nous talents, especialment joves, que hi puguin fer les seves primeres experiències escèniques. Valoració de l’equipament restaurat • Emoció especial entre la gent gran que havia viscut els valls del casino i hi havia conegut les seves parelles. • Es recorda el personatge del Calafí, que vigilava que les parelles ballessin “a distància” – anècdota que il·lustra com han canviat els temps. • S’elogia la rehabilitació respectuosa: • Manté l’essència històrica (fusta, volum, estructura) però amb ús i confort actuals. • Es mostra un vídeo comparant l’antic i el nou espai, subratllant la continuïtat. Ús cultural i associatiu • El casino se suma a la Sala, la Biblioteca i l’Ateneu com a quart gran espai per a entitats. • Avantatges funcionals: • Cadires mòbils que permeten convertir la sala en pista de ball, a diferència de la Sala, on les butaques són fixes. • Possibilitat d’acollir concerts, balls socials, teatre, activitats de gent gran i propostes juvenils. • Es reclama que sigui un espai permeable a les iniciatives ciutadanes, no només a programació institucional. Bar, terrassa i vida urbana • S’insisteix en la importància de recuperar el bar del casino: • Històricament, la gent passava directament de la sala al bar i viceversa, donant molta vida a l’equipament. • Ara hi ha espai per al bar, però falta completar la licitació; mentre no hi hagi adjudicació, no funcionarà. • Record de la terrassa exterior al xamfrà com a lloc emblemàtic per fer el vermut al centre de Rubí. • L’equipament es veu com: • Un dels millors emplaçaments possibles a la ciutat. • Una gran oportunitat perquè la nova generació creï les seves pròpies memòries al casino, compartint espai simbòlic amb la gent gran. Tema 3 – Nou abonament únic estatal de transport públic Tercer bloc: l’anunci de Pedro Sánchez d’un abonament únic estatal i la seva lectura política. Mesura anunciada • Creació d’un abonament únic mensual de transport vàlid a tot l’Estat: • 60 € mensuals (preu general). • 30 € per a menors de 26 anys. • Cobreix: • Rodalies, Mitja distància i autobusos estatals. • Aprobació prevista com a reial decret llei en l’últim Consell de Ministres de 2025. • Es mantindran les ajudes vigents al transport públic, incloses les bonificacions que a Catalunya ja s’han pactat (50% als abonaments el 2026). Funcionament i encaix amb Catalunya • L’abonament s’adquirirà pels canals habituals dels operadors (web, app, taquilla). • En el cas dels joves, caldrà registre previ a la web del Ministeri de Transports per obtenir el codi de descompte. • El govern espanyol vol que s’hi adhereixin els sistemes autonòmics, com Ferrocarrils de la Generalitat. • Es remarca que cal veure com es coordina amb el sistema tarifari propi de Catalunya i l’acord de bonificacions del 50%. Valoració de la mesura • Consens que la mesura, en si mateixa, és positiva i difícil de rebutjar: • Beneficia sobretot joves i treballadors que usen el tren diàriament. • Redueix costos i incentiva l’ús del transport públic. • Es reconeix que el timing de l’anunci també respon a un objectiu polític: • Desplaçar el focus del debat sobre la crisi del PSOE. • Presentar una “bona notícia” enmig d’un clima advers. Limitacions estructurals • Es recorda que el problema de fons no és només el preu, sinó la qualitat del servei: • Retards i incidències cròniques a Renfe – Rodalies. • Estacions en estat degradat a molts punts de Catalunya (exemple: Calaf). • Sensació d’inseguretat i deixadesa en algunes estacions. • En contraposició, els usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat es mostren més satisfets, malgrat les mancances. Connexions deficients i paper dels autobusos • Es destaquen males connexions radials entre municipis metropolitans sense passar per Barcelona: • Exemple: Rubí – Cornellà: • 20 minuts en cotxe, però 1,5–2 hores en transport públic (tren + metro + bus). • Això fa que molta gent triï necessàriament el vehicle privat. • Es critica que, malgrat els discursos, el sistema de transport continua molt Barcelona-cèntric (radial), de forma similar al model criticat a Madrid. • Es proposa potenciar també un “país d’autobusos”: • Les carreteres ja existeixen; crear noves línies d’autobús intermunicipal pot ser més ràpid i barat que grans noves línies ferroviàries. • Especialment útil per connexions entre municipis de corona metropolitana (Rubí, Montcada, Ripollet, Cerdanyola, etc.). • Es recorda que ja hi ha autobusos universitaris ràpids des de Barcelona cap a municipis perifèrics, i que aquest model es podria ampliar i estendre. Tema 4 – Crisi del PSOE, feminisme i corrupció Darrer bloc: balanç polític de Pedro Sánchez, casos de corrupció i d’assetjament, i futur de la legislatura. Missatge polític de Sánchez • Roda de premsa de balanç de 2025 amb diversos missatges clau: • Reconeix errors en matèria de feminisme. • Defensa que el PSOE ha actuat amb “contundència i transparència” davant els casos de corrupció. • Insisteix que no dimitirà i que esgotarà la legislatura fins al 2027. • Retrat del context: • Escenari internacional incert. • Oposició que qualifica de “més estèril, destructiva i ultra dels últims temps”. • Parlament molt fragmentat i plural, sense majories sòlides, que el govern diu respectar com a expressió directa de la voluntat ciutadana. Relació amb l’independentisme català • Sánchez es mostra convençut que l’amnistia i la seva aplicació a Carles Puigdemont ajudaran a normalitzar relacions amb Junts i ERC. • Anuncia que rebrà Oriol Junqueras a la Moncloa després de Reis per tractar el nou sistema de finançament autonòmic. Debat a la taula sobre la crisi • Es distingeixen tres nivells: Durada de la legislatura • Es considera raonable que un govern intenti esgotar el mandat si no hi ha una crisi absolutament insostenible. • Es recorda que qui pot convocar eleccions normalment ho fa quan creu que les pot guanyar. Casos de corrupció • S’alerta que són molt golosos mediàticament i que caldrà veure què s’acaba provant judicialment. • Es recorda que en les últimes setmanes també hi ha hagut casos que afecten PP i Vox, però això no eximeix el PSOE d’assumir responsabilitats. Casos d’assetjament • Es considera l’àmbit més greu i més intolerable. • Es reclama que, quan un partit es presenta com a referent feminista, davant denúncies d’assetjament cal: • Demanar perdó amb claredat i sense excuses. • Actuar ràpid i amb contundència interna. • Es critica que la societat encara té molts problemes per gestionar aquests casos: • Dificultat perquè les víctimes denunciïn a cara descoberta. • Tendència a dilatar processos i, de facto, encobrir comportaments. Mirada autocrítica i guerra política • Es lamenta que la mala praxi interna en partits progressistes posi en qüestió un govern que ha impulsat avanços socials importants i que ha costat molt de configurar en un context d’ascens de la dreta i l’extrema dreta. • Es reconeix alhora que: • El govern ha estat sota atac constant, i que molts temes surten a la llum perquè s’estan fent coses i s’ocupa el poder. • Però si passen, passen de veritat, i no es pot justificar res pel fet que “als altres també els passa”. • Es conclou que cal aprofitar aquesta crisi per netejar pràctiques arcaiques dins les organitzacions polítiques i reforçar mecanismes interns de prevenció i resposta. Fil conductor de l’episodi Tot l’episodi gira, en el fons, sobre com les infraestructures i les institucions condicionen la vida quotidiana a Rubí: • La segona estació i el POUM com a claus per a la mobilitat diària, la cohesió urbana i el futur creixement de la ciutat. • El casino com a memòria col·lectiva i nou motor cultural per a totes les generacions. • Les polítiques de transport estatal i la qualitat del servei com a factors determinants per canviar hàbits de mobilitat. • La crisi del PSOE i la manera de gestionar el poder com a marc polític de fons on es decideixen totes aquestes qüestions.

#284 - Reobertura del Casino i reptes urbans a Rubí - episode art
Notícies Migdia
29'

#284 - Reobertura del Casino i reptes urbans a Rubí

Panorama general de l’episodi Informatiu de Notícies Migdia centrat en tres grans blocs: política local i urbanisme a Rubí, serveis i drets socials i actualitat nacional i comarcal. L’episodi combina crònica de la reinauguració del Casino, novetats sobre el POUM i l’Estació de La Llana, problemàtiques de serveis bàsics al Disseminat Can Solà i temes de mobilitat, salut i ocupació juvenil. 1. Política estatal i mobilitat 1.1. Nou abonament de transport estatal • El president espanyol Pedro Sánchez anuncia un abonament únic de transport per a tot l’Estat: 60 € al mes (30 € per a joves). • Entraria en vigor la segona quinzena de gener de 2026 i, segons el govern, podria suposar una reducció de fins al 60% de la despesa mitjana en mobilitat. • L’anunci s’emmarca en el balanç polític de 2025 a La Moncloa, avançat en plena campanya electoral a Extremadura i en un context de casos de corrupció i assetjament que afecten el PSOE. 2. Urbanisme i mobilitat a Rubí 2.1. Viabilitat de l’Estació de La Llana • El govern català veu viable tècnica i funcionalment una nova Estació de La Llana (línia S1 de FGC), segons un estudi de factibilitat presentat al consistori. • Condició clau: que es desplegui el que preveu el POUM a la zona de La Llana: - Transformació de sòl industrial en nova àrea de centralitat urbana. - Nou barri residencial, activitat comercial i equipaments. - Fins a 6 noves parcel·les de sòl residencial entre el pont del carrer Cadmo i el camí de Sant Muç. • L’estudi conclou que la ubicació òptima del baixador és l’entorn de La Llana, per davant d’altres opcions més al nord. 2.2. Context polític i històric de la segona estació • La reivindicació d’una segona estació ve de dècades enrere, però s’ha intensificat els darrers anys: - Tardor de 2022: signatura de la Declaració de Can Serra entre Ajuntament i agents econòmics i socials. - El Parlament de Catalunya insta unànimement el govern a construir l’estació. - Principis de 2024: la Generalitat licita l’estudi de viabilitat, del qual ara es presenten resultats. • La rendibilitat econòmica del baixador queda lligada al ritme de desenvolupament urbanístic que marqui el POUM. 3. Habitatge públic i rehabilitació 3.1. Inversions en habitatge a Rubí • El regidor Jordi Arnaiz i el gerent de ProUrsa, Carlos Aguila, valoren el 2025 com un any clau en polítiques d’habitatge públic, tot i admetre que “encara es poden fer moltes coses”. • Dades destacades: - 2,4 M€ d’inversió en polítiques d’habitatge incloses al pla d’inversions. - Prioritat: compra d’habitatges per tanteig i retracte, com a via més ràpida per incrementar el parc públic. • Segons Aguila: - Augmenten els ajuts a l’habitatge. - Creix el nombre de persones al registre de sol·licitants d’habitatge públic. - L’habitatge és el principal problema social tant a Rubí com al conjunt del país. 3.2. Noves promocions d’habitatge públic • L’Ajuntament cedeix 8 solars a la Generalitat per a noves promocions: - Sector A4: entre 35 i 40 habitatges. - Plaça Pearson: model nou d’habitatge per a gent gran, també entre 30 i 40 habitatges. • S’hi sumen altres projectes ja en marxa o finalitzats: - 19 habitatges dotacionals a l’avinguda Castellbisbal (en fase de licitació). - 6 pisos al carrer Maria Aurèlia Capmany (claus ja lliurades). - 24 habitatges al carrer Marconi. • El regidor afirma que, en acabar el mandat, l’habitatge públic haurà crescut un 60% a la ciutat. 3.3. Rehabilitació i eficiència energètica • Gràcies als fons Next Generation s’han rehabilitat 61 edificis: - Millora del aïllament i confort tèrmic. - Instal·lació d’energies renovables amb retorn econòmic: - A despeses comunes dels edificis. - A la reducció de la factura energètica dels llogaters del parc públic. - A l’edifici de Montevideo s’han instal·lat 4 ascensors per millorar l’accessibilitat. • Objectiu global: oferir habitatges pràcticament nous, amb alta certificació energètica, més confort i menys despesa. 3.4. Marc normatiu i mocions sobre habitatge • Arnaiz destaca tres mocions aprovades al ple municipal: - Regulació dels pisos turístics. - Mesures contra l’especulació immobiliària. - Reconeixement dels HPO com a indefinits, evitant la pèrdua de protecció amb els anys. 4. Reinauguració del Casino 4.1. L’acte inaugural • Més de 200 persones assisteixen a la reinauguració del Casino de la plaça Catalunya. • L’esdeveniment, d’una hora aproximada, combina música, dansa i teatre per explicar la història del Casino i de Rubí. • Participació d’entitats i creadors locals: - Esbart Dansaire. - Espai d’arts escèniques Vuit Temps. - Mestres de l’Escola de Música Pere Burés. • L’alcaldessa Ana María Martínez subratlla que el Casino ha de ser un espai obert a la cultura rubinenca i a les entitats, posant en valor el talent local: “Volem talent local, volem que aquest espai tingui un lloc important pel talent local, per la cultura rubinenca, per Rubí, per la ciutat, per les entitats…”. 4.2. Assistents i representació institucional • A l’acte hi assisteix el govern municipal en ple i representants de l’oposició, com: - Montse Soler (ERC). - Toni García (Veïns). - Marina Dolset i Esther Gómez (UB). • Amplia presència d’entitats culturals i socials: - Esbart Dansaire. - Els Gegants. - Aula d’Extensió Universitària, entre d’altres. • També hi són les històriques entitats Sant Antoni Abad i Associació del Casino, antigues propietàries de l’edifici. • Representació del teixit empresarial: - Cambra de Comerç de Terrassa (Ramon Talamàs). - Secot (Dionís Rovira). - Pimec (Xavier Pujol). 4.3. Contingut artístic de l’espectacle • Direcció de l’espectacle a càrrec d’Àngel Miquel, director del Teatre Municipal La Sala. • Obertura amb un fragment de l’òpera Carmen de Bizet, la primera obra representada al Casino el 1928: - Interpretada pel director de l’escola de música Eduard Saez i la pianista Raquel Portales. - La cantant Montserrat Bertran posa veu a l’havanera, la part més popular. • L’Esbart Dansaire i Vuit Temps alternen actuacions que recorren els grans moments del segle XX a Rubí: - Guerra Civil i dictadura. - Canvi de nom a Casino Español (1942). - Rierada del 62. - Etapa del Casino com a discoteca als anys 70. - Municipalització el 2016. - Situació actual com a equipament cultural. • Les actrius locals Montserrat Bertroli i Isabel Blasco fan de narradores. • L’actor rubinenc Enric Majó interpreta un fragment de Terra Baixa, recordant la seva primera funció al Casino als anys 80. • Final cíclic de l’espectacle: - Cant clàssic de Montserrat Bertran i Carme Jiménez que es transforma en versió urbana ballada per Esbart i Vuit Temps. - Fons escènic amb una cita de Shakespeare: “Tot allò del passat no és, sinó el pròleg del que encara ha de venir”. 4.4. Visita a l’equipament i valoració • Després de la funció, el públic visita: - Espai de restes romanes. - Zona de bar (encara no operatiu), amb exposició sobre el Casino. - Sales polivalents, on es comparteix una copa de cava. • L’alcaldessa es mostra molt emocionada i satisfeta en veure l’edifici “ple, obert i amb vida”. 5. Pesta porcina africana i medi natural 5.1. Situació de Rubí i municipis veïns • La Generalitat flexibilitza les restriccions d’accés al medi natural al segon radi (entre 6 i 20 km del focus de la Pesta porcina africana), però Rubí en queda exclosa. • Rubí continua dins dels 6 km de la zona 0 de Cerdanyola, i per tant manté totes les restriccions de pas vigents. • Altres municipis que també mantenen restriccions totals: - Cerdanyola, Barberà, Badia, Santa Perpètua, Ripollet, Montcada, Sant Cugat, Sabadell, Terrassa, entre d’altres. 5.2. Relaxament parcial a altres municipis • A les 79 poblacions situades entre 6 i 20 km del focus (com Barcelona, Martorell, Olesa o La Roca del Vallès): - Es permet de nou anar a parcs naturals, zones boscoses, lleres de rius i rieres, prats i camps de conreu. - Es restringeixen només les activitats organitzades de lleure al medi natural. • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que: - Es vol evitar grans aglomeracions al medi natural. - Es permet que una persona hi vagi sola a passejar, a peu o en bicicleta, entre els 6 i 20 km. 5.3. Evolució del brot • En dues setmanes d’operatiu s’han localitzat més de 200 porcs senglars morts: - 16 positius en Pesta porcina africana, tots dins la primera corona de risc. - La majoria dels altres animals haurien mort per causes diverses, especialment atropellaments. 6. Salut pública: grip i mascaretes 6.1. Recomanacions de Salut • La consellera de Salut Olga Pané recomana: - Ús de mascareta al transport públic en l’actual context d’epidèmia de grip. - Mascareta per a totes les persones amb símptomes respiratoris, en qualsevol espai tancat. - Ventilar les sales on es fan trobades socials i rentat freqüent de mans. • Recorda que el govern català ja ha regulat l’ús de mascareta allà on té competències: - Centres sanitaris. - Centres residencials i altres dispositius assistencials. • Sobre drets i llibertats, adverteix: “Si hem de restringir llibertats individuals, això ja està fora del nostre abast”. 6.2. Vacuna de la grip i nova mutació • L’actual vacuna no està dissenyada específicament per a la varianta mutada predominant, però: - Conté part del virus i protegeix davant els casos greus i les formes més severes de la malaltia. • Característiques de l’epidèmia actual: - Es tracta d’una mutació del virus ja circulant amb fins a 7 mutacions sobre la soca original. - Això la fa més contagiosa. - Es preveu una epidèmia més llarga del normal. • La incidència ha començat sobretot en infants i joves, i progressivament s’estén a persones de més edat. 7. Inclusió i ocupabilitat juvenil: Projecte Singulars 7.1. Contingut i objectius del programa • El Projecte Singulars ha format una dotzena de joves entre 16 i 29 anys amb discapacitat com a auxiliars de cuina. • Impuls i col·laboració: - Ajuntament de Rubí. - Entitat La Fact de Terrassa. - Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). • És la primera vegada que Rubí Forma ofereix una formació d’aquest tipus. • Característiques del curs: - Durada: de febrer a octubre. - 430 hores presencials. - Adreçat a persones amb 33% o més de discapacitat (intel·lectual, trastorn del desenvolupament o TEA). - Inclou tutories personalitzades, aprenentatge a mida, orientació laboral i accés a una borsa de treball. • Acompanyament: - Treballadora social. - Psicòleg. - Supervisió de l’Oficina d’Atenció a la Diversitat. 7.2. Veus dels participants • L’Alejandro Suárez i la Leire Valverde expliquen que el curs els ha donat: - Autonomia (“ara em puc fer el menjar jo mateix”). - Perspectiva de futur laboral i possibilitat de guanyar diners. - Sentiment de cohesió i companyonia entre els alumnes: “Érem molt diferents, però a classe sempre estàvem units… Érem una petita família”. 7.3. Avaluació docent i impacte • La coordinadora Verònica Casador destaca que l’objectiu és empoderar els joves: - Tenint en compte les “motxilles” personals, familiars, acadèmiques i de salut. - Ajudant-los a traçar un camí de futur. • El tutor José Consuegra valora l’evolució molt positiva dels alumnes: - Alguns gairebé no sortien de casa i ara tenen feina. - D’altres tenien dificultats per estar en una aula i han millorat rutines i competències transversals. • Malgrat els bons resultats, el SOC ha deixat d’oferir el Projecte Singulars, també a altres municipis, fet que preocupa els professionals, que el consideren molt útil per a l’autonomia i l’ocupació de joves amb dificultats. 8. Problemàtica al Disseminat Can Solà 8.1. Denúncia de manca de serveis bàsics • Els veïns del Disseminat Can Solà denuncien des de fa anys una greu manca de serveis bàsics, que els fa sentir desconnectats de Rubí. • El portaveu de la plataforma Disseminant Can Solà Digna, Luis Rubio, afirma que la desconnexió amb la ciutat és total i que molts veïns ni se senten de Rubí. • A la zona hi viuen aproximadament 30 adults i 15 infants. 8.2. Reclamacions principals • Manca d’asfalt: - Camins en mal estat que provoquen caigudes i dificulten la mobilitat. • Absència d’aigua potable: - Rubio subratlla que no disposar d’aigua potable és una mancança bàsica en ple segle XXI. • Foscor absoluta per falta d’enllumenat públic: - Molts veïns han de sortir de nit amb llanternes. - Alarma davant el risc en situacions d’emergència. • Transport públic insuficient: - La parada de bus més propera està a 1,5 km. - Distància especialment problemàtica per a gent gran i joves. - Proposta: crear una nova parada que millori la connexió amb la ciutat. 8.3. Relació amb el POUM i demandes a l’Ajuntament • Segons Rubio, la resposta habitual de l’Ajuntament és que no poden actuar fins que el POUM estigui aprovat. • Malgrat entendre el marc legal, els veïns reclamen solucions intermèdies: “No estem demanant que ens canviïn una bombeta, volem que ens posin fanals”. • La plataforma demana: - Taules de treball amb l’Ajuntament per iniciar millores encara que el POUM estigui pendent. - Suport ciutadà per donar visibilitat a la seva situació. - Activitats comunitàries per enfortir el sentiment de barri i pressionar per aconseguir serveis bàsics. 9. Meteorologia: pluges intenses i neu 9.1. Fort episodi de precipitació • El meteoròleg Luismi Pérez, des de la Xarxa, descriu un inici de setmana molt plujós: - En alguns punts ja s’han acumulat prop de 200 l/m². - Dades destacades: 180 l/m² a Falset i acumulacions molt altes a Garriguella (Empordà). • Zones més afectades per xàfecs i tempestes: - Camp de Tarragona. - Prelitoral barceloní. - Interior de Girona. • Previsió per la tarda: - Pluja a tot el país, més intensa i abundant al tarragonès interior i interior gironí. 9.2. Neu, temperatura i estat de la mar • A cotes altes del Pirineu (per damunt de 1.700–1.800 m, puntualment més avall) la nevada és destacable, sobretot al vessant sud i al Ripollès. • Temperatures suaus malgrat l’episodi. • Vent de llevant que provoca mala mar a la costa. • Per demà es preveuen encara xàfecs intensos a l’àrea de Barcelona i Tarragona. 10. Notícies comarcals: Sabadell i Terrassa 10.1. Balanç econòmic de Sabadell • L’alcaldessa de Sabadell Marta Farrés presenta un balanç econòmic molt positiu de la ciutat: - Creixement del PIB. - Augment de la renda per càpita. - Millora de l’ocupació. • Afirma que Sabadell ha recuperat el lideratge i torna a exercir de capital de referència: “Sabadell lidera, Sabadell és referent… a la comarca, a Catalunya i també a Espanya”. • El govern diu haver-se tret els complexos a l’hora de defensar projectes estratègics per a la ciutat. 10.2. Festival Crim i Misteri a Terrassa • Terrassa celebra la segona edició del Festival Crim i Misteri, dedicat a la novel·la negra. • Context del gènere: - La novel·la negra lidera vendes a Espanya, amb més de 2 milions d’exemplars. - Atrau el públic per la seva capacitat d’immersió en conflictes socials i finals inesperats. • Objectius del festival: - Consolidar-se com a cita anual important en una gran ciutat com Terrassa. - Esdevenir referència per a lectors de tot Catalunya. • Participants destacats: - Criminòloga Paz Velasco. - Escriptor Ulisses Bertolo. • Premis literaris del certamen: - Helena Rubí Rebollo, premi al millor relat curt negre jove per La justícia sagnant. - Sebastià Benassar, premi a la millor novel·la negra en català 2025 per Males ànimes. • Sinopsi de Males ànimes: - Grup de WhatsApp de cinc persones de seixanta anys que viuen en un poble entre Barcelona i Lleida. - Un grup que vol aturar els canvis del món i conservar un ordre que se’ls escapa. • El festival es reparteix entre la Biblioteca Central i l’Auditori Municipal, organitzat per l’associació Objetivo Más Letras. 11. Tancament del programa • El programa recorda els butlletins horaris de RÀDIO RUBÍ i l’Informatiu Vespre, així com la disponibilitat d’informació contínua a radiorubi.cat i a les xarxes socials. • Es tanca amb el lema recurrent: “Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a radiorubí.cat.”

Els esports al dia del 15/12/2025 - episode art
Els esports al dia
29'

Els esports al dia del 15/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#1121 - Reinauguració del Casino i crisi del PSOE - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
56'

#1121 - Reinauguració del Casino i crisi del PSOE

Visió general de l’episodi La tertúlia se centra en dos grans blocs: la reinauguració del Casino de Rubí com a espai cultural emblemàtic, i la situació política de Pedro Sánchez i el PSOE amb casos de corrupció i assetjament. Al tram final, es parla de consum audiovisual en català, plataformes i llengua, i es tanca amb un to més distès. 1. Reinauguració del Casino de Rubí 1.1. L’espectacle inaugural i el seu sentit • Es descriu amb detall l’espectacle de reinauguració del Casino, creat per Àngel Miquel, director del Teatre Municipal. • Participen l’Esbart Dansaire de Rubí, l’Espai d’Arts Escèniques Vuit Temps i l’Escola de Música Pere Burés. • L’obertura replica la inauguració del 1928 amb l’òpera Carmen: - interpretació a quatre mans d’Eduard Saez i Raquel Portales - Montserrat Bertral interpreta l’havanera. • L’espectacle recorre quasi 100 anys d’història de Rubí i del Casino a través de música, dansa i teatre: - Guerra Civil i dictadura - transformació de la càmera agrària (càmera agrària espanyola) - la riarada de 1962 - els anys 70 - la remunicipalització del 2016 - projecció cap al 2025. • Les narracions les fan Montserrat Bertroli i Isabel Blasco, i Enric Major interpreta un fragment de Terra baixa, que ell mateix ja havia fet al Casino als anys 80. “Tot allò del passat no és, sinó pròleg del que encara ha de venir” (Shakespeare) és la frase que tanca l’espectacle i n’explica el sentit: el Casino com a espai de creació i de talent futur. 1.2. Coreografies, assajos i emocions • David Burillo, ballarí de l’Esbart, explica: - la càrrega emocional de ballar en un espai tan estimat - el privilegi de participar en la reinauguració - la il·lusió de poder convidar les famílies. • Processos d’assaig: - l’Esbart prepara les danses des de setembre, algunes ja existents i altres recuperades. - amb Vuit Temps es coordinen les darreres dues setmanes al mateix Casino per donar cohesió global al muntatge. • Les danses tradicionals permeten representar moments històrics: - danses de guerra, postguerra i riarada - noves coreografies de Vuit Temps per omplir buits històrics. • Hi ha una coreografia nova final, creada col·lectivament: - música d’estil clàssic que es transforma en versió urbana - balladors vestits de carrer (camises, texans, sabatilles) - representa revolució, jovent, futur i esperança. 1.3. El Casino com a símbol històric i polític • L’alcaldessa Anna Maria Martínez reivindica el Casino com a: - espai de talent local i cultura rubinenca - escenari per a entitats de la ciutat. • Jordi Margarit fa memòria del seu vincle amb el Casino: - hi actua el 1973 en un festival on també hi participa La Trinca - fa cròniques per la revista Rubricata, cobrint concerts d’orquestres i grups - recorda l’estat decadent de l’antic edifici i contrasta amb el Casino actual, totalment renovat. • Es destaca la tasca política per recuperar-lo: - Margarit felicita especialment Àngel Miquel pel muntatge i la seva perseverança - destaca l’alcaldessa com una de les figures que podrà reivindicar la reinauguració del Casino com un èxit de mandat. 1.4. Memòria del Centre Democràtic Republicà i canvi de correlació simbòlica • Es posa en context històric el contrast: - el Casino, espai històricament de dretes - el Centre Democràtic Republicà, gran focus cultural republicà i d’esquerres. • Margarit remarca que: - el franquisme deixa decaure i esfondrar el Centre Democràtic Republicà - s’enderroca l’octubre de 1975, un mes abans de la mort de Franco (dada aportada per l’historiador local Ramon Batalla) - avui, un ajuntament d’esquerres ha restaurat i dignificat el Casino, antiga referència de dretes. • Es reivindica la importància de no oblidar aquest procés, en coherència amb la frase de Shakespeare sobre el passat com a pròleg. 1.5. Peticions de continuïtat i públic • Debat sobre si l’espectacle s’hauria de: - repetir més vegades, per exemple per Festa Major - permetre que més gent que s’ha quedat fora el pugui veure. • Es critica que a les salutacions finals primer i segon pis eren buits, malgrat molta gent sense entrada: - es considera que no s’ha aprofitat prou el teixit associatiu - es proposa fer noves funcions i/o recuperar-lo en altres dates. • Es defensa el Casino com a instrument de cohesió rubinenca i d’acollida de nouvinguts, per conèixer el passat, present i futur de la ciutat. 1.6. Anècdotes i memòria popular del Casino • Margarit evoca personatges típics del vell Casino: - el Calafí, que separava físicament les parelles massa enganxades al ball (els feia posar “dos pams” de distància) - el Rico, speaker amb esmòquing de colors (verd, blau, vermell) que presentava els artistes. • Recorda també Josep Ferrer Domingú, periodista local, que des d’una cabineta de fusta a l’escenari presentava les actuacions de l’Esbart i descrivia les danses amb gran qualitat literària. • Xavi Ribas hi afegeix l’experiència recent de la Marató de Contes de la Xarxa al Casino: - primera entitat a usar l’escenari després de la inauguració - totes les entrades exhaurides - recaptació destinada a Oncolliga Rubí, en lloc de la Marató de TV3, mantenint la finalitat solidària. 2. Pedro Sánchez, el PSOE i la crisi política 2.1. Casos de corrupció i assetjament al voltant del PSOE La tertúlia fa un repàs crític dels diversos fronts oberts del PSOE: • Fiscal General de l’Estat (nomenat per Sánchez), processat. • Investigació oberta a: - la dona de Sánchez - el seu germà. • Cas Eire Díaz, anomenada “l’alampista del PSOE”: - presumpta filtració al partit d’informació de les clavegueres de l’Estat per atacar el PP - presumpta corrupció vinculada a empreses públiques com la SEPI. • Casos dins de l’estructura del partit: - dos exsecretaris d’Organització sota sospita, José Luis Ábalos i Santos Cerdán (en algun cas, fins i tot presó preventiva) - Paco Salazar, que havia de ser nou secretari d’Organització, acusat d’assetjament sexual. • Denúncies per assetjament contra: - l’alcalde d’Almussafes, Toni González - l’alcalde de Belalcázar (Còrdova), Luis Fernández Rodríguez - el president de la Diputació de Lugo, José Tomé. • Dimissió de Javier Izquierdo (membre de l’Executiva Federal) per “motius personals”, però amb rumors d’un altre cas d’assetjament. 2.2. Reaccions polítiques i discurs públic • Pedro Sánchez: - insisteix que vol esgotar la legislatura i que “val la pena governar” tot i les circumstàncies complexes - defensa que el PSOE ha estat clau en drets i llibertats de les dones - afirma que el partit actua amb contundència i transparència davant casos d’assetjament i corrupció. • Yolanda Díaz i Ernest Urtasun (socis del govern): - adverteixen que és difícil que la legislatura continuï sense una transformació profunda i reclamen canvis de govern. • PP i Cuca Gamarra: - acusen el govern de situació “insostenible” - adverteixen que Sánchez podrà esquivar una sessió de control, però no la justícia ni les urnes - remarquen que els socis l’estan “protegint”. “Podran fugir d’una sessió de control, però no de la justícia ni de les urnes” – Cuca Gamarra. 2.3. Comparacions històriques i lectura de fons • Es planteja la possible similitud amb el final del govern de Felipe González (cas Filesa i altres). • Margarit, però, recorda també els escàndols del PP (l’“M. Rajoy”) i qüestiona la legitimitat moral de les crítiques populars mentre no s’aclareixin aquells casos. • Es destaca que Sánchez té una gran capacitat de supervivència política: - “sap caure de peu”, però ara estaria “molt coix” - si supera aquesta fase, es parla irònicament de canviar el títol de “Dama de Ferro” per ell, o “home de goma”. • Es menciona que la revista italiana L’Espresso l’ha nomenat persona de l’any 2025: - per ser líder capaç d’oferir una altra manera de fer política - per la seva posició davant les pressions de Trump sobre la despesa militar - pel posicionament en el conflicte de Gaza. • Es subratlla la disconnexió entre imatge exterior i interior: sovint més valorat fora que dins. 2.4. Enquestes, habitatge i futur de la legislatura • A nivell d’intenció de vot, moltes enquestes donen avantatge al PP, però: - la preferència personal com a president encara situaria Sánchez per davant de Feijóo - seguits per Abascal i, en quart lloc, Gabriel Rufián. • Es destaca el tema de l’habitatge com a punt crític real, per sobre dels escàndols: - salaris que no arriben a final de mes per lloguers i hipoteques - s’assenyala que aquí poden “petar” tant aquest govern com els anteriors, i que cap força ha desbloquejat el problema. • Margarit expressa dos desitjos: - que la legislatura es pugui allargar al màxim, almenys fins ben entrada la primavera (esment de Setmana Santa com a possible moment clau) - que s’articuli una alternativa conjunta a l’esquerra del PSOE, tant a Espanya com a Catalunya. 2.5. Visió del jovent i desafecció política • David Burillo aporta la perspectiva d’un jove molt informat políticament: - percep un joc permanent de “i tu més” entre partits - constata que no s’aborden prou els problemes reals (habitatge, precarietat…) - entén la decepció i baixa participació electoral, així com la desconfiança generalitzada envers la classe política. • Temor a una possible majoria PP + Vox, que veu pitjor per al jovent i per les necessitats socials actuals. • Lamenta que pocs casos (10–20 persones) taquin la feina de molta militància socialista i d’esquerres que treballa honestament. • Es reclama més contundència interna davant casos d’assetjament: actuar des del primer moment per evitar impunitat i missatges equivocats. 3. Consum audiovisual, català i plataformes 3.1. Hàbits de consum dels tertulians • Belén Tierno: - consumeix força sèries i pel·lícules - recomana La Diplomàtica, que li recorda The West Wing (The West Wing / El Ala Oeste de la Casa Blanca), per la seva estructura política i ritme. • Jordi Margarit: - més de pel·lícules que de sèries - últimament també opta per capítols de 40–50 minuts per cansament nocturn - defensa veure continguts en versió original en anglès amb subtítols, idealment en català, com a forma de millorar l’idioma. • David Burillo: - no és gaire consumidor de sèries ni pel·lícules - prioritza passar el temps amb amics i família - percep que “perd el temps” si mira massa pantalles. • Xavi Ribas: - sí és consumidor habitual de sèries - admet que ara costa aguantar una pel·lícula sencera a la nit i tendeix a veure-les “com si fossin una sèrie”, a trossos. 3.2. L’informe del CAC sobre català a les plataformes El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) presenta un informe sobre les plataformes de serveis de televisió a petició (VOD): Disney+, Filmin, Max, Netflix i Prime Video. Percentatge de títols disponibles en català: • Filmin: 20% del catàleg (2.350 títols) – la que més oferta té. • Prime Video: 9,5%. • Netflix: 3,5%. • Max: 3,2%. • Disney+: 2,2%. Tot i que les xifres continuen sent baixes, representen un salt important respecte fa 4 anys, quan el català era gairebé residual excepte a Filmin. 3.3. Prominència del català i algoritmes L’informe també analitza la prominència: quantes vegades les obres en català apareixen en la primera pantalla de recomanacions, en un escenari de cold start (usuari nou sense interaccions prèvies). Resultats de presència de títols amb opció catalana a la primera pantalla: • Filmin: 37% de les obres mostrades tenen disponibilitat en català. • Prime Video: 26%. • Netflix: 41%. • Disney+: 10%. • Max: 0%. Aspectes destacats: • En el cas de Netflix, sorprèn que mostri prop del 42% d’obres amb opció catalana a la primera pantalla quan el total del catàleg en català és només del 3,5%. • Això es relaciona amb: - la detecció de la ubicació geogràfica (dispositiu a Catalunya) - l’ús d’algoritmes que recomanen més català si detecten consum previ en català. • Xavi Ribas, com a usuari, discrepa amb la seva experiència: - sovint no veu ofertes en català - ha descobert pel·lícules/sèries amb doblatge català després d’haver-les mirat en una altra llengua. • Es comenta també el cas de produccions filmades en català però doblades al castellà per la seva distribució estatal, que provoquen una dissonància visual (els llavis no quadren) i fan buscar la versió original catalana. 3.4. Subtítols, VO i aprenentatge d’idiomes • Margarit defensa la versió original en anglès amb subtítols (millor si són en català) com a eina d’aprenentatge continu: - recorda els casos de Portugal i Grècia, on molta gent parla anglès per l’hàbit de consumir-ho tot en VO. • Assenyala una pràctica possible quan no hi ha doblatge en català però sí subtítols o audiodescripció en català, que també ajuda a normalitzar la llengua. • Es lamenta que a l’Estat espanyol l’entrada massiva del doblatge al castellà fes perdre una oportunitat d’immersió natural en anglès. 3.5. Cultura, infància i llengua • Es recorden sèries i doblatges mítics en català que van marcar una generació: - Dallas (amb frases icòniques com “Suelen, ets un pendó”) - Bola de drac (“no me’n sé avenir, és més fort que no em pensava”) - Els Barrufets, que TV3 introdueix com a tal, tot i que moltes plataformes i canals en diuen Pitufos. • Es posa en relleu que la socialització lingüística passa molt per sèries i dibuixos: - és clau que la canalla consumeixi en català des de petits - s’al·ludeix al paper de canals com el Super3 en la normalització. • Es reconeix que els joves sí que consumeixen moltíssim contingut audiovisual, tot i que David Burillo és, en broma, “l’únic jove que va a collir bolets” en comptes de mirar plataformes. 4. Tancament distès: bolets, vacances i loteria • La tertúlia acaba amb un to més lleuger: - es parla de la temporada de bolets, que per a Burillo ha estat bona a l’inici (gràcies a les pluges de primavera), tot i un final fluix - es bromeja sobre no revelar mai on es van a buscar bolets (“cap a Berga” però “Berga és molt gran”). • S’anuncia que la tertúlia fa una pausa per Nadal i Cap d’Any: - la setmana següent estaran pendents de la loteria del 22 de desembre - es donen bones festes i s’ajornen fins al 2026. Idees clau de l’episodi • Reinauguració del Casino de Rubí amb un espectacle que combina memòria històrica, dansa, música i teatre, i que reivindica el paper del Casino com a espai de creació i talent local. • Recuperació patrimonial i política: un ajuntament d’esquerres rehabilita un espai històricament associat a la dreta, mentre es recorda la pèrdua del Centre Democràtic Republicà per deixadesa franquista. • Crisi al voltant del PSOE i Pedro Sánchez, amb múltiples casos de corrupció i assetjament, tensions amb socis de govern i pressió del PP, però amb Sánchez encara com a preferit personal a les enquestes. • Desafecció política del jovent per l’“i tu més” constant, i preocupació pel possible govern PP+Vox. • Debat sobre català i plataformes digitals, amb millores en volum de títols però encara percentatges baixos i una experiència d’usuari que no sempre reflecteix les dades oficials. • Reivindicació de l’audiovisual en català i de la versió original com a eines de cultura i aprenentatge d’idiomes.

#283 - Reobertura del Casino, PPA i urbanisme a Rubí - episode art
Notícies Migdia
29'

#283 - Reobertura del Casino, PPA i urbanisme a Rubí

Resum general de l’episodi Aquest informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ repassa els principals temes d’actualitat de Rubí i la comarca: la reinauguració del Casino, l’evolució de la Pesta Porcina Africana (PPA) al territori, els grans projectes viaris i urbanístics de la ciutat, diverses crítiques polítiques i propostes de l’AUP, actes de cultura de pau i drets humans, la programació de Nadal a Rubí i un bloc final amb informació comarcal sobre habitatge i esport solidari. 1. Reobertura del Casino de Rubí Inauguració i programació • Demà s’inaugura oficialment el Casino de la plaça Catalunya, un dels projectes més esperats després d’uns treballs de rehabilitació molt llargs i costosos (més de 7 milions d’euros). • S’han programat dues sessions inaugurals: una demà dissabte i una altra dilluns, amb convidats de la vida social, política i econòmica de la ciutat. • Durant la segona quinzena de desembre hi haurà: - Visites guiades per a la ciutadania - Espectacles infantils i familiars - Dues obres de teatre per a joves - Dues sessions de ball amb l’orquestra Vancouver • Tots els actes són gratuïts però amb reserva prèvia; gairebé totes les entrades estan exhaurides i només queden algunes localitats a taquilla del Teatre Municipal La Sala. Espectacle inaugural i artistes locals • L’espectacle inaugural repassa la història del Casino i de Rubí mitjançant ball, música i teatre, amb una barreja de tradició i modernitat. • Hi participen: - Actors locals: Enric Majó, Isabel Blasco i Montse Bartroli - Esbart Dansaire de Rubí - L’espai d’arts escèniques Vuit Temps - Professors de l’Escola de Música Pere Burés • Hi haurà un piano a quatre mans amb el director de l’Escola de Música, Eduard Saez, i la pianista local Raquel Portales. • La presentació anirà a càrrec de la comunicadora rubinenca Lídia Juster. “Serà una barreja de tradició i modernitat i servirà per explicar la història de l’equipament cultural”, explica Àngel Miquel, director del Teatre Municipal La Sala i artífex de l’espectacle. Breu història del Casino • El Casino es va inaugurar l’any 1928 com a equipament de la Càmera Agrícola Oficial, amb una forta dimensió social, recreativa i política. • Era el punt de trobada de les classes mitjanes i benestants de Rubí (petits comerciants, industrials, pagesos d’un cert nivell), en una societat molt polaritzada entre entitats republicanes de classe treballadora i espais més conservadors. • Durant la Guerra Civil, l’edifici fou confiscat i convertit en seu de la CNT; el 1942 passà a dir-se Casino Espanyol i es transformà en un lloc bàsicament recreatiu. • A la segona meitat del segle XX, visqué una etapa d’esplendor: - Actuacions musicals i teatrals - Als anys 70, va funcionar fins i tot com a discoteca - Al bar i sales petites acollia entitats com Sant Antoni Abad, el club d’escacs i grups de teatre amateur • El codi de vestimenta era molt estricte i per ballar calia comprar un distintiu especial: “Havies d’anar amb corbata i americana, i per ballar havies de treure una floreta que et posaves a la solapa… si no la tenies, podies entrar, però no podies ballar”, recorda Manel Bamala. Degradació, municipalització i nova etapa • A les portes del segle XXI, l’edifici estava molt degradat i començava a ser insegur per al públic. • S’inicien negociacions dures entre l’associació Casino i l’Ajuntament per a la cessió pública. Segons Cesario Espeleta, la política i les divisions internes van allargar molt el procés. • La municipalització arriba el 2016, però les obres no comencen fins al 2020, amb múltiples entrebancs i un cost final superior als 7 milions d’euros. • El nou Casino manté l’estructura i el disseny històrics, però incorpora: - Sistema de calefacció per geotèrmia - Pati de butaques hidràulic (permet sala plana o amb grada) - Pista de ball i avenços tecnològics actuals 2. Pesta Porcina Africana i gestió dels senglars Actuacions d’Agents Rurals • Des de la detecció de la Pesta Porcina Africana (PPA), el cos d’Agents Rurals ha fet 54 actuacions en un radi de 6 km al voltant del focus, per evitar la propagació del virus entre els porcs senglars. • Mesures adoptades: - Tancament amb barreres de 32 passos de fauna ja coneguts - Detecció i correcció de 22 deficiències en tanques (forats, etc.) - Prospecció d’un total de 14.000 hectàrees • La roda de premsa s’ha fet a la zona del Turó de Can Rosell, a Rubí, que manté restriccions de pas almenys fins diumenge. • Es treballa en coordinació diària amb els gestors de grans infraestructures: C-16, C-58 i AP-7. Control, captures i missatge a la ciutadania • Fins ara s’han trobat uns 200 senglars morts, la majoria per accidents, en una franja de 20 km des del focus de Vallaterra. • S’estan reforçant les barreres amb materials més resistents i es faran revisions diàries. • S’ha iniciat la captura de senglars per: - Fer mostres sanitàries (analítiques de sang) i comprovar si estan infectats de PPA - Reduir la població als perímetres afectats i minimitzar el risc sanitari Antoni Mur remarca que no s’havien fet captures abans per no provocar moviments d’animals fora de la franja de confinament. • Mur insisteix que: - La malaltia continua activa - És clau que la ciutadania no entri a les zones forestals restringides almenys fins al dia 15 i fins a noves instruccions - Les persones que accedeixen puntualment (com premsa) ho fan amb equip de protecció i desinfecció • Les mesures es mantindran com a mínim dos mesos, el temps de referència des del primer positiu. 3. Grans obres viàries i pacificació de la C-1413a Prioritats del govern municipal • L’equip de govern, encapçalat per Ana María Martínez, es planteja la urbanització i pacificació de la carretera C-1413a en el futur, però amb un ordre de prioritats clar: • Abans cal tenir enllestides dues obres considerades essencials: - Pacificació de l’avinguda de l’Estatut - Ampliació del pont de Cova Solera • Motiu: són intervencions que provocaran afectacions molt importants al trànsit, i la ciutat no pot assumir tres grans obres simultànies. “Les coses s’han d’anar una darrere de l’altra… no podem començar tot a la vegada”, subratlla l’alcaldessa. Model per a la C-1413a • La idea del govern és que a la C-1413a es faci un procés similar al de l’avinguda de l’Estatut: - Demanar el traspàs de titularitat (de la Generalitat a la Diputació i, finalment, a l’Ajuntament) - Convertir-la en via urbana pacificada, que funcioni més com un carrer que com una carretera ràpida • Situació de les dues obres prèvies: - Les obres del tram central de l’avinguda de l’Estatut estan adjudicades; han de començar al gener i duraran uns 18 mesos. Després es vol reformar la resta de la via fins als límits amb Sant Cugat i Sant Quirze. - L’ampliació del pont de Cova Solera té el projecte aprovat des de fa anys; el 2025 s’han reservat els diners via modificació pressupostària i pla d’inversions. 4. Crítiques i propostes de l’AUP (AUP – Alternativa d’Unitat Popular) Exigència de mesures immediates a la C-1413a • L’AUP (Alternativa d’Unitat Popular) reclama accions urgents per pacificar la C-1413a i acusa el govern municipal d’inacció. • Segons la portaveu Marina Dolset: - Fa anys que hi ha una moció aprovada sobre el tema - Rubí no pot esperar 10 o 15 anys a grans projectes • Proposa mesures tàctiques i de baix cost, com: - Retirar camions aparcats a la vorera i entorns - Crear espais per a vianants i carrils bici provisionals - Millorar la seguretat dels passos de vianants • Critica la manca de coordinació amb la Generalitat i la incoherència que en una zona de baixes emissions es pugui circular a 70–90 km/h. Dolset adverteix que, si no hi ha resposta, els veïns podrien recórrer a la desobediència civil, per exemple pintant ells mateixos un pas de vianants molt reclamat entre l’Espucarn i la Noguera. Debat urbanístic: l’Escardívol i Cremalleras Rubí • L’AUP defensa una permuta urbanística entre: - El solar de l’antiga Cremalleras Rubí - El solar de l’Escardívol, on es preveuen tres blocs de pisos • Objectius de la permuta: - Que l’Escardívol, espai inundable, esdevingui el gran parc central que la ciutat reclama - Traslladar la construcció d’habitatge al solar de Cremalleras Rubí, no inundable, amb aparcament soterrat que compensi el que es pugui perdre. Dolset remarca que el govern ja ha admès que aquesta permuta seria legalment viable i que “tothom hi sortiria guanyant”. • Sobre el projecte Brevís a Cremalleras Rubí, l’AUP manté el suport per substituir una indústria desubicada, però lamenta que el percentatge d’habitatge protegit no sigui més alt. Crítiques al procés del nou POUM • En relació amb el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), l’AUP expressa preocupació per: - La manca de calendari clar - La velocitat amb què el govern avança - La poca transparència i escassa informació compartida amb els grups municipals i la ciutadania • El partit defensa un model de creixement mínim i respectuós amb el territori, basat en: - Rehabilitar espais industrials obsolets - Evitar nou consum de sòl • També denuncia que l’Ajuntament ha desestimat gairebé totes les al·legacions de l’AUP al projecte de remodelació de la plaça Pearson, i que només n’ha acceptat dues per errades tècniques menors (dates, títols de documents, etc.). 5. Cultura de pau i drets humans amb Rubí Solidari Acte a la plaça Pere Aguilera • Rubí Solidari organitza un acte a la plaça Pere Aguilera per oposar-se a les guerres i reivindicar la cultura de la pau. • L’activitat s’emmarca en el programa municipal pels dies internacionals: - Dia dels Drets Humans (10 de desembre) - Dia de les Persones Migrants (18 de desembre) • La plaça s’emplena de: - Banderes palestines - Imatges de l’exposició Un mutegasa, amb pintures basades en fotografies reals de la guerra a la Franja. Poesia, música i dansa dabke • Eix central de l’acte: una lectura de poemes d’autors de Palestina, Sàhara Occidental, Costa d’Ivori i Espanya, sobre: - Genocidi - Colonialisme - Racisme i conseqüències de la guerra Fragment d’un poema recitat: “No voy a prestar mi nombre ni mi ritmo a tu son… Tu tambor de guerra no suena más alto que esta respiración… Mis libertadores están aquí para matar a mis hijos y llamarlos daño colateral…”. • També hi participa la coral Corjabato, de la Floresta, interpretant versions i temes propis. • Moment culminant: una ballada col·lectiva de dabke, dansa tradicional palestina, liderada per quatre joves refugiats palestins arribats fa uns mesos a Barcelona, amb gran participació del públic. 6. Programació de Nadal a Rubí Fira de Nadal i activitats familiars • Es dona el tret de sortida a un cap de setmana ple d’activitats nadalenques: • Fira de Nadal: - S’instal·la a la plaça Pere Aguilera i a plaça Pearson - Oferirà regals, productes nadalencs i gastronomia fins al 24 de desembre - Inclou programació d’activitats familiars i tallers • Nou espai “Regne de Gel”: - Cada dia acollirà tallers de manualitats per als infants • Tió Gegant dels Comerciants: - S’estrena avui i anirà itinerant per diferents barris de la ciutat • Es manté diàriament l’espectacle “La Casa del Malquiades” a la plaça Pere Aguilera a 2/4 de 7 de la tarda. Nou cicle d’espectacles al Mercadal • Del 13 de desembre al 3 de gener, cada dissabte hi haurà espectacles de Nadal al Mercadal (carrer Antoni Sedó) en sessions a les 11 h i 12 h: • Programació: - 13 de desembre – “Bicicadabra” (Cia. Fèlix Brunet): • Personatge inspirat en l’actor Maurice Chevalier, que recorre el Mercadal amb un tricicle portant màgia a petits i grans. - 20 de desembre – “A la fresca” (Cia. Ana Confetti): • Animació teatral i circ itinerant inspirats en les àvies que sortien a prendre la fresca a les nits d’estiu. - 27 de desembre – “Miratllaç de Nouveau Orleans” (Cia. Roger Canals): • El Mercadal es transforma en l’antiga Nova Orleans amb un quintet de músics i temes nadalencs en clau jazz. - 3 de gener – “Trisip” (Cia. Cirquet Confetti): • Espectacle de circ i música swing, amb una pallassa al volant d’un tricicle. 7. Altres informacions locals El temps • Predomini de sol però amb temperatures una mica més baixes que el dia anterior. • Situació meteorològica contrastada: - A alta muntanya, cel molt obert i atmosfera molt transparent - A fondalades interiors, costa i prelitoral, persisteixen humitat, boires i mala visibilitat • Per demà s’esperen: - Molts núvols i alguna pluja esporàdica a l’Ebre - Boires persistents a l’interior del país, especialment al matí i migdia 8. Bloc comarcal: Sabadell i Terrassa Sabadell: remodelació de la plaça Fidelà Renom • La Junta de Govern de Sabadell adjudica finalment la remodelació integral de la plaça Fidelà Renom, al centre de la ciutat. • El projecte arrossegava retards administratius i una licitació deserta el juliol, fet que ha obligat a simplificar tràmits per tancar l’any amb les obres adjudicades i a punt d’iniciar-se. Terrassa: habitatge i esforç econòmic • L’Observatori del Consell Comarcal publica noves dades sobre habitatge al Vallès Occidental centrades en Terrassa: • Construcció i parc d’habitatge: - 2024: iniciats gairebé 700 habitatges i finalitzats 568 (un 54% més que l’any anterior) - Terrassa és el municipi amb xifra més alta de nous habitatges a la comarca i per sobre de la mitjana catalana • Compra-venda: - Més de 3.000 operacions, el 88% de segona mà • Preus: - Preu mitjà de compra: 2.200 €/m² aproximadament, un 9,4% més que el 2023 - Encara per sota de municipis com Polinyà, Cerdanyola, Barberà i Sant Cugat • Lloguer: - Terrassa és el municipi amb més contractes de lloguer (quasi 3.500), tot i una caiguda del 13% respecte el 2023 - Lloguer mitjà: 719 €/mes, el quart més barat de la comarca • Malgrat això, l’índex d’esforç econòmic indica que les llars destinen prop del 35% de la renda a l’habitatge, per sobre de la mitjana comarcal. Terrassa: cursa solidària pel Vicente Ferrer • El 21 de desembre se celebra la 6a cursa i caminada solidària en benefici de la Fundació Vicente Ferrer: - Recorregut circular amb sortida i arribada a la plaça Vicenç Ferrer - Transcorre principalment pel parc de Vallparadís - Dues modalitats: cursa de 8 km i caminada familiar de 5 km • Novetat: l’esdeveniment passa a dir-se “Cursa Solidària del Vallès Ciutat de Terrassa”, per reforçar la dimensió comarcal. • Dades i objectius: - Més de 200 inscrits en el moment d’emissió - Objectiu: arribar als 500 participants, superant els 460 de l’edició anterior - Tancarà el primer any del circuit “Més Barris” amb festa final i entrega de trofeus • La waterpolista Pili Peña serà la madrina de la cursa. • Inscripcions: 15 € per participant, a través de unkilometreunavida.org. • La recaptació es destinarà íntegrament a suport escolar per a infants de diverses zones del sud-est asiàtic. 9. Estructura i to del programa • L’episodi segueix l’estructura típica d’un informatiu de Notícies Migdia: - Avanç de titulars - Peça central sobre la reinauguració del Casino - Blocs temàtics sobre medi ambient (PPA), mobilitat i urbanisme, i política local - Secció de cultura i actes ciutadans (Rubí Solidari, Nadal) - El temps - Informació comarcal (Sabadell i Terrassa) • El to combina informació institucional, veu política crítica (AUP), i un èmfasi especial en la vida cultural i veïnal de Rubí.

Els esports al dia del 12/12/2025 - episode art
Els esports al dia
28'

Els esports al dia del 12/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#1120 - Casino de Rubí, obres a la C‑1413 i pesta porcina - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
56'

#1120 - Casino de Rubí, obres a la C‑1413 i pesta porcina

Context general de l’episodi Tertúlia matinal de Ràdio Rubí amb diversos col·laboradors on s’aborden tres blocs principals: • Reinauguració del casino de Rubí: memòria històrica, emoció ciutadana i polèmica pels sobrecostos. • Debat sobre la pacificació de la carretera C‑1413A i les obres de mobilitat a la ciutat. • Gestió de la pesta porcina africana al voltant de Rubí, l’impacte econòmic i el debat sobre la fauna salvatge. Intercalat, s’hi inclou un bloc publicitari/programació de la ràdio i una secció final sobre hàbits musicals a Spotify i drets d’autor. 1. Reinauguració del casino de Rubí 1.1. Un espai molt vinculat a la memòria col·lectiva La tertúlia s’obre amb l’anunci que demà es reinaugura el casino després de molts anys tancat i d’un llarg període d’obres amb retards i sobrecostos que han duplicat el pressupost inicial. • La Lídia explica que farà la presentació de la gala inaugural i que li fa molta il·lusió per la seva vinculació personal amb el casino. • Tots recorden balls, cap d’anys, carnavals, teatre i activitats culturals que s’hi havien fet. • Es destaca que quasi tots els rubinencs tenen alguna anècdota lligada al casino, cosa que reforça el seu valor simbòlic. “És difícil que hi hagi algun rubinenc que no tingui alguna història lligada al casino.” La Lídia comparteix una anècdota íntima: una nit de cap d’any al casino va ser clau en la seva relació de parella, amb el record del fred intens i la font de la plaça glaçada. 1.2. La Marató de Contes i el paper de les entitats La xarxa d’espectacles i la seva Marató de Contes tindran l’honor de ser la primera entitat que utilitzarà el casino en la seva reobertura. • La Carme expressa emoció i orgull per haver-ho demanat i aconseguit. • Recorden la història de la Marató de Contes: Ateneu, Casal Popular, antics anys al casino i després la sala del Teatre Municipal, amb prop de 30 anys de trajectòria. • Es considera que és una inauguració molt encertada, ja que: - És una entitat arrelada, amb molta feina feta. - Connecta el casino amb Rubí i el teixit associatiu. També s’aclareix que durant els espectacles no es podrà visitar lliurement l’edifici; per això s’han organitzat visites teatralitzades en dies específics. 1.3. Debat sobre el nom i la història del casino Sorgeix el dubte històric: casino o casino espanyol? • Es recorda que a la República hi havia el Centre Democràtic Popular i el casino, vinculats respectivament a esquerres i dretes. • Després de la Guerra Civil, el casino esdevé casino espanyol, associat a sectors falangistes. • Actualment, els cartells oficials indiquen simplement “al casino”. S’anuncia que en un programa especial posterior: • L’historiador local Ramon Batalla explicarà la trajectòria històrica i aclarirà el tema del nom. • Hi participaran representants de les dues entitats històriques del casino i els Clippers, grup musical molt lligat a la memòria del local. 1.4. Polèmica política pels sobrecostos i les absències La reinauguració ha estat envoltada de polèmica política: • PP i Vox no assistiran a la inauguració com a gest de protesta pels sobrecostos. • Altres grups crítics, com Unides per Baixar (UB) i Veïns per Rubí, sí que hi aniran, però amb “esperit crític”. Els tertulians destaquen: • En obres públiques els sobrecostos són freqüents per imprevistos, fallides d’empreses i pujada de preus (materials, guerra d’Ucraïna, etc.). • Consideren un error no assistir a la inauguració, sobretot per part del PP: - El casino és un equipament de ciutat, de tothom. - La crítica s’ha de canalitzar amb debats polítics, mocions i control, però sense boicot institucional a un espai que beneficia tota la comunitat. “Critica-ho al ple, però això no vol dir que no hi siguis present.” També es posa en paral·lel el cas de la ximeneia de les Cardellach / Cardíbor, on també hi ha hagut retard per fallides d’empreses i encariment de materials, i que és un altre element de patrimoni important per la ciutat. 1.5. Ús futur del casino i programació de Nadal Es planteja la pregunta clau: “Ara que ja el tenim, què s’hi farà?” • S’informa que la programació de Nadal al casino ha exhaurit totes les entrades en molts espectacles, fet que mostra l’expectació ciutadana. • La Marató de Contes manté el seu funcionament especial (possibilitat de “fila zero” de facto: comprar entrada i no assistir), però es remarca que no és respectuós entrar i sortir durant les actuacions. • Es preveu que el casino es converteixi en una mena de “segona residència” cultural per a gent com la Carme, que hi serà molt present veient companyies d’alta qualitat, algunes de prestigi internacional. També es comenta, de passada, l’orgull per la presència de companyies rellevants i es fan bromes sobre portar-hi artistes locals com el senyor Txen. 2. Mobilitat i pacificació de la C‑1413A 2.1. Priorització d’obres: Avinguda de l’Estatut i pont de Cova Solera L’equip de govern municipal es planteja urbanitzar i pacificar la carretera comarcal C‑1413A, però no de manera immediata. Segons declara l’alcaldessa Anna Maria Martínez en l’espai Parlem amb l’alcaldessa (àudio emès a la tertúlia): • Abans cal finalitzar dues obres grans: - Pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. - Ampliació del pont de Cova Solera. • Són actuacions que complicaran molt el trànsit durant les obres, tot i que milloraran la mobilitat un cop acabades. • Per això consideren inviable fer-ho en paral·lel amb la pacificació de la C‑1413A. “Les coses han d’anar una darrere de l’altra… No podem començar tot a la vegada.” 2.2. Cal pacificar la C‑1413A? Es planteja el debat: val la pena pacificar la C‑1413A? Punts destacats: • És una via amb molt trànsit, no pas una carretera secundària. • Té trams limitats a 70 km/h i altres a 50; pacificar implica reduir velocitats, més semàfors i passos de vianants. • L’AUB fa temps que reclama un pas de vianants entre la Noguera i l’Sporting Can Rosés (Espocarn), especialment per l’afluència de gent en caps de setmana. Els tertulians reconeixen la complexitat tècnica i de mobilitat, però accepten que caldrà actuar per seguretat viària i connexions urbanes. 2.3. Punts negres i accessos problemàtics S’assenyalen alguns punts crítics de la xarxa viària: • L’accés a la C‑1413 des del barri de les Torres, amb un stop molt perillós: - Cal mirar trànsit de dreta i esquerra. - Quan el semàfor per als vianants talla un flux, n’arriba un altre cop de vehicles que dificulta la incorporació. - Hi ha hagut accidents recents, com el d’un motorista. • L’entrada a Rubí venint de Molins de Rei, amb cues constants per: - Rotondes. - Semàfors. - Stops. Es compara amb l’entrada des de Terrassa, que es percep més esponjosa i millor resolta, malgrat els problemes propis (embussos als semàfors de les Fonts quan es va cap a Terrassa). 2.4. Evitar el col·lapse: no fer grans obres alhora Hi ha consens que no es poden superposar grans obres de mobilitat: • Es recorda una època d’eleccions amb Rubí plena d’obres, mentre l’eslògan era “Rubí cada dia millor”, provocant irritació dels conductors atrapats a l’Avinguda de l’Estatut. • Fer coincidir dues o tres grans actuacions seria un caos circulatori. Per tant, s’accepta la lògica de l’alcaldessa de seqüenciar les obres: primer Avinguda de l’Estatut i pont; després, timing i projecte concret per a la C‑1413A. 3. Pesta porcina africana i gestió del senglar 3.1. Tancament perimetral i impacte local S’informa que el govern de la Generalitat ultima el tancament perimetral amb tanques i altres barreres físiques en un radi de 6 km des del punt on s’ha detectat el primer cas de pesta porcina africana (PPA) en senglars. • Rubí queda dins d’aquest perímetre, de manera que la ciutat està directament afectada. • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que les actuacions es faran entre el quilòmetre 4 i 6, creant una zona de seguretat sense animals per evitar la propagació. • Es convoca la premsa a la zona de Can Rosers (carrer del Tenis) per donar més detalls del dispositiu. També s’anuncia la convocatòria de la “taula del senglar”, on es presentarà un calendari d’actuacions i caça per al 2026. 3.2. Restriccions d’accés i vida quotidiana El tancament i les mesures de contenció han comportat: • Prohibició temporal de passejar per zones molt freqüentades com Cantireres, Torrent dels Alous, camp de golf i Camí dels Monjos. • Afectació a ciclistes i famílies que hi anaven sovint; s’exemplifica amb un net que feia rutes fins al Tibidabo i ara no pot. Es comenta el cas del darrer cap de setmana llarg (pont): • Malgrat molts avisos previs, mileres de persones van sortir igualment a buscar tions i passejar. • Els ciclistes es van veure obligats a baixar de la bici pels col·lapses en carrils bici i entorns naturals. Els tertulians insisteixen que cal “fer bondat”: No passarà res si un cap de setmana no pots anar amb bici o a buscar tions; és el preu d’intentar contenir un risc molt greu. 3.3. Control de la PPA i impacte econòmic Es valora la gestió com a seriosa i contundent: • De moment, només s’han detectat 13 senglars infectats dins el perímetre. • S’afirma que el dispositiu està funcionant i que és millor “passar-se de precaució” que quedar curt. S’analitza l’impacte econòmic de la pesta porcina africana: • El sector porcí a Catalunya mou milions d’euros i dona feina a moltes famílies. • Es exporta moltíssim a altres països. • A nivell local, la població sovint pateix els impactes ambientals i de gestió de purins, però s’oblida el pes econòmic del sector. Es reconeix també la feina del govern a l’exterior, negociant amb països importadors per minimitzar l’impacte en les exportacions. 3.4. Sobrepoblació de senglars i debat animalista El dispositiu de contenció comportarà sacrificis massius de senglars: • El govern s’ha proposat reduir-ne la població a la meitat com a mínim. • Es preveu un futur debat intens amb els col·lectius animalistes, especialment quan es vegin imatges de batudes i captures. Es comenta que: • En alguns territoris, com Lleida, el senglar (i altres caça major) es consumeixen en forma de civet, embotits, etc. i tenen una cultura gastronòmica associada. • En canvi, a la major part del país quasi no es menja senglar, i la caça té poc pes en la dieta. Es descriu la presència creixent del senglar a zones urbanes: • Aparicions en urbanitzacions i rotondes com la de Can Vallhonrat. • Animals que tomben contenidors i papereres, perfectament adaptats a l’entorn urbà. • Es veu com un cas de manual de selecció natural: l’espècie aprofita la disponibilitat de menjar i prolifera. 3.5. L’origen del brot i el laboratori de Vellaterra S’analitza la polèmica sobre l’origen del brot de PPA: • S’ha descartat la teoria inicial d’un entrepà contaminat. • Ara totes les mirades apunten a l’IRTA-CReSA (Vellaterra), un dels pocs laboratoris autoritzats a treballar amb la PPA. • Segons informacions periodístiques, pocs dies abans del primer cas de senglar infectat, al laboratori s’hi havien rebut mostres per experimentació. Els tertulians destaquen: • El principal risc és el prestigi del centre i del sistema de bioseguretat, ja que només hi ha tres laboratoris a l’Estat amb aquest nivell d’autorització. • Si s’ha produït una fallada de protocols, caldrà: - Transparència total; amagar informació empitjoraria encara més el descrèdit. - Revisar i reforçar protocols (circulació de personal, roba contaminada, etc.). Es recorda que cap sistema és infal·lible i que, “Si alguna cosa pot acabar amb la humanitat, segurament serà una cosa invisible: un virus.” La pandèmia recent es posa com a recordatori de la vulnerabilitat humana davant agents microscòpics. 4. Música, Spotify i drets d’autor 4.1. Cançons i artistes més escoltats a Spotify En l’últim tram, la tertúlia gira cap al consum musical a Catalunya a través de Spotify. Es comenten tres llistes: Cançó més escoltada a Catalunya: • La Plena de B-double Sound, Belé i Ovi On The Drums. • Es destaca el ritme ballable, però també la dificultat d’entendre la lletra i el fet que molts escolten música sense parar gaire atenció al contingut. Artista més escoltat a Catalunya i al món: • Bad Bunny, coincidint Catalunya amb la tendència global. Artistes catalans més escoltats al món (no necessàriament en català): • 1a: Rosalía – es posa La Perla, del disc LUX. Es remarca la seva versatilitat estilística i la diferència entre LUX, Motomami i El Mal Querer. Es compara la seva cançó de despit amb la línia de la Shakira contra Piqué. • 2n: Morat – es posa una cançó dedicada a Lamine Yamal. Es valora molt bé el seu estil i s’afirma que, com a proposta musical, agrada més Morat que Bad Bunny. 4.2. Cançons de despit: d’ahir i d’avui Es reflexiona sobre el fenomen de les cançons de despit a exparelles: • No és nou: en la cançó tradicional i melòdica ja n’hi havia moltes, però eren menys explícites. • Abans, sovint els cantants no eren els autors; interpretaven lletres escrites per tercers (compositors professionals). • Ara, en molts casos, l’artista escriu la pròpia lletra, cosa que dona un aire de confessió directa i personal. S’esmenten exemples clàssics: • Nino Bravo cantant Noelia (composta per un altre autor i escrita per a una persona concreta). • Rocío Jurado interpretant temes de despit que no parlaven necessàriament de la seva vida. La Lídia planteja la pregunta de si fer cançons tan explícites realment ajuda a superar una ruptura; hi ha escepticisme al respecte. 4.3. SGAE, Egeda i el repartiment dels drets S’introdueix un debat sobre drets d’autor i d’intèrpret: • SGAE recull diners de ràdios i altres mitjans pels drets d’autor (compositors, lletristes). • Per cobrir els drets dels intèrprets, es va crear EGEDA (o Egedi, segons es pronuncia), que també reclama pagaments a les emissores locals. Experiències comentades: • Antigament, la SGAE enviava inspectors a les emissores, que s’hi passaven el dia anotant quina música sonava. • Més endavant, el càlcul es fa a partir del pressupost del mitjà, ja sense control directe de les peces emeses. • Això genera dubtes sobre el repartiment real: - Hi ha autors i intèrprets (per exemple, de sardanes) que no reben els drets que els pertocarien, tot i enviar llistats detallats. - Es sospita que, si les seves obres no surten en les grans llistes de consum, els arriba poca cosa o res. Es remarca que, si no hi ha moltes reproduccions, el que es cobra acostuma a ser “calderilla”, gairebé simbòlic. 5. Tancament i enllaç amb el programa especial del casino L’episodi acaba recordant que, tot seguit, després del butlletí de les 11, hi haurà un programa especial dedicat al casino: • Conduït per la Belén Tierno. • Amb la participació de: - Ramon Batalla (història del casino i debat “casino” vs “casino espanyol”). - Representants del Casino Espanyol i de la Societat Sant Antoni Abad. - Àngel Miquel, responsable del guió de l’acte inaugural. - Els Clippers, grup molt vinculat històricament al casino. Es convida els oients a seguir-ho per ràdio i en streaming de vídeo a la web de Ràdio Rubí. La tertúlia es tanca amb un to proper i optimista, celebrant: • La recuperació del casino com a gran equipament cultural. • El debat obert sobre mobilitat i urbanisme a la ciutat. • La gestió activa d’una crisi sanitària animal que afecta de ple el territori.

#282 - Actualitat local: alcaldessa, feina, Nadal i pesta porcina - episode art
Notícies Migdia
29'

#282 - Actualitat local: alcaldessa, feina, Nadal i pesta porcina

Panorama general de l’episodi En aquest informatiu de Notícies Migdia de RÀDIO RUBÍ es repassen les principals novetats de Rubí i de l’entorn metropolità, combinant política local, casos laborals, agenda nadalenca, formació en català i actualitat nacional sobre la pesta porcina i la seguretat viària. Nou format de Parlem amb l’alcaldessa Preguntes de la ciutadania • S’estrena un nou format del programa Parlem amb l'alcaldessa on les preguntes les fa la ciutadania, prèviament enviades. • Ana María Martínez respon sobre: - Contenidors retirats al centre (carrers Sant Gaietà i Justícia) i reorganització dels punts de recollida. - Pacificació de la C1413 i l’entrada a Sant Muç. - Dubtes sobre padró i serveis. - Ferrocarrils: pas per Can Fatjó i projecte de segona estació a La Llana. "La segona estació és una demanda històrica... en aquests moments estem centrats en què ens puguin fer aquesta segona estació." • No s’han pogut incloure totes les preguntes: les restants passaran automàticament al programa de febrer de 2026. • L’entrevista sencera es pot veure al web de radiorubi.cat. Sensellarisme i municipis metropolitans Reunió amb la Conselleria de Drets Socials • Els municipis de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità (entre ells Rubí) es reuneixen amb la consellera Mònica Martínez Bravo. • Objectiu: presentar el pla de resposta immediata contra el sensellarisme. Principals línies d’actuació • Fer un cens anual i un sistema de dades unificat per dissenyar polítiques públiques efectives. • Prioritzar la prevenció per evitar la pèrdua d’habitatge. • Millorar la coordinació territorial dels serveis. • Traslladar aquestes propostes a la futura llei de sensellarisme (en tramitació al Parlament), incloent: - Oficina tècnica per a la prevenció i abordatge del sensellarisme. - Acompanyament en l’accés a prestacions com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital. - Nou contracte programa amb més recursos per reforçar equips de carrer i ampliar serveis. Cas laboral a Mercadona: acomiadament improcedent Els fets i l’acusació • Mercadona haurà d’indemnitzar amb prop de 60.000 € una treballadora rubinenca acomiadada l’abril de 2024. • Se l’acusava d’haver-se menjat productes de la secció a punt per menjar després de tancar: - Mig pollastre rostit i pernil un dia. - Croquetes de pollastre, sushi, patates al forn i un entrepà de pernil l’endemà (uns 20 €). • La carta d’acomiadament al·legava: - Testimonis de la gestora i una companya. - Fotografies de restes de menjar a la paperera. • Juntament amb la carta se li ofereixen 1.000 € si accepta els fets; ella refusa i demanda l’empresa. La resolució judicial • El Jutjat Social núm. 1 de Terrassa estima la denúncia: - Considera no creïbles les declaracions de les excompanyes. - Posa en dubte les circumstàncies de les fotografies. - Menciona una baralla prèvia entre la denunciant i una companya. - Ressalta que la gerent que lliura la carta no treballa a recursos humans. • El gener, el jutge obliga Mercadona a escollir entre readmetre la treballadora o indemnitzar-la amb uns 60.000 €. • L’empresa opta per indemnitzar i recorre al TSJ, que ratifica la sentència i confirma l’acomiadament improcedent. Pesta porcina i gestió dels senglars Tancament perimetral i control de fauna • El Govern català ultima el tancament perimetral (tanques i barreres físiques) en un radi de 6 km al voltant del focus de pesta porcina africana. • Objectiu: crear una franja sense animals per evitar contagis i intensificar captures i sacrificis de porc senglar. • S’actuarà sobretot entre els radis de 4 i 6 km. Dades de població i objectiu de reducció • A Catalunya hi ha entre 125.000 i 180.000 senglars, segons època de l’any. • Nou informe encarregat per Salvador Illa estudia: - Nombre exacte d’exemplars. - Mesures òptimes per reduir un 50 % aquesta població. • Ja s’han començat actuacions més intenses en punts de sobrepoblació. • El Govern recorda que 9 de cada 10 accidents de trànsit amb animals estan relacionats amb senglars. Taula del Senglar i objectiu estratègic • Es crea la Taula del Senglar de Catalunya, similar a l’experiència de Collserola. • Espai de governança compartida amb: - Administracions públiques. - Col·lectius i organitzacions del territori. - Caçadors. - Científics i especialistes en control cinegètic. "Quin objectiu tenim? Reduir al 50% la població de senglars els propers anys a Catalunya." • Es coordinaran captures, regulació, recursos materials i econòmics. Situació del brot i restriccions • Bones notícies sobre el brot: - 55 granges dins el radi de 20 km han donat totes resultat negatiu. - El virus no ha entrat a cap granja ni al circuit comercial. • Es prepara un primer informe sobre l’origen del brot. • Les ajudes al sector estaran vinculades al manteniment de llocs de treball. • Les restriccions d’accés al medi natural (que afecten també Rubí) es revisaran diumenge per decidir si s’aixequen. • La consellera d’Interior Núria Parlón destaca que el compliment de les restriccions arriba al 90 % i defensa el tancament dels accessos. Campanya de seguretat viària per a motoristes Campanya “Per evitar accidents, anticipa’t” • La consellera d’Interior, Núria Parlón, presenta una nova campanya contra la sinistralitat de motoristes. • Objectiu: reduir morts i ferits greus, posant el focus en l’actitud del conductor i la seva anticipació. La triple P: protecció, prevenció i prudència "És una campanya que es basa en una triple P." • Protecció: - Portar bons equips per reduir la gravetat de les lesions. • Prevenció: - Conducció preventiva com a factor clau per evitar accidents. • Prudència: - Atenció i actitud responsable al volant. Dades de sinistralitat • En el que portem de 2025: - 44 motoristes morts a les carreteres catalanes. - 342 ferits greus i 2.292 ferits lleus. • Perfil majoritari: home de 45 a 54 anys, tot i que augmenten els sinistres entre joves. • La campanya es difon a xarxes i mitjans fins al 31 de desembre. Servei Local de Català: nous cursos Oferta formativa • El Servei Local de Català inicia nou trimestre amb 20 cursos: - 12 presencials. - 5 en línia. - 3 semipresencials. Inscripcions i prioritats • Alumnes que ja fa un any que hi estudien: inscripció preferent el dimarts 16 de desembre. • Dimecres: matrícula per al Bàsic 1, el més sol·licitat (unes 100 places). • La resta de nivells (excepte C2): inscripció 18 i 19 de desembre. • El C2: matrícula entre finals de gener i principis de febrer. Procediment i requisits • Matrícula en línia de 9 h a 20 h. • Possibilitat de tràmit presencial al Servei Local de Català al Centre Cívic El Pinar – La Cruïlla: - Dies 16, 17 i 18 de desembre. - Matí: 9.30–13.30 h. - Tarda: 16.00–19.30 h. • Contacte telefònic: 637 389 764. • Per a nous alumnes del Consorci: - Cal prova de nivell o presentar un certificat vàlid per ser ubicats adequadament. • Informació ampliada al web del CPNL (cpnl.cat). Nadal a Rubí: pessebres i Marató de TV3 Diorames nadalencs de l’Associació de Pessebristes • Diumenge s’inaugura la mostra tradicional de diorames nadalencs a l’Aula Cultural de Rubí. • Exposició visitable fins a l’11 de gener de 2026. • L’any passat hi van passar 15.000 persones. Contingut i novetats • 23 diorames creats expressament, amb tècniques diverses: fang, fusta, poliestirè... • Novetats destacades: - Diorama mecanitçat de grans dimensions amb pluja, cicle dia-nit, reis, cascada, etc. - Diorama que recrea la plaça de la Sardana de Rubí. "És un pessebre molt espectacular i crec que val la pena veure'l." • L’Associació de Pessebristes també fa els pessebres de la plaça Pere Aguilera, la Biblioteca i el Casal d’Avis. Activitat anul·lada per pesta porcina • Es cancel·la l’activitat Camins de Pessebres, organitzada amb el Centre Excursionista, per les restriccions derivades de la pesta porcina. • No es podrà instal·lar el pessebre de Can Oriol ni fer la ruta prevista fins a Can Xercavins passant per espais naturals com el Torrent dels Alous. • L’organització guarda el material per recuperar l’activitat l’any vinent. Horaris de visita • De dilluns a divendres: 17.30–20.30 h. • Dissabtes, diumenges i festius: 12.00–14.00 h i 17.30–20.30 h. Marató de TV3 2025: activitats solidàries a Rubí Focus de la Marató • La Marató de TV3 2025 es dedica a: - Investigació i conscienciació sobre el càncer. - Prevenció, detecció precoç i suport a la recerca oncològica. • Es presenta com un esdeveniment que mobilitza la societat catalana i ajuda famílies afectades. Caminada solidària de l’Aula d’Extensió Universitària • Dissabte 13 de desembre: caminada solidària adaptada per les restriccions de pesta porcina. • Organitza l’Aula d’Extensió Universitària. • Canvis de recorregut: - Sortida des de Doctor Guardiet. - Itinerari “de pont a pont” pel riu, evitant zones restringides. - Es descarta la pujada al castell i s’optarà per arribar a Can Serra (zona de La Llana) i tornar per l’altre pont. "Ens semblava que anul·lar-ho potser no... hem trobat aquesta alternativa." • Inclou esmorzar col·lectiu a la plaça de la Sardana. • Inscripció mínima: 10 €, íntegrament destinats a la Marató. Activitats al Racó del Llibre • El mateix dissabte, davant el Racó del Llibre, hi haurà una jornada d’activitats: - 10.30 h: taller de Nadal i contacontes per a famílies. - 12.00–13.00 h: lectura col·lectiva de poemes de Pere IV, amb música en directe del mestre Jordi Voltes. - A partir de la 13.00 h: vermut solidari amb música de jazz en viu. "Esteu tots convidats el dia 13... a sentir, a llegir poemes del Pere IV, que fem davant de la llibreria, amb les carpes i tal." • Una part de les vendes de dissabte al Racó del Llibre es destinarà a Oncolliga Rubí, reforçant el vincle amb la causa de la Marató i la solidaritat local. Actualitat comarcal Cas Helena Jubany (Sabadell) • Tres testimonis desmenteixen la coartada de Santi La Iglesia, principal sospitós de l’assassinat d’Helena Jubany (2001). • Segons l’exencarregat de manteniment i Imma Careta: - El nom de La Iglesia figurava a la bústia del pis on es va trobar el cos. - Insisteixen que aquestes proves sempre han estat al sumari. "Les proves ja han sigut sempre... el principal sospitós vivia al mateix edifici i en el mateix pis." • La família Jubany i Careta veuen aquest pas com una oportunitat per avançar cap a la veritat després de més de 20 anys. VideoGames Jam intergeneracional (Terrassa) • Sota el lema “l’edat no és un game over” se celebra la 4a edició del VideoGames Jam. • Entre ahir i demà: - 100 joves de 9 centres educatius. - 30 persones majors de 60 anys. - Formen equips per cocrear videojocs. • Pregunta central: com construir la Terrassa de 2050 més humana, inclusiva i connectada, superant l’edatisme i la soledat no volguda. • Es busca un llenguatge comú intergeneracional que trenqui estigmes sobre l’edat. Xarxa de cultiu de marihuana (Sant Cugat) • La Policia Nacional desmantella una organització criminal dedicada al cultiu de marihuana a Sant Cugat del Vallès. • Resultats: - 1.539 plantes decomissades. - Pes total: 235 kg. - Més de 7.000 € en efectiu i diversos mòbils intervinguts. • Tres persones detingudes durant els escorcolls i restabliment del subministrament elèctric, que havia estat manipulat il·legalment amb alt risc d’incendi. • Altres tres investigats són detinguts posteriorment a Sant Pere de Ribes, Riells i Viabrea i Palau-solità i Plegamans. • Dues persones ingressen a presó provisional. Meteorologia Situació actual • Intervenció de Luismi Pérez (La Xarxa): - Més núvols i humitat que dies enrere. - Boira persistent a comarques interiors i al Pla de Lleida (sobretot Noguera i Segrià). - Cel carregat també a la costa; la boira costarà d’esvair-se. • Les temperatures baixen lleugerament respecte ahir; s’atura l’“abonança” dels últims dies. • A l’Alt Pirineu, cel més obert i temperatura una mica més suau. Previsió per divendres • Més núvols a costa i interior. • Persistiran boires i hi pot haver pluja feble arran de mar. Tancament L’episodi combina: • Política i gestió municipal (Parlem amb l’alcaldessa, sensellarisme, urbanisme i serveis). • Justícia i drets laborals (cas Mercadona). • Gestió ambiental i sanitària (pesta porcina, control de senglars). • Seguretat viària (campanya per motoristes). • Cultura, llengua i Nadal (Servei Local de Català, pessebres, Marató de TV3). • Crònica comarcal (cas Jubany, videojocs intergeneracionals, narcotràfic de marihuana). Tot plegat ofereix una visió àmplia de l’actualitat de Rubí i del Vallès, amb especial èmfasi en la participació ciutadana, la cohesió social i la solidaritat.

Els esports al dia del 11/12/2025 - episode art
Els esports al dia
29'

Els esports al dia del 11/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

← Torna a tots els podcasts