Portada

Episodis etiquetats amb Portada

7364episodis
#1116 - Bancs, pesta porcina, multireincidència i Eurovisió - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
57'

#1116 - Bancs, pesta porcina, multireincidència i Eurovisió

Visió general de l’episodi Tertúlia de Ràdio Rubí conduïda per Albert Soler amb diversos tertulians, centrada en tres blocs principals: • Conflicte pels bancs davant l’escola Pau Casals i el xoc entre dret al descans i dret a l’espai públic. • Pesta porcina africana i gestió de la fauna salvatge (porcs senglars, coloms, cotorres) i el seu impacte econòmic. • Política i seguretat: multireincidència al Codi Penal i decisió de RTVE de no participar a Eurovisió per la presència d’Israel. • Tancament més distès amb música en català i el fenomen Oques Grasses, Figa Flawas i The Tyets. 1. Bancs a la plaça de l’escola Pau Casals i xoc de drets 1.1. Origen del conflicte • Polèmica pels bancs que l’Ajuntament posa i treu a la plaça Manuel Miralles (entrada de l’escola Pau Casals). • Veïns: es queixen d’incivisme nocturn (sorolls, baralles, brutícia, drogues) i reclamen descans. • AFA (associació de famílies) i partits de l’oposició: reclamen bancs per a la gent gran i famílies que esperen l’alumnat. «Vull centrar una miqueta el debat [...] quan xoquen dos drets dels ciutadans, i l’Ajuntament es veu obligat a escollir quin dels dos prioritza.» 1.2. Paper de la policia i gestió de l’espai públic • Diversos tertulians insisteixen que treure bancs no és la solució: - Si es treuen aquests bancs, per coherència s’haurien de treure «bancs, arbres i tot el que molesti» a tota la ciutat. - Es reclama més presència i patrullatge de la policia local, no mesures urbanístiques punitives. • Es recorden casos anteriors a Rubí: - Plaça del «Porro» / Josep Rovira: la policia hi anava sovint fins a dispersar-hi els grups. - Plaça Figueres: també s’hi reuneix gent jove, però hi ha pocs veïns i es tanca de nit. • Es posa l’accent en què la policia prefereix tenir els grups potencialment conflictius concentrats i controlats que no pas dispersos per tota la ciutat. 1.3. Dimensió política i confrontació • El conflicte s’ha polititzat: - Part de l’AFA acusa un dels veïns més actius de ser molt proper a l’Ajuntament. - Aquest veí acusa l’AFA de ser proper a ERC, recordant que hi ha hagut membres que han estat regidors d’ERC. - ERC va incloure la tornada dels bancs en el pacte de pressupostos 2024. • Els tertulians consideren aquests retrets polítics força absurds: - Cada família porta els fills on vol i cada veí té la ideologia que vol. - Es veu el conflicte com una deriva de personalització i partidització d’un problema de convivència. 1.4. Individualisme vs. visió col·lectiva • Es critica una tendència social a primar el benestar individual sobre el col·lectiu: - Es posa l’exemple d’un veí que es queixa de sorolls constants vs. la necessitat de bancs per a persones grans. - S’assenyala que ens queixem molt ràpid i sovint perdem la capacitat de diàleg veïnal. • S’aporten exemples positius: - Un centre de drogodependències al centre de Rubí amb molts conflictes inicials (metadona, xeringues, etc.) es va reconduir parlant amb el centre i amb l’Ajuntament, fins a reduir significativament els problemes. «Es va parlar, dialogar, es va parlar amb els centres, es va parlar amb l’Ajuntament, i al final això s’ha acabat.» • Conclusió implícita: abans de mesures dràstiques (treure bancs), cal diàleg, mediació i presència policial efectiva. 2. Pesta porcina africana i gestió dels porcs senglars 2.1. Situació sanitària a Collserola • El Ministeri d’Agricultura confirma 4 nous casos de porcs senglars morts per pesta porcina africana, sumant-se als 9 positius ja detectats: - En total 13 casos positius, tots dins del focus de Collserola. - De 50 senglars morts analitzats, 37 han donat negatiu. • Els agents rurals afirmen que el focus està encapsulat, però esperen el permís de la Comissió Europea per sacrificar senglars. • La corresponsal de La Vanguardia a Brussel·les informa que no cal permís de la Comissió per actuar en casos d’emergència sanitària. 2.2. Sacrifici i caça: límits i riscos • Collserola podria tenir uns 10.000 porcs senglars; fa anys que se’n denuncia la sobrepoblació. • Es reconeix que: - La pesta és molt perillosa per als animals i per al sector porcí, econòmicament molt rellevant (especialment a Osona). - La por se centra en el dany econòmic (exportacions, escorxadors, granges) més que en els senglars en si. • Es compara amb Aragó, on s’ha obert la veda a la caça indiscriminada de senglars i fins i tot amb incentius als caçadors: - Es critica aquest model de «campi qui pugui» com a perillós per a la seguretat de la gent que passeja pel bosc. - Es reclama que la caça sigui regulada i ordenada. • Reflexió de fons: com amb els bancs, hi ha una lògica de prioritzar el benestar humà immediat sobre el respecte a la fauna i l’ecosistema. 2.3. Altres plagues urbanes: coloms i cotorres • El debat es deriva a altres espècies problemàtiques a la ciutat: - Coloms: porten malalties, embruten molt i poden ser agressius. - Cotorres argentines: molt sorolloses i expansives. • Es comenten mesures de control: - Pinxos als balcons i façanes: en alguns casos hi fan niu a sobre, adaptant-se a l’obstacle. - Anticonceptius per a coloms: l’Ajuntament ja els està utilitzant. 2.4. Impacte econòmic i percepció social • Es recullen opinions de carnisseries de Rubí: - De moment no hi ha caiguda de vendes ni por generalitzada a consumir carn de porc. - La pesta no afecta els humans; la por major és econòmica (preu del porc, llocs de treball). • Dades destacades: - El preu del porc ha baixat, cosa que a curt termini pot beneficiar el consumidor però amenaça empreses i llocs de treball. - S’esmenten 30.000 llocs de treball en risc, especialment a Osona, on el sector porcí és el primer motor econòmic. • Es remarca la dissociació territorial: - A l’àrea metropolitana es veu com un problema de senglars i lleure restringit a Collserola. - A les comarques porcines és un problema de supervivència econòmica. 2.5. Restriccions d’accés a Collserola • Camins de Collserola precintats i presència massiva de vehicles de la UME, Guàrdia Civil, agents rurals i Mossos. • Es desaconsella anar-hi amb bicicleta o a passejar; es proposen alternatives locals (camí del Salou, parc de Can Oriol –la part de davant–, etc.). 3. Eurovisió, Israel i la posició de RTVE 3.1. Context i decisió • L’Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) decideix mantenir Israel al Festival d’Eurovisió. • RTVE havia acordat el setembre retirar-se del concurs si Israel hi participava, per considerar-ho un blanquejament de la guerra de Gaza. • S’entrevista Marta Ribas, rubinenca i membre del Consell d’Administració de RTVE: «Hem estat coherents amb el que havíem decidit.» 3.2. Crítica a la gestió de la UER • Ribas denuncia que la direcció de la UER no ha gestionat la crisi: - S’ha anat ajornant la decisió des d’abans de l’estiu. - Es demanava una votació secreta per expulsar o no la televisió pública israeliana (Kan), però no s’ha permès. • Es considera que la direcció de la UER ha actuat alineada amb els interessos d’Israel, evitant un debat efectiu i decisions polítiques clares. 3.3. Cadenes que també es retiren i conseqüències • RTVE és la primera gran televisió pública que confirma la retirada, seguida per altres països (esmentats: Irlanda, Països Baixos, Eslovènia, entre d’altres que poden sumar-s’hi). • Implicacions per RTVE: - No pagarà la quota d’Eurovisió 2025. - Perdrà els drets d’emissió: no emetrà ni semifinals ni final. - No enviarà cap representant al festival. 3.4. Futur del Benidorm Fest • El Benidorm Fest es manté i es reforça: - Ja era una aposta estratègica de RTVE i s’ha millorat la normativa per elevar la qualitat artística. - Quan es van tancar inscripcions, els artistes ja sabien que potser no hi hauria Eurovisió; no hi ha engany. • Marta Ribas confia que: - Els Eurofans entendran i donaran suport a la decisió, tot i la tristesa inicial. - RTVE buscarà altres sortides creatives per donar recorregut internacional al resultat del Benidorm Fest, encara que no sigui via Eurovisió. 3.5. Reacció dels tertulians • Es valora la decisió de RTVE com a coherent amb la posició del govern espanyol respecte al conflicte a Gaza. • Es recorda que Eurovisió ja fa anys que té polèmiques geopolítiques (participació d’Israel, trampes a les votacions, etc.). • Es planteja el dubte sobre el futur de la relació d’Espanya amb la UER, però es conclou que no hi haurà grans conseqüències si altres països grans (França, Alemanya, Itàlia) també prenen posicions similars. «Benvinguda sigui la decisió. És un suport més.» 4. Reforma del Codi Penal i multireincidència 4.1. Acord polític i abast de la reforma • El PSOE accepta finalment la proposició de llei de Junts per endurir el Codi Penal contra els delinqüents multireincidents. • La llei es vota amb suport de PP, Junts i Vox (un detall que incomoda a part de la tertúlia, però que es considera inevitable). 4.2. Contingut principal de la modificació • Es vol fer realment aplicable l’agreuget per multireincidència introduït el 2022: - Furts inferiors a 400 €, que fins ara no comportaven presó, podran ser castigats amb penes d’1 a 3 anys quan hi hagi almenys 3 condemnes prèvies similars. - Es modifica el sistema de registres administratius perquè recullin també l’import dels delictes, fins ara absent i clau per aplicar l’agreujant. • Es tipifica de forma específica el robatori de dispositius tecnològics (mòbils, ordinadors) a l’article 235, amb penes també d’1 a 3 anys. • Es preveu augmentar el nombre de jutges d’inscripció a Catalunya de 35 a 70. • S’obre la porta a que ajuntaments puguin personar-se en processos penals per delictes lleus com els furts. 4.3. Objectiu: trencar la sensació d’impunitat • Fins ara, molts lladres professionals coneixien perfectament el llindar dels 400 € i ajustaven el botí per evitar penes de presó. • També es percebia una inacció judicial i policial: furts «petits» que ni arribaven al jutjat i sortides immediates de comissaria. «Entren per una porta a la comissaria i surten al cap de cinc minuts.» • Es confia que la reforma redueixi la multireincidència, tot i que ningú garanteix que «s’acabi» el problema. 4.4. Dificultats pràctiques i sobrecàrrega judicial • Es planteja el repte de capacitat dels jutjats: - Si ara aquests furts passen a ser delictes perseguits amb més duresa, augmentarà molt la carrega de treball judicial. - L’augment de jutges no serà immediat, mentre que la reforma penal sí. • Es recorda que aquesta mesura s’insereix en un gir general de les socialdemocràcies europees cap a posicions més dures en seguretat i codi penal, empeses pel discurs de dreta i extrema dreta sobre la delinqüència. 4.5. Lectura política • El moviment del PSOE s’interpreta com a part del compliment dels acords amb Junts, després de la nova etapa de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez. • S’assenyala la incomoditat de l’esquerra amb l’enduriment penal però també la necessitat de trencar amb un cert «bonisme» que penalitza electoralment. 5. Música en català, Spotify i cultura pop 5.1. Del rànquing global de Spotify al focus català • Aprofitant el resum anual de Spotify (Wrapped), es comenta: - Bad Bunny com a artista més escoltat mundialment. - Una cançó de Bruno Mars i Lady Gaga com la més reproduïda (segons s’esmenta a la tertúlia). • El conductor proposa fer un «rànquing català alternatiu» amb l’ajuda de Joan Manel, centrant-se en cançons en català més radiades el 2024. 5.2. Les tres cançons més radiades en català «Sort de tu» – Oques Grasses • Gran èxit, considerat candidat a convertir-se en un «clàssic» generacional (el «boig per tu» del futur). • Oques Grasses tanquen gira amb 4 estadis olímpics exhaurits i un concert addicional al Cabró Rock de Vic. • El tema va ser el més radiat al gener a Catalunya. «A la fresca» – Figa Flawas • Dúo de Valls, que han encadenat dos estius seguits amb «cançó de l’estiu». • Van actuar a Rubí i aquest tema va ser el disc més radiat a l’agost. «Estàndard» – The Tyets • Dúo del Maresme (Mataró) molt popular entre el públic jove. • El tema va ser el més radiat al setembre i octubre. • Es destaca que es tracta de música comercial en català, però amb qualitat i gran capacitat de connexió amb el públic. 5.3. FOMO, experiències en directe i model de negoci musical • Es parla del fenomen de concerts massius exhaurits (Oques Grasses, etc.) tot i els preus elevats de les entrades. • Es vincula amb el concepte de FOMO (Fear of Missing Out): «No vull quedar-me fora del que és mainstream.» • A diferència del passat, on es podia viure de vendre discos, l’era del streaming fa que: - Els serveis com Spotify només aportin una «propina» als artistes. - La principal font d’ingressos siguin els directes, amb moltes dates i aforaments grans. 5.4. Altres referents musicals catalans • A banda dels èxits comercials, es reivindiquen artistes com: - Xarim Aresté. - Clara Peya. - Quimi Portet, tant en solitari com reactivant L’Último de la Fila. • Es comenta amb ironia la tornada de L’Último de la Fila com una necessitat econòmica en un context de pensions d’autònoms molt baixes. • Es destaca la creativitat i humor de Quimi Portet: - Gires anomenades «World Tour» sense sortir de Catalunya. - Fotografies promocionals amb fons exòtics (piràmides, neu, etc.). 5.5. Música local i dades de consum • Es menciona que a Spotify es poden consultar també els discos més escoltats a Rubí, despertant curiositat per conèixer els gustos locals. 6. Tancament • La tertúlia tanca recuperant el to amable i cultural, amb agraïment als tertulians i convidant l’audiència a seguir amb la programació cultural del magazín «Rubí al dia». • L’episodi combina debats de convivència local, crisi sanitària animal, política penal i internacional, i un final lleuger sobre música, reflectint la diversitat temàtica d’un magazín de proximitat.

#278 - Actualitat local, política i agenda cultural de Rubí - episode art
Notícies Migdia
30'

#278 - Actualitat local, política i agenda cultural de Rubí

Visió general de l’episodi Butlletí informatiu de RÀDIO RUBÍ – Notícies Migdia del 4 de desembre, centrat en novetats municipals en discapacitat i inclusió, l’activitat política local, la programació cultural i de Nadal a Rubí i comarca, així com el temps i la situació sanitària a l’entorn. Aplicació municipal “Al teu costat” per a discapacitat • Presentació de l’app 'Al teu costat', adreçada a persones amb discapacitat i els seus entorns, per consultar informació, recursos i activitats relacionats amb la diversitat funcional i crear una comunitat virtual. • L’aplicació és fruit d’una proposta guanyadora dels Pressupostos Participatius 2020 i s’ha dissenyat amb entitats i serveis especialitzats. • Disposa de dos nivells d’ús: - Accés obert a notícies, activitats i directori d’entitats i serveis. - Registre opcional per fer-la servir com una xarxa social: formular dubtes, oferir ajuda, rebre avisos i informació rellevant. • Llançament en versió beta (3 mesos de proves), ja disponible a Google Play i aviat a l’App Store. L’Ajuntament demana propostes de millora a les persones usuàries. • Presentació a la biblioteca Mestre Martí Tauler, amb l’Ana María Martínez i la directora d’innovació Mercedes Aguilar, que subratllen que l’app vol “ser al costat” de les persones amb discapacitat i canviar la manera de fer de l’administració, més connectada i escoltant. Política local: Partit Popular, Veïns per Rubí i en Comú Podem Activitat del Partit Popular de Rubí • El PP de Rubí tanca l’any polític amb un acte a la seva seu del carrer Llobateres: - Repàs de l’activitat al ple durant el 2025. - Presentació de les noves incorporacions a la junta local. - Visita d’Alejandro Fernández, president del PP català. • Fernández destaca que el PP rubinenc, liderat por Juan José Giner, “lidera l’oposició” centrant-se en: - Habitatge - Seguretat ciutadana - Ordenació del trànsit • Es posen en valor mocions municipals aprovades, com: - Cursos per utilitzar la xarxa municipal de desfibril·ladors. - Mesures per a la convivència amb els patinets. • Juan José Giner denuncia el que qualifica de “cinturó sanitari” contra les polítiques del PP i defensa que són un partit municipalista que “continuarà trepitjant carrer” amb vista a les properes municipals. • Es detalla l’organigrama de la junta local (secretaries de Comerç, Empresa, Seguretat, Cultura, Esport, Energia, etc.) i la presència a l’acte de diversos dirigents del partit i de Maria Cano, vídua de Francisco Cano, amb anunci d’assistència a l’homenatge pels 25 anys del seu assassinat. Crítiques de Veïns per Rubí • El portaveu de Veïns per Rubí, Toni García, fa una crítica contundent de la política de verd urbà del govern municipal: - Qualifica el nucli urbà com a “massa gris”. - Denuncia el manteniment insuficient de l’arbrat, que fa que molts arbres morin. • Considera que els tendals d’ombra instal·lats són una mesura parcial i insuficient i reclama: - Més arbrat i una planificació adequada de plantació i manteniment. - Una aposta per una “ciutat verda” en un context de canvi climàtic i estius cada cop més calorosos. • També assenyala: - Sorpresa per la congelació d’ordenances fiscals, fet inèdit en la seva dècada com a regidor. - Manca d’informació sobre el pressupost 2026 (sense esborranys ni dades d’ingressos/despeses a inicis de desembre). - Crítica a la planificació dels equipaments municipals, que qualifica de caòtica i improvisada. • Exemples: - Canvi d’ús de l’antiga oficina de la Caixa (prevista com a Fab Lab i ara Oficina d’Afers Socials i Famílies). - Compra de la nau Superson per més d’1 milió d’euros, que requeriria una rehabilitació de 5-6 milions sense projecte clar. “Manca planificació, es van comprant noves propietats, però no hi ha un projecte planificat pel futur de la ciutat”. en Comú Podem Rubí i suport a projectes educatius • En Comú Podem Rubí reparteix els excedents de sou dels seus dos regidors mitjançant un concurs adreçat a AFES de centres educatius públics: Projectes guanyadors (1.000 € cadascun): • Escola Montessori: “El nostre hortet, fem créixer els vincles i la natura”. • Escola Ramon Llull: projecte sobre cultura, memòria i interculturalitat del barri. • Escola Canals Amora: “El germà Gegantó”. Menció especial (500 €): • Escola del Bosc: “La biblioteca oberta al pati”. • 14 projectes presentats; la coalició destaca l’esforç i la qualitat de les iniciatives. • Acte de lliurament: 18 de desembre a la Sala Neus Català, amb brindis de cap d’any i invitació oberta a totes les AFES, entitats col·laboradores i ciutadania per reflexionar sobre l’educació pública i fixar línies de treball per a l’any vinent. • Els regidors Andrés Medrano, Daniel García i Jordi Arnaiz remarquen: - El valor del treball voluntari de les famílies. - Que són projectes ja arrelats i en marxa, amb implicació de famílies i barri. - Que el concurs és una forma de retorn a la ciutadania dels excedents de sou. - La importància de l’educació pública com a pilar fonamental i la referència a la municipalització de les escoles bressol Sol Solet i La Lluna, per equiparar condicions amb La Bruna. Agenda de drets humans, migrants i inclusió • L’Ajuntament organitza una dotzena d’activitats entre el 9 i el 24 de desembre amb motiu del Dia dels Drets Humans i el Dia de les Persones Migrants. Exposicions i activitats inicials • 9–19 de desembre: - A la biblioteca Mestre Martí Tauler: mostra pictòrica de l’artista iranià Niloufar Mirhadi (a través de la Sala Neus Català). - A l’Ateneu: exposició “Aigües Vida, tinc un hort a l’Àfrica” de l’associació senegalesa Bulukunda (ASB), sobre un projecte d’ocupació en un poble africà. • 9 de desembre (18.00 h): sessió de l’Hora del Conte a la biblioteca amb la Pallassa Lola, basada en una obra de Maya Brami, per parlar de diversitat de formes de viure i pensar. Actes a l’espai públic i espectacles • 11 de desembre a la plaça de l’Ajuntament: - Espectacle nadalenc vinculat a “La casa dels Melquíades”. - Acció artística amb Can Coral, lectura d’una poesia per Palestina i exposició d’il·lustracions sobre drets humans i pau. • 17 de desembre (17.00–19.00 h), plaça 11 de setembre: - Activitat “Els jocs drets a la plaça”, que apropa a la infància la realitat de migrants i refugiats, amb Fronteres Invisibles, Refugees Welcome i la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. • 20 de desembre (18.30 h), Teatre Municipal La Sala: - Espectacle de dansa del ballarí i coreògraf Fadi Waqet (palestino-sirià), amb entrada lliure i aportacions voluntàries a través de Rubí Solidari. • 24 de desembre (10.30 h), sala annexa del Celler: - Obra de teatre “Sopa de pedres” (companyia Grunateatre), que explica la realitat de les persones que fugen de conflictes armats vista pels infants. Cultura i Nadal a Rubí: Casino i Mercart Reobertura del Casino: espectacles, balls i visites dramatitzades • Es recorden els sistemes de reserva d’entrades gratuïtes per a la programació nadalenca al Casino: A partir d’avui (17.00 h) es poden reservar entrades per als espectacles de Nadal: • Exemples: “Poemes visuals”, “Laica”, “Una poma, un pume”. Entrades per als dos balls del 2 i 3 de gener (18.30 h) també des d’avui. • Sistema mixt de reserva: - 50% de localitats per internet (plataforma teatrealcasinorubi.covin.cat). - 50% a la taquilla del Teatre Municipal La Sala (carrer Cervantes 126). • Visites dramatitzades al Casino: - Reserves a partir del dimecres 10 de desembre. - 18 passis entre el 18 i el 23 de desembre. - Gratuïtes, amb reserva en línia o presencial. - Dies i franges: • 18 i 19 de desembre: de 18.00 a 21.00 h. • 20 i 21 de desembre: torn matí (12.00–13.00 h) i tarda (18.00–21.00 h). - Tres passis per hora. Mercart a la Claraboia • 12a edició del Mercart a La Claraboia a partir del 19 de desembre: - Una dotzena d’artistes rubinencs exposen obres de petit format a preus assequibles, pensades com a regal de Nadal. • Artistes participants: Sandra Bea, Pep Borràs, Pepe Ferrés, Ruth Hernández, Sergi Marcos, Joan Mas, entre d’altres. • Disciplines: dibuix, il·lustració, pintura, fotografia, escultura, i com a novetat, les màscares amb volum de Joan Mas. • La il·lustradora Núria Lacabana descriu el Mercart com una manera de tenir “l’essència d’un artista local a casa teva”, subratllant: - Format petit que facilita trobar lloc a casa. - Preus molt assequibles. - Compra d’una obra carregada d’anys de treball, emoció i ofici. • Funcionament de la Llumaneta (sorteig): - Cada número costa 2,5 € i es vincula als dos darrers dígits de la Loteria del Nen (5 de gener). - El premi permet triar obres d’art per valor de 250 €. • Calendari i horaris: - Inauguració: 19 de desembre, 19.30 h, amb actuació musical i pica-pica. - Tancament: 6 de gener, amb lliurament del Premi de la Llumaneta. - Obertura matins: 21, 25, 26, 28 i 31 de desembre, i 4–5 de gener (12.00–14.00 h). - Obertura tardes: del 20 al 30 de desembre i de l’1 al 5 de gener, de 19.00 a 21.00 h. Habitatge: mirada social de l’arquitectura • L’arquitecte rubinenc Josep Milà ofereix la xerrada “La mirada social al llarg del temps. La mirada de l’arquitectura al servei de la societat” a l’auditori del Museu Etnogràfic Vallhonrat (plaça Montserrat Roig), a les 18.00 h. • El programa subratlla que l’habitatge és un dels grans problemes socials actuals a Rubí i al país, especialment per als col·lectius amb menys recursos. • Milà defensa la importància de l’habitatge protegit i assequible, matisant: - L’habitatge protegit no ha de ser necessàriament de propietat pública, també pot ser privat. - Històricament n’hi ha hagut de privat, però molts promotors ho han abandonat perquè no els sortien els números. - L’objectiu és un habitatge assequible per a tothom, no només fons socials. “Ha de ser per tothom. Ha de ser un dret universal.” • Es recorda que Milà és arquitecte per la UPC i va ser director de serveis territorials de l’Ajuntament de Rubí (2011–2020). Informació meteorològica • El meteoròleg Lluismi Pérez, des de La Xarxa, informa de: Cel molt ennuvolat i pluges febles sobretot a Ponent, Camp de Tarragona i Barcelona, amb molt poca aigua. Possibles flocs de neu per sobre dels 1.400 m. A Tarragona i Lleida s’aniran obrint clarianes, tot i que sense cel completament serè. Temperatures a la baixa, ambient fred i vent intens especialment a Tarragona. La nit i matinada vinent el vent serà fort entre el Camp de Tarragona i el sud de Barcelona, amb una nevada que baixarà de cota però s’aturarà demà. L’endemà el temps serà una mica més suau però el vent encara bufarà a moltes comarques. Crònica comarcal: Sabadell, Terrassa i Sant Cugat Sabadell: operació Grèvol i caserna de la Guàrdia Civil • Operació Grèvol: - Mossos d’Esquadra i Policia Municipal reforcen la presència policial als eixos comercials per la campanya de Nadal. - Objectius: prevenir furs, robatoris i estafes, especialment ciberestafes. - També s’incrementen controls d’alcoholèmia i vigilància a les zones d’oci nocturn. - Dispositiu actiu del 5 de desembre a l’11 de gener. • Caserna de la Guàrdia Civil: - El president de la Generalitat, Salvador Illa, portarà la qüestió de la titularitat de la caserna a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. - L’objectiu és aconseguir la cessió de l’equipament per poder-hi construir les consultes externes de l’Hospital de Sabadell (Taulí). - El portaveu del Govern, Eloi Cortés, subratlla la doble dimensió jurídica i política del tema i celebra el compromís del president en la negociació amb l’Estat. Terrassa: punt de vacunació grip i Covid-19 • A Terrassa s’obre un punt de vacunació ràpid i gratuït de grip i Covid-19 al mercadal de Martí l’Humà. • Motiu: previsió d’un pic avançat d’infeccions de grip i necessitat d’augmentar la cobertura vacunal. • La referent en vacunació del Consorci, Anna Vilalta, remarca la importància de vacunar el màxim de persones abans del brot fort per garantir una bona immunització. • Un ciutadà, Xavier Solà, posa l’accent en evitar passar un mal Nadal amb la família gràcies a la vacuna. • Dades recents a Catalunya: - Augment de casos de grip del 85% en una setmana (164 casos per 100.000 habitants). - La incidència passa de nivell baix a moderat. Sant Cugat: Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat • Sant Cugat tanca els actes del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb un manifest de la taula ciutadana del col·lectiu. • El manifest reclama: - Igualtat sense límits. - Dignitat viva per a les persones amb discapacitat. • La regidora de Drets Socials, Gemma Aristoy, valora: - Una setmana plena de moments de reflexió i sensibilització. - La necessitat de sensibilitzar tant la ciutadania com l’administració. - Que, tot i els anys de projectes inclusius, cal “continuar remant” per trencar totes les barreres i donar oportunitats a tothom. Tancament • El butlletí acaba recordant que totes les informacions es poden ampliar a radiorubi.cat i que es pot seguir l’actualitat a la 99.7 FM de Ràdio Rubí i a les xarxes socials de l’emissora. • Es dona pas a les notícies de La Xarxa i es recorda la continuïtat dels butlletins locals amb David García Entrena durant la tarda.

Els esports al dia del 4/12/2025 - episode art
Els esports al dia
29'

Els esports al dia del 4/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#1115 - Bancs, pesta porcina, grip i música a Rubí - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
59'

#1115 - Bancs, pesta porcina, grip i música a Rubí

Introducció En aquesta tertúlia de “Rubí al dia”, Albert Soler conversa amb Pepa Adelantado, Maria Àngels Ruiz, Conxita Jiménez i Víctor Ramos sobre tres grans blocs: • Polèmica pels bancs a la plaça Manuel Miralles (Pau Casals) i l’incivisme nocturn • Pesta porcina africana al voltant de Collserola i l’impacte dels porcs senglars • Grip i salut pública, vacunes, mascaretes i memòria del Covid • Traca final més lleugera: hàbits musicals, Spotify Wrapped, Bad Bunny, Rosalía i música infantil 1. Els bancs del Pau Casals i el xoc d’interessos 1.1. Antecedents i context • L’Ajuntament va retirar uns bancs davant l’escola Pau Casals (plaça Manuel Miralles) arran de queixes veïnals per sorolls, baralles, brutícia i consum de drogues. • El 2018 s’havien posat bancs per dignificar l’espai quan es van retirar contenidors. • Durant la pandèmia es van tornar a treure per evitar aglomeracions i incompliments de restriccions. • L’AFA de l’escola i les famílies van impulsar una forta campanya per recuperar els bancs. • Esquerra Republicana va incloure la reposició d’aquest mobiliari com a condició en el pacte de pressupostos 2024 amb el govern local. • Es van reinstal·lar (aquesta vegada com a cadires individuals) però, davant la reaparició d’incivisme, el govern els ha tornat a retirar. Veí entrevistat: “Els bancs són un problema… per les nits, tard de nits… són realment un problema pel veïnatge”. 1.2. Bancs sí o bancs no? Els tertulians coincideixen en una idea de fons: • Els bancs són necessaris, sobretot per a gent gran i familiars que esperen els infants a la sortida de l’escola. • Però la ubicació és “arraconada” i “desangelada”, cosa que afavoreix el botellón i altres conductes incíviques. Punts clau del debat: • Si s’aplica el criteri de “treure bancs on hi ha incivisme”, caldria retirar molts bancs a la ciutat, no només aquests. • Sensació que “els incívics guanyen la partida” i acaben condicionant l’espai públic. • Es recorden altres casos, com la plaça Ramon Rossinyol, que va millorar quan es va omplir de bars i terrasses que aporten activitat i control informal. 1.3. Possibles solucions que es plantegen Els tertulians no volen renunciar als bancs i exploren alternatives: • Vigilància policial a les hores crítiques (patrulles, presència dissuasiva). • Multes i sancions com a eina per castigar l’incivisme: - Alguns admeten que no els agrada governar “a base de multes”, però veuen que tocar la butxaca pot ser l’únic que funcioni. • Idees imaginatives: bancs “de pujada i baixada” que desapareguin a la nit, similars als pivots retràctils. “No pot ser que la solució sigui treure els bancs; el problema és l’incivisme, no els bancs”. També s’apunta que el problema es relaciona amb la manca d’oci juvenil a Rubí: • Els joves busquen espais com Can Oriol, l’Arboretum o places amagades. • Experiències personals: abans hi havia convivència respectuosa entre grups diversos (rapers, heavies, quinquis, pijos) i ara el clima s’ha tornat més tens i agressiu. 1.4. Politització del conflicte • Una part de les famílies acusa un veí proper al govern d’haver estat escoltat per sobre de la comunitat educativa. • Aquest veí ho nega i acusa Esquerra de “manipular” el cas. • Els tertulians critiquen que “ho polititzem tot”: - El que és un conflicte veïnal i de convivència es converteix en una batalla de partits. 2. Pesta porcina africana i explosió de senglars 2.1. Situació sanitària i operatiu • A l’entorn de Collserola s’han trobat uns 50 porcs senglars morts per pesta porcina africana. • El perímetre d’afectació es manté de moment acotat. • Hi treballen uns 250 professionals: Agents Rurals, ADF, Guàrdia Civil, UME i, des d’ahir, també Bombers (desinfecció de camins rurals). • L’objectiu principal és evitar l’expansió del virus cap al Parc de Sant Llorenç del Munt, que facilitaria el salt cap al centre de Catalunya. 2.2. Debat sobre capturar i sacrificar senglars • Els Agents Rurals tenen preparats recorreguts i paranys de captura massiva, però esperen autorització de la Comissió Europea i del Ministeri d’Agricultura per sacrificar animals. Inspector dels Agents Rurals: “Tenim sistemes de parany preparats, però necessitem que ens diguin on i amb quins mètodes podem utilitzar-los per al sacrifici”. • Entitats ecologistes ja s’han posicionat en contra de l’eliminació massiva. • Hi ha consciència que la pesta porcina pot convertir-se en una “excusa perfecta” per reduir una sobrepoblació de senglars que fa anys que preocupa: - Perill d’accidents de trànsit (relaten un atropellament múltiple a l’autopista). - Danys als contenidors i brutícia als barris (especialment a les “urbis”). 2.3. Consum de carn de porc i percepció de risc • Tot i la cobertura mediàtica intensa, a les carnisseries de Rubí: - La gent pregunta molt, però continua comprant carn de porc amb normalitat. • Els tertulians confessen que no han canviat hàbits de consum: - Confien que, en un cas tan controlat, els serveis de sanitat alimentària estan especialment vigilants. - Comparen amb altres escàndols alimentaris més “silenciosos” i difícils de detectar. 2.4. Origen del brot i teories • Es parla de la teoria més acceptada: un entrepà amb embotit contaminat que un senglar hauria menjat. • Esmenten el centre IRTA-CReSA de l’Autònoma, molt a prop del focus, on s’estudien precisament aquests virus: - Això alimenta sospites populars de fuita de laboratori. - El director defensa a RAC1 que les mesures de bioseguretat són extremes (canvis de roba, doble dutxa, etc.). • Reflexió general: quan no hi ha una explicació clara, “la gent creu el que vol”, igual que va passar amb el pacient zero de la Covid. 2.5. Sobrepoblació, ecosistemes i responsabilitats Hi ha un debat més ampli sobre: • La sobrepoblació de senglars i l’absència de depredadors naturals. • L’ús intensiu de l’espai públic pels humans, que desplaça la fauna: - Exemple de tigres a l’Índia que, en perdre la selva, acaben acostant-se als pobles. • A Rubí i rodalia: - S’han posat contenidors “anti-senglars”, però sovint és el comportament incívic (brossa deixada fora) el que alimenta els animals. - Veure famílies de senglars per carrers, rieres i avingudes és ja quotidià. “És estrany el dia que surts al carrer de nit i no et trobes amb una família de senglars”. 3. Grip, vacunes i mascaretes després del Covid 3.1. Situació de la grip • El Departament de Salut preveu que el pic de la grip arribi d’aquí a tres setmanes, és a dir, per Nadal. • Es parla de 218 casos per cada 100.000 habitants i d’un sistema sanitari ja molt ocupat. • La Generalitat és partidària de recomanar (o fins i tot obligar) la mascareta en alguns entorns, proposta que ha portat al Consell Interterritorial amb el Ministeri de Sanitat. 3.2. Vacunació: experiències personals Ronda ràpida entre els tertulians: • La majoria s’han vacunat de la grip (alguns també de Covid alhora, un a cada braç). • Casos personals: - Algú explica que cada any que es vacunava agafava una grip forta als pocs dies, i aquest any ha decidit no vacunar-se per provar. - Un altre relata que sovint l’avisaven per vacunar-se just quan estava constipat, li deien que no podia, i quan es curava ja havia passat l’hivern. Enguany finalment s’ha vacunat i no ha tingut grans efectes. Es recorda que: • La vacuna de la grip no evita al 100% la malaltia, però redueix la gravetat. • Els virus de la grip muten cada any, i les vacunes es fan a partir de les variants de la temporada anterior. 3.3. Tornar a la mascareta? Es planteja si la població estaria disposada a tornar a portar mascareta a l’hivern: • Molts reconeixen que funcionava molt bé a les escoles: - Durant el Covid gairebé no hi havia refredats ni grips entre infants. • Però, un cop recuperada la normalitat, ningú ha tingut ganes de seguir portant-la: - És incòmoda i dona sensació de “pèrdua d’ales”. - Tot i això, a l’hivern abriga i alguns ho valoren positivament. 3.4. Impacte en nens i hàbits de salut • Es comenta que la generació que va aprendre a llegir amb mascareta té problemes d’oralitat i pronúncia, que ara es veuen a 6è de Primària. • Reflexió sobre mesures bàsiques que haurien quedat com a costum saludable (ventilar espais, no anar als llocs tancats si estàs malalt), però que molta gent no aplica si no hi ha obligació. “Si no ens obliguen, no ho fem; quan ens obliguen, funcionem amb prohibicions, multes i obligacions”. 3.5. Alarmisme mediàtic i interessos econòmics • Es critica certa tendència alarmista d’alguns mitjans: - Podrien limitar-se a dir: “si es complica, mascareta” i prou. - En canvi, allarguen el relat amb connexions, veïns, dramatització... • S’insinua que darrere de cada crisi (Covid, grip, pesta porcina) hi pot haver interessos econòmics: - Fabricants de mascaretes. - Sectors agroalimentaris i campanyes de Nadal (pernil, “marca España”, etc.). També apareix, de fons, la idea de teories conspiratives (virus creats en laboratoris, plagues “aprofitades” per controlar poblacions animals) però amb un to més irònic que no pas crèdul: “M’agraden molt les teories conspiranoiques, però crec que som massa cutres com a espècie per organitzar-les de veritat”. 4. De la salut a la música: Spotify, Bad Bunny, Rosalía i els clàssics 4.1. La cançó i l’artista de l’any A la part final, la tertúlia es relaxa i entra en clau musical: • Sonen: - “If the world was ending, I’d wanna be next to you” (Bruno Mars & Lady Gaga), presentada com la cançó més escoltada del món a 2025 segons Spotify. - Un tema de Bad Bunny, que surt com l’artista més escoltat globalment. • S’explica la diferència entre: - Cançó més escoltada (Bruno Mars & Lady Gaga). - Artista més escoltat (Bad Bunny, sumant tots els seus temes). 4.2. Spotify Wrapped i gustos personals Els tertulians que tenen Spotify comparteixen el seu rànquing anual: • Un escolta sobretot Bad Bunny (per exemple, “Baile inolvidable”). • Una altra té com a més escoltada una cançó de l’últim disc de Rosalía. • El conductor revela que el seu artista número 1 són Els Pets, encara que el compte està “contaminat” pel que escolta el seu fill petit. Es comenta també la funció de Spotify que calcula la teva “edat musical”: • A algú li surt 21 anys (es considera musicalment jove). • A la seva germana, molt fan de l’electrònica dels 80, li surten 61 anys tot i ser molt més jove. 4.3. El fenomen Bad Bunny Víctor fa una exposició molt apassionada sobre per què considera Bad Bunny especial: • Veu de fons de hip-hop i underground, abans molt crític amb el “mainstream”. • Destaca que Bad Bunny: - Ve d’un entorn humil portorriqueny. - Ha trencat contractes amb grans discogràfiques per crear el seu segell. - Ha experimentat amb gèneres nous (rap, rock, res portorriquenya), no només reggaeton. - Va fer concerts des d’un tràiler per Nova York en plena pandèmia. - Dissenya àlbums conceptuals amb històries que funcionen de principi a fi, no només singles. - Utilitza molt bé les eines digitals (per exemple, canviar el missatge d’una pista antiga a Spotify per anunciar la seva gira europea). “És un dels reis del màrqueting musical, igual que la Rosalía”. 4.4. Rosalía i el risc artístic • Es posa una cançó del seu disc més recent (música barroca/òpera), que s’allunya de “Motomami” o “El mal querer”. • Es valora positivament la valentia de canviar d’estil encara que el públic s’hi hagi d’adaptar. 4.5. Clàssics atemporals i música d’infància Els tertulians sense Spotify expliquen què escolten: • Bee Gees, música orquestral com Paul Mauriat, bandes sonores com la d’“Emmanuelle” per a moments relaxats. • Es parla de com repetim la música que ens ha marcat i com els fills repeteixen amb la seva pròpia música. També apareix el món de la música infantil: • El mic, El Pot Petit i altres grups són omnipresents a les cases amb criatures. • Algú reconeix que, si existís el seu Spotify Wrapped real, la cançó més escoltada seria “El mic”. 4.6. Fenòmens virals infantils • Es menciona el fenomen de “Les guerreres del K-pop”, una pel·lícula d’animació a Netflix amb una cançó extremadament enganxosa. • Es descriu com un dels grans fenòmens infantils dels darrers anys, i s’adverteix en broma que, si els nets la descobreixen, no pararan d’escoltar-la. 4.7. Descobrir grups nous passats els 30 • Es destaca com, a partir dels 30, la majoria de gent deixa d’explorar nous grups i es queda amb el que ja li agrada. • El conductor explica una excepció personal: haver descobert el grup navarrès Izal el 2019 i haver-se enamorat de tota la seva discografia. 5. Tancament La tertúlia es tanca amb to distès: • Han passat de conflictes veïnals i polítics (bancs i incivisme), a crisis sanitàries animals (pesta porcina) i humanes (grip, vacunes i mascaretes), per acabar parlant de música i vida quotidiana. • Es remarca la importància de buscar equilibris: entre dret al descans i ús de l’espai públic, entre protecció sanitària i vida social, entre por i sentit comú. La conversa s’acomiada convidant l’audiència a continuar a Ràdio Rubí amb la programació següent i desitjant bon dia a tothom.

#277 - Actualitat local: atur, salut i convivència - episode art
Notícies Migdia
27'

#277 - Actualitat local: atur, salut i convivència

Panorama general de l’episodi En aquest informatiu de RÀDIO RUBÍ – Notícies Migdia es repassen les principals notícies de la jornada, amb un fort focus en economia i atur, salut pública, convivència veïnal i iniciatives socials i culturals a Rubí i entorn. Justícia i casos judicials Judici per estafa de l’agència Gorostazu & Molina • L’Audiència de Barcelona jutjarà la setmana vinent la propietària de Gorostazu & Molina Viatges de Sant Cugat, acusada d’estafar una vintena de clients i quedar-se uns 70.000 € en reserves de vols i allotjaments. • Entre els afectats hi ha com a mínim una dona de Rubí. • Segons la Fiscalia, entre 2018 i 2019: - Va cobrar reserves de viatges que no es van arribar a fer. - Va convèncer alguns clients per anul·lar el viatge al·legant vagues o problemes, però mai va retornar els diners. - Va esborrar els perfils de l’agència a internet quan el cas es va fer públic. • S’acusa la propietària d’un delicte continuat d’apropiació indeguda: - Es reclama 5 anys de presó. - Indemnització de totes les quantitats sostretes més interessos. - Multa de 15 € diaris durant 11 mesos. • Els pagaments sostrets oscil·len entre 554 € i més de 7.500 €. “L’acusada es va apropiar indegudament de més de 68.000 euros de 20 clients, segons la Fiscalia.” Seguretat i convivència a Rubí Dispositiu especial de Mossos i policia local per Nadal • Els Mossos d’Esquadra i la policia local de Rubí han posat en marxa dispositius especials de seguretat per l’època de compres de Nadal. • Àmbits prioritaris: - Zones comercials - Fires i mercats - Espais amb grans aglomeracions de gent • El dispositiu combina: - Patrullatges ordinaris - Patrulles a peu, amb agents uniformats i de paisà • Objectiu: reduir furts i estafes, especialment aprofitant l’afluència de compradors i l’ús intensiu de pagaments. Tipologia de delictes i consells de prevenció Aina, de l’oficina de proximitat dels Mossos de Rubí, detalla: • Delictes més habituals: - Furts d’“esquitx”: aprofiten l’aglomeració per sostreure bosses, carteres, diners o mòbils. - Furts especialitzats (tècniques de mimosa, taca, sembra), tant a les persones com als comerços. • Recomanacions principals: - Desconfiar de contactes casuals en zones molt concorregudes. - No deixar-se abordar per desconeguts amb excuses variades. - Vigilar constantment diners i pertinences. - Posar especial atenció a vehicles i pàrquings. Conflicte pels bancs de la plaça Manuel Miralles • Diversos veïns de la plaça Manuel Miralles celebren la retirada dels bancs i cadires davant l’escola Pau Casals. • Afirmen que, des que no hi ha bancs, han desaparegut: - Sorolls nocturns i baralles - Consum de drogues i fortes pudors de cànnabis - Brutícia (preservatius, excrements) i amenaces • Durant anys hi ha hagut un conflicte obert entre: - Veïns que reclamen descans i seguretat. - L’associació de famílies del Pau Casals i Esquerra Republicana de Catalunya, que defensen els bancs com a element de cohesió social. • Amb el pacte de pressupostos, Esquerra va aconseguir el retorn dels bancs, però l’Ajuntament els ha tornat a retirar arran de les queixes veïnals. Veus veïnals: • Antonio Gómez denuncia: - Drogues, begudes, música forta, baralles i amenaces. - Ha hagut d’intervenir en una agressió a una noia i ha trucat repetidament a la policia. - Assegura que ara viu en una “pau increïble” sense bancs, i nega que treballi per l’Ajuntament tot i rumors. • Josep Maria Barril, veí de fa 50 anys, confirma: - Ha vist “de tot” mentre hi havia bancs. - Considera que són un problema seriós per al veïnat, sobretot a les nits i, a l’estiu, fins i tot de dia. Alhora, els veïns expliquen que han patit pintades i amenaces per la seva oposició al mobiliari. La comunitat educativa del Pau Casals i ERC mantenen la demanda de recuperar els bancs. Economia i mercat de treball Mínim històric de l’atur a Rubí • Rubí tanca novembre amb 3.736 persones aturades inscrites a les Oficines de Treball de la Generalitat. • Dades clau: - Són 123 aturats menys que a l’octubre. - És la xifra mensual d’atur més baixa de 2025. - És també el nivell més baix des de març de 2008, abans de la crisi financera. - La taxa d’atur baixa per sota del 9,5% per primera vegada des que hi ha registres. - Malgrat això, Rubí continua per sobre de la mitjana comarcal. Evolució comarcal i catalana • Al Vallès Occidental, el novembre deixa uns 900 aturats menys. • A Catalunya, hi ha 3.119 persones menys registrades a l’atur. • Al conjunt d’Espanya, la caiguda de l’atur el novembre és d’unes 19.000 persones. Valoració del Departament de Treball Paco Ramos, secretari de Treball, destaca: • El mercat laboral viu un moment de màxims històrics d’ocupació. • Prioritats actuals: - No només crear més llocs de feina, sinó feines de més qualitat. - Millorar la remuneració i les condicions laborals. • Eines clau: - Polítiques actives d’ocupació impulsades pel SOC. - Negociació col·lectiva i, quan calgui, Inspecció de Treball. • Objectiu final: que la bonança macroeconòmica arribi a la butxaca de la gent i es redueixi la “violència econòmica” que pateixen molts treballadors. Salut: grip, Covid-19 i clima Escalada de la grip a Catalunya • Les dades del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions indiquen que els casos de grip s’han doblat la setmana del 24 al 30 de novembre. • Incidència: - 164 casos per 100.000 habitants, davant els 82 de la setmana anterior. - Ja s’ha superat el nivell moderat de transmissió. • Activitat assistencial: - A l’Atenció Primària s’han fet 11.122 diagnòstics de grip en una setmana. - Són 6.006 diagnòstics més que la setmana anterior. • Perfil dels ingressos: - La majoria d’ingressos per grip i Covid-19 corresponen a persones de més de 60 anys. - Hi ha 5 persones a les UCI per aquestes infeccions respiratòries. Situació de la Covid-19 • El virus de la Covid-19 es manté en nivells molt baixos de transmissió: - Incidència d’uns 19 casos per 100.000 habitants. • Els ingressos per Covid són estables i reduïts. Resposta institucional: vacunes i mascaretes • El Departament de Salut insisteix en la importància de la vacunació contra la grip i la Covid per als col·lectius vulnerables. • El Ministeri de Sanitat ha convocat una reunió extraordinària amb les comunitats autònomes: - Per analitzar l’evolució de la grip. - Per debatre sobre l’ús de mascaretes i establir un protocol comú per a totes les infeccions respiratòries d’aquest hivern. Previsió meteorològica Luismi Pérez, des de La Xarxa, explica que: • Dimecres: - Matí de fred intens, sobretot a l’interior del país. - Boira i núvols baixos al Pla de Lleida, Prepirineu i Catalunya central. - Les boires s’aniran desfent, però l’ambient continuarà enrarit i fred, amb màximes de 6-7 °C a l’interior. - A la costa i prelitoral (inclosa l’àrea de Rubí) hi haurà més clarianes i un ambient una mica més suau, tot i que la temperatura recula respecte ahir. • Al Pirineu: - Núvols més gruixuts amb alguns flocs de neu dispersos. • Dijous: - S’espera un reforç del vent, especialment a Tarragona. - Cel amb molts núvols i “quatre gotes” mal comptades. - A la tarda, nevades una mica més intenses al Pirineu. Salut i suport social: dolor crònic i malalties invisibles Naixement del projecte Crónicus Social • La rubinenca Ester López impulsa Crónicus Social, un projecte per oferir suport emocional i social a persones amb: - Dolor crònic - Malalties invisibles com fibromiàlgia o síndrome de fatiga crònica • El projecte s’ha presentat recentment a la Biblioteca Mestre Martí Taulé. • L’Ester López: - Pateix ella mateixa fibromiàlgia. - És professional de l’àmbit social. - Detecta que a Rubí hi ha pocs recursos específics per a aquestes patologies. Mancances en recursos i diagnòstic • Actualment, a Rubí, a banda de l’Associació Vallès Amics de la Neurologia i els CAPs, gairebé no hi ha serveis específics per a aquests pacients. • Dificultats principals: - Arribar al diagnòstic final és molt complicat i llarg. - Sovint, l’única resposta mèdica són medicacions. - Hi ha teràpies alternatives que podrien ajudar, però són molt costoses. Impacte laboral i econòmic López descriu una gran precarietat entre les persones afectades: • Les malalties són molt variables i limitants: - No sempre es poden mantenir els ritmes i horaris laborals. - Això comporta dificultats per mantenir la feina. • Conseqüències econòmiques: - Recursos molt limitats per pagar fisioteràpia, psicòlegs o professionals especialitzats. - Problemes per cobrir necessitats bàsiques: lloguer, subministraments, alimentació. “Tenim la necessitat de tenir físios, psicòlegs, metges més especialitzats… I tot això s’ha de pagar i, clar, no tenim aquests recursos.” Estigma, símptomes i invisibilitat • L’Ester destaca que es tracta de malalties invisibles a ull nu, però amb símptomes intensos i constants: - Dolors diaris - Cansament extrem - Dificultat de concentració - Falta d’energia i ganes de fer coses • Molts pacients: - S’han acostumat al dolor fins al punt de normalitzar-lo. - No són percebuts com a malalts per la resta, fet que genera incomprensió i estigma. • Alguns casos de fibromiàlgia arriben a graus tan severs que impedeixen sortir de casa. • L’absència de reconeixement i suport provoca ansietat, depressió i aïllament social. Objectius i funcionament de Crónicus Social • El projecte vol acompanyar el pacient crònic en la seva realitat quotidiana. • Línies de treball: - Treball en grups de persones afectades. - Tallers, xerrades i assessoraments durant tot l’any. - Dinàmiques i converses adaptades a cada cas. - Suport emocional personalitzat segons necessitats i evolució de cada pacient. • Població principalment afectada: dones. • Contacte amb el projecte: - Compte d’Instagram. - Pàgina web pròpia. Drets de les persones amb discapacitat Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat • Es commemora el 3 de desembre, declarat per Nacions Unides el 1992. • Objectiu: lluitar pels drets de les persones amb discapacitat i promoure la seva inclusió. Debat al programa Rubí al dia i lectura del manifest Participants: • Noa Redondo, alumna de 15 anys del Centre d’Educació Especial de Can Oriol. • Alejandro (Àlex) Santiago i Marta Sabater, formadors. • Maria Vilajosana, tècnica del programa d’atenció a la discapacitat de l’Ajuntament de Rubí. El manifest de les entitats reclama: • Més recursos en àmbits: - Educatiu - Sanitari - Habitatge - Accés a la feina • Reducció de barreres físiques a la ciutat: - Adaptació d’espais públics i edificis. • Millora de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva: - Informació clara i fàcil d’entendre per a tothom. “Trobar una factura de la llum que tu puguis entendre, això també és facilitar l’accessibilitat cognitiva.” (Maria Vilajosana) Autonomia i ritmes vitals • Tot i els avenços, els experts coincideixen que encara queda molt camí per garantir la plena integració i els drets del col·lectiu. • Es demana a la societat: - Més empatia. - Respectar que cada persona té un ritme diferent. Exemple il·lustratiu d’Àlex Santiago: • Un pas de vianants on algú pot creuar ràpidament perquè veu de seguida que no ve cap cotxe. • Una altra persona, amb discapacitat, pot necessitar més temps per valorar la situació. • Cal donar temps i paciència perquè tothom pugui actuar amb seguretat. L’app “al teu costat” • Aquesta tarda es presenta l’aplicació mòbil “al teu costat”, projecte sorgit dels pressupostos participatius de Rubí. • Destinataris: - Persones amb discapacitat - Famílies - Persones cuidadores - Professionals, entitats i administracions • Objectiu: facilitar informació, recursos i intercanvi per avançar cap a una societat més justa i inclusiva. • Funcionalitats previstes: - Espai d’intercanvi o venda de recursos, serveis i productes adaptats per a persones amb discapacitat. Cultura i solidaritat Exposició solidària de Domingo Quero per Família Tauda • El pintor i escultor rubinenc Domingo Quero inaugura el 12 de desembre una exposició solidària a la sala Clara Boia (carrer Sant Miquel, 8). • La mostra inclou una trentena de peces: - Pintures - Escultures - Principalment petit format sobre fusta • Objectiu: recaudar fons per a l’entitat Família Tauda. Perfil de l’artista: • Nascut a Almeria, però ha viscut tota la vida a Rubí. • Formació a l’Escola d’Art i Disseny Edra. • Va rebre classes de l’aquarel·lista rubinenc Daniel Bas. • Sol participar en exposicions solidàries i col·labora amb causes benèfiques. Família Tauda i el Nepal • Domingo Quero va conèixer Família Tauda a través de la seva neboda. • L’entitat treballa al Nepal creant escoles per a nens i nenes amb discapacitat intel·lectual. • Segons explica l’artista: - La seva neboda hi va anar a fer un voluntariat. - Recentment ha inaugurat la tercera escola impulsada juntament amb el seu equip. - Han comprat terrenys i porten anys desenvolupant el projecte. - Actualment atenen uns 150 infants amb discapacitat. - També donen feina a unes 57–60 dones locals, generant impacte social i econòmic positiu. Detalls pràctics de l’exposició • Les obres tindran preus d’entre 100 i 300 € per afavorir la venda solidària. • La mostra es podrà visitar del 12 al 15 de desembre. Informació comarcal Sabadell: premis Cafè Aventura a la innovació en salut Des de Ràdio Sabadell, Paula Sauquillo informa: • El Cafè Aventura reconeix dues iniciatives del sector salut: HealthTech – Premi a millor empresa Desenvolupa solucions tecnològiques per modernitzar la feina de la infermeria quirúrgica. Denuncia que el desenvolupament tecnològic s’ha centrat massa en metges i anestesistes, deixant l’infermeria en segon pla. Premi: 4.000 €, mentoring i accés a un espai de co-working. PIT3D – Premi al millor projecte empresarial Iniciativa del Parc Taulí que crea pròtesis mamàries externes personalitzades per a dones que han passat per una mastectomia. Premi: 2.500 €, 10 hores d’assessorament i accés a un espai d’incubació. Terrassa: condicions laborals i indústria sostenible Gerocultores de la llar residencial Sant Llàtzer Des del Canal Terrassa (Ràdio Terrassa), Lourdes Sarrión explica: • 35 gerocultores, una fisioterapeuta i una animadora de la llar residencial Sant Llàtzer han portat el Consorci Sanitari de Terrassa a judici. • Denuncien condicions laborals precàries des de fa més de 16 anys i 10 anys de reclamacions per equiparar-se amb la resta del personal. • Situació actual: - Elles estan sota el conveni Gercat, considerat un dels més precaris de l’Estat. - La resta de 2.500 companyes del Consorci estan en el conveni Ciscat. • Diferències clau: - 1.800 hores anuals de treball per a les gerocultores de Sant Llàtzer vs 1.650 hores dels altres. - Salaris al voltant de 1.000 € mensuals, inferiors als de la resta de personal. • L’objectiu del judici és visibilitzar aquesta desigualtat i reclamar equiparació de condicions. Programa “Indústria Sostenible” També des de Terrassa, Lourdes Sarrión detalla: • La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i la Diputació de Barcelona llancen el programa Indústria Sostenible. • Destinat a fins a 65 petites i mitjanes empreses industrials i logístiques de la demarcació. • Objectius: - Ajudar-les a adaptar-se a les noves normatives europees en matèria de sostenibilitat. - Accelerar la competitivitat i, alhora, la transformació sostenible. • Característiques: - Dirigit a empreses industrials de tots els sectors i a empreses logístiques vinculades. - No hi ha restricció sectorial més enllà de ser sector industrial o logística associada. - Aquesta primera edició (gener–juliol de 2026) es planteja com una prova pilot. Tancament L’episodi es tanca amb el recordatori que la ciutadania pot seguir tota l’actualitat de Rubí a radiorubí.cat, a la 99.7 FM i a través de les xarxes socials, consolidant RÀDIO RUBÍ com a referent informatiu local sobre economia, salut, convivència, drets socials i cultura solidària.

Els esports al dia del 3/12/2025 - episode art
Els esports al dia
26'

Els esports al dia del 3/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#1114 - Habitatge, pactes polítics i pressió als autònoms - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
57'

#1114 - Habitatge, pactes polítics i pressió als autònoms

Tema central de l’episodi L’episodi gira al voltant de tres grans blocs: • Crisi de l’habitatge i especulació (tant a Rubí com a escala estatal i europea) • Debat polític i equilibri del govern de Sánchez amb Junts i altres socis, amb especial èmfasi en l’ús dels reials decrets • Pressió burocràtica i fiscal sobre els autònoms (cas VeriFactu) i sensació de degradació democràtica Al llarg de la tertúlia, s’hi afegeix també una reflexió sobre el paper de la banca, els fons voltor, la judicatura i els cossos policials en la política espanyola, i una crítica a com aquesta situació alimenta el creixement de l’extrema dreta. 1. Crisi de l’habitatge: especulació, parc públic i responsabilitats 1.1. El debat local a Rubí i el dret a l’habitatge • Es recorda una moció aprovada al Ple de Rubí impulsada per Alternativa d’Unitat Popular (AUP) i En Comú Podem, que defensa que ja existeixen instruments legals per evitar que fons voltor i grans inversors especulin amb l’habitatge. • El regidor Jordi Arnaiz insisteix que l’habitatge és un dret bàsic i no una mercaderia especulativa: "La propietat no és absoluta, la propietat té una funció social" • Es remarca que no tenir habitatge impacta directament en la cohesió social i obliga famílies a marxar a altres municipis, especialment afectant infants i joves. • L’AUP introdueix una esmena per ampliar el dret de tanteig i retracte en tots els supòsits, seguint l’exemple de Barcelona, per reforçar la capacitat municipal de comprar habitatges abans que caiguin en mans d’inversors. • Dada il·lustrativa: en portals com Fotocasa o Idealista, aproximadament un 10% dels pisos en venda a Rubí ja es publiciten com a producte per a inversors, clar símptoma de financiarització de l’habitatge. 1.2. Mirada europea: pisos buits i model de creixement • La Comissió Europea anuncia recomanacions als estats per abordar el problema dels pisos buits en grans ciutats. • El comissari europeu Jørgensen assenyala que moltes ciutats europees combinen forta demanda d’habitatge amb molts pisos buits destinats a especular o a segona residència. • El vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, alerta que la crisi d’habitatge posa en dubte la sostenibilitat del model de creixement espanyol i reclama un pacte d’Estat per afrontar-la. • Tot i això, rebutja regular els preus del lloguer perquè considera que no fomenta l’oferta, posant sobre la taula la tensió entre mercat lliure i regulació pública. 1.3. La mirada de l’arquitecte: origen del problema i models comparats L’arquitecte Josep Milà (que l’endemà ofereix la conferència “La mirada de l’arquitecte al servei de la societat: on som i com hi hem arribat”) sintetitza així la situació: • A Europa, molts països tenen entre un 20% i un 40% de parc d’habitatge social. • A l’Estat espanyol, només al voltant d’un 2%: “arrencarem de sota terra”. • Es remet a la frase franquista de l’arquitecte Arrese: "Farem d’Espanya un país de propietaris, no de proletaris" com a arrel ideològica d’un model basat en la propietat privada especulativa. 1.4. Habitatge protegit, lleis mal dissenyades i paper dels promotors • Milà critica que la llei permeti que l’habitatge protegit passi al mercat lliure al cap d’uns anys: - Això ha convertit el que havia de ser funció social en oportunitat especulativa. - Molts pisos de protecció oficial han acabat venuts amb grans plusvàlues pels seus primer propietaris. • Defensa que: - L’habitatge protegit pot ser privat, no cal que sigui sempre de titularitat pública. - L’important és que el règim de preus i condicions mantingui la funció social a llarg termini. • Assenyala que els promotors privats van abandonar l’habitatge protegit quan ja no els sortien els números que volien, i que l’Estat i la Generalitat podrien haver compensat pèrdues per mantenir projectes socials clau (com les àrees residencials estratègiques de 2007–2010, 90.000 habitatges planificats que no es van fer). • Diferència clau: no falta habitatge en general, falta habitatge assequible: "Ells volen continuar construint per continuar tenint un producte de borsa. No és això el que hem de fer. Hem de fer habitatge assequible." • Per Milà, l’arquitectura ha estat exclosa de les decisions estratègiques: - Al Pacte Nacional de l’Habitatge (2007–2008) l’únic interlocutor real amb l’administració era el sector privat promotor. - Arquitectes, sociòlegs i altres experts no han estat escoltats. 1.5. Arquitectes, imatge pública i responsabilitat • S’obre un debat sobre si els arquitectes han contribuït a l’especulació. Milà matisa: "Han contribuït els arquitectes que han treballat per aquests senyors, que no té res a veure amb el conjunt d’arquitectes que pensen sobre l’habitatge." • Assegura que: - Els arquitectes que treballen per grans promotors són una minoria, encara que gestionen molts habitatges. - Molts professionals ho han fet per necessitat econòmica, amb contradicció ideològica. - L’arquitecte de carrer és avui un dels professionals més infravalorats, econòmicament i socialment. - Exemple: un venedor de pisos pot guanyar entre 3 i 5 vegades més que l’arquitecte del projecte. 1.6. Joves, demografia i necessitats reals • Es discuteix la paradoxa: tanquen línies escolars per baixa natalitat, però alhora es parla de necessitat de més habitatge. • Milà subratlla que: - Espanya és dels països on els joves surten més tard de casa (als 34–35 anys o més). - El problema no és tant la falta de pisos físics, sinó la falta d’habitatge assequible per a noves llars. • S’assenyala també l’efecte del turisme i els habitatges turístics: - Distorsionen sobretot el mercat del lloguer. - Si es pot treure 50.000 € a l’any amb ús turístic, costa acceptar 15.000–20.000 € en lloguer residencial. 1.7. Bancs, rescat i fons voltor • Es recorda el rescat bancari (uns 60.000 milions d’euros) i els milions d’habitatges que els bancs es van quedar. • Milà i altres tertulians defensen que: - Ja que el rescat es va pagar amb diners públics, els habitatges haurien d’haver passat a parc públic. - En lloc d’això, molts es van vendre a fons voltor. - Es considera que el rescat es va negociar malament: l’Estat hauria d’haver exigit la propietat dels actius immobiliaris a canvi dels diners. 2. Pactes de Sánchez amb Junts i governar a base de decrets 2.1. El “decret Junts”: contingut i límits El Consell de Ministres aprova un reial decret-llei amb diverses mesures, algunes fruit dels acords amb Junts: • Recuperació per Catalunya de la gestió directa de secretaris, interventors, tresorers i altres funcionaris locals (competència que va tenir entre 2007 i 2013). Es vol reduir la incertesa de destinació i facilitar la cobertura de places. • Flexibilització de la despesa dels ens locals: - Els ajuntaments podran utilitzar el superàvit de 2024 per fer inversions financerament sostenibles en: - abastament d’aigua - enllumenat públic - habitatge - recollida de residus - assistència social - projectes contra el canvi climàtic • Queden fora d’aquest primer decret, tot i formar part de les demandes de Junts: - Balances fiscals - Multireincidència delictiva - Impagament del lloguer - Ús del català a Europa - Amnistia i competes migratòries (aquestes últimes ja en vies diferents) • Sánchez explica en dues entrevistes (una a Catalunya, una a RTVE) que: - Estan treballant per publicar les balances fiscals, però hi ha discrepàncies metodològiques. - Alguns temes es tractaran en un segon decret i d’altres via proposicions de llei, com la de multireincidència promoguda per Junts. 2.2. La posició del govern: diàleg i minoria parlamentària • La portaveu Pilar Alegría recorda que el PSOE governa en minoria i que han de “exprimir al màxim el diàleg” amb tots els socis. "Som un govern progressista en minoria, perfectament conscient de la complexitat parlamentària. Això ens porta a exprimir al màxim la principal eina que tenim, que és el diàleg." • La tertúlia subratlla el joc d’equilibris: el que es pacta amb Junts pot xocar amb ERC, PNB o Sumar, i el govern intenta navegar entre totes les demandes. 2.3. Crítica a governar a cop de decret • Diverses veus de la taula mostren fatiga i rebuig davant l’abús dels reials decrets i, sobretot, dels decrets òmnibus (que acumulen mesures molt diverses en una sola norma): "Quan sento la paraula decret, ja... Això està fent mal a la democràcia." "És una eina per a temes urgents, no per governar-ho tot dia sí dia també." • Es denuncia que: - El debat parlamentari es buida de contingut. - Es substitueix l’elaboració legislativa profunda per decisions ràpides i paquetitzades. • Alguns recorden que tots els governs, també el PP de Rajoy, han abusat dels decrets, però es percep que cada cop se’n fa un ús més extensiu, cosa que degrada la qualitat democràtica. • Es reconeix, tanmateix, que el reial decret és una eina legal i democràtica, però la crítica se centra en l’ús polític abusiu i no en l’eina en si. 2.4. Junts, amnistia i l’ombra d’una possible moció de censura • Es valora la tensió entre Junts i el PSOE, amb avisos de Junts de trencar suports i amenaces velades d’aproximar-se al PP. • A la tertúlia es veu poc versemblant que Junts faciliti una moció de censura liderada pel PP (possiblement amb Vox): - En una moció de censura s’ha de proposar un president alternatiu, no només fer fora l’actual. - Seria contradictori amb la defensa de la llei d’amnistia i el retorn de Puigdemont, que PP i Vox volen derogar. • Es coincideix que, malgrat el soroll retòric, hi ha límits estratègics evidents per a Junts. 3. Autònoms, VeriFactu i burocràcia ofegadora 3.1. Què és VeriFactu i per què es retarda • El govern aprova també ajornar un any l’obligatorietat del sistema Veri*Factu, un sistema de facturació electrònica i control fiscal per a empreses i autònoms. • La patronal i molts col·lectius de treballadors per compte propi havien demanat aquest ajornament, argumentant que no estaven preparats per l’impacte tècnic i burocràtic. 3.2. Visió des de la base: cansament i desesperança • A la tertúlia es descriu la situació dels autònoms com a “esgarrifosa”: - S’acumulen noves obligacions, tràmits i controls. - Molts petits autònoms estan a punt de plegar. - Es té la sensació que es castiga sobretot qui intenta fer les coses bé, mentre que qui treballa completament en negre queda fora de qualsevol sistema de control. • Es critica que aquestes mesures es facin: - Sense informació clara ni acompanyament. - Sense una negociació real amb representants autònoms de base. • Milà estableix un paral·lel amb el món de l’habitatge: "Com amb l’habitatge, els interlocutors que negocien sovint no són representatius. I si algun autònom de debò ha proposat una altra manera de fer-ho, segurament no se l’han escoltat." • Es denuncia que moltes reformes tenen un fort component de desconfiança sistemàtica envers els petits contribuents: - Es legisla pensant en “el que fa trampes”, - Però s’acaba carregant burocràcia i costos sobre qui compleix. 3.3. Control vs progrés: una burocràcia que no redistribueix • La sensació general és que moltes mesures són bàsicament de control, no de progrés: - No milloren serveis ni condicions de vida, - Simplement faciliten la feina de la inspecció sense atacar les grans borses de frau. • Es remarca que els grans casos de corrupció i diner negre no els protagonitzen precisament els autònoms petits, i que: "Los sacos grandes i los sobres grans no anaven amunt i avall en mans d’autònoms." • Es constata una creixent distància entre decisors i afectats reals, que s’expressa tant en l’àmbit fiscal com en el de l’habitatge. 4. Judicatura, filtracions i “sèrie política” permanent 4.1. Debat al Senat: filtracions i “poderes subterráneos” • Al Senat, el ministre Bolaños interpel·la el PP després que un senador popular anunciï que aviat sortiran informacions comprometedores contra membres del PSOE. • Bolaños pregunta qui filtra aquestes informacions al PP: "¿Tiene el Partido Popular alguna información subterránea por parte de la UCO, de la Fiscalía, de la Judicatura, de la Policía Nacional? ¿Son ustedes beneficiarios de algún delito de revelación de secretos?" • Es posa sobre la taula el pes de: - La UCO (Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil), - La judicatura i - Altres cossos de l’Estat com a actors polítics de facto, a través de filtracions i maniobres. 4.2. La crítica de Junts al “deep state” i límits del PSOE • Eduard Pujol (Junts) acusa el govern de “riure les gràcies” a la monarquia i als poders insurrectes de l’Estat (com el Suprem) tot i la llei d’amnistia. • A la taula es matisa aquesta visió: - Es recorda que el Suprem ha estat molt dur contra el govern, fins al punt de forçar la sortida de la Fiscalia General sense sentència ferma. - Es considera que Junts exagera retòricament i de vegades cau en formulacions “delirants”. 4.3. Sensació de “sèrie” i passivitat social • Diversos tertulians comparteixen la sensació que la política espanyola s’assembla a una sèrie plena de trames, filtracions i girs de guió. "La sensació del públic és que estem veient una pel·lícula i que hi som molt passius." • Es lamenta que: - No hi hagi una reacció ciutadana més contundent davant la degradació institucional. - Aquest clima beneficia sobretot l’extrema dreta, que creix sense gairebé moure un dit, aprofitant el desgast general. 5. Emergències, militars i discurs polític 5.1. La Dana a València i la presència militar al Vallès • Es compara la llentitud en la resposta a la Dana a València (on hi va haver víctimes mortals) amb la rapidesa per desplegar militars i Guàrdia Civil al Vallès arran de problemes sanitaris i de fauna (senglars, pesta porcina, restriccions d’accés a zones naturals). • Es plantegen preguntes sobre: - Quins protocols cal seguir per demanar ajuda militar. - Si a València es va demanar tard o no es va demanar l’ajuda adequada. • Es constata que al Vallès: - Hi ha unitats militars i Guàrdia Civil controlant accessos a boscos. - L’objectiu és més controlar el comportament humà (inconscients que entren on no toca) que no pas els animals. 5.2. Economia, por i comunicació • S’assenyala que les restriccions i alarmes sanitàries estan afectant el comerç local, especialment carnisseries i botigues d’embotits. • Es tranquil·litza la població: "Es pot menjar fuet i pernil." • El problema no és tant el risc real sinó la por generada, que té efectes econòmics immediats. 6. Tancament: una política que sembla ficció però té efectes molt reals L’episodi es tanca amb la sensació que la política s’ha convertit en una sèrie plena de trames, però on: • La crisi d’habitatge continua sense solució estructural: parc públic insuficient, lleis mal dissenyades i un poder enorme dels promotors i del sector financer. • Els autònoms i petits professionals carreguen amb una burocràcia creixent que no toca els grans focus de frau i corrupció. • Els pactes de govern es gestionen a cop de reial decret, desdibuixant el debat parlamentari i alimentant el malestar democràtic. • La judicatura, la policia i els òrgans de l’Estat profund tenen un paper polític central, sovint a través de filtracions i maniobres opaques. Malgrat el to sovint irònic i la comparació constant amb una sèrie de televisió, el missatge de fons és molt seriós: caldria reorientar polítiques públiques, reforçar la funció social de l’habitatge, reduir la càrrega sobre els més febles i millorar la qualitat democràtica per evitar un deteriorament encara més gran i l’avenç de l’extrema dreta.

#276 - PPA, residus i seguretat: actualitat a Rubí - episode art
Notícies Migdia
28'

#276 - PPA, residus i seguretat: actualitat a Rubí

Visió general de l’episodi Programa informatiu de Notícies Migdia (RÀDIO RUBÍ) centrat en tres blocs principals: • L’afectació de la pesta porcina africana (PPA) al terme de Rubí i la comarca • Les polítiques locals de residus, economia circular i inclusió social • L’actualitat de seguretat, cultura i serveis socials a Rubí i municipis veïns del Vallès Occidental 1. Temps i context general Previsió meteorològica • Jornada de fred marcat i ambient hivernal, amb núvols dominants a Barcelona i Girona i boires a l’interior. • Temperatures màximes al voltant dels 5–6 °C a la Catalunya central. • Possibilitat de pluges febles i disperses a la tarda, amb cota de neu entre 1.200 i 1.400 m. • L’endemà s’espera boira matinal i més vent cap a Tarragona. Aquest context dóna pas a l’actualitat local marcada per l’emergència sanitària animal. 2. Pesta porcina africana (PPA) i restriccions als boscos de Rubí Mesures i afectació al municipi • Rubí queda dins del radi de 6 km al voltant de la zona on s’han trobat dos porcs senglars morts per PPA. • L’Ajuntament actua seguint indicacions de la Generalitat i agents rurals: • Senyalització i control d’accessos a zones boscoses i naturals. • Reforç de la neteja de papereres i contenidors en espais com el parc de Ca n’Oriol. • Prohibició d’accedir a: • Ca n’Oriol • Can Tiraries • Torrent dels Alous • Can Xercavins • Serra de Galliners Objectiu principal: evitar l’atracció de senglars i frenar l’expansió del virus. Neteja i gestió de residus per evitar senglars • S’intensifica la neteja de papereres i contenidors a les zones de pícnic (especialment Ca n’Oriol) per evitar que els senglars hi trobin menjar. • Es col·loquen cartells informatius demanant que no es deixin restes de menjar. • Es demana a les associacions de colònies de gats que col·loquin les menjadores en punts elevats per dificultar l’accés dels senglars. Funcionament del dispositiu i risc de propagació • El dispositiu especial per aturar el brot, iniciat fa pocs dies a l’àrea de Collserola, s’allargarà tota la setmana. • Afecta 76 municipis, entre ells Rubí. • L’investigador Francesc Accensi, del Centre d’Investigació en Sanitat Animal, explica el protocol: • A cada país hi ha un laboratori central oficial de diagnòstic reconegut per l’Agència Mundial de Salut Animal (a l’Estat, situat a Madrid). • Les primeres mostres de senglars van donar positiu i, a partir d’aquí, es van activar les restriccions i mesures de contenció. • En aquest moment hi ha 2 casos positius confirmats i 8 sospitosos pendents de confirmació. Com es pot escampar el virus? Accensi remarca la facilitat de transport passiu del virus per l’activitat humana: • El fang contaminat pot enganxar-se a: • sabates • pneumàtics de bicicleta • bastons de marxa nòrdica • Si després de caminar per zones afectades (per exemple, entorns de Rubí i Collserola) es va a altres indrets com Olot, es pot portar el virus físicament i originar un nou brot. Metàfora utilitzada: seria com si es produïssin "incendis" de virus en diversos punts del país, fent molt més difícil la contenció. Missatge clau a la ciutadania L’investigador destaca dues idees essencials: No entrar a les zones restringides • Per no difondre el virus. • Per no entorpre les tasques tècniques i de control. Calma i seguretat alimentària • La PPA no afecta les persones. • El virus només es transmet entre porcs domèstics i senglars. • Des de la seva descoberta el 1921 no s’ha detectat transmissió a humans. "Es pot menjar tot el pernil, tot el fuet i totes les llonganisses que es vulgui". Relació amb la fauna salvatge • Es demana no donar menjar als animals salvatges (senglars, guilles, etc.). • Com menys interacció hi hagi entre persones i fauna salvatge, millor per ells i per nosaltres. Possible origen del brot • L’hipòtesi més probable és la causa humana, mitjançant alimentació contaminada. • Es menciona aquest escenari com a coherent amb el que ha explicat el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. Impacte sobre el sector porcí i el mercat • El sector porcí està preocupat, però encara és aviat per quantificar l’impacte. • Les autoritats insisteixen que no és una crisi sanitària per a la població, sinó empresarial per al sector. • El secretari de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrniques, Ignasi Pons, transmet també un missatge de tranquil·litat. Opinió dels professionals locals (carnissers i xarcuters) • Es recullen testimonis del Mercat Municipal de Rubí i d’una xarcuteria de barri: • No s’han detectat caigudes importants en les vendes. • La gent pregunta si el porc és segur, però accepta les explicacions sobre els controls sanitaris. • Es recorda que la PPA no afecta els humans, només pot influir en preus i comercialització. Evolució dels preus • De moment, a Rubí no es noten grans canvis en el preu de la carn de porc. • Es preveu que puguin baixar els preus de la carn fresca si la exportació es redueix i queda molt producte al mercat intern. • A Mercamadrid (mercat de referència), la davallada de preus ha estat entre el 7,5% i el 17%, segons el tipus d’animal. 3. Criminalitat i seguretat a Rubí Dades generals del 2025 (gener–setembre) • El Ministeri de l’Interior publica el balanç del tercer trimestre de 2025. • Rubí registra 2.727 infraccions penals, 20 menys que el mateix període de l’any anterior. • La criminalitat convencional baixa gairebé un 2%. • En canvi, els delictes a internet continuen augmentant de manera significativa. Fets greus i delictes concrets • El 2025 no s’ha registrat cap homicidi, ni consumat ni en grau de temptativa. • Això contrasta amb l’any anterior, marcat per: • Un doble crim masclista amb feminicidi, protagonitzat per l’ex número 2 de la Policia Nacional a Catalunya. • Tres temptatives d’homicidi. Delictes sexuals • Fort increment: • 17 violacions amb penetració denunciades (més del doble que l’any passat). • Una vintena d’altres delictes contra la llibertat sexual (5 més que l’any anterior). Robatoris i altres delictes • Robatoris amb violència: disminució del 15%. • Robatoris amb força a domicilis i establiments: caiguda del 12%. • Furts: descens del 5%. • Delictes de lesions per baralla: 19 casos, xifra similar a l’any anterior. • Augment de: • Subtraccions de vehicles. • Delictes vinculats al tràfic de drogues. Delictes informàtics i riscos per als joves • Amb gairebé 600 casos denunciats, les estafes informàtiques i delictes online són de les infraccions més freqüents. • Els Mossos d’Esquadra ho consideren una prioritat i ho treballen des de l’Oficina de Relacions amb la Ciutadania. Educació digital i control parental • Es posa l’accent en la prevenció entre els menors i adolescents: • Explicació del control parental, amb eines gratuïtes i de pagament. • Importància de la comunicació familiar i la confiança. Es remarca que no es pot deixar un infant d’11 o 12 anys amb un mòbil sense control, perquè és molt fàcil que es trobi en situacions compromeses a internet. • A radiorubi.cat es pot consultar una notícia detallada amb totes les dades del balanç de criminalitat. 4. Cas judicial de les protestes per Pablo Hasél a Terrassa Decisió del Ple de Terrassa • El Ple de l’Ajuntament de Terrassa decideix retirar els càrrecs per danys contra tres joves detinguts a les manifestacions del 26 de febrer de 2021 en suport a Pablo Hasél. • Entre els acusats hi ha el rubinenc Pau Major. Situació processal actual • Inicialment se’ls imputaven: • Desordres públics. • Danys al mobiliari urbà (amb una reclamació municipal de més de 9.000 € per desperfectes al paviment i contenidors). • Amb l’acord de Ple: • Es retira la denúncia pels danys. • Es manté únicament l’acusació per desordres públics. • El judici queda fixat per al març de 2027. L’Ajuntament reconeix que allargar el procés judicial només prolonga l’angoixa de les persones encausades que intenten refer les seves vides. 5. Agents mediambientals i gestió de residus a les urbanitzacions Nou equip d’agents mediambientals comarcals • El Consell Comarcal del Vallès Occidental i el Consorci de Residus impulsen un projecte amb 10 agents mediambientals per tota la comarca. • A Rubí, la prioritat és donar suport al Pla de Xoc de les Urbanitzacions, especialment: • El desbordament de residus al voltant de les illes de contenidors. • Aquests agents han estat contractats mitjançant el programa Treball i Formació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Tasca als barris i urbanitzacions de Rubí • Santi Martínez i Puri Martínez treballen en punts estratègics de les urbanitzacions: • Informen sobre la correcta separació de residus. • Observen i registren problemes concrets de cada punt. • Santi destaca que Rubí ja té moltes iniciatives de prevenció de residus: • Reparació, intercanvi, La Trocalleria, El Manetes, etc. • El repte pendent era el desbordament als contenidors de les urbanitzacions, considerat un tema complex. El nou dispositiu permet tenir persones sobre el terreny que informen, observen i ajuden a dissenyar millores. Resposta de la ciutadania i errors habituals • Els agents assenyalen que la reacció de la ciutadania és molt positiva i receptiva. • Molta gent agraeix que se li expliqui on va cada residu, fins i tot si ja separa habitualment. • Puri identifica l’error més freqüent: Moltes persones, tot allò que no saben on va, ho llencen al contenidor de resta (gris). • Tothom sap separar plàstic i cartró, però l’orgànica i la resta sovint acaben barrejades al contenidor gris. Característiques del projecte • Durada: un any. • Objectiu social: el programa Treball i Formació ofereix oportunitats laborals a persones aturades. Visió comarcal i aprenentatge dels agents • Teresa Zamora, tècnica de gestió de residus del Consell Comarcal, destaca que: • La contractació és oberta a ciutadania de tota la comarca. • Això permet que els agents descobreixin el territori i el funcionament del Consell Comarcal. • Al Vallès Occidental, el sentit de "comarca" sovint és més difús que en comarques petites; el projecte ajuda a fer emergir aquesta consciència comarcal. Els agents, movent-se de municipi en municipi, adquireixen una visió global del Vallès Occidental molt valuosa. 6. Rubí Emprèn en verd: economia circular per a empreses Objectiu del programa • Rubí Emprèn en verd és un projecte impulsat per Rubí Empresa per fomentar la sostenibilitat i l’economia circular entre les empreses locals. • S’inclou dins del Pla Director d’Economia Circular i la xarxa d’economia circular de Rubí. • Es dirigeix a: • Persones que estan plantejant emprendre. • Empreses de nova creació (0–3/5 anys, segons criteri). Activitats previstes (any 2026) • Es faran sis sessions de formació i sensibilització al llarg del 2026. • Temes centrals: • Sostenibilitat aplicada al negoci. • Normatives ambientals noves i com adaptar-s’hi. • Integració de models circulars en pimes, micropimes i autònoms. Explicacions d’Òscar Canela (tècnic d’emprenedoria) • El gran objectiu final del pla d’economia circular és que totes les empreses puguin col·laborar i que les iniciatives vagin "a parar al mateix lloc". • Si una empresa no encaixa a Rubí Emprèn en verd, pot trobar encaix a la xarxa d’economia circular o altres recursos de Rubí Empresa. Qualsevol empresa a qui la sostenibilitat i la circularitat la preocupin, angoxeixin o motivin, pot trobar suport a Rubí Empresa. Mentories i suport personalitzat • El programa inclou dues línies d’activitat: • Formacions obertes a autònoms i noves empreses. • Mentories individualitzades amb consultories expertes i externes. • Finalitat: ajudar cada empresa a adaptar el seu funcionament als principis de l’economia circular. 7. Inclusió social: col·laboració de la Font del Ferro Nova figura d’agent cívica inclusiva • La Font del Ferro inicia una col·laboració amb l’equip d’agents cíviques de Rubí. • Una persona usuària dels serveis d’atenció diürna de la Font del Ferro s’incorpora a l’equip una tarda a la setmana. Característiques de la col·laboració • Es formalitza mitjançant un conveni. • Objectius principals: • Permetre que les persones usuàries assumeixin un rol de contribució comunitària. • Posar en pràctica habilitats, coneixements i capacitats. • Augmentar la inclusió de les persones amb discapacitat a la comunitat. • Construir una ciutat més inclusiva i acollidora. • La primera agent cívica vinculada a la Font del Ferro treballa cada dijous de 16 h a 20 h amb l’equip d’agents cíviques. 8. Cultura de Nadal i espectacles a Rubí Espectacle inaugural del Casino • El director de l’Escola de Dansa i Teatre Vuit Temps, Santiago Granizal, explica que l’espectacle inaugural del Casino serà "molt màgic". • Característiques de la posada en escena: • Barreja de tradició, història i classicisme amb una mirada contemporània. • Molts ballarins a l’escenari. • Referències històriques i un guió que combina passat i present. Granizal, apassionat de les propostes clàssiques i contemporànies, creu que el guió està molt ben equilibrat. • Participaran: • Escola de dansa i teatre Vuit Temps. • Esbart Dansaire. • Escola de Música. • Tot i estar lesionat i haver deixat de ballar fa gairebé una dècada, Granizal no descarta aparèixer a escena com a sorpresa. Videomàpping de Nadal: La Casa dels Malquíades • Vuit Temps compagina l’assaig de l’espectacle del Casino amb el videomàpping nadalenc de la Casa dels Malquíades. • Des del divendres anterior, l’espectacle es projecta cada tarda a la plaça Pere Aguilera. • Enguany s’ha renovat l’argument: • L’Arnau i la Xènia, Malquíades del passat, busquen els Malquíades del 2025. • Intenten convèncer l’Elisa, una nena sense il·lusió que no creu en la màgia. El relat vol recuperar la il·lusió i la màgia en infants que dubten, plantejant que viure sense il·lusió és com viure en gris. Formació dels Malquíades i agenda de Vuit Temps • Fa tres anys que Vuit Temps forma els Malquíades, ajudants del Mag Rubisenc, per aquest espectacle. • Comencen a preparar la proposta al setembre; els "patges" treballen intensament fins Nadal. • L’escola ja prepara també: • El festival d’hivern (febrer). • Els Campionats d’Espanya de Ball, previstos per a l’abril. • L’entrevista completa amb Santiago Granizal és disponible a radiorubi.cat. 9. Operació fred i sensellarisme al Vallès Occidental Sabadell: Operació Fred • Sabadell ha activat aquesta setmana l’Operació Fred, dispositiu d’emergència per a persones sense llar durant els mesos més freds. • Funcionament per fases, segons la temperatura: • Fase 1 (≤ 4 °C): • Les unitats d’emergència social surten al carrer. • Repartiment de roba d’abric i menjar calent. • Fase 2 (≤ 2 °C): • Activació d’espais d’acollida diürns i nocturns. • L’alberg nocturn d’Aigües Sabadell ofereix una vintena de places. • Segons el portaveu governamental Eloi Cortés: • Si cal, s’ampliarà la capacitat. • Es poden fer derivacions a pensions, altres recursos municipals o al centre d’emergències. • Es demana a la ciutadania que, si detecta situacions de risc, truqui a la policia. • L’Operació Fred romandrà activa fins al 31 de març. Sant Cugat del Vallès: augment del sensellarisme • Les dades de febrer de 2024 de l’Ajuntament mostren un augment molt notable del sensellarisme: • 37 persones vivint al ras. • Si s’hi inclouen persones en infrahabitatges, cotxes o barraques, la xifra puja a 139 persones. • Comparativa amb 2023: • 2023: 60 persones (infrahabitatges + ras) i 16 vivint estrictament al ras. • 2024: 139 en total, més del doble en un any. Nou centre d’atenció diürna • L’Ajuntament preveu en breu l’obertura d’un centre d’atenció diürna gestionat per Creu Roja. • Explicacions de Gemma Aristoy (regidora de Serveis Socials) i Josep Maria Ferrer (tècnic de Càritas Sant Cugat): Fases del projecte • Primera fase (imminent): • Espai d’atenció a primera hora del matí. • Servei per reconfortar-se, escalfar-se i recarregar mòbils. • No requereix encara grans obres. • Segona fase (a partir de 2026): • Obres d’adequació d’un espai amb dutxes i bugaderia. • Complementarà els serveis ja existents a Càritas. Necessitats detectades • Segons Càritas, les persones sense llar demanen sobretot: • Dutxa. • Bugaderia. • Dinar. • A més llarg termini, es constata que són persones molt soles que busquen contacte humà i relació social. 10. Missatge de tancament L’episodi combina informació sanitària (PPA), mediambiental, econòmica, social i cultural, amb un fort component de proximitat a Rubí i mirada comarcal al Vallès Occidental. Es posa l’accent en: • La responsabilitat ciutadana davant la PPA i la necessitat de seguir les restriccions. • La importància de la bona gestió de residus i la transició cap a l’economia circular. • La vigilància davant els delictes sexuals i informàtics. • Les polítiques d’inclusió i suport a les persones vulnerables. • L’aposta per la cultura de Nadal i la il·lusió com a element cohesionador de la comunitat.

Els esports al dia del 2/12/2025 - episode art
Els esports al dia
27'

Els esports al dia del 2/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

← Torna a tots els podcasts