
#1116 - Bancs, pesta porcina, multireincidència i Eurovisió
Visió general de l’episodi Tertúlia de Ràdio Rubí conduïda per Albert Soler amb diversos tertulians, centrada en tres blocs principals: • Conflicte pels bancs davant l’escola Pau Casals i el xoc entre dret al descans i dret a l’espai públic. • Pesta porcina africana i gestió de la fauna salvatge (porcs senglars, coloms, cotorres) i el seu impacte econòmic. • Política i seguretat: multireincidència al Codi Penal i decisió de RTVE de no participar a Eurovisió per la presència d’Israel. • Tancament més distès amb música en català i el fenomen Oques Grasses, Figa Flawas i The Tyets. 1. Bancs a la plaça de l’escola Pau Casals i xoc de drets 1.1. Origen del conflicte • Polèmica pels bancs que l’Ajuntament posa i treu a la plaça Manuel Miralles (entrada de l’escola Pau Casals). • Veïns: es queixen d’incivisme nocturn (sorolls, baralles, brutícia, drogues) i reclamen descans. • AFA (associació de famílies) i partits de l’oposició: reclamen bancs per a la gent gran i famílies que esperen l’alumnat. «Vull centrar una miqueta el debat [...] quan xoquen dos drets dels ciutadans, i l’Ajuntament es veu obligat a escollir quin dels dos prioritza.» 1.2. Paper de la policia i gestió de l’espai públic • Diversos tertulians insisteixen que treure bancs no és la solució: - Si es treuen aquests bancs, per coherència s’haurien de treure «bancs, arbres i tot el que molesti» a tota la ciutat. - Es reclama més presència i patrullatge de la policia local, no mesures urbanístiques punitives. • Es recorden casos anteriors a Rubí: - Plaça del «Porro» / Josep Rovira: la policia hi anava sovint fins a dispersar-hi els grups. - Plaça Figueres: també s’hi reuneix gent jove, però hi ha pocs veïns i es tanca de nit. • Es posa l’accent en què la policia prefereix tenir els grups potencialment conflictius concentrats i controlats que no pas dispersos per tota la ciutat. 1.3. Dimensió política i confrontació • El conflicte s’ha polititzat: - Part de l’AFA acusa un dels veïns més actius de ser molt proper a l’Ajuntament. - Aquest veí acusa l’AFA de ser proper a ERC, recordant que hi ha hagut membres que han estat regidors d’ERC. - ERC va incloure la tornada dels bancs en el pacte de pressupostos 2024. • Els tertulians consideren aquests retrets polítics força absurds: - Cada família porta els fills on vol i cada veí té la ideologia que vol. - Es veu el conflicte com una deriva de personalització i partidització d’un problema de convivència. 1.4. Individualisme vs. visió col·lectiva • Es critica una tendència social a primar el benestar individual sobre el col·lectiu: - Es posa l’exemple d’un veí que es queixa de sorolls constants vs. la necessitat de bancs per a persones grans. - S’assenyala que ens queixem molt ràpid i sovint perdem la capacitat de diàleg veïnal. • S’aporten exemples positius: - Un centre de drogodependències al centre de Rubí amb molts conflictes inicials (metadona, xeringues, etc.) es va reconduir parlant amb el centre i amb l’Ajuntament, fins a reduir significativament els problemes. «Es va parlar, dialogar, es va parlar amb els centres, es va parlar amb l’Ajuntament, i al final això s’ha acabat.» • Conclusió implícita: abans de mesures dràstiques (treure bancs), cal diàleg, mediació i presència policial efectiva. 2. Pesta porcina africana i gestió dels porcs senglars 2.1. Situació sanitària a Collserola • El Ministeri d’Agricultura confirma 4 nous casos de porcs senglars morts per pesta porcina africana, sumant-se als 9 positius ja detectats: - En total 13 casos positius, tots dins del focus de Collserola. - De 50 senglars morts analitzats, 37 han donat negatiu. • Els agents rurals afirmen que el focus està encapsulat, però esperen el permís de la Comissió Europea per sacrificar senglars. • La corresponsal de La Vanguardia a Brussel·les informa que no cal permís de la Comissió per actuar en casos d’emergència sanitària. 2.2. Sacrifici i caça: límits i riscos • Collserola podria tenir uns 10.000 porcs senglars; fa anys que se’n denuncia la sobrepoblació. • Es reconeix que: - La pesta és molt perillosa per als animals i per al sector porcí, econòmicament molt rellevant (especialment a Osona). - La por se centra en el dany econòmic (exportacions, escorxadors, granges) més que en els senglars en si. • Es compara amb Aragó, on s’ha obert la veda a la caça indiscriminada de senglars i fins i tot amb incentius als caçadors: - Es critica aquest model de «campi qui pugui» com a perillós per a la seguretat de la gent que passeja pel bosc. - Es reclama que la caça sigui regulada i ordenada. • Reflexió de fons: com amb els bancs, hi ha una lògica de prioritzar el benestar humà immediat sobre el respecte a la fauna i l’ecosistema. 2.3. Altres plagues urbanes: coloms i cotorres • El debat es deriva a altres espècies problemàtiques a la ciutat: - Coloms: porten malalties, embruten molt i poden ser agressius. - Cotorres argentines: molt sorolloses i expansives. • Es comenten mesures de control: - Pinxos als balcons i façanes: en alguns casos hi fan niu a sobre, adaptant-se a l’obstacle. - Anticonceptius per a coloms: l’Ajuntament ja els està utilitzant. 2.4. Impacte econòmic i percepció social • Es recullen opinions de carnisseries de Rubí: - De moment no hi ha caiguda de vendes ni por generalitzada a consumir carn de porc. - La pesta no afecta els humans; la por major és econòmica (preu del porc, llocs de treball). • Dades destacades: - El preu del porc ha baixat, cosa que a curt termini pot beneficiar el consumidor però amenaça empreses i llocs de treball. - S’esmenten 30.000 llocs de treball en risc, especialment a Osona, on el sector porcí és el primer motor econòmic. • Es remarca la dissociació territorial: - A l’àrea metropolitana es veu com un problema de senglars i lleure restringit a Collserola. - A les comarques porcines és un problema de supervivència econòmica. 2.5. Restriccions d’accés a Collserola • Camins de Collserola precintats i presència massiva de vehicles de la UME, Guàrdia Civil, agents rurals i Mossos. • Es desaconsella anar-hi amb bicicleta o a passejar; es proposen alternatives locals (camí del Salou, parc de Can Oriol –la part de davant–, etc.). 3. Eurovisió, Israel i la posició de RTVE 3.1. Context i decisió • L’Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) decideix mantenir Israel al Festival d’Eurovisió. • RTVE havia acordat el setembre retirar-se del concurs si Israel hi participava, per considerar-ho un blanquejament de la guerra de Gaza. • S’entrevista Marta Ribas, rubinenca i membre del Consell d’Administració de RTVE: «Hem estat coherents amb el que havíem decidit.» 3.2. Crítica a la gestió de la UER • Ribas denuncia que la direcció de la UER no ha gestionat la crisi: - S’ha anat ajornant la decisió des d’abans de l’estiu. - Es demanava una votació secreta per expulsar o no la televisió pública israeliana (Kan), però no s’ha permès. • Es considera que la direcció de la UER ha actuat alineada amb els interessos d’Israel, evitant un debat efectiu i decisions polítiques clares. 3.3. Cadenes que també es retiren i conseqüències • RTVE és la primera gran televisió pública que confirma la retirada, seguida per altres països (esmentats: Irlanda, Països Baixos, Eslovènia, entre d’altres que poden sumar-s’hi). • Implicacions per RTVE: - No pagarà la quota d’Eurovisió 2025. - Perdrà els drets d’emissió: no emetrà ni semifinals ni final. - No enviarà cap representant al festival. 3.4. Futur del Benidorm Fest • El Benidorm Fest es manté i es reforça: - Ja era una aposta estratègica de RTVE i s’ha millorat la normativa per elevar la qualitat artística. - Quan es van tancar inscripcions, els artistes ja sabien que potser no hi hauria Eurovisió; no hi ha engany. • Marta Ribas confia que: - Els Eurofans entendran i donaran suport a la decisió, tot i la tristesa inicial. - RTVE buscarà altres sortides creatives per donar recorregut internacional al resultat del Benidorm Fest, encara que no sigui via Eurovisió. 3.5. Reacció dels tertulians • Es valora la decisió de RTVE com a coherent amb la posició del govern espanyol respecte al conflicte a Gaza. • Es recorda que Eurovisió ja fa anys que té polèmiques geopolítiques (participació d’Israel, trampes a les votacions, etc.). • Es planteja el dubte sobre el futur de la relació d’Espanya amb la UER, però es conclou que no hi haurà grans conseqüències si altres països grans (França, Alemanya, Itàlia) també prenen posicions similars. «Benvinguda sigui la decisió. És un suport més.» 4. Reforma del Codi Penal i multireincidència 4.1. Acord polític i abast de la reforma • El PSOE accepta finalment la proposició de llei de Junts per endurir el Codi Penal contra els delinqüents multireincidents. • La llei es vota amb suport de PP, Junts i Vox (un detall que incomoda a part de la tertúlia, però que es considera inevitable). 4.2. Contingut principal de la modificació • Es vol fer realment aplicable l’agreuget per multireincidència introduït el 2022: - Furts inferiors a 400 €, que fins ara no comportaven presó, podran ser castigats amb penes d’1 a 3 anys quan hi hagi almenys 3 condemnes prèvies similars. - Es modifica el sistema de registres administratius perquè recullin també l’import dels delictes, fins ara absent i clau per aplicar l’agreujant. • Es tipifica de forma específica el robatori de dispositius tecnològics (mòbils, ordinadors) a l’article 235, amb penes també d’1 a 3 anys. • Es preveu augmentar el nombre de jutges d’inscripció a Catalunya de 35 a 70. • S’obre la porta a que ajuntaments puguin personar-se en processos penals per delictes lleus com els furts. 4.3. Objectiu: trencar la sensació d’impunitat • Fins ara, molts lladres professionals coneixien perfectament el llindar dels 400 € i ajustaven el botí per evitar penes de presó. • També es percebia una inacció judicial i policial: furts «petits» que ni arribaven al jutjat i sortides immediates de comissaria. «Entren per una porta a la comissaria i surten al cap de cinc minuts.» • Es confia que la reforma redueixi la multireincidència, tot i que ningú garanteix que «s’acabi» el problema. 4.4. Dificultats pràctiques i sobrecàrrega judicial • Es planteja el repte de capacitat dels jutjats: - Si ara aquests furts passen a ser delictes perseguits amb més duresa, augmentarà molt la carrega de treball judicial. - L’augment de jutges no serà immediat, mentre que la reforma penal sí. • Es recorda que aquesta mesura s’insereix en un gir general de les socialdemocràcies europees cap a posicions més dures en seguretat i codi penal, empeses pel discurs de dreta i extrema dreta sobre la delinqüència. 4.5. Lectura política • El moviment del PSOE s’interpreta com a part del compliment dels acords amb Junts, després de la nova etapa de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez. • S’assenyala la incomoditat de l’esquerra amb l’enduriment penal però també la necessitat de trencar amb un cert «bonisme» que penalitza electoralment. 5. Música en català, Spotify i cultura pop 5.1. Del rànquing global de Spotify al focus català • Aprofitant el resum anual de Spotify (Wrapped), es comenta: - Bad Bunny com a artista més escoltat mundialment. - Una cançó de Bruno Mars i Lady Gaga com la més reproduïda (segons s’esmenta a la tertúlia). • El conductor proposa fer un «rànquing català alternatiu» amb l’ajuda de Joan Manel, centrant-se en cançons en català més radiades el 2024. 5.2. Les tres cançons més radiades en català «Sort de tu» – Oques Grasses • Gran èxit, considerat candidat a convertir-se en un «clàssic» generacional (el «boig per tu» del futur). • Oques Grasses tanquen gira amb 4 estadis olímpics exhaurits i un concert addicional al Cabró Rock de Vic. • El tema va ser el més radiat al gener a Catalunya. «A la fresca» – Figa Flawas • Dúo de Valls, que han encadenat dos estius seguits amb «cançó de l’estiu». • Van actuar a Rubí i aquest tema va ser el disc més radiat a l’agost. «Estàndard» – The Tyets • Dúo del Maresme (Mataró) molt popular entre el públic jove. • El tema va ser el més radiat al setembre i octubre. • Es destaca que es tracta de música comercial en català, però amb qualitat i gran capacitat de connexió amb el públic. 5.3. FOMO, experiències en directe i model de negoci musical • Es parla del fenomen de concerts massius exhaurits (Oques Grasses, etc.) tot i els preus elevats de les entrades. • Es vincula amb el concepte de FOMO (Fear of Missing Out): «No vull quedar-me fora del que és mainstream.» • A diferència del passat, on es podia viure de vendre discos, l’era del streaming fa que: - Els serveis com Spotify només aportin una «propina» als artistes. - La principal font d’ingressos siguin els directes, amb moltes dates i aforaments grans. 5.4. Altres referents musicals catalans • A banda dels èxits comercials, es reivindiquen artistes com: - Xarim Aresté. - Clara Peya. - Quimi Portet, tant en solitari com reactivant L’Último de la Fila. • Es comenta amb ironia la tornada de L’Último de la Fila com una necessitat econòmica en un context de pensions d’autònoms molt baixes. • Es destaca la creativitat i humor de Quimi Portet: - Gires anomenades «World Tour» sense sortir de Catalunya. - Fotografies promocionals amb fons exòtics (piràmides, neu, etc.). 5.5. Música local i dades de consum • Es menciona que a Spotify es poden consultar també els discos més escoltats a Rubí, despertant curiositat per conèixer els gustos locals. 6. Tancament • La tertúlia tanca recuperant el to amable i cultural, amb agraïment als tertulians i convidant l’audiència a seguir amb la programació cultural del magazín «Rubí al dia». • L’episodi combina debats de convivència local, crisi sanitària animal, política penal i internacional, i un final lleuger sobre música, reflectint la diversitat temàtica d’un magazín de proximitat.



