
#1110 - Humus, plaça Catalunya i política a Rubí
Introducció de la tertúlia La tertúlia de “Rubí al dia” amb Albert Soler i els col·laboradors dels dijous (Mari Àngels Ruiz, Conxita Jimena, Pep Adelantado i Isidre Rubio) aborda diversos temes locals i polítics: • Incidència a la fàbrica d’hummus de Mercadona a Rubí i reflexions sobre el model de grans superfícies • Reforma de la plaça Catalunya i del Casino i debat sobre el manteniment i l’incivisme • Canvis en la recollida de residus i contenidors i el debat sobre el porta a porta • Nou ús per a l’antiga oficina de CaixaBank com a Oficina d’Afers Socials i Famílies • Creixement d’Aliança Catalana i preocupació pel gir polític i l’auge de l’extrema dreta 1. L’hummus de Mercadona i el poder de les grans superfícies 1.1. Incidència a la fàbrica d’hummus de Rubí • Es comenta l’absència d’hummus de Mercadona a les prestatgeries. • La producció es fa a Rubí, a la fàbrica Rensica (Can Fatjó), que ha hagut d’aturar temporalment l’activitat per una incidència tècnica no detallada. • L’empresa anuncia que vol reprendre la producció en les pròximes setmanes. • Tot i la parada, els veïns continuen denunciant episodis puntuals de males olors, encara que menys greus que en una crisi anterior. «Ja no hi ha humus al Mercadona?» La taula admet que ells pràcticament no consumeixen aquest producte, i això serveix d’excusa per obrir un debat més ampli sobre el model Mercadona i les grans cadenes. 1.2. Mercadona com a model de negoci i de poder • Es recorda que Mercadona sovint exigeix exclusivitat als proveïdors: - Això pot donar volum de negoci, però si un dia Mercadona deixa de comprar, l’empresa pot quedar enfonsada. - Es mencionen casos de productes etiquetats només per Mercadona que han quedat com a estoc invendible. • Es critica el poder de negociació desmesurat de la cadena: - «Ara té la paella pel mànec» per la quantitat de centres i volum de venda. • Diversos tertulians afirmen que, per principis i ideologia del propietari, no compren a Mercadona. 1.3. Consum, marques blanques i canvi d’hàbits • Abans, la marca blanca de Mercadona era molt més barata i amb una relació qualitat-preu bona; ara ja no ho és tant, però el client ja està fidelitzat. • S’explica com Mercadona i altres cadenes han reduït la presència de marques conegudes per impulsar la seva pròpia marca. • Es contrasta el model actual amb l’antic botiguer de barri: - Abans el botiguer era «confessor, assistent i amic». - Ara, als grans centres, el client es troba desatès i perdut entre passadissos, amb personal insuficient. 1.4. Black Friday, consumisme i preus • Es critica el bombardeig del Black Friday i la programació constant al consum: - Fins i tot qui no necessita res es troba mirant ofertes. • Es denuncia la desconnexió entre preu d’origen i preu final dels productes, especialment en alimentació (ous, pomes, avellanes…): - El preu d’origen es manté igual, però el preu al consumidor puja. - Es pregunta «qui es queda la diferència?» i es torna a apuntar a les grans cadenes. 1.5. Pagesia, cava i corpinat • Es parla del drama de la pagesia que intenta sobreviure entre preus baixos d’origen i la pressió de les grans superfícies. • Es comenten pràctiques del sector del cava: - Grans empreses compraven fins i tot el camp sencer per assegurar-se el raïm. - Es barreja raïm de la Manxa per fer volum i ajustar graduacions alcohòliques. • Apareix el concepte corpinat com a marc diferenciat per als productors que volen fer cava amb raïm 100% del Penedès i més rigor. • Es posa en valor el cava de petits productors locals, amb exemples d’un elaborador vinculat a Rubí. «Si és cava, és cava d’aquí; si jo el faig amb raïm d’aquí, vull una marca diferent.» 2. Plaça Catalunya, Casino i incivisme 2.1. Les obres a la plaça Catalunya i l’entorn del Casino • L’Ajuntament està finalitzant les millores de l’entorn del Casino i la plaça Catalunya coincidint amb la reinauguració del Casino (13 de desembre): - Reparació del paviment malmès - Supressió de contenidors soterrats - Renovació de vegetació - Nous bancs davant la font ornamental - Nova font de boca per a la ciutadania - Nova jardinera al voltant de la font amb reg • Pressupost aproximat: 48.000 €. Els tertulians celebren que finalment es dignifiqui l’espai, però posen l’accent en el manteniment posterior. 2.2. Manteniment i responsabilitat ciutadana • Es reclama que l’Ajuntament no només inverteixi en obres, sinó en conservació. • Es remarca que una part molt important del deteriorament és responsabilitat dels ciutadans: «Jo diria que el 50% del no manteniment és culpa nostra.» • Es denuncia un incivisme creixent: - Ampolles, llaunes (fins i tot sense obrir) deixades a finestres i espais públics. - Objectes perillosos (com una navalla trencada) abandonats a la via pública. • Es parla de la sensació d’impunitat dels qui embruten o fan destrosses. 2.3. Educació, civisme i corresponsabilitat • Es reflexiona sobre com fer sentir “el carrer” com a espai propi i col·lectiu: - A casa ningú embruta perquè és «seu»; al carrer manca aquesta consciència. • Es posa el focus en l’educació des de petits i en les directrius d’ensenyament i família: - Necessitat de fomentar el respecte a l’entorn i el sentiment de ciutadania compartida. - Es comparen situacions amb altres països on hi ha més cultura de respecte a l’espai comú. • Es donen exemples de comunitats de veïns: pisos molt nets però escales plenes de burilles i papers. • Es remarca la dificultat de l’escola: dins del centre es recicla i es compleixen normes, però en sortir al carrer molts infants repeteixen hàbits incívics perquè a casa i al carrer no se’ls corregeix. «L’escola ho entenen com una norma que han de complir; fora creuen que ja no és necessari.» 2.4. Temps de vida, treball i criança • Es lliga el tema educatiu amb la conciliació laboral i familiar: - Es critica que sembli que «neixes per anar a treballar» i no per viure. - Es posa com a exemple gent que rebutja hores extres perquè no tindria temps de gaudir dels diners. • Es planteja que la manca de temps de les famílies limita la capacitat d’educar en valors cívics i convivència. 3. Neteja, residus i canvi de model de contenidors 3.1. Neteja, percepció d’espai i conducta • Es defensa que un espai net afavoreix el civisme: - Si un lloc és impol·lut, costa més embrutar-lo. - Si ja hi ha residus, molts pensen «no ve d’aquí». • Es reclama un bon manteniment de la neteja com a part de l’estratègia per reduir l’incivisme. 3.2. Comerç i mal ús dels contenidors • Es relata un cas recent d’un comerç que llença grans volums de cartró i bosses al contenidor domèstic, col·lapsant-lo: - L’Ajuntament compta amb personal d’assessorament i “inspecció” que informa i intenta corregir aquestes pràctiques. - Es considera necessari que, si cal, hi hagi sancions dissuasives perquè no es repeteixi. • Es critica la mentalitat del «que s’espavili algú altre» quan es tracta de residus. 3.3. Polèmica pels contenidors al centre i alternatives • A partir de la retirada dels contenidors de la plaça del Casino, es menciona la polèmica entre veïns del centre que veuen com els allunyen del seu domicili. • Ràdio Rubí explica que està pendent de resposta de l’Ajuntament per informar amb detall: - De quins contenidors desapareixen - On s’han de portar ara les escombraries • Es remarca la importància de planificar substitucions amb alternatives properes, especialment per a gent gran o amb mobilitat reduïda. 3.4. Model porta a porta i experiències europees • Es debat si el porta a porta podria funcionar a Rubí: - Per a comerços pot funcionar millor. - Per a particulars a grans edificis es veu complicat. - Potser té sentit a urbanitzacions o barris de baixa densitat. • Es posa l’exemple de Vilablareix, on el porta a porta funciona bé, amb organització clara de punts i calendaris. • Es comenta el model d’Alemanya, amb: - Baixants específics per a la brossa des de la cuina. - Bosses identificades amb etiqueta personal. - Si no es recicla bé, la persona rep una sanció o obligació de portar la brossa a un punt específic durant mesos. «Passa molt poc que ho hagin de fer, perquè la gent ho té clar.» • Es recorda que aquest tipus de sistemes només són viables si els edificis es projecten pensant-hi, cosa difícil al parc d’habitatge existent. 4. Antiga oficina de CaixaBank: d’un FabLab a una Oficina d’Afers Socials 4.1. Proposta de cessió a la Generalitat • Al ple municipal de novembre es debat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de CaixaBank (passeig Francesc Macià / carrer Major / carrer Fondo) a la Generalitat. • L’objectiu és acollir-hi la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies de Rubí, depenent del Departament de Drets Socials. Avui Rubí no disposa d’aquesta oficina i els veïns han d’anar a Sabadell, Terrassa o Sant Cugat per tràmits com els graus de dependència. • La cessió es vehicula mitjançant la figura jurídica anomenada «mutació demanial subjectiva» (canvi de titularitat entre administracions, condicionat a mantenir l’ús de servei o equipament públic). • Això impediria que la Generalitat, un cop rebuda la finca, la destinés a usos privats (p. ex. pisos). 4.2. El projecte FabLab: idea i situació • Aquesta mateixa oficina havia estat prevista per ubicar-hi un FabLab: - Un espai de fabricació digital i artesanal, pensat per a: • Captar talent • Compartir informació i idees • Fer tallers socials (joves, dones maltractades, etc.) • Fer prototips (un sol taburet, no producció en sèrie) • Una de les tertulianes explica que, des de l’escola Montessori, van impulsar un projecte Magnet amb la Fundació CIM (UPC) i van visitar molts FabLabs: - A Ciutat Meridiana o Cornellà, amb una forta funció social. • Explica que d’aquelles converses amb la Regidoria d’Educació podria haver sorgit la idea de fer un FabLab a Rubí, i per això es va sorprendre quan va veure el cartell de «futur FabLab» a l’antic CaixaBank. • Ara es desconeix si el projecte queda aparcat o es traslladarà a un altre espai; es destaca que no és incompatible que Rubí tingui un FabLab en un altre lloc. 4.3. Debat sobre la cessió i el rol de la Generalitat • En general, la taula veu positivament que Rubí tingui una Oficina d’Afers Socials i Famílies, perquè s’eviten desplaçaments constants a altres ciutats. • Tanmateix, s’obre un debat sobre el model de finançament i responsabilitats: - Alguns consideren que aquest servei hauria de ser 100% responsabilitat de la Generalitat, també la compra de l’edifici. - Es qüestiona que l’Ajuntament hagi comprat el local amb diners municipals i ara el cedeixi. • Es comenta que, segons el portaveu del PP (Juan José Giner), l’acord preveu que la Generalitat: - Assumeixi el cost de la reforma i adequació del local. - Assumeixi el manteniment futur de l’equipament. • Es considera clau que, un cop obert, la Generalitat no es quedi curta de personal ni de recursos: - Hi ha temor que sigui un servei «de mínims» per estalviar costos. «El més important de tot és veure el rendiment que dona.» 4.4. Precedents i recels • Es recorda el cas de l’Espona i el projecte de Centre Nacional de Dansa, on la Generalitat va recular quan va veure la dimensió del compromís econòmic. • Això alimenta un cert escepticisme respecte a la continuïtat i ambició dels projectes compartits Ajuntament–Generalitat. 5. Aliança Catalana, premi periodístic i gir polític 5.1. Premi al periodisme d’investigació sobre Aliança Catalana • Es comenta que Nació Digital ha rebut el Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació per una sèrie de reportatges sobre Aliança Catalana: - Autors: Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanal. - Publicats la primera setmana de febrer. • El treball revela: - El nom d’una figura clau fins ara desconeguda en la gestació del partit: Eduard Llaguno, poder a l’ombra i mecenes. - El paper de la seva mà dreta, Maiol Saneuja, també cofundador a l’ombra. - L’existència d’un entorn organitzat al voltant d’una escola a Osona. - Les desavinences internes entre Oriol Gès i Jordi Aragonès. - Les limitacions de poder real de Sílvia Orriols dins del partit. Es valora positivament que es desvetlli qui hi ha darrere d’aquests moviments i qui els finança. 5.2. Creixement electoral d’Aliança Catalana • Es repassen dades del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió): - Actualment Aliança Catalana té 2 diputats. - El CEO de juliol de 2025 els projectava fins a 10 escons. - L’últim baròmetre ja els situa entre 19 i 20 escons, empatats amb Junts. • Això suposaria un gir molt significatiu en el mapa polític català i un reforç clar de l’extrema dreta independentista. • Es comenta que a Rubí el partit ja es fa visible als plens municipals, amb membres a la sala amb carpetes i intervencions als torns de paraula. 5.3. Crisi de credibilitat dels partits tradicionals • Es considera que el creixement d’Aliança Catalana i d’altres opcions extremes s’explica, en part, per: - Desgast i baralles internes dels partits tradicionals catalanistes i independentistes. - Obsessió per les cadires i les picabaralles més que no pas pels projectes de futur. • Es parla d’una degradació general de la política: - Exemples com la inestabilitat institucional al voltant de la Fiscalia General de l’Estat. - La percepció que la política estatal es centra a «buscar merda i escampar-la». «No he sentit cap projecte, ni cap idea de cap programa, ni res de res.» 5.4. Esquerra, Junts i el catalanisme de fons • Crida l’atenció als tertulians que Esquerra Republicana no pateixi una gran davallada a les enquestes, malgrat la decepció d’una part de la seva base. • Es considera probable que: - Alguns votants de Junts fugin cap a Aliança Catalana. - Una part de la base independentista es decanti per l’abstenció. • Es lamenta la pèrdua de pes polític català a l’Estat per l’excessiva fragmentació i les lluites internes entre partits catalanistes. 6. Joventut, extrema dreta i memòria històrica 6.1. Ascens de l’extrema dreta entre els joves • Una de les principals preocupacions de la taula és l’auge dels partits d’extrema dreta (tant Vox com Aliança Catalana) entre la gent jove. • Es plantegen diverses preguntes i hipòtesis: - No s’ha explicat prou bé la història recent (franquisme, lluites per drets i democràcia). - Hi ha una desconnexió generacional: el que per generacions grans és memòria viva, per als joves és llunyà i abstracte. «Si realment no saben la història d’aquest país, a mi em costa molt d’entendre això.» 6.2. Desafecció política i abstenció jove • Es relaten converses amb joves de 18 anys que refusen votar: - Veuen la política com «una escola de carcamals». - No se senten representats per cap líder ni projecte. • Es reivindica la lluita històrica per aconseguir el dret de vot, especialment per a les dones, i es critica que això no s’hagi sabut transmetre prou. 6.3. Escola, adoctrinament i temes tabú • Es parla de com alguns temes han esdevingut “perillosos” a les aules: - Fa uns anys, cançons com Els Segadors o el Virolai formaven part natural del currículum. - Ara molts docents tenen por de ser acusats d’adoctrinament i rebre denúncies. «Ara, a veure qui és el guapo que s’atreveix.» • Es remarca que això limita: - La transmissió de la memòria democràtica i nacional. - El debat serè sobre el franquisme i la dictadura. 6.4. Llengua, immigració i canvi social • Es posa com a exemple el retrocés del català a les aules: - Professors de català expliquen que molts alumnes insisteixen a parlar en castellà fins i tot a classe de català. • Es vincula això amb: - Els canvis demogràfics i migratoris. - La falta de polítiques valentes i ben gestionades envers la llengua i la integració. • Es denuncia que la situació no és fruit de l’atzar, sinó de decisions polítiques preses o deixades de prendre durant dècades. 6.5. Lideratges i falta d’il·lusió • Es lamenta la manca de lideratges clars que generin il·lusió i projectes en positiu. • Es contraposa la idea que «l’objectiu te l’han de donar» amb la responsabilitat personal de buscar-se objectius propis. «Amb la voluntat de personalismes ens hem carregat tots els lideratges.» Conclusió de la tertúlia La tertúlia tanca amb la sensació que, des de qüestions aparentment menors com l’hummus del Mercadona o les obres a la plaça Catalunya, s’acaba arribant a debats de fons sobre model econòmic, responsabilitat ciutadana, serveis públics i rumbs polítics. • A nivell local, preocupa: - L’impacte de les grans superfícies sobre comerç i pagesia. - El manteniment dels espais públics i l’incivisme. - La gestió dels residus i el redisseny de contenidors. - La necessitat d’una Oficina d’Afers Socials a Rubí. • A nivell polític i social més ampli, inquieta: - L’ascens d’Aliança Catalana i l’extrema dreta. - La desafecció de la joventut i la pèrdua de memòria històrica. - La fragmentació del catalanisme i la falta de projectes compartits de futur. La tertúlia es clou amb agraïments als participants i un enllaç amb la programació següent de Ràdio Rubí, centrada en el festival Rubi Sound 1413 i l’agenda juvenil de la Torre Bassas.



