Portada

Episodis etiquetats amb Portada

7364episodis
#1110 - Humus, plaça Catalunya i política a Rubí - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
59'

#1110 - Humus, plaça Catalunya i política a Rubí

Introducció de la tertúlia La tertúlia de “Rubí al dia” amb Albert Soler i els col·laboradors dels dijous (Mari Àngels Ruiz, Conxita Jimena, Pep Adelantado i Isidre Rubio) aborda diversos temes locals i polítics: • Incidència a la fàbrica d’hummus de Mercadona a Rubí i reflexions sobre el model de grans superfícies • Reforma de la plaça Catalunya i del Casino i debat sobre el manteniment i l’incivisme • Canvis en la recollida de residus i contenidors i el debat sobre el porta a porta • Nou ús per a l’antiga oficina de CaixaBank com a Oficina d’Afers Socials i Famílies • Creixement d’Aliança Catalana i preocupació pel gir polític i l’auge de l’extrema dreta 1. L’hummus de Mercadona i el poder de les grans superfícies 1.1. Incidència a la fàbrica d’hummus de Rubí • Es comenta l’absència d’hummus de Mercadona a les prestatgeries. • La producció es fa a Rubí, a la fàbrica Rensica (Can Fatjó), que ha hagut d’aturar temporalment l’activitat per una incidència tècnica no detallada. • L’empresa anuncia que vol reprendre la producció en les pròximes setmanes. • Tot i la parada, els veïns continuen denunciant episodis puntuals de males olors, encara que menys greus que en una crisi anterior. «Ja no hi ha humus al Mercadona?» La taula admet que ells pràcticament no consumeixen aquest producte, i això serveix d’excusa per obrir un debat més ampli sobre el model Mercadona i les grans cadenes. 1.2. Mercadona com a model de negoci i de poder • Es recorda que Mercadona sovint exigeix exclusivitat als proveïdors: - Això pot donar volum de negoci, però si un dia Mercadona deixa de comprar, l’empresa pot quedar enfonsada. - Es mencionen casos de productes etiquetats només per Mercadona que han quedat com a estoc invendible. • Es critica el poder de negociació desmesurat de la cadena: - «Ara té la paella pel mànec» per la quantitat de centres i volum de venda. • Diversos tertulians afirmen que, per principis i ideologia del propietari, no compren a Mercadona. 1.3. Consum, marques blanques i canvi d’hàbits • Abans, la marca blanca de Mercadona era molt més barata i amb una relació qualitat-preu bona; ara ja no ho és tant, però el client ja està fidelitzat. • S’explica com Mercadona i altres cadenes han reduït la presència de marques conegudes per impulsar la seva pròpia marca. • Es contrasta el model actual amb l’antic botiguer de barri: - Abans el botiguer era «confessor, assistent i amic». - Ara, als grans centres, el client es troba desatès i perdut entre passadissos, amb personal insuficient. 1.4. Black Friday, consumisme i preus • Es critica el bombardeig del Black Friday i la programació constant al consum: - Fins i tot qui no necessita res es troba mirant ofertes. • Es denuncia la desconnexió entre preu d’origen i preu final dels productes, especialment en alimentació (ous, pomes, avellanes…): - El preu d’origen es manté igual, però el preu al consumidor puja. - Es pregunta «qui es queda la diferència?» i es torna a apuntar a les grans cadenes. 1.5. Pagesia, cava i corpinat • Es parla del drama de la pagesia que intenta sobreviure entre preus baixos d’origen i la pressió de les grans superfícies. • Es comenten pràctiques del sector del cava: - Grans empreses compraven fins i tot el camp sencer per assegurar-se el raïm. - Es barreja raïm de la Manxa per fer volum i ajustar graduacions alcohòliques. • Apareix el concepte corpinat com a marc diferenciat per als productors que volen fer cava amb raïm 100% del Penedès i més rigor. • Es posa en valor el cava de petits productors locals, amb exemples d’un elaborador vinculat a Rubí. «Si és cava, és cava d’aquí; si jo el faig amb raïm d’aquí, vull una marca diferent.» 2. Plaça Catalunya, Casino i incivisme 2.1. Les obres a la plaça Catalunya i l’entorn del Casino • L’Ajuntament està finalitzant les millores de l’entorn del Casino i la plaça Catalunya coincidint amb la reinauguració del Casino (13 de desembre): - Reparació del paviment malmès - Supressió de contenidors soterrats - Renovació de vegetació - Nous bancs davant la font ornamental - Nova font de boca per a la ciutadania - Nova jardinera al voltant de la font amb reg • Pressupost aproximat: 48.000 €. Els tertulians celebren que finalment es dignifiqui l’espai, però posen l’accent en el manteniment posterior. 2.2. Manteniment i responsabilitat ciutadana • Es reclama que l’Ajuntament no només inverteixi en obres, sinó en conservació. • Es remarca que una part molt important del deteriorament és responsabilitat dels ciutadans: «Jo diria que el 50% del no manteniment és culpa nostra.» • Es denuncia un incivisme creixent: - Ampolles, llaunes (fins i tot sense obrir) deixades a finestres i espais públics. - Objectes perillosos (com una navalla trencada) abandonats a la via pública. • Es parla de la sensació d’impunitat dels qui embruten o fan destrosses. 2.3. Educació, civisme i corresponsabilitat • Es reflexiona sobre com fer sentir “el carrer” com a espai propi i col·lectiu: - A casa ningú embruta perquè és «seu»; al carrer manca aquesta consciència. • Es posa el focus en l’educació des de petits i en les directrius d’ensenyament i família: - Necessitat de fomentar el respecte a l’entorn i el sentiment de ciutadania compartida. - Es comparen situacions amb altres països on hi ha més cultura de respecte a l’espai comú. • Es donen exemples de comunitats de veïns: pisos molt nets però escales plenes de burilles i papers. • Es remarca la dificultat de l’escola: dins del centre es recicla i es compleixen normes, però en sortir al carrer molts infants repeteixen hàbits incívics perquè a casa i al carrer no se’ls corregeix. «L’escola ho entenen com una norma que han de complir; fora creuen que ja no és necessari.» 2.4. Temps de vida, treball i criança • Es lliga el tema educatiu amb la conciliació laboral i familiar: - Es critica que sembli que «neixes per anar a treballar» i no per viure. - Es posa com a exemple gent que rebutja hores extres perquè no tindria temps de gaudir dels diners. • Es planteja que la manca de temps de les famílies limita la capacitat d’educar en valors cívics i convivència. 3. Neteja, residus i canvi de model de contenidors 3.1. Neteja, percepció d’espai i conducta • Es defensa que un espai net afavoreix el civisme: - Si un lloc és impol·lut, costa més embrutar-lo. - Si ja hi ha residus, molts pensen «no ve d’aquí». • Es reclama un bon manteniment de la neteja com a part de l’estratègia per reduir l’incivisme. 3.2. Comerç i mal ús dels contenidors • Es relata un cas recent d’un comerç que llença grans volums de cartró i bosses al contenidor domèstic, col·lapsant-lo: - L’Ajuntament compta amb personal d’assessorament i “inspecció” que informa i intenta corregir aquestes pràctiques. - Es considera necessari que, si cal, hi hagi sancions dissuasives perquè no es repeteixi. • Es critica la mentalitat del «que s’espavili algú altre» quan es tracta de residus. 3.3. Polèmica pels contenidors al centre i alternatives • A partir de la retirada dels contenidors de la plaça del Casino, es menciona la polèmica entre veïns del centre que veuen com els allunyen del seu domicili. • Ràdio Rubí explica que està pendent de resposta de l’Ajuntament per informar amb detall: - De quins contenidors desapareixen - On s’han de portar ara les escombraries • Es remarca la importància de planificar substitucions amb alternatives properes, especialment per a gent gran o amb mobilitat reduïda. 3.4. Model porta a porta i experiències europees • Es debat si el porta a porta podria funcionar a Rubí: - Per a comerços pot funcionar millor. - Per a particulars a grans edificis es veu complicat. - Potser té sentit a urbanitzacions o barris de baixa densitat. • Es posa l’exemple de Vilablareix, on el porta a porta funciona bé, amb organització clara de punts i calendaris. • Es comenta el model d’Alemanya, amb: - Baixants específics per a la brossa des de la cuina. - Bosses identificades amb etiqueta personal. - Si no es recicla bé, la persona rep una sanció o obligació de portar la brossa a un punt específic durant mesos. «Passa molt poc que ho hagin de fer, perquè la gent ho té clar.» • Es recorda que aquest tipus de sistemes només són viables si els edificis es projecten pensant-hi, cosa difícil al parc d’habitatge existent. 4. Antiga oficina de CaixaBank: d’un FabLab a una Oficina d’Afers Socials 4.1. Proposta de cessió a la Generalitat • Al ple municipal de novembre es debat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de CaixaBank (passeig Francesc Macià / carrer Major / carrer Fondo) a la Generalitat. • L’objectiu és acollir-hi la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies de Rubí, depenent del Departament de Drets Socials. Avui Rubí no disposa d’aquesta oficina i els veïns han d’anar a Sabadell, Terrassa o Sant Cugat per tràmits com els graus de dependència. • La cessió es vehicula mitjançant la figura jurídica anomenada «mutació demanial subjectiva» (canvi de titularitat entre administracions, condicionat a mantenir l’ús de servei o equipament públic). • Això impediria que la Generalitat, un cop rebuda la finca, la destinés a usos privats (p. ex. pisos). 4.2. El projecte FabLab: idea i situació • Aquesta mateixa oficina havia estat prevista per ubicar-hi un FabLab: - Un espai de fabricació digital i artesanal, pensat per a: • Captar talent • Compartir informació i idees • Fer tallers socials (joves, dones maltractades, etc.) • Fer prototips (un sol taburet, no producció en sèrie) • Una de les tertulianes explica que, des de l’escola Montessori, van impulsar un projecte Magnet amb la Fundació CIM (UPC) i van visitar molts FabLabs: - A Ciutat Meridiana o Cornellà, amb una forta funció social. • Explica que d’aquelles converses amb la Regidoria d’Educació podria haver sorgit la idea de fer un FabLab a Rubí, i per això es va sorprendre quan va veure el cartell de «futur FabLab» a l’antic CaixaBank. • Ara es desconeix si el projecte queda aparcat o es traslladarà a un altre espai; es destaca que no és incompatible que Rubí tingui un FabLab en un altre lloc. 4.3. Debat sobre la cessió i el rol de la Generalitat • En general, la taula veu positivament que Rubí tingui una Oficina d’Afers Socials i Famílies, perquè s’eviten desplaçaments constants a altres ciutats. • Tanmateix, s’obre un debat sobre el model de finançament i responsabilitats: - Alguns consideren que aquest servei hauria de ser 100% responsabilitat de la Generalitat, també la compra de l’edifici. - Es qüestiona que l’Ajuntament hagi comprat el local amb diners municipals i ara el cedeixi. • Es comenta que, segons el portaveu del PP (Juan José Giner), l’acord preveu que la Generalitat: - Assumeixi el cost de la reforma i adequació del local. - Assumeixi el manteniment futur de l’equipament. • Es considera clau que, un cop obert, la Generalitat no es quedi curta de personal ni de recursos: - Hi ha temor que sigui un servei «de mínims» per estalviar costos. «El més important de tot és veure el rendiment que dona.» 4.4. Precedents i recels • Es recorda el cas de l’Espona i el projecte de Centre Nacional de Dansa, on la Generalitat va recular quan va veure la dimensió del compromís econòmic. • Això alimenta un cert escepticisme respecte a la continuïtat i ambició dels projectes compartits Ajuntament–Generalitat. 5. Aliança Catalana, premi periodístic i gir polític 5.1. Premi al periodisme d’investigació sobre Aliança Catalana • Es comenta que Nació Digital ha rebut el Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació per una sèrie de reportatges sobre Aliança Catalana: - Autors: Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanal. - Publicats la primera setmana de febrer. • El treball revela: - El nom d’una figura clau fins ara desconeguda en la gestació del partit: Eduard Llaguno, poder a l’ombra i mecenes. - El paper de la seva mà dreta, Maiol Saneuja, també cofundador a l’ombra. - L’existència d’un entorn organitzat al voltant d’una escola a Osona. - Les desavinences internes entre Oriol Gès i Jordi Aragonès. - Les limitacions de poder real de Sílvia Orriols dins del partit. Es valora positivament que es desvetlli qui hi ha darrere d’aquests moviments i qui els finança. 5.2. Creixement electoral d’Aliança Catalana • Es repassen dades del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió): - Actualment Aliança Catalana té 2 diputats. - El CEO de juliol de 2025 els projectava fins a 10 escons. - L’últim baròmetre ja els situa entre 19 i 20 escons, empatats amb Junts. • Això suposaria un gir molt significatiu en el mapa polític català i un reforç clar de l’extrema dreta independentista. • Es comenta que a Rubí el partit ja es fa visible als plens municipals, amb membres a la sala amb carpetes i intervencions als torns de paraula. 5.3. Crisi de credibilitat dels partits tradicionals • Es considera que el creixement d’Aliança Catalana i d’altres opcions extremes s’explica, en part, per: - Desgast i baralles internes dels partits tradicionals catalanistes i independentistes. - Obsessió per les cadires i les picabaralles més que no pas pels projectes de futur. • Es parla d’una degradació general de la política: - Exemples com la inestabilitat institucional al voltant de la Fiscalia General de l’Estat. - La percepció que la política estatal es centra a «buscar merda i escampar-la». «No he sentit cap projecte, ni cap idea de cap programa, ni res de res.» 5.4. Esquerra, Junts i el catalanisme de fons • Crida l’atenció als tertulians que Esquerra Republicana no pateixi una gran davallada a les enquestes, malgrat la decepció d’una part de la seva base. • Es considera probable que: - Alguns votants de Junts fugin cap a Aliança Catalana. - Una part de la base independentista es decanti per l’abstenció. • Es lamenta la pèrdua de pes polític català a l’Estat per l’excessiva fragmentació i les lluites internes entre partits catalanistes. 6. Joventut, extrema dreta i memòria històrica 6.1. Ascens de l’extrema dreta entre els joves • Una de les principals preocupacions de la taula és l’auge dels partits d’extrema dreta (tant Vox com Aliança Catalana) entre la gent jove. • Es plantegen diverses preguntes i hipòtesis: - No s’ha explicat prou bé la història recent (franquisme, lluites per drets i democràcia). - Hi ha una desconnexió generacional: el que per generacions grans és memòria viva, per als joves és llunyà i abstracte. «Si realment no saben la història d’aquest país, a mi em costa molt d’entendre això.» 6.2. Desafecció política i abstenció jove • Es relaten converses amb joves de 18 anys que refusen votar: - Veuen la política com «una escola de carcamals». - No se senten representats per cap líder ni projecte. • Es reivindica la lluita històrica per aconseguir el dret de vot, especialment per a les dones, i es critica que això no s’hagi sabut transmetre prou. 6.3. Escola, adoctrinament i temes tabú • Es parla de com alguns temes han esdevingut “perillosos” a les aules: - Fa uns anys, cançons com Els Segadors o el Virolai formaven part natural del currículum. - Ara molts docents tenen por de ser acusats d’adoctrinament i rebre denúncies. «Ara, a veure qui és el guapo que s’atreveix.» • Es remarca que això limita: - La transmissió de la memòria democràtica i nacional. - El debat serè sobre el franquisme i la dictadura. 6.4. Llengua, immigració i canvi social • Es posa com a exemple el retrocés del català a les aules: - Professors de català expliquen que molts alumnes insisteixen a parlar en castellà fins i tot a classe de català. • Es vincula això amb: - Els canvis demogràfics i migratoris. - La falta de polítiques valentes i ben gestionades envers la llengua i la integració. • Es denuncia que la situació no és fruit de l’atzar, sinó de decisions polítiques preses o deixades de prendre durant dècades. 6.5. Lideratges i falta d’il·lusió • Es lamenta la manca de lideratges clars que generin il·lusió i projectes en positiu. • Es contraposa la idea que «l’objectiu te l’han de donar» amb la responsabilitat personal de buscar-se objectius propis. «Amb la voluntat de personalismes ens hem carregat tots els lideratges.» Conclusió de la tertúlia La tertúlia tanca amb la sensació que, des de qüestions aparentment menors com l’hummus del Mercadona o les obres a la plaça Catalunya, s’acaba arribant a debats de fons sobre model econòmic, responsabilitat ciutadana, serveis públics i rumbs polítics. • A nivell local, preocupa: - L’impacte de les grans superfícies sobre comerç i pagesia. - El manteniment dels espais públics i l’incivisme. - La gestió dels residus i el redisseny de contenidors. - La necessitat d’una Oficina d’Afers Socials a Rubí. • A nivell polític i social més ampli, inquieta: - L’ascens d’Aliança Catalana i l’extrema dreta. - La desafecció de la joventut i la pèrdua de memòria històrica. - La fragmentació del catalanisme i la falta de projectes compartits de futur. La tertúlia es clou amb agraïments als participants i un enllaç amb la programació següent de Ràdio Rubí, centrada en el festival Rubi Sound 1413 i l’agenda juvenil de la Torre Bassas.

#272 - Indústria, 25N i vida local a Rubí - episode art
Notícies Migdia
29'

#272 - Indústria, 25N i vida local a Rubí

Resum general Informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ amb l’actualitat de Rubí i la comarca. Els grans eixos són: • Impuls industrial i plans de futur a la Regió Metropolitana i a Rubí (Pacte Industrial i Pacte Nacional per a la Indústria). • Actes del 25N a Rubí: institucional, moviment feminista i treball educatiu als centres. • Projectes socials i solidaris, com l’acció artística als campaments de refugiats sahrauís. • Cultura i equipaments: preestrena teatral, reobertura del casino i programació de Nadal. • Participació ciutadana i salut: nou format de Parlem amb l’alcaldessa i primer tems (consell consultiu) al CAP. • Breu repàs comarcal (Sabadell, Terrassa, Sant Cugat) sobre residus, cultura i educació. 1. Context inicial i temps 1.1. Presentació de l’informatiu • Data: dimecres 26 de novembre de 2025. • Focus en notícies socials a Rubí i comarca: indústria, 25N i projectes solidaris. 1.2. El temps • Ambient fred però assolellat a gran part de Catalunya. • Núvols i nevades intermitents a l’Alt Pirineu, amb torb i neu en forma de barrufa. • Vent intens (tramuntana i mestral, cops de fins a 90–100 km/h) a Pirineu, Terres de l’Ebre i Empordà. • Temperatures màximes a la costa d’uns 13–14 ºC. • Dijous: menys vent, més núvols al Pirineu i matinada encara més freda. 2. Indústria a Rubí i Regió Metropolitana 2.1. Pes industrial de Rubí i la regió • Rubí continua liderant el rànquing de ciutats industrials catalanes. • La Regió Metropolitana de Barcelona genera el 55% del PIB de Catalunya. • La indústria representa el 19% del valor afegit brut a la regió, per sobre de la mitjana de la zona euro. "Barcelona i la seva àrea d’influència, inclosa Rubí, atreuen molta inversió." 2.2. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana • El Pacte Industrial celebra el seu 30è Consell General. • És un organisme integrat per ajuntaments, agents socials i universitats per impulsar la indústria metropolitana i la descarbonització. • Es destaca l’aliança amb la UPC per aportar talent, recerca i formació. • Ana María Martínez, alcaldessa de Rubí, és presidenta del Comitè Executiu del Pacte Industrial. 2.3. Quatre grans línies d’actuació del Pacte Industrial 1) Innovació i construcció verda • Impuls de la construcció industrialitzada i verda. • Definició d’estàndards de compra pública i finançament per facilitar-ne el desplegament. 2) Formació • Promoció de bones pràctiques en FP, especialment FP dual i centres integrats. • Objectiu: augmentar l’alumnat que opta per aquesta via i ajustar formació i necessitats empresarials. 3) PAES (Polígons d’Activitat Econòmica) • Impuls de solucions de governança per als polígons. • Debat sobre marcs normatius per millorar la competitivitat de les empreses. 4) Mobilitat i accessibilitat • Millorar la connectivitat dels polígons i ordenar la logística a escala metropolitana. • Col·laboració amb l’ATM per reduir emissions i facilitar l’accés als llocs de treball. • Recordatori de l’obligació per a moltes empreses (+200 treballadors) de tenir un pla de desplaçament d’empresa. "Creiem que el Pacte, amb aquesta visió multistakeholder de col·laboració público-privada, pot tenir una aportació." (Carles Rivera) 2.4. Pacte Nacional per a la Indústria • La Generalitat preveu activar-lo el gener de 2026. • Anunci al Consell General per part de Jaume Baró, secretari d’Empresa i Competitivitat. • Inversió prevista: 4.400 milions d’euros en 166 accions sobre: - Productivitat - Descarbonització - Sostenibilitat • Objectiu: que la indústria arribi al 25% del PIB català (ara està prop de la meitat d’aquesta xifra). • El conseller Miquel Sàmper va anunciar a Rubí l’entrada en vigor del Pacte Nacional amb vigència de 4 anys, ressaltant el bon creixement industrial de Catalunya el 2024. 3. 25N i moviment feminista a Rubí 3.1. Acte institucional a la Plaça del Doctor Guardiet • Centenar de persones a la Plaça del Doctor Guardiet contra la violència masclista. • Lema del programa institucional: «Lliures, no valentes». • Ana María Martínez subratlla que la llibertat ha de ser un dret, no un acte de valentia: "La llibertat no hauria de requerir coratge, sinó que hauria de ser un dret garantit per a totes les dones i arreu del món." • Lectura del manifest institucional a càrrec de: - Representants de la Taula de Dones de Rubí. - Tres alumnes de l’Institut-escola Teresa Altet. 3.2. Contingut del manifest institucional • Denúncia de totes les formes de violència contra les dones: - Pressió estètica i cosificació. - Violència en contextos de guerra i conflictes. - Violència obstètrica. - Assetjament digital. - Discriminació de dones migrants. • Missatge central: "Trencar el silenci per oposar-se al masclisme en totes les seves formes i acompanyar les víctimes." • Des de l’àmbit policial i de serveis es remarca la importància de demanar ajuda tan bon punt la situació es percep com a «no normal» i la prioritat de la víctima davant de qualsevol altre tràmit. 3.3. Activitats culturals i artístiques del 25N • Taller d’estampació de bosses previ al manifest, a càrrec del professorat de l’edRa. - Estampació de missatges tipus post-it en bosses. - El públic hi afegeix missatges reivindicatius. • Concert íntim de la cantautora Alba Luz, només amb guitarra. - Avança cançons del nou disc «Dejarà de Doler», basat en la seva experiència com a víctima de violència. 3.4. Concentració alternativa de Les Aloges i La Indòmita • En paral·lel, seixantena de persones en una manifestació ciutadana convocada per Les Aloges i La Indòmita, amb suport de l’AUP. • Lema: «Feminisme per vèncer, contra el patriarcat, el feixisme, el capitalisme i el colonialisme». • Lectura de manifest davant la Plaça Pere Aguilera, a les portes de l’Ajuntament. • Tancament amb minut de silenci per dones i persones dissidents assassinades el darrer any i crits de: "Visca la lluita feminista!" 3.5. Projecte educatiu de l’Institut-escola Teresa Altet per al 25N • Treball transversal sobre el 25N que implica alumnat de 3 a 16 anys. • Cada classe fa assemblees per consensuar un lema contra la violència masclista. • Alguns lemes destacats: - «La violència mai és la solució» - «Vull estimar-me» - «No callis, defensa’t» - «Estimar és cuidar, no fer mal» - «La nostra essència és única» • Els lemes es pinten sobre llaunes liles en una instal·lació que decora la tanca del centre. • Inauguració amb lectura d’una adaptació del manifest institucional del 25N. "Que la llibertat sigui real per a tothom. Fem-ho possible, junts i juntes, perquè el canvi comenci amb cadascú de nosaltres." • A l’aula, la violència contra les dones es treballa amb contes, històries, testimonis i debats no mixtes. 4. Projecte solidari als campaments sahrauís 4.1. Participació de l’edRa i trajecte del projecte • El professor de l’edRa, Jorge Vicente, torna dels campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria). • Participa per segon any en un projecte de cooperació internacional impulsat per una ONG sevillana. • Objectiu: formació artística com a eina comunitària i de generació de recursos. Vicente defensa que l’art pot «transformar vides» i crear autonomia econòmica. 4.2. Primer any: tallers de serigrafia i cianotípia • Treball a l’Escola de dones, un centre gestionat íntegrament per dones sahrauís. • Ens explica que l’alumnat no havia fet mai serigrafia abans: "Ellas nunca habían hecho serigrafia... también les enseñé a hacer cianotipia... he visto que ellas han hecho nuevos diseños de camisetas... lo han aprendido y realmente lo están llevando a cabo muy bien." • El que van aprendre ha permès produir i vendre material per obtenir ingressos. 4.3. Segon any: mural col·laboratiu i identitat sahrauí • Enguany treballa en un mural col·laboratiu amb estudiants d’un institut dels campaments. • L’alumnat tria els elements que han de sortir al mural, relacionats amb la seva identitat col·lectiva: - Bandera sahrauí - Desert - Camell - Dàtils i palmeres "Es una sociedad que tiene mucho arraigo por su patria... todos querían que saliera la bandera, el desierto, un camello, un dátil, las palmeras..." • La feina es veu afectada per les manifestacions arran d’una resolució de Nacions Unides sobre el futur del Sàhara. • Acaben el mural amb el suport d’un estudiant de l’Escola d’Arts dels campaments. • El mural s’integra al festival Artifariti, certamen internacional d’art amb més de 30 anys d’història als campaments. 4.4. Condicions de vida i impacte personal • Vicente remarca l’impacte de veure la realitat dels campaments: mig del desert i dependència total de recursos externs. • Al primer viatge, moltes llars no tenien electricitat; ara s’instal·len llum i aigua corrent a la majoria de cases, fet que genera debat intern. • El colpeix la força de les manifestacions i la unitat del poble sahrauí per reclamar autodeterminació, amb moltes banderes i mobilització transversal. 5. Obres a la Plaça Catalunya i reobertura del casino 5.1. Millora de la Plaça Catalunya • L’Ajuntament de Rubí ultima les obres de millora a la Plaça Catalunya. • Objectiu: fer-la més funcional i que esdevingui un punt neuràlgic més aprofitable per la ciutadania. • Pressupost: més de 48.000 euros. • Actuacions principals: - Reparació de paviments malmesos. - Supressió de contenidors soterrats. - Renovació de la vegetació. - Instal·lació de nous bancs davant la font ornamental. - Nova font de boca per a ús ciutadà. - Nova jardinera amb reg per degoteig al voltant de la font ornamental. 5.2. Reobertura del casino • Reobertura del casino de Rubí el 13 de desembre, en un acte institucional. • La reobertura coincideix amb l’inici de la programació de Nadal. • L’acte oficial (19 h) comptarà amb: - Autoritats i entitats locals. - Artistes vinculats a Rubí. - Participació d’Esbart Dansaire de Rubí, companyia Vuit Temps, professorat de l’Escola Municipal de Música Pere Burés, entre d’altres. 5.3. Programació cultural al casino • Del 14 de desembre al 3 de gener, el casino acollirà una programació variada per a tots els públics: - Espectacles familiars. - Humor. - Titelles. - Visites teatralitzades. • Destaquen: - Marató de Contes. - Pomes visuals de Jordi Bertran. - Una poma, un pomer de la Cia. De Paper. - Espectacles d’humor «No me toques el cuento» i «Ya me has tocado el cuento» de la Cia. Arte Atroz. 6. «Parlem amb l’alcaldessa»: nova fórmula de participació 6.1. Format del programa • «Parlem amb l’alcaldessa» és un programa mensual de RÀDIO RUBÍ. • El dirigeix el servei informatiu municipal, amb Albert Soler com a conductor. • L’objectiu és que Ana María Martínez respongui preguntes sobre actualitat local. 6.2. Nou sistema de preguntes ciutadanes • Novetat de la temporada: cada dos mesos, les preguntes les faran exclusivament els ciutadans. • Per participar, cal omplir un formulari disponible a radiorubi.cat. • No s’acceptaran preguntes rebudes via xarxes socials. • El programa té durada limitada: - Les preguntes que no hi càpiguen en una edició passaran a la següent. - No es llegirà cap pregunta amb faltes de respecte. • Es pot veure i escoltar el primer programa a: radiorubi.cat/parlem. 7. Cultura: «Avui no ploraré» de T de Teatre 7.1. Residència artística a La Sala • La companyia T de Teatre fa residència al Teatre Municipal La Sala. • Presenten la seva nova producció «Avui no ploraré»: - Escrita i dirigida per Nelson Valente. - Traduïda al català per Sergi Belbel. • La residència a La Sala és descrita com «un clàssic» i una part imprescindible del mètode de creació de la companyia. "Per nosaltres és un luxe poder disposar d'una sala durant uns dies, on poder acabar de muntar l'obra, ajustar llum, so i escenografia." • Les actrius Agata Roca, Mamen Duch, Marta Pérez i Carme Pla destaquen que: - La residència els permet centrar-se en la part artística. - Posen a prova llum, so i escenografia en un espai molt semblant al Teatre Goya, on faran temporada. 7.2. Argument i repartiment • Preestrena a Rubí: dissabte 29 de novembre, a les 20 h, a La Sala. • Després, funció a Girona (5 de desembre) i temporada al Teatre Goya a partir del 18. • Argument: - Tres germanes es reuneixen per sopar i celebrar l’alta mèdica d’una d’elles, després d’un mes ingressada en una clínica psiquiàtrica. - El que havia de ser un sopar tranquil es converteix en una nit plena d’humor, malentesos i veritats que surten a la superfície. - Una companya de la clínica es presenta a casa per «ajudar-la» i la situació s’embolica. • Repartiment: - Les quatre fundadores de T de Teatre: Agata Roca, Mamen Duch, Marta Pérez i Carme Pla. - Dos actors col·laboradors habituals: Albert Ribalta i Jordi Rico. • L’obra combina humor i vulnerabilitat des de la quotidianitat i el retrat familiar. 7.3. Vincles amb el públic de Rubí • La companyia considera que estrenar a Rubí és «com jugar a casa». • Destaca la calidesa del públic en aquests primers passis, que solen ser els més delicats. • Entrades a 25 € (18,75 € amb carnet de la biblioteca), disponibles a la taquilla de La Sala i a la plataforma Koobin. 8. Notícies comarcals: Sabadell, Terrassa, Sant Cugat 8.1. Sabadell: recollida de residus • L’alcaldessa Marta Farrés anuncia que mantindran el sistema actual de recollida d’escombraries durant tot el mandat. • No s’aplicarà de manera generalitzada un model de contenidors intel·ligents per: - Prudència en la inversió. - Dubtes sobre l’adequació tecnològica en una ciutat de la dimensió de Sabadell. "La tecnologia encara no està prou avançada... apliquem un criteri de prudència a l'hora de fer inversions que suposen molts diners." • Sí que es preveu una prova pilot de recollida porta a porta de paper i cartró per a comerços. 8.2. Terrassa: Fira Modernista • Presentació de la 23a Fira Modernista de Terrassa, que se celebrarà els 8, 9 i 10 de maig. • Objectius: - Consolidar i ampliar la participació d’entitats. - Atraure més turisme cultural. • El regidor Joan Salvador explica que la fira combina cultura, gastronomia i patrimoni per reforçar la singularitat de la ciutat. • Cartell dissenyat per Clara Mercader, inspirat en l’obra d’Alexandre de Riquer. "Vaig crear una figura femenina delicada i gairebé angelical, envoltada d'ocells i natura, en sintonia amb el seu univers." • El cartell busca condensar el simbolisme, màgia i misteri vinculats a Riquer. 8.3. Terrassa: projecte audiovisual Contraplà • El programa Contraplà impulsa la creació audiovisual entre infants i adolescents en risc d’exclusió. • A Terrassa hi participa l’Institut-escola Antoni Ubach i Soler, al barri de Can Anglada. • Una quinzena d’alumnes de 3r d’ESO realitzen el curt «La bellesa del temps». • El curtmetratge tracta sobre diàleg intergeneracional i la importància de construir ponts entre joves i gent gran. • La directora del centre, Montserrat Álvarez, destaca: - Treball en equip i part social. - Aprenentatge tècnic audiovisual. - Major valoració de l’entorn on viuen. Contraplà posa el focus en l’experiència artística i crea vincles entre joves, territori i comunitat, fomentant inclusió i cohesió social. 8.4. Sant Cugat: 20 anys del Pla Educatiu d’Entorn • Taula rodona a la sala Clavé de la Unió per reflexionar sobre els 20 anys del Pla Educatiu d’Entorn. • El projecte és una cooperació entre Ajuntament i Departament d’Educació. • Objectius: - Millorar l’èxit educatiu de l’alumnat més vulnerable. - Reforçar la cohesió social. • L’acte reuneix representants de: - Ajuntament - Departament d’Educació - Centres educatius - Entitats i voluntariat • En 20 anys: - 12.000 alumnes han participat en el Pla. - Més de 600 activitats realitzades, dins i fora de l’escola. - 33 centres educatius, una trentena d’entitats i 1.700 voluntaris implicats. • Accions destacades: - Tallers de suport i acompanyament educatiu (més de 5.000 alumnes). - Tallers d’integració i acollida per a famílies i joves nouvinguts per aprendre català (uns 200 joves). - Casals d’acollida al juliol per alumnat que acaba d’arribar (230 joves). 9. Salut i participació: nou «tems» al CAP Anton de Borja 9.1. Creació del primer «tems» a l’Atenció Primària • Darrera hora: el CAP Anton de Borja de Rubí comptarà amb un «tems» propi (Consell Consultiu de la Ciutadania). • La primera sessió l’ha celebrat el Consorci Sanitari de Terrassa aquesta mateixa setmana. • Es tracta del primer òrgan d’aquest tipus a l’Atenció Primària de Catalunya. 9.2. Objectius del Consell Consultiu de la Ciutadania • Incorporar la perspectiva de pacients i cuidadors en la millora del sistema sanitari. • Respon a la voluntat del Departament de Salut d’impulsar: - Els drets de participació de la ciutadania. - Els deures de corresponsabilitat en salut. • S’alinea amb el Marc d’experiència del pacient del sistema de salut, que considera imprescindible la veu del pacient en la transformació de les organitzacions sanitàries. RÀDIO RUBÍ anuncia que ampliarà aquesta informació al web i als butlletins horaris en properes hores. 10. Tancament • L’informatiu es tanca remarcant que tota l’actualitat local es pot seguir a la 99.7 FM i a radiorubi.cat. • Es combina informació econòmica, social, cultural i sanitària, subratllant el paper de Rubí com a pol industrial però també com a ciutat amb teixit associatiu, cultural i participatiu molt actiu.

Els esports al dia del 26/11/2025 - episode art
Els esports al dia
29'

Els esports al dia del 26/11/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#1109 - Indústria a Rubí, urbanisme i gir a la dreta - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
57'

#1109 - Indústria a Rubí, urbanisme i gir a la dreta

Resum general Tertúlia intensa centrada en la indústria a Rubí i a la regió metropolitana, els models d’urbanisme i planificació de la ciutat i l’auge de Vox i Aliança Catalana, especialment entre el jovent. Els tertulians combinen dades, memòria històrica i experiències personals per analitzar com es relacionen la política industrial, la qualitat urbana, la immigració, la inseguretat i el malestar social amb els canvis de vot. 1. Pacte Industrial i pes de la indústria a Rubí 1.1. Context metropolità i Pacte Industrial • Es presenta el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, que agrupa 55 ajuntaments, agents socials i universitats. • S’explica la nova aliança amb l’UPC per impulsar: - Descarbonització de la indústria - Innovació i productivitat - Col·laboració público-privada en mobilitat i sostenibilitat • Es destaca una acció clau: els plans de desplaçament d’empresa (obligatoris per a empreses de més de 200 treballadors) per: - Millorar l’accessibilitat als polígons - Fomentar la mobilitat sostenible - Reduir emissions contaminants «La visió multi-stakeholder de col·laboració público-privada pot tenir una aportació» 1.2. Pes econòmic de la regió i objectius nacionals • Segons l’IDESCAT: - La regió metropolitana (Barcelona + AMB + segona corona) fa el 55% del PIB català. - La indústria és el 19% del valor afegit brut, per sobre de la mitjana de la zona euro. • La Generalitat impulsarà el Pacte Nacional per la Indústria a partir de gener: - 4.400 M€ d’inversió - 166 accions en productivitat, descarbonització i sostenibilitat - Objectiu: que la indústria arribi al 25% del PIB de Catalunya 1.3. Cas Rubí: ciutat fortament industrial • Rubí és una de les ciutats més industrialitzades de Catalunya i de l’Estat. • Dada clau: 38% dels treballadors del municipi estan ocupats a la indústria. • Tertulians coincideixen que la imatge de la indústria ha millorat: - S’ha superat la idea que el futur era només serveis. - Es reconeix la indústria com a motor d’ocupació i progrés. • Es recorda l’aposta industrial dels anys 70-80 amb la creació de diversos polígons (Can Jardí, polígons de la carretera de Sabadell, etc.) i el pas d’un Rubí basat en la construcció a una ciutat clarament industrial. 2. Col·laboració público-privada i beneficis per a la ciutat 2.1. Debat sobre qui es beneficia de la indústria • Hi ha acord que la indústria és clau, però discrepància en com repartir els beneficis: - Una part defensa facilitats i incentius a les empreses (subvencions, menys traves, bonificacions, terrenys). - Una altra part remarca que els beneficis han de revertir en el conjunt de la ciutadania (serveis públics, infraestructures, qualitat urbana). «El públic i el privat bé… però també pels beneficis. No sols l’Ajuntament ha de fer infraestructures» 2.2. Estat dels polígons i manteniment • Es constata el deteriorament dels polígons industrials de Rubí: - Fàbriques tancades - Nave abandonades - Manca de manteniment i il·luminació • Es considera que l’Ajuntament té un deute històric amb aquestes zones: cal invertir, mantenir i actualitzar els polígons per fer-los atractius per a noves indústries i per a la ciutadania. • S’assenyala com a model negatiu el cas de l’antic polígon de Ficosa, amb naus buides i perilloses al costat de Sant Jordi Parc. 2.3. Infraestructures i mobilitat • Es critica la mala qualitat de les comunicacions viàries de Rubí: - Carreteres circumdants poc adequades - Dificultat d’accés als polígons • Es considera que cal: - Millorar infraestructures de transport - Fer la ciutat més accessible i connectada per treballadors i empreses 3. Model de ciutat, urbanisme i “burguesia local” 3.1. Absència de burgesia local i efectes sobre Rubí • Un tema clau del debat és la manca d’una burgesia local a Rubí: - No hi ha grans famílies industrials arrelades al municipi. - Molts empresaris viuen a altres ciutats (Barcelona, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat) i no fan vida a Rubí. • Conseqüències, segons els tertulians: - Manca de lideratge local empresarial i cívic. - Menys implicació en el desenvolupament urbà i cultural. - Rubí es percep més com a poble dormitori que com a ciutat amb projecte propi. «Van passar de camperols a obrers. No hi ha hagut una burgesia local que impulsi la ciutat» 3.2. Evolució urbanística i planificació (Pla General 1981) • S’analitza el Pla General d’Ordenació de 1981: - Va ordenar un caos urbanístic previ. - Va permetre crear polígons industrials (La Llana, Can Rosés, polígons sud). - Però també ha generat densificació i barreges conflictives: - Zones amb habitatge i fàbriques barrejades (ex. Can Rosés). • Es remarca que Rubí és: «Un nucli urbà molt dens envoltat de polígons industrials» • Es compara amb altres ciutats: - Sant Cugat: més zones verdes, urbanisme més “estètic”, però basat en molts diners i en cobrar molt a les empreses (fins i tot es parla d’“impost revolucionari”). - Igualada, Granollers: exemples de ciutats on una burgesia local ha impulsat indústria i ciutat. 3.3. Zones verdes i qualitat de vida • Es critica que a Rubí no s’ha planificat primer la zona verda i després l’habitatge, com sí que s’ha fet a Sant Cugat. • Reclamació recurrent: - Més parcs, arbres, espais verds - Una ciutat més agradable per viure, no només per treballar «Abans de posar la casa, fan la zona verda. Això és el que ens falta a nosaltres» 3.4. Casos concrets d’urbanisme problemàtic • Can Rosés: exemple clar de planificació qüestionable, amb carrers que comparteixen fàbriques i habitatges. • Antiga Josa al carrer Calderón: - Es reconeix com un abans i un després quan es va treure la fàbrica del centre. - Es va permetre a empreses fer el famós “pelotazo urbanístic” per marxar i transformar el sòl en residencial. • Polígon Ficosa / Continental: - Situació urbanística irregular: sòl urbanitzable que mai no es va passar formalment a urbà. - Es van instal·lar grans empreses sense tenir el pla parcial legalitzat. - El nou Pla General (tombat per la Generalitat) tampoc ho va resoldre. - Avui hi ha naus abandonades i perilloses, però l’Ajuntament té marge limitat perquè és propietat privada. «És una cosa absolutament demencial… tot el polígon de l’ex-Ficosa té una situació urbanística il·legal» 4. Comparació Rubí – Sant Cugat i dinàmica residencial 4.1. Diferències socioeconòmiques • S’assenyalen diferències clares: - Renda per càpita molt més alta a Sant Cugat. - Més nivell d’estudis i capital cultural. - Major capacitat de l’Ajuntament de Sant Cugat per invertir en urbanisme de qualitat. • Es recorda que: - Molta gent de Rubí que va estudiar carreres se n’ha anat a viure a Sant Cugat. - En la darrera dècada, el flux s’ha invertit: els fills de famílies de Sant Cugat venen a Rubí perquè no poden pagar l’habitatge al seu municipi. 4.2. Rubí com a ciutat dormitori (i com canvia amb el temps) • Es descriu la situació de moltes famílies: - Viure a Rubí però fer la vida (feina, oci, relacions) a Sant Cugat o Barcelona. • Tot i això, alguns recorden que: - Amb el temps, la gent acaba arrelant-se a Rubí. - Els fills ja fan vida al municipi i canvien aquesta dinàmica de “dormitori”. • Es comenta fins i tot el màrqueting immobiliari: Cases venudes a Rubí com «a 5 minuts del centre de Sant Cugat» 5. CEO: auge de Vox i Aliança Catalana 5.1. Resultats principals del baròmetre • El CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) mostra: - Aliança Catalana empataria amb Junts amb 19-20 escons. - Vox superaria el PP amb 13-14 escons. • Entre els joves de 18 a 24 anys: - 12% diuen que votaran Aliança Catalana. - 13% diuen que votaran Vox. • Es matisa que són percentatges significatius però no majoritaris: la majoria de joves continuen votant altres opcions. 5.2. Desplaçament de vot i estratègia de Junts • Es critica l’estratègia de Junts: - Posicions contra la reforma laboral i altres mesures socials. - Percepció de “estar en contra de tot” sense projecte clar. - Manca de lideratge (Puigdemont a l’exili, absència de referent fort a Catalunya). • Es considera que part de l’electorat de Junts migra cap a Aliança Catalana i fins i tot cap a Vox. • Es destaca una dada paradoxal: - Entre un 40% i un 50% dels qui pensen votar Aliança Catalana són contraris a la independència. «També s’ho haurien de fer mirar alguns…» 6. Immigració, seguretat i populisme 6.1. El relat d’Aliança i Vox: immigració i inseguretat • Es debat si el problema central per a la població és la seguretat o altres factors. • Una part defensa que seguretat i immigració sense control són claus en l’auge d’Aliança: - Especialment arran de l’origen de la formació a Ripoll, marcat pels atemptats del 17 d’agost. - Es presenta el seu discurs com una resposta a la por a l’inseguretat al carrer. • L’altra part rebateix: - La seguretat no és el problema principal de la societat catalana. - Lligar systematicament immigració i delinqüència és populisme racista i xenòfob. - Es recorda que molts dels grans escàndols (p. ex. negoci de mascaretes durant la pandèmia) han estat protagonitzats per “gent d’aquí”. «Aquesta és la trampa del populisme racista i xenòfob» 6.2. Mites sobre ajudes socials i preferència a immigrants • Es desmenteix amb contundència un dels bules més estesos: - No hi ha cap subvenció específica per ser immigrant. - No és cert que els immigrants “passin per davant” dels autòctons en ajudes. • La tertuliana treballadora social recorda que: - L’accés a ajudes depèn de condicions socioeconòmiques, no de la nacionalitat. «No hi ha cap documentació avui a l’administració que et permeti demanar una subvenció pel fet de ser estranger. És propaganda.» 6.3. Integració, cultura i exemple de migracions catalanes • Es posen exemples històrics de migració gallega i espanyola a Europa (Suïssa) i a Catalunya per recordar que: - Els catalans també han emigrat per necessitat econòmica. - També creaven casals gallecs/andalusos i mantenien el seu estil de vida. • Es defensa que: - És legítim mantenir la pròpia cultura i religió. - El límit és complir les lleis i normes del país d’acollida (com tothom). «Integrar-se culturalment no significa renunciar a la seva religió o manera de viure» 7. Jovent, xarxes socials i crisi de valors 7.1. Per què creix el vot jove a la dreta radical? • Una tertuliana es mostra molt empipada amb la seva pròpia generació per haver, segons ella, fracassat en la transmissió de valors i eines crítiques als fills. • Factors que assenyalen: - Jovent nascut en plena crisi (2005–2008). - Han viscut: - Crisi econòmica del 2008 - Covid-19 en plena adolescència - Precarietat laboral i falta d’esperança de futur • Influència de les xarxes socials: - Consum d’informació molt ràpida i superficial. - Més exposats a desinformació i discursos extremistes. - Poc hàbit de contrastar fonts. «És molt més fàcil posar-li aquesta informació falsa. No hem ensenyat prou a contrastar» 7.2. Debat sobre dret a vot i nivell d’estudis • Es comenta, amb to mig provocador, la idea de regular el vot per nivell d’estudis en lloc d’edat. • La resta de tertulians no hi estan d’acord, però s’aprofita per qüestionar: - El fracàs educatiu i l’abandonament escolar. - La responsabilitat de la societat adulta en el desànim i cinisme dels joves. 7.3. Desafecció, classe mitjana i condicions materials • Es parla d’una societat desenganyada, sense valors i sense esperança: - Salaris baixos i cost de la vida altíssima. - Desaparició de la classe mitjana o reducció a “classe mitjana molt pobra”. • Hi ha un enfrontament sobre qui en té la responsabilitat principal: - Una posició assenyala sobretot la política i els governs. - L’altra insisteix que els empresaris i el model econòmic tenen un pes fonamental (sous baixos, precarització, etc.). «Qui paga els sous de misèria que tenen els joves?» 8. Beneficis empresarials, salaris i impostos 8.1. Repartiment de la riquesa dins l’empresa • Es proposa un exercici: comparar beneficis per treballador d’una empresa fa 20 anys i ara. • Conclusió dels tertulians: - La rendibilitat per treballador s’ha multiplicat per sis en moltes empreses. - Mentre això passa, els sous no han crescut proporcionalment. «Si abans un treballador donava 1 milió de pessetes l’any de benefici, avui en dóna sis» 8.2. Impostos i estat del benestar • Debat sobre la pujada d’impostos: - S’afirma que el govern central ha pujat impostos “20 i escaig vegades”. - Es matisa que: - L’IRPF fa anys que està relativament estable, amb variacions. - A Catalunya l’IRPF és més alt que a la resta de l’Estat per decisió del govern de la Generalitat. • Es defensa la necessitat d’impostos per mantenir l’estat del benestar: - Sanitat, educació, serveis socials… - Compensar les mancances del mercat. «D’alguna manera s’ha de mantenir l’estat del benestar, justament per compensar el que el mercat no farà mai» 8.3. Exemples concrets i autoengany empresarial • Es relata l’anècdota d’un gran empresari gallec del sector de cinemes: - Afirmava que la seva plantilla guanyava 3.500 €. - El tertulià replica que cap venedor de crispetes als seus cinemes cobra això, evidenciant el desfasament entre discurs i realitat. 9. Conclusió de la tertúlia • La sessió acaba amb to mig irònic sobre la intensitat del debat: - La presentadora diu que els tertulians posen a prova el seu cor. • Eixos de fons que travessen tota la conversa: Indústria i model econòmic: Rubí com a ciutat industrial forta però amb polígons degradats. Necessitat de reforma urbanística i actualització del Pla General. Model de ciutat: Reclam de més zones verdes i millor qualitat urbana. Reflexió sobre la manca de burgesia local i de lideratge. Malestar social i polític: Precarietat, pèrdua de classe mitjana, desafecció. Augment de Vox i Aliança Catalana com a símptoma d’aquest malestar, alimentat per desinformació i discursos simplistes. Responsabilitats compartides: Polítics, empresaris, mitjans i generacions adultes comparteixen responsabilitat en el context que fa possible aquest gir a la dreta radical. Una tertúlia que, partint de la indústria a Rubí, acaba radiografiant les tensions entre economia, ciutat i democràcia a la Catalunya actual.

#271 - 25N a Rubí, serveis socials i comerç local - episode art
Notícies Migdia
29'

#271 - 25N a Rubí, serveis socials i comerç local

Resum general L’edició de Notícies Migdia gira principalment entorn del 25N – Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, complementat amb informació sobre nous serveis socials a Rubí, la campanya comercial Rubí Subal, agenda cultural i un breu bloc comarcal. 1. 25N a Rubí: actes, dades i testimonis 1.1. Programació institucional i ciutadana del 25N • Acte central a la Plaça del Doctor Guardiet sota el lema “Lliures, no valentes”: - De 16 h a 18 h: taller “Rubí contra les violències masclistes, digues-hi la teva” d’estampació, a càrrec de l’edRa. - 18 h: lectura del manifest del 25N amb la participació de l’alcaldessa Ana María Martínez, entitats i dones de Rubí. - Cap a 18.30 h: concert d’Alba Luz, cantautora local, que presenta en primícia cançons del nou treball En la raíc. • Activitats educatives: - L’alumnat de l’Institut Escola Teresa Altet descobreix una instal·lació artística pròpia relacionada amb el 25N. • Mobilització feminista: - Manifestació a les 19 h a la Plaça Pere Aguilera amb el lema: “Feminisme per vèncer contra el patriarcat, el feixisme, el capitalisme i el colonialisme”. - Hi donen suport col·lectius com Les Eloges, l’Assemblea Feminista La Indòmita i l’AUP. “És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques [...] per garantir la prevenció i la reparació, així com l’exercici ple dels drets de les dones, les nenes i les adolescents.” — Ana María Martínez, lectura institucional del 25N 1.2. Alba Luz i el poder reparador de la música • Alba Luz estrena la cançó “Dejarà de Doler”, basada en la seva pròpia experiència com a víctima d’abusos. • Objectius de la peça: - Sanació interna i posicionament personal. - Ser “una abraçada” a altres dones que han patit abusos i encara no ho han explicat o ho continuen somatitzant. “El procés de compartir-ho i de parlar-ne i de fer-nos fortes juntes ens porta sanació.” — Alba Luz 1.3. Dades judicials al Partit Judicial de Rubí • Entre gener i juny de 2025: - 235 denúncies per violència masclista al Partit Judicial de Rubí (Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal). - Increment de l’11 % respecte del mateix període de 2024. • Tot i això, és la ràtio més baixa de la comarca i per sota de: - Mitjana del Vallès Occidental. - Mitjana de la província de Barcelona. - Mitjana de Catalunya i d’Espanya. • Detall del 2n trimestre de 2025: - 106 denúncies → 10,8 denúncies per cada 10.000 dones. - Totes les denúncies corresponen a delictes de lesions i maltractaments. • Ordres de protecció (abril–juny): - 4 atorgades i 2 denegades. • Resultat de les denúncies al segon trimestre: - Gairebé 1 de cada 4 acaba amb sentència condemnatòria (proporció més alta de la comarca). - 1 de cada 5 s’eleva a un òrgan judicial superior. - 13 %: sobreseïment lliure (no hi ha indicis de delicte). - 16 %: sobreseïment provisional (manca de proves, amb possibilitat de reobrir el cas). 1.4. Dades dels Mossos d’Esquadra a Catalunya • Entre l’1 de gener i el 31 d’octubre de 2025: - 14.455 denúncies per violència masclista (nivell similar al 2024 → problema estable però persistent). • Tipologies delictives: - 37 %: agressions dins de la llar (violència de parella o familiar). - Amenaces i trencaments de condemna són freqüents. - Els trencaments de condemna pugen un 13 % respecte al 2024. - Augmenten també: - Descobriment i revelació de secrets. - Agressions sexuals sense violència ni intimidació. - Impagament de pensions. • Dades de víctimes: - 13.536 dones ateses el 2025. - Majoritàriament majors d’edat, amb franja 26–35 anys com la més afectada. • Dades sobre agressors: - 12.359 homes investigats o detinguts, gairebé tots majors d’edat. • Protecció i seguiment: - 9.229 ordres de protecció sol·licitades (−3,6 % vs. 2024). - 132 mesures de control telemàtic actives (+21 % vs. 2024). - 24.429 dones en seguiment per part dels grups d’atenció a la víctima, més de 18.000 amb mesures judicials actives. • Feminicidis 2025 (gener–novembre) a Catalunya: - 8 feminicidis: - 5 per violència de gènere (parella/exparella). - 3 de violència masclista familiar. • Prevenció: - Més de 1.300 xerrades arreu del país sobre violència masclista, ciberviolència, seguretat per a gent gran i prevenció de la violència sexual. 1.5. L’informe de l’Hospital Clínic sobre violència sexual • Entre l’1 de gener i el 31 d’octubre: - 665 persones ateses per violència sexual (+6,5 % vs. 2024). - Mitjana de 2 persones al dia. - La majoria són dones. • Valoració del director general, Josep Maria Campistol: - Descriu la situació com “completament dramàtica” i, any rere any, “cada any pitjor”. “És un crit una mica a la nostra societat [...] malauradament les coses no acaben de funcionar, una mica contra aquesta violència sexual, contra aquesta violència masclista.” — Josep Maria Campistol • Entorns de les agressions: - Més de la meitat es produeixen en un domicili (espai suposadament segur). - 13 % a la via pública. - 8 % a locals d’oci nocturn, percentatges en augment. - La meitat de les atencions es fan en cap de setmana. 1.6. El Grup d’Atenció a la Víctima (Mossos) a Rubí • Funció del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) a la comissaria de Rubí: - Agents amb formació especialitzada que fan acollida, informació i seguiment individualitzat. - Coordinació estreta amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament. • Primera acollida: - Es valora l’estat de la víctima, les seves necessitats i s’explica tot el procediment associat a la denúncia. • Treball en base al risc i no només a l’existència d’ordres de protecció: “Nosaltres treballem en el risc que tingui la víctima. Si veiem que aquella víctima té un risc X, li donarem la protecció que calgui.” — Caporal Àlex Carrillo • Exemples d’actuacions sense ordre judicial prèvia: - Acompanyament a l’escola dels fills, al lloc de feina i seguiment de la seguretat de la dona. • Reptes de futur del GAV: - Més recursos i més dimensionament de la unitat per donar millor resposta i animar més dones a denunciar. • Missatge a les dones que dubten si denunciar: “Has de mirar la situació que tens actualment, que no estàs denunciant res, i tens la mateixa por. [...] Si denuncieu, tindreu la possibilitat de ser lliures.” — Àlex Carrillo 1.7. Testimoni i denúncia política de Maribel Guillamón (No està sola) • Maribel Guillamón, supervivent de violència masclista durant 17 anys, presidenta i fundadora de l’associació No està Sola: - L’entitat neix fa 16 anys per visibilitzar la veu de les dones que han patit violència. • Dificultat per identificar la violència: - Fins i tot amb agressions físiques, moltes dones no es reconeixen com a víctimes per mites sobre l’amor i l’esperança de canvi. “Els maltractadors no acostumen a portar un cartell on diguin ‘sóc un maltractador’. [...] Anem desdibuixant-nos, traient-nos força i transitant un període que moltes vegades és molt llarg.” — Maribel Guillamón • Reclams i crítiques: - Necessitat de detecció precoç i formació específica en violències masclistes per a tots els professionals. - Denúncia de la revictimització: haver d’explicar una vegada i una altra el mateix relat davant serveis diversos. - Crítica al fet que Catalunya és una de les comunitats que atorguen menys ordres d’allunyament. • Impacte en els infants: - S’adverteix dels efectes profunds de la violència masclista sobre els menors que la presencien o en són víctimes indirectes. • Dades que recorda l’entitat: - 2.333 dones assassinades per parelles o exparelles des de 2003. - La violència masclista és la vulneració de drets humans més estesa al món. “Si el sistema ens diu que hem de denunciar, moltes d’aquestes assassinades no haurien d’haver estat assassinades si haguessin tingut una bona cobertura.” — Maribel Guillamón • Exigències: - Més polítiques públiques efectives. - Que el sistema garanteixi protecció real a les víctimes. • Recursos d’atenció: - Associació No està Sola atén dones de Sant Cugat, Rubí i altres municipis. - Contacte via correu (esment “noestasol.com”). - Recordatori del telèfon gratuït i confidencial 900 900 120, actiu les 24 hores del dia. 2. Nova oficina d’Afers Socials i Famílies a Rubí 2.1. Acord entre Ajuntament i Generalitat • L’Ajuntament de Rubí i el Departament de Drets Socials acorden ubicar la primera oficina d’Afers Socials i Famílies de la ciutat a l’antiga oficina de CaixaBank del Passeig Francesc Macià. • Tramitació: - Es farà mitjançant una mutació demanial subjectiva, fórmula jurídica per a la cessió gratuïta d’immobles entre administracions. - El canvi de titularitat queda condicionat al manteniment de la funció de servei o equipament públic. - L’expedient es porta al ple municipal de novembre, previst per aquest dijous a les 17 h. 2.2. Què aportarà aquesta oficina? • Actualment, Rubí no disposa d’una oficina específica per: - Informar i orientar sobre prestacions de benestar social i famílies de la Generalitat. • Conseqüència fins ara: - Cal desplaçar-se a Sabadell, Terrassa o Sant Cugat per a tràmits com la valoració del grau de dependència. • Amb la nova oficina, es descentralitza el servei i es facilita l’accés a drets socials a la població rubinenca. 2.3. El futur del projecte FabLab Rubí InLab • L’espai es va comprar el 2019 per una mica més de 500.000 €. • El Pla d’Equipaments 2022 encara hi preveia el FabLab – Fàbrica d’Experimentació Industrial Rubí InLab: - Havia de ser un espai permanent de captació de talent, intercanvi d’idees, recerca i impuls al desenvolupament industrial del municipi. • Ara: - No se sap si el projecte es reubicarà en un altre espai municipal o quedarà descartat. - Es preveu que el govern municipal doni explicacions al ple de dijous. 3. Economia local: campanya Rubí Subal 3.1. Objectius i funcionament • Rubí Subal és una campanya per fomentar el comerç local i retenir la despesa al municipi, especialment de cara a Nadal. • Edició d’enguany: - Més de 35.000 vals de descompte (uns 10.000 més que l’any passat). - Cada val és de 10 €, però es compra per 5 € a la plataforma rubisubal.cat. - Cada persona pot adquirir màxim 3 vals. • Calendari d’emissió: - Dijous 27 (aquest dijous): - Primer torn: 10 h (uns 8.700–8.750 vals). - Segon torn: 17 h (quantitat equivalent). - 4 de desembre: - Nous torns a 10 h i 17 h amb la resta de vals. • Durada: - La campanya s’acaba quan s’esgoten els vals, cosa que normalment passa en poques hores. • Condicions: - Es poden utilitzar només als comerços adherits de Rubí. - La campanya compta amb el suport de la Cambra de Comerç de Terrassa. 4. Cultura i agenda a Rubí 4.1. Exposicions fotogràfiques de Quim Botey a la Biblioteca Mestre Martí Tauler • La Biblioteca Mestre Martí Tauler acollirà una nova sessió de l’activitat mensual “Explica’ns el teu rotllo” del Grup Fotogràfic El Gra. • Data i activitat: - Dimarts 2 de desembre, a les 18.45 h, sessió gratuïta amb el fotògraf Quim Botey (vinculat a Fotofilm Calella). - Presentarà dues exposicions sobre l’Índia, que s’inauguren el mateix dia a les 18 h: - “Ressò de moltes ànimes”: retrats en blanc i negre lligats a la Fundació Vicente Ferrer, centrats en expressar la realitat i l’ànima de les persones retratades. - “Holly”: mostra en color sobre la festa del Holi a Jaipur, pensada com a contrast cromàtic i vital respecte a la primera exposició. “Fotografia a la gent expressant la seva realitat, la seva ànima. I això és el que expliquen les primeres fotos.” — Quim Botey, sobre “Ressò de moltes ànimes” • Les exposicions romandran obertes fins al 26 de gener, mostrant el contrast entre dues mirades diferents sobre l’Índia. 5. Informació meteorològica 5.1. Baixada de temperatures i vent fort • Es preveu un descens notable de les temperatures, sobretot pel vent intens. • Zones més afectades: - Terres de l’Ebre i cims del Pirineu, amb ratxes que poden superar els 100 km/h. - Fort vent també a: - Alt Pirineu (amb nevades i torb a l’Aran i nord del Pallars Sobirà). - Sud de la província de Barcelona. - Pla de Lleida. - Entorn de l’Empordà, especialment la propera nit i l’endemà. • Núvols: - Núvols prims i de vent, que deixaran un cel més emblanquinat o gris a la Catalunya Central i cap al sud. - No s’esperen pluges. • Temperatures: - Ambient més fred que el dia anterior. - Demà encara farà més fred, especialment en les mínimes. 6. Bloc comarcal (Sabadell i Terrassa) 6.1. Nou Museu de Sabadell a l’antic Museu del Gas • A Sabadell, l’Ajuntament impulsa el projecte Sabadell Centre de Cultura. • L’antic Museu del Gas es convertirà en el futur Museu de Sabadell: - Obres previstes per al primer trimestre de 2026. - Durada aproximada de 4 mesos. - Pressupost de 350.000 €. • Tipus d’intervenció: - Adequació per deixar l’edifici com un “llenç en blanc” (estructura preparada per a la museïtzació futura). - Un cop fet això, es definiran i executaran el projecte museològic (conceptual) i museogràfic (materialització física). 6.2. Obres d’asfaltatge i millora viària a Terrassa • Carrer de Colom (Terrassa), entre el vial del Bages i la carretera de Montcada: - Treballs de fresatge, pavimentació i senyalització horitzontal. - Inclou actuacions a la xarxa d’aigua potable. - Superfície total asfaltada: gairebé 7.000 m². - Obres en 3 etapes fins al 12 de desembre per minimitzar afectacions al trànsit. - Diverses línies d’autobús faran recorreguts alternatius. • Rambla de Francesc Macià (Terrassa): - Inici de la segona fase de millora del paviment entre la Plaça de l’Aigua i el carrer de Provença. - Fins al 28 de novembre: asfaltatge de vorera a vorera i millora de l’accessibilitat a les cruïlles. - Continuen les obres iniciades al setembre, amb un pressupost de 305.000 €. - Afectacions al trànsit privat i al transport públic (línia 6). 6.3. 10 anys de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) • L’ESEIAAT (UPC Terrassa) compleix 10 anys de la seva creació (publicada al DOGC el 24 de novembre de 2015). • L’escola va néixer de la fusió de dues històriques escoles d’enginyeria de Terrassa: - Enginyers Superiors (edifici del carrer Colom). - Enginyers Tècnics (edifici de Montconill). • Abans de la fusió: - Eren escoles veïnes però independents, amb titulacions, professorat i funcionament propis. • Valoració una dècada després: - El procés, impulsat pel rector Enric Fossas, es considera un encert: ha creat una gran escola única en un entorn industrial potent. “Hem sabut trobar el nostre lloc.” — Jordi Voltes, director de l’ESEIAAT • Dades actuals: - Més de 4.000 estudiants. - 10 graus universitaris, més màsters i postgraus. - Aquest divendres es graduaran 1.010 enginyers i enginyeres. 7. Estructura i tancament del programa • El programa obrir amb un bloc fort dedicat al 25N, combinant: - Agenda d’actes locals. - Dades estadístiques judicials i policials. - Testimonis de professionals i supervivents. • Tot seguit, s’aborden polítiques públiques locals (oficina d’Afers Socials i Famílies), impuls al comerç local (Rubí Subal), i cultura (exposicions de Quim Botey a la Biblioteca Mestre Martí Tauler). • El tram final recull: - Butlletí meteorològic. - Bloc comarcal (Sabadell i Terrassa). • Es recorda als oients que poden seguir l’actualitat cada hora al 99.7 FM i a radiorubi.cat i xarxes socials.

Els esports al dia del 25/11/2025 - episode art
Els esports al dia
28'

Els esports al dia del 25/11/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#1108 - Violència masclista i política local a Rubí - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
56'

#1108 - Violència masclista i política local a Rubí

Resum general del podcast La tertúlia se centra en dos grans blocs: Violència masclista i 25N a Rubí Ple municipal de novembre i política local Al llarg de la conversa, les tertulianes i tertulians combinen dades, experiències personals, anàlisi estructural i crítica política. El to oscil·la entre la preocupació i un cert optimisme moderat sobre els avenços socials. 1. Violència masclista i 25N 1.1. Dades del Partit Judicial de Rubí • 235 denúncies per violència masclista entre gener i juny (Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal), 11% més que l’any anterior. • És la ràtio més baixa del Vallès Occidental i per sota de la mitjana catalana i estatal. • Dades per trimestres: - 129 denúncies (gener-març), rècord històric en un trimestre. - 106 denúncies (abril-juny). • Ràtio: 10,8 denúncies per cada 10.000 dones, inferior a Cerdanyola (14), Sabadell (15,6) i Terrassa (17,6). • Al segon trimestre, totes les 106 denúncies són per lesions i maltractaments. • Ordres de protecció (abril-juny): - 4 atorgades - 2 denegades • Gairebé 1 de cada 4 denúncies acaba en sentència condemnatòria, la proporció més alta de la comarca. Idea clau: Hi ha menys denúncies que en altres partits judicials, però més condemnes. També s’aporta el context català: 10.175 dones ateses pels serveis d’intervenció especialitzada entre gener i setembre, recordant que aquestes 235 denúncies són només les que arriben als jutjats. 1.2. El gran infraregistrament: la majoria de casos no es denuncien • Es calcula que només un 30% dels casos de violència masclista es denuncien. • Per tant, les xifres oficials només reflecteixen una part del problema. • Es comenten motius de no-denúncia: - Por a represàlies. - Dependència econòmica. - Dependència emocional, fills, entorn social. "Hi ha molts casos que no es denuncien per por, per motius econòmics i d’altres." Es relata un cas concret: una dona maltractada que no denuncia quan arriba la policia, malgrat els avisos veïnals. Això serveix per il·lustrar: • La necessitat de procés llarg d’acompanyament. • Que no totes les situacions arriben al jutjat, però sí requereixen suport i serveis especialitzats. 1.3. Crítica al sistema judicial i la revictimització Es recullen les denúncies d’entitats com Elia Dones i Fundació Surt: • Manca de recursos públics: serveis saturats, llistes d’espera llargues i precarització dels equips. • Desigualtat territorial en el mapa de recursos i necessitat de millorar serveis existents. La intervenció d’Irene Milena (Elia Dones) és central: "Els jutjats és un dels llocs on encara hi hauria més estereotips que continuen afectant a les dones i fan que elles pateixin molta violència revictimitzant." Punts assenyalats: • Preguntes incòmodes de part de jutgesses i jutges. • Problemes de comunicació i manca d’un sistema adaptat a les necessitats de les víctimes. • Procés judicial orientat a resoldre ràpid més que a escoltar i entendre les dones. "Són processos on ens trobem amb molta violència masclista, amb molta violència revictimitzant." 1.4. Hem avançat o no? Sensibilització vs realitat La tertúlia debat si realment s’ha avançat en la lluita contra la violència masclista. Aspectes positius reconeguts: • Major sensibilització social respecte fa dècades. • Lleis i campanyes institucionals (8M, 25N) amb molta presència als mitjans. • Més consciència sobre què és acceptable en una relació i què és violència o control. Però també es remarquen límits i contradiccions: • L’augment de denúncies pot reflectir més conscienciació, no necessàriament més casos. • Molts comportaments abans considerats “normals” ara es reconeixen com a violència psicològica o controladora. • Tot i l’avenç a l’esfera pública (què es pot dir, acudits, comentaris), la estructura de poder masclista persisteix a l’esfera privada. "Ara sabem què és un comentari masclista, però això no vol dir que hàgim abandonat l’estructura que el sosté." Es posa l’exemple de casos mediàtics europeus (com el de J. Polanski/Joseph Pelicó, citat confusament) per il·lustrar que, fins i tot en països considerats avançats, la violència sexoafectiva continua molt present. Conclusió compartida: Sí que hi ha avenços, però molt parcials i lents; les estructures de desigualtat i privilegi masculí es resisteixen a canviar. 1.5. Joventut, xarxes socials i nous formats de violència Un bloc important es dedica a les relacions entre joves i l’impacte de les xarxes socials. Diagnòstic sobre la joventut: • Es percep que molta gent jove no està realment sensibilitzada, sobretot en la pràctica de parella. • Es dona com a exemple: - Control de mòbil i xarxes socials presentat com a “afecte” o “amor”, quan és control i maltractament psicològic. - Jornades i estudis que indiquen que 4 de cada 10 noies joves pateixen acoso psicològic a través de xarxes i mòbils. "De cada 10 noies joves, 4 pateixen acoso psicològic relacionat amb xarxes i mòbils." Rol de les xarxes socials i els algoritmes: • Els i les joves inicien les seves relacions amb poques experiències prèvies i molt condicionats per: - Influencers - Sèries i pel·lícules (incloent-hi sèries que romantitzen l’assetjament). - Models de parella tòxics però idealitzats. • Els algoritmes fan que el primer tipus de contingut que et surt es vagi retroalimentant; al principi l’usuari no tria conscientment el que veu. • Tot i la major diversitat de referents actuals, el que monopolitza la tendència sol provenir d’un determinat sector ideològic i comercial. Hi ha un debat generacional: alguns defensen que abans “es vivia millor” amb menys informació, d’altres remarquen que això sovint era ignorància de la violència que es patia, no una vida millor. 1.6. Influència de discursos polítics i culturals Es vincula la realitat actual amb: • Moviments polítics reaccionaris que han criminalitzat el feminisme i han erosionat el seu prestigi entre part de la joventut. • Desconnexió històrica dels joves (no coneixen ben bé el franquisme, dictadura, lluites feministes anteriors). • Referents culturals que continuen transmetent rols de gènere desiguals (estètica, cossos, relacions tòxiques idealitzades). Exemple significatiu: • Anècdota sobre comprar pantalons: talla 36 mínima a home i 32 a dona. El fill defineix això com una “dictadura per a les dones”. • Es denuncia com aquesta pressió estètica extrema construeix un imaginari col·lectiu que col·loca les dones en un model corporal irreal i opressiu. 1.7. Violència estructural: economia, cura i desigualtat de rols L’Ània insisteix en una lectura estructural i interseccional: • La violència de parella s’insereix en una estructura general de violència cap a les dones, present: - A casa. - A la feina. - A les institucions (sistema judicial, sanitari, partits polítics). • El capitalisme i el model econòmic reforcen la vulnerabilitat de moltes dones: - Major probabilitat de reduir jornada, fer mitja jornada o deixar la feina per cures. - Bretxa salarial i menys estabilitat econòmica. - Això dificulta trencar la relació amb l’agressor: hi ha dones que literalment no es poden permetre denunciar i marxar. "Les condicions materials de vida són clau per poder escollir no patir violència." També s’apunta que: • Celebren els avenços (més dones amb autonomia econòmica, augment de divorcis i separacions com a senyal d’empoderament). • Però recorden que això no és encara majoritari a tots els sectors socials ni territoris. 1.8. Micromasclismes, educació i canvi generacional Es posa èmfasi en els micromasclismes i la dificultat del canvi profund: • Fins i tot en parelles que es perceben com a “igualitàries”, hi ha situacions subtils de desigualtat diària. • Homes i dones reprodueixen rols masclistes, sovint de manera inconscient, per l’educació rebuda. • Les generacions educades sota contextos autoritaris (p. ex. franquisme) arrosseguen esquemes que costa molt desaprendre, tot i la bona voluntat. "Les pròpies dones tenim moltes actituds encara masclistes." Hi ha, però, una esperança intergeneracional: • Es confia que les noves generacions, malgrat els riscos de xarxes i discursos reaccionaris, vagin interioritzant valors més igualitaris. • Es reconeix que el canvi és lent i generacional, no immediat. 2. Ple municipal de novembre i política local Després d’un llarg bloc sobre violència masclista, la tertúlia passa a analitzar el ple municipal de novembre. 2.1. Temes destacats del ple Principals punts a l’ordre del dia: • Cessió de l’espai de l’antiga Caixa (Av. Barcelona) a la Generalitat per ubicar-hi una oficina d’Afers Socials i Famílies. - Es remarca que seria la primera vegada que Rubí disposa d’aquesta oficina, present en altres municipis. • Regulació del preu públic de les fotolineres (punts de recàrrega de vehicles elèctrics). • Declaració institucional (a proposta d’En Comú Podem): - En contra del franquisme. - En suport de les víctimes de la dictadura. • Mocions de diversos grups: - Partit Popular (PP). - Esquerra Republicana (ERC). - Alternativa Popular / Alternativa d’Unitat Popular (AUP). - En Comú Podem. 2.2. Moció del PP: comissió de seguiment de grans projectes El PP proposa crear una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat, amb l’objectiu que: • Tota obra rellevant es faci amb criteris de transparència, supervisió i fiscalització. • S’evitin casos de mala planificació, sobrecostos i retards. Es posa com a exemple crític el casino de la plaça Catalunya: • Obra molt retardada, amb sobrecostos i manca d’explicacions clares, segons el PP. • S’explica que Vox no assistirà a la inauguració del 13 de desembre per les polèmiques al voltant de l’obra. "Los continuos retrasos y sobrecostes y falta de explicaciones claras han erosionado la confianza también de los rubinenses... exige rigor, previsión y transparencia absoluta ante la improvisación y la opacidad." Debat sobre la comissió i la transparència Posicions dels tertulians: • S’accepta que, en abstracte, una comissió pot semblar una bona idea, però es plantegen preguntes: - Qui en formarà part? Només polítics o també entitats i ciutadania? - Quin abast real tindria? • Es recorda que l’òrgan de control i transparència per excel·lència és ja el ple municipal, on: - Han de passar totes les modificacions de projecte i de crèdit. - La informació és pública i retransmesa en línia. • Argument de l’Ània i el Gerard: - Si els grups polítics no coneixen els detalls, és perquè no han consultat la documentació. - Molts retards del casino tenen causes conegudes: troballes arqueològiques, Covid, guerra d’Ucraïna i encariment de materials. • La Sole i el Martí destaquen els límits de la comunicació institucional: - El ciutadà mitjà té la sensació que “no se sap res” del que passa amb les obres. - Caldria explicar millor els motius concrets dels retards, no només penjar documents tècnics. "Potser no s’ha explicat prou bé per què el casino s’ha eternitzat." Participació ciutadana i cultura política: • Es subratlla que hi ha poca cultura participativa i molta desafecció política. • La majoria de gent vol sobretot: - Carrers nets. - Voreres en bon estat i accessibles. - Plaça ben urbanitzada, sense entrar en detalls de procediment. • Es constata que: - L’administració no ha aconseguit esdevenir un aliat de la ciutadania en la governança. - Molts processos participatius tenen poca resposta. Es recorda l’experiència de: • Pressupostos participatius (referència a Porto Alegre i a Rubí com a municipi pioner en el passat). • La revista municipal “La Ciutat”, que abans arribava mensualment a totes les llars i funcionava com a canal d’informació directa, especialment valorat per la gent gran. "Hi ha un problema doble: l’Ajuntament comunica poc i malament, i la ciutadania, en bona part, no vol ni pot seguir-ho tot." 2.3. Problemes d’accessibilitat de la informació La Sole aporta una mirada clau: la informació municipal no sempre és accessible per a persones amb discapacitat visual. • Alguns documents penjats al web municipal no són llegibles per les seves aplicacions d’accessibilitat. • Això vulnera el dret a la transparència efectiva i accessible. "No pot ser que jo vulgui accedir a la informació i no pugui per un problema visual; la llei d’accessibilitat obliga que tots els documents siguin llegibles." L’Ània reconeix que: • Cal garantir que tota la informació estigui en formats accessibles. • Però alerta també de la sobresaturació informativa: rebem tants estímuls que és impossible processar-los tots, i molts ciutadans simplement desconnecten. 2.4. Mocions d’Esquerra Republicana (ERC) ERC presenta dues mocions principals: Mobilitat plenament accessible i inclusiva als espais urbans i naturals de Rubí. Gratuïtat del menjador escolar i de les extraescolars. 2.4.1. Mobilitat accessible en espais urbans i naturals Declaracions de Montse Soler (ERC): • Hi ha camins i trams que: - Tenen pendent pronunciada. - Presenten paviments irregulars. - No disposen de punts i espais adaptats. • Això impedeix que persones amb diferents capacitats puguin accedir als espais naturals de Rubí. • Reivindica que: - Tothom hauria de poder gaudir de l’entorn natural. - Calen rutes inclusives senyalitzades. - Amb actuacions senzilles i poca inversió es podrien fer millores significatives. "Totes les persones, amb les capacitats que tinguin, hauríem de poder accedir a aquests espais naturals." La Sole apunta que: • Per a una persona invident, anar sola a un parc natural és gairebé impossible. • Esmenta solucions tecnològiques com Navilens (etiquetes que es poden llegir amb el mòbil per orientar-se). • Aplaudeix la moció, però pregunta què passa amb les mocions aprovades: "Totes aquestes mocions d’accessibilitat, on van? Realment s’executen?" Això dona peu a un debat sobre el compliment real de les mocions. 2.4.2. Compliment de mocions: voluntat vs realitat • El Martí denuncia que moltes mocions acaben sent “brindis al sol”: - S’aproven perquè “queda bé votar a favor”, però després no s’apliquen o s’apliquen parcialment i lentament. • L’Ània explica el funcionament intern: - Hi ha sistemes de seguiment intern amb indicadors (no iniciada, iniciada, en execució, etc.). - Les mocions, legalment, no poden comprometre directament recursos econòmics; són declaracions d’intencions. - Per posar diners cal passar pels pressupostos municipals, amb un altre procediment. "Les mocions són, per llei, declaracions de voluntat; no poden dir directament ‘posem 50.000 euros’ per una actuació." • Es remarca el caràcter una mica enganyós per al ciutadà: veu una moció aprovada i pensa que s’executarà, però no sap que després cal: - Incloure-la en pressupost. - Dotar-la de recursos humans i tècnics. • Es proposa que caldria fiscalitzar millor el grau de compliment de les mocions i fer-ne retorns públics comprensibles. 2.5. Altres mocions i temes Al final del programa, per manca de temps, només es poden esbossar altres mocions: • Alternativa d’Unitat Popular (AUP): - Una moció sobre habitatge. - Una altra sobre la C-1413 (carretera, previsiblement temes de mobilitat i seguretat viària). • Es comenta que AUP i En Comú Podem estaven negociant presentar una moció conjunta, almenys pel que fa a la C-1413. - L’Ània confirma que En Comú Podem havia registrat una moció en els mateixos termes i objectius que l’AUP, i que treballen per unificar-les. "Veus? Un exemple del que dèiem: es poden seure a parlar i acordar una sola moció." No hi ha temps per entrar en el detall de continguts d’aquestes mocions. 3. Idees clau i eixos temàtics principals Eix 1 – Violència masclista i 25N • Dades locals: Rubí té menys denúncies que la mitjana, però més condemnes proporcionales. • Infraregistrament massiu: es calcula que el 70% dels casos no es denuncien. • Sistema judicial revictimitzant: estereotips, preguntes incòmodes i processos pensats per tancar casos, no per acollir víctimes. • Manca de recursos i desigualtat territorial en serveis d’atenció. • Joventut i xarxes: noves formes de control i violència psicològica en relacions joves, alimentades per xarxes, influencers i algoritmes. • Violència estructural: desigualtat econòmica, rols de cura, bretxa salarial i pressió estètica com a base de la vulnerabilitat. • Canvi lent i generacional: avenços innegables però insuficients; els micromasclismes i els privilegis masculins persisteixen. Eix 2 – Política municipal i governança local • Noves infraestructures: arribada d’una oficina d’Afers Socials i Famílies; regulació de fotolineres. • Memòria democràtica: declaració institucional contra el franquisme i en suport de les víctimes. • Transparència i grans obres: debat al voltant del casino i la proposta del PP d’una comissió de seguiment. • Participació ciutadana: es detecta manca de cultura participativa i desafecció, combinades amb una comunicació municipal millorable. • Accessibilitat universal: moció d’ERC per fer espais urbans i naturals accessibles, especialment per a persones amb discapacitat. • Compliment de mocions: es qüestiona que moltes quedin en paper mullat, ja que no comprometen directament recursos i depenen del cicle pressupostari. 4. Valor global del podcast El programa ofereix: • Una radiografia local molt completa de la violència masclista: dades, context judicial, testimonis d’entitats i experiències personals. • Una anàlisi profundament estructural de la desigualtat de gènere, que connecta economia, educació, cultura i política. • Una finestra a la dinàmica política municipal: com es prenen decisions, com es comunica (o no) i com es gestionen les mocions i grans projectes. El format de tertúlia permet veure acords amplis (necessitat d’erradicar la violència, millorar l’accessibilitat, augmentar transparència) però també diferències en el diagnòstic i en les solucions (pes de les xarxes, responsabilitat política, paper de les mocions, etc.).

#270 - Violències masclistes, memòria històrica i salut pública - episode art
Notícies Migdia
29'

#270 - Violències masclistes, memòria històrica i salut pública

Resum general Informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ centrat en: • Les accions del 25N contra les violències masclistes, especialment el projecte Erradiquem el 25N a la Biblioteca Mestre Martí Tauler. • La memòria democràtica a Rubí, amb la inauguració del tòtem del refugi antiaeri de L'Escardívol i iniciatives polítiques d'ECP i AUP. • La crítica a les llistes d’espera sanitàries i la preparació d’una gran manifestació conjunta de la Coordinadora per la Salut Pública de Rubí amb Terrassa i Castellbisbal. • La preparació de dos homenatges artístics a Toni Grau i altres propostes culturals de la ciutat. • Diverses notícies de seguretat, medi ambient i cultura, i un bloc final amb informació comarcal de Sabadell i Terrassa. 1. Accions pel 25N i projecte “Erradiquem el 25N” 1.1. Intervenció artística a la Biblioteca Mestre Martí Tauler • La Sala Neus Català i l’edRa impulsen l’acció Erradiquem el 25N a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, visible fins al 9 de desembre. • Hi participen tots els instituts de Rubí i l’alumnat del cicle formatiu de Gràfica Interactiva d’edRa. • Punt de partida: la pregunta als joves “I tu, com erradicaries el 25N?”; a partir d’aquí, reflexió a l’aula i creació de frases i propostes visuals. • Tres instituts seleccionats (Institut La Serreta, l’Estatut i Torrent dels Alous) veuen les seves propostes materialitzades a la biblioteca. “Des de la Sala Neus Català entenem que no podem demanar que no ens cridin cridant… expressarem com ens agradaria que ens tractessin i com volem sentir-nos.” (Débora Vidal) • Una de les intervencions és una bústia perquè la ciutadania respongui també a la pregunta “I tu, com erradicaries el 25N?”. • Les alumnes del Torrent dels Alous descriuen una figura femenina amb la bossa oberta d’on surten totes les frases, treballades amb papers liles i negres. • L’alumnat d’edRa explica el procés creatiu: esbossos, selecció i organització visual de les frases per transmetre un missatge artístic i reivindicatiu. 1.2. Actes del 25N a la plaça del Doctor Guardiet • Demà 25 de novembre es concentra el gruix de la programació del 25N: - 16.00 h: taller d’estampació al carrer “Lliures, no valentes” a càrrec de l’edRa, a la Plaça del Doctor Guardiet. - 18.00 h: lectura del manifest del 25N a la mateixa plaça, amb Ana María Martínez, entitats i dones de la ciutat. - Actuació de la cantautora, poeta i actriu Alba Luz. • Paral·lelament, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler hi haurà una conferència sobre Mercè Rodoreda, a càrrec de Meva Comas, dins del Club de Lectura Veus de Dona. • Tota la programació és consultable a rubi.cat. 2. Memòria democràtica, refugi antiaeri i ple municipal 2.1. Tòtem del refugi antiaeri de L’Escardívol i Taula Local de la Memòria Democràtica • El tòtem que assenyala el refugi antiaeri localitzat a la zona de L’Escardívol s’inaugurarà el 4 de desembre. • L’acte coincidirà amb una nova trobada de la Taula Local de la Memòria Democràtica. • El refugi es va detectar l’any 2019 durant uns sondejos al carrer Cadmo de Soreia, encarregats per Agbar. La detecció d’una volta de formigó va motivar noves prospeccions que van confirmar que era el refugi de l’antiga fàbrica de L’Escardívol. • Durant la Guerra Civil, aquesta fàbrica es va col·lectivitzar i va començar a produir material bèl·lic per l’exèrcit republicà. • El refugi està senyalitzat des del maig, però la inauguració oficial i el gruix d’actes memorialistes s’han traslladat a desembre. • També es preveu una visita guiada a l’exposició Més enllà de Mauthausen al MMUC (El Castell). 2.2. Declaració institucional contra el franquisme i moció d’habitatge • Al ple municipal de novembre (dijous, 17 h), ECP impulsa una declaració institucional per: - Commemorar els 50 anys de la mort de Franco. - Reivindicar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. - Rebutjar el revisionisme històric i qualsevol blanqueig de la figura de Franco. “Ratifiquem la defensa dels valors democràtics… tenim en compte els atacs que s’estan fent per part de la dreta i l’extrema dreta.” (Jordi Arnaiz) • ECP també presenta una moció sobre habitatge basada en un estudi del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que conclou que la legislació vigent permet limitar l’ús especulatiu de l’habitatge. • La moció és molt similar a la presentada per l’AUP; ambdós grups negocien un text conjunt per portar-lo al ple. 2.3. Regulació de les fotolineres • Es preveu que el ple aprovi el nou reglament dels punts públics de recàrrega de vehicles elèctrics (fotolineres), que en el futur seran de pagament. • El ple es podrà seguir en directe a radiorubi.cat. 3. Llistes d’espera i mobilització sanitària 3.1. Diagnòstic de la Coordinadora per la Salut Pública de Rubí • La Coordinadora per la Salut Pública de Rubí (que agrupa Rubí Sanitat i Reclama Sanitat) qualifica de inadmissibles els temps d’espera als hospitals de referència (Hospital de Terrassa i Mútua de Terrassa). • En una assemblea recent han valorat les dades de llistes d’espera publicades per RÀDIO RUBÍ. “No és que tinguis 80 o 90 dies, sinó que totes les llistes d’espera es van sumant en la mateixa persona… al final arribem a més d’un any perquè tinguis un diagnòstic.” (José Luís Navarro) • La combinació de demora en metge de família, especialistes i proves diagnòstiques: - Allarga el temps fins al diagnòstic. - Empitjora el pronòstic de les malalties. • La no substitució de professionals de baixa col·lapsa serveis i retarda encara més l’atenció. • S’esmenta com a exemple el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, on quatre baixes de professionals han generat un autèntic embut assistencial. 3.2. Manifestació conjunta el 2026 • La Coordinadora prepara una manifestació per al 26 de febrer de 2026, amb una acció conjunta entre Rubí, Terrassa i Castellbisbal. • Ja s’ha fet una primera reunió amb entitats sanitàries a Terrassa (20 de novembre) i n’hi haurà més per coordinar la mobilització. • Abans de la manifestació volen organitzar una conferència a la Biblioteca Mestre Martí Tauler per sensibilitzar la població. • Navarro destaca que: - Les persones joves perceben menys el problema perquè gairebé no fan ús del sistema. - És en etapes de més edat, amb malalties cròniques i desgast, quan la dependència de la sanitat pública es fa evident i creix la consciència de la seva precarietat. 4. Setmana Europea de la Prevenció de Residus 4.1. Activitats a Rubí • Han començat les activitats de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que duraran fins diumenge. • Activitats destacades del dia: - La Trucalleria es mou: intercanvi d’objectes al Centre Cívic de Can Fatjó (16.00–20.00 h), per donar una segona vida a objectes en bon estat. - Ecotaller “En clau de re” a l’escola Pau Casals (18.15 h): elaboració de sabó amb oli reciclat, a càrrec de la marca local O-Jabon. • El servei Dimecres Manetes es consolida com a espai clau de reparació i reutilització, molt alineat amb el tema central d’enguany: residus d’aparells elèctrics i electrònics. 5. Seguretat ciutadana i ordenances municipals 5.1. Controls a associacions canàbiques • Policia Local de Rubí i Mossos d’Esquadra han fet registres a diverses associacions canàbiques. • A dos locals s’hi han detectat irregularitats i s’han aixecat actes. • Com a resultat, s’han produït tres detencions: - Una per delicte contra la salut pública. - Una per situació irregular. - Una per incompliment d’una ordre de protecció. • Es recorda que les associacions són legals, però no poden vendre substàncies per al consum fora del local. 5.2. Campanya sobre tinença responsable d’animals • Entre el 3 i el 14 de novembre s’han realitzat una vuitantena de controls d’animals de companyia a diferents espais de la ciutat. • Resultat: 31 propostes de sanció a propietaris de gossos, principalment per: - Portar el gos deslligat. - Incompliments relacionats amb gossos potencialment perillosos (GPP). • L’ordenança de tinença responsable exigeix per als GPP: - Llicència específica. - Portar-los sempre lligats i amb morrió. • Les sancions poden anar de 100 a 20.000 euros en els casos més greus. 6. Homenatges i exposicions: Toni Grau i Anna Tamayo 6.1. Dues exposicions d’homenatge a Toni Grau • Es preparen dues mostres per homenatjar el pintor rubinenc Toni Grau, mort sobtadament el 5 de gener de 2023. 6.1.1. Exposició “22 gats” a l’Antiga Estació • Una vintena d’artistes locals organitzen la mostra “22 gats” a l’Antiga Estació (espai expositiu municipal), prevista per al maig. • Objectiu: reinterpretar els gats, protagonistes recurrents en l’obra de Grau, amb tècniques i mirades diverses. “La seva vida ha estat una mica gat: volia estar lliure, no li agradaven les portes tancades… des de la seva taulada ens mirava a tots.” (Pep Borràs) • Artistes participants: Sandra Bea, Pep Borràs, Quim Conca, Pepe Ferrer, César Font, Flora García, Rafa Gascón, Manuja Gràcia, Carme Llop, Eric Munte, Domingo Quero, entre d’altres. 6.1.2. Mostra retrospectiva a l’Aula Cultural • L’Ajuntament prepara una segona exposició, de caire retrospectiu, basada en obres de Toni Grau que són en domicilis particulars de Rubí. • El MMUC demana a qui vulgui cedir temporalment obres que enviï un correu a [email protected] amb: - Fotografia de l’obra o obres. - Mides de cada peça. • Aquesta mostra s’inauguraria també al maig, a l’Aula Cultural. • El regidor Jordi Arnaiz subratlla que és un orgull organitzar aquest homenatge, recordant que Grau era molt estimat i premiat. 6.2. Exposició d’Anna Tamayo a l’Antiga Estació • L’artista Anna Tamayo, que també participarà a l’homenatge a Grau, exposa actualment “Lletres de flors i primaveres captives” a l’Antiga Estació fins al 31 de desembre. • Contingut de la mostra: - Pintures de tècnica mixta. - Petites peces escultòriques. - Motius habituals en la seva obra: flors, natures mortes, cases i gats. • Temàtica central: la bellesa efímera i la reinterpretació de l’estètica clàssica de les flors. • Horaris de visita: - Dimecres, dijous i divendres: 17.00–20.00 h. - Dissabtes: 11.00–14.00 h i 17.00–20.00 h. 7. Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya a Rubí • Rubí s’afegeix un any més a la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que arriba a la seva 22a edició. • Les activitats compten amb la col·laboració de la Primera Església Protestants de Rubí i l’Aula d’Extensió Universitària. 7.1. Canvi de programació i documental sobre Mondragón • Dimecres, a les 18.00 h, l’Auditori Vallhonrat projectarà el documental “Arizmendiarrieta: el Miracle de Mondragón”, que substitueix el film inicialment previst “El Club de los Milagros”. • El documental tracta la figura de José María Arizmendiarrieta, el capellà basc que, en plena postguerra, impulsa a Mondragón: - Un projecte educatiu i social que acaba sent el major grup cooperatiu del món. - Cooperatives com Fagor, Eroski, Caja Laboral. • Idea clau del film: posar la persona al centre de l’economia i construir un model empresarial competitiu, humà i participatiu. 7.2. Primera sessió a Rubí • Divendres 21 de novembre ja es va fer una projecció prèvia: “Com fer-se milionari abans que mori l’àvia”, presentada pel professor Francesc Xavier Marín. • La pel·lícula explora el canvi d’un jove oportunista que, volent aprofitar-se de la malaltia terminal de la seva àvia, acaba redescobrint el valor emocional dels vincles familiars. 8. Informació meteorològica • Inici de setmana amb vent de ponent fort que ha fet pujar les temperatures, sobretot a costa i prelitoral i a bona part de Tarragona. • Les màximes poden arribar a 20 graus a moltes zones de la costa. • El cel es cobrirà de núvols ràpids, especialment a Tarragona i Lleida, on es pot donar: - Alguns ruixats. - Nevades al Pirineu, creixents al llarg del dia. • La cota de neu baixarà fins als 900 metres la propera nit. • S’espera una refrescada notable la nit i matinada, amb algun xàfec també cap a Girona. • Dimarts serà un dia més fred i ventós, amb cel emblanquinat per núvols alts. 9. Bloc comarcal: Sabadell i Terrassa 9.1. Sabadell: mobilitat i setamana del llibre 9.1.1. Temps invertit en desplaçaments • La ciutadania de Sabadell destina de mitjana 76 minuts diaris als desplaçaments (feina, escola, metge, etc.). • Dada extreta d’un estudi de la UAB, que recolza la demanda de la Cambra de Comerç de Sabadell per millorar la mobilitat urbana. • El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transport, Pere Puig, reclama: - Accions específiques en punts de molt alta sinistralitat. - Inversions com a retorn al pes econòmic de la demarcació (12% de la població catalana, quasi 12% del PIB i 17,64% dels placerins de la província). “Sempre parlem de grans infraestructures i hem de posar la lupa també en actuacions que, sense ser milmilionàries, resolguin el trànsit i el facin més segur.” 9.1.2. 4a Setmana del Llibre de Sabadell • Balanç positiu de la quarta Setmana del Llibre de Sabadell. • Tancament amb: - Signatura de llibres d’una quarantena d’autors a la Rambla. - Xerrada sobre periodisme local. • L’esdeveniment ha evolucionat: de presentar novetats literàries a centrar-se en conferències, xerrades i taules rodones per fomentar el pensament crític. “Hem anat molt a la conferència, xerrada, taula rodona… tirar més cap al pensament. I hem tingut joies com la Dolors Odina parlant de Virginia Woolf.” (Montse Berderi) • Accent clarament sabadellenc: - Llarga taula d’autors locals signant llibres. - El sector literari reconeix la tasca de la ciutat en la promoció del talent local. - Més de 200 autors registrats i constant arribada de noves propostes. 9.2. Terrassa: inversió als polígons industrials • L’Ajuntament de Terrassa destinarà 1,1 milions d’euros a millorar els polígons industrials durant el 2026. • Dues línies d’actuació: - Pla de manteniment de l’asfaltat: gairebé 500.000 € per reparar desperfectes en vies molt transitades per camions i vehicles industrials. - Desenvolupament del pla Reactiva PAE, finançat per la Diputació de Barcelona, amb 668.000 € per actuacions diverses. • La tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Educació, Meritxell Lluís, s’ha reunit amb SECOT i associacions de polígons per detallar les actuacions. • Un estudi tècnic del 2024 havia detectat més de 2.000 incidències en 71 vials de 12 polígons. • El projecte ja defineix intervencions molt diverses sobre el paviment, que acabaran afectant gairebé tots els polígons industrials de la ciutat. 10. Tancament del programa • L’informatiu es tanca recordant la continuïtat de la informació local a RÀDIO RUBÍ: - Notícies Migdia dona pas a la programació de tarda. - Recordatori dels butlletins horaris, del web radiorubi.cat i de les xarxes socials de l’emissora. “Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a radiorubí.cat.”

Els esports al dia del 24/11/2025 - episode art
Els esports al dia
30'

Els esports al dia del 24/11/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

← Torna a tots els podcasts