Context i participants Programa: La tertúlia de Rubí al dia a Ràdio Rubí (estudi Lídia Juste). Participants: Albert Soler (conductor), Martí Pujol, Sol Expósito, Gerard Moreno i Ània García. L’episodi gira al voltant de tres grans blocs: la pesta porcina africana i el seu impacte, les dades de criminalitat a Rubí i, finalment, un apunt sobre sous dels alcaldes i transparència política. 1. Pesta porcina africana i restriccions a Rubí 1.1. Mesures i afectació al territori • Es manté el focus en la pesta porcina africana detectada a senglars a Collserola–Cerdanyola i els seus efectes sobre Rubí. • A Rubí s’han restringit els accessos a zones boscoses i de medi natural on hi pot haver senglars: Can Oriol (zona boscosa), Can Tiraries, Torrents de Rubí, Torrent dels Alous, Can Xercavins, Serra de Galliners, etc. • Només es permeten espais clarament urbanitzats o parc infantil (per exemple, l’era del parc de Can Oriol). L’Ajuntament ha informat que: • S’han creat punts de control i senyalització segons criteris dels Agents Rurals, repartits entre Policia Local, Mossos d’Esquadra i Protecció Civil. • Es col·locarà senyalització i recomanacions específiques a la zona de pícnic de Can Oriol, on sí es pot accedir, però amb molta precaució. • S’ha intensificat la neteja de papereres i contenidors per evitar que els senglars hi trobin restes de menjar. 1.2. Risc sanitari i transmissió del virus Es recorda una entrevista prèvia amb Francesc Accensi (IRTA-CReSA): • El virus pot enganxar-se a bambes, pneumàtics, bastons de marxa nòrdica, etc., en forma de fang contaminat. • El risc és transportar el virus fora de la zona inicial (Collserola / Vellaterra...) i generar nous brots llunyans: per exemple, anar a passejar pels entorns de Rubí i després anar a collir bolets a Olot amb el mateix calçat. • El virus no afecta humans ni altres animals que no siguin porcs o senglars. “És un risc terrible i és per això que s’han d’extremar les precaucions.” • Es remarca que la Conselleria (d’Agricultura) està actuant ràpid i coordinadament, i que hi ha un esforç conjunt per contenir el focus. 1.3. Impacte econòmic sobre el sector porcí • No hi ha risc sanitari per a les persones, però sí un fort impacte econòmic potencial sobre el sector porcí català. • El sector porcí té un excedent del 40–50% de producció destinat a exportació; si es bloquegen mercats, els escorxadors no poden donar sortida al producte. • El sector agroalimentari és el primer sector econòmic de Catalunya, i el porcí és un dels més potents, amb: - 3.500 M€ anuals en exportacions (3.000 en carn, 500 en embotits). - Una tercera part (uns 1.000 M€) depenen de països extracomunitaris, ara en risc. • La Xina ha limitat el veto a la província de Barcelona, i manté les importacions de la resta de l’Estat. A la tertúlia es destaca: • El sector primari ja acumulava crisis recents (dermatosi nodular, grip aviària...) i pateix manca de relleu generacional i molta precarietat. • Es posa l’exemple de ramaders que han hagut de sacrificar tot el bestiar en altres episodis sanitaris: impacte devastador familiar i econòmic. • També es recorda que la producció porcina té costos ambientals (porins, contaminació de sòls i aqüífers a la Catalunya Central), i que hi ha un problema de sobreexplotació del territori. 1.4. Crida a la responsabilitat i solidaritat ciutadana Martí i la resta insisteixen en la necessitat de respectar les restriccions d’accés: • Es demana solidaritat: renunciar uns dies a anar a Can Tiraries, Can Xercavins o torrents és un sacrifici menor en comparació amb el que es juga el sector porcí. • Crítica als qui salten les cintes que tanquen camins o espais naturals: falta de civisme. • Es recorda que no es pot al·legar desconeixement, ja que tots els mitjans (inclosa Ràdio Rubí) en parlen molt. Hi ha matisos entre tertulians: • Alguns pensen que un 30% de gent es saltarà les normes; d’altres rebaixen la xifra a un 5% i creuen que la majoria complirà. • Es considera que la por i la cobertura mediàtica clara i constant ajudaran al compliment. 1.5. Sobrepoblació de senglars i possibles batudes • Es recorda que a Catalunya hi ha 8 milions de porcs de granja, una xifra similar als habitants del país. • En canvi, no se sap quants senglars hi ha, però se’n constata la sobrereproducció i la presència fins i tot dins de nuclis urbans (Can Rosés, carreteres, Collserola, etc.). • Es planteja que, tot i ser polèmic, probablement caldrà fer batudes de caça per reduir l’excés de senglars, sobretot si el virus es manté en fauna salvatge. • Es subratlla que el gran punt d’inflexió seria que el virus arribés a granges de porcs, cosa que convertiria la situació en “un drama absolut”. 1.6. Comparacions polítiques: el viatge d’Illa a Guadalajara Aprofitant el context de crisi, s’introdueix un debat polític: • Alguns partits han criticat que el president Salvador Illa no hagi tornat de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) per “liderar” la resposta a la crisi. • La taula ho interpreta com a crítica oportunista i recorda: - La crisi és principalment econòmica i veterinària, no una tragèdia humana com la DANA del País Valencià. - Illa participa telemàticament en reunions; no està “desconnectat”. - A Guadalajara representa la cultura catalana i barcelonina en una de les fires literàries més importants del món. Es conclou que: • Amb el virus acotat a senglars i sense afectació humana, té sentit que la gestió operativa recaigui en el conseller d’Agricultura i tècnics, mentre el president compleix la seva agenda internacional. • Es considera que si hi hagués risc per a la salut humana, la decisió hauria de ser una altra. 2. Criminalitat a Rubí: dades i debat de fons 2.1. Evolució general de les infraccions El Ministeri de l’Interior publica les dades de criminalitat gener–setembre 2025 per Rubí: • Total d’infraccions penals: 2.727 (20 menys que el mateix període de 2024, un –0,7%). • Es considera una situació estable després d’uns anys de baixada. Diferenciació principal: • Criminalitat convencional (robatoris, agressions, etc.): baixa gairebé un 2%. • Delictes d’estafes per internet: continuen pujant de manera sostinguda. 2.2. Àmbits concrets que preocupen Delictes sexuals • S’han denunciat 17 violacions amb penetració, més del doble que l’any anterior. • Hi ha també una vintena d’altres delictes contra la llibertat sexual (5 més que un any enrere). • Tots coincideixen que és extremadament preocupant. • Es remarca que en aquest àmbit hi ha molts delictes no denunciats, i que el repunt pot reflectir tant més casos com més disposició a denunciar gràcies a la feina d’acompanyament i conscienciació. Robatoris i delictes patrimonials • Robatoris amb violència: baixen un 15%. • Robatoris amb força a domicilis i establiments: disminueixen un 12%. • Lesions per baralla: 19 casos, xifra pràcticament igual que l’any passat. • Sostraccions de vehicles (robatori de vehicles): pugen un 24%. - Sorprèn a la taula, perquè es percebia com un delicte “dels 80/90”. - S’explica que sovint no és pel vehicle en si, sinó per robar pantalles, ràdios o objectes visibles a l’interior. Drogues • Delictes de tràfic de drogues: pugen un 50%. • Es recorda que aquests delictes són visibles estadísticament sobretot quan hi ha operacions policials importants: - No solen ser fruit d’una denúncia directa d’una víctima, sinó d’investigacions de mesos o anys. - L’augment pot reflectir més actuació policial, no necessàriament més consum. Estafes per internet i ciberdelinqüència • És l’àmbit que més creix i que sovint afecta col·lectius vulnerables (especialment gent gran). • Es comenten casos concrets d’estafes telefòniques amb veu clonada per IA que suplanta familiars per demanar diners. • Es constata que la llei va sempre un pas enrere de la tecnologia i que la ciberdelinqüència és transnacional (servidors a altres països, jurisdiccions diferents, etc.). “En això sí que la llei sempre anirà un pas endarrere de la tecnologia i de l’enginy humà per aquestes coses.” 2.3. Debat sobre estadístiques i “delictes ocults” Martí Pujol posa èmfasi en la interpretació de les dades: • Les estadístiques són necessàries per comparar, però no s’ha de normalitzar l’anormal. • 2.727 delictes i 17 violacions en una sola ciutat continuen sent una xifra molt alta, encara que hi hagi un –0,7%. • Denuncia l’ús polític “triomfalista” de petites baixades percentuals. També subratlla que les xifres oficials recullen només delictes denunciats: • Hi ha molts casos, sobretot en robatoris petits o en violència sexual, que no es denuncien per: - Sensació que “no servirà de res”. - Pèrdua de temps burocràtic. - Por o vergonya, especialment en entorns familiars. Relata una experiència personal a Barcelona on, després d’un robatori, diversos agents coneixien perfectament els lladres habituals però el sistema no resolia el problema, cosa que alimenta la percepció d’impunitat. 2.4. Reincidència, sistema judicial i canvi legislatiu S’obre un debat intens sobre multireincidència i funcionament de la justícia: • Hi ha delinqüents que poden acumular desenes de furts en pocs anys sense acabar ingressant a presó. • Es comenta que s’està tramitant al Parlament una modificació legislativa sobre multireincidència, però arriba tard per a la percepció ciutadana. Dues línies de reflexió principals: Canviar la llei • Alguns defensen que cal actualitzar el Codi Penal, especialment en: Multireincidència: que els furts menors repetits tinguin conseqüències acumulatives. Valor dels béns: el mòbil ja no és un “objecte de 300–500 €”, sinó un dispositiu on hi ha “tota la vida” d’una persona (banc, dades, comunicacions). • Es veu necessari adaptar la llei a realitats contemporànies (mòbils, ciberdelictes, IA, etc.). Fer funcionar millor la maquinària judicial • Ània insisteix que, encara amb les lleis actuals, el gran coll d’ampolla és: La lentitud dels procediments (anys per a sentències fermes). La manca de mitjans humans i materials als jutjats (piles d’expedients, edificis precaris com la “comprativa” de Rubí). • Sense agilitzar judicis i reforçar la plantilla de jutges, fiscals, funcionariat, canviar la llei té un impacte limitat. La conclusió compartida és que calen dues coses a la vegada: • Reforma legislativa (multireincidència, actualització de valors i tipologies). • Inversió seriosa en justícia (més recursos, més jutjats, processos més ràpids). També es destaca que: • En els darrers anys sí que s’han incrementat els efectius de Mossos d’Esquadra i Policia Local, però la sensació ciutadana continua sent que “no n’hi ha prou” i que la cadena de conseqüències penals no es completa. • S’assenyala la dimensió política: la reforma s’allarga sovint per càlcul de medalles i rendiments electorals, i això xoca amb la percepció de la gent que pateix directament els delictes. 2.5. Causes estructurals de la delinqüència Més enllà de policia i lleis, es posa el focus en causes profundes: • Part de la criminalitat està relacionada amb desigualtat social, manca d’oportunitats i exclusió. • En el cas de delictes sexuals, hi ha una estructura cultural i patriarcal que legitima o normalitza certes conductes. • Es recorda que als Estats Units, malgrat tenir penes molt més dures (inclosa pena de mort), hi ha més criminalitat que a Europa; això demostra que endurir penes no és suficient. Per tant, les receptes han de ser múltiples: • Millores legislatives i judicials. • Polítiques socials i educatives (igualtat de gènere, integració, reducció de desigualtats). • Treball preventiu i comunitari. 3. Recursos policials i percepció de seguretat a Rubí 3.1. Plantilles de Policia Local i Mossos • Es comenta que Rubí té una mica més de 100 agents de Policia Local, repartits en diversos torns (matí, tarda, nit i caps de setmana). • En els darrers anys s’ha incrementat la plantilla de Policia Local i, a nivell català, s’han convocat noves promocions de Mossos d’Esquadra (uns 850 anuals), però: - Aquests increments són per a tot Catalunya, no només per a Rubí. - No es pot contractar ni formar “10.000 mossos de cop”, cal fer-ho gradualment. Sol Expósito insisteix, però, que la seguretat ciutadana és clau i que més presència policial podria ajudar a reduir els 2.700 delictes anuals. 3.2. Impotència policial i frustració ciutadana • Es comenta que molts agents acaben desmotivats: - Detenen persones que al cap de poc tornen al carrer i reincideixen. - En furts menors repetits, la llei actual i la lentitud judicial els deixa amb poc marge d’acció efectiva. • La ciutadania percep que conèixer els multireincidents no serveix de gaire si el sistema no culmina en condemnes fermes i mesures efectives. 3.3. Ciberdelinqüència: el repte creixent • Les ciberestafes són un dels àmbits que més créixerà encara: - Suplantació de veu i imatge amb intel·ligència artificial. - Trucades fraudulentes, phishing, robatori de credencials bancàries. • Es reconeix que cal millorar la legislació i la cooperació internacional, però que sempre anirem darrere de la innovació tecnològica dels delinqüents. 4. Sous dels alcaldes i transparència Per manca de temps, el tema s’obre només de manera breu i superficial, però deixa algunes idees clau: 4.1. Informes sobre sous municipals • El Ministeri publica dades sobre sous dels alcaldes i alcaldesses. • Són temes que generen xafarderia i populisme, però també interès legítim. 4.2. Defensar sous dignes i transparència • Es defensa de forma clara que: - Els càrrecs electes amb dedicació (especialment els alcaldes, que treballen “24/7”) han d’estar ben remunerats. - Sense sous dignes, només podrien dedicar-s’hi persones amb recursos propis (riscos per a la qualitat democràtica). • Es reclama transparència real: - S’ha parlat molt de transparència durant anys, però en alguns àmbits encara falten dades clares. - S’aplaudeix que aquests sous es facin públics i es puguin comparar. 4.3. Cas específic de l’alcaldia de Rubí • Es comenta que el sou que apareix per a l’alcaldia de Rubí (uns 17.000 €) pot ser enganyós: - L’alcaldessa cobra el sou principal de la Diputació. - Per tant, a l’Ajuntament només consten les dietes per plens i assistències, que expliquen la quantitat reduïda. • Sol Expósito remarca que, en tot cas, està a favor que un alcalde o alcaldessa cobri bé, sigui del partit que sigui. 5. Tancament del programa • El conductor acomiada la tertúlia ressaltant que no hi ha hagut temps per aprofundir en el debat sobre sous d’alcaldes, que queda pendent per a futures tertúlies. • Es dona pas al següent tram del magazín, amb Belén Tierno entrevistat Santiago Granizal (Escola de Música Vall Vuit Temps) sobre un espectacle dels Malkiades i amb Maria Rosàs (Bodega Rosàs) parlant de vins per Nadal. L’episodi combina informació local molt concreta (Rubí) amb reflexions de fons sobre sector primari, responsabilitat col·lectiva, seguretat ciutadana, funcionament de la justícia i qualitat de la política i la transparència institucional.
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Resum general Aquest informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ repassa l’actualitat de Rubí i l’entorn amb cinc grans blocs temàtics: • Crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA) a Collserola i Bellaterra i impacte directe a Rubí. • Campanya de vacunació contra la grip i recomanacions de Salut. • Actualitat local: accessos de bombers a l’edifici Univers. • Cultura i ciutat: encesa de llums de Nadal (Casa Melquíades) i balanç del festival Rubisound 1413. • RÀDIO RUBÍ com a protagonista: èxit del festival i inauguració dels estudis Lídia Juste i Ferrer Domingo. • Actualitat comarcal: posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions a Sabadell. A continuació, el contingut s’organitza temàticament seguint l’ordre real d’entrada dels temes al programa, amb els temps d’inici i final de cada bloc. 1. Crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA) a Collserola i Rubí 1.1. Situació sanitària i casos detectats • Es confirma la detecció de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars a Cerdanyola del Vallès, dins la serra de Collserola, amb impacte a municipis del voltant com Rubí. • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que: - Hi ha 2 senglars positius confirmats. - Hi ha 8 casos sospitosos addicionals. - S’han analitzat una quarantena de senglars al CRESA (centre de recerca veterinària). - És molt probable que apareguin més positius, però el brot sembla molt focalitzat a la mateixa zona on es van trobar els primers casos. “Segurament que sortiran més positius, sí, però estan tots, de moment, molt focalitzats en la mateixa zona.” • La principal hipòtesi d’origen del brot és la “via del sandvitx”: un senglar hauria menjat un entrepà d’embotit contaminat. • Es destaca que la malaltia no ha arribat a les granges en el moment de l’emissió. 1.2. Dispositiu d’emergència i restriccions de mobilitat • S’activa un dispositiu d’emergència coordinat per la Generalitat, amb suport europeu: - Durant el cap de setmana: unes 300 persones implicades. - A partir d’avui: 100 militars de la Unitat Militar d’Emergències (UME) especialitzats en control de fauna. - Coordinació amb Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil i altres serveis. - La Comissió Europea desplega l’equip d’emergència veterinària de la UE per donar suport. • S’apliquen dues corones de control: - Fins a 6 km: zona infectada amb restriccions estrictes de mobilitat. - Fins a 20 km: vigilància ampliada. • El president Salvador Illa fa una crida molt clara a respectar les restriccions: “Petició explícita, expressa, de seguir les recomanacions que es donen.” 1.3. Espais tancats i impacte a Rubí • A Rubí queda prohibit l’accés a totes les zones boscoses i de medi natural on hi pugui haver senglars: - Can Oriol (zona boscosa) - Cantiraries - Torrent dels Alous - Tots els torrents de Rubí - Can Xercavins - Serra de Galliners • Només estan permeses les zones urbanitzades i parcs infantils, per exemple: - La zona de l’Era - El parc de Can Oriol a l’àrea del camp de futbol • Es puntualitza que, tot i que els mitjans nacionals parlen sobretot de la prohibició d’accés al Parc Natural de Collserola, la restricció afecta totes les zones boscoses del Vallès Occidental. 1.4. Protocol ciutadà i missatge de calma • El govern demana que si es troba un senglar mort: - Es truqui immediatament al 112. • Es recomana extremar les mesures de bioseguretat a les explotacions. • El missatge institucional és doble: - Reconèixer la gravetat de la situació. - Transmetre que el dispositiu està actiu i coordinat per protegir un sector estratègic com és el porcí. • Es recorda que Salvador Illa reuneix d’urgència al vespre els consellers d’Agricultura (Òscar Ordeig), Interior (Núria Parlón) i Presidència (Albert Dalmau) per seguir la crisi. 2. Salut: vacunació de la grip i recomanacions 2.1. Obertura de la vacunació a tota la població • El Departament de Salut obre la vacunació contra la grip a tota la població: - Qualsevol persona pot demanar cita per vacunar-se. - Es recomana especialment vacunarse si es conviu o es treballa amb col·lectius vulnerables. • Dades d’incidència actual: - 81 casos per cada 100.000 habitants, encara en nivell relativament baix. - Es preveu que en un parell de setmanes se superi el nivell moderat. 2.2. Grups prioritaris i calendari • Tot i obrir-la a tothom, Salut insisteix en la prioritat per als grups de risc: - Persones de més de 60 anys - Infants de 6 a 59 mesos - Embarassades - Professionals sanitaris - Personal essencial • Es demana vacunar-se abans del pic previst, que s’espera abans de Nadal. “La vacuna és el millor instrument per evitar complicacions greus.” 2.3. Diferència amb la vacunació Covid-19 • Sobre la Covid-19, Salut no recomana la vacunació generalitzada per a persones que no estiguin en grups de risc. 2.4. Ús recomanat de mascareta • Salut recomana l’ús de mascareta si: - Es té tos, esternuts o rinitis. - Es preveu visitar persones vulnerables (per exemple, avis). 2.5. Dades de cobertura i punts de vacunació • Des de l’inici de la campanya (22 de setembre): - 1.153.000 persones vacunades contra la grip. - 168.000 vacunacions més que en el mateix període de la temporada passada. • Vies per demanar cita: - Portal La Meva Salut - Web citasalut.gencat.cat - Directament al CAP de referència. • Fins divendres 5 de desembre: - Vacunació sense cita prèvia als CAPs. - Horari: de 9:30 a 12:30 i de 16:30 a 19:30. 3. Actualitat local: accessos de bombers a l’edifici Univers 3.1. Origen de la polèmica • Bombers de la Generalitat han fet proves d’accés a l’edifici Univers, situat al barri del Progrés (entre els carrers Monturiol i Abat Escarré i la Rambla del Ferrocarril), per comprovar si els camions hi poden entrar. • El tema arriba al ple municipal arran de la queixa d’una veïna, Maria Oliva (75 anys), simpatitzant del Partit Popular, que fa anys que denuncia dificultats d’accés dels vehicles d’emergència. “Som 264 vivendes i aquí som molta gent gran, i és molt perillós… això no és vida.” 3.2. Resultat de les proves dels bombers • Els bombers conclouen que: - El camió pot baixar per la rampa d’entrada si no hi ha vehicles mal aparcats o altres obstacles. - Estan acostumats a carrers estrets als nuclis antics i no tenen constància oficial de queixes per part de l’Ajuntament. • Antecedent: el 15 de febrer de l’any passat hi va haver una sortida per fuita de gas, en què el vehicle hauria quedat encallat per dificultat en el gir. • El cap de bombers al parc Rubí–Sant Cugat ha canviat (ara és Roger Llinàs), però el cos insisteix en un missatge de tranquil·litat per al veïnat. 4. Economia i empresa: formació sobre Intel·ligència Artificial 4.1. Jornada per a empreses rubinenques • Demà es fa una formació sobre intel·ligència artificial a la sala Fòrum de la Masia de Can Serra, dins del projecte de millora de la competitivitat 2025 del servei Rubí Empresa. • Objectiu principal: - Explicar com aprofitar la intel·ligència artificial perquè les empreses innovin i siguin més competitives. 4.2. Estructura de la jornada • La formació té tres parts: 1. Xerrada marc a càrrec de Roger Sabater, enginyer expert en indústria 4.0 i IA. 2. Cinc empreses rubinenques exposen casos reals i avantatges d’incorporar IA als seus processos. 3. Espai per networking, intercanvi d’experiències i presentació de recursos de suport que ofereix l’Ajuntament. • La formació està subvencionada per l’Ajuntament de Rubí i la Diputació de Barcelona dins el projecte Transformació Digital amb Intel·ligència Artificial. • Inscripcions gratuïtes al web municipal rubi.cat durant tot el dia. 5. Nadal a Rubí: espectacle «Casa Melquíades» i encesa de llums 5.1. L’espectacle «Casa Melquíades, la il·lusió segueix viva» • Divendres a la tarda, a la plaça Pere Aguilera, es fa el primer passi de l’espectacle Casa Melquíades. La il·lusió segueix viva, que serveix per encendre els llums de Nadal. • Es tracta d’un xou de teatre musical, dansa i llum amb: - Cançons - Coreografies de l’escola de ball Vuit Temps - Projeccions de llum i efectes especials • La història gira al voltant dels Melquíades, petits ajudants del Mag Rubisenc que ajuden a guiar els Reis d’Orient fins a Rubí. “L’alquimista demana als nens i nenes que l’ajudin a guiar ses majestats cap a Rubí.” 5.2. Paper del Consell de la Infància i missatge institucional • Després de la primera funció, una representació del Consell de la Infància fa el compte enrere i prem el botó d’encesa dels llums. • La consellera Gina explica l’experiència: “Una mica nervioses, però una vegada ja hem pujat ha sigut donar-li el botó i tot s’ha encès. Molt bonic.” • L’alcaldessa Ana María Martínez destaca la importància de la il·lusió infantil: “Hem encès el Nadal amb il·lusió… el més important són les carones dels nens i nenes que han pogut veure aquest espectacle.” 5.3. Els Melquíades com a figura nadalenca pròpia • Es remarca que els Melquíades es consoliden, per tercer any consecutiu, com a figura nadalenca pròpia de Rubí. • La Gina defineix qui són: “Els Melquíades són uns ajudants del Mag Rubisenc… l’ajuden a preparar-ho tot.” • La Marina subratlla el missatge de participació: “Tothom tenim l’esperit de Nadal… tots podem ser un Melquíades.” 5.4. Programació nadalenca i elements de llum • L’encesa de llums és el tret de sortida d’una programació de més de 200 activitats, que s’allargarà fins a l’arribada dels Reis. • Destaquen: - L’espectacle Casa Melquíades davant l’Ajuntament a les 18:30 h. - Grans elements ornamentals de llum repartits per places i barris. - L’enllumenat tradicional de carrers. 6. Cultura i ciutat: Festival Rubisound 1413 6.1. Balanç general del festival • Dissabte es celebra una nova edició del Rubisound 1413 a El Pinar, concretament a la sala de concerts espai 1413. • El festival, organitzat per RÀDIO RUBÍ (programa Rubi Sound), registra: - Més de 7 hores de música en directe. - Unes 500 persones al llarg de la nit. - Aforament complet en els moments punta. • Per segon any consecutiu, el Rubisound adopta el format de mostra d’entitats musicals rubinenques. 6.2. Franja matinal: jazz i swing a l’exterior • Novetat d’enguany: franja matinal a l’exterior de l’espai 1413 (de 12:30 a 14:00). • Programació a càrrec de Jazz Rubí, amb l’actuació de Fem l’Indi (Sant Cugat), que serveix de base per a una classe oberta de swing en què participen 8 parelles. • El director de l’emissora, Albert Solé, valora positivament l’experiment: “Ha costat una mica al principi però després s’ha animat… és un experiment que hem de valorar de cara a edicions properes.” 6.3. Nit de concerts: entitats i grups destacats La nit concentra 6 entitats rubinenques que programen diferents estils: • Societat Blues Rubí – Obrint la nit - Presenten els barcelonins Hicks. - La cantant Carla Sonday, veïna de Rubí des de fa un any, destaca l’experiència de tocar “a casa”. • Rubí Rock – Supergrup We Rock Monkeys - Crea el supergrup We Rock Monkeys amb 13 músics locals que pugen i baixen de l’escenari en un format molt dinàmic. - El cantant Pasqual Atorre explica la sensació de risc i adrenalina per ser un projecte nou i força improvisat, però molt ben rebut. “Ha estat tirar-se una mica de la moto… hi ha molts fallos, ho sabem, però estem supercontents i volem repetir.” • L’Aurora – Aurora Brothers Band - Aporta blues i funk a través de la Aurora Brothers Band, banda de versions amb arranjaments propis i molta energia. • Random Fighters – Música urbana i reivindicativa - Els Random Fighters, hereus de Gran Pueblo, omplen la sala amb rap i lletres reivindicatives. - El grup està format pel rubinenc Javier El Rubio i el terrassenc Edu Don Vuelo, juntament amb Mike Pee i DJ Grey. - Moment emotiu quan Edu Don Vuelo canta amb la seva filla Nora, de 13 anys, per segona vegada a un escenari. - Javier El Rubio denuncia mancances en la programació i infraestructures culturals de la ciutat. “Hi ha molt talent i molta gent fent coses, però falta suport, llocs, equips… Hi ha equipament, però no s’aprofita.” • Acció Cultural Rubí (ACR) i La SòniK - Programen diverses propostes musicals locals, incloses les del Redland Sound System, vinculades a l’escena reggae. • La SòniK – Tancament amb Redland Sound System - La nit es tanca amb Redland Sound System, proposta reggae de La SòniK, amb: - Ruts Rigui al capdavant. - Ugo Otto a la veu. - Jaime Budokai al trombó. 6.4. Valoració institucional i futur de l’espai 1413 • Robert Fernández, cap de musicals de RÀDIO RUBÍ i organitzador del Rubisound, destaca: - La gran força de les entitats musicals rubinenques. - El potencial de la sala espai 1413 com a equipament musical de referència. “Ens hem adonat una vegada més que tenim un potencial brutal i que aquesta sala té un potencial que estem descobrint i millorant mica en mica.” • Es planteja la necessitat de reformes futures a la sala per: - Augmentar l’aforament. - Convertir l’espai 1413 en una sala estable de programació musical. • Albert Solé i Robert Fernández coincideixen a qualificar la nit de “èxit absolut”, amb afluència de públic uniforme i constant. 6.5. Context del programa Rubi Sound • El programa Rubi Sound va néixer fa 10 anys per promocionar músics i bandes locals. • Després de 8 edicions del festival en el marc de la Festa Major, es decideix crear una edició de tardor amb voluntat de convertir-se en referent per a les entitats locals. • Aquest any se celebra la segona edició de tardor del Rubisound 1413, consolidada amb èxit de públic. 7. RÀDIO RUBÍ: inauguració dels estudis Lídia Juste i Ferrer Domingo 7.1. Nou nom per a l’estudi 1: Lídia Juste • L’Ajuntament i RÀDIO RUBÍ inauguren oficialment: - L’estudi 1, que passa a dir-se Lídia Juste. - La renovació de la placa de l’estudi 2 – Ferrer Domingo (batejat el 1983). • L’acte compta amb la presència de: - L’alcaldessa Ana María Martínez. - Familiars de Lídia Juste i de Josep Ferrer Domingo. • L’estudi 1 és on es fan la majoria de programes en directe. • Lídia Juste, periodista local, es va jubilar el 2021 i és descrita com la “veu de la ciutat”. “Quan escoltem en algun acte important una veu en off, esperem que sigui la veu de la Lídia.” 7.2. Reconeixement institucional i personal • L’alcaldessa destaca la professionalitat i el tarannà col·laborador de Lídia Juste, així com la seva dedicació a la ràdio i a la ciutat durant tota una vida. • Albert Soler, director de l’emissora, recorda: - El paper de Juste com a cap visible de la ràdio durant molts anys, també en moments complicats. - Que va ser ella qui li va posar al cap la idea de presentar-se com a director de l’emissora. “Ella és la persona que em va ficar al cap la idea d’algun dia dirigir aquesta ràdio… anys després ha pogut ser i li n’estic molt agraït.” 7.3. Paraules de Lídia Juste • Lídia Juste es mostra molt emocionada i explica que: - Va entrar a la ràdio gairebé per casualitat, quan estudiava per ser professora d’història. - Es va enamorar de la ràdio, fins al punt que ha esdevingut una part central de la seva vida. - Recorda moments bons i dolents, molta complicitat entre companys, riures i dinars interminables. “Per mi ha estat un honor… he après tant… he format part de la meva vida amb tota la gent que hi ha treballat.” • Es convida l’audiència a veure més detalls i fotografies a radiorubí.cat, a l’apartat Història. 8. El temps: situació actual i previsió 8.1. Estat actual • El meteoròleg Lluís Mi Pérez, des de La Xarxa, explica que: - Estem en una situació típicament de desembre. - Predomini de sol o boires a l’interior, per l’efecte de l’anticicló. - A les valls del Prepirineu (Noguera, Alt Urgell, Solsonès, Segarra, Alta Anoia) la boira és densa, extensa i freda. - En aquestes zones, les màximes no superaran els 5 °C. - A la resta del país, especialment a la costa, les temperatures seran més suaus, al voltant de 15–16 °C. 8.2. Previsió per demà • Per dimarts: - El matí estarà força ennuvolat a les comarques de Girona i Barcelona. - A la tarda entraran núvols de ponent que deixaran alguna pluja esporàdica. - Possibilitat d’alguna nevada al Pirineu, amb cota al voltant dels 1.400 metres. 9. Actualitat comarcal: Zona de Baixes Emissions a Sabadell 9.1. Inici de les sancions a la ZBE • A Sabadell, a partir d’avui, comencen a multar els vehicles sense distintiu ambiental que circulin pel centre de la ciutat dins la nova Zona de Baixes Emissions (ZBE). • Franges i àmbit d’aplicació: - De dilluns a divendres, de 7:00 a 20:00 h. - Afecta els vehicles més contaminants. 9.2. Excepcions i facilitats • L’alcaldessa Marta Farrés detalla diverses excepcions per evitar un impacte excessiu: - Els vehicles sense etiqueta poden entrar-hi fora de l’horari i caps de setmana i festius. - Disposen de 24 dies laborables l’any per accedir a la ZBE sense cap tràmit i de manera gratuïta (diferència respecte a l’àrea metropolitana, on cal registrar-se i pagar). “En el cas dels municipis de l’àrea metropolitana, aquí és automàtic i gratuït.” • També poden circular: - Vehicles sense distintiu amb autorització per motius laborals, socioeconòmics o mèdics. - Veïns empadronats dins de la zona abans del desembre de 2024, amb accés il·limitat independentment del vehicle. 10. Recordatori de canals d’informació • Al llarg del programa es recorda que la informació local es pot seguir: - Al 99.7 de l’FM (RÀDIO RUBÍ). - A radiorubí.cat. - A les xarxes socials de l’emissora. “Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a radiorubí.cat.”
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
Resum general Tertúlia de Rubí al dia amb l'Albert Soler, l'Estela Luengo i en David Borilla. Es comenten quatre blocs principals: Pesta porcina africana i restriccions al medi natural del Vallès El festival Rubi Sound i el potencial (infrautilitzat) dels espais culturals de Rubí La moda entre joves de compartir la ubicació del mòbil 24/7 Com la intel·ligència artificial està capgirant el periodisme digital i el model de negoci dels mitjans A continuació el contingut s’organitza per temes, amb èmfasi en els punts més rellevants. 1. Pesta porcina africana i restriccions al medi natural 1.1. Context i abast de l’emergència • Es detecten dos porcs senglars morts a Vellaterra i s’activen tots els protocols de pesta porcina africana. • Punt clau que es repeteix diverses vegades: - No es contagia a humans - No afecta altres espècies que no siguin porcs domèstics o senglars "La pesta porcina africana no es contagia als humans. Això és molt important que ho recordem tantes vegades com faci falta." • El problema és sobretot econòmic i de sector primari, no pas una emergència sanitària com la Covid-19: - El sector porcí és un dels motors de l’economia catalana, especialment per les exportacions. - Ja hi ha mercats tancats (Xina, Mèxic, etc.), i si la situació s’allarga, el cop pot ser duríssim. • Dada molt destacada: - A Catalunya hi ha aproximadament 7.932.163 caps de porcí, una xifra que ha arribat a superar el nombre de persones. 1.2. Restriccions al medi natural del Vallès • La Generalitat decreta prohibició d’accedir al medi natural en un radi de 6 km al voltant de Vellaterra. • Això inclou diversos espais naturals de Rubí: - Serra de Galliners - Can Xercavins - Antic camp de golf / Cap d’Angol - Torrent dels Alous (remarcat perquè molta gent no el percep com a “medi natural”) • Només es permet l’accés a zones urbanitzades, incloent: - Parcs infantils - L’era de Can Oriol (però no la resta de zones boscoses de Can Oriol) • Es destaquen dues idees del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig: - Fermesa en la prohibició d’entrar al medi natural i amenaça de sancions. - Petició de suport a la UME (Unitat Militar d’Emergències) per actuar coordinadament i ràpid. 1.3. Comportament ciutadà: morbo, desinformació i responsabilitat • Els tertulians admeten que no coneixen gaire gent que hi hagi anat, però assumeixen que: - El morbo i la curiositat han empès persones a acostar-s’hi malgrat la prohibició. - A Rubí hi ha hagut confusió, perquè els grans mitjans focalitzaven en Collserola i Sant Cugat, i no es mencionaven explícitament espais de Rubí. • El periodista anuncia que publicaran una notícia detallant, amb noms i cognoms, quins espais de Rubí estan prohibits, per aclarir-ho. 1.4. Economia vs percepció del risc • S’explica que: - El focus al Vallès fa que molta gent no senti el problema com a propi, perquè a l’àrea metropolitana quasi ningú treballa al sector porcí. - Si el brot s’hagués detectat a zones porcines com Osona, probablement la consciència i el compliment haurien estat molt més estrictes. • Es reclama una consciència col·lectiva: pensar més en el conjunt del país i el sector que no només en el benefici immediat o la sortida amb bici. 1.5. Informació, mitjans i responsabilitat individual • Debat sobre el clàssic "no m’han informat": - Es qüestiona si el problema és que els mitjans no informen prou bé o que la gent no es vol informar. • L’Estela remarca: - Els mitjans fan un esforç constant de ser a totes les plataformes (mòbil, xarxes, canals de WhatsApp, etc.) - No és realista esperar que "et truquin personalment" per avisar-te. - Cal responsabilitat individual per mantenir-se informat i filtrar la informació. • El David hi afegeix: - Hi ha gent que diu que no mira TV3 ni mitjans locals, però el tema s’ha explicat també en grans cadenes estatals. - Intueix una voluntat de no voler estar informats i, fins i tot, de saltarse les normes conscientment. 1.6. Infoxicació, desconnexió i alertes d’emergència • Es parla del fenomen infoxicació (massa informació): - Algunes persones es desconnecten dels mitjans perquè tot és "massa negatiu" o aclaparador. - Després, però, es queixen de no estar informades. • S’argumenta que tothom té dret a viure desconnectat, però: - No es pot després culpar els mitjans o les institucions de no haver avisat un per un. • Es posa d’exemple el sistema es-Alert: - Neix perquè ja no n’hi ha prou amb la cadena administració → mitjans → ciutadania. • Autocrítica als mitjans per l’ús abusiu de les notificacions breaking news: - Molts mitjans envien “última hora” per notícies que no són emergències. - Això fa que la gent desactivi o ignori les alertes, i quan arriba una alerta real pot passar desapercebuda. • Exemple gràfic: rebre una notificació de "Colo se niega a declarar" com si fos emergència. 1.7. Incompliment de normes i autoritat • Es descriu un reportatge del TN Vespre: - Agents de protecció civil aturant ciclistes i corredors a les entrades del parc. - Persones que salten tanques i ignoren l’autoritat. • Conclusió compartida: - No és només un problema d’informació, sinó de cultura del "faig el que vull". - Si en plena pandèmia hi havia gent saltant restriccions, encara més quan es tracta d’un virus que "no em mata". 2. Festival Rubi Sound i espais culturals de la ciutat 2.1. El Rubi Sound: format i èxit • Ràdio Rubí organitza el festival Rubi Sound a l’equipament del Pinar, espai 1413. • Dades clau: - Més de 500 persones al llarg de la nit. - 7 hores de música en directe. - 6 entitats musicals rubinenques participants. - En el moment àlgid (de 22:30 a 23:00 h aprox.), la sala arriba al seu aforament màxim de 200 persones. • Valoració d’en Robert Fernández (director del programa Rubí Sound): - Hi ha un potencial brutal de les entitats musicals locals. - L’espai 1413 té molt potencial, i s’està descobrint a poc a poc. - Volen aconseguir reformes perquè la sala tingui més aforament i funcioni com a sala estable de formació i concerts. 2.2. El 1413: potencial, mancances i barreres • L’Albert reconeix que no hi havia anat mai fins al festival i queda sorprès positivament: és una bona sala de concerts de petit format (200–400 persones). • Tant l’Estela com el David coincideixen que: - L’espai és molt bo però infrautilitzat. - Caldria una programació més estable i regular. • Possible causa: localització perifèrica (barri del Pinar, fora del centre): - A Rubí, la majoria d’activitats es concentren al centre. - El 1413 pot ser una bona eina per descentralitzar l’oferta cultural i d’oci. 2.3. Transport públic i accessibilitat • L’Estela apunta un obstacle pràctic important: - Ella no té cotxe i es mou a peu o en transport públic. - Hauria pogut anar al festival, però no tornar, per manca de servei de bus a l’hora de finalització. • Proposta: - Ampliar horaris de bus o habilitar busos llançadora en esdeveniments nocturns. • L’Albert explica que: - Ja han pensat demanar busos especials de retorn per futures edicions. - Enguany els ha faltat temps per coordinar-ho. 2.4. Infrautilització per problemes estructurals • Es destaquen dos grans problemes tècnics del 1413: Aforament limitat (200 persones) L’espai físic permetria més gent, però només hi ha una sortida d’emergència estreta. Això limita la viabilitat econòmica d’alguns concerts (entitats com ACR o Rubí Rock podrien portar grups més grans si tinguessin 400 places). Ja s’ha demanat obrir una segona porta d’emergència; es preveu fer-ho, però sense coincidir amb el festival. Manca de consergeria i gestió de l’equipament L’edifici té espais d’assaig molt ben equipats per músics. No es fan servir perquè no hi ha prou conserges per obrir/tancar en els horaris necessaris. "A vegades tenim coses i no les sabem aprofitar." 2.5. Teixit associatiu i comparació amb altres ciutats • Episodi significatiu: una parella de Terrassa ve al festival i felicita l’organització. - Dius que a Terrassa hi ha molta oferta de jazz, però quasi tot és de pagament. - Envegen que a Rubí hi hagi tanta música en directe i gratuïta. • Es remarca la riquesa del teixit musical rubinenc: - Societat de Blues (activitat regular a Can Ramoneda) - Jazz de l’Ateneu (concerts mensuals) - Rubí Rock, La Serra, l’Aurora, la Sònica, etc. • Reflexió de fons: - A Rubí hi ha el tòpic de "aquí no es fa res", però la realitat és que hi ha molta activitat associativa cultural i musical. - Molta gent no n’és conscient fins que entra en contacte directe amb entitats i programacions. 2.6. Necessitat de recursos i espais • Es constata que: - Les entitats funcionen bàsicament per amor a l’art, però això no és sostenible sense recursos. - Cal inversió, espais i suport municipal per consolidar i fer créixer aquest potencial. • Es menciona el projecte Superson (nou espai per grups i entitats): - Es veu com una oportunitat per oferir sales, assaigs i infraestructures a col·lectius culturals. • El David alerta sobre el perill de repetir errors al futur Casino: - S’hi ha posat molt de focus i inversió. - Reclama assegurar que hi hagi personal encarregat (com conserges) perquè les entitats el puguin fer servir de debò. 3. Joves que comparteixen la ubicació del mòbil 3.1. La pràctica: ubicació compartida 24/7 • Es parteix d’un reportatge del 3-24 (3Cat) que descriu com molts joves comparteixen la ubicació del mòbil de manera permanent amb: - Pares - Parella - Amics propers • Trets principals de la tendència: - Ho veuen normal, no com una pèrdua de llibertat. - Ho associen a comoditat, curiositat i, sovint, a seguretat. - Per alguns, mirar l’ubicació dels altres es torna una mena de joc o entreteniment. • Es parla d’una nova concepció d’intimitat: "La seva idea d’intimitat no és tan individual, sinó que és una intimitat col·lectiva." 3.2. Dinàmiques de control i toxicitat • En el reportatge ja s’apunten riscos: - Dinàmiques obsessives: estar mirant constantment on és la gent. - Conflictes quan algú desactiva la ubicació («per què me la treus?»). - Especialment problemàtic en relacions de parella per les conductes de control. • L’Estela i el David (i l’Albert) coincideixen que: - Hi ha un llindar molt fi entre ús per seguretat i conducta tòxica. - El que avui sembla "innocent" demà pot esdevenir control. 3.3. Ús personal dels tertulians • L’Estela: - No comparteix ubicació permanent. - Va descobrir aquesta pràctica per la seva germana de 17 anys i ho va trobar força tòxic. - Distingeix entre: - Compartir la ubicació puntualment per seguretat (p. ex. una cita amb algú desconegut). - I tenir-la sempre activa per amics/parella, cosa que considera un "despropòsit". • El David: - Té l’aplicació preinstal·lada al mòbil. - Comparteix ubicació només amb el pare, el nòvio i el millor amic. - La fa servir: - Per coordinar-se quan l’han de venir a buscar. - Per trobar-se en concerts o aglomeracions sense enviar fotos constantment. - Reconeix que, usada així, li és útil i no ho viu com a tòxic, però és perfectament conscient del perill potencial. 3.4. Confiança familiar i control • En David destaca la seva experiència: - Ha tingut una relació de confiança amb la família. - No ha hagut de mentir sobre on és i no hi ha hagut necessitat d’un control continu. • El debat gira entorn a si instal·lar aquestes apps en famílies amb poca confiança: - Pot ser vista com una eina de seguretat. - Però també pot substituir o empitjorar el diàleg i la confiança entre pares i fills. 3.5. Visió de l’Albert com a pare • L’Albert explica el seu cas: - Quan els fills van tenir mòbil, hi va instal·lar Family Link (control parental): - Temps d’ús limitat. - Apagat del mòbil a determinades hores. - Accés a la ubicació per seguretat. Distingir entre edats: El fill gran, amb 16 anys, ja no té aquest control. El petit encara és menor i considera necessari mantenir-lo. • Insisteix que només mira la ubicació en casos de preocupació real, no com a rutina de vigilància. 3.6. Dades personals i contradiccions • S’assenyala la contradicció social: - Ens preocupem molt per la protecció de dades. - Però després regalem a apps i serveis una dada ultra sensible com la ubicació en temps real. "Quina menys informació nosaltres haguem compartit que és sensible i són dades personals, doncs millor." • També es parla del risc que aquestes dades vagin a parar a empreses que infereixen hàbits, salut, preferències de consum, etc. 4. Intel·ligència artificial i futur del periodisme 4.1. Canvi de paradigma en les cerques • L’Albert obre el tema amb el cas de Google i Gemini: • Abans: - Fes la pregunta → veies una llista d’enllaços i triaves. - Els mitjans invertien en SEO (Search Engine Optimization) per aparèixer a dalt i obtenir clics i visites. • Ara: - Google ja et dona directament un paràgraf-resposta generat per la seva ia (Gemini). - Sovint no cal clicar cap enllaç si la consulta és senzilla. • Conseqüència: - Molts mitjans basats en tràfic orgànic de Google veuen caure les visites en picat. - La frase clàssica "el millor lloc per amagar un cadàver és la segona pàgina de Google" queda superada: amb la ia, ni cal arribar al primer scroll. 4.2. Impacte econòmic en mitjans com ElNacional.cat • Es posa l’exemple d’El Nacional, un dels digitals més llegits a Catalunya, molt fort en SEO. • Problemes actuals: - Caiguda molt forta de visites per la nova forma de resposta de Google. - S’estarien plantejant (o ja aplicant) expedients de regulació de plantilla (ERO) perquè "ja no surten els números". • L’Albert generalitza el cas a molts altres mitjans que van apostar fort pel model de pescaclics (clicbait). 4.3. Experiència als mitjans locals (exemple del TOT) • L’Estela confirma que al TOT també ho han notat: - Amb el mateix tipus de contingut, fa uns mesos s’arribava fàcilment a determinades xifres de clics. - Ara costa molt més assolir-les. 4.4. Utilitat real de la IA per a l’usuari • El David reconeix que, com a usuari, la ia li és útil: - Cas concret: buscar aeroports propers a una illa per planificar un viatge. - El paràgraf-resum li dona la llista d’aeroports sense haver de llegir diverses webs. • Reflexió dual: - Per a consultes pràctiques, és còmode, ràpid i eficient. - Per a informació periodística, on cal context, rigor i fonts identificables, és un problema si l’usuari es conforma amb un paràgraf. 4.5. Pèrdua de context i avaluació de la fiabilitat • L’Estela remarca que: - La ia barreja múltiples fonts i condensa en un text on sovint no veus clar qui diu què. - Abans, quan entraves a un web, podies avaluar: - La interfície i aparença professional o no. - La credibilitat de la capçalera. - Ara, sense aquest context, costa més jutjar la fiabilitat de la informació. • També es perd part essencial del periodisme: - No només els fets, sinó l’explicació del context, antecedents i conseqüències. - Un parell de paràgrafs ràpids no substitueixen una peça ben treballada. 4.6. El model "pescaclics" i la ia com a “venjança” • L’Albert critica el gir que molts mitjans van fer per adaptar-se al SEO: - Van invertir l’estructura clàssica de la notícia. - En comptes de posar la informació clau al començament, la desaven fins a l’últim paràgraf per retenir el lector i inflar el temps de lectura. "Ells posaven la notícia a l’últim paràgraf. Era dramàtic." • Amb la ia, aquesta estratègia queda totalment desactivada: - La ia extreu directament el fragment rellevant, encara que estigui al final. - L’usuari obté la resposta sense passar per tot el text. • Es tanca el cercle: els mitjans que van exagerar el model pescaclics són ara els que més pateixen l’impacte de la ia. 4.7. Adaptació i nous models • S’accepta que el periodisme sempre s’ha anat adaptant: - De paper a digital. - De recerca directa a SEO. - Ara, de SEO a un entorn dominat per la ia. • L’Estela assenyala que cal: - Explorar noves maneres de diferenciar-se de la ia. - Trobar fórmules perquè la gent vulgui clicar a la notícia i no es quedi només amb el resum de la ia. • El David introdueix dues idees addicionals: 1. Escletxa digital i privatització - Molts serveis de ia, música, vídeo, etc. estan passant a models de subscripció (Spotify Premium, YouTube sense anuncis, xatGPT de pagament). - Això pot ampliar la bretxa entre qui pot pagar i qui no, també en l’accés a eines d’informació avançada. Repensar la funció del periodisme Potser cal qüestionar la lògica d’omplir webs amb notícies trivials o pur clickbait. I apostar més per informació rigorosa, útil i de proximitat, que fidelitzi lectors. 4.8. Model públic vs model privat • L’Albert diferencia dos models: - Mitjans públics (com la mateixa ràdio): - Tenen el deure de servei públic. - Han d’informar de tot el rellevant sense jugar amb enganys de titular ni clickbait. Mitjans privats (com el TOT o El Nacional): Necessiten ingressos comercials. Es veuen forçats a buscar estratègies per atraure trànsit (sense caure, idealment, en la desinformació). • L’Estela conclou que cal trobar l’equilibri entre: - Rigor informatiu i honestedat. - I fer els continguts prou atractius perquè la gent hi entri i els llegeixi. 5. Tancament de la tertúlia • L’espai es tanca recordant: - Que la pesta porcina encara durarà uns dies i que la ràdio i el TOT en faran seguiment. - Que, finalment, és responsabilitat de la ciutadania decidir si escolta i llegeix aquesta informació. • Es dona pas a la programació següent: - Entrevista sobre una exposició solidària. - Secció sobre sèries i cinema amb estrenes del cap de setmana. Tags • pesta porcina africana • porcs senglars • sector porcí • restriccions medi natural • Vallès Occidental • Rubí • Serra de Galliners • Torrent dels Alous • informació i mitjans • responsabilitat individual • protecció civil • morbo i curiositat • es-Alert • infoxicació • festival Rubi Sound • espai 1413 • teixit associatiu • música en directe • polítiques culturals locals • transport públic nocturn • consergeria i equipaments • casino de Rubí • compartir ubicació mòbil • intimitat col·lectiva • control en parella • Family Link • dades personals • intel·ligència artificial • Google • Gemini • xatGPT • SEO • clicbait / pescaclics • mitjans digitals • ElNacional.cat • escletxa digital • model de negoci periodístic • servei públic de comunicació
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Resum general del programa Aquest informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ se centra sobretot en el ple municipal de novembre, amb especial atenció a: La cessió del local del passeig Francesc Macià per ubicar-hi la nova Oficina d'Afers Socials i Famílies. El debat sobre habitatge i especulació immobiliària. L’anunci de les obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. Nous reglaments municipals (recàrrega de vehicles elèctrics) i diverses mocions sobre mobilitat i serveis. A més, el programa tracta: La posada en marxa del Consell Consultiu de Ciutadania del CAP Anton de Borja. El posicionament del comerç local davant el Black Friday. La previsió meteorològica del cap de setmana. L’agenda d’activitats culturals i lúdiques del cap de setmana a Rubí (encesa de llums de Nadal, festival Rubisound, Fòrum Educatiu, teatre, etc.). 1. Obertura i sumari informatiu Context inicial del programa (0–30 s) • Presentació del butlletí de divendres 28 de novembre. Avanç de continguts principals (30–97 s) • Es destaca que el programa se centrarà en: - El ple municipal de novembre, de gairebé 4 hores de durada, amb moltes mocions i participació de tots els grups excepte Vox. - L’acord unànime per cedir l’antiga oficina de la Caixa del passeig Francesc Macià al Departament de Drets Socials i Inclusió per ubicar-hi la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies de Rubí. - L’anunci de l’alcaldessa Ana Maria Martínez sobre la data d’inici de les obres de pacificació del tram central de l’Avinguda de l’Estatut (gener, amb una durada prevista de 18 mesos, fins a mitjans de 2027, coincidint amb les municipals). - Detalls de l’adjudicació de les obres a l’empresa Rogassa per 4,3 milions (per sota del pressupost inicial de 5,5 milions). - La posada en marxa del Consell Consultiu de Ciutadania del CAP Anton de Borja. - L’impacte del Black Friday sobre el comerç local. - La previsió del temps pel cap de setmana. 2. Previsió meteorològica del cap de setmana Evolució del temps (213–281 s) • Intervenció de Luis Mi Pérez (La Xarxa): - Divendres tranquil, amb alguns núvols alts i prims formats pel vent del nord al Pirineu (núvols de vent), sense precipitacions. - Tarda amb més clarianes i temperatures una mica més altes que dijous. - Tramuntana i mestral en clar retrocés. Cap de setmana (251–281 s) • Dissabte: - Temps molt similar a divendres, estable i calmat. • Diumenge: - Més núvols, ambient més fresc. - Possibilitat d’algunes pluges febles sobretot a Lleida i Tarragona, i puntualment a Barcelona, amb poca quantitat d’aigua. 3. Ple municipal: nova Oficina d’Afers Socials i reordenació d’equipaments Cessió del local del passeig Francesc Macià (281–341 s) • El ple aprova per unanimitat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de la Caixa del passeig Francesc Macià al Departament de Drets Socials i Inclusió. • Objectiu: acollir la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies a Rubí perquè els veïns no s’hagin de desplaçar a altres municipis per fer tràmits com: - Ajudes per a famílies monoparentals. - Pensions no contributives. - Reconeixement de graus de dependència o discapacitat. - Ajudes a entitats sense ànim de lucre, entre d’altres. • Mari Carmen Alarcón, regidora de Drets Socials, destaca: - Es calcula que en municipis de mida similar es reben unes 12.000 visites anuals. - La nova oficina permetrà fer tràmits de competència de la Generalitat sense sortir de Rubí. Debat polític sobre l’emplaçament i model de ciutat (341–407 s) • Tot i el suport unànime, alguns grups critiquen la ubicació del servei. • Juan José Giner (Partit Popular): - Defensa que el local, situat al mig de l’eix comercial, era especialment adequat per a projectes d’emprenedoria juvenil o activitat econòmica. - Considera que el govern no té clar el model de ciutat comercial ni el pla comercial. “Este local era especialmente adecuado para proyectos que podían tener un impacto distinto, como emprendimiento para gente joven… Ahí se refleja que el modelo de ciudad comercial y el plan comercial no lo tienen claro.” Trasllat del projecte d’innovació a la Torre Salduba (385–437 s) • L’oposició destapa el futur del FabLab (projecte d’innovació empresarial que s’havia previst al local de la Caixa): - El govern el traslladaria a la Torre Salduba, equipament municipal que es rebatejaria com a Rubí Innova. • Marina Dolset (AUP) recorda que, segons el Pla d’Equipaments 2022, a la Torre Salduba hi havien d’anar: - Una escola-taller. - Una ampliació del Rubí Forma per acollir PFI, PTT i formacions similars. • L’AUP critica que es pugui cancel·lar aquesta demanda formativa per ubicar-hi un projecte d’innovació que consideren poc clar i que no comparteixen. Crítiques per la compra d’edificis i manca de projectes definits (437–542 s) • Es vincula el debat amb altres compres d’immobles municipals: L’Ajuntament va adquirir, al mateix període que el local de la Caixa, la fàbrica Superson del Castell per 1,5 milions d’euros per convertir-la en un nou equipament juvenil. Sis anys després, aquesta promesa no s’ha complert i l’edifici continua pendent d’una reforma estructural molt costosa. • Toni Garcia (Veïns per Rubí (VR)) acusa de mala gestió econòmica: - Apunta que a l’expedient de compra de la Superson es preveien 6–7 milions en rehabilitació, que ara podrien ser 8–9 milions per l’augment de costos (postpandèmia, guerra d’Ucraïna). • Montse Soler (Esquerra Republicana) amplia la crítica al patrimoni històric: - Reclama que, si es poden comprar naus com la de Superson o locals sense projecte clar, també s’hauria de prioritzar la compra i preservació d’edificis històrics. - Cita explícitament Vapor Nou i Can Llonc com a exemples d’immobles que es deterioren. - Demana projectes reals per als edificis ja de titularitat municipal, com la mateixa Torre Salduba. “Per què no podem fer-ho amb edificis històrics que tenim a la ciutat i que s’estan deteriorant i seria una llàstima perdre’ls? Vapor Nou, Can Llong… Demanem al govern que tingui en compte els edificis històrics i comenci a plantejar algun projecte real.” 4. Regulació de la xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics Nou reglament i motius (542–613 s) • El ple aprova inicialment el reglament d’ús de la xarxa pública d’estacionament de recàrrega de vehicles elèctrics i híbrids endollables. - Úniques abstencions: Vox i Partit Popular. • El reglament permetrà: - Fixar un preu públic per la recàrrega. - Sancionar conductes incíviques, com: - No respectar el temps màxim de recàrrega. - Fer servir els punts com a zona d’aparcament permanent. • Dades de la xarxa actual: - Primer punt instal·lat el 2018 a la fotolinera al costat de Rubí Forma. - Actualment: 8 punts de recàrrega i 15 places. Canvi de paradigma segons el govern (613–629 s) • El regidor de Transició Ecològica, Andrés Medrano, defensa que: - S’ha acabat la fase de promocionar la mobilitat elèctrica amb recursos públics gratuïts. - Ara cal aplicar criteris de justícia i equitat en l’ús del recurs públic. - Els principals beneficiaris no són persones especialment vulnerables, sinó propietaris de vehicles privats que utilitzen un servei finançat per tots. “El que hem de començar és a aplicar un criteri de justícia, perquè els beneficiaris d’aquestes instal·lacions no són persones especialment vulnerables… Un recurs públic s’ha de posar al servei de qui toca.” 5. Obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut Adjudicació i calendari (647–686 s) • Confirmació en ple de l’inici de les obres de pacificació del tram central de l’Avinguda de l’Estatut al gener. • Característiques del contracte: - Empresa adjudicatària: Rogassa. - Import: 4,3 milions d’euros, per sota dels 5,5 milions de pressupost base. - Termini d’execució: 18 mesos. - Data estimada de finalització: mitjans de 2027, coincidint amb les eleccions municipals (maig 2027). • Rogassa ja havia actuat a Rubí en: - Reforma de la Bòbila Saltó. - Remodelació de la plaça Josep Tarradellas (zona nord). - Té experiència en reurbanitzacions a Barcelona, Castelldefels, autopistes i grans equipaments com el Port de Barcelona o el Circuit de Catalunya. Contingut del projecte urbanístic (709–737 s) • Aquesta és la primera fase de pacificació, entre: - carrer Galícia – carrer Basses – plaça Agricultura. • Objectius principals: - Convertir l’actual carretera en una via urbana com a eix cívic. - Potenciar la mobilitat a peu i en transport sostenible. • Principals actuacions: - Creació d’un nou carril bici. - Reducció a un únic carril per sentit per als cotxes. - Plantació d’uns 150 arbres nous. - Renovació de la imatge urbana per fer-la més amable i integrada amb l’entrada del parc de Can Oriol. • Fases futures previstes: - Del carrer Galícia fins a la rotonda del McDonald’s. - De la plaça Agricultura fins a la frontera amb Sant Cugat del Vallès. 6. Moció per limitar l’ús especulatiu de l’habitatge Aprovació i consens de fons (756–781 s) • El ple aprova una moció sobre limitació de l’ús especulatiu de l’habitatge amb: - Vots a favor: PSC, En Comú Podem, Esquerra Republicana, AUP. - Abstencions: Vox, Veïns per Rubí, Partit Popular. • La moció és fruit d’un acord entre la UB (AUP) i En Comú Podem, després de diversos dies de negociació i esmenes transaccionals. • Pràcticament tots els grups (excepte Vox, que no intervé) coincideixen que l’accés a l’habitatge és un dels grans problemes de Rubí. Arguments del govern i de l’AUP (781–892 s) • Jordi Arnaiz (En Comú Podem, regidor d’Habitatge): - Defensa que l’habitatge és un dret bàsic recollit a la Constitució i no pot ser una mercaderia especulativa. - Recorda que la propietat té una funció social. - Subratlla que la manca d’habitatge assequible afecta la cohesió social, la continuïtat de les famílies a la ciutat i, especialment, als infants, obligant a desplaçar-se a altres municipis. “La propietat no és absoluta, té una funció social, i els habitatges ho tenen principalment. No tenir un habitatge on dormir, on viure, és un problema de cohesió social.” • Marina Dolset (UB / AUP): - Subratlla que no es tracta només de prohibir l’especulació, sinó també d’ampliar el parc d’habitatge públic. - Recorda que existeixen eines legals a escala municipal, com l’ampliació del dret de tanteig i retracte a més supòsits, seguint l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona. - Aporta una dada preocupant: en portals com Fotocasa a Rubí, d’uns 800 pisos en venda, prop del 10% (uns 80) s’anuncien com a productes per a inversors, clarament orientats a l’especulació. Dubtes jurídics i aposta pel mercat segons Veïns i PP (905–1001 s) • Toni Garcia (Veïns per Rubí): - Tot i compartir part del diagnòstic, expressa dubtes jurídics sobre si les mesures es poden aplicar sense una llei catalana o estatal que les empari i garanteixi seguretat jurídica a l’Ajuntament. - Per això el seu grup opta per abstenir-se. • Juan José Giner (Partit Popular): - Sosté que la solució passa per construir molta més habitatge, especialment de protecció oficial. - Assegura que només el 2% dels pisos són de protecció oficial i que cal augmentar-ne dràsticament l’oferta. - Es mostra contrari a limitar o controlar el mercat immobiliari i defensa generar alternatives d’oferta. - Posa la Comunitat de Madrid com a exemple de territori amb més construcció gràcies a la llibertat econòmica i la seguretat jurídica. “Allí donde se confía en la libertad económica y en la seguridad jurídica hay más construcción de vivienda. Allí donde se predica intervención y control, falta de vivienda.” Posició d’Esquerra i del PSC (1001–1081 s) • Robert Massalis (Esquerra Republicana): - Defineix la situació com una emergència social. - Remarca que moltes famílies destinen més del 50% dels ingressos a pagar l’habitatge. - Rebutja la idea que construir més pisos automàticament abaixi els preus: - Recorda l’experiència de la bombolla immobiliària 2006–2007, quan l’Estat espanyol va construir més que Anglaterra, França i Itàlia juntes, sense abaratir realment l’accés. “La construcció desaforada de pisos no farà que baixin els preus… Els pisos van baixar? No. La gent va poder accedir-hi? Tampoc.” • Rafa Gueto (PSC): - Reivindica les mesures d’impuls a l’habitatge del govern català liderat per Salvador Illa, com: - La cessió de solars municipals per construir habitatge protegit (Rubí n’ha cedit 8). - L’objectiu de 50.000 nous habitatges fins al 2030. - A nivell local, subratlla que el futur POUM serà una eina clau per corregir desequilibris urbanístics i d’habitatge. “El POUM serà una eina essencial. Si diem que l’habitatge ha de ser un eix principal, hem de ser valents en la proposta que s’està presentant.” 7. Altres mocions del ple municipal Mocions d’Esquerra Republicana (1109–1124 s) • S’aproven dues mocions d’Esquerra, gràcies a l’abstenció de l’equip de govern: - Compromís per garantir el menjador escolar i les activitats extraescolars. - Millorar la mobilitat accessible i inclusiva a tota la ciutat. Mobilitat i pacificació via comarcal 1413 (1124–1151 s) • AUP presenta una moció sobre mesures urgents per avançar en la pacificació de la comarcal 1413. - S’aprova amb el suport d’Esquerra i l’abstenció de la resta de grups. Moció del Partit Popular (1151–1162 s) • L’única moció debatuda del Partit Popular de Rubí no prospera malgrat el suport de la UB, Veïns per Rubí i Vox. - PSC i En Comú Podem hi voten en contra. - Esquerra s’absté. 8. Consell Consultiu de Ciutadania del CAP Anton de Borja Objectius i funcionament (118–135 s i 1162–1317 s) • Es recorda que el primer Consell Consultiu de Ciutadania de l’Atenció Primària de Catalunya ja és una realitat i es fa a Rubí, al CAP Anton de Borja. • Primera prioritat triada pel Consell: millorar la comunicació entre el centre i la ciutadania. - Es considera que la gent necessita més i millor informació. “Ens centrarem en la comunicació entre el Borja i la ciutadania… Buscarem informació, l’enviarem i al proper Consell Consultiu tractarem sobre la comunicació.” (Ernest Herrero) • Funcionament previst: - Com a mínim 4 reunions anuals, amb possibilitat de sessions extraordinàries. - Dinamització a càrrec de tres treballadores del CAP. - Incorporació de professionals clínics segons el tema a tractar. - Creació d’un espai web per publicar membres, actes i propostes del Consell, com a garantia de transparència. • Caràcter pioner: - El CAP Anton de Borja és pioner a Catalunya en posar en marxa un Consell d’aquest tipus dins l’Atenció Primària. - El projecte es treballa des de fa gairebé dos anys, impulsat per Ernest Herrero, coordinador de gestió de pacients i atenció a la ciutadania. • Reptes i objectius: - Falta incorporar al Consell la gent jove, considerat un perfil pendent. - Millorar l’experiència i la satisfacció dels pacients, que sovint expressen que no se’ls escolta prou. - Implicar la ciutadania en les decisions del dia a dia per aconseguir un CAP més eficient, proper i adaptat a les necessitats reals. “Aquesta vegada sí hem posat el pacient al centre de l’atenció… És un exemple pioner que pot augmentar la satisfacció, l’experiència de pacient i fins i tot els resultats de salut.” (Herrero) 9. Comerç local i Black Friday Participació i percepció dels comerciants (157–185 s i 1317–1458 s) • Es contextualitza el Black Friday com a jornada clau de descomptes, tot i que la campanya ja fa dies que està activa. • A Rubí, molts comerciants locals manifesten que no volen participar-hi perquè: - Consideren que perjudica les vendes de Nadal. - Diuen que no poden competir amb les grans cadenes, marques i centres comercials. • Comerços entrevistats: Calçats Vendrana, Vila Activa, García Jullés, Enric Escudé, Power People i Sin Manies. - La majoria no ofereixen descomptes especials aquests dies. • Arguments dels botiguers: - Alguns afirmen que els dies de Black Friday paralitzen les vendes habituals. - Ho consideren una falta de respecte cap als clients que han comprat abans de la campanya a preu normal. - Temen que el Black Friday “es mengi” la campanya de Nadal si s’hi afegeixen. “Crec que és una falta de respecte als nostres clients… Si li fas un descompte ara, li fas un lleig molt gran.” • Alguns comerços sí que fan descomptes per pressió de la competència: - Destaquen que les grans cadenes poden oferir preus molt rebaixats (peces a 10 euros), cosa impossible per al petit comerç. - Intenten ajustar-se “al que es pot” i admeten que les grans marques ofereixen percentatges de descompte molt més alts. Dades de consum i pràctiques comercials (1353–1483 s) • Dades de l’Observatori CTLM: - 68% dels espanyols té previst comprar aquest Black Friday. - Despesa mitjana: 278 euros. - Joves de 18 a 24 anys: 80% predisposats a comprar. - 75% dels enquestats aprofita el Black Friday per avançar les compres de Nadal. • Estudi de l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris): - Seguiment de 15.000 productes durant novembre i mesos previs. - Resultats: - 43% dels productes pugen de preu respecte al període previ. - 27% mantenen el preu. - Només 30% realment baixen de preu. - Això indica que moltes empreses alteren els preus de mercat per aparentar descomptes i treure’n més benefici. Recomanacions als consumidors i defensa del comerç local (1483–1515 s) • Es destaca que els consumidors són els primers afectats per aquestes pràctiques opaques. • Recomanacions des del comerç local: - Comparar preus amb antelació abans de comprar. - No comprar només pel fet que sigui Black Friday. - Donar suport al petit comerç, que és qui pateix més la competència amb les grans cadenes. “Penso que aquí els únics beneficiaris són les grans cadenes. No beneficia el client. Es beneficien ells.” • Es recorda que el Black Friday marca l’inici de la temporada de compres de Nadal i se celebra l’endemà del Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units, és a dir, el darrer divendres de novembre. 10. Agenda d’activitats del cap de setmana a Rubí Encesa de llums de Nadal (1537–1600 s) • Divendres a la tarda, inici oficial de les activitats nadalenques a Rubí: - A les 17:30 h (dos quarts de sis), a la plaça Neus Català: - Taller creatiu infantil per fer el propi fanalet, amb el qual s’encendrà col·lectivament “la màgia del Nadal”. - A les 18:30 h (dos quarts de set), a la plaça de l’Ajuntament: - Espectacle “La il·lusió segueix viva”. - Encesa tradicional de llums de Nadal, que dona el tret de sortida oficial a la programació festiva. Festival Rubisound (1580–1631 s) • Dissabte, nova edició del festival Rubisound al centre Cruïlla, al barri d’El Pinar. - El programa repartirà 200 samarretes entre els assistents. - El coordinador, Robert Fernández, explica que la filosofia és “qui arriba primer, s’emporta samarreta”, reservant-ne una part per als que vinguin més tard. • Novetat d’aquest any: - Matinal de 12 a 14 h amb una sessió de Lindy Hop, organitzada per l’Associació de Jazz Rubí, amb l’objectiu de veure si “Rubí també balla molt”. • A partir de les 20 h (8 del vespre), concerts de: - The Hicks. - We Rock Monk(e)ys. - Aurora Brothers Band. - Random Fighters. - Tancament amb Sònica i el seu Redland Sound System. Setmana Europea de la Prevenció de Residus – Refira’t (1631–1675 s) • Activitat central Refira’t: - Dissabte de 10:30 a 14 h (dos quarts d’onze a dues), a la plaça del Doctor Guardiet i al carrer Maximí Fornés. - Activitats relacionades amb la reutilització i reparació: - “Dimecres manetes”. - Trucalleria. - Participació de Rubí Clac. - Diversos tallers. Fòrum Educatiu de Rubí (1675–1690 s) • També dissabte, de 10:30 a 12 h, a la biblioteca Mestre Martí Tauler: - Celebració del Fòrum Educatiu de Rubí. - Espai per debatre les propostes del nou Pla Educatiu de Ciutat (PEC). Teatre Municipal La Sala – “Avui no ploraré” (1690–1724 s) • Dissabte a les 20 h, al Teatre Municipal La Sala: - Representació de l’obra “Avui no ploraré”, de la companyia T de Teatre. - Text escrit i dirigit per Nelson Valente. - Traducció al català de Sergi Belbel. 11. Tancament del programa Recordatori de recursos informatius (1724–1744 s) • Es convida la ciutadania a: - Llegir totes les notícies i veure el vídeo complet de quatre hores del ple a radiorubi.cat. - Seguir l’actualitat municipal a través de la 99.7 FM i del web. Programació posterior i comiat (1744–final) • Es recorda que a partir de les 16 h torna David Garcia amb: - Informació local. - Butlletins horaris. • Es convida a seguir RÀDIO RUBÍ també a les xarxes socials per estar al dia. • Comiat amb desig de bon cap de setmana i recordatori que “tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a RadioRubí.cat”.
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
Resum general del podcast En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es desgranen els principals temes tractats al darrer ple municipal, i s’aprofita per obrir debats més amplis sobre model de ciutat, mobilitat i infraestructures, corrupció política i justícia i, finalment, sobre l’evolució de la llengua catalana i les noves paraules incorporades al DIEC. La conversa combina crònica informativa del ple amb opinió i records personals dels tertulians, sempre centrada en com aquestes decisions afecten el dia a dia dels rubinencs i rubinenques. 1. Marc inicial de la tertúlia i durada del ple • Es contextualitza el programa: tertúlia d’actualitat local després de les notícies. • Es comenta que el ple municipal del dia anterior va ser llarg (unes 4 hores), tot i que n’hi ha hagut de més extensos, i es destaca la dificultat de conciliar vida familiar i horaris polítics. • Es reivindica la tasca dels periodistes que han de resumir plens molt llargs a última hora. "Els hi hauríem de posar un temps de termini..." Referint-se a limitar el temps d’intervencions als plens, com es fa a altres parlaments. • S’esmenta el model de debat cronometrat de les Corts Valencianes com a exemple de gestió del temps. 2. Context polític general: aforaments i cas Avalos/Coldo Abans d’entrar de ple als temes locals, apareix un primer bloc de política general espanyola: 2.1. Aforaments i igualtat davant la llei • Es comenta l’entrada a presó de l’exministre Avalos i del seu col·laborador Coldo, remarcant que és el primer cop que un parlamentari en actiu entra a presó. • S’aprofita per criticar la figura de l’aforament (diputats, rei, etc.): - Es considera un privilegi injust. - Es defensa que els representants públics haurien de ser iguals davant la llei que la resta de ciutadania. "Algú que està representant els seus ciutadans ha de tenir el mateix tracte que els seus ciutadans en relació a la llei." 3. Oficina d’Afers Socials a Rubí i polèmica sobre equipaments municipals Aquest és un dels nuclis principals del podcast: l’ús dels edificis públics i la planificació d’equipaments a Rubí. 3.1. Nova oficina d’Afers Socials i Famílies • El ple aprova per unanimitat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de la Caixa (Passeig Francesc Macià) al Departament de Drets Socials i Inclusió. • Allà s’hi ubicarà la primera oficina d’Afers Socials i Famílies a Rubí. • Serveis que s’hi podran fer sense sortir de la ciutat: - Ajudes per a famílies monoparentals - Pensions no contributives - Reconeixements de dependència o discapacitat - Ajudes a entitats sense ànim de lucre • Es calcula que, en municipis similars, aquestes oficines reben unes 12.000 visites anuals. • Els tertulians valoren molt positivament la mesura: - Menys desplaçaments a altres municipis. - Millora de la proximitat i accessibilitat dels serveis. "Tot allò que simplifica serveis per a la ciutadania... Ole, ole, ole." 3.2. Crítiques al model de ciutat i a l’emplaçament • Tot i el consens sobre la necessitat de l’oficina, alguns grups de l’oposició qüestionen l’emplaçament en un local tan cèntric i comercial. • El Partit Popular defensa que l’espai hauria estat ideal per a: - Emprenedoria juvenil - Activitat econòmica alineada amb el model de ciutat comercial de Francesc Macià. • Es critica que no hi ha un pla comercial ni de ciutat prou clar. 3.3. El cas del FATLAB i el nou “Rubí Innova” • A l’antiga oficina de la Caixa s’hi havia anunciat el projecte FATLAB (hi figurava fins i tot al cartell). • El govern no concreta què passarà amb aquest projecte, però l’oposició explica que: - El FATLAB es traslladaria a la Torre Salduba (equipament municipal). - Es rebatejaria com a Rubí Innova. • Des de la UB (Marina Dolcet) es recorda que la Torre Salduba ja tenia un projecte previst al Pla d’equipaments 2022: - Escola-taller - Ampliació de Rubí Forma per fer PFI, PTT, etc. • Es considera poc coherent cancel·lar una demanda formativa important per encabir-hi un projecte del qual “ningú té massa clar” el contingut. 3.4. Superson i dèficit històric d’espais municipals • Es recorda que, en el mateix període que es va comprar l’oficina de Caixabank (uns 500.000 €), l’Ajuntament també va adquirir la fàbrica Superson per 1,5 milions d’euros. • Superson encara no té ús definit i està pendent d’una reforma estructural costosa: - Es va estimar una rehabilitació de 6–7 milions. - Amb l’augment de preus, podria arribar als 8–9 milions. • Tertulians i oposició critiquen: - Mala gestió i manca de planificació estratègica. - Dèficit històric de mapa d’equipaments clar a Rubí. - Compra d’edificis sense visió a llarg termini ni consens estable entre mandats. "Jo crec que no hi ha hagut realment un disseny clar de posar sobre la taula tots els espais..." Referència a la manca de planificació global dels equipaments. 3.5. Accessibilitat, ubicació i aparcament • Es debat la idoneïtat de cada ubicació tenint en compte: - Accessos - Possibilitat d’anar-hi a peu - Disponibilitat d’aparcament • Exemples i opinions: - La Torre Salduba es veu com una zona molt complicada per aparcar. - Es recorda l’èxit del Rubí Forma a l’antic camp de futbol, amb aparcament associat i bones condicions d’accessibilitat. - Es proposa fins i tot que una ràdio municipal com Ràdio Rubí podria encaixar en un local cèntric com l’antiga oficina de la Caixa, però sempre condicionat per l’aparcament. • Es denuncia un problema estructural d’aparcament a la ciutat: - Mancança de pàrquings de pagament (públics o privats) al centre. - Comparacions amb ciutats veïnes com Sabadell o Terrassa, amb més oferta. 3.6. Necessitat de plans estratègics i visió de futur • Es reivindica la importància de plans estratègics a llarg termini (25 anys o més) per decidir: - Quins equipaments calen - On els cal ubicar - Quina vida útil tindran - Quins costos recurrents generaran (manteniment, gestió...) • Es sintetitzen tres passos per a cada nou edifici municipal: 1. Decidir si interessa adquirir-lo i a quin cost. 2. Definir clarament l’ús que tindrà. 3. Preveure la despesa anual que implicarà. • Es considera normal que hi hagi un cert lapse entre compra i posada en marxa, però casos com Superson (6 anys sense ús) es veuen excessius. • Es defensa també la participació ciutadana en la definició d’usos, però recordant que la responsabilitat de pensar el futur de la ciutat recau en els càrrecs electes. 4. Mobilitat urbana, pacificació viària i infraestructures Aquest bloc combina decisions del ple amb reflexions sobre la mobilitat a Rubí i entorn. 4.1. Pacificació de l’Avinguda de l’Estatut • Es presenta l’inici imminent (gener) de les obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. • L’obra l’executarà l’empresa Rogassa, que ja ha treballat a Rubí: - Remodelació de la Bòvila Saltó - Reforma de la plaça Josep Tarradellas • No s’entra massa en detall tècnic, però s’entén la pacificació com a: - Reducció de velocitat - Millora de l’espai per a vianants - Possible continuïtat de criteris aplicats a altres zones (com la "Rambleta"). 4.2. Pacificació de la C-1413 • Es comenta una moció aprovada (Alternativa d’Unitat, amb suport d’ERC) amb mesures "tàctiques i urgents" per pacificar la carretera comarcal 1413 en el seu pas per la trama urbana de Rubí. • Objectius: - Millorar la seguretat viària (hi ha hagut atropellaments i "disgustos"). - Reduir contaminació i impacte de trànsit. - Incorporar voreres i carrils bici on sigui possible. • Es discuteixen les limitacions d’ample en alguns trams (especialment sota el pont) i la competència de la Diputació. 4.3. Trànsit, creixement metropolità i colls d’ampolla • Es reflexiona sobre com l’increment de població de Rubí, Terrassa i l’àrea metropolitana ha deixat petites infraestructures pensades per un trànsit molt menor. • Es destaquen dos punts especialment conflictius: - La carretera Rubí–Terrassa com a punt de retencions constants. - L’ús de carreteres com la de Sabadell, també saturada en hores punta. • Es planteja la necessitat que Rubí estigui plenament integrada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb els recursos que això hauria de comportar. 4.4. Peatge Rubí–Terrassa i transport públic • Es parla del tram d’autopista de pagament entre Rubí i Terrassa (cap a Manresa): - Es considera que hauria d’estar alliberat de peatge, almenys en aquest tram curt. - Es denuncia que molta gent no l’utilitza tot i ser una alternativa ràpida per no haver de pagar. • Es connecta amb la problemàtica d’accés a l’Hospital de Terrassa: - Retencions importants i caos d’aparcament (gent aparcant fins i tot al cementiri). - Es reclama que s’acabi la línia de tren fins a l’hospital per millorar-hi l’accessibilitat. 5. Xarxa de recàrrega elèctrica i incivisme • El ple dóna llum verda inicial al reglament d’ús de la xarxa pública de recàrrega per a vehicles elèctrics i híbrids. • Fins ara, la recàrrega era gratuïta a Rubí. • El canvi es justifica per dos motius principals: - Equitat: qui té cotxe elèctric hauria de pagar l’energia com qui omple de benzina. - Lluita contra l’incivisme: s’han detectat usos abusius, com: - Cotxes aparcats més temps del permès. - Estacions de recàrrega usades com si fossin pàrquings convencionals. • El reglament s’ha d’aprovar definitivament en aproximadament un mes. 6. Mocions del ple: relació govern–oposició i polítiques socials 6.1. Mocions d’Esquerra Republicana • Es presenten dues mocions d’ERC, que surten aprovades gràcies a l’abstenció de l’equip de govern. • Es llegeix això com un símptoma de bona entesa entre govern i el principal partit de l’oposició, que podria facilitar acords futurs importants (com l’aprovació del pressupost). • Contingut de les mocions: - Millorar l’accessibilitat de la ciutat. - Fer gratuïts el menjador escolar i les extraescolars per garantir-ne l’accés a tots els infants. 6.2. Moció d’Alternativa d’Unitat sobre la C-1413 • Ja comentada al bloc de mobilitat: moció sobre mesures urgents de pacificació a la carretera C-1413. • Aprovada amb suport d’ERC i abstenció de la resta de grups. 6.3. Moció del Partit Popular sobre grans projectes • El PP presenta una moció per crear una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat, però no s’aprova. • PP i Vox critiquen: - Els retards i sobrecostos en les obres del Casino. - La manca de transparència i seguiment d’aquests grans projectes. • Com a gest de protesta, anuncien que no assistiran a la inauguració oficial del Casino. 7. Cas Coldo/Avalos, corrupció i justícia a Espanya Un altre bloc important del tram central del programa és el debat sobre corrupció política, trames de mascaretes i el funcionament de la justícia. 7.1. El cas Coldo i el negoci de les mascaretes • Fa menys de 24 hores que s’ha decretat l’ingrés a presó de l’exassessor ministerial Coldo García, relacionat amb contractes de material sanitari durant la pandèmia: - Mascaretes - PCRs - Tests d’antígens • Es destaca com, durant la pandèmia, mentre la població no trobava material i aquest era car, hi havia gent que feia negoci especulatiu. "Quanta gent va fer negoci amb les mascaretes? Jo cada vegada en descobreixo més gent." • Es relata que Aldama (empresari de la trama) declara al jutge que: - Es va reunir amb l’aleshores president canari (actual ministre Ángel Víctor Torres) per oferir-li tests anti-Covid. - Torres estava "obsessionat amb ser ministre". - Ell pagava 10.000 € a Coldo perquè "obrís portes" en diferents llocs. 7.2. Tracte judicial desigual i descrèdit de la justícia • Hi ha indignació perquè: - Es preveu que a persones com Avalos els puguin caure penes altíssimes. - Altres implicats amb rols econòmics clau (com Aldama o el nòvio d’Ayuso) podrien rebre penes molt menors o quedar relativament indemnes. "A mi el que m’emprenya és que l’Aldama o el nòvio de l’Ayuso s’aniran de rositas." • Es denuncia que això alimenta el descrèdit de la justícia i la percepció que "no és igual per a tothom". • Es recorda que casos greus com el de la Caixa B del PP (M. Rajoy) continuen sense tancament clar als ulls de la ciutadania. 7.3. Corrupció sistèmica i comparacions internacionals • Es parla d’una corrupció sistematitzada, molt arrelada a la manera de fer negocis i política a Espanya: - Comissions - Contraprestacions - Pagaments a canvi d’informació o de “facilitar portes” • Es compara amb països nòrdics que veurien aquestes pràctiques com a “tercermundistes”, tot i que també tenen els seus problemes. "Hi ha un entramat molt gran que continua, i treballa tothom. No deus poder ni treballar si no funciones així." • Es recorda també el 3% català com a exemple de com la corrupció no és exclusiva d’un territori. 7.4. Falta de recursos per perseguir el frau i doble vara de mesurar • Es destaca que els inspectors d’Hisenda denuncien manca de personal i especialització per seguir els complexos entramats financers de grans fortunes i empreses. • Mentrestant, és molt més fàcil perseguir: - Petits autònoms que s’equivoquen en 20 euros. • Es veu necessari: - Més inspectors i millor formació. - Voluntat política per centrar-se en la gran evasió fiscal, no només en els petits contribuents. 7.5. Partits polítics i hipocresia en el discurs anticorrupció • Es critica que el Partit Popular convoqui una manifestació contra la corrupció: - Es considera hipòcrita, atesa la seva pròpia trajectòria de casos (Gürtel, caixa B, etc.). "Em sembla d’una hipocresia molt gran." • Es denuncia la manca de protocols clars dins dels grans partits per actuar ràpidament davant casos de corrupció. • Es qüestiona el lideratge de Feijóo, a qui es retreu: - Viure quasi exclusivament del discurs de denúncia contra Pedro Sánchez. - No presentar propostes clares i concretes. 7.6. Poder judicial, herències del franquisme i renovació pendent • Es recorda la famosa frase d’Aznar "que cada uno haga lo que pueda desde donde pueda" com a símbol d’una època en què es van col·locar determinats perfils en llocs clau de la justícia. • Es denuncia: - La manca de renovació del poder judicial. - La presència de "resquicis del franquisme" en algunes estructures. • Es valora positivament la tasca de figures com Dolores Delgado o la seva substituta Teresa Peramato, especialista en violència de gènere, com a exemples de perfils amb coratge en un entorn hostil. 8. Llengua catalana i noves paraules al DIEC El tram final de la tertúlia és molt més relaxat i se centra en la llengua catalana i el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). 8.1. Noves paraules incorporades S’expliquen algunes de les 117 noves paraules que s’han incorporat al DIEC, amb èmfasi en: 8.1.1. Terminologia meteorològica i general • Dana – Depressió aïllada a nivells alts (sigles). • Incivisme – Crida l’atenció que no hi fos acceptat fins ara. 8.1.2. Gastronomia i menjar Moltes novetats són termes culinaris internacionals: • Sushi • Walk (wok, recipient i cuina d’origen asiàtic) • Falafel • Cappuccino (es qüestiona per què no cappuccí) • Mozzarella, búfala, feta • Pulvoró (dolç de Nadal, ja molt usat col·loquialment) 8.1.3. Cultura, oci i tecnologies • Manga – Còmic d’origen japonès. • Precuela – Pel·lícula/obra anterior cronològicament a l’original. • Rumorologia – Tractament o proliferació de rumors. • Procastinar / procrastinar – Deixar per més endavant allò que s’hauria de fer ara ("fer el gandul"). • Autoajuda – Llibres, pràctiques i discursos orientats a millorar-se un mateix. • Videotrucada i videotelefonada – Comunicació audiovisual en temps real. • Xatejar – Conversar per xat. • Videotrucada s’escriu tot junt. 8.1.4. Gentilicis i altres termes • Hospitalenc / hospitalenca – Natural de l’Hospitalet. • Van de llocenc – Gentilici local que també s’afegeix. • Granísol – Alternativa a calamar-se (pedregada de granís menut). • Escai – Material sintètic dels sofàs clàssics (abans sky). • Padrinet / padrineta – Diminutius de padrí/padrina. • Parafernàlia – Conjunt de coses accessòries i sovint sobreres. • Roibos – Infusió sense teïna (es fa la broma del "T que costa un ronyó"). • Seitan, sepió, sofrit (variants vinculades a cuina i terminologia alimentària). • Festival de fotografia – Pot esdevenir sinònim acceptat de "nus" (fotografia de nu artístic). • Fotrecada – Gran quantitat, sobretot de diners ("ha venut l’empresa per una fotrecada de diners"). 8.1.5. Onomatopeies i expressions • Ue – Onomatopeia del plor dels infants. • Es debat com s’escriu el riure ("ha, ha, ha" amb h en català, amb jota en castellà). • Es recorda que expressions com "uala" encara no hi són, però es recomana usar-les. 8.2. Debat sobre anglicismes i purisme lingüístic • Es denuncia la penetració massiva d’anglicismes, no només en català sinó també en castellà mal parlat: - loft, brunch, waterpolo, upload, etc. • Es plantegen alternatives catalanes que ja existien: - Loft → piset, estudi. - Brunch → esmorzar de forquilla (tot i que es reconeix que no és exactament el mateix tipus d’àpat). - Aigua-gym → descrit com gimnàstica a l’aigua o exercici a l’aigua, qüestionant la necessitat d’importar el terme anglès. "Amb lo ric que és el català i el castellà, què ens han d’explicar els anglosaxons..." • Es recorda que en català hi ha tendència a catalanitzar les formes estrangeres (p. ex. "Cleòpatra", "Moscou"). 8.3. Periodisme, tecnicismes i llengua digital • Es comenten termes d’ús intern als mitjans: - Fòner – Entrevista per telèfon (del mot anglès phone). - Formats d’arxiu: JPG, RAW, etc., com a noms propis tècnics. • Es parla de verbs com "aplopear"/"uploadejar" (derivats de upload) que els tècnics fan servir col·loquialment per "pujar un arxiu", mostrant com l’anglès penetra en l’argot professional. 9. Vida local, cultura i agenda de cap de setmana En el tram final es fa un gir cap a recomanacions i agenda local: • S’anuncia una exposició a la Model de Barcelona sobre Lluís Maria Xirinacs: - Sacerdot, polític i filòsof. - Activista per l’amnistia dels presos polítics, amb llargues vagues de fam i protestes davant la Model. - Va ser proposat tres vegades com a candidat al Premi Nobel de la Pau. • S’esmenta el Festival Revisao a la zona de la 14-13, amb activitats tot el dia i actuació d’Indy Hop (ball) a partir de dos quarts d’una. • Es recorden altres actes a Rubí: - Activitats del Pla Educatiu d’Entorn. - Celebracions del Dia de les Persones amb Diversitat Funcional. • Es comenta que la ciutat ja respira Nadal: - Encesa de llums de Nadal. - Decoracions als balcons i carrers. • Es parla del Black Friday: - Molts botiguers de Rubí han decidit no adherir-s’hi perquè els desquadra la campanya de Nadal. - Es recomana compra de proximitat i alerta sobre estafes online. "Compreu de proximitat, que sempre podeu anar a reclamar." 10. Idees clau que travessen tot l’episodi • Planificació urbana i equipaments: necessitat de pensar Rubí a 20–25 anys vista, amb mapa d’equipaments clar, bons accessos i ús eficient del patrimoni municipal. • Serveis de proximitat: la nova oficina d’Afers Socials s’aplaudeix com un pas decisiu per evitar desplaçaments i facilitar la vida a la ciutadania. • Mobilitat i sostenibilitat: pacificació de vies com l’Avinguda de l’Estatut i la C-1413, i debat sobre peatges i connexions ferroviàries a hospitals i ciutats veïnes. • Corrupció i descrèdit institucional: cas Coldo/Avalos com a exemple d’un sistema que sembla tractar de manera diferent grans empresaris i càrrecs polítics, en un context de manca de confiança en la justícia i la política. • Llengua i identitat: incorporació de paraules al DIEC vista com un reflex dels canvis socials (gastronomia global, tecnologia, noves formes de comunicació) però també com un risc de dependència excessiva d’anglicismes. • Teixit social i cultural local: es posa en valor un cap de setmana ple d’activitats i es convida la ciutadania a participar de la vida comunitària. Interlocutors principals • Presentadora / conductor de la tertúlia (Ràdio Rubí) • Lídia Xuster • Joan Manuel Fernández (Al llarg de la conversa es mencionen altres noms com Mari Carmen Alarcón, Marina Dolcet, Toni García, Ángel Víctor Torres, Coldo, Avalos, Aldama, Ayuso, Feijóo, Aznar, Dolores Delgado, Teresa Peramato, etc., però com a referències, no com a participants directes a l’episodi.) Tags (paraules clau) • ple municipal • Rubí • equipaments públics • oficina d’Afers Socials • Torre Salduba • Superson • Rubí Forma • Rubí Innova • urbanisme • aparcament • mobilitat • pacificació viària • Avinguda de l’Estatut • C-1413 • carreteres Rubí–Terrassa • recàrrega vehicles elèctrics • incivisme • mocions municipals • Esquerra Republicana • Partit Popular • Vox • casino de Rubí • corrupció política • Coldo • Avalos • contractes mascaretes • justícia • aforaments • Hisenda • poder judicial • diccionari DIEC • neologismes • anglicismes • llengua catalana • Xirinacs • Festival Revisao • Black Friday • comerç local Seccions amb temps aproximats Nota: els temps estan donats en segons des de l’inici indicat per l’usuari. Arrencada de la tertúlia i durada del ple • Inici: 25 • Final: 143 • Títol: Introducció, horaris del ple i conciliació • Resum: Presentació de la tertúlia, comentari sobre el ple municipal llarg (unes 4 hores), reflexions sobre la dificultat de conciliar vida familiar i plens nocturns, i menció de models de gestió del temps en altres parlaments. Aforaments i cas Avalos/Coldo (context estatal) • Inici: 143 • Final: 228 • Títol: Aforaments, entrada a presó i igualtat davant la llei • Resum: Es comenta l’entrada a presó d’Avalos i Coldo, es qüestiona el privilegi legal dels aforaments (diputats, rei) i es defensa que els càrrecs públics han de ser iguals davant la llei que qualsevol ciutadà. Presentació de la tertúlia i participació de l’audiència • Inici: 228 • Final: 259 • Títol: Obertura de línies i invitació als oients • Resum: Es recorda el telèfon de participació ciutadana i s’identifica la tertúlia com un espai de reflexió i opinió sobre l’actualitat de Rubí. Nova oficina d’Afers Socials i debat sobre l’ús de l’antiga oficina de la Caixa • Inici: 259 • Final: 415 • Títol: Oficina d’Afers Socials a Francesc Macià i primer debat d’usos • Resum: Es detalla l’aprovació unànime de la cessió de l’antiga oficina de la Caixa per a la nova oficina d’Afers Socials i Famílies, els tràmits que s’hi podran fer i el volum estimat d’usuaris. S’exposen les crítiques de l’oposició (especialment PP) sobre si aquest és el millor emplaçament per a un servei social en plena zona comercial i sobre el model de ciutat. FATLAB, Torre Salduba i incoherències en el Pla d’equipaments • Inici: 415 • Final: 452 • Títol: Del FATLAB al "Rubí Innova" i el futur de Torre Salduba • Resum: Es comenta el canvi de plans: el FATLAB, previst inicialment a l’antiga oficina de la Caixa, es reubicarà a la Torre Salduba sota el nom "Rubí Innova". Es recorda que el Pla d’equipaments preveia per a aquell edifici una escola-taller i l’ampliació de Rubí Forma, i es critica la renúncia a aquestes necessitats formatives clares per un projecte poc definit. Superson, compres municipals i manca de planificació • Inici: 452 • Final: 612 • Títol: Superson i el debat sobre la gestió d’edificis municipals • Resum: Es repassa la compra de la nau Superson (1,5 M€) i l’antiga oficina de CaixaBank (0,5 M€), la manca de projecte definit per Superson i el cost de rehabilitació (fins a 8–9 M€). Es denuncia la història de dèficit d’espais municipals, la compra d’edificis sense un disseny global i la necessitat de plans estratègics consensuats a llarg termini. Ubicació, usos i el gran problema de l’aparcament • Inici: 612 • Final: 745 • Títol: Ubicacions, accessos i crisi d’aparcament a Rubí • Resum: Es debat la idoneïtat de la ubicació de cada equipament (Torre Salduba, antic edifici de la Caixa, Rubí Forma, Can Serra), tot centrant-se en l’accessibilitat i l’aparcament. Es posa de manifest un problema creixent d’aparcament a Rubí i la manca de pàrquings de pagament en comparació amb ciutats veïnes. Reflexió sobre plans estratègics i responsabilitat política • Inici: 745 • Final: 994 • Títol: Necessitat de plans a 25 anys vista i bona governança • Resum: Es recorden experiències passades (trasllat d’IMPES, naixement de Rubí Forma) per subratllar que cal una visió integral de ciutat. Es proposa una seqüència clara per a la compra i ús d’edificis municipals i s’insisteix que els electes tenen l’obligació de planificar el futur urbà, amb participació ciutadana però lideratge tècnic i polític. Valoració de la nova oficina d’Afers Socials i centralitat • Inici: 994 • Final: 1056 • Títol: Oficina d’Afers Socials: aplaudiments i impacte per a nouvinguts • Resum: Es tanca el bloc d’equipaments amb una valoració molt positiva de la nova oficina, destacant com facilitarà la vida sobretot a persones nouvingudes que tenen dificultats per trobar serveis (p. ex. cursos de català a la 1413). Es remarca el valor d’una ubicació tan cèntrica. Obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut i reglament de recàrrega elèctrica • Inici: 1056 • Final: 1123 • Títol: Pacificació viària i regulació de la recàrrega de vehicles elèctrics • Resum: Es presenta el projecte de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut (empresa Rogassa) i l’aprovació inicial del reglament per cobrar l’ús de la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics/híbrids, justificant-ho per raons d’equitat i per combatre l’ús incívic de les estacions de recàrrega. Mocions del ple: ERC, Alternativa d’Unitat i PP • Inici: 1123 • Final: 1243 • Títol: Mocions sobre accessibilitat, menjadors, C-1413 i casino • Resum: Es repassen les mocions: ERC aconsegueix aprovar dues iniciatives (accessibilitat i menjador/extraescolars gratuïts) gràcies a l’abstenció del govern, fet que s’interpreta com una bona sintonia potencial per al pressupost. Alternativa d’Unitat impulsa una moció per pacificar la C-1413. El PP fracassa en la proposta d’una comissió de seguiment de grans projectes i, junt amb Vox, critica els retards i sobrecostos del Casino, anunciant que no assistiran a la seva inauguració. Explicació tècnica de la pacificació de la C-1413 • Inici: 1243 • Final: 1314 • Títol: Què vol dir pacificar la C-1413 i quines millores es preveuen • Resum: Es resol el dubte sobre què implica "pacificar" la C-1413: millorar la seguretat, ampliar voreres on es pugui, reduir la velocitat, possiblement incorporar carrils bici i evitar nous atropellaments. Es destaca que es tracta d’una carretera comarcal de competència supramunicipal i que el seu pas per Rubí és especialment delicat. Infraestructures saturades i integració metropolitana • Inici: 1314 • Final: 1514 • Títol: Carreteres saturades, àrea metropolitana i peatges • Resum: Es fa una reflexió més àmplia sobre l’increment de trànsit a la C-1413 i a la carretera Rubí–Terrassa, la falta d’espai per grans reformes i la necessitat que Rubí formi part de ple dret de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es proposa alliberar el peatge del tram curt d’autopista Rubí–Terrassa per descongestionar les carreteres i es discuteix l’impacte dels actuals peatges en l’ús real de l’autovia. Accés a l’Hospital de Terrassa i transport públic insuficient • Inici: 1514 • Final: 1561 • Títol: Coll d’ampolla a l’Hospital de Terrassa i reclam del tren • Resum: Es descriu el caos de trànsit i aparcament a l’Hospital de Terrassa (gent aparcant fins al cementiri) i es critica que encara no hi arribi el tren. Es reclama millorar el transport públic per reduir la dependència del vehicle privat. Inici del bloc sobre el cas Coldo/Avalos i les mascaretes • Inici: 1561 • Final: 1674 • Títol: Trama de mascaretes, negoci en plena pandèmia i declaracions d’Aldama • Resum: Es torna al pla estatal per explicar la trama de mascaretes vinculada a Coldo i Avalos. Es destaca la magnitud del negoci il·lícit en un context de penúria sanitària i es relata la declaració d’Aldama sobre la reunió amb Ángel Víctor Torres i els pagaments de 10.000 € a Coldo per "obrir portes". Indignació pel tracte desigual i descrèdit judicial • Inici: 1674 • Final: 1786 • Títol: "Uns paguen i d’altres se’n surten": crítica a la justícia • Resum: S’expressa indignació pel fet que figures com Avalos podrien rebre penes altes mentre que altres com Aldama o el nòvio d’Ayuso tenen moltes possibilitats d’acabar amb càstigs molt lleus. Es denuncia la imatge de justícia desigual i la pèrdua de credibilitat del sistema judicial. Corrupció sistèmica, comparació amb països nòrdics i cultura del favor • Inici: 1786 • Final: 1913 • Títol: Comissions, contraprestacions i cultura de la corrupció • Resum: Es parla de la corrupció com a fenomen sistemàtic i antic, present ja a l’administració de fa 40–50 anys. Es compara amb països nòrdics que veurien aquestes pràctiques com a pròpies del "tercer món", tot reconeixent que Catalunya tampoc se’n salva (3%). Es conclou que el problema està molt arrelat i és difícil de desfer. Hisenda, falta de recursos i desigualtat en el control fiscal • Inici: 1913 • Final: 2039 • Títol: Els grans evadits i els petits autònoms: qui vigila qui? • Resum: Es posa l’accent en les declaracions d’inspectors d’Hisenda que admeten no tenir prou recursos humans ni tecnològics per seguir els grans entramats fiscals, mentre la pressió recau sobre petits contribuents. Es reclama més personal i més preparació tècnica per perseguir la gran evasió. Hipocresia dels partits, manifestació anticorrupció del PP i lideratge de Feijóo • Inici: 2039 • Final: 2214 • Títol: Discursos anticorrupció i manca de propostes polítiques • Resum: Es critica la convocatòria d’una manifestació contra la corrupció per part del PP, considerant-la hipòcrita donats els seus casos pendents (caixa B, M. Rajoy). Es retreu a Feijóo la manca de propostes constructives i es reclama que la política es centri menys en la bronca i més en alternatives reals. Poder judicial, herència franquista i renovació necessària • Inici: 2214 • Final: 2313 • Títol: Resquicis del franquisme a la justícia i nous perfils com Peramato • Resum: Es recorda la influència de governs anteriors (Aznar) en la configuració de la cúpula judicial i la dificultat actual per renovar el CGPJ. Es parla de judicatures amb cognoms pesats i es valora positivament la figura de Teresa Peramato, nova fiscal general, especialista en violència de gènere, com a exemple de coratge en un context complex. Noves paraules del DIEC: menjar, clima i cultura popular • Inici: 2313 • Final: 2486 • Títol: Novetats al DIEC: de "Dana" a "sushi" i "procrastinar" • Resum: S’introdueix el llistat de 117 noves paraules del DIEC, amb especial atenció a termes gastronòmics internacionals (sushi, falafel, cappuccino, mozzarella, feta), meteorològics (Dana), de cultura (manga, precuela), d’ús col·loquial (rumorologia, procrastinar, autoajuda) i expressions que reflecteixen canvis socials. Debat sobre anglicismes i defensa del català i del bon castellà • Inici: 2486 • Final: 2568 • Títol: Anglicismes per tot arreu i el risc de perdre naturalitat • Resum: Es critica l’entrada massiva d’anglicismes en català i castellà, i es lamenta que no hi hagi plataformes vigilants en el cas del castellà. Es qüestiona si calia incorporar termes com aigua-gym, loft o brunch quan hi ha expressions catalanes equivalents o gairebé equivalents (gimnàstica a l’aigua, piset, esmorzar de forquilla). Més neologismes: escai, granísol, hospitalenc, love, loft, sex-shop... • Inici: 2568 • Final: 2831 • Títol: De l’"escai" al "sex-shop": un diccionari que s’obre al món • Resum: Es continua repassant paraules curioses i col·loquials ara acceptades: escai, granísol, incivisme, hospitalenc, liet, love, loft, festival de fotografia (nu), padrinet/padrineta, parafernàlia, pulvoró, roibos, entre d’altres. S’hi barregen comentaris humorístics i sorpreses pel fet que alguns termes encara no hi fossin. Onomatopeies, tecnicismes digitals i argot professional • Inici: 2831 • Final: 3079 • Títol: "Ue", "ha, ha, ha" i verbs com "aplopear" • Resum: Es parla de l’entrada d’onomatopeies com "ue" al diccionari, de com s’escriu la rialla, i s’esmenten paraules d’argot dels mitjans i la informàtica (fòner, upload, JPG, RAW). Es posa de manifest com la tecnologia força la incorporació de termes anglosaxons al llenguatge diari. Propostes culturals i memòria històrica: Xirinacs • Inici: 3079 • Final: 3136 • Títol: Exposició sobre Xirinacs a la Model i memòria democràtica • Resum: Es recomana l’exposició sobre Lluís Maria Xirinacs a la Model, recordant la seva lluita per l’amnistia dels presos polítics i la seva condició de candidat al Nobel de la Pau. Es convida a "redescobrir" la seva figura. Agenda local: Festival Revisao, Indy Hop i activitats de ciutat • Inici: 3136 • Final: 3180 • Títol: Cap de setmana a Rubí: música, educació i diversitat funcional • Resum: Es presenten les activitats del cap de setmana a Rubí: Festival Revisao (amb actuació d’Indy Hop), accions del Pla Educatiu d’Entorn i celebracions del Dia de les Persones amb Diversitat Funcional. Es posa en valor la vitalitat cultural de la ciutat. Encesa de llums, Nadal i saturació comercial • Inici: 3180 • Final: 3219 • Títol: Arriba el Nadal: llums, decoracions i temps adequat • Resum: Es comenta que ja es nota l’ambient de Nadal a la ciutat, amb l’encesa de llums i decoracions domèstiques. Es debat sobre quin és el moment adequat per encendre-les i es critica certa "fatiga" davant campanyes nadalencques massa avançades en el temps. Black Friday, comerç local i estafes online • Inici: 3219 • Final: 3268 • Títol: Black Friday sí o no? Botiguers de Rubí i consum responsable • Resum: Es parla del Black Friday i s’explica que molts comerciants de Rubí han decidit no fer-ne per no perjudicar les vendes de Nadal. Es recomana prudència davant les compres online pel risc d’estafes i es fomenta la compra de proximitat, que permet reclamar fàcilment. Tancament de la tertúlia • Inici: 3268 • Final: 3305 (final aproximat) • Títol: Comiat i mirada a les últimes tertúlies abans de Nadal • Resum: Es tanca el programa agraint la participació de la Lídia i el Joan Manuel, es recorda que s’acosten les darreres tertúlies abans de Nadal i es desitja bon cap de setmana als oients. Aquest resum estructura els grans blocs temàtics (ple municipal, equipaments, mobilitat, corrupció, llengua i agenda local) i proporciona punts de temps per poder saltar directament al tema que més interessi dins del podcast.
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Resum general de l’informatiu L’informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ se centra sobretot en el ple municipal de novembre i el debat polític al voltant de l’Oficina d’Afers Socials i Famílies, però també tracta qüestions de salut, indústria alimentària, seguretat ciutadana, cultura local i un ampli bloc comarcal amb notícies de Sant Cugat, Sabadell i Terrassa. 1. Ple municipal de novembre a Rubí 1.1. Grans temes de l’ordre del dia • Nova Oficina d’Afers Socials i Famílies al local de l’antiga CaixaBank del Passeig Francesc Macià. • Canvi d’ús del local: inicialment estava previst per a un FabLab de caràcter industrial i innovador. • Modificacions de la Relació de Llocs de Treball (RLT) de l’Ajuntament de Rubí: - Afecten àrea informàtica, policia local, sostenibilitat i personal administratiu. - Aplicació de la valoració de llocs de treball per assegurar que cadascú tingui plaça i retribució d’acord amb la seva categoria. • Habitatge: conveni entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Ajuntament per a l’Oficina de Rehabilitació Municipal i la gestió d’ajuts. • Mobilitat sostenible: - Aprovació inicial del reglament d’ús de la xarxa pública de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i híbrids endollables. 1.2. Mocions dels grups municipals Esquerra Republicana • Demana una mobilitat accessible i inclusiva a tota la ciutat, també als espais naturals. • Proposa gratuïtat de menjador escolar i activitats extraescolars per a tot l’alumnat de l’educació obligatòria. • La portaveu Montse Soler defensa: - Suport a la iniciativa aprovada al Parlament per garantir la gratuïtat del menjador. - Un pla progressiu amb la Generalitat i els municipis per universalitzar menjadors i extraescolars. - Priorització dels centres amb més vulnerabilitat i reforç de beques i ajuts municipals. Alternativa d’Unitat Popular (AUP / “la UB” en l’àudio) • Pacificació de la c1413 amb mesures tàctiques urgents. • Limitació de l’ús especulatiu de l’habitatge i el sòl per garantir el dret a un habitatge digne. • La portaveu Marina Dulcet destaca: - Possibilitat de blindar la compra especuladora a municipis declarats zones de mercat tensionat, com Rubí. - Excepcions per a empreses que comprin blocs sencers si destinen un percentatge a lloguer social. - Recorda que les lleis actuals ja permeten als ajuntaments adoptar mesures complementàries sense esperar noves normatives. • Aquesta moció s’acaba presentant conjuntament amb En Comú Podem, que ha fusionat la seva proposta inicial amb la de l’AUP. Partit Popular (PP) • Presenta una moció per crear una comissió de seguiment de grans obres i projectes estratègics de ciutat. • Volen: - Millorar la fiscalització de grans inversions. - Donar veu a les associacions veïnals afectades per les obres. • El portaveu Juan José Giner ho defineix com una proposta de “sentit comú”, que no busca posar traves sinó control. Declaració institucional • El ple llegirà una declaració institucional en defensa de la democràcia coincidint amb els 50 anys de la mort de Francisco Franco. • L’objectiu és reafirmar el compromís de reparació de les víctimes del franquisme i defensar els valors democràtics davant els atacs “de la dreta i l’extrema dreta”, segons el regidor Jordi Arnaiz (En Comú Podem). 2. Debat polític: ubicació de l’Oficina d’Afers Socials i fiscalitat 2.1. Crítica del PP a la ubicació de l’oficina Juan José Giner, portaveu del PP i regidor, carrega contra la decisió de col·locar l’Oficina d’Afers Socials i Famílies al local de l’antiga CaixaBank al Passeig Francesc Macià: • Reconeix que el servei és necessari per evitar desplaçaments a Terrassa o Sabadell. • Considera que la ubicació és inadequada perquè ocupa un espai estratègic en un dels eixos comercials més potents de la ciutat. • Recorda que el local va costar 600.000 euros i que hi havia projectes anunciats, com el FabLab, que “han quedat en no res”. • Interpreta aquest cas com a prova que Rubí no té un pla de comerç ni un model de ciutat clar. “Es la falta de un plan de comercio de Rubí y del modelo de ciudad que queremos.” 2.2. Crítica a la congelació d’ordenances fiscals • El PP rebutja la congelació de les ordenances fiscals per al 2025. • Per a Giner, és “la pitjor notícia” perquè: - Es perd una oportunitat per reduir impostos i taxes. - Rubí té una de les rendes per càpita més baixes del Vallès Occidental. • Reclamen una rebaixa fiscal per alleugerir la càrrega sobre la ciutadania. 2.3. Casino, grans obres i seguretat • El PP confirma que no assistirà a la reinauguració del Casino el 13 de desembre, sumant-se al boicot anunciat prèviament per Vox. • Volen visualitzar el rebuig a la gestió del projecte del Casino, que ha passat de 3 milions a gairebé 7,5 milions d’euros. • Aquest sobrecost és un dels motius de la moció per millorar la fiscalització de grans obres. En matèria de seguretat: • El PP valora positivament que l’Ajuntament hagi demanat l’aplicació del Pla Kanpai contra la multireincidència delictiva. • Consideren que arriba tard i que Rubí va “a remolc” d’altres municipis que ja l’havien activat. • Malgrat això, celebren qualsevol mesura que millori la seguretat al municipi. Sobre la moció de la c1413: • Donen suport parcial a mesures com: - Retirar els camions estacionats a tocar de la riera. - Limitar la velocitat a 50 km/h. • Expressen dubtes sobre el carril bici projectat en aquesta via. 3. Indústria alimentària: aturada de la fàbrica d’hummus Rensika 3.1. Incidència a la planta de Can Fatjó La fàbrica d’hummus Rensika, situada a Can Fatjó a tocar del polígon de Cova Solera, ha aturat temporalment la producció per una incidència a les seves instal·lacions. • Principal afectat: la cadena de supermercats Mercadona, que es queda sense un dels seus productes estrella. • Rensika no concreta la naturalesa de la incidència però espera restablir la producció en les pròximes setmanes. • Mercadona preveu que l’hummus i el tzatziki no tornaran als prestatges com a mínim fins al desembre. • Aquests productes, sota la marca Hacendado, són molt venuts i molt ben valorats, i la seva absència està sent molt comentada a xarxes socials. 3.2. L’empresa i la convivència amb el veïnat • Rensika és una empresa grega fundada el 2010 per l’empresari George Stravacakis. • Es va establir a Rubí el 2017 en una nau propera a zona residencial, entre Cova Solera i el barri de Can Fatjó. • A més de Mercadona, proveeix Carrefour, Alcampo i El Corte Inglés. Sobre la convivència amb el barri: • La fàbrica arrossegava una problemàtica de pudors molt intensa, que va tocar sostre fa uns 3 anys. • Des de principis de 2023, amb la instal·lació d’un sistema de desodorització, les molèsties han disminuït molt. • Veïns consultats per RÀDIO RUBÍ asseguren que la incidència actual no genera pudors. • Encara hi ha episodis puntuals, però no tan greus com abans. 4. Salut: nou Consell Consultiu de Ciutadania al CAP Anton de Borja El CAP Anton de Borja estrena un Consell Consultiu de Ciutadania, un òrgan pioner a l’atenció primària catalana per impulsar la participació dels pacients. 4.1. Composició i objectius • Integrat per una quinzena de pacients de l’ambulatori. • Impulsat pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST), gestor del centre, en línia amb els objectius del Departament de Salut. • Tasques principals: - Crear un full de ruta de millora del funcionament del CAP. - Detectar punts febles del servei. - Proposar nous circuits organitzatius. 4.2. Procés de selecció de membres • Fase inicial de reclutament via enquestes enviades a pacients. • Respostes: 500 persones; més de 200 es van oferir per participar al consell. • Finalment s’escullen uns 15 membres, representatius de perfils, edats i capacitats diverses. L’informatiu avança que demà al matí, al programa Rubí al dia, hi haurà representants del CAP Anton de Borja per explicar aquest projecte. 5. Seguretat: operatiu policial al barri de les Torres Al barri de les Torres s’ha fet un dispositiu conjunt de la Policia Local de Rubí i la Policia Nacional. • Objectiu: inspeccionar diversos locals que provocaven molèsties al veïnat. • Resultats de l’operatiu nocturn: - 3 persones detingudes per delictes contra la salut pública i per infraccions de la Llei d’estrangeria. - Decomís d’armes blanques i drogues. - Diverses actes per incompliments de la normativa d’establiments públics. La Policia Local ha informat de l’operació a través del seu canal d’Instagram. 6. Cultura i esdeveniments a Rubí 6.1. Jornada sardanista a Rubí Aquest diumenge 30 de novembre, Rubí acull una doble cita de cultura popular catalana organitzada pel Foment de la Sardana: Ballada de sardanes (matí) • Hora i lloc: 10.30 h aproximadament, a la Plaça del Doctor Guardiet. • Participació de les cobles Ciutat de Girona i La Principal del Llobregat. • Programa: - 16 sardanes, amb algunes peces interpretades conjuntament per les dues cobles. - Barreja de títols tradicionals i composicions actuals, incloses peces dedicades a Rubí. • Destaca la sardana “L’ermita de Sant Muç”, de la compositora terrasenca Laura Sagalà, molt vinculada a Rubí. • El secretari del Foment, Josep Puigventós, explica que Sagalà és balladora habitual a la ciutat i que ha dedicat diverses sardanes a Rubí. “De mica en mica també es va posant dins d’aquest món de la sardana com a compositora... mira, us dedico aquesta sardana.” Concert de cobla (tarda) • Hora i lloc: 18.30 h, al Teatre Municipal La Sala. • Cobla Ciutat de Girona. • Preu: 6 euros (entrada simbòlica). • Programa dividit en dues parts: - 1a part: dedicat al 50è aniversari de la cobla Ciutat de Girona. - 2a part: repàs d’efemèrides del món sardanista, com: • 150 anys del naixement i 100 de la mort de Juli Garreta. • 150 anys de la mort de Pep Ventura. • El concert es tanca amb la sardana “Arrubí de tot cor”, dedicada als 75 anys del Foment de la Sardana. • Entrades disponibles a: - Taquilla del teatre el mateix diumenge. - Plataforma de venda Qubin. 6.2. Festival 1413 – Programa Rubí Sound i samarretes El programa Rubí Sound organitza una nova edició del Festival 1413 i regalarà 200 samarretes oficials. • Data i lloc: dissabte 29 de novembre, a l’edifici Cruïlla del barri del Pinar. • Estructura del festival: - Sessió matinal nova: activitat de ball Lindy Hop. - Concerts de vespre a partir de les 20 h. Mecànica per aconseguir les samarretes • Segons el conductor del programa i organitzador, Robert Fernández: - Es repartiran samarretes tant al matí com a la tarda. - El criteri principal és “qui arriba primer, s’endú la samarreta”. - Es guardaran algunes unitats per als qui arribin a última hora. Disseny i versions de la samarreta • El disseny es basa en el logo creat pel dissenyador David Dámaso. • Elements gràfics relacionats amb la música: - Una nota musical. - El que sembla una entrada de concert. - La “mà banyuda”, símbol dels seguidors del heavy metal. • Dues versions: - Versió per al personal de RÀDIO RUBÍ: fons negre amb imatges en color, per identificar l’staff. - Versió per al públic: fons negre amb disseny en color ocre. • Les samarretes del festival són molt preuades, i hi ha rubinencs que presumeixen de tenir-ne de totes les edicions des de 2015. Per a més detalls, l’emissora remet al web www.radiorubi.cat. 7. Bloc comarcal: Sant Cugat, Sabadell i Terrassa 7.1. Sant Cugat: polèmica pels assajos del Ball de Gitanes A Sant Cugat, l’Ajuntament ha informat la Comissió de Carnaval que el Teatre-Auditori Empar Vilarasau no es podrà utilitzar com a espai principal d’assajos del Ball de Gitanes. • Els organitzadors (Comissió de Carnaval i Gall de Sant Cugat) asseguren que aquests espais estaven assignats i confirmats, i que la decisió, comunicada en plena programació d’assajos, els desorganitza completament. • L’Ajuntament diu haver enviat un correu amb espais alternatius, però encara no ha rebut resposta. • Davant la situació, els organitzadors decideixen traslladar els assajos a la Plaça Octavià, lloc on es fa el ball de Carnaval. • El Ball de Gitanes de Sant Cugat se celebrarà el 14 de febrer, amb: - 96 “quatres” (grups), - Més de 768 persones ballant. 7.2. Gitanes Desoctaviades: resposta a la manca de places • L’augment de participants va deixar 24 colles fora de la ballada oficial. • Neix la iniciativa “Gitanes Desoctaviades”, una ballada descentralitzada també el 14 de febrer. • Aquesta ballada alternativa tindrà lloc a la Plaça de Barcelona, per donar cabuda a la gent que s’ha quedat sense plaça a l’acte principal. 7.3. Sabadell: compra de pisos d’Inmocaixa per part de la Generalitat El president Salvador Illa anuncia a Sabadell una operació important d’habitatge públic: • La Generalitat, a través de l’Incasòl, comprarà més de 1.000 habitatges d’Inmocaixa per un import de 87,2 milions d’euros. • Objectius principals: - Evitar que aquests pisos perdin la condició d’habitatge protegit. - Garantir que els residents puguin continuar vivint-hi amb la mateixa renda. - Incrementar el parc públic d’habitatge i assegurar que aquests pisos mantindran permanentment la condició de protegits. • Illa remarca que és la compra més gran que ha fet mai la Generalitat en aquest àmbit i que s’emmarca en l’objectiu que el 15% del parc d’habitatge sigui protegit. • Els pisos comprats estan repartits en municipis com Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sitges, Tordera, Olot, Lleida, Tarragona i Sabadell. 7.4. Sabadell: cas de la sabateria Asin reobert • L’únic sospitós del crim de la sabateria Asin (2007) queda en llibertat amb càrrecs. • Està acusat d’assassinat amb traïdoria. • La magistrada li imposa mesures cautelars per evitar risc de fugida. • El cas s’havia reobert gràcies a noves anàlisis forenses que: - Troben restes de substàncies pròpies de lampisteria (ofici de l’acusat) a la roba de la dependenta i a la seva jaqueta. - Localitzen una empremta que el vincula directament amb la manipulació de l’escena del crim per simular un robatori violent. • Ara caldrà fixar la data del judici amb jurat popular a l’Audiència de Barcelona. 7.5. Terrassa: espai virtual de memòria històrica A Terrassa, es presenta un portal web que resumeix dades de 8.000 exiliats, represaliats i executats per la dictadura franquista. • L’Escola Industrial de Terrassa va acollir diversos consells de guerra després del 1939; s’hi van jutjar i condemnar 285 persones, com Vicent Monsonís, executat al Camp de la Bota. • El Centre d’Estudis Històrics impulsa un espai virtual de memòria històrica, liderat pels historiadors Manuel Márquez, José Luis La Cueva i Juan Antonio Olivares (aquest darrer mort recentment). • Cada persona té una fitxa pròpia amb: - Dades personals i familiars. - Informació acadèmica, laboral, política i sindical. - Adreça de residència i trajectòria vital. “Moltes famílies són simplement un número, un nom en un llistat; volem que sàpiguen alguna cosa més dels seus familiars i que quedi constància pública.” • Objectiu: reconèixer persones que van morir per defensar llibertat, democràcia i drets humans i portar al present la seva lluita. • Dades recollides fins ara: - Més de 8.000 registres. - 1.300 morts durant la Guerra Civil. - 1.000 exiliats i deportats. - 5.000 represaliats per la dictadura. • La base de dades és oberta: es poden fer consultes per diversos camps i descarregar llistats. 8. Temps i condicions meteorològiques El meteoròleg Luismi Pérez (La Xarxa) descriu una situació de cel molt serè i transparent a Catalunya: • Matí amb alguns núvols baixos i boira gebradora al Solsonès, Segarra i Anoia, ja en dissolució. • Tarda: - Temps majoritàriament asserenat. - Temperatures fredes, màximes entre 12 i 15 ºC prop de la costa. • Vent: - Continua bufant a l’Empordà, Terres de l’Ebre i vessant sud del Pirineu. - Menys intens que el dia anterior. • Divendres: - Arribada d’alguns núvols a l’Alt Pirineu, però sense nevades. - Temperatures molt baixes de matinada, però sense vent i amb mar més tranquil·la. - Tarda una mica més suau que la de dijous. 9. Conclusió L’informatiu dibuixa una ciutat de Rubí en ple debat polític sobre el model urbà, la gestió de serveis socials i la fiscalitat, alhora que retrata una realitat quotidiana marcada per: • Canvis i incidències industrials (aturada de Rensika i impacte en el consum). • Innovacions en participació sanitària (Consell Consultiu de Ciutadania al CAP Anton de Borja). • Preocupacions de seguretat (operatiu al barri de les Torres i Pla Kanpai). • Una agenda cultural viva, amb sardanes, concerts i el Festival 1413. • I un entorn comarcal on conflueixen conflictes culturals locals, grans operacions d’habitatge, casos judicials reoberts i projectes de memòria històrica de gran abast.
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
