
#1107 - Memòria democràtica, IA pública i periodisme en guerra
Introducció En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es tracten tres blocs principals: • Memòria democràtica i franquisme (àmbit local i estatal) • Intel·ligència artificial a l’administració catalana i transparència • Periodisme en zones de guerra, especialment a Gaza, i la dimissió del fiscal general de l’Estat L’espai combina testimoni personal, anàlisi històrica, reflexió ètica i crítica als poders públics i als mitjans. 1. Memòria democràtica i franquisme 1.1. Refugi antiaeri de Rubí i declaració institucional • S’anuncia la data d’inauguració del refugi antiaeri de la Guerra Civil trobat a l’Escardívol: 4 de desembre. • El refugi es va localitzar fent obres de Sorea; els historiadors locals ja en tenien constància documental. • Coincidirà amb una trobada de la Taula Local de Memòria Democràtica i amb una declaració institucional al ple per: - Rebutjar el franquisme - Reafirmar l’Ajuntament de Rubí com a institució a favor dels drets democràtics i la memòria «Aquest ajuntament ratifiquem la defensa dels valors i el temps democràtic que tenim a dia d'avui i més tenim en compte els atacs que s'estan fent per part de la dreta i la seva dreta.» 1.2. Espais de repressió i demandes de reconversió • Es recorda que es compleixen 50 anys de la mort de Franco i s’esmenten mobilitzacions recents: - Via Laietana (Barcelona): unes 200 persones reclamen convertir la prefectura de policia en centre de memòria i traslladar-hi la Policia Nacional. - Real Casa de Correos (seu del govern de la Comunitat de Madrid): demanda similar com a espai de memòria de la repressió. • Testimoni de Maribel Ferrándiz, víctima de tortures a Via Laietana: «Volem aquest espai no només amb una placa commemorativa, sinó també amb la policia a fora. Volem que això sigui un espai de pedagogia per als nens i nenes perquè sàpiguen què és el que va passar aquí [...], i és una manera de fer arribar a les noves generacions el que va passar perquè no es repeteixi.» 1.3. La memòria històrica: oblit, manca d’informació i amnistia Jordi Margarit fa una reflexió extensa sobre la memòria històrica: • Risc d’oblit i desinformació: - A mesura que passen els anys, la memòria directa desapareix. - Molts joves reben una informació esbiaixada o nul·la sobre la dictadura i la repressió. • Crítica a la Transició: - S’ha presentat sovint com a «molt blanca», però hi va haver moltes morts i violència política. - La consigna «llibertat, amnistia, estatut d’autonomia» va culminar en una amnistia que també va servir per tapar assassinats i tortures del franquisme. - Recorda la campanya de la UCD el 1977 amb l’eslògan «estos hombres son los que traen la democracia en España», i assenyala que els veritables combatents per la democràcia sovint no eren en aquestes candidatures. 1.4. Repressió, assassinats i fosses comunes • Es remarca que hi va haver més assassinats després de la guerra que no pas durant la Guerra Civil. • Escenaris clau de la repressió: - Presó Model de Barcelona - Tiradors i tàpies de moltes ciutats on es feien afusellaments continus • Encara hi ha moltes fosses comunes sense identificar i avis que no saben on són enterrats els seus familiars. • La Llei de Memòria Democràtica ha permès avançar en: - Localització de fosses - Dret de les famílies a saber on són els seus morts • Es menciona el Valle de los Caídos: - S’han exhumat Franco i José Antonio Primo de Rivera, però hi ha molta més gent enterrada de tots dos bàndols. - Cal identificar-los i informar les famílies. 1.5. Por, silenci i brigada político-social • Durant la dictadura no es parlava de política a casa per por. • Existia una brigada político-social modelada segons la Gestapo, que practicava tortures i vigilància sistemàtica. • Es recorda l’episodi de la tancada dels caputxins de Sarrià (moviment estudiantil, final dels 60 i inicis dels 70) i l’anècdota del poeta Joan Oliver (Pere Quart) dient al comissari Creix: «Creix, però no et reprodueixis.» • Es reivindica convertir Via Laietana i la Model en espais de memòria de la repressió franquista, no simples equipaments funcionals. 1.6. Educació: el buit sobre el franquisme Experiència generacional de David Burillo i Belén Tierno: • A l’escola i a l’ESO es treballen molt èpoques com: - Romans, edat mitjana, revolució francesa… • El franquisme sovint queda pel final del temari de batxillerat: - Es dona per «sabut» i es passa molt per sobre per falta de temps. - Molts alumnes arriben a la selectivitat amb coneixements molt superficials o inexistents sobre la dictadura. • Alguns professors locals d’història expliquen a Ràdio Rubí que: - Els canvis curriculars posen més èmfasi en la Transició que en el franquisme. - Cal explicar el franquisme amb «rigorositat històrica», és a dir: • xifres de morts, torturats i represaliats • motius pels quals eren jutjats • mecanismes repressius de l’Estat • Belén destaca una millora respecte de la seva generació: - Abans, als llibres, la Guerra Civil apareixia com un «règim» entre la República i el franquisme, sense clarificar la il·legitimitat del cop d’Estat. - Ara s’explica més clarament que el règim legítim era la República, enderrocada pel cop militar, i després ve el franquisme. 1.7. Mitjans de comunicació durant la Transició • Es planteja la responsabilitat dels mitjans en la visió edulcorada de la Transició. • Recordatori del context: - Els grans mitjans provenien del mateix entramat franquista. - No hi havia plena llibertat d’expressió; es treballava sota censura o autocensura. • Exemples: - La Vanguardia va trigar dos dies a editorialitzar, i ho fa sobre la jura del rei, no sobre la mort de Franco. - Fins a la Constitució de 1978 no es reconeixen formalment la llibertat d’expressió i d’informació. - RNE tenia el parte oficial, i la resta de mitjans informaven «entre línies». • Margarit recorda: - Concerts de 1976 (Llach, Raimon, Quico Pi de la Serra…) com espais de protesta. - L’11 de setembre de 1976 a Sant Boi com a manifestació clau anterior al famós 1977. - Diaris com Diario 16 o Tiempo com a mitjans que anaven fent forats a la censura. • Conclusió: - Els mitjans van actuar «malament» en termes de transparència i denúncia, però el context de por i control explica en part aquestes mancances. 1.8. Democràcia, populismes i poder judicial • Margarit defensa que: «Com es perfecciona la democràcia és amb més democràcia.» • Critica: - El poder judicial com a hereu del franquisme (Tribunal d’Ordre Públic → Audiència Nacional). - La manca de depuració durant la Transició de jutges, Guàrdia Civil i altres estructures. - Casos recents (procés català, Fiscal General de l’Estat) com a mostra de continuïtat de mentalitats autoritàries. • Es vincula la discussió amb la dimissió del fiscal general i la sentència d’inhabilitació, que tornen a exhibir el pes d’aquest poder judicial polititzat. 2. Intel·ligència artificial a l’administració catalana 2.1. Registre d’IA de la Generalitat • La Generalitat activa un registre públic d’intel·ligència artificial que detalla: - Tots els sistemes i algoritmes d’IA que fa servir l’administració catalana. - És accessible a través del web: www.registreia.administraciodigital.gencat.cat • El govern ho presenta com un pas cap a la transparència i l’ètica tecnològica i ho integra en l’estratègia de reforma i digitalització de l’administració. «És un salt endavant que ens situa en la vanguarda del que ha de ser la transparència i l'explicabilitat dels algoritmes que s'utilitzen a l'administració de la Generalitat.» (Albert Tort) 2.2. Sistemes d’IA registrats (exemples) De moment, el registre inclou 31 sistemes, amb fitxes que n’expliquen funcionament, impacte i estat. Alguns exemples: • Càmeres intel·ligents del Servei Català de Trànsit: - Detecten si el conductor porta el cinturó de seguretat, si es passa un semàfor en vermell, etc. • Motor de gestió d’ajuts: - Agilitza la tramitació d’ajudes per a cotxes elèctrics i plaques solars. • Anonimitzador de documents: - Eina que esborra o transforma dades personals perquè no siguin identificables, protegint la privacitat. • Bot de conversa del Consorci AOC: - Atén consultes ciutadanes sobre serveis digitals de l’administració. • Generador de resums en llenguatge planer: - Simplifica el llenguatge jurídic del Portal Jurídic perquè sigui entenible per a tothom. • Predictor de volum de trucades al 112: - Anticipa el volum de trucades d’emergència en funció de dades històriques, per planificar recursos. 2.3. Transparència i accessibilitat de la informació Xavi Ribas destaca: • El registre no només ofereix fitxes divulgatives, sinó també un full d’Excel amb dades més tècniques i administratives: - Data de posada en marxa - Responsable del sistema - Tipus de dades tractades, etc. • Aquest doble nivell d’informació permet: - Transparència per a la ciutadania (fitxes clares i entenedores). - Accés detallat per a investigadors, periodistes o tècnics (base de dades completa). 2.4. Riscos, biaixos i supervisió humana Es debat sobre riscos i beneficis de l’ús d’IA a l’administració: • Exemples de riscos percebuts per la ciutadania: - «Una màquina decidirà si tinc dret a una subvenció?» - «Una IA decidirà si un pres té permís penitenciari?» • Cas concret comentat: sistema que avalua permisos de presos: - L’IA processa dades i emeteix un informe. - La decisió final recau en una comissió humana. - Aquest seria el bon ús: l’IA com a eina de suport, no com a decisor final. • Distinció clau: - Algoritme determinista: si entra A, sempre surt B. - IA generativa: pot donar respostes diferents a la mateixa entrada (A → B, o A → C), amb marge d’error i biaix. • Es remarca que: - Les IA poden tenir biaixos perquè aprenen de dades humanes. - Per això, sempre ha d’haver-hi supervisió humana, especialment en usos d’alt risc (seguretat, decisions vitals, etc.). 2.5. Beneficis pràctics per a l’administració i la ciutadania • Agilització de tasques mecàniques: - Transcripcions, traduccions, tractament massiu de dades… - Allibera temps de professionals per a tasques de més valor. • Exemple personal de David Burillo: - En el seu TFG va fer unes 30 entrevistes d’una hora. - Les primeres les va transcriure i resumir manualment (hores de feina). - Després va fer servir xat GPT per fer transcripcions i resums en mitja hora, optimitzant el temps. «Era una feina mecànica que no calia que la fes jo, i em treia molt de temps que podia utilitzar en una altra cosa.» • Possibles usos útils a l’administració: - Consultar expedients complexos de manera instantània. - Traduir i adaptar informació a llenguatge planer i a altres idiomes. - Fer més accessible i ràpida la resposta a la ciutadania. 2.6. Desconfiança, responsabilitat política i cultura digital • Jordi Margarit confessa que no ha utilitzat mai eines com xat GPT i es reconeix «bitxo raro» digital. • Dubte existent: «No sé de qui fiar-me més, de la màquina o de la persona»: - Persones: poden estar condicionades per interessos, prejudicis, pressions polítiques. - IA: fredor numèrica, però entrenada amb dades que poden contenir també prejudicis humans. • Es planteja si la Generalitat, en explicar que determinades gestions són fetes amb IA, també vol desplaçar responsabilitats: «No ens emprenyeu a nosaltres, la culpa és de la màquina.» • Tot i la cautela, es valora positivament: - El registre públic d’IA i l’avís previ a la ciutadania sobre on i com s’usa. - L’objectiu de fer més àgils certs tràmits sense renunciar a la intervenció humana final. 3. Periodisme, Gaza i dret a la informació 3.1. Manifest d’organitzacions periodístiques sobre Gaza • Una cinquantena d’organitzacions periodístiques (comitès d’empresa, consells professionals, associacions, sindicats i mitjans) presenten un manifest per: • Denunciar que, des de l’octubre de 2023, l’exèrcit israelià ha assassinat més de 250 professionals a Palestina en atacs deliberats. • Reclamar: - Garantir la seguretat i els drets laborals dels professionals que informen des de Gaza i Cisjordània. - Obrir l’accés sense restriccions de la premsa internacional a Gaza. - Que la UE i els governs defensin activament el dret a la informació i la llibertat de premsa. - Que els mitjans condemnin l’assassinat sistemàtic de periodistes, considerant-lo un atac a la democràcia. • Testimoni central: Yoma El Sayet, corresponsal d’Al Jazeera a Gaza, ara refugiada a Egipte per les amenaces i atacs. 3.2. Valor de la vida dels periodistes vs. civils • Belén Tierno destaca una qüestió ètica delicada: No es tracta de dir que la vida d’un periodista val més que la d’un civil. Però matar periodistes té una dimensió addicional: és un atac directe al dret col·lectiu a ser informats. • Sense periodistes a Gaza: - La magnitud del genocidi i l’extermini seria molt menys visible. - La sensibilització global i la pressió internacional serien molt més febles. 3.3. Xifres i comparacions històriques • Margarit assenyala que el nombre de periodistes morts a Gaza: Supera la suma de periodistes morts a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra del Vietnam. • Segons dades citades durant la tertúlia (Viquipèdia): - Ja s’arriba a 288 periodistes morts fins a finals d’octubre de 2025. • La intencionalitat dels atacs: - Es parla d’atacs on: • Es bombardeja un lloc amb periodistes. • S’ataca de nou quan els equips de rescat hi arriben. - Això evidencia una estratègia deliberada d’eliminar testimonis. 3.4. Guerra, convencions i barbàrie • Es critica la paradoxa de la Convenció de Ginebra: «Anem a matar-nos, però civilitzadament.» • Es denuncia que a Gaza es vulneren sistemàticament: - Hospitals - Zones civils - Periodistes clarament identificats amb casc press • Es qualifica el que passa a Gaza com un genocidi en tota regla, una «barbàrie» i un extermini. • David Burillo subratlla la gravetat moral: És horrorós que encara hi hagi partits aquí que defensin l’altre bàndol com si fos defensable. 3.5. Funció social del periodisme en conflictes • Sense periodistes, la humanitat no veuria imatges com: - La famosa fotografia de la nena vietnamita cremada amb napalm corrent nua. - Escenes de destrucció i víctimes civils a Gaza. • Aquestes imatges: - Humanitzen el conflicte. - Generen consciència global i mobilització social. • Per això, diu Margarit: «Per això els maten, per això ens maten als periodistes.» • Es reivindica que, en qualsevol negociació o acord internacional, s’hauria de garantir explícitament: - Protecció de periodistes en zones de guerra. - Respecte als símbols com el casc amb la paraula press. 3.6. Periodistes espanyols morts i el cas José Couso • Es recorda que 8 periodistes espanyols han mort en conflictes armats. • Es destaca especialment el cas de José Couso a l’Hotel Palestina (Bagdad): - Espai on, suposadament, només hi havia premsa. - L’atac es percep com premeditat contra la premsa. - Marca un punt d’inflexió en la percepció del risc deliberat als periodistes. 3.7. Atacs a periodistes en el context català • Es recorda que durant el procés català (especialment l’1 d’octubre de 2017): - Diversos periodistes van rebre porres i empentes tot i anar identificats com a premsa. - Es cremaven contenidors i es repetia el lema «por ellos», que també incloïa els periodistes en el pack de l’«enemich». • Això demostra que la vulneració de la llibertat de premsa no és només un problema llunyà, sinó també proper. 4. Fiscal general de l’Estat i poder judicial 4.1. Dimissió del fiscal general • Poc abans d’acabar el programa, es comenta la notícia: - El fiscal general de l’Estat presenta finalment la seva dimissió. - Informació avançada per RAC1. - El cap de setmana s’havia dit que no dimitiria, però tot indica que ha estat forçat. • Context: - L’Audiència Nacional dicta una sentència amb dos anys i mig d’inhabilitació. - Hi ha vots particulars de dos magistrats que no comparteixen la decisió. - Tornen a sortir noms coneguts com Marchena o Maza/Mela, vinculats també als judicis del procés. 4.2. Crítica estructural al poder judicial • Es remarca que: - Amb 50 anys de democràcia, el poder judicial continua fortament marcat per l’herència franquista. - Durant la Transició no es va tocar realment ni el poder judicial ni la Guàrdia Civil. • Es constata una «llibertat vigilada»: - Llibertat d’expressió i informació formals, però constantment qüestionades per decisions judicials. - El cas del fiscal general evidencia davant tot l’Estat el que a Catalunya ja es coneixia arran de l’1-O. • Es comenta en to irònic que Pedro Sánchez diu que busca successor: - Probable rebuig intern a ocupar un càrrec tan exposat. - L’actual tinent fiscal del Suprem, Mari Àngels Sánchez Conde, assumeix provisionalment les funcions. 5. Tancament de la tertúlia • Es recorda que l’espai és la tertúlia de periodistes de Ràdio Rubí amb: - Belén Tierno (presentadora) - Jordi Margarit - Xavi Ribas - David Burillo • Es fa menció a l’absència de l’Estela (en roda de premsa) i es preveu la seva participació la setmana següent. • El programa acaba amb una sensació clara de fil conductor: - Memòria democràtica (refugi, franquisme, educació) - Ús responsable de la tecnologia i transparència (IA) - Defensa radical del dret a la informació (Gaza, periodistes, poder judicial) L’eix de fons és la necessitat de més democràcia, més memòria i més transparència per enfortir drets i llibertats en el present.



