Portada

Episodis etiquetats amb Portada

7364episodis
#1107 - Memòria democràtica, IA pública i periodisme en guerra - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
59'

#1107 - Memòria democràtica, IA pública i periodisme en guerra

Introducció En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es tracten tres blocs principals: • Memòria democràtica i franquisme (àmbit local i estatal) • Intel·ligència artificial a l’administració catalana i transparència • Periodisme en zones de guerra, especialment a Gaza, i la dimissió del fiscal general de l’Estat L’espai combina testimoni personal, anàlisi històrica, reflexió ètica i crítica als poders públics i als mitjans. 1. Memòria democràtica i franquisme 1.1. Refugi antiaeri de Rubí i declaració institucional • S’anuncia la data d’inauguració del refugi antiaeri de la Guerra Civil trobat a l’Escardívol: 4 de desembre. • El refugi es va localitzar fent obres de Sorea; els historiadors locals ja en tenien constància documental. • Coincidirà amb una trobada de la Taula Local de Memòria Democràtica i amb una declaració institucional al ple per: - Rebutjar el franquisme - Reafirmar l’Ajuntament de Rubí com a institució a favor dels drets democràtics i la memòria «Aquest ajuntament ratifiquem la defensa dels valors i el temps democràtic que tenim a dia d'avui i més tenim en compte els atacs que s'estan fent per part de la dreta i la seva dreta.» 1.2. Espais de repressió i demandes de reconversió • Es recorda que es compleixen 50 anys de la mort de Franco i s’esmenten mobilitzacions recents: - Via Laietana (Barcelona): unes 200 persones reclamen convertir la prefectura de policia en centre de memòria i traslladar-hi la Policia Nacional. - Real Casa de Correos (seu del govern de la Comunitat de Madrid): demanda similar com a espai de memòria de la repressió. • Testimoni de Maribel Ferrándiz, víctima de tortures a Via Laietana: «Volem aquest espai no només amb una placa commemorativa, sinó també amb la policia a fora. Volem que això sigui un espai de pedagogia per als nens i nenes perquè sàpiguen què és el que va passar aquí [...], i és una manera de fer arribar a les noves generacions el que va passar perquè no es repeteixi.» 1.3. La memòria històrica: oblit, manca d’informació i amnistia Jordi Margarit fa una reflexió extensa sobre la memòria històrica: • Risc d’oblit i desinformació: - A mesura que passen els anys, la memòria directa desapareix. - Molts joves reben una informació esbiaixada o nul·la sobre la dictadura i la repressió. • Crítica a la Transició: - S’ha presentat sovint com a «molt blanca», però hi va haver moltes morts i violència política. - La consigna «llibertat, amnistia, estatut d’autonomia» va culminar en una amnistia que també va servir per tapar assassinats i tortures del franquisme. - Recorda la campanya de la UCD el 1977 amb l’eslògan «estos hombres son los que traen la democracia en España», i assenyala que els veritables combatents per la democràcia sovint no eren en aquestes candidatures. 1.4. Repressió, assassinats i fosses comunes • Es remarca que hi va haver més assassinats després de la guerra que no pas durant la Guerra Civil. • Escenaris clau de la repressió: - Presó Model de Barcelona - Tiradors i tàpies de moltes ciutats on es feien afusellaments continus • Encara hi ha moltes fosses comunes sense identificar i avis que no saben on són enterrats els seus familiars. • La Llei de Memòria Democràtica ha permès avançar en: - Localització de fosses - Dret de les famílies a saber on són els seus morts • Es menciona el Valle de los Caídos: - S’han exhumat Franco i José Antonio Primo de Rivera, però hi ha molta més gent enterrada de tots dos bàndols. - Cal identificar-los i informar les famílies. 1.5. Por, silenci i brigada político-social • Durant la dictadura no es parlava de política a casa per por. • Existia una brigada político-social modelada segons la Gestapo, que practicava tortures i vigilància sistemàtica. • Es recorda l’episodi de la tancada dels caputxins de Sarrià (moviment estudiantil, final dels 60 i inicis dels 70) i l’anècdota del poeta Joan Oliver (Pere Quart) dient al comissari Creix: «Creix, però no et reprodueixis.» • Es reivindica convertir Via Laietana i la Model en espais de memòria de la repressió franquista, no simples equipaments funcionals. 1.6. Educació: el buit sobre el franquisme Experiència generacional de David Burillo i Belén Tierno: • A l’escola i a l’ESO es treballen molt èpoques com: - Romans, edat mitjana, revolució francesa… • El franquisme sovint queda pel final del temari de batxillerat: - Es dona per «sabut» i es passa molt per sobre per falta de temps. - Molts alumnes arriben a la selectivitat amb coneixements molt superficials o inexistents sobre la dictadura. • Alguns professors locals d’història expliquen a Ràdio Rubí que: - Els canvis curriculars posen més èmfasi en la Transició que en el franquisme. - Cal explicar el franquisme amb «rigorositat històrica», és a dir: • xifres de morts, torturats i represaliats • motius pels quals eren jutjats • mecanismes repressius de l’Estat • Belén destaca una millora respecte de la seva generació: - Abans, als llibres, la Guerra Civil apareixia com un «règim» entre la República i el franquisme, sense clarificar la il·legitimitat del cop d’Estat. - Ara s’explica més clarament que el règim legítim era la República, enderrocada pel cop militar, i després ve el franquisme. 1.7. Mitjans de comunicació durant la Transició • Es planteja la responsabilitat dels mitjans en la visió edulcorada de la Transició. • Recordatori del context: - Els grans mitjans provenien del mateix entramat franquista. - No hi havia plena llibertat d’expressió; es treballava sota censura o autocensura. • Exemples: - La Vanguardia va trigar dos dies a editorialitzar, i ho fa sobre la jura del rei, no sobre la mort de Franco. - Fins a la Constitució de 1978 no es reconeixen formalment la llibertat d’expressió i d’informació. - RNE tenia el parte oficial, i la resta de mitjans informaven «entre línies». • Margarit recorda: - Concerts de 1976 (Llach, Raimon, Quico Pi de la Serra…) com espais de protesta. - L’11 de setembre de 1976 a Sant Boi com a manifestació clau anterior al famós 1977. - Diaris com Diario 16 o Tiempo com a mitjans que anaven fent forats a la censura. • Conclusió: - Els mitjans van actuar «malament» en termes de transparència i denúncia, però el context de por i control explica en part aquestes mancances. 1.8. Democràcia, populismes i poder judicial • Margarit defensa que: «Com es perfecciona la democràcia és amb més democràcia.» • Critica: - El poder judicial com a hereu del franquisme (Tribunal d’Ordre Públic → Audiència Nacional). - La manca de depuració durant la Transició de jutges, Guàrdia Civil i altres estructures. - Casos recents (procés català, Fiscal General de l’Estat) com a mostra de continuïtat de mentalitats autoritàries. • Es vincula la discussió amb la dimissió del fiscal general i la sentència d’inhabilitació, que tornen a exhibir el pes d’aquest poder judicial polititzat. 2. Intel·ligència artificial a l’administració catalana 2.1. Registre d’IA de la Generalitat • La Generalitat activa un registre públic d’intel·ligència artificial que detalla: - Tots els sistemes i algoritmes d’IA que fa servir l’administració catalana. - És accessible a través del web: www.registreia.administraciodigital.gencat.cat • El govern ho presenta com un pas cap a la transparència i l’ètica tecnològica i ho integra en l’estratègia de reforma i digitalització de l’administració. «És un salt endavant que ens situa en la vanguarda del que ha de ser la transparència i l'explicabilitat dels algoritmes que s'utilitzen a l'administració de la Generalitat.» (Albert Tort) 2.2. Sistemes d’IA registrats (exemples) De moment, el registre inclou 31 sistemes, amb fitxes que n’expliquen funcionament, impacte i estat. Alguns exemples: • Càmeres intel·ligents del Servei Català de Trànsit: - Detecten si el conductor porta el cinturó de seguretat, si es passa un semàfor en vermell, etc. • Motor de gestió d’ajuts: - Agilitza la tramitació d’ajudes per a cotxes elèctrics i plaques solars. • Anonimitzador de documents: - Eina que esborra o transforma dades personals perquè no siguin identificables, protegint la privacitat. • Bot de conversa del Consorci AOC: - Atén consultes ciutadanes sobre serveis digitals de l’administració. • Generador de resums en llenguatge planer: - Simplifica el llenguatge jurídic del Portal Jurídic perquè sigui entenible per a tothom. • Predictor de volum de trucades al 112: - Anticipa el volum de trucades d’emergència en funció de dades històriques, per planificar recursos. 2.3. Transparència i accessibilitat de la informació Xavi Ribas destaca: • El registre no només ofereix fitxes divulgatives, sinó també un full d’Excel amb dades més tècniques i administratives: - Data de posada en marxa - Responsable del sistema - Tipus de dades tractades, etc. • Aquest doble nivell d’informació permet: - Transparència per a la ciutadania (fitxes clares i entenedores). - Accés detallat per a investigadors, periodistes o tècnics (base de dades completa). 2.4. Riscos, biaixos i supervisió humana Es debat sobre riscos i beneficis de l’ús d’IA a l’administració: • Exemples de riscos percebuts per la ciutadania: - «Una màquina decidirà si tinc dret a una subvenció?» - «Una IA decidirà si un pres té permís penitenciari?» • Cas concret comentat: sistema que avalua permisos de presos: - L’IA processa dades i emeteix un informe. - La decisió final recau en una comissió humana. - Aquest seria el bon ús: l’IA com a eina de suport, no com a decisor final. • Distinció clau: - Algoritme determinista: si entra A, sempre surt B. - IA generativa: pot donar respostes diferents a la mateixa entrada (A → B, o A → C), amb marge d’error i biaix. • Es remarca que: - Les IA poden tenir biaixos perquè aprenen de dades humanes. - Per això, sempre ha d’haver-hi supervisió humana, especialment en usos d’alt risc (seguretat, decisions vitals, etc.). 2.5. Beneficis pràctics per a l’administració i la ciutadania • Agilització de tasques mecàniques: - Transcripcions, traduccions, tractament massiu de dades… - Allibera temps de professionals per a tasques de més valor. • Exemple personal de David Burillo: - En el seu TFG va fer unes 30 entrevistes d’una hora. - Les primeres les va transcriure i resumir manualment (hores de feina). - Després va fer servir xat GPT per fer transcripcions i resums en mitja hora, optimitzant el temps. «Era una feina mecànica que no calia que la fes jo, i em treia molt de temps que podia utilitzar en una altra cosa.» • Possibles usos útils a l’administració: - Consultar expedients complexos de manera instantània. - Traduir i adaptar informació a llenguatge planer i a altres idiomes. - Fer més accessible i ràpida la resposta a la ciutadania. 2.6. Desconfiança, responsabilitat política i cultura digital • Jordi Margarit confessa que no ha utilitzat mai eines com xat GPT i es reconeix «bitxo raro» digital. • Dubte existent: «No sé de qui fiar-me més, de la màquina o de la persona»: - Persones: poden estar condicionades per interessos, prejudicis, pressions polítiques. - IA: fredor numèrica, però entrenada amb dades que poden contenir també prejudicis humans. • Es planteja si la Generalitat, en explicar que determinades gestions són fetes amb IA, també vol desplaçar responsabilitats: «No ens emprenyeu a nosaltres, la culpa és de la màquina.» • Tot i la cautela, es valora positivament: - El registre públic d’IA i l’avís previ a la ciutadania sobre on i com s’usa. - L’objectiu de fer més àgils certs tràmits sense renunciar a la intervenció humana final. 3. Periodisme, Gaza i dret a la informació 3.1. Manifest d’organitzacions periodístiques sobre Gaza • Una cinquantena d’organitzacions periodístiques (comitès d’empresa, consells professionals, associacions, sindicats i mitjans) presenten un manifest per: • Denunciar que, des de l’octubre de 2023, l’exèrcit israelià ha assassinat més de 250 professionals a Palestina en atacs deliberats. • Reclamar: - Garantir la seguretat i els drets laborals dels professionals que informen des de Gaza i Cisjordània. - Obrir l’accés sense restriccions de la premsa internacional a Gaza. - Que la UE i els governs defensin activament el dret a la informació i la llibertat de premsa. - Que els mitjans condemnin l’assassinat sistemàtic de periodistes, considerant-lo un atac a la democràcia. • Testimoni central: Yoma El Sayet, corresponsal d’Al Jazeera a Gaza, ara refugiada a Egipte per les amenaces i atacs. 3.2. Valor de la vida dels periodistes vs. civils • Belén Tierno destaca una qüestió ètica delicada: No es tracta de dir que la vida d’un periodista val més que la d’un civil. Però matar periodistes té una dimensió addicional: és un atac directe al dret col·lectiu a ser informats. • Sense periodistes a Gaza: - La magnitud del genocidi i l’extermini seria molt menys visible. - La sensibilització global i la pressió internacional serien molt més febles. 3.3. Xifres i comparacions històriques • Margarit assenyala que el nombre de periodistes morts a Gaza: Supera la suma de periodistes morts a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra del Vietnam. • Segons dades citades durant la tertúlia (Viquipèdia): - Ja s’arriba a 288 periodistes morts fins a finals d’octubre de 2025. • La intencionalitat dels atacs: - Es parla d’atacs on: • Es bombardeja un lloc amb periodistes. • S’ataca de nou quan els equips de rescat hi arriben. - Això evidencia una estratègia deliberada d’eliminar testimonis. 3.4. Guerra, convencions i barbàrie • Es critica la paradoxa de la Convenció de Ginebra: «Anem a matar-nos, però civilitzadament.» • Es denuncia que a Gaza es vulneren sistemàticament: - Hospitals - Zones civils - Periodistes clarament identificats amb casc press • Es qualifica el que passa a Gaza com un genocidi en tota regla, una «barbàrie» i un extermini. • David Burillo subratlla la gravetat moral: És horrorós que encara hi hagi partits aquí que defensin l’altre bàndol com si fos defensable. 3.5. Funció social del periodisme en conflictes • Sense periodistes, la humanitat no veuria imatges com: - La famosa fotografia de la nena vietnamita cremada amb napalm corrent nua. - Escenes de destrucció i víctimes civils a Gaza. • Aquestes imatges: - Humanitzen el conflicte. - Generen consciència global i mobilització social. • Per això, diu Margarit: «Per això els maten, per això ens maten als periodistes.» • Es reivindica que, en qualsevol negociació o acord internacional, s’hauria de garantir explícitament: - Protecció de periodistes en zones de guerra. - Respecte als símbols com el casc amb la paraula press. 3.6. Periodistes espanyols morts i el cas José Couso • Es recorda que 8 periodistes espanyols han mort en conflictes armats. • Es destaca especialment el cas de José Couso a l’Hotel Palestina (Bagdad): - Espai on, suposadament, només hi havia premsa. - L’atac es percep com premeditat contra la premsa. - Marca un punt d’inflexió en la percepció del risc deliberat als periodistes. 3.7. Atacs a periodistes en el context català • Es recorda que durant el procés català (especialment l’1 d’octubre de 2017): - Diversos periodistes van rebre porres i empentes tot i anar identificats com a premsa. - Es cremaven contenidors i es repetia el lema «por ellos», que també incloïa els periodistes en el pack de l’«enemich». • Això demostra que la vulneració de la llibertat de premsa no és només un problema llunyà, sinó també proper. 4. Fiscal general de l’Estat i poder judicial 4.1. Dimissió del fiscal general • Poc abans d’acabar el programa, es comenta la notícia: - El fiscal general de l’Estat presenta finalment la seva dimissió. - Informació avançada per RAC1. - El cap de setmana s’havia dit que no dimitiria, però tot indica que ha estat forçat. • Context: - L’Audiència Nacional dicta una sentència amb dos anys i mig d’inhabilitació. - Hi ha vots particulars de dos magistrats que no comparteixen la decisió. - Tornen a sortir noms coneguts com Marchena o Maza/Mela, vinculats també als judicis del procés. 4.2. Crítica estructural al poder judicial • Es remarca que: - Amb 50 anys de democràcia, el poder judicial continua fortament marcat per l’herència franquista. - Durant la Transició no es va tocar realment ni el poder judicial ni la Guàrdia Civil. • Es constata una «llibertat vigilada»: - Llibertat d’expressió i informació formals, però constantment qüestionades per decisions judicials. - El cas del fiscal general evidencia davant tot l’Estat el que a Catalunya ja es coneixia arran de l’1-O. • Es comenta en to irònic que Pedro Sánchez diu que busca successor: - Probable rebuig intern a ocupar un càrrec tan exposat. - L’actual tinent fiscal del Suprem, Mari Àngels Sánchez Conde, assumeix provisionalment les funcions. 5. Tancament de la tertúlia • Es recorda que l’espai és la tertúlia de periodistes de Ràdio Rubí amb: - Belén Tierno (presentadora) - Jordi Margarit - Xavi Ribas - David Burillo • Es fa menció a l’absència de l’Estela (en roda de premsa) i es preveu la seva participació la setmana següent. • El programa acaba amb una sensació clara de fil conductor: - Memòria democràtica (refugi, franquisme, educació) - Ús responsable de la tecnologia i transparència (IA) - Defensa radical del dret a la informació (Gaza, periodistes, poder judicial) L’eix de fons és la necessitat de més democràcia, més memòria i més transparència per enfortir drets i llibertats en el present.

#269 - Actualitat de Rubí: economia, successos i drets socials - episode art
Notícies Migdia
29'

#269 - Actualitat de Rubí: economia, successos i drets socials

Resum general Informatiu del migdia de RÀDIO RUBÍ amb un repàs complet de l’actualitat local, comarcal i social del 21 de novembre. S’hi tracten sobretot: • Visita institucional del conseller d’Empresa i Treball al mercat municipal i a la taula de competitivitat industrial de Rubí. • Política municipal: proposta del PP per crear una comissió de seguiment de grans projectes com El Casino. • Successos i seguretat: investigació per la desaparició de Pedro Esnair Riveros i seguiment del cas Brian Rios. • Drets socials i justícia: situació judicial del jove rubinenc Pau Major i denúncia de la pena de banqueta. • Solidaritat i educació: projecte de mercat solidari de l’escola Regina Carmeli a favor d’Oncolliga Rubí. • Diversitat funcional i comunitat: programació del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. • Cultura i memòria feminista: actuació d’Albaluz i estrena de la cançó Dejarà de Doler vinculada a l’abús i la sanació col·lectiva. • Medi ambient i residus: activitats de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. • El temps i informació comarcal: previsió meteorològica hivernal i notícies d’emprenedoria a Sabadell i del Festival de Jazz a Terrassa. 1. Visita del conseller d’Empresa i Treball a Rubí 1.1. Mercat municipal com a motor econòmic • El conseller Miquel Samper visita el mercat municipal amb l’alcaldessa Ana María Martínez i el director del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, el rubinenc Moïsès Rodríguez. • Defineix el mercat com “motor de l’economia local”, destacant: - Productes de proximitat. - Elements innovadors com armariets refrigerats i locker d’Amazon. - L’aportació del pàrquing i del supermercat Condis a l’augment de visitants. “Els mercats mobilitzen 1.254 milions d’euros cada any [...] i donen feina a més de 12.200 persones. Això és economia, cohesió social, cohesió territorial i tradició catalana.” • Es remarca la bona salut del mercat de Rubí: 37 parades obertes i només 5 de tancades. • Es posa en valor la col·laboració amb el Centre d’Educació Especial de Can Oriol perquè la futura escola d’hostaleria faciliti inserció laboral. 1.2. Futura escola d’hostaleria i restauració • El conseller visita les obres de la futura escola d’hostaleria i restauració, situada al segon pis del mercat municipal. • L’equipament es vincula a la formació professional (FP) i a la necessitat de mà d’obra qualificada. “França, Alemanya, Itàlia tenen la possibilitat que amb formació professional es tinguin sous dignes exactament igual que amb una carrera universitària.” • Samper defensa trencar l’estigma sobre la FP i desvincular-la de la manca de cultura. 1.3. Taula de competitivitat industrial de Rubí • S’inaugura la 8a Taula de Competitivitat Industrial de Rubí, amb: - Associacions d’empresaris. - Empreses principals de la ciutat. - Sindicats i món acadèmic. • L’alcaldessa destaca aquest espai com a exemple de col·laboració públic-privada. Anuncis clau: • L’11 de desembre la Generalitat presentarà a l’Ajuntament l’estudi de viabilitat de la segona estació de Ferrocarrils a la Llana. • Treball conjunt amb el Govern per crear un cicle industrial i químic a l’Institut J. B. Foix. • Rubí ha reduït un 20% les emissions de CO₂ en 20 anys i un 14% el consum per càpita d’energia, gràcies a l’aposta per les energies renovables. • El Govern preveu presentar el Pla Nacional d’Indústria al gener, amb la indústria com a eix motor de l’economia. La sessió inclou també: • Presentació de la primera experiència col·laborativa en valorització de residus. • Taula rodona sobre circularitat, tecnologia i col·laboració. 2. Política municipal: control de grans projectes 2.1. Moció del Partit Popular al ple municipal • El Partit Popular de Rubí presentarà al pròxim ple de dijous una moció per crear una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat. • Objectiu: garantir transparència, fiscalització i bona planificació en les obres municipals. 2.2. El Casino com a exemple de mala gestió • El PP assenyala la rehabilitació d’El Casino a la plaça Catalunya com el cas paradigmàtic de: - Retards continus. - Sobrecostos. - Manca d’explicacions clares. • Recorda que l’equipament s’ha d’inaugurar el 13 de desembre. Altres exemples que cita el PP: • Inici de les obres a la plaça Pearson sense documentació tècnica aprovada ni presentació prèvia al ple (segons els populars). 2.3. Proposta de composició de la comissió La moció demana que la comissió sigui un instrument estable de control i transparència, i que hi puguin participar: • Grups municipals. • Tècnics especialitzats. • Entitats socials, culturals i veïnals, si així es decideix. 3. Successos i seguretat ciutadana 3.1. Desaparició de Pedro Esnair Riveros • Els Mossos d’Esquadra de Rubí investiguen la desaparició de Pedro Esnair Riveros, jove de 25 anys, d’origen islandès, resident al barri del Progrés. Cronologia bàsica: • Viu a Rubí des de fa dos anys amb la seva germana, al carrer Pitàgores. • El 2 d’agost, la mare el veu per última vegada a Barcelona. • El 3 d’agost, la mare marxa a Islàndia. • El 5 d’agost rep l’últim WhatsApp del seu fill. • El 17 d’agost reben un missatge en què Pedro diu que ha entregat les claus a la veïna i se suposa que és el dia que havia d’embarcar-se al creuer per treballar de cuiner. “El 17 d’agosto, el dia en què se supone que tenia que ir al crucero, m’envió un mensatge que havia entregat les llaves a la vecina. Esa és la última vez que supe algo.” (mare de Pedro) • Es desconeix si va arribar a embarcar-se realment. • Feia poca vida social a la ciutat, però era usuari habitual del DUIN 25 de Setembre, sobretot de la piscina. • La mare denuncia la desaparició a Islàndia; el cas arriba a la Interpol i d’aquí als Mossos. • La família fa una crida pública perquè qualsevol persona amb informació sobre el seu parador o els seus últims moviments contacti amb la policia. 3.2. Cas Brian Rios i protocols en morts sota custòdia policial • La plataforma Justícia per a Brian Rios es mostra satisfeta després d’una reunió al Parlament de Catalunya amb els grups d’ERC, CUP i Comuns. • Objectiu: exigir protocols clars i garantistes quan una persona mor en dependències policials, com en el cas de Brian Rios, jove rubinenc mort sota custòdia. “S’han de poder garantir els drets fonamentals de totes les persones, quin sigui el seu origen.” (Amanda Martínez) Aspectes clau exposats per la plataforma: • Durant la fase d’instrucció s’hauria demostrat: - Negligència de les institucions. - Possible biaix racista en el tracte. • Denuncien que no hi ha protocols unificats ni clars i que cada ciutat actua pel seu compte. Tres eixos de treball de la plataforma: • Justícia per a Brian. • Reparació per a la família. • Garantir que no es repeteixin casos similars. Canvis en curs i compromisos: • En casos de mort sota custòdia, a l’autòpsia s’hi vol que participin dues forenses. • Es preveu que la conselleria i la direcció de la policia catalana compareguin al Parlament exclusivament per abordar aquest tema. • La plataforma no aturarà la seva tasca fins que totes les institucions i persones implicades declarin, inclosa la policia local de Rubí. També expliquen que havien convidat el Partit Socialista a la reunió (governa a Rubí i a la Generalitat), però hi van al·legar problemes d’agenda i no hi van assistir. 4. Drets socials, protesta i justícia penal 4.1. El cas de Pau Major i la “pena de banqueta” • El rubinenc Pau Major és un dels quatre joves encausats per la protesta del 26 de febrer de 2021 a Terrassa en suport al raper Pablo Hasél. • El judici, previst per al 4 de novembre, es va suspendre a última hora perquè no s’havien citat els testimonis de la defensa. • La vista es trasllada fins al març de 2027, allargant més d’un any i mig l’espera. “És una irregularitat molt i molt greu [...] Hi ha una incompetència molt gran per part d’unes institucions que haurien de funcionar d’una altra manera.” Situació processal: • La Fiscalia demana per a cadascun: - 3 anys de presó per desordres públics. - 18 mesos o 5.400 euros de multa pel delicte de danys. - 11.500 euros d’indemnització conjunta*. • Major assegura que les acusacions no es basen en cap acció concreta** atribuïble a ell ni als seus companys. 4.2. Impacte personal i polític • En el programa Rubí al dia, Major parla de: - “Pena de banqueta” com l’única manera que, segons ell, té la Fiscalia de “fer-los pagar”. - Irregularitat greu pel retard i l’error administratiu. • L’ajornament li genera sentiments contradictoris: - D’una banda, suport social: unes 150 persones van concentrar-se als jutjats. - De l’altra, una llarga incertesa fins al 2027. “Un pas en fals i aquell dia et pots trobar en una altra situació no desitjada i fa que empitjori tota la teva situació en aquest procediment judicial.” • Assegura que el cas condiciona projectes personals i afecta famílies i amistats. • Considera que les protestes per Hasél formaven part d’un malestar juvenil ampli, més enllà del cas del raper. • Manté la confiança que, quan arribi el judici, la causa quedarà arxivada. • Lamenta que la llei d’amnistia no inclogui el seu cas i afirma que continuarà fent-lo visible i denunciant la situació. 5. Solidaritat, escola i salut: projecte de l’escola Regina Carmeli 5.1. Mercat solidari i recaptació per a Oncolliga Rubí • L’alumnat de Quart d’ESO de l’escola Regina Carmeli ha lliurat un xec de 885 euros a la Fundació Onco Lliga (Oncolliga Rubí). • Els diners provenen del mercat solidari d’artesanies que el centre organitza cada any al centre de la ciutat. • Aquesta edició es va fer per Castanyada i ha doblat la recaptació respecte l’any anterior. “No ens esperàvem tots els diners que vam recaptar [...] Tenim persones afectades amb càncer i ens va agradar poder ajudar.” (alumnes) Rasgos del projecte: • Combina: - Aprenentatge. - Reciclatge. - Solidaritat. • Els mateixos alumnes: - Triem l’entitat social beneficiària. - S’informen sobre la seva tasca. • Enguany han triat Oncolliga Rubí per la proximitat del càncer en el seu entorn i per la valoració de la seva feina. 5.2. Tasca d’Oncolliga i valor educatiu del projecte • Oncolliga Rubí ofereix atenció psicosocial gratuïta a persones amb càncer i a les seves famílies. • Ofereixen tallers i activitats per millorar benestar i qualitat de vida. “Tot el que dona Oncolliga és gratuït, tot va al fons.” (Milagros Calleja, presidenta) • Les donacions serveixen per finançar: - Equips de professionals. - Préstecs de material, perruques, llits, etc. - Ajudes econòmiques i de medicació, quan cal. La directora del centre, Melchora Quintana, remarca: • El valor de col·laborar amb entitats comunitàries. • La implicació de l’alumnat i les famílies. • L’impacte en la formació en valors: “No és tant la quantitat, sinó el treball fet per ells durant tot el trimestre [...] És una manera de fer difusió important.” 6. Diversitat funcional i comunitat: Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat 6.1. Programa d’activitats a Rubí Amb motiu del 3 de desembre, Rubí organitza un conjunt d’activitats que comencen ja la setmana vinent: • Dimecres: xerrada sobre prevenció i actuació davant caigudes en gent gran amb malalties neurològiques, organitzada per la Fundació Avant. • Dijous: jornada “Sumem Capacitats” a Sabadell (Vallès Occidental) i, a la tarda, teatre amb l’obra El Viaje del grup de teatre de la Font del Ferro. 6.2. Acte central i lema del manifest • Acte central el 30 de novembre, de 10 a 14 h, a la plaça de la nova estació: - Parades informatives. - Tallers diversos. - Lectura del manifest amb el lema: “Vull ser una persona més autònoma, ofereix-me els suports que necessito.” • El 3 de desembre a les 10 h, Ràdio Rubí emetrà la lectura del manifest. • A la tarda, la Biblioteca Mestre Martí i Tauler acollirà la presentació de l’aplicació «Al teu costat», orientada a donar suport a l’autonomia de les persones amb discapacitat. 7. Cultura, feminisme i sanació: Albaluz i “Dejarà de Doler” 7.1. Concert del 25 de novembre contra la violència masclista • La cantautora rubinenca Albaluz torna a actuar a Rubí el 25 de novembre, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones. • El concert tindrà lloc a la plaça Doctor Guardiet. • Feia gairebé dos anys que l’artista no actuava a la ciutat. “Em fa molta il·lusió tornar a la meva ciutat i poder compartir una data com aquesta, que sempre és un dia difícil, un dia complex, amb tota la ciutat.” 7.2. La cançó “Dejarà de Doler” i la memòria de l’abús • Albaluz presenta “Dejarà de Doler”, cançó escrita el 2020 però enregistrada i publicada ara. • És el tercer avançament del seu nou disc “En la raïz”, que parla de: - Les seves arrels. - La seva identitat. - Experiències que l’han marcat com a dona i artista. Clau temàtica: • Dejarà de Doler és la peça més íntima del disc, perquè narra la seva pròpia història d’abús. • La composició li ha servit per: - Posar paraules a l’experiència. - Treballar-ho en teràpia. - Compartir-ho amb altres dones amb vivències similars. “L’objectiu de la cançó no és només una sanació interna o un posicionament, sinó que sigui una abraçada per a totes les dones que, per desgràcia, comparteixen aquesta experiència i no s’han atrevit a explicar-ho o encara ho senten al seu cos.” • Missatge central: no és culpa de les víctimes i compartir l’experiència de forma col·lectiva ajuda a la sanació i l’empoderament. • El videoclip, publicat aquest divendres al migdia, està rodat com un ritual col·lectiu al bosc, amb amigues i col·laboradores, reforçant la idea de cura comunitària. 8. Medi ambient: Setmana Europea de la Prevenció de Residus 8.1. Activitats a Rubí En el marc de la 17a Setmana Europea de la Prevenció de Residus (del 22 al 30 de novembre), Rubí proposa diverses activitats a partir de demà: • Visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès (CTRV), a partir de 2/4 d’11 del matí. • A la plaça Doctor Guardiet, Trocailleria fins a les 14 h, espai d’intercanvi d’objectes per fomentar la reutilització. • A l’Ateneu Municipal, a 2/4 d’11, un ecotaller sobre compostatge casolà, en clau pràctica. Aquestes activitats busquen sensibilitzar sobre la reducció de residus, la reutilització i el reciclatge des d’una perspectiva comunitària. 9. El temps: ambient hivernal i vent fort • Segons el meteoròleg Luismi Pérez, la situació és d’hivern complet malgrat el cel assolellat. Dades principals: • Temperatura actual al voltant dels 10 °C. • Màximes de 13–14 °C com a molt. • Vent generalitzat que reforça la sensació de fred. • Ràfegues superiors als 90–100 km/h sobretot a: - Cims del Pirineu. - Zona de l’Ebre. - Empordà. • Conseqüència: temporal marítim important avui a la tarda i demà dissabte; es demana molta precaució. Nevades: • Caiguda de neu a l’Alt Pirineu, amb embranzida aquesta tarda i vespre. • En moments puntuals, neu fins a cotes baixes de vall. • Dissabte: vent encara fort al Pirineu, Empordà i Ebre; les nevades s’aturen. • Diumenge: alguna nevadeta a l’Alt Pirineu, però temperatures en lleu ascens i ambient no tan fred. 10. Informació comarcal: Sabadell i Terrassa 10.1. Setmana de l’Emprenedoria a Sabadell • Del 24 al 28 de novembre, Sabadell celebra la 4a Setmana de l’Emprenedoria per reforçar l’ecosistema emprenedor local. Dades principals: • 648 participants previstos. • 39 activitats programades. • 7 propostes clau que combinen formació i networking. Objectius destacats (Lluís Matas, tinent d’alcaldessa de Promoció Econòmica): • Donar a conèixer tot el que la ciutat ofereix per emprendre. • Recuperar i visibilitzar l’ADN emprenedor de Sabadell. • Donar suport i impulsar la creació d’empreses per treure el talent emprenedor i fer de Sabadell una ciutat d’oportunitats. • Places limitades i inscripcions a la web de la Setmana de l’Emprenedoria de Sabadell. 10.2. Festival Jazz Terrassa i cartell participatiu • Presentació del cartell oficial del 45è Festival Jazz Terrassa, que se celebrarà del 6 al 27 de març. Procés creatiu i participatiu: • L’artista Morky crea tres cartells en directe a la nova Jazz Terrassa, en diàleg amb la música en viu del grup Fail Again Ensemble. • Direcció artística a càrrec del trompetista terrassenc David García Aparicio. • Mig miler de persones voten a Instagram per escollir l’obra guanyadora. • Una de les propostes de Morky s’imposa amb àmplia majoria i esdevé la imatge oficial del festival. El festival llança també una iniciativa participativa amb la pregunta: “What is Jazz?” • Entre les respostes es sortejaran dues invitacions per al concert d’obertura. • Es pot participar fins al dijous 27 de novembre. 11. Tancament de l’informatiu • L’informatiu recorda que es poden seguir les notícies: - A Ràdio Rubí (99.7 FM). - A través del web radiorubi.cat. - Mitjançant les xarxes socials de l’emissora. • Es convida l’audiència a mantenir-se informada i es desitja un bon cap de setmana. “Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a radiorubí.cat.”

Els esports al dia del 21/11/2025 - episode art
Els esports al dia
29'

Els esports al dia del 21/11/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#1106 - Judicis, memòria històrica i cultura popular - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
56'

#1106 - Judicis, memòria històrica i cultura popular

Resum general de l’episodi La tertúlia gira al voltant de tres grans eixos: Judicialització de la protesta i por entre els joves a partir del cas del rubinenc Pau Major, encausat per una manifestació en suport a Pablo Hasél. Memòria del franquisme i auge del feixisme actual, amb una reflexió crítica sobre com s’explica (o no) el franquisme a les escoles i com això influeix en la percepció dels joves sobre les dictadures. Crisi de la justícia i politització dels tribunals, a partir de la inhabilitació del fiscal general de l’Estat per la filtració de dades de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. A la part final, la tertúlia fa un gir cap a temes més lleugers i culturals: Celebració dels 15 anys dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Debat sobre la participació en la cultura popular i el voluntariat (gegants, castellers, entitats locals) i la dificultat d’implicar-hi gent jove i persones nouvingudes. Breus recomanacions d’activitats i concerts per al cap de setmana. 1. El cas Pau Major i la por a manifestar-se 1.1. Judici ajornat als joves encausats • Es recorda el judici als quatre encausats per la manifestació del 26 de febrer de 2021 en suport a l’entrada a presó de Pablo Hasél, entre ells el rubinenc Pau Major. • El judici s’ha ajornat perquè: - Només s’havien citat els testimonis de l’acusació. - No s’havien citat els testimonis de la defensa, cosa que es considera una possible irregularitat. El propi Pau Major considera "estrany" i preocupant que no es citi la seva defensa, i ho viu com una irregularitat del procediment. 1.2. Militància, por i autocensura • Es recupera un fragment de l’entrevista amb Pau Major on explica que la situació judicial li genera por i prudència extrema a l’hora de tornar a manifestar-se. • Idees clau: - "Un pas en fals" et pot deixar anys empantanat en un procediment judicial. - Aquesta situació fa que els joves s’ho pensin dues vegades abans de sortir al carrer. - Es planteja si ell mateix repetiria el que va fer sabent tot el que ha vingut després. • A la taula es considera esgarrifós que un jove del 2025 parli amb aquesta por de defensar idees al carrer. 1.3. De la protesta contra l’empresonament de Pablo Hasél al debat sobre llibertat d’expressió • Es recorda que la manifestació era en resposta a l’empresonament del raper Pablo Hasél per les seves lletres sobre la Corona. • Es qüestiona: - La lògica de la inviolabilitat del rei. - El fet que l’hagin condemnat per unes cançons que no es perceben com tan greus si es comparen amb altres expressions culturals crítiques. • Es suggereix que Hasél ja estava al punt de mira i que el seu cas s’emmarca en una època de forta pressió repressiva sobre la dissidència. 2. Democràcia, franquisme i memòria històrica 2.1. Por, policia i la paraula “dictadura” • A partir del cas de Pau, s’estableix un paral·lelisme amb el que passava en temps del franquisme (Vintena), salvant distàncies. • Es critica que: - Alguns joves veuen una dictadura com “no tan dolenta”. - Hi ha qui considera que “massa llibertats” són un problema i que cal més autoritat. • Els tertulians remarquen que: - Ara no vivim en una dictadura, sinó en una democràcia amb molts defectes, però democràcia al cap i a la fi. - La llibertat actual és fruit de molta lluita, i la democràcia s’ha de cuidar dia a dia. 2.2. El silenci sobre el franquisme i l’auge del feixisme • Es denuncia la manca de memòria sobre el franquisme i la Guerra Civil: - "Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la". - Es parla d’una “rebifalla del feixisme”, ara més per via judicial que no pas militar. • Es critica la insuficient presència del franquisme al currículum escolar i el silenci històric que l’ha envoltat. 2.3. Professors d’història i dificultats curriculars Es recupera l’entrevista a Héctor Rodríguez, professor d’Història de l’Institut Doctor Montblanc: • Punts principals: - Cap norma obliga formalment a explicar franquisme i Guerra Civil a 4t d’ESO. - Malgrat això, molts docents continuen fent-ho, perquè ho consideren imprescindible. - S’insisteix que cal explicar fets, dates i context, no només valors democràtics de manera abstracta. • Els canvis curriculars posen l’accent en: - Valors democràtics i camí a la democràcia. - Deixant en segon pla l’explicació detallada del règim franquista i la seva repressió. 2.4. Ignorància de dades bàsiques entre els joves • Es comenta una enquesta a joves (disponible a Instagram de Ràdio Rubí): Molts saben que el franquisme era un règim totalitari. Però gairebé cap encerta les dates: • Quan comença el franquisme. • Quan mor Franco. • Quant dura exactament el règim. • Alguns joves arriben a dir que potser caldria una dictadura perquè l’autoritat la tingués qui “li pertoca”. Es mostra preocupació perquè moltes d’aquestes opinions les expressen noies joves, que serien precisament qui més perdria drets en un règim autoritari. 2.5. Desinformació, xarxes socials i autoritat del coneixement • Es lamenta que l’autoritat del professorat i dels llibres d’història hagi perdut pes: - Ara convivim amb informacions a xarxes socials a les quals es dona la mateixa credibilitat. - Hi ha una barreja perillosa entre coneixement històric i relats interessats. • Es reivindica el paper de: - Historiadors i docents com a fonts fiables. - Mitjans que fan verificació i anàlisi crítica de notícies per combatre la desinformació. 3. Franquisme: fets, repressió i mites 3.1. Dades i aspectes històrics poc coneguts • A partir d’un programa previ amb historiadors, els tertulians diuen haver après dades impactants: Fusellaments dins de la Guàrdia Civil: comandaments que van romandre fidels al govern de la República van ser executats per no donar suport al cop d’estat. Paper de tropes estrangeres en el bàndol “nacional”: forces vingudes d’Itàlia, Alemanya i del nord d’Àfrica. Es matisa el mite d’un “exèrcit nacional” homogeni: hi havia molts interessos estrangers i de classes dominants. 3.2. Les mentides del franquisme: pantans i Seguretat Social • Es desmunten tòpics com: - “Franco va inventar la Seguretat Social”. - “Franco va fer tots els pantans”. • Es recorda que: - Molts projectes d’infraestructures venien d’abans. - Encara que hagués fet pantans, no compensa la repressió, els assassinats i la manca de llibertats. 3.3. Guerra Civil o cop d’estat? • Es reivindica anomenar les coses pel seu nom: "No va haver-hi una guerra civil d’entrada, va haver-hi un cop d’estat feixista contra un govern legítimament escollit." • Punts remarcats: - Hi havia un govern de la República legalment votat. - Molts militars havien jurat fidelitat a la República i, tot i això, van fer el cop. - La guerra que segueix és: • Una guerra del poble contra exèrcits professionals, molts d’ells estrangers. • En sintonia amb els feixismes europeu (Itàlia, Alemanya). 3.4. Repressió durant i després de la guerra • Es destaca que el pitjor no és només la guerra, sinó la repressió posterior: La guerra acaba el 1939, però la repressió franquista dura fins a la mort de Franco el 1975. Es recorda que fins i tot una setmana abans de morir Franco encara es dictaven execucions. El règim va continuar matant durant 36 anys. • L’objectiu no era només guanyar militarment, sinó “fer neteja” política i social. 3.5. Suports internacionals i interessos econòmics • S’explica que el cop i la guerra van comptar amb: - Suport alemany (aviació, logística) i italià. - Pont aeri des del nord d’Àfrica per traslladar tropes. - Finançament de la burgesia catalana i de la banca (es cita la Banca March). • L’URSS va ser l’únic estat important que va ajudar la República, però: - Amb interessos propis. - No tota l’ajuda va arribar per bloqueig a les fronteres. 4. Polítiques de memòria: Valle de los Caídos i Fundació Franco 4.1. Il·legalització tardana de la Fundació Francisco Franco • Es comenta que només ara s’està tramitant la il·legalització de la Fundació Franco. • Idees clau: - Es considera que s’hi arriba “molt tard”. - Indigna que una entitat que enalteix un dictador hagi estat finançada amb diners públics. - Es fa el paral·lel: una hipotètica “fundació Hitler” seria impensable. 4.2. Exhumació de Franco del Valle de los Caídos • Es valora positivament que s’hagués tret Franco del Valle de los Caídos: - “Ja era hora”, però també calia assumir el cost polític d’aquesta decisió. - S’havia evitat durant anys per por de conflictes polítics i electorals. 4.3. Mitjans, consum crític i fake news • Es fa una crida a aprendre a consumir mitjans: - Diferenciar entre periodisme rigorós i “mitjans de barra de bar”. - No creure’ns-ho tot acríticament. • Es posa en valor: - Els mitjans que desmunten notícies i expliquen com es manipula la informació. - L’experiència de la censura franquista, que obligava a “llegir entre línies”. 5. Crisi judicial: el fiscal general de l’Estat 5.1. Una condemna inèdita al fiscal general • Es qualifica de fet històric la inhabilitació del fiscal general de l’Estat, García Ortiz. • Context del cas: - Se l’acusa d’haver filtrat informació sobre qui era la parella d’Isabel Díaz Ayuso. - El govern, per boca de Félix Bolaños, diu que respecta la sentència però no la comparteix i defensa la innocència del fiscal. Bolaños: "El govern té el deure legal de respectar el fallo, però també el deure moral de dir públicament que no el compartim." 5.2. Prova feble i vulneració de la presumpció d’innocència • Els tertulians qüestionen la soliditat probatòria de la sentència: Denuncien que el Tribunal Suprem ha girat la seva pròpia jurisprudència sobre la presumpció d’innocència. Afirmen que no hi ha proves clares que el fiscal fos la font de la filtració. Es parla d’un informe de la UCO (Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil) que seria més una opinió que no pas un conjunt de fets provats. • Es considera que això pot ser una vulneració de drets fonamentals i que el cas acabarà al Tribunal Constitucional, que podria revertir la sentència. 5.3. Fonts periodístiques i responsabilitat • Es recorda que durant el judici: - Un periodista va afirmar a porta tancada que sabia qui era la seva font i que no era el fiscal general. - Va invocar el dret a protegir les fonts i no va revelar el nom. • Dilema plantejat: - Fins a quin punt la protecció de la font pot justificar que una altra persona sigui condemnada injustament. - Es reconeix que aquest dret està constitucionalment protegit, però es qüestiona el seu ús en casos extrems. 5.4. Objectiu polític: fer caure el fiscal i castigar el govern • A la tertúlia es defensa que l’objectiu real del procés era: - Forçar el cessament del fiscal general. - Desprestigiar el govern que l’havia nomenat. • Es destaca que, encara que en el futur el Constitucional revoqui la condemna: - El dany polític i personal ja estarà fet. - S’han aconseguit els fets consumats que es buscaven. 5.5. Indemnització a la parella d’Ayuso • Es comenta amb ironia que el company d’Ayuso: - Demanava 100.000 € d’indemnització i només n’ha rebut 10.000. - També demanava pena de presó, que no s’ha concedit. • Es considera un “recotxineo” que, a més de la inhabilitació del fiscal, hi hagi aquesta indemnització, encara que molt inferior a la reclamada. 5.6. Explosió de descrèdit institucional • Reflexions finals sobre l’efecte d’aquest cas: - Desprestigi global de la justícia i la política. - Alguns joves expressen als tertulians la sensació que "no es pot creure en res". • Es planteja que: - Qualsevol govern que vingui després també posarà el seu fiscal afí. - Ja durant l’etapa d’Aznar es va treballar per situar perfils conservadors a la cúpula judicial. 6. Política, dreta, esquerra i llei electoral 6.1. Reaccions polítiques: Ayuso i Feijóo • Es recorda que Ayuso va denunciar que s’havien utilitzat mitjans de l’Estat per fer política. • Feijóo aprofita per: - Tornar a demanar la dimissió de Pedro Sánchez. - Reclamar eleccions anticipades, com fa reiteradament des de fa anys. 6.2. Crítica a la dreta i autocrítica a l’esquerra • Es critica que el PP: - Demonitzi formacions com Esquerra, Bildu o Podemos, tot i ser partits legals i representats al Congrés. - Afirma que “no s’hi pot pactar”, la qual cosa s’interpreta com una deslegitimació de milions de vots. • Sobre l’esquerra: - Es diu que quan està al govern porta la rosa i quan està a l’oposició, un lliri. - Es considera que fa una oposició massa tova, especialment el PSOE. 6.3. Llei electoral i representativitat • Es defensa la necessitat de reformar la llei electoral perquè: - El sistema de circumscripcions per províncies desvirtua la representació proporcional. - Hi ha províncies petites sobrerepresentades en escons respecte a la població. • Es recorden intents frustrats de reforma, com el treball de la rubinenca Marta Ribes. • També es qüestiona el model de “cafè per a tothom” en la configuració de les comunitats autònomes i el finançament autonòmic. 7. Desigualtats territorials: educació, sanitat i taxes 7.1. Diferències entre comunitats autònomes • Es comenten exemples concrets de desigualtat territorial: Universitats: hi ha famílies que envien fills a estudiar a altres comunitats (com Andalusia) perquè les matrícules són molt més barates (ex.: 800 €/curs), mentre que a Catalunya són molt més altes. Carnet de conduir: hi ha qui canvia de comunitat per examinar-se perquè és més barat i, segons es diu, més fàcil. • Es qüestiona: - Si és un problema de mala gestió a Catalunya o de model de finançament. - Es denuncia que alguns territoris subvencionen serveis amb impostos que no han generat. 7.2. Exemple d’Andalusia: ordinadors i serveis • Es recorda que fa anys a Andalusia: - Les escoles repartien ordinadors als alumnes amb una petita fiança (25 €), sense cost real per a les famílies. - A Catalunya, en el mateix període, l’accés a ordinadors similars passava pel pagament per part de les famílies. • S’esmenta també el desplegament de fibra òptica o l’AVE, sovint abans en altres territoris que a Catalunya. 8. Castells, patrimoni i cultura popular 8.1. 15 anys dels castells com a Patrimoni de la Humanitat • Es celebra que es compleixen 15 anys de la declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. • Dades destacades de l’última dècada: - S’han descarregat un 50% més de castells. - Hi ha quatre vegades més castells de gamma extra (estructures de molta alçada i complexitat). • Els tertulians expressen opinions diverses: - Alguns reconeixen que no els agraden els castells o els fan patir. - Tot i això, hi ha consens que està molt bé que siguin patrimoni mundial. 8.2. Internacionalització i altres tradicions • Es comenta que: - Hi ha colles castelleres a la Xina. - Altres expressions com les sardanes han viscut moments de revifalla mediàtica (per exemple, gràcies a grups com Els Tiets). 9. Voluntariat, entitats i identitat local 9.1. Manca de relleu generacional • Es parla de la falta de participació i relleu generacional en: - Colles de gegants. - Castellers. - Entitats culturals i d’altres àmbits. • Problemes detectats: - Abans fer voluntariat estava ben vist; ara sovint es banalitza o se’n fa burla entre alguns joves. - Costa que entenguin que hi ha gent que treballa “per la cara” en entitats sense ànim de lucre. 9.2. Municipis petits vs. ciutats grans • Es remarca que: - En pobles petits (menys de 10.000 habitants), la trobada de gegants és sovint una de les grans festes de l’any, amb molta participació popular. - En ciutats grans de l’àrea de Barcelona, la participació es dilueix. • Es planteja que quan les ciutats creixen molt s’hi difuminen les arrels i les “senyes d’identitat”, si no es treballa activament la cultura pròpia. 9.3. Diversitat cultural i integració • Es recorda que Rubí té 150–160 nacionalitats i que això: - Enriqueix la ciutat. - També fa més complex mantenir i transmetre les tradicions locals. • Debat sobre responsabilitats: - Alguns tertulians consideren que a l’escola es treballa més la cultura d’origen d’alguns alumnes que la pròpia catalana, per un excés de bonisme. - Es defensa que primer s’ha de treballar la cultura pròpia i, des d’aquí, obrir-se a la resta. Un dels participants, migrant, diu que les persones que arriben "haurien de fer un esforç major" per integrar-se en la cultura del lloc on viuen. 9.4. Experiència de “Els nous rubinencs” i barreres reals • La moderadora explica el programa “Els nous rubinencs” de Ràdio Rubí: - S’hi entrevista setmanalment gent migrant. - Molts mostren interès per la ciutat i per implicar-se. • Es matisa que: - Aquesta gent no és representativa de tots els nouvinguts, perquè ja són persones amb una predisposició activa. - Potser algunes entitats també tenen dificultats per obrir-se als barris i fer-se visibles. 9.5. Obertura de les entitats i voluntat individual • Des del món geganter es remarca: - Les colles no posen traves a ningú. - “Que vingui qui vulgui, d’on vulgui; si no sap, ja li ensenyarem.” • Es conclou que: - Ha d’haver-hi voluntat personal d’implicar-se. - Les entitats han de continuar obrint portes i explicant-se, però sense perdre la seva identitat. 10. Tancament: fred, cap de setmana i propostes 10.1. El fred i els hàbits de consum • Es comenta el fred intens dels darrers dies: - Broma sobre “encendre la llar de foc” i anar a comprar mantes. - Es recorda que la “Casa de les mantes” ha tancat. - Es descriu l’escena de gent provant-se abrics a les botigues de Rubí. 10.2. Propostes culturals i d’oci • Es recomanen alguns concerts i activitats: Cava Urpí (Sabadell): • Avui: concert de Paula Valls. • Demà: concert de Sara Roy. Esment de concerts grans com Oques Grasses i Deep Purple (Sant Jordi Club) com a exemples d’oferta exhaurida o de gran format. • A nivell local: - Diumenge: Caminada Fent Xarxa, quarta etapa de la volta a Rubí per conèixer itineraris locals. • Es tanca la tertúlia desitjant bon cap de setmana i anunciant que es retrobaran la setmana vinent.

#268 - Franco, jovent i drets: memòria, política i ciutat - episode art
Notícies Migdia
29'

#268 - Franco, jovent i drets: memòria, política i ciutat

Context general de l’informatiu Notícies Migdia de RÀDIO RUBÍ d’aquest 20 de novembre gira al voltant de tres eixos principals: • 50 anys de la mort de Francisco Franco i la memòria de la dictadura i la transició • Polítiques locals de Rubí (ple municipal, línia d’alta tensió, participació infantil) • Actualitat social i sanitària comarcal i nacional (grip, habitatge, pobresa, biblioteques) L’informatiu combina Fragments de l’especial de Rubí al dia sobre el franquisme amb la resta d’actualitat municipal i comarcal. 1. Especial 50 anys de la mort de Franco 1.1. Estructura del programa especial RÀDIO RUBÍ ha emès un especial del magazín Rubí al dia coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Franco: • 1a hora: reportatge amb veus de rubinencs que van viure el 20-N de 1975 • Taula rodona d’expolítics que van protagonitzar o viure la transició a Rubí • 2a part: visió de joves i professorat d’història sobre franquisme i democràcia "La transició s’enceta des del règim mateix" – Joan Manuel Treserres 1.2. Veus històriques i visió de la transició A la taula rodona hi participen: • Joan Manuel Treserres, historiador i exconseller de la Generalitat • Armand Querol (anomenat també Manquerol), exregidor per Aliança Popular / Partit Popular a Rubí • Lorenzo Blanco, del primer govern democràtic de Rubí pel PSUC Idees principals que aporten: • Transició pactada, no rupturista (Treserres) - El règim controla el ritme dels canvis, legalitza partits “de mica en mica” i administra el temps fins a la Constitució (1978) i les municipals (1979). - Destaquen que moltes estructures de poder franquistes perviuen i condicionen encara la política actual. • Percepció territorial diferent del franquisme (Armand Querol) - En un poble del nord de Castelló, el franquisme es vivia com una “normalitat tranquil·la”: poca conflictivitat visible i prioritat a feina i família. - En arribar a Rubí, nota més agitació social i política. • Crítica a una transició “domesticada” (Lorenzo Blanco) - L’amnistia s’assenyala com un procés pactat des del poder i vinculat al nou paper del rei. - Es qüestiona per a qui va ser realment l’amnistia (referències a Carrillo, Camacho, etc.). En el tram final, els tres reflexionen sobre: • Crescuda de l’extrema dreta actual • Desconeixement de la joventut sobre què implica viure sense llibertats democràtiques 1.3. Jovent, democràcia i franquisme S’incorpora la mirada dels joves rubinencs en diàleg amb dades de recerca: • L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) ha detectat que: - El suport a la democràcia ha baixat del 93% (2008) al menys del 82% (2024). - Gairebé el 40% dels homes joves (18–24 anys) diuen que no els importaria viure en un règim autoritari. L’investigador Oriol Bartomeus interpreta aquestes dades: • Els joves han viscut sempre una “democràcia en crisi” que no garanteix millora social • Se’ls transmet que l’ascensor social no funciona i que el futur serà pitjor • Observant règims autoritaris “aparentment més eficients”, alguns acaben veient la democràcia com un problema • Hi ha una mala comprensió del sistema parlamentari i certa atracció per models presidencialistes forts "La democràcia no resol els problemes" – síntesi de la percepció de molts joves segons Bartomeus 1.4. Què en saben i què n’opinen els joves de Rubí? Enquesta de carrer de RÀDIO RUBÍ a joves: • Quan descriuen la dictadura, destaquen: - Falta de llibertats i prohibició del vot - Repressió violenta i control ideològic lligat al catolicisme - Situació de les dones: sense dret de vot, sense veu pública, internats i maltractaments - Històries de repressió i exili explicades pels avis (gent que va marxar a França, etc.) • Valoració general: - Majoritàriament en contra de la dictadura, critiquen la violència i la concentració de poder - Alguns també assenyalen aspectes materials positius (Seguretat Social, infraestructures, millora de condicions després de la postguerra), però matisen que l’origen per cop d’estat la fa injustificable. • Divergència d’opinions: - Una part dels joves defensa que no s’hauria de permetre res que tingui a veure amb dictadures. - Algun testimoni arriba a dir que, en determinats moments, un règim fort podria “anar bé” davant la sensació d’“excés de llibertat” o manca d’autoritat. "Ojalá que nunca hubiese pasado, porque mucha gente no hubiese sufrido" – jove rubinenc sobre la dictadura 1.5. Professors d’història: per què se sap tan poc del franquisme? A la segona part de l’especial, parlen docents d’història de Rubí sobre el tractament del franquisme a les aules. Héctor Rodríguez (Institut Duc de Montblanc): • Critica el decret d’ensenyament de l’ESO i el model actual perquè: - No obliga explícitament a explicar Guerra Civil i franquisme a 4t d’ESO. - El currículum posa l’èmfasi en el camí cap a la democràcia però dilueix el detall de la dictadura. • Malgrat això, assegura que molts professors segueixen explicant franquisme per responsabilitat professional. • Apunta a la necessitat de donar als joves una base històrica i científica mínima per fonamentar les seves opinions. Quira Climent (Institut La Serreta): • Assenyala una pèrdua d’autoritat de la figura del docent: - Abans el professor era assumit com a referent de coneixement fiable. - Ara competeix amb un excés d’informació i desinformació procedent d’internet i xarxes socials. • Percep que el missatge històric no arriba amb la mateixa força que abans. A això s’hi suma: • Manca de temps real per arribar al bloc de Guerra Civil i franquisme • Resultat: desconeixement creixent de la guerra, la dictadura i la construcció de la democràcia entre les noves generacions, en línia amb les dades de l’ICPS. 2. Política municipal: mocions d’ERC al ple de novembre 2.1. Mobilitat accessible i inclusiva Esquerra Republicana de Catalunya presentarà dues mocions al ple municipal de la setmana vinent. La primera: “Avançar cap a una mobilitat plenament accessible i inclusiva”: • Detecta mancances a Rubí: - Voreres massa estretes - Parades d’autobús sense plataforma adaptada - Pocs semàfors acústics i elements de suport a la mobilitat reduïda • Per ERC, això vulnera el dret a la igualtat d’oportunitats i mostra una mala adaptació a la Llei d’accessibilitat de Catalunya. Accions que proposa la moció (resum de 6 mesures): • Integrar accessibilitat universal en totes les actuacions del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible • Garantir transport públic totalment adaptat • Millorar voreres, passos de vianants i semàfors • Fer accessibles els espais naturals de Rubí La portaveu Montse Soler subratlla especialment l’accés als espais naturals: Cal garantir que totes les persones, "amb les capacitats que tinguin", puguin accedir als espais naturals de la ciutat. • Reclama: - Camins adaptats, pendents adequats, paviments regulars - Punts de descans adaptats - Rutes inclusives senyalitzades amb actuacions senzilles i poca inversió 2.2. Gratuïtat del menjador i extraescolars La segona moció busca reduir desigualtats socials a Rubí mitjançant: • Gratuïtat universal del menjador escolar • Universalització de les activitats extraescolars Per ERC, menjador i extraescolars són espais educatius essencials, dels quals moltes famílies queden excloses per motius econòmics. La moció proposa: • Donar suport a la iniciativa del Parlament de Catalunya perquè, a partir del curs 2026–2027, el menjador sigui gratuït a tota l’educació obligatòria • Instar el Govern de la Generalitat a desplegar, amb els municipis, un pla progressiu que: - Garanteixi la gratuïtat del menjador - Universalitzi les activitats extraescolars - Prioritzi els centres amb més vulnerabilitat social • Comprometre l’Ajuntament a: - Definir prioritats i calendari d’implementació en espais de coordinació existents - Reforçar beques i ajuts municipals destinats a menjadors i extraescolars El ple de novembre se celebrarà dijous vinent a les 17 h i es podrà seguir en directe a radiorubí.cat. 3. Línia d’alta tensió i frustració veïnal 3.1. Reunió de la Comissió Municipal d’Energia Dimarts hi va haver reunió de la Comissió Municipal d’Energia, després de dos anys sense trobades. Hi participen veïns de: • Can Fatjó • Sant Jordi Park • Els Avets Continua oberta la llarga lluita per desplaçar la línia d’alta tensió que travessa aquests barris, especialment la que passa per l’avinguda de Can Fatjó. Els veïns surten decebuts: • Esperaven un calendari concret de desplaçament • L’Ajuntament presenta un nou tràmit i un nou pla estratègic, però encara sense dates d’execució Ricardo Montalvo (president de l’AV de Sant Jordi Park): • Explica que anaven a la reunió pensant que s’anunciaria ja quan es faria la desinstal·lació de les línies i el nou recorregut. • Ara descobreixen que gairebé tot el que s’havia fet fins ara “no serveix”, excepte el traçat acordat. 3.2. Nou pla estratègic i conveni amb Red Eléctrica Novetats anunciades per l’Ajuntament: • El ple de desembre debatrà l’aprovació d’un nou pla estratègic per als barris afectats. • Aquest pla serà la base d’un nou conveni amb Red Eléctrica. • A partir d’aquest conveni es redactarà un projecte elèctric executiu per al desplaçament de la línia. Característiques del nou enfocament: • El document requerirà avaluació de la Generalitat. • Si s’aprova, Rubí podria ser el primer municipi a desplaçar una línia d’alta tensió per aquesta via administrativa, sense tràmits urbanístics afegits més complexos. • El traçat serà el ja acordat el 2023: desplaçar la infraestructura cap a la frontera amb Castellbisbal. • El sistema escollit és més ràpid que l’anterior plantejament. • El pressupost del desplaçament recaurà a càrrec únic de l’Ajuntament, sense dependència directa de contribucions d’altres administracions. 3.3. Cansament i escepticisme al veïnat Malgrat aquestes “portes noves”, els veïns se senten frustrats i cansats de promeses: • Agustín Sánchez (representant d’Els Avets): - Resumeix la reunió com a “frustrant”. - Després de dos anys d’espera, no hi ha cap novetat de projecte ni d’execució. • José María Rueda, vicepresident de l’AV de Can Fatjó i històric activista contra la línia d’alta tensió: "Todo el trabajo, toda la ilusión, toda la lucha de más de 30 años que llevamos, pues partimos de cero. No se ve en el horizonte fecha. [...] Cuando no hay voluntad de que las cosas se hagan, pues se retrasan. [...] Cuando no hay voluntad se crean comisiones." Context històric clau: • Fa gairebé 20 anys del conveni entre Ajuntament, Red Eléctrica i ICAEN per soterrar la línia de 220 kV que travessa l’avinguda de Can Fatjó. • Aquest acord va quedar en paper mullat per manca de finançament autonòmic. • L’actual nou pla estratègic pot marcar un nou capítol en aquesta història, però la manca de calendari concret manté l’escepticisme veïnal. 4. Drets de la infància i participació infantil 4.1. Dia Universal dels Drets de la Infància Coincidint amb el Dia Universal dels Drets de la Infància, Rubí organitza: • Programació especial en diversos barris des de fa dies • Tertúlia a RÀDIO RUBÍ amb representants del Consell dels Infants i Adolescents • A la tarda, constitució del nou Consell dels Infants i Joves del curs actual • Lectura d’un manifest que reivindica els drets de nens i nenes • Façana de la Casa de la Vila il·luminada de blau La tertúlia especial ja es pot recuperar a radiorubí.cat. 4.2. Veu dels infants sobre els seus drets Sis membres del Consell participen a la tertúlia: • Gina • Jana • Cairú • Robert • Jerónimo • Martina Amb motiu del 66è aniversari de la Declaració dels Drets de l’Infant (a la qual Espanya es va adherir el 1991) i recordant que Rubí és Ciutat Amiga de la Infància d’UNICEF des de fa 10 anys, els nens destaquen drets com: • Dret a un habitatge digne i a viure en condicions de seguretat • Dret a ser cuidat i estimat (no reduït a aspectes materials com la roba, sinó a l’afecte) • Dret al joc i a espais de lleure • Dret a carrers nets i entorns cuidats "Els teus pares [...] han de donar-te un lloc on estàs segur i on puguis viure en condicions dignes." 4.3. Propostes dels infants per millorar la ciutat Els joves rubinencs plantegen millores concretes per a Rubí: • Més carrils bici • Més espais de lleure: - Cinemes - Centre comercial - Franquícies de menjar ràpid • Millora del transport públic: - Més parades de bus - Més freqüència de pas • Arranjament d’espais públics degradats La tertúlia també es pot veure en vídeo a radiorubí.cat. 5. Salut: avançament de la grip i vacunació 5.1. Grip avançada i variant més virulenta El Departament de Salut informa que la temporada de grip s’ha avançat quatre setmanes a Catalunya: • A 20 de novembre ja hi ha més de 4.500 infeccions setmanals, xifres similars a les de mitjans de desembre de l’any passat. • En infants, la infecció és especialment prevalent. • Es preveu que el pic de l’epidèmia arribi: - Cap al pont de desembre i setmanes posteriors - Just abans de les trobades nadalenques Característiques del virus aquest any: • És més virulent que en temporades anteriors • Hauria mutat fins al punt de ser considerada nova variant • Pot provocar malaltia més greu i fins i tot duplicar la mortalitat en persones de risc 5.2. Campanya de vacunació i accés El secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, valora: • Campanya iniciada el 22 de setembre, amb bons resultats • S’han administrat un 21% més de vacunes que l’any passat (+200.000 persones vacunades) Tot i això, insisteix en la necessitat que més gent es vacuni abans del pic. Vies per demanar cita per vacunar-se contra la grip: • Plataforma La Meva Salut • Web citasalut.gencat.cat • Anar directament al Centre d’Atenció Primària (CAP) de referència Novetat important: • Fins al 5 de desembre, els CAP oferiran franges de vacunació sense cita prèvia: - De 9.30 h a 12.30 h - De 16.30 h a 19.30 h (aprox.) 6. Actualitat comarcal: Sabadell i Sant Cugat 6.1. Habitatge protegit a Sabadell (Can Gambús) A Sabadell, l’Ajuntament inicia una promoció de 108 pisos de protecció oficial a Can Gambús: • És la primera de quatre promocions previstes a la zona • Objectiu: que estigui acabada a mitjans de 2027 • Obres en marxa entre carrer de Malta i carrer de Kurdistan • Pisos de 2 i 3 habitacions, entre 55 i 70 m² L’alcaldessa Marta Farrés defensa que: • L’habitatge públic ha de tenir la mateixa qualitat que el privat • Es volen pisos amb: - Terrasses, bona ventilació i llum natural - Zones comunitàries, verdes i ombrejades "Podem competir amb qualsevol constructora privada, fins i tot amb resultats de més excel·lència." – Marta Farrés Per optar-hi cal estar inscrit a la borsa de sol·licitants DAVID MUSA, el registre municipal d’accés al lloguer protegit. Les inscripcions ja estan obertes. 6.2. Operació Fred i canvi climàtic a Sabadell Entitats socials de Sabadell, Actua Vallès i Creu Roja, reclamen reformular l’“Operació Fred” a partir del 2026 per adaptar-la al canvi climàtic: • S’han reunit amb l’Ajuntament per redissenyar el dispositiu que protegeix persones sense llar davant situacions extremes (fred, calor, pluja). • Per enguany hi ha poc marge de maniobra, però ja han pres mesures urgents. Alberto Capitan, director d’Actua Vallès, explica: • Cal fer una lectura diferent del dispositiu, tenint en compte episodis extrems de fred i calor. • Es vol reforçar els espais d’atenció diurna, perquè les persones puguin romandre a cobert durant les hores de més risc. • S’ha avançat el repartiment de mantes i roba d’abric, que habitualment es feia entre desembre i gener: - Aquesta temporada s’ha començat una mica abans, la setmana passada - Continuaran repartint fins a esgotar existències 6.3. Reobertura de la Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat) A Sant Cugat, la Biblioteca Gabriel Ferrater entra en la fase final de preparació per reobrir el 29 de novembre: • El personal ha de recol·locar 4.800 llibres retornats i incorporar les novetats acumulades durant cinc mesos de tancament. La directora Montse Collazos explica a Cugat Mèdia: • El tancament ha estat un gran entrebanc per a la ciutadania, especialment per a persones amb dificultat de mobilitat i per veïns que tenien l’hàbit d’usar la biblioteca de forma quotidiana. • Preveu que la reobertura serà com una “re-inauguració”, tot i que l’equipament no hagi canviat substancialment. 7. Temps i meteorologia El meteoròleg Luismi Pérez explica la situació meteorològica a Catalunya: • Ambient d’hivern clar, amb fred intens des de primera hora • Ruixats locals amb calamarsa o calabruix al: - Maresme - La Selva - Vallès Occidental i Oriental • Els ruixats es desplacen cap a Montnegre i Gavarres (sud de Girona) • Neu al Pirineu i clarianes a comarques centrals, Tarragona i sud de Lleida • Temperatures màximes entre 10 i 13 ºC als punts més “càlids” • A la tarda-vespre, possibles ruixats de neu al Prepirineu • A la nit, nevada intensa a l’Alt Pirineu i algun floc de neu a les Gavarres a cota baixa • Divendres: vent, fred i sol 8. Estructura i fil conductor de l’episodi L’informatiu articula diverses capes de la realitat actual: • Memòria històrica i democràcia: 50 anys de la mort de Franco, debates sobre la transició, desconeixement juvenil i reptes educatius. • Present polític local: mocions d’ERC sobre accessibilitat i equitat educativa. • Conflicte territorial i ambiental: llarga lluita pel desplaçament de la línia d’alta tensió a Can Fatjó, Sant Jordi Park i Els Avets. • Drets dels infants i participació ciutadana: Consell d’Infants i Adolescents, reivindicacions concretes de la canalla. • Salut pública i vulnerabilitat social: avançament de la grip, campanya de vacunació, Operació Fred, habitatge protegit. Així, l’episodi connecta la memòria d’una dictadura amb els reptes democràtics actuals, la cohesió social i la qualitat de vida a Rubí i al seu entorn.

Els esports al dia del 20/11/2025 - episode art
Els esports al dia
29'

Els esports al dia del 20/11/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#1105 - Drets dels infants i veu dels joves a Rubí - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
52'

#1105 - Drets dels infants i veu dels joves a Rubí

Resum general En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí, la Belén Tierno conversa amb sis membres del Consell dels Infants i Joves de Rubí coincidint amb el 20 de novembre, Dia dels Drets dels Infants i Adolescents. Al llarg del programa es combinen tres grans eixos: • Explicar què és i què fa el Consell dels Infants i Joves de Rubí. • Reflexionar, amb exemples quotidians, sobre els drets de la infància segons la Convenció sobre els Drets de l’Infant. • Donar veu als joves perquè exposin propostes per millorar la ciutat i comparteixin la seva mirada sobre la història recent (dictadura franquista) i la vida quotidiana. La conversa és molt dinàmica, amb intervencions espontànies dels infants, que mostren una gran capacitat de reflexió, sentit crític i ganes de participar en la vida pública de Rubí. El Consell dels Infants i Joves de Rubí Què és el Consell? Els joves expliquen que el Consell de la Infància i l’Adolescència és un espai on: • Es reuneixen infants i adolescents cada cert temps. • Parlen de com volen que sigui Rubí i fan propostes de millora. • Aquestes propostes es traslladen a l’Ajuntament, de manera que la veu dels infants es té en compte en les decisions municipals. "És una manera que també escoltin els infants i adolescents" (Martina) Un dels exemples que destaquen és la decisió del nom d’un parc: • El parc es va acabar dient Ferro Parc, nom sorgit de les propostes dels infants. • Altres noms finalistes van ser Parc sense bandera i Parc màgic. • Expliquen que hi havia propostes molt desconnectades del parc (com noms de videojocs), fet que mostra la importància d’arribar a acords i consensos. Per què els agrada ser consellers i conselleres? Cadascú expressa motivacions pròpies, però amb fils comuns: • Sentit de servei i millora de la ciutat: - "Podem millorar d’alguna forma Rubí amb les idees dels infants i adolescents" (Robert). - "És com que ajudo al poble de Rubí" (Jana). • Participació i representació: - La Martina destaca que representa la seva classe i el seu institut (Arabalmès), i que això és una responsabilitat però també divertit. • Ganes d’ordenar i transformar: - Jerónimo diu que li agrada dirigir i posar ordre, i que li satisfà fer coses que beneficiïn molta més gent, com quan van intervenir en un parc que estava trencat i amb plagues. • Dimensió social i d’amistat: - Kairui subratlla que és una experiència per conèixer gent nova de la mateixa edat i fer nous amics entre escoles diferents. • Experiència divertida i motivadora: - La Gina, tot just incorporada, explica que la primera reunió li va semblar divertida i interessant, amb propostes de llocs i idees per la ciutat. Aquest bloc mostra com el Consell és un espai d’educació cívica pràctica, on els infants aprenen participació, responsabilitat i treball col·lectiu. Drets dels infants: què són i com es viuen Introducció als drets de la infància A partir del Dia Mundial dels Drets dels Infants, es recorda que: • Espanya ha ratificat la Convenció sobre els Drets de l’Infant des de fa més de 30 anys. • Els menors de 18 anys són ciutadans de ple dret. • Rubí és “Ciutat amiga de la infància” (distintiu UNICEF), amb el compromís de salvaguardar els drets dels infants i adolescents. Es comenta que la Convenció té 54 articles i recull una vintena de drets clau: dret a la vida, a un nom i una nacionalitat, a l’educació, a la salut, a no ser discriminat, a un habitatge digne i al dret a jugar, entre d’altres. Drets bàsics que els infants identifiquen Els participants recorden o descobreixen alguns drets fonamentals: • Dret a l’habitatge digne: - Jerónimo l’esmenta com un dels principals: els pares han de garantir un lloc segur i en condicions dignes fins als 18 anys. - Connecten aquest dret amb l’actualitat: el preu alt de l’habitatge i les situacions de famílies amb dificultats. • Dret a l’educació: - Els infants són conscients que a Espanya anar a l’escola és “normal”, però que no és així a tots els països. • Dret a la salut i a ser cuidats: - Es parla de ser atesos, tenir accés a la sanitat i a cures bàsiques. • Dret a no ser discriminats: - Especialment per motius de pensament, religió, orientació o identitat. • Dret a jugar: - Considerat pels infants com un dret “molt interessant i molt divertit”, especialment important en la infància. - Es contrasta amb la realitat de països en guerra, com Ucraïna o Palestina, on molts infants no poden exercir aquest dret. • Dret a viure en un entorn digne i net: - La Martina introdueix el tema de tenir carrers nets i espais dignes, relacionant-ho amb una vida digna. Identitat, família i protecció La conversa es fa més profunda quan la periodista llegeix diversos articles concrets de la Convenció i els comenten junts. Article 6 – Dret intrínsec a la vida "Los Estados reconocen que todo niño tiene el derecho intrínseco a la vida." • Interpreten que no es pot maltractar, abandonar o matar un infant, i que si això passa l’Estat ha d’actuar per protegir-lo. Article 8 – Dret a preservar la identitat • Protegeix la nacionalitat, el nom i les relacions familiars. • Si es priva un nen de la seva identitat de manera il·legal, l’Estat ha de donar assistència i protecció. • Els infants ho tradueixen així: "Ets tu com a persona, no pots ocultar el que ets." Article 3 – Interès superior del nen En totes les qüestions que afecten els nens [...] una consideració primordial ha de ser atendre l'interès superior del nen. • Significa que tota decisió de tribunals, administracions o institucions ha de prioritzar el benestar del menor. • Ho vinculen a casos reals: - Divorcis conflictius, situacions de violència a casa, tutela de menors. - Debaten si, en casos molt greus, s’ha de separar el nen encara que ell vulgui veure aquell pare o mare, i com l’Estat ha de protegir-lo per sobre de tot. Article 12–14 – Opinió, pensament, consciència i religió • Article 12: dret a formar-se un judici propi i expressar-lo lliurement en assumptes que afecten l’infant. Riuen amb records d’infància (voler “marxar de casa” amb 6 anys per un conflicte trivial), i veuen com la maduresa influeix en les decisions. • Article 14: dret a la llibertat de pensament, consciència i religió. Ningú pot obligar-te a creure o deixar de creure en una religió, ni discriminar-te per pensar diferent. Ho apliquen també a la llibertat d’estimar qui vulguis: "Si arribes a casa i dius ‘m’ha agradat un noi’, els teus pares no et poden insultar ni fer-te fora." La Martina posa l’exemple d’una companya d’institut que creu en un altre Déu i rep comentaris; ella defensa que cadascú pot opinar i creure el que vulgui, mentre no faci mal als altres. Qui cuida quan la família no pot o no vol? Es reflexiona sobre el dret a ser cuidats pels pares o per adults: • Reconeguen que ells són afortunats, perquè tenen famílies que els donen menjar, roba i, sobretot, amor. • Parlen també de casos en què els pares no cuiden bé dels fills: - Llavors, la societat i l’administració tenen l’obligació de garantir els drets dels infants, per exemple, amb sistemes de tutela. Aquest bloc mostra una comprensió sorprenentment madura de com els drets no són només teòrics, sinó mecanismes concrets de protecció. Vida quotidiana, conflictes i aprenentatges “M’agafo la porta i me’n vaig de casa”: humor i creixement En parlar del dret a opinar i ser escoltat, apareixen records compartits: • Gairebé tots expliquen que, de petits, alguna vegada han intentat “independitzar-se” després d’una baralla amb els pares: - Preparar una bossa, obrir la porta, arribar al replà, anar fins a l’ascensor… i tornar passats pocs segons o minuts. - Pensar a anar a viure amb els avis, on hi hauria menys normes i més macarrons. • La Martina relata amb humor que la seva mare li va recordar que moltes coses que volia endur-se eren de la mare, no seves. • Amb la distància del temps, qualifiquen aquestes accions de “tonteries” pròpies de ser més petits, però també veuen que són experiències que els han fet madurar. Normes, límits i salut La conversa deriva cap a: • El paper de les famílies: els pares posen límits “pel nostre bé”; si els infants decidissin tot, diuen, seria “un desastre”. • L’alimentació i la salut: - Bromejen amb la idea de sobreviure només a base de galetes i croquetes, tot i reconèixer que no seria saludable. - Expliquen escenes típiques d’adolescents tancats a l’habitació moltes hores, menjant i desconnectant, i la sensació estranya quan surten i sembla que el temps “s’ha anat”. En conjunt, aquest bloc combina humor, quotidianitat i reflexió sobre com es creix i es negocien els límits a casa. Mirada infantil sobre la dictadura franquista Qui era Franco i per què importa el 20 de novembre? La periodista recorda que el 20 de novembre també és la data de la mort de Franco, el dictador que va governar Espanya durant gairebé 40 anys. • Es planteja la coincidència simbòlica: el mateix dia s’associa al final d’una dictadura i a la celebració dels drets dels infants. • Els joves mostren que tenen nocions bàsiques d’història: - Saben que Franco va ser un dictador. - Que estava aliat o alineat amb Hitler i Mussolini. - Que va haver-hi una Guerra Civil prèvia a la dictadura. Què saben i d’on ho han après? Les fonts del seu coneixement són diverses: • Escola: alguns ho han estudiat a primer d’ESO. • Família: avis que expliquen records de la guerra i la postguerra. • Internet i YouTube: en el cas del Kairui, que va descobrir qui era Franco en vídeos trobats navegant per Google/YouTube. Històries familiars i memòria S’expliquen casos personals que connecten amb la memòria històrica: • La Jana explica que els pares de la seva àvia (els seus rebesavis) van ser emportats de casa i no van tornar, deixant dues filles petites que van anar a viure amb una germana gran ja casada. • Un altre conseller explica que el seu besavi va sobreviure a la Batalla de l’Ebre i que existeix un monument amb els noms dels caiguts, que el seu avi li vol ensenyar. Drets i dictadura: contrastos A partir d’aquí, es comparen els drets actuals amb les restriccions de la dictadura: • Prohibició de parlar català en públic. • Discriminació de les dones: - Gran dificultat per estudiar a la universitat. - Exemples concrets: una dona no podia comprar una rentadora sense el permís escrit del marit. "Les dones necessitaven l’autorització del seu home per fer coses tan bàsiques com comprar una rentadora." Els infants reaccionen amb incredulitat i veuen clarament la injustícia i el masclisme estructural d’aquella època. Aquest bloc enllaça la història amb la idea central del programa: avui existeixen drets que protegeixen infants i adults, i saber d’on venim ajuda a valorar-los i defensar-los. Propostes dels infants per millorar Rubí A la part final, la tertúlia es centra en els desitjos i propostes concretes que els consellers han portat al Consell dels Infants. Mobilitat i espai públic • Més carrils bici i per a patinets (Gina): - Per evitar que bicicletes i patinets vagin per la calçada barrejats amb cotxes. - Més seguretat i ordre als carrers. • Més parades de bus i puntualitat (Kairui): - Molts joves fan servir el bus per anar a extraescolars i activitats. - Necessiten un transport públic més fiable i accessible. Oci juvenil i espais per adolescents Les adolescents coincideixen que a Rubí falten espais específics per a joves: • Més jocs i activitats d’esbarjo per adolescents (Jana): - Per no haver de desplaçar-se a ciutats properes (Sabadell, etc.) per anar al cinema. • Proposta d’un centre comercial petit (Robert): - Amb cinemes, botigues de roba, botigues de videojocs (game), llocs per menjar (hamburgueseries, llocs de galetes, etc.). - S’esmenten noms concrets com Primark o Game com a referents de botigues que agraden als joves. Aquestes idees mostren una necessitat clara: tenir a Rubí espais d’oci i trobada pensats per a adolescents, com existeix per a infants (parcs) i gent gran (casino). Instal·lacions esportives i convivència Hi ha diverses propostes relacionades amb l’esport i l’accessibilitat: • Millorar camps esportius de carrer (Jerónimo): - Exemple de “la jaula” (carrer Edison, costat de la Rambla i Ferrocarrils): - Les tanques es trenquen sovint per la força dels xuts. - Això provoca un “efecte papallona”: s’espatlla la xarxa, fugen pilotes i bambes, s’ha de tancar el camp per arreglar-lo, i el cicle es repeteix constantment. - Proposta: elevar i reforçar les tanques per evitar trencaments i molèsties als veïns. • Eliminar forats cap a comunitats veïnes: - Hi ha un forat per on les pilotes salten a una finca on, segons expliquen, els veïns no tornen les pilotes. - Proposen tancar aquest forat per evitar conflictes. • Accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda: - La Martina proposa que als parcs hi hagi jocs adaptats a infants amb discapacitat (tobogans i elements accessibles per a cadires de rodes). - La Jana demana rampes al camp de futbol Olímpic de Can Fatjó, perquè la seva àvia, que no pot pujar escales, pugui anar a veure jugar el seu germà. Aquestes idees parteixen d’experiències molt concretes i posen el focus en una ciutat més inclusiva, segura i pensada per a tothom. Igualtat i inclusió als espais de joc Les propostes sobre parcs i espais públics es llegeixen a la llum dels drets: • Tots els infants tenen dret a jugar, sense exclusions. • Adaptar parcs, carrers i equipaments és una manera pràctica de fer realitat els drets (no discriminació, vida digna, joc, accessibilitat). Mirada final i continuïtat El programa es tanca recordant que: • El Consell dels Infants i Joves és una eina real perquè els infants: - Expressin opinions. - Participin en decisions. - Formulin propostes que poden materialitzar-se a la ciutat (com el nom de Ferro Parc o futures millores urbanes). • Aquell mateix 20 de novembre a la tarda tenen una nova reunió al Saló d’Actes de l’Ajuntament per seguir treballant. La conductora anima els consellers a traslladar totes aquestes idees a l’alcaldessa i es compromet a seguir de prop des de la ràdio les propostes i avenços del Consell. Els infants hi apareixen com a protagonistes, conscients dels seus drets i de la seva capacitat de canviar i millorar Rubí, amb una combinació de lucidesa, humor i sentit col·lectiu.

#267 - Justícia per Brian, política local i memòria del franquisme - episode art
Notícies Migdia
29'

#267 - Justícia per Brian, política local i memòria del franquisme

Resum general En aquest informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ es combinen tres grans blocs: Denúncia i seguiment del cas Brian Ríos i la lluita per un protocol en morts sota custòdia policial. Actualitat política i municipal de Rubí, amb el posicionament de Vox i noves actuacions a les urbanitzacions. Memòria històrica del franquisme i agenda comarcal (Terrassa, Castellbisbal, Sabadell) amb cultura, innovació social i successos. També s’inclouen informació meteorològica rellevant per la forta baixada de temperatures i un breu apunt empresarial sobre Redarbor. Meteorologia i obertura de l’informatiu Baixada brusca de temperatures • Es destaca una forta caiguda tèrmica: el dia ha començat a 4 °C i s’esperen temperatures gèlides a la nit. • El meteoròleg Luis Mi Pérez (xarxa de televisions locals) descriu: - Cel en general serè, amb alguns núvols baixos i boires altes al Prepirineu. - Màximes molt baixes al Prepirineu (5–7 °C) i una mica més suaus a la costa de l’Ebre i zona litoral (14–15 °C). - A la tarda, la temperatura tornarà a caure en picat. - Aparició de nevades a l’Alt Pirineu i Prepirineu. • Per al dijous: - Situació ventosa a l’Empordà i l’Ebre. - Núvols i algunes pluges entre la costa barcelonina i el sud de la Costa Brava. - Més fred i nevades intermitents a l’Alt Pirineu. Missatge clau: cal abrigar-se i preparar calefaccions i roba d’hivern per l’onada de fred imminent. Cas Brian Ríos i demanda de protocols en morts sota custòdia Reunió de la plataforma Justícia per Brian Rios al Parlament (→ tema central local) • La Plataforma Justícia per Brian Rios, formada al voltant de la mort del jove rubinenc sota custòdia policial, visita de nou el Parlament de Catalunya. • Es reuneixen amb CUP, En Comú Podem i Esquerra Republicana per reclamar: - Protocols clars en casos de mort en dependències policials. - Que cada cas s’investigui amb garanties. - Acompanyament als familiars durant tot el procés. - Transparència plena en l’actuació de policia i administració. • Demandes concretes sobre l’actuació policial (policia local i Mossos): - Implantar càmeres als agents i als dispositius de detenció per poder veure què passa en tot moment. • La plataforma ja s’havia reunit amb partits el 2023, quan l’advocada Elisabet García va reclamar al Parlament: - Un protocol d’actuació específic per a morts sota custòdia. - Fiscalització completa de totes aquestes morts per assegurar un estat de dret real. "Un estat demostra que és veritablement social i democràtic de dret quan fiscalitza de dalt a baix… cada una de les morts sota custòdia, no quan l’amagues sota la catifa." Dol de la família i oficina d’atenció a víctimes • La psicòloga del centre Iridia explica la complexitat del dol de la família de Brian: - Mort sobtada d’un jove sà i detingut, que havia de ser alliberat l’endemà. - Falta de reconeixement institucional i de respostes clares. • Reclama: - Crear amb urgència una oficina d’atenció a la víctima, acordada al Parlament després de la comissió d’investigació del model policial. - Assegura que massa famílies pateixen situacions similars sense suport. Falta d’avenços polítics i nous casos • Periodista recorda que, tot i els compromisos dels partits progressistes el 2023, dos anys després: - No s’han implementat ni protocols nous ni cap oficina especial. • Dades recents: - A l’agost va morir Harold Medina, un altre jove d’origen migrant, en circumstàncies similars a la comissaria de Sant Boi. - Per això, el lema de la plataforma és “reparació i no repetició” i es busquen nous compromisos polítics. Avanç del procediment judicial contra el metge • El cas sí ha avançat judicialment: Posició de la Fiscalia • La Fiscalia considera que el metge que va atendre Brian va cometre homicidi imprudent i demana: - 2 anys de presó. - 4 anys d’inhabilitació per exercir com a metge. • Segons l’escrit previ a la vista: - Després de donar-li tres dosis de sedants, el va donar d’alta i va permetre que fos traslladat inconscient a un calabós. - Aquesta actuació és contrària a les recomanacions mèdiques en casos similars. - Hauria d’haver mantingut el pacient en observació o derivat-lo a un centre de vigilància adequada abans d’enviar-lo a una cel·la. Paper de l’acusació particular • L’acusació, liderada pel lletrat Benet Salellas, va aconseguir reobrir la causa i que el metge fos processat. • Ara la Fiscalia dona suport a la seva tesi, parlant d’imprudència professional greu. Responsabilitats civils • Es reclama que Mútua de Terrassa i la Generalitat de Catalunya indemnitzin: - La vídua. - Els fills orfes. - Mare, pare i germans de Brian Ríos. Política local: Vox i el Casino, ordenances i urbanitzacions Posició de Vox sobre la inauguració del Casino • El regidor de Vox a Rubí, Carlos Velarde, anuncia que el seu grup no assistirà a la inauguració oficial del Casino el 13 de desembre. • Arguments: - Consideren el Casino una “obra faraònica”. - Critiquen el cost elevat i el trasbals que les obres han causat a la ciutadania. - Opinen que els diners s’haurien d’haver destinat a altres prioritats com: - Hospital per a la ciutat. - Segona estació de tren promesa. Velarde alerta que el suposat “segon hospital” podria acabar sent només un ambulatori i la segona estació, un simple baixador. Valoració de la congelació d’ordenances fiscals • Sobre l’anunci de congelació de les ordenances fiscals: - Velarde la qualifica de mesura prudent en un any preelectoral. - Prefereix “el mal conegut” a possibles increments d’impostos. Defensa que congelar impostos és positiu perquè, segons ell, el govern encara “ho podria fer pitjor” apujant la pressió fiscal. Seguretat i Pla Cambai • Valora positivament que l’alcaldessa demanés fa uns dies als Mossos l’aplicació del Pla Cambai. • Defensa: - Més seguretat i presència policial. - Importància del patrullatge nocturn a les urbanitzacions. Habitatge i zones inundables • Sobre habitatge: - Reconeix la necessitat de pisos protegits, però posa èmfasi en evitar el que ell anomena “inquilí ocupa”. • Reclama: - Estudis rigorosos abans de construir en zones inundables. - Més inversió i manteniment a les urbanitzacions, criticant que l’actual pla de xoc només cobreix tasques bàsiques. Moció social i festes de Nadal • Anuncia que Vox treballa en una moció d’ajuda a persones vulnerables: - Si no entra al ple d’urgència la setmana vinent, la presentaran el desembre. • Valora positivament la programació de Nadal i proposa: - Donar més visibilitat a la tradició local dins les activitats nadalenques. • L’entrevista completa es pot veure a radiorubi.cat. Prevenció d’incendis a les urbanitzacions de Rubí Campanya de desbrossament de franges perimetrals • L’Ajuntament inicia una nova campanya de desbrossament de vegetació a les franges perimetrals de les urbanitzacions. • Context: - És una de les grans reclamacions veïnals. - Alerten de l’alt risc d’incendi forestal per l’estat actual de la vegetació. Àmbit d’actuació • Els primers treballs es fan a Sant Muç i, progressivament, a: - Castellnou - Can Barceló - Can Solà • Superfície total d’intervenció: 16 hectàrees aproximadament. • Es treballa principalment en: - Espais immediats a la trama urbana, fins a 25 metres de les façanes. - Part posterior de les parcel·les. - Zones de torrents marginals. Tipus de tractaments • A les zones arbrades: - Poda inferior dels arbres. - Reducció de la densitat d’arbrat a les franges de protecció. • A matollars, bosc de rebrot o bosc jove: - Reducció aproximada fins al 35% de la massa vegetal. - Es prioritzen espècies més adequades per a la prevenció d’incendis. • Aquests treballs continuaran fins al primer trimestre de 2026, quan es completaran les franges que no es tracten aquest novembre. • S’afegeixen a les tasques de prevenció ja en marxa a les parcel·les municipals de Sant Muç. Especial ‘Rubí al dia’ sobre el 20-N i el franquisme Introducció amb Raimon i el “silenci” de la dictadura • S’introdueix el tema amb la cançó de Raimon “Jo vinc d’un silenci”, per remarcar: - El silenci i la repressió durant la dictadura franquista. - L’extensió d’aquest silenci durant gairebé mig segle. Programa especial a RÀDIO RUBÍ sobre el 20 de novembre de 1975 • Demà hi haurà un programa especial de ‘Rubí al dia’ (9–11 h) per recordar: - Com van viure els rubinencs el 20-N de 1975, dia de la mort de Franco. • Presentat per Pamela Martínez i Lídia Martín, comptarà amb convidats que van viure la transició en primera persona: - Joan Manel Tresserras - Lorenzo Blanco - Armand Quirol Primera part: memòria personal i local • Es recordaran els dies al voltant del 20 de novembre de 1975 a Rubí. • Contindrà un reportatge amb veus de rubinencs que ho van viure com a adults, no com a infants. Testimoni de Salvador López • Salvador López, exregidor de l’últim ajuntament franquista (Manuel Murillo), explica: - 10 dies abans de la mort de Franco, el govern civil va demanar als regidors que fessin guàrdies nocturnes per si hi havia aldarulls. - A ell li va tocar guàrdia just el 20 de novembre. - Reben la trucada a primera hora del matí anunciant la mort i ell truca l’alcalde per informar-lo abans de marxar cap a casa. Testimoni de Martí Pujol • Martí Pujol, exregidor d’ERC i tertulià de la casa, recorda un episodi simbòlic a la plaça Doctor Guardiet: - El Centre Democràtic Republicà, que havia allotjat gent d’ERC abans de la guerra i que la Falange s’havia apropiat, va ser enderrocat poc abans de la mort de Franco. - Explica que es va fer perquè ningú no el pogués aprofitar després, comparant-ho amb l’estratègia de “terra cremada”. - Encara avui queda un solar buit en aquell espai. Segona part: visió històrica i educació • De 10 a 11: - Els historiadors Jaume Parres i Manel Soler faran una anàlisi més acadèmica de què va significar la mort de Franco i la fi de la dictadura. - Amb Ernest Rodríguez, professor d’Història a l’Institut Duc de Montblanc, es debatrà si als centres educatius s’explica prou bé el franquisme. • Es destaca que: - Alguns joves se senten atrets per la ideologia d’extrema dreta. - Es vol saber què saben realment els joves de Rubí sobre Franco i el franquisme. Veus de joves sobre Franco • Es fa un tastet d’un reportatge amb opinions juvenils: - Alguns associen Franco a la supressió del poble, la violència contra els dissidents, l’obligació de parlar castellà, ser cristià i “espanyol 100%”. - Altres parlen de divisió entre esquerres i dretes, censura i manca de democràcia real (una sola opció política). • La periodista remarca que: - Hi ha opinions encertades, d’altres equivocades o fruit del desconeixement. - L’objectiu del programa especial és combatre la ignorància i aportar context. • Es convida l’audiència a escoltar el programa en directe o recuperar-lo a radiorubi.cat i xarxes socials. Agenda i memòria del franquisme a Terrassa Documental “60-70 lluites, repressió i memòria” • A Terrassa, dins els actes del 50è aniversari de la mort de Franco, s’estrena al Cinema Catalunya el documental: - “60-70 lluites, repressió i memòria. Quan Terrassa era la Roja”. • Codirigit per Manel Serrat, Ferran Ladero i Cristóbal Castro. • Contingut del documental: - Retrata com la ciutat es va organitzar per combatre el franquisme. - Mostra la repressió i la resistència, recordant les persones que van lluitar pels drets actuals. - Vol que la societat actual prengui nota dels riscos de la ultradreta. Cristóbal Castro destaca que volen passar el documental als instituts perquè els joves entenguin que “la extrema derecha no es un juego”. • Durada: 60 minuts. • Dona veu també a dones que van participar en la lluita antifranquista, reivindicant el seu paper. • L’estrena omple les dues sales del cinema amb més de mig miler d’espectadors. Exposició “Generació TOP. Resistir, protestar, conquerir” • També a Terrassa s’inaugura l’exposició “Generació TOP. Resistir, protestar, conquerir”: - Es podrà veure fins al 20 de gener de 2026 al claustre del Convent de Sant Francesc (Museu de Terrassa). • Explicació del TOP (Tribunal d’Ordre Públic): - Tribunal especial del final del franquisme. - Reprimia conductes considerades delictes polítics. - Servia per garantir l’estabilitat del règim. • Organitza: Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. • Producció: Diputació de Barcelona. Teatre “Dones lliures, les preses polítiques i la generació del TOP” • Dissabte a les 19 h, al Teatre Alegria (carrer Gaudí, 15, Terrassa): - Es representa “Dones lliures, les preses polítiques i la generació del TOP”. - Forma part del projecte escènic “La Voz Ahogada”, dirigit per Ivan Campillo. • Obra centrada en: - Les dones preses polítiques. - La seva experiència en el context del Tribunal d’Ordre Públic. Innovació social i videojocs a Terrassa: InnerGamersXP Jornades InnerGamersXP al Vapor Prodis • El Vapor Prodis de Terrassa acull la tercera edició d’unes jornades ara anomenades InnerGamersXP. • Objectiu: - Crear jocs i videojocs que abordin reptes socials com: - Salut mental. - Inclusió social. • Participants: - Professionals de l’educació. - Especialistes en salut mental. - Desenvolupadors de videojocs. Continguts concrets • Primer dia centrat en el trastorn de l’espectre autista (TEA): - Xerrada amb una persona autista per entendre: - Que no és una malaltia, sinó una condició del neurodesenvolupament. - Les dificultats i desafiaments quotidians. - Es busca un llenguatge comú per conviure i entendre’s en societat. • Amb aquest coneixement, es dissenyen conceptes per a un joc de taula amb finalitat pedagògica: - Que els jocs puguin divertir i, alhora, educar. - Que famílies i entorn entenguin millor l’autisme i que la mateixa persona autista es compreneixi a si mateixa. • Dies següents: - Dimecres: videojocs que explorin emocions i generin consciència social. - Divendres: jocs que fomentin empatia i canvi social. Missatge de fons: Terrassa es converteix temporalment en un centre d’innovació social a través del joc. Incendi industrial a Castellbisbal Fets principals • A Castellbisbal s’ha declarat un incendi en una nau industrial del carrer Ferreria. • Hora d’inici aproximada: 6 del matí. • Característiques: - Han cremat 400 m³ de restes plàstiques. - El fum era visible des d’algunes zones de Rubí. - No hi ha ferits. Intervenció dels Bombers • Cap a les 8 del matí, el foc estava estabilitzat, però: - La façana amenaçava amb col·lapsar. - Es manté l’operatiu per assegurar l’estructura. • Fins a 12 dotacions de bombers han treballat intensament durant tot el matí. • A les 10 del matí, el foc encara cremava i s’emprava maquinària pesada per: - Separar el material. - Aïllar la part no afectada. • Es remarca que notícies com aquesta, tot i ser d’un municipi veí, poden afectar indirectament Rubí (fum, logística, etc.). Empresa i treball: Redarbor, millor lloc per treballar Reconeixement europeu a Redarbor • L’empresa de Sant Cugat Redarbor ha estat escollida: - 9a millor empresa d’Europa per treballar en la categoria de 50–500 empleats (rànquing Best Workplaces 2025 de Great Place to Work). - 1a empresa espanyola del top 10 europeu. • Ja havia estat proclamada millor empresa per treballar a l’Estat espanyol per segon any consecutiu. Cultura corporativa i persones • La Chief People Officer, Paloma Ramírez, explica que l’estratègia de l’empresa se centra en: - Molt de focus en les persones. - Un interès genuí, des de la direcció, per: - Millorar l’engagement. - Assegurar que la gent estigui còmoda i contenta. - Afavorir el desenvolupament professional. “Perquè els negocis surtin bé, les persones són primordials en aquest procés.” • Great Place to Work elabora el rànquing a partir d’una enquesta interna: - A Redarbor, hi ha participat el 99% de la plantilla. - Amb aquestes dades es calculen els índexs de compromís i la posició en el rànquing. • Es remarca que una de les millors empreses per treballar d’Europa és al Vallès Occidental (Sant Cugat). Solidaritat i discapacitat: l’Aulet Solidari de Zipo (Sabadell) Vintena edició de l’Aulet Solidari • A Sabadell, el Mercat de Zipo, centre de treball especial per a persones amb discapacitat psíquica, celebra la 20a edició de l’Aulet Solidari. • Resultats: - 30.000 € recaptats, destinats al projecte “Sobre Rodes”. - Finalitat: comprar una furgoneta adaptada per als usuaris del centre ocupacional. Nova ubicació i participació • Per primera vegada se celebra a l’Espai Cultura Fundació 1859 Caixa Sabadell. • Balanç positiu: - El president de Zipo, Joan Madaula, destaca que la nova ubicació ha funcionat molt bé. - La ciutat ha respost de nou de manera massiva. • Xifres clau: - 80 voluntaris i voluntàries. - 33 marques i comerços participants. - 6.600 peces de roba aportades. • L’organització valora la possibilitat de mantenir aquest espai per futures edicions. Tancament de l’informatiu • Es recullen els principals titulars de Rubí i comarca i es recorda a l’audiència: - Que es pot continuar informada a la 99.7 FM i a www.radiorubi.cat. - Que hi haurà butlletins horaris al llarg de la tarda. - Que l’edició de migdia del Notícies en Xarxa ofereix la informació general. - Que RÀDIO RUBÍ tornarà en directe amb informatius a les 20 h. • Recordatori final: cal abrigar-se per la nova caiguda de temperatures aquesta nit. Temes principals tractats • Morts sota custòdia policial i drets humans (cas Brian Ríos, demanda de protocols i oficina d’atenció a víctimes, cas Harold Medina). • Política municipal (posicionament de Vox sobre el Casino, ordenances fiscals, seguretat, urbanitzacions i habitatge). • Prevenció d’incendis i gestió forestal a les urbanitzacions de Rubí. • Memòria històrica del franquisme a Rubí i Terrassa (20-N, testimonis locals, documental, exposició i teatre sobre el TOP i la repressió). • Innovació social i videojocs (InnerGamersXP i jocs per tractar salut mental i inclusió). • Successos comarcals (incendi industrial a Castellbisbal). • Empresa i condicions laborals (reconeixement europeu a Redarbor). • Solidaritat i inclusió de persones amb discapacitat (Aulet Solidari de Zipo a Sabadell). Tags • Brian Rios • Justícia per Brian Rios • morts sota custòdia policial • protocols policials • Parlament de Catalunya • CUP • En Comú Podem • Esquerra Republicana • Iridia • homicidi imprudent • Mútua de Terrassa • Vox Rubí • Carlos Velarde • Casino • ordenances fiscals • seguretat ciutadana • Pla Cambai • urbanitzacions Rubí • prevenció d’incendis • Sant Muç • Castellnou • Can Barceló • Can Solà • Rubí al dia • franquisme • 20 de novembre 1975 • memòria històrica • Raimon • Joan Manel Tresserras • Lorenzo Blanco • Armand Quirol • Salvador López • Martí Pujol • plaça Doctor Guardiet • Jaume Parres • Manel Soler • Ernest Rodríguez • extrema dreta • Terrassa • Cinema Catalunya • 60-70 lluites repressió i memòria • Tribunal d’Ordre Públic (TOP) • Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme • Teatre Alegria • La Voz Ahogada • Castellbisbal • incendi nau industrial • Bombers • InnerGamersXP • salut mental • trastorn de l’espectre autista • videojocs socials • Redarbor • Great Place to Work • Sant Cugat • Zipo • Aulet Solidari • discapacitat psíquica • Sabadell • onada de fred • previsió meteorològica • RÀDIO RUBÍ • Notícies Migdia Seccions i temps {"start_second":0,"end_second":18,"section_title":"Sintonia i obertura de l’informatiu","section_summary":"Presentació breu de l’espai informatiu de migdia i entrada a l’actualitat del dia."} {"start_second":19,"end_second":204,"section_title":"Previsió meteorològica: fred intens i nevades al Pirineu","section_summary":"Es destaca la brusca baixada de temperatures, la necessitat d’abrigar-se i els detalls de la previsió del meteoròleg Luis Mi Pérez, amb ambient molt fred, nevades a l’Alt Pirineu i vent a l’Empordà i l’Ebre els propers dies."} {"start_second":205,"end_second":371,"section_title":"Plataforma Justícia per Brian Rios: exigència de protocols en morts sota custòdia","section_summary":"La plataforma Justícia per Brian Rios visita el Parlament per reunir-se amb CUP, En Comú Podem i ERC, reclamant protocols clars per a morts en dependències policials, investigació de tots els casos, acompanyament a les famílies i transparència, així com càmeres per als agents i dispositius de detenció."} {"start_second":372,"end_second":401,"section_title":"Context: nous casos i lema ‘reparació i no repetició’","section_summary":"Es recorda que dos anys després de la primera visita al Parlament no s’han implantat ni protocols ni oficina especial; es menciona la mort del jove Harold Medina a Sant Boi i s’explica el lema de la plataforma, que reclama reparació i que els fets no es repeteixin."} {"start_second":402,"end_second":477,"section_title":"Procediment judicial contra el metge: acusació d’homicidi imprudent","section_summary":"La Fiscalia demana 2 anys de presó i 4 d’inhabilitació per al metge que va atendre Brian Ríos, considerant imprudent donar-li l’alta després de tres dosis de sedants i permetre el seu trasllat inconscient al calabós; s’explica el paper de l’acusació particular i es detallen les indemnitzacions sol·licitades a Mútua de Terrassa i la Generalitat per als familiars."} {"start_second":478,"end_second":624,"section_title":"Política local: posició de Vox sobre el Casino, ordenances i seguretat","section_summary":"El regidor de Vox, Carlos Velarde, anuncia que el seu grup no assistirà a la inauguració del Casino, que qualifica d’obra faraònica, i defensa prioritzar un hospital i la segona estació; valora positivament la congelació d’ordenances fiscals, reclama més seguretat amb el Pla Cambai, patrullatge nocturn a les urbanitzacions, pisos protegits amb garanties i més manteniment a les urbanitzacions, i avança una moció per ajudar persones vulnerables i propostes per reforçar la tradició local a les festes de Nadal."} {"start_second":645,"end_second":732,"section_title":"Nova campanya de desbrossament a les urbanitzacions de Rubí","section_summary":"S’explica l’inici d’una campanya municipal de desbrossament de vegetació a les franges perimetrals de Sant Muç, Castellnou, Can Barceló i Can Solà, amb 16 hectàrees d’intervenció per reduir el risc d’incendis forestals, actuant fins a 25 metres de les façanes i sobre torrents, amb poda d’arbres, reducció de massa vegetal i priorització d’espècies adequades; els treballs continuaran fins al primer trimestre de 2026."} {"start_second":765,"end_second":784,"section_title":"Introducció musical: ‘Jo vinc d’un silenci’ i la dictadura","section_summary":"Sonarà la cançó de Raimon ‘Jo vinc d’un silenci’ com a entrada al bloc dedicat al 20 de novembre de 1975 i al record de la dictadura franquista, posant èmfasi en el silenci i la repressió del règim."} {"start_second":785,"end_second":878,"section_title":"Presentació del programa especial de ‘Rubí al dia’ sobre el 20-N","section_summary":"S’anuncia un programa especial de ‘Rubí al dia’ per recordar com van viure els rubinencs el 20 de novembre de 1975, amb convidats com Joan Manel Tresserras, Lorenzo Blanco i Armand Quirol, i un reportatge amb veus de persones que van viure la transició en primera persona; el director de RÀDIO RUBÍ, Albert Soler, en detalla la intenció."} {"start_second":878,"end_second":974,"section_title":"Testimonis locals sobre la mort de Franco i la Rubí franquista","section_summary":"Es fa un tast dels testimonis que s’emetran: Salvador López, exregidor de l’últim ajuntament franquista, explica les guàrdies nocturnes ordenades pel govern civil i la trucada que va rebre el mateix 20-N; Martí Pujol recorda l’enderroc del Centre Democràtic Republicà a la plaça Doctor Guardiet per evitar que fos reutilitzat, deixant un solar encara buit, com a exemple de ‘terra cremada’."} {"start_second":975,"end_second":1050,"section_title":"Segona part del programa: visió històrica, educació i joves","section_summary":"S’explica que la segona hora del programa especial comptarà amb els historiadors Jaume Parres i Manel Soler per analitzar la mort de Franco des d’una perspectiva acadèmica, i amb el professor Ernest Rodríguez per debatre si el franquisme s’explica prou bé a les escoles; es presenta un reportatge sobre què saben els joves de Rubí sobre Franco, amb opinions diverses que mostren coneixements parcials i alguns errors."} {"start_second":1051,"end_second":1090,"section_title":"Tancament del bloc especial i recordatori d’emissió","section_summary":"Es convida l’audiència a escoltar el programa especial de 9 a 11 del matí o recuperar-lo a radiorubi.cat i xarxes socials, i es recorda que la informació està sempre disponible a la 99.7 FM i al web de l’emissora."} {"start_second":1091,"end_second":1164,"section_title":"Memòria del franquisme a Terrassa: documental ‘60-70 lluites, repressió i memòria’","section_summary":"En l’àmbit comarcal, es presenta el documental ‘60-70 lluites, repressió i memòria. Quan Terrassa era la Roja’, estrenat al Cinema Catalunya, que rememora la lluita antifranquista i la repressió a la ciutat; el codirector Cristóbal Castro explica la voluntat d’arribar als instituts perquè els joves entenguin que la ultradreta no és un joc, i s’assenyala la gran assistència a l’estrena."} {"start_second":1185,"end_second":1231,"section_title":"Exposició ‘Generació TOP’ i context del Tribunal d’Ordre Públic","section_summary":"S’anuncia l’exposició ‘Generació TOP. Resistir, protestar, conquerir’ al claustre del Convent de Sant Francesc (Museu de Terrassa) fins al gener de 2026, dedicada al Tribunal d’Ordre Públic (TOP), un òrgan judicial franquista que perseguia delictes polítics; la mostra és organitzada per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i produïda per la Diputació de Barcelona."} {"start_second":1232,"end_second":1259,"section_title":"Teatre ‘Dones lliures’ i la generació del TOP","section_summary":"Es presenta l’obra ‘Dones lliures, les preses polítiques i la generació del TOP’, dins el projecte escènic La Voz Ahogada, dirigida per Ivan Campillo i programada al Teatre Alegria de Terrassa, centrada en l’experiència de les preses polítiques del franquisme vinculades al Tribunal d’Ordre Públic."} {"start_second":1260,"end_second":1366,"section_title":"InnerGamersXP: videojocs i jocs per a reptes socials","section_summary":"Al Vapor Prodis de Terrassa se celebra InnerGamersXP, tercera edició d’unes jornades on professionals de l’educació, la salut mental i el desenvolupament de videojocs creen jocs centrats en reptes socials com la salut mental i la inclusió; el primer dia aborda el trastorn de l’espectre autista, insistint que no és una malaltia sinó una condició del neurodesenvolupament, i es dissenya un joc de taula amb finalitat pedagògica; els dies següents se centren en videojocs sobre emocions, consciència social, empatia i canvi social."} {"start_second":1382,"end_second":1422,"section_title":"Incendi d’una nau industrial a Castellbisbal","section_summary":"Es relata l’incendi d’una nau industrial al carrer Ferreria de Castellbisbal, declarat a les 6 del matí i visible des de Rubí, que ha cremat 400 m³ de restes plàstiques; el foc s’ha estabilitzat cap a les 8 però la façana corria risc de col·lapsar, i a les 10 encara cremava mentre 12 dotacions de bombers treballaven amb maquinària pesada per separar el material i protegir la part no afectada."} {"start_second":1423,"end_second":1538,"section_title":"Redarbor: una de les millors empreses per treballar a Europa","section_summary":"S’explica que Redarbor, empresa de Sant Cugat, ha estat escollida novena millor empresa d’Europa per treballar (Best Workplaces 2025) i millor empresa a l’Estat per segon any consecutiu segons Great Place to Work; la Chief People Officer, Paloma Ramírez, destaca la centralitat de les persones, la mesura constant de l’engagement i la voluntat de fer de l’empresa un lloc feliç, i es remarca que el 99% de la plantilla ha respost l’enquesta que serveix de base per al rànquing."} {"start_second":1539,"end_second":1621,"section_title":"Aulet Solidari de Zipo a Sabadell: 30.000 € per al projecte ‘Sobre Rodes’","section_summary":"Des de Sabadell s’informa de l’èxit de la 20a edició de l’Aulet Solidari de Zipo, que recull 30.000 € per comprar una furgoneta adaptada per als usuaris del centre ocupacional; per primera vegada se celebra a l’Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, amb gran afluència de públic, 80 voluntaris, la participació de 33 marques i comerços i 6.600 peces de roba donades; el president de Zipo, Joan Madaula, valora molt positivament la nova ubicació."} {"start_second":1622,"end_second":1662,"section_title":"Recapitulació comarcal","section_summary":"Es tanca el bloc comarcal recordant que notícies com l’incendi de Castellbisbal poden afectar indirectament Rubí i es posa en context la relació de proximitat amb les ciutats veïnes."} {"start_second":1663,"end_second":1733,"section_title":"Tancament de l’informatiu de migdia de RÀDIO RUBÍ","section_summary":"Comiat de l’informatiu de Rubí d’aquest dimecres 19 de novembre de 2025, amb recordatori dels canals d’informació (99.7 FM, web i xarxes), dels butlletins horaris, de l’edició de migdia del Notícies en Xarxa i del retorn en directe a les 20 h; s’insisteix de nou en la necessitat d’abrigar-se davant la caiguda de temperatures."} {"start_second":1734,"end_second":1772,"section_title":"Falca corporativa i autopromoció d’informatius","section_summary":"Falques de continuïtat de RÀDIO RUBÍ recordant que tota la informació de la ciutat es pot trobar a la 99.7 FM i a radiorubi.cat, amb breus talls d’altres informatius (migdia i vespre) i exemples de notícies locals emeses en altres franges."}

Els esports al dia del 19/11/2025 - episode art
Els esports al dia
30'

Els esports al dia del 19/11/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

← Torna a tots els podcasts