Portada

Episodis etiquetats amb Portada

7364episodis
#1119 - Tràmits digitals, IA pública i crisi educativa - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
58'

#1119 - Tràmits digitals, IA pública i crisi educativa

Context general de l’episodi La tertúlia de Rubí al dia reuneix Isidre Rubió, Víctor Ramos i Conxita Jimeno per reflexionar sobre tres grans blocs: • La nova web de la Generalitat i el paper de la intel·ligència artificial en els tràmits. • Les dificultats de la ciutadania per relacionar-se amb l’administració i els serveis bàsics (bancs, salut, multes, farmàcies…). • La crisi al sector educatiu i sanitari, centrada en la precarietat laboral, la manca de recursos i el model d’escola inclusiva. Al final, només es fa una referència breu a la reobertura del Casino de Rubí, que queda pendent per a un altre programa. 1. Nova web gencat.cat i ús de la intel·ligència artificial 1.1. Canvis principals del portal de la Generalitat La conductora explica les novetats del nou portal gencat.cat: • Separació en dos grans blocs: ciutadania (tràmits i serveis) i administració (informació institucional). • Incorporació d’un cercador amb intel·ligència artificial que: - Resumeix la informació. - Ajuda a trobar tràmits de manera més directa. • Objectiu: centralitzar informació que abans estava fragmentada en més de 130 webs i subportals. • Cost de la transformació: 4,7 milions d’euros, amb un estalvi estimat de 700.000 € anuals en manteniment. "Ara hem acabat la primera capa […] i el juny de l'any que ve finalitzarem amb tota la informació vinculada als tràmits" — Albert Dalmau, conseller de Presidència 1.2. Valoració d’usabilitat i proves amb usuaris • S’explica que s’han fet tests amb usuaris reals per comprovar si la web és realment intuïtiva. • Es recull la crítica de Ventura, un usuari provador: Les webs acostumen a ser intuïtives per a qui les ha fet, no per a l’usuari ocasional. • La periodista comenta una prova personal: en 10 minuts va aconseguir fer un tràmit (seguiment o pagament d’un impost) de forma senzilla. 1.3. IA com a filtre i nou “mostrador” En la tertúlia s’obren dues línies de reflexió: • La barra d’IA esdevé el nou mostrador virtual, semblant als menús telefònics automatitzats. • Es planteja el risc que la IA sigui un nou mur entre ciutadania i persones reals: - Pot ajudar si funciona bé. - Però pot convertir-se en una altra capa que dificulta parlar amb algú que prengui decisions. El Víctor recorda que la reordenació de webs i l’estalvi en manteniment també implica reorganitzar llocs de feina, encara que la presentadora puntualitza que, en teoria, no s’ha de traduir necessàriament en acomiadaments sinó en una web més endreçada. 2. Burocràcia i barreres en els tràmits (online i presencials) 2.1. El llenguatge i la cultura administrativa L’Isidre denuncia el llenguatge críptic de l’administració: • S’omple de protocols i terminologia que la gent no entén. • Un simple malentès en una frase com «esperem resposta» pot bloquejar un tràmit durant mesos. "La dificultat és tan petita com que parlem un llenguatge diferent" — Isidre Rubió 2.2. Certificat digital i oficines virtuals • Es parla de la paradoxa del certificat electrònic: cal desplaçar-se físicament per obtenir-lo, tot i que serveix per fer tràmits digitals. • Es constata que, malgrat l’impuls a l’administració electrònica: - Hi ha tràmits que s’allarguen innecessàriament. - Encara hi ha una part important de població exclosa (especialment gent gran) que no domina eines digitals. 2.3. Exclusió digital i necessitat d’atenció personal La Conxita insisteix en dos punts: • La digitalització estalvia temps i desplaçaments a qui se’n sap sortir. • Però hi ha un col·lectiu ampli (sobretot gent gran o persones amb menys recursos formatius) que queda fora del sistema si tot és en línia. Apareix la idea central: l’atenció personal ha de continuar existint mentre hi hagi persones que no puguin o no sàpiguen usar els canals digitals. 2.4. Bancs, caixers i serveis essencials S’utilitza l’exemple dels bancs per il·lustrar aquesta exclusió: • Moltes oficines han reduït o tancat serveis de finestreta, derivant la clientela al caixer automàtic. • Això afecta sobretot gent gran, que sovint demana ajuda a desconeguts o a algun empleat benvolent. • Els bancs es comporten com si fossin una activitat qualsevol, sense consciència clara de servei quasi públic. "L’objectiu no és el servei públic sinó el negoci" — es resumeix a la tertúlia. El Víctor defensa que, encara que la digitalització avança, caldria un equilibri: • Acceptar que alguns tràmits passin a ser digitals. • Però mantenir espais i persones per a casos complexos o col·lectius vulnerables. 2.5. Tràmits quotidians: multes, parquímetres, zona blava, Seguretat Social Es posen exemples molt concrets: • Pagament de multes: - Abans: webs complicades, telèfons, cues. - Ara: QR per pagar al moment, fins i tot la policia porta datàfon. - S’agraeix la simplicitat, però s’assenyala que tot allò que és cobrar és molt més fàcil que reclamar o regularitzar. • Parquímetres i zona blava: - Per a molta gent, introduir la matrícula ja és un repte. • Seguretat Social: - Tràmits com comunicar un ingrés es fan des de terminals complexos. - Es descriu l’escena d’una dona amb crosses i la targeta a la boca: s’evidencia la desconnexió entre el disseny dels sistemes i la realitat del carrer. La Conxita remarca que la tecnologia ben aplicada estalvia molt de temps, però s’ha de comptar amb el col·lectiu exclós i caldria reforçar l’acompanyament. 3. Salut, pandèmia i digitalització sanitària 3.1. Canvi de model arran de la pandèmia La pandèmia accelera dràsticament l’ús de: • Visites telemàtiques o telefòniques. • Portal i aplicacions de CatSalut. La Conxita destaca el costat positiu: • Per a molts tràmits (renovar medicació, gestions administratives) el sistema digital és ràpid i eficient. • El contacte a distància va evitar que l’alumnat i moltes persones es quedessin desconnectades del sistema durant el confinament. A la vegada, però, es critica: • La sobreburocratització que recau sobre metges i infermeres, obligats a omplir pantalles i formularis mentre atenen els pacients. 3.2. Propostes tecnològiques útils S’assenyala una experiència innovadora: • Alguns CAP estarien provant sistemes de transcripció automàtica de la conversa metge-pacient: - El metge pot mirar a la persona, parlar i escoltar. - El sistema grava i transcriu la informació a la història clínica. "Seria una bona solució, em posa molt nerviosa parlar al metge i que no em miri" — comenta la Conxita. 3.3. Reivindicacions dels metges i condicions de treball Es lliguen aquestes reflexions amb les vagues de metges: • No demanen només més salari, sinó també millores organitzatives i de càrrega de feina. • El tema de les guàrdies de 24 hores és especialment sensible: - Es posa en dubte la seguretat dels diagnòstics després de tantes hores seguides de feina. - Es compara amb altres països, com Suïssa, on les guàrdies són de 8 hores. Es relata el cas d’un doble trasplantament i metges exhausts cobrant sous molt baixos en comparació amb futbolistes o altres professions hiperremunerades. També el cas d’una doctora catalana que ha marxat a Suècia, on li han quintuplicat el sou i millorat enormement les condicions. "És trist que això no passi a casa teva" — es lamenta a la tertúlia. La conclusió implícita: formem professionals molt ben valorats a fora, però no els retenim. 4. Crisi educativa, escola inclusiva i precarietat 4.1. Reivindicacions actuals del personal educatiu Els sindicats CCOO, UGT, USTEC i CGT s’han tancat al Departament d’Educació reclamant: • Un complement únic de 473 € per a tot el personal laboral. • Que l’impacte econòmic estigui recollit als pressupostos 2026. • Que el cobrament sigui efectiu al primer trimestre del 2025. • Que sigui compatible amb l’equiparació salarial dels TEI (tècnics especialistes en educació infantil). Aquest complement el cobren actualment les educadores de llars d’infants, i els sindicats volen estendre’l a: • Integradores socials. • Educadors d’educació especial. • Netejadores. • Cuineres i altres perfils laborals dels centres. 4.2. Bretxa salarial i divisió interna L’Eva Costa (USTEC) alerta que mantenir complements només per a alguns perfils genera: Una bretxa salarial creixent dins del mateix sector i una sensació de divisió entre treballadors. La tertúlia subratlla que les demandes no són només econòmiques: • Inclouen reducció de ràtios. • Millor aplicació del decret d’escola inclusiva amb recursos reals. • Menys paperassa i burocràcia. 4.3. Vocació, salut mental i esgotament La Sandra Isierte (UGT) parla amb una barreja de passió i esgotament: "Som vocacionals, la nostra professió la portem a la sang... però a base de la nostra salut, les nostres esquenes. Això no ho podem més." La Conxita, directora jubilada, reforça aquesta idea: • Ella mateixa no s’ha mogut mai principalment pels diners. • El problema de fons és la impotència davant: - Aules molt complexes. - Manca de recursos. - Excés de tràmits repetits i burocràcia. "De debò que sento una ràbia i una impotència no poder fer res per millorar això quan sempre t’has dedicat a millorar la societat." 4.4. Decret d’inclusió i manca de recursos Punt central del debat educatiu: • El decret d’escola inclusiva es considera teòricament correcte. • Però la seva implementació sense recursos suficients ha fet molt de mal. Idees clau aportades pels tertulians: • No es poden omplir escoles d’alumnes amb tot tipus de necessitats educatives especials sense personal i suport adequat. • La Conxita cita una companya: "Volem resultats a Finlàndia amb recursos d’Hondures." • Es parla d’un 36% d’alumnat amb necessitats educatives especials (al voltant d’1 de cada 3 alumnes), xifra altíssima. • Els diagnòstics arriben tard per saturació dels serveis d’orientació: - Problemes detectats als 4-5 anys poden no tenir diagnòstic fins als 8-9. - Sense diagnòstic, costa obtenir suports oficials. 4.5. Rols i sous: mestres, integradors, vetlladors S’exposen de forma molt clara les categories i salaris: • Professor novell: al voltant de 1.700 € nets al mes, després va pujant amb complements. • Tècnics d’educació / integradors socials: aproximadament 1.200 € per 40 hores setmanals. • En molts casos, aquests professionals cobren menys que caixers de supermercat, tot i gestionar situacions molt delicades. La Conxita subratlla: • La feina d’aquests perfils és imprescindible. • Sovint fan moltes més hores de les que els pertoquen. • Són plenament vocacionals i clau per al funcionament dels centres. El Víctor, que ve del lleure i ha fet de vetllador, aporta la visió de “peu d’aula”: • Explica que molts graduats en Humanitats o altres lletres han fet el màster de professorat per seguretat laboral, però sense vocació clara. • Molts acaben abandonant l’ensenyament per esgotament i frustració. • Valor afegit dels que sí tenen vocació: cal cuidar-los perquè són els qui sostenen el sistema. Defineix una mena d’escala funcional: • Mestres / educadors: com els metges. • Integradors i vetlladors: com els infermers, els qui executen al dia a dia molts suports i cures. 4.6. Empreses externes i precarietat extrema (cas Samu) Un punt especialment crític és la subcontractació de vetlladors: • A Catalunya, els vetlladors depenen d’empreses adjudicatàries de concursos públics. • Actualment, una empresa andalusa (Samu) gestiona molts d’aquests serveis. Problemes denunciats: • Els concursos s’adjudiquen al postor més barat, no al que ofereix millors condicions. • Vetlladors sense formació reglada suficient ni itineraris formatius clars. • Alguns treballadors no reben ni tan sols nòmina formal, només un paper amb hores i quantitats. • S’ofereixen substitucions parcials, horaris dispersos i desplaçaments llargs, fent molt difícil conciliar i viure d’aquest treball. "Amb la qual cosa no hi ha vetlladors i, quan els necessites, no en tens. Un drama, el Samu." — resumeix la Conxita. 4.7. Escola inclusiva vs centres d’educació especial El Víctor planteja un debat sensible però necessari: • No tots els alumnes amb necessitats especials poden ser adequadament atesos en una escola ordinària, per més recursos que hi posis. • Alguns casos necessiten centres d’educació especial amb: - Equips multidisciplinaris forts. - Recursos materials adaptats. Reivindica: • Realisme pedagògic: reconèixer que "hi ha casos i casos". • No carregar tot el pes de la inclusió en escoles ordinàries sense transformar l’entorn ni dotar recursos. 5. Política, mobilització social i responsabilitat col·lectiva 5.1. La mirada de la ciutadania sobre mestres i metges La conductora assenyala un problema de percepció social: • Quan mestres o metges fan vaga, molta gent es queda amb el tòpic de: - Tenen moltes vacances. - Tenen feina fixa. Però: • No es valora prou que reclamen condicions per oferir serveis de qualitat. • Salut i educació són pilars de l’estat del benestar i afecten tota la població. Es planteja si la resta de ciutadania hauria de participar més activament en aquestes mobilitzacions per donar suport als professionals. 5.2. Ineficàcia de les vagues “clàssiques” i nous formats de protesta L’Isidre explica una frase escoltada a un polític: les manifestacions “duren una hora i ja està”. És a dir, el sistema les ha paït i integrat com a soroll assumible. El Víctor també qüestiona el model actual de vaga i mani: • Són accions molt controlades, amb serveis mínims, afectació limitada. • El ciberactivisme (peticions online) tampoc canvia gaire res: és el “gest del clic”. Hi ha una nostàlgia (crítica) cap a les vagues de fàbrica dels anys 70–80, quan aturar la producció set dies: Obligava les empreses i governs a seure a negociar. 5.3. Proposta de l’Isidre: adreçar-se directament als partits L’Isidre suggereix una altra estratègia simbòlica: • En lloc de tancar-se al Departament (que “no té els diners”), tancar-se a les seus dels partits polítics que han d’aprovar pressupostos. • Interpel·lar directament els càrrecs: «Què votaràs en el proper ple?». La idea de fons és baixar un graó i pressionar el nivell polític que decideix la distribució dels recursos. Alhora, es constata el risc del joc d’esquivar responsabilitats: • Cada partit culpa els altres de bloquejar acords: - «No és culpa meva, és de l’altre». 5.4. Crisi de confiança en la classe política Cap al final, l’Isidre fa una diagnosi molt dura: "Si escoltes les notícies a nivell nacional, al final penses que estem dirigits per una pandilla de quinquis... de vegades tot a l’hora (quinquis i de bragueta fluixa)." Aquesta frase sintetitza una profunda desconfiança envers la classe dirigent, alimentada per: • Escàndols, corrupteles i lluites de poder. • Sensació que els grans temes socials (educació, salut) no són tractats amb la seriositat que mereixen. 6. Casino de Rubí: una reobertura esperada Tot i que gairebé no hi ha temps, es menciona: • La reobertura del Casino de Rubí, amb inauguració oficial imminent. • L’Isidre hi està convidat i n’espera molt: - Equipament que “fa goig”. - Pot ser un motor cultural i comunitari per a la ciutat. La Belén hi afegeix un matís: • Li agradaria que la gestió fos comunitària, amb participació ciutadana, més enllà d’una gestió exclusiva des de l’Ajuntament. Queden emplaçats a parlar-ne amb calma al proper programa. 7. Idees força de l’episodi 7.1. Sobre administració i tecnologia • La tecnologia pot simplificar tràmits, però si es dissenya sense la ciutadania al centre, exclou i frustra. • La intel·ligència artificial ha de servir per millorar l’atenció personal, no per substituir-la completament. 7.2. Sobre educació i salut • Mestres, integradors, vetlladors, metges i infermeres no reclamen només sous: reclamen condicions humanes per fer bé la seva feina. • Sense reducció de ràtios, més personal i menys burocràcia, l’escola inclusiva i el sistema sanitari públic esdevenen eslògans buits. 7.3. Sobre societat i política • Salut i educació són percebudes a la tertúlia com els pilars d’una societat decent. • Caldria una mobilització social més àmplia que superi corporativismes i sacsegi realment les estructures de decisió política. • Sense una pressió sostinguda i intel·ligent, el risc és continuar en un model on tot s’absorbeix com a soroll de fons.

#281 - Verifactu ajornat, ZBE a Rubí i campanyes de Nadal - episode art
Notícies Migdia
29'

#281 - Verifactu ajornat, ZBE a Rubí i campanyes de Nadal

Panorama general de l’episodi Butlletí informatiu de RÀDIO RUBÍ (espai de Notícies Migdia) amb un repàs de les principals novetats econòmiques, polítiques, sanitàries i socials de Rubí i l’entorn. L’episodi combina informació local amb peces d’àmbit català i comarcal. Economia i fiscalitat: moratòria del Verifactu • S’explica l’ajornament de Verifactu, el sistema de facturació electrònica obligatori pensat per garantir la traçabilitat de les factures i combatre el frau fiscal. • El Govern espanyol n’endarrereix l’entrada en vigor: - Empreses: a partir de 2027 - Autònoms: juliol de 2027 Reacció de les patronals • PIMEC Vallès, amb la veu del seu president Xavier Pujol, celebra que es doni més marge a pimes i autònoms, però critica l’anunci a només 28 dies de l’entrada en vigor prevista. • Reclamen que no sigui només una “patada endavant” i que s’aprofiti el temps per preparar-se, evitant una nova moratòria. Impacte a les empreses i proposta de SECOT • Moltes empreses ja havien invertit en software i formació i ara queden en una situació incòmoda. • Des de CECOT (esmentada com a SECOT a l’àudio) l’assessor fiscal Enric Rius recorda que l’ajornament afecta només l’enviament immediat de dades a Hisenda, però: - Les empreses igualment hauran de treballar amb programes no manipulables. • Rius defensa que la mesura clau per ajudar els petits negocis no és ajornar Verifactu sinó implantar la franquícia de l’IVA: “Tots els autònoms que facturin menys de 85.000 euros l’any estarien exempts d’IVA i, per tant, d’aquestes obligacions. Això sí que seria efectiu.” • Patronals reclamen seguretat jurídica, calendari clar i algun tipus de reconeixement a qui ja ha fet les inversions necessàries. Salut: repunt de grip, mascareta obligatòria i vaga mèdica Mascareta obligatòria a centres sanitaris i residencials • Entra en vigor l’obligació de dur mascareta a: - Centres d’atenció primària (CAPs) - Hospitals i centres d’atenció hospitalària - Centres de salut mental - Residències de gent gran - Centres residencials per a persones amb discapacitat • Motiu: increment del 50% dels casos de grip i altres infeccions respiratòries en una setmana, segons el SIVIC. • La mesura dura inicialment 15 dies naturals, prorrogables segons l’evolució epidemiològica. • Les persones ingressades no l’han de portar mentre són a la seva habitació. Perspectives epidemiològiques • El subdirector de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, alerta que: - El pic de la grip es pot allargar per les interaccions de Nadal. - Des del pic fins a l’impacte ple als hospitals poden passar unes dues setmanes. Vaga de metges i conflicte amb Salut • Segona jornada de vaga de metges a Catalunya, convocada pel Sindicat de Metges de Catalunya: - Seguiment estimat: 45% el primer dia, 55% el segon. - Es fan manifestacions al centre de Barcelona amb centenars de facultatius. • El secretari general del sindicat, Xavier Leonart, denuncia: “La consellera no ens rep, no vol parlar, i a la taula estatal hi ha un metge amb veu però sense vot entre 15 representants.” • Reclamen: - Millores en les condicions laborals i assistencials. - Que el Departament de Salut, amb competències pròpies, aporti solucions concretes. • Alerten que les mobilitzacions continuaran si no hi ha canvis. Medi ambient i mobilitat: ZBE i transport públic urbà Entrada en vigor de la ZBE a Rubí • L’Ajuntament anuncia que la ZBE (Zona de Baixes Emissions) de Rubí entrarà en vigor dilluns 29 de desembre. • Funcionament: - Dies laborables, de 7:00 a 20:00. - No podran circular-hi vehicles sense etiqueta ambiental que no tinguin excepcions, moratòries o autoritzacions. • Tràmits: - Caldrà registrar els vehicles afectats a la plataforma general de la ZBE al web zbe.cat (quan estigui operativa). - L’Ajuntament està ultimant un conveni amb l’Autoritat del Transport Metropolità per activar els tràmits. Oficina de Mobilitat de Les Torres • L’Oficina de Mobilitat de Les Torres, rebatejada com a Oficina de la ZBE, serà el punt d’atenció presencial per a consultes i gestions: - Ubicació: Plaça Constitució 2, local 2. - Horari: • Dilluns a dijous: 8:30–13:00 i 15:00–18:30 • Divendres i vigílies de festiu: 8:00–15:30 - Contacte telefònic i correu electrònic disponibles per dubtes. Renovació de la flota de RubíBus • El servei de transport urbà RubíBus, gestionat per AVANZA, incorpora tres nous autobusos híbrids que substitueixen els vehicles més antics. • Resultat: el 77% de la flota (17 de 22 autobusos) ja és híbrida, complint la normativa europea i incorporant sistemes de seguretat de darrera generació. • L’alcaldessa Ana Maria Martínez destaca: - El transport públic com a servei “capdalt” per a la ciutat. - Millores ambientals i de seguretat. - Alta satisfacció ciutadana amb el servei. Augment d’usuaris i bonificació de títols • Dades de viatgers: - 2022: una mica més d’1,8 milions de passatgers. - 2024: rècord de més de 3 milions de desplaçaments. - 2025 (fins a l’octubre): 2.798.000 viatges, amb previsió d’arribar als 3,3 milions. • Factors clau: - Nou contracte de servei signat el juliol de 2022, amb més freqüències. - Bonificació del 50% del preu dels títols integrats (30% govern central, 20% Ajuntament). • Sobre el futur de la bonificació (pendent de saber si continua el 2026), l’alcaldessa defensa: Cal mantenir la bonificació per fer el transport públic més assequible, reduir l’ús del vehicle privat i les emissions contaminants, i facilitar la mobilitat interna. Política local: Partit Popular i govern municipal de Rubí Suport del PP provincial i cas de la Mari Carmen • El president provincial del PP, Manu Reyes, visita Rubí per donar suport al grup municipal encapçalat per Juan José Giner i al regidor Joan Carles Boronat. • Reyes elogia que presentin “problemes reals” i posa com a exemple el cas de la Mari Carmen: - Veïna que va posar el seu pis en lloguer social. - L’inquilí deixa de pagar i ella necessita recuperar l’habitatge. - Tots dos tenen informes de vulnerabilitat, cosa que complica el desnonament i la solució. • El PP ja va portar el cas al ple en forma de moció, on només van votar-hi a favor PP, Vox i Veïns per Rubí. • La moció demanava: - Reubicar la família inquilina en un pis social de l’Ajuntament. - Incloure’ls en plans d’ocupació municipals. • Reyes critica el govern local, assegurant que l’Ajuntament “mira cap a una altra banda” i acusa l’alcaldessa d’intentar silenciar l’oposició popular. Cessament de l’assessor i debat sobre el ROM • El PP de Rubí també denuncia el cessament d’Adrián Fernández com a assessor del grup municipal mitjançant decret d’alcaldia. • Juan José Giner afirma: - Han demanat explicacions i només han rebut la resposta genèrica que “és legal”. - Ho considera una estratègia per debilitar l’oposició. • Tot i el cessament, Fernández ha estat nomenat secretari d’Organització del PP de Rubí i continua treballant per al partit de cara a les municipals de 2027. • Giner defensa que la figura dels assessors dels grups municipals s’hauria de regular de manera clara al ROM (Reglament Orgànic Municipal). Seguretat ciutadana: campanya Comerç Segur i Operatiu Grèvol Dispositiu especial de Nadal • La Policia Local de Rubí engega, a finals de setmana, la campanya Comerç Segur, coincidint amb les compres de Nadal i l’augment de mobilitat i aglomeracions a carrers i eixos comercials. • Es fa en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, que actuen en el mateix marc mitjançant l’Operatiu Grèvol. • Objectius principals: - Reduir delictes (furs, robatoris) durant les compres nadalenques. - Augmentar la percepció de seguretat de comerciants i ciutadania. Mesures operatives i coordinació • L’inspector en cap Oriol Sánchez explica que la campanya dura fins a la segona setmana de gener i inclou: - Més presència d’agents a peu de carrer (locals i Mossos). - Cobertura de carrers comercials i polígons industrials. - Part de la plantilla de la Policia Local dedicada exclusivament a la campanya. • Coordinació reforçada: - Reunions periòdiques durant tot l’any, però més freqüents en aquesta època. - Campanya “viva” que pot redirigir recursos segons l’evolució dels fets delictius. - Intercanvi d’informació pràcticament en temps real entre cossos. Zones i delictes més habituals • Àrees d’actuació: - Zona del Mercat - Illa de Vianants - Barri de les Torres - Altres eixos comercials importants • Delictes freqüents: - Furts a persones en hores punta de compres. - Robatoris amb força fora de l’horari comercial. Consells d’autoprotecció • El sotscap de la Unitat de Proximitat, Manolo Martín, ofereix recomanacions: - No distrure’s mentre es compra, especialment si es va amb infants o persones grans. - Portar bosses i objectes al davant, preferiblement en bandolera. - Controlar quan es treuen i guarden targetes bancàries. - A dins del vehicle, no deixar objectes de valor a la vista. • En compres per internet, insisteix a: - No facilitar dades sensibles innecessàries. - Comprovar sempre que les pàgines web siguin segures. Acció social i solidaritat: campanya de joguines de Creu Roja Objectiu i abast de la campanya • La Creu Roja Rubí Sant Cugat inicia la seva tradicional campanya de recollida de joguines. • Cada any atenen al voltant de 250 famílies (uns 400–500 infants). • Les joguines es recullen, es classifiquen i es reparteixen en lots a famílies derivades principalment dels serveis socials municipals. Criteris de les joguines • Les joguines han de ser: - Nov es - No sexistes - No bèl·liques - Preferentment educatives i col·laboratives • El tècnic David Bea subratlla que l’objectiu no és només donar una joguina, sinó promoure valors: No és tan sols “estripar el plàstic”, sinó garantir un joc segur i educatiu, que ensenyi a compartir i a jugar en grup. • Es reivindiquen també llibres i jocs col·laboratius, per recuperar formes de joc que s’estan perdent. Organització i voluntariat • La vicepresidenta Rosa Calbó explica que: - Cada lot inclou: • Una joguina per jugar amb altres infants • Llibres • Una joguina més clàssica per al nen o nena - No hi ha límit de joguines donades; si en sobren, es guarden per a l’any següent. • El procés: - La Creu Roja trasllada les joguines al local del carrer Marconi per classificar-les. - Les famílies beneficiàries arriben derivades sobretot dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí; alguns casos arriben directament via Creu Roja. • L’entitat aprofita la presència a RÀDIO RUBÍ per fer una crida a nous voluntaris, especialment necessaris per a la recollida, classificació i repartiment. Cultura i drets humans: exposició de Niloufar Mirhani Exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler • La Biblioteca Mestre Martí Tauler acull fins al 19 de desembre una mostra pictòrica de l’artista iraniana Niloufar Mirhani. • Forma part de les activitats de la Setmana dels Drets Humans i del Dia del Migrant (18 de desembre). • Mirhani: - Nascuda a l’Iran, formada en Belles Arts a Teheran. - Viu a Barcelona des de 2004, on ha desenvolupat la seva carrera artística. Estil i missatge de l’obra • A l’entrevista a RÀDIO RUBÍ, Mirhani explica que el seu art reflecteix la seva experiència vital: - Obres creades a Barcelona són més lliures que les que feia a l’Iran. - Estil expressionista, amb molts colors i temàtiques com paisatges i la figura de la dona. • L’exposició inclou dos quadres dedicats a: - La llibertat - La necessitat de respectar els drets humans • L’objectiu declar at de l’artista és remoure consciències i proposar una altra mirada sobre la vida: “Mi objetivo es transmitir y que la gente vea otra manera de ver esta vida.” Trajecte migratori i trajectòria artística • Després d’arribar a Espanya, Mirhani va haver de frenar la seva carrera artística: - Aprenentatge de l’idioma - Maternitat • Fa uns tres anys que ha reprès plenament la seva activitat creativa, també en fotografia i videoart. • Explica el seu procés migratori el 2004, quan es casa amb una parella catalana de religió catòlica, i com això representa un repte social i cultural per a una dona iraniana. • L’entrevista completa es pot escoltar a radiorubi.cat. Crònica comarcal: Sabadell i Terrassa Nou cartipàs municipal a Sabadell • Després de la sortida de Junts del govern, l’Ajuntament de Sabadell reestructura el cartipàs. • L’alcaldessa Marta Farrés presenta un executiu amb quatre grans àrees de treball; la cinquena, que gestionava Junts, es reparteix entre Montse González, Sílvia García i Eloi Cortés (tots del PSC). • Objectiu del nou cartipàs: Garantir que tots els projectes en marxa es consolidin i s’acabin abans de finalitzar el mandat, deixant “un Sabadell millor que quan vam començar”. • Tot i els canvis, Farrés assegura que es mantindran els pactes de legislatura acordats amb Junts, amb el consens de Lluís Matas i Cati Abad, ara a l’oposició. Centre de Cultura Popular a Terrassa • A Terrassa, comencen les obres de la darrera fase per completar el Centre de Cultura Popular, al centenari edifici industrial del Condicionament (obra de Lluís Muncunill). • Fins ara, els grups de cultura popular hi assajaven i hi guardaven figures, però sense espais oberts al públic. • El projecte preveu: - Una recepció i horari d’obertura regular. - Dues entrades: pel moll del condicionament al passeig 22 de juliol i pel carrer Joaquim Fàbregas. - Exposició permanent de gegants, bestiari, nans, capgrossos i altres elements festius. • En aquesta fase final s’instal·laran: - Finestrals a la façana sud. - Serveis d’electricitat, aigua, climatització, ventilació i protecció contra incendis. - Diverses sales polivalents per reunions, gestió d’entitats, formacions i tallers. - Nous expositors i ampliació de l’espai d’emmagatzematge. • L’obertura completa del centre es preveu al voltant de 2027. Temps i situació meteorològica • La peça final de meteorologia, a càrrec de Luismi Pérez (La Xarxa), descriu: - Dia amb núvols prims a gran part de Catalunya. - Cel més tapat a les comarques de Ponent, amb alguna boira matinal a la Catalunya Central i Lleida. - Possibilitat d’alguna gota a l’Aragó i alguna volva de neu per sobre dels 2.300–2.400 m al Pirineu lleidatà. • Temperatures: - Tarda agradable a la costa, l’Ebre i Girona, amb màximes entre 17 i 20 °C. - Una mica més de vent de sud a l’Alt Pirineu. • Per a l’endemà s’espera: - Molta boira a l’interior (sobretot Lleida). - Núvols enganxats a la costa al matí, trencant-se amb el pas de les hores. Idea clau de l’episodi L’episodi ofereix un retrat complet de l’actualitat de Rubí i el Vallès: canvis regulatoris (Verifactu, ZBE), tensions polítiques i de gestió local, pressió sobre el sistema sanitari i mobilització dels metges, mesures de seguretat i mobilitat per a la campanya de Nadal, així com iniciatives de solidaritat (Creu Roja) i cultura i drets humans (exposició de Niloufar Mirhani).

Els esports al dia del 10/12/2025 - episode art
Els esports al dia
29'

Els esports al dia del 10/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#1118 - Residus, mobilitat, salut i sanitat a Rubí - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
58'

#1118 - Residus, mobilitat, salut i sanitat a Rubí

Introducció de la tertúlia Programa “Rubí al dia” (Ràdio Rubí) amb Albert Soler i els tertulians Lídia Juste, Montse Clemente, Rosalia Viadé i Josep Maria Pijuan. Conversa centrada en gestió de residus, zones de baixes emissions, ús de mascaretes i vaga dels metges. 1. Contenidors, neteja i reciclatge a Rubí 1.1. Retirada i retorn de contenidors al centre • L’Ajuntament retira contenidors a plaça Catalunya (soterrats), carrer Justícia i carrer Sant Gaietà, cosa que obliga molts veïns a baixar fins a l’Escardívol per llençar la brossa. • Motius oficials: - Obres i reforma de plaça Catalunya i reinauguració del Casino. - Incivisme i molèsties als veïns del carrer Justícia. - Saturació prevista al carrer Sant Gaietà, molt estret, si tota la zona hi abocava la brossa. • Conseqüència: gran tram del centre sense contenidors i queixes veïnals. Finalment, tornen els contenidors de Sant Gaietà per pressió del veïnat. "De vegades tens la sensació que es decideix una cosa, després ara canviem, ara tornem, i és una miqueta caòtic." 1.2. Soroll, horaris i recollida nocturna • Veïns es queixen de soroll nocturn de camions de recollida (fins a les dues de la matinada). • Es debat si, amb illes vianants al centre (carrer Montserrat, Francesc Macià), té sentit mantenir la recollida de nit o si es podria fer de dia sense col·lapsar el trànsit. • Es cita l’exemple d’Alemanya, on es fa porta a porta de dia, tot i bloquejar carrers, com a model possible. 1.3. Dificultat de “contentar tothom” • Tothom vol els contenidors lluny de la façana, però prou a prop per no caminar massa. • Es reconeix que és impossible satisfer tothom i caldrà acceptar incomoditats compartides. 1.4. Barris i manca de neteja • Denúncia de desigualtat entre centre i barris: a zones com Els Avets falten papereres i es percep poca presència de serveis de neteja. • Alguns veïns acaben netejant ells mateixos la vorera, cosa que consideren injusta. 1.5. Taxes d’escombraries i reciclatge • Crítica a les taxes de residus i reciclatge, considerades molt altes. • Es reclama suport al ciutadà i que es noti l’ingrés per convenis, com Ecoembes. • S’explica el model que es vol implantar: - Personalització de la taxa quan la tecnologia (contenidors intel·ligents, porta a porta, etc.) permeti mesurar qui recicla bé. - Actualment només es pot obtenir descompte si es fa ús de la deixalleria. • Novetat: ara també la deixalleria mòbil i els punts de recollida ja compten per obtenir descompte, fruit de pressió ciutadana. 1.6. Consum responsable i envasos • Missatge clau: la millor gestió de residus és generar-ne menys. • Es critiquen els envasos excessius (cartó + alumini + plàstic per una sola llauna) i es reclama regulació més estricta a les empreses. • Es recorden les tres R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, i s’insisteix que reduir hauria de ser la prioritat. • Es posa l’exemple de les ampolles de vidre reciclable o retornable, sovint més cares que les no reciclables, la qual cosa desincentiva el consum sostenible. • També s’esmenta el costum d’anar a buscar aigua a la font amb garrafes reutilitzables com a exemple de consciència ambiental. 2. Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Rubí 2.1. Posada en marxa i abast • Entrada en vigor: dilluns 29 de desembre. • Àmbit geogràfic: zona compresa entre carrer Cadmo, Rambla del Ferrocarril, passeig de la Riera i carrer Calderón de la Barca. • Horari: dies feiners de 7 h a 20 h. • Restricció: prohibició d’entrar-hi a vehicles sense etiqueta ambiental, excepte moratòries, excepcions o autoritzacions. 2.2. Posició de l’Ajuntament • L’alcaldessa Anna Maria Martínez explica que la ZBE es fa per obligació legal (municipis >50.000 habitants, termini màxim 2026), no per convicció pròpia sobre la seva eficàcia ambiental. • La zona triada coincideix en gran part amb espais ja protegits com a peatonals, per minimitzar l’impacte sobre veïns i trànsit. "El que no voldríem és que això es visqués com una pressió sobre el ciutadà que potser té un cotxe de 15 anys i no se'l pot canviar." • L’Ajuntament anuncia que serà molt “sensible” amb els casos de persones que no poden renovar vehicle, d’aquí les excepcions i moratòries. 2.3. Tràmits i desplegament tècnic • Caldrà registrar els vehicles a la Plataforma General de la ZBE, encara no activa. • L’activació dependrà del conveni amb l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità). • Encara no s’han instal·lat càmeres de control ni senyalització específica de la ZBE. • L’actual Oficina de Mobilitat de Les Torres passa a ser l’Oficina ZBE (plaça de la Constitució, 2), com a punt d’informació presencial. 2.4. Opinions dels tertulians • Impacte limitat: es valora que l’Ajuntament hagi definit una zona poc extensa, que afecta relativament poca gent. • Es critica que es facin coses “per tràmit” i per complir Brussel·les més que no per una estratègia ambiental coherent. • Hi ha preocupació per les dificultats econòmiques de molts veïns per canviar de cotxe, més encara amb l’horitzó de vehicles elèctrics i les seves condicions. • Un tertulià que viu al centre explica que ja ha rebut informació a casa (tríptic + carta) i que ja té permís per circular amb un cotxe de distintiu groc (uns 15 anys), valorant positivament la tasca informativa. 2.5. Transport públic a Rubí • Es remarca que la ZBE s’ha d’acompanyar d’un millor transport públic: - Hi ha veïns que no saben com arribar en bus a barris com Can Oriol tot i viure des de fa dècades a Rubí. - Es proposa millor informació i planificació d’horaris i recorreguts. • Es parla de la xarxa d’autobusos urbans: - Proposta d’autobusos més petits però més freqüents, adaptats a carrers estrets i a l’urbanisme especulatiu i fragmentat de Rubí. - Es recorda que línies com el 2 i el 4 al cap de setmana passen cada hora o més, cosa que complica els enllaços amb el tren. - Alhora, en hores punta (entrades a instituts, feines), alguns autobusos van tan plens que no admeten més passatgers, i els estudiants han d’esperar 20 minuts al següent. • Es reclama una planificació intel·ligent d’horaris, amb més freqüència en hores punta i menys en hores vall, i que això s’integri en futurs contractes amb l’operador (Avanza). • També s’esmenta la flota híbrida d’autobusos com a pas positiu, tot i que insuficient. • A nivell polític, es remarca que l’actitud de molts ajuntaments socialistes, que compleixen la ZBE a contracor, acaba coincidint parcialment amb el discurs de l’extrema dreta contrari a l’agenda 2030 i les polítiques europees de medi ambient. 3. Mascaretes, grip i salut pública 3.1. Retorn obligatori de la mascareta en centres sanitaris • A partir d’ara és obligatori portar mascareta a: - CAPs i centres de salut - Hospitals - Residències de gent gran • Motiu: augment molt intens de la incidència de la grip i d’altres infeccions respiratòries, amb un increment del 50% dels casos en una setmana. • Vigència inicial: 15 dies, prorrogables. • La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, apel·la al compliment estricte de la norma, especialment en entorns de vulnerabilitat. 3.2. Debat sobre utilitat i sentit de la mascareta Posicions crítiques • Una tertuliana expressa escepticisme i cansament: - Percep que algú “s’està forrant” amb les mascaretes i recorda la gran negociació i corrupció lligada al seu subministrament. - Considera que sempre hi ha hagut grips i refredats, que moltes persones han estat en contacte amb malalts sense contagiar-se, i que la clau és tenir defenses fortes i cuidar-se globalment. - Afirma que la mascareta a ella li fa mal perquè li dificulta respirar i frena el treball conscient de la respiració. • Qüestiona també la teoria del contagi tal com es presenta habitualment i reivindica una visió més holística de la salut, posant l’accent en alimentació, estrès, por i salut mental. Posicions favorables a la mascareta • Altres tertulians defensen que: - La mascareta no és per protegir el portador, sinó per protegir els altres, especialment persones grans o vulnerables. - Un refredat que un adult jove supera bé pot ser molt greu per una persona gran, amb risc de complicacions o mort. - No es tracta de portar mascareta sempre, sinó en situacions i espais concrets (hospitals, transport públic, residències) per reduir la transmissió. - Recorden que durant el període covid amb mascaretes i higiene estricta van caure en picat les grips i gastroenteritis a les escoles. • També s’assenyala que la por i el desordre emocional debiliten el sistema immunitari, però es matisa que això no invalida les eines de salut pública com mascaretes o vacunes. 3.3. Grip actual i variant agressiva • Es menciona una variant de la grip (anomenada “variant K”) com a especialment agressiva i difícil de superar, tot i que el debat esdevé més emocional que científic. • Hi ha discrepància sobre fins a quin punt cal personalitzar el virus i parlar-ne com si “tingués mala idea”, però coincideixen que hi ha molta gent malalta i que el sistema sanitari està tens. 3.4. Autoresponsabilitat, immunitat i límits • Es remarca la importància de: - Cuidar-se tot l’any (alimentació, hàbits, estrès, salut mental). - Entendre que no tothom té la mateixa capacitat o recursos per fer-ho. • Es planteja la pregunta de si acabarem vivint permanentment amb mascareta, i es defensa que ha de ser una mesura puntual, contextual i proporcional, no un estat permanent. 4. Vaga dels metges i situació de la sanitat 4.1. Convocatòria i seguiment de la vaga • Segona jornada de vaga de Metges de Catalunya, amb aturades també els dies 14 i 15 de gener. • Dades de seguiment: - Sindicat: 45% de seguiment. - Departament de Salut: 7% al matí i 5,9% a la tarda. • Explicació de la discrepància: per al sindicat, un metge assignat a serveis mínims però que volia fer vaga es compta com a vaguista; l’administració, en canvi, no el compta com a tal, d’aquí la diferència. 4.2. Reivindicacions dels metges El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, resumeix els motius de la vaga: • Canvi urgent de condicions laborals per garantir: - Atenció correcta als pacients. - Absència de sobrecàrrega d’agendes. - Eliminació de jornades de 24 hores seguides que posen en risc la salut del pacient. • Denúncia d’un 90% de metges joves amb burnout i risc que abandonin el sistema públic. "Si continuem així hi haurà una part cada cop més important que abandonarà el sistema i deixarem la sanitat sense metges." • Lleonart alerta que potser alguns polítics poden veure amb bons ulls una sanitat pública debilitada per afavorir la privatització, però que ni els metges ni la població ho haurien d’acceptar. 4.3. Opinió crítica i matisos • Un tertulià, històric defensor de la sanitat pública, reconeix que: - Hi ha explotació en alguns àmbits (MIR, guàrdies, jornades llargues). - Però recorda que darrere d’aquestes vagues també hi ha factors polítics, com l’Acord Marc amb el Ministeri de Sanitat. - Assenyala la doble vinculació pública-privada de molts professionals (uns 65.000 dels 273.000 treballadors sanitaris de l’Estat fan pública i privada), i demana coherència: no es pot exigir a la pública allò que no es demana a la privada. • També lamenta que, quan col·lectius ciutadans han defensat la sanitat pública als CAPs, sovint personal metge i d’infermeria no s’ha implicat o fins i tot ha estat distant. 4.4. Suport als metges des de l’experiència personal • Una tertuliana explica el cas d’una amiga metgessa d’hospital: - Jornades laborals llargues sumades a guàrdies fins a les 8 del matí. - Guàrdies no remunerades com a hores extra, sinó integrades al conveni. - Sou insuficient i aglomera-ció de pacients que impedeix atenció de qualitat. - Fort component vocacional, però sensació de poca sensibilitat institucional envers les seves condicions. • Es reconeix que el model de guàrdies actual pot afectar directament la qualitat assistencial i que els metges tenen dret a reclamar millores. • També s’esmenten casos de metges que han aprofitat les guàrdies per acumular hores i vacances, mostrant que la realitat és complexa i diversa. 5. Salut, esport i comunitat 5.1. Tennis taula com a activitat saludable • Al tram final, la tertúlia connecta salut i comunitat amb una proposta esportiva: • 3 de gener, al col·legi Regina Carmeli: - Matí (10 h): torneig de tennis taula infantil i juvenil, per a federats i no federats. - Tarda (16 h): competició exclusiva per a fèmines i proves per a adults a partir de 16 anys, tant federats com aficionats. • Es convida tothom que gaudeixi jugant a tenis taula a participar-hi com a forma de fer salut i cohesió social. Conclusió L’episodi dibuixa un panorama local complex on es creuen: • Gestió de residus i taxes, amb demandes d’informació clara, equitat entre barris i incentius al reciclatge. • Polítiques de mobilitat i ZBE, aplicades per obligació normativa i amb un transport públic que encara no està a l’alçada de l’emergència climàtica. • Salut pública i mascaretes, en un debat tens entre llibertat individual, salut col·lectiva, por, negoci i ciència. • Sanitat pública en crisi, amb metges en vaga que reclamen condicions dignes per poder atendre bé la ciutadania i evitar la fuga de professionals. Alhora, l’episodi tanca amb un missatge positiu: l’esport de base i les iniciatives comunitàries (com el torneig de tenis taula) són part de la resposta per construir una ciutat més sana, cohesionada i conscient.

#280 - Drets humans, vaga mèdica i PPA a Rubí - episode art
Notícies Migdia
30'

#280 - Drets humans, vaga mèdica i PPA a Rubí

Visió general de l’episodi Butlletí informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ amb èmfasi en drets humans i migracions, vaga mèdica i pressió sobre la sanitat, rebrots de grip i crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA), junt amb diversos temes locals de Rubí i comarca. Drets Humans i migracions a Rubí Programació municipal de Drets Humans i Persones Migrades • L’Ajuntament engega una programació fins al 24 de desembre pel Dia Internacional dels Drets Humans (10/12) i el Dia de les Persones Migrades (18/12). • Més d’una dotzena d’activitats: xerrades, exposicions, contacontes, jocs familiars i espectacles de dansa. • Objectiu central: promoure la cultura de la pau, combatre prejudicis i visibilitzar vulneracions de drets tant localment com a escala global. "L’objectiu és visibilitzar les vulneracions de drets humans i sobretot la defensa dels drets humans, tant a nivell local com global" – Clara Xifra • Entitats locals hi participen amb propostes sobre processos migratoris i activitats de reflexió adreçades a infants i famílies. • Moment clau: acció artística de Rubí Solidari a la plaça de l’Ajuntament, amb poesia, música i il·lustració per reivindicar la pau i denunciar els conflictes armats. Combat dels discursos d’odi • Clara Xifra subratlla la necessitat de generar consciència crítica davant el creixement dels discursos d’odi a xarxes i al dia a dia. • Es vol donar arguments i coneixement a la ciutadania per contrarestar aquests discursos. Taller escolar sobre drets humans amb la sindicatura de greuges Projecte pilot a primària • El síndic de Greuges de Rubí, Carles Alujo, explica un taller de drets humans adreçat a 4t, 5è i 6è de primària. • Projecte pilot impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes, el Departament d’Educació i el Fòrum de Síndics i Síndiques Locals, amb continguts elaborats per la Facultat d’Educació de la UAB. • Encara no hi ha cap escola de Rubí participant, però es preveu que el Departament d’Educació en seleccioni un parell. Continguts i estructura del taller • Es treballen els drets humans des de 6 àmbits: • Món digital • Democràcia • Desigualtats de gènere • Desinformació • Discursos d’odi • Emergència climàtica • Estructura de tres sessions per curs: • 1a sessió: introducció de conceptes bàsics i activitats marc. • 2a i 3a sessió: adaptades a la realitat i sensibilitat de cada escola, que pot escollir quins àmbits desenvolupar i aprofundir. Alujo insisteix que és important que l’alumnat identifiqui vulneracions de drets tant en l’actualitat mundial com en el seu entorn quotidià, per exemple en relació amb el gènere. Rol de la sindicatura • La sindicatura local té dues funcions principals: • Vetllar pel funcionament de l’administració. • Promoure i defensar els drets humans a la ciutat. • L’oficina de la sindicatura és al carrer Aribau 5, 1a planta, i es facilita telèfon, correu i Instagram com a vies de contacte. Vaga mèdica i crisi de la sanitat catalana Convocatòria de vaga • Metges de Catalunya convoca vaga al sistema públic i concertat, també als 3 CAPs de Rubí, avui i demà. • Reivindicació clau: espai de negociació propi amb el Departament de Salut per abordar condicions específiques del col·lectiu mèdic. • Denúncia de sobrecàrrega assistencial, jornades maratonianes i precarització. Condicions laborals i riscos per al sistema • El secretari general del sindicat, Xavi Lleonard, descriu la situació com a “semiesclavatge” i alerta que posa en risc el sistema sanitari. • Exemple destacat: guàrdies de 24 hores, incompatibles amb una presa de decisions òptima: Una persona que porta 23 hores treballant no té la mateixa capacitat crítica ni de decisió que a la primera hora. • Context estructural: • Infraestructures dissenyades per la “Catalunya dels 6 milions”, però la població ja és d’uns 8,3 milions. • Nombre de professionals similar a l’any 2010, tot i haver passat retallades, pandèmia i crisi, i tenir població més envellida i complexa. Calendari i serveis mínims • A banda de la vaga actual, hi ha noves jornades previstes el 14 i 15 de gener de 2026. • Serveis mínims: 25% de la plantilla a l’atenció primària i funcionament habitual d’urgències, UCI i tractaments vitals. Rebrots de grip i retorn de la mascareta Obligació de mascareta en àmbits sanitaris • El Govern català, per boca de la portaveu Sílvia Paneque, anuncia que torna a ser obligatori l’ús de mascareta a: • Hospitals • CAPs • Residències de gent gran • Mesura orientada a contenir la grip abans de les festes de Nadal. • Crida a la ciutadania a seguir estrictament la mesura, remarcant que, com les vacunes, les mascaretes també salven vides. Dades de la incidència de la grip • El Sistema d’Informació per la Vigilància d’Infeccions a Catalunya informa que la incidència s’ha multiplicat per 2,5 en una setmana (1–7 de desembre) fins a un nivell molt alt de transmissió. • Actualment: 418 casos per 100.000 habitants, amb la grip com a virus predominant (308 positius per 100.000). • Els diagnòstics superen els pics de les tres temporades anteriors. • Ingressos hospitalaris: • Tendència ascendent en llits convencionals per grip. • Estables per la resta de virus. • Tots els ingressos per Covid i el 73% dels de grip corresponen a persones de més de 60 anys. Pesta Porcina Africana (PPA) i bioseguretat Auditoria sobre una possible fuita de laboratori • S’obre una auditoria de bioseguretat liderada per un comitè de 6 experts per investigar l’origen de la PPA. • El Ministeri d’Agricultura, en un informe recent, no descarta la hipòtesi de fuita de laboratori, mentre guanya pes front a la ja coneguda “hipòtesi de l’entrepà” (carn infectada). • El conseller Òscar Ordeig (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) demana prudència i deixar treballar els experts. Composició del comitè científic • El comitè inclou: • 4 experts externs en bioseguretat, laboratoris i instal·lacions d’alta contenció biològica. • 1 representant del CRESA. • 1 representant de l’IRTA. • Laboratoris implicats: NBS2 i NBS3, d’alta contenció. • Una coordinadora científica presideix el grup. Situació del focus i resposta • El Govern insisteix que el focus està contingut i no hi ha casos positius fora del radi de 6 km inicial. • El 112 ha rebut més de 1.500 trucades per avistaments de senglars vius o morts. • Es preveu sacrificar 30.000 porcs de 39 granges situades en un radi de 20 km del focus. • El president Salvador Illa es reuneix amb representants del sector porcí, acompanyat de la consellera d’Economia i el conseller d’Agricultura, per analitzar la situació. Urbanisme i mobilitat: enderroc de Cremalleras Rubí Enderroc i futur urbanístic • Comença l’enderroc de l’antiga Cremalleras Rubí, situada entre els barris del Progrés i el Barri 25 de setembre. • Objectiu: deixar el terreny a punt per a una futura urbanització amb un nou parc i més de 150 pisos. • L’actuació afecta també l’aparcament públic davant de la fàbrica: es manté l’estacionament, però s’anul·la l’accés més proper al carrer Edison, i l’entrada/sortida es farà per una altra rampa. Afectacions al trànsit • Restriccions de trànsit entre avui i el 19 de desembre, de 8/9 h a 18/20 h (hi ha una lleu discrepància d’hores entre peces però es manté la franja de dia). • Carrers afectats: Edison i 3 d’Abril. • Durant l’horari de tall, només hi podran circular veïns del Barri 25 de setembre, vehicles de serveis i transport públic. • Fora d’aquest horari, la mobilitat és normal. Gestió de residus i pressió veïnal Retorn dels contenidors al centre • Tornen els contenidors del carrer Sant Gaietà (cruïlla amb Prat de la Riba) després d’un mes retirats. • Prèviament, s’havien retirat contenidors a: • Plaça Catalunya (contenidors soterrats, dins la reforma de la plaça i la reobertura d’El Casino). • Carrer Justícia (per molèsties al veïnat). • La retirada va generar moltes queixes, ja que els veïns havien de baixar fins a L'Escardívol per llençar la brossa. Reacció municipal • L’Ajuntament argumentava que el punt de Sant Gaietà és molt estret i no es podia ampliar amb més contenidors, cosa que hauria provocat desbordament. • La pressió veïnal fa que el consistori rectifiqui i restableixi els contenidors al carrer Sant Gaietà. Adaptació al canvi climàtic i confort a les escoles Instal·lació de ventiladors als centres educatius • L’Ajuntament posa en marxa la instal·lació de nous ventiladors als espais comuns de diverses escoles públiques de Rubí. • Objectiu: reduir fins a 4 °C la sensació tèrmica en biblioteques, menjadors, gimnasos i altres espais comuns durant episodis de forta calor. • S’hi instal·len: • 32 ventiladors de sostre • 41 ventiladors de paret • Centres implicats inclouen: Xola, Joan Maragall, Ribus Rubeo, Canals de Mora, Torre de la Llebre, Ramon Llull, Pau Casals, entre d’altres. Calendari i finançament • Els treballs comencen l’1 de desembre i es preveu que finalitzin al gener. • La primera fase se centra en espais comuns, però el consistori preveu estendre ventiladors a totes les aules de les escoles públiques. • Forma part de les polítiques d’adaptació al canvi climàtic 2025, amb el suport de 75.000 € del programa Adaptació a l’Emergència Climàtica de la Diputació de Barcelona. Seguretat i delictes d’odi Detenció per delicte d’odi a Rubí • Els Mossos d’Esquadra detenen el 4 de desembre a Rubí un home de 30 anys per un presumpte delicte d’odi motivat per raons racistes. • Des del febrer, una unitat especialitzada havia detectat continguts a xarxes socials d’un jove amb passamuntanyes que: • Fomentava l’odi contra persones estrangeres, en especial el col·lectiu marroquí i musulmà. • Promovia l’expulsió dels migrants i els atribuïa conductes delictives. • Incitava la població a organitzar-se per expulsar-los. • Segons la policia, el discurs s’havia tornat progressivament més agressiu i radical. El denominador comú era el menyspreu, la manca de respecte i la incitació a l’odi i a la violència activa contra persones estrangeres. • Les investigacions permeten identificar la persona darrere el perfil i detenir-la a Rubí. • El detingut passa a disposició judicial. Informació meteorològica Tendència general • Després d’un pont amb temperatures clarament altes per l’època, s’espera una baixa progressiva durant la setmana fins a valors habituals de mitjans de desembre. • El meteoròleg Luismi Pérez, des de la Xarxa, explica: • Dimarts marcat per suavitat tèrmica i més humitat. • Boira i núvols baixos al matí a zones interiors (Pla de Lleida, plana de Vic, pla de Bages, sud del Berguedà, conca de Tremp), que es dissipen al llarg del dia. • La tarda esdevé de temps més obert, tot i alguns núvols residuals a la costa (Camp de Tarragona, Maresme). • A Girona, el vent de garbí fa que la temperatura sigui igual o més alta que el dia anterior. • Dimecres s’espera una nova jornada humida i amb boires, continuant la dinàmica de transició cap a un ambient més hivernal. Actualitat comarcal Hospital Parc Taulí (Sabadell): projecte PILIT i sostenibilitat • L’Hospital Parc Taulí impulsa el projecte PILIT per eliminar els gots d’un sol ús en l’administració de medicació. • Diagnòstic inicial: es llençava més d’un milió de gots de plàstic l’any, comptant almenys 3 gots per pacient i dia. Nou sistema de gots reutilitzables • Cada habitació té ara dos gots de plàstic dur i reutilitzable, de colors diferents (verd i taronja). • La infermera transporta la medicació amb un got del mateix color que el de la safata del pacient, afegint un xec de seguretat visual a nom i habitació. • El pacient identifica sempre el seu color, fet que millora tant seguretat com experiència d’ús. • Els gots han estat dissenyats per estudiants de l’Escola de Disseny de Sabadell, que han creat un producte funcional, segur i adaptat a l’ús hospitalari quotidià. Cultura: festival de novel·la negra a Terrassa Crim i Misteri Terrassa • Terrassa acull la 2a edició del festival de novel·la negra “Crim i Misteri” (antic Black Vallparadís) els dies 12 i 13 de desembre. • Objectiu: consolidar una cita anual que la ciutat esperi, amb impacte cultural i econòmic. Contingut del festival • Escenaris: • Divendres a la Biblioteca Central. • Dissabte a l’Auditori. • Programa: sis taules de debat sobre cibercrim, true crime, investigació, psique criminal, entre d’altres. • Organitza l’associació Objetivo Más Letras, amb més de 30 escriptors participants. • També hi haurà espai de trobada literària, concursos i signatures de llibres. Premis i implicació local • Es lliuraran premis a: • Millor novel·la negra en català de 2025. • Millor relat curt negre jove, amb participació dels instituts de Terrassa. • Patrocinen els guardons: Ateneu Terrassenc i Club Natació Terrassa. • El festival compta amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa i la col·laboració de les biblioteques municipals i els clubs de lectura, que organitzen activitats paral·leles sobre gènere negre. Tancament del programa • El butlletí es tanca recordant que la informació local es pot seguir: • Als butlletins horaris de RÀDIO RUBÍ (99.7 FM). • Al web radiorubi.cat i a les xarxes socials de l’emissora. • Es dona pas a la capsula informativa de la Xarxa i a la programació de tarda amb el magazín informatiu local.

Els esports al dia del 9/12/2025 - episode art
Els esports al dia
29'

Els esports al dia del 9/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

#1117 - Discursos d’odi, pesta porcina i política migratòria - episode art
La Tertúlia de Rubí al dia
57'

#1117 - Discursos d’odi, pesta porcina i política migratòria

Introducció de la tertúlia • Programa de Ràdio Rubí amb diversos tertulians que comenten l’actualitat local, catalana i europea. • Tres grans blocs temàtics al llarg de l’hora: discursos d’odi i llibertat d’expressió, brote de pesta porcina africana a Collserola i política migratòria de la UE i centres de deportació. • El to combina anàlisi jurídica i ètica, exemples concrets de Rubí i reflexions polítiques més àmplies. 1. Delictes d’odi, xarxes socials i llibertat d’expressió 1.1. Cas concret a Rubí i dades estatals • Els Mossos d’Esquadra detenen a Rubí un home de 30 anys que, encaputxat i amb passamuntanyes, emetia missatges racistes i islamòfobs a les xarxes, principalment contra persones marroquines i musulmanes. • Els seus missatges: - Fomentaven l’odi i demanaven l’expulsió d’immigrants. - Atribuïen delinqüència al col·lectiu migrat. - Incitaven la població a organitzar-se per expulsar-los. - Incloïen accions simbòliques greus, com cremar un hijab en directe. • Investigació iniciada al febrer per una unitat especialitzada en delictes d’odi; l’individu és identificat i detingut el 4 de desembre i passa a disposició judicial. • L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia detecta un augment fortíssim de missatges d’odi a xarxes, especialment contra persones del nord d’Àfrica i musulmanes. - Q2 2025: 184.000 missatges d’odi detectats. - Només al juliol: 190.000, ja per sobre de tot el trimestre anterior. • El sistema FARO, basat en intel·ligència artificial, permet identificar i analitzar massivament aquests continguts. 1.2. Marc legal i necessitat de no normalitzar l’odi • El fet que la policia actuï en aquest cas indica que el contingut era especialment greu. • Els tertulians destaquen: - Importància d’un marc legal que tipifiqui els delictes d’odi. - La necessitat de no normalitzar allò que no és normalitzable, malgrat la gran presència de hate a xarxes. - L’objectiu d’un estat de dret ha de ser evitar la violència i les relacions basades en la violència simbòlica o física. "Ens ha de permetre no normalitzar el que no és normalitzable." 1.3. Xarxes socials, anonimat i responsabilitat política • Es critica el paper de les xarxes socials, especialment X/Twitter: - Afavoreixen insults i amenaces des de l’anonimat, amb un to que moltes persones no usarien cara a cara. - El nivell d’insults és generalitzat: contra col·lectius vulnerables, contra polítics, contra catalans, contra dones, etc. • Es remarca que alguns polítics i figures mediàtiques contribueixen al clima d’agressivitat, amb intercanvis de “i tu més” i insults que sovint superen els límits raonables de la llibertat d’expressió. • Es planteja el debat, ja antic, de limitar l’anonimat (per exemple, exigint DNI per obrir comptes), tot reconeixent els riscos en països no democràtics i la complexitat de regular empreses digitals transnacionals. 1.4. On són els límits? Insult, opinió i delicte • Es discuteix la “fina línia” entre llibertat d’expressió i discurs d’odi: - Identificar discurs d’odi pot ser relativament clar a nivell moral, però convertir-lo en delicte és jurídicament difícil. - La legislació posa avui el límit sobretot a la incitació directa a la violència. • Exemple pràctic: un comentari a les xarxes de Ràdio Rubí que deia “xarismo” sobre unes convidades: - Genera dubtes a la redacció: és insult, opinió, humor? - Es contextualitza com un terme despectiu (“unes xaros”, l’antic equivalent a “marujas”), destinat a ofendre. - No arriba a delicte, però és clarament ofensiu i s’esborra segons el criteri editorial. • Es diferencia entre: - Opinió: “no m’agrada el que fan aquestes senyores”. - Insult: etiquetes despectives com “idiota” o “xarismo”. • Es menciona com alguns col·lectius s’han reapropiat d’insults històrics (p. ex. “maricón”) i els han convertit en identitats reivindicades, cosa que complica encara més la lectura literal dels termes. 1.5. Papers dels mitjans, llibres d’estil i manca de conseqüències • Els mitjans públics han de ser especialment curosos i disposar d’un llibre d’estil que marqui què es permet i què no als seus espais digitals, més enllà del que és estrictament legal. • A Ràdio Rubí: - S’esborren missatges que insulten o fomenten l’odi, vinguin d’on vinguin. • Problema central: esborra missatges no implica conseqüències reals per qui els emet. - L’usuari pot tornar l’endemà i repetir el mateix comentari. - Les sancions penals o administratives per insults i amenaces a xarxes són molt escasses. 1.6. Exemples de discursos d’odi “normalitzats” • Comentaris xenòfobs com “tots els moros haurien d’anar al seu país”: - Èticament són clarament discriminadors i estigmatitzadors. - Però jurídicament poden ser defensats com una “opinió política migratòria” si no hi ha incitació explícita a la violència. • Es parla també d’odi: - Contra les dones (cos, aspecte físic) en vídeos que no tenen res a veure amb gènere. - Contra catalans, sovint per part de gent que viu a Catalunya o des de fora. • El tertulià Martí remarca que l’anonimat permet desitjar la mort d’algú o fer amenaces que la gent no gosaria signar amb nom i cognoms, i qualifica aquesta actitud de “covardia i vilesa absoluta”. 1.7. Ineficàcia dels sistemes de denúncia a xarxes • Es critica el sistema intern de denúncia de continguts de les plataformes: - Moltes publicacions clarament ofensives no s’eliminen mai, tot i les denúncies. - En canvi, creadors d’art, il·lustradors o fotògrafs veuen continguts bloquejats o comptes suspesos per raons sovint opaces o desproporcionades. • Es planteja el dubte sobre qui decideix: humans, algoritmes o intel·ligència artificial mal entrenada. 2. Pesta porcina africana a Collserola: gestió, riscos i hipòtesis 2.1. Context del brot i mesures de seguretat • A Collserola s’ha detectat un brote de pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars. • Característiques del virus: - Altíssima mortalitat (s’arriba a dir 100% en porcs i senglars). - No afecta els humans: es recorda reiteradament que es pot consumir carn de porc amb normalitat. • Mesures adoptades: - Tancament d’espais naturals (Collserola, Serralada Marina, etc.) i presència de personal de seguretat als accessos. - Controls i “pentinat” del territori en cercles concèntrics (6 km, 20 km). - Impacte principal sobre lleure i activitats a la natura, no sobre serveis essencials. 2.2. Possible fuita d’un laboratori de l’IRTA • Un informe tècnic apunta que no es pot descartar una fuita del virus des d’instal·lacions que hi treballen, especialment un centre de l’IRTA a prop de la zona afectada. • El president de la Generalitat, Salvador Illa, anuncia: - La creació d’un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinat per l’IRTA, per auditar aquest centre i altres instal·lacions que treballen amb el virus de PPA en un radi de 20 km. - La voluntat de revisar a fons instal·lacions i protocols de bioseguretat. - La petició de participació d’institucions europees i del govern espanyol per garantir imparcialitat. • Missatge institucional: “No es pot descartar res, però tampoc es pot confirmar res… Tenim plena confiança en l’IRTA.” 2.3. Opinió dels tertulians: versemblança de la fuita • Alguns tertulians consideren que, pel sentit comú, la hipòtesi més plausible és la fuita del laboratori: - Els primers senglars morts es troben a menys d’1 km de l’IRTA. - No hi ha casos llunyans (Garrotxa, Vall d’Aran, etc.), cosa que faria pensar en una altra via d’entrada. - Es compara, amb ironia, amb el debat sobre l’origen de la Covid-19 i el laboratori de Wuhan. • S’assumeix que, si hi ha hagut una fuita, probablement ha estat involuntària: - Potser per una fallada en protocols, o per accions quotidianes (personal de neteja, etc.) que, malgrat controls, haurien pogut transportar el virus a l’exterior. • Es remarca que els laboratoris d’alta bioseguretat tenen protocols molt estrictes; si hi ha hagut problema, ha estat una negligència que caldrà identificar. 2.4. Impacte econòmic i gestió de crisi • Risc principal: que el virus entri a les granges de porcs domèstics. - Es parla de la possibilitat d’haver de sacrificar milions de porcs en cas d’afectació massiva, amb impacte econòmic devastador pel sector porcí. • Actualment, la zona del brot sembla acotada i controlada, fet que es valora com a bona notícia. • Valoracions sobre la gestió: - Alguns tertulians la consideren un exemple bastant correcte de gestió de crisi, sobretot en comparació amb el que hauria pogut ser un escenari descontrolat. - Es reconeix l’eficàcia de mesures com els cercles de seguretat, la presència de vigilància i el seguiment de casos. - Es critica, però, certa sobreactuació mediàtica d’alguns mitjans, que dramatitzen el brot com si fos “una sèrie de Netflix” o un nou “coronavirus”. 2.5. Reacció social i espais naturals • Durant el pont, molts ciutadans es queixen de no poder accedir a Collserola i altres espais naturals tancats. • Els tertulians relativitzen les queixes: - Es pot fer lleure en altres llocs (exemple: anar a la Segarra, fires de Nadal, etc.). - El tancament respon a una necessitat de salut animal i de prevenció econòmica. • Es destaca un efecte col·lateral positiu: els tancaments mostren fins a quin punt els espais naturals estan connectats a través de corredors ecològics (Collserola – Serralada Marina – altres serralades). - Aquestes connexions s’han mantingut gràcies a la feina de grups ecologistes i entitats que han lluitat per preservar passos de fauna malgrat autopistes i infraestructures. 3. Política migratòria de la UE i centres de deportació externs 3.1. Nou reglament europeu sobre retorns • Els estats membres de la UE donen llum verda a un reglament sobre retorns de persones migrades amb ordre d’expulsió. • Element clau: possibilitat de crear centres de deportació fora de la UE (externalització de la gestió migratòria). - Exemple de referència: acord Itàlia–Albània impulsat per Giorgia Meloni. • Condicions formals del reglament: - Els tercers països han de respectar els drets humans, el dret internacional i el principi de no devolució (non-refoulement). • Espanya, França i Portugal voten en contra; la gran majoria d’estats (24 de 27) hi voten a favor. • El text encara ha de ser aprovat pel Parlament Europeu abans d’entrar plenament en vigor. 3.2. Complexitat legal i marge dels estats • Es remarca la complexitat del tema, que requeriria coneixement aprofundit de dret internacional. • Les directives europees busquen un marc comú, però respectant l’autonomia de cada estat en l’aplicació. • Preguntes obertes: - Quin marge real tindran els estats per decidir com i on crear aquests centres? - Qui i com verificarà que els tercers països compleixen realment els estàndards de drets humans? - Què passarà si un estat membre es passa de la ratlla i vulnera drets sota el paraigua del reglament? • Es recorda que molts “tercers països segurs” tenen democràcies dubtoses o són molt opacs, cosa que posa en entredit la garantia efectiva de drets. 3.3. Pressió política interna i auge de l’extrema dreta • Diversos governs han donat suport al reglament per pressió interna: - Hi ha una percepció estesa a Europa d’“excés d’immigració” i d’inseguretat associada, recollida en enquestes. - L’auge dels partits d’extrema dreta empeny governs de centre-dreta i fins i tot socialdemòcrates a adoptar posicions més dures. • Exemple destacat: Dinamarca, amb govern socialdemòcrata, ha impulsat mesures d’externalització semblants. • Es constata un gir general cap a polítiques més restrictives, tot i que la realitat és cíclica i, com un pèndol, pot tornar en sentit contrari en el futur. 3.4. Crítica ètica i jurídica als centres de deportació • Des d’una òptica de drets humans, els tertulians plantegen objeccions molt dures: "Per un delicte administratiu que no penal com és estar en situació irregular, privar algú de llibertat en un centre és tractar-lo com un delinqüent greu." • Punts crítics: - L’estada irregular és un delicte administratiu, no penal. - La màxima pena als sistemes penals europeus és la privació de llibertat (presó). - Posar persones en centres tancats per una falta administrativa equival a aplicar una pena màxima sense delicte penal. - Això s’interpreta com una vulneració flagrant de drets humans. • S’assenyala el risc de separació de famílies i el fet que molts d’aquests tercers països no tenen cap vincle real amb les persones retingudes, que tampoc tenien un vincle fort amb el país europeu on volien arribar, més enllà de l’esperança de noves oportunitats. 3.5. Mercantilització de la migració i tercers països • Es denuncia la mercantilització de la vida de les persones migrades: - Els tercers països no acolliran gratis: hi haurà contrapartides econòmiques, acords de “cooperació” o beneficis polítics (p. ex. suport a la seva candidatura a la UE). - Es pot generar un incentiu pervers: com més persones retingudes, més diners o avantatges obté el país receptor. - Hi ha el risc que alguns països facilitin l’entrada de persones per després omplir aquests centres i obtenir-ne profit. • Es critica que molts d’aquests països ja tenen problemes greus de respecte als drets humans amb la seva pròpia població; esperar que siguin escrupolosos amb persones estrangeres és “demanar peres a l’om”. 3.6. Migracions del futur: clima i desigualtats globals • Es posa la mirada a mitjà i llarg termini: - Les migracions no només responen a pobresa, conflictes o persecucions polítiques, sinó cada cop més a la pèrdua d’habitabilitat d’algunes zones per efectes climàtics. - Les conseqüències del canvi climàtic sobre regions del planeta són en gran part irreversibles. • Es traça un paral·lelisme històric amb el colonialisme i el capitalisme neoliberal actual: - El model de vida i consum de certs països (sovint anomenats “nord global”) es sosté sobre impactes desproporcionats sobre altres regions. - Els països que menys es beneficien d’aquest model són sovint els que pateixen més intensament les conseqüències (clima, explotació de recursos, inestabilitat). • El debat migratori, per tant, no pot desvincular-se de: - Responsabilitats històriques i ecològiques. - La necessitat de replantejar el nostre estil de vida i el sistema econòmic global. 4. Nous casos locals de discurs d’odi: vandalisme al CRAC • Es comenta un cas recent a Rubí: el CRAC (Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals) apareix amb la façana vandalitzada. • Elements del vandalisme: - Cara de Guillem Agulló (màrtir de l’antifeixisme) tatxada. - Bandera comunista i estrella ratllades. - Presència d’una esvàstica pintada, símbol inequívoc d’apologia del nazisme. • L’Alternativa d’Unitat Popular de la UB denuncia els fets a xarxes. • El cas s’emmarca en el debat general de la tertúlia: discursos d’odi, símbols feixistes i límits de la llibertat d’expressió. 5. Tancament de la tertúlia • Es preveu que la setmana següent es continuarà parlant de pesta porcina un cop es coneguin resultats preliminars de la investigació sobre l’IRTA. • Cap al final, es comenta que Salvador Illa ha publicat que “està tot controlat”, cosa que s’interpreta com que el brote no s’està estenent. • Es vinculen tots els temes del dia (odi, pesta porcina, migracions, vandalisme) com a exemples dels reptes contemporanis en què tecnologia, política, drets humans i comunicació digital estan profundament entrellaçats.

#279 - Salut mental, seguretat viària i Nadal a Rubí - episode art
Notícies Migdia
29'

#279 - Salut mental, seguretat viària i Nadal a Rubí

Panorama general de l’episodi L’edició de Notícies Migdia d’aquest 5 de desembre combina informació local de Rubí, actualitat comarcal i nacional, i l’agenda d’activitats del pont de la Puríssima. Els blocs principals giren entorn de salut mental, seguretat i successos, memòria democràtica, cultura i oci i l’alerta per la pesta porcina africana (PPA). Nou servei de salut mental: espai Situat Què és i a qui s’adreça • S’anuncia el funcionament a Rubí de l’espai Situat, integrat al programa Activat per la Salut Mental (Federació Salut Mental Catalunya, Federació Veus i Generalitat). • La tècnica referent a la ciutat, Sara Calmaestra, defineix el recurs com “porta d’entrada” a tots els projectes del programa. • Està obert a tota la comunitat: - Persones amb diagnòstic de salut mental ja vinculades a la xarxa sanitària - Persones derivades del CAP després d’una primera visita - Ciutadans sense diagnòstic, però amb malestar emocional o dubtes concrets "Si hi ha una persona que no té cap mena de trastorn de salut mental ni sospita, però comença a tenir un malestar [...] també l’atendrem." Necessitat específica a Rubí • Calmaestra remarca que a Rubí no hi ha associacions locals de familiars o persones afectades en salut mental ni grups d’ajuda mútua, a diferència de ciutats veïnes com Terrassa o Sabadell. • L’espai Situat pretén omplir aquest buit comunitari, oferint: - Primer espai d’escolta i acompanyament emocional - Orientació sobre recursos i millora de qualitat de vida (oci, integració, etc.) Serveis que ofereix • Acompanyament emocional (sense ser un servei de psicologia clínica): - Es dona importància al fet de “poder parlar amb algú” com a primera necessitat. • Derivació professional quan cal: - En casos que requereixen intervenció psicològica, psiquiàtrica o social especialitzada. • Orientació jurídica bàsica en: - Drets - Situacions de discriminació - Mesures de suport a persones amb trastorns mentals (un dels principals dubtes de les famílies). Accés i funcionament • Primer contacte flexible: - Trucada telefònica - WhatsApp - Correu electrònic a l’adreça del servei al Vallès Occidental • Possibles formats d’atenció: - Visites presencials els dimecres a la tarda a serveis socials - Videotrucades en altres horaris, adaptant-se al ritme de cada persona. Diversitat sexual i vellesa: residència Rubí Incorporació de la perspectiva LGTBI • Es presenta un projecte conjunt entre: - Servei d’Atenció Integral LGTBI de l’Ajuntament de Rubí - Servei de la Gent Gran Activa - Residència Rubí - Fundació Enllaç, especialitzada en l’acompanyament de persones grans LGTBI. • Objectiu central: garantir el dret a viure i estimar lliurement a la residència, sense discriminacions per orientació o identitat sexual. Històries de discriminació i resposta • Es recorda que moltes de les persones que ara viuen a la residència han patit discriminacions greus al llarg de la seva vida. • El projecte busca evitar: - Nous casos d’LGTBI-fòbia entre residents - Actituds discriminatòries per part del personal. Fases del projecte • Primera fase: formació del personal de la residència. - Hi ha participat el 90% de la plantilla. - Les sessions donen compliment a l’article 10 de la Llei 11/2014 sobre atenció a la diversitat. • Segona fase (prevista): - Elaboració d’un protocol específic contra l’assetjament LGTBI-fòbic al centre. - Creació d’una figura d’agent d’igualtat dins la residència. Operatius policials i seguretat viària Macrooperació antidroga dels Mossos d’Esquadra • Agents de la Unitat Regional de Salut Pública de Barcelona despleguen un ampli dispositiu amb 14 entrades a domicilis a: - Barcelona - Badalona - Rubí • Objectiu: desarticular una organització criminal dedicada a la distribució de drogues. • Balanç de l’operació: - 7 persones detingudes per presumptes delictes de tràfic de drogues - Confiscació de: - 60 kg d’èxtasi - 10 kg de ketamina - 18 kg de marihuana - 0,5 kg de xix (haixix) - Més de 1.200 plantes de marihuana en diferents fases de creixement - Prop de 64.000 € en efectiu - 1 furgoneta de càrrega, 2 turismes i 3 motocicletes - 2 armes curtes i 1 escopeta retallada amb munició. • Origen de la investigació: - S’inicia el febrer de 2025 per un punt de distribució al barri de Sant Andreu (Barcelona). - La recerca revela una xarxa molt més àmplia, amb diversos punts operatius i habitatges convertits en centres de cultiu i distribució a Badalona i Rubí. • Durant el dispositiu es desmantellen sis plantacions interiors amb tot l’equipament per manipular, pesar i dosificar la droga. Campanyes de control de velocitat a Rubí • La policia local de Rubí tanca una campanya de velocitat amb resultats preocupants: - Més de 1.000 vehicles denunciats per excés de velocitat. - 2 conductors investigats penalment per superar els 90 km/h en nucli urbà. • Els controls s’han fet en punts on ja s’havien detectat més infraccions. • Riscos destacats pels agents: - L’excés de velocitat augmenta la gravetat de les col·lisions. - Escurça el temps de reacció i allarga la distància de frenada, incrementant el risc d’accidents greus. Control de tinença responsable de gossos • Una altra campanya de la policia local se centra en la tinença responsable d’animals, especialment gossos. • Resultats: - 80 controls en diversos punts de la ciutat. - 31 propostes de sanció, majoritàriament per: - Gossos deslligats - Infraccions relacionades amb gossos potencialment perillosos. Accident mortal a Castellbisbal • Es lamenta la mort d’un motorista de 52 anys, veí de Rubí, en un accident a la BV-1201 a Castellbisbal. • Detalls de l’accident: - Col·lisió entre un turisme i una motocicleta al km 8,8. - El motorista mor, mentre que el conductor del cotxe en surt il·lès. • Dispositiu d’emergències activat: - 2 patrulles de Mossos d’Esquadra - 3 dotacions de Bombers - 3 unitats del SEM. • Balanç anual a carreteres interurbanes de Catalunya: - 134 morts des de principi d’any - 45% són col·lectius vulnerables - Distribució: 44 motoristes, 12 vianants i 5 ciclistes. Operació sortida del pont de la Puríssima Previsions de trànsit • S’explica l’operació sortida amb dades aportades per l’informador Ariel Benavente: • Volum de vehicles previstos: - 460.000 vehicles sortint de l’àrea de Barcelona fins demà a la tarda - 250.000 vehicles en el retorn de dilluns. • Desplegament dels Mossos d’Esquadra: - Més de 1.400 efectius - Més de 900 controls de trànsit. • El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, fa una crida a la prudència i recorda que: - No es pot accedir a Collserola per les restriccions derivades de la pesta porcina africana (PPA). Zones i mesures especials • Es preveu més trànsit cap a: - Zones d’interior - Estacions d’esquí - Centres comercials - Fires i activitats de Nadal. • Carreteres més afectades: - C-14, C-16, C-17, A-2, AP-7 - N-145 i N-260 (en direcció a Andorra). • Mesures de gestió del trànsit: - Carrils adicionals en alguns trams - Obertura a tots els vehicles del carril BUS-VAO de la C-58 - Restriccions als camions: prohibició d’avançar en trams concrets i límit de 80 km/h en zones amb carrils en sentit contrari. • Missatge final: paciència, respecte a la senyalització i conducció prudent per garantir un pont segur. Pesta porcina africana (PPA) a Collserola Situació del brot • El Ministeri d’Agricultura confirma 4 nous casos de pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars morts a Collserola. • Les anàlisis del Laboratori Central de Veterinària eleven a 13 el total de positius detectats. • Tots els casos se situen a l’entorn del focus inicial a Cerdanyola del Vallès, dins un radi de 6 km. • Els Agents Rurals confirmen que el brot continua encapsulat en aquesta zona. Valoració del Govern català • El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, celebra que: - Els nous positius corresponguin als primers dies de cerca dins el radi marcat - Les mostres, que inicialment presentaven dubtes tècnics, hagin pogut ser analitzades i confirmades. "Són del principi de la cerca del radi de Cerdanyola [...] i han sortit positius." • Ordeig demana responsabilitat ciutadana, especialment durant el pont, per respectar les restriccions d’accés al Parc de Collserola. • Es destaca la coordinació entre administracions i les reunions amb el sector per minimitzar l’impacte sobre l’ocupació. Impacte econòmic i mesures europees • S’explica que 458 treballadors de diverses empreses del grup Jorge (com L’Eporc) a Santa Eugènia de Berga han entrat en un ERTO per força major arran del brot. • La Unió Europea ratifica el radi de contenció de 20 km, al qual ja s’han acollit països importadors com Corea del Sud i el Regne Unit. • Brussel·les amplia a 91 els municipis inclosos en aquesta zona de control, però el conseller remarca que: - No afecta cap nova granja respecte les ja controlades. • El Ministeri informa que: - S’han inspeccionat 39 granges de la zona afectada, totes lliures de malaltia fins ara. - S’han analitzat 37 senglars morts addicionals a Collserola, tots negatius. Memòria democràtica: refugi antiaeri de l’Escardívol Nou tòtem informatiu • L’Ajuntament de Rubí inaugura un tòtem informatiu que senyalitza la ubicació del refugi antiaeri de la Guerra Civil descobert sota L’Escardívol. • També s’ha pintat a terra la ubicació exacta del refugi, que encara no és visitable. • El refugi es va localitzar fa tres anys, durant les obres de millora del carrer Cal Gerrer (a la zona de l’antiga fàbrica tèxtil de l’Escardívol). • Durant les col·lectivitzacions de la Guerra Civil, la nau va ser centre de fabricació de material bèl·lic per al bàndol republicà. Importància simbòlica i educativa • L’alcaldessa Ana María Martínez subratlla la importància de la memòria democràtica: "Rubí creiem fermament en la necessitat de no oblidar mai i d’educar les noves generacions en els principis de la cultura de la pau..." "...fer justícia a aquells rubinencs i rubinenques que van lluitar contra el feixisme." • El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz, reforça el missatge: "Totes les guerres són dolentes i a Rubí volem reivindicar la pau, la democràcia i els valors d’una ciutat oberta i integradora." Integració a l’oferta educativa i cultural • El govern local vol que el refugi es conegui especialment entre l’alumnat: - La visita al tòtem s’inclourà a la guia d’activitats i serveis educatius de Rubí. • El catàleg ja recull altres propostes de memòria democràtica gestionades pel Museu Municipal Castell: - Visites al Fons del Castell - Exposició itinerant La República, la Guerra Civil i la Postguerra a Rubí. • A la inauguració hi assisteixen: - Diversos regidors de l’Ajuntament - Membres d’entitats locals, com el Centre d’Estudis Rubinencs. • L’acte serveix de prèvia a una nova reunió de la taula de memòria democràtica, destinada a: - Fer balanç de l’any 2025 - Presentar les línies d’actuació per al 2026. Cultura, humor i oci a Rubí Open Mic de stand-up comedy al local de la CGT • Es presenta la 3a edició de l’Open Mic de monòlegs al local de la CGT de Rubí, prevista per divendres 12 de desembre. • L’organitzador, David Xeca, explica que: - L’Open Mic s’ha consolidat i ha aconseguit entrar al circuit de stand-up. - El primer Open Mic al local es va fer el 2023, però ja és considerat un espectacle habitual. • Característiques de l’espectacle: - Forma part del gènere de stand-up comedy, basat en històries d’humor explicades de manera informal. - Temporada de tardor a primavera, amb 4 o 5 espectacles l’any. - Hi participen monologuistes semiprofessionals i persones que volen provar-se per primera vegada. • Valoració dels còmics i el públic (segons Xeca): - El local és “molt maco”, amb públic molt agraït. - Cada convocatòria rep moltes inscripcions de còmics que volen actuar. "Sempre tenim un munt d’inscripcions de gent que vol venir a actuar i això ens demostra que l’Open de Rubí s’ha fet un lloc." (idea resumida) • Per a aquesta edició: - Hi haurà còmics debutants i altres amb cert renom, com Toni Guay o Irene Lavarro (Icky). - Entrada gratuïta, espectacle a les 20 h, amb servei de bar. - Els participants reben un vídeo de la seva actuació. Agenda del pont: Nadal a Rubí • S’apunta que el cap de setmana llarg ve marcat per activitats nadalenques i que les botigues poden obrir demà i dilluns. Trenet del comerç • Inici del trenet del comerç: - Comença aquesta tarda a les 17 h. - Funciona dissabte, diumenge i dilluns a: - 11 h del matí - 17 h de la tarda - Sortida des de la plaça Pearson. • Es poden aconseguir tiquets gratuïts comprant als comerços associats. Espectacle ‘La casa dels Melquíades’ • A la plaça Pere Aguilera es pot veure l’espectacle de videomapping i dansa ‘La casa dels Melquíades’ (anomenat a la locució com Casa Malquiades): - Programa nadalenc que combina dansa, música i llum - Representat per la companyia Vuit Temps - Cada dia del pont, a les 18.30 h (dos quarts de set). Patrimoni local: ermita de Sant Muç • Activitat no estrictament nadalenca: - Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Muç, demà a partir de les 11 h. - L’objectiu és descobrir la història i els secrets d’aquest espai emblemàtic del patrimoni rubinenc. El temps durant el pont Evolució meteorològica • La previsió, a càrrec de Lluís Mí Pérez (La Xarxa), indica tres dies de temps estable. • Situació actual: - La temperatura comença a recuperar-se a gran part de Catalunya. - Encara hi ha vent intens a: - Sud de Lleida - Comarques de Tarragona - Alguns punts del Pirineu. • A l’ombra encara es nota certa sensació de fred, però la tarda serà més agradable, sobretot: - A les comarques de l’Ebre - Costa i prelitoral - Bona part de les comarques gironines. Cap de setmana i pont • Dissabte: - Una mica de vent al Camp de Tarragona - Fred al matí, però temperatures més altes a la tarda. • En general, el pont estarà marcat per: - Ambient gairebé primaveral al sud del país i a la costa - Alguns núvols matinals a la Catalunya Central que es desfaran durant el dia. Actualitat comarcal: Sabadell i Terrassa Fira de Santa Llúcia de Sabadell • La crònica de Ràdio Sabadell recull queixes de paradistes per la instal·lació d’una torre/columna negra de llums enmig de la fira. • La presidenta de la fira, Dolors Casas, denuncia que: - Una parada s’ha hagut de reubicar amb molt poca antelació. - Les vendes d’aquesta parada han caigut un 50% respecte a l’any passat. "Ens han posat aquí una torre immensa [...] i el noi que té la parada l’han posat a dalt de tot i ven el 50% menys." (idea parafrasejada) • La fira compta amb una vintena de parades amb productes nadalencs (arbres, tions, figures de pessebre, decoració, etc.) i novetats com un caganer especial del Llaminer. Biblioteques de Terrassa com a refugis climàtics • Des del Canal Terrassa, la periodista Lourdes Rion informa que a partir de 2026 tota la xarxa de biblioteques públiques de Terrassa estarà oberta també a l’agost. • Fins ara, les biblioteques dels districtes 2 i 5 romangueren tancades en aquest període. • El tinent d’alcalde i regidor de Biblioteques, Joan Salvador, explica que: - Es vol garantir el mateix servei a tots els barris. - S’han contractat quatre persones per cobrir els torns de vacances. • Aquestes biblioteques actuaran com a: - Refugi climàtic durant l’estiu - Punt de trobada de la ciutadania - Espais per a activitats i programes culturals. Queixes pel gimnàs Terrassa Esports • Una altra crònica del Canal Terrassa recull les queixes de socis del gimnàs Terrassa Esports per l’estat de les instal·lacions. • Problemes principals: - Més d’un mes sense aigua calenta als vestidors - Manca de manteniment: màquines espatllades, pistes de pàdel en mal estat, humitats, filtres d’aire bruts, etc. • Una usuària explica que: - De 30 cintes de córrer, només 4 funcionen, i 3 ho fan malament. - Les pistes de pàdel estan en condicions que poden provocar caigudes greus. • Aquestes queixes arriben en un moment de canvi de concessió del gimnàs i dels camps de futbol annexos. • La Fundació Privada Terrassa Futbol Club, actual gestora, declina fer declaracions. Tancament del programa • El butlletí es tanca recordant que: - A partir de les 16 h, el David García Entrena torna amb més informació local i butlletins horaris. - A les 20 h s’emet l’informatiu vespre. • Es recorda que tota la informació es pot seguir a: - 99.7 FM de RÀDIO RUBÍ - radiorubí.cat i xarxes socials. • Missatge final: desitjos de bon pont de tres dies per a qui el pugui gaudir.

Els esports al dia del 5/12/2025 - episode art
Els esports al dia
29'

Els esports al dia del 5/12/2025

Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

← Torna a tots els podcasts