Introducció del tram del programa En aquesta segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ, el magazín combina: • Una entrevista d’actualitat sobre urbanisme en zones inundables i polítiques d’habitatge. • Una secció de mediació comunitària sobre convivència a les comunitats de veïns. • El bloc d’esports locals amb resultats, classificacions i una notícia d’última hora. • Un petit espai de “qui fa anys avui” i una recomanació musical final. 1. Urbanisme en zones inundables i habitatge 1.1. Objectius de la campanya Prou Urbanisme Inundable L’entrevista amb Guifré Bonvilà, membre de la campanya Prou Urbanisme Inundable i d’Ecologistes en Acció, se centra en denunciar la construcció d’habitatges i infraestructures en zones inundables, tant a Rubí (especialment a l’Escardívol) com a diversos municipis de Catalunya. L’entrevistat explica que la campanya té tres grans objectius, segons l’horitzó temporal: • Curt termini – Moratòria immediata de tots els projectes urbanístics previstos en zones inundables. - Es demana als ajuntaments, a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que aturin cautelarment aquests projectes. - S’exigeix esperar a la revisió dels mapes de risc d’inundabilitat abans de continuar. • Mig termini – Recuperar la prohibició legal d’edificar en zones inundables. - Denuncia que la llei d’urbanisme de Catalunya ja havia prohibit edificar-hi, però es va modificar la dècada passada. - Es demana que la llei torni a deixar clar que no es poden construir edificis ni infraestructures convencionals (habitatges, centres comercials, etc.) en aquests espais. • Llarg termini – Adaptar el país a la nova realitat climàtica i restaurar la natura. - Renaturalitzar espais fluvials i litorals, també zones inundables. - Encaixar-ho amb normatives de restauració de la natura i preservació de la biodiversitat. «Es tracta de fer que els espais fluvials i els litorals es renaturalitzin al màxim possible.» 1.2. Riscos ambientals, socials i emocionals d’urbanitzar zones inundables Guifré detalla diversos riscos associats a aquest model urbanístic, partint de l’exemple de la DANA de València: • Risc per a la vida i el patrimoni - Possibilitat de pèrdua de vides humanes. - Destrucció de patrimoni material (habitatges, comerços, infraestructures). • Impacte ambiental greu - Destrucció d’hàbitats naturals i de la vida no humana (fauna i flora) per l’efecte d’un urbanisme “desbocat”. - Pèrdua de sòl fèrtil, clau per a l’agricultura i els ecosistemes. • Contaminació per residus i tòxics - Les inundacions arrosseguen residus urbans i substàncies contaminants. - Aquests materials acaben concentrats en altres zones, formant muntanyes de deixalles difícils i costoses de gestionar. - Un cop els llots s’assequen, poden alliberar tòxics que afecten la salut de la població. • Impacte emocional i comunitari - Les comunitats afectades queden sovint emocionalment devastades. - Costos molt elevats i complexitat de la reconstrucció. - Sensació de falta de futur i d’impotència a curt i mig termini. 1.3. Canvi climàtic, urbanisme i obsolescència dels mapes de risc S’analitza com el canvi climàtic i el tipus d’urbanisme practicat incrementen la probabilitat i la gravetat de les inundacions: • Zones tradicionalment perilloses ja urbanitzades - Moltes àrees que se sabia que eren de risc ara estan plenament edificades. • Dades recents de València (Horta Sud) - Un informe recent indica que un 40% de l’aigua que va inundar la zona va caure fora dels mapes oficials de risc d’inundabilitat. - Això evidencia que els mapes actuals han quedat desfasats. • Dos factors combinats - Urbanisme cada cop més dens: ocupació d’espais naturals i fluvials que actuaven com a zones d’amortiment i d’infiltració. - Canvi climàtic: episodis de pluja més intensos, amb molts litres per metre quadrat en menys temps, i més freqüents. • Ruptura de les estadístiques clàssiques de retorn - Els mapes treballen amb períodes de 10, 100 i 500 anys de probabilitat d’esdeveniments extrems. - A la pràctica, aiguats molt forts (com els del 1962 o els dels 80) s’han repetit diverses vegades en 150 anys. - Amb l’escalfament global, es preveu que el que es considerava un episodi de “cada 500 anys” pugui passar cada 10, 15 o 20 anys. «És evident que aquests mapes estan caducats; les zones de risc s’han d’ampliar.» 1.4. Marc legal, moratòria i paper de la Generalitat i l’ACA La campanya defensa que no hi ha una barrera legal insalvable per decretar una moratòria general de projectes en zones inundables: • Competències del Departament de Territori - La Comissió d’Urbanisme de la Generalitat penja d’aquest departament. - Si en el passat ha aprovat projectes, ara podria aturar-los i revisar-los sense problemes legals, invocant el canvi de context i la necessitat de reavaluació. • Declaracions polítiques - Es cita que el president Illa ha afirmat en una entrevista que la majoria d’aquests projectes no prosperarien. - Guifré qüestiona si això és només un missatge tranquil·litzador després d’aiguats recents o una voluntat real de canvi. • Rol de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) - És un pas obligat en la tramitació: revisa informes tècnics i valida o no els projectes. - La campanya denuncia que l’ACA mai no ha tombat cap projecte d’aquest tipus. - Malgrat la seva imatge d’organisme tècnic neutral, se’l presenta com a peça integrada en la maquinària especulativa. «Sembla ser una peça més de posar oli a la maquinària de fabricar bitllets a costa de destruir el territori.» • Posicionament sobre la moratòria - S’ha demanat a l’ACA que es posicioni a favor de la moratòria. - L’agència respon que no té competències per decretar-la, només pot actuar en el moment de l’avaluació inicial dels projectes. - Guifré considera que un posicionament clar de l’ACA ajudaria a canviar la consciència col·lectiva sobre aquest urbanisme. 1.5. El cas de Rubí i la responsabilitat dels ajuntaments L’entrevista baixa al cas concret de Rubí: • Urbanització prevista en zona inundable a Rubí - Part de l’àrea on es vol construir està catalogada com a zona inundable. - L’Ajuntament defensa que compta amb permisos i informes favorables, i que s’han complert tots els requisits tècnics. • Valoració des d’Ecologistes en Acció i plataformes locals - Guifré parla també com a membre d’una plataforma local de Mollet del Vallès, on hi ha un cas similar amb 30 hectàrees amenaçades. - Assenyala que els arguments de l’Ajuntament de Rubí són calcats als de Mollet: “la llei ho permet” i “l’ACA diu que està bé”. • Crítica al paper dels ajuntaments - Es percep que els consistoris es desentenen dels grans temes: seguretat de les persones, canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat. - S’actua com si fossin només promotors immobiliaris, traslladant la responsabilitat a “instàncies superiors”. «Els ajuntaments en molts casos són còmplices… fan de promotors immobiliaris i no volen assumir responsabilitats quan es veu que no podem seguir igual.» • Exemple paradigmàtic: l’Aeroport del Prat - Segons els mapes, tota la zona és d’alt risc d’inundació (color vermell), però el rectangle de l’aeroport apareix com a no inundable. - A la realitat, quan plou fort, pistes i terminals s’inunden. - Això demostra que hi ha “dibuixos sobre el paper” que no corresponen amb la realitat física, i que els informes no són fiables en el context actual. 1.6. Participació ciutadana, COP30 i “urbanisme criminal” Guifré amplia la mirada i connecta el debat local amb la governança climàtica global: • Manca de participació real - Denuncia que a espais com la COP30 de Belém es prenen decisions que afecten dècades i tot el segle XXI, però sense capacitat real d’incidència per part de la societat civil. - A escala local, els processos de participació urbanística són descrits com a “de pandereta”. - No hi ha vies efectives perquè la ciutadania prioritzi la vida davant del benefici privat. • Concepte d’“urbanisme criminal” - Defineixen aquests projectes com a urbanisme criminal perquè exposen la població a riscos innecessaris. • Necessitat de canvi de consciència col·lectiva - Es reclama una reflexió profunda com a societat sobre el model urbanístic i econòmic. 1.7. Alternatives: espais verds i renaturalització Sobre què fer amb aquests espais si no s’hi construeix, Guifré diferencia casos: • Zones allunyades del nucli urbà - Si són espais més separats, pot tenir sentit renaturalitzar completament: - Recuperar bosc de ribera en àrees fluvials. - Recuperar usos agrícoles en zones de camp, que també són espais segurs en termes d’inundació. • El cas específic de l’Escardívol a Rubí - És un espai en ple centre de la ciutat. - Recuperar-hi un bosc de ribera s’hi veu poc realista a mig termini. - Es defensa la creació d’una gran zona verda / parc que: - Afavoreixi la infiltració d’aigua. - Sigui fàcilment evacuable en cas de risc. «Un parc és molt fàcilment evacuable: el tanques, avises la gent i ja està. En canvi, en un centre comercial o un bloc de pisos el risc és molt més difícil d’evitar.» 1.8. La via judicial com a eina de pressió Es parla de la decisió de l’AUB a Rubí d’usar la via judicial per aturar el projecte urbanístic: • Judicialització com a recurs legítim - No és sempre la primera opció, però sovint és un dels pocs mecanismes disponibles quan la política no respon a l’evidència científica. - S’ha utilitzat també a Mollet (el Calderí) per bloquejar una urbanització. • Límits de la via judicial - Els jutges són persones amb les seves idees i visions del món. - Es pot perdre el cas, i això no implica que la causa no tingui raó de fons. - En aquest cas, cal persistir per altres canals i sobretot mobilitzar la ciutadania. 1.9. Propostes concretes a les administracions Per tancar, Guifré enumera mesures que reclamen a tots els nivells administratius: • Participació real de la societat civil - Incorporar entitats socials a espais com l’Observatori de la Inundabilitat. - Evitar que les decisions recaiguin només en polítics i tècnics “col·locats a dit”. • Reforma de la llei d’urbanisme - Incloure de manera clara i genèrica la prohibició d’edificar en zones inundables. • Pla a 10–15 anys de desurbanització i restauració - Iniciar un procés seriós de desurbanització d’algunes àrees de risc. - Restaurar ecosistemes fluvials i litorals com a mesura d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. - L’objectiu final és garantir la seguretat de les persones i la resiliència ecològica del territori. «Demà mateix podria tornar a passar una DANA a Catalunya; estem en una situació geogràfica, climàtica i urbanística idèntica a la del País Valencià.» 2. Secció de mediació: convivència a les comunitats de veïns La segona gran part del tram correspon a la secció de mediació amb Manuel Salvador, tècnic de mediació de l’Ajuntament. S’hi expliquen els perfils de convivència i com s’intervé en conflictes veïnals. 2.1. Tipologia de casos i àmbits d’intervenció Manuel diferencia dos grans blocs d’intervencions: • Casos bipartits (entre dues parts) - Conflictes concrets entre dos veïns (sorolls, molèsties, etc.). • Intervencions a comunitats completes - Afecten tot un edifici o conjunt de veïns. - S’hi inclouen conflictes sobre: - Ús de l’espai comú (escales, terrats, patis, pàrquings). - Actituds incíviques. - Instal·lació d’aires condicionats i altres elements. - Sorolls recurrents. - Problemes d’organització interna (Junta, presidència, quotes, etc.). 2.2. Coordinació amb altres serveis municipals La mediació no actua aïlladament, sinó en xarxa: • Serveis de salut pública – quan hi ha conductes incíviques relacionades amb possibles problemes de salut mental o situacions delicades. • Serveis socials – per abordar casos amb vulnerabilitat social, problemes econòmics o familiars. • Altres serveis municipals i, quan cal, administradors de finques. Això permet abordar els conflictes més enllà del símptoma (soroll, brutícia, impagaments) i entendre’n l’arrel. 2.3. Suport a les comunitats i estructura interna Una línia específica de la seva feina és el suport i acompanyament a comunitats de propietaris: • Ajuda a: - Definir i actualitzar la normativa de règim intern. - Reestructurar Juntes de veïns desorganitzades o inexistents. - Gestionar situacions típiques com: - Ningú vol ser president (o, al contrari, algú porta 20 anys i no deixa el càrrec). - Falta de neteja, ascensor, assegurança o manteniment bàsic. • Important aclariment: - No fan de gestors o administradors de finques. - Treballen només quan hi ha una demanda explícita d’un veí, d’un conjunt de veïns o d’un administrador que veu un bloqueig relacional (no només tècnic o jurídic). «Nosaltres no anem comunitat per comunitat a fer difusió; intervenim quan algú ens ho demana perquè està encallat.» 2.4. El problema estructural dels impagaments Preguntat pels conflictes més habituals, Manuel apunta que al darrere de gairebé tot hi apareix el tema dels impagaments: • Causes freqüents: - Falta de gestió o seguiment per part d’antics administradors. - Canvi repetit d’administrador, que trenca la continuïtat. - Propietaris que són entitats bancàries, difícils de localitzar i amb poca implicació. • Efectes sobre la comunitat: - No es pot instal·lar o mantenir l’ascensor. - No hi ha servei de neteja regular. - Falta assegurança de comunitat. • Enfocament de la mediació: - Separar el problema de deute acumulat (que pot ser molt lent de resoldre) del funcionament mínim de la comunitat. - Fer entendre que l’edifici ha de seguir funcionant, encara que hi hagi algú que deu 3.000 € i no pugui pagar d’un dia per l’altre. - Treballar la idea de corresponsabilitat de tots els veïns. «La comunitat és responsabilitat de tothom; no es pot paralitzar l’ascensor perquè un veí no paga.» També es posa l’accent en el dany que genera la manca d’ascensor en persones grans o amb problemes de mobilitat, que poden arribar a no sortir de casa durant mesos. 2.5. Exemples de casos concrets Manuel exposa diversos casos que il·lustren la complexitat de la mediació: a) Tres comunitats i un pàrquing compartit • Situació: - Tres comunitats (una amb administrador, una sense i una molt desestructurada) comparteixen un pàrquing comú amb problemes de filtracions d’aigua. - No hi havia una gestió clara: ni quotes regulars, ni responsable del manteniment. • Intervenció: - Primer es treballa el funcionament intern de cada comunitat (especialment la més desestructurada). - Després s’aborda el problema tècnic d’aigua de forma conjunta. - Es passa d’anar cap a la via jurídica a aconseguir acords pactats entre les parts. b) Teulada d’uralita en un pati interior • Situació: - Dues comunitats, amb el mateix administrador, comparteixen un pati interior amb una teulada d’uralita deteriorada. - Dos veïns dels baixos es neguen a retirar la teulada, tot i el risc per la salut (fibrociment) i pels veïns. • Conflicte: - Hi ha risc que, en retirar la teulada, caiguin restes sobre altres veïns. - El tema implica salut pública i responsabilitats compartides. c) Quatre comunitats i un jardí comú sense gestió • Situació: - Quatre comunitats comparteixen un jardí interior. - Hi ha tres administradors diferents per a aquestes comunitats. - No hi ha acord sobre qui s’encarrega de la neteja i manteniment. • Bloqueig: - Les comunitats estarien disposades a assumir costos i definir pressupostos, però cap president vol assumir el lideratge. • Intervenció: - Es treballa amb els quatre presidents, especialment amb la comunitat més bloquejada. - Es busca que entenguin la necessitat de tenir mínims acords comuns per a l’ús d’un mateix espai. A través d’aquests exemples, Manuel subratlla que la seva funció se centra en la relació entre veïns, deixant la part tècnica i formal als administradors. 2.6. Diagnòstic, acords i el problema de la continuïtat Manuel destaca que molts conflictes arriben a mediació després d’anys enquistats: • Sovint es troba amb frases com “això sempre ha estat així”, encara que la realitat del veïnatge ha canviat (nous perfils, més animals, noves necessitats). • El procés de mediació acostuma a incloure: - Diagnosi inicial de la situació. - Espais de diàleg per reconstruir confiança. - Acords sobre normes, quotes, usos d’espais, etc. • Punt feble recurrent: la manca de continuïtat. - Comunitats que, després de mesos de treball, queden molt ben organitzades… - Però, passat un any, han tornat a caure en els mateixos problemes. «Al final, sempre tornem al mateix: la responsabilitat és de cada veí. Si vostè no té interès en resoldre el conflicte, aquí s’acaba la nostra feina.» 3. Bloc d’esports locals i actualitat esportiva La darrera part d’aquest tram del programa és el resum esportiu local amb Toni Bravo, en to distès i proper. 3.1. Notícia d’última hora al Juventud 25 de Septiembre S’anuncia en exclusiva un canvi important al Juventud 25 de Septiembre (Veinti): • José A. Vargas deixa de ser entrenador del primer equip per decisió tècnica del club. • Santi Fernández assumeix el càrrec provisionalment des de dins del club, a l’espera de nou cos tècnic. • Vargas continuarà vinculat a l’entitat com a director esportiu. • Es contextualitza el canvi per una dinàmica negativa de resultats. • Es preveu aprofundir en el tema al programa Esports al dia (a partir de dos quarts de dues), amb més informació i possibles entrevistes. 3.2. Bàsquet: resultats del CEP Sant Jordi • Femení del CEP Sant Jordi - Victòria molt valuosa a la pista del Club Natació Sabadell: 54–60. - L’equip se situa 3r classificat de Segona Catalana. • Masculí del CEP Sant Jordi - Derrota contundent a l’Escola Montserrat contra el Prat B: 78–109. - És la quarta derrota consecutiva després d’haver encadenat quatre victòries al principi. - L’equip cau fins a la dotzena posició de Copa Catalunya. 3.3. Futbol: Tercera Catalana Es repassen els partits dels equips rubinencs a Tercera Catalana: • Rubí B (UE Rubí) - Derrota al camp de la Brera per 4–2. - Mala primera part: marxen al descans perdent 4–0. - Es mantenen a la zona mitjana del grup 12. • Penya Blaugrana Ramon Llorens - Empat a casa contra el Mirasol. - Guanyaven 2–0 al descans, però s’acaben deixant empatar. - Sensació de frustració, tot i sumar un punt. - També situats a la zona mitjana de la taula. • Olímpic Can Fatjó B - Derrota per 3–1 al camp del San Juan Atlético Montcada B. - Els locals són superiors al joc. - Malgrat la derrota, l’equip que entrena Fran Moreno ocupa la sisena posició del grup 7. 3.4. Voleibol Rubí • Equip masculí del Vòlei Rubí - Victòria molt emotiva contra el Sant Cugat. - El partit comença malament: perden els dos primers sets. - Remunten i guanyen els tres darrers sets, forçant i guanyant el cinquè. - Remuntada celebrada i marcador global favorable, que manté l’equip 3r del grup F de Tercera Catalana. • Equip femení del Vòlei Rubí - Derrota a la pista del DCB – Colegio Alemán. - L’equip es troba en una situació complicada com a cuer del seu grup de Tercera. 3.5. Handbol: Juventud 25 de Septiembre En handbol, bones notícies pel Juventud 25 de Septiembre: • Tercera victòria consecutiva. • Triomf a la pista del Vendrell per 29–37. • Els de Valentí Palma pugen fins a la 3a plaça de Segona Catalana. 4. Efemèrides: “Qui fa anys avui?” Amb Glòria Dalmàs, es repassen aniversaris destacats del dia: • Owen Wilson – 57 anys - Actor nord-americà, conegut pel seu humor característic i per comèdies com Wedding Crashers i moltes altres produccions de Hollywood. • Kirk Hammett – 63 anys - Guitarrista de Metallica, figura clau del heavy metal. - El seu estil és considerat marcant i inconfusible, especialment en temes com Enter Sandman. • Peter Schmeichel – 62 anys - Històric porter danès, recordat sobretot pel seu pas pel Manchester United. - Protagonista de la Eurocopa 1992, que Dinamarca va guanyar contra pronòstic. • Alan Moore – 72 anys - Guionista i escriptor de còmics britànic. - Autor de clàssics com V de Vendetta, considerat un dels grans renovadors del còmic modern. Glòria tanca desitjant per molts anys a tots i dona pas al següent espai del programa. 5. Recomanació musical de Robert Fernández El tram es tanca amb la recomanació musical de Robert Fernández, que presenta una novetat discogràfica: 5.1. Nou disc de Macaco: Futuro Ancestral • L’artista barceloní Dani Carbonell (Macaco) publica el seu onzen disc d’estudi, Futuro Ancestral. • Hereu del seu mestissatge musical habitual, combina ritmes llatins, reggae, pop i influències urbanes. • El disc manté la línia de cançons amb consciència social, com en èxits anteriors (Mama Tierra, Tengo, Moving). • Novetat destacada: incorpora l’humor com a element central, sense caure en el cinisme ni en la paròdia buida. Macaco torna amb la voluntat de “sacsejar les consciències” amb un to més irònic però ple de contingut. 5.2. Cançó destacada: Sube el nivel del mal • Robert fa sonar el tema “Sube el nivel del mal”, que forma part de Futuro Ancestral. • La lletra juga amb la sàtira i la ironia: - Frases com “No existe el cambio climático mientras tenga vistas desde mi ático” caricaturitzen la negació climàtica i el privilegi. - També parla de químics als aliments, plàstics, tòxics a l’aire i deforestació, denunciant l’autoengany col·lectiu. - Introduïx la idea que no estem tots al mateix vaixell, sinó al mateix mar, i que les desigualtats determinen qui flota primer. La cançó reforça, de manera indirecta, els temes ambientals i de responsabilitat col·lectiva que ja havien aparegut a l’entrevista amb Guifré Bonvilà, tancant el tram del programa amb una reflexió musical sobre crisi climàtica i injustícia social. 6. Promos i continuïtat de la graella de RÀDIO RUBÍ Al llarg del fragment també s’escolten diverses falques promocionals de la graella de RÀDIO RUBÍ: • Recordatoris de la pròpia RÀDIO RUBÍ com a emissora de referència local. • Promocions de programes com: - Espais musicals (per exemple, Long Play). - Programes d’entrevistes i inspiració (Inspira’t). - Programes de sèries i plataformes. - L’espai esportiu A peu de Camp i altres formats d’esports en directe vinculats a la UE Rubí i la Lliga Elit. Aquestes falques ajuden a situar Rubí al dia dins d’una programació més àmplia, reforçant la idea de ràdio de proximitat que cobreix informació, cultura, esport i entreteniment local. Temes principals tractats • Urbanisme i canvi climàtic: crítica a l’urbanització en zones inundables, amb focus en l’Escardívol (Rubí) i altres municipis catalans. • Riscos i responsabilitats: impacte en vides humanes, ecosistemes, patrimoni, i crítica a la manca d’acció de Generalitat, ACA i ajuntaments. • Participació ciutadana i via judicial: denúncia de la manca de participació real i ús dels tribunals com a eina de pressió. • Mediació comunitària: conflictes de convivència veïnal, impagaments, manca d’organització i suport municipal per recuperar el bon funcionament de les comunitats. • Esport local: resultats i classificacions de bàsquet, futbol, vòlei i handbol, amb focus en clubs de Rubí i notícia d’última hora al Juventud 25 de Septiembre (Veinti). • Cultura i música: efemèrides d’esportistes, músics i creadors; i nova etapa de Macaco amb Futuro Ancestral. Tags • urbanisme • zones inundables • canvi climàtic • habitatge • Prou Urbanisme Inundable • Ecologistes en Acció • Escardívol • moratòria urbanística • Agència Catalana de l’Aigua • participació ciutadana • COP30 • renaturalització • mediació comunitària • convivència veïnal • comunitats de propietaris • impagaments comunitat • serveis socials • pàrquing comunitari • teulada d’uralita • jardí comunitari • Juventud 25 de Septiembre • Veinti • José A. Vargas • Santi Fernández • UE Rubí • CEP Sant Jordi • vòlei rubí • handbol Rubí • Tercera Catalana • Segona Catalana • Copa Catalunya • efemèrides • Owen Wilson • Kirk Hammett • Peter Schmeichel • Alan Moore • Macaco • Futuro Ancestral • Sube el nivel del mal • RÀDIO RUBÍ • Rubí al dia Seccions amb temps [Nota: els temps són en segons des de l’inici del fragment proporcionat.] Inici de l’hora i sumari del tram • Inici: 28 • Final: 148 • Títol: Introducció de la segona hora i continguts del dia • Resum: Presentació de la segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h. Es fa un repàs dels continguts: entrevista sobre urbanisme en zones inundables amb Guifré Bonvilà, secció de mediació amb Manuel Salvador, bloc d’esports, espai de “qui fa anys avui” i recomanació musical de Robert Fernández, així com menció de la tertúlia de les 10 h i una entrevista posterior a Oriol Burés (fora del tram transcrit). Entrevista: campanya Prou Urbanisme Inundable (1a part) • Inici: 149 • Final: 408 • Títol: Objectius de la campanya i riscos d’urbanitzar zones inundables • Resum: Introducció al tema de l’habitatge en zones inundables i presentació de Guifré Bonvilà. Es detallen els tres objectius de la campanya (moratòria, canvi legal, renaturalització) i s’analitzen els riscos humans, ambientals i emocionals d’urbanitzar en zones exposades a inundacions, amb referències a la DANA de València. Entrevista: canvi climàtic, mapes de risc i marc legal • Inici: 463 • Final: 662 • Títol: Canvi climàtic, obsolescència dels mapes de risc i moratòria • Resum: Es descriu com el canvi climàtic i l’urbanisme intensiu desborden els mapes d’inundabilitat existents (cas de València, amb un 40% de l’aigua fora dels mapes). Es critica el sistema de càlcul de períodes de retorn (10, 100, 500 anys) i es defensa que no hi ha barreres legals significatives perquè la Generalitat decreti una moratòria general de projectes en zones inundables. Entrevista: paper de l’ACA i complicitat institucional • Inici: 679 • Final: 885 • Títol: Rol de l’Agència Catalana de l’Aigua i interessos econòmics • Resum: Es detalla el procés d’aprovació de projectes (ajuntaments, ACA, commissions d’urbanisme) i es denuncia que l’ACA no ha rebutjat mai un projecte en zona inundable. Guifré sosté que l’Agència no és tan neutral com sembla i que actua alineada amb la maquinària especulativa, tot i que oficialment diu no tenir competències per impulsar una moratòria. Entrevista: el cas de Rubí, mapes poc fiables i participació • Inici: 914 • Final: 1206 • Títol: L’Escardívol, informes tècnics i dèficits de participació • Resum: Es parla del cas concret de Rubí, on una part del projecte urbanístic es troba en zona inundable. L’Ajuntament es refugia en els informes tècnics i la legalitat vigent. Guifré critica aquesta actitud i posa l’exemple de l’aeroport del Prat per demostrar que els mapes i informes poden ser enganyosos. També denuncia que la participació ciutadana en planificació urbanística és merament formal i connecta el tema amb la governança climàtica global (referència a la COP30 de Belém). Entrevista: alternatives verdes, via judicial i demandes finals • Inici: 1206 • Final: 1558 • Títol: Espais verds, via judicial i propostes de futur • Resum: Es discuteixen alternatives com la creació de zones verdes o la renaturalització completa segons el context (cas específic de l’Escardívol al centre de Rubí). Es justifica l’ús de la via judicial per part de plataformes com l’AUB quan la política no respon. Finalment es concreten demandes: participació de la societat civil (Observatori de la Inundabilitat), reforma de la llei d’urbanisme per prohibir edificar en zones inundables i un pla a 10–15 anys de desurbanització i restauració per garantir la seguretat de les persones. Falques de continuïtat de RÀDIO RUBÍ • Inici: 1604 • Final: 1675 • Títol: Falques d’auto-promoció i informació local • Resum: S’emet una falca que reforça el paper de RÀDIO RUBÍ com a ràdio de proximitat (“la primera en informació local, sempre al teu costat”) i anuncis d’altres espais de la graella, especialment musicals. Falca esportiva: A peu de Camp i UE Rubí • Inici: 1675 • Final: 1702 • Títol: Promoció de les retransmissions esportives locals • Resum: Es promociona el programa A peu de Camp i la retransmissió en directe del proper partit de la UE Rubí a la Lliga Elit, destacant la importància dels esports locals a l’emissora. Transició i entrada a la secció de mediació • Inici: 1739 • Final: 1767 • Títol: Presentació de la secció de mediació amb Manuel Salvador • Resum: Tornada d’anuncis i presentació distesa del tècnic de mediació Manuel Salvador com a “mediador de referència”. Es presenta el tema del dia: perfils de convivència a les comunitats i com intervenen des del servei de mediació. Mediació (1a part): tipologia de casos i suport a comunitats • Inici: 1767 • Final: 2013 • Títol: Tipus de conflictes veïnals i coordinació amb serveis • Resum: Manuel explica la diferència entre casos bipartits i intervencions a comunitats, repassa els conflictes més habituals (espais comuns, sorolls, instal·lacions) i detalla la coordinació amb serveis de salut pública i serveis socials. Presenta la línia de suport a comunitats per reforçar normes internes, juntes i rols com el president. Mediació (2a part): impagaments i exemples de casos complexos • Inici: 2013 • Final: 2393 • Títol: Impagaments, ascensors i casos de pàrquings i teulades • Resum: Es descriu el pes central dels impagaments en els conflictes comunitaris i com això afecta serveis bàsics (ascensor, neteja, assegurances). Manuel exposa casos concrets de pàrquings compartits amb filtracions, comunitats desestructurades i una teulada d’uralita en un pati interior. Es destaca la feina de mediació per desbloquejar acords quan l’administrador ja no pot avançar més per via estrictament tècnica. Mediació (3a part): jardí compartit, responsabilitat i continuïtat • Inici: 2393 • Final: 2463 • Títol: Jardins comunitaris i la importància de la responsabilitat veïnal • Resum: Es presenta el cas d’un jardí interior compartit per quatre comunitats amb diversos administradors, on ningú vol assumir la presidència ni la gestió. Manuel insisteix en la necessitat de responsabilitat individual i subratlla la feblesa de la continuïtat: comunitats que, després d’una mediació exitosa, tornen a caure en dinàmiques de desordre si els veïns no mantenen els compromisos. Tancament de la secció de mediació • Inici: 2438 • Final: 2509 • Títol: Conclusions sobre mediació i retorn a la programació • Resum: Es tanca la secció amb agraïments a Manuel Salvador i es remarca que la seva explicació ha estat clarificadora sobre un altre “perfil” de casos de mediació. Torna una falca de RÀDIO RUBÍ recordant el seu paper com a emissora d’informació local. Falques de programes de la graella • Inici: 2509 • Final: 2628 • Títol: Promos de programes culturals i d’oci • Resum: S’anuncien diversos programes: un espai sobre sèries i plataformes, el programa Inspira’t (projectes i històries inspiradores), i Long Play, dedicat a la música. Serveixen de transició abans del bloc d’esports. Inici del bloc d’esports amb Toni Bravo • Inici: 2628 • Final: 2692 • Títol: Entrada distesa als esports locals • Resum: Presentació de Toni Bravo i to humorístic amb la conductora. Es remarca que els esports són un moment alegre del programa i es deixa caure que hi ha resultats bons i dolents, però encara no es detallen. Esports (1a part): exclusiva al Juventud 25 de Septiembre • Inici: 2692 • Final: 2775 • Títol: Canvi d’entrenador al Veinti i avanços del programa Esports al dia • Resum: S’anuncia en exclusiva que José A. Vargas deixa la banqueta del Juventud 25 de Septiembre (Veinti). Santi Fernández agafa el primer equip provisionalment, mentre Vargas continua com a director esportiu. Es contextualitza el canvi pels mals resultats i s’avança que al programa Esports al dia s’oferiran més detalls i reaccions. Esports (2a part): bàsquet i futbol de Tercera Catalana • Inici: 2775 • Final: 2882 • Títol: Resultats del CEP Sant Jordi, Rubí B, Penya Blaugrana i Olímpic B • Resum: Es repassen els resultats del CEP Sant Jordi (victòria del femení i dura derrota del masculí) i dels equips de Tercera Catalana: derrota del Rubí B a Brera, empat de la Penya Blaugrana Ramon Llorens contra el Mirasol després de desaprofitar un 2–0, i derrota de l’Olímpic Can Fatjó B al camp del San Juan Atlético Montcada B. Es comenta la posició de cada equip a la classificació. Esports (3a part): vòlei Rubí i handbol • Inici: 2882 • Final: 2953 • Títol: Remuntada del vòlei masculí i triomf de l’handbol Veinti • Resum: Es destaca la gran remuntada del Vòlei Rubí masculí contra el Sant Cugat, amb victòria al cinquè set i manteniment de la 3a posició de Tercera Catalana. Es menciona la derrota de l’equip femení a la pista del Colegio Alemán (DCB), cuer de grup. Es tanca amb el handbol Juventud 25 de Septiembre, que suma la tercera victòria seguida contra el Vendrell i puja a la 3a plaça de Segona Catalana. Efemèrides: “qui fa anys avui?” • Inici: 2978 • Final: 3055 • Títol: Aniversaris d’Owen Wilson, Kirk Hammett, Peter Schmeichel i Alan Moore • Resum: Amb Glòria Dalmàs, es repassen els aniversaris de l’actor Owen Wilson (57), el guitarrista de Metallica Kirk Hammett (63), l’ex porter Peter Schmeichel (62) i l’escriptor de còmics Alan Moore (72). Es fa una breu menció de les seves trajectòries i importància en els respectius camps. Transició a la tertúlia i pas a la recomanació musical • Inici: 3055 • Final: 3084 • Títol: Enllaç amb la tertúlia i introducció a la música del dia • Resum: Es tanca el bloc d’efemèrides, s’anuncia que arriba la tertúlia del programa i es dona pas a la recomanació musical de Robert Fernández, que tancarà el tram. Recomanació musical: Macaco – Futuro Ancestral • Inici: 3084 • Final: 3227 • Títol: Presentació del nou disc de Macaco i “Sube el nivel del mal” • Resum: Robert Fernández presenta Futuro Ancestral, l’11è disc de Macaco, com un treball que continua el seu mestissatge habitual però incorpora l’humor com a eix, sense perdre el compromís social. Es destaca el seu objectiu de sacsejar consciències. S’introdueix la cançó “Sube el nivel del mal”, amb lletra irònica que ridiculitza la negació del canvi climàtic i denuncia la desigualtat enfront de les crisis globals. Emissió de la cançó “Sube el nivel del mal” • Inici: 3227 • Final: 3264 • Títol: Tema musical – Macaco: “Sube el nivel del mal” • Resum: S’emet un fragment de la cançó “Sube el nivel del mal” de Macaco, que reforça temàtiques de crisi climàtica, cinisme polític i desigualtat social amb un to irònic i reivindicatiu, tancant així el tram del programa.
