Rubí al dia, de 9 a 10h

Pamela Martínez et porta les entrevistes d'actualitat, seccions i tot allò que necessites per començar el dia.

Presentat perPamela Martínez Ortega·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 09:00 - 10:00 ·858 episodis

RSS

episodis

145-156 de 854

9 de des. del 2025
56'
#713 - Drets humans, educació i vida local a Rubí
Context i estructura del programa Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h combina: • Una entrevista extensa sobre la programació municipal pels Drets Humans i les persones migrants. • Una secció amb el síndic de Greuges de Rubí centrada en un projecte educatiu sobre drets humans i una queixa concreta ciutadana. • Bloc de serveis i promoció de programes de RÀDIO RUBÍ. • Breu resum esportiu local i secció d’aniversaris. • Recomanació musical centrada en Scorpions. A continuació, el detall dels blocs principals. 1. Setmana dels Drets Humans i de les Persones Migrants a Rubí Interlocutores: Pamela (presentadora) i Clara Xifra, tècnica del Servei de Cooperació de l’Ajuntament de Rubí. Objectius de la programació (9–24 de desembre) • Visibilitzar les vulneracions de drets humans a escala local i global. • Defensar els drets humans i els drets de les persones migrants que viuen a Rubí. • Analitzar tant les condicions d’acollida a la ciutat com les causes dels moviments migratoris, i les vulneracions de drets a origen i a destí. • Generar consciència crítica a la ciutadania per: - Combatre discursos d’odi i racisme. - Dotar de coneixement i arguments per desmuntar prejudicis. La programació s’articula aprofitant les efemèrides del 10 de desembre (Dia Internacional dels Drets Humans) i del 18 de desembre (Dia Internacional de les Persones Migrants), i s’emmarca en el Pla de cooperació i el nou pla d’acollida, refugi i antiracisme que l’Ajuntament està acabant d’elaborar. Disseny de les activitats i públics • Treball conjunt entre Servei de Cooperació i Servei de Primera Acollida. • Volen arribar a totes les franges d’edat: - Activitats familiars i lúdiques (contes, jocs de tarda, propostes de carrer), aprofitant que al desembre la gent surt més. - Activitats més reflexives per a públic jove i adult. • Gran pes del teixit associatiu local: es fa crida a entitats (Consell de Cooperació i altres d’acollida) perquè proposin activitats pròpies. Això aporta mirades diverses i formats variats. “Al final, encara que sembli poca cosa, anem sembrant llavor.” Exposicions centrals 1) Exposició de Niloufar Mirhadi (Biblioteca) • Artista iraniana amb experiència personal de migració i refugi. • Proposta d’art i reflexió sobre drets humans i migracions. • Es busca que la gent que passa per la biblioteca “se la trobi”, s’hi aturi i reflexioni. • Inauguració el 9 de desembre a les 18 h, amb: - Presentació de l’exposició. - Conte contes “El món és casa meva” per treballar el fet migratori amb infants i famílies. 2) Exposició de l’Associació Senegalés ASB Bolo Kunda (Ateneu) • Nova entitat integrada al Consell de Cooperació de Rubí. • Mostra sobre Àfrica i especialment Senegal, país d’origen de molta població migrant de Rubí. • Objectius: - Donar a conèixer la realitat del país d’origen. - Fer visible la tasca de l’associació. Cultura, art i acció al carrer Acció artística a Casa Malquiades amb Rubí Solidari • Rubí Solidari organitza concentracions diàries a la plaça de l’Ajuntament contra guerres i genocidis (especialment Palestina). • Es vol garantir la seva presència també en el context nadalenc, quan la plaça pren un to més festiu. • Activitat centrada en el missatge “no a la guerra, sí a la pau i als drets humans”, amb: - Exposició de dibuixos. - Lectura de poemes per Palestina. - Actuació de la coral Corja Bato amb cançons per Palestina. Espectacle de dansa “A Ticket to Another Migration” • Proposta de dansateràpia i memòria que barreja art i vivències personals de migració. • Ve de la mà de l’Associació Catalana per la Pau i forma part del projecte “cultura, resistència i drets humans”. • Defensen la cultura com a eina emocional potent per connectar amb la realitat de les persones migrants i garantir drets. Educació, infants i famílies Treball a les escoles • Des de fa anys desenvolupen, via Guia Educativa d’Educació per la Ciutadania Global, un programa molt extens de tallers a centres educatius. • Dades aproximades: - Més de 5.000 alumnes atesos cada curs. - Més de 300 tallers anuals. • Fugida del model de “taller bolet” (una sola xerrada puntual): - Es busquen processos continuats al llarg del curs. - Metodologies vivencials perquè els continguts “calin” més entre l’alumnat. Activitats familiars i jocs de tarda • Tarda de jocs educatius per a infants i famílies, a partir de materials d’entitats locals i una entitat externa. • Objectiu: proporcionar eines senzilles però transformadores per parlar de drets humans, migracions i convivència a casa. Servei de Primera Acollida i sessions informatives • El Servei de Primera Acollida organitza durant tot l’any: - Sessions informatives quinzenals per a persones nouvingudes. - Sessions de benvinguda mensuals a la ciutat. • Ara s’inclouen dins la programació per donar-los més visibilitat com a eina clau per: - Acompanyar les persones migrants. - Garantir els seus drets d’informació i accés als serveis. Cultura de pau: concepte i pràctica quotidiana Clara explica que la cultura de pau no es limita a tractats internacionals o grans conflictes: • És promoure la no violència en tots els àmbits. • Comença en el dia a dia: família, escola, feina, barri. • La pau i l’acollida es poden practicar en gestos quotidians, i després això es projecta a escala global. “La pau passa pel nostre dia a dia. És una cosa que surt d’un mateix i després transcendeix.” Rubí com a ciutat defensora dels drets humans • Rubí participa al projecte Ciutats Defensores de Drets Humans, amb visites de persones defensores d’arreu del món i activitats tot l’any. • Hi ha moltes iniciatives municipals i d’entitats centrades en drets humans. • La programació de desembre busca no deixar de parlar-ne tot i la saturació nadalenca. Reptes de futur • Prioritat clara: treball antiracista i contra els discursos d’odi. • Desenvolupar un pla d’acció específic en aquests àmbits. Missatge final a la ciutadania Clara subratlla que: • Drets humans, cultura de pau i acollida no són qüestions alienes ni llunyanes. • Tothom pot practicar-les en el dia a dia, des de Rubí, mentre es manté una mirada informada sobre el que passa al món. “Comencem per aquí, pel nostre dia a dia, sabent què passa també a nivell internacional.” 2. Projecte educatiu de drets humans amb el Síndic de Greuges de Rubí Interlocutors: Pamela i Carles Alujo, síndic de Greuges de Rubí. Marc general del projecte • Secció mensual del síndic de Greuges de Rubí a la ràdio: aquesta tanca el primer trimestre de col·laboració. • Coincidint amb la setmana dels drets humans, Carles presenta un projecte pilot educatiu per alumnat de 4t, 5è i 6è de primària. Origen i impuls institucional • Projecte acordat entre: - Departament d’Igualtat i Feminismes (Direcció General de Drets Humans). - Fòrum de Síndics i Síndiques de Catalunya. - Docents de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. • Carles explica que la idea fa temps que es treballa i ara s’ha tancat i concretat en una guia i un taller. Al debat previ amb els impulsors es va plantejar fins i tot baixar encara més l’edat i començar des de 1r de primària, perquè: • Sovint es reserven temes com els drets humans per a cicle superior o ESO. • Però és important “plantar la llavor” com més aviat millor, adaptant el llenguatge i les activitats. Rol dels defensors locals i selecció d’escoles • Els síndics i síndiques locals tenen dues funcions bàsiques: - Vetllar pel bon funcionament de l’administració local. - Promoure i defensar els drets humans a la ciutat. • En aquest projecte: - Aporten temps i experiència per impartir els tallers. - Els continguts els proporcionen els departaments i la universitat. Selecció de centres: • El Departament d’Educació tria les escoles participants. • Per a la sindicatura de Rubí s’havien assignat dues escoles, però: - Ja tenien el curs ple d’activitats complementàries. - No han pogut incorporar el taller tal com estava previst. • Carles ha sol·licitat que es reassignin escoles i que almenys una sigui de Rubí. “Si poden ser escoles de Rubí, perfecte: la guia està pensada perquè després el centre la pugui seguir utilitzant de manera autònoma.” Estructura del taller i temporalització • Disseny pensat per tenir presència al llarg de tot el curs: - 1a sessió: primer trimestre. - 2a sessió: segon trimestre. - 3a sessió: tercer trimestre. • Amb el retard actual, Carles preveu: - Fer la primera sessió a l’inici del segon trimestre. - La segona al final del segon trimestre. - La tercera durant el tercer trimestre. L’important, remarca, és que fins i tot una sola sessió ja planta una llavor. Una guia com a “regal i promesa” Carles destaca la manera com es presenta la guia del taller: • És un “regal”: - Del Departament d’Igualtat i Feminismes, el d’Educació i la Facultat d’Educació. - Aporta continguts treballats, metodologies i materials a docents i sindicatures. • És també una “promesa”: - Compromís de l’alumnat de prendre consciència dels drets humans. - Compromís de passar a l’acció i convertir-se en agents actius davant vulneracions. “Ens porten un regal: conèixer l’estat dels drets humans al món, però també a la ciutat, al barri o fins i tot a l’aula… i una promesa de compromís.” Sis mirades sobre drets humans La guia treballa sis grans àmbits temàtics: Món digital. Democràcia. Desigualtats de gènere. Desinformació. Discursos d’odi. Emergència climàtica. Cada àmbit inclou: • Una explicació de continguts i realitats que es volen abordar. • Exemples concrets, tant globals com de la vida quotidiana. • Un conjunt d’activitats proposades (3, 4, 5 o més per tema), entre les quals l’escola pot triar. Flexibilitat i adaptació a cada escola Un dels punts forts del projecte és que no és un paquet tancat i rígid: • Sessió inicial: - Presentació del projecte i del síndic. - Debat amb l’alumnat sobre què entenen per drets humans. - Opció d’abordar ja una primera temàtica. • Segona i tercera sessió: - Es defineixen amb l’escola, en funció de la seva realitat i necessitats. - Exemple: si un centre treballa molt l’emergència climàtica, el taller pot aprofundir sobretot en aquest eix. - Si hi ha problemes de discursos d’odi al pati o a les xarxes, s’hi pot posar el focus. Carles valora que això permet evitar el típic “rotllo prefixat” i ajuda a obtenir resultats més significatius. Metodologia: detectar vulneracions i empoderar La guia proposa exercicis per: • Detectar vulneracions de drets a diferents escales: - Notícies internacionals que impacten l’alumnat. - Situacions viscudes al barri, bloc de pisos, entorn escolar. • Fer-se preguntes clau: - Quan he vulnerat jo els drets d’algú (per gènere, odi, discriminació…)? - Quan he ajudat algú a qui vulneraven els drets? • Objectiu: mostrar que, fins i tot a petita escala, els infants poden ser defensors dels drets humans. L’objectiu és “obrir ulls” i donar eines per no girar el cap davant d’injustícies, sinó saber quin petit pas pot fer cadascú. Encaix curricular i vectors educatius La part final de la guia inclou orientacions curriculars perquè els centres vegin: • Com els continguts del taller s’alineen amb el currículum oficial del Departament d’Educació. • Quines competències i vectors educatius es treballen: - Perspectiva de gènere. - Aprenentatge competencial. - Citadania democràtica i consciència global. - Benestar emocional. - Educació lingüística i qualitat de l’ús de les llengües. Carles remarca que això dona solidesa al projecte i en facilita l’adopció per part dels centres. 3. Queixa ciutadana sobre l’app “Rubí Ciutat” i resposta del Síndic Al tram final de la secció, recuperen una consulta d’una oient, la Mercè, que havia escrit valorant la secció però demanant que es tractés el tema de les incidències a l’app Rubí Ciutat. Problema plantejat per l’oient La Mercè denuncia que, a l’aplicació municipal: • Algunes incidències queden eternament obertes o pendents. • D’altres es tanquen mesos després sense: - Explicació. - Ni, de vegades, haver resolt realment el problema notificat. Carles reconeix que: • És una realitat que la sindicatura ja ha detectat en diversos casos durant els tres anys del seu mandat. Diferència legal entre instàncies i avisos per app Carles explica un punt clau: • Les instàncies o formularis d’avís, queixa o suggeriment (AQS) estan regulats per la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú. - Marquen terminis de resposta, requisits i garanties mínimes al ciutadà. • En canvi, el mòdul d’incidències de l’app Rubí Ciutat no està regit per aquesta llei. - Per tant, no hi ha les mateixes garanties formals de tràmit, termini i resposta. Recomanació del Síndic a la ciutadania Carles proposa un criteri pràctic: • Si han passat dos mesos des que s’ha enviat una incidència a l’app sense resposta o amb una resposta que sembla incoherent o insuficient: - La persona pot adreçar-se a la sindicatura de greuges de Rubí. - Allà analitzaran el cas i demanaran explicacions a l’Ajuntament. Convida explícitament qualsevol ciutadà que tingui problemes similars a demanar cita al síndic. Pamela tanca el bloc agraint la resposta i desitjant bones festes al Carles, que tornarà al gener. 4. Bloc de promocions i autopublicitat de RÀDIO RUBÍ Entre seccions s’emet un tram de falques publicitàries i promocions de la pròpia emissora i la seva graella: Programes i espais destacats • Inspira’t (dimarts 18–19 h): amb Cuca Fernández i Carme Moreno, dedicat a projectes, històries i persones inspiradores. • Espais comercials sobre publicitat a RÀDIO RUBÍ i suport al comerç de proximitat. • Long Play (dimarts 22–23 h): programa musical on la música és la protagonista, amb selecció gourmet. • Informatiu migdia i Informatiu vespre: resums de l’actualitat local (Rubinenca Robin Hood, aparcament plaça Salvador Allende, sessions per a persones nouvingudes, incendi d’un camió al carrer Pau Claris…). • Experimenta! (divendres 22 h): programa per descobrir nous gèneres musicals, en castellà, dirigit per Adrián Eguitábal. • Enjoc: espai esportiu de la xarxa de ràdios locals, amb cobertura de moltes categories. • Sonido vinilo (dilluns 22 h): clàssics dels 70, 80 i 90 amb so analògic. • De sèrie (dijous 18 h): programa sobre sèries i plataformes amb Víctor Pérez i Núria Molina. • Les Gildes (dilluns a les 12 h, quinzenal): tertúlia juvenil sobre actualitat i vida universitària, en to desenfadat. • Notícies en Xarxa: informatiu compartit de proximitat des de les 7 del matí. • Rock and Classics (dilluns 18 h) amb Esteve Llop: monogràfics sobre grups històrics del rock. Aquest bloc reforça la imatge de RÀDIO RUBÍ com a mitjà local amb ampli ventall de programes informatius, culturals, juvenils i musicals. 5. Esports locals: futbol, rugbi i waterpolo Interlocutors: Pamela i Sisco Lara García (esports de RÀDIO RUBÍ). Canvi d’entrenador al Juventud 25 de septiembre • Quico Díaz (històric tècnic rubinenc) es converteix en entrenador del Juventud 25 de septiembre. • Inicialment havia arribat com a ajudant de Santi Fernández, qui feia d’interí després de la marxa de José Andrés Vargas. • No s’ha trobat un altre tècnic i el club opta per consolidar Quico Díaz al capdavant de l’equip. • Experiència prèvia destacada: - Va portar la UE Rubí a Tercera Divisió a principis de segle. • Sisco remarca que és una opció molt ben valorada i que pot ajudar l’equip en la lluita per la permanència. Nova presidenta rubinenca a la Federació Catalana de Rugbi • La Marí Teixidor, rubinenca d’adopció i d’origen francès, esdevé presidenta de la Federació Catalana de Rugbi. • Trajectòria prèvia: - Molts anys com a vicepresidenta de la federació. - Presidenta d’un club de rugbi a Terrassa. • S’ha escollit recentment en procés electoral. • Sisco i Pamela li desitgen tota la sort en aquesta nova etapa. Club Natació Rubí (CN Rubí) – Waterpolo masculí • L’equip masculí de CN Rubí manté una petita opció d’entrar a la Copa del Rei. • Condicions: - Ha de guanyar els 6 punts restants de la primera volta. - Partit contra Boadilla (factible) i després contra Mediterrani (més exigent). • Va perdre el darrer partit davant el Barcelona, resultat esperat. • Es manté tercer per la cua en la classificació de Divisió d’Honor. Futbol sala femení – L'Esportiu Rubí • A Segona Divisió Nacional (grup 2), L'Esportiu Rubí va guanyar 0–2 a la pista del César Augusta. • Aquesta victòria consolida l’equip a la 3a posició de la classificació. Sisco avança que ampliarà la informació esportiva a l’espai del migdia. 6. Aniversaris i personatges del dia Interlocutores: Pamela i Glòria del Manza. Aniversaris del 8 de desembre (recuperats perquè era festiu) • Nicki Minaj: rapera i cantant d’èxit internacional, compleix 42 anys. • Juan Manuel de Prada: escriptor i articulista espanyol, compleix 54 anys. Glòria i Pamela comenten que sovint llegeixen articles sense fixar-se en la signatura. Aniversaris del 9 de desembre • José Luis Gil: actor espanyol conegut per personatges a Aquí no hay quien viva i La que se avecina (el famós “señor Cuesta”), compleix 67 anys. • Nani Jiménez: actriu i model, vista en sèries com L’Alqueria Blanca, El Internado, Hospital Central i Amar es para siempre, fa 43 anys. Glòria i Pamela tanquen aquesta secció felicitant tots els protagonistes i passen a la música. 7. Recomanació musical: Scorpions i el directe “Coming Home Live” Interlocutor: Robert Fernández. Scorpions, 60 anys d’història • Robert presenta el nou treball en directe de la banda alemanya Scorpions, titulat “Coming Home Live”. • Posa com a exemple el clàssic “Wind of Change”, versionat en aquest disc, i el mític “Blackout”. “No és només un recopilatori de grans èxits, sinó un recorregut gairebé exhaustiu per 6 dècades de cançons i moments memorables.” Característiques del nou disc • És una celebració dels 60 anys de trajectòria de la banda. • Es presenta com una fotografia potent d’uns veterans en plena forma, que continuen en actiu. • Robert suggereix que pot ser un molt bon regal per: - Recuperar l’essència del hard rock i el heavy metal clàssic. - Donar a conèixer Scorpions a les noves generacions. 8. Fil conductor global de l’episodi Malgrat la varietat de seccions, l’episodi manté un eix comú al voltant dels drets humans i la ciutadania activa: • L’entrevista amb Clara Xifra i la secció amb Carles Alujo se centren en: - Promoure la cultura de pau. - Combatre discursos d’odi i racisme. - Treballar amb infància, escoles i famílies per construir consciència crítica. • La resposta a la Mercè sobre l’app Rubí Ciutat reforça la idea d’una ciutadania que participa, denuncia i exigeix millores en la gestió pública. • Els blocs esportiu, d’aniversaris i musical aporten vida local, cultura i entreteniment, construint el retrat d’una ciutat activa i diversa, amb protagonistes locals i referents globals.
5 de des. del 2025
56'
#712 - Salut mental, PPA i senyals a Rubí
Nou recurs de salut mental a Rubí Què és l’Espai Situat? • Servei comunitari de Salut Mental Catalunya que actua com a porta d’entrada al programa Activat per la salut mental (capacitació, recuperació i grups d’ajuda mútua). • Objectiu central: oferir informació, orientació i acompanyament perquè cada persona pugui entomar el seu propi procés de recuperació, incloent-hi família, entorn i professionals. • És un recurs obert a tota la comunitat: persones amb diagnòstic, sense diagnòstic però amb malestar, familiars, cuidadors, amistats o veïnat que volen aprendre a acompanyar millor. Per què és important a Rubí? • Rubí té molta població i, a diferència d’altres ciutats properes, no disposa d’associacions de familiars o afectats per problemes de salut mental. • L’Espai Situat vol cobrir aquest buit: acompanyar qui entra al circuit de salut mental, però també qui encara no hi és i dubta de si demanar ajuda. Com funciona l’atenció? • Primer contacte per trucada, WhatsApp o correu electrònic: alguns dubtes es resolen telemàticament si són molt concrets. • Quan cal, es fa entrevista presencial a Rubí (dimecres a la tarda a Serveis Socials) o videotrucada; també es pot atendre als locals de Sabadell o Terrassa. • A la primera entrevista es dona temps perquè la persona expliqui amb calma la seva història i es valora: - Orientació sobre el circuit de salut mental. - Derivació a grups d’ajuda mútua o altres recursos. - Possibilitat de seguiment flexible (algunes persones necessiten mesos, d’altres només un parell de trobades). Acompanyament emocional i límits del servei • No és teràpia psicològica formal, però sí un espai d’escolta i suport emocional mentre es busca el recurs més adient. • Molts usuaris valoren saber que poden escriure o trucar entre visites, cosa que dona seguretat. • Es posa molt l’èmfasi en la cura dels cuidadors, que sovint arriben parlant només del familiar però també necessiten espai propi. Xarxa, associacionisme i grups d’ajuda mútua • L’Espai Situat fa coordinació comarcal amb serveis i entitats del Vallès Occidental. • A Rubí s’ha detectat que: - No hi ha associacions de salut mental. - No existeix un grup d’ajuda mútua de primeres persones (només n’hi ha a Sabadell, difícil d’accedir amb transport públic). • Hi ha un grup de famílies ja en marxa; l’objectiu és que creixi i que s’impulsi un grup d’ajuda mútua propi de Rubí. • Des de la Fundació Salut Mental Catalunya s’anima qualsevol persona interessada a implicar-se en la creació de nous grups, que són autogestionats entre iguals. Orientació jurídica i drets • L’Espai Situat pot donar primeres orientacions jurídiques bàsiques. • Quan el cas és complex, es deriva al departament Justament de la federació, que fa assessorament en: - Drets, discriminacions, mesures de suport, gestió econòmica i jurídica de persones amb trastorn mental. • Es connecta amb el Col·lectiu Ronda i el Col·legi d’Advocats per oferir una primera sessió d’assessorament gratuïta. • Tema recurrent entre famílies: les noves “mesures de suport” (substitueixen les antigues tuteles/incapacitacions), que generen molts dubtes. Qui pot venir i quines preocupacions hi arriben? • Qualsevol persona que senti que “li passa alguna cosa” o que cregui que, si la situació continua, pot afectar la seva vida laboral, emocional o social. • Missatge clau: no cal comparar-se amb ningú; si per tu és important, és motiu suficient per consultar. • Preocupacions més habituals: - Famílies: dubtes sobre mesures de suport i drets. - Persones afectades: ansietat vinculada a la feina i impacte emocional de patologies físiques. Estigma i desitjos de futur • Encara hi ha por al què diran: hi ha qui prefereix anar a un espai situat d’una altra comarca per evitar que el poble ho sàpiga. • Malgrat això, es percep que cada vegada més gent s’anima a demanar ajuda, normalitzant la cura de la salut mental. • Desitjos per a Rubí: - Enfortir l’àmbit comunitari i associatiu (grups d’ajuda mútua i, idealment, una associació de salut mental). - Desenvolupar la taula de salut mental (que ja ha fet la primera plenària) i elaborar un mapa de recursos que inclogui factors socials com l’habitatge. - Que la ciutadania sàpiga clarament on adreçar-se quan tingui un dubte o malestar. Com contactar amb l’Espai Situat (Vallès Occidental – Rubí) • Telèfon / WhatsApp: 605 652 603 • Correu electrònic: [email protected] L’“Escàner setmanal”: cinc “senyals” de l’actualitat La secció d’Albert Soler gira entorn de la paraula “senyal”, que connecta cinc notícies de la setmana. 1. Senyals al bosc: pesta porcina africana (PPA) • Els entorns naturals de Rubí (Can Oriol, Can Tiraries, Torrent dels Alous…) s’han omplert de cintes i cartells prohibint el pas per frenar la pesta porcina africana (PPA) en senglars. • El Ministeri d’Agricultura ha confirmat 13 senglars morts positius de PPA. • El sector porcí reclama mesures contundents. El director de Mercolleida, Miquel Àngel Vergés, defensa: - Sacrificar els senglars en un radi de 20 km. - Buidar les granges d’engreix dins aquesta zona (unes 6.000 truges i 30.000 porcs d’engreix), trobant una sortida ràpida per al sacrifici. • Europa, segons avança La Vanguardia, aclareix que no cal permís de la Comissió Europea per eliminar senglars en un context d’emergència sanitària, obrint la porta a actuacions imminents. 2. Senyal als àrbitres: polèmica a la UE Rubí • L’entrenador de la UE Rubí, José Solivelles, denuncia l’actitud de l’equip arbitral al camp del Vilafranca. • Explica que van rebre comentaris menyspreadors i amenaces velades, a més d’un criteri discutible en faltes, targetes i expulsions. • En la roda de premsa (molt breu, 50 segons) es mossega la llengua per evitar una sanció, després d’haver-ne patit una per crítiques anteriors. • Es planteja el debat sobre el gran poder dels àrbitres (presumpció de veracitat) i la necessitat d’exercir-lo amb responsabilitat; si el que descriu Solivelles és cert, no seria acceptable. 3. Senyal de memòria a Ràdio Rubí: Lídia Juste i Ferrer Domingo • L’estudi 1 de RÀDIO RUBÍ rep el nom de Lídia Juste, figura molt estimada a l’emissora. • En l’acte d’homenatge, Juste explica com va entrar a la ràdio pensant ser professor d’història i s’hi va enamorar fins a fer-ne la seva vida, compartint anys de feina, moments bons i dolents i moltes rialles a la redacció. • L’altre estudi recupera la placa històrica que el bateja com a Estudi “Ferrer i Domingo”, en memòria del periodista Josep Ferrer Domingo, que ja des de 1982 dona nom a l’espai. • Curiosa connexió: cercant la data original de la placa de Ferrer Domingo, troben un retall de la revista Rubricata (gener de 1983) on s’explica la col·locació de la placa… signat per la mateixa Lídia Juste. Una “senyal” que tanca el cercle entre ambdós homenatjats. 4. Senyals d’incivisme a la plaça Manuel Miralles • Conflicte veïnal a la plaça Manuel Miralles, davant l’escola Pau Casals: - Alguns veïns denunciaven botellots, consum de drogues, baralles, amenaces i pràctiques sexuals a la zona dels bancs. - Expliquen haver trobat fins i tot preservatius usats davant de casa. • Un veí, l’Antonio, relata haver hagut d’intervenir en una agressió a una noia i critica que es digui que “només hi ha un veí que es queixa”. Segons ell, el problema era compartit per diversos residents i consten avisos als Mossos i serveis d’emergències. • L’Ajuntament ha retirat els bancs i, segons els veïns, les molèsties han desaparegut. • A l’altra banda, l’AFA del Pau Casals reclama que es tornin a instal·lar, perquè els bancs servien als avis i famílies que esperen a la sortida de l’escola. • La polèmica s’ha polititzat, amb partits posicionant-se sobre una qüestió aparentment tan simple com uns bancs. 5. Senyalització del refugi antiaeri de l’Escardívol • L’Ajuntament inaugura un tòtem informatiu que marca el lloc on hi ha el refugi antiaeri de la Guerra Civil sota l’Escardívol. • L’alcaldessa Ana María Martínez remarca la importància de la memòria històrica: "Rubí creiem fermament en la necessitat de no oblidar mai i d’educar les noves generacions en els principis de la cultura de la pau." • A terra s’han col·locat dues línies paral·leles que indiquen el recorregut del refugi sota el carrer. • Tot i l’expectativa creada, encara no es pot visitar: caldrà obrir-hi un accés i fer-hi obres; l’Ajuntament busca subvencions de la Generalitat. • El refugi es va localitzar fa tres anys durant unes obres de Sorea al carrer Cadmo i pertany a l’antiga fàbrica tèxtil de l’Escardívol, un espai clau de producció pel bàndol republicà. Bloc d’esports locals Agenda reduïda pel pont • Aquest cap de setmana només hi ha dos partits oficials d’equips rubinencs, però es presenta també un torneig solidari d’hoquei per a gener. Torneig benèfic d’hoquei • L’Okei Benèfic Cup es disputarà a la pista Francesc Calvo els dies 3 i 4 de gener. • Organitzen Els 100 Patins i l’entitat Camina, Corre, Balla. • Objectiu: recaptar fons per a la investigació del càncer infantil a l’Hospital Sant Joan de Déu. • Participació: - Dissabte: equips sub-14. - Diumenge: equips sub-12. • Tots els participants tindran reconeixement i els guanyadors jugaran un partit contra els àrbitres, en un ambient festiu i nadalenc. Futbol sala femení – duel clau • Futbol sala femení Rubí (2a divisió): - Diumenge, a prop del migdia, visita la pista del César Augusta. - Rubí és 3r a la classificació, César Augusta és 5è, duel directe per mantenir-se a la part alta. - Les rubinenques arriben amb tres victòries consecutives i necessiten no fallar perquè els rivals directes tenen, sobre el paper, partits més assequibles. Waterpolo masculí • Club Natació Rubí masculí: - DISSABTE, 13.30 h, a la piscina del Club Natació Barcelona. - El CN Barcelona està al top 3 de la Lliga, empatats amb primers i segons, i només ha perdut un partit. - El Rubí ve de perdre un duel directe amb el Ciutat de Cavalla (15-17) i buscarà millorar els desajustos defensius per competir al màxim. - El partit clau, però, serà la setmana següent contra l’Encinas de Boadilla, rival directe a qui “s’ha de guanyar”. Aniversaris i cultura pop Personatges que fan anys • Frankie Muniz (40 anys): actor nord-americà conegut per Malcolm in the Middle, convertit en icona televisiva d’una generació. • Nacho Guerreros (52 anys): l’actor que interpreta el Coque a La que se avecina; se’n destaca la seva versatilitat i el contrast entre el personatge i la seva manera de ser real. • Jesús Montoya (62 anys): exciclista espanyol, bon escalador, líder en etapes de la Volta a Espanya i campió estatal de ciclisme en ruta, molt reconegut a la seva regió natal. Recomanació musical: Bad Bunny • Es destaca que l’artista més escoltat a Spotify el 2025 és Benito Antonio Martínez Ocasio, conegut com Bad Bunny. • El seu àlbum “Nadie sabe lo que va a pasar mañana” (a l’episodi se cita “TV tirarme fotos” com a àlbum més escoltat) acumula milers de milions de reproduccions. • Es convida a redescobrir Bad Bunny, que s’ha consolidat com a figura global i fins i tot esdevé motiu de polèmica política als EUA en protagonitzar el halftime show de la Super Bowl sota la presidència de Trump. Publicitat i graella de Ràdio Rubí A la part final, entre blocs de contingut, s’escolten diverses falques que recorden la programació i serveis de Ràdio Rubí: • En Joc: espai d’actualitat esportiva, amb cobertura de més de 40 categories. • Rock and Classics: programa monogràfic sobre grans formacions del rock, dilluns a les 18 h. • Presència Cristiana: programa religiós dominical (9–10 h) fet conjuntament per Església Catòlica i Protestant. • Actualitat (música catalana): notícies, agenda i entrevistes sobre la música del país, divendres a les 18 h. • Long Play: espai musical nocturn amb selecció “gourmet”, dimarts de 22 a 23 h. • Inspira’t: magazín d’històries i projectes que volen inspirar l’audiència, dimarts de 18 a 19 h. • Falques institucionals: informatius de migdia i vespre, serveis d’informació local i publicitat per a comerç de proximitat. En conjunt, l’episodi combina serveis socials (salut mental), actualitat local i esportiva, memòria històrica i cultura popular, mostrant la varietat de continguts de Rubí al dia, de 9 a 10h a Ràdio Rubí.
4 de des. del 2025
55'
#711 - Política local, ossos i agenda cultural
Grups Municipals Opinant: Veïns per Rubí Pacificació de l’avinguda de l’Estatut • Veïns per Rubí valora molt positivament l’anunci que les obres de pacificació del tram central de l’avinguda de l’Estatut comencin al gener, després de gairebé 10 anys de reivindicació. • El projecte es preveu en diverses fases i ha de convertir l’avinguda en una via més amable: - continuaran passant cotxes, però amb altra configuració - més espai per caminar i passejar - més arbrat, bancs i entorn més habitable • El grup va presentar algunes al·legacions tècniques (més arbrat en alguns trams, passos de vianants elevats per seguretat). L’Ajuntament les va desestimar al·legant condicionants tècnics i el fet que els passos ja són semaforitzats. «És un bon projecte, millorable, però raonable, i el vam defensar.» Falta d’arbrat i manteniment del verd urbà • Veïns per Rubí considera que la ciutat té un nucli urbà molt gris i amb verd urbà insuficient. • Critiquen que: - les noves plantacions no reben el manteniment adequat - molts exemplars acaben morint (exemples: zona de la paulana natura, àrea verda de Can Fatxó) - tampoc es cuida bé l’arbrat més antic (manca inspecció i reg, tot i que el reg de subsistència estava permès en sequera) • Consideren que els tandals anunciats en espais com el Ferroparc són una solució parcial; la prioritat hauria de ser plantar més arbres i cuidar-los. • Alerten que, sense un canvi de xip, Rubí continuarà sent una ciutat poc amable i menys sostenible, especialment en un context de canvi climàtic i estius «absolutament insuportables». Equipaments municipals i manca de planificació Oficina de la Caixa, FabLab i Torre Salduba • El ple va aprovar per unanimitat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de la Caixa del passeig Francesc Macià a la Generalitat per ubicar-hi l’oficina d’Afers Socials i Famílies. • Veïns per Rubí veu positiu el nou servei (evita desplaçar-se a Terrassa), però critica una manca general de planificació d’equipaments: - es compra l’oficina de la Caixa (~600.000 €) i, gairebé al mateix temps, la nau de l’antiga Superson (~1,5 M€) - es va anunciar que a la Caixa aniria el FabLab (ara Rubí Nova), fins i tot amb vinils, però això s’ha descartat - ara el FabLab es trasllada a la Torre Salduba, un espai que ja tenia una altra previsió d’ús • Sobre la nau Superson, remarquen: - preu de compra aproximat: 1,5 M€ - rehabilitació integral estimada en 5–6 M€ ja el 2019 - l’edifici es va degradant (xarxes a façana per perill de despreniments) «Tot plegat dona una sensació de planificació caòtica: compres d’edificis sense un projecte clar ni encaix en un pla global d’equipaments.» • També critiquen que el pla d’equipaments aprovat a finals del mandat anterior té una bona diagnosi, però que les accions no responen a les necessitats detectades (per exemple, una piscina municipal més gran). POUM i model de creixement de ciutat Reunions i punts crítics • Veïns per Rubí ha mantingut dues reunions específiques amb el govern, a més de la Comissió de Seguiment del POUM, centrades en: - habitatge - increment poblacional per barris - mobilitat associada als nous desenvolupaments • Un dels principals punts de dubte és el desenvolupament de Campujol: - es preveu un nombre molt elevat d’habitatges en un espai reduït - demanen estudis clars de mobilitat i infraestructures associades abans de validar aquest creixement Habitatge protegit i equilibri • El grup reconeix que, per disposar de més habitatge protegit, cal que el POUM: - reserva sòl per a nova edificació - permeti que la iniciativa privada generi un percentatge d’habitatge protegit • El repte és trobar un equilibri raonable entre: - no saturar determinats punts amb un excés de densitat i problemes de mobilitat - garantir suficient habitatge protegit i explorar altres fórmules públiques • Veïns per Rubí expressa voluntat de diàleg i d’arribar a un acord ampli per a l’aprovació inicial del POUM, però adverteix que no acceptarà “qualsevol cosa” i rebutja posicions maximalistes. Economia municipal: ordenances i pressupost Congelació d’ordenances fiscals • Per a l’any vinent, el govern municipal ha decidit congelar totes les ordenances fiscals. • El portaveu de Veïns per Rubí ho troba estrany, perquè en 10 anys com a regidor sempre hi havia hagut com a mínim canvis tècnics. Retard del pressupost • Recorden que la llei estableix que el projecte de pressupost s’hauria d’haver presentat com a màxim el 15 d’octubre al ple. • A 4 de desembre: - no hi ha cap esborrany ni resum de capítols - no s’han iniciat contactes formals amb el seu grup (ni, pel que saben, amb d’altres) - és segur que l’1 de gener hi haurà pressupost prorrogat • Tot i que el regidor d’Hisenda, Rafa Hueto, havia afirmat que el pressupost estava «bastant enllestit», Veïns per Rubí no n’ha rebut cap informació i considera que el retard és injustificat. El Casino: símbol cultural i discrepàncies polítiques Presència institucional a la inauguració • Malgrat que altres grups han anunciat que no assistiran a la reinauguració del Casino, Veïns per Rubí confirma que hi anirà. • Els motius: - respecte institucional - respecte i suport a les entitats participants (Esbart Dansaire de Rubí, Escola Municipal de Música Pere Burés i d’altres) - reconeixement del que El Casino representa per a la història i la identitat de Rubí Crítica a la gestió del projecte • El grup, però, recorda diverses crítiques: - l’Ajuntament va adquirir El Casino el 2016 i el procés fins a la reobertura s’ha allargat més de 9 anys - els costos econòmics s’han disparat respecte al previst inicialment - consideren que s’ha fet i es farà un ús electoralista de l’equipament Tot i això, defensen que «la nostra obligació és ser-hi presents» per respecte a la ciutat i a les entitats culturals. Secció de ciència: l’esquelet humà Estructura bàsica dels ossos • El divulgador Sergi Corral, a l’espai Guaita que tenim, dedica la secció al teixit ossi i a l’esquelet humà. • Dades principals: - un adult té 206 ossos; un nadó, uns 300, que després es fusionen - en una persona de 75 kg, l’esquelet pesa uns 9 kg (poc més del 10% del pes corporal) • Classificacions clau: - esquelet axial: crani, columna, costelles, estèrnum (80 ossos) - esquelet apendicular: extremitats i cintures (126 ossos) - ossos llargs, curts i plans • Parts d’un os llarg (exemple: fèmur): - diàfisi: part central i estreta - epífisis: extrems més arrodonits - metàfisi: zona de transició entre diàfisi i epífisis - cartílag articular: a cada extrem, per facilitar el moviment - periosti: membrana externa - endosti: membrana interna que recobreix la cavitat medul·lar - cavitat medul·lar: espai intern on hi ha la mèdula òssia Funcions de l’esquelet • Suport mecànic i manteniment de la postura. • Protecció d’òrgans vitals: - el crani protegeix el cervell - costelles i estèrnum, el cor i els pulmons, i part del sistema digestiu • Magatzem metabòlic: - regulació de l’intercanvi de sals minerals (sobretot fosfat de calci) • Producció de cèl·lules sanguínies a la mèdula òssia vermella (formació d’hematies, que transporten l’oxigen). Composició i cèl·lules òssies • Composició aproximada de l’os: - 25% aigua - 25% proteïnes - 50% sals de calci (principalment fosfat de calci), responsables de la dures a òssia • Tipus cel·lulars al teixit ossi: - cèl·lules osteoprogenitores: origen de la resta de cèl·lules òssies - osteoblasts: formen nou teixit ossi - osteoclasts: destrueixen i reabsorbeixen os (regeneració i remodelatge) - osteòcits: mantenen el teixit ossi i en regulen el metabolisme • Aquesta dinàmica permet: - el creixement durant la infància i adolescència - el remodelatge continu i l’adaptació (per això també, amb l’edat, podem perdre alçada) Teixit ossi compacte i esponjós • Teixit ossi compacte: - a les diàfisis dels ossos llargs - a l’exterior i part de l’interior dels ossos plans • Teixit ossi esponjós: - a les epífisis dels ossos llargs - a l’interior d’altres ossos - conté la mèdula òssia vermella, encarregada de la formació de cèl·lules sanguínies Dimorfisme sexual i aplicacions • Hi ha diferències entre esquelet masculí i femení: - l’esquelet femení és menys robust i més lleuger - la pelvis femenina és més ampla i baixa, per facilitar l’embaràs i el part - també hi ha diferències en crani i mandíbula • Aquestes diferències són essencials en: - arqueologia i antropologia (ex.: Atapuerca, identificació de sexe a partir de maxil·lars) - medicina forense (identificació de restes en fosses comunes, conflictes, etc.) Hormones, vitamina D i malalties òssies • Diverses hormones regulen el creixement i la mineralització dels ossos: - hormona tiroïdal - hormona del creixement - calcitonina - estrògens i andrògens - vitamina D • La vitamina D és clau per a la correcta mineralització: - es sintetitza a partir de l’exposició al sol (amb precaució) - sovint cal valorar nivells en analítiques i, si cal, prendre suplements • Principals problemes quan falla l’equilibri ossi: - raquitisme: manca de vitamina D, ossos fràgils i mal formats - osteoporosi: pèrdua de densitat òssia, molt freqüent en dones després de la menopausa - acondroplàsia: forma de nanisme per ossos curts - osteosarcoma i condrosarcoma: càncers que afecten ossos i cartílag El missatge final és clar: ens recordem de l’esquelet quan ens trenquem un os, però cal cuidar-lo sempre amb bona nutrició, vitamina D i atenció hormonal. Bloc esportiu: loteria i clubs de Rubí Loteria de Nadal i clubs esportius • A l’espai d’esports, amb Toni Bravo Rodríguez, es comenta com la loteria de Nadal forma part de l’ambient esportiu local: - molts clubs venen dècims i participacions per finançar-se i, alhora, buscar la sort - alguns canvien de número cada any (Associació d’Escacs Rubinenca, Club Natació Rubí, Unió Atlètica Rubí, Vòlei Rubí) - d’altres són fidels a un número històric, com l’Olímpic, vinculat al codi postal de Rubí (08191), o els 100 Patins amb el 31.762 • Conversa distesa sobre el record del sorteig del 22 de desembre i la cantarella tradicional dels números i premis. Esports al Dia i el Mundial femení de futbol sala • Es destaca el contingut del programa Esports al Dia: - entrevista al tècnic rubinenc Rafa Merino, entrenador de futbol sala i exseleccionador de Filipines - Merino explica la seva experiència dirigint la selecció femenina filipina al primer Mundial femení de futbol sala - tot i caure a la fase de grups, és un debut històric per a la selecció Aniversaris i efemèrides • Espai conduït per Gloria Dalmas repassant els personatges que fan anys el 4 de desembre: - Jeff Bridges (76 anys), recordat per The Big Lebowski - Marisa Tomei (61 anys), associada, entre d’altres, a My Cousin Vinny - el raper i empresari Jay‑Z (56 anys), amb èxits com Hard Knock Life - el director Álex de la Iglesia (60 anys), conegut per El día de la bestia i el seu estil molt personal • L’espai juga amb la pronunciació dels noms i la complicitat entre locutora i col·laboradora. Recomanació musical: Evanescence en concert • Per tancar l’hora, Robert Fernández ofereix la recomanació musical del dia amb Evanescence: • Notícia destacada: - gira mundial 2026 de la banda liderada per Amy Lee - dos concerts a l’Estat: - 1 d’octubre de 2026, Olímpic de Badalona - 2 d’octubre de 2026, Palacio Vistalegre (Madrid) • Venda d’entrades: - a partir de l’endemà, 5 de desembre, a les 10 h - canals: drmusic.com i entradas.com - preus entre 42 i 62 € (sense despeses de gestió) • S’acompanya l’anunci amb clàssics com Bring Me to Life i Going Under, destacant la veu èpica i dramàtica d’Amy Lee. Altres espais de la graella de Ràdio Rubí • S’emeten també falques i promos d’altres programes de l’emissora: - Presència Cristiana: programa religiós dels diumenges de 9 a 10 h - Rock and Classics, amb Esté Balló: espai monogràfic sobre històries de grans bandes de rock, dilluns a les 18 h • Es reforça així la imatge de Ràdio Rubí com a emissora amb una programació diversa: actualitat local, divulgació científica, esports, cultura, música i religió.
3 de des. del 2025
57'
#710 - Dolor crònic, conflicte veïnal i seguretat de Nadal
Introducció de l’hora Segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h del 3 de desembre a RÀDIO RUBÍ. El magazín avança els continguts del tram final del programa: • Entrevista sobre dolor crònic i malalties invisibles amb la fundadora de Chronicus Social • Reportatge veïnal sobre la retirada de bancs i cadires a l’entrada de l’escola Pau Casals • Secció de seguretat amb Mossos d’Esquadra centrada en la campanya de Nadal • Bloc d’esports locals amb les novetats d’entitats inclusives i bàsquet adaptat • Espai d’aniversaris i recomanació musical nadalenca final 1. Chronicus Social: suport al dolor crònic i malalties invisibles 1.1. Naixement del projecte i buits a Rubí Conversa amb Esther López, fundadora de Chronicus Social, projecte acabat d’engegar a Rubí. • Objectiu central: oferir suport emocional, social i comunitari a persones amb dolor crònic i malalties invisibles (fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, síndrome de sensibilitat central, etc.) • L’origen: anys fent tallers breus en un CAP; detecta que dos o tres mesos són insuficients i manca continuïtat • Decideix unir la seva formació com a professional social amb la seva experiència personal com a pacient de fibromiàlgia per crear grups estables durant tot l’any “Tenia la intenció de fer algun projecte relacionat amb la fibromialgia… veia la necessitat de tenir un lloc on juntar-se.” A Rubí, segons explica: • No hi ha cap entitat específica per a aquestes patologies; només atenció als centres mèdics • Per això el projecte neix com a recurs comunitari que no existia a la ciutat 1.2. Presentació pública i escolta de necessitats El projecte es presenta el 28 de novembre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler: • Bona acollida, amb assistents molt motivats i amb ganes que «passin coses» a Rubí • Espai de debat sobre necessitats diverses segons etapa vital i grau de malaltia • L’Esther incorpora la veu de les assistents per adaptar el projecte a realitats molt diferents (edats, graus, situacions familiars i laborals) Es destaca el testimoni d’una dona vinguda des de Tarragona, amb múltiples patologies del síndrome de sensibilitat central, que remarca la urgència de crear recursos a Rubí. La seva implicació impacta l’Esther i reforça el sentit del projecte. 1.3. Mancança de recursos i precarietat associada L’entrevista entra en la cara estructural del problema: • Processos de diagnòstic llargs i complexos: les proves sovint no mostren res fins molt tard • Un cop diagnosticades, les opcions reals són principalment: • Medicació • Teràpies alternatives privades (fisioteràpia, psicologia, etc.), a càrrec de la persona • Les malalties són variables i limitants, fet que dificulta mantenir feines estables i implica situacions laborals molt precàries • La precarietat laboral deriva en escassetat de recursos per cobrir necessitats bàsiques: lloguer, subministraments, alimentació A això s’hi suma: • Pocs professionals especialitzats accessibles a través del sistema públic • Gran dificultat per aconseguir reconeixements de discapacitat o invalidesa, ja que la malaltia és invisible i sovint es demanen patologies greus afegides El resultat és una espiral de desgast i desesperació: • Càrrega psicològica important: depressions, ansietat i sensació d’impàs vital • Moltes persones acaben en una situació globalment molt precària, tant econòmica com emocional 1.4. Invisibilitat, estigma i impacte social L’Esther insisteix en el concepte de “malaltia invisible”: • Exteriorment no semblen malaltes, però conviuen quotidianament amb: • dolors constants • cansament extrem • medicació intensa que pot afectar concentració i qualitat de vida • Moltes dones s’han acostumat tant als símptomes que ja no els registren com a límit, cosa que normalitza situacions que no haurien d’acceptar-se com a “normals” A nivell social i relacional: • Incomprensió laboral: costa explicar que en una hora pots passar d’estar bé a trobar-te molt malament • Comparació amb malalties “visibles”: una cama trencada s’entén; el dolor crònic sense marques físiques, no • Impacte a la vida familiar i d’amistat: • dificultat per mantenir plans, viatges o rutines • cancel·lacions d’última hora • sentiment de pèrdua d’autonomia i d’independència • L’autoestima es veu molt afectada: sentir que no es pot “fer com la resta” Sobre l’estigma: • Tot i alguns avenços, encara persisteix, especialment en l’àmbit laboral • Es qüestiona la “veracitat” del malestar i es minimitzen les limitacions 1.5. Què ofereix Chronicus Social? El projecte vol reconstruir identitats i autonomia: • Acompanyar la persona en la seva realitat actual i detectar tot el que ha hagut de deixar enrere • Treballar com recuperar o adaptar activitats i rols, evitant la renúncia total • Objectiu clau: recuperar confiança, autoestima i sensació de ser “una mateixa” Metodologia principal: • Grups de suport continuats amb: • dinàmiques participatives • activitats adaptades • espais de conversa compartida • Es vol generar la idea que “no estic sola” i que hi ha moltes altres persones vivint situacions semblants A més, el projecte inclou: • Sessions individuals per a qui necessiti un acompanyament més personalitzat • Voluntat d’evolucionar a mesura que canviïn les necessitats de les participants 1.6. Rol de les famílies i de la comunitat L’Esther subratlla que el supporting de l’entorn és determinant: • Les famílies que s’hi impliquen acaben entenent millor la realitat del dolor crònic • Però hi ha famílies poc receptives, que minimitzen o qüestionen el malestar Per això, Chronicus Social planteja: • Xerrades específiques per a famílies i entorn proper • Espais on altres pacients expliquin la seva experiència, perquè vegi que no és un cas aïllat ni “inventat” Missatge a la ciutadania de Rubí: “El que volem és que se’ns escolti i que no se’ns jutgi.” • Demana escolta activa i no judici quan algú diu que no es troba bé • Reivindica una mirada més compassiva i menys suspicaç sobre les malalties invisibles 1.7. Com contactar-hi Les persones interessades poden adreçar-se al projecte a través de: • Instagram de Chronicus Social • La web enllaçada a la biografia d’Instagram Allà poden trobar informació completa i formularis de contacte per iniciar tant grups com sessions individuals. 2. Conflicte veïnal pels bancs de la plaça Manuel Miralles (Escola Pau Casals) 2.1. Context de la polèmica Reportatge de David García Entrena a la plaça Manuel Miralles, davant l’escola Pau Casals. • S’entrevista tres veïns afectats: Antonio Gómez Galindo, Josep Maria Barril i Antonio Valdivia • Escenari: actualment no hi ha bancs ni cadires a l’espai • Els bancs, tot i semblar un element de mobiliari urbà innocent, s’han convertit en motiu de conflicte veïnal, escolar i polític Antecedents: • L’equip de govern va retirar els bancs fa uns anys arran de queixes veïnals per sorolls i incivisme • L’Associació de Famílies d’Alumnes de l’escola reclamava el retorn dels bancs com a espai de relació social a l’entrada i sortida de classe • Esquerra Republicana condiciona l’aprovació dels pressupostos del govern PSC – En Comú Podem al retorn dels bancs • Es col·loquen noves cadires, però tornen a retirar-se recentment per les mateixes molèsties 2.2. Testimoni dels veïns: incivisme i convivència L’Antonio exposa, en detall, el punt de vista veïnal: • La primera retirada de bancs coincideix amb la pandèmia: • el veïnat denuncia que, tot i les restriccions, hi havia grups incívics a les tardes i nits • s’hi acumulaven queixes, trucades a policia local, informes i actuacions Segons el seu relat, l’espai patia: • Consums de drogues i alcohol • Actes sexuals als bancs, fins i tot en horaris en què hi passen infants • Restes de preservatius, xeringues, llaunes, brossa • Un intent de cremar un contenidor de l’escola • Pintades ofensives, desperfectes i amenaces a veïns que protestaven Argument clau dels veïns: • L’espai no és realment una plaça, sinó un passatge d’entrada a un centre escolar, estreta i sense sortida clara • Reclamen poder descansar a la nit i tenir una «plaça digna», sense activitats incíviques “Nosaltres som veïns que lluitem per descansar, que és el que no podem.” Després del retorn dels bancs: • L’Antonio afirma que torna de seguida la conflictivitat: • gent jove consumint drogues • música alta • baralles • Diu haver hagut d’intervenir en una agressió a una noia, amb actuació posterior de Mossos d’Esquadra i ambulància Amb la segona retirada: • Els veïns asseguren notar una gran millora en el descans nocturn • La treballadora de neteja els comenta que ara només recull fulles, ja no restes de begudes, orina o residus sexuals 2.3. Alternatives proposades i dimensió política Sobre solucions, els veïns expliquen que: • L’Ajuntament hauria ofert a l’escola col·locar bancs a l’interior del recinte escolar, en una zona delimitada, per a familiars i avis que esperen els infants • També recorden que a l’altra entrada de l’escola hi ha bancs i taules que poden fer el mateix servei Crítica política: • L’Antonio retreu a Esquerra Republicana i a part de l’AMPA que no hagin escoltat prou el veïnat que conviu amb les molèsties • Se senten estigmatitzats com “el veí que no vol bancs” i se’ls ha arribat a acusar, diu, de tenir vincles amb l’Ajuntament, cosa que nega Missatge final dels veïns: • Demanen que, qui defensi els bancs, provi de tenir-los sota casa amb el mateix nivell de soroll i brutícia • Reivindiquen que la seva lluita no és contra els bancs com a objecte, sinó contra l’ús incívic i les conseqüències sobre el descans 3. Campanya de Nadal dels Mossos d’Esquadra: dispositiu “Grèvol” i consells de seguretat 3.1. Què és el dispositiu “Grèvol”? Secció periòdica amb Mossos d’Esquadra: hi participen l’Aina (caporal i coordinadora de l’ORC) i la Glòria (agent). • El dispositiu “Grèvol” aplega totes les actuacions policials específiques del període de Nadal • Neix del fet que, en aquestes dates, canvien els hàbits socials i econòmics i també la tipologia i freqüència dels delictes Àmbit d’actuació: • Zones comercials i eixos de botigues • Fires, mercats, activitats nadalenques • Grans esdeveniments amb aglomeració de persones, com la cavalcada de Reis 3.2. Com s’organitzen els patrullatges? Per adaptar-se a la realitat de Nadal: • Es manté el patrullatge dinàmic ordinari, però s’intensifica el patrullatge a peu • Hi ha agents uniformats i de paisà: encara que no sempre es vegin, hi són • Coordinació estreta amb la Policia Local de Rubí: • reunions prèvies i durant la campanya • repartiment de zones per cobrir millor tot el territori Impacte percebut: • Augment de la sensació de seguretat entre comerciants i ciutadania • Descens dels furts i altres delictes al carrer i als establiments 3.3. Tipus de furts més habituals per Nadal Als carrers, mercats i zones de compres: • Predominen els furts per descuit, aprofitant les aglomeracions: • sostreuen bosses de mà • carteres • mòbils • diners en efectiu També hi ha furts més especialitzats, amb mètodes concrets: Furt de la sembra • La víctima ja és al cotxe, preparada per marxar • Una persona la distreu dient que ha caigut alguna cosa (claus, monedes, etc.) al terra • Quan surt a mirar, un segon autor obre l’altra porta i sostreu la bossa o objectes de valor Furt de la taca • Una persona s’apropa i, aparentment de forma accidental, li cau un líquid a l’esquena de la víctima • Una altra persona ajuda a “netejar” la taca • En aquell moment, roben la cartera o objectes que porta a sobre Furt de la mimosa • Normalment l’autora és una dona que es mostra molt afectuosa, fa veure que coneix la víctima o la saluda amb confiança • Aprofitant l’abraçada o el contacte físic, sostreu joies i rellotges • Encara que acostuma a ser sense violència, si cal no dubten a estirar fort i fins i tot fer caure la víctima a terra Als comerços: • Augmenten els furts dins les botigues, aprofitant: • passadissos plens • personal desbordat • objectes de valor massa a prop de les sortides 3.4. Consells de seguretat al carrer, comerços i caixers Per a ciutadania en general: • Desconfiar de contactes físics casuals en zones molt plenes (mercats, fires, carrers comercials) • No deixar-se abordar fàcilment per desconeguts, per evitar mimosa i taca • Portar bossa de mà tancada i al davant del cos • Evitar dur grans quantitats de diners en efectiu • Quan es paga a una botiga, guardar la cartera i tancar la bossa abans de sortir de l’establiment Pel que fa a vehicles: • Recordar que el cotxe no és una caixa forta: no deixar-hi regals ni objectes de valor a la vista ni al maleter si es pot evitar • Als pàrquings, evitar descuits i desconfiar de persones que s’hi apropen amb pretextos estranys • Davant avisos sobtats (una roda punxada, sorolls), actuar amb prudència: • tancar primer el vehicle • si és possible, deixar algú a dins • revisar l’exterior de manera segura Als caixers automàtics: • No treure grans quantitats de cop, sobretot si es va sol • Tapar el teclat quan es marca el PIN • Vigilar si hi ha gent observant de massa a prop i, en cas de dubte, aturar l’operació Per als comerciants: • Davant qualsevol sospita, trucar immediatament al 112 perquè els Mossos puguin identificar les persones • Evitar que productes cars estiguin situats just al costat de la porta • Prioritzar vitrines, armaris tancats o zones darrere el taulell per al gènere de més valor 3.5. Estafes i compres en línia El Nadal també multiplica les operacions de compra online i, amb elles, les estafes: • Augmenten les pàgines web fraudulentes que imiten portals reals • Es difonen ofertes a través de correus electrònics, xarxes socials i anuncis patrocinats Recomanacions per evitar estafes: • No accedir a la compra des del mateix anunci o correu; és millor buscar directament la web oficial del producte o marca • Desconfiar de descomptes exagerats (un producte de 1.000 € a 200 € sense motiu clar) • Consultar ressenyes i opinions d’altres compradors a plataformes fiables • Utilitzar targetes virtuals o de prepagament, limitant el saldo exposat També alerten de: • Enllaços fraudulents • Trucades telefòniques enganyoses que busquen dades bancàries 3.6. Furt de “roda punxada” en trànsit Es tracta d’un furt molt específic vinculat al vehicle: • Una persona en un altre cotxe es posa en paral·lel i fa senyals que la víctima té un problema a la roda • Quan el conductor s’atura i baixa a mirar, un segon autor obre una altra porta i sostreu bosses o objectes de valor Per protegir-se: • Desconfiar d’avisos sobtats en zones poc transitades • Tancar bé el cotxe abans de baixar-ne • Si es va acompanyat, mantenir algú a dins • Revisar la roda, però sense perdre de vista l’entorn 3.7. Col·lectius més vulnerables i tasca preventiva Les Mossos destaquen: • Gent gran com a col·lectiu especialment vulnerable: • sovint va sola a treure diners al caixer • pot ser objectiu de mimosa, taca i furts al carrer Per reduir riscos, l’ORC realitza: • Xerrades específiques per a gent gran i col·lectius de risc • Sessions informatives sobre: • modalitats de furts habituals • seguretat en compres online • detecció d’enllaços i trucades fraudulentes L’entrevista radiofònica es planteja també com una eina de prevenció massiva, per tal que aquests consells arribin a molta més població. 4. Publicitat de programes de RÀDIO RUBÍ Abans del tram final, s’emet una sèrie de falques promocionals de la mateixa emissora: 4.1. Experimenta • Programa musical: “Experimenta” • Divendres a les 22 h, amb Adrián Eguitábal • Es presenta com un espai per experimentar amb nous gèneres musicals 4.2. Les Gildes • Tertúlia jove: “Les Gildes” • Dilluns a les 12 h, cada dues setmanes • To desenfadat, tipus vermuteig radiofònic amb tres noies protagonistes • Enfocada a posar-se al dia de l’actualitat i temes generacionals 4.3. En Joc • Espai esportiu de la xarxa de ràdios locals: “En Joc” • Entre setmana a la 13 h, caps de setmana a les 20 h • Cobreix més de 40 categories femenines i masculines i dona visibilitat a l’esport local i de base 5. Actualitat esportiva local amb Toni Bravo 5.1. Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) i mirada inclusiva Secció d’esports a càrrec de Toni Bravo Rodríguez. Tema central: Juventud 25 de Septiembre (El Veinti). • El club incorpora la figura poc habitual al futbol base d’un psicopedagog • Objectiu: reforçar la mirada educadora i inclusiva dels entrenadors i de tot l’staff • El missatge: els clubs esportius tenen també un rol formatiu i social, no només competitiu L’entrevista del programa Esports al dia serà amb Carlos Marín, psicopedagog del club, per aprofundir en: • Acompanyament a infants i adolescents • Suport als entrenadors en la seva tasca educativa 5.2. Futbol inclusiu i Lliga Talent Es recorda que: • Igual que el Can Mir, el Juventud 25 de Septiembre disposa d’un equip de futbol inclusiu “Talent” que participa a la Lliga Talent • La Lliga Talent és una competició de la Federació Catalana de Futbol adreçada a equips inclusius Resultats recents: • En futbol inclusiu, el Can Mir perd davant el Cerdanyola Catalunya, 1–7 • Malgrat la derrota, l’equip es manté tercer a la classificació • Es remarca que, en aquest format, el més important no són els resultats, sinó la tasca social i inclusiva En futbol sala inclusiu: • El Can Mir fa un bon partit però perd contra l’Alzina per 5–7 • L’equip continua cuer a la taula 5.3. Willic 7 i jornades de bàsquet adaptat En la Willic 7 (futbol a 7 inclusiu): • Segona divisió: • Can Mir C goleja el Sabadell C per 6–0 • Un altre equip del Can Mir guanya el Moncada per 5–3 • Es destaca el bon ambient de pati final, on tots els equips comparteixen l’experiència En bàsquet adaptat per a persones amb discapacitat intel·lectual: • El Club Esportiu Horitzó disputa la 4a jornada de Copes Catalanes • A primera divisió, l’Horitzó A guanya per incompareixença del rival al recinte Mundet • A quarta divisió, l’Horitzó B perd contra el Jans B per 16–28: • el rival domina per alçada i tècnica • els rubinencs arriben a situar-se només 4 punts per sota però el nivell de l’altre equip acaba decantant el partit Toni Bravo tanca amb la crida a escoltar l’entrevista amb Carlos Marín al programa esportiu especialitzat. 6. Aniversaris i onomàstiques amb Glòria del Mas Secció breu i distesa, compartida amb la conductora i amb Toni Bravo. 6.1. Aniversaris del dia (3 de desembre) • Brendan Fraser, 57 anys – actor conegut per La mòmia i George de la jungla • Amanda Seyfried, 40 anys – actriu i cantant destacada als musicals Mamma Mia i Los Miserables • David Villa, 44 anys – exfutbolista golejador de la selecció espanyola i diversos clubs d’elit L’espai juga amb l’edat dels personatges i el to humorístic entre presentadora i col·laboradors. 6.2. Santoral • Es destaca que és Sant Francesc Xavier, motiu per felicitar especialment els Xavis de la casa i de la ciutat • To més desenfadat: es fa broma amb el fet que “si jo no tinc sant, no en té ningú”, per part de la col·laboradora 7. Recomanació musical de Nadal amb Robert Fernández 7.1. Ambient nadalenc i selecció del tema Tancament del tram amb la secció musical de Robert Fernández. • S’introdueix l’ambient de Nadal ja imminent: llums al carrer, famílies organitzant àpats, encàrrecs als Reis i als Melquíades • Robert tria una cançó que combina esperit nadalenc i novetat discogràfica 7.2. “Navidad 2025… Navidad en blanco” de Rosana Tema recomanat: • Nova versió de la nadala clàssica de Rosana, titulada “Navidad 2025… Navidad en blanco” • S’hi aprecia: • un so més rock • presència marcada de guitarres • una banda potent que acompanya la veu característica de l’artista Intencions de la cançó: • Vol transportar directament a les festes de Nadal, amb un to de celebració i esperança • Serveix com a primera clau d’“OMOV”, el nou univers creatiu que Rosana anirà revelant a poc a poc Rosana explica que: OMOV és el meu univers, ho aniré obrint peça a peça. OMOV no és un disc, no és una gira, és un altre món, el nostre món. També anuncia per a 2026 l’estrena del documental “Rosana, mejor vivir sin miedo”, reforçant la idea d’una etapa nova i molt activa. Robert acomiada desitjant: • Que l’audiència tingui força per viure i també sobreviure al Nadal • Deixa sonar la cançó, que barreja lletra emotiva i referències típiques de nadala, com “Fum, fum, fum” i l’alegria de la Dulce Navidad 8. Tancament i connexió amb la tertúlia La secció musical dóna pas a: • La tertúlia de les 10 h, conduïda per Belén Tierno Nebot, que analitzarà l’actualitat amb diverses persones convidades • Més tard, a les 11 h, la Belén continuarà amb l’alumnat del Centre d’Educació Especial de Can Oriol i la tècnica del Programa d’Atenció a la Discapacitat de l’Ajuntament, que llegiran el manifest del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Així es tanca una hora marcada per: • Visibilització del dolor crònic i les malalties invisibles • Debat sobre convivència veïnal i mobiliari urbà • Prevenció de delictes i estafes de Nadal • Reforç del valor social de l’esport inclusiu a Rubí • I una banda sonora clarament nadalenca que prepara l’oient per a les setmanes que venen.
2 de des. del 2025
56'
#709 - Pesta porcina, convivència nadalenca i esports locals
Context de l’episodi Segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ, amb un recorregut per tres blocs principals: Entrevista tècnica sobre la pesta porcina africana (PPA) i l’impacte al nostre entorn. Secció de civisme i convivència centrada en el Nadal i la seguretat de les persones grans. Bloc final de ciutat: esports locals, efemèrides d’aniversaris i recomanació musical. 1. Pesta porcina africana (PPA) a Collserola i risc per a Rubí 1.1. Situació actual del brot Conversa amb Francesc Accensi, investigador d’IRTA CRESA i professor de la UAB, per explicar la situació del brot de pesta porcina africana (PPA) a Collserola: Actualment hi ha: 2 casos confirmats oficialment pel laboratori central de Madrid (GTI). 8 casos sospitosos pendents de confirmació. S’està pentinant la zona de Collserola per buscar cadàvers de senglar, que s’envien al laboratori per analitzar-los. "Els positius que es reporten a tot el món només es consideren positius un cop han estat validats pel Laboratori Central de Madrid." 1.2. Protocols de diagnòstic i vigilància Cada estat té un laboratori central oficial reconegut per l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OMSA). A l’Estat espanyol: Tot cas presumptament positiu de PPA s’ha d’enviar a Madrid per a la validació final. Fins que no hi ha aquesta validació, no es pot declarar oficialment positiu. Des de 2018 funciona un servei de vigilància passiva: Quan algú troba un senglar mort, avisa agents rurals/forestals. L’animal es porta a la Facultat de Veterinària, se’n prenen mostres i s’analitzen a l’IRTA CRESA. El servei funciona cada dia de l’any, fins i tot caps de setmana i festius, per garantir rapidesa en la detecció. 1.3. Risc d’expansió fora de Collserola Radi d’afectació: El govern ha delimitat: Un radi de 6 km (zona més estricta). Un radi de 20 km, que inclou 76 municipis, entre ells Rubí. Risc principal: El risc de propagació es considera alt si no es prenen mesures. El vector de difusió clau és l’activitat humana, no els animals per si sols: Fang o restes contaminades enganxades a: Sabates. Pneumàtics de bici o cotxe. Bastons de marxa nòrdica, etc. Si algú entra a la zona afectada i després va a altres boscos (per exemple, anar a buscar bolets a Olot), pot portar el virus sense saber-ho i originar un nou brot lluny de Collserola. "És un risc terrible i és per això que s'ha d'extremar les precaucions." 1.4. Risc per a les persones i el consum de carn Missatge clau de tranquil·litat per a la ciutadania: La PPA només afecta porcs domèstics i senglars (mateixa espècie). No és una zoonosi: el virus no infecta humans ni altres espècies animals. Des que es va descobrir el 1921 no s’ha registrat cap infecció humana, ni n’hi pot haver segons el coneixement actual. No hi ha cap risc per: Menjar carn de porc. Consumir pernil, fuet, llonganissa, etc. "No hi ha cap mena de risc en ingerir carn de porc. El problema no és la salut humana, sinó escampar el virus entre animals." 1.5. Risc d’arribada a les granges porcines Pot arribar a les granges? Tècnicament, sí és possible, però el sector porta anys blindant-se. Des de 2018 s’han reforçat molt les mesures de bioseguretat: Fortificar granges perquè el senglar no tingui cap contacte amb l’interior. Canvis de roba i calçat abans d’entrar. Dutxes a l’entrada i/o sortida. Prohibició d’entrar menjar d’origen porcí a les granges. Auditories i inspeccions del Departament d’Agricultura per revisar tanques i punts febles. S’han analitzat tots els porcs de les granges dins l’àrea de vigilància: tots negatius fins ara. "El sector està molt preparat. Podria passar, perquè sempre hi pot haver un descuit, però tot el disseny és per impedir que el virus entri a les granges." 1.6. Per què cal tanta gent al dispositiu? El dispositiu inclou agents rurals, Mossos, UME, veterinaris i voluntaris amb dos grans objectius: Localitzar i retirar ràpidament cadàvers de senglar: Un senglar mort al bosc és una font potent de contagi per altres senglars. Com més temps roman el cadàver al medi natural, més risc d’infecció en cadena. Minimitzar el moviment dels senglars fora de la zona: Si la gent entra al bosc, pot espantar els animals i fer que es desplacin fora del perímetre. "Una raó molt important per no entrar a la zona és no destorbar els senglars i evitar que fugin." 1.7. Possible origen del brot: la ‘via del sandvitx’ Tot i que no se sap l’origen exacte, la hipòtesi més probable és l’anomenada ‘via del sandvitx’: L’entrada del virus a Europa, històricament, s’ha produït sovint per restes alimentàries contaminades: Sobres de menjar amb productes carnis de porc procedents de zones amb PPA. Mal gestió d’escombraries, pícnics, etc. A altres països (Geòrgia 2007, Suècia 2023, nord d’Itàlia i Roma 2022, Nàpols) el patró ha estat similar: brots que apareixen “com un bolet” lluny de focus previs, associats a acció humana. "L’acció humana, per desgràcia, acostuma a ser la que provoca la sortida del virus del seu entorn original." 1.8. Vacuna: hi serà, però no aviat La PPA està causada per un virus extremadament complex, un dels més complexos coneguts. Des de 2007 hi ha molts laboratoris al món treballant en una vacuna, però encara no s’ha assolit una solució aplicable a gran escala. Es fa una comparació amb altres virus difícils com el de la sida: S’hi han invertit milions i milions, i tot i així la vacuna encara és lluny. Es confia que eventualment s’aconseguirà una vacuna per a la PPA, però: No serà a curt termini. 1.9. Missatges clau per a la ciutadania Francesc Accensi resumeix els punts essencials: No entrar a la zona perimetrada (radi de 6 i 20 km) per: No treure el virus cap a altres boscos. No espantar senglars i forçar-los a marxar de la zona. Per activitats de lleure (passejades, buscar el tió, bolets, esport): Triar altres boscos del país; hi ha molts espais naturals on es pot gaudir sense risc. Convivència amb la PPA i consum de productes del porc: Es pot menjar pernil, fuet, llonganissa i qualsevol producte del porc amb total seguretat. No alimentar la fauna salvatge: No donar menjar a senglars, guilles ni altres animals salvatges. Com menys interacció hi hagi amb la fauna, millor per ells i per nosaltres. "La malaltia no ens afecta a nosaltres, però sí que podem ajudar sense voler a expandir el virus. La clau és respectar les restriccions i no entrar a la zona afectada." 2. Civisme i convivència en temps de Nadal Secció amb Noelia Lorenzo, tècnica de civisme i convivència als barris, centrada en el Nadal com a període amb més riscos de conflictes veïnals i d’estafes o robatoris a persones grans. 2.1. Adaptar la campanya d’estiu al context nadalenc L’Ajuntament va impulsar a l’estiu una campanya de bon veïnatge per reduir molèsties per sorolls. Ara es recupera i adapta al Nadal, moment en què: Hi ha més reunions familiars i trobades d’amics. S’allarguen els horaris i hi pot haver més soroll a dins dels domicilis. Accions previstes: Difusió de petites píndoles i consells a través de les xarxes socials municipals. Treball al carrer de les agents cíviques i del Servei de Mediació reforçant el discurs de bon veïnatge. 2.2. Empatia: entendre que no tothom viu el Nadal igual Noelia insisteix especialment en l’empatia com a eix central: Les situacions del veïnat poden ser molt diverses: Persones que no celebren el Nadal. Veïns que s’han d’aixecar molt aviat per anar a treballar. Famílies que han passat un any complicat i no tenen ganes de festa. Fer l’esforç de pensar què hi ha a l’altra banda de la paret ajuda a: Regular el volum de música i converses. Acabar abans les celebracions. Evitar conflictes i trucades a la policia. "La convivència la construïm entre tots. No és només que l’altre faci la seva part; jo també tinc responsabilitats i compromisos." 2.3. Sorolls, horaris i trucades a la policia A l’estiu hi ha sovint un pic de requeriments a la policia per sorolls a l’espai públic. Per Nadal és esperable: Un lleuger augment de trucades per molèsties veïnals, sobretot en dies assenyalats. Probablement menys volum que al juliol/agost, però més incidència a l’interior dels domicilis. Horaris de descans (ordenança de bon veïnatge): Dies feiners: De 21:00 a 8:00. Diumenges i festius: De 21:00 a 10:00. Hi pot haver certa flexibilitat en dies molt assenyalats, però: Si una persona o un domicili acumula molts antecedents de queixes i intervencions, la policia serà molt menys permissiva. 2.4. Consells per a celebracions a restaurants i espais públics En relació als sopars d’empresa i trobades fora de casa: Normalment es fan en restaurants o bars, però cal tenir en compte: El comportament a la via pública durant la tornada (especialment amb consum d’alcohol). Respectar espais comuns com portals, escales i replans: No entrar a la comunitat cridant o cantant. Ser conscient que aquests espais són compartits. Responsabilitat dels establiments: Els propietaris de bars i restaurants són responsables de vetllar pel descans veïnal: Dins del local. A l’exterior immediat (terrasses, gent concentrada a la porta, fumadors, etc.). Si no poden controlar la situació: Tenen l’obligació de trucar a la policia perquè els ajudin. No serveix argumentar que, un cop els clients surten al carrer, “ja no és cosa seva”. 2.5. Consells per a festes a casa Quan la celebració és dins el domicili, Noelia recomana: Avisar el veïnat amb antelació, sobretot si no sou de fer festes sovint: Un missatge al grup de veïns o un petit avís a la porta. Informar de la data, hora d’inici i hora aproximada de finalització. Aquest avís pot: Reduir l’angoixa de sentir soroll sense saber quant durarà. Prevenir conflictes i trucades immediates a la policia. Durant la festa: Regular el volum de la música i les veus. Vigilar especialment els pisos molt mal insonoritzats, on el soroll es transmet fàcilment al veí de sobre o de sota. No és una solució màgica (hi pot haver veïnat igualment molest), però és una bona pràctica de convivència. 2.6. Protecció de les persones grans als caixers en dates de pagues extres A banda del soroll, el Nadal també implica riscos de seguretat per a la gent gran, especialment en el cobrament de pagues extres. Per això es reforça una acció específica: Agents cíviques es col·loquen prop de caixers automàtics per: Donar seguretat i confiança a les persones grans. Recordar bones pràctiques: No sortir del caixer amb els diners a la mà. Guardar-los bé abans de començar a caminar. Coordinació amb policia local i Mossos d’Esquadra: Repartiment de zones i caixers. Seguiment posterior per comprovar si hi ha hagut denúncies per robatori. Resultat d’aquest any: Noelia explica que no s’han registrat denúncies posteriors relacionades amb aquests dispositius, cosa que es valora com un èxit. 2.7. Missatge final de convivència La conclusió de Noelia Lorenzo per a aquestes festes: Empatia amb els altres veïns: Entendre que no tothom viu el Nadal de la mateixa manera. Responsabilitat compartida: La convivència no depèn només dels altres, sinó de cadascú de nosaltres. Compromís individual: Assumir que el nostre comportament (sorolls, horaris, respecte dels espais comuns) impacta directament en la qualitat de vida del veïnat. 3. Esports locals, aniversaris i música 3.1. Resum esportiu local Amb Toni Bravo, repàs ràpid als resultats del cap de setmana dels equips de Rubí: Futbol (Tercera Catalana) • Penya Blaugrana Ramon Llorens - Derrota 3–1 al camp del Sant Andreu de la Barca. - Van començar guanyant 0–1 i amb superioritat numèrica per expulsió d’un rival. - Tot i això, acaben encaixant tres gols i perden el partit. - Malgrat el partit estrany, l’equip continua en bona posició (6è) al grup 12 amb 17 punts. • Rubí B (Rubí Verd) - Derrota 4–1 al camp de la Penya Unió Deportiva Màlaga. - Factors clau: errors defensius, un gol olímpic de córner, un gol psicològic just abans del descans i el tercer gol a l’inici de la represa. - Tercer partit consecutiu perdut; baixen a la 11a plaça. • Olímpic B - Derrota 3–2 al camp del Sabadell Nord. - Van jugar 60 minuts amb superioritat numèrica, però no van poder evitar la remuntada rival. - Tercer partit seguit perdent, queden 9ns amb 14 punts. Toni subratlla que el més preocupant no són només els resultats, sinó la sensació de falta de competitivitat en alguns trams, tal com també assenyalen diversos entrenadors. Bàsquet (CB Sant Jordi) • Sènior femení - Victòria contundent contra el Jet Terrassa (cueres, encara sense guanyar). - Marcador: 89–43. - Les situa segones de Tercera Catalana amb 7 victòries i 2 derrotes. • Sènior masculí - Derrota 85–77 a la pista del Reus Deportiu. - L’equip havia començat amb 3 victòries seguides, però ara encadena 6 derrotes consecutives, quedant-se només amb aquelles 3 victòries inicials. Hoquei i handbol • Hoquei (Boni Rubí) - Masculí: derrota 5–7 contra el Terrassa B. - Havien guanyat els dos primers períodes, però perden els tres darrers. - Malgrat la derrota, continuen tercers de Tercera Catalana. - Femení: derrota 3–1 davant el Cunit, líder de la categoria. - Toni destaca que, tot i el resultat, les rubinenques van fer un bon partit. • Handbol (Envol) - Derrota 32–26 contra el Valentí Palma. - Això trenca una ratxa de quatre victòries seguides. - L’equip baixa fins a la quarta plaça. 3.2. Aniversaris del dia Amb Glòria Dalmas, repàs a alguns aniversaris destacats del 2 de desembre: Britney Spears: icona del pop mundial, coneguda per èxits com “Baby One More Time”, fa 44 anys. Nelly Furtado: cantant i compositora canadenca-portuguesa, famosa per temes com “I’m Like a Bird”, compleix 47 anys. Elisa Ramírez: actriu, fa 82 anys. Raimon: cantautor valencià, figura clau de la Nova Cançó, compleix 85 anys. Es recorda especialment el tema “Jo vinc d’un silenci”. 3.3. Recomanació musical de Robert Fernández Tanca el tram amb la secció musical de Robert Fernández, centrada en el fenomen global Taylor Swift: Es recupera el tema que dóna nom al seu últim treball, “The Life of a Shop Girl”, en col·laboració amb Sabrina Carpenter. Es destaca l’impacte brutal en llistes d’èxits: Dues setmanes consecutives al núm. 1 de la llista Billboard USA. També núm. 1 a la llista oficial del Regne Unit i a Los 40 Principales a Espanya. S’emmarca dins d’un moment de domini global de Taylor Swift: Tour més exitós de la història en volum econòmic. Videoclips que arriben als 25 milions de visualitzacions als tres primers dies a YouTube. Es punxa el senzill “The Fate of Ophelia”, actual núm. 1 internacional i centre de la recomanació. Robert subratlla que Taylor Swift continuarà "fent clinc, clinc a la caixa", combinant èxit artístic i domini absolut de les llistes i vendes. 4. Franges publicitàries i autopromoció de programes Entre blocs, s’inclouen diverses falques de promoció interna de RÀDIO RUBÍ i d’altres programes de la graella: Presència Cristiana: programa compartit per Església Catòlica i Protestant, diumenges de 9 a 10 h. Programa d’actualitat musical catalana amb agenda, notícies i entrevistes. Butlletins informatius de RÀDIO RUBÍ amb notícies locals (per exemple, sobre plaça Pompeu Fabra o un incendi al carrer Lope de Vega). Espai sobre cinema català al Teatre Municipal La Sala. Programa de sèries a plataformes, “el de sèrie”, amb Víctor Pérez i Núria Molina. Espais musicals com “Experimenta”. Programes esportius com “En Joc” i culturals com “Sardanes d’autor”. Serveixen com a recordatori de l’oferta variada de la 99.7 FM i radiorubi.cat. 5. Idees clau de l’episodi Pesta porcina africana No hi ha risc per a la salut humana ni per consumir carn de porc. El perill és econòmic i ambiental si el virus s’estén a altres zones i granges. La mobilitat humana és el factor crític de propagació; cal respectar les restriccions d’accés als boscos. Convivència nadalenca El Nadal augmenta el risc de conflictes veïnals per soroll i de robatoris a persones grans. Empatia, avisar el veïnat i regular el volum són claus per a un Nadal tranquil. Les agents cíviques i la policia treballen coordinadament per prevenir delictes als caixers. Vida local El cap de setmana esportiu ve marcat per moltes derrotes dels equips rubinencs, amb excepcions com el sènior femení de bàsquet del Sant Jordi. Record dels aniversaris de figures com Britney Spears, Nelly Furtado i Raimon. La presència massiva de Taylor Swift a les llistes globals és el fil conductor de la recomanació musical final.
1 de des. del 2025
55'
#708 - Residus, empresa verda i esport a Rubí
Introducció del programa Rubí al dia, de 9 a 10h obre la segona hora del dilluns 1 de desembre amb una mirada molt local: • Gestió de residus i agents mediambientals a les urbanitzacions de Rubí • Projecte “Rubí Emprèn en verd” per impulsar l’economia circular a les noves empreses • Actualitat esportiva local dels principals clubs de la ciutat • Efemèrides d’aniversaris • Recomanació musical centrada en el disc de La Marató 2025 Al mig del programa hi ha diverses falques de promoció d’altres espais de RÀDIO RUBÍ, que no formen part del contingut principal però situen el programa dins la graella de l’emissora. Agents mediambientals i pla de xoc de residus a Rubí Per què arriben els agents mediambientals a la ciutat? La tècnica Teresa Zamora (Consell Comarcal del Vallès Occidental) i els agents mediambientals Puri Martínez i Santi Martínez expliquen l’origen del nou servei: • Forma part d’un repte global de gestió de residus, treballat des de l’àmbit local en coordinació amb el Consell Comarcal i el Consorci de Residus. • Es vincula al canvi en el cobrament de la taxa de residus (2024), que busca: - Reduir la quantitat de residus generats - Millorar la separació de les diferents fraccions • El Consell Comarcal impulsa un programa amb 10 agents mediambientals que treballaran un any en diferents municipis. • A Rubí s’han prioritzat les urbanitzacions, especialment els desbordaments a les illes de contenidors, com a punt crític del pla de xoc de residus. “Els residus sembla que desapareixen per màgia. Els posem al contenidor i ja està, però tots som conscients que generem molts més residus que els nostres pares.” Tasques i àmbit d’actuació dels agents • Els agents treballen per parelles en punts estratègics de contenidors. • Fan sobretot: - Informació i sensibilització a peu de carrer - Observació de pràctiques incorrectes (abocaments, mala separació...) - Funció dissuasòria davant conductes incíviques • Encara que han començat al pla de xoc de les urbanitzacions, durant l’any: - Donen suport a iniciatives de prevenció de residus de Rubí (trucalleria, dimecres manetes, reparar i intercanvi, etc.) - Es poden implicar en altres projectes municipals relacionats amb residus i sostenibilitat Reacció de la ciutadania i canvis d’hàbits Els agents descriuen una acollida molt positiva: • La gent primer els mira amb curiositat, però quan veuen que són “com ells” i els expliquen el servei, s’hi acosten i fan preguntes. • Moltes persones agraeixen que algú els expliqui com millorar el que ja fan. • Altres descobreixen que no reciclaven gaire i es mostren sorpreses quan entenen l’impacte del que generen. “Quan veus tot el que generem en un centre de tractament de residus dius: mare meva, què estem fent i què farem amb això?” Els agents insisteixen en la idea de petits canvis: • Millorar una mica la separació a casa • Deixar d’abandonar bosses fora del contenidor • Fer servir els serveis gratuïts de recollida de voluminosos i poda “Molts petits canvis fan un molt gran.” Dubtes i errors més habituals en la separació Segons Puri i Santi, els principals problemes són: • Barreja de l’orgànica amb la resta: - La gent identifica bastant bé plàstic, cartró i paper, però tot el que no és clar acaba al contenidor gris. - L’orgànica és la fracció que genera més confusió. • Ús incorrecte de les bosses: - Molts no saben que l’orgànica ha d’anar en bossa compostable. - Alguns la posen en bossa de plàstic i contaminen tot el contingut. - Es percep la bossa compostable com a més cara, però els agents expliquen que evita olors i millora molt el reciclatge. • Desconeixement dels serveis de deixalleria: - Costa fer entendre que cal portar-hi voluminosos, poda, electrodomèstics… - Sovint la gent no sap que hi ha un servei gratuït que pot passar a recollir a domicili. Un cop se’ls explica, els agents veuen que la majoria de persones ho interioritzen i canvien hàbits, encara que sigui gradualment. Abocaments incontrolats: un repte complex La presència d’abocaments incontrolats és un problema greu i estructural: • No són generats només per veïns de Rubí: - També hi participen persones d’altres municipis que passen per la zona o fan obres a Rubí. • Aprofiten punts aïllats a les afores, on els sembla més còmode llençar residus que anar a la deixalleria. La presència dels agents ajuda, però no ho resol tot: • En alguns casos, quan un vehicle arriba i veu els agents, fa mitja volta. • Quan poden, parlen amb les persones i expliquen la normativa i els serveis disponibles. • També detecten conductes ben intencionades però problemàtiques, com deixar ferros o trastos perquè “algú els aprofitarà” i al final queden molt temps embrutant la via pública. “Ens pensem que no fem mal a ningú, però no és així. Quan t’ho expliquen i hi ha campanyes de conscienciació, se t’obren els ulls.” Tot plegat mostra que cal una estratègia a mig i llarg termini que combini: • Presència al territori (agents) • Educació i sensibilització continuada • Millora dels serveis i de la vigilància Dimensió social del projecte i programes de treball Teresa Zamora remarca la dimensió social i laboral del programa: • Els agents han estat contractats a través de programes de treball i formació del SOC. • Aquests programes: - Ajuden persones amb dificultats d’accés al mercat laboral (per edat, trajectòria, situació personal…) - Recuperen motivació i autoconfiança dels participants - Ofereixen formació i reorientació professional • El fet que la contractació la faci el Consell Comarcal permet incorporar persones de diversos municipis del Vallès Occidental. Això genera, a més: • Una visió comarcal dels problemes de residus • Coneixement de la institució Consell Comarcal, sovint poc visible per a la ciutadania • Possibilitat que, després de l’any de contracte, moltes persones trobin sortides laborals estables, en el mateix sector ambiental o en d’altres, aprofitant el suport de recerca de feina del programa. Missatge final als veïns: responsabilitat i benefici comú En la part final de l’entrevista, es demana als agents un únic missatge clar per a la ciutadania. • Puri Martínez posa l’accent en: - Pensar en el benefici del municipi i no només del medi ambient en abstracte. • Santi Martínez insisteix en la responsabilitat individual: - “Jo genero això, jo ho faig servir, jo m’he de responsabilitzar de gestionar-ho bé.” - Confiar alhora que l’Ajuntament posarà els serveis adequats. També subratllen: • La necessitat de conèixer els serveis existents (recollida de mobles, poda, trucalleria, deixalleries…) • La importància de separar bé l’orgànica: - Si es recull prou neta, permet produir biogàs i compost de qualitat. - Si es barreja amb la resta, contamina tota la fracció i en dificulta enormement el reciclatge. “La bossa de resta és la que és molt pesada i la que genera molt cost als ajuntaments. D’allà es pot reaprofitar molt poca cosa.” L’entrevista es tanca animant els oients a millorar la separació a casa i a aprofitar els serveis gratuïts disponibles a la ciutat. Projecte “Rubí Emprèn en verd” i economia circular Origen i objectius del programa En la secció d’empresa, Òscar Canela, tècnic d’emprenedoria de l’Ajuntament, presenta el programa “Rubí Emprèn en verd”. Per què neix el projecte? • S’emmarca dins el Pla director d’economia circular de l’Ajuntament. • A Rubí ja funciona la xarxa d’economia circular amb grans empreses que: - Comparteixen reptes - Desenvolupen projectes col·laboratius • Però s’ha detectat que: - Les persones emprenedores, microempreses i petites empreses se senten intimidats pels conceptes de ODS, circularitat, sostenibilitat i normatives. - Sovint pensen que són temes “només per a grans empreses”. El programa vol: • Traduir aquests conceptes a la realitat d’un autònom o microempresa. • Ajudar a posar en valor accions que molts ja fan sense adonar-se’n. • Fer que la sostenibilitat sigui assumible i gestionable i es pugui comunicar als clients com a part de la proposta de valor. “Respirem i baixem tots aquests conceptes a la situació real d’una petita empresa.” A qui s’adreça i com s’hi pot participar El focus principal de Rubí Emprèn en verd són: • Persones que volen posar en marxa un projecte empresarial • Empreses de nova creació, especialment entre 0 i 3–5 anys de vida Tot i així, Òscar deixa clar que: • Qualsevol empresa a qui li preocupi, interessi o motivi la sostenibilitat pot trobar suport a través de: - Rubí Emprèn en verd - Xarxa d’economia circular - Altres serveis de Rubí Empresa Per interessats: • A la web de l’Ajuntament, apartat Empresa → Projectes empresarials, ja hi ha una fitxa del programa. • S’hi inclou el correu electrònic d’Òscar Canela per contactar-hi directament. • Properament es llançarà una campanya de comunicació amb formulari d’inscripció per entrar a l’ecosistema d’economia circular. Importància d’incorporar l’economia circular des de l’inici Òscar exposa diversos motius per què les noves empreses han d’integrar criteris d’economia circular des del principi: • Demanda del mercat: - Cada vegada els clients volen productes i serveis menys nocius pel medi ambient. • Normatives futures: - S’esperen regulacions que poden complicar la viabilitat de qui no s’hi adapti. • Proposta de valor: - La sostenibilitat es converteix en un element clau de diferenciació i competitivitat. També remarca que, mirant el planeta i les dades: “Sense posar-nos dramàtics, o ens hi adaptem o serà difícil tirar endavant.” Connexió entre grans empreses i nous projectes Rubí ja compta amb empreses consolidades en economia circular. L’objectiu és connectar-les amb les iniciatives emergents: • Una gran empresa pot tenir reptes que una start-up o emprenedor pot solucionar. • Aquesta dinàmica –resoldre problemes reals d’altres empreses– és clau per al creixement de moltes noves iniciatives. “És generar sinergies: una gran empresa pot necessitar una persona emprenedora.” Es busca que, a llarg termini, totes les peces del sistema (grans, petites i emprenedors) conflueixin en el mateix ecosistema de circularitat. Circularitat i competitivitat del teixit empresarial local L’economia circular pot enfortir la competitivitat empresarial de diverses maneres: • Solucions de proximitat: - Moltes vegades busquem respostes lluny i ja les tenim a prop. - Ex.: el que una empresa necessita ho pot tenir la del carrer del costat. • Compra conjunta i optimització de recursos: - Diverses empreses poden compartir necessitats i fer compra agregada. - Es redueixen costos i es millora l’eficiència. Aquest enfocament reforça: • La resiliència local del teixit empresarial • El teixit de col·laboració entre empreses de Rubí Estructura del programa i beneficis per a les empreses Rubí Emprèn en verd es desplega en dues grans línies d’actuació paral·leles: Formacions obertes • Es preveu fer sis sessions durant el 2026 (el projecte s’allarga dos anys, amb part de 2024–2025 ja consumida). • Pensades sobretot per a emprenedors i empreses joves, però obertes a qualsevol empresa interessada. • Sessions de unes 3 hores, considerades “breus” però suficients per: - Aportar contingut aplicable - Despertar inquietuds i idees per aplicar la circularitat al dia a dia - Anar “per feina” amb informació concentrada i útil. Mentories personalitzades amb consultores expertes • Sessions individualitzades per analitzar cada projecte. • Objectiu: adaptar al màxim possible el negoci a principis de circularitat i sostenibilitat, segons la seva situació real. • S’aborden problemes concrets, reptes i oportunitats de cada empresa. Beneficis principals per qui hi participa: • Entendre com aplicar l’economia circular sense grans inversions. • Guanyar visibilitat sobre allò sostenible que ja s’està fent. • Transformar la sostenibilitat en un valor de marca i de competitivitat. • Entrar en xarxes de col·laboració amb altres empreses i projectes del municipi. Exemples pràctics de circularitat en microempreses Òscar posa alguns exemples senzills que mostren com no calen grans inversions per aplicar l’economia circular: • Packaging reciclat/recuperat: - Una emprenedora que fa productes de regal aprofita la palla que les fruiteries llencen, reutilitzant-la per a l’embalatge. • Estalvi d’aigua en serveis: - Una perruqueria reaprofita l’aigua freda que surt abans que s’escalfi a l’aixeta de rentar caps, en lloc de llençar-la directament. Aquests petits detalls: • Sumen en la sostenibilitat global del negoci • Poden marcar la diferència i esdevenir un argument de venda i posicionament responsable. Resposta esperada i perspectives Ja s’han fet els primers contactes, però el final d’any i la proximitat de Nadal dificulten la participació immediata. Malgrat això: • Algunas empreses han expressat que el tema és “abrumador”, justament el que el programa vol desdramatitzar i fer més proper. • L’objectiu global és que Rubí esdevingui una ciutat tan sostenible com sigui possible, i això passa perquè el teixit empresarial incorpori aquests criteris. Actualitat esportiva local Futbol 11: UE Rubí i clubs de barri El periodista Sisko Lara repassa la jornada esportiva del cap de setmana amb èmfasi en el futbol: • UE Rubí (Lliga Elit) - Empat a 1 contra el Vilafranca. - Bon joc del Rubí, especialment amb el 0–1 favorable, però l’empat va revifar el rival i va deixar repartiment de punts. - El Rubí continua a la part alta de la classificació. - Polèmica amb la tripleta arbitral: - El tècnic José Solivelles està molt empipat per actituds de falta de respecte cap a la banqueta del Rubí. - Esmenta expressions com “monstru” adreçades a ell o al cos tècnic. - Solivelles prefereix no entrar gaire en detall per evitar sancions, com ja li va passar l’any anterior. • Juventud 25 de Septiembre (Veinti) – Primera Catalana - Victòria important. - Tot i seguir últim, el Veinti es troba ja a dos punts de la permanència. • Olímpic Can Fatjó – Segona Catalana - Victòria davant un rival directe. - L’equip surten de la zona vermella. En conjunt, el balanç del futbol 11 és positiu, amb més alegries que decepcions. Hoquei línia: HCR Cent Patins • HCR Cent Patins masculí – Lliga Élite - Derrota a Palma de Mallorca contra l’Espanya HC. - Tot i això, l’equip es manté dins dels quatre primers classificats. • HCR Cent Patins femení – Lliga Élite - Victòria davant els Tucans. - L’equip continua capdavanter de la fase regular. Waterpolo: clubs locals en competicions estatals • Equip femení – Primera Nacional - Ha guanyat els set partits de la primera volta. - Es manté un ple de victòries i una dinàmica molt positiva. • Equip masculí – Primera Nacional - Derrota als penals davant el Natació Caballa. - Es complica l’objectiu de classificar-se per a la Copa del Rei. - L’equip continua entre els quatre últims de la taula. Futbol sala: Esportiu Rubí al pavelló La Llana • Esportiu Rubí femení – Segona Nacional - Victòria 3–1 a La Llana contra el Ripollet. - Partit molt treballat. - Les noies se situen a la tercera plaça, lluitant per tornar a Primera Nacional la temporada vinent. • Esportiu Rubí masculí – Tercera Nacional, Grup 1 - Quarta victòria consecutiva. - Triomf contundent 0–9 davant l’Espanyol, que encara no ha sumat cap punt. - L’equip s’enganxa a la part alta de la classificació. En resum, Sisko conclou que el cap de setmana ha estat globalment positiu per a l’esport rubinenc, malgrat algun resultat advers i la polèmica arbitral amb la UE Rubí. Efemèrides i aniversaris La col·laboradora Glòria Dalmas repassa alguns aniversaris destacats (s’inclou un cas del dia anterior com a “excepció”): • Woody Allen – 90 anys (va fer anys ahir) - Director, guionista i actor de cinema, conegut per pel·lícules com “Annie Hall” o “Midnight in Paris”, entre moltes altres. • Destry-Alien Spielberg – 29 anys - Actriu i filla del director Steven Spielberg. • Pablo Chapela – 49 anys - Actor espanyol popular pel personatge Amador Ribas a la sèrie La que se avecina. • Litre Viño – 86 anys - Considerat un dels millors golfistes nord-americans de la història, amb nombrosos títols i un llegat destacat en aquest esport. L’espai es tanca amb una felicitació general “per molts anys a tots”. Recomanació musical: disc de La Marató 2025 La darrera secció del programa la protagonitza Robert Fernández amb la seva recomanació musical. La Marató 2025: càncer, detectem-ho Es presenta el disc de La Marató 2025: • La Marató de TV3 d’enguany es dedica a la lluita contra el càncer amb el lema: “Càncer, detectem-ho.” • Es remarca la importància de la detecció precoç: “Detectar-ho a temps pot marcar la diferència. Detectem-ho. Arreglem-ho.” Publicació i formats del disc • El disc ja es pot adquirir en: - Suport físic (CD), a 12 euros, vinculat a diversos diaris. - Edició especial en USB, de venda exclusiva a la botiga Trescat. • Es recorda que tothom pot fer donatius a la Fila Zero. • Tot el camí condueix al gran programa televisiu del 14 de desembre, presentat com una veritable “festa musical solidària”. Col·laboracions destacades i temes Robert avança algunes col·laboracions del disc: • Versió de “Stand By Me” (Ets amb mi) amb Mònica Green i Kelly Isaia. • Interpretació molt especial d’una àrea d’òpera a càrrec de l’Alfred (cantant) amb el cor del Gran Teatre del Liceu: - Versió a guitarra i amb to líric, barreja de pop i òpera. La secció convida els oients a: • Comprar el disc i donar suport a la causa • Participar en les activitats locals que, previsiblement, s’organitzaran a Rubí per sumar-se a La Marató. Falques i promocions de programes de RÀDIO RUBÍ Entre els blocs principals, sonen diverses falques promocionals que presenten altres programes de la graella de RÀDIO RUBÍ. Tot i no formar part del contingut editorial del dia, ajuden a situar el context de l’emissora. Alguns dels espais que es mencionen: • Musical Express – Èxits dels 70 i 80, pop/rock i country. • Al de sèrie – Programa dedicat a sèries de plataformes. • Experimenta – Espai per descobrir nous gèneres musicals. • Les Gildes – Tertúlia jove amb to informal. • Notícies en xarxa – Informació local compartida amb altres emissores. • Inspira’t – Històries i projectes inspiradors. • En Joc – Programa esportiu amb cobertura de moltes categories. • Presència Cristiana – Programa d’àmbit religiós compartit entre esglésies catòlica i protestant. • Rock and Classics – Monogràfics de grans bandes de rock. • Altres espais d’actualitat musical i cultural. Aquests anuncis reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a emissora local amb una programació diversa en música, opinió, esport, religió i cultura. Conclusió Aquest fragment de Rubí al dia, de 9 a 10h combina: • Polítiques públiques ambientals (agents mediambientals i pla de residus) • Impuls econòmic sostenible (Rubí Emprèn en verd i economia circular) • Seguiment de l’esport local (UE Rubí, Veinti, Olímpic Can Fatjó, HCR Cent Patins, Esportiu Rubí, waterpolo) • Contingut lleuger i de proximitat (aniversaris, música) • Compromís social (La Marató 2025 i la lluita contra el càncer) Tot plegat construeix una imatge de Rubí com una ciutat activa i compromesa amb el medi ambient, el teixit empresarial, l’esport i la solidaritat, amb RÀDIO RUBÍ com a altaveu de referència de la seva actualitat quotidiana.
28 de nov. del 2025
55'
#707 - Participació al CAP i crònica política local
Resum general del podcast En aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h s’entrellacen tres blocs principals: Entrevista sobre el primer Consell Consultiu de Ciutadania de Catalunya al CAP Anton de Borja. Contracrònica humorística i crítica del ple municipal a càrrec d’Albert Soler. Bloc final de ciutat: esport local, efemèrides d’aniversaris i recomanació musical d’Antonio Orozco, molt vinculada a Rubí. A continuació tens el contingut organitzat amb els temes principals, les idees clau i els temps d’inici i final de cada secció. 1. Primer Consell Consultiu de Ciutadania al CAP Anton de Borja 1.1. Què és el Consell Consultiu de Ciutadania? • Temps aproximat: 162 – 311 s • Protagonistes: locutora, Ernest Herrero (coordinador de gestió de pacients i atenció a la ciutadania del CAP Anton de Borja). • Es presenta la creació del primer Consell Consultiu de Ciutadania de Catalunya en l’àmbit d’atenció primària, constituït al CAP Anton de Borja de Rubí. • El Consell Consultiu de Ciutadania és un grup estable de pacients que: - Participa en la presa de decisions no estrictament clíniques del centre. - Opina sobre circuits organitzatius, obres, disposició d’aparells, canvis de funcionament, etc. - Té com a objectiu real “posar el pacient al centre” més enllà del discurs teòric. "Sempre hem parlat de posar el pacient en el centre de l'atenció, però poques vegades el fem participar." 1.2. Un projecte pioner i de llarg recorregut • Temps aproximat: 290 – 379 s • El Consell és pioner a l’atenció primària a Catalunya. • Neix d’un projecte personal d’Ernest Herrero, fruit d’un itinerari de comandaments del Consorci Sanitari, després de més de 30 anys de trajectòria en gestió de pacients i atenció a la ciutadania. • Després d’un any i mig de treball, el projecte deixa de ser teoria i es converteix en realitat amb la primera reunió celebrada el dilluns anterior a l’entrevista. 1.3. Objectius i funcionament en el dia a dia • Temps aproximat: 379 – 468 s • El Consell és la manera d’“aterrar” l’objectiu institucional del Departament de Salut i del Consorci Sanitari d’impulsar la participació real de la ciutadania. • Principals funcions: - Identificar circuits organitzatius i punts de millora. - Definir un full de ruta de millora del centre. - Prioritzar temes a tractar amb els professionals. • A la primera sessió, tot i tenir poc temps per l’acte institucional d’inauguració, es: - Presenta el pla funcional i el mètode de treball als ciutadans. - Es decideix el primer tema monogràfic per al proper Consell: la comunicació entre el CAP i la ciutadania. 1.4. Calendari i naturalesa consultiva • Temps aproximat: 468 – 499 s • Ja hi ha data per al segon Consell Consultiu: 26 de gener. • Es preveu fer mínim 4 reunions l’any, amb possibilitat de sessions extraordinàries. • El Consell és un òrgan consultiu, no executiu: - Elabora propostes i recomanacions. - Aquestes es traslladen als òrgans competents, que decidiran si s’executen o no. 1.5. Procés de selecció: enquestes, participació i representativitat • Temps aproximat: 499 – 603 s • Es va fer una enquesta a tots els majors de 18 anys amb el CAP com a centre de referència. • Resultats: - 521 respostes inicials amb més de 200 persones voluntàries disposades a participar. - Una segona enquesta per acotar horaris i disponibilitat redueix els voluntaris a 211. - L’equip (metges, infermeres, atenció ciutadana) selecciona 50 candidats. - Es fan dinàmiques participatives a Rubí Forma. - Finalment es trien 15 ciutadans com a membres definitius del Consell. • L’objectiu de la tria és aconseguir diversitat i representativitat: - Es defineixen 7 arquetips de pacients per cobrir tot l’espectre de població del CAP. - L’únic arquetip que no s’ha aconseguit encara és el dels joves, que participen poc i sovint tenen menys contacte amb el sistema sanitari. 1.6. Paper dels professionals i dinàmica interna • Temps aproximat: 603 – 709 s • El paper dels professionals encara no està del tot tancat, però sí es defineix una estructura bàsica de dinamització: - Ernest Herrero. - Jennifer Lallego, referent de benestar emocional. - Vane Porcel, administrativa del centre. • Dinàmica prevista: - Les persones dinamitzadores condueixen el Consell. - Quan es tracti un tema que requereixi coneixement clínic (metge, infermera, fisioterapeuta, etc.), es convidarà el professional corresponent. - Les conclusions del Consell es retornen internament als equips del CAP. - Es preveu que els mateixos professionals puguin demanar participar a futures sessions. 1.7. Transparència, retorn i comunicació pública • Temps aproximat: 709 – 823 s • Voluntat d’informació oberta i transparent: - Es vol habilitar un espai específic al web del Consorci Sanitari per: - Publicar membres del Consell. - Publicar les actes i acords de cada reunió. - Donar visibilitat als temes treballats. • El primer tema de treball serà precisament la comunicació CAP–ciutadania, per millorar canals i claredat de la informació. • Compromís de reportar als pacients què s’ha fet i què no, i per què: - Explicar què s’ha pogut dur a terme (pressupost, oportunitat, recursos). - Explicar també què no es pot fer i els motius. "La intenció és tenir transparència total i dir la veritat." 1.8. Percepció de ser escoltats i impacte esperat • Temps aproximat: 823 – 870 s • Es reconeix que molts pacients tenen la sensació que “no se’ls escolta”. • Es confia que aquest Consell pugui: - Revertir la percepció de desconnexió entre usuaris i sistema. - Augmentar la satisfacció i l’experiència de pacient. • Es preveuen enquestes de satisfacció a futur per mesurar l’impacte real del Consell. 1.9. Dimensions, límits i implicació dels no escollits • Temps aproximat: 870 – 1003 s • Nombre òptim de membres: - El format l’han dissenyat ells mateixos des de zero. - Consideren que més de 15 persones faria molt difícil la deliberació. - De 15 membres, a la primera reunió hi van assistir 13 (2 excuses), xifra considerada òptima. • Participació dels voluntaris no seleccionats: - Es vol mantenir el vincle amb les més de 200 persones que van mostrar interès. - Es preveu utilitzar aquest col·lectiu com a grup de resposta privilegiat a enquestes o consultes puntuals, ja que hi ha més garanties que responguin. 1.10. Missatge final a la ciutadania • Temps aproximat: 1003 – 1042 s • Missatge clau d’Ernest Herrero: - Aquesta vegada “s’ha fet de veritat” el que durant anys s’ha proclamat: posar el pacient al centre. - El Consell Consultiu és un model pioner, però exportable a altres centres de salut. - Es confia que millori tant la satisfacció com els resultats en salut, perquè les decisions s’alinearan millor amb el que els pacients consideren millor per a ells. "Fem les coses de la manera que els pacients creuen que és millor i llavors la satisfacció i fins i tot el resultat de salut pot ser millor." 2. Contracrònica del ple municipal de Rubí 2.1. Format: l’“escàner setmanal” especial ple • Temps aproximat: 1492 – 1553 s • Protagonistes: locutora, Albert Soler (periodista de RÀDIO RUBÍ). • S’anuncia que l’habitual secció “l’escàner setmanal” es converteix aquesta vegada en una contracrònica del ple municipal: - No es repeteix l’anàlisi “seriosa” ja feta pels serveis informatius. - Es posen el focus en anècdotes, moments informals, humor i detalls que no surten als resums oficials. 2.2. Inici estrany del ple i mocions institucionals “d’urgència” • Temps aproximat: 1553 – 1704 s • El ple comença amb retard d’uns 15 minuts. • Regidors i públic esperen junts en un vestíbul petit, amb portes tancades i certa confusió. • Apareix Víctor García buscant els portaveus per pujar al pis de dalt; es genera la sensació que passa alguna cosa “grossa”. • Finalment s’explica que només era per afegir dues mocions institucionals d’urgència, a banda de la ja prevista sobre els 50 anys del “Veinti” (Juventud 25 de Septiembre): - Declaració pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. - Declaració sobre el projecte de Ciutats Educadores. • Es comenta el concepte de moció institucional: - Pot denominar-se així encara que no tots els grups hi votin a favor, mentre superi la majoria simple. 2.3. La desmarcada de Vox i PP sobre el 20N • Temps aproximat: 1704 – 1764 s • Juan José Giner (PP) i Vox anuncien que no s’adhereixen a la moció institucional sobre el 20N. • Carlos Velarde (Vox) ho comunica en nom seu i també del PP. • L’alcaldessa fa un comentari irònic remarcant que Velarde ha fet de portaveu també de Giner. • Aquest és pràcticament l’únic moment en què se sent la veu de Vox en tot el ple, més enllà d’alguns precs finals. 2.4. “Running gags” del ple: temes que es repeteixen • Temps aproximat: 1764 – 1858 s • Albert Soler introdueix el concepte de running gag per descriure bromes recurrents dins els plens. • Exemple principal: - Robert Massanés (Esquerra Republicana) denuncia cada trimestre que l’Ajuntament paga tard als proveïdors. - Ja s’ha convertit en una “tradició” que tothom espera. - En aquest ple, subratlla que “per tercer trimestre consecutiu” no s’ha complert cap mes de pagament en termini. • Tot i el to distès, es remarca que el tema és molt seriós perquè afecta empreses i entitats que treballen per l’Ajuntament. 2.5. Cessió de l’antiga seu de la Caixa i menció a Ràdio Rubí • Temps aproximat: 1858 – 1969 s • Es tracta la cessió de l’antiga seu de la Caixa (comprada per l’Ajuntament) a la Generalitat perquè hi instal·li la seu de Drets Socials. • Juan José Giner (PP) recorda que aquest local era molt cobejat per altres serveis, i cita especialment: - La proposta d’Albert Solé, director de RÀDIO RUBÍ, de traslladar-hi l’emissora municipal per tenir un espai més cèntric i visible. • Soler explica: - Que aquesta idea formava part del seu projecte de direcció, aprovat per unanimitat al ple. - Que l’objectiu era apropar la ràdio a la ciutadania, deixant un equipament ja envellit per un espai a peu de carrer. • Es genera una situació curiosa, amb tots els regidors mirant-lo mentre s’esmenta la seva proposta en ple. 2.6. La Marina Dolset i el “personatge estrany” del ple • Temps aproximat: 1969 – 2049 s • Un altre running gag és la figura de Marina Dolset, portaveu de l’AUP, amb posicions molt marcades d’esquerres. • En una moció sobre habitatge i contra l’especulació, Dolset: - Defensa posar límits al mercat i fins i tot “prohibir” certes pràctiques especulatives. - Comenta que sap que a Juan José Giner no li agrada gens sentir la paraula “prohibir”. • En una altra moció sobre gratuïtat de menjador i extraescolars, proposa que els menjadors escolars utilitzin productes de proximitat i quilòmetre zero per reduir contaminació. • Soler assenyala que, amb aquestes intervencions, Dolset de vegades sembla “un element estrany” dins el ple, però manté fermament les seves conviccions. 2.7. Abstencions dels Comuns i “idil·li” entre ERC i PP • Temps aproximat: 2049 – 2124 s • Andrés Medrano (Comuns) fa una intervenció que comença amb un “no podem estar més d'acord” respecte a la justícia social de la moció d’Esquerra sobre menjador i extraescolars… però acaba amb una abstenció. • El mateix passa en una moció d’ERC sobre accessibilitat urbana i en espais naturals: els Comuns s’abstenen. • Alhora, el PP vota a favor de les mocions d’ERC, creant un “idil·li inesperat” entre Corbera i Giner. • Xavier Corbera (ERC) aprofita per convidar Giner a demanar junts el concert econòmic per tenir més recursos per a polítiques socials. 2.8. Xoc ideològic lleu i bon rotllo previ • Temps aproximat: 2124 – 2199 s • Giner respon amb ironia a Corbera, proposant en canvi retallar “ambaixades” per finançar aquestes mesures, mostrant el xoc ideològic de fons. • Malgrat tot, es remarca que el to general del ple és relativament distès i fins i tot simpàtic: - Abans del ple, Marina Dolset i Juan José Giner es veien parlant animadament. - L’AUP fins i tot vota a favor d’una moció del PP, tot i advertir que “no serveixi de precedent”. 2.9. Humor intern: “Hora Chanante” i la gestió del pressupost • Temps aproximat: 2199 – 2360 s • En la resposta a una moció del PP per crear una comissió de seguiment econòmic de grans obres, Víctor García (PSC) diu a Giner que la seva proposta és “xanant”, fent un joc de paraules amb el programa d’humor La Hora Chanante. • Soler hi afegeix l’àudio de “Gañán!” d’Ernesto Sevilla, reforçant el to humorístic. • Observació curiosa: els regidors demanen el torn de paraula aixecant el braç com a classe, i Christian García (Veïns per Rubí) és dels més “aplicats”. • Christian García adverteix que moltes mocions converteixen-se en “brindis al sol”: - Denuncia que és irresponsable aprovar mesures molt costoses sense concretar com es finançaran, especialment des de l’oposició. • Xavier Corbera respon que és una qüestió de prioritats polítiques i apunta: - Que si no s’hagués gastat tant en la fàbrica Superson del Castell, el FabLab, el Casino i el Camp del Veinti, potser hi hauria diners per a serveis com els que proposa ERC. • Rafa Güeto (PSC), molt actiu en aquest ple, respon convidant ERC a negociar els pròxims pressupostos: - Recorda que quan han participat en altres ocasions s’han aconseguit coses com concerts, subvencions pel català, etc. 2.10. Tensions PSC–PP i l’amenaça per “difamació” • Temps aproximat: 2360 – 2411 s • El to amable es trenca quan Rafa Güeto es mostra molt molest amb el redactat d’una moció del PP, que considera difamatòria: - Demana a Giner que retiri determinades afirmacions. - Avisa que, si no ho fa, estudiaran amb els serveis jurídics si són delicte de difamació. • Juan José Giner es nega a retirar res. • Albert Soler relaciona aquesta tensió amb la decisió del PSC de retirar l’assessor que tenien al PP, sense donar explicacions, fet que Giner també retreu al ple. 2.11. Els “8 milions i mig de gossos” i el tancament del ple • Temps aproximat: 2411 – 2469 s • En el torn final, un regidor (Soler el presenta com “l’home que tanca tots els plens”, molt probablement Quiñonero) parla sobre gossos a Rubí i es confon: - Diu primer “8 milions i mig de gossos”, per després corregir-se a 8.500. • Soler aprofita per ironitzar: - 8 milions seria com tota la població de Catalunya. - Amb les dejeccions canines no recollides als carrers i camins (especialment a Can Oriol), ja en té una mala opinió. • El tall final, molt comentat, és el “Cuidado con la derecha” del senyor Quiñonero, que la locutora recupera a tall d’acudit de cloenda. 3. Esports: agenda del cap de setmana 3.1. Resultats internacionals amb accent rubinenc • Temps aproximat: 2714 – 2772 s • Protagonistes: locutora, Toni Bravo. • Es destaca el primer Mundial de Futbol Sala Femení i el paper de la selecció de Filipines, entrenada pel rubinenc Rafa Merino. • Tot i perdre tots els partits (Polònia, Marroc i Argentina), es valora positivament: - Contra Argentina, el resultat és només 5–1, lluny de la golejada que alguns preveien. - Contra el Marroc, el 2–3 mostra un partit molt disputat. 3.2. Futbol: Unió Esportiva Rubí i Olímpic Can Fatjó • Temps aproximat: 2772 – 2854 s • Unió Esportiva Rubí (Lliga Elit): - Visita el camp del Vilafranca diumenge al migdia. - L’equip venia de ser tercer i ara és quart amb 17 punts. - El rival, Vilafranca, arriba amb dinàmica molt positiva (3 victòries i 1 empat en les últimes 4 jornades). - Es recorda que l’any passat el Rubí va perdre allà 2–0. - El partit es podrà seguir en directe a RÀDIO RUBÍ dins d’A peu de Camp. • Juventud 25 de Septiembre (“Veinti”) d’handbol: - Juga també diumenge al migdia contra l’Atlètic Vilafranca. - Necessita puntuar per sortir de la zona vermella, ja que ocupa la 16a posició. • Olímpic Can Fatjó (futbol, Segona Catalana): - Duel directe contra el Linyola, 12è classificat. - L’Olímpic també és a zona de descens. - El partit es juga a Can Fatjó, dissabte a tres quarts de sis. - S’espera millorar la situació abans de Nadal. 3.3. Hoquei en línia: HCR Cent Patins • Temps aproximat: 2854 – 2884 s • HCR Cent Patins femení: - Visita Les Tocans dissabte a les 19 h. - Les rivals són cinquenes. - Les rubinenques són líders de la lliga. • HCR Cent Patins masculí: - Viatge a Palma de Mallorca per jugar contra l’Espanya Hoquei Club de Palma (dissabte, 19 h). - S’apunta que és un desplaçament atractiu i una sortida destacada dins la Liga Elite. • Es remet a l’audiència al programa Esports del Dia per tota la informació ampliada. 4. Efemèrides d’aniversari • Temps aproximat: 2919 – 3032 s • Protagonistes: locutora, Glòria Dalmas. 4.1. Personatges internacionals • Jon Stewart (còmic i presentador nord-americà, The Daily Show): - Compleix 63 anys. • Ed Harris (actor de cinema): - Arriba als 75 anys. - Es mencionen pel·lícules com Apollo 13, Enemigo a les Puertes i The Truman Show. 4.2. Àmbit espanyol • Adrián Rodríguez (actor i cantant): - Compleix 37 anys. - Recordat per les sèries Los Serrano i Física o química i per cançons com Vámonos pa la calle. • Ramón García (presentador de televisió): - Compleix 61 anys. - Icònic conductor del Grand Prix i de programes de Cap d’Any (recordat per la capa característica). • El to de la secció és distès, amb comentaris humorístics sobre percepció de l’edat i longevitat televisiva. 5. Recomanació musical: Antonio Orozco i el vincle amb Rubí • Temps aproximat: 3066 – 3313 s • Protagonista: Robert Fernández. 5.1. La cançó i el seu origen • Es punxa i es comenta “T’estava esperant” d’Antonio Orozco. • Es recorda també el gran èxit “Devuélveme la vida”, com un dels hits clau de la carrera de l’artista. 5.2. Vinculació d’Antonio Orozco amb Rubí • Es remarca la relació molt estreta amb Rubí: - Col·laboració i amistat amb el rubinenc Xavi Pérez, productor musical. - Gravacions a l’estudi Monkey Sound, posteriorment reconvertit en Isentia Billón Music. • Es fa un record emotiu a Xavi Pérez, que ja no és entre nosaltres, però resta com a figura central de l’escena musical rubinenca. • Es recorda que Antonio Orozco va fer el pregó de la Festa Major de Rubí l’any 2016, consolidant aquest vincle amb la ciutat. 5.3. Gira actual i context del tema • Motiu de la recomanació: - Orozco torna als escenaris catalans amb la gira “La meva vida”, que celebra 25 anys de trajectòria. - La gira combina cançons del pròxim àlbum amb els grans èxits de sempre. • La cançó “T’estava esperant” va ser el tema oficial de la Vuelta 2025. • Es destaquen dues cites al Palau Sant Jordi: - Concert del 29 de novembre (entrades exhaurides ràpidament). - S’afegeix una nova data el 28 de novembre, encara amb algunes entrades disponibles. Un espectacle que combina novetats amb clàssics i reforça el vincle entre Antonio Orozco i la ciutat de Rubí. 6. Falques i autopromocions de RÀDIO RUBÍ Entre blocs principals apareixen diverses falques publicitàries i autopromocions de programes i activitats locals (no són seccions de contingut, però contextualitzen la graella i la vida cultural de la ciutat): • Les Gildes – tertúlia jove els dilluns a les 12 h. • Rock and Classics – dilluns 18 h, monogràfics de rock clàssic. • Actualitat musical catalana – divendres 18 h. • Musical Express – dilluns 21–22 h, èxits 70–80 i country. • A peu de Camp – programa esportiu de cap de setmana. • Experimenta – programa en castellà de descoberta de nous gèneres musicals. • Rubisound i festival 1413 – Mostra d’entitats musicals de Rubí, amb la participació de la Societat de Blues de Rubí, Acció Cultural Rubí i diverses bandes locals. • Ara i sempre – espai de sardanes. • Inspira’t – programa d’entrevistes i projectes inspiradors. • En Joc – espai esportiu compartit amb altres ràdios locals. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a emissora molt arrelada a la vida cultural, musical i esportiva de la ciutat. Tags • CAP Anton de Borja • Consell Consultiu de Ciutadania • participació ciutadana • atenció primària • Consorci Sanitari • transparència • comunicació amb pacients • diversitat de perfils • Ajuntament de Rubí • ple municipal • mocions institucionals • Vox • Partit Popular • PSC • Esquerra Republicana de Catalunya • AUP • Comuns • Veïns per Rubí (VR) • cesió d’equipaments municipals • drets socials • Ràdio Rubí • Rubí Sound 1413 • esport local • Unió Esportiva Rubí • Olímpic Can Fatjó • Juventud 25 de Septiembre • HCR Cent Patins • Mundial futbol sala femení • Antonio Orozco • música i Rubí • Xavi Pérez • gira La meva vida • Palau Sant Jordi Seccions amb temps 1) Presentació de l’hora i sumari del tram start_second: 11 end_second: 101 section_title: Presentació de la segona hora i sumari del programa section_summary: Introducció a la segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h: s’anuncia l’entrevista sobre el primer Consell Consultiu de Ciutadania al CAP Anton de Borja, la contracrònica del ple municipal a càrrec d’Albert Soler, el bloc esportiu, l’espai d’aniversaris i la recomanació musical de Robert Fernández. 2) Context i introducció a l’entrevista amb el CAP Anton de Borja start_second: 162 end_second: 189 section_title: Introducció al Consell Consultiu de Ciutadania del CAP Anton de Borja section_summary: La locutora presenta el CAP Anton de Borja com a primer centre d’atenció primària de Catalunya amb un Consell Consultiu de Ciutadania i dona pas a l’entrevista amb Ernest Herrero per explicar la creació, l’organització i el funcionament d’aquest nou òrgan de participació. 3) Què és el Consell i per què és pioner start_second: 189 end_second: 341 section_title: Definició del Consell Consultiu i caràcter pioner del projecte section_summary: Ernest Herrero explica que el Consell Consultiu de Ciutadania és un grup estable de pacients que col·labora amb els professionals del CAP en decisions organitzatives i de funcionament no clínic. Detalla que és el primer Consell d’aquest tipus a l’atenció primària catalana, fruit d’un projecte personal desenvolupat durant un itinerari de comandaments del Consorci Sanitari i d’una trajectòria de més de 30 anys en gestió de pacients. 4) Objectius, funcionament i primeres línies de treball start_second: 341 end_second: 499 section_title: Objectius, calendari i primers temes del Consell Consultiu section_summary: S’explica com el Consell concreta l’objectiu institucional d’incrementar la participació ciutadana: identificar circuits organitzatius, definir un full de ruta de millora i deliberar sobre canvis al CAP. Es descriu la primera reunió, on es presenta el pla funcional i es decideix que el primer tema monogràfic serà la comunicació entre el CAP i la ciutadania. També s’anuncia la data de la següent sessió (26 de gener) i la previsió de fer com a mínim quatre consells l’any. 5) Procés de selecció i composició del Consell start_second: 499 end_second: 603 section_title: Enquestes, voluntaris i tria dels 15 membres del Consell section_summary: Herrero detalla el procés per constituir el Consell: una primera enquesta enviada a majors de 18 anys del CAP obté 521 respostes i més de 200 voluntaris; una segona enquesta acota disponibilitats fins a 211 interessats. L’equip del centre selecciona 50 finalistes, que participen en dinàmiques a Rubí Forma, i finalment es trien 15 ciutadans com a membres definitius, buscant una composició representativa de tota la població del CAP. 6) Arquetips de pacients, rol dels professionals i transparència start_second: 603 end_second: 754 section_title: Diversitat de perfils, implicació professional i publicitat de les actes section_summary: Es descriu el model de diversitat del Consell a partir de set arquetips de pacients, amb l’objectiu de cobrir tot l’espectre de població, tot i que encara falta incorporar joves. S’explica que el Consell serà dinamitzat per Ernest Herrero, Jennifer Lallego i Vane Porcel, amb participació puntual de professionals clínics quan calgui. Finalment, es remarca la voluntat de transparència mitjançant la creació d’un espai web del Consorci amb informació sobre membres, actes i decisions del Consell. 7) Impacte en la ciutadania, límits i missatge final start_second: 754 end_second: 1042 section_title: Expectatives, relació amb els pacients i exportabilitat del model section_summary: L’entrevista se centra en com el Consell pot canviar la percepció de molts pacients que se senten poc escoltats, mitjançant un retorn informatiu clar sobre què es fa i què no es pot fer i per quins motius. Es justifica el límit de 15 membres per facilitar la deliberació i es confirma la voluntat d’implicar els voluntaris no seleccionats en futures consultes. Herrero conclou destacant que, per primer cop, es concreta de manera real el lema de posar el pacient al centre i que el model és pioner però perfectament extrapolable a altres centres de salut. 8) Tancament de l’entrevista i falques de continuïtat start_second: 1042 end_second: 1492 section_title: Acomiadament de l’entrevista i autopromocions de la ràdio section_summary: Es tanca l’entrevista amb agraïments a Ernest Herrero i una falca institucional de RÀDIO RUBÍ. Seguidament s’emeten diverses falques promocionals de la graella de l’emissora i de l’activitat musical local, incloent anuncis de programes com Les Gildes, Rock and Classics, Musical Express, Experimenta, Ara i sempre i la segona mostra d’entitats musicals de Rubí, Rubisound i el festival 1413, amb referències a la Societat de Blues de Rubí i Acció Cultural Rubí. 9) Introducció a l’“escàner setmanal” especial ple start_second: 1492 end_second: 1553 section_title: Presentació de la contracrònica del ple de novembre section_summary: La locutora introdueix la secció de l’escàner setmanal d’Albert Soler, que en aquesta ocasió no serà un resum informatiu de la setmana sinó una contracrònica del ple municipal del dia anterior, centrada en detalls, anècdotes i escenes que no apareixen en els resums oficials. 10) Un inici de ple confús i les mocions institucionals afegides start_second: 1553 end_second: 1704 section_title: Retard, misteri als passadissos i noves mocions d’urgència section_summary: Albert Soler relata l’inici poc habitual del ple, amb retard, portes tancades i regidors i públic amuntegats en un vestíbul. L’aparició de Víctor García reclamant els portaveus genera expectació, però finalment només serveix per afegir dues mocions institucionals d’urgència (Dia de la Discapacitat i Ciutats Educadores) a una altra ja prevista sobre els 50 anys del “Veinti”. Soler aprofita per explicar que una moció institucional no requereix unanimitat, sinó majoria simple. 11) Vot particular de Vox i PP i primer “running gag” del ple start_second: 1704 end_second: 1858 section_title: Desmarcada de Vox i PP sobre el 20N i el ritual dels pagaments tardans section_summary: Carlos Velarde (Vox) anuncia que el seu grup i el PP no s’adheriran a la declaració institucional sobre el 20N, provocant una resposta irònica de l’alcaldessa. Soler destaca que aquesta és gairebé l’única intervenció de Vox en tot el ple. Tot seguit introdueix el concepte de “running gag” per descriure com Robert Massanés (ERC) torna, ple rere ple, a denunciar que l’Ajuntament paga tard als proveïdors, fins al punt que ja és un moment esperat i batejat com una tradició, malgrat tractar-se d’un problema seriós. 12) Cessió de l’antiga seu de la Caixa i debat sobre la ubicació de Ràdio Rubí start_second: 1858 end_second: 1969 section_title: Seu de Drets Socials i la proposta frustrada per traslladar Ràdio Rubí section_summary: En el debat sobre la cessió de l’antiga seu de la Caixa a la Generalitat per ubicar-hi la seu de Drets Socials, Juan José Giner (PP) recorda que l’espai era un punt molt codiciat i menciona la proposta d’Albert Solé de traslladar-hi RÀDIO RUBÍ. Solé explica que la idea formava part del seu projecte de direcció, que buscava un espai més cèntric i visible per acostar la ràdio a la ciutadania, i descriu la situació incòmoda de sentir-se protagonista involuntari mentre els regidors el miraven. 13) Idees d’esquerres, mirades de reüll i el paper de Marina Dolset start_second: 1969 end_second: 2049 section_title: L’AUP, l’habitatge i la percepció d’“element estrany” al ple section_summary: Soler destaca la figura de Marina Dolset (AUP), que sovint defensa posicions clarament d’esquerres, com la necessitat de prohibir o limitar la compra especulativa d’habitatge i la reivindicació de menjadors escolars amb productes de proximitat. Dolset assenyala que veu com alguns regidors la miren de reüll, especialment Juan José Giner, quan parla de “prohibir”. El to de la crònica suggereix que, tot i semblar de vegades un “cos estrany” en el ple, manté amb fermesa el seu discurs. 14) Abstencions dels Comuns, suport del PP a ERC i joc d’aliances start_second: 2049 end_second: 2124 section_title: Comuns abstinguts i l’“idil·li” entre Esquerra i el PP section_summary: En una moció d’ERC sobre la gratuïtat del menjador i les extraescolars, Andrés Medrano (Comuns) declara que no podrien estar més d’acord amb els objectius de justícia social, però acaba anunciant una abstenció, igual que en una altra moció d’ERC sobre accessibilitat. En canvi, el PP vota a favor de totes dues, creant una combinació inesperada que Soler descriu com un “idil·li” entre Xavier Corbera i Juan José Giner. Corbera aprofita per proposar a Giner que vagin plegats a demanar el concert econòmic per finançar aquestes mesures. 15) Xoc ideològic amable, “Hora Chanante” i el debat sobre les prioritats start_second: 2124 end_second: 2360 section_title: Humor, “xanants” i crítiques als “brindis al sol” section_summary: Giner respon a Corbera suggerint reduir “ambaixades” en lloc de reclamar més recursos, evidenciant el xoc ideològic. Malgrat això, Soler destaca el bon ambient entre alguns portaveus (com Dolset i Giner) abans del ple, i el fet que l’AUP voti a favor d’una moció del PP, tot i avisar que no sigui precedent. En el debat sobre una moció del PP relativa al seguiment econòmic de grans obres, Víctor García qualifica la proposta de “xanant”, en un joc de paraules amb “La Hora Chanante”. Christian García (Veïns per Rubí) adverteix de la irresponsabilitat de votar mocions molt costoses sense explicar com es financen i qualifica moltes d’aquestes propostes de “brindis al sol”. Corbera replica apuntant els diners gastats en projectes com la fàbrica Superson del Castell, el FabLab, el Casino i el Camp del Veinti, mentre Rafa Güeto convida ERC a traslladar aquestes propostes a la negociació de pressupostos. 16) Tensions PSC–PP i avís per “difamació” start_second: 2360 end_second: 2411 section_title: Malestar entre PSC i PP i record de la retirada de l’assessor section_summary: Rafa Güeto es mostra indignat amb el redactat d’una moció del PP que considera greument difamatòria, demana a Giner que retiri certes afirmacions i avisa que, si no ho fa, estudiaran si poden constituir delicte de difamació amb els serveis jurídics. Giner es nega a modificar res. Soler vincula aquesta escalada de tensió amb la decisió prèvia del PSC de retirar l’assessor que tenia el PP, sense donar-li explicacions, fet que Giner també denuncia en el ple. 17) Gossos a Rubí, lapsus numèric i “Cuidado con la derecha” start_second: 2411 end_second: 2502 section_title: El lapsus dels “8 milions de gossos” i tancament de la contracrònica section_summary: En el tram final del ple, el regidor que habitualment tanca les sessions (identificat indirectament com el senyor Quiñonero) parla del cens de gossos i comet un lapsus dient “8 milions i mig” en lloc de 8.500, rectificant de seguida. Soler utilitza l’anècdota per ironitzar sobre l’incivisme d’alguns propietaris que no recullen les excrements, sobretot a la zona de Can Oriol. La secció es tanca recuperant l’àudio del mateix regidor dient “Cuidado con la derecha”, que la locutora repeteix en to humorístic abans d’acomiadar Albert Soler. 18) Falques de continuïtat i retorn a la graella start_second: 2502 end_second: 2714 section_title: Promocions de programes i espais d’inspiració i esport section_summary: Després de la contracrònica, s’emet una falca institucional de RÀDIO RUBÍ i diverses promocions de programes com Inspira’t, En Joc i novament anuncis relacionats amb Rubisound i el festival 1413, reforçant la presència d’entitats musicals locals com la Societat de Blues de Rubí i Acció Cultural Rubí. 19) Bloc d’esports del cap de setmana start_second: 2714 end_second: 2919 section_title: Agenda esportiva: futbol, handbol i hoquei en línia section_summary: Toni Bravo repassa l’actualitat esportiva: destaca el paper de la selecció femenina de futbol sala de Filipines al primer Mundial, dirigida pel rubinenc Rafa Merino, i les seves derrotes ajustades contra Marroc i Argentina. A nivell local, presenta els partits del cap de setmana de la Unió Esportiva Rubí al camp del Vilafranca, del Juventud 25 de Septiembre per sortir de la zona baixa, i de l’Olímpic Can Fatjó contra el Linyola. També informa dels desplaçaments dels equips masculí i femení de l’HCR Cent Patins, amb menció especial al viatge a Palma per jugar contra l’Espanya Club de Palma. 20) Secció d’aniversaris i efemèrides start_second: 2919 end_second: 3032 section_title: Aniversaris de Jon Stewart, Ed Harris, Adrián Rodríguez i Ramón García section_summary: Glòria Dalmas repassa els aniversaris del dia: Jon Stewart compleix 63 anys, Ed Harris 75, Adrián Rodríguez 37 i Ramón García 61. Es comenten breument les trajectòries de cadascun, amb referències a programes com The Daily Show, Grand Prix i els espais de Cap d’Any de la televisió espanyola, tot en un to desenfadat i amb bromes sobre la percepció de l’edat. 21) Recomanació musical: Antonio Orozco i el seu vincle amb Rubí start_second: 3066 end_second: 3313 section_title: Antonio Orozco, “T’estava esperant” i la relació amb Rubí section_summary: Robert Fernández presenta la cançó “T’estava esperant” d’Antonio Orozco i recorda el gran èxit “Devuélveme la vida”. Subratlla la forta vinculació de l’artista amb Rubí gràcies a la seva relació professional i personal amb el productor rubinenc Xavi Pérez i l’estudi Monkey Sound (ara Isentia Billón Music), i recorda que Orozco va ser pregoner de la Festa Major de 2016. La recomanació s’emmarca en el retorn de l’artista als escenaris catalans amb la gira “La meva vida”, que celebra 25 anys de trajectòria i combina nous temes amb clàssics, amb dues dates consecutives al Palau Sant Jordi, el 28 i 29 de novembre. Aquest resum recull els eixos principals del programa (participació sanitària pionera, vida política municipal, esport local i cultura musical) i situa cada tema en el minutatge corresponent per facilitar-ne la consulta.
27 de nov. del 2025
55'
#706 - Política local, medi marí i esports a Rubí
Visió general del programa En aquesta segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ es combinen tres grans blocs: • Política municipal i actualitat de ciutat, amb l’espai Els Grups Municipals Opinen i el portaveu del PP, Juan José Giner. • Divulgació científica, amb la secció Guaita, què tenim? dedicada al fons marí sorrenc i la seva biodiversitat. • Actualitat esportiva i agenda cultural / musical, amb prèvia dels equips locals i la recomanació musical del dia. El programa alterna anàlisi crítica de la gestió municipal (Casino, nova Oficina d’Afers Socials, ordenances, habitatge, seguretat), contingut divulgatiu sobre ciència ambiental marina i repàs molt dinàmic de l’esport rubinenc i l’oferta cultural immediata (Rubí Sound, concert de Marilyn Manson). 1. Espai polític: “Els Grups Municipals Opinen” 1.1. Marc general del ple i moció de control d’obres • S’anuncia el ple municipal ordinari de novembre, que se celebrarà a la tarda i es podrà seguir per radiorubi.cat. • El PP presenta una moció “de sentit comú” per fiscalitzar els grans projectes d’obra pública a Rubí. • Objectiu de la moció: establir mecanismes de seguiment, control de costos i participació veïnal en: - El Casino (exemple de sobrecost: de 3 M€ a uns 7,5 M€). - Àmbits urbanístics com Picaguilera, Superson, Torre Massana. - Equipaments i espais esportius (camp de futbol del 26 de Setembre, projecte de la UE Rubí) i plaça Pearson. • Es reclama que les associacions veïnals afectades tinguin veu en el seguiment d’aquestes obres. “No és una moció per posar traves, sinó per fiscalitzar i fer seguiment dels grans projectes de ciutat.” 1.2. Polèmica pel Casino i posicionament del PP • Es detalla que encara s’estan fent obres complementàries a l’entorn del Casino, amb 48.000 € per reurbanitzar la plaça de davant abans de la reinauguració del 13 de desembre. • El PP subratlla de nou el fort increment de cost de l’obra i ho posa com a exemple de manca de control. • Preguntats si assistiran a la reinauguració, el PP anuncia que no hi anirà, tot i remarcar que la seva crítica s’orienta al model de gestió i fiscalització, no a l’equipament en si. 1.3. Nova Oficina d’Afers Socials al Passeig Francesc Macià • Es comenta la decisió de convertir l’antiga oficina de La Caixa al Passeig Francesc Macià en Oficina d’Afers Socials i Famílies. • El govern haurà d’explicar al ple: - El canvi de destí respecte al FabLab anunciat inicialment per a emprenedors. - El futur del projecte de trasllat de RÀDIO RUBÍ a aquest espai, presentat pel nou director, que també s’ha descartat. • Posició del PP: - Reconeix que l’oficina social és necessària a Rubí per evitar desplaçaments a Terrassa o Sabadell. - Critica, però, la ubicació en un dels principals eixos comercials de la ciutat, on veuria més adient mantenir-hi activitat comercial per reforçar el teixit econòmic. - Recorda que el local va costar 600.000 € i que el municipi no té un pla clar de comerç ni de model de ciutat. - No concreta una alternativa única, però apunta que hi ha altres locals de titularitat municipal potencialment adequats. “A Rubí pràcticament hi ha dos carrers de més activitat econòmica. Si en un d’aquests hi traiem un possible comerç amb rendiment, demostra la manca de pla comercial.” 1.4. Declaració institucional sobre democràcia i Franco • El ple s’iniciarà amb una declaració institucional en defensa de la democràcia coincidint amb els 50 anys de la mort de Francisco Franco. • El PP: - Diu que tothom vol democràcia, però es mostra crític amb portar aquest debat al ple local. - Considera que no té a veure amb les necessitats immediates de la ciutat i que preferirien centrar-se en seguretat, habitatge, economia, manteniment i neteja. - Haurien plantejat una declaració enfocada a millorar la qualitat de vida dels rubinencs. 1.5. Ordenances fiscals: congelació vs. rebaixa • Per a l’any vinent es congelen les ordenances fiscals i s’hi afegeixen dues noves ordenances: - Bonificacions o regulació per a vehicles elèctrics. - Ordenança de preus per les entrades de Festa Major i ús del Casino. • Altres grups (Vox, Veïns per Rubí) han valorat positivament la congelació; el PP, en canvi: - La qualifica de “pitjor notícia” per als rubinencs, ja que es perd l’oportunitat de reduir la pressió fiscal. - Reclama baixar impostos i taxes, especialment en una ciutat amb la renda per càpita més baixa del Vallès Occidental. “La congelació és una oportunitat perduda per alleugerir la càrrega fiscal d’una ciutat amb la renda més baixa de la comarca.” 1.6. Seguretat viària a la c1413 i carril bici • Es debat una moció sobre la carretera c1413, centrada en: - Prohibir o sancionar l’estacionament de camions i tràilers al lateral de la via, tenint en compte que hi ha un aparcament de camions 200 m més enllà. - Reduir la velocitat màxima a 50 km/h, mesura que el PP veu bé. - Crear un carril bici, punt sobre el qual el PP mostra dubtes. • El PP: - Dona suport a retirar els camions del voral i a baixar la velocitat. - Expressa recels amb el carril bici per manca de continuïtat i seguretat d’accés als polígons (Cova Solera, Can Jardí), atès que els ponts actuals són estrets per compatibilitzar-hi tràilers, furgonetes, cotxes i bicicletes o patinets. 1.7. Habitatge i especulació • Es menciona una moció d’En Comú Podem i la CUP (UB) sobre especulació immobiliària, encara en redacció. • El PP l’ha rebut la nit anterior i encara no ha pogut analitzar-la. • Considera que moltes d’aquestes mocions són instàncies a òrgans supramunicipals (Parlament de Catalunya) i que el marge d’actuació del municipi és limitat. • Anàlisi del PP sobre la crisi d’habitatge: - Poca construcció d’habitatge, especialment VPO: el parc de protecció oficial a Rubí no arriba al 2%. - Increment de població lligat a dinàmiques migratòries, que crea més pressió sobre el parc d’habitatge. - Asseguren que no hi ha hagut un pla d’immigració ni de previsió d’habitatge suficient, ni a nivell municipal ni estatal. “La falta de previsió en construcció de vivenda i l’augment de població s’han sumat fins a tensionar el mercat de lloguer.” 1.8. Seguretat ciutadana i Pla Kanpai • Es tracta la posada en marxa a Rubí del Pla Kanpai contra la multireincidència delinqüencial, demanat per l’alcaldessa als Mossos d’Esquadra. • Des de la conselleria s’ha explicat que el Pla funciona molt bé a escala catalana. • Posició del PP: - Celebra l’aplicació del Pla Kanpai, però considera que arriba tard i que Rubí va “a remolc” d’altres municipis. - Subratlla que la multireincidència era un problema notable des de fa temps i que calia actuar abans. - Reitera que tota millora en seguretat per als rubinencs és positiva. 1.9. Activitat política del PP: economia, Nadal i comerç local Acte econòmic al Vallès Occidental • El PP del Vallès Occidental organitza un acte sobre creixement i competitivitat econòmica: - Lloc: Hotel Sant Cugat (carrer César Martinell). - Oberta la participació a empresaris i ciutadania. - Primera taula (moderada per Juan José Giner): “El Vallès Occidental com a motor econòmic” amb: • Cristina Arnoiz (presidenta de Vallès). • Representants de la Cambra de Sabadell. • Representants de PIMEC Vallès Occidental. • Delegat de la Cambra de Terrassa Sant Cugat. • Empresaris de la CECOT i president fundador de Cerdanyola Empresarial. - Segona taula: portaveus municipals del PP al Vallès Occidental presenten propostes per reforçar el futur econòmic de la comarca. Acte nadalenc del PP a Rubí • El 3 de desembre, el PP farà un acte a la sala Paco Cano de Rubí per desitjar bones festes: - Hi assistiran: Alejandro Fernández (president del PP de Catalunya), Agustín Parra (secretari d’Organització i diputat), Nacho Blanco (diputat nacional), Juan Fernández (portaveu del PP de Catalunya), Dani Sirera (president del PP de Barcelona), entre d’altres. - Obert a afiliats, simpatitzants i amics, amb esperit de germanor i brindis de Nadal per l’any vinent. Campanya de Nadal i comerç • Es comenta la encesa de llums de Nadal i l’inici de la campanya nadalenca. • Valoració de Giner: - Considera que la programació és bastant completa i que fomenta activitat als carrers. - Creu que s’han quedat curts en les escoles i activitats per a infants durant les vacances. - Proposa aprofitar més l’espai del Pau Casals i convertir-lo en una mena de “jardí de la infància” nadalenc perquè hi puguin participar més nens de Rubí. - Com a comerciant, desitja que hi hagi moviment i que els comerços “facin caixa”. 2. Secció de ciència: “Guaita, què tenim?” – Les sorres submergides 2.1. Introducció al tema • El meteoròleg Sergi Corral proposa “capbussar-se al mar” per parlar dels fons tous: les sorres submergides i altres sediments. • Remarca que les imatges de fons marí que solem veure mostren roques i esculls de corall, però gairebé mai els fons sorrencs, malgrat la seva importància ecològica. 2.2. Tipus de fons marí i origen dels sediments • En oceanografia es distingeixen dos grans tipus de sol marí: - Fons durs: roca, esculls naturals (coralls, roca) o estructures artificials (esculleres de ports, blocs de pedra). - Fons tous: sorres, graves, fangs i llims, classificats pel diàmetre del gra (de més gruixut a més fi: graves → sorres → fangs → llims). • Origen dels sediments: - Erosió de materials minerals terrestres (aportats sobretot pels rius i el vent). - Erosió de materials submergits (roques i estructures marines). - Erosió d’estructures vives: coralls, closques de mol·luscs (petxines, cargols), diatomes i altres organismes. • Es diferencien sorres d’origen calcari (provinents de closques, coralls, etc.) i sorres d’origen àcid (procedents de roques silícies, per exemple). 2.3. Transport i distribució: analogia amb deserts • Els sediments arriben i es redistribueixen pel mar mitjançant: - Rius. - Vent. - Onatge i corrents marins, que erosionen, transporten i acumulen sorres i altres materials. • Dues destinacions possibles: - Retorn a terra emergida (sorra que acaba a les platges). - Acumulació al fons del mar, des de zones poc profundes fins a les grans fosses oceàniques (4.000–6.000 m o més). • Distribució segons el diàmetre del gra (com amb un sedàs a la platja): - Graves i sorres gruixudes: queden a zones properes a la costa i menys profundes. - Sorres fines, fangs i llims: s’acumulen a zones més fondes, amb poca dinàmica de corrents, on hi ha més estabilitat. • S’estableix una analogia constant amb deserts terrestres: - Les formes del fons sorrenc (ondulacions) recorden dunes. - Dinàmiques de vent a la sorra emergida ↔ dinàmiques d’onatge i corrents a la sorra submergida. 2.4. Estructura del fons marí tou • S’assembla a l’estratificació d’un sòl terrestre: - Capa superficial rica en matèria orgànica en descomposició (restes d’algues, fanerògames marines, organismes morts). • Aquesta capa sovint es veu com una sorra més fosca o negra, que no és contaminació d’hidrocarburs sinó “humus marí”. - Capes inferiors de sorra o altres sediments més inerts. - Per sota, roca mare en profunditat, com en un sòl continental. 2.5. Dinamisme dels fons sorrencs: el factor limitant • Aquests fons són molt dinàmics i inestables, sotmesos a: - Temporals. - Onades. - Corrents marines. • En ecologia, es parla de factor limitant: - No és el que “sobra” el que determina qui hi viu, sinó el que limita (condicions adverses). - En aquest cas, el moviment constant del substrat és la clau: costa que els organismes es puguin fixar i arrelar si el terreny canvia de lloc contínuament. • Molts organismes adopten estratègies per fixar-se o enterrar-se a la sorra per no ser arrossegats i per poder viure en aquest medi canviant. 2.6. Llum, fondària i praderies marines • A poca fondària, el principal “enginyer d’hàbitat” són les praderies marines: - Posidònia oceanica i Cymodocea nodosa són clau per fixar i estabilitzar els sorrals entre la superfície i uns 30 m de fondària. - Necessiten llum per fer fotosíntesi; en aigües ben transparents, la llum arriba amb força fins a 30–40 m, però a partir d’aquí la intensitat cau i aquestes plantes ja no poden prosperar. • Funcions ecològiques de les praderies: - Fixació de sediments: redueixen l’erosió i el moviment de sorra. - Productors primaris i productors d’oxigen. - Embornals de diòxid de carboni: segreguen CO₂ mitjançant la fotosíntesi, actuant com les plantes terrestres. 2.7. Tipus de vida als fons sorrencs Sergi Corral distingeix tres posicions vitals respecte al substrat: Enterrats dins la sorra. Just a la superfície de la sorra (en contacte amb el fons). Uns metres per sobre del fons (en la columna d’aigua propera al substrat). 2.7.1. Organismes enterrats • Mol·luscs bivalves: petxines, navalles, escopinyes, tallines, etc. - S’enterren a diversos centímetres sota la sorra. - Molts són filtradors: • Deixen una petita part del cos (sifons) a la superfície. • Filtren partícules en suspensió que porta l’aigua (plàncton, matèria orgànica). • Anèl·lits (cucs marins, com els poliquets): - Viuen entre els primers centímetres de sedient, alimentant-se de la matèria orgànica de la capa superficial. - Contribueixen al reciclatge de nutrients i a l’aireig del sediment. 2.7.2. Organismes sobre la sorra o mig enterrats • Peixos plans (llenguats, roms, turbots, “pedaços”…): - Tenen el cos aplanat i adaptat a viure ajaguts sobre el fons. - Sovint s’enterren parcialment per camuflar-se i: • Evitar depredadors. • Caçar preses que passen a prop. • Altres peixos i organismes que s’enterren o reposen a la sorra: - Rajades (inclosa la vaca tremolosa, capaç de donar descàrregues elèctriques). - Aranyes de mar (peix verinós que pot punxar amb l’aleta dorsal). - Rates (peix sovint utilitzat per fer sopa). - Sípies: s’enterren sobretot per caçar; treuen un tentacle i capturen peixos o crancs quan passen. - Pops: es desplacen sovint entre zones d’algues i zones de sorra, aprofitant ambdós hàbitats. • Cargols de mar (com el cargol de punxa o de “vera”): - Es desplacen per sobre la sorra. - Són majoritàriament carronyaires: consumeixen restes orgàniques de la sorra o animals morts. 2.7.3. Organismes a la columna d’aigua sobre el fons • Peixos diversos, que es mouen a poca alçada del fons i aprofiten la productivitat del sistema (praderies, sorra, matèria orgànica). • Cnidaris com les meduses, molt visibles a aigües somes de platges com Pals, Sant Pere Pescador o Empúries, també formen part del sistema i tenen un paper en la cadena tròfica. 2.8. Exemple local i biodiversitat amagada • Es comenta la gran praderia de Cymodocea a l’abadia de Roses, considerada la més important de Catalunya: - S’estén aproximadament de l’Escala a Roses, de punta a punta de l’abadia. - Va d’uns 3–4 m de fondària fins a 15–20 m. - Un cens de biodiversitat hi ha identificat 210 espècies diferents. • Això evidencia que un fons sorrenc que aparentment “no té res” pot acollir una gran diversitat que no es veu a simple vista, ja que: - Molts organismes són enterrats. - Altres són criptos o es camuflen amb la sorra. “La poca cosa que pot semblar un fons de sorra a simple vista amaga una biodiversitat sorprenent, com passa també als deserts terrestres.” 2.9. Impacte humà: regeneració de platges • Reflexió final sobre els treballs de regeneració de platges: - S’utilitzen dragues que xuclen la sorra del fons marí i la dipositen a la platja. - Aquesta operació pot arrossegar i eliminar bona part de la fauna i la flora associades a aquests fons sorrencs. • Es demana tenir en compte l’impacte ecològic d’aquestes actuacions de gestió costanera, que poden destruir en poc temps una biodiversitat que ha trigat molt a consolidar-se. 3. Actualitat esportiva local 3.1. Futbol: Tercera Catalana El periodista d’esports fa un repàs àgil i informal dels partits dels equips locals de Tercera Catalana, introduint fins i tot bromes sobre “ser la pizza” quan es juga “a domicili”. • Penya Blaugrana Ramon Llorens (Grup 12) - És sisena amb 17 punts i passa un bon moment de forma: 5 partits seguits sense perdre. - Té pendent un partit ajornat a la Palma de Cervelló, que anava guanyant. - Visita el Sant Andreu de la Barca, 11è classificat. - Com que els primer i segon s’enfronten entre ells, la Penya podria pujar encara més a la classificació. • Rubí B (Grup 12) - Situat 9è, afronta un desplaçament exigent al camp del Molins de Rei. • Olímpic Can Fatjó B (Grup 7) - Equip entrenat per Fran Moreno. - És vuitè i ve de dues derrotes consecutives. - Juga diumenge al migdia al camp del Sabadell Nord, que és cinquè. - Es presenta com un duel directe a la zona mitjana-alta per intentar revertir la ratxa. 3.2. Bàsquet: CEB Sant Jordi • CEB Sant Jordi masculí – Copa Catalunya - Debuta la temporada amb tres victòries seguides, però després enllaça cinc derrotes consecutives. - Cauen així a la zona baixa de la classificació. - Disputen un duel directe per la permanència visitant el Reus Deportiu (diumenge a les 18 h). • CEB Sant Jordi femení - Competeix a Segona Catalana i és tercer classificat, amb bona dinàmica. - Rep el Jet Terrassa, cuer amb moltes derrotes: partit a priori assequible. - El duel es juga a l’Escola Montserrat, dissabte a les 19.30 h. 3.3. Vòlei Rubí • Jornada especial al pavelló de Can Rosés: - Juguen alhora el sènior masculí i el sènior femení, compartint pavelló dissenyat en diverses pistes. - Es convida l’afició a situar-se al centre per gaudir dels dos partits simultàniament. • Equip masculí - Competeix a Tercera Catalana i és tercer. - S’enfronta al Terrassa B, que és segon, en duel directe per la zona alta de la taula. • Equip femení - També a Tercera Catalana, però en situació complicada: • Ocupa la part baixa (cua). • Porta tres derrotes seguides. - Juga contra les líders de Tercera, amb semàfor vermell: caldrà competir al màxim per intentar capgirar la dinàmica. 3.4. Handbol: Juventud 25 de Septiembre • El Juventud 25 de Septiembre (“el Veinti”) és tercer de Segona Catalana i està fent una molt bona temporada. • A la propera jornada: - Juga a domicili a la pista del Molins, que és cinquè. - Partit considerat duel directe a la part alta. - Es disputa dissabte a 2/4 de 9 del vespre. 4. Aniversaris i cultura musical 4.1. Aniversaris del dia La secció d’efemèrides repassa figures de l’espectacle i l’esport que fan anys el 27 de novembre: • Jaleel White (actor nord-americà): - Conegut mundialment pel personatge de Steve Urkel a Cosas de casa. - Compleix 52 anys. • Carlos Lozano (presentador i actor espanyol): - Rellevant per haver conduït la primera edició d’Operación Triunfo. - Fa 62 anys. • Paul Craig (lluitador de MMA): - Reconeixement per la seva intensitat i tècnica a l’octàgon. - Arriba als 36 anys. • Ricky Carmichael (pilot de motocross): - Considerat una llegenda del motocross. - Compleix 45 anys. 4.2. Recomanació musical: Marilyn Manson La secció final és la recomanació musical de Robert Fernández, centrada en el rock fosc i contundent. • Protagonista: Marilyn Manson, figura icònica del rock industrial / metal alternatiu. • Context d’actualitat: - Ha tornat als escenaris amb la gira “One Assassination Under Your Tour”. - Actua avui mateix al Palau Olímpic de Badalona, fet que motiva la recomanació. • Producció recent: - A finals de 2024 publica el seu dotzè disc d’estudi, One Assassination Under God. - Es presenta com el primer capítol d’una possible trilogia conceptual. - L’àlbum està disponible a totes les plataformes digitals i serveix de base per a la gira mundial. • Cançó destacada: - Es proposa recuperar el clàssic “The Beautiful People”, un dels temes més coneguts de la seva trajectòria, com a exemple de: • Rock contundent i fosc. • So potent i característic del músic. “Rock contundent de qualitat per a un personatge únic: Marilyn Manson, avui al Palau Olímpic de Badalona.” 5. Altres continguts i autopromocions de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram descriuen també diverses falques i autopromocions de programes de la casa: • Ara i sempre – Programa d’“informació sardanista” de RÀDIO RUBÍ, emès els diumenges de 10 a 11 del matí. • Long Play – Espai musical de selecció “gourmet” emès els dimarts de 22 a 23 h. • Experimenta – Programa de descobriment de nous gèneres musicals, divendres a les 22 h, conduït per Adrián Eguitábal. • Rubí Sound 1413 Festival – Falca de promoció de la segona mostra d’entitats musicals de Rubí a l’espai 14-13, amb: - Sessió matinal de Jazz Rubí (grups East Wind i AJR Cats, swing & bebop). - A la nit, actuacions de la Societat de Blues de Rubí, We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters (hip-hop) i Sònica Presence – Redland Sound System feat. Hugo Otto & Jaime Budokai. • Les Gildes – Tertúlia jove i desenfadada, dilluns a les 12 h cada dues setmanes, presentada per un grup de noies que juguen amb el to d’humor i l’argot juvenil. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com una emissora amb oferta cultural, musical i participativa diversa, adreçada a diferents franges d’edat i interessos.
26 de nov. del 2025
55'
#705 - Art, cooperació i crònica negra a Rubí
Panorama general del programa Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina cooperació internacional, denúncia social, crònica negra local, esport i cultura. L’hora s’estructura en una entrevista central sobre el projecte d’EDRA als campaments saharauis, una secció de desmentiment de fake news, l’episodi mensual de Rubí Fosca sobre un crim succeït a la ciutat, el bloc d’actualitat esportiva local i, per acabar, seccions breus d’efemèrides musicals i una recomanació discogràfica. EDRA als campaments saharauis: art i resistència Origen del projecte i paper d’EDRA • El convidat, Jorge Vicente, és professor d’edRa, l’escola municipal d’art i disseny de Rubí, que participa en un projecte de cooperació internacional als campaments de refugiats saharauis de Tinduf (Algèria). • L’origen del projecte ve d’una ONG sevillana que es posa en contacte amb l’Ajuntament i amb edRa per trobar professorat d’art disposat a fer tallers creatius. • L’objectiu central és fomentar l’art com a eina ocupacional i econòmica, sobretot per a dones i joves, i millorar la seva qualitat de vida. "Hemos plantado una semillita que va creciendo" — Jorge descriu així l’impacte del projecte. Primer any: serigrafia amb una escola gestionada per dones • Primer viatge: Jorge imparteix tallers a una Escola d’Arts gestionada íntegrament per dones. • Continguts dels tallers: - Serigrafia aplicada a samarretes i merchandising. - Cianotípia com a tècnica complementària. • Impacte concret: - Les dones no havien fet mai serigrafia; ell porta pantalles ja insolades. - Després del taller, elles creen noves pantalles, nous dissenys i consoliden una activitat productiva. • Limitacions materials: - No disposen d’insoladora: han de fer plantilles manualment, retallant a mà, amb un procés farragós i lent. - Les pantalles insolades que va deixar Jorge els poden dur anys de servei, mentre que les plantilles casolanes només permeten poques tirades. Segon any: mural col·laboratiu amb l’institut • Segona estada: a petició de la comunitat, es decideix pintar un mural en un institut dels campaments. • Metodologia i disseny: - Volien fer un mural col·laboratiu, preguntant als alumnes què volien representar. - Els joves expressen un fort arrelament patriòtic i demanen elements com: - Bandera saharaui - Desert i camell - Palmeres i dàtils, símbols de producció local • Condicionants polítics: - Coincideix amb manifestacions massives arran de la resolució de l’ONU sobre el Sàhara. - Es perden alguns dies de classe, i Jorge acaba assumint gairebé tot el disseny amb ajuda d’una noia de l’Escola d’Arts. - El mural es dibuixa i es pinta en només dos dies. El viatge i la logística: un camí farragós • El desplaçament és una de les parts més dures de l’experiència: - Vols nocturns: l’aeroport de Tinduf és militar i només opera de matinada. - Arribades a les 3 de la matinada, llargues esperes i múltiples controls militars. - Trasllat amb xofer saharaui i escortes primer argelines i després saharauis. • Protocols de seguretat: - Els cooperants han de dormir en un recinte saharaui específic per cooperants. - Es fan controls constants de passaport per entrar i sortir dels campaments. • Malgrat tot, la satisfacció docent empeny a tornar: - En tornar del primer viatge, Jorge pensa que ha tancat l’experiència. - Però en veure el que les dones han fet amb el que van aprendre, sent que ha plantat una llavor i decideix tornar-hi. La realitat als campaments: dependència i paradoxa del confort • L’arribada al primer viatge li provoca un “xoc”: - Campament enmig del desert, completament depenent d’ajudes externes. - En el primer any, sense llum elèctrica a les haimes i amb aigua en grans bosses a terra. • Evolució de les infraestructures: - En el segon any, s’hi ha instal·lat llum elèctrica a gairebé totes les haimes. - També s’està canalitzant l’aigua corrent. • Paradoxa social i política: - Una part de la societat veu aquestes millores com “parxes” que poden afavorir l’acomodació i debilitar la lluita. - L’arribada de televisions, aire condicionat i comoditats pot fer que alguns es resignin a quedar-se. - Els més grans ja van mostrar reticències a passar de viure en jaimes de tela a cases de ciment, perquè una construcció permanent simbolitza renunciar al retorn. "Estan en un lloc que no és seu, però ja hi porten 50 anys" — Jorge resumeix la contradicció vital del poble sahrauí. Artifariti: art i reivindicació política • Jorge també participa al festival Artifariti, un festival d’art als campaments amb dècades d’història. • Característiques del festival: - Reuneix artistes saharauis i internacionals (francesos, argelins, italians...). - Inclou homenatges (com a Carlos Cano, amb la seva filla present), projeccions de vídeos i intervencions murals. • Art i resistència: - Pràcticament tots els murals incorporen la bandera saharaui i temes de resistència i lluita per l’autodeterminació. - Les converses quotidianes giren constantment al voltant de la pàtria i la reivindicació política. Impacte de l’experiència a Rubí i futurs intercanvis • De retorn a Rubí, Jorge comparteix vivències amb professorat i alumnat d’edRa. • Aprenentatge per a l’escola rubinenca: - Aporta una mirada crítica sobre la precarietat i la resistència. - Contribueix a sensibilitzar sobre la realitat del poble saharaui des de l’aula. • Possible projecte de futur: - Es planteja que, en comptes d’enviar únicament professors des d’aquí, professores de l’Escola d’Arts dels campaments puguin venir a Rubí per conèixer com funciona una escola d’art aquí. - Jorge apunta que s’hi està treballant aquest any. Protestes, ONU i emocions col·lectives • Durant aquest segon viatge, la setmana coincideix amb la publicació de la resolució de l’ONU sobre el futur del Sàhara. • Dues fases emocionals: - Abans de la resolució: dies de pintar pancartes i manifestar-se, amb un poble unit reclamant autodeterminació. - Després de la resolució: la decisió de l’ONU —amb una nova pròrroga i reconeixent de facto el paper de Marroc— és viscuda com un cop moral. Missatge final de Jorge sobre el poble saharaui • Jorge subratlla que qualsevol gest de suport és molt valuós per als saharauis. • Idees clau del seu missatge final: - No oblidar-los ni deixar que la seva situació quedi invisibilitzada. - Reconèixer que tenir milers de persones vivint al desert, sense un estat propi, és profundament injust. - Acceptar que no hi ha una solució fàcil, però sí la responsabilitat de mantenir viva la solidaritat i la cooperació. Cacera de fake news: desinformació viral Falsa “llei Esperanza” i ajudes a persones migrants • L’estudiant en pràctiques Ariel Benavente presenta la secció de fake news. • Primera desinformació analitzada: - Un vídeo a TikTok amb més de 500.000 impressions parla d’una suposada “llei Esperanza”. - El vídeo afirma que hi ha una ajuda de 900 € per a persones migrants nouvingudes, fins i tot sense papers. - També inventa una “targeta d’estància productiva” que permetria treballar legalment només demostrant tres mesos de residència. • Característiques del vídeo: - S’imita el format d’un telenotícies: imatges idíl·liques d’Espanya, veu en off de suposat periodista, grafisme cuidat. - L’objectiu és fer-ho semblar real per activar reaccions d’odi i confusió. • Desmentiment oficial: - El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions desmenteix categòricament l’existència de la llei i de la targeta. - Cap BOE, ni la Llei d’estrangeria, ni el seu reglament recullen res semblant. • Reacció a xarxes: - El vídeo acumula milers de comentaris plens d’odi, però també de persones migrants buscant informació. - Esdevé un exemple clar de com es pot instrumentalitzar la desinformació per alimentar discursos xenòfobs. Falsa entrada de 30 € per veure les llums de Nadal de Vigo • Segona fake news, de to més humorístic però igualment problemàtica: - Un compte de Twitter (ara X) que sol fer humor satíric sense avisar-ho publica una imatge d’un tiquet generat amb intel·ligència artificial. - El tiquet fa referència a un suposat cobrament de 30 € d’entrada per accedir a la zona nadalenca de Vigo. • Elements que donen versemblança: - Disseny del tiquet amb codi QR, referència a “mercat de Nadal” i aspecte “oficial”. - Text que acusa l’Ajuntament de “amagar-ho perquè l’alcalde no vol que la gent se n’assabenti”. • Realitat dels fets: - L’alcalde de Vigo surt públicament a desmentir el rumor i a demanar que no es difongui. - A la web municipal no hi ha cap menció a cap pagament d’aquest tipus. • Reflexió implícita: - Encara que sembli una broma, aquestes fake news poden desprestigiar iniciatives ciutadanes i enganyar molta gent quan no s’indica clarament que és sàtira. Rubí Fosca: un crim familiar que commociona la ciutat Presentació de la secció i context • A l’últim dimecres de mes torna Rubí Fosca, amb Xavi Mas, una secció de crònica negra centrada en casos que han tingut lloc a Rubí. • Xavi remarca que: - No es tracta de “fer sensacionalisme” ni de presentar Rubí com “el Bronx”, sinó de explicar casos reals. - No són com Carles Porta “posant llum a la foscor”, sinó que relaten els fets coneguts, sovint amb informació limitada. El cas del 2015: un fill mata la mare • Data i lloc: - 4 d’agost de 2015, en ple estiu. - Pis situat molt a prop de RÀDIO RUBÍ i de la parròquia de Sant Pere. • El fet delictiu: - El 5 d’agost, a les 16:30 h, els Mossos d’Esquadra reben una trucada en què un noi diu: > "Vinguin, si us plau, que he matat la meva mare". - Arribats al lloc, hi troben una dona d’uns 55 anys, estesa a terra, plena de sang i amb ferides d’arma blanca (d’agulla). - El fill, de 17 anys, confessa haver-la matat després d’una forta discussió la nit anterior. • Particularitats del cas: - És un crim resolt: l’autor es lliura i confessa. - Resulta especialment colpidor pel vincle familiar mare-fill i pel tipus d’agressió. Història familiar i degradació socioeconòmica • Perfil de la víctima i context familiar: - Dona de nacionalitat nord-americana, de prop de 55 anys. - Havia estat ben situada en una multinacional, amb bona posició econòmica. - Vivia amb el marit i el fill a Sant Cugat del Vallès. • Procés de deteriorament: - Pèrdua de la feina i separació matrimonial. - El fill queda “entre dues aigües”, amb problemes de custòdia i convivència. - Es mencionen problemes psicològics del noi, que poden haver-se agreujat per l’entorn familiar i econòmic. - La família es veu obligada a deixar Sant Cugat i venir a viure a Rubí. - En alguns moments, mare i fill han de recórrer a Càritas per demanar aliments, en una situació de gran precarietat. • Missatge de fons: - Xavi subratlla com una malaltia mental no tractada, combinada amb una forta crisi econòmica i familiar, pot derivar en situacions tràgiques. Protecció del menor i límits de la informació • L’autor del crim és menor d’edat (17 anys) quan passen els fets. • Conseqüències legals i informació disponible: - És detingut immediatament i passa ràpidament a disposició del jutjat de menors. - La Fiscalia arriba a plantejar jutjar-lo com a major, però entren en joc els informes psicològics i la protecció de menors. - La informació del cas queda altament restringida: no es poden donar nom ni inicials, i la investigació policial es blinda. • Protecció dins del sistema policial: - Xavi explica que, al sistema informàtic policial (CIP), les dades dels menors estan totalment bloquejades. - Qualsevol agent que no pertanyi a l’àrea específica de menors: - No hi pot accedir. - Rep un missatge indicant que, per obtenir informació, s’ha de contactar amb el departament corresponent, que en la pràctica no facilita dades. • Canvis legals: - El cas es produeix el 2015, abans de determinats canvis legislatius que han introduït més responsabilitat penal a partir dels 16 anys. - Aleshores, el noi era simplement “menor” a efectes de tractament penal. Impacte local i record del cas • L’impacte al barri és notable malgrat ser agost (amb molta gent fora): - El pis resta precintat durant mesos, visible per tothom que passa cap a la Plaça del Doctor Guardiet. - Es veia la finestra oberta i el menjador regirat, com si hi hagués hagut una gran baralla. • RÀDIO RUBÍ també va cobrir la notícia en el seu moment, però amb les mateixes limitacions informatives per la protecció del menor. • A la tertúlia amb la conductora, remarquen que: - Aquest cas “congela el cos” especialment perquè afecta la relació mare-fill. - Serveix per reflexionar sobre la salut mental i la necessitat de suport social per evitar que situacions límit desemboquin en tragèdies. Actualitat esportiva: boxa, futbol adaptat i conflictes a la grada Vetllada de boxa al Club Boxeo Rubí • Amb Toni Bravo, la secció d’esports arrenca parlant d’una vetllada de boxa al Club Boxeo Rubí. • Característiques de l’esdeveniment: - Celebrat el cap de setmana anterior, de 17:00 a 21:30 h. - Zona d’espectadors plena “de gom a gom” durant tota la vetllada. - Uns 15 combats amateurs, amb presència d’esportistes rubinencs (homes i dones). • Valor simbòlic: - Cada guanyador rep un cinturó commemoratiu, inspirat en els cinturons dels campionats mundials de boxa. - Això es valora com un record especial i un incentiu per als participants. • Desmitificació de la boxa: - Tot i que a la presentadora no li agrada especialment la boxa, Toni defensa que és un esport molt complet: - Molt cardiovascular. - Treballa la força i la concentració. - Ajuda a alliberar estrès i reduir el cortisol. “Quan tens moments d’estrès i d’atenció, va molt bé” — Toni reivindica la boxa com a eina de benestar. Futbol adaptat: competició i germanor • Es parla de la participació rubinenca a la Wilixet (lliga de futbol adaptat). • Equip de segona divisió (Cat Mir): - S’enfronta a un equip de Sabadell (Taina) amb el lideratge en joc. - El partit acaba 4–3 a favor dels sabadellencs. - El Cat Mir estavella tres pilotes al pal i encaixa el gol definitiu a l’últim minut per un error defensiu. • Equip de tercera divisió (C..., també del Cat Mir): - Aconsegueix la primera victòria de la temporada. - Resultat: 4–5 contra el Santa Eugènia de Girona. - Es destaca el gran ambient de germanor que caracteritza aquest tipus de competicions. Es remarca que aquesta germanor és un exemple del que hauria d’inspirar el futbol convencional. Conflictes al futbol amateur convencional • En contrast amb el bon ambient del futbol adaptat, es recorda un cas recent al futbol de Tercera Catalana: - Un partit de la Penya Blaugrana Ramon Llorens contra La Palma de Cervelló, que l’equip rubinenc anava guanyant 1–2. - L’àrbitre suspèn el partit per agressions o pressió excessiva de part de l’afició rival. • Reflexió: - Es critica que molta tensió ve de la grada, no dels jugadors. - Es posa en valor el model de respecte i convivència del futbol adaptat. Altres continguts: publicitat, aniversaris i recomanació musical Publicitat i autopromoció de programes de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram emès, s’intercalen diversos espots de programes i activitats culturals: • Segona mostra d’entitats musicals de Rubí – Rubí Sound 14-13 festivals: - Es detalla una programació amb Jazz Rubí, EastWind & AJR Cats, Societat de Blues de Rubí, We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters i Sònica Presence – Redland Sound System featuring Hugo Otto & Jaime Budokai. • Promoció de programes de la graella de RÀDIO RUBÍ: - Experimenta (música i descobriment de nous gèneres, divendres a les 22 h). - Rock and Classics amb Esteve Llop (història del rock, dilluns a les 18 h). - Les Gildes (programa jove, dilluns a les 12 h cada dues setmanes). - En Joc (magazín esportiu de la Xarxa de ràdios locals, entre setmana a les 13 h i caps de setmana a les 20 h). - Actualitat (música catalana d’actualitat, divendres a les 18 h). Efemèrides d’aniversaris musicals • Gloria Dalmas repassa aniversaris de figures de la música i l’espectacle: Kat DeLuna (cantant de pop i R&B, èxits com Whine Up i Run The Show) — 38 anys. Rita Ora (cantant britànica, temes com R.I.P i Anywhere) — 35 anys. Mitzi Atienza (actriu espanyola, sèries com Servir i protegir i diverses pel·lícules) — 48 anys. Anuel AA (raper porto-riqueny, cançons com China i Secreto) — 33 anys. Adam Gaynor (músic nord-americà, exmembre de Matchbox Twenty) — 62 anys. • La secció té un to lleuger i proper, jugant amb les edats com a referència generacional. Tancament amb Luz Casal: nova etapa discogràfica • El crític musical Robert Fernández tanca l’hora amb una recomanació musical. • Motiu de la recomanació: - Publicació del nou disc de Luz Casal, titulat Me voy a permitir, el divendres 28 de novembre. - Es tracta del 17è àlbum d’estudi de la cantautora asturiana. • Context i significat: - Es recorda l’impacte de clàssics com “Entre mis recuerdos”, integrats en l’imaginari col·lectiu del pop espanyol. - La nota de premsa defineix el disc com estructurat en dos actes: - La intèrpret apassionada. - La compositora que observa el món amb ulls propis. • Sonoritat: - Es destaca l’ànima més rockera de Luz Casal a una de les noves cançons, “Qué has hecho conmigo”, que sona en antena. Idees clau i temes principals • Cooperació internacional i art: - EdRa col·labora als campaments saharauis amb tallers de serigrafia i murals. - L’art esdevé eina de resistència, ocupació i autoestima. • Realitat del poble saharaui: - 50 anys de provisionalitat al desert, dependents d’ajuda internacional. - Tensió entre millora de condicions materials i manteniment de la lluita política. • Desinformació i discursos d’odi: - Fake news com la “llei Esperanza” instrumentalitzen el racisme i la por. - La falsa entrada de Vigo mostra com la sàtira sense avís pot confondre. • Crònica negra i salut mental: - El cas del fill que assassina la mare a Rubí obre un debat sobre protecció de menors, malaltia mental i precarietat. • Esport i valors: - La boxa es reivindica com a esport complet i terapèutic. - El futbol adaptat exemplifica respecte i germanor, en contrast amb la violència verbal a la grada del futbol convencional. • Cultura i memòria musical: - La ràdio combina difusió de festivals locals (Rubí Sound) amb efemèrides internacionals. - La nova etapa de Luz Casal serveix de pont entre nostàlgia i actualitat discogràfica.
25 de nov. del 2025
56'
#704 - Violència masclista: testimonis, recursos i resposta policial
Resum general del programa En aquest especial del 25 de novembre a RÀDIO RUBÍ, el programa aborda a fons la violència masclista com una vulneració de drets humans i una responsabilitat col·lectiva, combinant testimonis en primera persona, anàlisi, recursos disponibles i la resposta policial especialitzada. 1. Introducció: marc i missatge central L’obertura del programa (segons 21–129) situa el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones com un moment per: • Denunciar que la violència masclista no és inevitable, sinó una construcció social i estructural. • Recordar que cada agressió o assassinat d’una dona és un atac a la dignitat col·lectiva. • Subratllar que aquesta violència persisteix per silencis, complicitats i estructures que la sostenen. "Volem viure lliures i sense por. I mentre una sola dona continuï sofrint violència, aquesta lluita no haurà acabat." Es presenta l’estructura del programa: • Entrevista amb Maribel Guillemont, presidenta de l’associació No estàs sola. • Intervenció dels Mossos d’Esquadra (grup d’atenció a la víctima de Rubí). • Recomanació musical i testimoni artístic amb l’Alba Luz. 2. Testimoni i mirada de l’associació No estàs sola 2.1. Naixement de l’associació i missió Entre els segons 174–280, Maribel Guillemont explica l’origen de No estàs sola: • L’associació neix fa setze anys, precisament un 25 de novembre. • Sorgeix de la seva experiència personal: 17 anys en una relació amb un home maltractador, en la seva joventut. • La presa de consciència arriba de mica en mica, perquè la violència s’instal·la de forma progressiva i subtil. La seva conclusió clau: • Cal combinar la part tècnica i professional amb la veu pròpia de les supervivents. • L’objectiu és donar acollida, escolta, acompanyament i derivació a recursos jurídics, socials i psicològics. 2.2. Dificultat d’identificar la violència Entre els segons 280–430, Maribel descriu com es viu des de dins: • Les dones normalitzen i justifiquen la violència: - "Ha tingut un mal dia." - "Si jo deixo de fer això, canviarà." • Es produeix un procés de desdibuixar-se: - Deixar de fer activitats pròpies. - Aïllament progressiu. - Pèrdua d’autoestima i d’identitat. "Et vas desdibuixant de mica en mica, vas deixant de ser tu." • Els maltractadors no porten un cartell; els mites de l’amor romàntic i l’amor que tot ho pot dificulten encara més la identificació. 2.3. Detecció, formació i revictimització Entre els segons 430–725, s’insisteix en la importància de la detecció precoç i la formació de tots els professionals: • Una dona pot no anar mai a un CIAT, ni a una psicòloga, ni a la policia. • Però gairebé sempre passarà per un centre de salut. Per això és clau que: • Professionals sanitaris, serveis socials, Mossos, juristes i jutges tinguin formació específica en violències. • Evitar la revictimització secundària: - Haver d’explicar la història una i altra vegada en serveis diferents. - Sentir-se qüestionada o jutjada en lloc d’acollida. "És molt difícil que una dona t’expliqui que tot li ha anat bé en tota la cadena de serveis." Maribel alerta que, malgrat el Pacte d’Estat de 2017, encara falten recursos per fer efectives les bones intencions. 2.4. Violència vicària i impacte en fills i filles Entre els segons 500–1038, es parla amb profunditat de la violència vicària: • Es defineix com la instrumentalització de les criatures per fer mal a la mare. • Maribel afirma que és present en gairebé tots els casos que coneix. • La violència masclista té un impacte directe en la salut de les dones i en la psique de fills i filles: - Les nenes tendeixen a reproduir patrons de submissió. - Els nens tendeixen a reproduir patrons d’agressió i resolució violenta dels conflictes. "Si la resolució de conflictes a casa sempre és a base d’imposició, la teva percepció de les relacions és aquesta." Per això, l’associació defensa: • Atenció psicològica específica per a les criatures, per trencar aquests patrons. • Una mirada estructural: la violència es construeix socialment a partir de bases patriarcals i violentes, i per tant es pot deconstruir. 2.5. Acompanyament, autonomia i decisions de les dones Entre els segons 763–872 i 902–1038, Maribel descriu la manera de treballar de No estàs sola: • Fan acollida: sovint és el primer cop que la dona verbalitza la violència. • Deriven als serveis municipals (CIAT, serveis socials, suport jurídic i psicològic) del municipi d’origen. • L’objectiu és empoderar, no paternalitzar: - No diuen "has de denunciar". - Reforcen que sigui la dona qui decideixi quan i com actuar. "Ja prou paternalitzada ha estat com perquè nosaltres li diguem què ha de fer." • Fan acompanyament sense judici, tant si denuncia com si no, tant si marxa com si no immediatament. • Abans d’una denúncia, recomanen assessorament amb juristes especialitzats en violències. 2.6. Dades, sistema i responsabilitat institucional Entre els segons 1096–1373, el programa connecta el testimoni amb les dades locals i generals: • El Partit Judicial de Rubí (Rubí, Sant Cugat, Castellbisbal) ha tramitat 235 denúncies de violència masclista entre gener i juny, un 11% més que l’any anterior. • Des del 2003, hi ha 1.333 dones assassinades per feminicidi íntim (parella o exparella), la “punta de l’iceberg”. Maribel remarca: • El gruix invisible de violències no denunciades o no reconegudes sosté aquesta punta. • La violència masclista és transversal, present en tots els països, i la vulneració de drets humans més estesa. • El sistema ha de proporcionar garanties reals a les dones que denuncien: - Ordres de protecció efectives. - Recursos d’habitatge, seguretat i suport. - Protecció per als infants. Denuncia especialment: • Que Catalunya és una de les comunitats on menys ordres d’allunyament es concedeixen. • Que hi ha dones que denuncien però han de tornar a casa amb l’agressor per manca de mesures. "Si l’Estat aposta per la denúncia, ha d’estar al costat de les víctimes i evitar ni una sola assassinada." 2.7. Discurs públic i necessitat de canvi cultural Entre els segons 1460–1551, es critica el discurs social i polític que banalitza o distorsiona la violència: • Rebuig a expressions com: - "La estimava molt" per referir-se a un feminicida. - Anomenar els assassinats masclistes "crims passionals". "Els crims masclistes no tenen res de passional." Es reclama: • Campanyes de sensibilització constants, no només el 25 de novembre. • Treballar valors d’igualtat i respecte en el dia a dia. 2.8. Missatge a les dones que viuen violència i recursos En el tram final de l’entrevista (segons 1576–1686), Maribel adreça un missatge directe: • “Se’n surt”, tot i que el camí és difícil i ple d’aïllament i incomprensió. • No estan soles: hi ha recursos i professionals especialitzats. • Recomana especialment el telèfon 900 920 016 (telèfon 24h sense rastre), centres locals i associacions. • Recorda que la violència sempre va en escalada, no s’atura sola. "Més difícil és quedar-se en una situació de violència que sortir-ne." També explica com contactar amb No estàs sola (correu electrònic i grups setmanals), combinant treball grupal de dones que ja han sortit de la violència amb abordatges individuals en casos concrets. 3. Intervenció dels Mossos d’Esquadra: Grup d’Atenció a la Víctima 3.1. Rol i funcionament del grup A partir del segon 1980, intervé el caporal Àlex Carrillo, cap del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra de Rubí, especialitzat en violència de gènere i masclista. Entre els segons 1980–2081 descriu: • El GAV com a peça clau dins el cos policial per: - Assessorar les víctimes. - Donar sortida a les seves problemàtiques. - Coordinar-se amb altres recursos (com el CIAT de Rubí). • Els agents del GAV tenen formació específica i actualitzada cada any. "Quan una persona entra amb una problemàtica així a comissaria, la seva vida canvia de 0 a 100 i això s’ha de preparar." 3.2. L’atenció abans, durant i després de la denúncia Entre els segons 2063–2173, Àlex subratlla que no sempre cal una denúncia immediata: • Part de la feina del GAV és preparar la víctima per: - Un procés judicial llarg i emocionalment dur. - Canvis radicals en la seva vida (fills, habitatge, feina, xarxes de suport). • Hi ha un seguiment continuat: - Des del primer contacte fins que el problema quedi resolt, encara que duri anys. - La dona té una referent fixa (ell mateix, l’Alícia, etc.), cosa que genera confiança. "No parla amb uns Mossos, parla amb l’Àlex, amb l’Alícia… i això dona més confiança." 3.3. Protocol d’actuació i personalització Entre els segons 2246–2321, s’expliquen els passos bàsics quan una dona arriba a comissaria: • Atenció inicial des del GAV per identificar la problemàtica i la necessitat. • Si cal denúncia: - Avís a l’advocat de guàrdia. - Presa de declaració, explicació detallada del procediment. - Definició del tipus de seguiment. Tot i que hi ha un protocol comú, l’actuació és sempre individualitzada: • Acompanyament al jutjat si la dona està sola o aïllada. • Adaptació de les mesures segons el nivell de risc i la situació personal. 3.4. Ordres de protecció i seguiment policial Entre els segons 2342–2525, el diàleg se centra en les ordres d’allunyament i protecció: • Es cita la dada de 9.229 ordres de protecció sol·licitades el 2025 a tot Catalunya, un 3,6% menys que el 2024. • Àlex matisa que l’important no és només la xifra, sinó que: - Les dones sentin que tenen espai i confiança per denunciar. - Hi hagi feina real al darrere (acompanyament, seguiment, protecció). Idees clau: • No totes les denúncies acaben amb una ordre de protecció, però això no qüestiona la veracitat de la víctima. • La decisió sobre l’ordre és judicial, basada en una valoració de risc immediat. "Ens dona igual si et donen o no l’ordre. Continuarem treballant igual i donant protecció si cal." Sobre la pràctica diària: • Encara que no hi hagi ordre, si el GAV detecta un risc elevat, actuen: - Acompanyament a l’escola, a la feina, seguiment de desplaçaments. • Quan hi ha incompliment d’ordres, actuen amb màxima contundència: - Sovint detecten l’agressor prop de la víctima abans que ella se n’adoni. 3.5. Terceres persones i manipulació Entre els segons 2561–2607, es tracta el cas d’agressors que usen tercers: • Si l’agressor utilitza familiars, amistats o altres per fer arribar missatges, vigilar o acostar-se, també està incomplint l’ordre. • La resposta policial és la mateixa: detenció o investigació, segons el cas. 3.6. Reptes del GAV i necessitat de més recursos Als segons 2607–2662, Àlex assenyala els reptes immediats: • Dimensionar més el grup per: - Donar més seguiment. - Ser més a prop de les víctimes. - Assumir la gran càrrega de feina que ja tenen. • Reconeix que els agents sovint treballen al 120%, sobretot en situacions d’urgència. "Esperem en un futur pròxim poder dimensionar una mica més el grup. Més recursos." 3.7. Missatge a les dones i paper de la ciutadania En el tram final (segons 2662–2854), Àlex envia dos missatges clau: A les dones que dubten si denunciar • Entén la por a les represàlies, però contraposa: - Avui ja tenen por, tot i no denunciar. - La por existeix igualment quan tornen a casa i temen una explosió de violència per qualsevol motiu banal. "La situació és la mateixa. Si denuncies, tindràs la possibilitat de ser lliure." • Denunciar obre la porta a: - Recursos del CIAT. - Acompanyament policial. - Possibilitat real de trencar el control i el terror dins la llar. A la ciutadania en general • Es demana a la població que, si detecta possibles casos, contacti amb els Mossos: - Xerrades a escoles i instituts ja generen correus i trucades anònimes. - Es garanteix que no es revelaran les fonts d’informació per protegir les relacions i la confiança. "Una trucada és anònima. A partir d’aquí, nosaltres comencem a treballar el problema." 4. Cultura, música i sanació: el cas d’Alba Luz 4.1. Presentació de l’artista rubinenca En la part final del programa (segons 3005–3174), el periodista Robert Fernández presenta la cantautora, actriu i poeta rubinenca Alba Luz: • És una artista molt vinculada a RÀDIO RUBÍ i estimada per la casa. • Forma part dels actes del 25 de novembre a Rubí, amb un fort compromís feminista i social. • Torna a actuar a Rubí després de gairebé dos anys sense fer-ho a la ciutat. 4.2. La cançó Dejarà de doler i el seu significat La recomanació musical se centra en la peça “Dejarà de doler”, que l’Alba considera: • La cançó més especial i difícil del seu disc. • Una peça que narra la seva pròpia història d’abús. Funcions clau de la cançó: • Eina d’expressió i sanació personal: - Posar nom a la vivència. - Treballar-la en teràpia. - Compartir-la amb amigues. • Abraçada col·lectiva a altres dones: - Transmetre que no és culpa seva. - Reivindicar que compartir en comunitat pot portar sanació. "L’objectiu no és només la seva sanació, sinó ser una abraçada per a altres dones que han viscut situacions similars." 4.3. Art, memòria i lluita col·lectiva El programa tanca subratllant: • La importància de l’art i la cultura com a espais de memòria, denúncia i reparació. • La invitació a participar en l’acte “Lliures, no valentes” a les 16h, un acte col·lectiu contra la violència vers les dones. Finalment, es fa sonar “Dejarà de doler”, amb una última frase que resumeix l’esperit del dia: "Les nenes han de poder decidir sobre el seu cos i el seu plaer." 5. Missatge de tancament del programa En els minuts finals (segons 3005–3052), el programa resumeix la idea central: • La violència masclista no és un afer privat, sinó un problema social i polític. • Cal responsabilitat col·lectiva: institucions, cossos de seguretat, entitats, comunitat i ciutadania. • Les veus de supervivents, professionals i artistes ajuden a trencar el silenci, generar consciència i impulsar el canvi. "Que les paraules d’avui siguin llavor de consciència, de responsabilitat i de canvi real." El programa es acomiada recordant que la lluita continuarà mentre hi hagi una sola dona vivint violència, i que l’objectiu compartit és viure lliures i sense por.
24 de nov. del 2025
46'
#703 - Sanitat pública en crisi i Setmana de Residus
Context general del programa Rubí al dia, de 9 a 10h dedica aquesta franja a dos blocs principals: • Una entrevista extensa sobre la sanitat pública a Rubí i comarca amb José Luís Navarro, de la Coordinadora per la Salut Pública de Rubí. • Una segona entrevista sobre la Setmana Europea de Prevenció de Residus amb Eva Andreu, tècnica del Servei Educatiu de Residus de l'Ajuntament. Entre els dos blocs, s’emeten diverses falques promocionals de programes de RÀDIO RUBÍ. 1. Crisi de la sanitat pública a Rubí i al Vallès Occidental-Oest 1.1. Cadenes de llistes d’espera i efectes sobre la salut L’entrevista amb José Luís Navarro arrenca analitzant una notícia publicada a radiorubi.cat sobre les llistes d’espera sanitàries, amb dades oficials de la Generalitat: • Per veure el digestòleg cal esperar 424 dies (15 mesos). • Només 7 de 22 especialitats compleixen els terminis oficials. • Hi ha també retards molt greus en estudis del son i en traumatologia. Navarro subratlla que no existeix una sola llista d’espera, sinó una cadena consecutiva: • Llista per al metge de família. • Llista per a l’especialista. • Llista per a proves diagnòstiques. • Nova llista per tornar a l’especialista i obtenir diagnòstic i tractament. “No és que tinguis 80 o 90 dies, sinó que totes les llistes d’espera es van sumant en la mateixa persona.” Això provoca que: • Un problema que inicialment no era greu pot empitjorar molt quan el diagnòstic arriba després d’un any o més. • En casos límit, pot influir fins i tot en morts, encara que en el certificat mai hi consti “llista d’espera” com a causa. • En àrees com traumatologia, tot i que no són malalties de vida o mort, invaliden la vida diària durant mesos o anys (per exemple, una lesió de genoll sense operar). 1.2. Qualitat de vida i reclamacions ciutadanes La Coordinadora per la Salut Pública de Rubí recull reclamacions de veïns: • Molts casos de traumatologia, petites intervencions i rehabilitació. • Retards llargs en sessions de rehabilitació (per ex., mesos per començar només 1–2 sessions setmanals). Navarro remarca que la salut no és només estar viu: • Cal mirar “temps de vida i qualitat amb què vius”. • Moltes d’aquestes patologies no són molt greus, però inhabiliten totalment per a una vida normal. Exemples concrets: • Un rehabilitador de vacances no és substituït; les sessions passen a ser grupals amb una sola persona que gairebé no pot supervisar. • La persona rep un full amb exercicis i “espavila’t”: no hi ha seguiment de si els fa bé. 1.3. Baixes sense substitució i col·lapse dels serveis Un altre punt crític és la manca de substitucions de personal mèdic: • Segons Navarro, “no es cobreix cap baixa” de metges de família ni d’especialistes. • Ho il·lustra amb el cas del CESMIC (salut mental infantil i juvenil): - Hi havia 7 psicòlegs i 3 psiquiatres, però a l’estiu 4 estaven de baixa. - No es va substituir ningú, generant un “tapon terrible”. - D’aquí neix una plataforma de famílies afectades. Encara més greu en el cas de baixes previsibles (permís de maternitat o paternitat): • Tot i ser planificables amb mesos d’antelació, tampoc es cobreixen. • Navarro critica que el CatSalut ni tan sols contempli la figura d’un metge substitut “estructural”. 1.4. Dades oficials, estancament i manca de resposta política Les dades que han analitzat provenen de la Conselleria de Salut: • Subratllen que són dades oficials, accessibles a tothom a la web de la Generalitat. • No són estudis independents ni enquestes, sinó estadístiques internes del Departament. Navarro destaca: • La pròpia consellera reconeix que les llistes estan “estabilitzades”, és a dir, no milloren amb els anys. • L’argument de la consellera sobre l’envelliment de la població s’interpreta com una mena d’acceptació que “això empitjorarà” any rere any. “No ens diuen: posarem una solució. Ens diuen que empitjorarà.” Pel que fa als pressupostos no aprovats: • Navarro admet que influeixen, però insisteix que l’Administració té mecanismes per fer partides extraordinàries per a temes prioritaris. • Considera que els grups parlamentaris no són plenament conscients de la gravetat real de la situació. 1.5. Sanitat concertada, privatització i doble porta A partir de l’anàlisi de l’article i de la comparativa entre Mútua de Terrassa i CST, Navarro assenyala problemes estructurals de la sanitat concertada: • Una mateixa especialitat pot no ser un problema a Mútua i sí ser-ho greu a CST. • Depenent de quin CAP et toqui (Borja, Mútua, etc.), tens llistes d’espera completament diferents per al mateix servei. Això es vincula amb la privatització de la sanitat i el fenomen de la doble activitat dels metges: • Metges que treballen al matí a la sanitat pública i a la tarda a la privada (sovint al mateix centre o amb els mateixos recursos). • Missatge implícit al pacient: - Per la Seguretat Social: esperaràs un any. - Si vas per la via privada (el mateix metge, el mateix quiròfan, però a la tarda): tres mesos. “D’alguna forma, tot això què fa? Empènyer la gent a la sanitat privada.” Navarro assenyala que: • Quan una persona està molt malament, les consideracions ètiques sobre pública vs privada passen a segon terme: el que importa és la salut pròpia. • Això provoca un canvi de paradigma: abans es veia la privada com un tema d’“hostaleria” i confort; ara molta gent assumeix que “si vols una altra cosa, has d’anar a la privada”. També critica la trampa dels assegurances privats: • No accepten persones d’una certa edat o els exclouen les malalties prèvies. • Moltes prestacions queden fora de la cobertura. • En casos greus (UCI, estades llargues), els costos són impagables si s’haguessin d’assumir de la butxaca. Conclusió: per Navarro, la sanitat no pot ser un negoci, perquè en molts moments de la vida és estructuralment deficitària i només es pot garantir amb un sistema públic fort. 1.6. Mobilització ciutadana: conferència, manifest, manifestació La Coordinadora per la Salut Pública de Rubí prepara diverses accions col·lectives: • Conferència a la Biblioteca Mestre Martí Tauler (probablement a principis de gener): - Explicar amb detall la situació de la sanitat a Rubí. - Revisar l’estat dels projectes iniciats (com el Centre d’Alta Resolució, ampliacions, etc.). - Exposar problemes i possibles solucions. - Objectiu central: conscienciar tots els grups polítics i la ciutadania que la sanitat ha de ser una prioritat absoluta. • Manifestació al febrer: - Volen que sigui una mobilització ciutadana important a Rubí. - Estan redactant un manifest explicant la situació i els motius de la protesta. • Coordinació amb altres municipis del Vallès Occidental-Oest (Terrassa, Sant Cugat, Castellbisbal, etc.): - Ja han assistit a una assemblea a Terrassa. - Proposta: fer una mobilització conjunta el mateix dia i a la mateixa hora a les portes dels CAPs de cada municipi. - El problema general (llistes d’espera, manca de personal, model de concertació) és compartit, encara que cada ciutat tingui casos concrets diferents. Navarro resumeix la “bona notícia” així: “La bona notícia és que ens estem movent i que cada vegada hi ha més gent que intenta posar remei a aquesta situació.” 1.7. Percepció social, edat i consciència col·lectiva Sobre la participació a les manifestacions i la consciència ciutadana: • Reconeix que hi hauria d’haver més implicació. • Observa que la major part de gent mobilitzada és de més edat perquè: - Fan ús de la sanitat de forma contínua i permanent. - Són més conscients de la dependència del sistema públic. En canvi, els joves: • Sovint poden passar anys sense anar al metge, i tenen poca percepció del risc. • Apareix un discurs pessimista: “no tindrem pensió”, “no tindrem sanitat”, però sense un pla alternatiu real (estalvi sistemàtic, assegurança sòlida, etc.). Navarro insisteix que la gent jove hauria de mirar al seu voltant: • Veure què passa amb pares i avis. • Entendre que la necessitat arribarà també per a ells. El camí fins a la manifestació, diu, servirà per explicar a tothom com els afecta la situació actual, avui o d’aquí a 20–30 anys. 2. Setmana Europea de Prevenció de Residus a Rubí 2.1. Objectius i enfocament de la campanya A partir del minut 2049, el programa canvia de bloc i entrevista Eva Andreu, tècnica del Servei Educatiu de Residus, sobre la Setmana Europea de Prevenció de Residus: • Rubí forma part d’aquesta campanya des de fa 18 anys, des de la prova pilot europea. • L’objectiu és fomentar la prevenció, reparació i reutilització de béns i materials, molt més enllà del simple reciclatge. Canvi de mirada que es vol transmetre: • Passar de la lògica “utilitzar i llençar” a: - Primer: preguntar-se si realment cal comprar o tenir allò. - Després: donar segones i terceres vides als objectes. Segons Andreu, Rubí és una ciutat especialment sensible en aquest àmbit, amb moltes entitats i ciutadania que s’hi sumen cada any. 2.2. Tema europeu de l’any: residus d’aparells elèctrics i electrònics L’edició d’enguany està dedicada als Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE): • Cada vegada hi ha més electrònica a casa i amb vida útil més curta. • S’ha perdut l’hàbit de reparar i es tendeix a substituir directament. Rubí aprofita aquest marc per promocionar especialment un servei municipal: el Dimecres Manetes. 2.3. El servei “Dimecres Manetes”: reparació col·laborativa El Dimecres Manetes és un servei setmanal de reparació d’aparells amb suport tècnic: • Hi ha un “manetes” (tècnic) que ajuda els ciutadans a reparar ells mateixos els seus aparells. • El servei té un 75% d’èxit: tres de cada quatre aparells que hi arriben surten funcionant. • El públic és molt divers: gent gran, jove, homes i dones. Exemples típics d’aparells que es porten: • Cafeteres, sobretot de càpsules, que es fan malbé molt sovint (i són molt majoritàries a les llars). • Secadors de cabells, especialment per l’hàbit d’enrotllar el cable al mànec, que acaba trencant el cablejat. Moltes reparacions són senzilles: • Tornar a connectar un cable intern. • Canviar una bateria o un fusible. • El tècnic indica fins i tot a quina botiga es pot comprar la peça necessària. Durant la Setmana Europea, el Dimecres Manetes té una activitat especial: “Si ho repares, t’ho quedes”: • L’Ajuntament recupera aparells espatllats (RaeE) i els posa a disposició dels participants. • Qui els aconsegueixi reparar amb el suport del manetes, se’ls emporta a casa, evitant que acabin a la deixalleria. 2.4. Activitats programades durant la setmana La setmana s’allarga fins al dia 30 i inclou diverses activitats: 2.4.1. Inici: tallers i visita al Centre de Tractament de Residus Ja han tingut lloc: • Un taller de compostatge. • Una visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès, on arriben: - Els residus del contenidor de resta de Rubí. - I d’altres municipis (Terrassa, Sabadell, etc.). Aquesta visita impacta molt als participants: • Permet visualitzar la quantitat enorme de residus que es generen. • Serveix de punt de partida per entendre la importància de prevenir, no només reciclar. Una nova visita està prevista per al 17 de gener. 2.4.2. Tallers pràctics: sabó, tèxtil i Nadal Altres activitats destacades: • Taller de sabó (avui): - Tallers plens; indicador d’alta demanda. - Exemple de reutilització de greixos i reducció de residus. • Taller de tèxtil i parament de taula de Nadal: - Es treballa amb teles que ja tenim a casa (cortines, llençols, etc.). - S’ensenyen tècniques per convertir-les en elements decoratius de taula nadalenca. - Objectiu: reduir els residus tèxtils, un flux en fort creixement i molt problemàtic. - Se celebra dijous a les 18 h a l’escola d’adults. Inscripcions: • Es poden fer a través de l’agenda municipal. • O bé mitjançant la pàgina específica: rubi.cat/SEPR (Setmana Europea de la Prevenció de Residus), on es pot consultar tota la programació i inscriure’s amb un clic. La mesura de l’èxit de les activitats es fa amb: • Nombre d’inscrits i llistes plenes. • Qüestionaris de valoració que emplenen les persones participants. Segons Andreu, els tallers tenen valoracions molt positives, també gràcies a la qualitat dels talleristes. 2.4.3. Gran esdeveniment final: Refira La gran activitat de la setmana és el dissabte 29, de 10.30 h a 14 h, a la Plaça del Doctor Guardiet (i voltants del tren de Màxim Fornés): • Es tracta de la Refira, un gran mercat de segona mà. • Hi participen: - Vuit escoles del municipi. - Quatre entitats que munten les seves pròpies parades. • Hi haurà: - Paradetes de segona mà. - Inflables. - Tallers sobre reducció del consum, especialment de tèxtil. Andreu el defineix com una “gran festa” de la reutilització i la prevenció de residus. 2.5. Dispositius permanents de prevenció de residus a Rubí Més enllà de la Setmana Europea, a Rubí hi ha diversos serveis estables que reforcen aquesta cultura: • Dimecres Manetes a l’Ateneu Municipal: - Tots els dimecres (servei setmanal i continuat de reparació d’aparells). • Trucalleria: - Surt cada dissabte (excepte a l’agost) al carrer. - Permet intercanviar objectes que ja no necessitem per altres que ens puguin ser útils. • Espai de reutilització a la deixalleria de Cova Solera: - Una mena de zona de donacions. - Les coses que s’hi deixen es deriven sovint a la trucalleria, perquè puguin continuar circulant. • Campanya de joguines reutilitzades per Nadal: - Recullen joguines en bon estat que encara poden “donar molt de joc”. - Les fan arribar, a través d’entitats com Càritas i ASAV, a famílies que les necessiten. 2.6. Consum responsable i comerç local Rubí també treballa el vessant del consum responsable durant tot l’any: • Dins la web municipal hi ha un apartat específic de consum responsable. • Allà s’hi recullen comerços de Rubí que ofereixen: - Serveis de reparació. - Productes de segona mà. - Opcions d’intercanvi. - Productes ecològics i amb menor impacte ambiental. Aquests establiments es promocionen mitjançant: • El Facebook i les xarxes municipals. • Campanyes com la Setmana Bio, on destaquen els productes ecològics i locals. 3. Falques i autopromoció de RÀDIO RUBÍ Entre les dues entrevistes s’emeten diverses falques de promoció de programes de RÀDIO RUBÍ i de la Xarxa de Comunicació Local: • Inspira’t: programa per descobrir projectes i històries inspiradores. • Les Gildes: tertúlia jove quinzenal de dilluns al migdia. • Long Play: espai musical de selecció “gurmet”. • Rock and Classics: programa de dilluns tarda sobre història del rock. • Programa de música en català (actualitat musical de casa nostra, amb agenda, notícies i entrevistes). • Notícies en xarxa: butlletins informatius de proximitat a primera hora del matí. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a emissora local amb una programació cultural i informativa variada. 4. Idees clau del podcast 4.1. Sobre sanitat pública • Les llistes d’espera són una cadena de retards que es van sumant i poden allargar un procés diagnòstic més d’un any. • La conseqüència directa és l’empitjorament de les malalties i la pèrdua de qualitat de vida. • Hi ha una manca estructural de personal i no-substitució de baixes, fins i tot de les previsibles. • El model de sanitat concertada genera desigualtats d’accés segons el proveïdor (Mútua, CST, etc.). • La combinació de sanitat pública i privada amb els mateixos professionals i instal·lacions empeny la ciutadania cap a la sanitat privada. • La resposta de la Coordinadora és organitzar mobilitzacions, amb una conferència a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i una manifestació al febrer, coordinada amb altres municipis del Vallès Occidental-Oest. 4.2. Sobre la prevenció de residus • Rubí té un llarg recorregut (18 anys) participant a la Setmana Europea de Prevenció de Residus. • L’edició actual se centra en els residus electrònics, i Rubí ho aprofita per reforçar el Dimecres Manetes. • Hi ha una bona resposta ciutadana als tallers (places plenes i bones valoracions). • El Refira i la trucalleria consoliden una cultura de segona mà i intercanvi al municipi. • El web de consum responsable i la identificació de comerços de reparació, segona mà i producte ecològic connecten la prevenció de residus amb el teixit comercial local. 5. Glossari de persones i llocs destacats • José Luís Navarro – Portaveu de la Coordinadora per la Salut Pública de Rubí entrevistat sobre la crisi sanitària. • Biblioteca Mestre Martí Tauler – Espai previst per a la conferència sobre sanitat pública. • Eva Andreu – Tècnica del Servei Educatiu de Residus entrevistada sobre la Setmana Europea de Prevenció de Residus. • Plaça del Doctor Guardiet – Plaça cèntrica on tindrà lloc el Refira, el mercat de segona mà i activitats de la setmana. • Cova Solera – Deixalleria municipal amb espai de reutilització. • Ateneu Municipal – Espai on es fa el servei Dimecres Manetes. Aquests elements situen la conversa en el context urbà i institucional de Rubí, tot connectant sanitat pública, medi ambient i participació ciutadana.
21 de nov. del 2025
56'
#702 - Judici ajornat, línia d’alta tensió i actualitat local
Resum general del podcast En aquest fragment de Rubí al dia, de 9 a 10h a Ràdio Rubí, el programa recorre diversos temes clau d’actualitat local i social: • Entrevista central a Pau Major sobre l’ajornament fins al 2027 del seu judici arran de les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél. • Secció “Escàner setmanal” d’Albert Soler, que articula cinc notícies locals al voltant del concepte de línia (línia d’alta tensió, línia inundable, línia de paciència en el futbol, línia vital artística i línia temporal de la història recent d’Espanya). • Bloc d’esports de cap de setmana, amb el repàs als partits i expectatives dels principals clubs de Rubí. • Agenda d’activitats culturals i ciutadanes, amb correccions puntuals en directe. • Secció d’aniversaris de personatges famosos. • Recomanació musical de Robert Fernández, centrada en les novetats discogràfiques d’Alejandro Sanz. 1. Entrevista a Pau Major: la “pena de banqueta” fins al 2027 Context del cas • Pau Major és un jove rubinenc, un dels quatre detinguts a les manifestacions de 2021 en suport a la llibertat d’expressió després de l’empresonament del raper Pablo Hasél. • S’enfronta a 4 anys i mig de presó, una multa de 5.400 € i una indemnització conjunta d’11.500 €. • Els acusen de desordres públics i danys. • El judici, previst per al 4 de novembre de 2024, s’ha ajornat fins al març de 2027 perquè els testimonis de la defensa no havien estat citats. “Quan un judici no se celebra i et fa esperar i et fa esperar, d’alguna manera és com si complissis una sentència anticipada.” Reacció a l’ajornament i “sentiments contradictoris” • La notificació de l’ajornament arriba dins mateix de la sala del jutjat penal de Terrassa. • Sensació immediata d’indignació i impotència: el procés s’allarga gairebé dos anys més. • Sentiments contradictoris: - D’una banda, hi ha qui veu les dilacions indegudes com un possible element favorable per a la defensa. - De l’altra, Pau insisteix que no se senten culpables i que l’únic objectiu és l’absolució o l’arxivament, de manera que l’ajornament no és un “benefici” real. La “pena de banqueta” i els efectes psicosocials • Pau denuncia que l’ajornament constitueix una “pena de banqueta”: castigar mitjançant l’espera i la incertesa abans de cap sentència. • Assenyala efectes psicosocials sobre: - La seva vida i la dels altres tres encausats. - L’entorn pròxim: famílies, parelles i amistats. • La incertesa fa que planifiquin la vida de manera diferent, sobretot en una etapa vital (25–30 anys) on es prenen decisions importants. “Jo què sé, el 2027 què estaré fent? Tindré la mateixa feina?” Canvis en el dia a dia i por a la mobilització • Pau reconeix que ha deixat de fer coses i que viu “amb més compte”: - Qualsevol “pas en fals” pot empitjorar la seva situació judicial. - Hi ha por a com qualsevol incident pugui ser interpretat. • Això afecta també la seva militància i participació en manifestacions: - Assegura que inconscientment actuen diferent quan es tracta de sortir al carrer a defensar causes justes. - Temen repetir situacions com la del 26 de febrer de 2021. Per què se’ls acusa? Crítica al relat de la fiscalia • Pau explica que el relat de la fiscalia no atribueix fets concrets a cada persona: - No hi ha descripció del tipus “Pau Major va fer X en aquest moment i lloc”. - L’acusació es basa en una idea general que tothom va alterar la pau pública. • Assegura que hi ha jurisprudència que qüestiona aquest tipus d’acusació genèrica. “Acabaven d’empresonar Pablo Hasél per les lletres de les seves cançons. Si això no és trencar la pau social, no sé què és.” • Pau gira el relat: proposa revisar què va portar milers de joves a sortir al carrer reclamant un dret fonamental com la llibertat d’expressió i la llibertat de Pablo Hasél (a presó des de 2021 i fins a 2027). El context del 26 de febrer de 2021 • Insisteix que aquell dia no es pot entendre com un fet aïllat: - Es manifestaven per la llibertat d’expressió i per la llibertat de Pablo Hasél. - Era un moment postpandèmia amb molta desafecció i ràbia juvenil. - Les condicions materials empitjoraven i les expectatives vitals de la gent jove es ressentien. “L’empresonament del Pablo Hasél va ser la gota que va fer vessar el got, però el got ja estava bastant ple.” Llei d’amnistia i exclusió del seu cas • Pau critica que la llei d’amnistia no inclogui les seves causes: - Considera que hi ha una voluntat de la Fiscalia i de l’Estat d’acabar la feina repressiva iniciada amb l’empresonament del raper. - Sosté que aquell cicle de mobilitzacions estava fortament vinculat al moviment sobiranista i independentista i a la defensa de la llibertat d’expressió. - Interpreta que deixar-los fora de l’amnistia és una forma de segmentar i fragmentar el moviment que aleshores gaudia d’un ampli suport social. Suport social, futur judici i esperança de sentència • El dia que s’havia de celebrar el judici hi havia molta gent davant dels jutjats donant-los suport, cosa que ha estat clau per no “baixar el cap”. • Tots quatre encausats han viscut l’ajornament amb indignació i certa incomprensió, però es recolzen mútuament. • Què necessiten ara? - A nivell personal, voldrien que el judici fos tan aviat com possible. - Alhora, volen que l’espera serveixi per visibilitzar i denunciar la pena de banqueta i la situació de Pablo Hasél. • Pel que fa a la sentència, Pau: - Confia en una sentència absolutòria perquè “no hi ha uns fets concrets” a la base de l’acusació. - També veu l’arxivament com una via possible. Què li dona força per seguir? • El suport de la gent: l’acompanyament constant del seu entorn i de la xarxa de solidaritat. • La voluntat que res del que estan vivint sigui en va: “Si d’alguna manera nosaltres hem de pagar aquesta pena de banqueta, que com a mínim serveixi per denunciar el que considerem que és injust.” • S’inspira en l’actitud de Pablo Hasél, que continua escrivint versos des de la presó, i en la tradició dels exiliats polítics que han continuat lluitant des del desterrament. 2. “Escàner setmanal” d’Albert Soler: cinc notícies unides per la paraula línia La periodista Pamela Martínez conversa amb Albert Soler en la secció habitual de l’escàner setmanal. Aquesta setmana el fil conductor és la paraula “línia”, aplicada a cinc realitats diferents. 2.1. Línia d’alta tensió de Can Fatjó i Comissió Municipal d’Energia • Tema “etern” de la ciutat: el desplaçament de la línia d’alta tensió de Can Fatjó, que afecta també Sant Jordi Park i la zona dels Avets. • Dimarts s’ha reunit la Comissió Municipal d’Energia després de dos anys sense convocar-se: - Hi assisteixen les tres associacions veïnals dels barris afectats. - El govern anuncia que ha trobat una via per accelerar els tràmits de desplaçament. • Aquesta nova via administrativa és pionera: cap altre ajuntament l’hauria fet servir encara. • Però implica “començar de zero” respecte als tràmits previs. • Els presidents veïnals surten poc convençuts; destaca la decepció de José María Rueda (AV Can Fatjó): “Todo el trabajo, toda la lucha de más de 30 años que llevamos, pues partimos de cero… Cuando no hay voluntad de que las cosas se hagan, se retrasan. No solo eso, cuando no hay voluntad se crean comisiones.” • Properes passes: - Al ple de desembre es debatrà el nou pla estratègic dels barris afectats. - Aquest pla serà la base d’un nou conveni amb Red Eléctrica Española. - Després es redactarà el projecte executiu. - La Generalitat haurà de valorar i aprovar el document. • Si tot prospera, Rubí podria ser el primer municipi a desplaçar una línia d’alta tensió amb aquesta fórmula, sense els antics tràmits urbanístics complexos. 2.2. Línia de zona inundable a l’Escardívol • Es debat on s’ha de traçar la línia de la zona inundable a L’Escardívol. • Segons la normativa vigent de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): - El solar de Correus no és zona inundable. - L’Ajuntament s’hi aferra per defensar el seu projecte de construir-hi tres blocs de pisos. • L’AUP (Alternativa d’Unitat Popular) no hi està d’acord i ha presentat un contenciós administratiu. • Aquesta setmana, Ecologistes en Acció impulsen la campanya “Prou Urbanisme Inundable”, alertant dels riscos d’urbanitzar zones potencialment inundables: “Aquests mapes és evident que estan caducats… les zones de risc s’han d’ampliar.” (Guifré Bombilar) • Argument clau: - L’actual cartografia no incorpora plenament els efectes del canvi climàtic. - L’ACA estaria actualitzant els mapes i no estarien llestos fins al 2027. • Ecologistes en Acció proposa alternatives com zones verdes inundables que permetin la infiltració de l’aigua i siguin fàcilment evacuables en cas d’emergència. 2.3. Línia de paciència en el futbol: Joventut 25 de Septiembre • En el món del futbol, la línia fa referència al llindar de paciència de les directives. • Al Juventud 25 de Septiembre (Veinti), els mals resultats a Primera Catalana han fet que la directiva arribi a aquesta línia i decideixi canvis: - L’equip és 14è, en zona de descens, amb 6 punts (1 victòria, 3 empats, 5 derrotes en 9 partits). - L’entitat busca un revulsiu. • Canvi organitzatiu singular: - El tècnic José Antonio Vargas deixa la banqueta però passa a ser director esportiu. - L’antic director esportiu, Santi Fernández, passa a ser entrenador. • No hi ha un trencament traumàtic, però sí un gir de rol per intentar revertir la dinàmica. 2.4. Línia vital artística: Oriol Borés, el musical Ànima i El Casino • La “línia” aquí és la línia de vida i de coherència creativa de l’actor rubinenc Oriol Burés. • El seu trajecte: - Va començar a l’Esbart i es va marcar una línia: ser actor professional. - Ha consolidat una carrera destacada en teatre musical, fins a guanyar dos Premis Butaca pel musical Ànima (inclòs el de millor vestuari). • El repte del vestuari d’Ànima al Teatre Nacional de Catalunya: - Professionals de vestuari li deien que no ho podria fer sol i que ho hauria de refer. “Ho faràs, no estarà bé, i t’ho haurem de refer.” Malgrat el dubte, es manté fidel a la seva idea i acaba rebent el reconeixement pel resultat. Va comptar amb l’ajut de familiars i dones de la ciutat que saben cosir, que l’ajuden a rematar peces abans de l’estrena. • Present i futur: Ànima tornarà als escenaris al Teatre Tívoli de Barcelona a partir del 27 de febrer de 2026. Mentrestant, Oriol Burés actua a L’amor venia en taxi, de La Cubana, al Teatre Romea. • Somni local: Fer un musical de petit format a El Casino (equipament cultural rehabilitat a Rubí). Muntar un concert conjunt amb Rubén Yuste i Bittor Fernández, tres actors de musicals rubinencs, en un format desenfadat al mateix Casino. 2.5. Línia temporal: 50 anys de la mort de Franco i la transició • El cinquè ús de línia és la línia temporal de la història recent d’Espanya. • Amb motiu dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco (20 de novembre de 1975), Ràdio Rubí ha fet un programa especial amb convidats com Joan Manuel Tresserras, Armand Querol i Lorenzo Blanco. • Idees clau recollides: - El 20-N va marcar un abans i un després en la línia temporal de l’Estat. - En aquell moment, però, ningú tenia la certesa que la mort de Franco conduiria a la democràcia. “Jo crec que ningú tenia la sensació de què passaria a partir d’aquell moment.” (Eduard Puigventós) • Es planteja el debat entre transició pactada i una possible ruptura més traumàtica, que finalment no es va produir. • Els presentadors reflexionen que, sense aquella evolució històrica: - Probablement no existiria Ràdio Rubí. - Ells mateixos no podrien gaudir de les llibertats actuals ni fer el programa. 3. Esports del cap de setmana a Rubí La secció esportiva, conduïda per Toni Bravo, repassa la jornada esportiva dels principals clubs locals. 3.1. Futbol Unió Esportiva Rubí (Lliga Elit) • Partit clau a Can Rosés davant el Valls, equip de la zona alta de la classificació. • La UE Rubí és 3a amb 17 punts i el Valls 5è amb 14 punts. • Objectiu: consolidar la posició alta i sumar per sisena jornada consecutiva. • El partit es podrà seguir en directe per Ràdio Rubí. Juventud 25 de Septiembre (Primera Catalana) • El Veinti juga dissabte a les 17 h al camp del Covelles. • Covelles: penúltim amb 5 punts. • Veinti: 14è amb 6 punts, només una victòria en tota la temporada. • Es busca una segona victòria que canviï la dinàmica negativa. Olímpic Can Fatjó (Segona Catalana) • L’Olímpic Can Fatjó ve de guanyar el líder Juneda. • Nou repte: enfrontar-se als quarts classificats, la Seu d’Urgell, dissabte a les 16 h. • Olímpic: 11è amb 10 punts, en clara millora de dinàmica. 3.2. Hoquei línia (100 Patins) Equip femení (Lliga Elit) • El 100 Patins femení rep el Patinaje Línea Madrid dissabte a les 18.30 h a la pista Francesc Calvo. • Rubí: líders amb 20 punts, equip més fiable de la Lliga Elit. • Madrid: 9è amb 4 punts. • Objectiu: consolidar el lideratge. Equip masculí (Lliga Elit) • El 100 Patins masculí és 3r i rep Las Rozas dissabte a les 20.15 h a la Francesc Calvo. • Las Rozas: 8è. • Els de Mario Codano volen continuar la bona temporada. 3.3. Waterpolo (Club Natació Rubí) Equip masculí (Divisió d’Honor) • El CN Rubí masculí rep el Sant Andreu dissabte a les 16 h a la piscina del CN Sabadell. • Duel directe: tots dos equips estan a la zona mitjana amb els mateixos punts. Equip femení (Primera Divisió) • El CN Rubí femení és líder invicte de Primera Divisió. • Rep el Ciutat de Ribes dissabte a les 17.30 h. • Ciutat de Ribes: penúltim classificat. • Partit a priori assequible, ideal per a l’afició. 3.4. Futbol sala (Esportiu Rubí) Equip femení (Segona Nacional) • L’Esportiu Rubí femení visita el Xantrea dissabte a les 18 h. • Xantrea: 10è amb 11 punts. • Rubí: 3r amb 21 punts. • Necessiten no perdre comba dels dos primers per mantenir opcions d’ascens o promoció. Equip masculí (Tercera Nacional) • L’Esportiu Rubí masculí juga dissabte a les 18.30 h a La Llana contra el Caldes. • Caldes: 9è amb 9 punts. • Rubí: 8è també amb 9 punts. • Ve d’un molt mal inici, però amb dues victòries seguides que els permeten aspirar a consolidar-se a la zona mitjana. 4. Agenda cultural i d’activitats a Rubí Abans dels esports, la presentadora repassa diverses propostes per al cap de setmana i repalgunes correccions en directe per part de Toni Bravo. 4.1. Exposicions i actes culturals • Exposició “Lletres de Flors i Primaveres Captives” d’Anna Tamayo: - Lloc: Antiga estació. - Dates: fins al 31 de desembre. • Presentació del llibre “Xispes de vida”: - Lloc: Biblioteca Mestre Martí i Tauler. - Hora: 18 h. - Autora: Sagrario Pérez Pérez (Sagra Pérez). - Presenta: Josep Vives, autor del podcast Gostàlgia, dedicat a la història del Barça. • 22a mostra de cinema espiritual: - Lloc: església protestant. - Pel·lícula: La mà com fer-se milionari abans que mori l’àvia. - Hora: 18 h. 4.2. Activitats familiars, medi ambient i intercanvi • Dia Universal dels Drets de la Infància: - Lloc: plaça Miguel Hernández. - Activitats de tarda i xocolatada popular a les 19 h. • Visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès (ecotaller): - Dia: dissabte. - Sortida: 9.30 h des del pàrquing de L’Escardívol. • Trocalleria ampliada: - Dia: dissabte. - Lloc: plaça Doctor Guardiet. - Horari: 10.30 h – 14 h. • Caminada Femxarxa (Volta Rubí): - 4a etapa de la Volta Rubí. - Dia: diumenge. - Inici: 8.15 h. - Lloc: zona Campí de la Serra i Can Balasc, amb sortida i arribada al Rubí Forma. 5. Aniversaris i efemèrides La secció “Qui fa anys avui?” recull els aniversaris de diverses figures públiques: • Carly Rae Jepsen, cantant i compositora canadenca – 40 anys. • Jena Malone, actriu nord-americana – 35 anys. • Jesús Navas, futbolista – 38 anys. • Saúl Ñíguez, futbolista – 29 anys. • Álvaro Bautista, pilot de motociclisme – 38 anys. La conversa inclou comentaris informals sobre pel·lícules com Los Juegos del Hambre i Contact. 6. Recomanació musical: el nou àlbum d’Alejandro Sanz El periodista musical Robert Fernández tanca el bloc amb una recomanació centrada en Alejandro Sanz. 6.1. De l’EP “Y ahora qué?” al nou disc • Es recorda el tema “Hoy no me siento bien”, inclòs a un EP recent titulat Y ahora qué?. • Aquest EP és l’avantsala del 13è àlbum d’estudi d’Alejandro Sanz, que es publicarà el divendres següent a l’emissió del programa. • El nou treball s’allunya parcialment del to més introspectiu i personal del disc “Sanz” (2021), i es presenta com un pas endavant en la seva trajectòria. 6.2. Col·laboracions i nou senzill • L’àlbum compta amb diverses col·laboracions destacades: - Grupo Frontera - Shakira - Manuel Turizo - Rails B - Carín León - Emilia - Elena Rose • Es presenta el nou senzill “No me tires flores”, amb Rails B: - Estrenat en directe en una sèrie de sis concerts amb entrades exhaurides a l’Auditori Nacional de Ciutat de Mèxic. - La gravació que s’escolta al programa correspon a l’estrena del 12 de setembre de 2025. - Serveix com a llançament definitiu de la promoció del nou disc. “I ara què? Doncs Alejandro Sanz. Ara i per sempre.” • La recomanació convida l’audiència a endreçar l’expectativa per la sortida del disc i a escoltar “No me tires flores” com a tast previ. 7. Idees i missatges clau del conjunt del programa 7.1. Drets i llibertats • El testimoni de Pau Major posa el focus en: - La fragilitat dels drets civils quan hi ha processos repressius i dilacions. - L’impacte de la “pena de banqueta” com a càstig encobert. - La necessitat de preservar la llibertat d’expressió i debat sobre els límits de la protesta. 7.2. Ciutat i territori • Les seccions informatives mostren les tensions entre: - Urbanisme i risc climàtic (L’Escardívol i zones inundables). - Infraestructures energètiques i salut/qualitat de vida (línia d’alta tensió de Can Fatjó). - Necessitats d’habitatge vs protecció ambiental i seguretat. 7.3. Comunitat, cultura i esport • Rubí es presenta com una ciutat amb: - Teixit cultural actiu (exposicions, cinema espiritual, presentacions de llibres, festival Rubi Sound 1413). - Potent vida esportiva (futbol, futbol sala, hockey línia, waterpolo) amb clubs que competeixen en categories altes. - Talent artístic local amb projecció nacional (Oriol Burés, Rubén Yuste, Bittor Fernández). 8. Llista de tags • Pau Major • Pablo Hasél • llibertat d’expressió • desordres públics • pena de banqueta • judici ajornat • Terrassa (jutjats) • Ràdio Rubí • Rubí al dia • línia d’alta tensió de Can Fatjó • Comissió Municipal d’Energia • Sant Jordi Park • José María Rueda • Red Eléctrica Española • L’Escardívol • zona inundable • ACA (Agència Catalana de l’Aigua) • Prou Urbanisme Inundable • Ecologistes en Acció • AUP (Alternativa d’Unitat Popular) • urbanisme • canvi climàtic • Juventud 25 de Septiembre (Veinti) • Unió Esportiva Rubí • Olímpic Can Fatjó • Esportiu Rubí • 100 Patins • Club Natació Rubí • waterpolo • hoquei línia • futbol sala • Oriol Burés • musical Ànima • Premis Butaca • El Casino • Rubén Yuste • Bittor Fernández • Francisco Franco • 20 de novembre 1975 • transició democràtica • Eduard Puigventós • Anna Tamayo • Biblioteca Mestre Martí i Tauler • Xispes de vida • Sagrario Pérez Pérez • Josep Vives • Gostàlgia • plaça Miguel Hernández • Dia Universal dels Drets de la Infància • centre de tractament de residus del Vallès • L’Escardívol (aparcament) • plaça Doctor Guardiet • Volta Rubí • Rubí Forma • Carly Rae Jepsen • Jena Malone • Jesús Navas • Saúl Ñíguez • Álvaro Bautista • Alejandro Sanz • Hoy no me siento bien • No me tires flores • Rails B • nou disc Alejandro Sanz • música pop