Panorama general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina tecnologia cívica, convivència ciutadana i actualitat esportiva i cultural. S’hi presenten noves eines de l’Ajuntament, es reflexiona sobre la gestió de conflictes i es repassen els principals resultats esportius del cap de setmana, tancant amb agenda d’aniversaris i recomanació musical nadalenca. 1. Rubí Match: l’app per connectar amb la ciutat Concepte i objectiu • L’Ajuntament llança Rubí Match, funcionalitat integrada a l’app Rubí Ciutat que permet “fer match” amb activitats del municipi. • Neix de la frustració ciutadana: molta gent diu “això s’ha fet i no ens n’hem assabentat”. Hi ha una agenda de ciutat molt completa (Ajuntament, entitats, comerços), però poc aprofitada. • Objectiu central: • Fer arribar informació rellevant de manera personalitzada i lúdica, inspirant-se clarament en el funcionament de les apps de cites tipus Tinder. • Reduir la sensació de desconnexió i reforçar el sentiment de pertinença: demostrar que a Rubí “hi ha de tot” per desenvolupar el projecte de vida. Funcionament bàsic • Per utilitzar Rubí Match cal: • Descarregar l’app Rubí Ciutat. • Entrar-hi: el segon slide ja és Rubí Match. • Registrar-se amb correu i contrasenya. • L’usuari veu un seguit d’activitats i hi interactua (like / no like), tal com en una app de cites. • Algoritme d’aprenentatge: • Al principi mostra “de tot”: “els guapos i els feos”. • A mesura que vas fent match, l’eina aprèn i filtra les activitats segons interessos reals (infantils, familiars, medi natural, cultura, etc.). • Es crea una pestanya d’“activitats d’interès” amb el recull d’allò que has marcat positivament. Continguts: activitats i informació municipal • No només hi surten propostes de lleure: • Activitats de l’Ajuntament (cultura, medi ambient, Nadal, etc.). • Activitats d’entitats i comerços, sempre que estiguin prèviament a l’agenda de ciutat de rubi.cat. • Procediment per a entitats: • No publiquen directament a l’app; han de demanar l’alta de l’activitat a l’agenda de ciutat del web municipal. • Un cop allà, la informació es bolca automàticament a Rubí Match. • També es mostren notes de premsa de l’Ajuntament: • No totes, sinó les que l’algoritme relaciona amb els teus interessos (medi ambient, cultura, medi natural, etc.). Dades, privacitat i ús intern • L’Ajuntament recull dades d’ús, no per identificar persones sinó per: • Analitzar què genera més interès. • Ajustar la programació de serveis i activitats (més excursions, més visites al medi natural, etc.). • Pel que fa a la privacitat: • El detall tècnic recau en els serveis informàtics, però l’aplicació incorpora la corresponent clàusula de protecció de dades. • La regidoria assegura que l’administració conserva i no ven aquestes dades, i que se’n fa un ús intern i responsable. Canvi de model de comunicació • Enquestes municipals indiquen que molta gent no s’informa perquè no vol, no pas perquè desconegui els canals (web, WhatsApp, etc.). • Rubí Match vol: • Allunyar-se de la informació massiva i invasiva. • Oferir informació “que et toca”, ajustada a gustos i hàbits. • S’hi veu una oportunitat clau per: • Arribar al segment 25–40 anys, públic familiar considerat “franja perduda”. • Integrar també gent gran, amb suport dels serveis municipals que els ensenyen a utilitzar l’app. Vincle emocional amb Rubí • L’eina es planteja com una via per “enamorar-se de Rubí”: • Veure concentrat, al mòbil, el ventall d’oferta familiar, cultural i de natura. • Confirmar que la ciutat disposa de recursos per al projecte de vida (infants, lleure, medi natural, comerç local, etc.). • Llançament estratègic en ple Nadal, aprofitant l’alta densitat d’activitats per enganxar nous usuaris que, idealment, la continuïn usant després. Evolució i millores futures • L’app és recent i està en fase de rodatge: • Encara s’hi han d’acabar d’activar algunes notificacions automàtiques (incloses les de Protecció Civil). • L’Ajuntament espera iterar i millorar Rubí Match igual com ha fet amb Rubí Ciutat, aprofitant el feedback i l’evolució tecnològica. • Missatge final a la ciutadania: • Descarregar, provar, jugar i gaudir. • Fer match amb activitats i, per extensió, amb la pròpia ciutat. 2. Convivència i mediació: entendre i gestionar els conflictes La darrera secció anual de mediació compta amb el tècnic municipal Manel Salvador, que aborda la naturalesa del conflicte, el paper de la mediació i els seus límits. Què és un conflicte? • El conflicte és definit com part consubstancial de la convivència: • No és, per se, ni bo ni dolent: “simplement és”. • S’origina per manca de comunicació, desacords, percepcions d’injustícia, intents d’imposar la pròpia visió, desequilibris de poder. • Cal deslligar conflicte i violència: • El conflicte és una discrepància; la violència són actes o actituds que causen dany. • No tot conflicte és violent, encara que sovint la gent els associï automàticament. • Darrere els conflictes solen aparèixer: • Malentesos i comunicació deficient. • Prejudicis i estereotips envers determinades persones o col·lectius. • Rumors, comparats amb un virus que muta però no desapareix, alimentant tensió i desconfiança. “El típic senyor que viu sol i no saluda genera un estereotip de persona antipàtica, i això ja crea una situació conflictiva a la comunitat.” Tipologies i abast dels conflictes • Poden ser bipars (entre dues persones) o multipart (grups, comunitats, col·lectius). • La gestió canvia: • En conflictes multipart cal encaixar moltes visions i interessos per trobar una resolució global. • Un conflicte entre dues persones no és necessàriament més fàcil, perquè pot tenir molta càrrega emocional i un històric complex. Fases del conflicte Manel descriu tres grans etapes: “Lactància” del conflicte (gestació) • S’hi acumulen percepcions d’injustícia, desigualtats, interessos en joc. • Augmenta la crispació, però encara hi ha marge per a la prevenció i una actuació primerenca. Esclat • El conflicte es fa evident: tensions obertes, discussions, enfrontaments. Bloqueig • S’ha trencat la comunicació, predomina la desconfiança i, a vegades, l’odi. • Les parts veuen l’altre com “el problema” i sovint neguen la pròpia responsabilitat. • És en aquesta fase quan més sovint arriba el cas al servei de mediació. Efecte de la mediació en futurs conflictes • Les persones o col·lectius que ja han passat per un procés de mediació: • Adquireixen eines per gestionar desacords. • Saben com afrontar-los, com regular els temps i com estructurar el diàleg. • És més probable que en futurs conflictes busquin ajuda abans (fase de lactància) i no només al bloqueig. Rol del mediador • El mediador no decideix ni imposa solucions: • És una tercera persona imparcial i neutral. • Treballa sempre amb voluntarietat: si alguna part no vol estar-hi, el procés s’atura. • Funcions principals: • Acompanyar i facilitar el diàleg. • Donar eines i recursos per afrontar el conflicte. • Ajudar persones desbordades emocionalment o sense habilitats comunicatives. • Es busca que les parts: • Recuperin la comunicació. • Puguin explicar el seu històric i els seus motius. • Construeixin acords propis, que solen ser més sòlids que les solucions imposades. Corresponsabilitat i dificultats habituals • La corresponsabilitat és clau: • El conflicte “és seu”, de les parts implicades. • El mediador marca pautes i ofereix eines, però no pot “resoldre” per ells. • Resistències freqüents: • “Jo no faré res, és l’altre el problema.” • Tendència a culpar només l’altra banda i a no revisar la pròpia part. • Sovint hi ha asimetries de sensibilitat: • Ex.: sorolls que una persona viu com una obsessió i una altra considera normals. • La mateixa situació genera percepcions radicalment diferents. Informació confidencial i seus efectes • La mediació es regeix per la confidencialitat: • El mediador pot conèixer informació personal (malalties, situacions familiars...) que no pot revelar sense consentiment. • Això pot resultar frustrant: • De vegades, una dada (per ex., una hipersensibilitat al soroll) podria canviar del tot la mirada de l’altra part. • Només quan la persona afectada decideix compartir-la, el clima es transforma i s’obre la porta a l’entesa. Mediació versus via judicial • La mediació no substitueix la via judicial, però s’hi planteja com a complement o alternativa prèvia. • Limitacions de la via jurídica: • Procés llarg, rígid, amb lògica de sanció o decisió unilateral. • Pot acabar amb multes per a ambdues parts i sense millorar la convivència. • Avantatges de la mediació: • Aborda no només el fet, sinó tot l’“iceberg” del conflicte: històric, emocions, context. • Permet acords més flexibles i adaptats a les necessitats reals. • Es promou una cultura del diàleg que pot prevenir futurs conflictes. • Marc legal: s’està potenciant la mediació des de l’advocacia i la normativa, animant o fins i tot requerint a les parts que explorin acords abans d’entrar de ple al jutjat. Conflictes que no es poden mediar Hi ha situacions que no són mediables: • Conflictes basats en valors o creences irrenunciables: • Pràctiques religioses, codis morals, prioritats vitals que la persona no està disposada a negociar. • Violència masclista i altres formes de maltractament greu: • En aquests casos, la mediació no és adequada ni segura, i cal recórrer a altres vies. Beneficis i missatge a la ciutadania • Resultats desitjables: • Que les parts puguin seure juntes, parlar i que el mediador vagi “retirant-se” perquè ja no és necessari. • Quan dues persones volen dialogar, “ja està molt guanyat”. • Missatge final: • Perdre la por a demanar ajuda i acostar-se al servei. • El primer pas és una trobada d’escolta i diagnosi, no un judici. • Es pot contactar via web municipal, telèfon de l’Ajuntament (extensió 6591) o presencialment, per fixar dia i hora. 3. Actualitat esportiva: clubs locals i competicions La secció d’esports, amb Toni Bravo Rodríguez, repassa l’activitat dels clubs rubinencs en plena època prenadalenca. 3.1. Copa de la Reina de futbol sala a La Llana • Protagonisme per a l’Esportiu Rubí femení. • Aquesta nit, al pavelló de La Llana, es disputa: • Tercera eliminatòria de la Copa de la Reina de futbol sala. • Hora: 20:45 h (tres quarts de nou del vespre). • Rival: Ceuta Agrupación Deportiva, equip de Primera Nacional. • Context competitiu: • L’Esportiu Rubí juga a Segona Nacional i afronta un repte de nivell superior. • El Ceuta acumula quatre derrotes consecutives, però han estat contra els millors equips de la seva lliga. • Dinàmica de l’equip local: • Les de Jordi Arxilla porten quatre victòries seguides i són terceres de la seva categoria. • Toni veu factible una “campanada” i destaca la bona forma de l’equip. • Importància de la classificació: • Guanyar significaria seguir endavant a la Copa de la Reina. • Això comportaria la visita a Rubí d’altres equips de gran nivell. 3.2. Bàsquet: CEP Sant Jordi • Equip masculí (Copa Catalunya): • Trencada una mala ratxa de cinc derrotes seguides. • Victòria contra el Bàsquet Sitges per 84–69. • Pugen fins a la 11a posició, amb 4 victòries i 6 derrotes, els mateixos números que el 9è classificat. • Es remarca la gran igualtat de la categoria: una victòria o derrota pot fer pujar o baixar molt a la taula. • Equip femení (Segona Catalana): • Triomf a la pista del Draft Gramenet per 55–67. • Continuen segones classificades, amb 8 victòries. • Es qualifica la seva temporada d’“excel·lent”. 3.3. Vòlei Rubí • Equip femení (entrenador: Lino Salamanca): • Són cueres, amb només 3 punts. • Darrer partit al pavelló de Can Rosés contra el Sant Adrià: derrota ajustada al tie-break. • Positiu: bon partit, arribant al cinquè set i guanyant el segon i el quart. • A millorar: massa errades no forçades en recepció i defensa; cal reforç individual per consolidar resultats. • Equip masculí (entrenador: Anthony Chacón): • Victòria 3–1 contra el Castellà. • Són tercers de Tercera Catalana. 3.4. Handbol: Juventud 25 de Septiembre • L’equip d’handbol del Juventud 25 de Septiembre pateix una nova derrota ajustada: • Marcador: 27–28 contra el Claret Gràcia. • És la segona derrota consecutiva per només un gol. • Cauen fins a la sisena plaça, amb 13 punts. 4. Aniversaris i cultura pop Amb Glòria Dalmas es repassa qui fa anys avui, 16 de desembre, tot barrejant cinema, sèries i futbol. • Theo James (41 anys): • Actor britànic, conegut sobretot per la saga Divergent. • La presentadora admet ser-ne una gran fan. • Zara Larsson (28 anys): • Cantant sueca, figura clau del pop contemporani. • Èxits com Lush Life la situen al panorama internacional. • Anna Popplewell (37 anys): • Actriu britànica, recordada per Les cròniques de Nàrnia. • Krysten Ritter (44 anys): • Actriu destacada en sèries com Jessica Jones i Breaking Bad. • Sergio Reguilón (29 anys): • Futbolista espanyol, amb trajectòria en clubs com el Tottenham Hotspur i pas per la selecció espanyola. 5. Recomanació musical: “Last Christmas” en clau actual El tancament musical de Robert Fernández s’inscriu en una setmana dedicada als clàssics nadalencs. El clàssic original • Cançó escollida: “Last Christmas” de Wham!. • Elements destacats: • Publicada a mitjans dels anys vuitanta, continua sonant 41 anys després. • És un himne nadalenc però la seva lletra parla de ruptura i retrobament amb una exparella en ple Nadal, no de temàtica nadalenca clàssica. • No apareixen tòpics com renes, ninots de neu o grans celebracions; el Nadal hi és marc temporal i emocional. • Trajectòria a llistes: • Durant molts anys va ser el single més venut de la història del Regne Unit sense arribar al número 1. • Només el 2023, gairebé 40 anys després i després de la mort de George Michael (2016), va aconseguir ser número 1 al Regne Unit. La versió escollida • Robert proposa escoltar la versió de Ariana Grande, enregistrada en directe al Michael Bublé’s Christmas Special de 2014. • Context de l’artista en aquell moment: • Ariana venia del teatre musical de Broadway. • Era una estrella emergent, reconeguda als People’s Choice Awards i als MTV Awards. • Destacava per la seva veu, els registres i la presència escènica; avui és ja una superdiva consolidada del pop. • Valoració: • S’admet que “mai serà tan bona com l’original”, però permet “girar la truita” i redescobrir el clàssic des d’una sensibilitat moderna. 6. Promos i falques de RÀDIO RUBÍ (entre blocs) Entre seccions s’escolten diverses falques promocionals i autopromocions de RÀDIO RUBÍ, que reforcen la seva funció de mitjà de proximitat informativa i cultural: Espais informatius i de serveis • Recordatoris dels butlletins informatius (migdia, vespre), amb exemples de notícies recents: • Reconeixement a l’empresa local Robin Hood per innovació. • Decisió de tancar l’aparcament de la plaça Salvador Allende per motius de seguretat, presa directament per Ana María Martínez. • Sessió d’acollida per a persones nouvingudes. • Incendis en vehicles i edificis, i la recuperació de places afectades per assentaments. • Programació de Cinema Català al Teatre Municipal La Sala. • Insistència que “tot el que passa a la ciutat t’ho explica Ràdio Rubí”, remarcant el seu paper de primera font d’informació local. Programes temàtics • Falca del programa musical “Experimenta”, dedicat a descobrir nous gèneres musicals, emès els divendres a les 22 h. • Falca de “El vermut amb les Gildes”, espai amb to generacional i desenfadat, emès dilluns cada dues setmanes a les 12 h. • Recordatori general de sintonització: • 99.7 FM i web radiorubi.cat per escoltar l’emissora i accedir a continguts. 7. Fil conductor de l’episodi Tot i la diversitat de blocs (tecnologia cívica, mediació, esports, cultura pop i música), l’episodi comparteix alguns fils comuns: • Centralitat de Rubí: activitats, clubs, equipaments i notícies giren al voltant de la vida local. • Participació ciutadana: • Rubí Match convida a implicar-se en l’agenda de ciutat. • La mediació anima a assumir responsabilitat en els conflictes i a demanar assessorament. • L’esport fomenta el suport als equips locals (especialment a La Llana). • Benestar i convivència: • Informació útil i personalitzada. • Gestió pacífica dels desacords. • Oci, cultura i esport com a espais de cohesió social. En conjunt, el tram ofereix una mirada completa però àgil de la vida quotidiana rubinenca: des de com t’informes i com convius, fins a com gaudeixes de l’esport, l’entreteniment i la música.
