Resum del programa Aquest episodi de Rubí al dia, emès per RÀDIO RUBÍ, ofereix una tria informativa que abasta des del servei de la sindicatura local fins a l'èxit professional d'una jove ballarina i les anècdotes més sorprenents del dret civil. Seccions principals La Sindicatura de Greuges amb Carles Alujo El síndic de greuges de Rubí detalla el funcionament de la institució, recorrent la seva història de 25 anys a la ciutat i els diferents espais que ha ocupat, com la Biblioteca Mestre Martí Tauler. Punts clau: • La seva tasca és defensar els drets de la ciutadania davant l'Ajuntament i promoure els drets humans. • Explica que també actuen com a pont amb la Síndica de Catalunya i el Defensor del Poble en casos que afecten administracions superiors. • Segons Alujo: > "Jo ho resumeixo dient: escolto problemes, perquè és la raó de ser que existim les sindicatures locals." Entrevista a Carla Franganillo La passió i el treball dur d'aquesta jove rubinenca l'han portat a ballar en grans escenaris. Destaca la seva experiència recent: • Ha format part de la gira de l'artista Julieta, actuant en festivals de renom i a l'Estadi Olímpic davant de 50.000 persones. • Franganillo subratlla la importància de les xarxes socials, especialment Instagram, com a currículum modern en el món de la dansa urbana. • Ens descobreix estils com el hip-hop, comercial i trap, i la seva faceta com a professora en centres com el Global Movement. Justícia i curiositats amb Arnau Bonell A l'estrena de la secció de justícia, l'advocat Arnau Bonell repassa articles del Codi Civil que, tot i estar vigents, resulten anacrònics o curiosos: • Tresors i troballes: L'obligació legal d'entregar diners trobats al carrer a l'alcaldia. • Animals i propietat: Normatives sobre eixams d'abelles, coloms i conills que canvien de finca. • Responsabilitat familiar: L'article que regula els danys causats per objectes llançats des dels balcons.
Visió general de l’episodi El fragment combina informació local i magazín nadalenc a RÀDIO RUBÍ, amb tres blocs principals: l’actualitat sanitària del Centre d'Alta Resolució, una entrevista cultural sobre els Pastorets (i els dimoniets) al Casal Popular, i un repàs anual de ciberseguretat a Territori Digital. Tanca amb una entrevista especial al Mac Rubissenc sobre la Cavalcada i activitats de Nadal a la ciutat. Actualitat local i política sanitària Estat del Centre d'Alta Resolució a Rubí • David Ferrándiz (CatSalut) confirma que el projecte avança i que no està aturat, responent a declaracions de Josep Maria Vallès. • Es detalla el progrés intern: • Constitució d’un grup de treball per revisar el pla funcional. • Participació de personal assistencial de Mútua Terrassa i del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). • Full de ruta administratiu: • Revisió del document i enviament als serveis centrals del CatSalut. • Aprovació del pla i posterior licitació del projecte tècnic. • Calendari orientatiu: tenir el projecte tècnic enllestit abans de l’estiu, condicionat a l’aprovació del pressupost 2026. "Ja hem fet un primer esborrany del pla funcional... ara estan els assistencials revisant-lo." (David Ferrándiz) Vida cultural i iniciatives de ciutat “Vivències de Dona” i 8M • Presentació de la 3a edició de la revista Vivències de Dona impulsada per En Comú Podem i la Sala Neus Català. • Eixos clau: • Recull de relats, contes, poemes i cançons amb mirada en femení. • Termini ampliat fins al 15 de febrer. • Presentació el 20 de març a la biblioteca. Esports: agenda del cap de setmana Futbol i altres disciplines • Repàs de resultats i prèvies amb Toni Bravo Rodríguez: • Penya Blaugrana Ramon Llorens: tercera posició i dinàmica positiva. • UE Rubí: visita al Prat (rival fort a la Lliga Elit); objectiu trencar la ratxa sense victòria. • També s’esmenten cites d’hoquei patins en línia (doble jornada), amb necessitat de mantenir posicions altes. Rubí al dia, d'11 a 12h: especial Nadal Entrevista: Pastorets i dimoniets al Casal Popular • Conversa amb Montse Comellas i Dani Bové sobre: • L’inici de l’any 101 de representacions (segon centenari) i el valor de la tradició. • Relleu generacional i canvis de papers com a motor de renovació. • Logística intensa: assajos des de finals de setembre, coordinació de vestuari, maquillatge, llums i tramoya. • Importància del treball comunitari i de fer possible “el petit miracle” amb recursos limitats. • Dimoniets: • Funcions el 10 i 11 de gener. • Alta assistència i consolidació com a proposta familiar. "Que recuperin la innocència els que l'han perdut... i amb un bon somriure, diguem, clar i alt, bon Nadal." (lectura final de Montse Comellas) Territori Digital: top 10 i “kit d’emergència” en ciberseguretat • Germà Bustamante resumeix tendències del 2025: • La intel·ligència artificial passa de “joguina” a eina d’atac. • Augment d’estafes sofisticades: deepfakes i videotrucades falses. • El phishing ja no es detecta per faltes: la IA redacta millor i imita estils oficials. • Filtracions notòries (empreses i tercers) i pressió sobre administració i sanitat. • Dada destacada: més dades exposades i reforç d’inversió pública. • Recomanacions pràctiques (kit d’emergència): • Desconfiar de demandes urgents de diners/dades i verificar per una altra via. • Activar el doble factor d’autenticació (2FA). • Actualitzar sistemes: fi de suport de Windows 10 i necessitat de passar a Windows 11. Entrevista especial: Mac Rubissenc Cavalcada, campament i consells als infants • El Mac Rubissenc explica el seu rol mític: guiar els Reis a Rubí i recollir cartes. • Detalls d’activitats: • Campament a l’Arboretum del Castell els dies 2, 3 i 4 de gener (tarda). • Recollida de cartes, ambient festiu i presència de personatges col·laboradors. • Recordatori de la cita del 5 de gener (arribada i cavalcada) i recomanacions: • Anar a dormir d’hora. • Si se senten sorolls, no aixecar-se sense avisar. • Hàbits positius: compartir, higiene i lectura. • Moment culminant: la “frase màgica” per rebre els Reis. Idees clau que travessen el programa • Servei públic local: explicacions de projectes i agenda de ciutat. • Comunitat i tradició: els Pastorets com a símbol de cohesió intergeneracional. • Prevenció i alfabetització digital: autoprotecció davant estafes cada cop més creïbles. • Nadal com a fil conductor: cultura popular, música, activitats familiars i missatges d’il·lusió.
Visió general de l’episodi La tertúlia de Rubí al dia (darrera del 2025) repassa tres blocs d’actualitat local i els connecta amb debats més amplis sobre planificació urbana, serveis públics i cohesió social. El fil conductor és la sensació que projectes molt demanats (mobilitat i sanitat) avancen, però sovint amb condicions, terminis poc clars i lectura política. 1) Segona estació dels FGC a la Llana Què s’ha anunciat i amb quines condicions • El Departament de Territori considera viable una nova estació/baixador a la Llana, però condicionada al desenvolupament del POUM a l’entorn de les antigues fàbriques Pic Aguilera. Lectura política: indignació vs. prudència • L’oposició expressa indignació perquè Rubí només té una estació mentre ciutats veïnes en tenen diverses. "No pot ser que ciutats veïnes tinguin quatre o cinc estacions o més i nosaltres en tinguem només una." (Montse Soler) • El govern municipal ho interpreta com una bona notícia, però insuficient, i demana unitat per mantenir la pressió institucional. Debat a la taula: estació o baixador? i l’“ou o gallina” • Es discuteix si és raonable supeditar el baixador al POUM o si això sona a excusa. • Punts clau que apareixen: • Descongestionar l’estació central de Rubí. • Possibles aparcaments dissuasius per reduir el cotxe. • Utilitat per a urbanitzacions i el polígon de la Llana. • Limitacions operatives: via única i impacte sobre freqüències/temps de viatge. 2) Hospital de Dia / Centre d’Alta Resolució El rumor: “projecte aturat” • Es comenta un tall d’una entrevista a l’alcalde de Sant Cugat afirmant que el projecte està aturat, cosa que genera alarma i la necessitat de contrastar. Resposta oficial: feina interna i pla funcional • CatSalut assegura que no està aturat: hi ha un primer esborrany del pla funcional i s’està revisant amb professionals assistencials. • Es remarca que el gran interrogant és el quan, i que el què concret dependrà del pla funcional: • Proves i activitat de dia (p. ex. ressonància, diàlisi), sense funcionar com un hospital d’ingrés convencional. Model de gestió i preocupació ciutadana • Es confirma la previsió d’un model concertat/consorciat, amb presència de Mútua Terrassa i el Consorci Sanitari de Terrassa. • Es debat el risc percebut que el sistema concertat generi derivacions i incentius que no sempre alineen amb l’interès públic. 3) Ajut per ulleres i debat sobre estat del benestar Mesura concreta: pla BEO per a menors • Quatre òptiques de Rubí s’adhereixen al pla BEO: fins a 100 € per ulleres/lents de contacte per a menors de 16 anys, amb diagnòstic i informe professional. • S’assenyala el retard: anunci polític i aplicació efectiva amb un any de diferència. De l’ajut puntual al debat estructural • La tertúlia amplia el focus i defensa que salut visual, dentista, podologia o plantilles haurien d’entrar més dins l’estat del benestar. • Es posa sobre la taula l’edatisme: • Es reclama que les polítiques d’ajuts també tinguin en compte la gent gran amb pensions baixes. Deriva cap a política estatal • El debat deriva a com la polarització i els pactes amb l’extrema dreta poden afectar polítiques socials (exemples territorials, retrocessos i riscos futurs). 4) Nadal a Rubí: consum, tradició i recomanacions Nadal: entusiasme i cansament • S’expressen dues mirades: gaudir de trobades i regals vs. la sensació d’acumulació, despesa i saturació social. Propostes locals • Es comenta Regala Rubí (format val regal/experiències en comerç local) i els vals municipals de descompte. • Recomanacions: • Concert de Roger Margarit a la Madriguera. • Visita als pessebres. • Pastorets del Casal Popular com a clàssic nadalenc. Idees clau (el que queda) • La segona estació avança, però el POUM pot esdevenir un coll d’ampolla polític i tècnic. • L’“hospital” no està parat, però la ciutadania reclama terminis i concreció del pla funcional. • L’ajut d’ulleres obre un debat més ampli: què considerem necessitat bàsica i com evitem l’edatisme. • El Nadal serveix de tancament emocional: entre consum, comunitat i tradició.
Visió general de l’episodi Programa de RÀDIO RUBÍ dins del magazín Rubí al dia, de 9 a 10h, amb una segona hora marcada per política municipal, mobilitat i seguretat viària, un repàs d’actualitat local en clau d’“escàner setmanal” i el bloc d’esports abans de Nadal. "No estem d'acord en que s'hagi de condicionar la construcció a la segona estació, a un desenvolupament urbanístic planificat." (Ana Maria Martínez) Política municipal: prioritats i debat de ciutat Segona estació de FGC a La Llana i el POUM • Els regidors d’En Comú Podem defensen que la segona estació de FGC és una necessitat justificada per demanda i mobilitat, i que cal mantenir activa la “maquinària administrativa” perquè el projecte avanci. • Aclareixen el vincle amb el desenvolupament urbanístic: no és “estació quan hi hagi pisos”, sinó tramitació en paral·lel a l’ordenació urbanística perquè els terminis d’urbanisme i d’infraestructura són llargs. • Es reivindica el consens de ciutat (referències a la Declaració de Can Serra) i la necessitat d’un millor servei ferroviari per a Rubí. Projecte sanitari: Centre d’Alta Resolució i pla funcional • Davant el debat públic sobre si el projecte està aturat, reclamen que el CatSalut concreti el pla funcional: què oferirà el futur Centre d'Alta Resolució i si respon a les necessitats reals de la ciutat. • S’assenyala que la ciutadania i col·lectius de defensa de la sanitat demanen transparència i calendari. Barris i infraestructura elèctrica: Can Fatjó, Sant Jordi Parc i els Abets • Es comenta el pla estratègic per a la recuperació d’aquests barris, amb focus en una reivindicació històrica: el desviament de línies elèctriques aèries que han quedat massa properes a zones residencials. • Es remarca que l’Ajuntament ha esgotat vies de gestió i ara cal acció per part de l’operador elèctric. Habitatge: regulació del lloguer de temporada i topalls • Es valora com a molt rellevant la nova regulació per evitar que es “burli” el topall del lloguer mitjançant lloguer de temporada o per habitacions. • Es destaca l’impacte sobre l’habitatge protegit: mesures per evitar desclassificacions i contenir l’especulació. Finançament local i romanents • Suport a la moció sobre infrafinançament municipal i la necessitat de flexibilitzar l’ús de romanents per a finalitats com habitatge o rehabilitació. Compromís social: donacions a AFES • En Comú Podem explica el criteri de repartir excedents salarials a diverses AFES (convocatòria amb projectes i jurat mixt), posant en valor el teixit comunitari i el voluntariat educatiu. Medi ambient urbà: riera, torrents i arbrat • Repàs d’actuacions de neteja de la riera, retirada de residus i eliminació d’ocupacions il·legals per seguretat hidràulica. • Campanyes de plantació i millora d’arbrat urbà, planificades segons temporades de plantació. Memòria democràtica: refugi antiaeri i espai memorial • S’explica la senyalització del refugi antiaeri a l’Escardívol i la voluntat de fer-lo visitable mitjançant subvencions i obres d’accés. • Presentació d’un projecte d’espai memorial a l’Alboretum amb enfoc participatiu: eixos definits amb entitats i proposta pensada com un espai “viu” i ampliable amb implicació educativa. Seguretat viària: dispositius B-16 (DGT) Què són i per què substitueixen els triangles • La cap provincial de la DGT, Natàlia Padilla, explica que les balisses B16 són dispositius lluminosos de presenyalització de perill (360º i alta intensitat) pensats per evitar baixar del vehicle i caminar per la calçada com amb els triangles. Obligació, sancions i privacitat • Obligatori per a tots els vehicles excepte motocicletes i ciclomotors. • Multes equiparables a les dels triangles si no es porta el dispositiu. • Sobre dades: la balisa envia ubicació geogràfica anonimitzada a la plataforma, sense dades personals ni matrícula. Compra i homologació • Recomana verificar que el model estigui homologat mitjançant el cercador a la web de la DGT; es comenta un rang orientatiu de preu. “Escàner setmanal”: el fil conductor del “regal” Regals destacats (entre crítica i celebració) • Segona estació de FGC a La Llana: “regal enverinat” per la condició de vincular-la al desenvolupament urbanístic del POUM. • Retorn de la producció d’hummus a la fàbrica local (subministrament al Mercadona) com a anècdota de consum popular. • Celebració de l’obertura/inauguració del Casino amb un espectacle de talent local (música i dansa), defensant cultura de ciutat. • Ajuda estatal de 100 € per ulleres a menors de 16 anys (Plan Veo), amb impacte en famílies. • Campanya Regala Rubí: capsa/vals per consumir en comerç i serveis locals (pilot amb desenes d’establiments adherits). Esports locals: agenda abans de Nadal Futbol, futbol sala, waterpolo i hoquei • Repàs de resultats i prèvies: Penya Blaugrana Ramon Llorens (victòria contundent), UE Rubí a la Lliga Elit amb duel exigent, i Olímpic de Can Fatjó amb opcions de tancar l’any en bona dinàmica. • Futbol sala: focus en l’Esportiu Rubí femení i objectius de continuïtat competitiva. • Waterpolo: actualitat del CNR amb partits clau i objectius de classificació. • Hoquei patins en línia: doble cita amb equips en posicions altes. Tancament de programa: aniversaris i recomanació musical • Secció d’aniversaris del dia i comiat de l’any al programa. • Recomanació musical nadalenca, reivindicant cançons en català i cultura popular televisiva, amb peça final vinculada a campanyes de TV3.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Visió general de l’episodi El tram final de Rubí al dia, d'11 a 12h (a RÀDIO RUBÍ) combina cultura i oci amb un protagonisme clar: els llibres de Nadal i les tradicions locals. L’episodi es divideix en dos grans blocs: • Una entrevista extensa a la Colla de Gegants de Rubí sobre el conte “Per molts anys, Roc i Paula”, les activitats nadalenques i els aniversaris clau del 2026. • El Racó literari amb la Carme Pomereda, que ofereix propostes de lectura infantil i idees culturals al Casino, tancant amb una nadala musical. 1) Cultura popular: conte, gegants i Nadal El conte “Per molts anys, Roc i Paula” S’explica el procés de creació del llibre, amb la participació de Núria Julià (i l’altra autora mencionada a l’entrevista), i la voluntat d’apropar la cultura gegantera als més petits. • Objectiu principal: que infants i famílies coneguin la història i el món dels gegants de Rubí. • Enfocament infantil: ús de lletra de pal i una història inspirada en la sorpresa dels nens quan visiten el local. • Preu orientatiu: 10 €, pensat com a regal de Nadal assequible. Presentació del llibre i format festiu La presentació es planteja com un acte de carrer i comunitari, coherent amb la tradició gegantera. • Plantada a la plaça del Casino. • Cercavila fins al local. • Presentació amb invitació oberta a colles, escoles i ciutadania. Activitats nadalenques de la colla La conversa repassa accions per dinamitzar el Nadal i, alhora, recaptar fons per sostenir l’activitat de l’entitat. • Quinto de Nadal (diversos dies entre desembre i gener), amb el toc humorístic de números adaptats a l’univers geganter. • Home dels Nassos (31 de desembre) amb cercavila pel mercat i el centre. • Sortides de dinamització vinculades al comerç i als carrers per a les dates prèvies. "Tenim 70 anys de tradició gegantera a la ciutat, però necessitem mantenir-la viva." Mirada al 2026: aniversaris i memòria històrica Es destaca el 2026 com un any especial, amb aniversaris acumulats i un relat històric que desmunta la idea que “sempre” han existit Roc i Paula. • 70 anys de gegants propis a Rubí (origen el 1956). • Explicació de l’evolució de les figures i del pas fins a la configuració actual. • Voluntat de fer trobades i celebracions (amb prudència, sense “fer la casa per la finestra”). Crida a la participació Es fa una demanda explícita perquè la tradició continuï: • Necessiten portadors i gent implicada. • Es posa en valor el curs de gralla, amb bona resposta de participants. • Missatge d’entrada fàcil: es pot anar a provar sense compromís i conèixer el funcionament intern. 2) Música i agenda: Cruïlla 2026 Entre blocs, el programa fa una pausa musical i informativa: • Presentació d’artistes del Cruïlla 2026. • S’usa Garbage com a exemple (amb “Only Happy When It Rains”), i es citen diversos noms del cartell. 3) Racó literari: llibres infantils i idees culturals Recomanacions infantils (Nadal i humor) La Carme Pomereda proposa títols pensats per regalar i llegir en família. • Bon Nadal, Llop Feroxa: un llop que odia el Nadal però acaba descobrint-lo en clau d’amistat i comunitat. • La vaga dels camells: els camells d’Orient reivindiquen protagonisme, noms i reconeixement; hi ha negociació i final obert. • Gos pudent (edició limitada): humor i tendresa, amb sorpresa final de Nadal. • Un conte amb l’ovelleta (Estofat) i un ren: es juga amb expectatives (menjar, tradicions, i el detall que “no tot és com sembla”). Poesia i tradicions Es posa en valor la tradició de recitar el poema de Nadal i es llegeix un poema (“El Pessebre”), reivindicant la força d’aquest ritual familiar. Recomanació cultural (teatre) Proposta d’espectacle al Casino: • La història de la Laica, presentada com una obra per a tots els públics amb lectura crítica per als adults. Apunt final de llibre per a adults Tot i que el bloc és sobretot infantil, s’afegeix una recomanació: • La gran família, d’Antònia Carré Pons, destacat com a llibre que es llegeix bé i fa reflexionar. Tancament L’episodi es tanca amb una nadala musical recomanada al programa (Manel), reforçant el to de Nadal cultural i de proximitat.
Visió general La tertúlia de Ràdio Rubí aborda tres blocs principals: la demanda d’una segona estació ferroviària a Rubí (zona de la Llana) i el seu encaix urbanístic, la batalla política a Europa pels presumptes casos d’assetjament al PSOE i la investigació del brot de pesta porcina africana amb escorcoll al laboratori IRTA-CReSA. "No pot ser que ciutats veïnes tinguin 4 o 5 estacions o més i nosaltres en tinguem només una." 1) Mobilitat a Rubí: segona estació a la Llana Context i punt de fricció • El programa repassa la resposta de la Generalitat: la segona estació/baixador a la Llana quedaria condicionada a un projecte urbanístic i al desenvolupament del POUM. • La majoria de formacions locals reaccionen amb indignació perquè consideren que la necessitat de l’estació és actual i no hauria de dependre d’urbanitzar un nou barri. Posicionaments i arguments • Es recorda la Declaració de Can Serra (2022) com a acord de ciutat per impulsar l’estació. • Es debat l’estimació d’ús (uns 4.000 viatgers/dia feiner) i es posa sobre la taula que són dades basades en hipòtesis (enquestes) i que l’ús real podria variar. • Apareix el debat estratègic: millorar accessos i aparcaments dissuasius a la Llana podria afavorir que veïns d’urbanitzacions deixin el cotxe. Creixement urbanístic i serveis: la gran preocupació • Una part dels tertulians alerta que vincular l’estació a construir més habitatges pot generar més trànsit i més pressió sobre serveis ja saturats. • Es connecta l’urbanisme amb la manca d’infraestructures: sanitat, educació, CAPs i la sensació que Rubí “no dona abast”. • S’apunta que cal planificació a llarg termini i estudis coherents abans de créixer, amb especial èmfasi en el risc de pedaços i improvisació. 2) Política estatal i Europa: assetjament, hipocresia i crispació El debat al Parlament Europeu • S’analitza el debat a Brussel·les arran dels presumptes casos d’assetjament sexual i laboral vinculats al PSOE. • Es comenta l’estratègia del PP (i Vox) de portar el tema a Europa i la duresa del to, contrapossant-ho amb respostes d’altres forces. Reaccions a la tertúlia • Els tertulians remarquen la hipocresia i la crispació com a eina política, i reclamen “dades” i proporcionalitat, sense deixar de subratllar que el masclisme és un problema estructural. • Es critica que el debat mediàtic i partidista tapi altres urgències socials: sanitat, educació i protecció efectiva. 3) Educació, valors i gir cultural: com es formen opinions Dificultat per tractar temes sensibles a l’aula • El programa deriva cap a la idea que en els darrers anys s’ha complicat parlar a secundària amb rigor del franquisme, feixisme i política, per pressions, sensibilitats familiars i manca de temps. • Es defensa que el currículum és una llei i que l’escola ha de poder impartir continguts (història recent, sexualitat, igualtat) amb rigor, malgrat desacords familiars. Exemple i diagnòstic social • S’explica una anècdota sobre la bretxa salarial i una reacció familiar masclista, com a símptoma d’una percepció que s’està involucionant. • Es vincula la necessitat d’educació afectivosexual i en igualtat amb fets greus de violència sexual juvenil, defensant avançar en feminisme, autoconeixement i prevenció. 4) Pesta porcina africana: escorcoll a IRTA-CReSA i interessos Què se sap i què s’insinua • Es tanca el programa amb l’entrada de Mossos i Guàrdia Civil al laboratori IRTA-CReSA (UAB) per investigar l’origen del brot. • Es comenta que la investigació segueix protocols i que part del material s’hauria enviat a Europa per verificar si coincideix amb el detectat en porcs senglars. Debat sobre el sector i possibles beneficiaris • S’esmenta el pes del sector porcí i la sospita que, en crisis així, les empreses grans poden tenir més capacitat d’obtenir ajudes i absorbir l’impacte. • Els tertulians deixen oberta la possibilitat d’accident però remarquen que els interessos econòmics sempre planejen sobre la gestió de crisis. Idees clau (fil conductor) • Infraestructures abans que creixement: estació sí, però sense convertir-la en excusa per urbanitzar sense serveis. • Crispació política i doble moral: el debat sobre l’assetjament es barreja amb estratègia partidista, i es reclama menys teatre i més solucions. • Educació com a mur de contenció: parlar amb rigor d’història recent, igualtat i sexualitat és vist com a essencial per evitar retrocessos. • Gestió de crisis i economia: la pesta porcina s’interpreta també des del prisma de qui suporta el cost i qui pot acabar-ne beneficiat.
Visió general de l’episodi L’edició de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina actualitat local i servei públic amb una peça divulgativa de ciència, un bloc d’esports i una recomanació musical nadalenca. En aquesta segona hora destaquen tres eixos: • Campanya de Nadal del Banc de Sang i Teixits a Rubí (dates, necessitats, i pedagogia sobre components sanguinis) • Divulgació científica sobre volcans i la seva relació amb plaques tectòniques, centrada en els volcans més alts del món • Actualitat esportiva local (futbol, bàsquet, vòlei i handbol) i tancament cultural amb una cançó nadalenca en clau rock sobre el tió Campanya de donació de sang (Banc de Sang i Teixits) Objectiu i missatge principal Entrevista amb Gala Cortell (cap de promoció) per reforçar que la donació és una “tradició” solidària especialment rellevant durant Nadal, quan canvien hàbits, hi ha desplaçaments i baixa la disponibilitat de donants. "La sang no es pot fabricar i cada dia és necessària" Incentiu simbòlic i component social • Els donants entren al sorteig de 15 bitllets de la Grossa de Cap d’Any (col·laboració ja consolidada) • Es remarca el rerefons d’accions i projectes socials vinculats a col·lectius en situació vulnerable Quan i on donar a Rubí • 24 i 31 de desembre (matí) a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler • Es destaca que són dos matins clau abans dels dies en què l’activitat baixa (parades puntuals per festius) Necessitats, situació actual i factors que afecten les reserves • Estimació d’unes 20.000 donacions durant el període festiu per garantir cobertura • La grip i la pluja fan baixar les xifres previstes • Importància específica de les plaquetes (caducitat curta) i de mantenir una donació continuada Pedagogia: sang vs plasma vs plaquetes • Donació de sang: extracció estàndard i separació posterior en glòbuls vermells, plasma i plaquetes • Diferències clau: • Glòbuls vermells: caducitat aproximada de 42 dies • Plaquetes: caducitat aproximada de 5 dies i sovint cal combinar aportacions • Plasma: es pot congelar o derivar per a ús terapèutic i també per a transformació en medicaments • Donació de plasma/plaquetes: procés amb màquina, més temps i requisits de vena; permet extreure selectivament el component Requisits i recomanacions • Si hi ha símptomes o medicació (especialment antibiòtics), cal esperar abans de donar • Consell per a debutants: anar acompanyats d’algú que ja hagi donat i resoldre dubtes amb el personal mèdic • Cita prèvia recomanada, però no imprescindible (important consultar horaris) Secció de ciència “Guaita” (volcans més alts del món) Marc conceptual El divulgador Sergi Corral planteja una “geografia volcànica” i defineix: • Què és un volcà i les seves parts (cambra magmàtica, xemeneia, cràter, con volcànic, lava) • Relació amb plaques tectòniques, especialment zones de subducció (alta activitat volcànica) Volcans més alts i distribució per continents • Andes (Xile/Argentina): Ojos del Salado com a volcà més alt (activitat discutida però amb indicis com fumaroles) • Equador: Chimborazo (entre inactiu i extint) i Cotopaxi (actiu; erupció històrica i vigilància actual) • Europa: Mont Elbrus (repòs llarg) i l’Etna (activíssim i amb registres d’activitat molt llargs); es menciona el Teide com a volcà potencialment actiu • Àsia: exemples a Iran/Turquia i Kamtxatka (regió volcànica molt rellevant) • Amèrica del Nord: Mèxic com a concentració de grans cims volcànics; també Alaska i EUA • Oceania: cas destacat de Hawaii (volcans que, comptats des de la base submergida, poden superar el còmput tradicional) Tancament local Comparació amb Catalunya: es cita el Croscat (Olot) com a referència pròxima, per contrastar magnituds. Esports locals Bloc d’actualitat amb agenda i resultats/expectatives: • Futbol Tercera Catalana: seguiment de la Penya Blaugrana Ramon Llorens (PBRLL) (partit reprès i bona dinàmica competitiva) • Futbol: menció del filial UE Rubí B i la necessitat de capgirar una ratxa negativa • Futbol: prèvia de l’Olímpic Can Fatjó B a Can Fatjó amb rival exigent • Bàsquet: agenda del CEB Sant Jordi (partits exigents i objectius classificatoris) • Voleibol: prèvies de Vòlei Rubí (masculí i femení) amb focus en errors no forçats i reptes competitius • Handbol: prèvia de Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) en un duel complicat a la zona alta Cultura i tancament Efemèrides Espai breu d’aniversaris (esport, música i cinema) per tancar la franja informativa. Recomanació musical Robert Fernández fa una proposta nadalenca centrada en tradicions catalanes, reivindicant la idea de reactualitzar la tradició perquè no es perdi, amb una cançó en clau rock sobre “cagar el tió”. Idees clau (per emportar-se) • Donar sang per Nadal és crític per la baixada de donants i l’augment de dificultats logístiques (grip i festius) • La diferència entre sang, plasma i plaquetes no és només mèdica: implica temps, logística i caducitats molt diferents • La secció científica aporta context global: els volcans més alts s’associen sovint a zones de subducció i grans serralades • L’episodi manté el pols local amb una agenda esportiva completa i un tancament cultural nadalenc
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Context de l’episodi Programa Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, conduït per Belén Tierno, amb dos grans blocs: • Un espai amb alumnes de 3r de l'Escola Montessori que expliquen el seu projecte de periodisme. • Una entrevista a Pilar Rodríguez, tècnica de Comerç de l’Ajuntament, sobre la campanya de Nadal i el nou producte Regala Rubí. 1. Projecte de periodistes a l’Escola Montessori 1.1. La gran pregunta: com podem millorar el món? • Tota l’escola treballa la pregunta «Com podem millorar el món?». • Cada classe tria un àmbit; la classe de 3r tria el periodisme com a eina per millorar la societat. • Els infants remarquen que sense periodistes no sabríem què passa al món (guerres, conflictes, emergències...). "Si no estiguessin els periodistes, no sabríem res ni el que està passant al món." • Reflexionen sobre la diferència entre informació professional i el que circula a les xarxes socials, on sovint hi ha opinions o informacions esbiaixades. 1.2. Què és una notícia i com es construeix • Han après que una notícia és una informació per explicar el que ha passat. • Identifiquen parts bàsiques d’una notícia: - Presentació o introducció - Desenvolupament dels fets - Tancament o conclusió • Descobreixen les 5 preguntes clau (què, qui, on, quan i per què), que associen a les 5 W en anglès. • Entenen que hi ha: - Notícies previstes (agenda, actes programats) - Notícies imprevistes (successos, emergències) 1.3. Treball interdisciplinari i visites a mitjans • El projecte s’ha treballat a català i castellà (redacció de textos) i també a educació artística (decoració de l’aula, disseny de porta temàtica). • S’han repartit per grups, cadascun especialitzat en un tema. • Han fet entrevistes dins l’escola per practicar la recollida d’informació. • Han visitat: - Una televisió local (Canal Reus) - Els estudis de RÀDIO RUBÍ, on coneixen el tècnic de so, la sala de control i el funcionament en directe. 1.4. Decoració de la porta i identitat de “classe de periodistes” • La porta de la classe és un element clau del projecte: - Fons blau amb diferents elements relacionats amb els mitjans. - Una tele (grup de la Mia) per representar el programa. - Un diari (grup de la Géssia i el Jared) per treballar la premsa escrita. - Un megàfon d’on surten paraules boniques i missatges sobre com cuidar el món i respectar les persones. • La porta porta el lema «Som periodistes» i inclou fotos de l’alumnat en situacions relacionades amb fets del món (huracans, tornados, noticiaris). 1.5. Temes de cada grup de treball Cada grup escull un tema social vinculat a la informació i als hàbits: a) Informació falsa i fake news • Un grup treballa les notícies falses i el perill de difondre informacions inventades per aconseguir likes o notorietat. • Exemples que posen: - Una suposada notícia falsa d’un atac d’Israel a Espanya que faria fugir tothom del país. • Volen fer cartells al carrer per explicar aplicacions i eines per verificar si una notícia o un vídeo és veritat o mentida. • Missatge clau: no creure ni compartir qualsevol cosa i pensar sempre: "Primer he de plantejar si a mi m’agradaria que em diguessin coses que són mentida." b) Xarxes socials i tecnologies (addicció digital) • Un altre grup, on participa la Mia, treballa l’ús de les tecnologies i les xarxes socials. • Han entrevistat un alumne de 6è (en Derek) per veure com utilitzen els portàtils i dispositius. • Tracten la possible addicció a mòbils, tauletes i vídeos: - Consideren que és fàcil enganxar-se, però que es pot prevenir amb temps limitat i ús per estudiar. - Plantegen fer cartells amb missatges com «No a l’addicció a les tecnologies» i llistes de coses que es poden i no es poden fer. • Parlen també d’anuncis enganyosos a les apps (per exemple, publicitat de tauletes gratuïtes) i es pregunten com les empreses saben on viu la gent i què consumeix. c) Mals hàbits i vida saludable • El grup de l’Ian i el Jared tracta els mals hàbits amb especial èmfasi en: - No rentar-se les dents - No rentar-se les mans - No fer esport - El consum excessiu de sucre i menjar poc saludable - El tabaquisme • Entenen “mals hàbits” com una categoria molt àmplia que afecta la salut física i emocional. d) Racisme i discriminació • A l’escola han rebut la visita d’Abdulai, un ponent universitari que ha parlat de racisme i discriminació. • Han fet preguntes i escoltat testimonis, i alguns grups han treballat aquest tema com a part del projecte periodístic. • Relacionen el racisme amb el respecte en el llenguatge i amb pensar com se sent l’altra persona abans de parlar o d’insultar. 1.6. Relació amb els mitjans i alfabetització mediàtica • Comparen televisió local i televisió nacional: - Les teles locals (com Canal Reus) parlen d’una ciutat concreta. - TV3 cobreix tota Catalunya i moltes més realitats. • Entenen que si volen saber què passa a Rubí, han d’escoltar RÀDIO RUBÍ o mitjans locals. • Després del projecte, alguns alumnes: - Miraran més notícies o les entendran millor. - Ja identifiquen els temes que els interessen (conflictes, tsunamis, esports com un Barça-Madrid...). 1.7. Preparació d’un programa propi: “Ulls al món” • Estan produint un programa de televisió que es dirà «Ulls al món». • Cada grup presentarà la seva secció temàtica (fake news, tecnologies, mals hàbits...). • Han après que fer un programa no és improvisar: - Cal un guió i una escaleta. - Cal documentació prèvia sobre els temes i convidats. - Cal coordinació amb el tècnic de so i l’equip. • Intenció: presentar el programa cap al gener o durant el segon trimestre, probablement davant de famílies i comunitat educativa. 2. Campanya de Nadal i comerç local a Rubí 2.1. Objectiu general: comprar i viure el Nadal a Rubí Entrevista a Pilar Rodríguez, tècnica de Comerç de l’Ajuntament de Rubí, sobre la campanya nadalenca. Objectius clau: • Incentivar que la ciutadania compri a Rubí durant el Nadal. • Generar espais de passeig i consum cultural al centre ampliat de la ciutat. • Combinar comerç i cultura (activitats al Celler, Ajuntament, carrer...). • Que el Nadal es visqui com una experiència de compra a cel obert: llums, Fira de Nadal, activitats infantils, etc. 2.2. Rubí Subal: els vals de compra estrella • Rubí Subal és el sistema de vals de consum de la ciutat, peça central de la campanya. • Característiques principals: - Funciona des de 2020. - Cada any té gran èxit: els vals s’esgoten ràpidament quan surten a la venda. - Aquest any, l’Ajuntament hi ha destinat gairebé el doble de diners que l’any anterior. - Cada vegada hi ha més establiments adherits. • Els vals es poden utilitzar en una gran varietat de comerços: - Alimentació i parades de mercat (per als àpats de Nadal). - Botigues de regals i altres sectors. • Avantatge principal: permet que tothom, amb més o menys pressupost, pugui fer algun detall o augmentar la cistella de compra nadalenca, alhora que dinamitza el comerç local. 2.3. Activitats de carrer i experiències familiars • La ciutat es presenta com un gran espai nadalenc: - Fira de Nadal a la zona sud, prop de l’estació. - Espectacles dels Malquiades. - Trenet dels comerciants, molt popular entre les famílies. - Tió al carrer els caps de setmana. • Es crea un “itinerari emocional” pel centre, que la gent recorre per: - Passejar i gaudir de les llums i l’ambient. - Portar-hi els infants a les activitats. - Fer compres petites o grans. • Idees clau: - Encara que només compris un ram de flors o un detall, fas ciutat. - És una ocasió per relacionar-se i reforçar el sentiment de comunitat. 2.4. Novetat: “Regala Rubí” La gran novetat d’aquest Nadal és el llançament de Regala Rubí. 2.4.1. Què és Regala Rubí? • És, bàsicament, una targeta regal vinculada al comerç local de Rubí. • Té dues versions: - Digital, de funcionament similar als vals de consum: es compra en línia i es descarrega. - Física en forma de capsa, amb component emocional: - La capsa conté informació i un directori de comerços adherits. - Es pot embolicar i regalar com qualsevol altre regal tangible. "És una capsa que conté la possibilitat de gastar 30 o 60 euros en comerços de la ciutat." • Els imports disponibles són 30 o 60 euros, que es poden gastar en diferents establiments. 2.4.2. Comerços i punts de venda • A la prova pilot hi ha: - 59 establiments adherits on es pot vas canviar la targeta. - 33 punts de venda on es poden comprar les capses Regala Rubí. • Tipologia de negocis: - Roba i equipament a la persona. - Electrodomèstics. - Serveis de salut i estètica (perruqueries, etc.). - Una mica de restauració. • És una eina de fidelització que vol anar més enllà del Nadal. 2.4.3. Per a qui i per a què serveix • Pensat per a persones que no saben què regalar en unes dates on “tothom ja té de tot”. • Permet que la persona que rep el regal decideixi: - Si prefereix roba nova. - Un tractament d’estètica o canvi de look. - Altres serveis o productes dins el catàleg d’establiments. • Avantatges: - Solució senzilla per al regalador. - Flexibilitat i llibertat de tria per al receptor. - Impuls directe al comerç de proximitat. 2.4.4. Prova pilot i futur • És un projecte nou i subvencionat per la Diputació de Barcelona. • Es fa en col·laboració amb Comerç Rubí, l’associació de comerciants més gran de la ciutat. • Té una vigència inicial fins al 30 de març. • Un cop acabi el període: - Es valoraran resultats (ús, acceptació, impacte comercial). - Es plantejarà continuïtat i ampliació a més comerços, possiblement també no associats. 2.5. Missatge als ciutadans i als comerciants • Es posa en valor que a Rubí es pot trobar pràcticament tot el necessari per les festes (regals, menjar, decoració, serveis...). • Es destaca la importància de: - Fomentar el comerç de proximitat. - Donar suport a botiguers que coneixen els clients, els seus gustos i trajectòria. - Construir una experiència de ciutat on comprar, passejar i relacionar-se van junts. • Es preveu parlar també amb Miquel Ortuño, portaveu dels comerciants, per completar la visió, però finalment el temps de programa és limitat i només es pot fer una connexió molt breu o queda pendent. 3. Tancament del programa i propostes culturals 3.1. Música i festival de Cap d’Any • S’escolta el tema «A cagar la vida» dels Figaflauas, grup que va actuar a la Festa Major de Rubí. • Es presenta el Festivern 2025, festival d’hivern a Tavernes de la Valldigna (País Valencià), com a alternativa a les celebracions nadalenques tradicionals. • Dates i detalls: - Dies 29, 30 i 31 de desembre. - Preu aproximat de 43 euros. - Cartell amb grups com Figaflauas, la Fúmiga, Detiets, Buos, Boikot, Doctor Prats, entre d’altres. 3.2. Cloenda de “Rubí al dia” • La locutora recorda l’horari habitual del programa Rubí al dia i la continuïtat l’endemà amb Pamela Martínez Ortega a primera hora. • Es tanca el programa amb to distès, remarcant la combinació de informació local, projectes educatius i propostes culturals.
Context i participants Episodi de tertúlia local a Ràdio Rubí amb Belén Tierno i tres tertulians: Josep Maria Pijuan, Josep Milà i Vicent Rabadan. Es parla de planificació urbanística a Rubí, del ferrocarril i el POUM, de la situació política espanyola al voltant de Pedro Sánchez i, finalment, de Bízum i economia submergida. 1. Segona estació de ferrocarrils i mobilitat al Vallès Condicions de la Generalitat i ubicació a la Llana • La Generalitat ofereix la possibilitat d'una segona estació de Ferrocarrils a la Llana, però condicionada a que hi hagi zona urbanitzada o projecte urbanístic a l'entorn. • Alguns tertulians ho veuen com una ingerència: posen d'exemple estacions com Les Planes o La Floresta, ubicades en zones molt menys densament poblades. • Es planteja el dilema clàssic: - Què ha de venir primer, l'estació o el desenvolupament urbanístic? - L'estació s'ha de justificar només per nous habitatges, o per millorar el transport públic per a la població actual? “Què és primer, l’ou o la gallina?” Saturació de la línia i límits reals de la solució • Es descriu la massificació extrema dels trens a Rubí: - Al matí: trens “a tope” entre dos quarts de set i dos quarts de deu. - A la tarda: de 16 h a 20 h també plens. • Crítica central: una segona estació no resol la massificació, perquè molts trens ja arriben plens des de Terrassa. • Solució real que apunten: - Més trens o trens amb més capacitat. - Desdoblament de vies i obres d'infraestructura, comparant el cost amb la Línia 9 de Barcelona (milers de milions d’euros) i reclamant que amb una fracció d’aquesta inversió es podria resoldre al Vallès. Greuges comparatius i centralisme • Sentiment fort de discriminació territorial: - El Vallès (especialment Rubí) es veu com “el cul del món” respecte a Barcelona. - S’esmenten les zones tarifàries: Terrassa paga 3 zones, Rubí 2, Sant Cugat és àrea metropolitana i té més estacions i millor tarifa. • Es critica que governs de tots els colors han passat per la Generalitat sense resoldre la situació de Rubí. “Estem abandonats. Aquesta és la paraula.” Ús social del tren i elitisme • Es denuncia que tècnics i directius de la Generalitat sovint no fan servir el tren i no pateixen la situació real. • Cas molt criticat: trens reservats per a escoles elitistes (per exemple, Casa Bona), amb vagons separats per als alumnes. “És un servei públic compartit per tothom.” • Això es llegeix com a discriminació de classe i reflex d’un model educatiu i social elitista. Reflexions urbanístiques sobre l’estació de la Llana • Dubtes sobre la idoneïtat de la ubicació a la Llana: - Donaria servei a polígons industrials on és fàcil aparcar i la gent ja hi va en cotxe. - En canvi, barris com Can Oriol i la zona nord tenen molta població i pitjor cobertura ferroviària. • Es compara amb Terrassa: mateixa línia amb segona estació situada més enllà, servint barris densos. • Es planteja que el disseny de la línia original fa difícil posar la segona estació on faria més servei social. • Es reivindica una aposta global pel transport públic al Vallès: - Xarxa potent, túnels, desviaments de traçat (exemple de Vallaterra i Terrassa/Sabadell). - Idea: “Si hi hagués voluntat política, els enginyers trobarien la solució”. 2. POUM, PGO i transformació urbanística de Rubí Història recent i casos concrets • Es repassen dècades de planificació urbanística a Rubí: - PGO de 1981 com a base del creixement actual. - Reconversió de zones industrials a residencials. • Casos destacats: - Cremalleres: inici de l’enderroc després d’un llarg procés. • Requalificació industrial–residencial feta als 90. • Es vincula amb projectes de torres a l’entrada de Sant Cugat (zona Francino) i una segona fase actual. - Josa: gran operació de renovació del teixit urbà al centre. - Picaguilera: potencial de reconversió encara pendent i fet “a posteriori” sense pla parcial clar. • Es recorda el paper de la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà (CUC) i altres moviments veïnals que van qüestionar densitats i aprofitaments urbanístics. Crítica al procés de planificació i a la participació • Denúncia directa sobre el Consell Consultiu del POUM: - Format per persones de diferents àmbits (empresarial, cultural, artístic, polític). - Porta més d’un any sense reunir-se ni rebre informació. - Es considera que la seva funció ha estat poc menys que decorativa. “Que no s’omplin la boca ni de participació ni de res que s’hi assembli.” • Es deixa entendre que hi ha negociacions polítiques internes (govern i oposició) sobre el POUM al marge d’aquest òrgan consultiu. L’Escardívol, inundabilitat i alternatives • L’Escardívol és un punt clau de debat: - El POUM hi preveu construcció residencial i fins i tot, en el passat, un gran edifici municipal (projecte considerat faraònic). - Es tracta d’una zona inundable que fa de zona de laminació de la riera. • Proposta de la UP (Unitat Popular) i un tècnic municipal: - No construir habitatge a l’Escardívol. - Transformar-lo en gran espai verd i de lleure que continuï i esponji la zona. - Fer una permuta d’edificabilitat cap a la zona de Cremalleres (o altres sectors), tot i que aquí es dubta de si aquella zona ja admet més densitat. • Denúncia important sobre l’ús actual: - L’aparcament de l’Escardívol és legalment zona verda i esportiva (on hi havia la piscina). - Es qualifica l’aparcament de “provisional in secula seculorum”, una argúcia legal que perpetua un ús contrari a la qualificació urbanística. “L’aparcament de l’Escardívol és zona verda. I això ho repeteixo per activa i per passiva.” Propostes de futur: plaça gran i gestió de l’aigua • Es planteja una visió estratègica: - Transformar l’Escardívol en una gran plaça urbana que Rubí no té. - Potenciar la connexió entre comissaria, riera, Castell i nucli urbà. - Possibilitat de pàrquing soterrat sempre que es resolgui bé la gestió de l’aigua. • S’explica que la zona és avui clau per a la laminació de crescudes de la riera. • Es posen com a exemple els dipòsits pluvials soterrats de Barcelona (com el de l’Espanya Industrial) que retenen l’aigua de pluges intenses. “Pensar coses impossibles és l’única manera que algú trobi la solució perquè puguin ser possibles.” Densitat, serveis i canvi climàtic • Discussió sobre densitats constructives a l’avinguda de l’Estatut: - Alguns tècnics consideren un “disbarat” haver limitat a 4–5 plantes, defensant blocs més alts per concentrar habitatge. • Reclam que l’urbanisme ha de tenir en compte: - Serveis, zones verdes, connectivitat viària i transport públic. - La nova realitat del canvi climàtic, que invalida criteris antics de períodes de retorn d’avingudes (5, 50, 100 anys). • Crítica a un urbanisme sovint dissenyat per tècnics que no viuen a Rubí i que, històricament, han menystingut la participació ciutadana real. 3. Crisi política estatal: Sánchez, moció de censura i casos d’abusos Context: “marrons” del govern Sánchez • Es repassen els escàndols que afecten el PSOE i el govern espanyol: - Casos d’assetjament i abús sexual per part de dirigents socialistes. - Alguns en judici, altres en presó preventiva o detinguts recentment. • El principal soci de govern, Sumar, demana una reunió urgent amb Sánchez per tractar la situació i la imatge de la coalició. • La portaveu del govern, Pilar Alegría, accepta la reunió i insisteix que l’objectiu és “seguir treballant per la gent” i aprovar polítiques socials els dos anys que queden de legislatura. Moció de censura i equilibri parlamentari • Feijó afirma que cada dia té més interès a presentar una moció de censura, però que depèn de la “coherència” d’alguns socis d’investidura. • S’explica la diferència entre: - Qüestió de confiança (la presenta el president). - Moció de censura (requereix presentar un candidat alternatiu a president i majoria absoluta). • Problema clau de la dreta i ultradreta: - Han de proposar Feijó (i de facto Vox) com a alternativa. - Es considera poc viable que partits com Junts o PNB tombin Sánchez per posar PP + Vox al govern. “Traiem el Sánchez per posar el Feijó més Abascal?” Durada de la legislatura i “mal menor” • Opinió majoritària: Sánchez intentarà aguantar fins al final de la legislatura. - Es destaca la seva resiliència personal i política. • Alhora, es critica haver d’optar entre “el mal menor” i “el mal pitjor”. “Jo no vull cap mal menor, jo vull el millor.” • Es considera “molt trist” que la política es redueixi a escollir entre males opcions i no a projectes positius. Corrupció, abusos i masclisme estructural • Sobre la corrupció: - Es recorda que la gran corrupció del PP al País Valencià no va impedir el seu retorn al govern després del govern de Compromís i el PSOE. - Es preveu que la corrupció socialista tampoc serà el factor que més factura passi. • Es veu més greu i políticament letal la successió de casos d’assetjament i abusos sexuals dins del PSOE, i abans en altres forces com la CUP. “Hi ha uns tics masclistes patriarcals que sembla que en política sigui encara més difícil d’eliminar.” • Es critica durament que Sánchez no hagi sigut molt més contundent a l’hora de: - Apartar immediatament qualsevol càrrec implicat. - Netejar el partit de pràctiques inacceptables. • Es compara amb casos internacionals extremadament greus com el d’Epstein i la possible implicació de figures molt poderoses (el “taronja” —Trump— i d’altres). 4. Bízum, control fiscal i economia submergida Aclariment d’Hisenda sobre Bízum • Es comenta l’alarma mediàtica sobre que Hisenda controlaria els Bízums. • Aclariment oficial: - No es fiscalitzaran els pagaments ocasionals entre particulars (dinars, copes, despeses compartides). - Sí que es vigilaran pagaments recurrents i cobraments rebuts per empresaris i professionals a través de Bízum, és a dir, quan hi ha activitat econòmica encoberta. Desigualtat del control: “robagallines” vs grans fortunes • Es planteja el tema de fons: la desproporció entre el control sobre la ciutadania i el tracte a les grans fortunes i empreses. “Les lleis estaven fetes pels robagallines.” • Dades i idees clau: - Esment de 140.000 milions d’euros en paradisos fiscals procedents de grans empreses. - Fuita anual estimada de 8.500–10.000 milions que no tributen a hisenda estatal. • Crítica que s’aplica un control molt estricte a baix (autònoms, petites activitats, ús de Bízum) mentre els de dalt “passen per sobre dels núvols” sense notar la tempesta. “Els grans corruptes tot el dia veuen el sol; els de sota, visums controlats.” Economia submergida a Espanya i Europa • S’assenyala que l’economia submergida és molt rellevant a Espanya i altres països mediterranis, però també: - A països escandinaus es mou en xifres del 15–18% del PIB, força altes. • Es qüestiona si hi ha interès real a eliminar-la: - Es planteja que hi ha un interès estructural o, com a mínim, un desinterès a controlar-la de debò. • Es menciona la situació dels autònoms i treballadors precaris com a col·lectiu que sovint sobreviu gràcies a aquesta economia submergida. Pensions i cotització • Des del moviment de pensionistes, es fa una reflexió: - Entenen que persones que avui tenen 70–80 anys puguin tenir pensions baixes per no haver cotitzat prou en un altre context històric. - Però consideren inacceptable que d’aquí 10–15 anys hi pugui haver nous pensionistes en la mateixa situació, donat el nivell actual de control i registres. • Això porta a la pregunta de fons: si encara hi ha treball en negre és perquè algú hi té interès o no vol posar-hi remei de debò. 5. Tancament • La tertúlia es tanca amb un comiat cordial, desitjant bones festes i bona entrada d’any. • L’episodi deixa una imatge clara de: - Una ciutat (Rubí) que se sent menystinguda en infraestructures de transport. - Una planificació urbanística complexa, amb molts interessos i poques eines de participació realment efectives. - Un escenari polític estatal crispat, on el govern de Sánchez aguanta sota escàndols i tensions amb socis. - Una estructura fiscal i econòmica que carrega el pes del control sobre la ciutadania comuna mentre tolera grans fluxos de diners opacs a dalt.
Context i estructura del programa Episodi de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ amb un bloc principal d’actualitat social i política, una secció jurídica, informació esportiva local i tancament lúdic amb aniversaris i música nadalenca. 1. Migració, convivència i antiracisme a Rubí Dia Internacional de les Persones Migrants • Conversa amb Lenin Chourio, secretari de Migració i Antirracisme del PSC Rubí i col·laborador del programa Els nous rubinencs. • Es vincula l’entrevista al Dia Internacional de les Persones Migrants i a un article d’opinió on defensa una Rubí cohesionada, diversa i amb igualtat d’oportunitats. "Quan parlem de migració, parlem de vides. I parlar de vida exigeix responsabilitat." La realitat migratòria de Rubí • Rubí té uns 83.000 habitants, dels quals aproximadament un 40% són persones migrants o d’origen divers. • S’emfasitza que Rubí sempre ha estat una ciutat de migració, també interna (Andalusia, Múrcia, altres CCAA). • Es defineix la ciutat com a treballadora, valenta i diversa, i aquesta diversitat es presenta com principal fortalesa. Experiència personal i contribució econòmica • Chourio parla des de la pròpia experiència migratòria: la “motxilla” carregada de coratge, il·lusió i també pors. • Recorda que la migració implica una “mudança vital” que és un dels grans traumes humans. • Destaca l’aportació econòmica: més de 3 milions de persones migrants afiliades a la Seguretat Social a Espanya (13,9%), evidenciant voluntat de crear valor i contribuir al benestar comú. Cohesió social com a eix polític • El PSC Rubí articula la seva política en tres pilars: - Igualtat - Diversitat - Cohesió social • La cohesió social es concreta en: - Igualtat i equitat en l’accés a oportunitats. - Absència de discriminació per origen, raça, sexe, condició social o llengua. - Creació de condicions d’acollida tant des de veïnatge com des d’institucions. • Quan la gent se sent diferent o exclosa, es genera “caldo de cultiu” per a problemes socials que l’Estat acaba assumint. Discursos d’odi i extrema dreta • Denúncia dels discursos d’odi que: - Erosiona la cohesió social i la democràcia. - Associar migrants amb inseguretat i violència mitjançant bulos. - Se centren en col·lectius vulnerables (persones migrants, dones, col·lectiu LGTBIQ+). • S’assenyala l’ascens de partits de dreta i extrema dreta a Europa que utilitzen la migració com a eix de la seva estratègia electoral. • A Rubí, Chourio critica específicament una campanya local basada en una falsa “T-Deportación” parodiant la T-Mobilitat: - Es ven la idea que “deportar un migrant és tan fàcil com comprar una targeta”. - Ho qualifica de trist, profundament irresponsable i allunyat del que vol la majoria d’electors. Resposta política i institucional • El PSC compta amb: - Grup d’antiracisme i Secretaria de Ciutadania i Diversitat a nivell nacional. - A Rubí, una Secretaria de Migració i Antirracisme per “territorialitzar” aquestes polítiques. • Objectius principals: - Crear espais de debat i proposta de polítiques públiques. - Combatre discursos d’odi amb dades, realitat i resultats. - No deixar ningú enrere i reforçar l’estat del benestar. • Reconeix que els bulos tenen espai social i que cal un projecte polític clar, liderat a la ciutat per Ana María Martínez, per contrarestar-los. Paper de l’educació i la família • Les escoles, especialment les públiques, es presenten com a espais naturals de diversitat i integració. • Exemple personal: les filles de Chourio estudien en un centre on la diversitat d’orígens és la norma i no es perceben diferències en el dia a dia. • Però adverteix que la família té un pes igual o superior: - Si l’escola educa en igualtat però la família transmet prejudicis i racisme, el progrés s’ensorra. Visió de futur per a Rubí • Es dibuixa un Rubí present i futur com a: - Ciutat d’inclusió, igualtat i diversitat. - Municipi amb un potent teixit industrial i una gran riquesa històrica. • Missatge final contundent: - “Front a qui vol alimentar l’odi, defensarem la convivència.” - “Front a qui divideix, reforçarem la igualtat.” - Afirmació que “Catalunya i Rubí són de tots i de totes” i aposta per una societat cohesionada, decent i valenta que no deixa ningú enrere. 2. Secció de justícia: ajornaments de judicis Què és un ajornament? • Amb Arnau Bonell, jurista col·laborador habitual. • Defineix l’ajornament de judici com: - Situació en què una vista prevista i la pràctica de la prova no es fan el dia assenyalat, i el jutge fixa una nova data. - Aquesta nova data pot significar mesos o fins i tot un any de retard. Causes habituals d’ajornament • Malaltia o absència de: - Jutge o lletrat de l’Administració de Justícia. - Advocats (inclosa malaltia greu de familiars pròxims). • Absència d’acusat o defensa: - En causes lleus es pot sentenciar en absència. - En causes greus, si s’ha notificat correctament, es pot emetre ordre de cerca i captura. • Malaltia de l’acusat: - Qualsevol situació mèdica que impedeixi defensar-se amb garanties pot ser motiu d’ajornament. - S’assenyala la possible picaresca d’informes mèdics emesos per amics metges; si es repeteix, els jutges poden demanar peritatges independents. • Altres estratègies dilatòries: - Canvi d’advocat el mateix dia de la vista per al·legar manca de preparació. - Presentació in extremis de nous informes pericials que obliguen el jutge a estudiar-los i posposar la decisió. Saturació dels jutjats i organització • Hi ha una gran càrrega de feina als jutjats, amb: - Dificultat per coordinar acusats, testimonis, advocats i fiscalia. - Manca de recursos i, especialment, manca de jutges (oposicions molt llargues i dures). • També s’ajornen vistes per coincidència d’horaris dels advocats en diferents ciutats, que han d’acreditar impossibilitat d’assistir. El cas Pau Juvillà (referenciat com “Pau Major”) • Es comenta un cas recent on el judici s’ajorna perquè no s’havien notificat els testimonis de la defensa, mentre que els Mossos d’Esquadra sí que estaven citats. • Bonell considera que és un error greu, però que no comporta sancions processals rellevants: - Només implica ajornar el judici, fins i tot un any. • Es posa de manifest: - L’impacte vital sobre l’acusat (condicionament de projectes, estigma públic, aparicions als mitjans). - La denominada “pena de banc”, que pot ser igual o més dura que la pròpia condemna econòmica o penal. • Es planteja el debat sobre si la justícia pot fer “el que vol” quan fixa ajornaments tan llargs; Bonell defensa que és sobretot un problema d’organització i saturació, no de voluntat arbitrària. 3. Esports locals: èxit històric de l’Esportiu Rubí Gest esportiva a la Copa de la Reina • Secció presentada per Toni Bravo Rodríguez. • Protagonisme per a l’equip femení de futbol sala de l’Esportiu Rubí al Pavelló de La Llana: - Victòria 7–5 contra l’Agrupació Esportiva Ceuta a la tercera ronda de la Copa de la Reina. - Partit vibrant: del 1–1 al descans es passa a un 1–4 en contra a la represa. - Remuntada gol a gol fins al 6–4, 6–5, i gol definitiu de porter rival-jugador aprofitat per la portera rubinenca, que marca el 7–5. • Classificació històrica per als quarts de final de la Copa de la Reina, que es jugaran el cap de setmana de l’1 de maig. Continguts del programa Esports • Anuncien el contingut complet del programa esportiu del migdia: - Entrevista amb el Club Ciclista No Limits i el nou president, Jordi Madrigal, amb èmfasi en: - Participació femenina. - Foment del format gravel (bici híbrida carretera-muntanya). - Seguiment dels equips de diversitat funcional del Can Mir a la Lliga Talent i la Lliga Wilix 7. - Entrevista amb la rubinenca Tamara Williams, que ha convertit el canicròs en una manera de viure, entrenant i competint amb la seva gossa adoptada. 4. Cultura pop: aniversaris i efemèrides Personatges destacats que fan anys Secció amb Glòria Dalmas sobre efemèrides del 17 de desembre: • Brad Pitt – 62 anys - Actor nord-americà, protagonista de films icònics com Fight Club i Troia. • Steven Spielberg – 79 anys - Director i productor, llegenda del cinema amb clàssics com E.T. o Jurassic Park. • Alejandro Sanz – 57 anys - Cantant i compositor espanyol, amb grans èxits com Corazón Partío. - La presentadora es declara fan absoluta i comenta la seva gira i nou disc. • Sia – 50 anys - Cantant australiana, coneguda per temes com Chandelier. • Billie Eilish – 24 anys - Una de les veus més influents del pop actual, amb cançons com Bad Guy. La secció combina dades biogràfiques, gustos personals i recomanacions musicals entre la presentadora i la col·laboradora. 5. Tancament musical nadalenc Recomanació musical: “Feliz Navidad” • Amb Robert Fernández, en la darrera setmana de recomanacions de l’any. • Analitza el clàssic nadalenc “Feliz Navidad” de José Feliciano: - Publicat l’any 1970, amb més de 50 anys d’història. - Considerada una aposta infal·lible en playlists nadalenques de tot el món. - Ha estat versionada per artistes com Boney M, Céline Dion, Michael Bublé, Fangoria, entre d’altres. • Versió escollida: - Un autocover de 2016 de José Feliciano amb el seu nét Faugito/Fawijo. - Sonoritat més moderna i caire infantil i familiar. • El presentador aprofita per desitjar bones festes i “Feliz Navidad” als oients, tancant el bloc amb un to festiu i propi de final de temporada. 6. Promocions internes de Ràdio Rubí Al llarg de l’episodi s’emeten falques promocionals de diversos programes de la casa: • Long Play – Programa musical nocturn on “la música és la protagonista”. • El vermut amb les gildes – Espai jove i distès emès els dilluns. • Actualitat de la música de casa nostra – Programa sobre escena musical catalana. • Presència Cristiana – Programa religiós dominical compartit per l’Església Catòlica i l’Església Protestanta. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a ràdio de proximitat, diversa i arrelada al territori.
