Episodis etiquetats amb Rubialdia
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Introducció L’episodi de Rubí al dia, d'11 a 12h combina dos blocs principals: • Patrimoni i història de Rubí a través del Centre d’Estudis Rubinencs i el nou conte infantil Els ibers a Rubí. • Salut i festes de Nadal, amb consells del farmacèutic Marc Toró per sobreviure als grans àpats nadalencs. 1. Centre d’Estudis Rubinencs i el conte Els ibers a Rubí 1.1. El butlletí núm. 91 i l’arxiu fotogràfic Participen Núria Julià, Helena Buixader, Quico Buil i Jordi Vilalta. Expliquen que el butlletí núm. 91 del Centre d’Estudis, iniciat l’any 1982, es dedica a l’arxiu fotogràfic del Museu de Rubí. • Es presenten unes 30 fotografies històriques de Rubí, de 1887 a 1962. • Imatges clau: treballadors al Vapor Vell (1887) i la piscina de les Bases de la Seda just abans de la Rierada del 62. • Cada fotografia porta una explicació detallada segons la informació disponible. “Hi ha molts aspectes de la història de Rubí que encara s’han d’explicar, molts punts foscos, molta cosa per estudiar.” El Centre d’Estudis anima gent jove i investigadors locals a publicar resums de treballs finals de grau i estudis sobre Rubí. 1.2. Naixement del conte Els ibers a Rubí El conte és un encàrrec del Centre d’Estudis a la Núria (text) i l’Helena (il·lustracions). • És el primer conte infantil que explica la història de Rubí pensat per a nens molt petits (lletra de pal). • Forma part d’una trilogia: ibers → romans → edat mitjana. • Ideat inicialment per Quico Buil, desenvolupat per l’equip del Centre d’Estudis i les autores. Procés de creació: • El Centre d’Estudis facilita articles, butlletins i anotacions perquè les autores sintetitzin el contingut. • La Núria busca un fil conductor narratiu: un avi i una neta terrissaires d’avui que “viatgen” al passat i es transformen en ibers. • Es treballen temes com: - Com era un poblat iber i la seva ubicació (Castell, zona de Can Fatjó). - Oficis, jerarquies socials i rituals d’enterrament. - Elements arqueològics locals: estela ibèrica, forn iber, cremadors, paviment ibèric. L’Helena remarca l’equilibri entre rigor històric i imaginació infantil: • Respecte pels detalls arqueològics (àmfores, pentinats, joies, roba…). • Referència constant a peces que es poden veure al Museu del Castell de Rubí o al Museu Arqueològic de Catalunya. 1.3. Funció educativa i pública del conte El conte té diversos objectius: • Acostar la història de Rubí als infants i despertar-ne la curiositat. • Facilitar un vincle intergeneracional (avis-nets, famílies llegint abans d’anar a dormir). • Ser una eina per a gent nouvinguda que vol aprendre català. • Ajudar a comprendre que conèixer les arrels permet entendre millor el Rubí actual. Es destaca, amb orgull, la importància històrica de Rubí en època ibera i romana: “He descobert coses que no sabia, que Rubí era tan important… Després de Barcelona nosaltres.” 1.4. Distribució, preu i suport local On es pot trobar el llibre: • Llibreries de Rubí: Recó del Llibre, SABREMÉS Vilalta, L’Ombra, Lectors al tren, i possiblement altres. Formats i preus: • Conte sol: 10 €. • Pack rubinenc: 15 €, inclou: - El conte. - Una bossa dissenyada per l’empresa local Rubitex amb la il·lustració de la portada. - Una capseta de colors. Finançament: • Patrocini important dels Germans Boada. • L’Ajuntament de Rubí compra una partida de llibres, facilitant-ne l’edició. Les autores treballen altruistament, subratllant el seu compromís amb la ciutat i la voluntat de deixar una empremta cultural. 1.5. Presentacions públiques i participació escolar S’expliquen dues presentacions diferenciades: • Presentació del butlletí: Museu Vallhonrat, a les 18 h. • Presentació del conte: Biblioteca, a les 18 h (l’endemà), a l’Auditori. La presentació del conte inclou: • Participació de representants municipals. • Lectura pública del conte per alumnes de tres escoles: Regina Carmeli, Ribas i Xaloc. • Venda per primera vegada del conte i del pack. Es planteja com una tarda familiar on pares i criatures puguin combinar la part “seriosa” (presentació) amb l’experiència lúdica del llibre. 2. Sant Muç i la divulgació del patrimoni 2.1. Visites a l’ermita de Sant Muç El Centre d’Estudis explica el projecte de visites guiades personalitzades a l’ermita de Sant Muç. Context: • Les restriccions d’accés al medi natural permeten visitar espais accessibles per carretera asfaltada o ben delimitats. • L’ermita de Sant Muç compleix aquests requisits; no es fan rutes pel bosc, només visita a l’ermita. Objectius: • Recuperar el paper central de l’única ermita sencera que queda a Rubí. • Evitar que només s’obri un o dos cops l’any (Xatos, festa de primavera, festa de tardor). • Donar valor a les pintures barroques del segle XVIII, recentment restaurades. Projecte d’obertura regular: • Obertura prevista el primer diumenge de mes de febrer a juliol i de setembre a desembre. • Es vol implicar parròquia, entitats i Ajuntament per generar més activitat cultural a l’ermita. • Ja hi ha hagut actuacions: tractament de conservació, trasllat de mobles històrics a la sagristia, exposició fotogràfica. 2.2. Presència a xarxes socials El Centre d’Estudis Rubinencs ha fet una aposta forta per la difusió digital del patrimoni: • Actius a Facebook (des de fa ~10 anys, amb uns 6.000 seguidors, l’entitat cultural més seguida de la ciutat). • També presents a Instagram, X (antic Twitter) i TikTok. • Publiquen continguts diaris sobre història i patrimoni de Rubí. Es destaca la col·laboració de Marcela i Carles, que impulsen l’ús del vídeo, malgrat les seves noves obligacions laborals. 2.3. Projectes amb la Fundació Bosch i Cardellach El Centre d’Estudis col·labora amb la Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell) en la recollida de fitxes de patrimoni immaterial del Vallès. • Una fitxa és un estudi detallat (no només quatre línies) sobre un element de patrimoni immaterial: danses, festes, gastronomia, etc. Projectes rubinencs destacats: • Festes del carrer Sant Jaume: - Elaboració de la fitxa a càrrec de Natàlia Jiménez (historiadora i responsable de Rubí Guiem). - Previstes publicacions i/o conferències sobre aquest material. • Masia de Can Balasc i patrimoni rural: - Participació en un curs/congrés sobre patrimoni rural. - El Lluís García, expert en masies del Vallès, explicarà les transformacions de la masia i la seva conversió recent en cooperativa. La idea central és popularitzar la història, treure-la d’una imatge elitista i apropar-la a la ciutadania amb llibres, activitats i accions divulgatives. 3. Projectes sobre la Guerra Civil i memòria històrica (2026) De cara al 2026, coincidint amb el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, el Centre d’Estudis prepara diversos actes. 3.1. Conferències programades • 13 de gener: segona part de la conferència Rubí i la Guerra Civil en color, a càrrec de Manel Soler: - Màxim especialista local en Guerra Civil. - Escriptor de novel·la policíaca i col·laborador habitual a la ràdio. - Està preparant una novel·la històrica ambientada a la Guerra Civil a Rubí. - Farà també un article sobre els inicis de la Guerra Civil a Rubí, previst pel butlletí de juny. • Març (al voltant del Dia de la Dona): conferència de Begoña Pérez: - Historiadora que treballa sobre el paper de la dona a la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil. - S’enfocarà en la memòria i el protagonisme femení en el conflicte. 3.2. Altres línies de treball • Contactes amb l’Orfeó Euterpe / sector vinculat a la CGT per una conferència sobre col·lectivitzacions durant la Guerra Civil. • Possibles noves activitats si l’Ajuntament de Rubí impulsa actes commemoratius; el Centre d’Estudis es posa a disposició per coordinar esforços i evitar treballar de forma dispersa. L’objectiu global és enfortir la memòria històrica local i fer-la accessible, amb una mirada àmplia que incorpori també la perspectiva de gènere i la vida quotidiana. 4. Salut i àpats nadalencs amb el farmacèutic Marc Toró A la segona part del programa entra el Marc Toró, farmacèutic de capçalera de RÀDIO RUBÍ (farmàcia Can Oriol), per parlar de com gaudir del Nadal sense destrossar la salut digestiva. 4.1. Més urgències i mals hàbits durant Nadal Marc aporta dades per contextualitzar el problema: • La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències calcula un augment del 7% de visites a urgències per intoxicacions alimentàries i trastorns intestinals durant les festes. • L’American Heart Association indica que: - El 80% de les persones trenquen del tot els seus bons hàbits alimentaris durant Nadal. - Un 45% no fa cap activitat física (ni tan sols caminar) en aquestes dates. Això explica per què apareixen: • Més empassos, malestars gàstrics i intoxicacions. • Sensació de pesadesa, restrenyiment i pitjor descans. El missatge clau és: es pot gaudir dels àpats sense patir després, si hi ha una mica de planificació i sentit comú. 4.2. Cinc consells bàsics per sobreviure als àpats 4.2.1. No arribar a taula amb gana • Error freqüent: “Com que avui hi ha dinar de Nadal, no esmorzo per guardar gana”. • Recomanació: fer un esmorzar lleuger però complet i saludable. Fruites especialment útils: • Síndria, papaya i pinya: - Tenen molt contingut d’aigua, faciliten el trànsit intestinal. - La pinya aporta bromelaïna, que accelera la digestió i el metabolisme dels greixos. La pinya es recomana: • Com a esmorzar el dia de l’àpat. • O com a postres abans dels torrons i dolços. 4.2.2. Vigilar les proporcions: el “plat de Harvard” Marc proposa tenir present el model del plat de Harvard com a guia visual, tot i que en festes sigui difícil aplicar-lo al 100%: • 50% vegetals (verdures i hortalisses en diferents formes, no cal que siguin bullides). • 25% hidrats de carboni (arròs, patata, pasta, pa… preferentment integrals). • 25% proteïna de qualitat (peix, carn magra, llegums, ous). Aplicat al Nadal: • Si a la taula hi ha un plat de tomàquets, amanides o verdures elaborades de manera atractiva, cal incorporar-los conscientment. • Això ajuda a: - Evitar pics hiperglucèmics. - Reduir el risc de guanyar pes. - Millorar el trànsit intestinal. També interpel·la qui cuina el menú: • Acompanyar el peix o la carn amb hidrats moderats i força verdura ben presentada i gustosa, aprofitant que és un àpat “especial”. 4.2.3. Menjar a poc a poc i mastegar bé Més enllà del sentit comú, Marc ho fonamenta fisiològicament: • Mastegar lentament activa hormones com el GLP-1, responsable de la sensació de sacietat. • Si donem temps al cervell perquè aquesta hormona actuï, ens aturem abans i reduïm el risc d’afartar-nos. En el context de Nadal: • Els àpats són llargs (2–3 hores); no té sentit menjar de pressa. • Combinar conversa i menjar lent millora: - El gaudi global de l’àpat. - La digestió i el benestar posterior. 4.2.4. Evitar l’alcohol amb l’estómac buit Punts clau: • Hi ha la falsa idea que algunes begudes alcohòliques sacien, però en realitat: - Sovint augmenten la sensació de gana. - Aporten sucres d’absorció molt ràpida. • L’alcohol enlenteix la digestió, deshidrata i empitjora el trànsit intestinal. Recomanacions: • No començar el vermut o el primer got sense haver menjat res. • Combinar sempre l’alcohol amb aigua per millorar la hidratació. • Beure amb moderació i prioritzar begudes menys carregades de sucre. 4.2.5. El “descans actiu” després de l’àpat Marc introdueix el concepte de descans actiu, que vol dir no quedar-se al sofà estirat immediatament després de dinar. Suggeriments: • Fer una petita caminada, encara que sigui curta. • Jugar amb els nens o els nets, moure’s suaument. Beneficis demostrats (Universitat de Goethe, Frankfurt): • Reducció del pic hiperglucèmic postpandrial (després de l’àpat), sobretot en persones amb diabetis o sobrepès/obesitat. • Millora de la motilitat intestinal, cosa que facilita la digestió. Important: • No es tracta de fer esport intens (totalment desaconsellat just després de menjar molt). • Es tracta d’una activació suau, pensada per ajudar el cos a gestionar millor l’excés. 4.3. Després del Nadal: la sensació de “detox” Es comenta que al gener molta gent arriba a la farmàcia amb la sensació de “cos brut” i ganes de netejar l’organisme: • Augmenta el consum de productes com extractes de pinya o carxofa, amb efecte detoxificant i digestiu. • Aquesta necessitat de “neteja” és un símptoma clar que durant les festes alguna cosa s’ha fet malament en l’alimentació. Marc anima a anticipar-se: • Aplicant els 5 consells és més fàcil que no calgui tanta “detoxificació” posterior. 5. Tancament del programa La presentadora Belén Tierno Nebot agraeix la feina de: • El Centre d’Estudis Rubinencs i les autores del conte per la tasca de divulgació històrica i educació patrimonial. • El Marc Toró pels consells pràctics per gaudir de les festes sense problemes digestius. Es desitja que molts nens i nenes llegeixin història de Rubí aquest Nadal i que l’audiència pugui celebrar amb salut i coneixement. El programa es tanca anunciant el retorn de Rubí al dia l’endemà al matí amb Pamela Martínez Ortega i refermant el compromís de RÀDIO RUBÍ amb la informació i el patrimoni local.
Tema 1 – Segona estació de ferrocarrils a la Llana Eix central del debat: la segona estació de Rubí a la Llana i la seva vinculació al nou POUM i al desenvolupament urbanístic de la zona. Context urbanístic • La Generalitat condiciona la nova estació a urbanitzar i requalificar la zona industrial de la Llana (àmbit Picaguilera – Vapor Nou). • El nou POUM preveu: • Transformar sòl industrial en nou barri residencial amb comerç i equipaments. • Nova centralitat urbana que connecti amb la Plana del Castell. • Dos nous equipaments municipals, inclòs el nou ajuntament a l’antiga Picaguilera. • Nous habitatges també al Vapor Nou i zona de serveis com a pont amb el polígon. "L’estació la necessitem igualment, tant si aquelles zones es transformen com si no" (Josep Milà) Necessitat de la segona estació • Reivindicació històrica de la ciutat. • Donaria servei: • A les urbanitzacions de la banda nord (uns 15.000 habitants). • A veïns del Rubí nord i de l’altra banda de la riera. • Es considera que la demanda actual ja justifica l’estació, sense esperar el desenvolupament complet del POUM. Debat sobre el condicionament al POUM • Consens que l’estació és imprescindible, però discrepàncies sobre el ritme i les condicions: • Arguments favorables a avançar l’estació: • Rubí té només una estació en un terme molt llarg, mentre Sant Cugat en té 7 i Terrassa 5. • Hi ha precedents d’estacions fetes abans del desenvolupament complet (exemple: Hospital General). • El condicionament de Territori es veu com una decisió política, no tècnica. • Arguments a favor de lligar-ho al planejament: • Cal tenir modificacions urbanístiques aprovades per poder fer: • Pàrquing dissuasiu adequat al tipus d’usuaris (molts venen amb cotxe de les urbanitzacions). • Accessos i infraestructures d’arribada. • Es vol evitar fer-ho “a pedaços” sense una visió integral de l’entorn. Mobilitat i finançament d’infraestructures • Element clau del POUM: nous ponts i passeres per sobre de la riera per cosir la ciutat. • Debat sobre qui ha de pagar aquests ponts i passeres: • Es proposa que una part important del cost vagi a càrrec dels promotors privats com a càrregues urbanístiques. • Es remarca la riera com a cicatriu històrica que trenca la ciutat, i que el POUM ha de resoldre. Calendari i escepticisme amb el POUM • El POUM està en fase avançada de redacció. • Es preveu una aprovació inicial cap al 2026, molt a prop de les eleccions municipals. • Es valora positivament el treball de consens i transparència a la comissió de seguiment. • Alhora, hi ha escepticisme: el planejament vigent és del 1981 (actualitzat el 1986) i diversos intents de nou POUM han fracassat per manca de consens polític. • Es lamenta que això hagi fet perdre oportunitats urbanístiques (potser també la segona estació) i es reclama que ara sí arribi a bon port. Tema 2 – Reinauguració del Casino de Rubí Segon gran bloc: celebració i valoració de la reinauguració del Casino com a equipament cultural central i símbol històric. Espectacle inaugural i relat històric • Direcció artística: Àngel Miquel (director de la sala) amb Manu Fuster d’assistent. • Espectacle concebut com un recorregut cronològic per la història del casino i de la ciutat (des de 1928 fins al 2025), amb talent exclusivament local. Contingut de l’acte • Obertura amb fragments de l’òpera Carmen, com el 1928: • Eduard Saez (director de l’Escola de Música Pere Burés) i la pianista Raquel Portales a quatre mans. • La cantant Montserrat Bertral interpretant l’havanera. • Alternança de dansa i teatre per retratar fites del segle XX a Rubí: • Guerra Civil i dictadura. • Transformació de Cambra Agrària a Casino Español (1942). • La riuada del 1962, amb el casino com a espai d’acollida. • Moment teatral destacat: • L’actor Enric Majó interpreta el monòleg del Manelic de Terra Baixa, obra que ell mateix ja havia fet al casino als anys 80. • És l’únic moment en què el públic trenca la consigna de no aplaudir, pel seu impacte. • Narració a càrrec de les actrius Montserrat Bertroli i Isabel Blasco. Final simbòlic i mirada al futur • Final cíclic: • Cant clàssic (Montserrat Bertral i Carme Jiménez) que es transforma en versió urbana amb balladors de Les Bart i Vuit Temps vestits de carrer. • Missatge de fons projectat a l’escenari: "Tot allò passat no és sinó el pròleg del que encara ha de venir" (Shakespeare) • Voluntat explícita: el casino ha de ser un espai per a la creació artística i els nous talents, especialment joves, que hi puguin fer les seves primeres experiències escèniques. Valoració de l’equipament restaurat • Emoció especial entre la gent gran que havia viscut els valls del casino i hi havia conegut les seves parelles. • Es recorda el personatge del Calafí, que vigilava que les parelles ballessin “a distància” – anècdota que il·lustra com han canviat els temps. • S’elogia la rehabilitació respectuosa: • Manté l’essència històrica (fusta, volum, estructura) però amb ús i confort actuals. • Es mostra un vídeo comparant l’antic i el nou espai, subratllant la continuïtat. Ús cultural i associatiu • El casino se suma a la Sala, la Biblioteca i l’Ateneu com a quart gran espai per a entitats. • Avantatges funcionals: • Cadires mòbils que permeten convertir la sala en pista de ball, a diferència de la Sala, on les butaques són fixes. • Possibilitat d’acollir concerts, balls socials, teatre, activitats de gent gran i propostes juvenils. • Es reclama que sigui un espai permeable a les iniciatives ciutadanes, no només a programació institucional. Bar, terrassa i vida urbana • S’insisteix en la importància de recuperar el bar del casino: • Històricament, la gent passava directament de la sala al bar i viceversa, donant molta vida a l’equipament. • Ara hi ha espai per al bar, però falta completar la licitació; mentre no hi hagi adjudicació, no funcionarà. • Record de la terrassa exterior al xamfrà com a lloc emblemàtic per fer el vermut al centre de Rubí. • L’equipament es veu com: • Un dels millors emplaçaments possibles a la ciutat. • Una gran oportunitat perquè la nova generació creï les seves pròpies memòries al casino, compartint espai simbòlic amb la gent gran. Tema 3 – Nou abonament únic estatal de transport públic Tercer bloc: l’anunci de Pedro Sánchez d’un abonament únic estatal i la seva lectura política. Mesura anunciada • Creació d’un abonament únic mensual de transport vàlid a tot l’Estat: • 60 € mensuals (preu general). • 30 € per a menors de 26 anys. • Cobreix: • Rodalies, Mitja distància i autobusos estatals. • Aprobació prevista com a reial decret llei en l’últim Consell de Ministres de 2025. • Es mantindran les ajudes vigents al transport públic, incloses les bonificacions que a Catalunya ja s’han pactat (50% als abonaments el 2026). Funcionament i encaix amb Catalunya • L’abonament s’adquirirà pels canals habituals dels operadors (web, app, taquilla). • En el cas dels joves, caldrà registre previ a la web del Ministeri de Transports per obtenir el codi de descompte. • El govern espanyol vol que s’hi adhereixin els sistemes autonòmics, com Ferrocarrils de la Generalitat. • Es remarca que cal veure com es coordina amb el sistema tarifari propi de Catalunya i l’acord de bonificacions del 50%. Valoració de la mesura • Consens que la mesura, en si mateixa, és positiva i difícil de rebutjar: • Beneficia sobretot joves i treballadors que usen el tren diàriament. • Redueix costos i incentiva l’ús del transport públic. • Es reconeix que el timing de l’anunci també respon a un objectiu polític: • Desplaçar el focus del debat sobre la crisi del PSOE. • Presentar una “bona notícia” enmig d’un clima advers. Limitacions estructurals • Es recorda que el problema de fons no és només el preu, sinó la qualitat del servei: • Retards i incidències cròniques a Renfe – Rodalies. • Estacions en estat degradat a molts punts de Catalunya (exemple: Calaf). • Sensació d’inseguretat i deixadesa en algunes estacions. • En contraposició, els usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat es mostren més satisfets, malgrat les mancances. Connexions deficients i paper dels autobusos • Es destaquen males connexions radials entre municipis metropolitans sense passar per Barcelona: • Exemple: Rubí – Cornellà: • 20 minuts en cotxe, però 1,5–2 hores en transport públic (tren + metro + bus). • Això fa que molta gent triï necessàriament el vehicle privat. • Es critica que, malgrat els discursos, el sistema de transport continua molt Barcelona-cèntric (radial), de forma similar al model criticat a Madrid. • Es proposa potenciar també un “país d’autobusos”: • Les carreteres ja existeixen; crear noves línies d’autobús intermunicipal pot ser més ràpid i barat que grans noves línies ferroviàries. • Especialment útil per connexions entre municipis de corona metropolitana (Rubí, Montcada, Ripollet, Cerdanyola, etc.). • Es recorda que ja hi ha autobusos universitaris ràpids des de Barcelona cap a municipis perifèrics, i que aquest model es podria ampliar i estendre. Tema 4 – Crisi del PSOE, feminisme i corrupció Darrer bloc: balanç polític de Pedro Sánchez, casos de corrupció i d’assetjament, i futur de la legislatura. Missatge polític de Sánchez • Roda de premsa de balanç de 2025 amb diversos missatges clau: • Reconeix errors en matèria de feminisme. • Defensa que el PSOE ha actuat amb “contundència i transparència” davant els casos de corrupció. • Insisteix que no dimitirà i que esgotarà la legislatura fins al 2027. • Retrat del context: • Escenari internacional incert. • Oposició que qualifica de “més estèril, destructiva i ultra dels últims temps”. • Parlament molt fragmentat i plural, sense majories sòlides, que el govern diu respectar com a expressió directa de la voluntat ciutadana. Relació amb l’independentisme català • Sánchez es mostra convençut que l’amnistia i la seva aplicació a Carles Puigdemont ajudaran a normalitzar relacions amb Junts i ERC. • Anuncia que rebrà Oriol Junqueras a la Moncloa després de Reis per tractar el nou sistema de finançament autonòmic. Debat a la taula sobre la crisi • Es distingeixen tres nivells: Durada de la legislatura • Es considera raonable que un govern intenti esgotar el mandat si no hi ha una crisi absolutament insostenible. • Es recorda que qui pot convocar eleccions normalment ho fa quan creu que les pot guanyar. Casos de corrupció • S’alerta que són molt golosos mediàticament i que caldrà veure què s’acaba provant judicialment. • Es recorda que en les últimes setmanes també hi ha hagut casos que afecten PP i Vox, però això no eximeix el PSOE d’assumir responsabilitats. Casos d’assetjament • Es considera l’àmbit més greu i més intolerable. • Es reclama que, quan un partit es presenta com a referent feminista, davant denúncies d’assetjament cal: • Demanar perdó amb claredat i sense excuses. • Actuar ràpid i amb contundència interna. • Es critica que la societat encara té molts problemes per gestionar aquests casos: • Dificultat perquè les víctimes denunciïn a cara descoberta. • Tendència a dilatar processos i, de facto, encobrir comportaments. Mirada autocrítica i guerra política • Es lamenta que la mala praxi interna en partits progressistes posi en qüestió un govern que ha impulsat avanços socials importants i que ha costat molt de configurar en un context d’ascens de la dreta i l’extrema dreta. • Es reconeix alhora que: • El govern ha estat sota atac constant, i que molts temes surten a la llum perquè s’estan fent coses i s’ocupa el poder. • Però si passen, passen de veritat, i no es pot justificar res pel fet que “als altres també els passa”. • Es conclou que cal aprofitar aquesta crisi per netejar pràctiques arcaiques dins les organitzacions polítiques i reforçar mecanismes interns de prevenció i resposta. Fil conductor de l’episodi Tot l’episodi gira, en el fons, sobre com les infraestructures i les institucions condicionen la vida quotidiana a Rubí: • La segona estació i el POUM com a claus per a la mobilitat diària, la cohesió urbana i el futur creixement de la ciutat. • El casino com a memòria col·lectiva i nou motor cultural per a totes les generacions. • Les polítiques de transport estatal i la qualitat del servei com a factors determinants per canviar hàbits de mobilitat. • La crisi del PSOE i la manera de gestionar el poder com a marc polític de fons on es decideixen totes aquestes qüestions.
Panorama general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina tecnologia cívica, convivència ciutadana i actualitat esportiva i cultural. S’hi presenten noves eines de l’Ajuntament, es reflexiona sobre la gestió de conflictes i es repassen els principals resultats esportius del cap de setmana, tancant amb agenda d’aniversaris i recomanació musical nadalenca. 1. Rubí Match: l’app per connectar amb la ciutat Concepte i objectiu • L’Ajuntament llança Rubí Match, funcionalitat integrada a l’app Rubí Ciutat que permet “fer match” amb activitats del municipi. • Neix de la frustració ciutadana: molta gent diu “això s’ha fet i no ens n’hem assabentat”. Hi ha una agenda de ciutat molt completa (Ajuntament, entitats, comerços), però poc aprofitada. • Objectiu central: • Fer arribar informació rellevant de manera personalitzada i lúdica, inspirant-se clarament en el funcionament de les apps de cites tipus Tinder. • Reduir la sensació de desconnexió i reforçar el sentiment de pertinença: demostrar que a Rubí “hi ha de tot” per desenvolupar el projecte de vida. Funcionament bàsic • Per utilitzar Rubí Match cal: • Descarregar l’app Rubí Ciutat. • Entrar-hi: el segon slide ja és Rubí Match. • Registrar-se amb correu i contrasenya. • L’usuari veu un seguit d’activitats i hi interactua (like / no like), tal com en una app de cites. • Algoritme d’aprenentatge: • Al principi mostra “de tot”: “els guapos i els feos”. • A mesura que vas fent match, l’eina aprèn i filtra les activitats segons interessos reals (infantils, familiars, medi natural, cultura, etc.). • Es crea una pestanya d’“activitats d’interès” amb el recull d’allò que has marcat positivament. Continguts: activitats i informació municipal • No només hi surten propostes de lleure: • Activitats de l’Ajuntament (cultura, medi ambient, Nadal, etc.). • Activitats d’entitats i comerços, sempre que estiguin prèviament a l’agenda de ciutat de rubi.cat. • Procediment per a entitats: • No publiquen directament a l’app; han de demanar l’alta de l’activitat a l’agenda de ciutat del web municipal. • Un cop allà, la informació es bolca automàticament a Rubí Match. • També es mostren notes de premsa de l’Ajuntament: • No totes, sinó les que l’algoritme relaciona amb els teus interessos (medi ambient, cultura, medi natural, etc.). Dades, privacitat i ús intern • L’Ajuntament recull dades d’ús, no per identificar persones sinó per: • Analitzar què genera més interès. • Ajustar la programació de serveis i activitats (més excursions, més visites al medi natural, etc.). • Pel que fa a la privacitat: • El detall tècnic recau en els serveis informàtics, però l’aplicació incorpora la corresponent clàusula de protecció de dades. • La regidoria assegura que l’administració conserva i no ven aquestes dades, i que se’n fa un ús intern i responsable. Canvi de model de comunicació • Enquestes municipals indiquen que molta gent no s’informa perquè no vol, no pas perquè desconegui els canals (web, WhatsApp, etc.). • Rubí Match vol: • Allunyar-se de la informació massiva i invasiva. • Oferir informació “que et toca”, ajustada a gustos i hàbits. • S’hi veu una oportunitat clau per: • Arribar al segment 25–40 anys, públic familiar considerat “franja perduda”. • Integrar també gent gran, amb suport dels serveis municipals que els ensenyen a utilitzar l’app. Vincle emocional amb Rubí • L’eina es planteja com una via per “enamorar-se de Rubí”: • Veure concentrat, al mòbil, el ventall d’oferta familiar, cultural i de natura. • Confirmar que la ciutat disposa de recursos per al projecte de vida (infants, lleure, medi natural, comerç local, etc.). • Llançament estratègic en ple Nadal, aprofitant l’alta densitat d’activitats per enganxar nous usuaris que, idealment, la continuïn usant després. Evolució i millores futures • L’app és recent i està en fase de rodatge: • Encara s’hi han d’acabar d’activar algunes notificacions automàtiques (incloses les de Protecció Civil). • L’Ajuntament espera iterar i millorar Rubí Match igual com ha fet amb Rubí Ciutat, aprofitant el feedback i l’evolució tecnològica. • Missatge final a la ciutadania: • Descarregar, provar, jugar i gaudir. • Fer match amb activitats i, per extensió, amb la pròpia ciutat. 2. Convivència i mediació: entendre i gestionar els conflictes La darrera secció anual de mediació compta amb el tècnic municipal Manel Salvador, que aborda la naturalesa del conflicte, el paper de la mediació i els seus límits. Què és un conflicte? • El conflicte és definit com part consubstancial de la convivència: • No és, per se, ni bo ni dolent: “simplement és”. • S’origina per manca de comunicació, desacords, percepcions d’injustícia, intents d’imposar la pròpia visió, desequilibris de poder. • Cal deslligar conflicte i violència: • El conflicte és una discrepància; la violència són actes o actituds que causen dany. • No tot conflicte és violent, encara que sovint la gent els associï automàticament. • Darrere els conflictes solen aparèixer: • Malentesos i comunicació deficient. • Prejudicis i estereotips envers determinades persones o col·lectius. • Rumors, comparats amb un virus que muta però no desapareix, alimentant tensió i desconfiança. “El típic senyor que viu sol i no saluda genera un estereotip de persona antipàtica, i això ja crea una situació conflictiva a la comunitat.” Tipologies i abast dels conflictes • Poden ser bipars (entre dues persones) o multipart (grups, comunitats, col·lectius). • La gestió canvia: • En conflictes multipart cal encaixar moltes visions i interessos per trobar una resolució global. • Un conflicte entre dues persones no és necessàriament més fàcil, perquè pot tenir molta càrrega emocional i un històric complex. Fases del conflicte Manel descriu tres grans etapes: “Lactància” del conflicte (gestació) • S’hi acumulen percepcions d’injustícia, desigualtats, interessos en joc. • Augmenta la crispació, però encara hi ha marge per a la prevenció i una actuació primerenca. Esclat • El conflicte es fa evident: tensions obertes, discussions, enfrontaments. Bloqueig • S’ha trencat la comunicació, predomina la desconfiança i, a vegades, l’odi. • Les parts veuen l’altre com “el problema” i sovint neguen la pròpia responsabilitat. • És en aquesta fase quan més sovint arriba el cas al servei de mediació. Efecte de la mediació en futurs conflictes • Les persones o col·lectius que ja han passat per un procés de mediació: • Adquireixen eines per gestionar desacords. • Saben com afrontar-los, com regular els temps i com estructurar el diàleg. • És més probable que en futurs conflictes busquin ajuda abans (fase de lactància) i no només al bloqueig. Rol del mediador • El mediador no decideix ni imposa solucions: • És una tercera persona imparcial i neutral. • Treballa sempre amb voluntarietat: si alguna part no vol estar-hi, el procés s’atura. • Funcions principals: • Acompanyar i facilitar el diàleg. • Donar eines i recursos per afrontar el conflicte. • Ajudar persones desbordades emocionalment o sense habilitats comunicatives. • Es busca que les parts: • Recuperin la comunicació. • Puguin explicar el seu històric i els seus motius. • Construeixin acords propis, que solen ser més sòlids que les solucions imposades. Corresponsabilitat i dificultats habituals • La corresponsabilitat és clau: • El conflicte “és seu”, de les parts implicades. • El mediador marca pautes i ofereix eines, però no pot “resoldre” per ells. • Resistències freqüents: • “Jo no faré res, és l’altre el problema.” • Tendència a culpar només l’altra banda i a no revisar la pròpia part. • Sovint hi ha asimetries de sensibilitat: • Ex.: sorolls que una persona viu com una obsessió i una altra considera normals. • La mateixa situació genera percepcions radicalment diferents. Informació confidencial i seus efectes • La mediació es regeix per la confidencialitat: • El mediador pot conèixer informació personal (malalties, situacions familiars...) que no pot revelar sense consentiment. • Això pot resultar frustrant: • De vegades, una dada (per ex., una hipersensibilitat al soroll) podria canviar del tot la mirada de l’altra part. • Només quan la persona afectada decideix compartir-la, el clima es transforma i s’obre la porta a l’entesa. Mediació versus via judicial • La mediació no substitueix la via judicial, però s’hi planteja com a complement o alternativa prèvia. • Limitacions de la via jurídica: • Procés llarg, rígid, amb lògica de sanció o decisió unilateral. • Pot acabar amb multes per a ambdues parts i sense millorar la convivència. • Avantatges de la mediació: • Aborda no només el fet, sinó tot l’“iceberg” del conflicte: històric, emocions, context. • Permet acords més flexibles i adaptats a les necessitats reals. • Es promou una cultura del diàleg que pot prevenir futurs conflictes. • Marc legal: s’està potenciant la mediació des de l’advocacia i la normativa, animant o fins i tot requerint a les parts que explorin acords abans d’entrar de ple al jutjat. Conflictes que no es poden mediar Hi ha situacions que no són mediables: • Conflictes basats en valors o creences irrenunciables: • Pràctiques religioses, codis morals, prioritats vitals que la persona no està disposada a negociar. • Violència masclista i altres formes de maltractament greu: • En aquests casos, la mediació no és adequada ni segura, i cal recórrer a altres vies. Beneficis i missatge a la ciutadania • Resultats desitjables: • Que les parts puguin seure juntes, parlar i que el mediador vagi “retirant-se” perquè ja no és necessari. • Quan dues persones volen dialogar, “ja està molt guanyat”. • Missatge final: • Perdre la por a demanar ajuda i acostar-se al servei. • El primer pas és una trobada d’escolta i diagnosi, no un judici. • Es pot contactar via web municipal, telèfon de l’Ajuntament (extensió 6591) o presencialment, per fixar dia i hora. 3. Actualitat esportiva: clubs locals i competicions La secció d’esports, amb Toni Bravo Rodríguez, repassa l’activitat dels clubs rubinencs en plena època prenadalenca. 3.1. Copa de la Reina de futbol sala a La Llana • Protagonisme per a l’Esportiu Rubí femení. • Aquesta nit, al pavelló de La Llana, es disputa: • Tercera eliminatòria de la Copa de la Reina de futbol sala. • Hora: 20:45 h (tres quarts de nou del vespre). • Rival: Ceuta Agrupación Deportiva, equip de Primera Nacional. • Context competitiu: • L’Esportiu Rubí juga a Segona Nacional i afronta un repte de nivell superior. • El Ceuta acumula quatre derrotes consecutives, però han estat contra els millors equips de la seva lliga. • Dinàmica de l’equip local: • Les de Jordi Arxilla porten quatre victòries seguides i són terceres de la seva categoria. • Toni veu factible una “campanada” i destaca la bona forma de l’equip. • Importància de la classificació: • Guanyar significaria seguir endavant a la Copa de la Reina. • Això comportaria la visita a Rubí d’altres equips de gran nivell. 3.2. Bàsquet: CEP Sant Jordi • Equip masculí (Copa Catalunya): • Trencada una mala ratxa de cinc derrotes seguides. • Victòria contra el Bàsquet Sitges per 84–69. • Pugen fins a la 11a posició, amb 4 victòries i 6 derrotes, els mateixos números que el 9è classificat. • Es remarca la gran igualtat de la categoria: una victòria o derrota pot fer pujar o baixar molt a la taula. • Equip femení (Segona Catalana): • Triomf a la pista del Draft Gramenet per 55–67. • Continuen segones classificades, amb 8 victòries. • Es qualifica la seva temporada d’“excel·lent”. 3.3. Vòlei Rubí • Equip femení (entrenador: Lino Salamanca): • Són cueres, amb només 3 punts. • Darrer partit al pavelló de Can Rosés contra el Sant Adrià: derrota ajustada al tie-break. • Positiu: bon partit, arribant al cinquè set i guanyant el segon i el quart. • A millorar: massa errades no forçades en recepció i defensa; cal reforç individual per consolidar resultats. • Equip masculí (entrenador: Anthony Chacón): • Victòria 3–1 contra el Castellà. • Són tercers de Tercera Catalana. 3.4. Handbol: Juventud 25 de Septiembre • L’equip d’handbol del Juventud 25 de Septiembre pateix una nova derrota ajustada: • Marcador: 27–28 contra el Claret Gràcia. • És la segona derrota consecutiva per només un gol. • Cauen fins a la sisena plaça, amb 13 punts. 4. Aniversaris i cultura pop Amb Glòria Dalmas es repassa qui fa anys avui, 16 de desembre, tot barrejant cinema, sèries i futbol. • Theo James (41 anys): • Actor britànic, conegut sobretot per la saga Divergent. • La presentadora admet ser-ne una gran fan. • Zara Larsson (28 anys): • Cantant sueca, figura clau del pop contemporani. • Èxits com Lush Life la situen al panorama internacional. • Anna Popplewell (37 anys): • Actriu britànica, recordada per Les cròniques de Nàrnia. • Krysten Ritter (44 anys): • Actriu destacada en sèries com Jessica Jones i Breaking Bad. • Sergio Reguilón (29 anys): • Futbolista espanyol, amb trajectòria en clubs com el Tottenham Hotspur i pas per la selecció espanyola. 5. Recomanació musical: “Last Christmas” en clau actual El tancament musical de Robert Fernández s’inscriu en una setmana dedicada als clàssics nadalencs. El clàssic original • Cançó escollida: “Last Christmas” de Wham!. • Elements destacats: • Publicada a mitjans dels anys vuitanta, continua sonant 41 anys després. • És un himne nadalenc però la seva lletra parla de ruptura i retrobament amb una exparella en ple Nadal, no de temàtica nadalenca clàssica. • No apareixen tòpics com renes, ninots de neu o grans celebracions; el Nadal hi és marc temporal i emocional. • Trajectòria a llistes: • Durant molts anys va ser el single més venut de la història del Regne Unit sense arribar al número 1. • Només el 2023, gairebé 40 anys després i després de la mort de George Michael (2016), va aconseguir ser número 1 al Regne Unit. La versió escollida • Robert proposa escoltar la versió de Ariana Grande, enregistrada en directe al Michael Bublé’s Christmas Special de 2014. • Context de l’artista en aquell moment: • Ariana venia del teatre musical de Broadway. • Era una estrella emergent, reconeguda als People’s Choice Awards i als MTV Awards. • Destacava per la seva veu, els registres i la presència escènica; avui és ja una superdiva consolidada del pop. • Valoració: • S’admet que “mai serà tan bona com l’original”, però permet “girar la truita” i redescobrir el clàssic des d’una sensibilitat moderna. 6. Promos i falques de RÀDIO RUBÍ (entre blocs) Entre seccions s’escolten diverses falques promocionals i autopromocions de RÀDIO RUBÍ, que reforcen la seva funció de mitjà de proximitat informativa i cultural: Espais informatius i de serveis • Recordatoris dels butlletins informatius (migdia, vespre), amb exemples de notícies recents: • Reconeixement a l’empresa local Robin Hood per innovació. • Decisió de tancar l’aparcament de la plaça Salvador Allende per motius de seguretat, presa directament per Ana María Martínez. • Sessió d’acollida per a persones nouvingudes. • Incendis en vehicles i edificis, i la recuperació de places afectades per assentaments. • Programació de Cinema Català al Teatre Municipal La Sala. • Insistència que “tot el que passa a la ciutat t’ho explica Ràdio Rubí”, remarcant el seu paper de primera font d’informació local. Programes temàtics • Falca del programa musical “Experimenta”, dedicat a descobrir nous gèneres musicals, emès els divendres a les 22 h. • Falca de “El vermut amb les Gildes”, espai amb to generacional i desenfadat, emès dilluns cada dues setmanes a les 12 h. • Recordatori general de sintonització: • 99.7 FM i web radiorubi.cat per escoltar l’emissora i accedir a continguts. 7. Fil conductor de l’episodi Tot i la diversitat de blocs (tecnologia cívica, mediació, esports, cultura pop i música), l’episodi comparteix alguns fils comuns: • Centralitat de Rubí: activitats, clubs, equipaments i notícies giren al voltant de la vida local. • Participació ciutadana: • Rubí Match convida a implicar-se en l’agenda de ciutat. • La mediació anima a assumir responsabilitat en els conflictes i a demanar assessorament. • L’esport fomenta el suport als equips locals (especialment a La Llana). • Benestar i convivència: • Informació útil i personalitzada. • Gestió pacífica dels desacords. • Oci, cultura i esport com a espais de cohesió social. En conjunt, el tram ofereix una mirada completa però àgil de la vida quotidiana rubinenca: des de com t’informes i com convius, fins a com gaudeixes de l’esport, l’entreteniment i la música.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Context de l’episodi Programa Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, tram final dedicat a continguts socials, formació i cultura audiovisual: • Primera part: conversa profunda sobre el projecte Singulars de formació i inserció laboral per a joves amb discapacitat intel·lectual o problemes de salut mental. • Segona part: recomanacions de cinema (dues pel·lícules d’autor molt emocionals) i rànquing de les millors sèries del 2025. Projecte Singulars: formació i inclusió laboral Què és el projecte Singulars? • Programa finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), adreçat a joves de 16 a 29 anys que no estan estudiant ni treballant. • A Rubí s’ha fet en col·laboració entre Rubí Forma, l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional i la FAC (entitat social de Terrassa especialitzada en discapacitat intel·lectual i salut mental). • El grup ha estat format per 12 joves amb diversitat funcional i/o trastorns de salut mental, i s’ha centrat en la formació com a auxiliars de cuina. “Per nosaltres és una oportunitat perquè joves que no estan ni estudiant ni treballant puguin reprendre el seu camí.” Paper de la FAC i de Rubí Forma • La FAC aporta: • Expertesa en treball amb persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental. • Coneixement d’inclusió social i inserció laboral. • Rubí Forma aporta: • Estructura i experiència en formació, orientació i inserció a nivell local. • L’articulació amb l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional de Rubí. • Es signa un conveni de col·laboració per executar el projecte al llarg de l’any. L’experiència dels alumnes: Alejandro i Leire Per què s’hi apunten? • Alejandro: • És de Rubí i s’apunta veient una oportunitat de futur laboral. • No tenia clar si li agradaria la cuina, però descobreix que sí i en surt molt satisfet. • Leire: • Ha arribat fa poc a viure a Rubí i no trobava feina. • Prefereix «aprendre coses» en lloc d’estar a casa sense fer res. • Vol millorar en cuina i surt molt contenta del programa i del grup. Formació i aprenentatges tècnics • Ara ja han acabat el curs i són auxiliars de cuina. • Continguts principals: • Teoria de cuina professional: manipulació, normes, processos. • Seguretat alimentària i al·lèrgies: celíacs, incompatibilitats, riscos. • Tècniques bàsiques: tall professional, fregits, elaboració de plats. • L’Alejandro destaca: • Ha après sobretot a tallar aliments de manera professional i cuinar per si mateix a casa. • La Leire destaca: • Ara pot fer plats complexos com una bona paella o una fideuà. “No és només aprendre a cuinar, és saber tot: les al·lèrgies, les quantitats... pot salvar la vida a algú.” Impacte en el projecte de vida • Alejandro: • Ja està treballant, però es veu treballant en un futur com a ajudant de cuina. • Leire: • Encara que l’hostaleria no fos la seva passió, ha aprofitat el curs per obrir-se a coses noves i guanyar recursos. • Ambdós coincideixen que el projecte els ha ajudat a veure un futur possible i a no quedar-se bloquejats a casa. Acompanyament, clima de grup i creixement personal El rol del tutor i del professorat • Tutor principal: José Consuegra. • Professors esmentats: Laia, Dani Mas (cuina), professora de Primers Auxilis. • Objectiu inicial del tutor: • Crear un ambient molt acollidor per contrarestar experiències prèvies de bullying i fracàs escolar. • Evitar que ningú vingui al curs amb por o desgana. “L’objectiu número 1 era crear un ambient acollidor perquè ningú vingués amb por.” Dinàmica de grup: d’estranys a “petita família” • Alumnes molt diversos, cadascú amb dificultats i manies pròpies. • Malgrat això, el grup es converteix en “una petita família”: • Es recolzen quan algú té un mal dia. • Gestionen algun xoc puntual de manera madura. • Aprenen a transformar conflictes en: • Oportunitats d’aprenentatge. • Simulacions de situacions del món laboral real. Competències transversals i habilitats socials • A més de la cuina, el projecte treballa: • Habilitats socials. • Competències per tenir i mantenir una feina. • Rutines i hàbits (assistència, puntualitat, compromís). • Casos de progrés que destaca el tutor: • Persones que quasi no sortien de casa i ara tenen feina. • Persones amb dificultats per estar en una aula que, amb adaptacions i ajuda del grup, aguanten, aprenen i milloren molt. Creixement personal: superació de pors La conductora proposa identificar alguna cosa que abans costava molt i que ara han millorat: • Leire (pla personal): • Tenia por de conèixer gent nova i ser jutjada. • El grup li ha permès guanyar confiança en les relacions, sentir-se respectada i trencar aquesta por. “He après a no tenir la por de conèixer gent pel que diran o com et jutjaran.” • Alejandro (cuina i seguretat): • Tenia por del fregit, sobretot de l’oli que salta i el risc de cremar-se. • Ara fa un ou ferrat perfectament i ha perdut aquesta por. Aquests canvis s’assenyalen com a aprenentatges de vida tan importants o més que la pròpia titulació d’auxiliar de cuina. Coordinació, famílies i valoració del programa El paper de la coordinadora: Verònica Casado • Funció principal: coordinar perquè tot funcioni entre: • Rubí Forma. • La FAC. • Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional. • Reptes: • Primer cop que Rubí Forma fa un grup exclusiu de diversitat funcional. • Cal encaixar l’experiència de la FAC amb la formació de Rubí Forma i el suport de l’oficina. • Valoració final: • Acaben de fer una reunió de tancament amb una valoració “super bona”. • Han vist una gran evolució dels alumnes “de com van entrar a com surten”. Treball amb famílies • Rubí Forma també fa intermediació amb les famílies: • Les famílies tenen un punt de vista diferent dels tècnics. • Es facilita que fills i pares es coneguin millor, millorin la comunicació i arribin a pactes realistes. • La Verònica descriu això com un “salari emocional” per als professionals, més enllà del sou econòmic. Continuïtat del programa i altres recursos • Notícia negativa: el programa Singulars ja no continuarà dins de l’oferta del SOC. • Es perd un model on la persona està al centre, amb: • Treballadora social. • Psicòleg. • Tutor. • Docents. • Tot i així: • A Rubí Forma hi haurà altres programes similars (PFI, FOAP, Garantia Juvenil…), encara que no siguin exactament iguals. • Es convida qualsevol persona interessada a adreçar-s’hi per informar-se. Cinema: dues pel·lícules emocionals i profundes Participants en la secció: • Jacint Fornols – crític de cinema. • Víctor Pérez – expert en sèries. “Valor sentimental” • Pel·lícula que es va estrenar just abans del pont, però que el Jacint vol recuperar perquè considera que tothom l’hauria de veure. • Drama familiar explicat a través de dues germanes i el seu pare, director de cinema. • Direcció: Joachim Trier, que aquí s’emmirella en el cinema d’Ingmar Bergman. Elements destacats • Història: • Explora la solitud de les dues germanes, la relació amb el pare i el seu intent de reconnectar amb elles a través d’un guió. • Una de les germanes és actriu de teatre (Renate Reinsve), que treballa amb el pare. • Interpretacions: • Estel de Nesgaard. • Renate Reinsve (ja destacada a La peor persona del mundo). • Elle Fanning. • Inga Lisdóter-Lilleas. • Posada en escena: • La casa familiar es converteix en un personatge més. • Diversos nivells de lectura: drama íntim, reflexió sobre el cinema, la creació, la família. “És d’aquelles històries que veus, que et fan pensar i té un final molt emotiu i molt interessant.” • Reconeixement: • Gran Premi del Jurat al Festival de Canes. • El Jacint la veu com una candidatíssima als rànquings de millor pel·lícula de l’any. “Sendero Azul” • Descrita com una faula distòpica i alhora molt emocional. • Protagonista: Teresa, dona de 77 anys que rep una carta per anar a una colònia per a gent gran. Trama i temes • S’argumenta que és una colònia plena d’avantatges, però en realitat: • Les persones grans són desplaçades de la societat per deixar espai als més joves. • S’hi denuncia un futur possible on les persones grans són vistes com una “nosa” econòmica i social. • El viatge de la Teresa es narra en forma de road movie a través de paisatges de l’Amazònia. Aspectes formals i missatge • Comparada amb Fitzcarraldo per la manera de retratar l’Amazònia. • Barreja de: • Realisme màgic. • Ironia i humor. • Mirada crítica sobre un edadisme extrem i distòpic, però amb punts de realitat actual. • Actuació destacada de Denise Weinberg, que encarna la Teresa amb gran força. • Reconeixement: Gran Premi del Jurat a la Berlinale. “És una història que et commou, perquè juga amb realisme màgic, ironia i una realitat futura que potser no és tan lluny.” Sèries: top 5 del 2025 segons Víctor Pérez El Víctor presenta el seu top 5 de sèries de l’any 2025, amb molta presència d’Apple TV+ i HBO. #5 – Pluribus (Apple TV+) • Creada per Vince Gilligan (autor de Breaking Bad i Better Call Saul). • Protagonista: Rhea Seehorn, que sosté pràcticament tota la sèrie. • Sinopsi mínima oficial: “La dona més infeliç del món vol salvar el món de la felicitat”. Claus de la sèrie • Sèrie centrada en un sol personatge, poc habitual en ficció televisiva actual. • Carregada de referències a clàssics del cinema. • Es pot llegir com: • Crítica a la intel·ligència artificial. • Crítica a les xarxes socials i la imposició de la felicitat permanent. • Estil molt marcat de Gilligan: muntatge, imatge i tempo recorden Breaking Bad i Better Call Saul. • Una part del públic la critica perquè “no passa res”, però el Víctor defensa que és una sèrie que es cou a foc lent i fuig del model “sèrie TikTok”. El Víctor la considera una de les millors estrenes de l’any, només superada per la #4. #4 – Task (HBO) • Presentada inicialment com a minisèrie, però HBO l’ha renovat per una segona temporada arran de l’èxit crític. • Protagonista: Mark Ruffalo (agent de l’FBI). Característiques • Parteix d’un cas criminal aparentment típic, però la sèrie se centra molt més en: • La relació entre l’agent i el criminal. • El perdó, la culpa i la redempció. • Gran capacitat per fer empatitzar amb tots els personatges, inclòs el criminal. • El Víctor destaca especialment: • Un monòleg final de 5 minuts de Mark Ruffalo, que considera inesborrable. Per al Víctor, és la millor nova sèrie de l’any i una de les grans fites recents d’HBO. #3 – Separations (Apple TV+) – Temporada 2 (Es tracta clarament de la sèrie “Severance”, traduïda aquí com “Separations”.) • Torna tres anys després de la primera temporada, un interval que fa que molta gent s’hagi desconnectat de la trama. • El Víctor critica que les plataformes no facin resums prou complets de les temporades anteriors. Per què la manté al top 3? • La considera una de les sèries més cinematogràfiques de l’actualitat. • Trama puzzle amb misteri molt ben dosificat. • El repte és que les sèries de misteri acabin resolent bé totes les preguntes; fins ara, Separations ho fa “molt bé”. • Repartiment d’altíssim nivell, amb: • Adam Scott com a protagonista, amb una de les millors actuacions recents en televisió. • Britt Lower, guanyadora de l’Emmy a millor actriu. • Temàtica central: horror de les megacorporacions i el tracte als empleats, cosa que fa ironia pel fet que la sèrie la produeixi Apple. La conductora confirma que, gràcies a la recomanació del Víctor, l’ha vista i la considera una de les millors sèries que ha vist en molt temps. #2 – The Bear (Disney+ / FX) – Temporada 4 • Per a la presentadora, és “la millor sèrie de la història del món mundial”. • Per al Víctor, és top 2 del 2025 i una de les grans sèries de la dècada. Evolució de la sèrie • La 3a temporada li sembla la més fluixa (sense deixar de ser molt bona). • La 4a temporada recupera plenament el nivell d’excel·lència. Claus de The Bear • Sèrie que combina: • Un estil de muntatge i direcció molt modern (ansietat, ritme, tensió a la cuina). • Amb un cor molt clàssic, més propi de les grans sèries d’abans: focus en personatges, família i trauma. • Temes centrals: • Trauma familiar, dol i càrregues emocionals. • Intent d’arreglar la pròpia vida a través de la cuina i el restaurant. • Personatges clau: • Jeremy Allen White com a protagonista, convertit ja en estrella de cinema. • Jamie Lee Curtis, cada cop més present, amb escenes “brutals” a la 4a temporada. El Víctor insisteix que la sèrie no va només de l’ansietat a la cuina, sinó de la història d’aquesta família i de la possibilitat de tirar endavant malgrat tot. #1 – Andor (Disney+) – Temporada 2 • L’elecció que confirma el perfil friqui de Star Wars del Víctor, però també el seu criteri exigent: mai abans havia situat una sèrie de Star Wars al seu top 5. • Considera que la 2a temporada d’Andor és directament una obra mestra. Per què és la millor sèrie del 2025? • Recupera i aprofundeix els fonaments originals de Star Wars: • Crítica directa al feixisme. • Reflexió sobre governs autoritaris i sobre com arriben al poder. • Temes molt actuals: • Genocidis. • Ascens de governs d’extrema dreta a diferents països. • El sorprèn que Disney permeti una sèrie tan explícita en aquests aspectes, amb un pressupost estimat de més de 500 milions d’euros. • Per al Víctor, Andor demostra que “a vegades l’art triomfa malgrat tot”. Tancament del programa • La presentadora acomiada la secció i agraeix al Jacint i al Víctor tant el programa d’avui com tot el 2025 de cinema i sèries. • Es desitgen bones festes i animen l’audiència a aprofitar les vacances per veure bones pel·lícules i sèries, incloses les recomanades. • Es tanca també l’edició del dia del Rubí al dia, d'11 a 12h, anunciant que l’endemà a les 8 tornen a antena.
Visió general de l’episodi La tertúlia se centra en dos grans blocs: la reinauguració del Casino de Rubí com a espai cultural emblemàtic, i la situació política de Pedro Sánchez i el PSOE amb casos de corrupció i assetjament. Al tram final, es parla de consum audiovisual en català, plataformes i llengua, i es tanca amb un to més distès. 1. Reinauguració del Casino de Rubí 1.1. L’espectacle inaugural i el seu sentit • Es descriu amb detall l’espectacle de reinauguració del Casino, creat per Àngel Miquel, director del Teatre Municipal. • Participen l’Esbart Dansaire de Rubí, l’Espai d’Arts Escèniques Vuit Temps i l’Escola de Música Pere Burés. • L’obertura replica la inauguració del 1928 amb l’òpera Carmen: - interpretació a quatre mans d’Eduard Saez i Raquel Portales - Montserrat Bertral interpreta l’havanera. • L’espectacle recorre quasi 100 anys d’història de Rubí i del Casino a través de música, dansa i teatre: - Guerra Civil i dictadura - transformació de la càmera agrària (càmera agrària espanyola) - la riarada de 1962 - els anys 70 - la remunicipalització del 2016 - projecció cap al 2025. • Les narracions les fan Montserrat Bertroli i Isabel Blasco, i Enric Major interpreta un fragment de Terra baixa, que ell mateix ja havia fet al Casino als anys 80. “Tot allò del passat no és, sinó pròleg del que encara ha de venir” (Shakespeare) és la frase que tanca l’espectacle i n’explica el sentit: el Casino com a espai de creació i de talent futur. 1.2. Coreografies, assajos i emocions • David Burillo, ballarí de l’Esbart, explica: - la càrrega emocional de ballar en un espai tan estimat - el privilegi de participar en la reinauguració - la il·lusió de poder convidar les famílies. • Processos d’assaig: - l’Esbart prepara les danses des de setembre, algunes ja existents i altres recuperades. - amb Vuit Temps es coordinen les darreres dues setmanes al mateix Casino per donar cohesió global al muntatge. • Les danses tradicionals permeten representar moments històrics: - danses de guerra, postguerra i riarada - noves coreografies de Vuit Temps per omplir buits històrics. • Hi ha una coreografia nova final, creada col·lectivament: - música d’estil clàssic que es transforma en versió urbana - balladors vestits de carrer (camises, texans, sabatilles) - representa revolució, jovent, futur i esperança. 1.3. El Casino com a símbol històric i polític • L’alcaldessa Anna Maria Martínez reivindica el Casino com a: - espai de talent local i cultura rubinenca - escenari per a entitats de la ciutat. • Jordi Margarit fa memòria del seu vincle amb el Casino: - hi actua el 1973 en un festival on també hi participa La Trinca - fa cròniques per la revista Rubricata, cobrint concerts d’orquestres i grups - recorda l’estat decadent de l’antic edifici i contrasta amb el Casino actual, totalment renovat. • Es destaca la tasca política per recuperar-lo: - Margarit felicita especialment Àngel Miquel pel muntatge i la seva perseverança - destaca l’alcaldessa com una de les figures que podrà reivindicar la reinauguració del Casino com un èxit de mandat. 1.4. Memòria del Centre Democràtic Republicà i canvi de correlació simbòlica • Es posa en context històric el contrast: - el Casino, espai històricament de dretes - el Centre Democràtic Republicà, gran focus cultural republicà i d’esquerres. • Margarit remarca que: - el franquisme deixa decaure i esfondrar el Centre Democràtic Republicà - s’enderroca l’octubre de 1975, un mes abans de la mort de Franco (dada aportada per l’historiador local Ramon Batalla) - avui, un ajuntament d’esquerres ha restaurat i dignificat el Casino, antiga referència de dretes. • Es reivindica la importància de no oblidar aquest procés, en coherència amb la frase de Shakespeare sobre el passat com a pròleg. 1.5. Peticions de continuïtat i públic • Debat sobre si l’espectacle s’hauria de: - repetir més vegades, per exemple per Festa Major - permetre que més gent que s’ha quedat fora el pugui veure. • Es critica que a les salutacions finals primer i segon pis eren buits, malgrat molta gent sense entrada: - es considera que no s’ha aprofitat prou el teixit associatiu - es proposa fer noves funcions i/o recuperar-lo en altres dates. • Es defensa el Casino com a instrument de cohesió rubinenca i d’acollida de nouvinguts, per conèixer el passat, present i futur de la ciutat. 1.6. Anècdotes i memòria popular del Casino • Margarit evoca personatges típics del vell Casino: - el Calafí, que separava físicament les parelles massa enganxades al ball (els feia posar “dos pams” de distància) - el Rico, speaker amb esmòquing de colors (verd, blau, vermell) que presentava els artistes. • Recorda també Josep Ferrer Domingú, periodista local, que des d’una cabineta de fusta a l’escenari presentava les actuacions de l’Esbart i descrivia les danses amb gran qualitat literària. • Xavi Ribas hi afegeix l’experiència recent de la Marató de Contes de la Xarxa al Casino: - primera entitat a usar l’escenari després de la inauguració - totes les entrades exhaurides - recaptació destinada a Oncolliga Rubí, en lloc de la Marató de TV3, mantenint la finalitat solidària. 2. Pedro Sánchez, el PSOE i la crisi política 2.1. Casos de corrupció i assetjament al voltant del PSOE La tertúlia fa un repàs crític dels diversos fronts oberts del PSOE: • Fiscal General de l’Estat (nomenat per Sánchez), processat. • Investigació oberta a: - la dona de Sánchez - el seu germà. • Cas Eire Díaz, anomenada “l’alampista del PSOE”: - presumpta filtració al partit d’informació de les clavegueres de l’Estat per atacar el PP - presumpta corrupció vinculada a empreses públiques com la SEPI. • Casos dins de l’estructura del partit: - dos exsecretaris d’Organització sota sospita, José Luis Ábalos i Santos Cerdán (en algun cas, fins i tot presó preventiva) - Paco Salazar, que havia de ser nou secretari d’Organització, acusat d’assetjament sexual. • Denúncies per assetjament contra: - l’alcalde d’Almussafes, Toni González - l’alcalde de Belalcázar (Còrdova), Luis Fernández Rodríguez - el president de la Diputació de Lugo, José Tomé. • Dimissió de Javier Izquierdo (membre de l’Executiva Federal) per “motius personals”, però amb rumors d’un altre cas d’assetjament. 2.2. Reaccions polítiques i discurs públic • Pedro Sánchez: - insisteix que vol esgotar la legislatura i que “val la pena governar” tot i les circumstàncies complexes - defensa que el PSOE ha estat clau en drets i llibertats de les dones - afirma que el partit actua amb contundència i transparència davant casos d’assetjament i corrupció. • Yolanda Díaz i Ernest Urtasun (socis del govern): - adverteixen que és difícil que la legislatura continuï sense una transformació profunda i reclamen canvis de govern. • PP i Cuca Gamarra: - acusen el govern de situació “insostenible” - adverteixen que Sánchez podrà esquivar una sessió de control, però no la justícia ni les urnes - remarquen que els socis l’estan “protegint”. “Podran fugir d’una sessió de control, però no de la justícia ni de les urnes” – Cuca Gamarra. 2.3. Comparacions històriques i lectura de fons • Es planteja la possible similitud amb el final del govern de Felipe González (cas Filesa i altres). • Margarit, però, recorda també els escàndols del PP (l’“M. Rajoy”) i qüestiona la legitimitat moral de les crítiques populars mentre no s’aclareixin aquells casos. • Es destaca que Sánchez té una gran capacitat de supervivència política: - “sap caure de peu”, però ara estaria “molt coix” - si supera aquesta fase, es parla irònicament de canviar el títol de “Dama de Ferro” per ell, o “home de goma”. • Es menciona que la revista italiana L’Espresso l’ha nomenat persona de l’any 2025: - per ser líder capaç d’oferir una altra manera de fer política - per la seva posició davant les pressions de Trump sobre la despesa militar - pel posicionament en el conflicte de Gaza. • Es subratlla la disconnexió entre imatge exterior i interior: sovint més valorat fora que dins. 2.4. Enquestes, habitatge i futur de la legislatura • A nivell d’intenció de vot, moltes enquestes donen avantatge al PP, però: - la preferència personal com a president encara situaria Sánchez per davant de Feijóo - seguits per Abascal i, en quart lloc, Gabriel Rufián. • Es destaca el tema de l’habitatge com a punt crític real, per sobre dels escàndols: - salaris que no arriben a final de mes per lloguers i hipoteques - s’assenyala que aquí poden “petar” tant aquest govern com els anteriors, i que cap força ha desbloquejat el problema. • Margarit expressa dos desitjos: - que la legislatura es pugui allargar al màxim, almenys fins ben entrada la primavera (esment de Setmana Santa com a possible moment clau) - que s’articuli una alternativa conjunta a l’esquerra del PSOE, tant a Espanya com a Catalunya. 2.5. Visió del jovent i desafecció política • David Burillo aporta la perspectiva d’un jove molt informat políticament: - percep un joc permanent de “i tu més” entre partits - constata que no s’aborden prou els problemes reals (habitatge, precarietat…) - entén la decepció i baixa participació electoral, així com la desconfiança generalitzada envers la classe política. • Temor a una possible majoria PP + Vox, que veu pitjor per al jovent i per les necessitats socials actuals. • Lamenta que pocs casos (10–20 persones) taquin la feina de molta militància socialista i d’esquerres que treballa honestament. • Es reclama més contundència interna davant casos d’assetjament: actuar des del primer moment per evitar impunitat i missatges equivocats. 3. Consum audiovisual, català i plataformes 3.1. Hàbits de consum dels tertulians • Belén Tierno: - consumeix força sèries i pel·lícules - recomana La Diplomàtica, que li recorda The West Wing (The West Wing / El Ala Oeste de la Casa Blanca), per la seva estructura política i ritme. • Jordi Margarit: - més de pel·lícules que de sèries - últimament també opta per capítols de 40–50 minuts per cansament nocturn - defensa veure continguts en versió original en anglès amb subtítols, idealment en català, com a forma de millorar l’idioma. • David Burillo: - no és gaire consumidor de sèries ni pel·lícules - prioritza passar el temps amb amics i família - percep que “perd el temps” si mira massa pantalles. • Xavi Ribas: - sí és consumidor habitual de sèries - admet que ara costa aguantar una pel·lícula sencera a la nit i tendeix a veure-les “com si fossin una sèrie”, a trossos. 3.2. L’informe del CAC sobre català a les plataformes El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) presenta un informe sobre les plataformes de serveis de televisió a petició (VOD): Disney+, Filmin, Max, Netflix i Prime Video. Percentatge de títols disponibles en català: • Filmin: 20% del catàleg (2.350 títols) – la que més oferta té. • Prime Video: 9,5%. • Netflix: 3,5%. • Max: 3,2%. • Disney+: 2,2%. Tot i que les xifres continuen sent baixes, representen un salt important respecte fa 4 anys, quan el català era gairebé residual excepte a Filmin. 3.3. Prominència del català i algoritmes L’informe també analitza la prominència: quantes vegades les obres en català apareixen en la primera pantalla de recomanacions, en un escenari de cold start (usuari nou sense interaccions prèvies). Resultats de presència de títols amb opció catalana a la primera pantalla: • Filmin: 37% de les obres mostrades tenen disponibilitat en català. • Prime Video: 26%. • Netflix: 41%. • Disney+: 10%. • Max: 0%. Aspectes destacats: • En el cas de Netflix, sorprèn que mostri prop del 42% d’obres amb opció catalana a la primera pantalla quan el total del catàleg en català és només del 3,5%. • Això es relaciona amb: - la detecció de la ubicació geogràfica (dispositiu a Catalunya) - l’ús d’algoritmes que recomanen més català si detecten consum previ en català. • Xavi Ribas, com a usuari, discrepa amb la seva experiència: - sovint no veu ofertes en català - ha descobert pel·lícules/sèries amb doblatge català després d’haver-les mirat en una altra llengua. • Es comenta també el cas de produccions filmades en català però doblades al castellà per la seva distribució estatal, que provoquen una dissonància visual (els llavis no quadren) i fan buscar la versió original catalana. 3.4. Subtítols, VO i aprenentatge d’idiomes • Margarit defensa la versió original en anglès amb subtítols (millor si són en català) com a eina d’aprenentatge continu: - recorda els casos de Portugal i Grècia, on molta gent parla anglès per l’hàbit de consumir-ho tot en VO. • Assenyala una pràctica possible quan no hi ha doblatge en català però sí subtítols o audiodescripció en català, que també ajuda a normalitzar la llengua. • Es lamenta que a l’Estat espanyol l’entrada massiva del doblatge al castellà fes perdre una oportunitat d’immersió natural en anglès. 3.5. Cultura, infància i llengua • Es recorden sèries i doblatges mítics en català que van marcar una generació: - Dallas (amb frases icòniques com “Suelen, ets un pendó”) - Bola de drac (“no me’n sé avenir, és més fort que no em pensava”) - Els Barrufets, que TV3 introdueix com a tal, tot i que moltes plataformes i canals en diuen Pitufos. • Es posa en relleu que la socialització lingüística passa molt per sèries i dibuixos: - és clau que la canalla consumeixi en català des de petits - s’al·ludeix al paper de canals com el Super3 en la normalització. • Es reconeix que els joves sí que consumeixen moltíssim contingut audiovisual, tot i que David Burillo és, en broma, “l’únic jove que va a collir bolets” en comptes de mirar plataformes. 4. Tancament distès: bolets, vacances i loteria • La tertúlia acaba amb un to més lleuger: - es parla de la temporada de bolets, que per a Burillo ha estat bona a l’inici (gràcies a les pluges de primavera), tot i un final fluix - es bromeja sobre no revelar mai on es van a buscar bolets (“cap a Berga” però “Berga és molt gran”). • S’anuncia que la tertúlia fa una pausa per Nadal i Cap d’Any: - la setmana següent estaran pendents de la loteria del 22 de desembre - es donen bones festes i s’ajornen fins al 2026. Idees clau de l’episodi • Reinauguració del Casino de Rubí amb un espectacle que combina memòria històrica, dansa, música i teatre, i que reivindica el paper del Casino com a espai de creació i talent local. • Recuperació patrimonial i política: un ajuntament d’esquerres rehabilita un espai històricament associat a la dreta, mentre es recorda la pèrdua del Centre Democràtic Republicà per deixadesa franquista. • Crisi al voltant del PSOE i Pedro Sánchez, amb múltiples casos de corrupció i assetjament, tensions amb socis de govern i pressió del PP, però amb Sánchez encara com a preferit personal a les enquestes. • Desafecció política del jovent per l’“i tu més” constant, i preocupació pel possible govern PP+Vox. • Debat sobre català i plataformes digitals, amb millores en volum de títols però encara percentatges baixos i una experiència d’usuari que no sempre reflecteix les dades oficials. • Reivindicació de l’audiovisual en català i de la versió original com a eines de cultura i aprenentatge d’idiomes.
Context general del programa Rubí al dia, de 9 a 10h dedica aquesta franja a: • Reivindicacions veïnals al Disseminat Can Solà amb el portaveu de la plataforma, Luis Rubio • Balanç anual de les polítiques d’habitatge a Rubí amb el regidor Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa, Carlos Águila • Resums d’actualitat esportiva local, aniversaris de personatges coneguts i recomanació musical nadalenca 1. Reivindicacions al Disseminat Can Solà 1.1. Naixement de la plataforma veïnal Interlocutors: Pamela Martínez Ortega (presentadora) i Luis Rubio, portaveu del Disseminat Can Solà Digne. • S’ha creat una plataforma veïnal (en tràmit per ser associació a inicis de 2026) al Disseminat Can Solà. • Objectiu principal: “donar veu als veïns” i millorar la qualitat de vida en una zona que consideren obligada des de fa dècades. • La plataforma agrupa 36 adults i 15 infants que viuen al mateix carrer. “Som Can Solà i som Rubí… estem igual que fa 20 anys.” 1.2. Sensació d’abandonament i manca de serveis bàsics Els veïns denuncien una situació de desatenció estructural: • Manca d’asfaltat: només un 25% del carrer està asfaltat; la resta és terra en mal estat. • Absència d’aigua potable: no disposen de subministrament d’aigua potable, que consideren un servei mínim. • Foscor absoluta: no hi ha fanals al carrer; la nit és “foscor total”, amb sensació d’inseguretat permanent. • Sense nom de carrer ni numeració: això complica serveis bàsics com correus, ambulàncies o paqueteria. Casos concrets que il·lustren el problema: • Caigudes de gent gran i motoristes per culpa del fang i la mala condició del camí. • Ambulàncies desorientades que han de donar voltes perquè no troben l’adreça; els veïns han de sortir a buscar-les. • Correus ha prohibit als motoristes entrar al carrer per perillositat; s’han instal·lat estafetes a l’exterior, però no poden repartir paquets grans. “No demanem que ens canviïn una bombeta, demanem que ens posin fanals.” 1.3. Fiscalitat i greuge comparatiu • Els veïns paguen IBI elevat (exemple: més de 700 € anuals) tot i rebre, segons ells, “zero serveis”. • Se senten en un “limb“ administratiu: l’Ajuntament diu que no pot actuar perquè les millores estructurals depenen del POUM, en tramitació des de fa prop de 20 anys. “Paguen impostos igual que qualsevol veí de Rubí i no tenim retorn.” 1.4. Aïllament, mobilitat i identitat • Molts residents no se senten de Rubí per la desconnexió física i de serveis. • Sovint porten els fills o fan vida a Terrassa, Ullastrell o altres municipis on troben més serveis. • Transport públic inexistent a la zona alta: la parada de bus més propera és a 1,5 km. Impacte en la vida quotidiana: • Joves que tornen de l’institut caminant 1,5 km, amb 400 metres finals a les fosques amb la llanterna del mòbil. • Gent gran amb mobilitat reduïda que no pot complir recomanacions mèdiques com “sortir a caminar” perquè el carrer és impracticable. 1.5. Propostes immediates dels veïns Millores bàsiques que demanen sense esperar al POUM: • Instal·lar enllumenat públic per reduir la foscor i inseguretat. • Asfaltar el carrer completament per evitar caigudes i problemes de circulació. • Assignar nom de carrer i número a cada casa per facilitar serveis sanitaris i logístics. • Estudiar una millora del transport públic: compartir una parada de bus existent a una rotonda marcada per Terrassa però, segons ells, dins terme de Rubí. • Això reduiria la distància a la parada de bus a uns 700 metres. 1.6. El POUM i la lluita institucional • Històricament, el seu sòl estava catalogat com a no urbanitzable; ara el POUM el preveu com a sòl urbanitzable amb intenció d’urbanitzar. • Durant anys han confiat en l’associació de veïns de Can Solà, però consideren que la seva problemàtica específica no s’ha resolt. • El 26 d’octubre han decidit organitzar-se com a plataforma pròpia per negociar directament amb l’Ajuntament. Demandes a l’Ajuntament: • Creació de taules de treball entre govern municipal i veïns per abordar les mancances més urgents. • Reunions periòdiques amb el govern i reconeixement de la seva situació com a prioritat de ciutat. 1.7. Cohesió veïnal i activitats culturals Luis Rubio és també propietari d’un observatori astronòmic privat a la zona de Montagut, únic a Rubí. • Volen aprofitar l’Observatori de Montagut per organitzar activitats comunitàries que cohesionin el veïnat i donin visibilitat a la zona. • Primera activitat: observació solar amb telescopis professionals, aprofitant l’interès social pels eclipsis previstos els pròxims anys. • Es planteja també fer, més endavant, observacions nocturnes de la Lluna i planetes. Aspectes logístics: • Activitat oberta a tota la ciutadania, però amb aforament limitat per qüestions d’espai i seguretat. • Estudien si caldrà suport municipal (tanques, organització, etc.). 1.8. Empatia ciutadana i crida al suport Luis Rubio reclama que la resta de la ciutat coneix i empatitzi amb la realitat del Disseminat Can Solà: • Denuncia una manca general d’empatia social: es resolen problemes menors al centre (bombetes, voreres) mentre ells no tenen ni l’enllumenat bàsic. • Creu que fer visible la seva situació pot generar suport social i, alhora, pressió política. “Ojalà tingués un fanal per canviar la bombeta.” Com pot ajudar la ciutadania? • Principalment, donant suport a les xarxes socials (seguint i interactuant amb la plataforma Disseminat Can Solà Digne). • Consideren que avui, en xarxes, “no és el mateix tenir 10 likes que 10.000” i que això influeix en com les institucions perceben el problema. • Reivindiquen que “el poble unit” pot forçar respostes institucionals. 2. Balanç 2025 de les polítiques d’habitatge a Rubí 2.1. Marc general i titular de l’any Interlocutors: Pamela Martínez Ortega, Jordi Arnaiz (regidor d’Habitatge) i Carlos Águila (gerent de Proursa). Preguntats per un titular sobre l’any 2025 en matèria d’habitatge a Rubí, destaquen: • “Un any molt intens en habitatge”, amb treball complex però compromès per millorar el parc públic. • 2,4 milions d’euros d’inversió destinats a incrementar el parc d’habitatge públic. 2.2. Balanç polític i autocrítica Jordi Arnaiz valora l’any com: • Balanç positiu, tot i que les actuacions no han estat suficients per resoldre la “gran complexitat” del problema d’habitatge. • Subratlla que és un problema global, no només local, i que les lleis actuals fomenten l’especulació. Cal “canviar el model d’habitatge” i les lleis que permeten l’especulació. Fa autocrítica: • Reconeix que es podria haver fet més amb més recursos. • Assenyala que les polítiques d’habitatge requereixen pressupost i que hi ha forces polítiques que voten en contra de pressupostos i inversions, la qual cosa limita el marge d’acció. 2.3. Demanda creixent i funció de Proursa Carlos Águila descriu el context: • L’habitatge és el principal problema de la ciutadania, segons enquestes i atenció diària. • Rècord històric d’inscripcions al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. • Augment constant dels ajuts d’habitatge gestionats per Proursa. Sobre la naturalesa de les polítiques d’habitatge: • Són polítiques “cares i lentes”, però amb gran impacte social en la vida de les persones. • El 2025 s’ha fet una aposta forta d’inversió en nous projectes i rehabilitació. 2.4. Destí dels 2,4 milions d’euros d’inversió • Una part central es destina a compra d’habitatges per tanteig i retracte, una via ràpida per incorporar pisos al parc públic i posar-los a disposició de la ciutadania. • A més, l’Ajuntament destina més de 2 milions d’euros addicionals a serveis i polítiques d’habitatge gestionades per Proursa. Limitacions competencials: • L’Ajuntament recorda que la competència principal en habitatge és de la Generalitat de Catalunya. • Rubí treballa amb la Generalitat per activar buits solars i impulsar promocions de protecció oficial en sòl municipal i privat. 2.5. Nous projectes d’habitatge públic El govern municipal preveu un augment d’aproximadament el 60% del parc públic al final del mandat, sumant: • Sector A4: projecte de 35–40 habitatges de protecció oficial. • Plaça Pearson (cantonada on hi ha el supermercat Boedum): • Nou model d’habitatge per a gent gran, amb uns 12 habitatges. • Habitatge dotacional amb espais comuns per socialitzar, lluny del model de residència assistida. • Pensat per a persones grans amb habitatges actuals poc accessibles (sense ascensor, barreres arquitectòniques...). • Avinguda Castellbisbal: • 19 habitatges dotacionals, els primers d’aquest tipus a Rubí. • Habitatges petits i compartits, pensats per a un perfil amb ingressos insuficients per al mercat privat, però amb capacitat per assumir un lloguer moderat. • Altres projectes ja en marxa o recents: • 6 habitatges a Maria Aurèlia Capmany. • 24 habitatges a Marconi. Calendari dels nous projectes: • Cal primer modificar el planejament urbanístic del sòl (especialment a la zona de Boedum), tràmit que pot durar aprox. 1 any – 1 any i mig, depenent d’altres administracions. • En paral·lel, es vol avançar projectes executius i licitació per escurçar terminis de construcció. • Es calcula que en 2–3 anys podrien estar finalitzats alguns d’aquests nous habitatges. 2.6. Rehabilitació amb fons Next Generation S’han rehabilitat 61 habitatges amb fons europeus Next Generation. Millores tècniques principals: • Instal·lació d’un “abric” a l’edifici (millora de l’envolvent tèrmica) per reduir fred i calor extrems. • Incorporació d’energies renovables amb un model innovador: • El retorn de l’energia produïda va tant a les zones comunes com a reduir la factura energètica de llogaters i llogateres del parc públic. • A l’edifici de Montevèdra s’hi han instal·lat quatre ascensors, millorant en gran mesura l’accessibilitat. Valor social de la rehabilitació: • Dignificació del parc públic existent, amb edificis de més de 25 anys que presentaven façanes molt degradades. • Millora del confort tèrmic i de la factura energètica de les famílies més vulnerables. • El nou model arquitectònic: • Habitatges més funcionals, amables i integrats, amb ús de fusta i disseny acurat. • Es vol evitar l’estigma: que ningú pugui “assenyalar” que són pisos públics ni se’n pugui sentir diferent. L’objectiu és que el parc públic sigui aquell “on qualsevol estaria còmode vivint”. 2.7. Mocions i regulacions en defensa de l’habitatge El regidor destaca tres línies de treball impulsades via mocions municipals: Regulació dels habitatges turístics • No s’atorguen noves llicències d’habitatge turístic a Rubí. • Les existents paguen una taxa doble, amb l’objectiu de desincentivar aquesta destinació d’ús. • Es vol evitar un efecte “rebota” dels municipis turístics (Barcelona → Sant Cugat → Rubí). Moció contra l’especulació immobiliària • No totes les forces polítiques hi van votar a favor, fet que el regidor critica obertament. • L’objectiu és limitar l’especulació i, quan s’aprovi la nova llei catalana, poder aplicar el tanteig i retracte a més tipologies d’habitatge, ampliant el parc públic. Protecció indefinida dels habitatges de protecció oficial • El parc públic de l’Ajuntament ja s’està convertint a protecció indefinida. • Es vol que tots els nous habitatges protegits (incloent-hi els de promoció privada a Cremalleras Rubí –52 habitatges– i al carrer Francolí –amb un 40% protegit–) tinguin protecció oficial permanent, evitant que es desclassifiquin al cap d’uns anys. 2.8. Registre de sol·licitants i pressió a la Generalitat • L’Ajuntament insisteix que, per accedir a aquests habitatges, la ciutadania ha d’estar inscrita al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. • Recomanen no esperar a que els habitatges estiguin construïts per inscriure’s. • El volum de persones inscrites és una eina de pressió davant la Generalitat per reclamar més inversió i més promocions a Rubí. 2.9. Missatge final a la ciutadania • Carlos Águila desitja per al 2026 “més habitatge social i assequible” a Rubí. • Jordi Arnaiz afegeix que cal que totes les administracions s’hi posin seriosament i reivindica la lluita des de les esquerres per augmentar el parc públic. • Es comprometen a seguir treballant des de l’Ajuntament per ampliar i dignificar l’habitatge públic. 3. Actualitat esportiva local 3.1. Waterpolo: Club Natació Rubí Interlocutors: Pamela Martínez Ortega i Sisco Lara García. • El Club Natació Rubí (masculí) té l’opció històrica de classificar-se per primera vegada per la Copa del Rei. • Condició clau: guanyar al Mediterrani al seu camp (Barri de Sants) el proper cap de setmana, un repte molt complicat perquè el rival és d’un nivell superior. • Si no guanyen, hauran d’estar pendents d’altres resultats (Tenerife Echeyde, Sant Andreu, Caballa, Catalunya, etc.). • L’equip ve d’una important victòria 18–12 contra el Boadilla, que els manté en la lluita. 3.2. Futbol: UE Rubí i clubs locals • UE Rubí (Lliga Elit): • Empat 1–1 a casa contra el Sant Mauro. • El partit va ser obert: hauria pogut acabar en victòria o derrota per a qualsevol dels dos equips. • El Rubí es manté entre els sis primers en una lliga molt igualada. • Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) – Primera Catalana: • Victòria important en el derbi contra el Sant Cugat (2–0). • Debut rodó de Quico Díaz a la banqueta, que aporta experiència i una nova dinàmica. • El club suma 12 punts, els mateixos que el Covelles, equip en zona de salvació. • Olímpic de Can Fatjó – Segona Catalana (Grup 5): • També aconsegueix una victòria, consolidant-se a la zona mitjana de la classificació. 3.3. Futbol sala: Esportiu Rubí • L’endemà es jugarà Copa de la Reina per part del Club Esportiu Rubí femení de futbol sala. • En lliga, l’equip femení ve de guanyar 3–2 al GEC. • L’equip masculí empata 4–4 i encadena 5 partits seguits sense perdre, situant-se a la zona mitja-alta de Tercera Nacional. 3.4. Hoquei línia: Cent Patins • Hockey Club Rubí Cent Patins: • Els nois guanyen 2–8 a Tres Cantos. • Les noies també s’emporten la victòria 1–2 a la pròrroga (punt d’“extrabonus”). • Les noies es mantenen líderes de la Lliga Èlite Femenina. • Els nois continuen entre els quatre primers, superant expectatives. 4. Espai d’aniversaris Interlocutors: Pamela Martínez Ortega i Glòria Dalmas. Repàs d’alguns aniversaris del dia 15 de desembre: • Hugo Lloris – 39 anys • Exporter del Tottenham i excapità de la selecció francesa de futbol. • Considerat un dels grans porters europeus i peça clau en el Mundial que França va guanyar. • Elisabet Casanovas – 31 anys • Actriu catalana, especialment coneguda pel seu paper a la sèrie Merlí. • Juan y Medio – 63 anys • Popular presentador de televisió, vinculat a programes com Menuda Noche i Inocente, Inocente. • Glòria Dalmas en destaca el seu tarannà i carisma televisiu. • Borja García – 43 anys • Pilot de curses, amb trajectòria en categories com la Fórmula 3 i les World Series. La secció es tanca amb una felicitació conjunta a tots els aniversaris del dia. 5. Recomanació musical nadalenca Interlocutor: Robert Fernández. 5.1. Clàssics inevitables de Nadal En la darrera recomanació musical de 2025, Robert Fernández se centra en els clàssics nadalencs imprescindibles per a qualsevol playlist de festes. • Destaca com a peça central “All I Want For Christmas Is You” de Mariah Carey. • La qualifica de “estàndard nadalenc etern”: • Fa més de tres dècades que es va publicar. • És el tema nadalenc més reproduït de tots els temps. • Genera uns 3 milions de dòlars anuals en drets d’autor, amb un total acumulat d’uns 60 milions de dòlars. És “la millor inversió que ha fet Mariah Carey a la seva vida”. 5.2. Versió de Love Actually En lloc de posar la versió original, el programa proposa escoltar la versió de la pel·lícula Love Actually: • Interpretada per Olivia Olson, que a la pel·lícula és una nena amb un paper protagonista a la part final del film. • La seva interpretació de All I Want For Christmas Is You és ja un clàssic cinematogràfic de Nadal, tant com la pròpia pel·lícula. Robert Fernández presenta aquesta versió com: • El “culminar dels blockbusters nadalencs” a nivell de cinema. • Una combinació perfecta de cançó icònica i escena emotiva, que condensa l’esperit nadalenc. El programa es tanca amb l’emissió de la cançó i el comiat: “Fins demà!”
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Programa especial dedicat a la reinauguració del Casino. L'historiador local, Ramon Batalla, ens explica què va significar el Casino per a la societat rubinenca de principis del S.XX; Cesáreo Ezpeleta, president de l'Associació Casino i Manel Bamala, president de Sant Antoni Abat, ens ajuden a fer la memòria emocional de l'equipament i Àngel Miquel, director del teatre municipal ens parla de l'espectacle inaugural. Tanquem el programa amb The Clippers, el grup musical de Rubí que va guanyar dos concursos de conjunts al Casino i es va retrobar trenta anys més tard al revival organitzat a l'equipament.
Context general de l’episodi Tertúlia matinal de Ràdio Rubí amb diversos col·laboradors on s’aborden tres blocs principals: • Reinauguració del casino de Rubí: memòria històrica, emoció ciutadana i polèmica pels sobrecostos. • Debat sobre la pacificació de la carretera C‑1413A i les obres de mobilitat a la ciutat. • Gestió de la pesta porcina africana al voltant de Rubí, l’impacte econòmic i el debat sobre la fauna salvatge. Intercalat, s’hi inclou un bloc publicitari/programació de la ràdio i una secció final sobre hàbits musicals a Spotify i drets d’autor. 1. Reinauguració del casino de Rubí 1.1. Un espai molt vinculat a la memòria col·lectiva La tertúlia s’obre amb l’anunci que demà es reinaugura el casino després de molts anys tancat i d’un llarg període d’obres amb retards i sobrecostos que han duplicat el pressupost inicial. • La Lídia explica que farà la presentació de la gala inaugural i que li fa molta il·lusió per la seva vinculació personal amb el casino. • Tots recorden balls, cap d’anys, carnavals, teatre i activitats culturals que s’hi havien fet. • Es destaca que quasi tots els rubinencs tenen alguna anècdota lligada al casino, cosa que reforça el seu valor simbòlic. “És difícil que hi hagi algun rubinenc que no tingui alguna història lligada al casino.” La Lídia comparteix una anècdota íntima: una nit de cap d’any al casino va ser clau en la seva relació de parella, amb el record del fred intens i la font de la plaça glaçada. 1.2. La Marató de Contes i el paper de les entitats La xarxa d’espectacles i la seva Marató de Contes tindran l’honor de ser la primera entitat que utilitzarà el casino en la seva reobertura. • La Carme expressa emoció i orgull per haver-ho demanat i aconseguit. • Recorden la història de la Marató de Contes: Ateneu, Casal Popular, antics anys al casino i després la sala del Teatre Municipal, amb prop de 30 anys de trajectòria. • Es considera que és una inauguració molt encertada, ja que: - És una entitat arrelada, amb molta feina feta. - Connecta el casino amb Rubí i el teixit associatiu. També s’aclareix que durant els espectacles no es podrà visitar lliurement l’edifici; per això s’han organitzat visites teatralitzades en dies específics. 1.3. Debat sobre el nom i la història del casino Sorgeix el dubte històric: casino o casino espanyol? • Es recorda que a la República hi havia el Centre Democràtic Popular i el casino, vinculats respectivament a esquerres i dretes. • Després de la Guerra Civil, el casino esdevé casino espanyol, associat a sectors falangistes. • Actualment, els cartells oficials indiquen simplement “al casino”. S’anuncia que en un programa especial posterior: • L’historiador local Ramon Batalla explicarà la trajectòria històrica i aclarirà el tema del nom. • Hi participaran representants de les dues entitats històriques del casino i els Clippers, grup musical molt lligat a la memòria del local. 1.4. Polèmica política pels sobrecostos i les absències La reinauguració ha estat envoltada de polèmica política: • PP i Vox no assistiran a la inauguració com a gest de protesta pels sobrecostos. • Altres grups crítics, com Unides per Baixar (UB) i Veïns per Rubí, sí que hi aniran, però amb “esperit crític”. Els tertulians destaquen: • En obres públiques els sobrecostos són freqüents per imprevistos, fallides d’empreses i pujada de preus (materials, guerra d’Ucraïna, etc.). • Consideren un error no assistir a la inauguració, sobretot per part del PP: - El casino és un equipament de ciutat, de tothom. - La crítica s’ha de canalitzar amb debats polítics, mocions i control, però sense boicot institucional a un espai que beneficia tota la comunitat. “Critica-ho al ple, però això no vol dir que no hi siguis present.” També es posa en paral·lel el cas de la ximeneia de les Cardellach / Cardíbor, on també hi ha hagut retard per fallides d’empreses i encariment de materials, i que és un altre element de patrimoni important per la ciutat. 1.5. Ús futur del casino i programació de Nadal Es planteja la pregunta clau: “Ara que ja el tenim, què s’hi farà?” • S’informa que la programació de Nadal al casino ha exhaurit totes les entrades en molts espectacles, fet que mostra l’expectació ciutadana. • La Marató de Contes manté el seu funcionament especial (possibilitat de “fila zero” de facto: comprar entrada i no assistir), però es remarca que no és respectuós entrar i sortir durant les actuacions. • Es preveu que el casino es converteixi en una mena de “segona residència” cultural per a gent com la Carme, que hi serà molt present veient companyies d’alta qualitat, algunes de prestigi internacional. També es comenta, de passada, l’orgull per la presència de companyies rellevants i es fan bromes sobre portar-hi artistes locals com el senyor Txen. 2. Mobilitat i pacificació de la C‑1413A 2.1. Priorització d’obres: Avinguda de l’Estatut i pont de Cova Solera L’equip de govern municipal es planteja urbanitzar i pacificar la carretera comarcal C‑1413A, però no de manera immediata. Segons declara l’alcaldessa Anna Maria Martínez en l’espai Parlem amb l’alcaldessa (àudio emès a la tertúlia): • Abans cal finalitzar dues obres grans: - Pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. - Ampliació del pont de Cova Solera. • Són actuacions que complicaran molt el trànsit durant les obres, tot i que milloraran la mobilitat un cop acabades. • Per això consideren inviable fer-ho en paral·lel amb la pacificació de la C‑1413A. “Les coses han d’anar una darrere de l’altra… No podem començar tot a la vegada.” 2.2. Cal pacificar la C‑1413A? Es planteja el debat: val la pena pacificar la C‑1413A? Punts destacats: • És una via amb molt trànsit, no pas una carretera secundària. • Té trams limitats a 70 km/h i altres a 50; pacificar implica reduir velocitats, més semàfors i passos de vianants. • L’AUB fa temps que reclama un pas de vianants entre la Noguera i l’Sporting Can Rosés (Espocarn), especialment per l’afluència de gent en caps de setmana. Els tertulians reconeixen la complexitat tècnica i de mobilitat, però accepten que caldrà actuar per seguretat viària i connexions urbanes. 2.3. Punts negres i accessos problemàtics S’assenyalen alguns punts crítics de la xarxa viària: • L’accés a la C‑1413 des del barri de les Torres, amb un stop molt perillós: - Cal mirar trànsit de dreta i esquerra. - Quan el semàfor per als vianants talla un flux, n’arriba un altre cop de vehicles que dificulta la incorporació. - Hi ha hagut accidents recents, com el d’un motorista. • L’entrada a Rubí venint de Molins de Rei, amb cues constants per: - Rotondes. - Semàfors. - Stops. Es compara amb l’entrada des de Terrassa, que es percep més esponjosa i millor resolta, malgrat els problemes propis (embussos als semàfors de les Fonts quan es va cap a Terrassa). 2.4. Evitar el col·lapse: no fer grans obres alhora Hi ha consens que no es poden superposar grans obres de mobilitat: • Es recorda una època d’eleccions amb Rubí plena d’obres, mentre l’eslògan era “Rubí cada dia millor”, provocant irritació dels conductors atrapats a l’Avinguda de l’Estatut. • Fer coincidir dues o tres grans actuacions seria un caos circulatori. Per tant, s’accepta la lògica de l’alcaldessa de seqüenciar les obres: primer Avinguda de l’Estatut i pont; després, timing i projecte concret per a la C‑1413A. 3. Pesta porcina africana i gestió del senglar 3.1. Tancament perimetral i impacte local S’informa que el govern de la Generalitat ultima el tancament perimetral amb tanques i altres barreres físiques en un radi de 6 km des del punt on s’ha detectat el primer cas de pesta porcina africana (PPA) en senglars. • Rubí queda dins d’aquest perímetre, de manera que la ciutat està directament afectada. • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que les actuacions es faran entre el quilòmetre 4 i 6, creant una zona de seguretat sense animals per evitar la propagació. • Es convoca la premsa a la zona de Can Rosers (carrer del Tenis) per donar més detalls del dispositiu. També s’anuncia la convocatòria de la “taula del senglar”, on es presentarà un calendari d’actuacions i caça per al 2026. 3.2. Restriccions d’accés i vida quotidiana El tancament i les mesures de contenció han comportat: • Prohibició temporal de passejar per zones molt freqüentades com Cantireres, Torrent dels Alous, camp de golf i Camí dels Monjos. • Afectació a ciclistes i famílies que hi anaven sovint; s’exemplifica amb un net que feia rutes fins al Tibidabo i ara no pot. Es comenta el cas del darrer cap de setmana llarg (pont): • Malgrat molts avisos previs, mileres de persones van sortir igualment a buscar tions i passejar. • Els ciclistes es van veure obligats a baixar de la bici pels col·lapses en carrils bici i entorns naturals. Els tertulians insisteixen que cal “fer bondat”: No passarà res si un cap de setmana no pots anar amb bici o a buscar tions; és el preu d’intentar contenir un risc molt greu. 3.3. Control de la PPA i impacte econòmic Es valora la gestió com a seriosa i contundent: • De moment, només s’han detectat 13 senglars infectats dins el perímetre. • S’afirma que el dispositiu està funcionant i que és millor “passar-se de precaució” que quedar curt. S’analitza l’impacte econòmic de la pesta porcina africana: • El sector porcí a Catalunya mou milions d’euros i dona feina a moltes famílies. • Es exporta moltíssim a altres països. • A nivell local, la població sovint pateix els impactes ambientals i de gestió de purins, però s’oblida el pes econòmic del sector. Es reconeix també la feina del govern a l’exterior, negociant amb països importadors per minimitzar l’impacte en les exportacions. 3.4. Sobrepoblació de senglars i debat animalista El dispositiu de contenció comportarà sacrificis massius de senglars: • El govern s’ha proposat reduir-ne la població a la meitat com a mínim. • Es preveu un futur debat intens amb els col·lectius animalistes, especialment quan es vegin imatges de batudes i captures. Es comenta que: • En alguns territoris, com Lleida, el senglar (i altres caça major) es consumeixen en forma de civet, embotits, etc. i tenen una cultura gastronòmica associada. • En canvi, a la major part del país quasi no es menja senglar, i la caça té poc pes en la dieta. Es descriu la presència creixent del senglar a zones urbanes: • Aparicions en urbanitzacions i rotondes com la de Can Vallhonrat. • Animals que tomben contenidors i papereres, perfectament adaptats a l’entorn urbà. • Es veu com un cas de manual de selecció natural: l’espècie aprofita la disponibilitat de menjar i prolifera. 3.5. L’origen del brot i el laboratori de Vellaterra S’analitza la polèmica sobre l’origen del brot de PPA: • S’ha descartat la teoria inicial d’un entrepà contaminat. • Ara totes les mirades apunten a l’IRTA-CReSA (Vellaterra), un dels pocs laboratoris autoritzats a treballar amb la PPA. • Segons informacions periodístiques, pocs dies abans del primer cas de senglar infectat, al laboratori s’hi havien rebut mostres per experimentació. Els tertulians destaquen: • El principal risc és el prestigi del centre i del sistema de bioseguretat, ja que només hi ha tres laboratoris a l’Estat amb aquest nivell d’autorització. • Si s’ha produït una fallada de protocols, caldrà: - Transparència total; amagar informació empitjoraria encara més el descrèdit. - Revisar i reforçar protocols (circulació de personal, roba contaminada, etc.). Es recorda que cap sistema és infal·lible i que, “Si alguna cosa pot acabar amb la humanitat, segurament serà una cosa invisible: un virus.” La pandèmia recent es posa com a recordatori de la vulnerabilitat humana davant agents microscòpics. 4. Música, Spotify i drets d’autor 4.1. Cançons i artistes més escoltats a Spotify En l’últim tram, la tertúlia gira cap al consum musical a Catalunya a través de Spotify. Es comenten tres llistes: Cançó més escoltada a Catalunya: • La Plena de B-double Sound, Belé i Ovi On The Drums. • Es destaca el ritme ballable, però també la dificultat d’entendre la lletra i el fet que molts escolten música sense parar gaire atenció al contingut. Artista més escoltat a Catalunya i al món: • Bad Bunny, coincidint Catalunya amb la tendència global. Artistes catalans més escoltats al món (no necessàriament en català): • 1a: Rosalía – es posa La Perla, del disc LUX. Es remarca la seva versatilitat estilística i la diferència entre LUX, Motomami i El Mal Querer. Es compara la seva cançó de despit amb la línia de la Shakira contra Piqué. • 2n: Morat – es posa una cançó dedicada a Lamine Yamal. Es valora molt bé el seu estil i s’afirma que, com a proposta musical, agrada més Morat que Bad Bunny. 4.2. Cançons de despit: d’ahir i d’avui Es reflexiona sobre el fenomen de les cançons de despit a exparelles: • No és nou: en la cançó tradicional i melòdica ja n’hi havia moltes, però eren menys explícites. • Abans, sovint els cantants no eren els autors; interpretaven lletres escrites per tercers (compositors professionals). • Ara, en molts casos, l’artista escriu la pròpia lletra, cosa que dona un aire de confessió directa i personal. S’esmenten exemples clàssics: • Nino Bravo cantant Noelia (composta per un altre autor i escrita per a una persona concreta). • Rocío Jurado interpretant temes de despit que no parlaven necessàriament de la seva vida. La Lídia planteja la pregunta de si fer cançons tan explícites realment ajuda a superar una ruptura; hi ha escepticisme al respecte. 4.3. SGAE, Egeda i el repartiment dels drets S’introdueix un debat sobre drets d’autor i d’intèrpret: • SGAE recull diners de ràdios i altres mitjans pels drets d’autor (compositors, lletristes). • Per cobrir els drets dels intèrprets, es va crear EGEDA (o Egedi, segons es pronuncia), que també reclama pagaments a les emissores locals. Experiències comentades: • Antigament, la SGAE enviava inspectors a les emissores, que s’hi passaven el dia anotant quina música sonava. • Més endavant, el càlcul es fa a partir del pressupost del mitjà, ja sense control directe de les peces emeses. • Això genera dubtes sobre el repartiment real: - Hi ha autors i intèrprets (per exemple, de sardanes) que no reben els drets que els pertocarien, tot i enviar llistats detallats. - Es sospita que, si les seves obres no surten en les grans llistes de consum, els arriba poca cosa o res. Es remarca que, si no hi ha moltes reproduccions, el que es cobra acostuma a ser “calderilla”, gairebé simbòlic. 5. Tancament i enllaç amb el programa especial del casino L’episodi acaba recordant que, tot seguit, després del butlletí de les 11, hi haurà un programa especial dedicat al casino: • Conduït per la Belén Tierno. • Amb la participació de: - Ramon Batalla (història del casino i debat “casino” vs “casino espanyol”). - Representants del Casino Espanyol i de la Societat Sant Antoni Abad. - Àngel Miquel, responsable del guió de l’acte inaugural. - Els Clippers, grup molt vinculat històricament al casino. Es convida els oients a seguir-ho per ràdio i en streaming de vídeo a la web de Ràdio Rubí. La tertúlia es tanca amb un to proper i optimista, celebrant: • La recuperació del casino com a gran equipament cultural. • El debat obert sobre mobilitat i urbanisme a la ciutat. • La gestió activa d’una crisi sanitària animal que afecta de ple el territori.
Visió general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h combina política municipal, urbanisme, gestió de serveis, seguretat, medi ambient, esports i cultura, amb un clar fil conductor: com s’està governant i transformant Rubí i com això afecta el dia a dia de la ciutadania. 1. AUP i la reobertura del Casino Posicionament de l’AUP davant el Casino • L’espai Els grups municipals opinen dona veu a Marina Dolset (AUP), que explica per què aniran a la reobertura del Casino tot i haver-hi votat en contra. • L’AUP hi assistirà: - Per respecte a les entitats de cultura popular que hi participen. - Per veure “in situ” en què s’han gastat gairebé 9 milions d’euros (compra, reforma, sobrecostos i contractes menors). - Per comprovar que tots els permisos i condicions de seguretat estiguin en regla i denunciar si cal alguna irregularitat. Crítica al projecte i a la gestió • L’AUP remarca que s’ha dissenyat un gran equipament sense un pla funcional clar: - Es va contractar una empresa per definir-ne l’ús, que va entrevistar entitats i partits, però no s’ha fet retorn del pla funcional. - Es critica que s’hagi anat aprovant modificacions pressupostàries successives sense saber ben bé quin model d’equipament es volia (ball, concerts, televisió, etc.). • Es qüestiona que la inauguració sigui massa institucional i poc pensada per a la ciutadania. 2. Mobilitat i pacificació de la C-1413a i l’avinguda de l’Estatut La C-1413a: un projecte anunciat però encallat • Marina Dolset recorda que la pacificació de la C-1413a: - Ja va ser aprovada en una moció del mandat anterior. - Depèn de la Generalitat, i que Rubí ha reclamat que es transfereixi un cop pacificada. • Crítica al govern municipal per no haver presentat el projecte a la Llei de Barris del govern Illa i per no aprofitar el context polític favorable (governs socialistes a diferents nivells) per accelerar inversions. Mesures tàctiques immediates • L’AUP proposa accions intermèdies “quirúrgiques” mentre no arriba la gran obra: - Retirar els camions aparcats a l’entrada de ciutat i derivar-los a aparcaments de pagament existents. - Alliberar espai per a vianants i carril bici provisional al voral de la C-1413a. - Corregir incoherències com tenir zona de baixes emissions en un carrer paral·lel i, alhora, permetre circular a 70-90 km/h a la C-1413a. - Crear passos de vianants segurs (exemple: entre l’Espona/Noguera, on no n’hi ha cap i el pas és perillós). • L’AUP fins i tot planteja desobediència civil: si no es pinta el pas de vianants en un temps prudencial, ho faran ells amb veïns per demostrar que és possible i necessari. Avinguda de l’Estatut i pont de Cova Solera • L’alcaldessa ha vinculat la pacificació de la C-1413a a tenir abans enllestides les obres de l’avinguda de l’Estatut i del pont de Cova Solera. • Dolset puntualitza: - Ara s’inicia només la primera fase, el tram “més fàcil” i ja visualment més pacificat. - El tram superior és més car i complex i no té encara diners consignats, de manera que es parla d’un horitzó de 10–15 anys. • L’AUP defensa que no es pot esperar tant i que les mesures tàctiques a la C-1413a no depenen d’acabar Estatut i Cova Solera. 3. Residus i contenidors al centre de la ciutat Retirada i retorn dels contenidors • Es comenta la polèmica retirada de contenidors al centre (plaça Catalunya, carrer Justícia, carrer Sant Gaietà): - El govern els va retirar sense informar adequadament veïns ni partits, malgrat haver fet una Comissió de Residus setmanes abans. - Després de protestes, s’han tornat a col·locar els contenidors del carrer Sant Gaietà. Crítica al nou model de residus • L’AUP denuncia: - Manca de planificació i improvisació absoluta del govern en la reorganització de bateries de contenidors. - Un context en què la ciutadania ja està enfadada per la nova taxa de residus i, a sobre, se li allunya el punt de recollida. - La voluntat del govern de retirar bateries a urbanitzacions, fent encara més difícil el compliment. • Es denuncia també un tracte desigual a les demandes veïnals: - Es responen ràpidament peticions d’alguns veïns “proper entorn” del govern (exemple contenidors, bancs del parc Pau Casals). - Altres peticions queden sense resposta durant molt de temps. 4. Projecte Cremalleras Rubí, POUM i model de ciutat Enderroc de Cremalleras Rubí i nou barri • L’AUP explica per què va votar a favor del projecte de Cremalleras Rubí (parc + 150 habitatges): - Prioritzar construir en sòls ja malmesos o industrials obsolets (Cremalleres, IPACSA, etc.) dins la trama urbana. - Reduir consum de sòl nou i minimitzar destrucció de territori. • Tot i el vot favorable, l’AUP critica: - Percentatge limitat del 30% de protecció oficial, perquè ve d’un planejament antic que no permet ampliar més. Proposta d’“operació Escardívol” • L’AUP fa una proposta estratègica: - L’aparcament a cel obert al costat de Cremalleres és solar municipal, amb la mateixa superfície que el solar on es construeixen pisos a l’Escardívol. - Proposen una permuta de sòls: - L’Escardívol (zona inundable) es convertiria en el gran parc urbà que la ciutat reclama. - El promotor edificaria al solar municipal no inundable, amb aparcament soterrat per als pisos i per l’entorn. - Això permetria: - Completar bé el nou barri. - No perdre places d’aparcament. - Millorar la prevenció de riscos en zona inundable. • Resposta del govern, segons l’AUP: que “és molta feina” i que no es prioritza a nivell polític. Seguiment del POUM i manca de transparència Relació amb el govern • L’AUP explica que: - Se’ls ha ofert reunions bilaterals sobre el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), però no les prioritzen. - Prefereixen centrar esforços en analitzar la documentació (que arriba a comptagotes) i en traslladar la informació a entitats i veïnat. Crítica al procés i a la participació • Principals preocupacions: - No convocar regularment el Consell Consultiu del POUM; aquest només es reactiva després de pressió política. - Sensació que el calendari és opac i que rebran la documentació clau molt just abans d’un ple important. - Ciutadania desinformada: el govern no fa campanyes clares per explicar què implica el POUM. - Incompliment d’acords: hi havia una moció per fer una revista monogràfica sobre el POUM a Itinerari, però en canvi s’han fet tres revistes molt propagandístiques i cap sobre el planejament. Model de ciutat de l’AUP • L’AUP defensa: - Creixement mínim, consum de sòl molt reduït i prioritzar la rehabilitació i transformació de zones industrials degradades. - Evitar macrooperacions sense resoldre mobilitat i serveis públics, com el cas de Ficosa (2.000–3.000 pisos previstos, segons recorda Dolset). • També assenyalen incoherències del document d’equipaments del POUM: - Ja preveu un equipament per a la seu de l’Arc Metropolità, espai que l’AUP veu com un “lobi de pressió” polític. - No incorpora cap nova residència pública per a gent gran, cosa que consideren greu. 5. Plaça Pearson i model de participació ciutadana Resposta a les al·legacions • L’AUP rep la resposta a les al·legacions sobre la reforma de la plaça Pearson: - Van presentar 10-12 al·legacions. - Només se n’han acceptat dues, totes dues per errors tècnics del projecte (data errònia de la font retirada, títol de projecte copiat de Can Oriol). - El gruix de les al·legacions (participació, verd autòcton, consulta cultural, etc.) ha estat totalment desestimat. Objecte de les al·legacions i malestar • Què demanava l’AUP: - Consulta ciutadana sobre l’ús de l’espai de l’antiga font. - Informe de Cultura sobre la correcció de la intervenció. - Increment real de verd urbà i ús d’espècies autòctones (la meitat dels arbres previstos no ho són). • Dolset denuncia: - Nul·la voluntat de diàleg del govern. - Manca absoluta de participació prèvia, fins i tot sense una simple enquesta al web municipal. - Complicitat del soci preferent de govern (ERC), a qui adverteix que aquesta estratègia els pot acabar “engolint”. • L’AUP encara ha de decidir quin serà el següent pas (més mobilització veïnal, altres accions), perquè acaben de rebre la resolució. 6. Pressupost municipal i ordenances Incertesa i retard • La situació pressupostària és qualificada de totalment incerta: - Les ordenances fiscals han quedat congelades. - A la Junta de Portaveus, l’alcaldessa només ha dit que aviat presentaran un primer esborrany de pressupost, però sense calendaris clars. - L’AUP no ha rebut cap document previ ni informació de negociació. • Es dona per fet que el pressupost entrarà prorrogat, atesa la data avançada de desembre. • L’AUP sospita que el govern pot estar negociant amb ERC, però no en tenen informació oficial. 7. Mocions de l’AUP al proper ple Suport al Sàhara • Primera moció: suport a l’autodeterminació del Sàhara i rebuig de la resolució recent de l’ONU que en limita el dret. • Es fonamenta en: - El germanament històric de Rubí amb el poble sahrauí. - La defensa global del dret d’autodeterminació de tots els pobles (palestí, sahrauí, català, basc, gallec, andalús, etc.). Suport al 26F i a Pablo Hasél • Segona moció, a proposta del grup de suport del 26F: - Defensa Pau Major, rubinenc imputat per protestar contra l’empresonament de Pablo Hasél. - Es pren com a referència la moció aprovada a Terrassa, on fins i tot l’Ajuntament ha retirat la seva acusació per danys al mobiliari. • Objectius: - Denunciar que el dret de protesta està cada vegada més limitat. - Recordar que Pablo Hasél porta més de 4 anys a la presó per expressar opinions contra la monarquia. - Posicionar políticament el ple de Rubí en defensa de llibertats i drets civils. 8. L’“Escàner” de la setmana: coordinació i descoordinació L’Albert Soler obre la seva secció d’anàlisi amb la paraula clau “coordinació” (i el seu contrari) com a fil conductor de cinc notícies locals i nacionals. 8.1. Campanya Comerç Segur • La policia local de Rubí reprèn la campanya Comerç Segur per les compres de Nadal i Reis. • Punts clau: - Coordinació estreta amb els Mossos d’Esquadra de Rubí. - Reunions constants per detectar augment de delictes i adaptar patrullatges i controls. - Campanya “viva”: es pot reorientar ràpidament si es detecten nous focus de delinqüència. - Objectiu doble: reduir fets delictius i augmentar percepció de seguretat. 8.2. Pesta Porcina Africana i tancament perimetral • Es destaca la coordinació entre exèrcit, Bombers, Agents Rurals, Guàrdia Civil i Mossos per frenar la Pesta Porcina Africana (PPA) a la zona de Collserola i Vellaterra. • Mesura clau anunciada per Òscar Ordeig: - Tancament perimetral amb tanques i barreres físiques en un radi de 4 a 6 km. - Intensificació de captures i sacrificis de senglars per crear una “zona de seguretat” sense animals que puguin expandir el virus. • Convocatòria imminent de la Taula del Senglar, que haurà de proposar: - Objectiu de captures per al 2026. - Calendari de les actuacions. • Es recorda a la ciutadania que eviti accedir als espais naturals de Rubí aquests dies, per seguretat i per no interferir en les operacions. 8.3. Verifactu i la descoordinació fiscal • Es critica el retard d’un any en l’entrada en vigor de Verifactu, el nou sistema de facturació electrònica anti frau: - Havia d’entrar en vigor l’1 de gener de 2026; el govern espanyol l’ajorna per pactes polítics amb Junts per Catalunya. - Es denuncia una manca de serietat i seguretat jurídica. • Empresaris i autònoms convidats (Enric Rius i Xavier Pujol, Pimec Vallès) expliquen que: - L’ajornament arriba només 28 dies abans de l’entrada en vigor. - Moltes empreses ja havien fet la inversió i l’adaptació; ara se senten castigades per complir. - Es tem que, d’aquí un any, torni a demanar-se una nova moratòria. • Noves dates teòriques: - Empreses: 2027. - Autònoms: juliol de 2027. - Però es posa en dubte que aquestes dates siguin creïbles després d’aquest canvi sobtat. 8.4. El cas del “mig pollastre al Mercadona” • Es comenta el cas d’una treballadora rubinenca acomiadada d’un Mercadona de Terrassa per, suposadament, haver-se menjat mig pollastre, croquetes i sushi a la botiga un cop tancada. • Punts destacats: - L’empresa ho qualifica de falta laboral greu i l’acomiada. - L’acusació es basa en el testimoni d’una companya amb qui la treballadora havia tingut una discussió prèvia i en unes fotos poc convincents. - El jutge de Terrassa i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya detecten forats en la versió de l’empresa i manca de coordinació en el relat. - Sentència: acomiadament improcedent i indemnització de 60.000 euros per part de Mercadona. 8.5. Contenidors del centre i canvi de criteri • Es tanca el bloc de “coordinació/descoordinació” amb el cas dels contenidors de la brossa al centre: - L’Ajuntament retira contenidors a plaça Catalunya, carrer Justícia i carrer Sant Gaietà. - Justifica que els veïns poden anar a l’Escardívol, i que l’espai del carrer Sant Gaietà és massa petit per ampliar. - Després de queixes, tornen els contenidors al carrer Sant Gaietà el dia 9. • L’alcaldessa Ana María Martínez, al Parlem amb l’alcaldessa, dóna una explicació molt genèrica sobre “reorganització” i “distàncies mínimes”, sense entrar en detalls. • L’Albert Soler ho qualifica de mala planificació: treure uns contenidors i, al cap d’un mes i després de pressions veïnals, tornar-los a posar no sembla formar part d’un pla coordinat. 9. Esports locals del cap de setmana La secció d’esports, amb Toni Bravo, repassa els partits de clubs rubinencs: Futbol • UE Rubí (Lliga Elit) - Juga a Can Rosés l’últim partit del 2025 contra el Sant Mauro, cuer de la categoria. - Objectiu: trencar una mala ratxa (dues jornades empatant i una derrota) i tancar l’any amb victòria. • Juventud 25 de Septiembre (Veinti) – Primera Catalana - Visita el camp del Sant Cugat, segon classificat. - El Veinti és cuer i acaba d’estrenar entrenador: Quico Díaz, ex ajudant de Santi Fernández. - Hi ha confiança que el canvi tècnic ajudi l’equip a donar la sorpresa. • Olímpic Can Fatjó – Segona Catalana - 11è classificat, visita el camp del Sallent (5è). - L’Olímpic ve de tres victòries en quatre partits, bona dinàmica. - El Sallent alterna victòria i derrota; s’espera que la “seqüència” jugués a favor de l’Olímpic. • Penya Blaugrana Ramon Llorens – Tercera Catalana - 6è, rep el Sant Vicenç dels Horts, 12è. - L’equip travessa una bona línia de resultats. • Rubí B – Tercera Catalana - Rep la Penya Blaugrana Sant Vicenç dels Horts (4t). - Ambdós acumulen tres derrotes consecutives i busquen revertir la mala dinàmica. • Olímpic Can Fatjó B – Tercera Catalana - 10è, rep el Maurina Egara (6è). - L’Olímpic ha sumat només 3 punts en 4 partits i necessita recuperar estabilitat. Hoquei línia – Cent Patins • Cent Patins femení – Lliga Élite - Líder invicte, visita el Tres Cantos (4t). - Estadística destacada: només 5 gols encaixats en 9 partits, que demostra una solidesa defensiva extraordinària. • Cent Patins masculí – Lliga Élite - 3r classificat, també contra el Tres Cantos (6è). - Objectiu: consolidar-se a la lluita per les primeres posicions. 10. Cultura i entreteniment: aniversaris i música Aniversaris amb Glòria Dalmas • Jennifer Connelly – 55 anys - Actriu nord-americana, guanyadora de l’Òscar per A Beautiful Mind. • Mayim Bialik – 50 anys - Coneguda com Amy a The Big Bang Theory i protagonista de la sèrie Blossom. - Combina carrera artística i perfil científic, fet que la fa una figura singular. • Jaime Lorente – 34 anys - Actor reconegut per La Casa de Papel i recomanat per les seves interpretacions a El Cid i Cristo y Rey. • Miguel Bernardeau – 29 anys - Protagonista de la sèrie Élite. - És fill de l’actriu Ana Duato, dada que sorprèn a l’equip del programa. Recomanació musical de Nadal • Robert Fernández proposa una nadala de Kylie Minogue: - Amb motiu del darrer aniversari del disc “Kylie Christmas”, reeditar en versió “Kylie Christmas Fully Wrapped”. - Nova edició disponible des del 5 de desembre en CD, vinil, casset i formats digitals. - Barreja clàssics nadalencs (It’s the Most Wonderful Time of the Year, Let It Snow, Have Yourself a Merry Little Christmas) amb temes originals. - Inclou tres cançons noves: Hot in December, This Time of Year i Office Party, aquesta última la que sona com a recomanació. 11. Enllaços amb la resta de la graella de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram també s’anuncien diversos espais de RÀDIO RUBÍ: • Esports al dia i retransmissions en directe de partits de la UE Rubí. • Programes musicals com Long Play, Musical Express i Sonido vinilo. • Recordatori que l’especial del Casino es podrà seguir en streaming a radiorubi.cat. En conjunt, l’episodi ofereix una radiografia molt completa de la vida política, urbana, social, esportiva i cultural de Rubí, amb un to crític però informatiu, i amb especial atenció a la participació ciutadana, la planificació urbanística i la coordinació entre institucions i serveis públics.
