Episodis etiquetats amb Rubialdia
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Introducció del tram del programa En aquest fragment de Rubí al dia, d'11 a 12h amb Belén Tierno Nebot, es tanca el programa amb dues grans blocs: • Un espai de territori digital sobre les noves balises d’emergència B-16 i la seva cara fosca en matèria de dades i ciberseguretat. • Una entrevista cultural amb el còmic David Xeca sobre el projecte Open Mic Comedy a l’espai social-cultural Aurora (local de la CGT a Rubí). Territori digital: balises B-16 i ciberseguretat (amb Germà Bustamante) De triangles a balises obligatòries • A partir de gener de 2026 es jubilen els triangles d’emergència i es fan obligatòries les balises lluminoses B-16 per a avaries i accidents. • La promesa oficial és un sistema DGT 3.0 on cotxes i infraestructures es comuniquen, geolocalitzant ràpidament el vehicle avariat per reduir temps d’espera i incrementar la seguretat. Com funciona realment el sistema Protocol A (fase 1): • Quan s’activa la balisa i es col·loca al sostre, el dispositiu porta una targeta SIM pròpia. • La primera comunicació no és amb la DGT, sinó amb el servidor del fabricant de la balisa (empresa privada). "Diguéssim que aquest seria el protocol normal: primer el fabricant rep les dades." Protocol B (fase 2): • El fabricant ha d’enviar les dades de geolocalització a la DGT a través d’una adreça web crítica. • Aquesta comunicació es fa via el subdomini de cmobility30.es, que no pertany a la DGT ni al Ministeri d’Interior, ni tan sols a l’empresa adjudicatària del projecte, sinó a una persona física, Ivan Vega. • Bustamante il·lustra el despropòsit amb una metàfora: és com trucar al veí de dalt perquè li passi un missatge urgent a algú que viu a Castellfollit de la Roca, en comptes de trucar directament a la persona interessada. Riscos i problemes detectats 1. Titularitat privada d’un domini crític • El domini cmobility30.es és propietat d’un particular (Ivan Vega) i no d’una institució pública o empresa responsable del servei. • Això genera una situació que el col·laborador qualifica de “despropòsit com una catedral”, pròpia d’un còmic d’Ibáñez més que no pas d’un sistema crític d’emergències. • Risc de fragilitat del servei: si el titular no renova el domini (cost irrisori anual), es podria bloquejar de cop la recepció de dades d’emergència a tot l’Estat. "És com tenir les claus d’una central nuclear penjant a la porta de casa, amb un cartell que diu ‘no tocar’." 2. Exposició tècnica i ciberseguretat deficient • Especialistes en ciberseguretat han analitzat el domini amb eines com Whois o Telnet i han detectat que: • Els sistemes estan exposats i sense protecció suficient. • Hi ha males configuracions a Amazon Web Services, on està allotjat el domini. • Es produeixen fugues reals de dades a través d’URLs internes. • Conclusió de Bustamante: s’ha venut un sistema “de darrera generació” però muntat sobre fonaments digitals precaris, gairebé "enganxats amb cel·lo". Dades personals, privacitat i cadena d’actors • La balisa B-16 implica que, en cas d’emergència, es transmeten dades de geolocalització en temps real: on està exactament el vehicle, rutes habituals, freqüència de desplaçaments, etc. • Les dades no van directament a la DGT, sinó que passen per: • El fabricant de la balisa (empresa privada). • El domini gestionat per un particular i allotjat en servidors d’Amazon Web Services. • Finalment, la DGT, que hi accedeix per fer la gestió d’assistències i evacuacions. • Això obre la porta a: • Vendes de dades a tercers interessats en perfils de mobilitat i hàbits de desplaçament. • Pèrdua d’intimitat dels conductors. • Dificultat per rastrejar qui vetlla realment per la protecció efectiva d’aquestes dades. Possibilitat de control i drets dels usuaris • La balisa B-16 serà obligatòria: no es pot circular sense, i la policia (Mossos o Guàrdia Civil) podrà multar si no es porta o no s’utilitza en cas d’incidència. • Teòricament: • La balisa només s’activa quan el conductor encén el dispositiu. • El Reglament General de Protecció de Dades de la UE (vigent des de 2018) hauria de permetre l’eliminació de dades un cop complerta la finalitat específica (l’emergència). • Bustamante, però, es mostra escèptic i remarca que caldria comprovar tècnicament: • Si hi ha mecanismes reals per impedir que les dades es guardin més enllà del necessari. • Si és possible exercir drets de supressió o oposició d’una manera clara i efectiva. Crida a la transparència i a l’auditoria • Bustamante formula tres preguntes clau que els ciutadans s’haurien de fer: • On van exactament les nostres dades de moviment? • Qui vetlla, de debò, per la seva protecció i seguretat? • Tenim dret a una auditoria independent i transparent que expliqui tot el recorregut d’aquestes dades? • Esmenta que el RAC ja ha demanat explicacions i considera que la DGT té l’obligació immediata d’aclarir: • Qui és exactament Ivan Vega. • Per què es va permetre que un domini tan crític fos registrat a títol particular. • Quines mesures es prendran per blindar la infraestructura digital associada a les balises. • Conclusió de l’expert: La seguretat viària també depèn de la seguretat de les dades. Sense confiança en la gestió digital, el sistema perd legitimitat. Open Mic Comedy a Rubí (entrevista amb David Xeca) Naixement i objectiu de l’Open Mic • David Xeca, excol·laborador de Ràdio Rubí, explica l’evolució del projecte Open Mic Comedy que organitza a l’Espai Social-Cultural Aurora, local de la CGT a Rubí. • L’objectiu inicial era crear un espai estable de comèdia fora de Barcelona per a: • Còmics i còmiques del Vallès Occidental i àrea metropolitana. • Gent que vol provar text i deixar-se anar en un escenari. • Assegura que s’ha assolit l’objectiu: • El local té molt bon ambient i un públic molt agraït. • Reben moltes inscripcions cada vegada que obren convocatòria. • S’han fet un nom dins del circuit d’Open Mics. Funcionament de les sessions • Cada sessió compta habitualment amb cinc còmics o còmiques (inicialment en feien set, però s’allargava massa). • En gairebé tres temporades, hi han passat desenes de monologuistes, fàcilment prop d’un centenar de persones. • El públic omple el local cada mes i hi ha força assistents fidels que repeteixen. • L’Aurora, tradicionalment orientada a la música i jam sessions, ha incorporat la comèdia com a activitat regular amb molt bona resposta. Tipus de còmics i oportunitats • L’Open combina: • Còmics emergents que pugen per primera vegada o porten poques actuacions. • Còmics semiprofessionals o contrastats, alguns amb oportunitats destacades (com fer de teloners de figures com el Magí de TV3). • Aquesta barreja dona: • Equilibri de ritmes i estils en una mateixa nit. • Oportunitat real de creixement i prova de material. • Alguns noms han repetit per la bona acollida del públic i l’ambient de proximitat. Tècnica del stand-up i feina invisible • Xeca remarca que el stand-up comedy no és només improvisació o gràcia innata: • Hi ha una estructura molt tècnica: premissa, desenvolupament i remat. • Es treballen diferents recursos: jocs de paraules, girs absurds, exageracions, etc. • Està preparant un monòleg d’una hora, la qual cosa exigeix: • Escriure molt text. • Comprimir i reescriure constantment. • Llançar a la paperera la majoria d’idees fins quedar-se només amb el millor. • L’Open serveix per comprovar què funciona i què no: • Acudits que a l’autor li semblen brillants potser no fan riure el públic i cal descartar-los. • D’altres, que semblaven secundaris, poden convertir-se en èxits inesperats. L’humor avui: necessitat, límits i context • Xeca i Belén comenten que l’humor és molt consumit actualment: • Podcasts d’humor amb grans audiències. • Programes de ràdio i televisió que incorporen seccions humorístiques. • Necessitat de riure i descarregar la negativitat de l’actualitat informativa. • Pel que fa als límits de l’humor: • Xeca defensa que l’humor ha de ser transgressor i sempre molestarà algú. • El factor clau és el context: no és el mateix un espectacle d’humor negre que un acte institucional o esportiu d’un ajuntament. "Els límits existeixen, però els posem nosaltres segons el context on actuem." • Posa exemples de polèmiques recents quan s’han fet acudits molt negres en entorns no adequats. • També comenta un debat intern entre còmics: • Hi ha noves formes d’espectacle en què el públic participa molt. • Alguns stand-uppers “purs” diuen que això ja no és un monòleg, sinó un altre tipus de xou. Connexió amb el públic i espai idoni • L’Espai Social-Cultural Aurora és considerat per Xeca ideal per a un Open Mic: • Bones condicions acústiques: el riure ressona i crea caliu. • Proximitat física amb el públic (format taules i barra, no platea de teatre). • Equip tècnic adequat: micro de qualitat, llums potents, servei de barra. • Quan se li pregunta si es veu portant l’Open a un espai més gran (com un teatre municipal), respon que no per aquest format concret: • Traslladar-ho a una sala gran podria desvirtuar l’essència d’un Open Mic. • Sí que s’imagina, en canvi, portar el seu monòleg d’una hora a un teatre com a espectacle propi, que ja seria un altre producte. Properes dates i invitació al públic • Es destaca la sessió del divendres 12 (tancament de 2025): • Cartell format per còmics que no han actuat mai a l’Open dels Coneguts. • Participació de gent molt consagrada dins el circuit. • Es preveu un xou diferent i sorprenent respecte d’altres edicions. • Es recomana seguir l’Instagram “Open dels Coneguts”: • Per veure vídeos de millors moments. • Per consultar cartells i properes dates. • Xeca agraeix a Ràdio Rubí el suport i afirma sentir-s’hi "com a casa", subratllant el servei a la ciutat que fa l’emissora. Tancament El fragment combina alerta digital i reflexió sobre privacitat (balises B-16, DGT i domini en mans privades) amb cultura local i humor (Open Mic Comedy, tècnica del monòleg i vida escènica a Rubí). El missatge de fons és doble: • Com a conductors i ciutadans digitals, cal exigir transparència i seguretat en la gestió de dades. • Com a públic i creadors de cultura, l’humor és una eina poderosa per connectar, pensar i relativitzar la realitat, sempre atenent al context on es fa servir.
Visió general de l’episodi Tertúlia de Ràdio Rubí conduïda per Albert Soler amb diversos tertulians, centrada en tres blocs principals: • Conflicte pels bancs davant l’escola Pau Casals i el xoc entre dret al descans i dret a l’espai públic. • Pesta porcina africana i gestió de la fauna salvatge (porcs senglars, coloms, cotorres) i el seu impacte econòmic. • Política i seguretat: multireincidència al Codi Penal i decisió de RTVE de no participar a Eurovisió per la presència d’Israel. • Tancament més distès amb música en català i el fenomen Oques Grasses, Figa Flawas i The Tyets. 1. Bancs a la plaça de l’escola Pau Casals i xoc de drets 1.1. Origen del conflicte • Polèmica pels bancs que l’Ajuntament posa i treu a la plaça Manuel Miralles (entrada de l’escola Pau Casals). • Veïns: es queixen d’incivisme nocturn (sorolls, baralles, brutícia, drogues) i reclamen descans. • AFA (associació de famílies) i partits de l’oposició: reclamen bancs per a la gent gran i famílies que esperen l’alumnat. «Vull centrar una miqueta el debat [...] quan xoquen dos drets dels ciutadans, i l’Ajuntament es veu obligat a escollir quin dels dos prioritza.» 1.2. Paper de la policia i gestió de l’espai públic • Diversos tertulians insisteixen que treure bancs no és la solució: - Si es treuen aquests bancs, per coherència s’haurien de treure «bancs, arbres i tot el que molesti» a tota la ciutat. - Es reclama més presència i patrullatge de la policia local, no mesures urbanístiques punitives. • Es recorden casos anteriors a Rubí: - Plaça del «Porro» / Josep Rovira: la policia hi anava sovint fins a dispersar-hi els grups. - Plaça Figueres: també s’hi reuneix gent jove, però hi ha pocs veïns i es tanca de nit. • Es posa l’accent en què la policia prefereix tenir els grups potencialment conflictius concentrats i controlats que no pas dispersos per tota la ciutat. 1.3. Dimensió política i confrontació • El conflicte s’ha polititzat: - Part de l’AFA acusa un dels veïns més actius de ser molt proper a l’Ajuntament. - Aquest veí acusa l’AFA de ser proper a ERC, recordant que hi ha hagut membres que han estat regidors d’ERC. - ERC va incloure la tornada dels bancs en el pacte de pressupostos 2024. • Els tertulians consideren aquests retrets polítics força absurds: - Cada família porta els fills on vol i cada veí té la ideologia que vol. - Es veu el conflicte com una deriva de personalització i partidització d’un problema de convivència. 1.4. Individualisme vs. visió col·lectiva • Es critica una tendència social a primar el benestar individual sobre el col·lectiu: - Es posa l’exemple d’un veí que es queixa de sorolls constants vs. la necessitat de bancs per a persones grans. - S’assenyala que ens queixem molt ràpid i sovint perdem la capacitat de diàleg veïnal. • S’aporten exemples positius: - Un centre de drogodependències al centre de Rubí amb molts conflictes inicials (metadona, xeringues, etc.) es va reconduir parlant amb el centre i amb l’Ajuntament, fins a reduir significativament els problemes. «Es va parlar, dialogar, es va parlar amb els centres, es va parlar amb l’Ajuntament, i al final això s’ha acabat.» • Conclusió implícita: abans de mesures dràstiques (treure bancs), cal diàleg, mediació i presència policial efectiva. 2. Pesta porcina africana i gestió dels porcs senglars 2.1. Situació sanitària a Collserola • El Ministeri d’Agricultura confirma 4 nous casos de porcs senglars morts per pesta porcina africana, sumant-se als 9 positius ja detectats: - En total 13 casos positius, tots dins del focus de Collserola. - De 50 senglars morts analitzats, 37 han donat negatiu. • Els agents rurals afirmen que el focus està encapsulat, però esperen el permís de la Comissió Europea per sacrificar senglars. • La corresponsal de La Vanguardia a Brussel·les informa que no cal permís de la Comissió per actuar en casos d’emergència sanitària. 2.2. Sacrifici i caça: límits i riscos • Collserola podria tenir uns 10.000 porcs senglars; fa anys que se’n denuncia la sobrepoblació. • Es reconeix que: - La pesta és molt perillosa per als animals i per al sector porcí, econòmicament molt rellevant (especialment a Osona). - La por se centra en el dany econòmic (exportacions, escorxadors, granges) més que en els senglars en si. • Es compara amb Aragó, on s’ha obert la veda a la caça indiscriminada de senglars i fins i tot amb incentius als caçadors: - Es critica aquest model de «campi qui pugui» com a perillós per a la seguretat de la gent que passeja pel bosc. - Es reclama que la caça sigui regulada i ordenada. • Reflexió de fons: com amb els bancs, hi ha una lògica de prioritzar el benestar humà immediat sobre el respecte a la fauna i l’ecosistema. 2.3. Altres plagues urbanes: coloms i cotorres • El debat es deriva a altres espècies problemàtiques a la ciutat: - Coloms: porten malalties, embruten molt i poden ser agressius. - Cotorres argentines: molt sorolloses i expansives. • Es comenten mesures de control: - Pinxos als balcons i façanes: en alguns casos hi fan niu a sobre, adaptant-se a l’obstacle. - Anticonceptius per a coloms: l’Ajuntament ja els està utilitzant. 2.4. Impacte econòmic i percepció social • Es recullen opinions de carnisseries de Rubí: - De moment no hi ha caiguda de vendes ni por generalitzada a consumir carn de porc. - La pesta no afecta els humans; la por major és econòmica (preu del porc, llocs de treball). • Dades destacades: - El preu del porc ha baixat, cosa que a curt termini pot beneficiar el consumidor però amenaça empreses i llocs de treball. - S’esmenten 30.000 llocs de treball en risc, especialment a Osona, on el sector porcí és el primer motor econòmic. • Es remarca la dissociació territorial: - A l’àrea metropolitana es veu com un problema de senglars i lleure restringit a Collserola. - A les comarques porcines és un problema de supervivència econòmica. 2.5. Restriccions d’accés a Collserola • Camins de Collserola precintats i presència massiva de vehicles de la UME, Guàrdia Civil, agents rurals i Mossos. • Es desaconsella anar-hi amb bicicleta o a passejar; es proposen alternatives locals (camí del Salou, parc de Can Oriol –la part de davant–, etc.). 3. Eurovisió, Israel i la posició de RTVE 3.1. Context i decisió • L’Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) decideix mantenir Israel al Festival d’Eurovisió. • RTVE havia acordat el setembre retirar-se del concurs si Israel hi participava, per considerar-ho un blanquejament de la guerra de Gaza. • S’entrevista Marta Ribas, rubinenca i membre del Consell d’Administració de RTVE: «Hem estat coherents amb el que havíem decidit.» 3.2. Crítica a la gestió de la UER • Ribas denuncia que la direcció de la UER no ha gestionat la crisi: - S’ha anat ajornant la decisió des d’abans de l’estiu. - Es demanava una votació secreta per expulsar o no la televisió pública israeliana (Kan), però no s’ha permès. • Es considera que la direcció de la UER ha actuat alineada amb els interessos d’Israel, evitant un debat efectiu i decisions polítiques clares. 3.3. Cadenes que també es retiren i conseqüències • RTVE és la primera gran televisió pública que confirma la retirada, seguida per altres països (esmentats: Irlanda, Països Baixos, Eslovènia, entre d’altres que poden sumar-s’hi). • Implicacions per RTVE: - No pagarà la quota d’Eurovisió 2025. - Perdrà els drets d’emissió: no emetrà ni semifinals ni final. - No enviarà cap representant al festival. 3.4. Futur del Benidorm Fest • El Benidorm Fest es manté i es reforça: - Ja era una aposta estratègica de RTVE i s’ha millorat la normativa per elevar la qualitat artística. - Quan es van tancar inscripcions, els artistes ja sabien que potser no hi hauria Eurovisió; no hi ha engany. • Marta Ribas confia que: - Els Eurofans entendran i donaran suport a la decisió, tot i la tristesa inicial. - RTVE buscarà altres sortides creatives per donar recorregut internacional al resultat del Benidorm Fest, encara que no sigui via Eurovisió. 3.5. Reacció dels tertulians • Es valora la decisió de RTVE com a coherent amb la posició del govern espanyol respecte al conflicte a Gaza. • Es recorda que Eurovisió ja fa anys que té polèmiques geopolítiques (participació d’Israel, trampes a les votacions, etc.). • Es planteja el dubte sobre el futur de la relació d’Espanya amb la UER, però es conclou que no hi haurà grans conseqüències si altres països grans (França, Alemanya, Itàlia) també prenen posicions similars. «Benvinguda sigui la decisió. És un suport més.» 4. Reforma del Codi Penal i multireincidència 4.1. Acord polític i abast de la reforma • El PSOE accepta finalment la proposició de llei de Junts per endurir el Codi Penal contra els delinqüents multireincidents. • La llei es vota amb suport de PP, Junts i Vox (un detall que incomoda a part de la tertúlia, però que es considera inevitable). 4.2. Contingut principal de la modificació • Es vol fer realment aplicable l’agreuget per multireincidència introduït el 2022: - Furts inferiors a 400 €, que fins ara no comportaven presó, podran ser castigats amb penes d’1 a 3 anys quan hi hagi almenys 3 condemnes prèvies similars. - Es modifica el sistema de registres administratius perquè recullin també l’import dels delictes, fins ara absent i clau per aplicar l’agreujant. • Es tipifica de forma específica el robatori de dispositius tecnològics (mòbils, ordinadors) a l’article 235, amb penes també d’1 a 3 anys. • Es preveu augmentar el nombre de jutges d’inscripció a Catalunya de 35 a 70. • S’obre la porta a que ajuntaments puguin personar-se en processos penals per delictes lleus com els furts. 4.3. Objectiu: trencar la sensació d’impunitat • Fins ara, molts lladres professionals coneixien perfectament el llindar dels 400 € i ajustaven el botí per evitar penes de presó. • També es percebia una inacció judicial i policial: furts «petits» que ni arribaven al jutjat i sortides immediates de comissaria. «Entren per una porta a la comissaria i surten al cap de cinc minuts.» • Es confia que la reforma redueixi la multireincidència, tot i que ningú garanteix que «s’acabi» el problema. 4.4. Dificultats pràctiques i sobrecàrrega judicial • Es planteja el repte de capacitat dels jutjats: - Si ara aquests furts passen a ser delictes perseguits amb més duresa, augmentarà molt la carrega de treball judicial. - L’augment de jutges no serà immediat, mentre que la reforma penal sí. • Es recorda que aquesta mesura s’insereix en un gir general de les socialdemocràcies europees cap a posicions més dures en seguretat i codi penal, empeses pel discurs de dreta i extrema dreta sobre la delinqüència. 4.5. Lectura política • El moviment del PSOE s’interpreta com a part del compliment dels acords amb Junts, després de la nova etapa de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez. • S’assenyala la incomoditat de l’esquerra amb l’enduriment penal però també la necessitat de trencar amb un cert «bonisme» que penalitza electoralment. 5. Música en català, Spotify i cultura pop 5.1. Del rànquing global de Spotify al focus català • Aprofitant el resum anual de Spotify (Wrapped), es comenta: - Bad Bunny com a artista més escoltat mundialment. - Una cançó de Bruno Mars i Lady Gaga com la més reproduïda (segons s’esmenta a la tertúlia). • El conductor proposa fer un «rànquing català alternatiu» amb l’ajuda de Joan Manel, centrant-se en cançons en català més radiades el 2024. 5.2. Les tres cançons més radiades en català «Sort de tu» – Oques Grasses • Gran èxit, considerat candidat a convertir-se en un «clàssic» generacional (el «boig per tu» del futur). • Oques Grasses tanquen gira amb 4 estadis olímpics exhaurits i un concert addicional al Cabró Rock de Vic. • El tema va ser el més radiat al gener a Catalunya. «A la fresca» – Figa Flawas • Dúo de Valls, que han encadenat dos estius seguits amb «cançó de l’estiu». • Van actuar a Rubí i aquest tema va ser el disc més radiat a l’agost. «Estàndard» – The Tyets • Dúo del Maresme (Mataró) molt popular entre el públic jove. • El tema va ser el més radiat al setembre i octubre. • Es destaca que es tracta de música comercial en català, però amb qualitat i gran capacitat de connexió amb el públic. 5.3. FOMO, experiències en directe i model de negoci musical • Es parla del fenomen de concerts massius exhaurits (Oques Grasses, etc.) tot i els preus elevats de les entrades. • Es vincula amb el concepte de FOMO (Fear of Missing Out): «No vull quedar-me fora del que és mainstream.» • A diferència del passat, on es podia viure de vendre discos, l’era del streaming fa que: - Els serveis com Spotify només aportin una «propina» als artistes. - La principal font d’ingressos siguin els directes, amb moltes dates i aforaments grans. 5.4. Altres referents musicals catalans • A banda dels èxits comercials, es reivindiquen artistes com: - Xarim Aresté. - Clara Peya. - Quimi Portet, tant en solitari com reactivant L’Último de la Fila. • Es comenta amb ironia la tornada de L’Último de la Fila com una necessitat econòmica en un context de pensions d’autònoms molt baixes. • Es destaca la creativitat i humor de Quimi Portet: - Gires anomenades «World Tour» sense sortir de Catalunya. - Fotografies promocionals amb fons exòtics (piràmides, neu, etc.). 5.5. Música local i dades de consum • Es menciona que a Spotify es poden consultar també els discos més escoltats a Rubí, despertant curiositat per conèixer els gustos locals. 6. Tancament • La tertúlia tanca recuperant el to amable i cultural, amb agraïment als tertulians i convidant l’audiència a seguir amb la programació cultural del magazín «Rubí al dia». • L’episodi combina debats de convivència local, crisi sanitària animal, política penal i internacional, i un final lleuger sobre música, reflectint la diversitat temàtica d’un magazín de proximitat.
Nou recurs de salut mental a Rubí Què és l’Espai Situat? • Servei comunitari de Salut Mental Catalunya que actua com a porta d’entrada al programa Activat per la salut mental (capacitació, recuperació i grups d’ajuda mútua). • Objectiu central: oferir informació, orientació i acompanyament perquè cada persona pugui entomar el seu propi procés de recuperació, incloent-hi família, entorn i professionals. • És un recurs obert a tota la comunitat: persones amb diagnòstic, sense diagnòstic però amb malestar, familiars, cuidadors, amistats o veïnat que volen aprendre a acompanyar millor. Per què és important a Rubí? • Rubí té molta població i, a diferència d’altres ciutats properes, no disposa d’associacions de familiars o afectats per problemes de salut mental. • L’Espai Situat vol cobrir aquest buit: acompanyar qui entra al circuit de salut mental, però també qui encara no hi és i dubta de si demanar ajuda. Com funciona l’atenció? • Primer contacte per trucada, WhatsApp o correu electrònic: alguns dubtes es resolen telemàticament si són molt concrets. • Quan cal, es fa entrevista presencial a Rubí (dimecres a la tarda a Serveis Socials) o videotrucada; també es pot atendre als locals de Sabadell o Terrassa. • A la primera entrevista es dona temps perquè la persona expliqui amb calma la seva història i es valora: - Orientació sobre el circuit de salut mental. - Derivació a grups d’ajuda mútua o altres recursos. - Possibilitat de seguiment flexible (algunes persones necessiten mesos, d’altres només un parell de trobades). Acompanyament emocional i límits del servei • No és teràpia psicològica formal, però sí un espai d’escolta i suport emocional mentre es busca el recurs més adient. • Molts usuaris valoren saber que poden escriure o trucar entre visites, cosa que dona seguretat. • Es posa molt l’èmfasi en la cura dels cuidadors, que sovint arriben parlant només del familiar però també necessiten espai propi. Xarxa, associacionisme i grups d’ajuda mútua • L’Espai Situat fa coordinació comarcal amb serveis i entitats del Vallès Occidental. • A Rubí s’ha detectat que: - No hi ha associacions de salut mental. - No existeix un grup d’ajuda mútua de primeres persones (només n’hi ha a Sabadell, difícil d’accedir amb transport públic). • Hi ha un grup de famílies ja en marxa; l’objectiu és que creixi i que s’impulsi un grup d’ajuda mútua propi de Rubí. • Des de la Fundació Salut Mental Catalunya s’anima qualsevol persona interessada a implicar-se en la creació de nous grups, que són autogestionats entre iguals. Orientació jurídica i drets • L’Espai Situat pot donar primeres orientacions jurídiques bàsiques. • Quan el cas és complex, es deriva al departament Justament de la federació, que fa assessorament en: - Drets, discriminacions, mesures de suport, gestió econòmica i jurídica de persones amb trastorn mental. • Es connecta amb el Col·lectiu Ronda i el Col·legi d’Advocats per oferir una primera sessió d’assessorament gratuïta. • Tema recurrent entre famílies: les noves “mesures de suport” (substitueixen les antigues tuteles/incapacitacions), que generen molts dubtes. Qui pot venir i quines preocupacions hi arriben? • Qualsevol persona que senti que “li passa alguna cosa” o que cregui que, si la situació continua, pot afectar la seva vida laboral, emocional o social. • Missatge clau: no cal comparar-se amb ningú; si per tu és important, és motiu suficient per consultar. • Preocupacions més habituals: - Famílies: dubtes sobre mesures de suport i drets. - Persones afectades: ansietat vinculada a la feina i impacte emocional de patologies físiques. Estigma i desitjos de futur • Encara hi ha por al què diran: hi ha qui prefereix anar a un espai situat d’una altra comarca per evitar que el poble ho sàpiga. • Malgrat això, es percep que cada vegada més gent s’anima a demanar ajuda, normalitzant la cura de la salut mental. • Desitjos per a Rubí: - Enfortir l’àmbit comunitari i associatiu (grups d’ajuda mútua i, idealment, una associació de salut mental). - Desenvolupar la taula de salut mental (que ja ha fet la primera plenària) i elaborar un mapa de recursos que inclogui factors socials com l’habitatge. - Que la ciutadania sàpiga clarament on adreçar-se quan tingui un dubte o malestar. Com contactar amb l’Espai Situat (Vallès Occidental – Rubí) • Telèfon / WhatsApp: 605 652 603 • Correu electrònic: [email protected] L’“Escàner setmanal”: cinc “senyals” de l’actualitat La secció d’Albert Soler gira entorn de la paraula “senyal”, que connecta cinc notícies de la setmana. 1. Senyals al bosc: pesta porcina africana (PPA) • Els entorns naturals de Rubí (Can Oriol, Can Tiraries, Torrent dels Alous…) s’han omplert de cintes i cartells prohibint el pas per frenar la pesta porcina africana (PPA) en senglars. • El Ministeri d’Agricultura ha confirmat 13 senglars morts positius de PPA. • El sector porcí reclama mesures contundents. El director de Mercolleida, Miquel Àngel Vergés, defensa: - Sacrificar els senglars en un radi de 20 km. - Buidar les granges d’engreix dins aquesta zona (unes 6.000 truges i 30.000 porcs d’engreix), trobant una sortida ràpida per al sacrifici. • Europa, segons avança La Vanguardia, aclareix que no cal permís de la Comissió Europea per eliminar senglars en un context d’emergència sanitària, obrint la porta a actuacions imminents. 2. Senyal als àrbitres: polèmica a la UE Rubí • L’entrenador de la UE Rubí, José Solivelles, denuncia l’actitud de l’equip arbitral al camp del Vilafranca. • Explica que van rebre comentaris menyspreadors i amenaces velades, a més d’un criteri discutible en faltes, targetes i expulsions. • En la roda de premsa (molt breu, 50 segons) es mossega la llengua per evitar una sanció, després d’haver-ne patit una per crítiques anteriors. • Es planteja el debat sobre el gran poder dels àrbitres (presumpció de veracitat) i la necessitat d’exercir-lo amb responsabilitat; si el que descriu Solivelles és cert, no seria acceptable. 3. Senyal de memòria a Ràdio Rubí: Lídia Juste i Ferrer Domingo • L’estudi 1 de RÀDIO RUBÍ rep el nom de Lídia Juste, figura molt estimada a l’emissora. • En l’acte d’homenatge, Juste explica com va entrar a la ràdio pensant ser professor d’història i s’hi va enamorar fins a fer-ne la seva vida, compartint anys de feina, moments bons i dolents i moltes rialles a la redacció. • L’altre estudi recupera la placa històrica que el bateja com a Estudi “Ferrer i Domingo”, en memòria del periodista Josep Ferrer Domingo, que ja des de 1982 dona nom a l’espai. • Curiosa connexió: cercant la data original de la placa de Ferrer Domingo, troben un retall de la revista Rubricata (gener de 1983) on s’explica la col·locació de la placa… signat per la mateixa Lídia Juste. Una “senyal” que tanca el cercle entre ambdós homenatjats. 4. Senyals d’incivisme a la plaça Manuel Miralles • Conflicte veïnal a la plaça Manuel Miralles, davant l’escola Pau Casals: - Alguns veïns denunciaven botellots, consum de drogues, baralles, amenaces i pràctiques sexuals a la zona dels bancs. - Expliquen haver trobat fins i tot preservatius usats davant de casa. • Un veí, l’Antonio, relata haver hagut d’intervenir en una agressió a una noia i critica que es digui que “només hi ha un veí que es queixa”. Segons ell, el problema era compartit per diversos residents i consten avisos als Mossos i serveis d’emergències. • L’Ajuntament ha retirat els bancs i, segons els veïns, les molèsties han desaparegut. • A l’altra banda, l’AFA del Pau Casals reclama que es tornin a instal·lar, perquè els bancs servien als avis i famílies que esperen a la sortida de l’escola. • La polèmica s’ha polititzat, amb partits posicionant-se sobre una qüestió aparentment tan simple com uns bancs. 5. Senyalització del refugi antiaeri de l’Escardívol • L’Ajuntament inaugura un tòtem informatiu que marca el lloc on hi ha el refugi antiaeri de la Guerra Civil sota l’Escardívol. • L’alcaldessa Ana María Martínez remarca la importància de la memòria històrica: "Rubí creiem fermament en la necessitat de no oblidar mai i d’educar les noves generacions en els principis de la cultura de la pau." • A terra s’han col·locat dues línies paral·leles que indiquen el recorregut del refugi sota el carrer. • Tot i l’expectativa creada, encara no es pot visitar: caldrà obrir-hi un accés i fer-hi obres; l’Ajuntament busca subvencions de la Generalitat. • El refugi es va localitzar fa tres anys durant unes obres de Sorea al carrer Cadmo i pertany a l’antiga fàbrica tèxtil de l’Escardívol, un espai clau de producció pel bàndol republicà. Bloc d’esports locals Agenda reduïda pel pont • Aquest cap de setmana només hi ha dos partits oficials d’equips rubinencs, però es presenta també un torneig solidari d’hoquei per a gener. Torneig benèfic d’hoquei • L’Okei Benèfic Cup es disputarà a la pista Francesc Calvo els dies 3 i 4 de gener. • Organitzen Els 100 Patins i l’entitat Camina, Corre, Balla. • Objectiu: recaptar fons per a la investigació del càncer infantil a l’Hospital Sant Joan de Déu. • Participació: - Dissabte: equips sub-14. - Diumenge: equips sub-12. • Tots els participants tindran reconeixement i els guanyadors jugaran un partit contra els àrbitres, en un ambient festiu i nadalenc. Futbol sala femení – duel clau • Futbol sala femení Rubí (2a divisió): - Diumenge, a prop del migdia, visita la pista del César Augusta. - Rubí és 3r a la classificació, César Augusta és 5è, duel directe per mantenir-se a la part alta. - Les rubinenques arriben amb tres victòries consecutives i necessiten no fallar perquè els rivals directes tenen, sobre el paper, partits més assequibles. Waterpolo masculí • Club Natació Rubí masculí: - DISSABTE, 13.30 h, a la piscina del Club Natació Barcelona. - El CN Barcelona està al top 3 de la Lliga, empatats amb primers i segons, i només ha perdut un partit. - El Rubí ve de perdre un duel directe amb el Ciutat de Cavalla (15-17) i buscarà millorar els desajustos defensius per competir al màxim. - El partit clau, però, serà la setmana següent contra l’Encinas de Boadilla, rival directe a qui “s’ha de guanyar”. Aniversaris i cultura pop Personatges que fan anys • Frankie Muniz (40 anys): actor nord-americà conegut per Malcolm in the Middle, convertit en icona televisiva d’una generació. • Nacho Guerreros (52 anys): l’actor que interpreta el Coque a La que se avecina; se’n destaca la seva versatilitat i el contrast entre el personatge i la seva manera de ser real. • Jesús Montoya (62 anys): exciclista espanyol, bon escalador, líder en etapes de la Volta a Espanya i campió estatal de ciclisme en ruta, molt reconegut a la seva regió natal. Recomanació musical: Bad Bunny • Es destaca que l’artista més escoltat a Spotify el 2025 és Benito Antonio Martínez Ocasio, conegut com Bad Bunny. • El seu àlbum “Nadie sabe lo que va a pasar mañana” (a l’episodi se cita “TV tirarme fotos” com a àlbum més escoltat) acumula milers de milions de reproduccions. • Es convida a redescobrir Bad Bunny, que s’ha consolidat com a figura global i fins i tot esdevé motiu de polèmica política als EUA en protagonitzar el halftime show de la Super Bowl sota la presidència de Trump. Publicitat i graella de Ràdio Rubí A la part final, entre blocs de contingut, s’escolten diverses falques que recorden la programació i serveis de Ràdio Rubí: • En Joc: espai d’actualitat esportiva, amb cobertura de més de 40 categories. • Rock and Classics: programa monogràfic sobre grans formacions del rock, dilluns a les 18 h. • Presència Cristiana: programa religiós dominical (9–10 h) fet conjuntament per Església Catòlica i Protestant. • Actualitat (música catalana): notícies, agenda i entrevistes sobre la música del país, divendres a les 18 h. • Long Play: espai musical nocturn amb selecció “gourmet”, dimarts de 22 a 23 h. • Inspira’t: magazín d’històries i projectes que volen inspirar l’audiència, dimarts de 18 a 19 h. • Falques institucionals: informatius de migdia i vespre, serveis d’informació local i publicitat per a comerç de proximitat. En conjunt, l’episodi combina serveis socials (salut mental), actualitat local i esportiva, memòria històrica i cultura popular, mostrant la varietat de continguts de Rubí al dia, de 9 a 10h a Ràdio Rubí.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Context general de l’episodi Espai de Rubí al dia, d'11 a 12h conduït per Belén Tierno Nebot, centrat en cultura local: arts visuals, llibres i activitats nadalenques. L’episodi combina una entrevista sobre el mercat d’art Mercart 2025 al Claraboia i un racó literari amb recomanacions de llibres i activitats lectores, especialment pensades com a regals de Nadal i com a impuls de la vida cultural rubinenca. 1. Mercart 2025: el mercat d’art al Claraboia Funcionament i filosofia del Mercart • Mercart és un mercat d’art organitzat en un espai-taller del Pep Borràs al Claraboia, que fa uns 16 anys que existeix (amb aturada a la pandèmia) i que arriba a la 12a edició en el format actual. • Reuneix un grup d’artistes de Rubí amb ganes de mostrar i vendre la seva obra en formats petits i a preus assequibles, per acostar l’art a persones que no acostumen a anar a galeries. • Es poden trobar disciplines diverses: dibuix, il·lustració, fotografia, pintura, escultura, ceràmica, i aquest any també màscares amb una tècnica especial. • Objectiu clau: democratitzar l’art. S’insisteix que, per un preu similar a un perfum de gamma alta, es pot adquirir una peça original que dura tota la vida i que es converteix en part íntima de la llar. "L’art no es ven, hi ha un client que el vol comprar perquè s'ha enamorat d’aquella obra." Calendari, horaris i experiència de visita • Inauguració: 19 de desembre a les 19.30 h. • Durada: del 19 de desembre al 6 de gener (amb obertura pràcticament cada dia de festes: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, etc.). Els horaris són variats i es penjaran al web per evitar confusions. • Es proposa tant comprar com simplement “anar a remenar” i gaudir mirant art. Molta gent ho ha incorporat a la seva rutina de Nadal com una visita imprescindible. • Cada artista presenta habitualment entre 10 i 15 obres. Mirar totes aquestes produccions es descriu com un passeig paisatgístic per la creativitat: observar evolucions, estils i canvis d’any en any. Artistes participants i relleu generacional • Llista destacada d’artistes: Sandra Bea, Pep Borràs, Pepe Ferrés, César Font, Sònia González (Cuchu), Ruth Hernández, Sergi Marcos, Joan Mas, Miquel Mas, Monsino, Núria Lacambra, Anna Tamayo. • Hi ha una combinació de generacions veteranes i noves fornades, fomentant el relleu. Alguns artistes donen pas a joves creadors en determinades edicions. • Pep Borràs, com a amfitrió, posa a disposició el seu espai per promocionar l’art local, no només el propi. Hi ha una actitud col·lectiva de cessió de lloc si calgués incorporar nous artistes. L’obra de Núria Lacambra • Núria Lacambra, artista local de formació en Belles Arts, explica l’evolució del seu treball: - De la figuració acadèmica i el realisme a la abstracció intuïtiva. - Actualment centrada en ambients marins: primer mars horitzontals i ara una mirada de “busseig” dins l’aigua. • El seu vincle vital amb el mar (Cap de Creus, Llançà, tramuntana, banys i immersions) alimenta la seva obra, que expressa força, moviment i intensitat natural. • Defensa que l’artista ha de ser veritable amb si mateix, fins i tot si això el fa menys “vendible” dins la indústria artística convencional. Altres propostes artístiques del grup • Joan Mas presenta enguany màscares amb una tècnica sorprenent, ja aplaudida a la Fira de Sant Galderic. • Pep Borràs treballa amb: - Figures de dones africanes amb farcells al cap. - Ocells i composicions fetes amb objectes trobats: ferros, fustes, fragments d’armaris… - Núria ho relaciona amb el corrent de l’objet trouvé del segle XX. • Miquel Mas combina: - Una base d’hiperrealisme i virtuosisme tècnic. - Amb collage i taques que mantenen, al darrere, un gran domini del dibuix. Preus i economia de l’art • Es recalca que els preus són assequibles: - En el cas de Núria Lacambra: formats 40×40 sobre fusta al voltant dels 100 €, obres sobre cartró entre 70–75 €, i formats més petits sobre 60 €. - Altres artistes poden tenir peces fins als 150 €, però majoritàriament per sota dels 100 €. • Es destaca que així es pot regalar art sense fer una gran despesa, però adquirint anys de feina, ànima i ofici concentrats en una peça. • Entre els propis artistes també hi ha intercanvi i compra mútua d’obres, com a mostra d’estima professional i personal. La “llumineta” del Mercart • Es manté la tradicional “llumineta”: - Cada número costa 2,50 €. - Es juguen les dues terminacions de la loteria del Niño. - Si el número coincideix, la persona guanyadora pot escollir obres del Mercart per un valor d’uns 250 €. • Aquesta fórmula combina joc, il·lusió i accés ampliat a l’art. Reflexions sobre el món de l’art • Núria Lacambra comenta la distinció entre: - El “món de base” d’artistes que viuen l’art amb molta potència però amb difícil accés al mercat elitista. - I la indústria de l’art, condicionada per marxants, col·leccionistes i estratègies de revalorització. • Es reivindica el valor de l’art al marge de la gran indústria, posant en relleu la importància de la connexió emotiva entre obra i comprador. 2. Racó literari: llibres i maratons de contes La segona part del programa és el Racó literari amb Enric Pallarés i Carme Pomereda, centrat en: • Activitats especials per Nadal: maratons, lectures, vermut literari i accions solidàries. • Recomanacions de llibres per a nens, joves i adults, idònies com a regals de Nadal. 2.1. Marató del Racó i activitats solidàries Marató del Racó (13 de desembre) • Es recupera l’esperit de la gran festa dels 50 anys de la llibreria, celebrats l’any anterior, amb tot un dia d’activitats. • Dia: dissabte 13 de desembre. • Programa del matí: - Taller de Nadal per a infants. - Contacontes a càrrec de Carme Pomereda i Lídia Juste (presentades com a “fitxatges de luxe”). • De 12 a 13 h: lectura col·lectiva de poemes de Pere Quart (després de l’haver dedicat l’any anterior a Salvat-Papasseit), amb: - Amics i clients llegint poemes. - Acompanyament musical del mestre Jordi Voltes. • A partir de la 1 del migdia: vermut i concert de jazz amb un grup amic. • Es convida tothom a participar-hi a la porta de la llibreria, al carrer, amb carpes i ambient de festa. Marató de contes al Casino i La Marató de TV3 • L’endemà, diumenge 14, hi haurà la Marató de contes organitzada per La Xarxa i entitats locals, enguany al Casino recentment reobert com a equipament cultural. • Aquesta marató és una gran festa d’entitats i ciutadania: hi participen narradors, músics, dansaires (s’esmenten balls, gaites, etc.), i també la Lídia explicant contes. • Tant la Marató del Racó com la Marató de contes se sumen a La Marató de TV3 dedicada al càncer. Col·laboració amb Oncolliga Rubí • Durant el dia 13, la llibreria destinarà un percentatge de les vendes a una donació solidària a Oncolliga Rubí, l’entitat local de suport a persones amb càncer. • Es posa en valor la dimensió comunitària i solidària de la cultura: llibres, contes i poesia com a instruments per teixir vincles socials i suport mutu. 2.2. Llibres infantils i juvenils recomanats a) “13 fòbies i un misteri” • Llibre per nens i nenes a partir de 6è de primària i sobretot 3r–4t d’ESO. • Protagonista: un noi petit i vulnerable, anomenat “la rateta”, que pateix assetjament escolar per part d’un company alt, fort (el “matón” de l’escola, ara anomenat bully). • El protagonista té 13 fòbies (por a la foscor, a les aranyes, etc.). • Un altre noi, d’altes capacitats i obsessionat pels misteris i el true crime, l’arrossega a aventures que, sense voler, l’ajuden a afrontar i superar les seves pors: - El tanca en una cova (foscor i aranyes). - El porta a situacions que el confronten amb cada fòbia. • A mesura que viu aquestes situacions, el protagonista guanya autoestima i arriba a enfrontar-se al bully, malgrat ser físicament més petit. • El llibre combina humor, intriga i crítica social, amb una moraleja clara: la importància de no perdre l’autoestima i de trencar la dinàmica de l’abús. b) “En Pere dels set secrets” • Llibre il·lustrat per a lectors de cicle inicial/mitjà i per llegir en família. • Protagonista: Pere, un nen de sis anys, murri i observador, que té set secrets que no explica als seus pares. • Context: els pares sempre estan ocupats (casaments, bateigs, feina…) i el deixen amb diferents persones de confiança: la Lola de la fruiteria, avis, padrí, oncle, etc. • Cada cura li fa fer coses que els pares no li permetrien: - A la fruiteria, la Lola el posa darrere el taulell a atendre clients i fins i tot rep propina. - Amb el padrí, se’n va a les muntanyes russes i menja de tot, acabant marejat i vomitant. • Els set secrets són totes aquestes experiències, plenes de llibertat i aventura. • Missatge de fons: malgrat les prohibicions i normes, el Pere estima profundament els seus pares, i el llibre mostra com les xarxes d’adults del voltant (amics, avis, padrins) aporten riquesa vital als infants. • Es destaca especialment la qualitat de les il·lustracions (de Cristina Los Santos) i el to tendre i humorístic. c) “O pastanagues” • Àlbum il·lustrat per a primeres lectures o per ser explicat en veu alta. • Protagonista: un conill que viu sol i repeteix cada dia la mateixa rutina (te, tranquil·litat…). La seva expressió preferida quan s’enfada és “O pastanagues!”. • Un dia planta pastanagues i li queda una llavor a la bossa. La planta, la rega, l’estima i li parla. D’aquesta llavor neix una pastanaga especial que parla i li fa companyia. • A partir d’aquí: - El conill porta la pastanaga arreu (en cotxe, a la botiga, a les muntanyes…). - Junts decideixen plantar i cuidar més llavors fins a tenir moltes altres hortalisses “amigues”. • Missatge central: amb afecte, cura i temps es poden fer créixer amistats i vincles; el conill descobreix que viure acompanyat és molt millor que viure sol. • El llibre juga amb el gir humorístic: els conills solen menjar pastanagues, però aquesta no se la menja, perquè és la seva amiga. 2.3. Llibres per a adults a) “Els miserables” de Víctor Hugo (nova edició en català) • Edició especial de Nadal del clàssic “Els miserables” de Víctor Hugo, pensada com a gran regal: - Més de mil pàgines. - Edició cuidada i molt atractiva com a objecte (no només com a lectura). • Particularitat clau: nova edició en català basada en la traducció de Maria Bohigas (Club Editor), aquí revisada i actualitzada. • Història de la traducció: - Bohigas va traduir el llibre fa molts anys, en una feina de gairebé 10 anys combinada amb altres tasques. - La traducció anterior estava gairebé exhaurida i en format molt modest de butxaca. - En revisar-la per reeditar-la, l’autora s’ha adonat que havia de reescriure i adaptar força fragments al català actual i a la sensibilitat dels lectors d’avui. • Es remarca la importància de la traducció literària: - Llegint en traducció, llegim la veu del traductor tant com la de l’autor. - La professió de traductor està guanyant visibilitat i reconeixement, amb iniciatives com un futur simposi de traductors europeus a Barcelona. • Es cita la frase de Rimbaud sobre l’obra: “Els miserables són un poema, un poema de debò.” • El llibre es presenta com una obra fundacional de la literatura europea contemporània i ara, amb aquesta edició, més accessible i atractiva per al lector catalanoparlant. b) “Guia de les criatures fantàstiques catalanes” • Llibre de Joan de Déu Prats amb il·lustracions de Maria Padilla, centrat en la mitologia i les criatures fantàstiques catalanes. • Estructura en forma de guia: - A cada pàgina hi ha una il·lustració d’una criatura (fumeres, gambutzins, dones d’aigua, etc.). - I una fitxa amb informació: orígens, lloc on se la situa, aspecte, poders, parentius amb altres éssers llegendaris. • Exemples: - Gambutzins: petits éssers associats a dies de molt vent; al Baix Ebre s’explica als infants que “xiulen” amb el vent, i molts esplais organitzen “caça de gambutzins” de nit. - Fumeres i altres criatures menys conegudes, vinculades a zones concretes del territori. • El llibre és alhora: - Regal bonic (edició molt cuidada i il·lustracions potents). - Recurs pedagògic ideal per a escoles i instituts, per treballar llengua, literatura, història, socials i imaginari col·lectiu. • Es critica que, en alguns centres, per la voluntat de ser “massa multiculturals”, s’han deixat de banda les llegendes locals, tot i que es coneixen molt bé universos com el de Harry Potter o El senyor dels anells. • Es reivindica la necessitat de recuperar i explicar aquestes històries pròpies (dracs, boscos de Sant Llorenç, Montserrat, etc.) i de fer-ne fins i tot novel·les negres o fantàstiques a l’estil de Dolores Redondo, però ambientades al Pirineu, Montseny o Collserola. • La llibreria presentarà el llibre amb la presència de Joan de Déu Prats el 17 de desembre. 3. Tancament, falques i autopromoció de Ràdio Rubí Entre els segments principals s’escolten diverses falques promocionals i corts informatius que recorden la programació i el paper de Ràdio Rubí com a emissora de proximitat: • Recordatoris que Ràdio Rubí és “la primera en informació local” i que tot el que passa a la ciutat es pot seguir al 99.7 FM i a radiorubi.cat. • Falques de programes com: - “Sonido vinilo” (programa musical de clàssics 70–90). - “Inspira’t” (magazín d’històries inspiradores amb Cuca Fernández i Carme Moreno). - “En Joc” (espai esportiu de La Xarxa). - “Experimenta” (programa per descobrir nous gèneres musicals). - “Les Gildes” (tertúlia jove quinzenal els dilluns al migdia). • Breus butlletins informatius amb notícies de la ciutat (assentaments a la plaça Pompeu Fabra, incendi al carrer Lope de Vega, premis a empreses locals, tancament d’aparcaments, etc.). • Anunci del cicle Gaudí al Teatre Municipal La Sala i d’estrenes de cinema català, així com sortejos d’entrades per “El trencanous”, concerts i obres com “Les Bàrbares”. 4. Idees clau de l’episodi Cultura com a regal de Nadal • L’episodi defensa explícitament que, davant el “no sé què regalar”, una bona opció és: - Regalar art local (Mercart al Claraboia). - Regalar llibres per a totes les edats. • S’hi associa el regal cultural amb valors duradors, identitat i suport al teixit creatiu local. Cultura, comunitat i solidaritat • Les activitats culturals de Nadal (Mercart, maratons de contes, lectures de poesia) es presenten com a espais de trobada ciutadana. • Hi ha una dimensió solidària clara: col·laboració amb Oncolliga Rubí i alineació amb La Marató de TV3 dedicada al càncer. Reivindicació de la creació i la traducció • Es posa en valor: - La creació artística local com a expressió d’ànima i trajectòria vital. - La traducció literària com a ofici complex i central per a la circulació dels grans clàssics. • Es defensa recuperar i donar protagonisme a les mitologies i criatures fantàstiques catalanes com a part de la nostra cultura.
Introducció En aquesta tertúlia de “Rubí al dia”, Albert Soler conversa amb Pepa Adelantado, Maria Àngels Ruiz, Conxita Jiménez i Víctor Ramos sobre tres grans blocs: • Polèmica pels bancs a la plaça Manuel Miralles (Pau Casals) i l’incivisme nocturn • Pesta porcina africana al voltant de Collserola i l’impacte dels porcs senglars • Grip i salut pública, vacunes, mascaretes i memòria del Covid • Traca final més lleugera: hàbits musicals, Spotify Wrapped, Bad Bunny, Rosalía i música infantil 1. Els bancs del Pau Casals i el xoc d’interessos 1.1. Antecedents i context • L’Ajuntament va retirar uns bancs davant l’escola Pau Casals (plaça Manuel Miralles) arran de queixes veïnals per sorolls, baralles, brutícia i consum de drogues. • El 2018 s’havien posat bancs per dignificar l’espai quan es van retirar contenidors. • Durant la pandèmia es van tornar a treure per evitar aglomeracions i incompliments de restriccions. • L’AFA de l’escola i les famílies van impulsar una forta campanya per recuperar els bancs. • Esquerra Republicana va incloure la reposició d’aquest mobiliari com a condició en el pacte de pressupostos 2024 amb el govern local. • Es van reinstal·lar (aquesta vegada com a cadires individuals) però, davant la reaparició d’incivisme, el govern els ha tornat a retirar. Veí entrevistat: “Els bancs són un problema… per les nits, tard de nits… són realment un problema pel veïnatge”. 1.2. Bancs sí o bancs no? Els tertulians coincideixen en una idea de fons: • Els bancs són necessaris, sobretot per a gent gran i familiars que esperen els infants a la sortida de l’escola. • Però la ubicació és “arraconada” i “desangelada”, cosa que afavoreix el botellón i altres conductes incíviques. Punts clau del debat: • Si s’aplica el criteri de “treure bancs on hi ha incivisme”, caldria retirar molts bancs a la ciutat, no només aquests. • Sensació que “els incívics guanyen la partida” i acaben condicionant l’espai públic. • Es recorden altres casos, com la plaça Ramon Rossinyol, que va millorar quan es va omplir de bars i terrasses que aporten activitat i control informal. 1.3. Possibles solucions que es plantegen Els tertulians no volen renunciar als bancs i exploren alternatives: • Vigilància policial a les hores crítiques (patrulles, presència dissuasiva). • Multes i sancions com a eina per castigar l’incivisme: - Alguns admeten que no els agrada governar “a base de multes”, però veuen que tocar la butxaca pot ser l’únic que funcioni. • Idees imaginatives: bancs “de pujada i baixada” que desapareguin a la nit, similars als pivots retràctils. “No pot ser que la solució sigui treure els bancs; el problema és l’incivisme, no els bancs”. També s’apunta que el problema es relaciona amb la manca d’oci juvenil a Rubí: • Els joves busquen espais com Can Oriol, l’Arboretum o places amagades. • Experiències personals: abans hi havia convivència respectuosa entre grups diversos (rapers, heavies, quinquis, pijos) i ara el clima s’ha tornat més tens i agressiu. 1.4. Politització del conflicte • Una part de les famílies acusa un veí proper al govern d’haver estat escoltat per sobre de la comunitat educativa. • Aquest veí ho nega i acusa Esquerra de “manipular” el cas. • Els tertulians critiquen que “ho polititzem tot”: - El que és un conflicte veïnal i de convivència es converteix en una batalla de partits. 2. Pesta porcina africana i explosió de senglars 2.1. Situació sanitària i operatiu • A l’entorn de Collserola s’han trobat uns 50 porcs senglars morts per pesta porcina africana. • El perímetre d’afectació es manté de moment acotat. • Hi treballen uns 250 professionals: Agents Rurals, ADF, Guàrdia Civil, UME i, des d’ahir, també Bombers (desinfecció de camins rurals). • L’objectiu principal és evitar l’expansió del virus cap al Parc de Sant Llorenç del Munt, que facilitaria el salt cap al centre de Catalunya. 2.2. Debat sobre capturar i sacrificar senglars • Els Agents Rurals tenen preparats recorreguts i paranys de captura massiva, però esperen autorització de la Comissió Europea i del Ministeri d’Agricultura per sacrificar animals. Inspector dels Agents Rurals: “Tenim sistemes de parany preparats, però necessitem que ens diguin on i amb quins mètodes podem utilitzar-los per al sacrifici”. • Entitats ecologistes ja s’han posicionat en contra de l’eliminació massiva. • Hi ha consciència que la pesta porcina pot convertir-se en una “excusa perfecta” per reduir una sobrepoblació de senglars que fa anys que preocupa: - Perill d’accidents de trànsit (relaten un atropellament múltiple a l’autopista). - Danys als contenidors i brutícia als barris (especialment a les “urbis”). 2.3. Consum de carn de porc i percepció de risc • Tot i la cobertura mediàtica intensa, a les carnisseries de Rubí: - La gent pregunta molt, però continua comprant carn de porc amb normalitat. • Els tertulians confessen que no han canviat hàbits de consum: - Confien que, en un cas tan controlat, els serveis de sanitat alimentària estan especialment vigilants. - Comparen amb altres escàndols alimentaris més “silenciosos” i difícils de detectar. 2.4. Origen del brot i teories • Es parla de la teoria més acceptada: un entrepà amb embotit contaminat que un senglar hauria menjat. • Esmenten el centre IRTA-CReSA de l’Autònoma, molt a prop del focus, on s’estudien precisament aquests virus: - Això alimenta sospites populars de fuita de laboratori. - El director defensa a RAC1 que les mesures de bioseguretat són extremes (canvis de roba, doble dutxa, etc.). • Reflexió general: quan no hi ha una explicació clara, “la gent creu el que vol”, igual que va passar amb el pacient zero de la Covid. 2.5. Sobrepoblació, ecosistemes i responsabilitats Hi ha un debat més ampli sobre: • La sobrepoblació de senglars i l’absència de depredadors naturals. • L’ús intensiu de l’espai públic pels humans, que desplaça la fauna: - Exemple de tigres a l’Índia que, en perdre la selva, acaben acostant-se als pobles. • A Rubí i rodalia: - S’han posat contenidors “anti-senglars”, però sovint és el comportament incívic (brossa deixada fora) el que alimenta els animals. - Veure famílies de senglars per carrers, rieres i avingudes és ja quotidià. “És estrany el dia que surts al carrer de nit i no et trobes amb una família de senglars”. 3. Grip, vacunes i mascaretes després del Covid 3.1. Situació de la grip • El Departament de Salut preveu que el pic de la grip arribi d’aquí a tres setmanes, és a dir, per Nadal. • Es parla de 218 casos per cada 100.000 habitants i d’un sistema sanitari ja molt ocupat. • La Generalitat és partidària de recomanar (o fins i tot obligar) la mascareta en alguns entorns, proposta que ha portat al Consell Interterritorial amb el Ministeri de Sanitat. 3.2. Vacunació: experiències personals Ronda ràpida entre els tertulians: • La majoria s’han vacunat de la grip (alguns també de Covid alhora, un a cada braç). • Casos personals: - Algú explica que cada any que es vacunava agafava una grip forta als pocs dies, i aquest any ha decidit no vacunar-se per provar. - Un altre relata que sovint l’avisaven per vacunar-se just quan estava constipat, li deien que no podia, i quan es curava ja havia passat l’hivern. Enguany finalment s’ha vacunat i no ha tingut grans efectes. Es recorda que: • La vacuna de la grip no evita al 100% la malaltia, però redueix la gravetat. • Els virus de la grip muten cada any, i les vacunes es fan a partir de les variants de la temporada anterior. 3.3. Tornar a la mascareta? Es planteja si la població estaria disposada a tornar a portar mascareta a l’hivern: • Molts reconeixen que funcionava molt bé a les escoles: - Durant el Covid gairebé no hi havia refredats ni grips entre infants. • Però, un cop recuperada la normalitat, ningú ha tingut ganes de seguir portant-la: - És incòmoda i dona sensació de “pèrdua d’ales”. - Tot i això, a l’hivern abriga i alguns ho valoren positivament. 3.4. Impacte en nens i hàbits de salut • Es comenta que la generació que va aprendre a llegir amb mascareta té problemes d’oralitat i pronúncia, que ara es veuen a 6è de Primària. • Reflexió sobre mesures bàsiques que haurien quedat com a costum saludable (ventilar espais, no anar als llocs tancats si estàs malalt), però que molta gent no aplica si no hi ha obligació. “Si no ens obliguen, no ho fem; quan ens obliguen, funcionem amb prohibicions, multes i obligacions”. 3.5. Alarmisme mediàtic i interessos econòmics • Es critica certa tendència alarmista d’alguns mitjans: - Podrien limitar-se a dir: “si es complica, mascareta” i prou. - En canvi, allarguen el relat amb connexions, veïns, dramatització... • S’insinua que darrere de cada crisi (Covid, grip, pesta porcina) hi pot haver interessos econòmics: - Fabricants de mascaretes. - Sectors agroalimentaris i campanyes de Nadal (pernil, “marca España”, etc.). També apareix, de fons, la idea de teories conspiratives (virus creats en laboratoris, plagues “aprofitades” per controlar poblacions animals) però amb un to més irònic que no pas crèdul: “M’agraden molt les teories conspiranoiques, però crec que som massa cutres com a espècie per organitzar-les de veritat”. 4. De la salut a la música: Spotify, Bad Bunny, Rosalía i els clàssics 4.1. La cançó i l’artista de l’any A la part final, la tertúlia es relaxa i entra en clau musical: • Sonen: - “If the world was ending, I’d wanna be next to you” (Bruno Mars & Lady Gaga), presentada com la cançó més escoltada del món a 2025 segons Spotify. - Un tema de Bad Bunny, que surt com l’artista més escoltat globalment. • S’explica la diferència entre: - Cançó més escoltada (Bruno Mars & Lady Gaga). - Artista més escoltat (Bad Bunny, sumant tots els seus temes). 4.2. Spotify Wrapped i gustos personals Els tertulians que tenen Spotify comparteixen el seu rànquing anual: • Un escolta sobretot Bad Bunny (per exemple, “Baile inolvidable”). • Una altra té com a més escoltada una cançó de l’últim disc de Rosalía. • El conductor revela que el seu artista número 1 són Els Pets, encara que el compte està “contaminat” pel que escolta el seu fill petit. Es comenta també la funció de Spotify que calcula la teva “edat musical”: • A algú li surt 21 anys (es considera musicalment jove). • A la seva germana, molt fan de l’electrònica dels 80, li surten 61 anys tot i ser molt més jove. 4.3. El fenomen Bad Bunny Víctor fa una exposició molt apassionada sobre per què considera Bad Bunny especial: • Veu de fons de hip-hop i underground, abans molt crític amb el “mainstream”. • Destaca que Bad Bunny: - Ve d’un entorn humil portorriqueny. - Ha trencat contractes amb grans discogràfiques per crear el seu segell. - Ha experimentat amb gèneres nous (rap, rock, res portorriquenya), no només reggaeton. - Va fer concerts des d’un tràiler per Nova York en plena pandèmia. - Dissenya àlbums conceptuals amb històries que funcionen de principi a fi, no només singles. - Utilitza molt bé les eines digitals (per exemple, canviar el missatge d’una pista antiga a Spotify per anunciar la seva gira europea). “És un dels reis del màrqueting musical, igual que la Rosalía”. 4.4. Rosalía i el risc artístic • Es posa una cançó del seu disc més recent (música barroca/òpera), que s’allunya de “Motomami” o “El mal querer”. • Es valora positivament la valentia de canviar d’estil encara que el públic s’hi hagi d’adaptar. 4.5. Clàssics atemporals i música d’infància Els tertulians sense Spotify expliquen què escolten: • Bee Gees, música orquestral com Paul Mauriat, bandes sonores com la d’“Emmanuelle” per a moments relaxats. • Es parla de com repetim la música que ens ha marcat i com els fills repeteixen amb la seva pròpia música. També apareix el món de la música infantil: • El mic, El Pot Petit i altres grups són omnipresents a les cases amb criatures. • Algú reconeix que, si existís el seu Spotify Wrapped real, la cançó més escoltada seria “El mic”. 4.6. Fenòmens virals infantils • Es menciona el fenomen de “Les guerreres del K-pop”, una pel·lícula d’animació a Netflix amb una cançó extremadament enganxosa. • Es descriu com un dels grans fenòmens infantils dels darrers anys, i s’adverteix en broma que, si els nets la descobreixen, no pararan d’escoltar-la. 4.7. Descobrir grups nous passats els 30 • Es destaca com, a partir dels 30, la majoria de gent deixa d’explorar nous grups i es queda amb el que ja li agrada. • El conductor explica una excepció personal: haver descobert el grup navarrès Izal el 2019 i haver-se enamorat de tota la seva discografia. 5. Tancament La tertúlia es tanca amb to distès: • Han passat de conflictes veïnals i polítics (bancs i incivisme), a crisis sanitàries animals (pesta porcina) i humanes (grip, vacunes i mascaretes), per acabar parlant de música i vida quotidiana. • Es remarca la importància de buscar equilibris: entre dret al descans i ús de l’espai públic, entre protecció sanitària i vida social, entre por i sentit comú. La conversa s’acomiada convidant l’audiència a continuar a Ràdio Rubí amb la programació següent i desitjant bon dia a tothom.
Grups Municipals Opinant: Veïns per Rubí Pacificació de l’avinguda de l’Estatut • Veïns per Rubí valora molt positivament l’anunci que les obres de pacificació del tram central de l’avinguda de l’Estatut comencin al gener, després de gairebé 10 anys de reivindicació. • El projecte es preveu en diverses fases i ha de convertir l’avinguda en una via més amable: - continuaran passant cotxes, però amb altra configuració - més espai per caminar i passejar - més arbrat, bancs i entorn més habitable • El grup va presentar algunes al·legacions tècniques (més arbrat en alguns trams, passos de vianants elevats per seguretat). L’Ajuntament les va desestimar al·legant condicionants tècnics i el fet que els passos ja són semaforitzats. «És un bon projecte, millorable, però raonable, i el vam defensar.» Falta d’arbrat i manteniment del verd urbà • Veïns per Rubí considera que la ciutat té un nucli urbà molt gris i amb verd urbà insuficient. • Critiquen que: - les noves plantacions no reben el manteniment adequat - molts exemplars acaben morint (exemples: zona de la paulana natura, àrea verda de Can Fatxó) - tampoc es cuida bé l’arbrat més antic (manca inspecció i reg, tot i que el reg de subsistència estava permès en sequera) • Consideren que els tandals anunciats en espais com el Ferroparc són una solució parcial; la prioritat hauria de ser plantar més arbres i cuidar-los. • Alerten que, sense un canvi de xip, Rubí continuarà sent una ciutat poc amable i menys sostenible, especialment en un context de canvi climàtic i estius «absolutament insuportables». Equipaments municipals i manca de planificació Oficina de la Caixa, FabLab i Torre Salduba • El ple va aprovar per unanimitat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de la Caixa del passeig Francesc Macià a la Generalitat per ubicar-hi l’oficina d’Afers Socials i Famílies. • Veïns per Rubí veu positiu el nou servei (evita desplaçar-se a Terrassa), però critica una manca general de planificació d’equipaments: - es compra l’oficina de la Caixa (~600.000 €) i, gairebé al mateix temps, la nau de l’antiga Superson (~1,5 M€) - es va anunciar que a la Caixa aniria el FabLab (ara Rubí Nova), fins i tot amb vinils, però això s’ha descartat - ara el FabLab es trasllada a la Torre Salduba, un espai que ja tenia una altra previsió d’ús • Sobre la nau Superson, remarquen: - preu de compra aproximat: 1,5 M€ - rehabilitació integral estimada en 5–6 M€ ja el 2019 - l’edifici es va degradant (xarxes a façana per perill de despreniments) «Tot plegat dona una sensació de planificació caòtica: compres d’edificis sense un projecte clar ni encaix en un pla global d’equipaments.» • També critiquen que el pla d’equipaments aprovat a finals del mandat anterior té una bona diagnosi, però que les accions no responen a les necessitats detectades (per exemple, una piscina municipal més gran). POUM i model de creixement de ciutat Reunions i punts crítics • Veïns per Rubí ha mantingut dues reunions específiques amb el govern, a més de la Comissió de Seguiment del POUM, centrades en: - habitatge - increment poblacional per barris - mobilitat associada als nous desenvolupaments • Un dels principals punts de dubte és el desenvolupament de Campujol: - es preveu un nombre molt elevat d’habitatges en un espai reduït - demanen estudis clars de mobilitat i infraestructures associades abans de validar aquest creixement Habitatge protegit i equilibri • El grup reconeix que, per disposar de més habitatge protegit, cal que el POUM: - reserva sòl per a nova edificació - permeti que la iniciativa privada generi un percentatge d’habitatge protegit • El repte és trobar un equilibri raonable entre: - no saturar determinats punts amb un excés de densitat i problemes de mobilitat - garantir suficient habitatge protegit i explorar altres fórmules públiques • Veïns per Rubí expressa voluntat de diàleg i d’arribar a un acord ampli per a l’aprovació inicial del POUM, però adverteix que no acceptarà “qualsevol cosa” i rebutja posicions maximalistes. Economia municipal: ordenances i pressupost Congelació d’ordenances fiscals • Per a l’any vinent, el govern municipal ha decidit congelar totes les ordenances fiscals. • El portaveu de Veïns per Rubí ho troba estrany, perquè en 10 anys com a regidor sempre hi havia hagut com a mínim canvis tècnics. Retard del pressupost • Recorden que la llei estableix que el projecte de pressupost s’hauria d’haver presentat com a màxim el 15 d’octubre al ple. • A 4 de desembre: - no hi ha cap esborrany ni resum de capítols - no s’han iniciat contactes formals amb el seu grup (ni, pel que saben, amb d’altres) - és segur que l’1 de gener hi haurà pressupost prorrogat • Tot i que el regidor d’Hisenda, Rafa Hueto, havia afirmat que el pressupost estava «bastant enllestit», Veïns per Rubí no n’ha rebut cap informació i considera que el retard és injustificat. El Casino: símbol cultural i discrepàncies polítiques Presència institucional a la inauguració • Malgrat que altres grups han anunciat que no assistiran a la reinauguració del Casino, Veïns per Rubí confirma que hi anirà. • Els motius: - respecte institucional - respecte i suport a les entitats participants (Esbart Dansaire de Rubí, Escola Municipal de Música Pere Burés i d’altres) - reconeixement del que El Casino representa per a la història i la identitat de Rubí Crítica a la gestió del projecte • El grup, però, recorda diverses crítiques: - l’Ajuntament va adquirir El Casino el 2016 i el procés fins a la reobertura s’ha allargat més de 9 anys - els costos econòmics s’han disparat respecte al previst inicialment - consideren que s’ha fet i es farà un ús electoralista de l’equipament Tot i això, defensen que «la nostra obligació és ser-hi presents» per respecte a la ciutat i a les entitats culturals. Secció de ciència: l’esquelet humà Estructura bàsica dels ossos • El divulgador Sergi Corral, a l’espai Guaita que tenim, dedica la secció al teixit ossi i a l’esquelet humà. • Dades principals: - un adult té 206 ossos; un nadó, uns 300, que després es fusionen - en una persona de 75 kg, l’esquelet pesa uns 9 kg (poc més del 10% del pes corporal) • Classificacions clau: - esquelet axial: crani, columna, costelles, estèrnum (80 ossos) - esquelet apendicular: extremitats i cintures (126 ossos) - ossos llargs, curts i plans • Parts d’un os llarg (exemple: fèmur): - diàfisi: part central i estreta - epífisis: extrems més arrodonits - metàfisi: zona de transició entre diàfisi i epífisis - cartílag articular: a cada extrem, per facilitar el moviment - periosti: membrana externa - endosti: membrana interna que recobreix la cavitat medul·lar - cavitat medul·lar: espai intern on hi ha la mèdula òssia Funcions de l’esquelet • Suport mecànic i manteniment de la postura. • Protecció d’òrgans vitals: - el crani protegeix el cervell - costelles i estèrnum, el cor i els pulmons, i part del sistema digestiu • Magatzem metabòlic: - regulació de l’intercanvi de sals minerals (sobretot fosfat de calci) • Producció de cèl·lules sanguínies a la mèdula òssia vermella (formació d’hematies, que transporten l’oxigen). Composició i cèl·lules òssies • Composició aproximada de l’os: - 25% aigua - 25% proteïnes - 50% sals de calci (principalment fosfat de calci), responsables de la dures a òssia • Tipus cel·lulars al teixit ossi: - cèl·lules osteoprogenitores: origen de la resta de cèl·lules òssies - osteoblasts: formen nou teixit ossi - osteoclasts: destrueixen i reabsorbeixen os (regeneració i remodelatge) - osteòcits: mantenen el teixit ossi i en regulen el metabolisme • Aquesta dinàmica permet: - el creixement durant la infància i adolescència - el remodelatge continu i l’adaptació (per això també, amb l’edat, podem perdre alçada) Teixit ossi compacte i esponjós • Teixit ossi compacte: - a les diàfisis dels ossos llargs - a l’exterior i part de l’interior dels ossos plans • Teixit ossi esponjós: - a les epífisis dels ossos llargs - a l’interior d’altres ossos - conté la mèdula òssia vermella, encarregada de la formació de cèl·lules sanguínies Dimorfisme sexual i aplicacions • Hi ha diferències entre esquelet masculí i femení: - l’esquelet femení és menys robust i més lleuger - la pelvis femenina és més ampla i baixa, per facilitar l’embaràs i el part - també hi ha diferències en crani i mandíbula • Aquestes diferències són essencials en: - arqueologia i antropologia (ex.: Atapuerca, identificació de sexe a partir de maxil·lars) - medicina forense (identificació de restes en fosses comunes, conflictes, etc.) Hormones, vitamina D i malalties òssies • Diverses hormones regulen el creixement i la mineralització dels ossos: - hormona tiroïdal - hormona del creixement - calcitonina - estrògens i andrògens - vitamina D • La vitamina D és clau per a la correcta mineralització: - es sintetitza a partir de l’exposició al sol (amb precaució) - sovint cal valorar nivells en analítiques i, si cal, prendre suplements • Principals problemes quan falla l’equilibri ossi: - raquitisme: manca de vitamina D, ossos fràgils i mal formats - osteoporosi: pèrdua de densitat òssia, molt freqüent en dones després de la menopausa - acondroplàsia: forma de nanisme per ossos curts - osteosarcoma i condrosarcoma: càncers que afecten ossos i cartílag El missatge final és clar: ens recordem de l’esquelet quan ens trenquem un os, però cal cuidar-lo sempre amb bona nutrició, vitamina D i atenció hormonal. Bloc esportiu: loteria i clubs de Rubí Loteria de Nadal i clubs esportius • A l’espai d’esports, amb Toni Bravo Rodríguez, es comenta com la loteria de Nadal forma part de l’ambient esportiu local: - molts clubs venen dècims i participacions per finançar-se i, alhora, buscar la sort - alguns canvien de número cada any (Associació d’Escacs Rubinenca, Club Natació Rubí, Unió Atlètica Rubí, Vòlei Rubí) - d’altres són fidels a un número històric, com l’Olímpic, vinculat al codi postal de Rubí (08191), o els 100 Patins amb el 31.762 • Conversa distesa sobre el record del sorteig del 22 de desembre i la cantarella tradicional dels números i premis. Esports al Dia i el Mundial femení de futbol sala • Es destaca el contingut del programa Esports al Dia: - entrevista al tècnic rubinenc Rafa Merino, entrenador de futbol sala i exseleccionador de Filipines - Merino explica la seva experiència dirigint la selecció femenina filipina al primer Mundial femení de futbol sala - tot i caure a la fase de grups, és un debut històric per a la selecció Aniversaris i efemèrides • Espai conduït per Gloria Dalmas repassant els personatges que fan anys el 4 de desembre: - Jeff Bridges (76 anys), recordat per The Big Lebowski - Marisa Tomei (61 anys), associada, entre d’altres, a My Cousin Vinny - el raper i empresari Jay‑Z (56 anys), amb èxits com Hard Knock Life - el director Álex de la Iglesia (60 anys), conegut per El día de la bestia i el seu estil molt personal • L’espai juga amb la pronunciació dels noms i la complicitat entre locutora i col·laboradora. Recomanació musical: Evanescence en concert • Per tancar l’hora, Robert Fernández ofereix la recomanació musical del dia amb Evanescence: • Notícia destacada: - gira mundial 2026 de la banda liderada per Amy Lee - dos concerts a l’Estat: - 1 d’octubre de 2026, Olímpic de Badalona - 2 d’octubre de 2026, Palacio Vistalegre (Madrid) • Venda d’entrades: - a partir de l’endemà, 5 de desembre, a les 10 h - canals: drmusic.com i entradas.com - preus entre 42 i 62 € (sense despeses de gestió) • S’acompanya l’anunci amb clàssics com Bring Me to Life i Going Under, destacant la veu èpica i dramàtica d’Amy Lee. Altres espais de la graella de Ràdio Rubí • S’emeten també falques i promos d’altres programes de l’emissora: - Presència Cristiana: programa religiós dels diumenges de 9 a 10 h - Rock and Classics, amb Esté Balló: espai monogràfic sobre històries de grans bandes de rock, dilluns a les 18 h • Es reforça així la imatge de Ràdio Rubí com a emissora amb una programació diversa: actualitat local, divulgació científica, esports, cultura, música i religió.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Context i motiu de l’episodi Programa especial de Rubí al dia, d'11 a 12h dedicat al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre). Hi participen: • Noa Redondo, alumna del Centre d’Educació Especial de Can Oriol • Àlex Santiago, educador del centre • Marta Sabater, mestra d’audició i llenguatge • Maria Vila-Josana, tècnica del programa d’atenció a la discapacitat de l’Ajuntament de Rubí L’episodi gira al voltant de tres eixos: autonomia personal, accessibilitat i entorns inclusius, i necessitat de recursos i canvis estructurals. Festa de les entitats i serveis de discapacitat Jornada a la plaça de la Nova Estació Es comenta la festa de les entitats i serveis en l’àmbit de la discapacitat, celebrada el diumenge anterior a la plaça de la Nova Estació. • Festa oberta a tota la ciutadania, amb parades informatives i tallers • De 10 a 11h: “hora silenciosa” per a persones amb alta sensibilitat auditiva, autisme o qui prefereixi un ambient tranquil • A partir de les 11h, més música i activitat Programa Singulars i circ inclusiu • Entrevista pública a l’alumnat del programa Singulars, formació d’inserció laboral per a joves amb discapacitat intel·lectual, autisme o trastorn mental, en hostaleria i turisme. • Lectura col·lectiva del Manifest de les Persones amb Discapacitat per part de 13–14 entitats. • Cloenda amb espectacle de circ inclusiu de la companyia Mur, “Únics”, amb dos números especialment emotius. Xarxa d’entitats de Rubí S’esmenta la riquesa associativa de la ciutat en l’àmbit de la discapacitat, amb entitats com Dapsi Rubí, Rubitea, Abdir, Centre d’Educació Especial de Can Oriol, Club Horitzó, Club Escola de Futbol Can Mir, Fundació Prodis, Font del Ferro, FAC Terrassa, Fundació Avant, Llar de Canal Samora, ONCE i Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional, entre d’altres. Idees clau: Rubí disposa d’una xarxa d’entitats consolidada, una festa ja arrelada al calendari i espais que combinen visibilització, convivència i sensibilització ciutadana. Autonomia a l’escola: què vol dir i com es treballa Tasques quotidianes i confiança Els professionals expliquen que l’objectiu central del Centre d’Educació Especial de Can Oriol és promoure l’autonomia dels alumnes: • Treballar tasques del dia a dia: estendre roba, posar una rentadora, sortir al carrer, creuar passos de vianants, fer trajectes caminant… • Suport progressiu: primer amb acompanyament adult i, a mesura que guanyen seguretat, retirada gradual del suport. • Generació de confiança en les pròpies capacitats, tant dins com fora de l’escola. La Marta destaca la importància de “donar confiança i empenta” perquè els alumnes puguin fer el seu dia a dia sense problemes quan surtin del centre. La veu de la Noa: futur, amistats i pors La Noa, de 15 anys, comparteix: • Vol treballar de dependenta, preferentment en una botiga de roba. • Sap que haurà de continuar estudiant després de Can Oriol per aconseguir-ho. • Li agrada molt estar amb els amics, tant al centre com a les places i espais públics de Rubí. • Li fa por la foscor al carrer, i això obre el debat sobre il·luminació i seguretat urbana. La conversa amb la Noa humanitza el discurs: mostra desitjos molt compartibles (feina, amistats, oci) i por a espais poc il·luminats, qüestions que afecten molta més gent enllà de la discapacitat. Mancança de recursos i espai al Centre Can Oriol Problema estructural d’espais Els professionals exposen una situació molt precària al centre: • Manca greu d’espai; el menjador s’ha reconvertit en aula i l’alumnat dina als passadissos amb taules improvisades. • Dos grups s’han d’ubicar en un altre centre educatiu (Terés del TET) al davant, perquè no hi caben a l’escola. • Falta de sales específiques: no disposen de totes les aules especialitzades típiques (gimnàs, aula de música, etc.), que també són clau per treballar autonomia. • Pocs recursos materials: es treballa sobretot amb creativitat i idees, fent “malabars” per suplir la manca de materials físics. Tot i la implicació del professorat, l’ampliació prevista del centre arriba tard i ja serà insuficient. Recursos i visibilitat A banda de l’espai, apunten que calen: • Més recursos humans i materials per poder treballar totes les habilitats d’autonomia. • Visibilitat social de la feina i de les necessitats reals del col·lectiu, perquè molta gent ni tan sols sap en quines condicions treballen. Missatge de fons: el compromís professional és alt, però sense espais ni recursos adequats no es pot garantir l’autonomia ni els drets dels alumnes com caldria. Entorns accessibles i autonomia: més enllà de les barreres físiques Accessibilitat física, cognitiva i comunicativa La Maria amplia el concepte d’accessibilitat: • Física: eliminació de barreres arquitectòniques, accessos adaptats, espais transitables per a tothom. • Cognitiva: senyalització clara, textos fàcilment comprensibles (ex.: factura de la llum entenedora), informació visual i estructurada. • Comunicativa: canals i llenguatges accessibles (inclosa, per exemple, interpretació en llengua de signes a pregons i actes públics). Subratlla que uns entorns accessibles beneficien tota la població: persones amb discapacitat, gent gran, famílies amb cotxets, etc. “Per mi, l’autonomia té molt a veure amb l’accessibilitat i l’adaptació dels espais”. Empatia i ritmes diferents Es posa molt d’èmfasi en la necessitat d’empatia en el dia a dia: • Exemple del pas de vianants: hi ha persones que necessiten més temps per valorar si poden creuar; cal que conductors i vianants respectin aquest ritme més lent. • Comparació amb la sortida d’infants de l’escola: quan ets pare o mare, preveus que pot sortir una criatura corrent i redueixes la velocitat; el mateix cal quan hi ha persones amb altres necessitats. La idea central és que una societat realment inclusiva ha de donar temps i espai als ritmes diversos, enlloc d’imposar sempre la rapidesa i l’eficiència. Educació i sensibilització Es remarca que aquesta empatia s’ha de treballar des de petits: • L’educació ha d’incorporar valors de respecte a la diversitat, acceptació d’errors i ritmes diferents. • La sensibilització ha d’anar de la mà de les transformacions físiques i normatives. Tecnologia i comunicació: mòbils, tauletes i SAC L’app “Al teu costat” Es presenta la nova aplicació “Al teu costat”, desenvolupada per l’Ajuntament de Rubí: • Fruit d’un treball llarg entre Servei d’Informàtica i Servei d’Atenció a la Discapacitat. • Objectiu: posar els temes de discapacitat al centre i centralitzar informació. • Inclou: - Informació d’entitats i serveis de l’àmbit de la discapacitat a Rubí i altres punts de Catalunya. - Un espai de comunitat on les persones usuàries poden exposar necessitats, oferir suports (cadires de rodes, acompanyaments, formacions…) i fer propostes. • És una eina també per l’Ajuntament: permetrà detectar necessitats en temps real a partir de les dades recollides. És una app oberta a tothom: persones amb discapacitat, professionals, famílies i ciutadania que vulgui oferir ajut. L’Àlex la valora com una eina “superútil” per compartir, coordinar-se i crear comunitat de suport. Ús de tecnologia al centre Al Centre d’Educació Especial de Can Oriol: • Mòbils personals: no s’utilitzen dins el centre. • Tauletes: sí que s’utilitzen amb diversos usos: - Oci i motivació: en moments d’“escollir”, per mirar vídeos a internet o cercar continguts d’interès. - Orientació: ús de Google Maps per ubicar-se en destinacions i aprendre recorreguts. - Comunicació: com a part d’un SAC (Sistema Alternatiu i Augmentatiu de Comunicació). La Marta explica que: • Alguns alumnes disposen de llibres de pictogrames (baixa tecnologia) amb el vocabulari essencial. • Altres utilitzen tauletes amb aplicacions gratuïtes com Estel Escrit, on activant pictogrames poden construir missatges. • El SAC no només serveix per expressar-se, sinó també per entendre millor el món, ja que el professional pot fer modelatge (acompanar el llenguatge oral amb pictogrames). L’ús de pictogrames no és exclusiu de l’educació especial: reforça llenguatge i comprensió, també present a escoles ordinàries, especialment en edats inicials. La Noa, en el seu cas, fa servir la tauleta sobretot per mirar vídeos, mentre el mòbil a casa té normes d’ús i horaris, principalment per parlar amb amics i mirar continguts a internet. Manifest de les Persones amb Discapacitat Lectura compartida i estructura Cap al tram central del programa es llegeix, a diverses veus, el Manifest elaborat per entitats i serveis de Rubí. La Noa és la primera a llegir, amb unes fitxes preparades i plastificades. El manifest posa l’autonomia al centre i articula una sèrie de demandes clau. Idees principals del manifest Les frases del manifest es repeteixen en primera persona, amb un to reivindicatiu i afirmatiu: • “Vull ser una persona més autònoma”: es reclama suport adequat per poder participar en decisions, relacionar-se, ser lliure i comunicar necessitats i desitjos. • Dret a suports reals i suficients en educació, salut, cultura i feina, per poder créixer amb dignitat i independència. • No fer les coses “per” la persona, sinó ensenyar-li a fer-les: l’autonomia s’entén com a llibertat real. • Escoles amb recursos i infraestructures adequats per ensenyar habilitats d’autonomia. • Ajudes tècniques (productes de suport) que facilitin les tasques del dia a dia. • Eliminació de barreres arquitectòniques i prejudicis socials, per garantir mateixes oportunitats. El manifest també subratlla que: • Tothom té dret a equivocar-se i aprendre dels errors; sense autonomia no hi ha aquesta oportunitat. • Assumir riscos no és sinònim de posar-se en perill, sinó part necessària de viure en llibertat. • La diversitat és una riquesa, no una barrera. • Cal plena accessibilitat en entorns públics i privats. • Per ser autònom cal accedir a la informació, conèixer els drets propis i disposar de suports adequats. • La inserció laboral és un eix bàsic: trobar feina i cobrar un salari digne es vincula directament a tenir un futur millor. Una de les idees més potents: respecte i escolta. Es reclama que s’escolti la persona, es respectin les seves decisions i no se la invalidi quan s’equivoca. El manifest tanca agraint la implicació de totes les entitats que l’han fet possible, reforçant el treball en xarxa. Normatives, drets i camí pendent Avanços des del 1992 i canvi de llenguatge La presentadora recorda que des de 1992, any en què l’ONU estableix el Dia de les Persones amb Discapacitat: • Han canviat normatives i terminologia; ara es parla més de persones amb discapacitat o diversitat, i menys de termes estigmatitzants. • S’han incorporat pràctiques d’accessibilitat abans impensables (festes silencioses, llengua de signes a actes oficials, etc.). Tot i això, insisteix que encara queda molt per fer, especialment en l’àmbit de regulacions i polítiques públiques. El paper de les plataformes i entitats La Maria destaca que: • S’està avançant en la bona direcció, però cal que les normatives continuïn evolucionant. • Les grans entitats i plataformes especialitzades en discapacitat (física, intel·lectual, etc.) són les que fan pressió perquè les administracions regulin i millorin les condicions de vida del col·lectiu. • La força de la gent i de les entitats és clau perquè es prenguin decisions polítiques amb coneixement de causa. Sense la veu organitzada de les persones afectades i de les entitats, els canvis normatius no avancen prou. Visibilització i conscienciació social L’Àlex reforça la idea que: • Hi ha molts avenços, però encara falta que la societat vegi de prop les necessitats reals. • Qui no conviu amb la discapacitat sovint no percep les barreres existents. • La visibilització constant és necessària perquè els qui poden impulsar canvis siguin conscients i actuïn. Habitatge, treball i “imaginació social” Habitatge: el problema general i l’afegit En el tram final, es connecta el tema de discapacitat amb altres grans reptes socials, com l’habitatge: • L’habitatge és un problema general (a Catalunya, a Espanya i a Rubí), però per a persones amb discapacitat és encara més greu. • Es reivindica la necessitat d’habitatges versàtils i diversos: - Per famílies nombroses. - Per persones que poden viure semiautònomes amb certa tutela. - Per gent gran sola. - Per joves que es volen emancipar. Es diu que potser falta “imaginació” social per pensar models d’habitatge i suports més flexibles i adaptats. Formació i inserció laboral Es parla també de la transició escola–món adult: • Després de Can Oriol, alguns alumnes poden continuar estudiant, altres volen incorporar-se al món laboral. • Les opcions són limitades, especialment per a persones que volen feines concretes, com la Noa que vol ser dependenta en una botiga de roba. • Falta formació professional adaptada propera al territori: - Al Vallès hi ha recursos, però molts joves han d’anar a Barcelona. - A altres comarques (Pallars, zones rurals) la distància pot ser de molts quilòmetres. La Maria ho vincula de nou a la necessitat d’adaptar entorns i recursos a les diverses capacitats: • Persones amb discapacitat lleu necessiten un tipus de suport, i altres amb més necessitats en requereixen un de molt més intensiu i adaptat. • Això multiplica la complexitat, però no ho fa impossible: cal planificació i voluntat política, escoltant les veus que arriben a través del Servei d’Atenció a la Discapacitat i de la xarxa d’entitats. El missatge final: no és senzill, però és factible si es posen recursos i s’escolten les persones. Tancament: desitjos, respecte i futur En el minut final, la presentadora torna a parlar amb la Noa: • Li pregunta pel Nadal i els desitjos per l’any vinent (2026); la Noa admet, entre broma i serietat, que voldria un mòbil nou. • Es recuperen conceptes del manifest: respecte, autonomia, dret a decidir i a equivocar-se. S’estableix un paral·lelisme entre equivocar-se en un dibuix i a la vida: • Si un dibuix surt malament, es corregeix o es torna a fer. • A la vida passa el mateix: equivocar-se, rectificar o començar de nou forma part del procés. L’episodi es tanca amb agraïments a la Noa, la Marta, l’Àlex i la Maria, i amb el desig de retrobar-se l’any següent havent avançat en més drets, més recursos i més autonomia per a les persones amb discapacitat. Idees força de l’episodi • Autonomia com a eix central: dret a decidir, a equivocar-se i a rebre els suports necessaris. • Accessibilitat integral: física, cognitiva i comunicativa, pensada per a tothom. • Manca estructural de recursos i espai al Centre d’Educació Especial de Can Oriol, tot i la implicació dels professionals. • Tecnologia com a eina d’inclusió (app “Al teu costat”, SAC amb tauletes i pictogrames). • Treball en xarxa de les entitats de Rubí i importància de les plataformes de discapacitat per impulsar canvis normatius. • Necessitat d’habitatge adaptat i diversificat i de formació professional adaptada accessible territorialment. • Empatia i educació com a base d’una societat més justa i inclusiva.
Tema central de l’episodi L’episodi gira al voltant de tres grans blocs: • Crisi de l’habitatge i especulació (tant a Rubí com a escala estatal i europea) • Debat polític i equilibri del govern de Sánchez amb Junts i altres socis, amb especial èmfasi en l’ús dels reials decrets • Pressió burocràtica i fiscal sobre els autònoms (cas VeriFactu) i sensació de degradació democràtica Al llarg de la tertúlia, s’hi afegeix també una reflexió sobre el paper de la banca, els fons voltor, la judicatura i els cossos policials en la política espanyola, i una crítica a com aquesta situació alimenta el creixement de l’extrema dreta. 1. Crisi de l’habitatge: especulació, parc públic i responsabilitats 1.1. El debat local a Rubí i el dret a l’habitatge • Es recorda una moció aprovada al Ple de Rubí impulsada per Alternativa d’Unitat Popular (AUP) i En Comú Podem, que defensa que ja existeixen instruments legals per evitar que fons voltor i grans inversors especulin amb l’habitatge. • El regidor Jordi Arnaiz insisteix que l’habitatge és un dret bàsic i no una mercaderia especulativa: "La propietat no és absoluta, la propietat té una funció social" • Es remarca que no tenir habitatge impacta directament en la cohesió social i obliga famílies a marxar a altres municipis, especialment afectant infants i joves. • L’AUP introdueix una esmena per ampliar el dret de tanteig i retracte en tots els supòsits, seguint l’exemple de Barcelona, per reforçar la capacitat municipal de comprar habitatges abans que caiguin en mans d’inversors. • Dada il·lustrativa: en portals com Fotocasa o Idealista, aproximadament un 10% dels pisos en venda a Rubí ja es publiciten com a producte per a inversors, clar símptoma de financiarització de l’habitatge. 1.2. Mirada europea: pisos buits i model de creixement • La Comissió Europea anuncia recomanacions als estats per abordar el problema dels pisos buits en grans ciutats. • El comissari europeu Jørgensen assenyala que moltes ciutats europees combinen forta demanda d’habitatge amb molts pisos buits destinats a especular o a segona residència. • El vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, alerta que la crisi d’habitatge posa en dubte la sostenibilitat del model de creixement espanyol i reclama un pacte d’Estat per afrontar-la. • Tot i això, rebutja regular els preus del lloguer perquè considera que no fomenta l’oferta, posant sobre la taula la tensió entre mercat lliure i regulació pública. 1.3. La mirada de l’arquitecte: origen del problema i models comparats L’arquitecte Josep Milà (que l’endemà ofereix la conferència “La mirada de l’arquitecte al servei de la societat: on som i com hi hem arribat”) sintetitza així la situació: • A Europa, molts països tenen entre un 20% i un 40% de parc d’habitatge social. • A l’Estat espanyol, només al voltant d’un 2%: “arrencarem de sota terra”. • Es remet a la frase franquista de l’arquitecte Arrese: "Farem d’Espanya un país de propietaris, no de proletaris" com a arrel ideològica d’un model basat en la propietat privada especulativa. 1.4. Habitatge protegit, lleis mal dissenyades i paper dels promotors • Milà critica que la llei permeti que l’habitatge protegit passi al mercat lliure al cap d’uns anys: - Això ha convertit el que havia de ser funció social en oportunitat especulativa. - Molts pisos de protecció oficial han acabat venuts amb grans plusvàlues pels seus primer propietaris. • Defensa que: - L’habitatge protegit pot ser privat, no cal que sigui sempre de titularitat pública. - L’important és que el règim de preus i condicions mantingui la funció social a llarg termini. • Assenyala que els promotors privats van abandonar l’habitatge protegit quan ja no els sortien els números que volien, i que l’Estat i la Generalitat podrien haver compensat pèrdues per mantenir projectes socials clau (com les àrees residencials estratègiques de 2007–2010, 90.000 habitatges planificats que no es van fer). • Diferència clau: no falta habitatge en general, falta habitatge assequible: "Ells volen continuar construint per continuar tenint un producte de borsa. No és això el que hem de fer. Hem de fer habitatge assequible." • Per Milà, l’arquitectura ha estat exclosa de les decisions estratègiques: - Al Pacte Nacional de l’Habitatge (2007–2008) l’únic interlocutor real amb l’administració era el sector privat promotor. - Arquitectes, sociòlegs i altres experts no han estat escoltats. 1.5. Arquitectes, imatge pública i responsabilitat • S’obre un debat sobre si els arquitectes han contribuït a l’especulació. Milà matisa: "Han contribuït els arquitectes que han treballat per aquests senyors, que no té res a veure amb el conjunt d’arquitectes que pensen sobre l’habitatge." • Assegura que: - Els arquitectes que treballen per grans promotors són una minoria, encara que gestionen molts habitatges. - Molts professionals ho han fet per necessitat econòmica, amb contradicció ideològica. - L’arquitecte de carrer és avui un dels professionals més infravalorats, econòmicament i socialment. - Exemple: un venedor de pisos pot guanyar entre 3 i 5 vegades més que l’arquitecte del projecte. 1.6. Joves, demografia i necessitats reals • Es discuteix la paradoxa: tanquen línies escolars per baixa natalitat, però alhora es parla de necessitat de més habitatge. • Milà subratlla que: - Espanya és dels països on els joves surten més tard de casa (als 34–35 anys o més). - El problema no és tant la falta de pisos físics, sinó la falta d’habitatge assequible per a noves llars. • S’assenyala també l’efecte del turisme i els habitatges turístics: - Distorsionen sobretot el mercat del lloguer. - Si es pot treure 50.000 € a l’any amb ús turístic, costa acceptar 15.000–20.000 € en lloguer residencial. 1.7. Bancs, rescat i fons voltor • Es recorda el rescat bancari (uns 60.000 milions d’euros) i els milions d’habitatges que els bancs es van quedar. • Milà i altres tertulians defensen que: - Ja que el rescat es va pagar amb diners públics, els habitatges haurien d’haver passat a parc públic. - En lloc d’això, molts es van vendre a fons voltor. - Es considera que el rescat es va negociar malament: l’Estat hauria d’haver exigit la propietat dels actius immobiliaris a canvi dels diners. 2. Pactes de Sánchez amb Junts i governar a base de decrets 2.1. El “decret Junts”: contingut i límits El Consell de Ministres aprova un reial decret-llei amb diverses mesures, algunes fruit dels acords amb Junts: • Recuperació per Catalunya de la gestió directa de secretaris, interventors, tresorers i altres funcionaris locals (competència que va tenir entre 2007 i 2013). Es vol reduir la incertesa de destinació i facilitar la cobertura de places. • Flexibilització de la despesa dels ens locals: - Els ajuntaments podran utilitzar el superàvit de 2024 per fer inversions financerament sostenibles en: - abastament d’aigua - enllumenat públic - habitatge - recollida de residus - assistència social - projectes contra el canvi climàtic • Queden fora d’aquest primer decret, tot i formar part de les demandes de Junts: - Balances fiscals - Multireincidència delictiva - Impagament del lloguer - Ús del català a Europa - Amnistia i competes migratòries (aquestes últimes ja en vies diferents) • Sánchez explica en dues entrevistes (una a Catalunya, una a RTVE) que: - Estan treballant per publicar les balances fiscals, però hi ha discrepàncies metodològiques. - Alguns temes es tractaran en un segon decret i d’altres via proposicions de llei, com la de multireincidència promoguda per Junts. 2.2. La posició del govern: diàleg i minoria parlamentària • La portaveu Pilar Alegría recorda que el PSOE governa en minoria i que han de “exprimir al màxim el diàleg” amb tots els socis. "Som un govern progressista en minoria, perfectament conscient de la complexitat parlamentària. Això ens porta a exprimir al màxim la principal eina que tenim, que és el diàleg." • La tertúlia subratlla el joc d’equilibris: el que es pacta amb Junts pot xocar amb ERC, PNB o Sumar, i el govern intenta navegar entre totes les demandes. 2.3. Crítica a governar a cop de decret • Diverses veus de la taula mostren fatiga i rebuig davant l’abús dels reials decrets i, sobretot, dels decrets òmnibus (que acumulen mesures molt diverses en una sola norma): "Quan sento la paraula decret, ja... Això està fent mal a la democràcia." "És una eina per a temes urgents, no per governar-ho tot dia sí dia també." • Es denuncia que: - El debat parlamentari es buida de contingut. - Es substitueix l’elaboració legislativa profunda per decisions ràpides i paquetitzades. • Alguns recorden que tots els governs, també el PP de Rajoy, han abusat dels decrets, però es percep que cada cop se’n fa un ús més extensiu, cosa que degrada la qualitat democràtica. • Es reconeix, tanmateix, que el reial decret és una eina legal i democràtica, però la crítica se centra en l’ús polític abusiu i no en l’eina en si. 2.4. Junts, amnistia i l’ombra d’una possible moció de censura • Es valora la tensió entre Junts i el PSOE, amb avisos de Junts de trencar suports i amenaces velades d’aproximar-se al PP. • A la tertúlia es veu poc versemblant que Junts faciliti una moció de censura liderada pel PP (possiblement amb Vox): - En una moció de censura s’ha de proposar un president alternatiu, no només fer fora l’actual. - Seria contradictori amb la defensa de la llei d’amnistia i el retorn de Puigdemont, que PP i Vox volen derogar. • Es coincideix que, malgrat el soroll retòric, hi ha límits estratègics evidents per a Junts. 3. Autònoms, VeriFactu i burocràcia ofegadora 3.1. Què és VeriFactu i per què es retarda • El govern aprova també ajornar un any l’obligatorietat del sistema Veri*Factu, un sistema de facturació electrònica i control fiscal per a empreses i autònoms. • La patronal i molts col·lectius de treballadors per compte propi havien demanat aquest ajornament, argumentant que no estaven preparats per l’impacte tècnic i burocràtic. 3.2. Visió des de la base: cansament i desesperança • A la tertúlia es descriu la situació dels autònoms com a “esgarrifosa”: - S’acumulen noves obligacions, tràmits i controls. - Molts petits autònoms estan a punt de plegar. - Es té la sensació que es castiga sobretot qui intenta fer les coses bé, mentre que qui treballa completament en negre queda fora de qualsevol sistema de control. • Es critica que aquestes mesures es facin: - Sense informació clara ni acompanyament. - Sense una negociació real amb representants autònoms de base. • Milà estableix un paral·lel amb el món de l’habitatge: "Com amb l’habitatge, els interlocutors que negocien sovint no són representatius. I si algun autònom de debò ha proposat una altra manera de fer-ho, segurament no se l’han escoltat." • Es denuncia que moltes reformes tenen un fort component de desconfiança sistemàtica envers els petits contribuents: - Es legisla pensant en “el que fa trampes”, - Però s’acaba carregant burocràcia i costos sobre qui compleix. 3.3. Control vs progrés: una burocràcia que no redistribueix • La sensació general és que moltes mesures són bàsicament de control, no de progrés: - No milloren serveis ni condicions de vida, - Simplement faciliten la feina de la inspecció sense atacar les grans borses de frau. • Es remarca que els grans casos de corrupció i diner negre no els protagonitzen precisament els autònoms petits, i que: "Los sacos grandes i los sobres grans no anaven amunt i avall en mans d’autònoms." • Es constata una creixent distància entre decisors i afectats reals, que s’expressa tant en l’àmbit fiscal com en el de l’habitatge. 4. Judicatura, filtracions i “sèrie política” permanent 4.1. Debat al Senat: filtracions i “poderes subterráneos” • Al Senat, el ministre Bolaños interpel·la el PP després que un senador popular anunciï que aviat sortiran informacions comprometedores contra membres del PSOE. • Bolaños pregunta qui filtra aquestes informacions al PP: "¿Tiene el Partido Popular alguna información subterránea por parte de la UCO, de la Fiscalía, de la Judicatura, de la Policía Nacional? ¿Son ustedes beneficiarios de algún delito de revelación de secretos?" • Es posa sobre la taula el pes de: - La UCO (Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil), - La judicatura i - Altres cossos de l’Estat com a actors polítics de facto, a través de filtracions i maniobres. 4.2. La crítica de Junts al “deep state” i límits del PSOE • Eduard Pujol (Junts) acusa el govern de “riure les gràcies” a la monarquia i als poders insurrectes de l’Estat (com el Suprem) tot i la llei d’amnistia. • A la taula es matisa aquesta visió: - Es recorda que el Suprem ha estat molt dur contra el govern, fins al punt de forçar la sortida de la Fiscalia General sense sentència ferma. - Es considera que Junts exagera retòricament i de vegades cau en formulacions “delirants”. 4.3. Sensació de “sèrie” i passivitat social • Diversos tertulians comparteixen la sensació que la política espanyola s’assembla a una sèrie plena de trames, filtracions i girs de guió. "La sensació del públic és que estem veient una pel·lícula i que hi som molt passius." • Es lamenta que: - No hi hagi una reacció ciutadana més contundent davant la degradació institucional. - Aquest clima beneficia sobretot l’extrema dreta, que creix sense gairebé moure un dit, aprofitant el desgast general. 5. Emergències, militars i discurs polític 5.1. La Dana a València i la presència militar al Vallès • Es compara la llentitud en la resposta a la Dana a València (on hi va haver víctimes mortals) amb la rapidesa per desplegar militars i Guàrdia Civil al Vallès arran de problemes sanitaris i de fauna (senglars, pesta porcina, restriccions d’accés a zones naturals). • Es plantegen preguntes sobre: - Quins protocols cal seguir per demanar ajuda militar. - Si a València es va demanar tard o no es va demanar l’ajuda adequada. • Es constata que al Vallès: - Hi ha unitats militars i Guàrdia Civil controlant accessos a boscos. - L’objectiu és més controlar el comportament humà (inconscients que entren on no toca) que no pas els animals. 5.2. Economia, por i comunicació • S’assenyala que les restriccions i alarmes sanitàries estan afectant el comerç local, especialment carnisseries i botigues d’embotits. • Es tranquil·litza la població: "Es pot menjar fuet i pernil." • El problema no és tant el risc real sinó la por generada, que té efectes econòmics immediats. 6. Tancament: una política que sembla ficció però té efectes molt reals L’episodi es tanca amb la sensació que la política s’ha convertit en una sèrie plena de trames, però on: • La crisi d’habitatge continua sense solució estructural: parc públic insuficient, lleis mal dissenyades i un poder enorme dels promotors i del sector financer. • Els autònoms i petits professionals carreguen amb una burocràcia creixent que no toca els grans focus de frau i corrupció. • Els pactes de govern es gestionen a cop de reial decret, desdibuixant el debat parlamentari i alimentant el malestar democràtic. • La judicatura, la policia i els òrgans de l’Estat profund tenen un paper polític central, sovint a través de filtracions i maniobres opaques. Malgrat el to sovint irònic i la comparació constant amb una sèrie de televisió, el missatge de fons és molt seriós: caldria reorientar polítiques públiques, reforçar la funció social de l’habitatge, reduir la càrrega sobre els més febles i millorar la qualitat democràtica per evitar un deteriorament encara més gran i l’avenç de l’extrema dreta.
Introducció de l’hora Segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h del 3 de desembre a RÀDIO RUBÍ. El magazín avança els continguts del tram final del programa: • Entrevista sobre dolor crònic i malalties invisibles amb la fundadora de Chronicus Social • Reportatge veïnal sobre la retirada de bancs i cadires a l’entrada de l’escola Pau Casals • Secció de seguretat amb Mossos d’Esquadra centrada en la campanya de Nadal • Bloc d’esports locals amb les novetats d’entitats inclusives i bàsquet adaptat • Espai d’aniversaris i recomanació musical nadalenca final 1. Chronicus Social: suport al dolor crònic i malalties invisibles 1.1. Naixement del projecte i buits a Rubí Conversa amb Esther López, fundadora de Chronicus Social, projecte acabat d’engegar a Rubí. • Objectiu central: oferir suport emocional, social i comunitari a persones amb dolor crònic i malalties invisibles (fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, síndrome de sensibilitat central, etc.) • L’origen: anys fent tallers breus en un CAP; detecta que dos o tres mesos són insuficients i manca continuïtat • Decideix unir la seva formació com a professional social amb la seva experiència personal com a pacient de fibromiàlgia per crear grups estables durant tot l’any “Tenia la intenció de fer algun projecte relacionat amb la fibromialgia… veia la necessitat de tenir un lloc on juntar-se.” A Rubí, segons explica: • No hi ha cap entitat específica per a aquestes patologies; només atenció als centres mèdics • Per això el projecte neix com a recurs comunitari que no existia a la ciutat 1.2. Presentació pública i escolta de necessitats El projecte es presenta el 28 de novembre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler: • Bona acollida, amb assistents molt motivats i amb ganes que «passin coses» a Rubí • Espai de debat sobre necessitats diverses segons etapa vital i grau de malaltia • L’Esther incorpora la veu de les assistents per adaptar el projecte a realitats molt diferents (edats, graus, situacions familiars i laborals) Es destaca el testimoni d’una dona vinguda des de Tarragona, amb múltiples patologies del síndrome de sensibilitat central, que remarca la urgència de crear recursos a Rubí. La seva implicació impacta l’Esther i reforça el sentit del projecte. 1.3. Mancança de recursos i precarietat associada L’entrevista entra en la cara estructural del problema: • Processos de diagnòstic llargs i complexos: les proves sovint no mostren res fins molt tard • Un cop diagnosticades, les opcions reals són principalment: • Medicació • Teràpies alternatives privades (fisioteràpia, psicologia, etc.), a càrrec de la persona • Les malalties són variables i limitants, fet que dificulta mantenir feines estables i implica situacions laborals molt precàries • La precarietat laboral deriva en escassetat de recursos per cobrir necessitats bàsiques: lloguer, subministraments, alimentació A això s’hi suma: • Pocs professionals especialitzats accessibles a través del sistema públic • Gran dificultat per aconseguir reconeixements de discapacitat o invalidesa, ja que la malaltia és invisible i sovint es demanen patologies greus afegides El resultat és una espiral de desgast i desesperació: • Càrrega psicològica important: depressions, ansietat i sensació d’impàs vital • Moltes persones acaben en una situació globalment molt precària, tant econòmica com emocional 1.4. Invisibilitat, estigma i impacte social L’Esther insisteix en el concepte de “malaltia invisible”: • Exteriorment no semblen malaltes, però conviuen quotidianament amb: • dolors constants • cansament extrem • medicació intensa que pot afectar concentració i qualitat de vida • Moltes dones s’han acostumat tant als símptomes que ja no els registren com a límit, cosa que normalitza situacions que no haurien d’acceptar-se com a “normals” A nivell social i relacional: • Incomprensió laboral: costa explicar que en una hora pots passar d’estar bé a trobar-te molt malament • Comparació amb malalties “visibles”: una cama trencada s’entén; el dolor crònic sense marques físiques, no • Impacte a la vida familiar i d’amistat: • dificultat per mantenir plans, viatges o rutines • cancel·lacions d’última hora • sentiment de pèrdua d’autonomia i d’independència • L’autoestima es veu molt afectada: sentir que no es pot “fer com la resta” Sobre l’estigma: • Tot i alguns avenços, encara persisteix, especialment en l’àmbit laboral • Es qüestiona la “veracitat” del malestar i es minimitzen les limitacions 1.5. Què ofereix Chronicus Social? El projecte vol reconstruir identitats i autonomia: • Acompanyar la persona en la seva realitat actual i detectar tot el que ha hagut de deixar enrere • Treballar com recuperar o adaptar activitats i rols, evitant la renúncia total • Objectiu clau: recuperar confiança, autoestima i sensació de ser “una mateixa” Metodologia principal: • Grups de suport continuats amb: • dinàmiques participatives • activitats adaptades • espais de conversa compartida • Es vol generar la idea que “no estic sola” i que hi ha moltes altres persones vivint situacions semblants A més, el projecte inclou: • Sessions individuals per a qui necessiti un acompanyament més personalitzat • Voluntat d’evolucionar a mesura que canviïn les necessitats de les participants 1.6. Rol de les famílies i de la comunitat L’Esther subratlla que el supporting de l’entorn és determinant: • Les famílies que s’hi impliquen acaben entenent millor la realitat del dolor crònic • Però hi ha famílies poc receptives, que minimitzen o qüestionen el malestar Per això, Chronicus Social planteja: • Xerrades específiques per a famílies i entorn proper • Espais on altres pacients expliquin la seva experiència, perquè vegi que no és un cas aïllat ni “inventat” Missatge a la ciutadania de Rubí: “El que volem és que se’ns escolti i que no se’ns jutgi.” • Demana escolta activa i no judici quan algú diu que no es troba bé • Reivindica una mirada més compassiva i menys suspicaç sobre les malalties invisibles 1.7. Com contactar-hi Les persones interessades poden adreçar-se al projecte a través de: • Instagram de Chronicus Social • La web enllaçada a la biografia d’Instagram Allà poden trobar informació completa i formularis de contacte per iniciar tant grups com sessions individuals. 2. Conflicte veïnal pels bancs de la plaça Manuel Miralles (Escola Pau Casals) 2.1. Context de la polèmica Reportatge de David García Entrena a la plaça Manuel Miralles, davant l’escola Pau Casals. • S’entrevista tres veïns afectats: Antonio Gómez Galindo, Josep Maria Barril i Antonio Valdivia • Escenari: actualment no hi ha bancs ni cadires a l’espai • Els bancs, tot i semblar un element de mobiliari urbà innocent, s’han convertit en motiu de conflicte veïnal, escolar i polític Antecedents: • L’equip de govern va retirar els bancs fa uns anys arran de queixes veïnals per sorolls i incivisme • L’Associació de Famílies d’Alumnes de l’escola reclamava el retorn dels bancs com a espai de relació social a l’entrada i sortida de classe • Esquerra Republicana condiciona l’aprovació dels pressupostos del govern PSC – En Comú Podem al retorn dels bancs • Es col·loquen noves cadires, però tornen a retirar-se recentment per les mateixes molèsties 2.2. Testimoni dels veïns: incivisme i convivència L’Antonio exposa, en detall, el punt de vista veïnal: • La primera retirada de bancs coincideix amb la pandèmia: • el veïnat denuncia que, tot i les restriccions, hi havia grups incívics a les tardes i nits • s’hi acumulaven queixes, trucades a policia local, informes i actuacions Segons el seu relat, l’espai patia: • Consums de drogues i alcohol • Actes sexuals als bancs, fins i tot en horaris en què hi passen infants • Restes de preservatius, xeringues, llaunes, brossa • Un intent de cremar un contenidor de l’escola • Pintades ofensives, desperfectes i amenaces a veïns que protestaven Argument clau dels veïns: • L’espai no és realment una plaça, sinó un passatge d’entrada a un centre escolar, estreta i sense sortida clara • Reclamen poder descansar a la nit i tenir una «plaça digna», sense activitats incíviques “Nosaltres som veïns que lluitem per descansar, que és el que no podem.” Després del retorn dels bancs: • L’Antonio afirma que torna de seguida la conflictivitat: • gent jove consumint drogues • música alta • baralles • Diu haver hagut d’intervenir en una agressió a una noia, amb actuació posterior de Mossos d’Esquadra i ambulància Amb la segona retirada: • Els veïns asseguren notar una gran millora en el descans nocturn • La treballadora de neteja els comenta que ara només recull fulles, ja no restes de begudes, orina o residus sexuals 2.3. Alternatives proposades i dimensió política Sobre solucions, els veïns expliquen que: • L’Ajuntament hauria ofert a l’escola col·locar bancs a l’interior del recinte escolar, en una zona delimitada, per a familiars i avis que esperen els infants • També recorden que a l’altra entrada de l’escola hi ha bancs i taules que poden fer el mateix servei Crítica política: • L’Antonio retreu a Esquerra Republicana i a part de l’AMPA que no hagin escoltat prou el veïnat que conviu amb les molèsties • Se senten estigmatitzats com “el veí que no vol bancs” i se’ls ha arribat a acusar, diu, de tenir vincles amb l’Ajuntament, cosa que nega Missatge final dels veïns: • Demanen que, qui defensi els bancs, provi de tenir-los sota casa amb el mateix nivell de soroll i brutícia • Reivindiquen que la seva lluita no és contra els bancs com a objecte, sinó contra l’ús incívic i les conseqüències sobre el descans 3. Campanya de Nadal dels Mossos d’Esquadra: dispositiu “Grèvol” i consells de seguretat 3.1. Què és el dispositiu “Grèvol”? Secció periòdica amb Mossos d’Esquadra: hi participen l’Aina (caporal i coordinadora de l’ORC) i la Glòria (agent). • El dispositiu “Grèvol” aplega totes les actuacions policials específiques del període de Nadal • Neix del fet que, en aquestes dates, canvien els hàbits socials i econòmics i també la tipologia i freqüència dels delictes Àmbit d’actuació: • Zones comercials i eixos de botigues • Fires, mercats, activitats nadalenques • Grans esdeveniments amb aglomeració de persones, com la cavalcada de Reis 3.2. Com s’organitzen els patrullatges? Per adaptar-se a la realitat de Nadal: • Es manté el patrullatge dinàmic ordinari, però s’intensifica el patrullatge a peu • Hi ha agents uniformats i de paisà: encara que no sempre es vegin, hi són • Coordinació estreta amb la Policia Local de Rubí: • reunions prèvies i durant la campanya • repartiment de zones per cobrir millor tot el territori Impacte percebut: • Augment de la sensació de seguretat entre comerciants i ciutadania • Descens dels furts i altres delictes al carrer i als establiments 3.3. Tipus de furts més habituals per Nadal Als carrers, mercats i zones de compres: • Predominen els furts per descuit, aprofitant les aglomeracions: • sostreuen bosses de mà • carteres • mòbils • diners en efectiu També hi ha furts més especialitzats, amb mètodes concrets: Furt de la sembra • La víctima ja és al cotxe, preparada per marxar • Una persona la distreu dient que ha caigut alguna cosa (claus, monedes, etc.) al terra • Quan surt a mirar, un segon autor obre l’altra porta i sostreu la bossa o objectes de valor Furt de la taca • Una persona s’apropa i, aparentment de forma accidental, li cau un líquid a l’esquena de la víctima • Una altra persona ajuda a “netejar” la taca • En aquell moment, roben la cartera o objectes que porta a sobre Furt de la mimosa • Normalment l’autora és una dona que es mostra molt afectuosa, fa veure que coneix la víctima o la saluda amb confiança • Aprofitant l’abraçada o el contacte físic, sostreu joies i rellotges • Encara que acostuma a ser sense violència, si cal no dubten a estirar fort i fins i tot fer caure la víctima a terra Als comerços: • Augmenten els furts dins les botigues, aprofitant: • passadissos plens • personal desbordat • objectes de valor massa a prop de les sortides 3.4. Consells de seguretat al carrer, comerços i caixers Per a ciutadania en general: • Desconfiar de contactes físics casuals en zones molt plenes (mercats, fires, carrers comercials) • No deixar-se abordar fàcilment per desconeguts, per evitar mimosa i taca • Portar bossa de mà tancada i al davant del cos • Evitar dur grans quantitats de diners en efectiu • Quan es paga a una botiga, guardar la cartera i tancar la bossa abans de sortir de l’establiment Pel que fa a vehicles: • Recordar que el cotxe no és una caixa forta: no deixar-hi regals ni objectes de valor a la vista ni al maleter si es pot evitar • Als pàrquings, evitar descuits i desconfiar de persones que s’hi apropen amb pretextos estranys • Davant avisos sobtats (una roda punxada, sorolls), actuar amb prudència: • tancar primer el vehicle • si és possible, deixar algú a dins • revisar l’exterior de manera segura Als caixers automàtics: • No treure grans quantitats de cop, sobretot si es va sol • Tapar el teclat quan es marca el PIN • Vigilar si hi ha gent observant de massa a prop i, en cas de dubte, aturar l’operació Per als comerciants: • Davant qualsevol sospita, trucar immediatament al 112 perquè els Mossos puguin identificar les persones • Evitar que productes cars estiguin situats just al costat de la porta • Prioritzar vitrines, armaris tancats o zones darrere el taulell per al gènere de més valor 3.5. Estafes i compres en línia El Nadal també multiplica les operacions de compra online i, amb elles, les estafes: • Augmenten les pàgines web fraudulentes que imiten portals reals • Es difonen ofertes a través de correus electrònics, xarxes socials i anuncis patrocinats Recomanacions per evitar estafes: • No accedir a la compra des del mateix anunci o correu; és millor buscar directament la web oficial del producte o marca • Desconfiar de descomptes exagerats (un producte de 1.000 € a 200 € sense motiu clar) • Consultar ressenyes i opinions d’altres compradors a plataformes fiables • Utilitzar targetes virtuals o de prepagament, limitant el saldo exposat També alerten de: • Enllaços fraudulents • Trucades telefòniques enganyoses que busquen dades bancàries 3.6. Furt de “roda punxada” en trànsit Es tracta d’un furt molt específic vinculat al vehicle: • Una persona en un altre cotxe es posa en paral·lel i fa senyals que la víctima té un problema a la roda • Quan el conductor s’atura i baixa a mirar, un segon autor obre una altra porta i sostreu bosses o objectes de valor Per protegir-se: • Desconfiar d’avisos sobtats en zones poc transitades • Tancar bé el cotxe abans de baixar-ne • Si es va acompanyat, mantenir algú a dins • Revisar la roda, però sense perdre de vista l’entorn 3.7. Col·lectius més vulnerables i tasca preventiva Les Mossos destaquen: • Gent gran com a col·lectiu especialment vulnerable: • sovint va sola a treure diners al caixer • pot ser objectiu de mimosa, taca i furts al carrer Per reduir riscos, l’ORC realitza: • Xerrades específiques per a gent gran i col·lectius de risc • Sessions informatives sobre: • modalitats de furts habituals • seguretat en compres online • detecció d’enllaços i trucades fraudulentes L’entrevista radiofònica es planteja també com una eina de prevenció massiva, per tal que aquests consells arribin a molta més població. 4. Publicitat de programes de RÀDIO RUBÍ Abans del tram final, s’emet una sèrie de falques promocionals de la mateixa emissora: 4.1. Experimenta • Programa musical: “Experimenta” • Divendres a les 22 h, amb Adrián Eguitábal • Es presenta com un espai per experimentar amb nous gèneres musicals 4.2. Les Gildes • Tertúlia jove: “Les Gildes” • Dilluns a les 12 h, cada dues setmanes • To desenfadat, tipus vermuteig radiofònic amb tres noies protagonistes • Enfocada a posar-se al dia de l’actualitat i temes generacionals 4.3. En Joc • Espai esportiu de la xarxa de ràdios locals: “En Joc” • Entre setmana a la 13 h, caps de setmana a les 20 h • Cobreix més de 40 categories femenines i masculines i dona visibilitat a l’esport local i de base 5. Actualitat esportiva local amb Toni Bravo 5.1. Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) i mirada inclusiva Secció d’esports a càrrec de Toni Bravo Rodríguez. Tema central: Juventud 25 de Septiembre (El Veinti). • El club incorpora la figura poc habitual al futbol base d’un psicopedagog • Objectiu: reforçar la mirada educadora i inclusiva dels entrenadors i de tot l’staff • El missatge: els clubs esportius tenen també un rol formatiu i social, no només competitiu L’entrevista del programa Esports al dia serà amb Carlos Marín, psicopedagog del club, per aprofundir en: • Acompanyament a infants i adolescents • Suport als entrenadors en la seva tasca educativa 5.2. Futbol inclusiu i Lliga Talent Es recorda que: • Igual que el Can Mir, el Juventud 25 de Septiembre disposa d’un equip de futbol inclusiu “Talent” que participa a la Lliga Talent • La Lliga Talent és una competició de la Federació Catalana de Futbol adreçada a equips inclusius Resultats recents: • En futbol inclusiu, el Can Mir perd davant el Cerdanyola Catalunya, 1–7 • Malgrat la derrota, l’equip es manté tercer a la classificació • Es remarca que, en aquest format, el més important no són els resultats, sinó la tasca social i inclusiva En futbol sala inclusiu: • El Can Mir fa un bon partit però perd contra l’Alzina per 5–7 • L’equip continua cuer a la taula 5.3. Willic 7 i jornades de bàsquet adaptat En la Willic 7 (futbol a 7 inclusiu): • Segona divisió: • Can Mir C goleja el Sabadell C per 6–0 • Un altre equip del Can Mir guanya el Moncada per 5–3 • Es destaca el bon ambient de pati final, on tots els equips comparteixen l’experiència En bàsquet adaptat per a persones amb discapacitat intel·lectual: • El Club Esportiu Horitzó disputa la 4a jornada de Copes Catalanes • A primera divisió, l’Horitzó A guanya per incompareixença del rival al recinte Mundet • A quarta divisió, l’Horitzó B perd contra el Jans B per 16–28: • el rival domina per alçada i tècnica • els rubinencs arriben a situar-se només 4 punts per sota però el nivell de l’altre equip acaba decantant el partit Toni Bravo tanca amb la crida a escoltar l’entrevista amb Carlos Marín al programa esportiu especialitzat. 6. Aniversaris i onomàstiques amb Glòria del Mas Secció breu i distesa, compartida amb la conductora i amb Toni Bravo. 6.1. Aniversaris del dia (3 de desembre) • Brendan Fraser, 57 anys – actor conegut per La mòmia i George de la jungla • Amanda Seyfried, 40 anys – actriu i cantant destacada als musicals Mamma Mia i Los Miserables • David Villa, 44 anys – exfutbolista golejador de la selecció espanyola i diversos clubs d’elit L’espai juga amb l’edat dels personatges i el to humorístic entre presentadora i col·laboradors. 6.2. Santoral • Es destaca que és Sant Francesc Xavier, motiu per felicitar especialment els Xavis de la casa i de la ciutat • To més desenfadat: es fa broma amb el fet que “si jo no tinc sant, no en té ningú”, per part de la col·laboradora 7. Recomanació musical de Nadal amb Robert Fernández 7.1. Ambient nadalenc i selecció del tema Tancament del tram amb la secció musical de Robert Fernández. • S’introdueix l’ambient de Nadal ja imminent: llums al carrer, famílies organitzant àpats, encàrrecs als Reis i als Melquíades • Robert tria una cançó que combina esperit nadalenc i novetat discogràfica 7.2. “Navidad 2025… Navidad en blanco” de Rosana Tema recomanat: • Nova versió de la nadala clàssica de Rosana, titulada “Navidad 2025… Navidad en blanco” • S’hi aprecia: • un so més rock • presència marcada de guitarres • una banda potent que acompanya la veu característica de l’artista Intencions de la cançó: • Vol transportar directament a les festes de Nadal, amb un to de celebració i esperança • Serveix com a primera clau d’“OMOV”, el nou univers creatiu que Rosana anirà revelant a poc a poc Rosana explica que: OMOV és el meu univers, ho aniré obrint peça a peça. OMOV no és un disc, no és una gira, és un altre món, el nostre món. També anuncia per a 2026 l’estrena del documental “Rosana, mejor vivir sin miedo”, reforçant la idea d’una etapa nova i molt activa. Robert acomiada desitjant: • Que l’audiència tingui força per viure i també sobreviure al Nadal • Deixa sonar la cançó, que barreja lletra emotiva i referències típiques de nadala, com “Fum, fum, fum” i l’alegria de la Dulce Navidad 8. Tancament i connexió amb la tertúlia La secció musical dóna pas a: • La tertúlia de les 10 h, conduïda per Belén Tierno Nebot, que analitzarà l’actualitat amb diverses persones convidades • Més tard, a les 11 h, la Belén continuarà amb l’alumnat del Centre d’Educació Especial de Can Oriol i la tècnica del Programa d’Atenció a la Discapacitat de l’Ajuntament, que llegiran el manifest del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Així es tanca una hora marcada per: • Visibilització del dolor crònic i les malalties invisibles • Debat sobre convivència veïnal i mobiliari urbà • Prevenció de delictes i estafes de Nadal • Reforç del valor social de l’esport inclusiu a Rubí • I una banda sonora clarament nadalenca que prepara l’oient per a les setmanes que venen.
