Episodis etiquetats amb Rubialdia
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Context general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ entra de ple en l’ambient de Nadal a la ciutat. El programa combina: • Entrevista amb l’Associació de Passebristes de Rubí sobre la nova mostra de diorames. • Agenda cultural (teatre, cinema Gaudí i concert de cap d’any a La Sala). • Secció jove amb propostes de Nadal per a joves de Rubí. • Espai de jerga juvenívola dedicat als catalanismes que no s’entenen fora de Catalunya. Mostra de diorames de l’Associació de Passebristes Preparatius i nombre de pessebres L’entrevista amb Vicenç Escanyol, portaveu de l’Associació de Passebristes de Rubí, detalla la nova edició de la mostra de diorames a l’Aula Cultural: • Enguany presenten 23 pessebres de tota mena: grans, petits, molt elaborats o més senzills. • Es construeixen en només cinc setmanes a l’espai expositiu, treballant pràcticament des de zero. • Només dos pessebristes ho fan des de casa per motius personals; la resta ho munten directament a l’Aula Cultural. "Estem als últims moments ja, pràcticament estan tots acabats, falta tancar els pessebres perquè siguin visitables." Materials, procés creatiu i innovació • S’ha passat del guix al poliestirè extruït, molt més lleuger i fàcil de treballar, cosa que accelera la construcció. • La inspiració acostuma a venir durant l’any: paisatges, pobles, carrers, fotos de llibres o revistes… • Cada pessebrista arriba a l’Aula Cultural amb una idea genèrica i la concreta en aquestes cinc setmanes. • No es reparteixen temes: hi ha diversos naixements, camins de reis i altres escenes repetides, però cadascú amb el seu estil. Figures artesanes i pessebres especials • Una part destacada de la tradició és la creació manual de figures: - 8 o 9 pessebristes modelen figures pròpies, majoritàriament de fang. - El mateix Vicenç presenta un pessebre fet íntegrament de fusta, figures incloses. • Es destaca el pessebre mecanitzat: - L’elaboren en Frederic i en Just. - Enguany és més gran, amb pluja, dia/nit, cascada i aparició dels Reis. - Es considera una de les peces més espectaculars de l’exposició. Públic, tradició i relleu generacional • La mostra és ja un clàssic de Nadal a Rubí: - L’any anterior hi van passar gairebé 15.000 visitants en un mes. - Els dies de Nadal i Sant Esteve la gent hi acudeix massivament en família. • Hi ha una tasca educativa molt forta: - A partir del dia 15, durant quatre dies, s’organitzen visites escolars. - Hi participen uns 1.500 infants, a qui s’explica el procés de creació dels pessebres. • Pel que fa al relleu generacional: - És difícil implicar la canalla per la temporalitat de l’activitat i la saturació d’extraescolars. - Tot i així, hi ha alguns nens i joves que ajuden i 10–12 persones noves (moltes acabades de jubilar) que s’han incorporat en els darrers anys. Arrelament català i noves formes de pessebre • Es recorda l’origen històric del pessebre amb Sant Francesc d’Assís i com s’ha estès fins als pessebres domèstics clàssics (riu de paper de plata, muntanyes de suro, etc.). • Es reivindica que també compten com a pessebres les versions més modernes: - Pessebres de Lego, de ninos, formats creatius… “tot està permès” si respecta el tema nadalenc. - Fa tres anys que un pare i fill fan un pessebre de Lego basat en el Castell de Rubí, molt detallat i espectacular. Pessebres inspirats en Rubí i homenatges • Cada any hi ha diorames inspirats en racons de la ciutat de Rubí: - Enguany destaca un pessebre dedicat a la plaça Figueres i l’edifici proper, ambientat en la nit de Reis. - L’obra és molt gran i detallada, feta per l’Aurora, i juga amb la reconeixença de l’espai urbà real. • S’explica també un pessebre de 6 metres dedicat a dos pessebristes amb 50 anys de trajectòria: - El fan els germans Comelles. - Representa un camí de Reis amb figures enormes fetes a mà pel Josep. Inauguració, horaris i altres pessebres a la ciutat • La mostra s’inaugura diumenge a les 12 h i es pot visitar fins a l’11 de gener a l’Aula Cultural. • El dia d’obertura: - A les 11.30 h es obre l’exposició a les fosques. - A les 12 h s’encenen els llums, com a inici simbòlic. - Hi haurà cava i neules per a tothom. • L’Associació també munta altres pessebres a Rubí: - A l’església, al mercat, al Casal d’Avis, a la biblioteca i davant l’Ajuntament. - Alguns encara s’estan muntant en el moment de l’entrevista. Activitats anul·lades per qüestions sanitàries • Queden anul·lats els camins de pessebres a l’aire lliure (com el de Can Oriol) per la problemàtica del febre del senglar. • El pessebre preparat per a Can Oriol es conservarà per a l’any següent i es mostrarà enguany en una vitrina de l’exposició. Agenda cultural de Nadal a Rubí Entre l’entrevista i la secció jove, el programa repassa diverses propostes al Teatre Municipal La Sala: Teatre: Les bàrbares • Obra protagonitzada per Maria Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. • Explica la història de tres amigues de tota la vida (Susi, Carmen i Encarna) que es reuneixen sis mesos després de la mort de la Bàrbara. • El llegat de la Bàrbara és obligar-les a enfrontar: - La seva relació amb la feina. - La maternitat. - El feminisme i les seves pròpies contradiccions. • Funció: diumenge a dos quarts de set. • Preu: 20 €, però el programa ofereix entrades gratuïtes trucant al 93 588 59 60. Cinema Gaudí: Molt lluny • Projecció el divendres següent dins el cicle Cinema Gaudí. • Òpera prima de Gerard Oms, de to naturalista i realista, centrada en una història d’escapada i reinvenció personal. • Sinopsi: el Sergio (interpretat per Mario Casas) viatja amb la família a Utrecht per un partit de futbol, però acaba quedant-se a Holanda mentre la família torna a Barcelona. • Repartiment: Mario Casas, David Verdaguer, Elisias Eloudani, Getty Maturin, Raül Prieto, Nausicaa Bonin, entre d’altres. • No recomanada per a menors de 12 anys. • Preu: 4,50 €, amb possibilitat d’entrades gratis trucant al 93 588 59 60. Concert de valsos i danses • Festival de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès, un altre clàssic de final d’any. • Data: dimarts 30 de desembre a dos quarts de vuit del vespre. • Amb la soprano Andrea Martí i direcció de Xavier Puig. • Preu: 25 €, amb opció d’entrades gratuïtes per als oients que truquin al 93 588 59 60. Secció jove: Nadal per a joves a Rubí La Sandra Borrego (Torre Bassas / Rubí Jove) obre la secció jove parlant de les vacances de Nadal dels estudiants (del 19 de desembre al 8 de gener) i de com aprofitar-les amb activitats a la ciutat. Tallers i activitats creatives Fimo nadalenc a Les Torres • Dilluns 15 a les 18 h a l’Espai Comunitari de Les Torres. • Taller de fimo nadalenc (pasta de modelar lleugera que s’asseca a l’aire): - Creació d’imants o petites decoracions de Nadal. - Pensat especialment per a joves de 12 a 16 anys. • Activitat gratuïta. Decoracions per a l’arbre a l’Espai Jove Torre Bassas • Dimarts 16 a les 18 h a l’Espai Jove Torre Bassas. • Taller de decoració DIY per a l’arbre de Nadal amb: - Materials reciclats. - Ceràmica i altres recursos manuals. • Enllaçat amb el grup de ceràmica +17 i obert a nous participants. Precampanades de Cap d’Any a Torre Bassas • 31 de desembre al matí, activitat especial de precampanades a l’Espai Jove Torre Bassas. • A partir de les 11 h: - Bingo musical i altres jocs per “escalfar motors”. - A les 12 del migdia, precampanades amb les dinamitzadores Saskia i Mario des de dalt de la torre. • Es convida els joves a venir vestits com vulguin, amb possibilitat de look de gala o simplement roba còmoda. • El centre no facilitarà raïm per qüestions d’al·lèrgies i intoleràncies, però es proposa portar: - Raïm. - O bé llaminadures tipus Lacasitos o Conguitos, evitant olives amb pinyol o caramels difícils d’empassar. • Activitat oberta a tothom; s’obrirà el pati perquè hi pugui participar jovent i famílies. Mostra de teatre jove i activitats de final de trimestre • Divendres 19: últim dia de programació regular abans de la pausa de Nadal. • A Torre Bassas es fa la mostra de teatre del grup Ars Juvenis / Leneas: - Primer acte: obra El nou Betlem a càrrec del grup de joves. - Pausa amb una petita actuació de K-pop. - Segon acte: representació de Qui té els diners? pel grup de grans. • Després d’això, Rubí Jove fa aturada fins al 7 de gener, moment en què començarà la programació del primer trimestre amb: - Continuïtat dels tallers amb més èxit. - Algunes novetats encara per anunciar (com a “regal de Reis”). Altres propostes de ciutat per a joves • Rubí Jove ha recopilat al web tota la programació de Nadal i també les activitats pel Dia de les Persones Refugiades i Drets Humans. • Es destaca: - Activitat artística i musical a la plaça Pere Aguilera, organitzada amb Rubí Solidari, amb cants i exposició d’il·lustracions. - Es vincula al missatge de pau i drets humans, especialment rellevant en aquestes dates. Secció de jerga juvenívola: catalanismes que descol·loquen El Quique Guillem condueix l’espai de jerga juvenívola sobre catalanismes que sovint es fan servir en castellà i que no s’entenen fora de Catalunya. Es convida l’audiència a trucar al 93 588 59 60 per explicar experiències pròpies. Paraules i expressions comentades Es fa un repàs distès i humorístic a paraules que, dites en castellà “catalanitzat”, creen confusió: • Pica (de lavabo o cuina): - Els catalans diem “los platos de la pica”. - En castellà estàndard, seria lavamanos (lavabo) o fregadero (cuina). • Punt de llibre: - En castellà no existeix com a tal, es fa servir marcapáginas. - Es comenta que “marcapáginas” sona menys elegant que “punt de llibre”. • Rajola (rachola en parlar col·loquial): - Tradueixen a baldosa o azulejo. - Es recorda la confusió tradicional: baldosa per a terra i azulejo per a paret. • Paella (estri per cuinar): - En castellà és sartén, mentre que paella remet al plat típic. - Es comenta el conflicte amb el món valencià sobre “paella/paellera” i el nivell de susceptibilitat amb la paella autèntica. • Pollastre alast / pollo alast: - Expressió típica de diumenge que fora de Catalunya no s’entén. - Equivalent castellà: pollo asado. • Biquini (entrepà calent de pernil dolç i formatge): - A la resta de l’Estat és sándwich mixto. - Es riuen del fet que “sándwich mixto” té molt poca “aura” al costat de “biquini”. • Pernil dolç vs. jamón york: - Es recorda que el terme “jamón dulce” és la forma normativa, però en català la gent adopta “jamón york” com a castellanisme. • Plegar (de la feina): - No té equivalent directe en una sola paraula en castellà. - Fora de Catalunya cal dir terminar/acabar de trabajar. - Relacionat amb enxegar, un altre verb propi que no té traducció literal; es juga amb la idea que “desfichar” tampoc existeix fora del català col·loquial. • Ja venc / ja vengo: - Molts catalans diuen “ya vengo” traduint “ja vinc”, però en castellà estàndard seria ya voy. Confusions amb begudes i restauració També es parla de com el català marca la manera de demanar cafès i cerveses: • Quinto i mitjana: - Fora de Catalunya: botellín o tercio. • Tallat: - En altres zones es diu café cortado o manchado, amb diferències locals. - S’explica que, en alguns llocs, només demanant un cortado ja detecten que ets català. També apareixen mencions anecdòtiques a: • Pajita (canya per beure), amb dubtes sobre el nom estàndard fora de Catalunya. • Situacions còmiques demanant “una caña” (entès com a cervesa, no com a canya per beure) sent una criatura. Nadal, nom propi i paraules relacionades • Es tanca el cercle tornant a Nadal i al mot pessebre: - En castellà s’usa majoritàriament Belén. - Es juga amb el joc de paraules entre “Belén” com a nom propi i “Belén” com a pessebre. • La presentadora (Belén) explica que sap que comença el període nadalenc quan la gent torna a fer-li la broma del “Pesebre / Belén”, que després d’anys ja no fa gaire gràcia. Tancament del programa • Es recorda de nou el telèfon 93 588 59 60 per participar tant en els concursos d’entrades com en la secció de catalanismes. • La presentadora acomiada el programa desitjant bon Nadal i bona entrada d’any, amb un últim joc de paraules: - Que els joves “enxeguin moltes coses i pleguin d’hora”. • Es tanca així un programa que barreja tradició nadalenca local (pessebres), cultura, propostes per a joves i una mirada humorística sobre la singularitat lingüística catalana.
Context general de l’episodi La tertúlia de Rubí al dia reuneix Isidre Rubió, Víctor Ramos i Conxita Jimeno per reflexionar sobre tres grans blocs: • La nova web de la Generalitat i el paper de la intel·ligència artificial en els tràmits. • Les dificultats de la ciutadania per relacionar-se amb l’administració i els serveis bàsics (bancs, salut, multes, farmàcies…). • La crisi al sector educatiu i sanitari, centrada en la precarietat laboral, la manca de recursos i el model d’escola inclusiva. Al final, només es fa una referència breu a la reobertura del Casino de Rubí, que queda pendent per a un altre programa. 1. Nova web gencat.cat i ús de la intel·ligència artificial 1.1. Canvis principals del portal de la Generalitat La conductora explica les novetats del nou portal gencat.cat: • Separació en dos grans blocs: ciutadania (tràmits i serveis) i administració (informació institucional). • Incorporació d’un cercador amb intel·ligència artificial que: - Resumeix la informació. - Ajuda a trobar tràmits de manera més directa. • Objectiu: centralitzar informació que abans estava fragmentada en més de 130 webs i subportals. • Cost de la transformació: 4,7 milions d’euros, amb un estalvi estimat de 700.000 € anuals en manteniment. "Ara hem acabat la primera capa […] i el juny de l'any que ve finalitzarem amb tota la informació vinculada als tràmits" — Albert Dalmau, conseller de Presidència 1.2. Valoració d’usabilitat i proves amb usuaris • S’explica que s’han fet tests amb usuaris reals per comprovar si la web és realment intuïtiva. • Es recull la crítica de Ventura, un usuari provador: Les webs acostumen a ser intuïtives per a qui les ha fet, no per a l’usuari ocasional. • La periodista comenta una prova personal: en 10 minuts va aconseguir fer un tràmit (seguiment o pagament d’un impost) de forma senzilla. 1.3. IA com a filtre i nou “mostrador” En la tertúlia s’obren dues línies de reflexió: • La barra d’IA esdevé el nou mostrador virtual, semblant als menús telefònics automatitzats. • Es planteja el risc que la IA sigui un nou mur entre ciutadania i persones reals: - Pot ajudar si funciona bé. - Però pot convertir-se en una altra capa que dificulta parlar amb algú que prengui decisions. El Víctor recorda que la reordenació de webs i l’estalvi en manteniment també implica reorganitzar llocs de feina, encara que la presentadora puntualitza que, en teoria, no s’ha de traduir necessàriament en acomiadaments sinó en una web més endreçada. 2. Burocràcia i barreres en els tràmits (online i presencials) 2.1. El llenguatge i la cultura administrativa L’Isidre denuncia el llenguatge críptic de l’administració: • S’omple de protocols i terminologia que la gent no entén. • Un simple malentès en una frase com «esperem resposta» pot bloquejar un tràmit durant mesos. "La dificultat és tan petita com que parlem un llenguatge diferent" — Isidre Rubió 2.2. Certificat digital i oficines virtuals • Es parla de la paradoxa del certificat electrònic: cal desplaçar-se físicament per obtenir-lo, tot i que serveix per fer tràmits digitals. • Es constata que, malgrat l’impuls a l’administració electrònica: - Hi ha tràmits que s’allarguen innecessàriament. - Encara hi ha una part important de població exclosa (especialment gent gran) que no domina eines digitals. 2.3. Exclusió digital i necessitat d’atenció personal La Conxita insisteix en dos punts: • La digitalització estalvia temps i desplaçaments a qui se’n sap sortir. • Però hi ha un col·lectiu ampli (sobretot gent gran o persones amb menys recursos formatius) que queda fora del sistema si tot és en línia. Apareix la idea central: l’atenció personal ha de continuar existint mentre hi hagi persones que no puguin o no sàpiguen usar els canals digitals. 2.4. Bancs, caixers i serveis essencials S’utilitza l’exemple dels bancs per il·lustrar aquesta exclusió: • Moltes oficines han reduït o tancat serveis de finestreta, derivant la clientela al caixer automàtic. • Això afecta sobretot gent gran, que sovint demana ajuda a desconeguts o a algun empleat benvolent. • Els bancs es comporten com si fossin una activitat qualsevol, sense consciència clara de servei quasi públic. "L’objectiu no és el servei públic sinó el negoci" — es resumeix a la tertúlia. El Víctor defensa que, encara que la digitalització avança, caldria un equilibri: • Acceptar que alguns tràmits passin a ser digitals. • Però mantenir espais i persones per a casos complexos o col·lectius vulnerables. 2.5. Tràmits quotidians: multes, parquímetres, zona blava, Seguretat Social Es posen exemples molt concrets: • Pagament de multes: - Abans: webs complicades, telèfons, cues. - Ara: QR per pagar al moment, fins i tot la policia porta datàfon. - S’agraeix la simplicitat, però s’assenyala que tot allò que és cobrar és molt més fàcil que reclamar o regularitzar. • Parquímetres i zona blava: - Per a molta gent, introduir la matrícula ja és un repte. • Seguretat Social: - Tràmits com comunicar un ingrés es fan des de terminals complexos. - Es descriu l’escena d’una dona amb crosses i la targeta a la boca: s’evidencia la desconnexió entre el disseny dels sistemes i la realitat del carrer. La Conxita remarca que la tecnologia ben aplicada estalvia molt de temps, però s’ha de comptar amb el col·lectiu exclós i caldria reforçar l’acompanyament. 3. Salut, pandèmia i digitalització sanitària 3.1. Canvi de model arran de la pandèmia La pandèmia accelera dràsticament l’ús de: • Visites telemàtiques o telefòniques. • Portal i aplicacions de CatSalut. La Conxita destaca el costat positiu: • Per a molts tràmits (renovar medicació, gestions administratives) el sistema digital és ràpid i eficient. • El contacte a distància va evitar que l’alumnat i moltes persones es quedessin desconnectades del sistema durant el confinament. A la vegada, però, es critica: • La sobreburocratització que recau sobre metges i infermeres, obligats a omplir pantalles i formularis mentre atenen els pacients. 3.2. Propostes tecnològiques útils S’assenyala una experiència innovadora: • Alguns CAP estarien provant sistemes de transcripció automàtica de la conversa metge-pacient: - El metge pot mirar a la persona, parlar i escoltar. - El sistema grava i transcriu la informació a la història clínica. "Seria una bona solució, em posa molt nerviosa parlar al metge i que no em miri" — comenta la Conxita. 3.3. Reivindicacions dels metges i condicions de treball Es lliguen aquestes reflexions amb les vagues de metges: • No demanen només més salari, sinó també millores organitzatives i de càrrega de feina. • El tema de les guàrdies de 24 hores és especialment sensible: - Es posa en dubte la seguretat dels diagnòstics després de tantes hores seguides de feina. - Es compara amb altres països, com Suïssa, on les guàrdies són de 8 hores. Es relata el cas d’un doble trasplantament i metges exhausts cobrant sous molt baixos en comparació amb futbolistes o altres professions hiperremunerades. També el cas d’una doctora catalana que ha marxat a Suècia, on li han quintuplicat el sou i millorat enormement les condicions. "És trist que això no passi a casa teva" — es lamenta a la tertúlia. La conclusió implícita: formem professionals molt ben valorats a fora, però no els retenim. 4. Crisi educativa, escola inclusiva i precarietat 4.1. Reivindicacions actuals del personal educatiu Els sindicats CCOO, UGT, USTEC i CGT s’han tancat al Departament d’Educació reclamant: • Un complement únic de 473 € per a tot el personal laboral. • Que l’impacte econòmic estigui recollit als pressupostos 2026. • Que el cobrament sigui efectiu al primer trimestre del 2025. • Que sigui compatible amb l’equiparació salarial dels TEI (tècnics especialistes en educació infantil). Aquest complement el cobren actualment les educadores de llars d’infants, i els sindicats volen estendre’l a: • Integradores socials. • Educadors d’educació especial. • Netejadores. • Cuineres i altres perfils laborals dels centres. 4.2. Bretxa salarial i divisió interna L’Eva Costa (USTEC) alerta que mantenir complements només per a alguns perfils genera: Una bretxa salarial creixent dins del mateix sector i una sensació de divisió entre treballadors. La tertúlia subratlla que les demandes no són només econòmiques: • Inclouen reducció de ràtios. • Millor aplicació del decret d’escola inclusiva amb recursos reals. • Menys paperassa i burocràcia. 4.3. Vocació, salut mental i esgotament La Sandra Isierte (UGT) parla amb una barreja de passió i esgotament: "Som vocacionals, la nostra professió la portem a la sang... però a base de la nostra salut, les nostres esquenes. Això no ho podem més." La Conxita, directora jubilada, reforça aquesta idea: • Ella mateixa no s’ha mogut mai principalment pels diners. • El problema de fons és la impotència davant: - Aules molt complexes. - Manca de recursos. - Excés de tràmits repetits i burocràcia. "De debò que sento una ràbia i una impotència no poder fer res per millorar això quan sempre t’has dedicat a millorar la societat." 4.4. Decret d’inclusió i manca de recursos Punt central del debat educatiu: • El decret d’escola inclusiva es considera teòricament correcte. • Però la seva implementació sense recursos suficients ha fet molt de mal. Idees clau aportades pels tertulians: • No es poden omplir escoles d’alumnes amb tot tipus de necessitats educatives especials sense personal i suport adequat. • La Conxita cita una companya: "Volem resultats a Finlàndia amb recursos d’Hondures." • Es parla d’un 36% d’alumnat amb necessitats educatives especials (al voltant d’1 de cada 3 alumnes), xifra altíssima. • Els diagnòstics arriben tard per saturació dels serveis d’orientació: - Problemes detectats als 4-5 anys poden no tenir diagnòstic fins als 8-9. - Sense diagnòstic, costa obtenir suports oficials. 4.5. Rols i sous: mestres, integradors, vetlladors S’exposen de forma molt clara les categories i salaris: • Professor novell: al voltant de 1.700 € nets al mes, després va pujant amb complements. • Tècnics d’educació / integradors socials: aproximadament 1.200 € per 40 hores setmanals. • En molts casos, aquests professionals cobren menys que caixers de supermercat, tot i gestionar situacions molt delicades. La Conxita subratlla: • La feina d’aquests perfils és imprescindible. • Sovint fan moltes més hores de les que els pertoquen. • Són plenament vocacionals i clau per al funcionament dels centres. El Víctor, que ve del lleure i ha fet de vetllador, aporta la visió de “peu d’aula”: • Explica que molts graduats en Humanitats o altres lletres han fet el màster de professorat per seguretat laboral, però sense vocació clara. • Molts acaben abandonant l’ensenyament per esgotament i frustració. • Valor afegit dels que sí tenen vocació: cal cuidar-los perquè són els qui sostenen el sistema. Defineix una mena d’escala funcional: • Mestres / educadors: com els metges. • Integradors i vetlladors: com els infermers, els qui executen al dia a dia molts suports i cures. 4.6. Empreses externes i precarietat extrema (cas Samu) Un punt especialment crític és la subcontractació de vetlladors: • A Catalunya, els vetlladors depenen d’empreses adjudicatàries de concursos públics. • Actualment, una empresa andalusa (Samu) gestiona molts d’aquests serveis. Problemes denunciats: • Els concursos s’adjudiquen al postor més barat, no al que ofereix millors condicions. • Vetlladors sense formació reglada suficient ni itineraris formatius clars. • Alguns treballadors no reben ni tan sols nòmina formal, només un paper amb hores i quantitats. • S’ofereixen substitucions parcials, horaris dispersos i desplaçaments llargs, fent molt difícil conciliar i viure d’aquest treball. "Amb la qual cosa no hi ha vetlladors i, quan els necessites, no en tens. Un drama, el Samu." — resumeix la Conxita. 4.7. Escola inclusiva vs centres d’educació especial El Víctor planteja un debat sensible però necessari: • No tots els alumnes amb necessitats especials poden ser adequadament atesos en una escola ordinària, per més recursos que hi posis. • Alguns casos necessiten centres d’educació especial amb: - Equips multidisciplinaris forts. - Recursos materials adaptats. Reivindica: • Realisme pedagògic: reconèixer que "hi ha casos i casos". • No carregar tot el pes de la inclusió en escoles ordinàries sense transformar l’entorn ni dotar recursos. 5. Política, mobilització social i responsabilitat col·lectiva 5.1. La mirada de la ciutadania sobre mestres i metges La conductora assenyala un problema de percepció social: • Quan mestres o metges fan vaga, molta gent es queda amb el tòpic de: - Tenen moltes vacances. - Tenen feina fixa. Però: • No es valora prou que reclamen condicions per oferir serveis de qualitat. • Salut i educació són pilars de l’estat del benestar i afecten tota la població. Es planteja si la resta de ciutadania hauria de participar més activament en aquestes mobilitzacions per donar suport als professionals. 5.2. Ineficàcia de les vagues “clàssiques” i nous formats de protesta L’Isidre explica una frase escoltada a un polític: les manifestacions “duren una hora i ja està”. És a dir, el sistema les ha paït i integrat com a soroll assumible. El Víctor també qüestiona el model actual de vaga i mani: • Són accions molt controlades, amb serveis mínims, afectació limitada. • El ciberactivisme (peticions online) tampoc canvia gaire res: és el “gest del clic”. Hi ha una nostàlgia (crítica) cap a les vagues de fàbrica dels anys 70–80, quan aturar la producció set dies: Obligava les empreses i governs a seure a negociar. 5.3. Proposta de l’Isidre: adreçar-se directament als partits L’Isidre suggereix una altra estratègia simbòlica: • En lloc de tancar-se al Departament (que “no té els diners”), tancar-se a les seus dels partits polítics que han d’aprovar pressupostos. • Interpel·lar directament els càrrecs: «Què votaràs en el proper ple?». La idea de fons és baixar un graó i pressionar el nivell polític que decideix la distribució dels recursos. Alhora, es constata el risc del joc d’esquivar responsabilitats: • Cada partit culpa els altres de bloquejar acords: - «No és culpa meva, és de l’altre». 5.4. Crisi de confiança en la classe política Cap al final, l’Isidre fa una diagnosi molt dura: "Si escoltes les notícies a nivell nacional, al final penses que estem dirigits per una pandilla de quinquis... de vegades tot a l’hora (quinquis i de bragueta fluixa)." Aquesta frase sintetitza una profunda desconfiança envers la classe dirigent, alimentada per: • Escàndols, corrupteles i lluites de poder. • Sensació que els grans temes socials (educació, salut) no són tractats amb la seriositat que mereixen. 6. Casino de Rubí: una reobertura esperada Tot i que gairebé no hi ha temps, es menciona: • La reobertura del Casino de Rubí, amb inauguració oficial imminent. • L’Isidre hi està convidat i n’espera molt: - Equipament que “fa goig”. - Pot ser un motor cultural i comunitari per a la ciutat. La Belén hi afegeix un matís: • Li agradaria que la gestió fos comunitària, amb participació ciutadana, més enllà d’una gestió exclusiva des de l’Ajuntament. Queden emplaçats a parlar-ne amb calma al proper programa. 7. Idees força de l’episodi 7.1. Sobre administració i tecnologia • La tecnologia pot simplificar tràmits, però si es dissenya sense la ciutadania al centre, exclou i frustra. • La intel·ligència artificial ha de servir per millorar l’atenció personal, no per substituir-la completament. 7.2. Sobre educació i salut • Mestres, integradors, vetlladors, metges i infermeres no reclamen només sous: reclamen condicions humanes per fer bé la seva feina. • Sense reducció de ràtios, més personal i menys burocràcia, l’escola inclusiva i el sistema sanitari públic esdevenen eslògans buits. 7.3. Sobre societat i política • Salut i educació són percebudes a la tertúlia com els pilars d’una societat decent. • Caldria una mobilització social més àmplia que superi corporativismes i sacsegi realment les estructures de decisió política. • Sense una pressió sostinguda i intel·ligent, el risc és continuar en un model on tot s’absorbeix com a soroll de fons.
Introducció del tram del programa Aquest fragment de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina diferents blocs: l’espai Parlem amb l'alcaldessa amb Ana María Martínez, la secció de ciència Guaita que tenim, un breu bloc d’esports, l’efemèride d’aniversaris i una recomanació musical nadalenca. Parlem amb l'alcaldessa (format nou amb preguntes ciutadanes) Nou format i temes d’actualitat • S’estrena un nou format: les preguntes les fa directament la ciutadania, recollides prèviament per xarxes i filtrades una setmana abans per poder-les treballar. • Abans d’entrar en les preguntes, s’aborden dues qüestions d’actualitat: - Reobertura del Casino: inauguració imminent amb un espectacle de fort accent local que vol reflectir l’“essència Rubí”. - Visites teatralitzades: entrades gratuïtes per descobrir la història de l’equipament. - ZBE (Zona de Baixes Emissions): data d’entrada en funcionament fixada abans de 2026. Encara falten plataforma de registre, càmeres i senyalització, però el govern insisteix en complir el compromís ambiental. "Treballem [...] per tenir una ciutat millor, però que també hi puguem viure de manera fàcil." Contenidors i recollida de residus Tema: retirada i reubicació de contenidors als carrers Justícia i Sant Galletà. • L’Ajuntament ha fet un estudi tècnic de bateries de contenidors i ha escoltat peticions veïnals. • Alguns punts s’han retirat per ser focus de conductes incíviques (gomets negres al mapa de conflictes). • Es garanteix la distància màxima acceptable fins a una bateria alternativa (Escardívol, Dr. Gimbernat, etc.). • L’alcaldessa insisteix que l’èxit del sistema de residus depèn molt de les conductes ciutadanes: - Produïm molts residus que “no veiem” perquè els traiem de casa cada dia. - Es reivindica consciència ambiental i responsabilitat compartida. C1413 i transformació en carrer urbà Tema: seguretat, passos de vianants, velocitat i contaminació a la C1413. • Objectiu a futur: que la C1413 deixi de ser «carretera» i passi a ser un carrer urbà amb: - voreres, - elements dissuasius de velocitat, - millora de la seguretat i qualitat ambiental. • Cal un procés de canvi de titularitat similar al que es va fer a l’avinguda de l’Estatut. • Ara mateix hi ha dues obres clau que condicionen el calendari: - Ampliació del pont de Cova Solera. - Gran obra a l’avinguda de l’Estatut, que començarà al gener. • No es poden «posar en jaque» alhora les dues grans vies longitudinals de la ciutat. Primer es transformarà l’avinguda de l’Estatut i, més endavant, la C1413. • L’alcaldessa anuncia informació directa porta a porta a veïns propers a les obres. Entrada a Sant Muç i velocitat a les urbanitzacions Tema: senyalització i velocitat a l’entrada de Sant Muç des de la carretera d’Ullastrell. • La velocitat màxima a urbanitzacions és de 30 km/h, marcada per norma general de via urbana. • A l’espai Alcaldessa Informa hi ha veïns que, al contrari, han demanat tornar al 50 km/h; l’alcaldessa ho considera una “barbaritat” i defensa mantenir el 30. • Es fa un repàs de magnitud: 220 km lineals de vies a urbanitzacions. • Es manté un pla de repintat i reforç de senyalització progressiu, incloent limitacions de velocitat i millora d’il·luminació (per exemple al camí de Rubí), per incrementar la seguretat viària. “Pisos pastera”, padró i serveis socials Tema delicat: pisos sobreocupats i empadronaments fraudulents. • L’alcaldessa rebutja l’expressió “pisos pastera” com a etiqueta genèrica, i la considera perversa si es barreja amb el tema del padró. • Distingir clarament: - Pisos pastera: situacions greus d’amuntegament i vulneració de drets. - Amuntegament al padró: inscripció de persones sense habitatge estable per garantir drets bàsics i possibilitat de treballar i viure a la ciutat. • Recorda que el padró és un dret i una obligació per a qui resideix al municipi. • Els Serveis Socials treballen per: - detectar casos de sobreocupació, - acompanyar les persones per aconseguir autonomia i oportunitats a Rubí. • Posició clara: - Qui vingui a delinquir, “que la faci, que la pagui”, amb tota la fermesa de la llei. - Qui vingui a construir un projecte de vida honrat, ha de poder rebre acompanyament i suport. Obres, mobilitat escolar i presència policial Tema: trànsit complicat per obres (Rivo Rubeo, Passeig de la Riera, Pau Roca). • Les obres al Passeig de la Riera han allargat els trajectes escolars fins a 35-40 minuts. • L’alcaldessa recorda que: - Les obres ja han acabat i el carrer és obert. - Les intervencions a vies principals generen molèsties inevitables, però són necessàries per fer avançar la ciutat. • Es demanen disculpes per les cues i es recorda que sovint cal buscar rutes alternatives mentre duren les obres, com ja va passar amb el pont de Sant Joan. Soroll ferroviari a Can Fatjó i segona estació dels FGC Tema: pantalles acústiques al tram del tren a Can Fatjó i planificació ferroviària. • Ara mateix no està previst instal·lar pantalles acústiques. • Prioritat política: aconseguir la segona estació de FGC a la zona de La Llana / Can Fatjó. • Hi ha una reunió imminent amb el Departament de Mobilitat per obtenir notícies sobre aquest projecte, considerat demanda històrica. • Un cop s’incrementi el trànsit ferroviari i s’avanci amb la segona estació, l’Ajuntament es plantejarà formalment la protecció acústica. Voreres, espai públic i zones verdes Tema: estat de les voreres i suposada manca de priorització. • L’alcaldessa nega que no s’hagin prioritzat: - Els tres eixos estratègics són: persones i famílies vulnerables, espai públic, i manteniment. • Hi ha un contracte anual específic per a: - reparar i arranjar voreres, - actuar al centre, barris, polígons i urbanitzacions. • Esmenta: - Pla de xoc 2025 i un altre previst per 2026, afegits al contracte ordinari de voreres, asfaltatge i senyalització. - Més de 300 encreuaments adaptats per millorar l’accessibilitat (rebaixes de vorera, passos de vianants adaptats), amb previsió d’arribar a tots. • Missatge clau de corresponsabilitat ciutadana: l’espai públic és “com casa nostra” i cal cuidar-lo (no embrutar, no malmetre mobiliari, recollir les deposicions dels gossos, etc.). Canvi de noms de carrers i noms populars Tema: possible canvi de noms de carrers per adaptar-los a l’ús popular. • Es posa com a exemple el carrer Major, que molta gent gran continua anomenant “carrer Fondo”. • S’esmenten altres topònims populars: plaça del Domènec, plaça del Carro, “el Borratxo” (antic fotògraf Vilardell), etc. • Existeix una comissió de nomenclàtor que decideix noms de carrers i places i eleva les propostes al ple municipal. • Canviar noms oficials com el del carrer Major es veu complex; es deixa oberta, com a idea, la possibilitat d’afegir sobrenoms a les plaques. Ciència – Guaita que tenim: plagues i control de plagues Què és una plaga? El biòleg Sergi Corral defineix i matisa el concepte de plaga. • Definició bàsica: - Qualsevol ésser viu que resulta perjudicial per un altre ésser viu d’interès per a l’ésser humà. - També, qualsevol organisme que altera la dinàmica d’un ecosistema natural. • Característiques típiques: - Aparició sobtada i massiva. - Impactes greus sobre cultius, ecosistemes o sobre la salut i higiene humana. Tipus principals de plagues Plagues agrícoles • Organismes que malmeten cultius i fan baixar la producció: - insectes, - males herbes, - patògens (fongs, bacteris, etc.). • Exemples històrics destacats: - Phytophthora infestans (plaga de la patata) → Gran fam irlandesa (1845–1849) amb prop d’1 milió de morts i 1 milió d’emigrants. - Fil·loxera (Dactulosphaira vitifoliae), insecte que va devastar les vinyes al segle XIX. - Mildiu de la vinya (Plasmopara viticola), que va agreujar els danys a la vinya. - Llagostes i escarbat de la patata. - Xylella fastidiosa, bacteri que afecta vinya, olivera i ametller. Plagues forestals • Organismes que alteren l’equilibri de boscos i masses forestals: - Insectes, fongs, altres patògens. • Exemples: - Escolítids (escarbats de l’escorça) que ataquen sobretot pins i coníferes. - Processionària del pi: defoliacions massives cada any. - Arna gitana: afecta alzines, suros i roures; va causar fortes defoliacions a zones com la Selva i el Maresme. - Grafiosi de l’om: va matar molts oms de ribera a nivell europeu. - Xacra del castanyer: va afectar greument castanyers, també conreats. Plagues domèstiques • Organismes que envaeixen llars i edificis, causant danys materials i/o problemes de salut: - paneroles, - tèrmits, - rosegadors, - altres insectes i invertebrats. També es recorda que hi ha espècies que es veuen com a plagues però no ho són, ja que exerceixen funcions útils (com menjar mosquits) i contribueixen al control natural d’altres plagues. Plagues o no? El biaix humà Sergi Corral planteja el dilema: quan una espècie és realment una plaga? • Preguntes obertes: - Els senglars són una plaga? - Els conills són una plaga? - Les meduses són una plaga? - Les tonyines poden ser plaga? • Per a agricultors, pescadors o ramaders, sovint sí, perquè afecten els seus interessos econòmics. • Però, si l’ecosistema es manté en equilibri, no es pot parlar de plaga en el sentit ecològic. • Risc: emprar l’etiqueta plaga per justificar erradicacions agressives o mètodes de control que danyen espècies senceres o ecosistemes. Plagues i diccionari: de la patata al COVID-19 • El diccionari de la RAE defineix també plaga com una “calamidad grande que aflige a un pueblo”, amb sinònims com pesta, epidemia, catástrofe, pandemía. • Una altra accepció: “daño grave o enfermedad que sobreviene a alguien”. • Això permet assimilar epidèmies i pandèmies a una forma de plaga: - pesta negra, - verola, - grip, - tuberculosi, - còlera, - SIDA, - COVID-19. Control de plagues: del químic al control integrat Control de plagues = conjunt d’activitats humanes dissenyades per gestionar, reduir o eliminar organismes considerats plaga. • L’objectiu no és sempre erradicar, sinó mantenir les poblacions per sota d’un llindar de tolerància, és a dir, per sota del punt en què provoquen danys importants. • S’aposta pel control integrat de plagues, prioritzant: - la prevenció, - la combinació de diversos mètodes, - la reducció d’ús de productes químics de síntesi. 1) Mesures prèvies i culturals (prevenció) • Sanejament i higiene: primera línia de defensa. - Neteja d’espais, - retirada de restes que atrauen plagues. • Rotació de cultius: trencar cicles dels patògens i insectes. • Ús de varietats resistents. • Instal·lació de barreres simples: - silicona a esquerdes per evitar entrada de paneroles o rosegadors, - mosquiteres per reduir mosquits sense matar els depredadors naturals (com dragonets). 2) Control físic i mecànic • Actuació directa sobre l’organisme: - Trampes (adhesives, amb feromones, paranys de llum per a mosques i insectes voladors). - Barreres físiques: xarxes, pantalles, reixes, tancaments. - Temperatures extremes: calor, vapor o fred intens per eliminar plagues en determinats contexts. 3) Control biològic • Ús d’enemics naturals per controlar la plaga: - Marietes per controlar els pugons. - Paràsits i parasitoides (com determinades vespes) que ponen ous sobre o dins l’organisme plaga. - Microorganismes selectius: - Bacillus thuringiensis (BT): bacteri comercialitzat en pols, aplicat sobre cultius per controlar insectes; també es fa servir en bosquetes penjades als arbres a ciutats. 4) Control químic (últim recurs) • Productes com insecticides, pesticides, raticides, biocides i fitosanitaris són molt efectius però: - tenen fort impacte tòxic sobre l’ecosistema, - poden afectar espècies no diana, - poden alterar cadenes tròfiques i biodiversitat. • S’insisteix que el seu ús ha de ser l’última opció en el marc d’una estratègia integrada. Reivindicació del paper dels biòlegs • Sovint, en debats sobre control de senglars, conills, tonyines o altres espècies, es prioritza la veu de veterinaris, forestals o ramaders. • Sergi reclama que també s’escolti biòlegs, botànics i ecòlegs, especialistes en: - cicles de població, - dinàmiques d’ecosistemes, - impactes ecològics de cada mètode de control. El coneixement ecològic és clau per evitar solucions que resolen un problema puntual però en generen de més greus a mig i llarg termini. Esports: natació i futbol local Waterpolo – Club Natació Rubí • L’equip femení del Club Natació Rubí guanya 14–15 a la piscina del Club Natació Barcelona en partit avançat de lliga. • Situació a la classificació: - Líders invictes, amb 23 punts. - Obren escletxa amb el segon classificat (el mateix CN Barcelona), que queda a 4 punts. • El partit es decideix als penals (empat a 11 al final dels 4 períodes; 4–5 a la tanda) i reforça el camí cap a la Divisió d’Honor. Futbol – Juventud 25 de Septiembre (Veinti) • El Juventud 25 de Septiembre (Veinti) té nou entrenador: Quico Díaz. - Arriba després de tres setmanes com a ajudant de Santi Fernández, que ja havia avisat que no es quedaria tota la temporada. - Té una llarga trajectòria en clubs com Cerdanyola, Prat, Badalona, Sabadell Nord i també UE Rubí. • Objectiu principal: reconduir l’equip per assegurar la permanència a Primera Catalana, atesa la mala situació esportiva actual. • Quico Díaz és anunciat com a convidat del programa esportiu del mateix dia a RÀDIO RUBÍ. Prèvia waterpolo masculí • L’equip masculí del Club Natació Rubí, 10è classificat, afronta un partit clau a casa: - dissabte a les 16 h contra l’Encinas Boadilla, cuer de la Divisió d’Honor masculina. • Guanyar és imprescindible per mantenir opcions de classificar-se per a la Copa del Rei. Aniversaris i efemèrides La secció de la Glòria del Mas repassa persones destacades que fan anys l’11 de desembre: • Dani Martínez – 48 anys - Humorista i actor, conegut per la seva versatilitat en monòlegs, teatre, sèries i programes d’humor. • Anna Wintour – 76 anys - Editora nord-americana, directora de Vogue, una de les figures més influents de la moda global, capaç d’impulsar dissenyadors a escala internacional. • Néstor Susaeta – 41 anys - Exfutbolista, actual director esportiu del CD Guadalajara. Recomanació musical: “Villa Antico” d’Estopa Context nadalenc i cançó • El tècnic musical Robert Fernández presenta una Nadala molt especial: “Villa Antico” d’Estopa. • És la primera cançó de Nadal que el duet de Cornellà publica en tota la seva carrera. • Títol amb joc de paraules: “Villa en tico” (tres paraules) escrit com “Villa Antico” amb z i k, barrejant tradició de villancico i estil propi d’Estopa. • Musicalment: - Estrofes amb ritme de Nadala clàssica d’arrel extremenya. - Tornada amb el so més rockero i característic del grup. • La cançó parteix de la tradició popular d’Extremadura, terra d’origen de la família dels germans Muñoz. Videoclip i ús comercial • El videoclip mostra els germans Muñoz muntant un pessebre alternatiu i canalla amb figures tan curioses com: - un esquelet tipus John Travolta de Saturday Night Fever, - un robot, - ells mateixos convertits en caganers d’aquest pessebre irreverent. • “Villa Antico” s’utilitza també com a peça central d’una campanya nadalenca d’AENA, corporació responsable dels aeroports espanyols. L’espai tanca deixant sonar la cançó completa i acomiadant el programa fins l’endemà.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Introducció de l’episodi En aquest tram final de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, el programa combina cultura, memòria musical i agenda formativa de la ciutat. L’espai inclou: • Una entrevista artística i vital amb Niloufar Mirhani en el marc de la Setmana dels Drets Humans. • Un record sonor i històric de Robe Iniesta i Extremoduro i el seu fort vincle amb Rubí. • La presentació detallada de les propostes de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí per al final de 2025 i el primer trimestre de 2026. 1. Entrevista a Niloufar Mirhani: art, migració i drets humans 1.1. L’exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler Niloufar Mirhani és una artista iraniana, formada en Belles Arts a Teheran i resident a Barcelona des de 2004. L’entrevista s’emmarca en la seva exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, dins la Setmana dels Drets Humans i el Dia del Migrant. • La mostra és principalment pictòrica, amb obra de caràcter expressionista, molt colorista, amb paisatges i retrats de dones com a motiu central. • Per a aquesta ocasió ha creat dues obres específiques sobre drets humans, entre les quals destaca un rostre de pell negra, amb flors i un vídeo per a xarxes socials, que volen simbolitzar la diversitat i la dignitat humanes. • L’artista destaca que “el dret humà està a tot arreu i l’art ajuda a expressar-ho”, subratllant la funció de l’art com a eina de sensibilització. 1.2. Dones, identitat i llibertat a través de l’art Niloufar explica que pinta sobretot dones perquè és el subjecte que coneix de primera mà: • Com a dona, diu que pot transmetre directament els seus sentiments a l’obra: emocions, pors, desitjos i contradiccions. • La seva pintura busca mostrar com se sent en cada moment, convertint la tela en un espai d’expressió emocional i política. L’exposició es planteja com una reivindicació de la llibertat i del respecte als drets humans, especialment de les dones i de les persones migrants. 1.3. Migració, canvi de vida i expressió artística L’artista reflexiona sobre el seu procés migratori i com ha transformat la seva obra: • A l’Iran, diu, vivia sota pressió i censura, havia d’“amagar-se i tapar-se”, i això es reflectia en uns colors i una expressió diferents. • A Europa pot “respirar” i ser ella mateixa, encara que el camí de l’art aquí també és difícil, sobretot per trobar espais expositius. • Assegura que ha lluitat molt tant a l’Iran com aquí, però que a Europa pot expressar-se amb més llibertat. 1.4. Història personal de migració Mirhani relata, amb discreció i emoció, un procés migratori marcat per dificultats personals i legals: • L’any 2004 coneix un home català a Turquia i decideix venir a Catalunya “a través d’aquest amor”. • Explica que a l’Iran no era possible legalment casar-se entre una dona iraniana i un home catòlic, i que això va comportar “moltes històries i problemes” fins a aconseguir venir. • Un cop aquí ha hagut d’aprendre castellà i català i començar de zero, i la maternitat i problemes personals van interrompre durant anys la seva carrera artística. • Assegura, però, que “mai és tard per tornar a començar”, i que fa tres anys ha reprès plenament l’activitat creativa. 1.5. Llengua, cultura persa i identitat A banda de la pintura, Niloufar també ha fet i vol reprendre classes de farsi i tallers per a infants: • Els seus alumnes solien ser nois i noies no nascuts a l’Iran però amb vincles familiars iranians (mares o pares iranians) o persones d’altres països interessades en la llengua i cultura perses. • Remarca que la seva pròpia filla parla perfectament persa i que això ajuda a mantenir el lligam cultural i lingüístic. Sobre la identitat iraniana, puntualitza un element clau: • Els iranians no són àrabs, sinó perses, descendents de l’antiga Pèrsia. • Comparteixen alfabet amb el món àrab i han assumit una religió procedent del món àrab, però la cultura i identitat són pròpies, mil·lenàries i molt riques. • Aquesta tradició cultural i artística persa té un fort impacte en la seva obra, especialment en l’ús del color i els motius decoratius. 1.6. Què vol provocar en el públic Niloufar exposa amb claredat el seu objectiu principal: • Vol que la gent no sigui només espectadora passiva, sinó que es converteixi en part de l’obra, reflexionant i escrivint opinions. • A les invitacions de l’exposició hi ha fet constar que el públic “no és només espectador, sinó part d’aquesta mirada”, i per això demana mirar amb profunditat i pensar. • Utilitza també videoart, fotografia i xarxes socials (Instagram) no per autopromoció, sinó per transmetre una altra manera de veure la vida i donar valor a l’art com a espai de respir i consciència. Acaba agraint el suport de l’Ajuntament de Rubí, la Sala Neus Català i l’equip organitzador de l’exposició, emmarcant així la col·laboració institucional i cultural de la ciutat. 2. Homenatge a Robe Iniesta i el vincle d’Extremoduro amb Rubí 2.1. La mort de Robe Iniesta i la seva trajectòria El programa recull la notícia de la mort de Robe Iniesta, líder d’Extremoduro, als 63 anys, després d’haver patit un accident cardiovascular el 2024. La locutora destaca: • Extremoduro és una de les bandes de rock espanyoles més influents dels anys 90. • Robe Iniesta deixa un llegat amb 11 discos d’estudi, un en directe, dos recopilatoris amb Extremoduro, i 5 discos en solitari. • La seva sonoritat i manera de fer continuen sent referència per a moltes bandes actuals. S’esmenta que s’espera un homenatge a Plasència (Extremadura), la seva ciutat natal, i que el grup també va contribuir a posar Extremadura al mapa cultural. 2.2. Connexió d’Extremoduro amb Rubí i el Rubirroc Un dels eixos més destacats del record és la forta vinculació d’Extremoduro amb la ciutat de Rubí: • “Bona part dels músics d’Extremoduro han estat rubinencs” i el mateix Robe Iniesta va viure a Rubí durant una etapa, relacionant-se intensament amb el Rubirroc (una entitat i espai de referència musical local). • Es recuperen fragments d’un documental gravat a Rubí pel cineasta Juan Cares, amb el músic local Ramon Sogas (Montso Gas), baixista rubinenc que va formar part d’Extremoduro. En aquests fragments s’explica que: • El Rubirroc disposava d’un local amb escenari, bateria, amplificadors i equip de veus que va ser clau per als primers passos de la banda. • Per “atzars del destí”, Robe acaba a Rubí, on es consolida una formació amb diversos músics locals. 2.3. Músics rubinencs a la banda Es detalla que almenys tres músics de Rubí van formar part d’Extremoduro en els inicis: • Ramon Sogas (Montso Gas), baixista i el que hi va estar més temps. • Miguel Ferreres. • Eugenio Ortiz (UG), que posteriorment fundaria la seva pròpia banda Clandestinos. Ramon Sogas recorda l’impacte de l’arribada de la banda a Madrid i l’entrada a estudis professionals com els Studios Box, amb fotos de Rosendo i altres grans noms del rock, que generaven respecte i intimidació als joves músics. 2.4. Separacions, egos i absència de rancor El relat també aborda la cara menys idíl·lica del projecte: • Diversos músics rubinencs van acabar deixant el grup per qüestions econòmiques i d’ego. • Finalment, només va continuar Ramon Sogas, però fins i tot la seva relació amb Robe es va trencar quan aquest inicia la trajectòria en solitari. Tot i això, Sogas subratlla que no hi ha rancor: “Sabíem que cadascú havia fet el seu camí... cadascú va arribar on va voler, i després ho vam comprendre mútuament i no hi ha cap rancor actualment.” El programa recomana el documental disponible a YouTube que explica aquesta vinculació d’Extremoduro i Robe Iniesta amb Rubí. 2.5. Tribut musical des del programa Per retre homenatge, la locutora: • Fa sonar una de les cançons més conegudes del grup i, com a tema musical final, tria “La vereda de la puerta de atrás”, que acumula prop de 118 milions de reproduccions digitals, malgrat que el públic d’Extremoduro és tradicionalment més de vinil que de plataformes. Així, el programa combina context biogràfic, memòria local i tribut musical per fixar la figura de Robe Iniesta tant dins la història del rock com en la memòria cultural de Rubí. 3. Aula d’Extensió Universitària de Rubí: final de 2025 i programa 2026 A la part final del programa, s’entrevista Rosa Maria Andreu i Eulàlia Padrós, de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí, que expliquen les activitats de tancament de 2025 i el programa del primer trimestre de 2026. 3.1. Balanç recent: conferències d’alt nivell Abans d’entrar en la nova agenda, la locutora destaca dues conferències recents especialment potents: • Una de Milagros Pérez Oliva, sobre la creació de l’opinió pública a la societat digital. • Conferència molt concorreguda i celebrada, que tractava un tema complex amb claredat i rigor. • Es remarca la seva trajectòria periodística i la seva capacitat de parlar clar sobre mitjans i veritat. • Una altra de Josep Milà, tertulià habitual de la casa, sobre habitatge social. Aquestes xerrades es posen com a exemple del nivell intel·lectual i divulgatiu de l’Aula. 3.2. Tancament de 2025: caminada, xerrada de salut i visita arquitectònica 3.2.1. Caminada solidària “de pont a pont” per la Marató Inicialment s’havia programat una caminada solidària a Sant Muç, però les restriccions d’accés obliguen a modificar l’itinerari: • Es manté l’activitat per no perdre l’objectiu solidari, destinant tota la recaptació a La Marató. • El nou recorregut surt de la zona de Doctor Guardiet i va “de pont a pont”, amb parada a la zona de Can Serra / la Llana i retorn pel pont alternatiu. • L’activitat inclou esmorzar a la plaça de la Sardana, aprofitant el seu espai ampli. • La inscripció mínima és de 10 euros, però es deixa obert a aportacions superiors si algú ho desitja. 3.2.2. Xerrada sobre envelliment saludable i demències Dilluns següent, l’Aula organitza una conferència amb un doctor en psicologia i neuropsicòleg sobre demència i envelliment saludable: • Títol orientatiu: “Demència: conèixer per prevenir”. • L’objectiu és abordar la preocupació creixent per les demències, que poden aparèixer fins i tot en edats relativament joves. • Es busca explicar què es pot fer per prevenir, com detectar i com afrontar la malaltia, i com entomar-la quan arriba. • Les ponents subratllen que és important no viure obsessionats, però sí estar informats i preparats. 3.2.3. Visita guiada a la Casa Bloc de Sant Andreu L’última activitat de 2025 és una visita a la Casa Bloc de Sant Andreu: • Conjunt de tres edificis d’habitatge social construïts el 1931, en un context de gran precarietat a Barcelona. • Dissenyats sota la influència del moviment higienista i de l’arquitectura moderna europea (referències a Le Corbusier, Josep Lluís Sert i altres). • Es busca garantir salut, llum i ventilació, amb habitatges de tres habitacions oberts a dues façanes, en contrast amb les condicions precàries de l’època. • Actualment, un dels blocs està museïtzat i és el que es visita. • La zona de Sant Andreu, antiga ubicació de casernes militars, s’ha reconvertit per a l’ús ciutadà, integrant els blocs originals amb nous edificis, com a homenatge a aquesta arquitectura social. 4. Programa primer trimestre 2026: seminari i activitats variades Les representants de l’Aula expliquen que la programació de 2026 combina seminaris temàtics, conferències puntuals i sortides culturals, amb l’objectiu que “hi hagi una mica de tot perquè cadascú hi trobi el que més li agrada”. 4.1. Seminari: 50 anys de lluites democràtiques El seminari del primer trimestre es dedica a “els 50 anys de lluites democràtiques”, fent balanç de la transformació política de l’Estat des de la mort de Franco: • Es vol analitzar com ha canviat l’Estat i cap a on, amb una mirada crítica i històrica. • Les ponents insisteixen que, tot i que elles ho han viscut en primera persona, el seminari és especialment important per a la gent jove, perquè conegui aquest període. Les tres sessions previstes són: “I després de Franco, què?” • Conferència inicial sobre la Transició i la transformació política, desmuntant idealitzacions i revisant expectatives i resultats. • Es recorda que de joves creien que “canviaria tot, fins i tot nosaltres”, però el temps mostra que els canvis són complexos i no sempre com un voldria. “Lluites i esperances democràtiques, 1976”, a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB. • Sessió centrada en l’any 1976 com a moment clau de mobilitzacions i esperances democràtiques. • Es destaca el prestigi del ponent i el seu enorme coneixement històric. “50 anys de les primeres Jornades Catalanes de la Dona”, amb Magda Oranich. • Conferència sobre el moviment feminista i les primeres jornades de dones a Catalunya, i el seu impacte en els drets i la consciència de gènere. • Les organitzadores la qualifiquen de “joia” dins el programa. Aquest seminari es farà a l’Auditori Vallhonrat, amb un aforament d’uns 90–100 seients. Les ponents reconeixen que els preocupa quedar-se curtes de capacitat pel potencial d’atracció dels conferenciants i bromejen amb l’“antic costum” de seure a terra quan no hi havia prou cadires. 4.2. Conferències complementàries A més del seminari, l’Aula proposa diverses conferències independents que combinen salut, història i literatura. 4.2.1. Prosa de combat – Manuel de Pedrolo Al gener, la doctora en literatura catalana Júlia Ojeda presenta la conferència “Prosa de combat”: • Parteix del llibre Prosa de combat, un recull de textos de Manuel de Pedrolo elaborat per Júlia Ojeda i Teresa Ibars. • Inclou textos inèdits i d’altres censurats en el seu moment, que mostren el compromís polític i lingüístic de Pedrolo. • Es reivindica Pedrolo com a figura clau de la literatura catalana del segle XX, autor de novel·la negra, narrativa general i nombrosos articles d’opinió. • Es remarca que va ser un defensor radical del català, sovint censurat tant durant el franquisme com en períodes posteriors, i que ha generat debat i polèmica. 4.2.2. El moviment Rebassaire a Rubí El dilluns 12 de gener, a la biblioteca, hi haurà una conferència sobre el moviment Rebassaire, a càrrec d’Eduard Puigventós: • El tema ja havia aparegut esporàdicament en altres activitats de l’Aula, i ara es tracta de manera específica. • S’explica la importància del moviment Rebassaire en el passat agrari i vitivinícola de Rubí, clau per entendre la història social i econòmica de la ciutat. • Es recorda que, tot i que avui Rubí ja no és una zona vitivinícola com abans, s’està fent un esforç de recuperació de la memòria (celler, premis vinícoles, etc.). • L’objectiu és que les generacions joves entenguin per què Rubí va ser com va ser i no s’oblidi aquest passat recent. 4.2.3. Càncer de mama i recerca científica El 3 de febrer, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer (4 de febrer), es programa una conferència de Francesca Mateo, investigadora rubinenca: • Tema: càncer de mama, recerca científica i prevenció. • L’Aula ja havia comptat amb ella en una altra xerrada, que va ser molt clara i entenedora, i ara la recupera per aprofundir en la recerca actual. • Es volen visibilitzar les dues grans potes de la lluita contra el càncer: • La investigació biomèdica per millorar diagnòstics i tractaments. • El suport psicosocial a través d’entitats com Oncolliga, que acompanyen pacients i famílies. • Es subratlla que Francesca Mateo és una de les robinencques amb més talent científic del moment. 4.2.4. Intel·ligència artificial També hi ha prevista una conferència sobre intel·ligència artificial, encara que en aquest fragment no se’n detallen el ponent ni el títol complet: • La locutora associa aquesta tria amb el perfil tecnològic de Lluís Pernas, històricament interessat en temes relacionats amb la tecnologia. • L’objectiu és acostar el debat sobre la IA al públic de l’Aula, amb una mirada divulgativa i pràctica. 4.3. Sortides culturals 2026 L’Aula complementa el programa de conferències amb sortides culturals, pensades amb cura tant pel seu interès com pel cost econòmic per als participants. 4.3.1. Museu de les Aigües Agbar Al gener es farà una sortida al Museu de les Aigües Agbar: • L’Aula té un acord de col·laboració amb Agbar, que facilita aquesta visita de manera gratuïta. • Es tria com a sortida “fàcil i tranquil·la” per compensar l’esforç econòmic d’altres activitats com l’òpera i el musical. • Es té en compte que el gener és un mes després de festes, quan molts participants tenen menys marge econòmic. 4.3.2. Òpera al Gran Teatre del Liceu: La Gioconda El febrer, l’Aula organitza una sortida al Gran Teatre del Liceu per veure La Gioconda, d’Amilcare Ponchielli: • Activitat pensada com una experiència cultural de nivell per al públic de l’Aula. • El Liceu ofereix a les Aules un descompte del 40% en les entrades. • El preu queda al voltant de 100 € per als socis i 115 € per als no socis, incloent l’accés a l’espectacle. • Hi ha places limitades (unes 70 entrades) i es marca data límit (10 de gener) per apuntar-s’hi. • Les organitzadores insisteixen que és una experiència que val la pena fer com a mínim un cop a la vida. 4.3.3. Musical Això ja ho he viscut (Tívoli) – Les bones obres / L’alegria que passa / Això ja ho veurem (context Oriol Broggi / Oriol Broggi no; és Això ja ho he vist?) També es programa una sortida al Teatre Tívoli per veure el musical “Això ja ho veurem” (al fragment no es diu el títol complet, però s’especifica que és el musical “A. Nimar” / “Animar” que acaba de rebre un premi important i està fortament vinculat a Rubí): • El muntatge ha estat premiat recentment, cosa que reforça l’interès de la sortida. • Hi participa gent de Rubí, i en particular s’esmenta Oriol Borés com a director i actor, reconegut per la seva trajectòria en aquest espectacle. • Les ponents diuen que, amb aquests premis i connexió local, “estaven obligats” a anar-hi com a activitat col·lectiva. 5. Tancament del programa El programa es tanca amb: • El comiat de l’entrevista amb l’Aula, desitjant bon Nadal i bones festes i anunciant que es retrobaran al gener. • El recordatori que Rubí al dia torna l’endemà a les 8 del matí amb la Pamela Martínez. • La reafirmació del paper de RÀDIO RUBÍ com a mitjà de proximitat que combina informació local, cultura, memòria històrica i agenda formativa. En conjunt, l’episodi ofereix una fotografia molt completa de la vida cultural i social de Rubí: des de la mirada internacional i de drets humans de Niloufar Mirhani, passant per la memòria musical compartida amb Robe Iniesta i Extremoduro, fins a la proposta d’aprenentatge permanent i activisme cultural que representa l’Aula d’Extensió Universitària de la ciutat.
Introducció de la tertúlia Programa “Rubí al dia” (Ràdio Rubí) amb Albert Soler i els tertulians Lídia Juste, Montse Clemente, Rosalia Viadé i Josep Maria Pijuan. Conversa centrada en gestió de residus, zones de baixes emissions, ús de mascaretes i vaga dels metges. 1. Contenidors, neteja i reciclatge a Rubí 1.1. Retirada i retorn de contenidors al centre • L’Ajuntament retira contenidors a plaça Catalunya (soterrats), carrer Justícia i carrer Sant Gaietà, cosa que obliga molts veïns a baixar fins a l’Escardívol per llençar la brossa. • Motius oficials: - Obres i reforma de plaça Catalunya i reinauguració del Casino. - Incivisme i molèsties als veïns del carrer Justícia. - Saturació prevista al carrer Sant Gaietà, molt estret, si tota la zona hi abocava la brossa. • Conseqüència: gran tram del centre sense contenidors i queixes veïnals. Finalment, tornen els contenidors de Sant Gaietà per pressió del veïnat. "De vegades tens la sensació que es decideix una cosa, després ara canviem, ara tornem, i és una miqueta caòtic." 1.2. Soroll, horaris i recollida nocturna • Veïns es queixen de soroll nocturn de camions de recollida (fins a les dues de la matinada). • Es debat si, amb illes vianants al centre (carrer Montserrat, Francesc Macià), té sentit mantenir la recollida de nit o si es podria fer de dia sense col·lapsar el trànsit. • Es cita l’exemple d’Alemanya, on es fa porta a porta de dia, tot i bloquejar carrers, com a model possible. 1.3. Dificultat de “contentar tothom” • Tothom vol els contenidors lluny de la façana, però prou a prop per no caminar massa. • Es reconeix que és impossible satisfer tothom i caldrà acceptar incomoditats compartides. 1.4. Barris i manca de neteja • Denúncia de desigualtat entre centre i barris: a zones com Els Avets falten papereres i es percep poca presència de serveis de neteja. • Alguns veïns acaben netejant ells mateixos la vorera, cosa que consideren injusta. 1.5. Taxes d’escombraries i reciclatge • Crítica a les taxes de residus i reciclatge, considerades molt altes. • Es reclama suport al ciutadà i que es noti l’ingrés per convenis, com Ecoembes. • S’explica el model que es vol implantar: - Personalització de la taxa quan la tecnologia (contenidors intel·ligents, porta a porta, etc.) permeti mesurar qui recicla bé. - Actualment només es pot obtenir descompte si es fa ús de la deixalleria. • Novetat: ara també la deixalleria mòbil i els punts de recollida ja compten per obtenir descompte, fruit de pressió ciutadana. 1.6. Consum responsable i envasos • Missatge clau: la millor gestió de residus és generar-ne menys. • Es critiquen els envasos excessius (cartó + alumini + plàstic per una sola llauna) i es reclama regulació més estricta a les empreses. • Es recorden les tres R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, i s’insisteix que reduir hauria de ser la prioritat. • Es posa l’exemple de les ampolles de vidre reciclable o retornable, sovint més cares que les no reciclables, la qual cosa desincentiva el consum sostenible. • També s’esmenta el costum d’anar a buscar aigua a la font amb garrafes reutilitzables com a exemple de consciència ambiental. 2. Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Rubí 2.1. Posada en marxa i abast • Entrada en vigor: dilluns 29 de desembre. • Àmbit geogràfic: zona compresa entre carrer Cadmo, Rambla del Ferrocarril, passeig de la Riera i carrer Calderón de la Barca. • Horari: dies feiners de 7 h a 20 h. • Restricció: prohibició d’entrar-hi a vehicles sense etiqueta ambiental, excepte moratòries, excepcions o autoritzacions. 2.2. Posició de l’Ajuntament • L’alcaldessa Anna Maria Martínez explica que la ZBE es fa per obligació legal (municipis >50.000 habitants, termini màxim 2026), no per convicció pròpia sobre la seva eficàcia ambiental. • La zona triada coincideix en gran part amb espais ja protegits com a peatonals, per minimitzar l’impacte sobre veïns i trànsit. "El que no voldríem és que això es visqués com una pressió sobre el ciutadà que potser té un cotxe de 15 anys i no se'l pot canviar." • L’Ajuntament anuncia que serà molt “sensible” amb els casos de persones que no poden renovar vehicle, d’aquí les excepcions i moratòries. 2.3. Tràmits i desplegament tècnic • Caldrà registrar els vehicles a la Plataforma General de la ZBE, encara no activa. • L’activació dependrà del conveni amb l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità). • Encara no s’han instal·lat càmeres de control ni senyalització específica de la ZBE. • L’actual Oficina de Mobilitat de Les Torres passa a ser l’Oficina ZBE (plaça de la Constitució, 2), com a punt d’informació presencial. 2.4. Opinions dels tertulians • Impacte limitat: es valora que l’Ajuntament hagi definit una zona poc extensa, que afecta relativament poca gent. • Es critica que es facin coses “per tràmit” i per complir Brussel·les més que no per una estratègia ambiental coherent. • Hi ha preocupació per les dificultats econòmiques de molts veïns per canviar de cotxe, més encara amb l’horitzó de vehicles elèctrics i les seves condicions. • Un tertulià que viu al centre explica que ja ha rebut informació a casa (tríptic + carta) i que ja té permís per circular amb un cotxe de distintiu groc (uns 15 anys), valorant positivament la tasca informativa. 2.5. Transport públic a Rubí • Es remarca que la ZBE s’ha d’acompanyar d’un millor transport públic: - Hi ha veïns que no saben com arribar en bus a barris com Can Oriol tot i viure des de fa dècades a Rubí. - Es proposa millor informació i planificació d’horaris i recorreguts. • Es parla de la xarxa d’autobusos urbans: - Proposta d’autobusos més petits però més freqüents, adaptats a carrers estrets i a l’urbanisme especulatiu i fragmentat de Rubí. - Es recorda que línies com el 2 i el 4 al cap de setmana passen cada hora o més, cosa que complica els enllaços amb el tren. - Alhora, en hores punta (entrades a instituts, feines), alguns autobusos van tan plens que no admeten més passatgers, i els estudiants han d’esperar 20 minuts al següent. • Es reclama una planificació intel·ligent d’horaris, amb més freqüència en hores punta i menys en hores vall, i que això s’integri en futurs contractes amb l’operador (Avanza). • També s’esmenta la flota híbrida d’autobusos com a pas positiu, tot i que insuficient. • A nivell polític, es remarca que l’actitud de molts ajuntaments socialistes, que compleixen la ZBE a contracor, acaba coincidint parcialment amb el discurs de l’extrema dreta contrari a l’agenda 2030 i les polítiques europees de medi ambient. 3. Mascaretes, grip i salut pública 3.1. Retorn obligatori de la mascareta en centres sanitaris • A partir d’ara és obligatori portar mascareta a: - CAPs i centres de salut - Hospitals - Residències de gent gran • Motiu: augment molt intens de la incidència de la grip i d’altres infeccions respiratòries, amb un increment del 50% dels casos en una setmana. • Vigència inicial: 15 dies, prorrogables. • La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, apel·la al compliment estricte de la norma, especialment en entorns de vulnerabilitat. 3.2. Debat sobre utilitat i sentit de la mascareta Posicions crítiques • Una tertuliana expressa escepticisme i cansament: - Percep que algú “s’està forrant” amb les mascaretes i recorda la gran negociació i corrupció lligada al seu subministrament. - Considera que sempre hi ha hagut grips i refredats, que moltes persones han estat en contacte amb malalts sense contagiar-se, i que la clau és tenir defenses fortes i cuidar-se globalment. - Afirma que la mascareta a ella li fa mal perquè li dificulta respirar i frena el treball conscient de la respiració. • Qüestiona també la teoria del contagi tal com es presenta habitualment i reivindica una visió més holística de la salut, posant l’accent en alimentació, estrès, por i salut mental. Posicions favorables a la mascareta • Altres tertulians defensen que: - La mascareta no és per protegir el portador, sinó per protegir els altres, especialment persones grans o vulnerables. - Un refredat que un adult jove supera bé pot ser molt greu per una persona gran, amb risc de complicacions o mort. - No es tracta de portar mascareta sempre, sinó en situacions i espais concrets (hospitals, transport públic, residències) per reduir la transmissió. - Recorden que durant el període covid amb mascaretes i higiene estricta van caure en picat les grips i gastroenteritis a les escoles. • També s’assenyala que la por i el desordre emocional debiliten el sistema immunitari, però es matisa que això no invalida les eines de salut pública com mascaretes o vacunes. 3.3. Grip actual i variant agressiva • Es menciona una variant de la grip (anomenada “variant K”) com a especialment agressiva i difícil de superar, tot i que el debat esdevé més emocional que científic. • Hi ha discrepància sobre fins a quin punt cal personalitzar el virus i parlar-ne com si “tingués mala idea”, però coincideixen que hi ha molta gent malalta i que el sistema sanitari està tens. 3.4. Autoresponsabilitat, immunitat i límits • Es remarca la importància de: - Cuidar-se tot l’any (alimentació, hàbits, estrès, salut mental). - Entendre que no tothom té la mateixa capacitat o recursos per fer-ho. • Es planteja la pregunta de si acabarem vivint permanentment amb mascareta, i es defensa que ha de ser una mesura puntual, contextual i proporcional, no un estat permanent. 4. Vaga dels metges i situació de la sanitat 4.1. Convocatòria i seguiment de la vaga • Segona jornada de vaga de Metges de Catalunya, amb aturades també els dies 14 i 15 de gener. • Dades de seguiment: - Sindicat: 45% de seguiment. - Departament de Salut: 7% al matí i 5,9% a la tarda. • Explicació de la discrepància: per al sindicat, un metge assignat a serveis mínims però que volia fer vaga es compta com a vaguista; l’administració, en canvi, no el compta com a tal, d’aquí la diferència. 4.2. Reivindicacions dels metges El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, resumeix els motius de la vaga: • Canvi urgent de condicions laborals per garantir: - Atenció correcta als pacients. - Absència de sobrecàrrega d’agendes. - Eliminació de jornades de 24 hores seguides que posen en risc la salut del pacient. • Denúncia d’un 90% de metges joves amb burnout i risc que abandonin el sistema públic. "Si continuem així hi haurà una part cada cop més important que abandonarà el sistema i deixarem la sanitat sense metges." • Lleonart alerta que potser alguns polítics poden veure amb bons ulls una sanitat pública debilitada per afavorir la privatització, però que ni els metges ni la població ho haurien d’acceptar. 4.3. Opinió crítica i matisos • Un tertulià, històric defensor de la sanitat pública, reconeix que: - Hi ha explotació en alguns àmbits (MIR, guàrdies, jornades llargues). - Però recorda que darrere d’aquestes vagues també hi ha factors polítics, com l’Acord Marc amb el Ministeri de Sanitat. - Assenyala la doble vinculació pública-privada de molts professionals (uns 65.000 dels 273.000 treballadors sanitaris de l’Estat fan pública i privada), i demana coherència: no es pot exigir a la pública allò que no es demana a la privada. • També lamenta que, quan col·lectius ciutadans han defensat la sanitat pública als CAPs, sovint personal metge i d’infermeria no s’ha implicat o fins i tot ha estat distant. 4.4. Suport als metges des de l’experiència personal • Una tertuliana explica el cas d’una amiga metgessa d’hospital: - Jornades laborals llargues sumades a guàrdies fins a les 8 del matí. - Guàrdies no remunerades com a hores extra, sinó integrades al conveni. - Sou insuficient i aglomera-ció de pacients que impedeix atenció de qualitat. - Fort component vocacional, però sensació de poca sensibilitat institucional envers les seves condicions. • Es reconeix que el model de guàrdies actual pot afectar directament la qualitat assistencial i que els metges tenen dret a reclamar millores. • També s’esmenten casos de metges que han aprofitat les guàrdies per acumular hores i vacances, mostrant que la realitat és complexa i diversa. 5. Salut, esport i comunitat 5.1. Tennis taula com a activitat saludable • Al tram final, la tertúlia connecta salut i comunitat amb una proposta esportiva: • 3 de gener, al col·legi Regina Carmeli: - Matí (10 h): torneig de tennis taula infantil i juvenil, per a federats i no federats. - Tarda (16 h): competició exclusiva per a fèmines i proves per a adults a partir de 16 anys, tant federats com aficionats. • Es convida tothom que gaudeixi jugant a tenis taula a participar-hi com a forma de fer salut i cohesió social. Conclusió L’episodi dibuixa un panorama local complex on es creuen: • Gestió de residus i taxes, amb demandes d’informació clara, equitat entre barris i incentius al reciclatge. • Polítiques de mobilitat i ZBE, aplicades per obligació normativa i amb un transport públic que encara no està a l’alçada de l’emergència climàtica. • Salut pública i mascaretes, en un debat tens entre llibertat individual, salut col·lectiva, por, negoci i ciència. • Sanitat pública en crisi, amb metges en vaga que reclamen condicions dignes per poder atendre bé la ciutadania i evitar la fuga de professionals. Alhora, l’episodi tanca amb un missatge positiu: l’esport de base i les iniciatives comunitàries (com el torneig de tenis taula) són part de la resposta per construir una ciutat més sana, cohesionada i conscient.
Context general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina tres grans blocs: • Una entrevista econòmica sobre la moratòria del sistema Verifactu i el seu impacte en empreses i autònoms • Un espai de seguretat ciutadana centrat en la campanya Comerç Segur de Nadal • Un tram final més lleuger amb esports, aniversaris i recomanació musical vinculada a artistes locals 1. Verifactu, llei antifrau i impacte en pimes 1.1. Què és Verifactu i per què és important Els convidats Xavier Pujol (president de PIMEC Vallès) i Enric Rius (assessor fiscal i financer de la CECOT) expliquen que Verifactu és el nom popular del sistema de facturació electrònica inclòs dins la llei antifrau. • Objectiu central: reduir el frau fiscal garantint la integritat i traçabilitat de les factures • Element clau: incorporació d’un codi QR a les factures que acreditarà que Hisenda coneix la factura emesa • Distinció important: - Es manté l’obligació de tenir programes de facturació no manipulables (no poder esborrar/intercalar factures) - S’ajorna l’enviament immediat del registre de factures a Hisenda, que és la part pròpiament Verifactu "El que es mantindrà és l’exigència de programes de facturació que no siguin alterables… el que es demora és l’enviament del registre a Hisenda." 1.2. Calendari i moratòria Inicialment, Verifactu havia d’entrar en vigor l’1 de gener de 2026, però el govern espanyol ha anunciat: • Empreses: moratòria d’un any, fins al 2027 • Autònoms: fins al juliol de 2027 Tant PIMEC com CECOT coincideixen que s’ha decidit massa tard: • Han passat tres anys parlant de Verifactu, ja havia estat ajornat (del 2025 al 2026) • L’anunci arriba 28 dies abans de l’entrada en vigor prevista • Es considera una decisió “molt política” i poc tècnica, lligada a equilibris parlamentaris 1.3. Beneficis de la digitalització… i reticències Els dos representants destaquen que, en essència, la digitalització és positiva: • Millora l’eficiència de les empreses • Pot reduir el frau i, potencialment, la pressió fiscal si tothom contribueix Però també hi ha preocupacions: • Sensació de “gran hermano tributari” i control excessiu • Sobrecàrrega burocràtica sobre microempreses i autònoms, que sovint ja van al límit amb el dia a dia • Dificultats pràctiques en sectors com comerç petit i hostaleria (exemple típic de canviar productes en un tiquet de fleca) 1.4. Impacte en factures, software i responsabilitats S’aclareix que la impossibilitat de modificar una factura no és nova: • Ja fa gairebé 15 anys que, davant un error, cal fer factura rectificativa, no manipular l’original • La novetat és que ara es fa estrictament exigible i els programes de facturació han de bloquejar qualsevol manipulació • La responsabilitat en cas d’alteració recau en el proveïdor del software, no en l’usuari A partir de juliol de 2025, les empreses de software no poden vendre programes que no compleixin aquests requisits. 1.5. Crítiques a la moratòria i conseqüències Enric Rius considera que la moratòria fa més mal que bé: • Qui no es volia adaptar ara tindrà la mateixa actitud d’aquí un any • S’han fet inversions importants: - Empreses de software i de pesatge (balances per comerç) - Empreses i autònoms que ja s’han adaptat - L’Agència Tributària, que estava preparada per rebre dades des de l’1 de gener Per a ell, si es vol ajudar realment els petits autònoms, la mesura clau seria: "La solució pels autònoms és la franquícia d’IVA: exempció per a qui factura menys de 85.000 € l’any, i així queden fora d’aquestes obligacions." Afegeix que és una directiva europea ja redactada, pendent d’implantar a l’Estat. 1.6. Posició de PIMEC: sí a la moratòria, però… Xavier Pujol matisa la postura: • PIMEC celebra la moratòria, sobretot pels sectors comerç i hostaleria, perquè donen més marge a qui anava tard • Però reconeix que el missatge polític és dolent: “premia qui no ha fet els deures” i perjudica qui sí que ha invertit • Recorda l’experiència d’altres normatives tècniques (p. ex. paraigües tèrmics a comerços) on els proveïdors no donaven l’abast al final A Catalunya: • Hi ha unes 530.000 empreses; només 1.000 són grans • Amb les mitjanes, arriben a unes 7.000; la resta són pimes i microempreses • Al Vallès Occidental: unes 50.000 empreses, de les quals el 94% són microempreses (menys de 10 treballadors) Aquest teixit de microempresa i autònom és el que té més dificultats per: • Gestionar el negoci i ser competitiu • Complir una legislació cada cop més complexa 1.7. Desconfiança, falta d’acompanyament i kit digital Tant PIMEC com CECOT subratllen problemes de confiança i d’informació: • El programa Kit Digital no ha arribat bé al segment més petit per: - Desconeixement - Falta de temps - Manca de confiança en el sistema i en amb qui treballar • Compara la situació amb altres sectors (p. ex. pagesos) que es queixen de l’allau d’obligacions Per això, PIMEC proposa: • “Política premiadora” per a qui ja ha fet la inversió i s’ha avançat • No tant “castigar els que no han complert” com recompensar els complidors (econòmicament i amb reconeixement) • Un pla de xoc amb: - Ajuts econòmics - Formació - Acompanyament tècnic i cultural (“què fer, amb qui fer-ho, com fer-ho”) 1.8. Seguretat jurídica i casos concrets de greuge Des de la CECOT, Enric Rius posa el focus en la inseguretat jurídica creada pel canvi de criteri tan tardà. Hi ha dos col·lectius especialment afectats: Empreses que van optar pel SII (Sistema Immediat d’Informació) • Per evitar Verifactu, el mes de novembre van sol·licitar acollir-se al SII (règim d’enviament immediat de registres d’IVA) • Pocs dies després, es declara la moratòria i ara es troben obligades a un règim que no haurien triat en condicions normals • La CECOT demana que puguin revocar aquesta opció i tornar al règim que vulguin Empreses que ja s’havien incorporat a Verifactu en proves • Algunes havien entrat voluntàriament al sistema per fer proves tècniques • La normativa no preveia un escenari de moratòria posterior • Ara, malgrat la moratòria, podrien estar obligades a continuar dins Verifactu, cosa que consideren injusta A tot això s’hi afegeix un risc addicional: la convalidació parlamentària del Reial decret de moratòria. • Si al Parlament aquest decret no es convalida a mitjan gener, es podria generar un caos jurídic: - Una part interpretaria que la moratòria no és vàlida i Verifactu entra en vigor igualment - El govern podria defensar que, un cop vigent a 1 de gener, la suspensió s’estén tot l’any "La política va per una banda i la realitat per una altra, i les empreses necessiten justament el contrari: seguretat i certeses." 1.9. Futur: Verifactu i factura electrònica De cara al futur, coincideixen que: • Parlar d’“èxit” de Verifactu és gairebé impossible vist com s’ha desplegat • El millor escenari és evitar el ridícul i aprofitar-ho per impulsar una digitalització útil (actualitzar altres processos, no només complir l’obligació legal) • Cal que l’augment de recaptació derivat de la lluita antifrau reverteixi en: - Menor pressió fiscal - Millors serveis públics També apunten que, després de Verifactu, haurà d’arribar la factura electrònica obligatòria, encara sense calendari clar, però íntimament relacionada amb aquesta transformació. 2. Campanya Comerç Segur de Nadal 2.1. Objectiu i marc de la campanya En el segon bloc, la presentadora parla amb Oriol Sánchez, inspector en cap de la Policia Local de Rubí, i Manolo Martín, caporal i sotscap de la unitat de proximitat, sobre la campanya Comerç Segur. • Dates: des de final de setmana fins a la segona setmana de gener, inclosa la campanya de Reis i les primeres rebaixes • Objectius principals: - Reduir furts i robatoris en comerços i a persones - Augmentar la percepció de seguretat de comerciants i ciutadania La campanya s’emmarca dins l’Operatiu Grèvol dels Mossos d’Esquadra, però a Rubí manté el nom històric de Comerç Segur. 2.2. Dispositiu policial i àmbits prioritaris La Policia Local organitza un reforç específic: • Dedicació d’una part de la plantilla exclusivament a aquesta tasca • Coordinació constant amb Mossos d’Esquadra (informació gairebé en temps real i possibilitat d’ajustar el dispositiu segons l’evolució dels fets) • Divisió de la ciutat en diverses zones comercials, amb 6 nuclis prioritaris: - Centre i eixos comercials principals (inclosa l’illa de vianants) - Mercats i zones de gran afluència - Barris com Les Torres, etc. • Patrulles a peu en zones comercials i controls de seguretat de tarda-nit: - Al nucli urbà - Als polígons industrials, on hi ha magatzems amb productes de Nadal El ciutadà veurà: • Més presència policial visible a peu de carrer • Controls específics en horaris de màxima afluència i franges de tancament de comerços, quan els comerciants són més vulnerables (moment de fer caixa i desplaçar diners) 2.3. Tipus de delictes més habituals Segons Oriol Sánchez, en aquestes dates predominen: • Furts: - A persones (carteres, bosses, distraccions aprofitant aglomeracions) - A interiors de botigues (clients, productes exposats) • Robatoris amb força: - En horari nocturn, als establiments tancats o magatzems Remarca que els robatoris amb violència o intimidació en horari comercial s’han tornat més residuals, cosa que consideren una bona notícia. 2.4. Consells de seguretat per al comerç i la ciutadania Manolo Martín sintetitza els consells en una idea clau: "El més important, tant per comerços com al carrer o amb el vehicle, és no distreure’s." 2.4.1. A les botigues i al carrer • Tenir sempre controlats els objectes personals (bosses, moneders, mòbils) • Portar la bossa en bandolera i davant, no al darrere • Extremar l’atenció quan s’extreuen o guarden targetes i diners • Per part del comerç, implementar petites mesures d’autoprotecció (control d’accessos, caixa discreta, vigilància informal entre veïns de negoci) 2.4.2. Vehicles i aparcaments • No deixar res a la vista, encara que sembli de poc valor (p. ex. ulleres de sol) • Si es pot, no deixar ni guardar compres al vehicle; i si cal fer-ho, que sigui al maleter i sense que ningú ho vegi • Tancar sempre el cotxe, fins i tot: - Quan s’atura en una gasolinera - En aparcaments de centres comercials o pàrquings públics • Prioritzar llocs amb bona il·luminació • En pàrquings comunitaris o privats: - Vigilar que no entrin persones desconegudes enganxades al vehicle - Avisar veïns o trucar a la policia si es veu algú sospitós 2.4.3. Compres per internet i ciberestafes Davant l’augment de compres en línia, també recorden recomanacions bàsiques: • No donar dades sensibles (bancàries, contrasenyes) per: - Telèfon - WhatsApp - Enllaços sospitosos • Recordar que bancs i companyies ja tenen les nostres dades; si les demanen, cal sospitar • Verificar sempre l’origen real de la botiga online: - En plataformes grans, sovint comprem a tercers i no directament a la marca - Utilitzar eines o webs que permeten comprovar si un enllaç és maliciós (malware) • Abans de clicar i pagar, prendre 10–20 segons per pensar i revisar bé l’adreça i les condicions 2.5. Resultats i percepció La Policia Local valora que, altres anys, el balanç ha estat “força bo”: • La presència dissuasiva redueix fets delictius • Comerciants i ciutadans valoren positivament veure més patrulles a peu • Els propis delinqüents detecten que hi ha més dificultat per actuar impunement, sobretot en: - Eixos amb molta policia - Franja de tancament (sortida dels comerços, trasllat de diners) Es recomana que els comerciants: • Evitin treure molta caixa de cop i en moments previsibles • Vagin substituint, tant com puguin, el maneig de grans quantitats d’efectiu per altres sistemes més segurs 3. Bloc esportiu i agenda local 3.1. Actualitat del Club Natació Rubí (CNR) A l’espai d’esports, amb Toni Bravo, es destaca un partit clau del Club Natació Rubí (CNR) de waterpolo femení: • Competeixen a la piscina del Club Natació Barcelona • Situació a la lliga: - Rubinenques: líderes amb 21 punts, inici de lliga impecable - CN Barcelona: segones a 3 punts • Possibles escenaris: - Si el CNR guanya, obre un forat de 6 punts al capdavant - Si perd, quedarien empatades a 21 punts Es presenta com un dels partits més importants de la temporada. 3.2. Esports al dia i culturisme rubinenc Al programa Esports al dia, a dos quarts de dues, s’anuncia una entrevista destacada amb dos culturistes locals: • David Rangel: - Campió a Budapest - Subcampió d’Espanya • Dídac Villarejo: - Ha guanyat totes les categories a Catalunya en la seva especialitat - Dos tercers llocs en diferents categories al campionat d’Espanya L’espai servirà per: • Explicar en què consisteix el culturisme competitiu • Revisar els seus èxits • Mostrar com porten el nom de Rubí arreu del món 3.3. Vòlei Rubí També es repassa la jornada del Vòlei Rubí: • Sènior masculí (Tercera Catalana): - Juga diumenge a les 9 del matí a Can Rosés contra el Castellacé (7è classificat) - Objectiu: retrobar-se amb la victòria i consolidar-se en el Top 3 (són tercers) • Sènior femení: - Juga dissabte a les 7 de la tarda, també a Can Rosés, contra el Sant Adrià (5è classificat) - Les rubinenques són cuers i busquen iniciar una remuntada per sortir de la zona baixa 3.4. Handbol al Juventud 25 de Septiembre En handbol, es destaca el partit del Juventud 25 de Septiembre (El Veinti): • Diumenge, dos quarts de 12 • Juguen a casa contra el Claret de Gràcia, en principi un rival assequible 3.5. Futbol: UE Rubí En la falca publicitària també es recorda que la UE Rubí: • Disputarà l’últim partit del 2025 a Can Rosés contra el Sant Mauro, que tanca la classificació de la Lliga Elit • RÀDIO RUBÍ en farà la retransmissió en directe 4. Aniversaris i efemèrides L’espai “Qui fa anys avui” amb Glòria Dalmas repassa diversos aniversaris de figures de l’esport i l’entreteniment: • Álvaro Benito (49 anys): - Exfutbolista del Reial Madrid - Posteriorment cantant del grup Pignoise - També entrenador i analista esportiu • Gonzalo “Pipita” Higuaín (38 anys): - Davanter argentí amb llarga trajectòria a clubs europeus i a la selecció argentina • Itziar Garmendia (52 anys): - Actriu i presentadora - Ha participat en projectes com Muertos S.L. o La Buena Hija • Natti Natasha (39 anys): - Cantant internacional de música urbana - Cèlebre per temes com Sin pijama La secció es combina amb un to distès i comentaris personals de la col·laboradora, que recorda el seu pas pel periodisme esportiu. 5. Recomanació musical: 5 MM de Lildami i Senyor Chen L’últim bloc és la recomanació musical del Robert Fernández, centrada en un projecte amb forta connexió local: • Protagonistes: - Lildami (Terrassa) - Martimora, rubinenc conegut artísticament com a Senyor Txen / Senyor Chen 5.1. El projecte 5 MM (“5 minutets més”) Els dos artistes reactiven el seu tàndem mític amb el llançament de l’EP “5 MM” (5 minutets més): • L’EP gira al voltant de la idea d’estirar els moments especials i allargar-los una mica més • És un projecte creat íntegrament a quatre mans: - Composició - Producció - Enregistrament Musicalment, el disc se situa en un punt d’equilibri entre el rap i l’electrònica: • El rap marca el tempo i l’estructura • La producció hi aporta una sonoritat electrònica expansiva 5.2. Cançons destacades Es mencionen dos temes: • “Passaport”: - Senzill ja presentat prèviament al programa - Exemple de la complicitat creativa entre tots dos • “Mític duet”: - Peça que reivindica la personalitat creativa conjunta de Lildami i Martimora - El programa en fa escolta i en destaca la capacitat tècnica de Martimora/Senyor Chen com a productor i músic El bloc tanca amb reflexions de Martimora sobre el seu futur creatiu, declarant-se obert a canviar de registre i a experimentar en cada nou disc. 6. Estructura radiofònica i falques de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram, l’episodi s’intercala amb diverses falques de promoció interna de RÀDIO RUBÍ i els seus programes, com: • En Joc: espai esportiu de cap de setmana • Rock and Classics amb Esteve Llop • Programa d’actualitat musical catalana • Espais de sardanes i cultura tradicional Aquestes falques serveixen per reforçar el caràcter de ràdio local de servei públic, molt centrada en la informació de proximitat, l’esport rubinenc i la música de casa nostra.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Visió general de l’episodi Episodi de Rubí al dia, d'11 a 12h centrat en dos blocs principals: Solidaritat i voluntariat amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat (campanya de joguines, soledat no volguda, salut mental i crida a voluntariat i socis). Secció Coaching Canalla amb Pau Navarro, que explica l’eina SMART per definir i assolir objectius. A continuació, es detallen els continguts principals. 1. Campanya de joguines de Creu Roja (solidaritat) 1.1. Participants i context • Secció de solidaritat del programa, amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat. • Intervenen: David Bea (tècnic), Rosa Calbó (vicepresidenta) i Ester Bello (voluntària). • Tema central: campanya de recollida de joguines i situació actual del voluntariat. 1.2. Història i evolució de la campanya de joguines • La campanya fa més de 15 anys que funciona, amb una trajectòria tan llarga que la Rosa admet que ja ha perdut el compte. • Abans ja es feia recollida, però amb el temps s’ha anat professionalitzant i refinant. Canvis principals al llarg dels anys: • Qualitat de les joguines: - Abans arribaven moltes joguines usades; ara, gràcies a la conscienciació, majoritàriament són noves. - La Creu Roja defensa el “dret a trencar el plàstic”: els infants atesos també han de poder estrenar la joguina. • Criteris actuals per a les donacions: - Joguines noves, no sexistes i no bèl·liques. - S’evita reproduir rols de gènere o normalitzar la violència en el joc. • Canvi en el perfil de les famílies: - Al principi hi havia moltes dificultats idiomàtiques (persones que gairebé no entenien el castellà). - Anècdota de la Rosa: havia d’afegir la pregunta “Repítame lo que le he dicho” per comprovar si s’havien entès. - Actualment, molta gent ja parla castellà o català i sovint provenen de Sud-amèrica, fet que reflecteix nous fluxos migratoris i més integració. 1.3. La joguina educativa i el contingut dels lots Creu Roja i especialment Creu Roja Joventut han evolucionat el concepte de joguina: • No es tracta només de “tenir una joguina”, sinó de joguina educativa i col·laborativa que transmeti valors: - Jocs de taula, puzles, llibres, jocs que fomentin compartir i jugar en grup. - Es vol recuperar formes de joc que es van perdent amb la tecnologia. Com són els lots de joguines? • Cada lot sol incloure: - 1 joc de taula / puzle / joc de societat. - 1 o 2 llibres, si n’hi ha prou. - 1 joguina “clàssica” (cotxes, nines, etc.). • Es procura que siguin equilibrats: - Adequats a l’edat. - Amb una certa equitat entre famílies (mides, varietat i “categoria” de les joguines). “No tots han de tenir el mateix, però que més o menys tots facin goig.” Per això es demana que les joguines no vinguin embolicades: • S’han d’obrir per comprovar què hi ha dins i fer la tria i combinació dels lots. • De vegades, dins de paquets embolicats s’hi han trobat sorpreses inesperades o joguines en mal estat. 1.4. Logística, calendaris i volum de famílies Inici de la campanya: • El dia de l’entrevista és el primer dia de campanya: ja hi ha voluntariat movent i classificant joguines mentre la Rosa és a l’estudi. On portar les joguines: • RÀDIO RUBÍ és un dels punts de recollida. • Després, Creu Roja passa a recollir-les i les trasllada al magatzem del carrer Marconi, activat només per la campanya. Famílies beneficiàries i derivacions: • Les famílies arriben principalment derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí. • Alguns casos arriben directament des de l’oficina de Creu Roja (situacions d’última hora). • Volum habitual: - Al voltant de 250 famílies. - Uns 400–500 infants atesos cada campanya. Data límit per portar joguines: • No hi ha data límit estricta. • Les joguines sobrants es guarden al magatzem i serveixen de base per a la campanya de l’any següent. 1.5. Què passa amb les joguines usades? • Política oficial: la Creu Roja només reparteix joguines noves en aquesta campanya. • Les joguines en bon estat però usades: - No es llencen (excepte les molt malmeses). - Es busquen altres entitats o circuits per donar-los-hi una segona vida fora de la campanya de joguines. • S’han arribat a trobar joguines realment en mal estat (per exemple, nines sense braços), que cal descartar. 1.6. Voluntariat: perfils, necessitats i experiències 1.6.1. El Congrés Nacional de Voluntariat • Ester Bello ha assistit al Congrés Nacional de Voluntariat de Creu Roja. • Esdeveniment celebrat a Sevilla, després de 9 anys sense celebrar-se (pandèmia pel mig). • Hi van participar uns 300 voluntaris, més l’organització. Objectius del congrés: • Espai “per i per als voluntaris”: - Compartir necessitats reals, frustracions i motivacions. - Exposar realitat de diferents territoris i projectes. • Dinàmiques de grup, tallers i intercanvi d’experiències molt diverses: - Tallers de memòria amb gent gran a Rubí. - Reforç escolar a Sant Cugat. - Acollida de pasteres a Lanzarote. - Unitats d’emergència i serveis preventius en diversos punts. Fil comú de tots els projectes: “el voler ajudar”. 1.6.2. Tipus de voluntariat i horaris Necessitat principal: més voluntariat, però ajustat a la realitat horària dels projectes. • La majoria d’activitats es fan entre setmana, al matí: - Repartiment d’aliments. - Tallers de mòbil i d’alfabetització digital. - Activitats del projecte de gent gran i soledat no volguda. • A les tardes: - Reforç escolar. - Converses en català. Per això, el perfil ideal seria: • Persones amb disponibilitat entre setmana al matí. • Amb ganes d’ajudar persones i capacitat d’implicació regular. Qui acostuma a fer voluntariat? • Persones jubilades o pre-jubilades (com la Rosa, que va començar uns 10 anys abans de jubilar-se). • Persones a l’atur que volen mantenir-se actives mentre busquen feina. • Estudiants que busquen experiències de servei, sobretot en vacances escolars (Nadal, Setmana Santa, Setmana Blanca…). “El dia és molt llarg”: es pot trobar espai per fer coses per un mateix i per als altres. També mencionen situacions curioses: • Jubilats que “fugen de les feines de casa” i troben al voluntariat una forma productiva d’ocupar el temps. • Joves que es prenen un any sabàtic i decideixen invertir-lo fent voluntariat. 1.6.3. Impacte personal del voluntariat L’experiència de l’Ester amb la gent gran: • Volia treballar amb infants, però a Rubí hi havia necessitat amb la gent gran i va acceptar el repte. • Ara està molt vinculada als tallers de memòria i descriu els participants com “les seves nenes i nens”, malgrat ser persones grans. • Assegura que rep més del que dona, en afecte i aprenentatges. El cas de la Rosa: • Creu Roja ha estat una “gran salvació personal”. • Li ha permès fer una transició suau del món laboral a la jubilació. • Ara s’organitza els matins a partir de les 10 h, combinant voluntariat amb vida personal (anar a comprar, gimnàs, etc.). El voluntariat s’entén com un espai de creixement personal, no només de donació. 1.7. Nous reptes socials: soledat no volguda i salut mental La Creu Roja s’adapta constantment a noves realitats socials: • L’entitat es defineix com a “camaleònica”, canviant per respondre a les necessitats emergents. Principals reptes actuals: Soledat no volguda: Afecta sobretot gent gran, però també joves. Inclou persones que, encara que tinguin gent al voltant, se senten soles. Projectes: passejades, converses, visites a domicili, ús d’eines com l’Alexa. Es destaca que l’important no és tant el dispositiu, sinó la presència humana: mitja hora de xerrar, parlar de la família, del menjar, de la compra… Salut mental infantil i juvenil: Es veu com un dels grans problemes de la postpandèmia. Especialment greu en l’adolescència, franja que va quedar molt tocada pels confinaments. Treball conjunt amb l’Ajuntament de Rubí, que ha creat una taula de salut mental. Accions: xerrades a instituts sobre gestió d’emocions, salut mental i benestar emocional. Es demanen voluntaris sensibilitzats amb aquests àmbits per poder: • Acompanyar gent gran. • Participar en projectes educatius i xerrades. • Donar suport en iniciatives relacionades amb la salut mental. 1.8. Suport econòmic i altres formes de col·laborar A més del temps, Creu Roja també necessita recursos econòmics: • Proposta de la Rosa: - Qui tingui poca disponibilitat de temps pot fer-se soci de la Creu Roja. - Les aportacions econòmiques són clau per sostenir projectes i campanyes. - A més, les quotes desgraven fiscalment. Altres formes flexibles de col·laborar: • Fer de voluntari puntual per projectes concrets (campanya de joguines, recollides especials, etc.), especialment pensat per gent jove que es mou per projectes. • Participar com a col·laborador temporal: - Es formalitza amb un compromís de pocs dies (una setmana, quinze dies…). - Permet “provar” el voluntariat sense lligar-se a llarg termini. - Tot queda cobert a nivell d’assegurances i responsabilitats. “No us queixareu que no us posen facilitats des de la Creu Roja.” 2. Secció Coaching Canalla: eina SMART per als objectius 2.1. Introducció i to de la secció • Inici amb la sintonia de Coaching Canalla, conduïda per Pau Navarro. • Conversa distesa sobre els dimarts amb “pinta de dilluns”, el cansament setmanal i els bioritmes personals: - El Pau explica que els dimarts solen ser el seu pitjor dia, perquè és quan pren consciència que encara queda tota la setmana. - Es remarca la importància de conèixer quan tenim més energia per planificar. S’utilitzen referències de cultura pop: • L’equip A: record de la sèrie i la frase mítica “M’encanta que els plans surtin bé”. • Origen: la pel·lícula serveix per parlar d’idees que s’implanten al cap. • Fama: cita per dir que en el coaching “aquí es ve a suar”. • Més endavant, menció a “Todo a la vez en todas partes”. Es remarca que el coaching no és màgia ni fum, sinó treball, consciència i acció. 2.2. Abans de SMART: és realment el teu objectiu? Abans d’aplicar l’eina SMART, Pau proposa dues reflexions clau: De qui és aquest objectiu? Pot ser un objectiu imposat o suggerit per altres (família, amics, entorn, societat), encara que sigui amb bona intenció. Si l’objectiu no és genuïnament teu, té molta més probabilitat de caure a mitges o no sostenir-se. No preguntar “per què”, sinó “per a què”: El “per què” ens porta al passat i a la justificació. El “per a què” ens projecta al futur i a l’acció. Exercici proposat: • Escollir un objectiu (perdre pes, deixar de fumar, aprendre anglès, canviar de feina…). • Preguntar-se 5 vegades seguides “per a què”: - “Per a què vull perdre pes?” → “Per sentir-me millor.” - “Per a què vull sentir-me millor?” → … - I així fins a 5 nivells de profunditat. Aquest exercici deriva de la tècnica de les “5 W” (o els “5 why”) utilitzada per arribar a l’arrel dels problemes, però adaptada a l’orientació a objectius. Objectiu + “per a què” cinc vegades = claredat sobre el sentit profund del que estem perseguint. 2.3. L’eina SMART: definició de les sigles SMART és un acrònim en anglès utilitzat per dissenyar objectius de manera eficient. Pau en dóna aquesta versió: • S – Specific (Específic) - L’objectiu ha d’estar molt concretat i definit. • M – Measurable (Mesurable) - Cal que es pugui mesurar el progrés (indicadors, fites parcials). • A – Achievable (Assolible/Alcanzable) - Ha de ser realista en funció dels recursos i condicions de la persona. • R – Relevant (Rellevant) - Ha de tenir un impacte important i significatiu per a la persona (alineat amb valors i desitjos propis). • T – Time-bound (Acotat en el temps) - Cal posar una data límit o un horitzó temporal clar. Es fa broma que “smart” en anglès també vol dir “llest” o “pragmàtic”, cosa que lliga bé amb l’esperit de l’eina. 2.4. Aplicació pràctica de SMART Pau utilitza l’exemple típic de “vull perdre pes” per mostrar com convertir-lo en un objectiu SMART. S – Específic • No n’hi ha prou amb “vull perdre pes”. • Cal concretar: “vull perdre 5 kg”. • Preguntes útils: - Què vull aconseguir exactament? - Quin resultat observable hi haurà quan ho aconsegueixi? M – Mesurable • Cal dividir el procés en fites petites i mesurables: - Per exemple, saber quan hauràs perdut 1 kg, després 2, després 3… • Preguntes clau: - Com sabré que m’hi vaig apropant? - Quins indicadors em diran que vaig en bona direcció? A – Assolible • Ha de ser realista segons: - Edat, condicions físiques, situació econòmica, temps disponible. • Exemple: 20 kg en 6 mesos pot ser inviable o poc saludable per a molta gent. • Preguntes clau: - Quins recursos tinc (temps, diners, coneixements, suport)? - Tinc les habilitats que calen o puc adquirir-les? També recorda que en objectius grans, com canviar de professió, cal considerar si es poden aconseguir els recursos necessaris pel camí. R – Rellevant • L’objectiu ha de ser important per a tu, no només per complir expectatives alienes. • Cal imaginar-se el “jo del futur” un cop assolit l’objectiu: - Com seré? Com em sentiré? Què canviarà a la meva vida? - Està alineat amb els meus valors i manera de viure? Aquesta part acostuma a fer emergir contradiccions: • Per exemple, quan l’objectiu està molt lligat a materials i estatus, pot xocar amb valors com la simplicitat, la família o l’equilibri personal. • Si ignorem aquests valors, l’objectiu es pot sostenir un temps, però tendeix a trencar-se. T – Temps (data límit) • És imprescindible fixar una data límit o termini: - Sense data, l’objectiu queda en un “ja ho faré algun dia”. • La data genera: - Urgència sana. - Necessitat de planificar i disciplinar-se. Posar data és un altre exercici de realisme: cal comprovar si el termini és massa curt o massa llarg i ajustar-lo. 2.5. Ordre i flexibilitat de l’eina Pau aclareix que l’ordre de les lletres no és rígid: • La paraula SMART és pràctica i fàcil de recordar, però a la pràctica els elements es treballen en paral·lel. • Es pot començar per la T (data límit), per exemple, si això és el que dóna impuls inicial a una persona. • Durant el procés és normal reajustar: - Potser la data no era realista. - Potser cal fer l’objectiu més específic o més assolible. L’eina és dinàmica: no és un contracte tancat, sinó un marc per pensar millor. 2.6. Missatge final del Coaching Canalla • El coaching no promet miracles; posa estructura i consciència perquè la persona es posi a treballar. • Es convida l’audiència a: - Posar-se metafòricament el xandall i els escalfadors vuitanteros. - Escollir pocs objectius (1–3 com a màxim) i aplicar-hi l’eina SMART. - Revisar, d’aquí un temps, què ha funcionat i què no. La secció es tanca amb la proposta de tornar “l’any que ve” i comprovar si l’audiència ha començat a aplicar SMART en els seus propòsits. 3. Tancament del programa • Després de la secció de Creu Roja, el programa introdueix el tema “Human” de Robbie Williams amb Jessie & Joy, connectant-lo simbòlicament amb la solidaritat com a valor profundament humà. • El programa Rubí al dia, d'11 a 12h es tanca amb una falca recordant que RÀDIO RUBÍ és “la primera en informació local” i animant a seguir l’actualitat de la ciutat. • Finalment, es clou el magazín fins a l’endemà a les 8 del matí.
Introducció de la tertúlia • Programa de Ràdio Rubí amb diversos tertulians que comenten l’actualitat local, catalana i europea. • Tres grans blocs temàtics al llarg de l’hora: discursos d’odi i llibertat d’expressió, brote de pesta porcina africana a Collserola i política migratòria de la UE i centres de deportació. • El to combina anàlisi jurídica i ètica, exemples concrets de Rubí i reflexions polítiques més àmplies. 1. Delictes d’odi, xarxes socials i llibertat d’expressió 1.1. Cas concret a Rubí i dades estatals • Els Mossos d’Esquadra detenen a Rubí un home de 30 anys que, encaputxat i amb passamuntanyes, emetia missatges racistes i islamòfobs a les xarxes, principalment contra persones marroquines i musulmanes. • Els seus missatges: - Fomentaven l’odi i demanaven l’expulsió d’immigrants. - Atribuïen delinqüència al col·lectiu migrat. - Incitaven la població a organitzar-se per expulsar-los. - Incloïen accions simbòliques greus, com cremar un hijab en directe. • Investigació iniciada al febrer per una unitat especialitzada en delictes d’odi; l’individu és identificat i detingut el 4 de desembre i passa a disposició judicial. • L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia detecta un augment fortíssim de missatges d’odi a xarxes, especialment contra persones del nord d’Àfrica i musulmanes. - Q2 2025: 184.000 missatges d’odi detectats. - Només al juliol: 190.000, ja per sobre de tot el trimestre anterior. • El sistema FARO, basat en intel·ligència artificial, permet identificar i analitzar massivament aquests continguts. 1.2. Marc legal i necessitat de no normalitzar l’odi • El fet que la policia actuï en aquest cas indica que el contingut era especialment greu. • Els tertulians destaquen: - Importància d’un marc legal que tipifiqui els delictes d’odi. - La necessitat de no normalitzar allò que no és normalitzable, malgrat la gran presència de hate a xarxes. - L’objectiu d’un estat de dret ha de ser evitar la violència i les relacions basades en la violència simbòlica o física. "Ens ha de permetre no normalitzar el que no és normalitzable." 1.3. Xarxes socials, anonimat i responsabilitat política • Es critica el paper de les xarxes socials, especialment X/Twitter: - Afavoreixen insults i amenaces des de l’anonimat, amb un to que moltes persones no usarien cara a cara. - El nivell d’insults és generalitzat: contra col·lectius vulnerables, contra polítics, contra catalans, contra dones, etc. • Es remarca que alguns polítics i figures mediàtiques contribueixen al clima d’agressivitat, amb intercanvis de “i tu més” i insults que sovint superen els límits raonables de la llibertat d’expressió. • Es planteja el debat, ja antic, de limitar l’anonimat (per exemple, exigint DNI per obrir comptes), tot reconeixent els riscos en països no democràtics i la complexitat de regular empreses digitals transnacionals. 1.4. On són els límits? Insult, opinió i delicte • Es discuteix la “fina línia” entre llibertat d’expressió i discurs d’odi: - Identificar discurs d’odi pot ser relativament clar a nivell moral, però convertir-lo en delicte és jurídicament difícil. - La legislació posa avui el límit sobretot a la incitació directa a la violència. • Exemple pràctic: un comentari a les xarxes de Ràdio Rubí que deia “xarismo” sobre unes convidades: - Genera dubtes a la redacció: és insult, opinió, humor? - Es contextualitza com un terme despectiu (“unes xaros”, l’antic equivalent a “marujas”), destinat a ofendre. - No arriba a delicte, però és clarament ofensiu i s’esborra segons el criteri editorial. • Es diferencia entre: - Opinió: “no m’agrada el que fan aquestes senyores”. - Insult: etiquetes despectives com “idiota” o “xarismo”. • Es menciona com alguns col·lectius s’han reapropiat d’insults històrics (p. ex. “maricón”) i els han convertit en identitats reivindicades, cosa que complica encara més la lectura literal dels termes. 1.5. Papers dels mitjans, llibres d’estil i manca de conseqüències • Els mitjans públics han de ser especialment curosos i disposar d’un llibre d’estil que marqui què es permet i què no als seus espais digitals, més enllà del que és estrictament legal. • A Ràdio Rubí: - S’esborren missatges que insulten o fomenten l’odi, vinguin d’on vinguin. • Problema central: esborra missatges no implica conseqüències reals per qui els emet. - L’usuari pot tornar l’endemà i repetir el mateix comentari. - Les sancions penals o administratives per insults i amenaces a xarxes són molt escasses. 1.6. Exemples de discursos d’odi “normalitzats” • Comentaris xenòfobs com “tots els moros haurien d’anar al seu país”: - Èticament són clarament discriminadors i estigmatitzadors. - Però jurídicament poden ser defensats com una “opinió política migratòria” si no hi ha incitació explícita a la violència. • Es parla també d’odi: - Contra les dones (cos, aspecte físic) en vídeos que no tenen res a veure amb gènere. - Contra catalans, sovint per part de gent que viu a Catalunya o des de fora. • El tertulià Martí remarca que l’anonimat permet desitjar la mort d’algú o fer amenaces que la gent no gosaria signar amb nom i cognoms, i qualifica aquesta actitud de “covardia i vilesa absoluta”. 1.7. Ineficàcia dels sistemes de denúncia a xarxes • Es critica el sistema intern de denúncia de continguts de les plataformes: - Moltes publicacions clarament ofensives no s’eliminen mai, tot i les denúncies. - En canvi, creadors d’art, il·lustradors o fotògrafs veuen continguts bloquejats o comptes suspesos per raons sovint opaces o desproporcionades. • Es planteja el dubte sobre qui decideix: humans, algoritmes o intel·ligència artificial mal entrenada. 2. Pesta porcina africana a Collserola: gestió, riscos i hipòtesis 2.1. Context del brot i mesures de seguretat • A Collserola s’ha detectat un brote de pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars. • Característiques del virus: - Altíssima mortalitat (s’arriba a dir 100% en porcs i senglars). - No afecta els humans: es recorda reiteradament que es pot consumir carn de porc amb normalitat. • Mesures adoptades: - Tancament d’espais naturals (Collserola, Serralada Marina, etc.) i presència de personal de seguretat als accessos. - Controls i “pentinat” del territori en cercles concèntrics (6 km, 20 km). - Impacte principal sobre lleure i activitats a la natura, no sobre serveis essencials. 2.2. Possible fuita d’un laboratori de l’IRTA • Un informe tècnic apunta que no es pot descartar una fuita del virus des d’instal·lacions que hi treballen, especialment un centre de l’IRTA a prop de la zona afectada. • El president de la Generalitat, Salvador Illa, anuncia: - La creació d’un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinat per l’IRTA, per auditar aquest centre i altres instal·lacions que treballen amb el virus de PPA en un radi de 20 km. - La voluntat de revisar a fons instal·lacions i protocols de bioseguretat. - La petició de participació d’institucions europees i del govern espanyol per garantir imparcialitat. • Missatge institucional: “No es pot descartar res, però tampoc es pot confirmar res… Tenim plena confiança en l’IRTA.” 2.3. Opinió dels tertulians: versemblança de la fuita • Alguns tertulians consideren que, pel sentit comú, la hipòtesi més plausible és la fuita del laboratori: - Els primers senglars morts es troben a menys d’1 km de l’IRTA. - No hi ha casos llunyans (Garrotxa, Vall d’Aran, etc.), cosa que faria pensar en una altra via d’entrada. - Es compara, amb ironia, amb el debat sobre l’origen de la Covid-19 i el laboratori de Wuhan. • S’assumeix que, si hi ha hagut una fuita, probablement ha estat involuntària: - Potser per una fallada en protocols, o per accions quotidianes (personal de neteja, etc.) que, malgrat controls, haurien pogut transportar el virus a l’exterior. • Es remarca que els laboratoris d’alta bioseguretat tenen protocols molt estrictes; si hi ha hagut problema, ha estat una negligència que caldrà identificar. 2.4. Impacte econòmic i gestió de crisi • Risc principal: que el virus entri a les granges de porcs domèstics. - Es parla de la possibilitat d’haver de sacrificar milions de porcs en cas d’afectació massiva, amb impacte econòmic devastador pel sector porcí. • Actualment, la zona del brot sembla acotada i controlada, fet que es valora com a bona notícia. • Valoracions sobre la gestió: - Alguns tertulians la consideren un exemple bastant correcte de gestió de crisi, sobretot en comparació amb el que hauria pogut ser un escenari descontrolat. - Es reconeix l’eficàcia de mesures com els cercles de seguretat, la presència de vigilància i el seguiment de casos. - Es critica, però, certa sobreactuació mediàtica d’alguns mitjans, que dramatitzen el brot com si fos “una sèrie de Netflix” o un nou “coronavirus”. 2.5. Reacció social i espais naturals • Durant el pont, molts ciutadans es queixen de no poder accedir a Collserola i altres espais naturals tancats. • Els tertulians relativitzen les queixes: - Es pot fer lleure en altres llocs (exemple: anar a la Segarra, fires de Nadal, etc.). - El tancament respon a una necessitat de salut animal i de prevenció econòmica. • Es destaca un efecte col·lateral positiu: els tancaments mostren fins a quin punt els espais naturals estan connectats a través de corredors ecològics (Collserola – Serralada Marina – altres serralades). - Aquestes connexions s’han mantingut gràcies a la feina de grups ecologistes i entitats que han lluitat per preservar passos de fauna malgrat autopistes i infraestructures. 3. Política migratòria de la UE i centres de deportació externs 3.1. Nou reglament europeu sobre retorns • Els estats membres de la UE donen llum verda a un reglament sobre retorns de persones migrades amb ordre d’expulsió. • Element clau: possibilitat de crear centres de deportació fora de la UE (externalització de la gestió migratòria). - Exemple de referència: acord Itàlia–Albània impulsat per Giorgia Meloni. • Condicions formals del reglament: - Els tercers països han de respectar els drets humans, el dret internacional i el principi de no devolució (non-refoulement). • Espanya, França i Portugal voten en contra; la gran majoria d’estats (24 de 27) hi voten a favor. • El text encara ha de ser aprovat pel Parlament Europeu abans d’entrar plenament en vigor. 3.2. Complexitat legal i marge dels estats • Es remarca la complexitat del tema, que requeriria coneixement aprofundit de dret internacional. • Les directives europees busquen un marc comú, però respectant l’autonomia de cada estat en l’aplicació. • Preguntes obertes: - Quin marge real tindran els estats per decidir com i on crear aquests centres? - Qui i com verificarà que els tercers països compleixen realment els estàndards de drets humans? - Què passarà si un estat membre es passa de la ratlla i vulnera drets sota el paraigua del reglament? • Es recorda que molts “tercers països segurs” tenen democràcies dubtoses o són molt opacs, cosa que posa en entredit la garantia efectiva de drets. 3.3. Pressió política interna i auge de l’extrema dreta • Diversos governs han donat suport al reglament per pressió interna: - Hi ha una percepció estesa a Europa d’“excés d’immigració” i d’inseguretat associada, recollida en enquestes. - L’auge dels partits d’extrema dreta empeny governs de centre-dreta i fins i tot socialdemòcrates a adoptar posicions més dures. • Exemple destacat: Dinamarca, amb govern socialdemòcrata, ha impulsat mesures d’externalització semblants. • Es constata un gir general cap a polítiques més restrictives, tot i que la realitat és cíclica i, com un pèndol, pot tornar en sentit contrari en el futur. 3.4. Crítica ètica i jurídica als centres de deportació • Des d’una òptica de drets humans, els tertulians plantegen objeccions molt dures: "Per un delicte administratiu que no penal com és estar en situació irregular, privar algú de llibertat en un centre és tractar-lo com un delinqüent greu." • Punts crítics: - L’estada irregular és un delicte administratiu, no penal. - La màxima pena als sistemes penals europeus és la privació de llibertat (presó). - Posar persones en centres tancats per una falta administrativa equival a aplicar una pena màxima sense delicte penal. - Això s’interpreta com una vulneració flagrant de drets humans. • S’assenyala el risc de separació de famílies i el fet que molts d’aquests tercers països no tenen cap vincle real amb les persones retingudes, que tampoc tenien un vincle fort amb el país europeu on volien arribar, més enllà de l’esperança de noves oportunitats. 3.5. Mercantilització de la migració i tercers països • Es denuncia la mercantilització de la vida de les persones migrades: - Els tercers països no acolliran gratis: hi haurà contrapartides econòmiques, acords de “cooperació” o beneficis polítics (p. ex. suport a la seva candidatura a la UE). - Es pot generar un incentiu pervers: com més persones retingudes, més diners o avantatges obté el país receptor. - Hi ha el risc que alguns països facilitin l’entrada de persones per després omplir aquests centres i obtenir-ne profit. • Es critica que molts d’aquests països ja tenen problemes greus de respecte als drets humans amb la seva pròpia població; esperar que siguin escrupolosos amb persones estrangeres és “demanar peres a l’om”. 3.6. Migracions del futur: clima i desigualtats globals • Es posa la mirada a mitjà i llarg termini: - Les migracions no només responen a pobresa, conflictes o persecucions polítiques, sinó cada cop més a la pèrdua d’habitabilitat d’algunes zones per efectes climàtics. - Les conseqüències del canvi climàtic sobre regions del planeta són en gran part irreversibles. • Es traça un paral·lelisme històric amb el colonialisme i el capitalisme neoliberal actual: - El model de vida i consum de certs països (sovint anomenats “nord global”) es sosté sobre impactes desproporcionats sobre altres regions. - Els països que menys es beneficien d’aquest model són sovint els que pateixen més intensament les conseqüències (clima, explotació de recursos, inestabilitat). • El debat migratori, per tant, no pot desvincular-se de: - Responsabilitats històriques i ecològiques. - La necessitat de replantejar el nostre estil de vida i el sistema econòmic global. 4. Nous casos locals de discurs d’odi: vandalisme al CRAC • Es comenta un cas recent a Rubí: el CRAC (Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals) apareix amb la façana vandalitzada. • Elements del vandalisme: - Cara de Guillem Agulló (màrtir de l’antifeixisme) tatxada. - Bandera comunista i estrella ratllades. - Presència d’una esvàstica pintada, símbol inequívoc d’apologia del nazisme. • L’Alternativa d’Unitat Popular de la UB denuncia els fets a xarxes. • El cas s’emmarca en el debat general de la tertúlia: discursos d’odi, símbols feixistes i límits de la llibertat d’expressió. 5. Tancament de la tertúlia • Es preveu que la setmana següent es continuarà parlant de pesta porcina un cop es coneguin resultats preliminars de la investigació sobre l’IRTA. • Cap al final, es comenta que Salvador Illa ha publicat que “està tot controlat”, cosa que s’interpreta com que el brote no s’està estenent. • Es vinculen tots els temes del dia (odi, pesta porcina, migracions, vandalisme) com a exemples dels reptes contemporanis en què tecnologia, política, drets humans i comunicació digital estan profundament entrellaçats.
Context i estructura del programa Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h combina: • Una entrevista extensa sobre la programació municipal pels Drets Humans i les persones migrants. • Una secció amb el síndic de Greuges de Rubí centrada en un projecte educatiu sobre drets humans i una queixa concreta ciutadana. • Bloc de serveis i promoció de programes de RÀDIO RUBÍ. • Breu resum esportiu local i secció d’aniversaris. • Recomanació musical centrada en Scorpions. A continuació, el detall dels blocs principals. 1. Setmana dels Drets Humans i de les Persones Migrants a Rubí Interlocutores: Pamela (presentadora) i Clara Xifra, tècnica del Servei de Cooperació de l’Ajuntament de Rubí. Objectius de la programació (9–24 de desembre) • Visibilitzar les vulneracions de drets humans a escala local i global. • Defensar els drets humans i els drets de les persones migrants que viuen a Rubí. • Analitzar tant les condicions d’acollida a la ciutat com les causes dels moviments migratoris, i les vulneracions de drets a origen i a destí. • Generar consciència crítica a la ciutadania per: - Combatre discursos d’odi i racisme. - Dotar de coneixement i arguments per desmuntar prejudicis. La programació s’articula aprofitant les efemèrides del 10 de desembre (Dia Internacional dels Drets Humans) i del 18 de desembre (Dia Internacional de les Persones Migrants), i s’emmarca en el Pla de cooperació i el nou pla d’acollida, refugi i antiracisme que l’Ajuntament està acabant d’elaborar. Disseny de les activitats i públics • Treball conjunt entre Servei de Cooperació i Servei de Primera Acollida. • Volen arribar a totes les franges d’edat: - Activitats familiars i lúdiques (contes, jocs de tarda, propostes de carrer), aprofitant que al desembre la gent surt més. - Activitats més reflexives per a públic jove i adult. • Gran pes del teixit associatiu local: es fa crida a entitats (Consell de Cooperació i altres d’acollida) perquè proposin activitats pròpies. Això aporta mirades diverses i formats variats. “Al final, encara que sembli poca cosa, anem sembrant llavor.” Exposicions centrals 1) Exposició de Niloufar Mirhadi (Biblioteca) • Artista iraniana amb experiència personal de migració i refugi. • Proposta d’art i reflexió sobre drets humans i migracions. • Es busca que la gent que passa per la biblioteca “se la trobi”, s’hi aturi i reflexioni. • Inauguració el 9 de desembre a les 18 h, amb: - Presentació de l’exposició. - Conte contes “El món és casa meva” per treballar el fet migratori amb infants i famílies. 2) Exposició de l’Associació Senegalés ASB Bolo Kunda (Ateneu) • Nova entitat integrada al Consell de Cooperació de Rubí. • Mostra sobre Àfrica i especialment Senegal, país d’origen de molta població migrant de Rubí. • Objectius: - Donar a conèixer la realitat del país d’origen. - Fer visible la tasca de l’associació. Cultura, art i acció al carrer Acció artística a Casa Malquiades amb Rubí Solidari • Rubí Solidari organitza concentracions diàries a la plaça de l’Ajuntament contra guerres i genocidis (especialment Palestina). • Es vol garantir la seva presència també en el context nadalenc, quan la plaça pren un to més festiu. • Activitat centrada en el missatge “no a la guerra, sí a la pau i als drets humans”, amb: - Exposició de dibuixos. - Lectura de poemes per Palestina. - Actuació de la coral Corja Bato amb cançons per Palestina. Espectacle de dansa “A Ticket to Another Migration” • Proposta de dansateràpia i memòria que barreja art i vivències personals de migració. • Ve de la mà de l’Associació Catalana per la Pau i forma part del projecte “cultura, resistència i drets humans”. • Defensen la cultura com a eina emocional potent per connectar amb la realitat de les persones migrants i garantir drets. Educació, infants i famílies Treball a les escoles • Des de fa anys desenvolupen, via Guia Educativa d’Educació per la Ciutadania Global, un programa molt extens de tallers a centres educatius. • Dades aproximades: - Més de 5.000 alumnes atesos cada curs. - Més de 300 tallers anuals. • Fugida del model de “taller bolet” (una sola xerrada puntual): - Es busquen processos continuats al llarg del curs. - Metodologies vivencials perquè els continguts “calin” més entre l’alumnat. Activitats familiars i jocs de tarda • Tarda de jocs educatius per a infants i famílies, a partir de materials d’entitats locals i una entitat externa. • Objectiu: proporcionar eines senzilles però transformadores per parlar de drets humans, migracions i convivència a casa. Servei de Primera Acollida i sessions informatives • El Servei de Primera Acollida organitza durant tot l’any: - Sessions informatives quinzenals per a persones nouvingudes. - Sessions de benvinguda mensuals a la ciutat. • Ara s’inclouen dins la programació per donar-los més visibilitat com a eina clau per: - Acompanyar les persones migrants. - Garantir els seus drets d’informació i accés als serveis. Cultura de pau: concepte i pràctica quotidiana Clara explica que la cultura de pau no es limita a tractats internacionals o grans conflictes: • És promoure la no violència en tots els àmbits. • Comença en el dia a dia: família, escola, feina, barri. • La pau i l’acollida es poden practicar en gestos quotidians, i després això es projecta a escala global. “La pau passa pel nostre dia a dia. És una cosa que surt d’un mateix i després transcendeix.” Rubí com a ciutat defensora dels drets humans • Rubí participa al projecte Ciutats Defensores de Drets Humans, amb visites de persones defensores d’arreu del món i activitats tot l’any. • Hi ha moltes iniciatives municipals i d’entitats centrades en drets humans. • La programació de desembre busca no deixar de parlar-ne tot i la saturació nadalenca. Reptes de futur • Prioritat clara: treball antiracista i contra els discursos d’odi. • Desenvolupar un pla d’acció específic en aquests àmbits. Missatge final a la ciutadania Clara subratlla que: • Drets humans, cultura de pau i acollida no són qüestions alienes ni llunyanes. • Tothom pot practicar-les en el dia a dia, des de Rubí, mentre es manté una mirada informada sobre el que passa al món. “Comencem per aquí, pel nostre dia a dia, sabent què passa també a nivell internacional.” 2. Projecte educatiu de drets humans amb el Síndic de Greuges de Rubí Interlocutors: Pamela i Carles Alujo, síndic de Greuges de Rubí. Marc general del projecte • Secció mensual del síndic de Greuges de Rubí a la ràdio: aquesta tanca el primer trimestre de col·laboració. • Coincidint amb la setmana dels drets humans, Carles presenta un projecte pilot educatiu per alumnat de 4t, 5è i 6è de primària. Origen i impuls institucional • Projecte acordat entre: - Departament d’Igualtat i Feminismes (Direcció General de Drets Humans). - Fòrum de Síndics i Síndiques de Catalunya. - Docents de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. • Carles explica que la idea fa temps que es treballa i ara s’ha tancat i concretat en una guia i un taller. Al debat previ amb els impulsors es va plantejar fins i tot baixar encara més l’edat i començar des de 1r de primària, perquè: • Sovint es reserven temes com els drets humans per a cicle superior o ESO. • Però és important “plantar la llavor” com més aviat millor, adaptant el llenguatge i les activitats. Rol dels defensors locals i selecció d’escoles • Els síndics i síndiques locals tenen dues funcions bàsiques: - Vetllar pel bon funcionament de l’administració local. - Promoure i defensar els drets humans a la ciutat. • En aquest projecte: - Aporten temps i experiència per impartir els tallers. - Els continguts els proporcionen els departaments i la universitat. Selecció de centres: • El Departament d’Educació tria les escoles participants. • Per a la sindicatura de Rubí s’havien assignat dues escoles, però: - Ja tenien el curs ple d’activitats complementàries. - No han pogut incorporar el taller tal com estava previst. • Carles ha sol·licitat que es reassignin escoles i que almenys una sigui de Rubí. “Si poden ser escoles de Rubí, perfecte: la guia està pensada perquè després el centre la pugui seguir utilitzant de manera autònoma.” Estructura del taller i temporalització • Disseny pensat per tenir presència al llarg de tot el curs: - 1a sessió: primer trimestre. - 2a sessió: segon trimestre. - 3a sessió: tercer trimestre. • Amb el retard actual, Carles preveu: - Fer la primera sessió a l’inici del segon trimestre. - La segona al final del segon trimestre. - La tercera durant el tercer trimestre. L’important, remarca, és que fins i tot una sola sessió ja planta una llavor. Una guia com a “regal i promesa” Carles destaca la manera com es presenta la guia del taller: • És un “regal”: - Del Departament d’Igualtat i Feminismes, el d’Educació i la Facultat d’Educació. - Aporta continguts treballats, metodologies i materials a docents i sindicatures. • És també una “promesa”: - Compromís de l’alumnat de prendre consciència dels drets humans. - Compromís de passar a l’acció i convertir-se en agents actius davant vulneracions. “Ens porten un regal: conèixer l’estat dels drets humans al món, però també a la ciutat, al barri o fins i tot a l’aula… i una promesa de compromís.” Sis mirades sobre drets humans La guia treballa sis grans àmbits temàtics: Món digital. Democràcia. Desigualtats de gènere. Desinformació. Discursos d’odi. Emergència climàtica. Cada àmbit inclou: • Una explicació de continguts i realitats que es volen abordar. • Exemples concrets, tant globals com de la vida quotidiana. • Un conjunt d’activitats proposades (3, 4, 5 o més per tema), entre les quals l’escola pot triar. Flexibilitat i adaptació a cada escola Un dels punts forts del projecte és que no és un paquet tancat i rígid: • Sessió inicial: - Presentació del projecte i del síndic. - Debat amb l’alumnat sobre què entenen per drets humans. - Opció d’abordar ja una primera temàtica. • Segona i tercera sessió: - Es defineixen amb l’escola, en funció de la seva realitat i necessitats. - Exemple: si un centre treballa molt l’emergència climàtica, el taller pot aprofundir sobretot en aquest eix. - Si hi ha problemes de discursos d’odi al pati o a les xarxes, s’hi pot posar el focus. Carles valora que això permet evitar el típic “rotllo prefixat” i ajuda a obtenir resultats més significatius. Metodologia: detectar vulneracions i empoderar La guia proposa exercicis per: • Detectar vulneracions de drets a diferents escales: - Notícies internacionals que impacten l’alumnat. - Situacions viscudes al barri, bloc de pisos, entorn escolar. • Fer-se preguntes clau: - Quan he vulnerat jo els drets d’algú (per gènere, odi, discriminació…)? - Quan he ajudat algú a qui vulneraven els drets? • Objectiu: mostrar que, fins i tot a petita escala, els infants poden ser defensors dels drets humans. L’objectiu és “obrir ulls” i donar eines per no girar el cap davant d’injustícies, sinó saber quin petit pas pot fer cadascú. Encaix curricular i vectors educatius La part final de la guia inclou orientacions curriculars perquè els centres vegin: • Com els continguts del taller s’alineen amb el currículum oficial del Departament d’Educació. • Quines competències i vectors educatius es treballen: - Perspectiva de gènere. - Aprenentatge competencial. - Citadania democràtica i consciència global. - Benestar emocional. - Educació lingüística i qualitat de l’ús de les llengües. Carles remarca que això dona solidesa al projecte i en facilita l’adopció per part dels centres. 3. Queixa ciutadana sobre l’app “Rubí Ciutat” i resposta del Síndic Al tram final de la secció, recuperen una consulta d’una oient, la Mercè, que havia escrit valorant la secció però demanant que es tractés el tema de les incidències a l’app Rubí Ciutat. Problema plantejat per l’oient La Mercè denuncia que, a l’aplicació municipal: • Algunes incidències queden eternament obertes o pendents. • D’altres es tanquen mesos després sense: - Explicació. - Ni, de vegades, haver resolt realment el problema notificat. Carles reconeix que: • És una realitat que la sindicatura ja ha detectat en diversos casos durant els tres anys del seu mandat. Diferència legal entre instàncies i avisos per app Carles explica un punt clau: • Les instàncies o formularis d’avís, queixa o suggeriment (AQS) estan regulats per la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú. - Marquen terminis de resposta, requisits i garanties mínimes al ciutadà. • En canvi, el mòdul d’incidències de l’app Rubí Ciutat no està regit per aquesta llei. - Per tant, no hi ha les mateixes garanties formals de tràmit, termini i resposta. Recomanació del Síndic a la ciutadania Carles proposa un criteri pràctic: • Si han passat dos mesos des que s’ha enviat una incidència a l’app sense resposta o amb una resposta que sembla incoherent o insuficient: - La persona pot adreçar-se a la sindicatura de greuges de Rubí. - Allà analitzaran el cas i demanaran explicacions a l’Ajuntament. Convida explícitament qualsevol ciutadà que tingui problemes similars a demanar cita al síndic. Pamela tanca el bloc agraint la resposta i desitjant bones festes al Carles, que tornarà al gener. 4. Bloc de promocions i autopublicitat de RÀDIO RUBÍ Entre seccions s’emet un tram de falques publicitàries i promocions de la pròpia emissora i la seva graella: Programes i espais destacats • Inspira’t (dimarts 18–19 h): amb Cuca Fernández i Carme Moreno, dedicat a projectes, històries i persones inspiradores. • Espais comercials sobre publicitat a RÀDIO RUBÍ i suport al comerç de proximitat. • Long Play (dimarts 22–23 h): programa musical on la música és la protagonista, amb selecció gourmet. • Informatiu migdia i Informatiu vespre: resums de l’actualitat local (Rubinenca Robin Hood, aparcament plaça Salvador Allende, sessions per a persones nouvingudes, incendi d’un camió al carrer Pau Claris…). • Experimenta! (divendres 22 h): programa per descobrir nous gèneres musicals, en castellà, dirigit per Adrián Eguitábal. • Enjoc: espai esportiu de la xarxa de ràdios locals, amb cobertura de moltes categories. • Sonido vinilo (dilluns 22 h): clàssics dels 70, 80 i 90 amb so analògic. • De sèrie (dijous 18 h): programa sobre sèries i plataformes amb Víctor Pérez i Núria Molina. • Les Gildes (dilluns a les 12 h, quinzenal): tertúlia juvenil sobre actualitat i vida universitària, en to desenfadat. • Notícies en Xarxa: informatiu compartit de proximitat des de les 7 del matí. • Rock and Classics (dilluns 18 h) amb Esteve Llop: monogràfics sobre grups històrics del rock. Aquest bloc reforça la imatge de RÀDIO RUBÍ com a mitjà local amb ampli ventall de programes informatius, culturals, juvenils i musicals. 5. Esports locals: futbol, rugbi i waterpolo Interlocutors: Pamela i Sisco Lara García (esports de RÀDIO RUBÍ). Canvi d’entrenador al Juventud 25 de septiembre • Quico Díaz (històric tècnic rubinenc) es converteix en entrenador del Juventud 25 de septiembre. • Inicialment havia arribat com a ajudant de Santi Fernández, qui feia d’interí després de la marxa de José Andrés Vargas. • No s’ha trobat un altre tècnic i el club opta per consolidar Quico Díaz al capdavant de l’equip. • Experiència prèvia destacada: - Va portar la UE Rubí a Tercera Divisió a principis de segle. • Sisco remarca que és una opció molt ben valorada i que pot ajudar l’equip en la lluita per la permanència. Nova presidenta rubinenca a la Federació Catalana de Rugbi • La Marí Teixidor, rubinenca d’adopció i d’origen francès, esdevé presidenta de la Federació Catalana de Rugbi. • Trajectòria prèvia: - Molts anys com a vicepresidenta de la federació. - Presidenta d’un club de rugbi a Terrassa. • S’ha escollit recentment en procés electoral. • Sisco i Pamela li desitgen tota la sort en aquesta nova etapa. Club Natació Rubí (CN Rubí) – Waterpolo masculí • L’equip masculí de CN Rubí manté una petita opció d’entrar a la Copa del Rei. • Condicions: - Ha de guanyar els 6 punts restants de la primera volta. - Partit contra Boadilla (factible) i després contra Mediterrani (més exigent). • Va perdre el darrer partit davant el Barcelona, resultat esperat. • Es manté tercer per la cua en la classificació de Divisió d’Honor. Futbol sala femení – L'Esportiu Rubí • A Segona Divisió Nacional (grup 2), L'Esportiu Rubí va guanyar 0–2 a la pista del César Augusta. • Aquesta victòria consolida l’equip a la 3a posició de la classificació. Sisco avança que ampliarà la informació esportiva a l’espai del migdia. 6. Aniversaris i personatges del dia Interlocutores: Pamela i Glòria del Manza. Aniversaris del 8 de desembre (recuperats perquè era festiu) • Nicki Minaj: rapera i cantant d’èxit internacional, compleix 42 anys. • Juan Manuel de Prada: escriptor i articulista espanyol, compleix 54 anys. Glòria i Pamela comenten que sovint llegeixen articles sense fixar-se en la signatura. Aniversaris del 9 de desembre • José Luis Gil: actor espanyol conegut per personatges a Aquí no hay quien viva i La que se avecina (el famós “señor Cuesta”), compleix 67 anys. • Nani Jiménez: actriu i model, vista en sèries com L’Alqueria Blanca, El Internado, Hospital Central i Amar es para siempre, fa 43 anys. Glòria i Pamela tanquen aquesta secció felicitant tots els protagonistes i passen a la música. 7. Recomanació musical: Scorpions i el directe “Coming Home Live” Interlocutor: Robert Fernández. Scorpions, 60 anys d’història • Robert presenta el nou treball en directe de la banda alemanya Scorpions, titulat “Coming Home Live”. • Posa com a exemple el clàssic “Wind of Change”, versionat en aquest disc, i el mític “Blackout”. “No és només un recopilatori de grans èxits, sinó un recorregut gairebé exhaustiu per 6 dècades de cançons i moments memorables.” Característiques del nou disc • És una celebració dels 60 anys de trajectòria de la banda. • Es presenta com una fotografia potent d’uns veterans en plena forma, que continuen en actiu. • Robert suggereix que pot ser un molt bon regal per: - Recuperar l’essència del hard rock i el heavy metal clàssic. - Donar a conèixer Scorpions a les noves generacions. 8. Fil conductor global de l’episodi Malgrat la varietat de seccions, l’episodi manté un eix comú al voltant dels drets humans i la ciutadania activa: • L’entrevista amb Clara Xifra i la secció amb Carles Alujo se centren en: - Promoure la cultura de pau. - Combatre discursos d’odi i racisme. - Treballar amb infància, escoles i famílies per construir consciència crítica. • La resposta a la Mercè sobre l’app Rubí Ciutat reforça la idea d’una ciutadania que participa, denuncia i exigeix millores en la gestió pública. • Els blocs esportiu, d’aniversaris i musical aporten vida local, cultura i entreteniment, construint el retrat d’una ciutat activa i diversa, amb protagonistes locals i referents globals.
