Episodis etiquetats amb Rubialdia
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Context i estructura de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, d'11 a 12h combina cultura, Nadal i gastronomia líquida. El programa s’articula al voltant de tres blocs principals: • L’espectacle nadalenc dels Melquíades a la plaça Pere Aguilera, creat per l’escola Vuit Temps. • La promoció d’entrades gratuïtes per a diversos espectacles de La Sala. • Recomanacions de vins i escumosos per Nadal amb Bodega Rosàs. 1. La màgia de Nadal amb Vuit Temps i els Melquíades 1.1. L’espectacle “Malquiades” a la plaça Pere Aguilera A partir del minut 2 aprox. s’entrevista Santiago Granizal, fundador i alma mater de Vuit Temps, l’escola de dansa i teatre de Rubí. • L’escola ha estat encarregada de l’espectacle dels Melquíades, els ajudants del Mag Rubisenc, que es representa cada tarda a la plaça Pere Aguilera. • Es tracta d’un espectacle familiar i molt infantil, però pensat perquè agradi tant a nens com a adults. • Combina dansa, teatre, cançons originals i mapping projectat sobre la façana de la Casa dels Melquíades. • L’eix central és la il·lusió com a clau del Nadal i com a motor vital. S’escolta un fragment d’una cançó de l’espectacle, amb el missatge que “tu maquiades també podràs ser”, reforçant la idea que qualsevol pot ser Melquíades si té il·lusió i ganes de treballar. "Un missatge que nosaltres teníem molt clar que volíem donar és que qualsevol pot ser Melquiades. Només has de sentir-lo, voler fer-ho i tenir la màgia i la il·lusió." 1.2. Trama i missatge de l’edició d’enguany En aquesta edició: • Arnau i Xenya, antics Melquíades, busquen un nou Melquíades. • El troben a l’Elisa, una nena que ha perdut la il·lusió i dubta de la màgia. • L’espectacle mostra el procés per recuperar la confiança, la màgia i la mirada il·lusionada sobre la vida. El missatge va dirigit també als adults: • La comicitat està pensada perquè rigui tota la família. • S’inspira en idees com les de La vida de Pi: es pot escollir creure o no, però canvia profundament com vius la realitat. • Granizal defensa que és més grat viure amb records plens d’afecte, família i màgia, especialment quan et fas gran. 1.3. Procés creatiu i evolució de Vuit Temps Granizal explica el treball intens que hi ha al darrere: • Ideació i preparació des de setembre. • Des de l’octubre, els Melquíades venen a l’escola, assaigen fins tard i també caps de setmana. • L’escola funciona com un autèntic espai de creació, molt més que una simple acadèmia de barri. Sobre l’evolució de l’escola: • Vuit Temps va néixer com una escola humil de barri, però amb la visió de ser alguna cosa més. • L’empenta dels alumnes ha portat el centre a: - Competicions internacionals (Campionat d’Espanya, Mundials, Europeus). - Muntatges ambiciosos com El geperut de Notre Dame a l’església o l’espectacle dels Melquíades. • Hi ha dos itineraris formatius: - Extraescolar lúdica per gaudir de la dansa. - Formació professional amb compromís formal de l’alumnat i famílies. • Resultats: l’escola compta amb campions i subcampions del món, medalles de bronze, i antics alumnes que ja són professors i participen en l’entrenament d’equips de competició. 1.4. Alumnes professionals i projectes teatrals • Diversos antics alumnes treballen en musicals, videoclips i teatre a Barcelona. • Encara que la dansa té més visibilitat, la secció de teatre de Vuit Temps va creixent i consolidant-se. • El calendari de l’escola inclou: - Campionat d’Espanya a l’abril. - Campionat del món al juliol. - Festival d’hivern al febrer. - Obres de teatre a partir del març. - Voluntat de tornar a participar al carnestoltes, després d’un any de pausa per excés de feina. 1.5. Estrena del casino i celebració com a actitud vital Granizal també parla, amb poques pistes, de la gran estrena del Casino de Rubí, on Vuit Temps participarà al costat d’ALES Ballet: • No pot revelar gaire detalls, però destaca: - Una combinació molt equilibrada de llenguatges clàssics i contemporanis. - Una forta base històrica sobre el Casino: orígens, esplendor, decadència i renaixement. - Una proposta escènica amb molts ballarins simultanis a l’escenari, mostrant el pas del temps. • Granizal s’ha documentat molt per respectar la memòria històrica del Casino, tot i ser uruguaià i no haver viscut personalment totes les etapes. • Deixa caure que potser ell mateix tornarà a ballar, malgrat una lesió greu a l’esquena i anys allunyat de l’escenari. Més enllà del muntatge concret, defensa una filosofia de vida: • Celebrar qualsevol motiu d’alegria, com l’obertura del Casino. • Combatre la frustració i la negativitat social amb petits rituals d’afecte i cura: cuinar amb amor, prendre un cafè amb un amic, etc. • Reivindica la importància del bon rotllo, el respecte i la cooperació, especialment quan es treballa en grup, com a l’escola. "Jo crec que és molt important viure contents, agafar-nos a motius de celebració i cuidar les petites coses del dia a dia." Fins i tot fa una metàfora sobre una rotonda de trànsit de Rubí com a símbol de com la gent es relaciona: qui no mira, no cedeix el pas i només pensa en arribar primer, probablement “va per la vida” de la mateixa manera. 2. Espai promocional: sorteig d’entrades per La Sala 2.1. Mecanisme del sorteig Cap al minut 26–27 del tall, el programa obre un bloc informatiu i promocional sobre la programació del Teatre La Sala: • Es convida l’audiència a trucar al 93 588 59 60. • Qui truqui pot aconseguir entrades gratuïtes (2 per persona) per diversos espectacles. • Alternativament, es recorda que les entrades també es poden comprar via la web municipal (Qubin). 2.2. Espectacles destacats Es presenten diverses propostes culturals de desembre: a) El trencanous (Ballet de Barcelona) • Clàssic de Txaikovski en versió del Ballet de Barcelona, companyia que té Rubí com a sala d’assaig habitual. • Data: 5 de desembre, 18.30 h, al Teatre La Sala. • Durada: 1 h 45 min + 15 min de pausa. • Preu general: 20 €, però hi ha entrades gratis mitjançant el programa. b) Les Bàrbares (Cicle teatral) • Obra de la companyia La Brutal, dirigida per David Selvas. • Protagonitzada per Maria Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. • Trama: tres amigues de l’escola es retroben sis mesos després de la mort de la Bàrbara, una dona més jove que va ser molt important en les seves vides. • Data: 14 de desembre, 18.30 h. • Preu: 20 €, també amb entrades gratuïtes via trucada. c) Molt lluny (Cicle Gaudí) • Pel·lícula del Cicle Gaudí de cinema català. • Protagonitzada per Mario Casas, que hi va guanyar el premi a millor interpretació masculina al Festival de Màlaga. • Argument: en Sergio viatja a Utrecht amb la família per veure un partit de futbol, però decideix quedar-s’hi, canviant el seu rumb vital. • Data: 19 de desembre, 20.00 h. • Preu: 4,5 €, amb la possibilitat d’aconseguir entrades gratis. d) Concert de valsos i danses (Orquestra Simfònica del Vallès) • Tradicional concert de Cap d’Any amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. • Direcció de Xavier Puig i participació de la soprano Andrea Martí. • Data: 30 de desembre, 20.30 h. • Preu: 25 €. • Durada: 1 h 30 min. • Recomanat per a majors de 10 anys. 3. Secció “De Vi en Vi”: vins i escumosos per Nadal 3.1. Context i tendències de consum A partir del minut 31–32, entra en antena Maria Rosàs, de Bodega Rosàs, a la secció “De Vi en Vi”. Temes generals que s’hi tracten: • El Nadal és una època forta per al sector gastronòmic i vitivinícola. • La gent associa les festes a “menjar molt” i, lògicament, acompanyar-ho de bon vi. • Cada cop hi ha més clients que arriben teledirigits pel maridatge: - Expliquen quin tipus d’àpat faran. - Busquen recomanació específica per harmonitzar menjar i vi. • El consumidor és cada vegada menys fidel a una sola marca i més obert a propostes noves, cellers desconeguts i varietats autòctones. 3.2. Importància d’innovar i trencar rutines Rosàs i la conductora coincideixen que: • Els menús de Nadal evolucionen: sense abandonar l’escudella i els canelons, hi ha més creativitat, sobretot en aperitius i plats complementaris. • La gent vol sorprendre i sorprendre’s, i ja no es conforma amb el típic patró blanc pel peix i negre per la carn. • El paper de la botiga especialitzada és assessorar, tenint en compte el caràcter de l’àpat i també del públic (família, sogres, convidats exigents, etc.). 4. Propostes concretes de vins per aquestes festes Rosàs presenta quatre referències pensades per quedar bé segur, però sense renunciar a un punt d’originalitat. 4.1. Escumós Corpinat “La Llena” – Celler Viadé (ex-Muscàndia) • Tipus: escumós de guarda, Corpinat. • Varietat: 100% xarel·lo. • Criança: +36 mesos en rima. • Qualitats destacades: - Bombolla molt fina i integrada, que no resulta agressiva per l’estómac. - Manté molta fruita tot i la criança. - Considerat pel mateix Rosàs com una autèntica ganga en relació qualitat-preu. • Guardons: gran vinari d’or. • Posicionament: comparable en qualitat a escumosos de Recaredo, Gramona o Llopart. • Preu orientatiu: 20–22 €. • Ús recomanat: - Ideal per tot l’àpat, no només per brindar al final. - També es pot gaudir sol, a copes, per la seva complexitat. 4.2. Vi blanc “Loidana” – Marco Abella (DOQ Priorat) • Zona: DOQ Priorat. • Varietats: garnatxa blanca i picapoll blanc. • Estil: - Vi fresc i dinàmic, pensat com a porta d’entrada al Priorat blanc. - Manté el caràcter mineral i seriós del Priorat, però amb lleugeresa. • Grau alcohòlic: 13,5 % (relativament moderat per a la DO). • Perfil aromàtic: floral, amb bona fruita i fons mineral. • Idoni per a: - Peix, marisc, entrants i molts plats principals lleugers. - Persones que volen tastar Priorat però fugen dels vins massa contundents. Rosàs destaca que el Priorat està canviant: cada vegada hi ha més vins fins, elegants i frescos, enfront del model clàssic molt potent. 4.3. Vi rosat “One Night Rosé” – Montrubí (Penedès) • Zona: Penedès, celler Montrubí. • Varietats: sumoll (autòctona) i una mica de garnatxa. • Característiques: - Vi molt fresc, lleuger, golós i fàcil de beure. - Color pell de ceba, aconseguit amb una elaboració molt precisa. - Certificat ecològic i vegà. • Valor afegit: - Treball excel·lent amb la sumoll, varietat delicada tant al camp com al celler. - Disseny espectacular de l’ampolla, amb tap de vidre reutilitzable, que molts clients conserven per fer-ne un gerro o element decoratiu. • Ús recomanat: - Molt apte per aperitius i tapes, però també per acompanyar plats. - Perfecte per beure sol, com a vi de tarda o de conversa. Es reivindica el vi rosat com a estil sovint menystingut però molt noble i versàtil, que pot ser més complex d’elaborar que alguns blancs. 4.4. Vi negre de Ribera del Duero (anyada 2018) • Zona: Ribera del Duero. • Varietat: ull de llebre / tempranillo / tinta fina 100%. • Criança: 12 mesos en fusta, amb un ús de la barrica no agressiu, que respecta la fruita. • Anyada: 2018, amb anys d’ampolla que li han anat molt bé. • Perfil: - Clàssic però amb toc modern, seriós i elegant. - Molt saborós, rodó i polit gràcies al temps. • Situació de mercat: - El celler ha fet rebranding (canvi d’imatge) i està traient ampolles d’anyades més antigues. - Això permet gaudir d’un vi madur a preu contingut. • Preu orientatiu: uns 14 €. • Comparativa: Rosàs considera que, per qualitat, podria vendre’s perfectament a 18–20 €. • Ús: - És el vi més seriós de la selecció, ideal per acompanyar carns, rostits i plats principals potents. 5. Com triar bé el vi per Nadal 5.1. Estratègies segons el perfil de convidats Rosàs explica que hi ha dos grans perfils de client: • Els que volen arriscar i busquen vins trencadors, combinacions inesperades i maridatges creatius. • Els que volen quedar bé sí o sí (per exemple, amb el sogre) i prefereixen opcions clàssiques i segures. La feina de la botiga és adaptar-se a cada cas, fent algunes preguntes i recomanant: • Vins més clàssics per situacions de risc social. • Vins més atrevits per a públics curiosos que es deixen aconsellar. 5.2. Què no hauria de faltar a la taula Per Rosàs, l’element indispensable és: • Un bon escumós de qualitat, com el Corpinat recomanat. Argumenta que: • Els escumosos tenen menys grau alcohòlic i el carbònic ajuda a la digestió. • Sovint es deixen pel final, quan ja s’ha menjat massa, i així no es gaudeixen com cal. • Pensa que haurien d’estar present des de l’inici de l’àpat. També comenten que, a moltes llars, acaben havent-hi més ampolles que persones a taula, perquè cadascú vol un estil diferent (vermut, cava, blanc, negre…). La clau és saber quan retirar ampolles i evitar la saturació de gustos. 5.3. El maridatge com a “màgia” gastronòmica Rosàs defensa la idea que: • Un bon maridatge pot fer que 1 + 1 = 3, és a dir, que la suma de vi i plat superi la suma de les parts per separat. • Aquesta és una de les grans gràcies de deixar-se assessorar i no beure sempre el mateix. La conductora tanca la secció recordant que a Bodega Rosàs entenen molt bé aquest joc entre: • Confidencialitat (els comentaris sobre sogres i convidats es queden a la botiga). • Precisió en les preguntes per encertar la recomanació. 6. Tancament del programa En els minuts finals: • Es desitja al Maria Rosàs i a l’audiència un bon Nadal, amb l’equilibri entre molt de treball i el màxim gaudi possible. • Es recorda que l’episodi del dia ha començat parlant de l’actualitat, marcada per la pesta porcina africana (PPA), i ha continuat amb cultura i oci. • Es tanca el Rubí al dia d’aquest 2 de desembre, remarcant que RÀDIO RUBÍ continua oferint informació local a la 99.7 FM i a radiorubi.cat. La idea de fons de tot el tram és coherent: recuperar la il·lusió i el bon rotllo a través de la cultura, la dansa, el Nadal i el vi compartit en bona companyia.
Context i participants Programa: La tertúlia de Rubí al dia a Ràdio Rubí (estudi Lídia Juste). Participants: Albert Soler (conductor), Martí Pujol, Sol Expósito, Gerard Moreno i Ània García. L’episodi gira al voltant de tres grans blocs: la pesta porcina africana i el seu impacte, les dades de criminalitat a Rubí i, finalment, un apunt sobre sous dels alcaldes i transparència política. 1. Pesta porcina africana i restriccions a Rubí 1.1. Mesures i afectació al territori • Es manté el focus en la pesta porcina africana detectada a senglars a Collserola–Cerdanyola i els seus efectes sobre Rubí. • A Rubí s’han restringit els accessos a zones boscoses i de medi natural on hi pot haver senglars: Can Oriol (zona boscosa), Can Tiraries, Torrents de Rubí, Torrent dels Alous, Can Xercavins, Serra de Galliners, etc. • Només es permeten espais clarament urbanitzats o parc infantil (per exemple, l’era del parc de Can Oriol). L’Ajuntament ha informat que: • S’han creat punts de control i senyalització segons criteris dels Agents Rurals, repartits entre Policia Local, Mossos d’Esquadra i Protecció Civil. • Es col·locarà senyalització i recomanacions específiques a la zona de pícnic de Can Oriol, on sí es pot accedir, però amb molta precaució. • S’ha intensificat la neteja de papereres i contenidors per evitar que els senglars hi trobin restes de menjar. 1.2. Risc sanitari i transmissió del virus Es recorda una entrevista prèvia amb Francesc Accensi (IRTA-CReSA): • El virus pot enganxar-se a bambes, pneumàtics, bastons de marxa nòrdica, etc., en forma de fang contaminat. • El risc és transportar el virus fora de la zona inicial (Collserola / Vellaterra...) i generar nous brots llunyans: per exemple, anar a passejar pels entorns de Rubí i després anar a collir bolets a Olot amb el mateix calçat. • El virus no afecta humans ni altres animals que no siguin porcs o senglars. “És un risc terrible i és per això que s’han d’extremar les precaucions.” • Es remarca que la Conselleria (d’Agricultura) està actuant ràpid i coordinadament, i que hi ha un esforç conjunt per contenir el focus. 1.3. Impacte econòmic sobre el sector porcí • No hi ha risc sanitari per a les persones, però sí un fort impacte econòmic potencial sobre el sector porcí català. • El sector porcí té un excedent del 40–50% de producció destinat a exportació; si es bloquegen mercats, els escorxadors no poden donar sortida al producte. • El sector agroalimentari és el primer sector econòmic de Catalunya, i el porcí és un dels més potents, amb: - 3.500 M€ anuals en exportacions (3.000 en carn, 500 en embotits). - Una tercera part (uns 1.000 M€) depenen de països extracomunitaris, ara en risc. • La Xina ha limitat el veto a la província de Barcelona, i manté les importacions de la resta de l’Estat. A la tertúlia es destaca: • El sector primari ja acumulava crisis recents (dermatosi nodular, grip aviària...) i pateix manca de relleu generacional i molta precarietat. • Es posa l’exemple de ramaders que han hagut de sacrificar tot el bestiar en altres episodis sanitaris: impacte devastador familiar i econòmic. • També es recorda que la producció porcina té costos ambientals (porins, contaminació de sòls i aqüífers a la Catalunya Central), i que hi ha un problema de sobreexplotació del territori. 1.4. Crida a la responsabilitat i solidaritat ciutadana Martí i la resta insisteixen en la necessitat de respectar les restriccions d’accés: • Es demana solidaritat: renunciar uns dies a anar a Can Tiraries, Can Xercavins o torrents és un sacrifici menor en comparació amb el que es juga el sector porcí. • Crítica als qui salten les cintes que tanquen camins o espais naturals: falta de civisme. • Es recorda que no es pot al·legar desconeixement, ja que tots els mitjans (inclosa Ràdio Rubí) en parlen molt. Hi ha matisos entre tertulians: • Alguns pensen que un 30% de gent es saltarà les normes; d’altres rebaixen la xifra a un 5% i creuen que la majoria complirà. • Es considera que la por i la cobertura mediàtica clara i constant ajudaran al compliment. 1.5. Sobrepoblació de senglars i possibles batudes • Es recorda que a Catalunya hi ha 8 milions de porcs de granja, una xifra similar als habitants del país. • En canvi, no se sap quants senglars hi ha, però se’n constata la sobrereproducció i la presència fins i tot dins de nuclis urbans (Can Rosés, carreteres, Collserola, etc.). • Es planteja que, tot i ser polèmic, probablement caldrà fer batudes de caça per reduir l’excés de senglars, sobretot si el virus es manté en fauna salvatge. • Es subratlla que el gran punt d’inflexió seria que el virus arribés a granges de porcs, cosa que convertiria la situació en “un drama absolut”. 1.6. Comparacions polítiques: el viatge d’Illa a Guadalajara Aprofitant el context de crisi, s’introdueix un debat polític: • Alguns partits han criticat que el president Salvador Illa no hagi tornat de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) per “liderar” la resposta a la crisi. • La taula ho interpreta com a crítica oportunista i recorda: - La crisi és principalment econòmica i veterinària, no una tragèdia humana com la DANA del País Valencià. - Illa participa telemàticament en reunions; no està “desconnectat”. - A Guadalajara representa la cultura catalana i barcelonina en una de les fires literàries més importants del món. Es conclou que: • Amb el virus acotat a senglars i sense afectació humana, té sentit que la gestió operativa recaigui en el conseller d’Agricultura i tècnics, mentre el president compleix la seva agenda internacional. • Es considera que si hi hagués risc per a la salut humana, la decisió hauria de ser una altra. 2. Criminalitat a Rubí: dades i debat de fons 2.1. Evolució general de les infraccions El Ministeri de l’Interior publica les dades de criminalitat gener–setembre 2025 per Rubí: • Total d’infraccions penals: 2.727 (20 menys que el mateix període de 2024, un –0,7%). • Es considera una situació estable després d’uns anys de baixada. Diferenciació principal: • Criminalitat convencional (robatoris, agressions, etc.): baixa gairebé un 2%. • Delictes d’estafes per internet: continuen pujant de manera sostinguda. 2.2. Àmbits concrets que preocupen Delictes sexuals • S’han denunciat 17 violacions amb penetració, més del doble que l’any anterior. • Hi ha també una vintena d’altres delictes contra la llibertat sexual (5 més que un any enrere). • Tots coincideixen que és extremadament preocupant. • Es remarca que en aquest àmbit hi ha molts delictes no denunciats, i que el repunt pot reflectir tant més casos com més disposició a denunciar gràcies a la feina d’acompanyament i conscienciació. Robatoris i delictes patrimonials • Robatoris amb violència: baixen un 15%. • Robatoris amb força a domicilis i establiments: disminueixen un 12%. • Lesions per baralla: 19 casos, xifra pràcticament igual que l’any passat. • Sostraccions de vehicles (robatori de vehicles): pugen un 24%. - Sorprèn a la taula, perquè es percebia com un delicte “dels 80/90”. - S’explica que sovint no és pel vehicle en si, sinó per robar pantalles, ràdios o objectes visibles a l’interior. Drogues • Delictes de tràfic de drogues: pugen un 50%. • Es recorda que aquests delictes són visibles estadísticament sobretot quan hi ha operacions policials importants: - No solen ser fruit d’una denúncia directa d’una víctima, sinó d’investigacions de mesos o anys. - L’augment pot reflectir més actuació policial, no necessàriament més consum. Estafes per internet i ciberdelinqüència • És l’àmbit que més creix i que sovint afecta col·lectius vulnerables (especialment gent gran). • Es comenten casos concrets d’estafes telefòniques amb veu clonada per IA que suplanta familiars per demanar diners. • Es constata que la llei va sempre un pas enrere de la tecnologia i que la ciberdelinqüència és transnacional (servidors a altres països, jurisdiccions diferents, etc.). “En això sí que la llei sempre anirà un pas endarrere de la tecnologia i de l’enginy humà per aquestes coses.” 2.3. Debat sobre estadístiques i “delictes ocults” Martí Pujol posa èmfasi en la interpretació de les dades: • Les estadístiques són necessàries per comparar, però no s’ha de normalitzar l’anormal. • 2.727 delictes i 17 violacions en una sola ciutat continuen sent una xifra molt alta, encara que hi hagi un –0,7%. • Denuncia l’ús polític “triomfalista” de petites baixades percentuals. També subratlla que les xifres oficials recullen només delictes denunciats: • Hi ha molts casos, sobretot en robatoris petits o en violència sexual, que no es denuncien per: - Sensació que “no servirà de res”. - Pèrdua de temps burocràtic. - Por o vergonya, especialment en entorns familiars. Relata una experiència personal a Barcelona on, després d’un robatori, diversos agents coneixien perfectament els lladres habituals però el sistema no resolia el problema, cosa que alimenta la percepció d’impunitat. 2.4. Reincidència, sistema judicial i canvi legislatiu S’obre un debat intens sobre multireincidència i funcionament de la justícia: • Hi ha delinqüents que poden acumular desenes de furts en pocs anys sense acabar ingressant a presó. • Es comenta que s’està tramitant al Parlament una modificació legislativa sobre multireincidència, però arriba tard per a la percepció ciutadana. Dues línies de reflexió principals: Canviar la llei • Alguns defensen que cal actualitzar el Codi Penal, especialment en: Multireincidència: que els furts menors repetits tinguin conseqüències acumulatives. Valor dels béns: el mòbil ja no és un “objecte de 300–500 €”, sinó un dispositiu on hi ha “tota la vida” d’una persona (banc, dades, comunicacions). • Es veu necessari adaptar la llei a realitats contemporànies (mòbils, ciberdelictes, IA, etc.). Fer funcionar millor la maquinària judicial • Ània insisteix que, encara amb les lleis actuals, el gran coll d’ampolla és: La lentitud dels procediments (anys per a sentències fermes). La manca de mitjans humans i materials als jutjats (piles d’expedients, edificis precaris com la “comprativa” de Rubí). • Sense agilitzar judicis i reforçar la plantilla de jutges, fiscals, funcionariat, canviar la llei té un impacte limitat. La conclusió compartida és que calen dues coses a la vegada: • Reforma legislativa (multireincidència, actualització de valors i tipologies). • Inversió seriosa en justícia (més recursos, més jutjats, processos més ràpids). També es destaca que: • En els darrers anys sí que s’han incrementat els efectius de Mossos d’Esquadra i Policia Local, però la sensació ciutadana continua sent que “no n’hi ha prou” i que la cadena de conseqüències penals no es completa. • S’assenyala la dimensió política: la reforma s’allarga sovint per càlcul de medalles i rendiments electorals, i això xoca amb la percepció de la gent que pateix directament els delictes. 2.5. Causes estructurals de la delinqüència Més enllà de policia i lleis, es posa el focus en causes profundes: • Part de la criminalitat està relacionada amb desigualtat social, manca d’oportunitats i exclusió. • En el cas de delictes sexuals, hi ha una estructura cultural i patriarcal que legitima o normalitza certes conductes. • Es recorda que als Estats Units, malgrat tenir penes molt més dures (inclosa pena de mort), hi ha més criminalitat que a Europa; això demostra que endurir penes no és suficient. Per tant, les receptes han de ser múltiples: • Millores legislatives i judicials. • Polítiques socials i educatives (igualtat de gènere, integració, reducció de desigualtats). • Treball preventiu i comunitari. 3. Recursos policials i percepció de seguretat a Rubí 3.1. Plantilles de Policia Local i Mossos • Es comenta que Rubí té una mica més de 100 agents de Policia Local, repartits en diversos torns (matí, tarda, nit i caps de setmana). • En els darrers anys s’ha incrementat la plantilla de Policia Local i, a nivell català, s’han convocat noves promocions de Mossos d’Esquadra (uns 850 anuals), però: - Aquests increments són per a tot Catalunya, no només per a Rubí. - No es pot contractar ni formar “10.000 mossos de cop”, cal fer-ho gradualment. Sol Expósito insisteix, però, que la seguretat ciutadana és clau i que més presència policial podria ajudar a reduir els 2.700 delictes anuals. 3.2. Impotència policial i frustració ciutadana • Es comenta que molts agents acaben desmotivats: - Detenen persones que al cap de poc tornen al carrer i reincideixen. - En furts menors repetits, la llei actual i la lentitud judicial els deixa amb poc marge d’acció efectiva. • La ciutadania percep que conèixer els multireincidents no serveix de gaire si el sistema no culmina en condemnes fermes i mesures efectives. 3.3. Ciberdelinqüència: el repte creixent • Les ciberestafes són un dels àmbits que més créixerà encara: - Suplantació de veu i imatge amb intel·ligència artificial. - Trucades fraudulentes, phishing, robatori de credencials bancàries. • Es reconeix que cal millorar la legislació i la cooperació internacional, però que sempre anirem darrere de la innovació tecnològica dels delinqüents. 4. Sous dels alcaldes i transparència Per manca de temps, el tema s’obre només de manera breu i superficial, però deixa algunes idees clau: 4.1. Informes sobre sous municipals • El Ministeri publica dades sobre sous dels alcaldes i alcaldesses. • Són temes que generen xafarderia i populisme, però també interès legítim. 4.2. Defensar sous dignes i transparència • Es defensa de forma clara que: - Els càrrecs electes amb dedicació (especialment els alcaldes, que treballen “24/7”) han d’estar ben remunerats. - Sense sous dignes, només podrien dedicar-s’hi persones amb recursos propis (riscos per a la qualitat democràtica). • Es reclama transparència real: - S’ha parlat molt de transparència durant anys, però en alguns àmbits encara falten dades clares. - S’aplaudeix que aquests sous es facin públics i es puguin comparar. 4.3. Cas específic de l’alcaldia de Rubí • Es comenta que el sou que apareix per a l’alcaldia de Rubí (uns 17.000 €) pot ser enganyós: - L’alcaldessa cobra el sou principal de la Diputació. - Per tant, a l’Ajuntament només consten les dietes per plens i assistències, que expliquen la quantitat reduïda. • Sol Expósito remarca que, en tot cas, està a favor que un alcalde o alcaldessa cobri bé, sigui del partit que sigui. 5. Tancament del programa • El conductor acomiada la tertúlia ressaltant que no hi ha hagut temps per aprofundir en el debat sobre sous d’alcaldes, que queda pendent per a futures tertúlies. • Es dona pas al següent tram del magazín, amb Belén Tierno entrevistat Santiago Granizal (Escola de Música Vall Vuit Temps) sobre un espectacle dels Malkiades i amb Maria Rosàs (Bodega Rosàs) parlant de vins per Nadal. L’episodi combina informació local molt concreta (Rubí) amb reflexions de fons sobre sector primari, responsabilitat col·lectiva, seguretat ciutadana, funcionament de la justícia i qualitat de la política i la transparència institucional.
Context de l’episodi Segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ, amb un recorregut per tres blocs principals: Entrevista tècnica sobre la pesta porcina africana (PPA) i l’impacte al nostre entorn. Secció de civisme i convivència centrada en el Nadal i la seguretat de les persones grans. Bloc final de ciutat: esports locals, efemèrides d’aniversaris i recomanació musical. 1. Pesta porcina africana (PPA) a Collserola i risc per a Rubí 1.1. Situació actual del brot Conversa amb Francesc Accensi, investigador d’IRTA CRESA i professor de la UAB, per explicar la situació del brot de pesta porcina africana (PPA) a Collserola: Actualment hi ha: 2 casos confirmats oficialment pel laboratori central de Madrid (GTI). 8 casos sospitosos pendents de confirmació. S’està pentinant la zona de Collserola per buscar cadàvers de senglar, que s’envien al laboratori per analitzar-los. "Els positius que es reporten a tot el món només es consideren positius un cop han estat validats pel Laboratori Central de Madrid." 1.2. Protocols de diagnòstic i vigilància Cada estat té un laboratori central oficial reconegut per l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OMSA). A l’Estat espanyol: Tot cas presumptament positiu de PPA s’ha d’enviar a Madrid per a la validació final. Fins que no hi ha aquesta validació, no es pot declarar oficialment positiu. Des de 2018 funciona un servei de vigilància passiva: Quan algú troba un senglar mort, avisa agents rurals/forestals. L’animal es porta a la Facultat de Veterinària, se’n prenen mostres i s’analitzen a l’IRTA CRESA. El servei funciona cada dia de l’any, fins i tot caps de setmana i festius, per garantir rapidesa en la detecció. 1.3. Risc d’expansió fora de Collserola Radi d’afectació: El govern ha delimitat: Un radi de 6 km (zona més estricta). Un radi de 20 km, que inclou 76 municipis, entre ells Rubí. Risc principal: El risc de propagació es considera alt si no es prenen mesures. El vector de difusió clau és l’activitat humana, no els animals per si sols: Fang o restes contaminades enganxades a: Sabates. Pneumàtics de bici o cotxe. Bastons de marxa nòrdica, etc. Si algú entra a la zona afectada i després va a altres boscos (per exemple, anar a buscar bolets a Olot), pot portar el virus sense saber-ho i originar un nou brot lluny de Collserola. "És un risc terrible i és per això que s'ha d'extremar les precaucions." 1.4. Risc per a les persones i el consum de carn Missatge clau de tranquil·litat per a la ciutadania: La PPA només afecta porcs domèstics i senglars (mateixa espècie). No és una zoonosi: el virus no infecta humans ni altres espècies animals. Des que es va descobrir el 1921 no s’ha registrat cap infecció humana, ni n’hi pot haver segons el coneixement actual. No hi ha cap risc per: Menjar carn de porc. Consumir pernil, fuet, llonganissa, etc. "No hi ha cap mena de risc en ingerir carn de porc. El problema no és la salut humana, sinó escampar el virus entre animals." 1.5. Risc d’arribada a les granges porcines Pot arribar a les granges? Tècnicament, sí és possible, però el sector porta anys blindant-se. Des de 2018 s’han reforçat molt les mesures de bioseguretat: Fortificar granges perquè el senglar no tingui cap contacte amb l’interior. Canvis de roba i calçat abans d’entrar. Dutxes a l’entrada i/o sortida. Prohibició d’entrar menjar d’origen porcí a les granges. Auditories i inspeccions del Departament d’Agricultura per revisar tanques i punts febles. S’han analitzat tots els porcs de les granges dins l’àrea de vigilància: tots negatius fins ara. "El sector està molt preparat. Podria passar, perquè sempre hi pot haver un descuit, però tot el disseny és per impedir que el virus entri a les granges." 1.6. Per què cal tanta gent al dispositiu? El dispositiu inclou agents rurals, Mossos, UME, veterinaris i voluntaris amb dos grans objectius: Localitzar i retirar ràpidament cadàvers de senglar: Un senglar mort al bosc és una font potent de contagi per altres senglars. Com més temps roman el cadàver al medi natural, més risc d’infecció en cadena. Minimitzar el moviment dels senglars fora de la zona: Si la gent entra al bosc, pot espantar els animals i fer que es desplacin fora del perímetre. "Una raó molt important per no entrar a la zona és no destorbar els senglars i evitar que fugin." 1.7. Possible origen del brot: la ‘via del sandvitx’ Tot i que no se sap l’origen exacte, la hipòtesi més probable és l’anomenada ‘via del sandvitx’: L’entrada del virus a Europa, històricament, s’ha produït sovint per restes alimentàries contaminades: Sobres de menjar amb productes carnis de porc procedents de zones amb PPA. Mal gestió d’escombraries, pícnics, etc. A altres països (Geòrgia 2007, Suècia 2023, nord d’Itàlia i Roma 2022, Nàpols) el patró ha estat similar: brots que apareixen “com un bolet” lluny de focus previs, associats a acció humana. "L’acció humana, per desgràcia, acostuma a ser la que provoca la sortida del virus del seu entorn original." 1.8. Vacuna: hi serà, però no aviat La PPA està causada per un virus extremadament complex, un dels més complexos coneguts. Des de 2007 hi ha molts laboratoris al món treballant en una vacuna, però encara no s’ha assolit una solució aplicable a gran escala. Es fa una comparació amb altres virus difícils com el de la sida: S’hi han invertit milions i milions, i tot i així la vacuna encara és lluny. Es confia que eventualment s’aconseguirà una vacuna per a la PPA, però: No serà a curt termini. 1.9. Missatges clau per a la ciutadania Francesc Accensi resumeix els punts essencials: No entrar a la zona perimetrada (radi de 6 i 20 km) per: No treure el virus cap a altres boscos. No espantar senglars i forçar-los a marxar de la zona. Per activitats de lleure (passejades, buscar el tió, bolets, esport): Triar altres boscos del país; hi ha molts espais naturals on es pot gaudir sense risc. Convivència amb la PPA i consum de productes del porc: Es pot menjar pernil, fuet, llonganissa i qualsevol producte del porc amb total seguretat. No alimentar la fauna salvatge: No donar menjar a senglars, guilles ni altres animals salvatges. Com menys interacció hi hagi amb la fauna, millor per ells i per nosaltres. "La malaltia no ens afecta a nosaltres, però sí que podem ajudar sense voler a expandir el virus. La clau és respectar les restriccions i no entrar a la zona afectada." 2. Civisme i convivència en temps de Nadal Secció amb Noelia Lorenzo, tècnica de civisme i convivència als barris, centrada en el Nadal com a període amb més riscos de conflictes veïnals i d’estafes o robatoris a persones grans. 2.1. Adaptar la campanya d’estiu al context nadalenc L’Ajuntament va impulsar a l’estiu una campanya de bon veïnatge per reduir molèsties per sorolls. Ara es recupera i adapta al Nadal, moment en què: Hi ha més reunions familiars i trobades d’amics. S’allarguen els horaris i hi pot haver més soroll a dins dels domicilis. Accions previstes: Difusió de petites píndoles i consells a través de les xarxes socials municipals. Treball al carrer de les agents cíviques i del Servei de Mediació reforçant el discurs de bon veïnatge. 2.2. Empatia: entendre que no tothom viu el Nadal igual Noelia insisteix especialment en l’empatia com a eix central: Les situacions del veïnat poden ser molt diverses: Persones que no celebren el Nadal. Veïns que s’han d’aixecar molt aviat per anar a treballar. Famílies que han passat un any complicat i no tenen ganes de festa. Fer l’esforç de pensar què hi ha a l’altra banda de la paret ajuda a: Regular el volum de música i converses. Acabar abans les celebracions. Evitar conflictes i trucades a la policia. "La convivència la construïm entre tots. No és només que l’altre faci la seva part; jo també tinc responsabilitats i compromisos." 2.3. Sorolls, horaris i trucades a la policia A l’estiu hi ha sovint un pic de requeriments a la policia per sorolls a l’espai públic. Per Nadal és esperable: Un lleuger augment de trucades per molèsties veïnals, sobretot en dies assenyalats. Probablement menys volum que al juliol/agost, però més incidència a l’interior dels domicilis. Horaris de descans (ordenança de bon veïnatge): Dies feiners: De 21:00 a 8:00. Diumenges i festius: De 21:00 a 10:00. Hi pot haver certa flexibilitat en dies molt assenyalats, però: Si una persona o un domicili acumula molts antecedents de queixes i intervencions, la policia serà molt menys permissiva. 2.4. Consells per a celebracions a restaurants i espais públics En relació als sopars d’empresa i trobades fora de casa: Normalment es fan en restaurants o bars, però cal tenir en compte: El comportament a la via pública durant la tornada (especialment amb consum d’alcohol). Respectar espais comuns com portals, escales i replans: No entrar a la comunitat cridant o cantant. Ser conscient que aquests espais són compartits. Responsabilitat dels establiments: Els propietaris de bars i restaurants són responsables de vetllar pel descans veïnal: Dins del local. A l’exterior immediat (terrasses, gent concentrada a la porta, fumadors, etc.). Si no poden controlar la situació: Tenen l’obligació de trucar a la policia perquè els ajudin. No serveix argumentar que, un cop els clients surten al carrer, “ja no és cosa seva”. 2.5. Consells per a festes a casa Quan la celebració és dins el domicili, Noelia recomana: Avisar el veïnat amb antelació, sobretot si no sou de fer festes sovint: Un missatge al grup de veïns o un petit avís a la porta. Informar de la data, hora d’inici i hora aproximada de finalització. Aquest avís pot: Reduir l’angoixa de sentir soroll sense saber quant durarà. Prevenir conflictes i trucades immediates a la policia. Durant la festa: Regular el volum de la música i les veus. Vigilar especialment els pisos molt mal insonoritzats, on el soroll es transmet fàcilment al veí de sobre o de sota. No és una solució màgica (hi pot haver veïnat igualment molest), però és una bona pràctica de convivència. 2.6. Protecció de les persones grans als caixers en dates de pagues extres A banda del soroll, el Nadal també implica riscos de seguretat per a la gent gran, especialment en el cobrament de pagues extres. Per això es reforça una acció específica: Agents cíviques es col·loquen prop de caixers automàtics per: Donar seguretat i confiança a les persones grans. Recordar bones pràctiques: No sortir del caixer amb els diners a la mà. Guardar-los bé abans de començar a caminar. Coordinació amb policia local i Mossos d’Esquadra: Repartiment de zones i caixers. Seguiment posterior per comprovar si hi ha hagut denúncies per robatori. Resultat d’aquest any: Noelia explica que no s’han registrat denúncies posteriors relacionades amb aquests dispositius, cosa que es valora com un èxit. 2.7. Missatge final de convivència La conclusió de Noelia Lorenzo per a aquestes festes: Empatia amb els altres veïns: Entendre que no tothom viu el Nadal de la mateixa manera. Responsabilitat compartida: La convivència no depèn només dels altres, sinó de cadascú de nosaltres. Compromís individual: Assumir que el nostre comportament (sorolls, horaris, respecte dels espais comuns) impacta directament en la qualitat de vida del veïnat. 3. Esports locals, aniversaris i música 3.1. Resum esportiu local Amb Toni Bravo, repàs ràpid als resultats del cap de setmana dels equips de Rubí: Futbol (Tercera Catalana) • Penya Blaugrana Ramon Llorens - Derrota 3–1 al camp del Sant Andreu de la Barca. - Van començar guanyant 0–1 i amb superioritat numèrica per expulsió d’un rival. - Tot i això, acaben encaixant tres gols i perden el partit. - Malgrat el partit estrany, l’equip continua en bona posició (6è) al grup 12 amb 17 punts. • Rubí B (Rubí Verd) - Derrota 4–1 al camp de la Penya Unió Deportiva Màlaga. - Factors clau: errors defensius, un gol olímpic de córner, un gol psicològic just abans del descans i el tercer gol a l’inici de la represa. - Tercer partit consecutiu perdut; baixen a la 11a plaça. • Olímpic B - Derrota 3–2 al camp del Sabadell Nord. - Van jugar 60 minuts amb superioritat numèrica, però no van poder evitar la remuntada rival. - Tercer partit seguit perdent, queden 9ns amb 14 punts. Toni subratlla que el més preocupant no són només els resultats, sinó la sensació de falta de competitivitat en alguns trams, tal com també assenyalen diversos entrenadors. Bàsquet (CB Sant Jordi) • Sènior femení - Victòria contundent contra el Jet Terrassa (cueres, encara sense guanyar). - Marcador: 89–43. - Les situa segones de Tercera Catalana amb 7 victòries i 2 derrotes. • Sènior masculí - Derrota 85–77 a la pista del Reus Deportiu. - L’equip havia començat amb 3 victòries seguides, però ara encadena 6 derrotes consecutives, quedant-se només amb aquelles 3 victòries inicials. Hoquei i handbol • Hoquei (Boni Rubí) - Masculí: derrota 5–7 contra el Terrassa B. - Havien guanyat els dos primers períodes, però perden els tres darrers. - Malgrat la derrota, continuen tercers de Tercera Catalana. - Femení: derrota 3–1 davant el Cunit, líder de la categoria. - Toni destaca que, tot i el resultat, les rubinenques van fer un bon partit. • Handbol (Envol) - Derrota 32–26 contra el Valentí Palma. - Això trenca una ratxa de quatre victòries seguides. - L’equip baixa fins a la quarta plaça. 3.2. Aniversaris del dia Amb Glòria Dalmas, repàs a alguns aniversaris destacats del 2 de desembre: Britney Spears: icona del pop mundial, coneguda per èxits com “Baby One More Time”, fa 44 anys. Nelly Furtado: cantant i compositora canadenca-portuguesa, famosa per temes com “I’m Like a Bird”, compleix 47 anys. Elisa Ramírez: actriu, fa 82 anys. Raimon: cantautor valencià, figura clau de la Nova Cançó, compleix 85 anys. Es recorda especialment el tema “Jo vinc d’un silenci”. 3.3. Recomanació musical de Robert Fernández Tanca el tram amb la secció musical de Robert Fernández, centrada en el fenomen global Taylor Swift: Es recupera el tema que dóna nom al seu últim treball, “The Life of a Shop Girl”, en col·laboració amb Sabrina Carpenter. Es destaca l’impacte brutal en llistes d’èxits: Dues setmanes consecutives al núm. 1 de la llista Billboard USA. També núm. 1 a la llista oficial del Regne Unit i a Los 40 Principales a Espanya. S’emmarca dins d’un moment de domini global de Taylor Swift: Tour més exitós de la història en volum econòmic. Videoclips que arriben als 25 milions de visualitzacions als tres primers dies a YouTube. Es punxa el senzill “The Fate of Ophelia”, actual núm. 1 internacional i centre de la recomanació. Robert subratlla que Taylor Swift continuarà "fent clinc, clinc a la caixa", combinant èxit artístic i domini absolut de les llistes i vendes. 4. Franges publicitàries i autopromoció de programes Entre blocs, s’inclouen diverses falques de promoció interna de RÀDIO RUBÍ i d’altres programes de la graella: Presència Cristiana: programa compartit per Església Catòlica i Protestant, diumenges de 9 a 10 h. Programa d’actualitat musical catalana amb agenda, notícies i entrevistes. Butlletins informatius de RÀDIO RUBÍ amb notícies locals (per exemple, sobre plaça Pompeu Fabra o un incendi al carrer Lope de Vega). Espai sobre cinema català al Teatre Municipal La Sala. Programa de sèries a plataformes, “el de sèrie”, amb Víctor Pérez i Núria Molina. Espais musicals com “Experimenta”. Programes esportius com “En Joc” i culturals com “Sardanes d’autor”. Serveixen com a recordatori de l’oferta variada de la 99.7 FM i radiorubi.cat. 5. Idees clau de l’episodi Pesta porcina africana No hi ha risc per a la salut humana ni per consumir carn de porc. El perill és econòmic i ambiental si el virus s’estén a altres zones i granges. La mobilitat humana és el factor crític de propagació; cal respectar les restriccions d’accés als boscos. Convivència nadalenca El Nadal augmenta el risc de conflictes veïnals per soroll i de robatoris a persones grans. Empatia, avisar el veïnat i regular el volum són claus per a un Nadal tranquil. Les agents cíviques i la policia treballen coordinadament per prevenir delictes als caixers. Vida local El cap de setmana esportiu ve marcat per moltes derrotes dels equips rubinencs, amb excepcions com el sènior femení de bàsquet del Sant Jordi. Record dels aniversaris de figures com Britney Spears, Nelly Furtado i Raimon. La presència massiva de Taylor Swift a les llistes globals és el fil conductor de la recomanació musical final.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Visió general del programa Rubí al dia, d'11 a 12h dedica aquest tram a cultura i entreteniment: pintura solidària, teatre, dansa, cinema, sèries i agenda d'espectacles al Teatre Municipal La Sala. El programa combina entrevista cultural local, crítica de cinema, anàlisi de sèries i recomanacions d’agenda amb entrades dobles per als oients. 1. Introducció i avanç de continguts L’equip presenta la part magazín del programa i avança els temes del dia: Pintura i solidaritat: entrevista al pintor rubinenc Domingo Quero i la seva exposició solidària. Cinema d’estrena: comentaris sobre les pel·lícules Nuremberg i Punyales por l'Espalda (D'entre els morts). Sèries: repàs de la cinquena temporada de Stranger Things i de la segona temporada de L'home infiltrat. Agenda escènica a Rubí: Ballet Barcelona amb El Trencanous, l’obra Les bàrbares, el film del cicle Gaudí Molt lluny i el tradicional concert de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès. A més, s’anuncia un concurs d’entrades dobles per a diversos espectacles al Teatre Municipal La Sala, trucant en directe a RÀDIO RUBÍ. 2. Entrevista al pintor Domingo Quero i exposició solidària 2.1. Origen de la col·laboració solidària L’entrevista se centra en l’artista Domingo Quero, pintor nascut a Almeria i veí de Rubí de tota la vida, que inaugura una exposició solidària a la sala La Claraboia. • L’exposició és a benefici de l’associació Familia de Etauda, una ONG que dona suport a nens i nenes amb discapacitat intel·lectual al Nepal. • Domingo va conèixer l’entitat a través de la seva neboda, que hi treballava, i de la fundadora Aina, que va anar al Nepal com a voluntària i ha impulsat tres escoles. • L’artista insisteix que, tot i no ser soci formal de cap ONG, sempre que pot posa el seu art al servei de causes solidàries: "Creo que cuando uno pone lo que puede de lo suyo para ayudar a los demás… siempre es bueno." 2.2. La tasca de Familia de Etauda al Nepal La conversa aprofundeix en el context de l’ONG: • A Nepal, els infants amb discapacitat estan sovint molt desatesos, en un entorn amb pocs recursos. • L’entitat ja té en funcionament tres escoles en terrenys que han anat comprant amb anys d’esforç. • Actualment: - Atén uns 150 infants amb discapacitat. - Dona feina a 57–60 dones locals, creant també impacte social i econòmic al territori. L’objectiu de la recaptació de l’exposició és ajudar a acabar una nova escola i reforçar el projecte. 2.3. Contingut artístic de l’exposició Domingo descriu què hi trobarà el públic a La Claraboia: • Obres de petit format, pensades perquè siguin més fàcils de vendre. • Sèries pròpies, especialment: - Horizontes - Océanos • Tondos (pintures rodones) sobre fusta, i també escultures de fusta pintada: - Inicialment havia creat aquests tondos específicament per a Familia de Etauda, que els venia o subhastava. - Ara els recupera com a peça central de l’exposició. "Yo básicamente no soy escultor, soy pintor, y acabo pintando todas las esculturas." 2.4. Preus, nombre d’obres i objectiu de recaptació Per afavorir la compra i la finalitat solidària, Domingo aposta per preus assequibles: • Tondos de fusta: a partir de 100 i escaig euros. • Algunes obres una mica més grans: al voltant de 300 €. • Escultures: entre 300 i 400 €. L’artista fa una comparació clara: Comprar un quadre pot costar el mateix que un perfum de gamma alta, però una obra d’art roman i té un valor afegit. Pel que fa al volum d’obra exposada: • Preveu mostrar unes 30 peces (potser alguna més), tot i que la galeria és petita i no la vol saturar. • Si la venda funciona bé, la quantitat enviada a Familia de Etauda serà important. 2.5. Trajectòria recent i projectes futurs La periodista recupera la trajectòria recent de Domingo Quero: • Ha treballat en restauració d’escultures i com a ajudant d’escenografia. • Ha fet exposicions fora de Catalunya, inclosa Almeria. Actualment: • Està pensant en una nova sèrie de quadres de gran format, orientada a una pròxima exposició a la zona costanera prop d’Almeria. • Manté la seva línia de pintura figurativa: - Paisatges - Figures - Ocells i océanos "Pinto lo que siento en ese momento… me gusta contar historias en los cuadros." De moment, l’únic projecte immediat a l’entorn de Rubí és aquesta exposició solidària, que viu amb molta implicació personal. 2.6. Relació amb Nepal i possibles visites La conductora recorda una subhasta solidària anterior de l’artista a través de la pàgina de l’entitat, però Domingo puntualitza que aquella subhasta es va fer fa temps. Sobre viatjar al Nepal: • No hi ha estat, però li agradaria visitar les escoles i conèixer els infants. • Té dubtes sobre com podria ajudar presencialment, més enllà de l’art. • Manté la porta oberta a fer-ho en el futur. L’entrevista clou animant els rubinencs a visitar La Claraboia entre el 12 i el 15 de desembre, i sobretot a comprar obra per donar suport a Familia de Etauda. 3. Agenda d’espectacles al Teatre Municipal La Sala La segona gran part del programa repassa la programació de desembre al Teatre Municipal La Sala, amb opció a aconseguir entrades dobles gratuïtes trucant en directe a RÀDIO RUBÍ. 3.1. Promoció d’entrades i funcionament • Es recorda diverses vegades que, per optar a les invitacions dobles, cal trucar al 93 588 59 60. • Les propostes inclouen: - Ballet El Trencanous del Ballet Barcelona. - L’obra teatral Les bàrbares de la companyia La Brutal. - La pel·lícula Molt lluny, dins el cicle Gaudí de cinema català. - El concert de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès. 3.2. Ballet Barcelona – El Trencanous • Espectacle: El Trencanous de Txaikovski. • Companyia: Ballet Barcelona, que assaja habitualment a Rubí. • Data i hora: 5 de desembre, 20.00 h. • Preus: - Entrada general: 20 €. - Descomptes: 15 € en tarifes reduïdes. • Direcció: Chase, Josei i Carolina Masuan. • Col·laboracions especials: - Esbart en Saïra. - Colla Castellera de Rubí. • Concepte artístic: - Lectura innovadora i reinventada del clàssic de Txaikovski. Entrades disponibles via plataforma Q20 o com a invitacions per als oients que truquin. 3.3. Teatre – Les bàrbares (La Brutal) • Obra: Les bàrbares. • Companyia: La Brutal. • Data i hora: 14 de desembre, 18.30 h (dos quarts de set). • Preu: 20 € (amb venda a través de la plataforma habitual, i també entrades promocionades per Ràdio Rubí). • Direcció: David Selvas. • Repartiment: - Maria Pujalte - Cristina Plazas - Francesca Pinón Sinopsi i temes L’obra gira al voltant de tres amigues de tota la vida: • Susi, Carmen i Encarna es retroben en un hotel apartat de la ciutat. • Han passat sis mesos de la mort de la Bàrbara, una amiga 30 anys més jove a qui totes havien emadrinat de maneres diferents. • La darrera voluntat de la Bàrbara és que es posi sobre la taula la visió que tenen les unes de les altres. Els grans temes de l’obra: • Feina i realització personal. • Maternitat i rols de gènere. • Feminisme i amistat femenina intergeneracional. En un tall de veu de l’equip artístic es destaquen: "Jo crec que parla de l’amistat, de l’amor i del pas del temps…" "Totes aquestes dones han fet molt pel feminisme d’ara, molt més del que elles mateixes pensen." El to combina humor i reflexió, amb una mirada crítica però amable i divertida. 3.4. Cicle Gaudí – Molt lluny • Títol: Molt lluny. • Cicle: Cicle Gaudí de cinema en català / produït a Catalunya. • Data i hora: 19 de desembre, 20.00 h. • Direcció: Gerard Ohms. • Producció: Coproducció Espanya – Països Baixos. Argument La pel·lícula segueix la història de Sergio: • Viatja a Utrecht amb la seva família per veure un partit de futbol. • Abans de tornar a Barcelona, pateix un atac de pànic. • Decideix quedar-se a Holanda i no pujar a l’avió de tornada, entrant en una crisi vital. Els diàlegs del tràiler mostren: • El conflicte amb la parella i la família. • L’experiència de migració / fugida i supervivència emocional. • Un to que combina drama personal i moments de comèdia amarga. Reconeixements i preus • Protagonitzada per Mario Casas, que ha guanyat el premi a la millor interpretació masculina al Festival de Màlaga per aquest paper. • Preu de l’entrada: - General: 4,50 €. - Reduïda: 3 € amb carnet de biblioteca i altres descomptes. • També hi ha la possibilitat de veure-la gratuïtament a través del sorteig d’entrades de RÀDIO RUBÍ. 3.5. Concert de Valsos i Danses – Orquestra Simfònica del Vallès • Esdeveniment: Concert de Valsos i Danses, el tradicional concert de Cap d’Any que l’Orquestra Simfònica del Vallès fa a Rubí. • Data i hora: 30 de desembre, 20.30 h (dos quarts de nou). • Durada: 90 minuts (una hora i mitja) amb descans. • Recomanació d’edat: Activitat no recomanada per a menors de 10 anys. • Preu de l’entrada: 25 € (amb possibilitat d’entrades dobles gratuïtes via concurs de l’emissora). • Intèrprets: - Orquestra Simfònica del Vallès. - Soprano: Andrea Martí. - Direcció: Xavier Puig. A més del repertori més clàssic de valsos i danses, la presentadora recorda que l’orquestra també fa propostes més actuals, especialment projectes vinculats al cinema. 4. Secció de sèries i cinema: Stranger Things, L’home infiltrat i estrenes de cartellera La darrera part del programa està dedicada a la secció de cinema i sèries, amb Víctor Pérez i Jacint Fornols. 4.1. Stranger Things – cinquena temporada La secció s’obre amb el tràiler de la cinquena temporada de Stranger Things. 4.1.1. Valoració global de la sèrie Víctor Pérez fa una lectura de conjunt: • La primera temporada continua sent la millor, una sèrie excel·lent. • A partir de la segona, la sèrie baixa un esglaó: de "excel·lent" a "bona", però manté l’interès. • La cinquena temporada segueix aquesta línia: - No arriba al nivell de la primera. - Manté tant els punts forts com les debilitats de les temporades anteriors. Punts forts destacats: • Aquesta temporada aporta girs argumentals inesperats que enriqueixen el conjunt de la sèrie. • Continua l’estratègia iniciada a la temporada anterior de "fer gran" l’univers: - Dona més informació sobre "de què va realment la història" des del començament. - Afegeix capes a la mitologia del món del Revés i al personatge de Vecna. • Hi ha un gir concret relacionat amb el que els fans consideraven el pitjor episodi de la sèrie, i els guionistes se’n riuen una mica del fandom integrant-lo en la trama. Aquesta nova temporada no revoluciona la sèrie, però planta molt bé les "llavors" del final i reforça la coherència de l’univers. 4.1.2. Punts febles i aspectes tècnics Víctor assenyala alguns aspectes menys reeixits: • Diàlegs: continuen sent un dels punts més fluixos; la història i l’evolució dels personatges funcionen millor que moltes converses concretes. • Interpretació dels actors joves: - Considera que actuaven millor de petits. - Ara, amb 22–23 anys, alguns registres li resulten menys naturals. En canvi, a nivell de producció: • Stranger Things es manté com un producte de primera línia: - Efectes especials, disseny de producció i escala visual al nivell d’un gran blockbuster de cinema. • La sèrie funciona com a mirall de l’evolució de Netflix: - 2016: primera temporada més "petitona" i sèrie de gènere clàssica. - 2025: temporada final amb pressupost gegantí i enfocament gairebé hollywoodià. Finalment, recorden que la temporada està dividida en tres blocs d’episodis, amb parts que s’estrenen de manera esglaonada fins a Sant Esteve, i mantenen prudència sobre el final definitiu: "He vist sèries que comencen molt bé les temporades finals i s’enfonsen amb el final; per això vaig amb compte." 4.2. Sèrie L’home infiltrat – segona temporada Després de Stranger Things, Víctor Pérez comenta la segona temporada de L’home infiltrat, sèrie amb Ted Danson, creada per Michael Schur (responsable de Parks and Recreation i The Good Place). 4.2.1. Connexió amb el documental La gente topo • La sèrie és un remake de ficció inspirat en el documental xilè La gente topo. • Víctor admet que no ha vist el documental original, però valora igualment la sèrie. • Jacint confirma que sí que ha vist el documental i reconeix la connexió, tot i que no pot valorar la sèrie (no l’ha vista encara). 4.2.2. Primera vs. segona temporada Valoració de Víctor: • Primera temporada: - Més emocional i divertida. - Centrada en l’ingrés del protagonista en una residència de gent gran com a "infiltrat", amb molt d’èmfasi en la solitud, la vellesa i la necessitat de sentir-se útil. El protagonista és un vidu que busca una nova aventura vital que el torni a omplir. • Segona temporada: - Considerada una mica més fluixa que la primera. - Menys impacte emocional, trama més "funcional". - Tot i això, manté bones idees i missatges potents. 4.2.3. Temes clau de la segona temporada La trama se situa ara en una universitat, i tracta diversos temes: • Defensa de les humanitats: - Víctor subratlla un discurs molt clar a favor de les assignatures de lletres i el coneixement humanístic. - Reivindica que no és cert que estudiar lletres sigui "no tenir futur", un tòpic que ell mateix va viure com a estudiant de batxillerat humanístic. • Perseguir els somnis: - La sèrie insisteix en el missatge, una mica cliché però efectiu, d’atrevir-se a perseguir allò que t’apassiona. • Vellesa, utilitat i relacions socials: - Es manté la idea que la principal amenaça a la tercera edat no és només la salut, sinó la soledat. - El protagonista guanya sentit a la seva vida al sentir-se implicat i necessari. Tot i que la subtrama amorosa no acaba de convèncer Víctor, destaca que: • La sèrie és modesta, conscient de la seva mida, no aspira a ser un fenomen massiu. • Té capítols d’uns 30 minuts, fàcils de veure. • Ted Danson hi està magnífic, i continuen recomanant-la com una bona opció a Netflix per passar una estona agradable. 4.3. Cinema d’estrena – Nuremberg Jacint Fornols passa a comentar una de les estrenes fortes de la setmana: Nuremberg. 4.3.1. Trama i context històric La pel·lícula se centra en la relació entre Hermann Göring i el psiquiatre militar nord-americà Douglas Kelley, interpretat per Rami Malek. • Escenari: una presó militar secreta on estan reclosos alts comandaments nazis després de la Segona Guerra Mundial. • Objectiu: preparar els judicis de Nuremberg i decidir com jutjar els crims contra la humanitat. "Aquesta guerra acabarà en un tribunal. El món ha de saber què van fer aquests homes perquè no es torni a repetir." 4.3.2. Innovació jurídica i pes històric Jacint subratlla la importància històrica dels judicis de Nuremberg: • Abans de Nuremberg, no existia dret internacional consolidat per jutjar crims contra la humanitat. • Davant els crims nazis, només hi havia dues opcions: - Afusellar directament els acusats. - O jutjar-los amb garanties, recollint proves i establint responsabilitats. La pel·lícula mostra com es va optar per la segona via, que acabaria inspirant la creació de tribunals internacionals posteriors. 4.3.3. El psiquiatre i la naturalesa del mal La funció del personatge de Rami Malek (Douglas Kelley): • Avaluar si els acusats estan en condicions mentals de ser jutjats. • Però, sobretot, intentar comprendre la "naturalesa del mal": - Pregunta que travessa tota la pel·lícula: com és possible organitzar l’extermini de milions de persones sense ser "un boig"? - S’assenyala la complicitat de molta gent, més enllà d’un únic líder desequilibrat. La història està basada en el llibre "El nazi y el psiquiatra", sobre la relació real entre Kelley i Göring. 4.3.4. Retrat de Göring i repartiment Jacint destaca la construcció del personatge d’Hermann Göring: • Mostrat com una persona molt intel·ligent, seductora i amb gran capacitat d’empatia aparent. • Això crea una relació complexa amb el psiquiatre, que ha d’evitar ser manipulat mentre l’estudia. Repartiment i interpretacions: • Rami Malek: psiquiatre Douglas Kelley. • Russell Crowe: un Göring molt versemblant, central a la pel·lícula. • Michael Shannon: un jutge amb una presència molt potent, que "omple la pantalla". Jacint recomana de manera molt clara: Veure-la en versió original, perquè els canvis d’idioma (alemany, anglès, etc.) són una part fonamental de la posada en escena. En conjunt, és una pel·lícula que considera molt important per al públic jove, perquè connecta el concepte modern de crims contra la humanitat amb el seu origen als judicis de Nuremberg. 4.4. Cinema d’estrena – Punyales por l’Espalda: D’entre els morts L’altra gran estrena comentada per Jacint és la tercera entrega de la saga Punyales por l'Espalda, subtitulada "D'entre els morts". 4.4.1. Herència d’Agatha Christie i to de la saga Jacint compara clarament la sèrie amb les novel·les d’Agatha Christie: • El detectiu Benoit Blanc és una mena d’Hercule Poirot modern. • A cada pel·lícula hi ha: - Un assassinat aparentment impossible. - Un conjunt de sospitosos en un entorn tancat. - Una resolució final a l’estil whodunit clàssic. Afegeix que la saga es caracteritza per: • Un humor de comèdia negra molt marcat. • Una crítica social àcida, que en aquesta entrega se centra especialment en l’Església i el seu entorn. "És d’aquelles pel·lícules que, amb poques pretensions, acaben sent molt bones pel·lícules." 4.4.2. Trama d’aquesta tercera entrega En aquesta nova història: • Hi ha l’assassinat del capellà d’una parròquia. • El crim sembla un miracle: - Es produeix en una cripta molt petita, tancada, davant de gent. - No es veu com l’assassí ha pogut actuar i fugir. A partir d’aquí, Benoit Blanc reconstrueix els fets amb diferents fases d’investigació fins arribar al desenllaç. 4.4.3. Repartiment i direcció • Protagonista: Daniel Craig, que passa del seu paper a James Bond a aquest detectiu excèntric, encaixant-hi "de meravella". • Repartiment coral de luxe: - Joseph Gordon-Levitt (que Jacint destaca com un actor cada cop més important). - Mila Kunis. - Glenn Close, molt elogiada pel seu personatge. - Jeremy Renner. - Josh Brolin (esmentat com a "George Rowling" en antena, però identificable pel context com a Brolin). Detalls de producció: • Direcció a càrrec de Rian Johnson: - Creador de la pel·lícula indie Brick, molt celebrada a Sitges. - Responsable també de Star Wars: Los últimos Jedi, pel·lícula que Jacint defensa com a "gran pel·lícula" dins de la saga. 4.4.4. To, ritme i estrena a Netflix Jacint remarca que: • La pel·lícula té un ritme molt bo i és molt entretinguda. • Combina intriga clàssica amb gags i diàlegs enginyosos. • Utilitza el misteri no només per jugar amb l’espectador, sinó també per fer sàtira sobre institucions i moral religiosa. A nivell de distribució: • És una producció de Netflix. • Estrena en sales prevista per a l’11 de desembre, abans de l’arribada a la plataforma. • Forma part de l’estratègia de Netflix d’estrenar 3 o 4 pel·lícules a cinemes abans dels Oscars, buscant prestigi i opcions de nominació. 5. Tancament del programa i música Entre blocs hi apareixen diverses cortinetes musicals i falques de la pròpia emissora: • Fragments de cançons, com "I'm Your Baby Tonight" de Whitney Houston. • Homenatge a Bette Midler en el seu 80è aniversari, amb el tema "Boogie Woogie Bugle Boy" (referit com "Boogie Boogie Bagel Boy"). • Promos de programes de la casa: - Secció de sèries amb Víctor Pérez i Núria Molina. - Programa Musical Express amb Francesc Vidal, dedicat als èxits dels 70–80 i l’"American Music". El programa es tanca recordant que Rubí al dia tornarà l’endemà a partir de les 8 del matí, i que la setmana següent hi haurà aturada per festes abans de les grans estrenes de Nadal. 6. Temes principals del podcast • Art i solidaritat: exposició de Domingo Quero per recaptar fons per a Familia de Etauda al Nepal. • Drets humans i memòria històrica: reflexió sobre els judicis de Nuremberg i el naixement del concepte de crims contra la humanitat a partir del film Nuremberg. • Sèries de referència: anàlisi de la cinquena temporada de Stranger Things i del to més íntim de L’home infiltrat. • Cinema d’entreteniment de qualitat: celebració de la nova entrega de Punyales por l’Espalda com a hereva moderna d’Agatha Christie. • Programació cultural local: difusió de l’oferta de Ballet, teatre, cinema i música clàssica al Teatre Municipal La Sala de Rubí. 7. Llista de tags • Rubí al dia, d'11 a 12h • RÀDIO RUBÍ • Domingo Quero • La Claraboia • exposició solidària • Familia de Etauda • Nepal • nens amb discapacitat intel·lectual • pintura figurativa • tondos • art solidari • Ballet Barcelona • El Trencanous • Teatre Municipal La Sala • Les bàrbares • La Brutal • Maria Pujalte • Cristina Plazas • Francesca Pinón • feminisme • amistat femenina • Cicle Gaudí • Molt lluny • Mario Casas • Orquestra Simfònica del Vallès • Concert de Valsos i Danses • Stranger Things • Netflix • L’home infiltrat • Ted Danson • Michael Schur • sèries de televisió • Nuremberg (pel·lícula) • judicis de Nuremberg • crims contra la humanitat • Rami Malek • Russell Crowe • Michael Shannon • Punyales por l'Espalda: D’entre els morts • Benoit Blanc • Daniel Craig • Rian Johnson • comèdia negra • crítica social • estrenes de cinema • agenda cultural Rubí • teatre • cinema • música clàssica • programes de RÀDIO RUBÍ 8. Seccions amb temps (start_second / end_second) A continuació, les seccions principals del podcast amb els intervals de temps aproximats: Presentació del tram magazín i avanç de continguts culturals Inici: 7 s Final: 121 s Contingut: Introducció al bloc d’11 a 12 h, menció de les seccions (pintura, teatre, dansa, cinema, sèries) i avanç del concurs d’entrades i de la futura entrevista a Domingo Quero. Cortinetes, música i transicions fins a l’entrevista Inici: 152 s Final: 433 s Contingut: Cortina de programa, tema de Whitney Houston, falques i transicions fins a connectar amb el convidat. Entrevista a Domingo Quero i presentació de l’exposició solidària Inici: 434 s Final: 955 s Títol de la secció: Art i solidaritat: l’exposició de Domingo Quero per a Familia de Etauda Resum: Presentació del pintor rubinenc Domingo Quero i de l’exposició solidària a La Claraboia. Es parla de com va conèixer l’ONG Familia de Etauda, de la situació dels infants amb discapacitat al Nepal, de la feina d’Aina i les tres escoles creades, del tipus d’obres que exposarà (tondos sobre fusta, petits formats, escultures pintades), dels preus assequibles per afavorir la recaptació i de la seva voluntat d’ajudar l’entitat. També es comenten els seus projectes artístics futurs i la possibilitat de viatjar al Nepal. Falca institucional de RÀDIO RUBÍ i transició Inici: 986 s Final: 999 s Contingut: Missatge sobre el paper de RÀDIO RUBÍ com a emissora d’informació local. Música i homenatge a Bette Midler Inici: 1000 s Final: 1154 s Títol de la secció: Apunt musical: 80 anys de Bette Midler Resum: Recordatori que és 1 de desembre i que Bette Midler fa 80 anys. Es presenta un tema seu com a homenatge, amb petites intervencions i talls breus de veu entre la música. Recordatori del concurs i inici de l’agenda d’espectacles Inici: 1155 s Final: 1180 s Títol de la secció: Com aconseguir entrades dobles per a La Sala Resum: Recordatori del telèfon 93 588 59 60 per aconseguir entrades dobles per als espectacles del Teatre Municipal La Sala durant el mes de desembre. Agenda – Ballet Barcelona amb El Trencanous Inici: 1180 s Final: 1282 s Títol de la secció: Ballet clàssic reinventat: El Trencanous a Rubí Resum: Presentació de l’espectacle El Trencanous de Txaikovski, adaptat pel Ballet Barcelona. Es donen dades de data, horari, preus i col·laboracions (Esbart en Saïra i Colla Castellera de Rubí), es destaca el caràcter innovador de la proposta i s’explica com adquirir entrades o aconseguir-ne de franc a través de l’emissora. Agenda – Obra teatral Les bàrbares (La Brutal) Inici: 1283 s Final: 1438 s Títol de la secció: Les bàrbares: amistat, feminisme i pas del temps Resum: Descripció de l’obra Les bàrbares: retrobament de tres amigues (Susi, Carmen i Encarna) en un hotel aïllat, després de la mort de la Bàrbara. Es parla de la seva última voluntat, dels temes de feina, maternitat i feminisme, i es destaca el repartiment (Maria Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Pinón) i la direcció de David Selvas. Inclou talls de veu de l’equip parlant de l’amistat, el feminisme i l’humor com a eines centrals. Agenda – Cicle Gaudí: pel·lícula Molt lluny Inici: 1439 s Final: 1551 s Títol de la secció: Cinema Gaudí: Molt lluny, amb Mario Casas Resum: Presentació de la pel·lícula Molt lluny, coproducció Espanya–Països Baixos. Es resumeix la història de Sergio, que viatja a Utrecht per un partit de futbol i decideix quedar-se a Holanda després d’un atac de pànic. S’escolten diàlegs del tràiler que mostren el conflicte personal i el to dramàtic amb tocs d’humor. Es recorda el premi de Mario Casas a Màlaga i els preus de les entrades dins el Cicle Gaudí. Agenda – Concert de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès Inici: 1552 s Final: 1662 s Títol de la secció: Concert de Cap d’Any: Valsos i Danses amb l’OSV Resum: Es presenta el concert de Valsos i Danses, activitat tradicional de final d’any a Rubí amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Es detallen data, hora, durada, preu, edat recomanada, així com la presència de la soprano Andrea Martí i la direcció de Xavier Puig. Es menciona també la vessant més moderna de l’orquestra, especialment els projectes vinculats al cinema. Cortineta i promos internes de la ràdio Inici: 1701 s Final: 1781 s Contingut: Falques promocionals de seccions de sèries (amb Víctor Pérez i Núria Molina) i del programa musical Musical Express. Inici de la secció de sèries i cinema amb Víctor Pérez i Jacint Fornols Inici: 1809 s Final: 1936 s Títol de la secció: Benvinguda a la secció de sèries i cinema Resum: Presentació de la secció amb la sintonia de Joc de Trons. S’introdueixen els col·laboradors Víctor Pérez i Jacint Fornols. Broma recurrent sobre el tatuatge de Joc de Trons de Víctor. Jacint explica la dificultat de seguir moltes sèries donat l’elevat nombre d’estrenes setmanals de cinema. Anàlisi – Stranger Things (cinquena temporada) Inici: 1937 s Final: 2204 s Títol de la secció: Stranger Things 5: girs nous i herència de Netflix Resum: Víctor valora la cinquena temporada de la sèrie. Compara la qualitat de les temporades, destaca la primera com la millor, assenyala la incorporació de nous girs argumentals i l’expansió de l’univers de la sèrie. Comenta la debilitat dels diàlegs i la sensació que els actors infantils actuaven millor quan eren més petits. Es remarca el creixement de la producció en paral·lel a l’evolució de Netflix, i es menciona que la temporada s’estrena en tres blocs fins Sant Esteve. Anàlisi – Sèrie L’home infiltrat (segona temporada) Inici: 2205 s Final: 2850 s Títol de la secció: L’home infiltrat: segona temporada i defensa de les humanitats Resum: Víctor comenta la segona temporada d’aquesta sèrie de Ted Danson a Netflix, creada per Michael Schur i inspirada en el documental xilè La gente topo. Es compara amb la primera temporada, més emocional i divertida, i es destaca que la segona, tot i ser menys potent emocionalment, aporta un fort missatge en defensa de les humanitats i de perseguir els propis somnis. Es remarca el to amable, la durada curta dels capítols i el bon treball actoral de Ted Danson. Anàlisi – Pel·lícula Nuremberg Inici: 2205 s Final: 2460 s Títol de la secció: Nuremberg: psiquiatria, nazisme i naixement dels crims contra la humanitat Resum: Jacint presenta Nuremberg com una pel·lícula centrada en la relació entre el psiquiatre Douglas Kelley (Rami Malek) i Hermann Göring (Russell Crowe), basada en el llibre El nazi y el psiquiatra. Explica com la pel·lícula mostra la creació del dret internacional per jutjar crims contra la humanitat, el dilema entre jutjar o afusellar i la recerca de la naturalesa del mal. Destaca també les interpretacions de Michael Shannon i recomana veure-la en versió original. Anàlisi – Pel·lícula Punyales por l’Espalda: D’entre els morts Inici: 2850 s Final: 3152 s Títol de la secció: Punyales por l’Espalda 3: misteri, humor negre i crítica a l’Església Resum: Jacint comenta la tercera entrega de la saga, amb Daniel Craig com a detectiu Benoit Blanc, en una trama amb el capellà d’una parròquia assassinat en circumstàncies aparentment impossibles. Es compara el personatge amb Hercule Poirot, es lloa el repartiment coral (Joseph Gordon-Levitt, Mila Kunis, Glenn Close, Jeremy Renner, Josh Brolin) i es destaca la direcció de Rian Johnson i la seva filmografia anterior. S’explica que la pel·lícula és produïda per Netflix, amb estrena en sales el dia 11 abans de la seva arribada a la plataforma. Tancament de la secció de cinema i del programa Inici: 3153 s Final: 3179 s Títol de la secció: Comiat i pròximes cites Resum: Es recorda que la setmana següent, per festes, no hi haurà noves estrenes comentades i que, a la propera trobada, ja estaran en plena temporada de cinema de Nadal. S’acomiaden Víctor i Jacint, i es tanca el programa informant que Rubí al dia tornarà l’endemà a partir de les 8 del matí.
Resum general Tertúlia de Rubí al dia amb l'Albert Soler, l'Estela Luengo i en David Borilla. Es comenten quatre blocs principals: Pesta porcina africana i restriccions al medi natural del Vallès El festival Rubi Sound i el potencial (infrautilitzat) dels espais culturals de Rubí La moda entre joves de compartir la ubicació del mòbil 24/7 Com la intel·ligència artificial està capgirant el periodisme digital i el model de negoci dels mitjans A continuació el contingut s’organitza per temes, amb èmfasi en els punts més rellevants. 1. Pesta porcina africana i restriccions al medi natural 1.1. Context i abast de l’emergència • Es detecten dos porcs senglars morts a Vellaterra i s’activen tots els protocols de pesta porcina africana. • Punt clau que es repeteix diverses vegades: - No es contagia a humans - No afecta altres espècies que no siguin porcs domèstics o senglars "La pesta porcina africana no es contagia als humans. Això és molt important que ho recordem tantes vegades com faci falta." • El problema és sobretot econòmic i de sector primari, no pas una emergència sanitària com la Covid-19: - El sector porcí és un dels motors de l’economia catalana, especialment per les exportacions. - Ja hi ha mercats tancats (Xina, Mèxic, etc.), i si la situació s’allarga, el cop pot ser duríssim. • Dada molt destacada: - A Catalunya hi ha aproximadament 7.932.163 caps de porcí, una xifra que ha arribat a superar el nombre de persones. 1.2. Restriccions al medi natural del Vallès • La Generalitat decreta prohibició d’accedir al medi natural en un radi de 6 km al voltant de Vellaterra. • Això inclou diversos espais naturals de Rubí: - Serra de Galliners - Can Xercavins - Antic camp de golf / Cap d’Angol - Torrent dels Alous (remarcat perquè molta gent no el percep com a “medi natural”) • Només es permet l’accés a zones urbanitzades, incloent: - Parcs infantils - L’era de Can Oriol (però no la resta de zones boscoses de Can Oriol) • Es destaquen dues idees del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig: - Fermesa en la prohibició d’entrar al medi natural i amenaça de sancions. - Petició de suport a la UME (Unitat Militar d’Emergències) per actuar coordinadament i ràpid. 1.3. Comportament ciutadà: morbo, desinformació i responsabilitat • Els tertulians admeten que no coneixen gaire gent que hi hagi anat, però assumeixen que: - El morbo i la curiositat han empès persones a acostar-s’hi malgrat la prohibició. - A Rubí hi ha hagut confusió, perquè els grans mitjans focalitzaven en Collserola i Sant Cugat, i no es mencionaven explícitament espais de Rubí. • El periodista anuncia que publicaran una notícia detallant, amb noms i cognoms, quins espais de Rubí estan prohibits, per aclarir-ho. 1.4. Economia vs percepció del risc • S’explica que: - El focus al Vallès fa que molta gent no senti el problema com a propi, perquè a l’àrea metropolitana quasi ningú treballa al sector porcí. - Si el brot s’hagués detectat a zones porcines com Osona, probablement la consciència i el compliment haurien estat molt més estrictes. • Es reclama una consciència col·lectiva: pensar més en el conjunt del país i el sector que no només en el benefici immediat o la sortida amb bici. 1.5. Informació, mitjans i responsabilitat individual • Debat sobre el clàssic "no m’han informat": - Es qüestiona si el problema és que els mitjans no informen prou bé o que la gent no es vol informar. • L’Estela remarca: - Els mitjans fan un esforç constant de ser a totes les plataformes (mòbil, xarxes, canals de WhatsApp, etc.) - No és realista esperar que "et truquin personalment" per avisar-te. - Cal responsabilitat individual per mantenir-se informat i filtrar la informació. • El David hi afegeix: - Hi ha gent que diu que no mira TV3 ni mitjans locals, però el tema s’ha explicat també en grans cadenes estatals. - Intueix una voluntat de no voler estar informats i, fins i tot, de saltarse les normes conscientment. 1.6. Infoxicació, desconnexió i alertes d’emergència • Es parla del fenomen infoxicació (massa informació): - Algunes persones es desconnecten dels mitjans perquè tot és "massa negatiu" o aclaparador. - Després, però, es queixen de no estar informades. • S’argumenta que tothom té dret a viure desconnectat, però: - No es pot després culpar els mitjans o les institucions de no haver avisat un per un. • Es posa d’exemple el sistema es-Alert: - Neix perquè ja no n’hi ha prou amb la cadena administració → mitjans → ciutadania. • Autocrítica als mitjans per l’ús abusiu de les notificacions breaking news: - Molts mitjans envien “última hora” per notícies que no són emergències. - Això fa que la gent desactivi o ignori les alertes, i quan arriba una alerta real pot passar desapercebuda. • Exemple gràfic: rebre una notificació de "Colo se niega a declarar" com si fos emergència. 1.7. Incompliment de normes i autoritat • Es descriu un reportatge del TN Vespre: - Agents de protecció civil aturant ciclistes i corredors a les entrades del parc. - Persones que salten tanques i ignoren l’autoritat. • Conclusió compartida: - No és només un problema d’informació, sinó de cultura del "faig el que vull". - Si en plena pandèmia hi havia gent saltant restriccions, encara més quan es tracta d’un virus que "no em mata". 2. Festival Rubi Sound i espais culturals de la ciutat 2.1. El Rubi Sound: format i èxit • Ràdio Rubí organitza el festival Rubi Sound a l’equipament del Pinar, espai 1413. • Dades clau: - Més de 500 persones al llarg de la nit. - 7 hores de música en directe. - 6 entitats musicals rubinenques participants. - En el moment àlgid (de 22:30 a 23:00 h aprox.), la sala arriba al seu aforament màxim de 200 persones. • Valoració d’en Robert Fernández (director del programa Rubí Sound): - Hi ha un potencial brutal de les entitats musicals locals. - L’espai 1413 té molt potencial, i s’està descobrint a poc a poc. - Volen aconseguir reformes perquè la sala tingui més aforament i funcioni com a sala estable de formació i concerts. 2.2. El 1413: potencial, mancances i barreres • L’Albert reconeix que no hi havia anat mai fins al festival i queda sorprès positivament: és una bona sala de concerts de petit format (200–400 persones). • Tant l’Estela com el David coincideixen que: - L’espai és molt bo però infrautilitzat. - Caldria una programació més estable i regular. • Possible causa: localització perifèrica (barri del Pinar, fora del centre): - A Rubí, la majoria d’activitats es concentren al centre. - El 1413 pot ser una bona eina per descentralitzar l’oferta cultural i d’oci. 2.3. Transport públic i accessibilitat • L’Estela apunta un obstacle pràctic important: - Ella no té cotxe i es mou a peu o en transport públic. - Hauria pogut anar al festival, però no tornar, per manca de servei de bus a l’hora de finalització. • Proposta: - Ampliar horaris de bus o habilitar busos llançadora en esdeveniments nocturns. • L’Albert explica que: - Ja han pensat demanar busos especials de retorn per futures edicions. - Enguany els ha faltat temps per coordinar-ho. 2.4. Infrautilització per problemes estructurals • Es destaquen dos grans problemes tècnics del 1413: Aforament limitat (200 persones) L’espai físic permetria més gent, però només hi ha una sortida d’emergència estreta. Això limita la viabilitat econòmica d’alguns concerts (entitats com ACR o Rubí Rock podrien portar grups més grans si tinguessin 400 places). Ja s’ha demanat obrir una segona porta d’emergència; es preveu fer-ho, però sense coincidir amb el festival. Manca de consergeria i gestió de l’equipament L’edifici té espais d’assaig molt ben equipats per músics. No es fan servir perquè no hi ha prou conserges per obrir/tancar en els horaris necessaris. "A vegades tenim coses i no les sabem aprofitar." 2.5. Teixit associatiu i comparació amb altres ciutats • Episodi significatiu: una parella de Terrassa ve al festival i felicita l’organització. - Dius que a Terrassa hi ha molta oferta de jazz, però quasi tot és de pagament. - Envegen que a Rubí hi hagi tanta música en directe i gratuïta. • Es remarca la riquesa del teixit musical rubinenc: - Societat de Blues (activitat regular a Can Ramoneda) - Jazz de l’Ateneu (concerts mensuals) - Rubí Rock, La Serra, l’Aurora, la Sònica, etc. • Reflexió de fons: - A Rubí hi ha el tòpic de "aquí no es fa res", però la realitat és que hi ha molta activitat associativa cultural i musical. - Molta gent no n’és conscient fins que entra en contacte directe amb entitats i programacions. 2.6. Necessitat de recursos i espais • Es constata que: - Les entitats funcionen bàsicament per amor a l’art, però això no és sostenible sense recursos. - Cal inversió, espais i suport municipal per consolidar i fer créixer aquest potencial. • Es menciona el projecte Superson (nou espai per grups i entitats): - Es veu com una oportunitat per oferir sales, assaigs i infraestructures a col·lectius culturals. • El David alerta sobre el perill de repetir errors al futur Casino: - S’hi ha posat molt de focus i inversió. - Reclama assegurar que hi hagi personal encarregat (com conserges) perquè les entitats el puguin fer servir de debò. 3. Joves que comparteixen la ubicació del mòbil 3.1. La pràctica: ubicació compartida 24/7 • Es parteix d’un reportatge del 3-24 (3Cat) que descriu com molts joves comparteixen la ubicació del mòbil de manera permanent amb: - Pares - Parella - Amics propers • Trets principals de la tendència: - Ho veuen normal, no com una pèrdua de llibertat. - Ho associen a comoditat, curiositat i, sovint, a seguretat. - Per alguns, mirar l’ubicació dels altres es torna una mena de joc o entreteniment. • Es parla d’una nova concepció d’intimitat: "La seva idea d’intimitat no és tan individual, sinó que és una intimitat col·lectiva." 3.2. Dinàmiques de control i toxicitat • En el reportatge ja s’apunten riscos: - Dinàmiques obsessives: estar mirant constantment on és la gent. - Conflictes quan algú desactiva la ubicació («per què me la treus?»). - Especialment problemàtic en relacions de parella per les conductes de control. • L’Estela i el David (i l’Albert) coincideixen que: - Hi ha un llindar molt fi entre ús per seguretat i conducta tòxica. - El que avui sembla "innocent" demà pot esdevenir control. 3.3. Ús personal dels tertulians • L’Estela: - No comparteix ubicació permanent. - Va descobrir aquesta pràctica per la seva germana de 17 anys i ho va trobar força tòxic. - Distingeix entre: - Compartir la ubicació puntualment per seguretat (p. ex. una cita amb algú desconegut). - I tenir-la sempre activa per amics/parella, cosa que considera un "despropòsit". • El David: - Té l’aplicació preinstal·lada al mòbil. - Comparteix ubicació només amb el pare, el nòvio i el millor amic. - La fa servir: - Per coordinar-se quan l’han de venir a buscar. - Per trobar-se en concerts o aglomeracions sense enviar fotos constantment. - Reconeix que, usada així, li és útil i no ho viu com a tòxic, però és perfectament conscient del perill potencial. 3.4. Confiança familiar i control • En David destaca la seva experiència: - Ha tingut una relació de confiança amb la família. - No ha hagut de mentir sobre on és i no hi ha hagut necessitat d’un control continu. • El debat gira entorn a si instal·lar aquestes apps en famílies amb poca confiança: - Pot ser vista com una eina de seguretat. - Però també pot substituir o empitjorar el diàleg i la confiança entre pares i fills. 3.5. Visió de l’Albert com a pare • L’Albert explica el seu cas: - Quan els fills van tenir mòbil, hi va instal·lar Family Link (control parental): - Temps d’ús limitat. - Apagat del mòbil a determinades hores. - Accés a la ubicació per seguretat. Distingir entre edats: El fill gran, amb 16 anys, ja no té aquest control. El petit encara és menor i considera necessari mantenir-lo. • Insisteix que només mira la ubicació en casos de preocupació real, no com a rutina de vigilància. 3.6. Dades personals i contradiccions • S’assenyala la contradicció social: - Ens preocupem molt per la protecció de dades. - Però després regalem a apps i serveis una dada ultra sensible com la ubicació en temps real. "Quina menys informació nosaltres haguem compartit que és sensible i són dades personals, doncs millor." • També es parla del risc que aquestes dades vagin a parar a empreses que infereixen hàbits, salut, preferències de consum, etc. 4. Intel·ligència artificial i futur del periodisme 4.1. Canvi de paradigma en les cerques • L’Albert obre el tema amb el cas de Google i Gemini: • Abans: - Fes la pregunta → veies una llista d’enllaços i triaves. - Els mitjans invertien en SEO (Search Engine Optimization) per aparèixer a dalt i obtenir clics i visites. • Ara: - Google ja et dona directament un paràgraf-resposta generat per la seva ia (Gemini). - Sovint no cal clicar cap enllaç si la consulta és senzilla. • Conseqüència: - Molts mitjans basats en tràfic orgànic de Google veuen caure les visites en picat. - La frase clàssica "el millor lloc per amagar un cadàver és la segona pàgina de Google" queda superada: amb la ia, ni cal arribar al primer scroll. 4.2. Impacte econòmic en mitjans com ElNacional.cat • Es posa l’exemple d’El Nacional, un dels digitals més llegits a Catalunya, molt fort en SEO. • Problemes actuals: - Caiguda molt forta de visites per la nova forma de resposta de Google. - S’estarien plantejant (o ja aplicant) expedients de regulació de plantilla (ERO) perquè "ja no surten els números". • L’Albert generalitza el cas a molts altres mitjans que van apostar fort pel model de pescaclics (clicbait). 4.3. Experiència als mitjans locals (exemple del TOT) • L’Estela confirma que al TOT també ho han notat: - Amb el mateix tipus de contingut, fa uns mesos s’arribava fàcilment a determinades xifres de clics. - Ara costa molt més assolir-les. 4.4. Utilitat real de la IA per a l’usuari • El David reconeix que, com a usuari, la ia li és útil: - Cas concret: buscar aeroports propers a una illa per planificar un viatge. - El paràgraf-resum li dona la llista d’aeroports sense haver de llegir diverses webs. • Reflexió dual: - Per a consultes pràctiques, és còmode, ràpid i eficient. - Per a informació periodística, on cal context, rigor i fonts identificables, és un problema si l’usuari es conforma amb un paràgraf. 4.5. Pèrdua de context i avaluació de la fiabilitat • L’Estela remarca que: - La ia barreja múltiples fonts i condensa en un text on sovint no veus clar qui diu què. - Abans, quan entraves a un web, podies avaluar: - La interfície i aparença professional o no. - La credibilitat de la capçalera. - Ara, sense aquest context, costa més jutjar la fiabilitat de la informació. • També es perd part essencial del periodisme: - No només els fets, sinó l’explicació del context, antecedents i conseqüències. - Un parell de paràgrafs ràpids no substitueixen una peça ben treballada. 4.6. El model "pescaclics" i la ia com a “venjança” • L’Albert critica el gir que molts mitjans van fer per adaptar-se al SEO: - Van invertir l’estructura clàssica de la notícia. - En comptes de posar la informació clau al començament, la desaven fins a l’últim paràgraf per retenir el lector i inflar el temps de lectura. "Ells posaven la notícia a l’últim paràgraf. Era dramàtic." • Amb la ia, aquesta estratègia queda totalment desactivada: - La ia extreu directament el fragment rellevant, encara que estigui al final. - L’usuari obté la resposta sense passar per tot el text. • Es tanca el cercle: els mitjans que van exagerar el model pescaclics són ara els que més pateixen l’impacte de la ia. 4.7. Adaptació i nous models • S’accepta que el periodisme sempre s’ha anat adaptant: - De paper a digital. - De recerca directa a SEO. - Ara, de SEO a un entorn dominat per la ia. • L’Estela assenyala que cal: - Explorar noves maneres de diferenciar-se de la ia. - Trobar fórmules perquè la gent vulgui clicar a la notícia i no es quedi només amb el resum de la ia. • El David introdueix dues idees addicionals: 1. Escletxa digital i privatització - Molts serveis de ia, música, vídeo, etc. estan passant a models de subscripció (Spotify Premium, YouTube sense anuncis, xatGPT de pagament). - Això pot ampliar la bretxa entre qui pot pagar i qui no, també en l’accés a eines d’informació avançada. Repensar la funció del periodisme Potser cal qüestionar la lògica d’omplir webs amb notícies trivials o pur clickbait. I apostar més per informació rigorosa, útil i de proximitat, que fidelitzi lectors. 4.8. Model públic vs model privat • L’Albert diferencia dos models: - Mitjans públics (com la mateixa ràdio): - Tenen el deure de servei públic. - Han d’informar de tot el rellevant sense jugar amb enganys de titular ni clickbait. Mitjans privats (com el TOT o El Nacional): Necessiten ingressos comercials. Es veuen forçats a buscar estratègies per atraure trànsit (sense caure, idealment, en la desinformació). • L’Estela conclou que cal trobar l’equilibri entre: - Rigor informatiu i honestedat. - I fer els continguts prou atractius perquè la gent hi entri i els llegeixi. 5. Tancament de la tertúlia • L’espai es tanca recordant: - Que la pesta porcina encara durarà uns dies i que la ràdio i el TOT en faran seguiment. - Que, finalment, és responsabilitat de la ciutadania decidir si escolta i llegeix aquesta informació. • Es dona pas a la programació següent: - Entrevista sobre una exposició solidària. - Secció sobre sèries i cinema amb estrenes del cap de setmana. Tags • pesta porcina africana • porcs senglars • sector porcí • restriccions medi natural • Vallès Occidental • Rubí • Serra de Galliners • Torrent dels Alous • informació i mitjans • responsabilitat individual • protecció civil • morbo i curiositat • es-Alert • infoxicació • festival Rubi Sound • espai 1413 • teixit associatiu • música en directe • polítiques culturals locals • transport públic nocturn • consergeria i equipaments • casino de Rubí • compartir ubicació mòbil • intimitat col·lectiva • control en parella • Family Link • dades personals • intel·ligència artificial • Google • Gemini • xatGPT • SEO • clicbait / pescaclics • mitjans digitals • ElNacional.cat • escletxa digital • model de negoci periodístic • servei públic de comunicació
Introducció del programa Rubí al dia, de 9 a 10h obre la segona hora del dilluns 1 de desembre amb una mirada molt local: • Gestió de residus i agents mediambientals a les urbanitzacions de Rubí • Projecte “Rubí Emprèn en verd” per impulsar l’economia circular a les noves empreses • Actualitat esportiva local dels principals clubs de la ciutat • Efemèrides d’aniversaris • Recomanació musical centrada en el disc de La Marató 2025 Al mig del programa hi ha diverses falques de promoció d’altres espais de RÀDIO RUBÍ, que no formen part del contingut principal però situen el programa dins la graella de l’emissora. Agents mediambientals i pla de xoc de residus a Rubí Per què arriben els agents mediambientals a la ciutat? La tècnica Teresa Zamora (Consell Comarcal del Vallès Occidental) i els agents mediambientals Puri Martínez i Santi Martínez expliquen l’origen del nou servei: • Forma part d’un repte global de gestió de residus, treballat des de l’àmbit local en coordinació amb el Consell Comarcal i el Consorci de Residus. • Es vincula al canvi en el cobrament de la taxa de residus (2024), que busca: - Reduir la quantitat de residus generats - Millorar la separació de les diferents fraccions • El Consell Comarcal impulsa un programa amb 10 agents mediambientals que treballaran un any en diferents municipis. • A Rubí s’han prioritzat les urbanitzacions, especialment els desbordaments a les illes de contenidors, com a punt crític del pla de xoc de residus. “Els residus sembla que desapareixen per màgia. Els posem al contenidor i ja està, però tots som conscients que generem molts més residus que els nostres pares.” Tasques i àmbit d’actuació dels agents • Els agents treballen per parelles en punts estratègics de contenidors. • Fan sobretot: - Informació i sensibilització a peu de carrer - Observació de pràctiques incorrectes (abocaments, mala separació...) - Funció dissuasòria davant conductes incíviques • Encara que han començat al pla de xoc de les urbanitzacions, durant l’any: - Donen suport a iniciatives de prevenció de residus de Rubí (trucalleria, dimecres manetes, reparar i intercanvi, etc.) - Es poden implicar en altres projectes municipals relacionats amb residus i sostenibilitat Reacció de la ciutadania i canvis d’hàbits Els agents descriuen una acollida molt positiva: • La gent primer els mira amb curiositat, però quan veuen que són “com ells” i els expliquen el servei, s’hi acosten i fan preguntes. • Moltes persones agraeixen que algú els expliqui com millorar el que ja fan. • Altres descobreixen que no reciclaven gaire i es mostren sorpreses quan entenen l’impacte del que generen. “Quan veus tot el que generem en un centre de tractament de residus dius: mare meva, què estem fent i què farem amb això?” Els agents insisteixen en la idea de petits canvis: • Millorar una mica la separació a casa • Deixar d’abandonar bosses fora del contenidor • Fer servir els serveis gratuïts de recollida de voluminosos i poda “Molts petits canvis fan un molt gran.” Dubtes i errors més habituals en la separació Segons Puri i Santi, els principals problemes són: • Barreja de l’orgànica amb la resta: - La gent identifica bastant bé plàstic, cartró i paper, però tot el que no és clar acaba al contenidor gris. - L’orgànica és la fracció que genera més confusió. • Ús incorrecte de les bosses: - Molts no saben que l’orgànica ha d’anar en bossa compostable. - Alguns la posen en bossa de plàstic i contaminen tot el contingut. - Es percep la bossa compostable com a més cara, però els agents expliquen que evita olors i millora molt el reciclatge. • Desconeixement dels serveis de deixalleria: - Costa fer entendre que cal portar-hi voluminosos, poda, electrodomèstics… - Sovint la gent no sap que hi ha un servei gratuït que pot passar a recollir a domicili. Un cop se’ls explica, els agents veuen que la majoria de persones ho interioritzen i canvien hàbits, encara que sigui gradualment. Abocaments incontrolats: un repte complex La presència d’abocaments incontrolats és un problema greu i estructural: • No són generats només per veïns de Rubí: - També hi participen persones d’altres municipis que passen per la zona o fan obres a Rubí. • Aprofiten punts aïllats a les afores, on els sembla més còmode llençar residus que anar a la deixalleria. La presència dels agents ajuda, però no ho resol tot: • En alguns casos, quan un vehicle arriba i veu els agents, fa mitja volta. • Quan poden, parlen amb les persones i expliquen la normativa i els serveis disponibles. • També detecten conductes ben intencionades però problemàtiques, com deixar ferros o trastos perquè “algú els aprofitarà” i al final queden molt temps embrutant la via pública. “Ens pensem que no fem mal a ningú, però no és així. Quan t’ho expliquen i hi ha campanyes de conscienciació, se t’obren els ulls.” Tot plegat mostra que cal una estratègia a mig i llarg termini que combini: • Presència al territori (agents) • Educació i sensibilització continuada • Millora dels serveis i de la vigilància Dimensió social del projecte i programes de treball Teresa Zamora remarca la dimensió social i laboral del programa: • Els agents han estat contractats a través de programes de treball i formació del SOC. • Aquests programes: - Ajuden persones amb dificultats d’accés al mercat laboral (per edat, trajectòria, situació personal…) - Recuperen motivació i autoconfiança dels participants - Ofereixen formació i reorientació professional • El fet que la contractació la faci el Consell Comarcal permet incorporar persones de diversos municipis del Vallès Occidental. Això genera, a més: • Una visió comarcal dels problemes de residus • Coneixement de la institució Consell Comarcal, sovint poc visible per a la ciutadania • Possibilitat que, després de l’any de contracte, moltes persones trobin sortides laborals estables, en el mateix sector ambiental o en d’altres, aprofitant el suport de recerca de feina del programa. Missatge final als veïns: responsabilitat i benefici comú En la part final de l’entrevista, es demana als agents un únic missatge clar per a la ciutadania. • Puri Martínez posa l’accent en: - Pensar en el benefici del municipi i no només del medi ambient en abstracte. • Santi Martínez insisteix en la responsabilitat individual: - “Jo genero això, jo ho faig servir, jo m’he de responsabilitzar de gestionar-ho bé.” - Confiar alhora que l’Ajuntament posarà els serveis adequats. També subratllen: • La necessitat de conèixer els serveis existents (recollida de mobles, poda, trucalleria, deixalleries…) • La importància de separar bé l’orgànica: - Si es recull prou neta, permet produir biogàs i compost de qualitat. - Si es barreja amb la resta, contamina tota la fracció i en dificulta enormement el reciclatge. “La bossa de resta és la que és molt pesada i la que genera molt cost als ajuntaments. D’allà es pot reaprofitar molt poca cosa.” L’entrevista es tanca animant els oients a millorar la separació a casa i a aprofitar els serveis gratuïts disponibles a la ciutat. Projecte “Rubí Emprèn en verd” i economia circular Origen i objectius del programa En la secció d’empresa, Òscar Canela, tècnic d’emprenedoria de l’Ajuntament, presenta el programa “Rubí Emprèn en verd”. Per què neix el projecte? • S’emmarca dins el Pla director d’economia circular de l’Ajuntament. • A Rubí ja funciona la xarxa d’economia circular amb grans empreses que: - Comparteixen reptes - Desenvolupen projectes col·laboratius • Però s’ha detectat que: - Les persones emprenedores, microempreses i petites empreses se senten intimidats pels conceptes de ODS, circularitat, sostenibilitat i normatives. - Sovint pensen que són temes “només per a grans empreses”. El programa vol: • Traduir aquests conceptes a la realitat d’un autònom o microempresa. • Ajudar a posar en valor accions que molts ja fan sense adonar-se’n. • Fer que la sostenibilitat sigui assumible i gestionable i es pugui comunicar als clients com a part de la proposta de valor. “Respirem i baixem tots aquests conceptes a la situació real d’una petita empresa.” A qui s’adreça i com s’hi pot participar El focus principal de Rubí Emprèn en verd són: • Persones que volen posar en marxa un projecte empresarial • Empreses de nova creació, especialment entre 0 i 3–5 anys de vida Tot i així, Òscar deixa clar que: • Qualsevol empresa a qui li preocupi, interessi o motivi la sostenibilitat pot trobar suport a través de: - Rubí Emprèn en verd - Xarxa d’economia circular - Altres serveis de Rubí Empresa Per interessats: • A la web de l’Ajuntament, apartat Empresa → Projectes empresarials, ja hi ha una fitxa del programa. • S’hi inclou el correu electrònic d’Òscar Canela per contactar-hi directament. • Properament es llançarà una campanya de comunicació amb formulari d’inscripció per entrar a l’ecosistema d’economia circular. Importància d’incorporar l’economia circular des de l’inici Òscar exposa diversos motius per què les noves empreses han d’integrar criteris d’economia circular des del principi: • Demanda del mercat: - Cada vegada els clients volen productes i serveis menys nocius pel medi ambient. • Normatives futures: - S’esperen regulacions que poden complicar la viabilitat de qui no s’hi adapti. • Proposta de valor: - La sostenibilitat es converteix en un element clau de diferenciació i competitivitat. També remarca que, mirant el planeta i les dades: “Sense posar-nos dramàtics, o ens hi adaptem o serà difícil tirar endavant.” Connexió entre grans empreses i nous projectes Rubí ja compta amb empreses consolidades en economia circular. L’objectiu és connectar-les amb les iniciatives emergents: • Una gran empresa pot tenir reptes que una start-up o emprenedor pot solucionar. • Aquesta dinàmica –resoldre problemes reals d’altres empreses– és clau per al creixement de moltes noves iniciatives. “És generar sinergies: una gran empresa pot necessitar una persona emprenedora.” Es busca que, a llarg termini, totes les peces del sistema (grans, petites i emprenedors) conflueixin en el mateix ecosistema de circularitat. Circularitat i competitivitat del teixit empresarial local L’economia circular pot enfortir la competitivitat empresarial de diverses maneres: • Solucions de proximitat: - Moltes vegades busquem respostes lluny i ja les tenim a prop. - Ex.: el que una empresa necessita ho pot tenir la del carrer del costat. • Compra conjunta i optimització de recursos: - Diverses empreses poden compartir necessitats i fer compra agregada. - Es redueixen costos i es millora l’eficiència. Aquest enfocament reforça: • La resiliència local del teixit empresarial • El teixit de col·laboració entre empreses de Rubí Estructura del programa i beneficis per a les empreses Rubí Emprèn en verd es desplega en dues grans línies d’actuació paral·leles: Formacions obertes • Es preveu fer sis sessions durant el 2026 (el projecte s’allarga dos anys, amb part de 2024–2025 ja consumida). • Pensades sobretot per a emprenedors i empreses joves, però obertes a qualsevol empresa interessada. • Sessions de unes 3 hores, considerades “breus” però suficients per: - Aportar contingut aplicable - Despertar inquietuds i idees per aplicar la circularitat al dia a dia - Anar “per feina” amb informació concentrada i útil. Mentories personalitzades amb consultores expertes • Sessions individualitzades per analitzar cada projecte. • Objectiu: adaptar al màxim possible el negoci a principis de circularitat i sostenibilitat, segons la seva situació real. • S’aborden problemes concrets, reptes i oportunitats de cada empresa. Beneficis principals per qui hi participa: • Entendre com aplicar l’economia circular sense grans inversions. • Guanyar visibilitat sobre allò sostenible que ja s’està fent. • Transformar la sostenibilitat en un valor de marca i de competitivitat. • Entrar en xarxes de col·laboració amb altres empreses i projectes del municipi. Exemples pràctics de circularitat en microempreses Òscar posa alguns exemples senzills que mostren com no calen grans inversions per aplicar l’economia circular: • Packaging reciclat/recuperat: - Una emprenedora que fa productes de regal aprofita la palla que les fruiteries llencen, reutilitzant-la per a l’embalatge. • Estalvi d’aigua en serveis: - Una perruqueria reaprofita l’aigua freda que surt abans que s’escalfi a l’aixeta de rentar caps, en lloc de llençar-la directament. Aquests petits detalls: • Sumen en la sostenibilitat global del negoci • Poden marcar la diferència i esdevenir un argument de venda i posicionament responsable. Resposta esperada i perspectives Ja s’han fet els primers contactes, però el final d’any i la proximitat de Nadal dificulten la participació immediata. Malgrat això: • Algunas empreses han expressat que el tema és “abrumador”, justament el que el programa vol desdramatitzar i fer més proper. • L’objectiu global és que Rubí esdevingui una ciutat tan sostenible com sigui possible, i això passa perquè el teixit empresarial incorpori aquests criteris. Actualitat esportiva local Futbol 11: UE Rubí i clubs de barri El periodista Sisko Lara repassa la jornada esportiva del cap de setmana amb èmfasi en el futbol: • UE Rubí (Lliga Elit) - Empat a 1 contra el Vilafranca. - Bon joc del Rubí, especialment amb el 0–1 favorable, però l’empat va revifar el rival i va deixar repartiment de punts. - El Rubí continua a la part alta de la classificació. - Polèmica amb la tripleta arbitral: - El tècnic José Solivelles està molt empipat per actituds de falta de respecte cap a la banqueta del Rubí. - Esmenta expressions com “monstru” adreçades a ell o al cos tècnic. - Solivelles prefereix no entrar gaire en detall per evitar sancions, com ja li va passar l’any anterior. • Juventud 25 de Septiembre (Veinti) – Primera Catalana - Victòria important. - Tot i seguir últim, el Veinti es troba ja a dos punts de la permanència. • Olímpic Can Fatjó – Segona Catalana - Victòria davant un rival directe. - L’equip surten de la zona vermella. En conjunt, el balanç del futbol 11 és positiu, amb més alegries que decepcions. Hoquei línia: HCR Cent Patins • HCR Cent Patins masculí – Lliga Élite - Derrota a Palma de Mallorca contra l’Espanya HC. - Tot i això, l’equip es manté dins dels quatre primers classificats. • HCR Cent Patins femení – Lliga Élite - Victòria davant els Tucans. - L’equip continua capdavanter de la fase regular. Waterpolo: clubs locals en competicions estatals • Equip femení – Primera Nacional - Ha guanyat els set partits de la primera volta. - Es manté un ple de victòries i una dinàmica molt positiva. • Equip masculí – Primera Nacional - Derrota als penals davant el Natació Caballa. - Es complica l’objectiu de classificar-se per a la Copa del Rei. - L’equip continua entre els quatre últims de la taula. Futbol sala: Esportiu Rubí al pavelló La Llana • Esportiu Rubí femení – Segona Nacional - Victòria 3–1 a La Llana contra el Ripollet. - Partit molt treballat. - Les noies se situen a la tercera plaça, lluitant per tornar a Primera Nacional la temporada vinent. • Esportiu Rubí masculí – Tercera Nacional, Grup 1 - Quarta victòria consecutiva. - Triomf contundent 0–9 davant l’Espanyol, que encara no ha sumat cap punt. - L’equip s’enganxa a la part alta de la classificació. En resum, Sisko conclou que el cap de setmana ha estat globalment positiu per a l’esport rubinenc, malgrat algun resultat advers i la polèmica arbitral amb la UE Rubí. Efemèrides i aniversaris La col·laboradora Glòria Dalmas repassa alguns aniversaris destacats (s’inclou un cas del dia anterior com a “excepció”): • Woody Allen – 90 anys (va fer anys ahir) - Director, guionista i actor de cinema, conegut per pel·lícules com “Annie Hall” o “Midnight in Paris”, entre moltes altres. • Destry-Alien Spielberg – 29 anys - Actriu i filla del director Steven Spielberg. • Pablo Chapela – 49 anys - Actor espanyol popular pel personatge Amador Ribas a la sèrie La que se avecina. • Litre Viño – 86 anys - Considerat un dels millors golfistes nord-americans de la història, amb nombrosos títols i un llegat destacat en aquest esport. L’espai es tanca amb una felicitació general “per molts anys a tots”. Recomanació musical: disc de La Marató 2025 La darrera secció del programa la protagonitza Robert Fernández amb la seva recomanació musical. La Marató 2025: càncer, detectem-ho Es presenta el disc de La Marató 2025: • La Marató de TV3 d’enguany es dedica a la lluita contra el càncer amb el lema: “Càncer, detectem-ho.” • Es remarca la importància de la detecció precoç: “Detectar-ho a temps pot marcar la diferència. Detectem-ho. Arreglem-ho.” Publicació i formats del disc • El disc ja es pot adquirir en: - Suport físic (CD), a 12 euros, vinculat a diversos diaris. - Edició especial en USB, de venda exclusiva a la botiga Trescat. • Es recorda que tothom pot fer donatius a la Fila Zero. • Tot el camí condueix al gran programa televisiu del 14 de desembre, presentat com una veritable “festa musical solidària”. Col·laboracions destacades i temes Robert avança algunes col·laboracions del disc: • Versió de “Stand By Me” (Ets amb mi) amb Mònica Green i Kelly Isaia. • Interpretació molt especial d’una àrea d’òpera a càrrec de l’Alfred (cantant) amb el cor del Gran Teatre del Liceu: - Versió a guitarra i amb to líric, barreja de pop i òpera. La secció convida els oients a: • Comprar el disc i donar suport a la causa • Participar en les activitats locals que, previsiblement, s’organitzaran a Rubí per sumar-se a La Marató. Falques i promocions de programes de RÀDIO RUBÍ Entre els blocs principals, sonen diverses falques promocionals que presenten altres programes de la graella de RÀDIO RUBÍ. Tot i no formar part del contingut editorial del dia, ajuden a situar el context de l’emissora. Alguns dels espais que es mencionen: • Musical Express – Èxits dels 70 i 80, pop/rock i country. • Al de sèrie – Programa dedicat a sèries de plataformes. • Experimenta – Espai per descobrir nous gèneres musicals. • Les Gildes – Tertúlia jove amb to informal. • Notícies en xarxa – Informació local compartida amb altres emissores. • Inspira’t – Històries i projectes inspiradors. • En Joc – Programa esportiu amb cobertura de moltes categories. • Presència Cristiana – Programa d’àmbit religiós compartit entre esglésies catòlica i protestant. • Rock and Classics – Monogràfics de grans bandes de rock. • Altres espais d’actualitat musical i cultural. Aquests anuncis reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a emissora local amb una programació diversa en música, opinió, esport, religió i cultura. Conclusió Aquest fragment de Rubí al dia, de 9 a 10h combina: • Polítiques públiques ambientals (agents mediambientals i pla de residus) • Impuls econòmic sostenible (Rubí Emprèn en verd i economia circular) • Seguiment de l’esport local (UE Rubí, Veinti, Olímpic Can Fatjó, HCR Cent Patins, Esportiu Rubí, waterpolo) • Contingut lleuger i de proximitat (aniversaris, música) • Compromís social (La Marató 2025 i la lluita contra el càncer) Tot plegat construeix una imatge de Rubí com una ciutat activa i compromesa amb el medi ambient, el teixit empresarial, l’esport i la solidaritat, amb RÀDIO RUBÍ com a altaveu de referència de la seva actualitat quotidiana.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Introducció del programa • Aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h és la franja més magazín, conduïda per Lídia Martín a RÀDIO RUBÍ. • Es presenta el contingut del dia: una entrevista sobre el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i, més endavant, l'agenda cultural de la biblioteca Mestre Martí Tauler. • Es recorda el telèfon de participació (93 588 59 60) i la possibilitat d’aconseguir invitacions culturals. Efemèrides musicals Elvis Presley i "Are You Lonesome Tonight" (minut ~5) • Sonorització d’una actuació en directe d’Elvis Presley del 1968. • Es recorda que el 28 de novembre de 1960 aquest tema va arribar al número 1 de les llistes de singles durant sis setmanes. • Es contextualitza com el tercer número 1 d’Elvis aquell any, just després del seu retorn del servei militar. John Lennon, Elton John i els Beatles (minut ~29) • Sonen John Lennon i Elton John interpretant "I Saw Her Standing There" en directe al Madison Square Garden (1974). • Es relata l’anècdota de l’aposta entre Elton John i John Lennon: si Lennon perdia, havia de pujar a l’escenari; d’aquí sorgeix aquesta actuació conjunta de tres temes, un dels quals és aquest clàssic dels Beatles. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Presentació de la parada solidària (minut ~8:10) • Es contextualitza el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra el 3 de desembre, i el programa d’activitats a Rubí. • L’acte central serà diumenge 30 de novembre, de 10 a 14 h a la plaça de la Nova Estació. • Una de les propostes destacades és una parada solidària per recaptar fons per una malaltia minoritària. • Convidades a l’estudi: - Anna Mosset, membre de Círculo Libre, dona amb diversitat funcional afectada per una malaltia minoritària. - Maria Clemente, psicòloga del CAP Mútua de Terrassa (dispositiu de Rubí) i vinculada al grup. "És brutal el resultat" — comenten sobre els articles nadalencs fets per les dones de Círculo Libre. Explicació del síndrome d’Ehlers-Danlos (minut ~10:00) • L’Anna corregeix la presentadora i anomena la malaltia: síndrome d’Ehlers-Danlos. • Es descriu com una malaltia genètica minoritària que afecta el col·lagen: - El col·lagen és com un pegament del cos. - Afecta ossos, articulacions, òrgans, cervell, pràcticament tot el cos. - Hi ha hiperlaxitud i problemes de teixit connectiu. • S’assenyala que: - És molt diversa i complicada d’explicar i de diagnosticar. - No hi ha una prova diagnòstica clara per a totes les variants (especialment la d’hiperlaxitud, on encara no s’ha identificat el gen). - Els suplements de col·lagen no serveixen: és una alteració de l’ADN, no una simple manca de col·lagen a suplir. "Contra l’ADN no pots lluitar, és el que tens i punto." — Anna Mosset • Metàfora de la cebra com a símbol del síndrome: - No hi ha dues cebres iguals, igual que no hi ha dues persones amb la mateixa combinació de símptomes. - Fins i tot dins d’una mateixa família, la simptomatologia pot variar molt. El periple diagnòstic i el paper dels professionals (minut ~12:30) • L’Anna explica la seva trajectòria vital: - De petita era la "nena torpe" que queia constantment. - Amb els anys, acumula moltes molèsties i arribà a tenir moltes operacions (prop de 10 cap als 30 anys). - Repetidament li atribueixen l’origen a causes psicològiques. - Finalment, es fa un estudi genètic i una història clínica detallada "des del dia que va néixer", i el genetista diagnostica Ehlers-Danlos. "Cap metge m’ha preguntat, des que nascistes, com ha sigut tu vida." — Anna Mosset • La Maria remarca: - El poc temps de consulta (visites de 10 minuts) fa que sovint només es tracti la simptomatologia present. - És fàcil encasellar en diagnòstics psiquiàtrics o de fibromiàlgia sense aprofundir en el conjunt global de símptomes. - La fibromiàlgia és un síndrome de sensibilització central, sovint diagnòstic d’exclusió quan s’han descartat altres malalties. "Ella tenia resistència a dir no, perquè jo sé que hi ha alguna cosa més. No deixeu de buscar, sisplau." — Maria Clemente sobre l’Anna • L’Anna rebutja ser etiquetada automàticament amb fibromiàlgia, convençuda que "hi ha alguna cosa més". El temps li dóna la raó. • Es subratlla la importància de la intuïció del pacient i la persistència en la cerca de diagnòstic. Impacte vital i actitud davant la malaltia (minut ~16:00) • L’Anna explica que va arribar a deixar de caminar i va viure fases de tancament a casa. • Alhora, destaca la seva determinació i ganes de viure: - Accepta fer servir la cadira de rodes per poder anar a un concert de Festa Major a Rubí. - Ara utilitza cadira de rodes motoritzada i participa activament en activitats. • La Maria assenyala el sentit de l’humor i la rebeldia de l’Anna com a claus de resiliència. "Intento sempre portar un somriure perquè és el que crida l’atenció. Millor que em mirin a la cara que no de coll cap avall." — Anna Mosset • Es planteja l’objectiu de la parada solidària: - Recaptar fons per a la investigació (sobretot del gen d’hiperlaxitud). - Donar visibilitat a les malalties minoritàries. - Oferir informació: a la parada també hi haurà una representant de l’associació d’Ehlers-Danlos per orientar qui s’hi identifiqui. Círculo Libre: manualitats, teràpia i empoderament El projecte de la parada i el treball en grup (minut ~18:00) • El grup de dones de Círculo Libre ha dedicat diverses sessions a crear articles nadalencs (ornaments per l’arbre, decoració de casa, etc.). • Objectius principals: - Fer una activitat solidària que vagi "cap enfora" i tingui impacte en la comunitat. - Mostrar que les persones amb diversitat funcional poden fer moltes coses i assolir fites. - Fomentar sentit d’utilitat, creativitat i cohesió de grup. • Es descriu l’ambient als tallers: - Totes les dones participen segons les seves capacitats. - S’adapten les tasques a cada diversitat funcional (per exemple, una participant invident retalla amb plantilla). "Jo no volia que ningú es quedés excloïda." — Maria Clemente • Sorgiment espontani de conversa quotidiana (receptes, pastissos, vida diària) més enllà dels temes purament terapèutics, la qual cosa també es viu com a sanadora. Dimensions terapèutiques de les manualitats (minut ~21:00) • La Maria, com a psicòloga, explica la idea de teràpia ampliada: - Sovint es pensa la teràpia només com a paraula, cognició, conversa. - Però hi ha teràpies basades en el cos, el tacte conscient, el mindfulness, l’art i la creativitat. • Posa un exemple de taller de mindfulness amb massatge als braços: - Primer, fet de manera mecànica mentre es parla. - Després, repetit en silenci, amb respiració conscient i música suau, i com l’experiència canvia radicalment. "No els he hagut d’explicar què és el mindfulness. Poses el cos i ho fas." — Maria Clemente • Relaciona aquest enfocament amb el treball manual del Círculo Libre: - Les manualitats són terapèutiques i empoderen. - Permeten sanar emocionalment, reforçar la vincles i recuperar la sensació de progrés personal. Canvis emocionals i suport entre iguals (minut ~23:40) • L’Anna narra una conversa amb una companya del grup que havia perdut la mare: - La companya estava enfadada amb el món després de la pèrdua. - El seu fill li deia sovint que sempre estava enfadada. - Amb el temps i gràcies al grup, el fill deixa de fer-li aquest comentari: senyal d’una millora emocional. • Es posa en valor el feedback dels altres com a forma de prendre consciència de la pròpia evolució emocional. "A vegades ens han de dir les coses per donar-nos compte que estàs evolucionant." — Anna Mosset • La Maria insisteix que aquestes activitats són superterapèutiques perquè: - Fomenten utilitat i creativitat. - Permeten aprendre coses noves. - Tenen un objectiu altruista (ajudar un col·lectiu amb malaltia minoritària). Inspiració i exemple dins el grup (minut ~26:00) • Tot i que no ha trobat encara altres persones amb Ehlers-Danlos a nivell individual a Rubí, l’Anna és referent per al seu entorn: - És l’única que ve en cadira de rodes al grup. - Les companyes la veuen com una font d’inspiració: "si l’Anna pot, per què no he de poder jo?". • L’Anna explica que vol "atrevir-se a tot": - Entrar a la piscina tot i el risc d’un atac d’espasticitat. - Acceptar que després ho pagarà físicament, però prioritzar viure l’experiència. "Estar a casa és que no guanyo res." — Anna Mosset • També reconeix que ha viscut fases de no sortir de casa, empatitzant amb qui encara hi és. Discapacitat vs diversitat funcional: debat terminològic (minut ~29:20) • La Lídia pregunta com s’ha de dir correctament el Dia: "discapacitat" o "diversitat funcional"? • La Maria explica: - Diversitat funcional posa l’accent en el fet que la persona funciona diferent, sobretot en mobilitat, audició o visió. - S’utilitzen també expressions com diversitat auditiva, diversitat visual, etc. - El terme s’introdueix per treure l’estigma que la persona és "menys capacitada". • Però remarca que és un terme controvertit, també dins del mateix col·lectiu: - Dir només "diversitat" pot fer pensar que no hi ha dificultats reals, només diferències. - Això pot tenir implicacions polítiques i socials, per exemple en el reconeixement de drets i ajudes: "si només ets diferent, adapta’t". • Per això, conviuen encara els dos termes: - En molts àmbits oficials i mediàtics es continua parlant de Discapacitat. - Dins del col·lectiu hi ha qui defensa mantenir discapacitat i qui prefereix diversitat funcional. "En tot cas és donar visibilitat i donar a conèixer aquestes malalties i que es poden fer moltes coses i amb un somriure." — conclusió de la Lídia • Es tanca l’entrevista recordant: - Diumenge de 10 a 14 h, a la plaça de la Nova Estació. - Parada amb articles nadalencs fets per les dones de Círculo Libre. - Recaptació a favor del síndrome d’Ehlers-Danlos i de la seva associació. Publicitat i promoció cultural i musical Falca del Festival Rubisound 1413 (minut ~27:35) • Es passa una falca promocional del Festival Rubisound 1413, impulsat per Rubisound. • S’anuncia la programació de concerts (jazz, swing, blues, rock, hip-hop, etc.) amb diverses bandes i col·laboració d’entitats culturals locals com Societat de Blues de Rubí i Acció Cultural Rubí. • Es destaca que "tots fem Rubisound", subratllant el caràcter col·lectiu i local del festival. Falca del programa "Experimenta" (minut ~28:30) • Anunci del programa radiofònic Experimenta a RÀDIO RUBÍ: - Espai per descobrir nous gèneres musicals i experimentar amb la música. - Emissió els divendres a les 22 h. - Presentat i dirigit per Adrián Eguitábal. - Emissió a la 99.7 FM i a través de www.radiorubi.cat. Agenda de la Biblioteca Mestre Martí Tauler Presentació de l’Edu de la Biblio (minut ~33:15) • Entra a l’estudi l’Edu de la Biblio, responsable d’activitats de la biblioteca Mestre Martí Tauler. • To distès i humorístic, comentant que entra després de grans estrelles (Lennon, Elton John, Michael Bublé) i fent broma amb el tècnic José. • Es recorda el vincle entre la biblioteca i Círculo Libre: - Les dones del grup es reuneixen cada dijous al matí a la sala chill-out de la biblioteca per xerrades i tallers. Diumenge: plaça de la Nova Estació i hora silenciosa (minut ~34:00) • L’Edu confirma que la biblioteca també serà present diumenge a la plaça de la Nova Estació: - Paradeta de la biblioteca gestionada per l’Adrià ("Adrià and Family"). - Hora silenciosa de 10 a 11 h: reducció de sorolls i estímuls, pensada per persones amb diversitat sensorial o que necessiten un ambient més tranquil. • La biblioteca hi portarà: - Contes i recursos inclusius per a infants i adults. - Jocs de taula inclusius (per exemple, memory adaptats). • Es destaca que la jornada vol ser: - Pràctica i participativa: apropar-se a les entitats, comprar manualitats, visitar paradetes. - Incloure exposició, entrevistes, lectura de manifest. - Tancar amb l’espectacle de circ "Únics" de la companyia Col·lectiu Mur a la una del migdia. L’hora silenciosa a la biblioteca i el CineChic (minut ~36:00) • L’Edu explica que la biblioteca ja havia fet hores tranquil·les en setmanes temàtiques, però ara el que hi ha fixat és: - Hora silenciosa de 16 a 17 h a la planta infantil abans de la projecció del CineChic. • El CineChic és: - Un cicle de cinema infantil en català, en col·laboració amb Òmnium Cultural. - Les projeccions converteixen l’auditori de la biblioteca en un cinema mensual. - Abans de la pel·lícula es redueix el volum de música i tràilers per crear un ambient més amable i inclusiu. Activitats pel 25N i decoració de la biblioteca (minut ~38:15) • A banda del Dia de la Discapacitat, la biblioteca també treballa la commemoració del 25 de novembre (25N), Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones: - Xerrada sobre Mercè Rodoreda. - Exposicions bibliogràfiques temàtiques. - Presentació del col·lectiu Crònicus (dones amb fibromiàlgia i altres patologies) a l’auditori. • Es destaca la decoració de la façana de la biblioteca: - Realitzada per il·lustradores de Rubí, vinculades al col·lectiu Circ de Rubí i a l’escola Neus Català. - L’Edu esmenta noms com la Marta Ribes, entre d’altres. "Han fet una decoració xulíssima de la façana de la Biblio que convidem a visitar-la." Conferència sobre opinió pública i algoritmes (dilluns 1 de desembre) (minut ~39:50) • Dilluns 1 de desembre, 18 h, auditori de la biblioteca: - Conferència: "La creació d’opinió pública en temps de postveritat i algoritmes". - A càrrec de Milagros Pérez Oliva, llicenciada en ciències de la informació. - Organitzada dins el cicle de conferències de EUR. • Temes previsibles: - Algoritmes i xarxes socials. - Fake news i postveritat. - Construcció i manipulació de l’opinió pública. • Entrada lliure fins a completar 111 places de l’auditori. Fotografia: El Gra i Quim Botell (dimarts 2 de desembre) (minut ~41:30) • Dimarts 2 de desembre, 18 h, biblioteca: - Activitat triple amb el Grup Fotogràfic El Gra: • Sessió "Explica’ns el teu rotllo" (xerrada fotogràfica). • Inauguració de l’exposició de Quim Botell sobre la Índia. • Doble exposició: "Rassó de les ànimes" i "Joli" (retrats molt personals, "amb ànima"). - L’exposició restarà instal·lada fins a finals de gener a la sala d’exposicions de la biblioteca. Activitats singulars: tarot terapèutic i batxata solidària (minut ~43:00) • La Lídia pregunta per l’experiència del tarot terapèutic: - Activitat de creixement personal amb Rubén Ferrer. - Ha tingut bona acollida i la biblioteca es planteja repetir-la. • Es connecta amb una nova proposta solidària per la Marató de TV3: - Batxata solidària amb Antònia (Toñi) Soriano. - Data: 3 de desembre, 19 h, biblioteca. - Objectiu: recaptar fons per a la Marató de TV3. - Format: petita sessió d’aprenentatge de passos + exhibició on també participaran membres de la biblioteca. Mercadal solidari de la Marató (dates a concretar) (minut ~44:30) • La biblioteca organitza un mercadal solidari en favor de la Marató de TV3: - Es farà tres tardes consecutives (dies 2, 3 i 4 de desembre, abans del pont, segons s’infereix). - Venda de materials diversos per recaudar fons. - S’integra amb altres activitats (batxata, hores del conte, etc.). Club de lectura de Romantici Rubí (3 de desembre) (minut ~46:00) • Es crea un nou club de lectura a la biblioteca, impulsat per "Amantes del Romantici Rubí" (col·lectiu present a Instagram): - Dimecres 3 de desembre, 19 h, planta 2 de la biblioteca. - Primera trobada del Club de lectura de Romantici. - Centrat en el gènere romantasy (romanç + fantasia) i sagues com Blackwater o Ales. • Si la prova funciona, s’integrarà com el 10è club de lectura estable de la biblioteca. Presentacions de llibres d’autors locals (4 i 5 de desembre) (minut ~47:20) • Dijous 4 de desembre, 18 h, auditori: - Presentació del llibre "Más allá del reflejo" d’Isabel Gómez Hurtado. - Temes: acceptació, confiança, amor propi, vida sana. - Hi haurà espai per signatura de llibres. • Divendres 5 de desembre, 18 h, auditori: - Presentació del llibre "El salto a l’èxit" de Guillerme Calixto. - Obra sobre emprenedoria i creixement personal. • Totes dues activitats són gratuïtes i d’entrada lliure. CineChic i l’incident alienígena del petit Alan (dimarts 16 de desembre) (minut ~49:00) • L’Edu avança una mica el calendari per destacar: - Dimarts 16 de desembre, 18 h, auditori (excepcionalment dimarts en lloc de dilluns): • Projecció de "L’incident alienígena del petit Alan". • Sessió del CineChic, amb pel·lícula doblada al català. - Es valora molt positivament la resposta de les famílies i es confirma la continuïtat del CineChic per al 2026. Arribada de l’oncle Buscall (dimecres 17 de desembre) (minut ~50:00) • Es parla d’un clàssic nadalenc de la biblioteca: - Dimecres 17 de desembre, cap a les 18:15 h, biblioteca Mestre Martí Tauler. - Arribada de l’oncle Buscall, amb la narradora Laura Rueda. - Adreçat especialment a nens, nenes i famílies. • L’Edu explica que: - L’oncle Buscall passa 11 mesos dormint i carregant forces. - Ara torna per començar a caçar tions i animar el Nadal. - L’hora és aproximada perquè "encara s’està despertant". • La Lídia insinua que el mateix dia ella també farà una activitat a la biblioteca, generant una mena de "contraprogramació" amable. Tancament de la secció i del programa (minut ~52:30) • Per manca de temps, queden pendents unes seccions de cinema que la Lídia volia fer amb l’Edu. • Es tanquen la secció i el programa amb: - Compromís de retrobar-se d’aquí dues setmanes amb més agenda de la biblioteca. - Comiat i desig de bon cap de setmana. - Entrada dels serveis informatius de RÀDIO RUBÍ. Idees clau del podcast Sobre salut i discapacitat / diversitat funcional • Visibilitat del síndrome d’Ehlers-Danlos com a malaltia genètica minoritària i difícil de diagnosticar. • Importància de: - Fer una història de vida completa en medicina. - No reduir-ho tot a psicologia o fibromiàlgia sense explorar altres opcions. - Escoltar la intuïció del pacient i respectar la seva resistència a diagnòstics simplistes. • El valor de les activitats creatives col·lectives (manualitats, tallers) com a teràpia emocional i eina d’empoderament. • Debat viu sobre els termes "discapacitat" i "diversitat funcional" i les seves implicacions socials i polítiques. Sobre cultura i comunitat a Rubí • La biblioteca Mestre Martí Tauler es consolida com a nucli cultural i social de la ciutat: - Conferències d’actualitat (postveritat, algoritmes). - Cicles de cinema en català (CineChic). - Clubs de lectura diversos (incloent-hi el nou de romantasy). - Presentacions d’autors locals i activitats de creixement personal (tarot terapèutic, xerrades). • Forte vincle amb entitats locals: - Círculo Libre, col·lectius fotogràfics (El Gra), col·lectius de dones (Crònicus), il·lustradores de Rubí, etc. • Activitats solidàries destacades: - Marató de TV3 (mercadal, batxata solidària, hora del conte...). - Parada solidària per l’Ehlers-Danlos. El programa mostra una ciutat activa, amb una xarxa sòlida entre salut, cultura, associacionisme i mitjans locals.
Resum general del podcast En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es desgranen els principals temes tractats al darrer ple municipal, i s’aprofita per obrir debats més amplis sobre model de ciutat, mobilitat i infraestructures, corrupció política i justícia i, finalment, sobre l’evolució de la llengua catalana i les noves paraules incorporades al DIEC. La conversa combina crònica informativa del ple amb opinió i records personals dels tertulians, sempre centrada en com aquestes decisions afecten el dia a dia dels rubinencs i rubinenques. 1. Marc inicial de la tertúlia i durada del ple • Es contextualitza el programa: tertúlia d’actualitat local després de les notícies. • Es comenta que el ple municipal del dia anterior va ser llarg (unes 4 hores), tot i que n’hi ha hagut de més extensos, i es destaca la dificultat de conciliar vida familiar i horaris polítics. • Es reivindica la tasca dels periodistes que han de resumir plens molt llargs a última hora. "Els hi hauríem de posar un temps de termini..." Referint-se a limitar el temps d’intervencions als plens, com es fa a altres parlaments. • S’esmenta el model de debat cronometrat de les Corts Valencianes com a exemple de gestió del temps. 2. Context polític general: aforaments i cas Avalos/Coldo Abans d’entrar de ple als temes locals, apareix un primer bloc de política general espanyola: 2.1. Aforaments i igualtat davant la llei • Es comenta l’entrada a presó de l’exministre Avalos i del seu col·laborador Coldo, remarcant que és el primer cop que un parlamentari en actiu entra a presó. • S’aprofita per criticar la figura de l’aforament (diputats, rei, etc.): - Es considera un privilegi injust. - Es defensa que els representants públics haurien de ser iguals davant la llei que la resta de ciutadania. "Algú que està representant els seus ciutadans ha de tenir el mateix tracte que els seus ciutadans en relació a la llei." 3. Oficina d’Afers Socials a Rubí i polèmica sobre equipaments municipals Aquest és un dels nuclis principals del podcast: l’ús dels edificis públics i la planificació d’equipaments a Rubí. 3.1. Nova oficina d’Afers Socials i Famílies • El ple aprova per unanimitat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de la Caixa (Passeig Francesc Macià) al Departament de Drets Socials i Inclusió. • Allà s’hi ubicarà la primera oficina d’Afers Socials i Famílies a Rubí. • Serveis que s’hi podran fer sense sortir de la ciutat: - Ajudes per a famílies monoparentals - Pensions no contributives - Reconeixements de dependència o discapacitat - Ajudes a entitats sense ànim de lucre • Es calcula que, en municipis similars, aquestes oficines reben unes 12.000 visites anuals. • Els tertulians valoren molt positivament la mesura: - Menys desplaçaments a altres municipis. - Millora de la proximitat i accessibilitat dels serveis. "Tot allò que simplifica serveis per a la ciutadania... Ole, ole, ole." 3.2. Crítiques al model de ciutat i a l’emplaçament • Tot i el consens sobre la necessitat de l’oficina, alguns grups de l’oposició qüestionen l’emplaçament en un local tan cèntric i comercial. • El Partit Popular defensa que l’espai hauria estat ideal per a: - Emprenedoria juvenil - Activitat econòmica alineada amb el model de ciutat comercial de Francesc Macià. • Es critica que no hi ha un pla comercial ni de ciutat prou clar. 3.3. El cas del FATLAB i el nou “Rubí Innova” • A l’antiga oficina de la Caixa s’hi havia anunciat el projecte FATLAB (hi figurava fins i tot al cartell). • El govern no concreta què passarà amb aquest projecte, però l’oposició explica que: - El FATLAB es traslladaria a la Torre Salduba (equipament municipal). - Es rebatejaria com a Rubí Innova. • Des de la UB (Marina Dolcet) es recorda que la Torre Salduba ja tenia un projecte previst al Pla d’equipaments 2022: - Escola-taller - Ampliació de Rubí Forma per fer PFI, PTT, etc. • Es considera poc coherent cancel·lar una demanda formativa important per encabir-hi un projecte del qual “ningú té massa clar” el contingut. 3.4. Superson i dèficit històric d’espais municipals • Es recorda que, en el mateix període que es va comprar l’oficina de Caixabank (uns 500.000 €), l’Ajuntament també va adquirir la fàbrica Superson per 1,5 milions d’euros. • Superson encara no té ús definit i està pendent d’una reforma estructural costosa: - Es va estimar una rehabilitació de 6–7 milions. - Amb l’augment de preus, podria arribar als 8–9 milions. • Tertulians i oposició critiquen: - Mala gestió i manca de planificació estratègica. - Dèficit històric de mapa d’equipaments clar a Rubí. - Compra d’edificis sense visió a llarg termini ni consens estable entre mandats. "Jo crec que no hi ha hagut realment un disseny clar de posar sobre la taula tots els espais..." Referència a la manca de planificació global dels equipaments. 3.5. Accessibilitat, ubicació i aparcament • Es debat la idoneïtat de cada ubicació tenint en compte: - Accessos - Possibilitat d’anar-hi a peu - Disponibilitat d’aparcament • Exemples i opinions: - La Torre Salduba es veu com una zona molt complicada per aparcar. - Es recorda l’èxit del Rubí Forma a l’antic camp de futbol, amb aparcament associat i bones condicions d’accessibilitat. - Es proposa fins i tot que una ràdio municipal com Ràdio Rubí podria encaixar en un local cèntric com l’antiga oficina de la Caixa, però sempre condicionat per l’aparcament. • Es denuncia un problema estructural d’aparcament a la ciutat: - Mancança de pàrquings de pagament (públics o privats) al centre. - Comparacions amb ciutats veïnes com Sabadell o Terrassa, amb més oferta. 3.6. Necessitat de plans estratègics i visió de futur • Es reivindica la importància de plans estratègics a llarg termini (25 anys o més) per decidir: - Quins equipaments calen - On els cal ubicar - Quina vida útil tindran - Quins costos recurrents generaran (manteniment, gestió...) • Es sintetitzen tres passos per a cada nou edifici municipal: 1. Decidir si interessa adquirir-lo i a quin cost. 2. Definir clarament l’ús que tindrà. 3. Preveure la despesa anual que implicarà. • Es considera normal que hi hagi un cert lapse entre compra i posada en marxa, però casos com Superson (6 anys sense ús) es veuen excessius. • Es defensa també la participació ciutadana en la definició d’usos, però recordant que la responsabilitat de pensar el futur de la ciutat recau en els càrrecs electes. 4. Mobilitat urbana, pacificació viària i infraestructures Aquest bloc combina decisions del ple amb reflexions sobre la mobilitat a Rubí i entorn. 4.1. Pacificació de l’Avinguda de l’Estatut • Es presenta l’inici imminent (gener) de les obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut. • L’obra l’executarà l’empresa Rogassa, que ja ha treballat a Rubí: - Remodelació de la Bòvila Saltó - Reforma de la plaça Josep Tarradellas • No s’entra massa en detall tècnic, però s’entén la pacificació com a: - Reducció de velocitat - Millora de l’espai per a vianants - Possible continuïtat de criteris aplicats a altres zones (com la "Rambleta"). 4.2. Pacificació de la C-1413 • Es comenta una moció aprovada (Alternativa d’Unitat, amb suport d’ERC) amb mesures "tàctiques i urgents" per pacificar la carretera comarcal 1413 en el seu pas per la trama urbana de Rubí. • Objectius: - Millorar la seguretat viària (hi ha hagut atropellaments i "disgustos"). - Reduir contaminació i impacte de trànsit. - Incorporar voreres i carrils bici on sigui possible. • Es discuteixen les limitacions d’ample en alguns trams (especialment sota el pont) i la competència de la Diputació. 4.3. Trànsit, creixement metropolità i colls d’ampolla • Es reflexiona sobre com l’increment de població de Rubí, Terrassa i l’àrea metropolitana ha deixat petites infraestructures pensades per un trànsit molt menor. • Es destaquen dos punts especialment conflictius: - La carretera Rubí–Terrassa com a punt de retencions constants. - L’ús de carreteres com la de Sabadell, també saturada en hores punta. • Es planteja la necessitat que Rubí estigui plenament integrada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb els recursos que això hauria de comportar. 4.4. Peatge Rubí–Terrassa i transport públic • Es parla del tram d’autopista de pagament entre Rubí i Terrassa (cap a Manresa): - Es considera que hauria d’estar alliberat de peatge, almenys en aquest tram curt. - Es denuncia que molta gent no l’utilitza tot i ser una alternativa ràpida per no haver de pagar. • Es connecta amb la problemàtica d’accés a l’Hospital de Terrassa: - Retencions importants i caos d’aparcament (gent aparcant fins i tot al cementiri). - Es reclama que s’acabi la línia de tren fins a l’hospital per millorar-hi l’accessibilitat. 5. Xarxa de recàrrega elèctrica i incivisme • El ple dóna llum verda inicial al reglament d’ús de la xarxa pública de recàrrega per a vehicles elèctrics i híbrids. • Fins ara, la recàrrega era gratuïta a Rubí. • El canvi es justifica per dos motius principals: - Equitat: qui té cotxe elèctric hauria de pagar l’energia com qui omple de benzina. - Lluita contra l’incivisme: s’han detectat usos abusius, com: - Cotxes aparcats més temps del permès. - Estacions de recàrrega usades com si fossin pàrquings convencionals. • El reglament s’ha d’aprovar definitivament en aproximadament un mes. 6. Mocions del ple: relació govern–oposició i polítiques socials 6.1. Mocions d’Esquerra Republicana • Es presenten dues mocions d’ERC, que surten aprovades gràcies a l’abstenció de l’equip de govern. • Es llegeix això com un símptoma de bona entesa entre govern i el principal partit de l’oposició, que podria facilitar acords futurs importants (com l’aprovació del pressupost). • Contingut de les mocions: - Millorar l’accessibilitat de la ciutat. - Fer gratuïts el menjador escolar i les extraescolars per garantir-ne l’accés a tots els infants. 6.2. Moció d’Alternativa d’Unitat sobre la C-1413 • Ja comentada al bloc de mobilitat: moció sobre mesures urgents de pacificació a la carretera C-1413. • Aprovada amb suport d’ERC i abstenció de la resta de grups. 6.3. Moció del Partit Popular sobre grans projectes • El PP presenta una moció per crear una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat, però no s’aprova. • PP i Vox critiquen: - Els retards i sobrecostos en les obres del Casino. - La manca de transparència i seguiment d’aquests grans projectes. • Com a gest de protesta, anuncien que no assistiran a la inauguració oficial del Casino. 7. Cas Coldo/Avalos, corrupció i justícia a Espanya Un altre bloc important del tram central del programa és el debat sobre corrupció política, trames de mascaretes i el funcionament de la justícia. 7.1. El cas Coldo i el negoci de les mascaretes • Fa menys de 24 hores que s’ha decretat l’ingrés a presó de l’exassessor ministerial Coldo García, relacionat amb contractes de material sanitari durant la pandèmia: - Mascaretes - PCRs - Tests d’antígens • Es destaca com, durant la pandèmia, mentre la població no trobava material i aquest era car, hi havia gent que feia negoci especulatiu. "Quanta gent va fer negoci amb les mascaretes? Jo cada vegada en descobreixo més gent." • Es relata que Aldama (empresari de la trama) declara al jutge que: - Es va reunir amb l’aleshores president canari (actual ministre Ángel Víctor Torres) per oferir-li tests anti-Covid. - Torres estava "obsessionat amb ser ministre". - Ell pagava 10.000 € a Coldo perquè "obrís portes" en diferents llocs. 7.2. Tracte judicial desigual i descrèdit de la justícia • Hi ha indignació perquè: - Es preveu que a persones com Avalos els puguin caure penes altíssimes. - Altres implicats amb rols econòmics clau (com Aldama o el nòvio d’Ayuso) podrien rebre penes molt menors o quedar relativament indemnes. "A mi el que m’emprenya és que l’Aldama o el nòvio de l’Ayuso s’aniran de rositas." • Es denuncia que això alimenta el descrèdit de la justícia i la percepció que "no és igual per a tothom". • Es recorda que casos greus com el de la Caixa B del PP (M. Rajoy) continuen sense tancament clar als ulls de la ciutadania. 7.3. Corrupció sistèmica i comparacions internacionals • Es parla d’una corrupció sistematitzada, molt arrelada a la manera de fer negocis i política a Espanya: - Comissions - Contraprestacions - Pagaments a canvi d’informació o de “facilitar portes” • Es compara amb països nòrdics que veurien aquestes pràctiques com a “tercermundistes”, tot i que també tenen els seus problemes. "Hi ha un entramat molt gran que continua, i treballa tothom. No deus poder ni treballar si no funciones així." • Es recorda també el 3% català com a exemple de com la corrupció no és exclusiva d’un territori. 7.4. Falta de recursos per perseguir el frau i doble vara de mesurar • Es destaca que els inspectors d’Hisenda denuncien manca de personal i especialització per seguir els complexos entramats financers de grans fortunes i empreses. • Mentrestant, és molt més fàcil perseguir: - Petits autònoms que s’equivoquen en 20 euros. • Es veu necessari: - Més inspectors i millor formació. - Voluntat política per centrar-se en la gran evasió fiscal, no només en els petits contribuents. 7.5. Partits polítics i hipocresia en el discurs anticorrupció • Es critica que el Partit Popular convoqui una manifestació contra la corrupció: - Es considera hipòcrita, atesa la seva pròpia trajectòria de casos (Gürtel, caixa B, etc.). "Em sembla d’una hipocresia molt gran." • Es denuncia la manca de protocols clars dins dels grans partits per actuar ràpidament davant casos de corrupció. • Es qüestiona el lideratge de Feijóo, a qui es retreu: - Viure quasi exclusivament del discurs de denúncia contra Pedro Sánchez. - No presentar propostes clares i concretes. 7.6. Poder judicial, herències del franquisme i renovació pendent • Es recorda la famosa frase d’Aznar "que cada uno haga lo que pueda desde donde pueda" com a símbol d’una època en què es van col·locar determinats perfils en llocs clau de la justícia. • Es denuncia: - La manca de renovació del poder judicial. - La presència de "resquicis del franquisme" en algunes estructures. • Es valora positivament la tasca de figures com Dolores Delgado o la seva substituta Teresa Peramato, especialista en violència de gènere, com a exemples de perfils amb coratge en un entorn hostil. 8. Llengua catalana i noves paraules al DIEC El tram final de la tertúlia és molt més relaxat i se centra en la llengua catalana i el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). 8.1. Noves paraules incorporades S’expliquen algunes de les 117 noves paraules que s’han incorporat al DIEC, amb èmfasi en: 8.1.1. Terminologia meteorològica i general • Dana – Depressió aïllada a nivells alts (sigles). • Incivisme – Crida l’atenció que no hi fos acceptat fins ara. 8.1.2. Gastronomia i menjar Moltes novetats són termes culinaris internacionals: • Sushi • Walk (wok, recipient i cuina d’origen asiàtic) • Falafel • Cappuccino (es qüestiona per què no cappuccí) • Mozzarella, búfala, feta • Pulvoró (dolç de Nadal, ja molt usat col·loquialment) 8.1.3. Cultura, oci i tecnologies • Manga – Còmic d’origen japonès. • Precuela – Pel·lícula/obra anterior cronològicament a l’original. • Rumorologia – Tractament o proliferació de rumors. • Procastinar / procrastinar – Deixar per més endavant allò que s’hauria de fer ara ("fer el gandul"). • Autoajuda – Llibres, pràctiques i discursos orientats a millorar-se un mateix. • Videotrucada i videotelefonada – Comunicació audiovisual en temps real. • Xatejar – Conversar per xat. • Videotrucada s’escriu tot junt. 8.1.4. Gentilicis i altres termes • Hospitalenc / hospitalenca – Natural de l’Hospitalet. • Van de llocenc – Gentilici local que també s’afegeix. • Granísol – Alternativa a calamar-se (pedregada de granís menut). • Escai – Material sintètic dels sofàs clàssics (abans sky). • Padrinet / padrineta – Diminutius de padrí/padrina. • Parafernàlia – Conjunt de coses accessòries i sovint sobreres. • Roibos – Infusió sense teïna (es fa la broma del "T que costa un ronyó"). • Seitan, sepió, sofrit (variants vinculades a cuina i terminologia alimentària). • Festival de fotografia – Pot esdevenir sinònim acceptat de "nus" (fotografia de nu artístic). • Fotrecada – Gran quantitat, sobretot de diners ("ha venut l’empresa per una fotrecada de diners"). 8.1.5. Onomatopeies i expressions • Ue – Onomatopeia del plor dels infants. • Es debat com s’escriu el riure ("ha, ha, ha" amb h en català, amb jota en castellà). • Es recorda que expressions com "uala" encara no hi són, però es recomana usar-les. 8.2. Debat sobre anglicismes i purisme lingüístic • Es denuncia la penetració massiva d’anglicismes, no només en català sinó també en castellà mal parlat: - loft, brunch, waterpolo, upload, etc. • Es plantegen alternatives catalanes que ja existien: - Loft → piset, estudi. - Brunch → esmorzar de forquilla (tot i que es reconeix que no és exactament el mateix tipus d’àpat). - Aigua-gym → descrit com gimnàstica a l’aigua o exercici a l’aigua, qüestionant la necessitat d’importar el terme anglès. "Amb lo ric que és el català i el castellà, què ens han d’explicar els anglosaxons..." • Es recorda que en català hi ha tendència a catalanitzar les formes estrangeres (p. ex. "Cleòpatra", "Moscou"). 8.3. Periodisme, tecnicismes i llengua digital • Es comenten termes d’ús intern als mitjans: - Fòner – Entrevista per telèfon (del mot anglès phone). - Formats d’arxiu: JPG, RAW, etc., com a noms propis tècnics. • Es parla de verbs com "aplopear"/"uploadejar" (derivats de upload) que els tècnics fan servir col·loquialment per "pujar un arxiu", mostrant com l’anglès penetra en l’argot professional. 9. Vida local, cultura i agenda de cap de setmana En el tram final es fa un gir cap a recomanacions i agenda local: • S’anuncia una exposició a la Model de Barcelona sobre Lluís Maria Xirinacs: - Sacerdot, polític i filòsof. - Activista per l’amnistia dels presos polítics, amb llargues vagues de fam i protestes davant la Model. - Va ser proposat tres vegades com a candidat al Premi Nobel de la Pau. • S’esmenta el Festival Revisao a la zona de la 14-13, amb activitats tot el dia i actuació d’Indy Hop (ball) a partir de dos quarts d’una. • Es recorden altres actes a Rubí: - Activitats del Pla Educatiu d’Entorn. - Celebracions del Dia de les Persones amb Diversitat Funcional. • Es comenta que la ciutat ja respira Nadal: - Encesa de llums de Nadal. - Decoracions als balcons i carrers. • Es parla del Black Friday: - Molts botiguers de Rubí han decidit no adherir-s’hi perquè els desquadra la campanya de Nadal. - Es recomana compra de proximitat i alerta sobre estafes online. "Compreu de proximitat, que sempre podeu anar a reclamar." 10. Idees clau que travessen tot l’episodi • Planificació urbana i equipaments: necessitat de pensar Rubí a 20–25 anys vista, amb mapa d’equipaments clar, bons accessos i ús eficient del patrimoni municipal. • Serveis de proximitat: la nova oficina d’Afers Socials s’aplaudeix com un pas decisiu per evitar desplaçaments i facilitar la vida a la ciutadania. • Mobilitat i sostenibilitat: pacificació de vies com l’Avinguda de l’Estatut i la C-1413, i debat sobre peatges i connexions ferroviàries a hospitals i ciutats veïnes. • Corrupció i descrèdit institucional: cas Coldo/Avalos com a exemple d’un sistema que sembla tractar de manera diferent grans empresaris i càrrecs polítics, en un context de manca de confiança en la justícia i la política. • Llengua i identitat: incorporació de paraules al DIEC vista com un reflex dels canvis socials (gastronomia global, tecnologia, noves formes de comunicació) però també com un risc de dependència excessiva d’anglicismes. • Teixit social i cultural local: es posa en valor un cap de setmana ple d’activitats i es convida la ciutadania a participar de la vida comunitària. Interlocutors principals • Presentadora / conductor de la tertúlia (Ràdio Rubí) • Lídia Xuster • Joan Manuel Fernández (Al llarg de la conversa es mencionen altres noms com Mari Carmen Alarcón, Marina Dolcet, Toni García, Ángel Víctor Torres, Coldo, Avalos, Aldama, Ayuso, Feijóo, Aznar, Dolores Delgado, Teresa Peramato, etc., però com a referències, no com a participants directes a l’episodi.) Tags (paraules clau) • ple municipal • Rubí • equipaments públics • oficina d’Afers Socials • Torre Salduba • Superson • Rubí Forma • Rubí Innova • urbanisme • aparcament • mobilitat • pacificació viària • Avinguda de l’Estatut • C-1413 • carreteres Rubí–Terrassa • recàrrega vehicles elèctrics • incivisme • mocions municipals • Esquerra Republicana • Partit Popular • Vox • casino de Rubí • corrupció política • Coldo • Avalos • contractes mascaretes • justícia • aforaments • Hisenda • poder judicial • diccionari DIEC • neologismes • anglicismes • llengua catalana • Xirinacs • Festival Revisao • Black Friday • comerç local Seccions amb temps aproximats Nota: els temps estan donats en segons des de l’inici indicat per l’usuari. Arrencada de la tertúlia i durada del ple • Inici: 25 • Final: 143 • Títol: Introducció, horaris del ple i conciliació • Resum: Presentació de la tertúlia, comentari sobre el ple municipal llarg (unes 4 hores), reflexions sobre la dificultat de conciliar vida familiar i plens nocturns, i menció de models de gestió del temps en altres parlaments. Aforaments i cas Avalos/Coldo (context estatal) • Inici: 143 • Final: 228 • Títol: Aforaments, entrada a presó i igualtat davant la llei • Resum: Es comenta l’entrada a presó d’Avalos i Coldo, es qüestiona el privilegi legal dels aforaments (diputats, rei) i es defensa que els càrrecs públics han de ser iguals davant la llei que qualsevol ciutadà. Presentació de la tertúlia i participació de l’audiència • Inici: 228 • Final: 259 • Títol: Obertura de línies i invitació als oients • Resum: Es recorda el telèfon de participació ciutadana i s’identifica la tertúlia com un espai de reflexió i opinió sobre l’actualitat de Rubí. Nova oficina d’Afers Socials i debat sobre l’ús de l’antiga oficina de la Caixa • Inici: 259 • Final: 415 • Títol: Oficina d’Afers Socials a Francesc Macià i primer debat d’usos • Resum: Es detalla l’aprovació unànime de la cessió de l’antiga oficina de la Caixa per a la nova oficina d’Afers Socials i Famílies, els tràmits que s’hi podran fer i el volum estimat d’usuaris. S’exposen les crítiques de l’oposició (especialment PP) sobre si aquest és el millor emplaçament per a un servei social en plena zona comercial i sobre el model de ciutat. FATLAB, Torre Salduba i incoherències en el Pla d’equipaments • Inici: 415 • Final: 452 • Títol: Del FATLAB al "Rubí Innova" i el futur de Torre Salduba • Resum: Es comenta el canvi de plans: el FATLAB, previst inicialment a l’antiga oficina de la Caixa, es reubicarà a la Torre Salduba sota el nom "Rubí Innova". Es recorda que el Pla d’equipaments preveia per a aquell edifici una escola-taller i l’ampliació de Rubí Forma, i es critica la renúncia a aquestes necessitats formatives clares per un projecte poc definit. Superson, compres municipals i manca de planificació • Inici: 452 • Final: 612 • Títol: Superson i el debat sobre la gestió d’edificis municipals • Resum: Es repassa la compra de la nau Superson (1,5 M€) i l’antiga oficina de CaixaBank (0,5 M€), la manca de projecte definit per Superson i el cost de rehabilitació (fins a 8–9 M€). Es denuncia la història de dèficit d’espais municipals, la compra d’edificis sense un disseny global i la necessitat de plans estratègics consensuats a llarg termini. Ubicació, usos i el gran problema de l’aparcament • Inici: 612 • Final: 745 • Títol: Ubicacions, accessos i crisi d’aparcament a Rubí • Resum: Es debat la idoneïtat de la ubicació de cada equipament (Torre Salduba, antic edifici de la Caixa, Rubí Forma, Can Serra), tot centrant-se en l’accessibilitat i l’aparcament. Es posa de manifest un problema creixent d’aparcament a Rubí i la manca de pàrquings de pagament en comparació amb ciutats veïnes. Reflexió sobre plans estratègics i responsabilitat política • Inici: 745 • Final: 994 • Títol: Necessitat de plans a 25 anys vista i bona governança • Resum: Es recorden experiències passades (trasllat d’IMPES, naixement de Rubí Forma) per subratllar que cal una visió integral de ciutat. Es proposa una seqüència clara per a la compra i ús d’edificis municipals i s’insisteix que els electes tenen l’obligació de planificar el futur urbà, amb participació ciutadana però lideratge tècnic i polític. Valoració de la nova oficina d’Afers Socials i centralitat • Inici: 994 • Final: 1056 • Títol: Oficina d’Afers Socials: aplaudiments i impacte per a nouvinguts • Resum: Es tanca el bloc d’equipaments amb una valoració molt positiva de la nova oficina, destacant com facilitarà la vida sobretot a persones nouvingudes que tenen dificultats per trobar serveis (p. ex. cursos de català a la 1413). Es remarca el valor d’una ubicació tan cèntrica. Obres de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut i reglament de recàrrega elèctrica • Inici: 1056 • Final: 1123 • Títol: Pacificació viària i regulació de la recàrrega de vehicles elèctrics • Resum: Es presenta el projecte de pacificació de l’Avinguda de l’Estatut (empresa Rogassa) i l’aprovació inicial del reglament per cobrar l’ús de la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics/híbrids, justificant-ho per raons d’equitat i per combatre l’ús incívic de les estacions de recàrrega. Mocions del ple: ERC, Alternativa d’Unitat i PP • Inici: 1123 • Final: 1243 • Títol: Mocions sobre accessibilitat, menjadors, C-1413 i casino • Resum: Es repassen les mocions: ERC aconsegueix aprovar dues iniciatives (accessibilitat i menjador/extraescolars gratuïts) gràcies a l’abstenció del govern, fet que s’interpreta com una bona sintonia potencial per al pressupost. Alternativa d’Unitat impulsa una moció per pacificar la C-1413. El PP fracassa en la proposta d’una comissió de seguiment de grans projectes i, junt amb Vox, critica els retards i sobrecostos del Casino, anunciant que no assistiran a la seva inauguració. Explicació tècnica de la pacificació de la C-1413 • Inici: 1243 • Final: 1314 • Títol: Què vol dir pacificar la C-1413 i quines millores es preveuen • Resum: Es resol el dubte sobre què implica "pacificar" la C-1413: millorar la seguretat, ampliar voreres on es pugui, reduir la velocitat, possiblement incorporar carrils bici i evitar nous atropellaments. Es destaca que es tracta d’una carretera comarcal de competència supramunicipal i que el seu pas per Rubí és especialment delicat. Infraestructures saturades i integració metropolitana • Inici: 1314 • Final: 1514 • Títol: Carreteres saturades, àrea metropolitana i peatges • Resum: Es fa una reflexió més àmplia sobre l’increment de trànsit a la C-1413 i a la carretera Rubí–Terrassa, la falta d’espai per grans reformes i la necessitat que Rubí formi part de ple dret de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es proposa alliberar el peatge del tram curt d’autopista Rubí–Terrassa per descongestionar les carreteres i es discuteix l’impacte dels actuals peatges en l’ús real de l’autovia. Accés a l’Hospital de Terrassa i transport públic insuficient • Inici: 1514 • Final: 1561 • Títol: Coll d’ampolla a l’Hospital de Terrassa i reclam del tren • Resum: Es descriu el caos de trànsit i aparcament a l’Hospital de Terrassa (gent aparcant fins al cementiri) i es critica que encara no hi arribi el tren. Es reclama millorar el transport públic per reduir la dependència del vehicle privat. Inici del bloc sobre el cas Coldo/Avalos i les mascaretes • Inici: 1561 • Final: 1674 • Títol: Trama de mascaretes, negoci en plena pandèmia i declaracions d’Aldama • Resum: Es torna al pla estatal per explicar la trama de mascaretes vinculada a Coldo i Avalos. Es destaca la magnitud del negoci il·lícit en un context de penúria sanitària i es relata la declaració d’Aldama sobre la reunió amb Ángel Víctor Torres i els pagaments de 10.000 € a Coldo per "obrir portes". Indignació pel tracte desigual i descrèdit judicial • Inici: 1674 • Final: 1786 • Títol: "Uns paguen i d’altres se’n surten": crítica a la justícia • Resum: S’expressa indignació pel fet que figures com Avalos podrien rebre penes altes mentre que altres com Aldama o el nòvio d’Ayuso tenen moltes possibilitats d’acabar amb càstigs molt lleus. Es denuncia la imatge de justícia desigual i la pèrdua de credibilitat del sistema judicial. Corrupció sistèmica, comparació amb països nòrdics i cultura del favor • Inici: 1786 • Final: 1913 • Títol: Comissions, contraprestacions i cultura de la corrupció • Resum: Es parla de la corrupció com a fenomen sistemàtic i antic, present ja a l’administració de fa 40–50 anys. Es compara amb països nòrdics que veurien aquestes pràctiques com a pròpies del "tercer món", tot reconeixent que Catalunya tampoc se’n salva (3%). Es conclou que el problema està molt arrelat i és difícil de desfer. Hisenda, falta de recursos i desigualtat en el control fiscal • Inici: 1913 • Final: 2039 • Títol: Els grans evadits i els petits autònoms: qui vigila qui? • Resum: Es posa l’accent en les declaracions d’inspectors d’Hisenda que admeten no tenir prou recursos humans ni tecnològics per seguir els grans entramats fiscals, mentre la pressió recau sobre petits contribuents. Es reclama més personal i més preparació tècnica per perseguir la gran evasió. Hipocresia dels partits, manifestació anticorrupció del PP i lideratge de Feijóo • Inici: 2039 • Final: 2214 • Títol: Discursos anticorrupció i manca de propostes polítiques • Resum: Es critica la convocatòria d’una manifestació contra la corrupció per part del PP, considerant-la hipòcrita donats els seus casos pendents (caixa B, M. Rajoy). Es retreu a Feijóo la manca de propostes constructives i es reclama que la política es centri menys en la bronca i més en alternatives reals. Poder judicial, herència franquista i renovació necessària • Inici: 2214 • Final: 2313 • Títol: Resquicis del franquisme a la justícia i nous perfils com Peramato • Resum: Es recorda la influència de governs anteriors (Aznar) en la configuració de la cúpula judicial i la dificultat actual per renovar el CGPJ. Es parla de judicatures amb cognoms pesats i es valora positivament la figura de Teresa Peramato, nova fiscal general, especialista en violència de gènere, com a exemple de coratge en un context complex. Noves paraules del DIEC: menjar, clima i cultura popular • Inici: 2313 • Final: 2486 • Títol: Novetats al DIEC: de "Dana" a "sushi" i "procrastinar" • Resum: S’introdueix el llistat de 117 noves paraules del DIEC, amb especial atenció a termes gastronòmics internacionals (sushi, falafel, cappuccino, mozzarella, feta), meteorològics (Dana), de cultura (manga, precuela), d’ús col·loquial (rumorologia, procrastinar, autoajuda) i expressions que reflecteixen canvis socials. Debat sobre anglicismes i defensa del català i del bon castellà • Inici: 2486 • Final: 2568 • Títol: Anglicismes per tot arreu i el risc de perdre naturalitat • Resum: Es critica l’entrada massiva d’anglicismes en català i castellà, i es lamenta que no hi hagi plataformes vigilants en el cas del castellà. Es qüestiona si calia incorporar termes com aigua-gym, loft o brunch quan hi ha expressions catalanes equivalents o gairebé equivalents (gimnàstica a l’aigua, piset, esmorzar de forquilla). Més neologismes: escai, granísol, hospitalenc, love, loft, sex-shop... • Inici: 2568 • Final: 2831 • Títol: De l’"escai" al "sex-shop": un diccionari que s’obre al món • Resum: Es continua repassant paraules curioses i col·loquials ara acceptades: escai, granísol, incivisme, hospitalenc, liet, love, loft, festival de fotografia (nu), padrinet/padrineta, parafernàlia, pulvoró, roibos, entre d’altres. S’hi barregen comentaris humorístics i sorpreses pel fet que alguns termes encara no hi fossin. Onomatopeies, tecnicismes digitals i argot professional • Inici: 2831 • Final: 3079 • Títol: "Ue", "ha, ha, ha" i verbs com "aplopear" • Resum: Es parla de l’entrada d’onomatopeies com "ue" al diccionari, de com s’escriu la rialla, i s’esmenten paraules d’argot dels mitjans i la informàtica (fòner, upload, JPG, RAW). Es posa de manifest com la tecnologia força la incorporació de termes anglosaxons al llenguatge diari. Propostes culturals i memòria històrica: Xirinacs • Inici: 3079 • Final: 3136 • Títol: Exposició sobre Xirinacs a la Model i memòria democràtica • Resum: Es recomana l’exposició sobre Lluís Maria Xirinacs a la Model, recordant la seva lluita per l’amnistia dels presos polítics i la seva condició de candidat al Nobel de la Pau. Es convida a "redescobrir" la seva figura. Agenda local: Festival Revisao, Indy Hop i activitats de ciutat • Inici: 3136 • Final: 3180 • Títol: Cap de setmana a Rubí: música, educació i diversitat funcional • Resum: Es presenten les activitats del cap de setmana a Rubí: Festival Revisao (amb actuació d’Indy Hop), accions del Pla Educatiu d’Entorn i celebracions del Dia de les Persones amb Diversitat Funcional. Es posa en valor la vitalitat cultural de la ciutat. Encesa de llums, Nadal i saturació comercial • Inici: 3180 • Final: 3219 • Títol: Arriba el Nadal: llums, decoracions i temps adequat • Resum: Es comenta que ja es nota l’ambient de Nadal a la ciutat, amb l’encesa de llums i decoracions domèstiques. Es debat sobre quin és el moment adequat per encendre-les i es critica certa "fatiga" davant campanyes nadalencques massa avançades en el temps. Black Friday, comerç local i estafes online • Inici: 3219 • Final: 3268 • Títol: Black Friday sí o no? Botiguers de Rubí i consum responsable • Resum: Es parla del Black Friday i s’explica que molts comerciants de Rubí han decidit no fer-ne per no perjudicar les vendes de Nadal. Es recomana prudència davant les compres online pel risc d’estafes i es fomenta la compra de proximitat, que permet reclamar fàcilment. Tancament de la tertúlia • Inici: 3268 • Final: 3305 (final aproximat) • Títol: Comiat i mirada a les últimes tertúlies abans de Nadal • Resum: Es tanca el programa agraint la participació de la Lídia i el Joan Manuel, es recorda que s’acosten les darreres tertúlies abans de Nadal i es desitja bon cap de setmana als oients. Aquest resum estructura els grans blocs temàtics (ple municipal, equipaments, mobilitat, corrupció, llengua i agenda local) i proporciona punts de temps per poder saltar directament al tema que més interessi dins del podcast.
Resum general del podcast En aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h s’entrellacen tres blocs principals: Entrevista sobre el primer Consell Consultiu de Ciutadania de Catalunya al CAP Anton de Borja. Contracrònica humorística i crítica del ple municipal a càrrec d’Albert Soler. Bloc final de ciutat: esport local, efemèrides d’aniversaris i recomanació musical d’Antonio Orozco, molt vinculada a Rubí. A continuació tens el contingut organitzat amb els temes principals, les idees clau i els temps d’inici i final de cada secció. 1. Primer Consell Consultiu de Ciutadania al CAP Anton de Borja 1.1. Què és el Consell Consultiu de Ciutadania? • Temps aproximat: 162 – 311 s • Protagonistes: locutora, Ernest Herrero (coordinador de gestió de pacients i atenció a la ciutadania del CAP Anton de Borja). • Es presenta la creació del primer Consell Consultiu de Ciutadania de Catalunya en l’àmbit d’atenció primària, constituït al CAP Anton de Borja de Rubí. • El Consell Consultiu de Ciutadania és un grup estable de pacients que: - Participa en la presa de decisions no estrictament clíniques del centre. - Opina sobre circuits organitzatius, obres, disposició d’aparells, canvis de funcionament, etc. - Té com a objectiu real “posar el pacient al centre” més enllà del discurs teòric. "Sempre hem parlat de posar el pacient en el centre de l'atenció, però poques vegades el fem participar." 1.2. Un projecte pioner i de llarg recorregut • Temps aproximat: 290 – 379 s • El Consell és pioner a l’atenció primària a Catalunya. • Neix d’un projecte personal d’Ernest Herrero, fruit d’un itinerari de comandaments del Consorci Sanitari, després de més de 30 anys de trajectòria en gestió de pacients i atenció a la ciutadania. • Després d’un any i mig de treball, el projecte deixa de ser teoria i es converteix en realitat amb la primera reunió celebrada el dilluns anterior a l’entrevista. 1.3. Objectius i funcionament en el dia a dia • Temps aproximat: 379 – 468 s • El Consell és la manera d’“aterrar” l’objectiu institucional del Departament de Salut i del Consorci Sanitari d’impulsar la participació real de la ciutadania. • Principals funcions: - Identificar circuits organitzatius i punts de millora. - Definir un full de ruta de millora del centre. - Prioritzar temes a tractar amb els professionals. • A la primera sessió, tot i tenir poc temps per l’acte institucional d’inauguració, es: - Presenta el pla funcional i el mètode de treball als ciutadans. - Es decideix el primer tema monogràfic per al proper Consell: la comunicació entre el CAP i la ciutadania. 1.4. Calendari i naturalesa consultiva • Temps aproximat: 468 – 499 s • Ja hi ha data per al segon Consell Consultiu: 26 de gener. • Es preveu fer mínim 4 reunions l’any, amb possibilitat de sessions extraordinàries. • El Consell és un òrgan consultiu, no executiu: - Elabora propostes i recomanacions. - Aquestes es traslladen als òrgans competents, que decidiran si s’executen o no. 1.5. Procés de selecció: enquestes, participació i representativitat • Temps aproximat: 499 – 603 s • Es va fer una enquesta a tots els majors de 18 anys amb el CAP com a centre de referència. • Resultats: - 521 respostes inicials amb més de 200 persones voluntàries disposades a participar. - Una segona enquesta per acotar horaris i disponibilitat redueix els voluntaris a 211. - L’equip (metges, infermeres, atenció ciutadana) selecciona 50 candidats. - Es fan dinàmiques participatives a Rubí Forma. - Finalment es trien 15 ciutadans com a membres definitius del Consell. • L’objectiu de la tria és aconseguir diversitat i representativitat: - Es defineixen 7 arquetips de pacients per cobrir tot l’espectre de població del CAP. - L’únic arquetip que no s’ha aconseguit encara és el dels joves, que participen poc i sovint tenen menys contacte amb el sistema sanitari. 1.6. Paper dels professionals i dinàmica interna • Temps aproximat: 603 – 709 s • El paper dels professionals encara no està del tot tancat, però sí es defineix una estructura bàsica de dinamització: - Ernest Herrero. - Jennifer Lallego, referent de benestar emocional. - Vane Porcel, administrativa del centre. • Dinàmica prevista: - Les persones dinamitzadores condueixen el Consell. - Quan es tracti un tema que requereixi coneixement clínic (metge, infermera, fisioterapeuta, etc.), es convidarà el professional corresponent. - Les conclusions del Consell es retornen internament als equips del CAP. - Es preveu que els mateixos professionals puguin demanar participar a futures sessions. 1.7. Transparència, retorn i comunicació pública • Temps aproximat: 709 – 823 s • Voluntat d’informació oberta i transparent: - Es vol habilitar un espai específic al web del Consorci Sanitari per: - Publicar membres del Consell. - Publicar les actes i acords de cada reunió. - Donar visibilitat als temes treballats. • El primer tema de treball serà precisament la comunicació CAP–ciutadania, per millorar canals i claredat de la informació. • Compromís de reportar als pacients què s’ha fet i què no, i per què: - Explicar què s’ha pogut dur a terme (pressupost, oportunitat, recursos). - Explicar també què no es pot fer i els motius. "La intenció és tenir transparència total i dir la veritat." 1.8. Percepció de ser escoltats i impacte esperat • Temps aproximat: 823 – 870 s • Es reconeix que molts pacients tenen la sensació que “no se’ls escolta”. • Es confia que aquest Consell pugui: - Revertir la percepció de desconnexió entre usuaris i sistema. - Augmentar la satisfacció i l’experiència de pacient. • Es preveuen enquestes de satisfacció a futur per mesurar l’impacte real del Consell. 1.9. Dimensions, límits i implicació dels no escollits • Temps aproximat: 870 – 1003 s • Nombre òptim de membres: - El format l’han dissenyat ells mateixos des de zero. - Consideren que més de 15 persones faria molt difícil la deliberació. - De 15 membres, a la primera reunió hi van assistir 13 (2 excuses), xifra considerada òptima. • Participació dels voluntaris no seleccionats: - Es vol mantenir el vincle amb les més de 200 persones que van mostrar interès. - Es preveu utilitzar aquest col·lectiu com a grup de resposta privilegiat a enquestes o consultes puntuals, ja que hi ha més garanties que responguin. 1.10. Missatge final a la ciutadania • Temps aproximat: 1003 – 1042 s • Missatge clau d’Ernest Herrero: - Aquesta vegada “s’ha fet de veritat” el que durant anys s’ha proclamat: posar el pacient al centre. - El Consell Consultiu és un model pioner, però exportable a altres centres de salut. - Es confia que millori tant la satisfacció com els resultats en salut, perquè les decisions s’alinearan millor amb el que els pacients consideren millor per a ells. "Fem les coses de la manera que els pacients creuen que és millor i llavors la satisfacció i fins i tot el resultat de salut pot ser millor." 2. Contracrònica del ple municipal de Rubí 2.1. Format: l’“escàner setmanal” especial ple • Temps aproximat: 1492 – 1553 s • Protagonistes: locutora, Albert Soler (periodista de RÀDIO RUBÍ). • S’anuncia que l’habitual secció “l’escàner setmanal” es converteix aquesta vegada en una contracrònica del ple municipal: - No es repeteix l’anàlisi “seriosa” ja feta pels serveis informatius. - Es posen el focus en anècdotes, moments informals, humor i detalls que no surten als resums oficials. 2.2. Inici estrany del ple i mocions institucionals “d’urgència” • Temps aproximat: 1553 – 1704 s • El ple comença amb retard d’uns 15 minuts. • Regidors i públic esperen junts en un vestíbul petit, amb portes tancades i certa confusió. • Apareix Víctor García buscant els portaveus per pujar al pis de dalt; es genera la sensació que passa alguna cosa “grossa”. • Finalment s’explica que només era per afegir dues mocions institucionals d’urgència, a banda de la ja prevista sobre els 50 anys del “Veinti” (Juventud 25 de Septiembre): - Declaració pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. - Declaració sobre el projecte de Ciutats Educadores. • Es comenta el concepte de moció institucional: - Pot denominar-se així encara que no tots els grups hi votin a favor, mentre superi la majoria simple. 2.3. La desmarcada de Vox i PP sobre el 20N • Temps aproximat: 1704 – 1764 s • Juan José Giner (PP) i Vox anuncien que no s’adhereixen a la moció institucional sobre el 20N. • Carlos Velarde (Vox) ho comunica en nom seu i també del PP. • L’alcaldessa fa un comentari irònic remarcant que Velarde ha fet de portaveu també de Giner. • Aquest és pràcticament l’únic moment en què se sent la veu de Vox en tot el ple, més enllà d’alguns precs finals. 2.4. “Running gags” del ple: temes que es repeteixen • Temps aproximat: 1764 – 1858 s • Albert Soler introdueix el concepte de running gag per descriure bromes recurrents dins els plens. • Exemple principal: - Robert Massanés (Esquerra Republicana) denuncia cada trimestre que l’Ajuntament paga tard als proveïdors. - Ja s’ha convertit en una “tradició” que tothom espera. - En aquest ple, subratlla que “per tercer trimestre consecutiu” no s’ha complert cap mes de pagament en termini. • Tot i el to distès, es remarca que el tema és molt seriós perquè afecta empreses i entitats que treballen per l’Ajuntament. 2.5. Cessió de l’antiga seu de la Caixa i menció a Ràdio Rubí • Temps aproximat: 1858 – 1969 s • Es tracta la cessió de l’antiga seu de la Caixa (comprada per l’Ajuntament) a la Generalitat perquè hi instal·li la seu de Drets Socials. • Juan José Giner (PP) recorda que aquest local era molt cobejat per altres serveis, i cita especialment: - La proposta d’Albert Solé, director de RÀDIO RUBÍ, de traslladar-hi l’emissora municipal per tenir un espai més cèntric i visible. • Soler explica: - Que aquesta idea formava part del seu projecte de direcció, aprovat per unanimitat al ple. - Que l’objectiu era apropar la ràdio a la ciutadania, deixant un equipament ja envellit per un espai a peu de carrer. • Es genera una situació curiosa, amb tots els regidors mirant-lo mentre s’esmenta la seva proposta en ple. 2.6. La Marina Dolset i el “personatge estrany” del ple • Temps aproximat: 1969 – 2049 s • Un altre running gag és la figura de Marina Dolset, portaveu de l’AUP, amb posicions molt marcades d’esquerres. • En una moció sobre habitatge i contra l’especulació, Dolset: - Defensa posar límits al mercat i fins i tot “prohibir” certes pràctiques especulatives. - Comenta que sap que a Juan José Giner no li agrada gens sentir la paraula “prohibir”. • En una altra moció sobre gratuïtat de menjador i extraescolars, proposa que els menjadors escolars utilitzin productes de proximitat i quilòmetre zero per reduir contaminació. • Soler assenyala que, amb aquestes intervencions, Dolset de vegades sembla “un element estrany” dins el ple, però manté fermament les seves conviccions. 2.7. Abstencions dels Comuns i “idil·li” entre ERC i PP • Temps aproximat: 2049 – 2124 s • Andrés Medrano (Comuns) fa una intervenció que comença amb un “no podem estar més d'acord” respecte a la justícia social de la moció d’Esquerra sobre menjador i extraescolars… però acaba amb una abstenció. • El mateix passa en una moció d’ERC sobre accessibilitat urbana i en espais naturals: els Comuns s’abstenen. • Alhora, el PP vota a favor de les mocions d’ERC, creant un “idil·li inesperat” entre Corbera i Giner. • Xavier Corbera (ERC) aprofita per convidar Giner a demanar junts el concert econòmic per tenir més recursos per a polítiques socials. 2.8. Xoc ideològic lleu i bon rotllo previ • Temps aproximat: 2124 – 2199 s • Giner respon amb ironia a Corbera, proposant en canvi retallar “ambaixades” per finançar aquestes mesures, mostrant el xoc ideològic de fons. • Malgrat tot, es remarca que el to general del ple és relativament distès i fins i tot simpàtic: - Abans del ple, Marina Dolset i Juan José Giner es veien parlant animadament. - L’AUP fins i tot vota a favor d’una moció del PP, tot i advertir que “no serveixi de precedent”. 2.9. Humor intern: “Hora Chanante” i la gestió del pressupost • Temps aproximat: 2199 – 2360 s • En la resposta a una moció del PP per crear una comissió de seguiment econòmic de grans obres, Víctor García (PSC) diu a Giner que la seva proposta és “xanant”, fent un joc de paraules amb el programa d’humor La Hora Chanante. • Soler hi afegeix l’àudio de “Gañán!” d’Ernesto Sevilla, reforçant el to humorístic. • Observació curiosa: els regidors demanen el torn de paraula aixecant el braç com a classe, i Christian García (Veïns per Rubí) és dels més “aplicats”. • Christian García adverteix que moltes mocions converteixen-se en “brindis al sol”: - Denuncia que és irresponsable aprovar mesures molt costoses sense concretar com es finançaran, especialment des de l’oposició. • Xavier Corbera respon que és una qüestió de prioritats polítiques i apunta: - Que si no s’hagués gastat tant en la fàbrica Superson del Castell, el FabLab, el Casino i el Camp del Veinti, potser hi hauria diners per a serveis com els que proposa ERC. • Rafa Güeto (PSC), molt actiu en aquest ple, respon convidant ERC a negociar els pròxims pressupostos: - Recorda que quan han participat en altres ocasions s’han aconseguit coses com concerts, subvencions pel català, etc. 2.10. Tensions PSC–PP i l’amenaça per “difamació” • Temps aproximat: 2360 – 2411 s • El to amable es trenca quan Rafa Güeto es mostra molt molest amb el redactat d’una moció del PP, que considera difamatòria: - Demana a Giner que retiri determinades afirmacions. - Avisa que, si no ho fa, estudiaran amb els serveis jurídics si són delicte de difamació. • Juan José Giner es nega a retirar res. • Albert Soler relaciona aquesta tensió amb la decisió del PSC de retirar l’assessor que tenien al PP, sense donar explicacions, fet que Giner també retreu al ple. 2.11. Els “8 milions i mig de gossos” i el tancament del ple • Temps aproximat: 2411 – 2469 s • En el torn final, un regidor (Soler el presenta com “l’home que tanca tots els plens”, molt probablement Quiñonero) parla sobre gossos a Rubí i es confon: - Diu primer “8 milions i mig de gossos”, per després corregir-se a 8.500. • Soler aprofita per ironitzar: - 8 milions seria com tota la població de Catalunya. - Amb les dejeccions canines no recollides als carrers i camins (especialment a Can Oriol), ja en té una mala opinió. • El tall final, molt comentat, és el “Cuidado con la derecha” del senyor Quiñonero, que la locutora recupera a tall d’acudit de cloenda. 3. Esports: agenda del cap de setmana 3.1. Resultats internacionals amb accent rubinenc • Temps aproximat: 2714 – 2772 s • Protagonistes: locutora, Toni Bravo. • Es destaca el primer Mundial de Futbol Sala Femení i el paper de la selecció de Filipines, entrenada pel rubinenc Rafa Merino. • Tot i perdre tots els partits (Polònia, Marroc i Argentina), es valora positivament: - Contra Argentina, el resultat és només 5–1, lluny de la golejada que alguns preveien. - Contra el Marroc, el 2–3 mostra un partit molt disputat. 3.2. Futbol: Unió Esportiva Rubí i Olímpic Can Fatjó • Temps aproximat: 2772 – 2854 s • Unió Esportiva Rubí (Lliga Elit): - Visita el camp del Vilafranca diumenge al migdia. - L’equip venia de ser tercer i ara és quart amb 17 punts. - El rival, Vilafranca, arriba amb dinàmica molt positiva (3 victòries i 1 empat en les últimes 4 jornades). - Es recorda que l’any passat el Rubí va perdre allà 2–0. - El partit es podrà seguir en directe a RÀDIO RUBÍ dins d’A peu de Camp. • Juventud 25 de Septiembre (“Veinti”) d’handbol: - Juga també diumenge al migdia contra l’Atlètic Vilafranca. - Necessita puntuar per sortir de la zona vermella, ja que ocupa la 16a posició. • Olímpic Can Fatjó (futbol, Segona Catalana): - Duel directe contra el Linyola, 12è classificat. - L’Olímpic també és a zona de descens. - El partit es juga a Can Fatjó, dissabte a tres quarts de sis. - S’espera millorar la situació abans de Nadal. 3.3. Hoquei en línia: HCR Cent Patins • Temps aproximat: 2854 – 2884 s • HCR Cent Patins femení: - Visita Les Tocans dissabte a les 19 h. - Les rivals són cinquenes. - Les rubinenques són líders de la lliga. • HCR Cent Patins masculí: - Viatge a Palma de Mallorca per jugar contra l’Espanya Hoquei Club de Palma (dissabte, 19 h). - S’apunta que és un desplaçament atractiu i una sortida destacada dins la Liga Elite. • Es remet a l’audiència al programa Esports del Dia per tota la informació ampliada. 4. Efemèrides d’aniversari • Temps aproximat: 2919 – 3032 s • Protagonistes: locutora, Glòria Dalmas. 4.1. Personatges internacionals • Jon Stewart (còmic i presentador nord-americà, The Daily Show): - Compleix 63 anys. • Ed Harris (actor de cinema): - Arriba als 75 anys. - Es mencionen pel·lícules com Apollo 13, Enemigo a les Puertes i The Truman Show. 4.2. Àmbit espanyol • Adrián Rodríguez (actor i cantant): - Compleix 37 anys. - Recordat per les sèries Los Serrano i Física o química i per cançons com Vámonos pa la calle. • Ramón García (presentador de televisió): - Compleix 61 anys. - Icònic conductor del Grand Prix i de programes de Cap d’Any (recordat per la capa característica). • El to de la secció és distès, amb comentaris humorístics sobre percepció de l’edat i longevitat televisiva. 5. Recomanació musical: Antonio Orozco i el vincle amb Rubí • Temps aproximat: 3066 – 3313 s • Protagonista: Robert Fernández. 5.1. La cançó i el seu origen • Es punxa i es comenta “T’estava esperant” d’Antonio Orozco. • Es recorda també el gran èxit “Devuélveme la vida”, com un dels hits clau de la carrera de l’artista. 5.2. Vinculació d’Antonio Orozco amb Rubí • Es remarca la relació molt estreta amb Rubí: - Col·laboració i amistat amb el rubinenc Xavi Pérez, productor musical. - Gravacions a l’estudi Monkey Sound, posteriorment reconvertit en Isentia Billón Music. • Es fa un record emotiu a Xavi Pérez, que ja no és entre nosaltres, però resta com a figura central de l’escena musical rubinenca. • Es recorda que Antonio Orozco va fer el pregó de la Festa Major de Rubí l’any 2016, consolidant aquest vincle amb la ciutat. 5.3. Gira actual i context del tema • Motiu de la recomanació: - Orozco torna als escenaris catalans amb la gira “La meva vida”, que celebra 25 anys de trajectòria. - La gira combina cançons del pròxim àlbum amb els grans èxits de sempre. • La cançó “T’estava esperant” va ser el tema oficial de la Vuelta 2025. • Es destaquen dues cites al Palau Sant Jordi: - Concert del 29 de novembre (entrades exhaurides ràpidament). - S’afegeix una nova data el 28 de novembre, encara amb algunes entrades disponibles. Un espectacle que combina novetats amb clàssics i reforça el vincle entre Antonio Orozco i la ciutat de Rubí. 6. Falques i autopromocions de RÀDIO RUBÍ Entre blocs principals apareixen diverses falques publicitàries i autopromocions de programes i activitats locals (no són seccions de contingut, però contextualitzen la graella i la vida cultural de la ciutat): • Les Gildes – tertúlia jove els dilluns a les 12 h. • Rock and Classics – dilluns 18 h, monogràfics de rock clàssic. • Actualitat musical catalana – divendres 18 h. • Musical Express – dilluns 21–22 h, èxits 70–80 i country. • A peu de Camp – programa esportiu de cap de setmana. • Experimenta – programa en castellà de descoberta de nous gèneres musicals. • Rubisound i festival 1413 – Mostra d’entitats musicals de Rubí, amb la participació de la Societat de Blues de Rubí, Acció Cultural Rubí i diverses bandes locals. • Ara i sempre – espai de sardanes. • Inspira’t – programa d’entrevistes i projectes inspiradors. • En Joc – espai esportiu compartit amb altres ràdios locals. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a emissora molt arrelada a la vida cultural, musical i esportiva de la ciutat. Tags • CAP Anton de Borja • Consell Consultiu de Ciutadania • participació ciutadana • atenció primària • Consorci Sanitari • transparència • comunicació amb pacients • diversitat de perfils • Ajuntament de Rubí • ple municipal • mocions institucionals • Vox • Partit Popular • PSC • Esquerra Republicana de Catalunya • AUP • Comuns • Veïns per Rubí (VR) • cesió d’equipaments municipals • drets socials • Ràdio Rubí • Rubí Sound 1413 • esport local • Unió Esportiva Rubí • Olímpic Can Fatjó • Juventud 25 de Septiembre • HCR Cent Patins • Mundial futbol sala femení • Antonio Orozco • música i Rubí • Xavi Pérez • gira La meva vida • Palau Sant Jordi Seccions amb temps 1) Presentació de l’hora i sumari del tram start_second: 11 end_second: 101 section_title: Presentació de la segona hora i sumari del programa section_summary: Introducció a la segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h: s’anuncia l’entrevista sobre el primer Consell Consultiu de Ciutadania al CAP Anton de Borja, la contracrònica del ple municipal a càrrec d’Albert Soler, el bloc esportiu, l’espai d’aniversaris i la recomanació musical de Robert Fernández. 2) Context i introducció a l’entrevista amb el CAP Anton de Borja start_second: 162 end_second: 189 section_title: Introducció al Consell Consultiu de Ciutadania del CAP Anton de Borja section_summary: La locutora presenta el CAP Anton de Borja com a primer centre d’atenció primària de Catalunya amb un Consell Consultiu de Ciutadania i dona pas a l’entrevista amb Ernest Herrero per explicar la creació, l’organització i el funcionament d’aquest nou òrgan de participació. 3) Què és el Consell i per què és pioner start_second: 189 end_second: 341 section_title: Definició del Consell Consultiu i caràcter pioner del projecte section_summary: Ernest Herrero explica que el Consell Consultiu de Ciutadania és un grup estable de pacients que col·labora amb els professionals del CAP en decisions organitzatives i de funcionament no clínic. Detalla que és el primer Consell d’aquest tipus a l’atenció primària catalana, fruit d’un projecte personal desenvolupat durant un itinerari de comandaments del Consorci Sanitari i d’una trajectòria de més de 30 anys en gestió de pacients. 4) Objectius, funcionament i primeres línies de treball start_second: 341 end_second: 499 section_title: Objectius, calendari i primers temes del Consell Consultiu section_summary: S’explica com el Consell concreta l’objectiu institucional d’incrementar la participació ciutadana: identificar circuits organitzatius, definir un full de ruta de millora i deliberar sobre canvis al CAP. Es descriu la primera reunió, on es presenta el pla funcional i es decideix que el primer tema monogràfic serà la comunicació entre el CAP i la ciutadania. També s’anuncia la data de la següent sessió (26 de gener) i la previsió de fer com a mínim quatre consells l’any. 5) Procés de selecció i composició del Consell start_second: 499 end_second: 603 section_title: Enquestes, voluntaris i tria dels 15 membres del Consell section_summary: Herrero detalla el procés per constituir el Consell: una primera enquesta enviada a majors de 18 anys del CAP obté 521 respostes i més de 200 voluntaris; una segona enquesta acota disponibilitats fins a 211 interessats. L’equip del centre selecciona 50 finalistes, que participen en dinàmiques a Rubí Forma, i finalment es trien 15 ciutadans com a membres definitius, buscant una composició representativa de tota la població del CAP. 6) Arquetips de pacients, rol dels professionals i transparència start_second: 603 end_second: 754 section_title: Diversitat de perfils, implicació professional i publicitat de les actes section_summary: Es descriu el model de diversitat del Consell a partir de set arquetips de pacients, amb l’objectiu de cobrir tot l’espectre de població, tot i que encara falta incorporar joves. S’explica que el Consell serà dinamitzat per Ernest Herrero, Jennifer Lallego i Vane Porcel, amb participació puntual de professionals clínics quan calgui. Finalment, es remarca la voluntat de transparència mitjançant la creació d’un espai web del Consorci amb informació sobre membres, actes i decisions del Consell. 7) Impacte en la ciutadania, límits i missatge final start_second: 754 end_second: 1042 section_title: Expectatives, relació amb els pacients i exportabilitat del model section_summary: L’entrevista se centra en com el Consell pot canviar la percepció de molts pacients que se senten poc escoltats, mitjançant un retorn informatiu clar sobre què es fa i què no es pot fer i per quins motius. Es justifica el límit de 15 membres per facilitar la deliberació i es confirma la voluntat d’implicar els voluntaris no seleccionats en futures consultes. Herrero conclou destacant que, per primer cop, es concreta de manera real el lema de posar el pacient al centre i que el model és pioner però perfectament extrapolable a altres centres de salut. 8) Tancament de l’entrevista i falques de continuïtat start_second: 1042 end_second: 1492 section_title: Acomiadament de l’entrevista i autopromocions de la ràdio section_summary: Es tanca l’entrevista amb agraïments a Ernest Herrero i una falca institucional de RÀDIO RUBÍ. Seguidament s’emeten diverses falques promocionals de la graella de l’emissora i de l’activitat musical local, incloent anuncis de programes com Les Gildes, Rock and Classics, Musical Express, Experimenta, Ara i sempre i la segona mostra d’entitats musicals de Rubí, Rubisound i el festival 1413, amb referències a la Societat de Blues de Rubí i Acció Cultural Rubí. 9) Introducció a l’“escàner setmanal” especial ple start_second: 1492 end_second: 1553 section_title: Presentació de la contracrònica del ple de novembre section_summary: La locutora introdueix la secció de l’escàner setmanal d’Albert Soler, que en aquesta ocasió no serà un resum informatiu de la setmana sinó una contracrònica del ple municipal del dia anterior, centrada en detalls, anècdotes i escenes que no apareixen en els resums oficials. 10) Un inici de ple confús i les mocions institucionals afegides start_second: 1553 end_second: 1704 section_title: Retard, misteri als passadissos i noves mocions d’urgència section_summary: Albert Soler relata l’inici poc habitual del ple, amb retard, portes tancades i regidors i públic amuntegats en un vestíbul. L’aparició de Víctor García reclamant els portaveus genera expectació, però finalment només serveix per afegir dues mocions institucionals d’urgència (Dia de la Discapacitat i Ciutats Educadores) a una altra ja prevista sobre els 50 anys del “Veinti”. Soler aprofita per explicar que una moció institucional no requereix unanimitat, sinó majoria simple. 11) Vot particular de Vox i PP i primer “running gag” del ple start_second: 1704 end_second: 1858 section_title: Desmarcada de Vox i PP sobre el 20N i el ritual dels pagaments tardans section_summary: Carlos Velarde (Vox) anuncia que el seu grup i el PP no s’adheriran a la declaració institucional sobre el 20N, provocant una resposta irònica de l’alcaldessa. Soler destaca que aquesta és gairebé l’única intervenció de Vox en tot el ple. Tot seguit introdueix el concepte de “running gag” per descriure com Robert Massanés (ERC) torna, ple rere ple, a denunciar que l’Ajuntament paga tard als proveïdors, fins al punt que ja és un moment esperat i batejat com una tradició, malgrat tractar-se d’un problema seriós. 12) Cessió de l’antiga seu de la Caixa i debat sobre la ubicació de Ràdio Rubí start_second: 1858 end_second: 1969 section_title: Seu de Drets Socials i la proposta frustrada per traslladar Ràdio Rubí section_summary: En el debat sobre la cessió de l’antiga seu de la Caixa a la Generalitat per ubicar-hi la seu de Drets Socials, Juan José Giner (PP) recorda que l’espai era un punt molt codiciat i menciona la proposta d’Albert Solé de traslladar-hi RÀDIO RUBÍ. Solé explica que la idea formava part del seu projecte de direcció, que buscava un espai més cèntric i visible per acostar la ràdio a la ciutadania, i descriu la situació incòmoda de sentir-se protagonista involuntari mentre els regidors el miraven. 13) Idees d’esquerres, mirades de reüll i el paper de Marina Dolset start_second: 1969 end_second: 2049 section_title: L’AUP, l’habitatge i la percepció d’“element estrany” al ple section_summary: Soler destaca la figura de Marina Dolset (AUP), que sovint defensa posicions clarament d’esquerres, com la necessitat de prohibir o limitar la compra especulativa d’habitatge i la reivindicació de menjadors escolars amb productes de proximitat. Dolset assenyala que veu com alguns regidors la miren de reüll, especialment Juan José Giner, quan parla de “prohibir”. El to de la crònica suggereix que, tot i semblar de vegades un “cos estrany” en el ple, manté amb fermesa el seu discurs. 14) Abstencions dels Comuns, suport del PP a ERC i joc d’aliances start_second: 2049 end_second: 2124 section_title: Comuns abstinguts i l’“idil·li” entre Esquerra i el PP section_summary: En una moció d’ERC sobre la gratuïtat del menjador i les extraescolars, Andrés Medrano (Comuns) declara que no podrien estar més d’acord amb els objectius de justícia social, però acaba anunciant una abstenció, igual que en una altra moció d’ERC sobre accessibilitat. En canvi, el PP vota a favor de totes dues, creant una combinació inesperada que Soler descriu com un “idil·li” entre Xavier Corbera i Juan José Giner. Corbera aprofita per proposar a Giner que vagin plegats a demanar el concert econòmic per finançar aquestes mesures. 15) Xoc ideològic amable, “Hora Chanante” i el debat sobre les prioritats start_second: 2124 end_second: 2360 section_title: Humor, “xanants” i crítiques als “brindis al sol” section_summary: Giner respon a Corbera suggerint reduir “ambaixades” en lloc de reclamar més recursos, evidenciant el xoc ideològic. Malgrat això, Soler destaca el bon ambient entre alguns portaveus (com Dolset i Giner) abans del ple, i el fet que l’AUP voti a favor d’una moció del PP, tot i avisar que no sigui precedent. En el debat sobre una moció del PP relativa al seguiment econòmic de grans obres, Víctor García qualifica la proposta de “xanant”, en un joc de paraules amb “La Hora Chanante”. Christian García (Veïns per Rubí) adverteix de la irresponsabilitat de votar mocions molt costoses sense explicar com es financen i qualifica moltes d’aquestes propostes de “brindis al sol”. Corbera replica apuntant els diners gastats en projectes com la fàbrica Superson del Castell, el FabLab, el Casino i el Camp del Veinti, mentre Rafa Güeto convida ERC a traslladar aquestes propostes a la negociació de pressupostos. 16) Tensions PSC–PP i avís per “difamació” start_second: 2360 end_second: 2411 section_title: Malestar entre PSC i PP i record de la retirada de l’assessor section_summary: Rafa Güeto es mostra indignat amb el redactat d’una moció del PP que considera greument difamatòria, demana a Giner que retiri certes afirmacions i avisa que, si no ho fa, estudiaran si poden constituir delicte de difamació amb els serveis jurídics. Giner es nega a modificar res. Soler vincula aquesta escalada de tensió amb la decisió prèvia del PSC de retirar l’assessor que tenia el PP, sense donar-li explicacions, fet que Giner també denuncia en el ple. 17) Gossos a Rubí, lapsus numèric i “Cuidado con la derecha” start_second: 2411 end_second: 2502 section_title: El lapsus dels “8 milions de gossos” i tancament de la contracrònica section_summary: En el tram final del ple, el regidor que habitualment tanca les sessions (identificat indirectament com el senyor Quiñonero) parla del cens de gossos i comet un lapsus dient “8 milions i mig” en lloc de 8.500, rectificant de seguida. Soler utilitza l’anècdota per ironitzar sobre l’incivisme d’alguns propietaris que no recullen les excrements, sobretot a la zona de Can Oriol. La secció es tanca recuperant l’àudio del mateix regidor dient “Cuidado con la derecha”, que la locutora repeteix en to humorístic abans d’acomiadar Albert Soler. 18) Falques de continuïtat i retorn a la graella start_second: 2502 end_second: 2714 section_title: Promocions de programes i espais d’inspiració i esport section_summary: Després de la contracrònica, s’emet una falca institucional de RÀDIO RUBÍ i diverses promocions de programes com Inspira’t, En Joc i novament anuncis relacionats amb Rubisound i el festival 1413, reforçant la presència d’entitats musicals locals com la Societat de Blues de Rubí i Acció Cultural Rubí. 19) Bloc d’esports del cap de setmana start_second: 2714 end_second: 2919 section_title: Agenda esportiva: futbol, handbol i hoquei en línia section_summary: Toni Bravo repassa l’actualitat esportiva: destaca el paper de la selecció femenina de futbol sala de Filipines al primer Mundial, dirigida pel rubinenc Rafa Merino, i les seves derrotes ajustades contra Marroc i Argentina. A nivell local, presenta els partits del cap de setmana de la Unió Esportiva Rubí al camp del Vilafranca, del Juventud 25 de Septiembre per sortir de la zona baixa, i de l’Olímpic Can Fatjó contra el Linyola. També informa dels desplaçaments dels equips masculí i femení de l’HCR Cent Patins, amb menció especial al viatge a Palma per jugar contra l’Espanya Club de Palma. 20) Secció d’aniversaris i efemèrides start_second: 2919 end_second: 3032 section_title: Aniversaris de Jon Stewart, Ed Harris, Adrián Rodríguez i Ramón García section_summary: Glòria Dalmas repassa els aniversaris del dia: Jon Stewart compleix 63 anys, Ed Harris 75, Adrián Rodríguez 37 i Ramón García 61. Es comenten breument les trajectòries de cadascun, amb referències a programes com The Daily Show, Grand Prix i els espais de Cap d’Any de la televisió espanyola, tot en un to desenfadat i amb bromes sobre la percepció de l’edat. 21) Recomanació musical: Antonio Orozco i el seu vincle amb Rubí start_second: 3066 end_second: 3313 section_title: Antonio Orozco, “T’estava esperant” i la relació amb Rubí section_summary: Robert Fernández presenta la cançó “T’estava esperant” d’Antonio Orozco i recorda el gran èxit “Devuélveme la vida”. Subratlla la forta vinculació de l’artista amb Rubí gràcies a la seva relació professional i personal amb el productor rubinenc Xavi Pérez i l’estudi Monkey Sound (ara Isentia Billón Music), i recorda que Orozco va ser pregoner de la Festa Major de 2016. La recomanació s’emmarca en el retorn de l’artista als escenaris catalans amb la gira “La meva vida”, que celebra 25 anys de trajectòria i combina nous temes amb clàssics, amb dues dates consecutives al Palau Sant Jordi, el 28 i 29 de novembre. Aquest resum recull els eixos principals del programa (participació sanitària pionera, vida política municipal, esport local i cultura musical) i situa cada tema en el minutatge corresponent per facilitar-ne la consulta.
