Episodis etiquetats amb Rubialdia
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Resum general del programa L’hora magazín de Rubí al dia, d'11 a 12h gira al voltant de cultura local, memòria històrica i recomanacions audiovisuals. Lídia Martín condueix un espai molt variat on es combinen entrevistes, informació de ciutat, efemèrides musicals i crítica de cinema i sèries. 1. Context i to del programa Estructura del matí a RÀDIO RUBÍ • Es recorda que Rubí al dia ha començat a les 8h amb la Patri Díaz, a les 9h amb la mateixa Lídia Martín, i a les 10h amb la tertúlia conduïda per la Belén Tierno. • L’hora actual (d’11 a 12h) és definida com l’hora més magazín, amb continguts culturals, entrevistes i seccions fixes. Avanç de continguts del dia • Tema central cultural: preparació de dues exposicions d’homenatge a Toni Grau, amb la participació de l’Ajuntament i el MMUC (Museu Municipal Castell). • Bloc audiovisual de dilluns: recomanacions de cinema i sèries amb Jacint Furnols i Víctor Pérez: - Segona part del musical Wicked. - La pel·lícula d’acció Sisu, Camino a la venganza. - La minisèrie Anatomia d’un instant (Movistar Plus+). - Relectura de Stranger Things (Netflix) aprofitant l’última temporada. 2. Efemèrides musicals i ambient sonor Julieta Venegas i el tema “Limón y sal” • Es destaca l’aniversari de Julieta Venegas, nascuda el 24 de novembre de 1970 a Long Beach, però coneguda com a artista mexicana. • Per celebrar els 55 anys, s’emet el seu clàssic “Limón y sal” (2006). • Es punxen fragments de la cançó, que marquen el to amable i nostàlgic d’inici d’hora. Carly Simon i “You’re So Vain” • Es recorda la cançó “You’re So Vain” de Carly Simon (1972). • L’efemèride: el 24 de novembre de 2015 la cantant va publicar les seves memòries. • Es comenta la curiositat sobre la identitat del destinatari de la cançó (finalment reconegut com Warren Beatty). • El tema serveix de pont cap a la secció de cinema i sèries, i Jacint la qualifica com “magnífic tema” i s’hi juga amb la idea dels “guapos que se ho creuen molt”. 3. Homenatge a Toni Grau i programació del MMUC Convocatòria ciutadana per a l’exposició de Toni Grau Protagonistes: • Lídia Martín (presentadora). • Jordi Arnaiz, regidor de cultura i memòria democràtica, responsable també del MMUC (Museu Municipal Castell). Idees clau: • Es preparen dues exposicions d’homenatge a Toni Grau, artista rubinenc molt reconegut i estimat, mort sobtadament el 2023. • Una d’aquestes exposicions necessita col·laboració ciutadana: - Es vol localitzar i reunir obres de Toni Grau que són en mans particulars. - L’objectiu és crear una mostra representativa de totes les etapes i tècniques de l’artista. “El model que volíem fer té bastant això de trobar coses que el Toni va fer en el seu moment i que estan a cases, que les gaudeixen particulars i que les volem gaudir tothom.” Procediment per participar-hi • Les persones que tinguin obres de Toni Grau han d’enviar: - Una fotografia de l’obra. - Les mides exactes, incloent-hi el marc. • Això servirà per fer una tria prèvia i calcular quantes peces caben a l’espai expositiu Aula Cultural, evitant que quedi atapeït. • Termini previst: fins a mitjans del mes vinent (data exacta a la nota oficial). • Contacte per enviar informació o resoldre dubtes: - Correu: [email protected] - Telèfon del museu: 93 588 75 74 • Un cop seleccionades: - Les obres s’hauran de portar per fer fotografies de catàleg de qualitat. - Es podran deixar en dipòsit custodiat al museu fins a la inauguració, o bé el propietari les pot recuperar temporalment i tornar-les després. Doble exposició: obres de Toni Grau i homenatge col·lectiu “22 Gats” • Primera exposició: - Mostra de peces originals de Toni Grau cedides per particulars i altres col·leccions. - Ubicació: espai expositiu Aula Cultural. • Segona exposició: “22 Gats” - Exposició col·lectiva d’artistes de la ciutat. - Participen 22 artistes que crearan una obra cadascun en homenatge a Toni Grau, incorporant obligatòriament un gat. - El títol i el tema sorgeixen del fet que a Toni Grau li agradava molt dibuixar gats com a símbol de llibertat i d’esperit independent. - Es remarca el repte creatiu: fer una peça que li hagués agradat al mateix Toni. “El repte que tenen aquests 22 artistes és que han de fer una obra en homenatge al Toni, que també hi ha un gat.” Altres activitats del museu vinculades al Nadal • El MMUC i els seus espais expositius participen en la programació nadalenca a l’Arborètum (zona d’activitats de Nadal molt freqüentada per famílies). • Dies clau: dilluns 22 i dimarts 23 (de desembre, segons el context de Nadal). Tallers infantils i familiars: • Dilluns 22 - 11.00 h: Taller “Minitió de Nadal” (creació de tions petits). - 17.00 h: Segona sessió del mateix taller. • Dimarts 23 - 11.00 h: Taller “Fanalet de Reis”. - 17.00 h: Taller “Figures de Reis Mags”. • Característiques dels tallers: - Places limitades a 30 infants per sessió. - Inscripció prèvia obligatòria al telèfon del museu: 93 588 75 74. - Activitat recomanada a partir de 6 anys, sempre acompanyats d’un adult, perquè són tallers de manualitats familiars. Conte medieval sobre la història de Rubí • El museu i l’Ajuntament han col·laborat amb el Centre d’Estudis Rubinencs en l’elaboració d’un conte medieval per apropar la història de la ciutat als infants. • El consistori vol encaixar una presentació pública del conte dins de la programació d’activitats de Nadal a l’Arborètum. “És un treball de com a través d’un conte podem conèixer la història de la ciutat.” Exposició “Més enllà de Mauthausen” (Francesc Boix) • El museu acull l’exposició “Més enllà de Mauthausen”, centrada en l’obra del fotògraf Francesc Boix. • Es tracta d’una retrospectiva fotogràfica amb imatges fonamentals per als processos judicials contra criminals nazis, ja que van servir com a prova de les atrocitats dels camps. • Es destaca el risc personal que van córrer els fotògrafs per obtenir aquestes imatges. Dates i col·laboracions: • Exposició disponible fins a l’11 de gener. • Projecte conjunt entre el MMUC, el Museu d’Història de Catalunya i la Miquel Mauthausen (memorial o entitat vinculada als deportats). Memòria democràtica i Taula Local de la Memòria Democràtica • Des de la regidoria de memòria democràtica, Jordi Arnaiz anuncia: • Dia 4 (de desembre, pel context): - Visita guiada a l’exposició “Més enllà de Mauthausen” adreçada als membres de la Taula Local de la Memòria Democràtica. - Inauguració formal de la senyalització del refugi antiaeri de Rubí, fins ara poc contextualitzada. Es vol explicar clarament què significa aquell espai. - Reunió anual de la taula, on es faran balanç de les activitats de 2025 i es proposaran les de 2026. - L’acte d’inauguració de la senyalització del refugi serà obert a tota la ciutadania. Projectes de memòria per al 2026 • S’estan gestionant noves exposicions per al 2026, moltes relacionades amb: - La Guerra Civil. - La dictadura franquista. - La transició democràtica i els 50 anys de la mort de Franco. • Algunes activitats previstes per al 2025 no s’han pogut fer per alta demanda a nivell de país i es volen recuperar per a Rubí el 2026. “Avui més que mai hem de reforçar que la dictadura no va ser un camí de roses per ningú.” 4. Recomanacions culturals i d’arts escèniques Obra teatral “Avui no ploraré” al Teatre Municipal La Sala • Es comenta la propera arribada de la companyia Estea Teatre al Teatre Municipal La Sala amb l’obra “Avui no ploraré” (títol esmentat en clau d’humor com “ni ploraré ni tossiré”). • La companyia fa residències creatives a Rubí i és una presència habitual abans de fer temporada a Barcelona. • Hi haurà funció dissabte a les 20.00 h al Teatre Municipal La Sala. • L’equip del programa té previst fer una entrevista amb algunes de les actrius l’endemà a la tarda (en el marc de RÀDIO RUBÍ). • Es posen a disposició de l’audiència invitacions per assistir a l’obra i es facilita el telèfon de contacte: 93 588 59 60. 5. Secció de cinema i sèries (Jacint Furnols i Víctor Pérez) Organització de la secció • Cada dilluns, el programa dedica un bloc a recomanacions audiovisuals, amb un to distès i sovint humorístic. • Lídia interactua amb Jacint Furnols (cinema) i Víctor Pérez (sèries), amb petites divergències i bromes sobre gustos musicals, esportius i sobre l’ofici d’actor. 5.1. “Wicked – Part 2”: final de la saga musical Comentaris de Jacint Furnols: • A Jacint li agrada força aquesta segona part i final de la història. • La pel·lícula abandona una narració de conte més clàssica per endinsar-se en un to més fosc, amb: - Referències al populisme. - Manipulació mediàtica. - Temes de poder i propaganda. • Destaca les connexions amb el clàssic d’El màgic d’Oz de Víctor Fleming: - Presència del personatge de Dorothy integrada amb naturalitat. - Paper central del Camí de Llambordes Grogues i la seva mitologia. - Aparició dels personatges icònics: espantaocells poruc, home de llauna, etc. - Referència a l’homenatge d’Elton John a Yellow Brick Road. • Valora molt positivament les interpretacions de: - Cynthia Erivo. - Ariana Grande, tot i que en el debat s’esmenta: - La seva aparença física molt prima, que genera debat a xarxes. - El to una mica “estrany” o exageradament actuat d’algunes entrevistes conjuntes. • La banda sonora: - Jacint troba que els temes musicals i orquestrals estan molt ben integrats. - No li sona explícitament Over the Rainbow, o si hi és, no ho percep com a cita directa. • En conjunt, considera que la duologia cinematogràfica de Wicked tanca dignament la història i funciona especialment per a qui gaudeix del musical de gran format i d’una estètica kitsch molt acolorida (roses, verds, etc.). 5.2. “Stranger Things” (Netflix): revisió abans de l’última temporada Context i novetats que explica Víctor Pérez: • Recomana revisitar o veure per primer cop Stranger Things ara que: - Dijous arriba la primera meitat de l’última temporada. - L’estrena es farà en tres blocs: - 4 episodis el primer dijous. - 4 episodis addicionals el dia de Nadal. - Episodi final la nit de Cap d’Any (entre 31 de desembre i 1 de gener). - Cada capítol té metratges molt llargs (1h20–1h30), cosa que justifica parcialment els més de 3 anys d’espera. Valoració global de la sèrie: • Primera temporada (2016): - Per a Víctor és una de les millors primeres temporades que ha vist mai. - La trama és aparentment senzilla però molt efectiva: - Una mare (Winona Ryder) que busca el seu fill desaparegut. - El moment de retrobament mare-fill és considerat una de les escenes més emotives i icòniques de les sèries modernes. - Creu que la temporada podria haver funcionat com a miniserie tancada, tot i deixar un petit cliffhanger. • Temporades posteriors: - La sèrie passa de ser “excel·lent” a “bona”: - Es detecta repetició d’esquemes narratius. - Algunes trames semblen seguir una fórmula similar temporada rere temporada. - Tot i així, per a Víctor mai deixa de ser una bona sèrie, encara que alguns fans la considerin decadent. • Quarta temporada: - Suposa un gir positiu, ampliant l’univers de la sèrie en lloc de repetir exactament la fórmula inicial. - Obre portes que fan esperar una cinquena temporada més ambiciosa. Importància cultural: • Víctor defensa que Stranger Things és “la sèrie de Netflix” per excel·lència, més enllà de fenòmens puntuals com El joc del calamar. • S’emmarca com una de les primeres grans sèries de l’era de les plataformes, iniciada fa uns deu anys. • Destaca la seva influència en la nostàlgia vuitantera (estètica, música, referències) i en l’imaginari col·lectiu. • Esmenta que, fins i tot abans de l’estrena de la nova temporada, la primera temporada ha tornat al top 5 mundial de sèries més vistes, fruit de la re-visionada massiva. 5.3. “Sisu, Camino a la venganza”: acció finlandesa extrema Valoració de Jacint Furnols: • Jacint tria aquesta pel·lícula entre les moltes estrenes (arriben 14–20 pel·lícules per setmana a cartellera) i creu que acabarà entre les 10 més vistes. Argument i to: • Sisu, Camino a la venganza és la segona pel·lícula d’un mateix personatge finlandès anomenat Sisu, una mena de mite d’“home que no mor mai”. • A l’anterior cinta, Sisu s’enfrontava als nazis; en aquesta segona part, el rival és l’Exèrcit Roig soviètic, després que: Han massacrat la seva família i ell decideix venjar-se. • El coronel responsable torna per rematar la feina, mentre Sisu desmunta casa seva peça a peça per reconstruir-la en un altre lloc. • La història és bàsica però efectiva: un home sol contra un exèrcit, plantejada com un vehicle d’acció pura. Estil i referents: • Comparada amb la saga John Wick per: - L’estètica de venjança hiperviolenta. - L’acció molt coreografiada i contundent. • Direcció de Jalmari Helander, conegut per la seva comèdia fosca nadalenca “Un cuento gamberro de Navidad”, que Jacint recomana recuperar. Actors principals: • Jorma Tommila dona vida a Sisu, amb un treball molt físic. • Repartiment reforçat per actors com Jack Doolan, Aksel Hennie, Onni Tommila i secundaris “de luxe” en la línia dels films d’acció. Recepció crítica: • Jacint destaca que: - A Rotten Tomatoes té un 95% d’aprovació. - A Metacritic rep un 82/100, índex que ell considera més fiable. • Subratlla que no és un film per a qui no suporti l’acció explícita: - No es tracta de quatre bufetades suaus, sinó d’una violència molt directa i gràfica. • Per als amants del gènere, la defineix com “una gozada”, que recupera el millor del cinema clàssic de gènere. “És una acció contundent… una d’aquelles pel·lícules que retroba aquell cine clàssic de gènere i que moltes vegades s’intenta fer i no surt bé. I a aquest senyor li ha sortit molt bé.” 5.4. “Anatomia d’un instant” (Movistar Plus+) Valoració de Víctor Pérez: • Miniserie de 4 episodis de 40–45 minuts. • Víctor confessa que el tràiler no li havia cridat gaire l’atenció, però la sèrie l’ha sorprès molt positivament. Tema i enfocament: • Sèries basa en el llibre Anatomía de un instante i gira al voltant del cop d’Estat del 23-F. • S’estrena un dijous, aprofitant la data simbòlica per a una millor estratègia de màrqueting. • No és una simple recreació del cop; se centra sobretot en tres figures polítiques que no es van ajupir ni amagar al Congrés: Adolfo Suárez (interpretat per Álvaro Morte). Santiago Carrillo (interpretat per Eduard Fernández). Gutiérrez Mellado (vicepresident del govern, protagonista del tercer episodi). Estructura dels episodis: • Episodi 1: Adolfo Suárez. • Episodi 2: Santiago Carrillo. • Episodi 3: Gutiérrez Mellado. • Episodi 4: El judici posterior al cop d’Estat i les conseqüències polítiques. Tractament dels personatges: • A la seva família, Víctor havia sentit sempre una visió molt positiva d’Adolfo Suárez, gairebé sense ombres. • La sèrie, en canvi, ofereix una visió molt més matisada: “No el pinta com una mala persona, però tampoc com un heroi mitificat.” • Es remarca la idea que Suárez era “adolfista”: ni estrictament franquista ni plenament demòcrata, sinó molt centrat en si mateix. • Tant Suárez, com Carrillo i Gutiérrez Mellado, apareixen com a figures considerades “traïdores” per bona part dels seus propis bàndols (comunistes, franquistes, militars, etc.). • La sèrie posa l’accent en aquesta condició de traïció compartida i en la complexitat de la transició. Producció i rigor històric: • Víctor destaca que es nota molt el treball de documentació al darrere. • El fet d’estar basada en un llibre d’assaig reforça aquesta sensació de rigor i profunditat. • Considera que és un exemple excel·lent de com una sèrie pot ensenyar història contemporània d’una forma atractiva i ben estructurada. 5.5. Apunt ràpid: nou “Dràcula” vs. clàssics de vampirs Jacint Furnols sobre la nova versió de “Dràcula”: • Consultat ràpidament pel final de la secció, Jacint respon gairebé amb un “buf!” de decepció. • Creu que la pel·lícula intenta recuperar l’aire romàntic del Dràcula de Francis Ford Coppola (1992), però sense arribar-hi de cap manera. • Recomana directament revisitar el film de Coppola si es vol veure un Dràcula realment potent. Recomanació alternativa de Víctor: • Per qui vulgui bona ficció de vampirs, proposa: - La pel·lícula “Entrevista amb el vampir” (Neil Jordan). - Encara més, la sèrie homònima recent, que considera encara superior a la pel·lícula. 6. Tancament i to general • El programa manté un to pròxim i conversacional, amb bromes sobre: - La veu dels col·laboradors (“veu d’heli”). - La capacitat (o incapacitat) de fer d’actors. - El bàsquet, el Barça i la Champions, com a contrapunt lleuger. • S’insisteix diverses vegades en la idea que hi ha moltíssimes estrenes de cinema i que cal fer tria; Jacint selecciona les més destacables cada setmana. • L’hora es tanca amb agraïments als col·laboradors i la promesa de tornar dilluns vinent amb noves recomanacions. Principals temes tractats Cultura i memòria local • Doble homenatge a Toni Grau amb implicació del MMUC i dels artistes locals. • Convocatòria oberta per a qui tingui obres de l’artista a casa. • Activitats familiars de Nadal al museu (tions, fanalets, Reis Mags). • Presentació prevista d’un conte medieval sobre la història de Rubí. • Exposició “Més enllà de Mauthausen” i actes de la Taula Local de la Memòria Democràtica. Arts escèniques i música • Obra “Avui no ploraré” a Teatre Municipal La Sala amb Estea Teatre. • Efemèrides i temes musicals de Julieta Venegas i Carly Simon. Audiovisual (cinema i sèries) • Crítica de “Wicked – Part 2” (musical fantàstic). • Anàlisi de “Stranger Things” i la seva última temporada a Netflix. • Recomanació d’acció extrema amb Sisu, Camino a la venganza. • Recomanació de miniserie històrica Anatomia d’un instant (Movistar Plus+). • Apunt crític sobre la nova versió de “Dràcula” i reivindicació dels clàssics de vampirs. Glossari breu de noms i referències (Només els que apareixen de forma rellevant al contingut d’aquest programa) • RÀDIO RUBÍ – Emissora municipal on s’emet Rubí al dia. • Rubí al dia, d'11 a 12h – Tram magazín del programa informatiu diari de RÀDIO RUBÍ. • Lídia Martín – Presentadora d’aquest tram del programa. • Toni Grau – Pintor rubinenc homenatjat amb dues exposicions. • Jordi Arnaiz – Regidor de cultura i memòria democràtica, vinculat al MMUC. • MMUC (Museu Municipal Castell) – Museu de la ciutat, epicentre de diverses exposicions i activitats de memòria històrica. • Estea Teatre – Companyia teatral que presenta Avui no ploraré al Teatre Municipal La Sala. • Jacint Furnols – Crític de cinema col·laborador del programa. • Víctor Pérez – Crític de sèries i contingut televisiu col·laborador del programa. Seccions amb temps [Nota: els temps són en segons des de l’inici de l’àudio proporcionat] { "start_second": 7, "end_second": 65, "section_title": "Introducció a l’hora magazín i estructura del matí", "section_summary": "Presentació de la franja d'11 a 12h de Rubí al dia, recordatori de les presentadores de les diferents hores del matí i definició d’aquesta quarta hora com la més magazín, amb to proper i informatiu." } { "start_second": 65, "end_second": 204, "section_title": "Sumari del dia: homenatge a Toni Grau, teatre i audiovisuals", "section_summary": "Lídia avança els continguts: dues exposicions d’homenatge a Toni Grau amb participació ciutadana; futura entrevista amb actrius d’Estea Teatre per l’obra ‘Avui no ploraré’ al Teatre Municipal La Sala; invitacions disponibles per la funció; i bloc de recomanacions audiovisuals dels dilluns amb Jacint Furnols i Víctor Pérez (Wicked, Sisu, Anatomia d’un instant, Stranger Things)." } { "start_second": 204, "end_second": 238, "section_title": "Transició musical i continuïtat de programació", "section_summary": "Lídia comenta que la informació tornarà al migdia i que RÀDIO RUBÍ emet en directe des de primera hora amb José Malagó; s’anuncia l’inici formal de l’hora amb un tema musical." } { "start_second": 251, "end_second": 384, "section_title": "Efemèride musical: aniversari de Julieta Venegas", "section_summary": "Es recorda que Julieta Venegas compleix 55 anys; es repassen breument els seus orígens i projecció als anys 2000; s’escolta el seu èxit ‘Limón y sal’ com a homenatge, creant un clima musical relaxat." } { "start_second": 508, "end_second": 955, "section_title": "Entrevista a Jordi Arnaiz: doble homenatge expositiu a Toni Grau", "section_summary": "Inici de l’entrevista amb el regidor Jordi Arnaiz sobre les dues exposicions dedicades al pintor rubinenc Toni Grau. Es detalla la mostra que recollirà obres originals cedides per particulars, la necessitat d’enviar fotografies i mides de les peces per fer la selecció i el catàleg, i la voluntat de mostrar totes les etapes i tècniques de l’artista. També s’explica la segona exposició col·lectiva ‘22 Gats’, amb 22 artistes locals creant obres d’homenatge que incorporin la figura del gat, símbol recurrent en l’obra de Toni Grau." } { "start_second": 955, "end_second": 1178, "section_title": "Activitats de Nadal al museu: tallers infantils i conte medieval", "section_summary": "Jordi descriu les activitats que el MMUC organitza en el marc de les festes de Nadal a l’Arborètum: tallers de Minitió de Nadal (dilluns 22, matí i tarda) i de fanalets i figures de Reis Mags (dimarts 23, matí i tarda), amb inscripció prèvia, places limitades i enfocament familiar. També anuncia un conte medieval creat amb el Centre d’Estudis Rubinencs per conèixer la història de Rubí a través de la narrativa infantil, pendent d’encaixar dins la programació." } { "start_second": 1178, "end_second": 1319, "section_title": "Exposició ‘Més enllà de Mauthausen’ i accions de memòria democràtica", "section_summary": "Es parla de l’exposició fotogràfica ‘Més enllà de Mauthausen’ sobre Francesc Boix, que mostra imatges utilitzades als judicis contra criminals nazis; s’explica la importància històrica d’aquestes fotografies. Jordi anuncia una visita guiada i la inauguració formal de la senyalització del refugi antiaeri de Rubí el dia 4, dins una trobada de la Taula Local de la Memòria Democràtica. També avança que s’estan programant exposicions i activitats per al 2026 sobre la Guerra Civil, la dictadura i els 50 anys de la mort de Franco, per reforçar la memòria històrica." } { "start_second": 1319, "end_second": 1385, "section_title": "Tancament de l’entrevista amb Jordi Arnaiz", "section_summary": "Lídia resumeix els punts clau: homenatge a Toni Grau, programació nadalenca del museu i projectes de memòria democràtica. Agradeix la presència de Jordi Arnaiz i es tanca el bloc cultural local." } { "start_second": 1433, "end_second": 1552, "section_title": "Efemèride musical: ‘You’re So Vain’ de Carly Simon", "section_summary": "S’introdueix el clàssic ‘You’re So Vain’ de Carly Simon, recordant la publicació de les seves memòries el 2015 i revelant l’anècdota que la cançó estava dedicada a Warren Beatty. La peça serveix de pont cap a la secció de cinema i sèries, reforçant el caràcter musical del magazín." } { "start_second": 1661, "end_second": 1776, "section_title": "Falques d’esports i de Rubisound", "section_summary": "S’emet publicitat interna de RÀDIO RUBÍ: promoció del programa esportiu ‘A peu de Camp’ amb la retransmissió del partit de la UE Rubí, i falca del festival musical Rubisound amb diferents actuacions locals de jazz, blues, rock i hip-hop, reforçant la imatge de ràdio arrelada a l’escena esportiva i musical de la ciutat." } { "start_second": 1776, "end_second": 2053, "section_title": "Inici de la secció de cinema: connexió amb Jacint i Víctor", "section_summary": "Lídia dona pas a Jacint Furnols i Víctor Pérez per iniciar la secció setmanal de cinema i sèries. Entre bromes sobre la veu i la capacitat d’actuar, introdueixen el primer tema: la segona part de ‘Wicked’. Jacint exposa la seva valoració positiva del film, la seva deriva cap a un to més fosc amb reflexions sobre populisme i manipulació mediàtica, i les nombroses referències al clàssic d’El màgic d’Oz, destacant la bona feina d’Ariana Grande i Cynthia Erivo i el caràcter kitsch del musical." } { "start_second": 2053, "end_second": 2465, "section_title": "Debat sobre ‘Wicked’ i anàlisi de ‘Stranger Things’", "section_summary": "Continuen els comentaris sobre ‘Wicked’ (físic i actitud d’Ariana Grande, to de les entrevistes). A partir d’aquí, Víctor centra la seva recomanació en ‘Stranger Things’ arran de l’arribada de l’última temporada a Netflix, dividida en tres blocs d’estrena (novembre, Nadal i Cap d’Any) amb capítols d’alta durada. Analitza la primera temporada com a obra gairebé perfecta i autosuficient, l’evolució de la sèrie d’excel·lent a bona per repetició d’esquemes, el gir expansiu de la quarta temporada i la importància cultural de la sèrie com a gran emblema de Netflix i de la nostàlgia dels 80." } { "start_second": 2465, "end_second": 2735, "section_title": "Crítica de ‘Sisu, Camino a la venganza’", "section_summary": "Jacint selecciona la pel·lícula finlandesa d’acció ‘Sisu, Camino a la venganza’ entre les múltiples estrenes de la setmana. En destaca el personatge gairebé mític de Sisu, que en aquesta segona aventura s’enfronta a l’Exèrcit Roig després de la massacre de la seva família. Assenyala les similituds amb ‘John Wick’, la gran qualitat de les escenes d’acció, la direcció de Jalmari Helander (ja conegut per una gamberrada nadalenca) i l’efectivitat del film com a cinema de gènere pur. Adverteix que només és recomanable per qui gaudeixi d’una violència molt contundent." } { "start_second": 2735, "end_second": 3049, "section_title": "‘Anatomia d’un instant’ i apunt sobre ‘Dràcula’", "section_summary": "Víctor recomana amb entusiasme la minisèrie ‘Anatomia d’un instant’ (Movistar Plus+), de quatre episodis, centrada en el cop d’Estat del 23-F i en tres figures que no es van ajupir al Congrés: Adolfo Suárez, Santiago Carrillo i Gutiérrez Mellado. Analitza l’estructura per personatge, la interpretació sorprenent d’Álvaro Morte com a Suárez, el tractament complex i crític de tots tres com a ‘traïdors’ als seus bàndols i el rigor històric de la producció. Al tram final, Jacint opina breument sobre la nova pel·lícula de ‘Dràcula’, que considera inferior al clàssic de Francis Ford Coppola, mentre Víctor reivindica ‘Entrevista amb el vampir’ (pel·lícula i especialment sèrie) com a millor opció per als fans del gènere. El bloc es tanca amb comiat i recordatori que tornaran dilluns vinent." }
Introducció En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es tracten tres blocs principals: • Memòria democràtica i franquisme (àmbit local i estatal) • Intel·ligència artificial a l’administració catalana i transparència • Periodisme en zones de guerra, especialment a Gaza, i la dimissió del fiscal general de l’Estat L’espai combina testimoni personal, anàlisi històrica, reflexió ètica i crítica als poders públics i als mitjans. 1. Memòria democràtica i franquisme 1.1. Refugi antiaeri de Rubí i declaració institucional • S’anuncia la data d’inauguració del refugi antiaeri de la Guerra Civil trobat a l’Escardívol: 4 de desembre. • El refugi es va localitzar fent obres de Sorea; els historiadors locals ja en tenien constància documental. • Coincidirà amb una trobada de la Taula Local de Memòria Democràtica i amb una declaració institucional al ple per: - Rebutjar el franquisme - Reafirmar l’Ajuntament de Rubí com a institució a favor dels drets democràtics i la memòria «Aquest ajuntament ratifiquem la defensa dels valors i el temps democràtic que tenim a dia d'avui i més tenim en compte els atacs que s'estan fent per part de la dreta i la seva dreta.» 1.2. Espais de repressió i demandes de reconversió • Es recorda que es compleixen 50 anys de la mort de Franco i s’esmenten mobilitzacions recents: - Via Laietana (Barcelona): unes 200 persones reclamen convertir la prefectura de policia en centre de memòria i traslladar-hi la Policia Nacional. - Real Casa de Correos (seu del govern de la Comunitat de Madrid): demanda similar com a espai de memòria de la repressió. • Testimoni de Maribel Ferrándiz, víctima de tortures a Via Laietana: «Volem aquest espai no només amb una placa commemorativa, sinó també amb la policia a fora. Volem que això sigui un espai de pedagogia per als nens i nenes perquè sàpiguen què és el que va passar aquí [...], i és una manera de fer arribar a les noves generacions el que va passar perquè no es repeteixi.» 1.3. La memòria històrica: oblit, manca d’informació i amnistia Jordi Margarit fa una reflexió extensa sobre la memòria històrica: • Risc d’oblit i desinformació: - A mesura que passen els anys, la memòria directa desapareix. - Molts joves reben una informació esbiaixada o nul·la sobre la dictadura i la repressió. • Crítica a la Transició: - S’ha presentat sovint com a «molt blanca», però hi va haver moltes morts i violència política. - La consigna «llibertat, amnistia, estatut d’autonomia» va culminar en una amnistia que també va servir per tapar assassinats i tortures del franquisme. - Recorda la campanya de la UCD el 1977 amb l’eslògan «estos hombres son los que traen la democracia en España», i assenyala que els veritables combatents per la democràcia sovint no eren en aquestes candidatures. 1.4. Repressió, assassinats i fosses comunes • Es remarca que hi va haver més assassinats després de la guerra que no pas durant la Guerra Civil. • Escenaris clau de la repressió: - Presó Model de Barcelona - Tiradors i tàpies de moltes ciutats on es feien afusellaments continus • Encara hi ha moltes fosses comunes sense identificar i avis que no saben on són enterrats els seus familiars. • La Llei de Memòria Democràtica ha permès avançar en: - Localització de fosses - Dret de les famílies a saber on són els seus morts • Es menciona el Valle de los Caídos: - S’han exhumat Franco i José Antonio Primo de Rivera, però hi ha molta més gent enterrada de tots dos bàndols. - Cal identificar-los i informar les famílies. 1.5. Por, silenci i brigada político-social • Durant la dictadura no es parlava de política a casa per por. • Existia una brigada político-social modelada segons la Gestapo, que practicava tortures i vigilància sistemàtica. • Es recorda l’episodi de la tancada dels caputxins de Sarrià (moviment estudiantil, final dels 60 i inicis dels 70) i l’anècdota del poeta Joan Oliver (Pere Quart) dient al comissari Creix: «Creix, però no et reprodueixis.» • Es reivindica convertir Via Laietana i la Model en espais de memòria de la repressió franquista, no simples equipaments funcionals. 1.6. Educació: el buit sobre el franquisme Experiència generacional de David Burillo i Belén Tierno: • A l’escola i a l’ESO es treballen molt èpoques com: - Romans, edat mitjana, revolució francesa… • El franquisme sovint queda pel final del temari de batxillerat: - Es dona per «sabut» i es passa molt per sobre per falta de temps. - Molts alumnes arriben a la selectivitat amb coneixements molt superficials o inexistents sobre la dictadura. • Alguns professors locals d’història expliquen a Ràdio Rubí que: - Els canvis curriculars posen més èmfasi en la Transició que en el franquisme. - Cal explicar el franquisme amb «rigorositat històrica», és a dir: • xifres de morts, torturats i represaliats • motius pels quals eren jutjats • mecanismes repressius de l’Estat • Belén destaca una millora respecte de la seva generació: - Abans, als llibres, la Guerra Civil apareixia com un «règim» entre la República i el franquisme, sense clarificar la il·legitimitat del cop d’Estat. - Ara s’explica més clarament que el règim legítim era la República, enderrocada pel cop militar, i després ve el franquisme. 1.7. Mitjans de comunicació durant la Transició • Es planteja la responsabilitat dels mitjans en la visió edulcorada de la Transició. • Recordatori del context: - Els grans mitjans provenien del mateix entramat franquista. - No hi havia plena llibertat d’expressió; es treballava sota censura o autocensura. • Exemples: - La Vanguardia va trigar dos dies a editorialitzar, i ho fa sobre la jura del rei, no sobre la mort de Franco. - Fins a la Constitució de 1978 no es reconeixen formalment la llibertat d’expressió i d’informació. - RNE tenia el parte oficial, i la resta de mitjans informaven «entre línies». • Margarit recorda: - Concerts de 1976 (Llach, Raimon, Quico Pi de la Serra…) com espais de protesta. - L’11 de setembre de 1976 a Sant Boi com a manifestació clau anterior al famós 1977. - Diaris com Diario 16 o Tiempo com a mitjans que anaven fent forats a la censura. • Conclusió: - Els mitjans van actuar «malament» en termes de transparència i denúncia, però el context de por i control explica en part aquestes mancances. 1.8. Democràcia, populismes i poder judicial • Margarit defensa que: «Com es perfecciona la democràcia és amb més democràcia.» • Critica: - El poder judicial com a hereu del franquisme (Tribunal d’Ordre Públic → Audiència Nacional). - La manca de depuració durant la Transició de jutges, Guàrdia Civil i altres estructures. - Casos recents (procés català, Fiscal General de l’Estat) com a mostra de continuïtat de mentalitats autoritàries. • Es vincula la discussió amb la dimissió del fiscal general i la sentència d’inhabilitació, que tornen a exhibir el pes d’aquest poder judicial polititzat. 2. Intel·ligència artificial a l’administració catalana 2.1. Registre d’IA de la Generalitat • La Generalitat activa un registre públic d’intel·ligència artificial que detalla: - Tots els sistemes i algoritmes d’IA que fa servir l’administració catalana. - És accessible a través del web: www.registreia.administraciodigital.gencat.cat • El govern ho presenta com un pas cap a la transparència i l’ètica tecnològica i ho integra en l’estratègia de reforma i digitalització de l’administració. «És un salt endavant que ens situa en la vanguarda del que ha de ser la transparència i l'explicabilitat dels algoritmes que s'utilitzen a l'administració de la Generalitat.» (Albert Tort) 2.2. Sistemes d’IA registrats (exemples) De moment, el registre inclou 31 sistemes, amb fitxes que n’expliquen funcionament, impacte i estat. Alguns exemples: • Càmeres intel·ligents del Servei Català de Trànsit: - Detecten si el conductor porta el cinturó de seguretat, si es passa un semàfor en vermell, etc. • Motor de gestió d’ajuts: - Agilitza la tramitació d’ajudes per a cotxes elèctrics i plaques solars. • Anonimitzador de documents: - Eina que esborra o transforma dades personals perquè no siguin identificables, protegint la privacitat. • Bot de conversa del Consorci AOC: - Atén consultes ciutadanes sobre serveis digitals de l’administració. • Generador de resums en llenguatge planer: - Simplifica el llenguatge jurídic del Portal Jurídic perquè sigui entenible per a tothom. • Predictor de volum de trucades al 112: - Anticipa el volum de trucades d’emergència en funció de dades històriques, per planificar recursos. 2.3. Transparència i accessibilitat de la informació Xavi Ribas destaca: • El registre no només ofereix fitxes divulgatives, sinó també un full d’Excel amb dades més tècniques i administratives: - Data de posada en marxa - Responsable del sistema - Tipus de dades tractades, etc. • Aquest doble nivell d’informació permet: - Transparència per a la ciutadania (fitxes clares i entenedores). - Accés detallat per a investigadors, periodistes o tècnics (base de dades completa). 2.4. Riscos, biaixos i supervisió humana Es debat sobre riscos i beneficis de l’ús d’IA a l’administració: • Exemples de riscos percebuts per la ciutadania: - «Una màquina decidirà si tinc dret a una subvenció?» - «Una IA decidirà si un pres té permís penitenciari?» • Cas concret comentat: sistema que avalua permisos de presos: - L’IA processa dades i emeteix un informe. - La decisió final recau en una comissió humana. - Aquest seria el bon ús: l’IA com a eina de suport, no com a decisor final. • Distinció clau: - Algoritme determinista: si entra A, sempre surt B. - IA generativa: pot donar respostes diferents a la mateixa entrada (A → B, o A → C), amb marge d’error i biaix. • Es remarca que: - Les IA poden tenir biaixos perquè aprenen de dades humanes. - Per això, sempre ha d’haver-hi supervisió humana, especialment en usos d’alt risc (seguretat, decisions vitals, etc.). 2.5. Beneficis pràctics per a l’administració i la ciutadania • Agilització de tasques mecàniques: - Transcripcions, traduccions, tractament massiu de dades… - Allibera temps de professionals per a tasques de més valor. • Exemple personal de David Burillo: - En el seu TFG va fer unes 30 entrevistes d’una hora. - Les primeres les va transcriure i resumir manualment (hores de feina). - Després va fer servir xat GPT per fer transcripcions i resums en mitja hora, optimitzant el temps. «Era una feina mecànica que no calia que la fes jo, i em treia molt de temps que podia utilitzar en una altra cosa.» • Possibles usos útils a l’administració: - Consultar expedients complexos de manera instantània. - Traduir i adaptar informació a llenguatge planer i a altres idiomes. - Fer més accessible i ràpida la resposta a la ciutadania. 2.6. Desconfiança, responsabilitat política i cultura digital • Jordi Margarit confessa que no ha utilitzat mai eines com xat GPT i es reconeix «bitxo raro» digital. • Dubte existent: «No sé de qui fiar-me més, de la màquina o de la persona»: - Persones: poden estar condicionades per interessos, prejudicis, pressions polítiques. - IA: fredor numèrica, però entrenada amb dades que poden contenir també prejudicis humans. • Es planteja si la Generalitat, en explicar que determinades gestions són fetes amb IA, també vol desplaçar responsabilitats: «No ens emprenyeu a nosaltres, la culpa és de la màquina.» • Tot i la cautela, es valora positivament: - El registre públic d’IA i l’avís previ a la ciutadania sobre on i com s’usa. - L’objectiu de fer més àgils certs tràmits sense renunciar a la intervenció humana final. 3. Periodisme, Gaza i dret a la informació 3.1. Manifest d’organitzacions periodístiques sobre Gaza • Una cinquantena d’organitzacions periodístiques (comitès d’empresa, consells professionals, associacions, sindicats i mitjans) presenten un manifest per: • Denunciar que, des de l’octubre de 2023, l’exèrcit israelià ha assassinat més de 250 professionals a Palestina en atacs deliberats. • Reclamar: - Garantir la seguretat i els drets laborals dels professionals que informen des de Gaza i Cisjordània. - Obrir l’accés sense restriccions de la premsa internacional a Gaza. - Que la UE i els governs defensin activament el dret a la informació i la llibertat de premsa. - Que els mitjans condemnin l’assassinat sistemàtic de periodistes, considerant-lo un atac a la democràcia. • Testimoni central: Yoma El Sayet, corresponsal d’Al Jazeera a Gaza, ara refugiada a Egipte per les amenaces i atacs. 3.2. Valor de la vida dels periodistes vs. civils • Belén Tierno destaca una qüestió ètica delicada: No es tracta de dir que la vida d’un periodista val més que la d’un civil. Però matar periodistes té una dimensió addicional: és un atac directe al dret col·lectiu a ser informats. • Sense periodistes a Gaza: - La magnitud del genocidi i l’extermini seria molt menys visible. - La sensibilització global i la pressió internacional serien molt més febles. 3.3. Xifres i comparacions històriques • Margarit assenyala que el nombre de periodistes morts a Gaza: Supera la suma de periodistes morts a la Segona Guerra Mundial i a la Guerra del Vietnam. • Segons dades citades durant la tertúlia (Viquipèdia): - Ja s’arriba a 288 periodistes morts fins a finals d’octubre de 2025. • La intencionalitat dels atacs: - Es parla d’atacs on: • Es bombardeja un lloc amb periodistes. • S’ataca de nou quan els equips de rescat hi arriben. - Això evidencia una estratègia deliberada d’eliminar testimonis. 3.4. Guerra, convencions i barbàrie • Es critica la paradoxa de la Convenció de Ginebra: «Anem a matar-nos, però civilitzadament.» • Es denuncia que a Gaza es vulneren sistemàticament: - Hospitals - Zones civils - Periodistes clarament identificats amb casc press • Es qualifica el que passa a Gaza com un genocidi en tota regla, una «barbàrie» i un extermini. • David Burillo subratlla la gravetat moral: És horrorós que encara hi hagi partits aquí que defensin l’altre bàndol com si fos defensable. 3.5. Funció social del periodisme en conflictes • Sense periodistes, la humanitat no veuria imatges com: - La famosa fotografia de la nena vietnamita cremada amb napalm corrent nua. - Escenes de destrucció i víctimes civils a Gaza. • Aquestes imatges: - Humanitzen el conflicte. - Generen consciència global i mobilització social. • Per això, diu Margarit: «Per això els maten, per això ens maten als periodistes.» • Es reivindica que, en qualsevol negociació o acord internacional, s’hauria de garantir explícitament: - Protecció de periodistes en zones de guerra. - Respecte als símbols com el casc amb la paraula press. 3.6. Periodistes espanyols morts i el cas José Couso • Es recorda que 8 periodistes espanyols han mort en conflictes armats. • Es destaca especialment el cas de José Couso a l’Hotel Palestina (Bagdad): - Espai on, suposadament, només hi havia premsa. - L’atac es percep com premeditat contra la premsa. - Marca un punt d’inflexió en la percepció del risc deliberat als periodistes. 3.7. Atacs a periodistes en el context català • Es recorda que durant el procés català (especialment l’1 d’octubre de 2017): - Diversos periodistes van rebre porres i empentes tot i anar identificats com a premsa. - Es cremaven contenidors i es repetia el lema «por ellos», que també incloïa els periodistes en el pack de l’«enemich». • Això demostra que la vulneració de la llibertat de premsa no és només un problema llunyà, sinó també proper. 4. Fiscal general de l’Estat i poder judicial 4.1. Dimissió del fiscal general • Poc abans d’acabar el programa, es comenta la notícia: - El fiscal general de l’Estat presenta finalment la seva dimissió. - Informació avançada per RAC1. - El cap de setmana s’havia dit que no dimitiria, però tot indica que ha estat forçat. • Context: - L’Audiència Nacional dicta una sentència amb dos anys i mig d’inhabilitació. - Hi ha vots particulars de dos magistrats que no comparteixen la decisió. - Tornen a sortir noms coneguts com Marchena o Maza/Mela, vinculats també als judicis del procés. 4.2. Crítica estructural al poder judicial • Es remarca que: - Amb 50 anys de democràcia, el poder judicial continua fortament marcat per l’herència franquista. - Durant la Transició no es va tocar realment ni el poder judicial ni la Guàrdia Civil. • Es constata una «llibertat vigilada»: - Llibertat d’expressió i informació formals, però constantment qüestionades per decisions judicials. - El cas del fiscal general evidencia davant tot l’Estat el que a Catalunya ja es coneixia arran de l’1-O. • Es comenta en to irònic que Pedro Sánchez diu que busca successor: - Probable rebuig intern a ocupar un càrrec tan exposat. - L’actual tinent fiscal del Suprem, Mari Àngels Sánchez Conde, assumeix provisionalment les funcions. 5. Tancament de la tertúlia • Es recorda que l’espai és la tertúlia de periodistes de Ràdio Rubí amb: - Belén Tierno (presentadora) - Jordi Margarit - Xavi Ribas - David Burillo • Es fa menció a l’absència de l’Estela (en roda de premsa) i es preveu la seva participació la setmana següent. • El programa acaba amb una sensació clara de fil conductor: - Memòria democràtica (refugi, franquisme, educació) - Ús responsable de la tecnologia i transparència (IA) - Defensa radical del dret a la informació (Gaza, periodistes, poder judicial) L’eix de fons és la necessitat de més democràcia, més memòria i més transparència per enfortir drets i llibertats en el present.
Context general del programa Rubí al dia, de 9 a 10h dedica aquesta franja a dos blocs principals: • Una entrevista extensa sobre la sanitat pública a Rubí i comarca amb José Luís Navarro, de la Coordinadora per la Salut Pública de Rubí. • Una segona entrevista sobre la Setmana Europea de Prevenció de Residus amb Eva Andreu, tècnica del Servei Educatiu de Residus de l'Ajuntament. Entre els dos blocs, s’emeten diverses falques promocionals de programes de RÀDIO RUBÍ. 1. Crisi de la sanitat pública a Rubí i al Vallès Occidental-Oest 1.1. Cadenes de llistes d’espera i efectes sobre la salut L’entrevista amb José Luís Navarro arrenca analitzant una notícia publicada a radiorubi.cat sobre les llistes d’espera sanitàries, amb dades oficials de la Generalitat: • Per veure el digestòleg cal esperar 424 dies (15 mesos). • Només 7 de 22 especialitats compleixen els terminis oficials. • Hi ha també retards molt greus en estudis del son i en traumatologia. Navarro subratlla que no existeix una sola llista d’espera, sinó una cadena consecutiva: • Llista per al metge de família. • Llista per a l’especialista. • Llista per a proves diagnòstiques. • Nova llista per tornar a l’especialista i obtenir diagnòstic i tractament. “No és que tinguis 80 o 90 dies, sinó que totes les llistes d’espera es van sumant en la mateixa persona.” Això provoca que: • Un problema que inicialment no era greu pot empitjorar molt quan el diagnòstic arriba després d’un any o més. • En casos límit, pot influir fins i tot en morts, encara que en el certificat mai hi consti “llista d’espera” com a causa. • En àrees com traumatologia, tot i que no són malalties de vida o mort, invaliden la vida diària durant mesos o anys (per exemple, una lesió de genoll sense operar). 1.2. Qualitat de vida i reclamacions ciutadanes La Coordinadora per la Salut Pública de Rubí recull reclamacions de veïns: • Molts casos de traumatologia, petites intervencions i rehabilitació. • Retards llargs en sessions de rehabilitació (per ex., mesos per començar només 1–2 sessions setmanals). Navarro remarca que la salut no és només estar viu: • Cal mirar “temps de vida i qualitat amb què vius”. • Moltes d’aquestes patologies no són molt greus, però inhabiliten totalment per a una vida normal. Exemples concrets: • Un rehabilitador de vacances no és substituït; les sessions passen a ser grupals amb una sola persona que gairebé no pot supervisar. • La persona rep un full amb exercicis i “espavila’t”: no hi ha seguiment de si els fa bé. 1.3. Baixes sense substitució i col·lapse dels serveis Un altre punt crític és la manca de substitucions de personal mèdic: • Segons Navarro, “no es cobreix cap baixa” de metges de família ni d’especialistes. • Ho il·lustra amb el cas del CESMIC (salut mental infantil i juvenil): - Hi havia 7 psicòlegs i 3 psiquiatres, però a l’estiu 4 estaven de baixa. - No es va substituir ningú, generant un “tapon terrible”. - D’aquí neix una plataforma de famílies afectades. Encara més greu en el cas de baixes previsibles (permís de maternitat o paternitat): • Tot i ser planificables amb mesos d’antelació, tampoc es cobreixen. • Navarro critica que el CatSalut ni tan sols contempli la figura d’un metge substitut “estructural”. 1.4. Dades oficials, estancament i manca de resposta política Les dades que han analitzat provenen de la Conselleria de Salut: • Subratllen que són dades oficials, accessibles a tothom a la web de la Generalitat. • No són estudis independents ni enquestes, sinó estadístiques internes del Departament. Navarro destaca: • La pròpia consellera reconeix que les llistes estan “estabilitzades”, és a dir, no milloren amb els anys. • L’argument de la consellera sobre l’envelliment de la població s’interpreta com una mena d’acceptació que “això empitjorarà” any rere any. “No ens diuen: posarem una solució. Ens diuen que empitjorarà.” Pel que fa als pressupostos no aprovats: • Navarro admet que influeixen, però insisteix que l’Administració té mecanismes per fer partides extraordinàries per a temes prioritaris. • Considera que els grups parlamentaris no són plenament conscients de la gravetat real de la situació. 1.5. Sanitat concertada, privatització i doble porta A partir de l’anàlisi de l’article i de la comparativa entre Mútua de Terrassa i CST, Navarro assenyala problemes estructurals de la sanitat concertada: • Una mateixa especialitat pot no ser un problema a Mútua i sí ser-ho greu a CST. • Depenent de quin CAP et toqui (Borja, Mútua, etc.), tens llistes d’espera completament diferents per al mateix servei. Això es vincula amb la privatització de la sanitat i el fenomen de la doble activitat dels metges: • Metges que treballen al matí a la sanitat pública i a la tarda a la privada (sovint al mateix centre o amb els mateixos recursos). • Missatge implícit al pacient: - Per la Seguretat Social: esperaràs un any. - Si vas per la via privada (el mateix metge, el mateix quiròfan, però a la tarda): tres mesos. “D’alguna forma, tot això què fa? Empènyer la gent a la sanitat privada.” Navarro assenyala que: • Quan una persona està molt malament, les consideracions ètiques sobre pública vs privada passen a segon terme: el que importa és la salut pròpia. • Això provoca un canvi de paradigma: abans es veia la privada com un tema d’“hostaleria” i confort; ara molta gent assumeix que “si vols una altra cosa, has d’anar a la privada”. També critica la trampa dels assegurances privats: • No accepten persones d’una certa edat o els exclouen les malalties prèvies. • Moltes prestacions queden fora de la cobertura. • En casos greus (UCI, estades llargues), els costos són impagables si s’haguessin d’assumir de la butxaca. Conclusió: per Navarro, la sanitat no pot ser un negoci, perquè en molts moments de la vida és estructuralment deficitària i només es pot garantir amb un sistema públic fort. 1.6. Mobilització ciutadana: conferència, manifest, manifestació La Coordinadora per la Salut Pública de Rubí prepara diverses accions col·lectives: • Conferència a la Biblioteca Mestre Martí Tauler (probablement a principis de gener): - Explicar amb detall la situació de la sanitat a Rubí. - Revisar l’estat dels projectes iniciats (com el Centre d’Alta Resolució, ampliacions, etc.). - Exposar problemes i possibles solucions. - Objectiu central: conscienciar tots els grups polítics i la ciutadania que la sanitat ha de ser una prioritat absoluta. • Manifestació al febrer: - Volen que sigui una mobilització ciutadana important a Rubí. - Estan redactant un manifest explicant la situació i els motius de la protesta. • Coordinació amb altres municipis del Vallès Occidental-Oest (Terrassa, Sant Cugat, Castellbisbal, etc.): - Ja han assistit a una assemblea a Terrassa. - Proposta: fer una mobilització conjunta el mateix dia i a la mateixa hora a les portes dels CAPs de cada municipi. - El problema general (llistes d’espera, manca de personal, model de concertació) és compartit, encara que cada ciutat tingui casos concrets diferents. Navarro resumeix la “bona notícia” així: “La bona notícia és que ens estem movent i que cada vegada hi ha més gent que intenta posar remei a aquesta situació.” 1.7. Percepció social, edat i consciència col·lectiva Sobre la participació a les manifestacions i la consciència ciutadana: • Reconeix que hi hauria d’haver més implicació. • Observa que la major part de gent mobilitzada és de més edat perquè: - Fan ús de la sanitat de forma contínua i permanent. - Són més conscients de la dependència del sistema públic. En canvi, els joves: • Sovint poden passar anys sense anar al metge, i tenen poca percepció del risc. • Apareix un discurs pessimista: “no tindrem pensió”, “no tindrem sanitat”, però sense un pla alternatiu real (estalvi sistemàtic, assegurança sòlida, etc.). Navarro insisteix que la gent jove hauria de mirar al seu voltant: • Veure què passa amb pares i avis. • Entendre que la necessitat arribarà també per a ells. El camí fins a la manifestació, diu, servirà per explicar a tothom com els afecta la situació actual, avui o d’aquí a 20–30 anys. 2. Setmana Europea de Prevenció de Residus a Rubí 2.1. Objectius i enfocament de la campanya A partir del minut 2049, el programa canvia de bloc i entrevista Eva Andreu, tècnica del Servei Educatiu de Residus, sobre la Setmana Europea de Prevenció de Residus: • Rubí forma part d’aquesta campanya des de fa 18 anys, des de la prova pilot europea. • L’objectiu és fomentar la prevenció, reparació i reutilització de béns i materials, molt més enllà del simple reciclatge. Canvi de mirada que es vol transmetre: • Passar de la lògica “utilitzar i llençar” a: - Primer: preguntar-se si realment cal comprar o tenir allò. - Després: donar segones i terceres vides als objectes. Segons Andreu, Rubí és una ciutat especialment sensible en aquest àmbit, amb moltes entitats i ciutadania que s’hi sumen cada any. 2.2. Tema europeu de l’any: residus d’aparells elèctrics i electrònics L’edició d’enguany està dedicada als Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE): • Cada vegada hi ha més electrònica a casa i amb vida útil més curta. • S’ha perdut l’hàbit de reparar i es tendeix a substituir directament. Rubí aprofita aquest marc per promocionar especialment un servei municipal: el Dimecres Manetes. 2.3. El servei “Dimecres Manetes”: reparació col·laborativa El Dimecres Manetes és un servei setmanal de reparació d’aparells amb suport tècnic: • Hi ha un “manetes” (tècnic) que ajuda els ciutadans a reparar ells mateixos els seus aparells. • El servei té un 75% d’èxit: tres de cada quatre aparells que hi arriben surten funcionant. • El públic és molt divers: gent gran, jove, homes i dones. Exemples típics d’aparells que es porten: • Cafeteres, sobretot de càpsules, que es fan malbé molt sovint (i són molt majoritàries a les llars). • Secadors de cabells, especialment per l’hàbit d’enrotllar el cable al mànec, que acaba trencant el cablejat. Moltes reparacions són senzilles: • Tornar a connectar un cable intern. • Canviar una bateria o un fusible. • El tècnic indica fins i tot a quina botiga es pot comprar la peça necessària. Durant la Setmana Europea, el Dimecres Manetes té una activitat especial: “Si ho repares, t’ho quedes”: • L’Ajuntament recupera aparells espatllats (RaeE) i els posa a disposició dels participants. • Qui els aconsegueixi reparar amb el suport del manetes, se’ls emporta a casa, evitant que acabin a la deixalleria. 2.4. Activitats programades durant la setmana La setmana s’allarga fins al dia 30 i inclou diverses activitats: 2.4.1. Inici: tallers i visita al Centre de Tractament de Residus Ja han tingut lloc: • Un taller de compostatge. • Una visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès, on arriben: - Els residus del contenidor de resta de Rubí. - I d’altres municipis (Terrassa, Sabadell, etc.). Aquesta visita impacta molt als participants: • Permet visualitzar la quantitat enorme de residus que es generen. • Serveix de punt de partida per entendre la importància de prevenir, no només reciclar. Una nova visita està prevista per al 17 de gener. 2.4.2. Tallers pràctics: sabó, tèxtil i Nadal Altres activitats destacades: • Taller de sabó (avui): - Tallers plens; indicador d’alta demanda. - Exemple de reutilització de greixos i reducció de residus. • Taller de tèxtil i parament de taula de Nadal: - Es treballa amb teles que ja tenim a casa (cortines, llençols, etc.). - S’ensenyen tècniques per convertir-les en elements decoratius de taula nadalenca. - Objectiu: reduir els residus tèxtils, un flux en fort creixement i molt problemàtic. - Se celebra dijous a les 18 h a l’escola d’adults. Inscripcions: • Es poden fer a través de l’agenda municipal. • O bé mitjançant la pàgina específica: rubi.cat/SEPR (Setmana Europea de la Prevenció de Residus), on es pot consultar tota la programació i inscriure’s amb un clic. La mesura de l’èxit de les activitats es fa amb: • Nombre d’inscrits i llistes plenes. • Qüestionaris de valoració que emplenen les persones participants. Segons Andreu, els tallers tenen valoracions molt positives, també gràcies a la qualitat dels talleristes. 2.4.3. Gran esdeveniment final: Refira La gran activitat de la setmana és el dissabte 29, de 10.30 h a 14 h, a la Plaça del Doctor Guardiet (i voltants del tren de Màxim Fornés): • Es tracta de la Refira, un gran mercat de segona mà. • Hi participen: - Vuit escoles del municipi. - Quatre entitats que munten les seves pròpies parades. • Hi haurà: - Paradetes de segona mà. - Inflables. - Tallers sobre reducció del consum, especialment de tèxtil. Andreu el defineix com una “gran festa” de la reutilització i la prevenció de residus. 2.5. Dispositius permanents de prevenció de residus a Rubí Més enllà de la Setmana Europea, a Rubí hi ha diversos serveis estables que reforcen aquesta cultura: • Dimecres Manetes a l’Ateneu Municipal: - Tots els dimecres (servei setmanal i continuat de reparació d’aparells). • Trucalleria: - Surt cada dissabte (excepte a l’agost) al carrer. - Permet intercanviar objectes que ja no necessitem per altres que ens puguin ser útils. • Espai de reutilització a la deixalleria de Cova Solera: - Una mena de zona de donacions. - Les coses que s’hi deixen es deriven sovint a la trucalleria, perquè puguin continuar circulant. • Campanya de joguines reutilitzades per Nadal: - Recullen joguines en bon estat que encara poden “donar molt de joc”. - Les fan arribar, a través d’entitats com Càritas i ASAV, a famílies que les necessiten. 2.6. Consum responsable i comerç local Rubí també treballa el vessant del consum responsable durant tot l’any: • Dins la web municipal hi ha un apartat específic de consum responsable. • Allà s’hi recullen comerços de Rubí que ofereixen: - Serveis de reparació. - Productes de segona mà. - Opcions d’intercanvi. - Productes ecològics i amb menor impacte ambiental. Aquests establiments es promocionen mitjançant: • El Facebook i les xarxes municipals. • Campanyes com la Setmana Bio, on destaquen els productes ecològics i locals. 3. Falques i autopromoció de RÀDIO RUBÍ Entre les dues entrevistes s’emeten diverses falques de promoció de programes de RÀDIO RUBÍ i de la Xarxa de Comunicació Local: • Inspira’t: programa per descobrir projectes i històries inspiradores. • Les Gildes: tertúlia jove quinzenal de dilluns al migdia. • Long Play: espai musical de selecció “gurmet”. • Rock and Classics: programa de dilluns tarda sobre història del rock. • Programa de música en català (actualitat musical de casa nostra, amb agenda, notícies i entrevistes). • Notícies en xarxa: butlletins informatius de proximitat a primera hora del matí. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com a emissora local amb una programació cultural i informativa variada. 4. Idees clau del podcast 4.1. Sobre sanitat pública • Les llistes d’espera són una cadena de retards que es van sumant i poden allargar un procés diagnòstic més d’un any. • La conseqüència directa és l’empitjorament de les malalties i la pèrdua de qualitat de vida. • Hi ha una manca estructural de personal i no-substitució de baixes, fins i tot de les previsibles. • El model de sanitat concertada genera desigualtats d’accés segons el proveïdor (Mútua, CST, etc.). • La combinació de sanitat pública i privada amb els mateixos professionals i instal·lacions empeny la ciutadania cap a la sanitat privada. • La resposta de la Coordinadora és organitzar mobilitzacions, amb una conferència a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i una manifestació al febrer, coordinada amb altres municipis del Vallès Occidental-Oest. 4.2. Sobre la prevenció de residus • Rubí té un llarg recorregut (18 anys) participant a la Setmana Europea de Prevenció de Residus. • L’edició actual se centra en els residus electrònics, i Rubí ho aprofita per reforçar el Dimecres Manetes. • Hi ha una bona resposta ciutadana als tallers (places plenes i bones valoracions). • El Refira i la trucalleria consoliden una cultura de segona mà i intercanvi al municipi. • El web de consum responsable i la identificació de comerços de reparació, segona mà i producte ecològic connecten la prevenció de residus amb el teixit comercial local. 5. Glossari de persones i llocs destacats • José Luís Navarro – Portaveu de la Coordinadora per la Salut Pública de Rubí entrevistat sobre la crisi sanitària. • Biblioteca Mestre Martí Tauler – Espai previst per a la conferència sobre sanitat pública. • Eva Andreu – Tècnica del Servei Educatiu de Residus entrevistada sobre la Setmana Europea de Prevenció de Residus. • Plaça del Doctor Guardiet – Plaça cèntrica on tindrà lloc el Refira, el mercat de segona mà i activitats de la setmana. • Cova Solera – Deixalleria municipal amb espai de reutilització. • Ateneu Municipal – Espai on es fa el servei Dimecres Manetes. Aquests elements situen la conversa en el context urbà i institucional de Rubí, tot connectant sanitat pública, medi ambient i participació ciutadana.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Resum general del programa En aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h amb Lidia Martín, el programa combina cultura i música local amb una reflexió profunda sobre la violència masclista i un ampli bloc de ciberseguretat i joves a internet. 1. Introducció del tram del magazín La presentadora situa l’oient en el format del programa: • Recorda l’estructura de Rubí al dia, d'11 a 12h i el relleu de presentadores (Pamela Martínez, Belén Tierno i el bolletí amb Pàtria Díaz). • Anuncia els temes del dia: - Música i cultura local amb una entrevista a Alba Luz, cantautora rubinenca. - Un espai de reivindicació feminista vinculat al 25 de novembre, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones. - La secció Territori digital amb Germà Bustamante, centrada avui en ciberseguretat i jovent. • Es menciona també la possibilitat d’aconseguir entrades per a l’obra “Avui no ploraré” al Teatre Municipal La Sala, a través del telèfon del programa. 2. Context cultural i efemèride musical Abans de les seccions principals, es fa una petita peça cultural/musical: • Sonorització amb la cançó “Island Girl” d’Elton John. • S’explica l’efemèride: fa 50 anys (21 de novembre de 1975) que Elton John va rebre l’estrella al Passeig de la Fama de Los Angeles. • La cançó s’utilitza per connectar data i memòria musical, amb un to divulgatiu i proper. 3. Entrevista a Alba Luz: música, abús i sanació col·lectiva 3.1. Presentació de l’artista La segona part del programa gira al voltant d’Alba Luz, artista rubinenca: • Se la defineix com a cantautora, poeta i actriu, molt vinculada a Ràdio Rubí i a la ciutat. • Presenta el seu treball en solitari “En la raíz”, un projecte llarg de: - Composició i investigació personal. - Recerca del seu propòsit artístic i polític. - Exploració de la seva identitat com a dona, activista i ésser humà en el context actual. "En la raïs és un exercici d'entrar molt en les profunditats i de descobrir d'on vinc i quines són les coses que m'han portat fins al moment on estic ara, com a dona, com a activista, com a ésser humà a la Terra 2025." 3.2. Actuació del 25N a Rubí Es detalla la participació d’Alba Luz en els actes del 25 de novembre a Rubí: • Data i lloc: dimarts 25 de novembre, plaça Doctor Guardiet. • Serà part de la programació vinculada al Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, després de la lectura del manifest. • L’artista explica que: - Feia gairebé dos anys que no actuava a Rubí i li fa molta il·lusió tornar. - És una data emocionalment difícil per a moltes dones, però considera important compartir-la col·lectivament amb la ciutat, amigues i família. 3.3. “Dejará de doler”: música sobre l’abús, la culpa i la sanació El nucli de l’entrevista se centra en la cançó “Dejará de doler”, que es presenta en exclusiva radiofònica: • És, segons l’autora, la cançó més especial i més difícil del disc, perquè explica la seva pròpia història d’abús sexual en l’adolescència. • Funcions principals de la cançó: - Sanació personal: escriure-la li va permetre posar nom a l’abús, portar-ho a teràpia i compartir-ho amb amigues. - Presa de consciència: l’ajuda a entendre com aquella experiència havia travessat tota la seva vida des de la preadolescència. - Abraçada col·lectiva: vol ser una mà estesa a altres dones que han viscut situacions semblants i: • No s’han atrevit a explicar-ho, o bé • Ho han fet però encara ho senten al cos. "L'objectiu d'aquesta cançó no és només com una sanació interna [...] sinó també que sigui una abraçada per totes les dones que per desgràcia també comparteixen aquesta experiència amb mi." 3.4. La culpa i el sistema La conversa entra en una reflexió feminista més ampla: • Es pregunta per què les dones solen sentir culpa davant la violència sexual. • Alba Luz assenyala el sistema patriarcal com a responsable: - Culpabilitza la dona per la seva vestimenta, la seva manera de ser i la seva llibertat. - Exculpa o silencía els agressors, desplaçant el focus de responsabilitat. Aquest fragment converteix l’entrevista en una denúncia política contra la violència masclista i la seva normalització social. 3.5. El videoclip com a ritual de sanació col·lectiva Al voltant del llançament del tema i el seu videoclip: • La cançó “Dejará de doler” surt oficialment aquell mateix dia, i a les 12 h es publica el videoclip a YouTube. • Aquest videoclip es concep com un ritual col·lectiu: - Rodat amb les seves amigues, que han compartit el procés. - Dirigit per Esther Munec, responsable de tots els videoclips del projecte. - Plantejat com un ritual de crema i d’homenatge a: • La força pròpia. • La vida de les dones i les ancestres. • Tota la violència viscuda i la que encara existeix. • Objectiu simbòlic: cremar, abraçar i celebrar el que són, transformant el dolor en força. 3.6. Trajectòria artística: de la filosofia a la cantautora La Lidia Martín repassa la trajectòria d’Alba Luz: • Formació acadèmica: - Va estudiar filosofia amb la idea de dedicar-se a la investigació i l’escriptura. • Gir cap a la música: - S’hi aboca quasi per atzar i per necessitat d’expressió. - Se li fa curt només escriure poesia, necessita posar-hi veu i cos. • Projectes destacats: - Molts anys amb el grup “Xapaos a la Nueva”, molt vinculat a Ràdio Rubí i a la ciutat. - Posterior projecte “Queixia”. - Carrera en solitari amb l’àlbum “En la raíz”. - Publicació del llibre de poemes “Espacio propio” (2021), ja presentat també a l’emissora. - Treball com a actriu, amb obres com “Los hombres blancos deben morir”, de l’Ignasi Muñoz, que actualment continua en cartell amb un altre repartiment. • La pròpia artista expressa que, mirant enrere, veu que “han fet moltes coses” i que Ràdio Rubí ha acompanyat el seu recorregut. 3.7. Present i futur: teràpies, gestió cultural i concerts Cap al final de l’entrevista, es parla del present i els plans futurs: • Actualment està molt centrada en: - Música. - Gestió cultural. - Teràpies: formada en gestalt i altres teràpies humanístiques, es dedica a l’acompanyament terapèutic. • La faceta d’actriu queda més aparcada per manca de temps. • Sobre la poesia en directe: - Normalment la poesia està integrada dins les cançons. - No descarta llegir algun poema el dia 25 si “li neix” en aquell moment. • Plans per a Rubí: - Té moltes ganes de presentar el disc a Rubí. - L’objectiu és fer-ho a la primavera, un cop el disc estigui publicat sencer. 3.8. Missatge final La conversa es tanca amb agraïments i un missatge clau: • El tema “Dejará de doler” vol ser eina de curació personal i col·lectiva. • Es remarca la importància de fer comunitat i no viure el trauma en solitud. Idea clau: només des de la comunitat, la paraula i la sororitat es pot avançar en la sanació de la violència masclista. 4. Territori digital: ciberseguretat i joves La darrera part del programa és la secció “Territori digital” amb Germà Bustamante, enfocada avui en seguretat a la xarxa per al jovent. 4.1. Punt de partida: joves hiperconnectats La secció comença amb una introducció distesa, a partir de la figura de Morad (el raper de l’Hospitalet) i el concepte MDLR (Mec de la Rue, “xaval del carrer”), per connectar amb el món juvenil. Després entra en un to més analític: • Es tanca un cicle de ciberseguretat que havia començat amb la gent gran i la canalla; avui es dedica als joves. • Es presenten dades d’un estudi del govern espanyol amb UNICEF, Red.es, Universitat de Santiago de Compostela i Consell d’Enginyeria Informàtica, sobre més de 100.000 joves de 10 a 20 anys: - Primera mitjana de mòbil propi: 10,8 anys (aprox. 5è de Primària). - Gairebé el 79% dels alumnes de Primària ja és en alguna xarxa social en acabar aquesta etapa. - A l’ESO, 92,8% ja tenen mòbil propi i 92,5% estan registrats almenys a una xarxa social. - 9% dels infants de 10-12 anys passa més de 5 hores diàries connectat entre setmana; prop del 20% durant el cap de setmana. - 1 de cada 4 joves reconeix haver sentit ansietat, tristesa o depressió per l’ús de la tecnologia. - L’accés a pornografia comença, de mitjana, als 11,5 anys; el 29,6% ja n’ha vist. - El 9% ha rebut pressions per enviar fotos o vídeos de contingut sexual. • Bustamante qualifica el panorama de preocupant, però insisteix que l’única sortida eficaç és: Pedagogia, sensibilització i esperit crític, més que no pas “posar tanques al camp”. 4.2. Decàleg de riscos i precaucions per a joves a internet Bustamante desenvolupa un decàleg de riscos principals i consells pràctics. 1) Ciberassetjament • Definició: insults, humiliacions i amenaces a través de: - Xarxes socials. - Eines de missatgeria (p. ex. WhatsApp). - Jocs en línia. • Impacte: afecta greument la salut emocional dels joves. • Factors de risc: l’anonimat a la xarxa dona ales als assetjadors. • Recomanacions: - Bloquejar i treure de les xarxes les persones assetjadores. - Parlar amb adults de confiança (família, docents, professionals). - Denunciar: l’assetjament a la xarxa és delicte penal i pot arribar a judici. 2) Grooming (entabanament) • Definició: adults que es fan passar per joves per guanyar la confiança de menors i cometre abusos (virtuals o físics). • Recomanacions: - No compartir informació personal amb persones que no es coneixen realment. - Desconfiar de peticions estranyes, urgents o coercitives. - Aplicar la mateixa norma que al carrer: no parlar ni obrir la porta a desconeguts, només que ara l’escenari és digital. 3) Sextorsió • Definició: xantatge a partir d’imatges íntimes per obtenir diners o favors. • Context juvenil: és habitual l’intercanvi de fotos “pujadetes de to” entre joves de confiança. • Risc clau: - Un cop la imatge surt del teu dispositiu, perds el control. - Pot ser difosa en grups, modificada amb intel·ligència artificial (per exemple, despullant digitalment la persona fotografiada) i reutilitzada. • Aspecte legal: també és un delicte penal. 4) Addicció a pantalles • Problema: un ús excessiu pot afectar: - Estudis. - Cicles de son. - Relacions socials i familiars. • Bustamante matisa que el paradigma de comunicació ha canviat (ara es relacionen molt via mòbil), però l’excés és el problema. • Recomanacions: - Fixar horaris raonables d’ús de pantalles. - Promoure activitats sense pantalles (esport, lectura, lleure presencial, etc.). - Treballar la força de voluntat i, en el cas de menors, el paper actiu de mares i pares. 5) Fake news i desinformació • Risc: les notícies falses poden condicionar opinions i decisions, sovint amb intencions: - Polítiques. - Econòmiques. - Socials. • Recorda un principi de periodisme: "Contrastar les fonts" abans de donar res per bo. • Recomanacions: - Verificar la informació en fonts diverses i fiables. - Fomentar un pensament crític per no creure’s tot el que circula per la xarxa. 6) Robatori d’identitat • Problema: ús fraudulent de comptes i dades personals. • Pràctiques de risc: compartir contrasenyes entre amics, repetir la mateixa en tots els serveis. • Recomanacions: - Utilitzar contrasenyes segures i diferents per a cada servei. - No compartir credencials amb ningú. - Activar el doble factor d’autenticació sempre que es pugui. 7) Fraus i estafes en línia • Els joves són especialment vulnerables a: - Ofertes falses i concursos enganyosos. - Missatges de phishing. - Continguts d’influencers amb objectius opacs (clics, diners, dades). • Recomanacions: - No clicar en enllaços sospitosos o massa “bons per ser veritat”. - Desconfiar de missatges que demanin dades personals, financeres o documents. • La Lidia aporta un exemple real d’un correu de suposat Fons Monetari Internacional + Nacions Unides que li demana dades com DNI, adreça o telèfon per a una falsa transferència milionària. Bustamante recorda que amb aquest tipus de dades ja es poden demanar crèdits a nom de la víctima. 8) Exposició excessiva i pèrdua de privacitat • Risc: compartir massa informació de la pròpia vida (fotos, ubicacions en temps real, rutines) a les xarxes. • Conseqüències: - Pèrdua de privacitat. - Risc de robatoris si s’informa de viatges o absències de casa. • Recomanacions: - Pensar abans de publicar: què, quan i per a qui. - Configurar la privacitat de les xarxes perquè no tot sigui públic. - Evitar indicar en directe quan es deixa la casa buida (vacances, estades llargues fora, etc.). 9) Continguts inapropiats • Risc: accés a materials violents, sexuals o perillosos que no s’ajusten a l’edat dels joves. • Debat: fins a quin punt cal control parental estricte vs. educació i diàleg. • Recomanacions: - Explicar què és adequat i què no, i per què. - Acompanyar l’ús de la tecnologia, recordant que ser “nadius digitals” no vol dir ser conscients de tots els riscos. 10) Pressió social i autoestima • Problema: les xarxes fomenten la comparació constant, generant: - Ansietat. - Baixa autoestima. • Recordatori clau: Les xarxes mostren realitats filtrades, no la vida real sencera. • Cal treballar amb els joves: - La distinció entre aparença i realitat. - Una relació més sana amb la pròpia imatge i la validació externa. 4.3. Tancament de la secció La secció es tanca amb to proactiu: • Es resumeix la importància de: - Educar, acompanyar i parlar obertament. - Ensenyar a no fiar-se de tot i a fer servir la tecnologia amb criteri. • S’anuncia que en dues setmanes hi haurà una nova secció sorpresa de Territori digital. 5. Idea global del programa Aquest tram de Rubí al dia, d'11 a 12h combina tres eixos principals: Informació i cultura local (efemèride musical, agenda d’espectacles, presència d’artistes de Rubí com Alba Luz). Reivindicació feminista i memòria del 25N a través del testimoni artístic i personal d’Alba Luz i del seu tema “Dejará de doler”, que aborda l’abús sexual, la culpa i la sanació col·lectiva. Educació digital crítica amb un decàleg clar de riscos i mesures de ciberseguretat per al jovent, destacant la necessitat de pedagogia, sensibilització i esperit crític davant dels perills de la xarxa. El programa aconsegueix així un equilibri entre entreniment, cultura, denúncia social i formació en competències digitals, sempre des de la proximitat amb la realitat de Rubí i el seu entorn.
Resum general de l’episodi La tertúlia gira al voltant de tres grans eixos: Judicialització de la protesta i por entre els joves a partir del cas del rubinenc Pau Major, encausat per una manifestació en suport a Pablo Hasél. Memòria del franquisme i auge del feixisme actual, amb una reflexió crítica sobre com s’explica (o no) el franquisme a les escoles i com això influeix en la percepció dels joves sobre les dictadures. Crisi de la justícia i politització dels tribunals, a partir de la inhabilitació del fiscal general de l’Estat per la filtració de dades de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. A la part final, la tertúlia fa un gir cap a temes més lleugers i culturals: Celebració dels 15 anys dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Debat sobre la participació en la cultura popular i el voluntariat (gegants, castellers, entitats locals) i la dificultat d’implicar-hi gent jove i persones nouvingudes. Breus recomanacions d’activitats i concerts per al cap de setmana. 1. El cas Pau Major i la por a manifestar-se 1.1. Judici ajornat als joves encausats • Es recorda el judici als quatre encausats per la manifestació del 26 de febrer de 2021 en suport a l’entrada a presó de Pablo Hasél, entre ells el rubinenc Pau Major. • El judici s’ha ajornat perquè: - Només s’havien citat els testimonis de l’acusació. - No s’havien citat els testimonis de la defensa, cosa que es considera una possible irregularitat. El propi Pau Major considera "estrany" i preocupant que no es citi la seva defensa, i ho viu com una irregularitat del procediment. 1.2. Militància, por i autocensura • Es recupera un fragment de l’entrevista amb Pau Major on explica que la situació judicial li genera por i prudència extrema a l’hora de tornar a manifestar-se. • Idees clau: - "Un pas en fals" et pot deixar anys empantanat en un procediment judicial. - Aquesta situació fa que els joves s’ho pensin dues vegades abans de sortir al carrer. - Es planteja si ell mateix repetiria el que va fer sabent tot el que ha vingut després. • A la taula es considera esgarrifós que un jove del 2025 parli amb aquesta por de defensar idees al carrer. 1.3. De la protesta contra l’empresonament de Pablo Hasél al debat sobre llibertat d’expressió • Es recorda que la manifestació era en resposta a l’empresonament del raper Pablo Hasél per les seves lletres sobre la Corona. • Es qüestiona: - La lògica de la inviolabilitat del rei. - El fet que l’hagin condemnat per unes cançons que no es perceben com tan greus si es comparen amb altres expressions culturals crítiques. • Es suggereix que Hasél ja estava al punt de mira i que el seu cas s’emmarca en una època de forta pressió repressiva sobre la dissidència. 2. Democràcia, franquisme i memòria històrica 2.1. Por, policia i la paraula “dictadura” • A partir del cas de Pau, s’estableix un paral·lelisme amb el que passava en temps del franquisme (Vintena), salvant distàncies. • Es critica que: - Alguns joves veuen una dictadura com “no tan dolenta”. - Hi ha qui considera que “massa llibertats” són un problema i que cal més autoritat. • Els tertulians remarquen que: - Ara no vivim en una dictadura, sinó en una democràcia amb molts defectes, però democràcia al cap i a la fi. - La llibertat actual és fruit de molta lluita, i la democràcia s’ha de cuidar dia a dia. 2.2. El silenci sobre el franquisme i l’auge del feixisme • Es denuncia la manca de memòria sobre el franquisme i la Guerra Civil: - "Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la". - Es parla d’una “rebifalla del feixisme”, ara més per via judicial que no pas militar. • Es critica la insuficient presència del franquisme al currículum escolar i el silenci històric que l’ha envoltat. 2.3. Professors d’història i dificultats curriculars Es recupera l’entrevista a Héctor Rodríguez, professor d’Història de l’Institut Doctor Montblanc: • Punts principals: - Cap norma obliga formalment a explicar franquisme i Guerra Civil a 4t d’ESO. - Malgrat això, molts docents continuen fent-ho, perquè ho consideren imprescindible. - S’insisteix que cal explicar fets, dates i context, no només valors democràtics de manera abstracta. • Els canvis curriculars posen l’accent en: - Valors democràtics i camí a la democràcia. - Deixant en segon pla l’explicació detallada del règim franquista i la seva repressió. 2.4. Ignorància de dades bàsiques entre els joves • Es comenta una enquesta a joves (disponible a Instagram de Ràdio Rubí): Molts saben que el franquisme era un règim totalitari. Però gairebé cap encerta les dates: • Quan comença el franquisme. • Quan mor Franco. • Quant dura exactament el règim. • Alguns joves arriben a dir que potser caldria una dictadura perquè l’autoritat la tingués qui “li pertoca”. Es mostra preocupació perquè moltes d’aquestes opinions les expressen noies joves, que serien precisament qui més perdria drets en un règim autoritari. 2.5. Desinformació, xarxes socials i autoritat del coneixement • Es lamenta que l’autoritat del professorat i dels llibres d’història hagi perdut pes: - Ara convivim amb informacions a xarxes socials a les quals es dona la mateixa credibilitat. - Hi ha una barreja perillosa entre coneixement històric i relats interessats. • Es reivindica el paper de: - Historiadors i docents com a fonts fiables. - Mitjans que fan verificació i anàlisi crítica de notícies per combatre la desinformació. 3. Franquisme: fets, repressió i mites 3.1. Dades i aspectes històrics poc coneguts • A partir d’un programa previ amb historiadors, els tertulians diuen haver après dades impactants: Fusellaments dins de la Guàrdia Civil: comandaments que van romandre fidels al govern de la República van ser executats per no donar suport al cop d’estat. Paper de tropes estrangeres en el bàndol “nacional”: forces vingudes d’Itàlia, Alemanya i del nord d’Àfrica. Es matisa el mite d’un “exèrcit nacional” homogeni: hi havia molts interessos estrangers i de classes dominants. 3.2. Les mentides del franquisme: pantans i Seguretat Social • Es desmunten tòpics com: - “Franco va inventar la Seguretat Social”. - “Franco va fer tots els pantans”. • Es recorda que: - Molts projectes d’infraestructures venien d’abans. - Encara que hagués fet pantans, no compensa la repressió, els assassinats i la manca de llibertats. 3.3. Guerra Civil o cop d’estat? • Es reivindica anomenar les coses pel seu nom: "No va haver-hi una guerra civil d’entrada, va haver-hi un cop d’estat feixista contra un govern legítimament escollit." • Punts remarcats: - Hi havia un govern de la República legalment votat. - Molts militars havien jurat fidelitat a la República i, tot i això, van fer el cop. - La guerra que segueix és: • Una guerra del poble contra exèrcits professionals, molts d’ells estrangers. • En sintonia amb els feixismes europeu (Itàlia, Alemanya). 3.4. Repressió durant i després de la guerra • Es destaca que el pitjor no és només la guerra, sinó la repressió posterior: La guerra acaba el 1939, però la repressió franquista dura fins a la mort de Franco el 1975. Es recorda que fins i tot una setmana abans de morir Franco encara es dictaven execucions. El règim va continuar matant durant 36 anys. • L’objectiu no era només guanyar militarment, sinó “fer neteja” política i social. 3.5. Suports internacionals i interessos econòmics • S’explica que el cop i la guerra van comptar amb: - Suport alemany (aviació, logística) i italià. - Pont aeri des del nord d’Àfrica per traslladar tropes. - Finançament de la burgesia catalana i de la banca (es cita la Banca March). • L’URSS va ser l’únic estat important que va ajudar la República, però: - Amb interessos propis. - No tota l’ajuda va arribar per bloqueig a les fronteres. 4. Polítiques de memòria: Valle de los Caídos i Fundació Franco 4.1. Il·legalització tardana de la Fundació Francisco Franco • Es comenta que només ara s’està tramitant la il·legalització de la Fundació Franco. • Idees clau: - Es considera que s’hi arriba “molt tard”. - Indigna que una entitat que enalteix un dictador hagi estat finançada amb diners públics. - Es fa el paral·lel: una hipotètica “fundació Hitler” seria impensable. 4.2. Exhumació de Franco del Valle de los Caídos • Es valora positivament que s’hagués tret Franco del Valle de los Caídos: - “Ja era hora”, però també calia assumir el cost polític d’aquesta decisió. - S’havia evitat durant anys per por de conflictes polítics i electorals. 4.3. Mitjans, consum crític i fake news • Es fa una crida a aprendre a consumir mitjans: - Diferenciar entre periodisme rigorós i “mitjans de barra de bar”. - No creure’ns-ho tot acríticament. • Es posa en valor: - Els mitjans que desmunten notícies i expliquen com es manipula la informació. - L’experiència de la censura franquista, que obligava a “llegir entre línies”. 5. Crisi judicial: el fiscal general de l’Estat 5.1. Una condemna inèdita al fiscal general • Es qualifica de fet històric la inhabilitació del fiscal general de l’Estat, García Ortiz. • Context del cas: - Se l’acusa d’haver filtrat informació sobre qui era la parella d’Isabel Díaz Ayuso. - El govern, per boca de Félix Bolaños, diu que respecta la sentència però no la comparteix i defensa la innocència del fiscal. Bolaños: "El govern té el deure legal de respectar el fallo, però també el deure moral de dir públicament que no el compartim." 5.2. Prova feble i vulneració de la presumpció d’innocència • Els tertulians qüestionen la soliditat probatòria de la sentència: Denuncien que el Tribunal Suprem ha girat la seva pròpia jurisprudència sobre la presumpció d’innocència. Afirmen que no hi ha proves clares que el fiscal fos la font de la filtració. Es parla d’un informe de la UCO (Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil) que seria més una opinió que no pas un conjunt de fets provats. • Es considera que això pot ser una vulneració de drets fonamentals i que el cas acabarà al Tribunal Constitucional, que podria revertir la sentència. 5.3. Fonts periodístiques i responsabilitat • Es recorda que durant el judici: - Un periodista va afirmar a porta tancada que sabia qui era la seva font i que no era el fiscal general. - Va invocar el dret a protegir les fonts i no va revelar el nom. • Dilema plantejat: - Fins a quin punt la protecció de la font pot justificar que una altra persona sigui condemnada injustament. - Es reconeix que aquest dret està constitucionalment protegit, però es qüestiona el seu ús en casos extrems. 5.4. Objectiu polític: fer caure el fiscal i castigar el govern • A la tertúlia es defensa que l’objectiu real del procés era: - Forçar el cessament del fiscal general. - Desprestigiar el govern que l’havia nomenat. • Es destaca que, encara que en el futur el Constitucional revoqui la condemna: - El dany polític i personal ja estarà fet. - S’han aconseguit els fets consumats que es buscaven. 5.5. Indemnització a la parella d’Ayuso • Es comenta amb ironia que el company d’Ayuso: - Demanava 100.000 € d’indemnització i només n’ha rebut 10.000. - També demanava pena de presó, que no s’ha concedit. • Es considera un “recotxineo” que, a més de la inhabilitació del fiscal, hi hagi aquesta indemnització, encara que molt inferior a la reclamada. 5.6. Explosió de descrèdit institucional • Reflexions finals sobre l’efecte d’aquest cas: - Desprestigi global de la justícia i la política. - Alguns joves expressen als tertulians la sensació que "no es pot creure en res". • Es planteja que: - Qualsevol govern que vingui després també posarà el seu fiscal afí. - Ja durant l’etapa d’Aznar es va treballar per situar perfils conservadors a la cúpula judicial. 6. Política, dreta, esquerra i llei electoral 6.1. Reaccions polítiques: Ayuso i Feijóo • Es recorda que Ayuso va denunciar que s’havien utilitzat mitjans de l’Estat per fer política. • Feijóo aprofita per: - Tornar a demanar la dimissió de Pedro Sánchez. - Reclamar eleccions anticipades, com fa reiteradament des de fa anys. 6.2. Crítica a la dreta i autocrítica a l’esquerra • Es critica que el PP: - Demonitzi formacions com Esquerra, Bildu o Podemos, tot i ser partits legals i representats al Congrés. - Afirma que “no s’hi pot pactar”, la qual cosa s’interpreta com una deslegitimació de milions de vots. • Sobre l’esquerra: - Es diu que quan està al govern porta la rosa i quan està a l’oposició, un lliri. - Es considera que fa una oposició massa tova, especialment el PSOE. 6.3. Llei electoral i representativitat • Es defensa la necessitat de reformar la llei electoral perquè: - El sistema de circumscripcions per províncies desvirtua la representació proporcional. - Hi ha províncies petites sobrerepresentades en escons respecte a la població. • Es recorden intents frustrats de reforma, com el treball de la rubinenca Marta Ribes. • També es qüestiona el model de “cafè per a tothom” en la configuració de les comunitats autònomes i el finançament autonòmic. 7. Desigualtats territorials: educació, sanitat i taxes 7.1. Diferències entre comunitats autònomes • Es comenten exemples concrets de desigualtat territorial: Universitats: hi ha famílies que envien fills a estudiar a altres comunitats (com Andalusia) perquè les matrícules són molt més barates (ex.: 800 €/curs), mentre que a Catalunya són molt més altes. Carnet de conduir: hi ha qui canvia de comunitat per examinar-se perquè és més barat i, segons es diu, més fàcil. • Es qüestiona: - Si és un problema de mala gestió a Catalunya o de model de finançament. - Es denuncia que alguns territoris subvencionen serveis amb impostos que no han generat. 7.2. Exemple d’Andalusia: ordinadors i serveis • Es recorda que fa anys a Andalusia: - Les escoles repartien ordinadors als alumnes amb una petita fiança (25 €), sense cost real per a les famílies. - A Catalunya, en el mateix període, l’accés a ordinadors similars passava pel pagament per part de les famílies. • S’esmenta també el desplegament de fibra òptica o l’AVE, sovint abans en altres territoris que a Catalunya. 8. Castells, patrimoni i cultura popular 8.1. 15 anys dels castells com a Patrimoni de la Humanitat • Es celebra que es compleixen 15 anys de la declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. • Dades destacades de l’última dècada: - S’han descarregat un 50% més de castells. - Hi ha quatre vegades més castells de gamma extra (estructures de molta alçada i complexitat). • Els tertulians expressen opinions diverses: - Alguns reconeixen que no els agraden els castells o els fan patir. - Tot i això, hi ha consens que està molt bé que siguin patrimoni mundial. 8.2. Internacionalització i altres tradicions • Es comenta que: - Hi ha colles castelleres a la Xina. - Altres expressions com les sardanes han viscut moments de revifalla mediàtica (per exemple, gràcies a grups com Els Tiets). 9. Voluntariat, entitats i identitat local 9.1. Manca de relleu generacional • Es parla de la falta de participació i relleu generacional en: - Colles de gegants. - Castellers. - Entitats culturals i d’altres àmbits. • Problemes detectats: - Abans fer voluntariat estava ben vist; ara sovint es banalitza o se’n fa burla entre alguns joves. - Costa que entenguin que hi ha gent que treballa “per la cara” en entitats sense ànim de lucre. 9.2. Municipis petits vs. ciutats grans • Es remarca que: - En pobles petits (menys de 10.000 habitants), la trobada de gegants és sovint una de les grans festes de l’any, amb molta participació popular. - En ciutats grans de l’àrea de Barcelona, la participació es dilueix. • Es planteja que quan les ciutats creixen molt s’hi difuminen les arrels i les “senyes d’identitat”, si no es treballa activament la cultura pròpia. 9.3. Diversitat cultural i integració • Es recorda que Rubí té 150–160 nacionalitats i que això: - Enriqueix la ciutat. - També fa més complex mantenir i transmetre les tradicions locals. • Debat sobre responsabilitats: - Alguns tertulians consideren que a l’escola es treballa més la cultura d’origen d’alguns alumnes que la pròpia catalana, per un excés de bonisme. - Es defensa que primer s’ha de treballar la cultura pròpia i, des d’aquí, obrir-se a la resta. Un dels participants, migrant, diu que les persones que arriben "haurien de fer un esforç major" per integrar-se en la cultura del lloc on viuen. 9.4. Experiència de “Els nous rubinencs” i barreres reals • La moderadora explica el programa “Els nous rubinencs” de Ràdio Rubí: - S’hi entrevista setmanalment gent migrant. - Molts mostren interès per la ciutat i per implicar-se. • Es matisa que: - Aquesta gent no és representativa de tots els nouvinguts, perquè ja són persones amb una predisposició activa. - Potser algunes entitats també tenen dificultats per obrir-se als barris i fer-se visibles. 9.5. Obertura de les entitats i voluntat individual • Des del món geganter es remarca: - Les colles no posen traves a ningú. - “Que vingui qui vulgui, d’on vulgui; si no sap, ja li ensenyarem.” • Es conclou que: - Ha d’haver-hi voluntat personal d’implicar-se. - Les entitats han de continuar obrint portes i explicant-se, però sense perdre la seva identitat. 10. Tancament: fred, cap de setmana i propostes 10.1. El fred i els hàbits de consum • Es comenta el fred intens dels darrers dies: - Broma sobre “encendre la llar de foc” i anar a comprar mantes. - Es recorda que la “Casa de les mantes” ha tancat. - Es descriu l’escena de gent provant-se abrics a les botigues de Rubí. 10.2. Propostes culturals i d’oci • Es recomanen alguns concerts i activitats: Cava Urpí (Sabadell): • Avui: concert de Paula Valls. • Demà: concert de Sara Roy. Esment de concerts grans com Oques Grasses i Deep Purple (Sant Jordi Club) com a exemples d’oferta exhaurida o de gran format. • A nivell local: - Diumenge: Caminada Fent Xarxa, quarta etapa de la volta a Rubí per conèixer itineraris locals. • Es tanca la tertúlia desitjant bon cap de setmana i anunciant que es retrobaran la setmana vinent.
Resum general del podcast En aquest fragment de Rubí al dia, de 9 a 10h a Ràdio Rubí, el programa recorre diversos temes clau d’actualitat local i social: • Entrevista central a Pau Major sobre l’ajornament fins al 2027 del seu judici arran de les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél. • Secció “Escàner setmanal” d’Albert Soler, que articula cinc notícies locals al voltant del concepte de línia (línia d’alta tensió, línia inundable, línia de paciència en el futbol, línia vital artística i línia temporal de la història recent d’Espanya). • Bloc d’esports de cap de setmana, amb el repàs als partits i expectatives dels principals clubs de Rubí. • Agenda d’activitats culturals i ciutadanes, amb correccions puntuals en directe. • Secció d’aniversaris de personatges famosos. • Recomanació musical de Robert Fernández, centrada en les novetats discogràfiques d’Alejandro Sanz. 1. Entrevista a Pau Major: la “pena de banqueta” fins al 2027 Context del cas • Pau Major és un jove rubinenc, un dels quatre detinguts a les manifestacions de 2021 en suport a la llibertat d’expressió després de l’empresonament del raper Pablo Hasél. • S’enfronta a 4 anys i mig de presó, una multa de 5.400 € i una indemnització conjunta d’11.500 €. • Els acusen de desordres públics i danys. • El judici, previst per al 4 de novembre de 2024, s’ha ajornat fins al març de 2027 perquè els testimonis de la defensa no havien estat citats. “Quan un judici no se celebra i et fa esperar i et fa esperar, d’alguna manera és com si complissis una sentència anticipada.” Reacció a l’ajornament i “sentiments contradictoris” • La notificació de l’ajornament arriba dins mateix de la sala del jutjat penal de Terrassa. • Sensació immediata d’indignació i impotència: el procés s’allarga gairebé dos anys més. • Sentiments contradictoris: - D’una banda, hi ha qui veu les dilacions indegudes com un possible element favorable per a la defensa. - De l’altra, Pau insisteix que no se senten culpables i que l’únic objectiu és l’absolució o l’arxivament, de manera que l’ajornament no és un “benefici” real. La “pena de banqueta” i els efectes psicosocials • Pau denuncia que l’ajornament constitueix una “pena de banqueta”: castigar mitjançant l’espera i la incertesa abans de cap sentència. • Assenyala efectes psicosocials sobre: - La seva vida i la dels altres tres encausats. - L’entorn pròxim: famílies, parelles i amistats. • La incertesa fa que planifiquin la vida de manera diferent, sobretot en una etapa vital (25–30 anys) on es prenen decisions importants. “Jo què sé, el 2027 què estaré fent? Tindré la mateixa feina?” Canvis en el dia a dia i por a la mobilització • Pau reconeix que ha deixat de fer coses i que viu “amb més compte”: - Qualsevol “pas en fals” pot empitjorar la seva situació judicial. - Hi ha por a com qualsevol incident pugui ser interpretat. • Això afecta també la seva militància i participació en manifestacions: - Assegura que inconscientment actuen diferent quan es tracta de sortir al carrer a defensar causes justes. - Temen repetir situacions com la del 26 de febrer de 2021. Per què se’ls acusa? Crítica al relat de la fiscalia • Pau explica que el relat de la fiscalia no atribueix fets concrets a cada persona: - No hi ha descripció del tipus “Pau Major va fer X en aquest moment i lloc”. - L’acusació es basa en una idea general que tothom va alterar la pau pública. • Assegura que hi ha jurisprudència que qüestiona aquest tipus d’acusació genèrica. “Acabaven d’empresonar Pablo Hasél per les lletres de les seves cançons. Si això no és trencar la pau social, no sé què és.” • Pau gira el relat: proposa revisar què va portar milers de joves a sortir al carrer reclamant un dret fonamental com la llibertat d’expressió i la llibertat de Pablo Hasél (a presó des de 2021 i fins a 2027). El context del 26 de febrer de 2021 • Insisteix que aquell dia no es pot entendre com un fet aïllat: - Es manifestaven per la llibertat d’expressió i per la llibertat de Pablo Hasél. - Era un moment postpandèmia amb molta desafecció i ràbia juvenil. - Les condicions materials empitjoraven i les expectatives vitals de la gent jove es ressentien. “L’empresonament del Pablo Hasél va ser la gota que va fer vessar el got, però el got ja estava bastant ple.” Llei d’amnistia i exclusió del seu cas • Pau critica que la llei d’amnistia no inclogui les seves causes: - Considera que hi ha una voluntat de la Fiscalia i de l’Estat d’acabar la feina repressiva iniciada amb l’empresonament del raper. - Sosté que aquell cicle de mobilitzacions estava fortament vinculat al moviment sobiranista i independentista i a la defensa de la llibertat d’expressió. - Interpreta que deixar-los fora de l’amnistia és una forma de segmentar i fragmentar el moviment que aleshores gaudia d’un ampli suport social. Suport social, futur judici i esperança de sentència • El dia que s’havia de celebrar el judici hi havia molta gent davant dels jutjats donant-los suport, cosa que ha estat clau per no “baixar el cap”. • Tots quatre encausats han viscut l’ajornament amb indignació i certa incomprensió, però es recolzen mútuament. • Què necessiten ara? - A nivell personal, voldrien que el judici fos tan aviat com possible. - Alhora, volen que l’espera serveixi per visibilitzar i denunciar la pena de banqueta i la situació de Pablo Hasél. • Pel que fa a la sentència, Pau: - Confia en una sentència absolutòria perquè “no hi ha uns fets concrets” a la base de l’acusació. - També veu l’arxivament com una via possible. Què li dona força per seguir? • El suport de la gent: l’acompanyament constant del seu entorn i de la xarxa de solidaritat. • La voluntat que res del que estan vivint sigui en va: “Si d’alguna manera nosaltres hem de pagar aquesta pena de banqueta, que com a mínim serveixi per denunciar el que considerem que és injust.” • S’inspira en l’actitud de Pablo Hasél, que continua escrivint versos des de la presó, i en la tradició dels exiliats polítics que han continuat lluitant des del desterrament. 2. “Escàner setmanal” d’Albert Soler: cinc notícies unides per la paraula línia La periodista Pamela Martínez conversa amb Albert Soler en la secció habitual de l’escàner setmanal. Aquesta setmana el fil conductor és la paraula “línia”, aplicada a cinc realitats diferents. 2.1. Línia d’alta tensió de Can Fatjó i Comissió Municipal d’Energia • Tema “etern” de la ciutat: el desplaçament de la línia d’alta tensió de Can Fatjó, que afecta també Sant Jordi Park i la zona dels Avets. • Dimarts s’ha reunit la Comissió Municipal d’Energia després de dos anys sense convocar-se: - Hi assisteixen les tres associacions veïnals dels barris afectats. - El govern anuncia que ha trobat una via per accelerar els tràmits de desplaçament. • Aquesta nova via administrativa és pionera: cap altre ajuntament l’hauria fet servir encara. • Però implica “començar de zero” respecte als tràmits previs. • Els presidents veïnals surten poc convençuts; destaca la decepció de José María Rueda (AV Can Fatjó): “Todo el trabajo, toda la lucha de más de 30 años que llevamos, pues partimos de cero… Cuando no hay voluntad de que las cosas se hagan, se retrasan. No solo eso, cuando no hay voluntad se crean comisiones.” • Properes passes: - Al ple de desembre es debatrà el nou pla estratègic dels barris afectats. - Aquest pla serà la base d’un nou conveni amb Red Eléctrica Española. - Després es redactarà el projecte executiu. - La Generalitat haurà de valorar i aprovar el document. • Si tot prospera, Rubí podria ser el primer municipi a desplaçar una línia d’alta tensió amb aquesta fórmula, sense els antics tràmits urbanístics complexos. 2.2. Línia de zona inundable a l’Escardívol • Es debat on s’ha de traçar la línia de la zona inundable a L’Escardívol. • Segons la normativa vigent de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA): - El solar de Correus no és zona inundable. - L’Ajuntament s’hi aferra per defensar el seu projecte de construir-hi tres blocs de pisos. • L’AUP (Alternativa d’Unitat Popular) no hi està d’acord i ha presentat un contenciós administratiu. • Aquesta setmana, Ecologistes en Acció impulsen la campanya “Prou Urbanisme Inundable”, alertant dels riscos d’urbanitzar zones potencialment inundables: “Aquests mapes és evident que estan caducats… les zones de risc s’han d’ampliar.” (Guifré Bombilar) • Argument clau: - L’actual cartografia no incorpora plenament els efectes del canvi climàtic. - L’ACA estaria actualitzant els mapes i no estarien llestos fins al 2027. • Ecologistes en Acció proposa alternatives com zones verdes inundables que permetin la infiltració de l’aigua i siguin fàcilment evacuables en cas d’emergència. 2.3. Línia de paciència en el futbol: Joventut 25 de Septiembre • En el món del futbol, la línia fa referència al llindar de paciència de les directives. • Al Juventud 25 de Septiembre (Veinti), els mals resultats a Primera Catalana han fet que la directiva arribi a aquesta línia i decideixi canvis: - L’equip és 14è, en zona de descens, amb 6 punts (1 victòria, 3 empats, 5 derrotes en 9 partits). - L’entitat busca un revulsiu. • Canvi organitzatiu singular: - El tècnic José Antonio Vargas deixa la banqueta però passa a ser director esportiu. - L’antic director esportiu, Santi Fernández, passa a ser entrenador. • No hi ha un trencament traumàtic, però sí un gir de rol per intentar revertir la dinàmica. 2.4. Línia vital artística: Oriol Borés, el musical Ànima i El Casino • La “línia” aquí és la línia de vida i de coherència creativa de l’actor rubinenc Oriol Burés. • El seu trajecte: - Va començar a l’Esbart i es va marcar una línia: ser actor professional. - Ha consolidat una carrera destacada en teatre musical, fins a guanyar dos Premis Butaca pel musical Ànima (inclòs el de millor vestuari). • El repte del vestuari d’Ànima al Teatre Nacional de Catalunya: - Professionals de vestuari li deien que no ho podria fer sol i que ho hauria de refer. “Ho faràs, no estarà bé, i t’ho haurem de refer.” Malgrat el dubte, es manté fidel a la seva idea i acaba rebent el reconeixement pel resultat. Va comptar amb l’ajut de familiars i dones de la ciutat que saben cosir, que l’ajuden a rematar peces abans de l’estrena. • Present i futur: Ànima tornarà als escenaris al Teatre Tívoli de Barcelona a partir del 27 de febrer de 2026. Mentrestant, Oriol Burés actua a L’amor venia en taxi, de La Cubana, al Teatre Romea. • Somni local: Fer un musical de petit format a El Casino (equipament cultural rehabilitat a Rubí). Muntar un concert conjunt amb Rubén Yuste i Bittor Fernández, tres actors de musicals rubinencs, en un format desenfadat al mateix Casino. 2.5. Línia temporal: 50 anys de la mort de Franco i la transició • El cinquè ús de línia és la línia temporal de la història recent d’Espanya. • Amb motiu dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco (20 de novembre de 1975), Ràdio Rubí ha fet un programa especial amb convidats com Joan Manuel Tresserras, Armand Querol i Lorenzo Blanco. • Idees clau recollides: - El 20-N va marcar un abans i un després en la línia temporal de l’Estat. - En aquell moment, però, ningú tenia la certesa que la mort de Franco conduiria a la democràcia. “Jo crec que ningú tenia la sensació de què passaria a partir d’aquell moment.” (Eduard Puigventós) • Es planteja el debat entre transició pactada i una possible ruptura més traumàtica, que finalment no es va produir. • Els presentadors reflexionen que, sense aquella evolució històrica: - Probablement no existiria Ràdio Rubí. - Ells mateixos no podrien gaudir de les llibertats actuals ni fer el programa. 3. Esports del cap de setmana a Rubí La secció esportiva, conduïda per Toni Bravo, repassa la jornada esportiva dels principals clubs locals. 3.1. Futbol Unió Esportiva Rubí (Lliga Elit) • Partit clau a Can Rosés davant el Valls, equip de la zona alta de la classificació. • La UE Rubí és 3a amb 17 punts i el Valls 5è amb 14 punts. • Objectiu: consolidar la posició alta i sumar per sisena jornada consecutiva. • El partit es podrà seguir en directe per Ràdio Rubí. Juventud 25 de Septiembre (Primera Catalana) • El Veinti juga dissabte a les 17 h al camp del Covelles. • Covelles: penúltim amb 5 punts. • Veinti: 14è amb 6 punts, només una victòria en tota la temporada. • Es busca una segona victòria que canviï la dinàmica negativa. Olímpic Can Fatjó (Segona Catalana) • L’Olímpic Can Fatjó ve de guanyar el líder Juneda. • Nou repte: enfrontar-se als quarts classificats, la Seu d’Urgell, dissabte a les 16 h. • Olímpic: 11è amb 10 punts, en clara millora de dinàmica. 3.2. Hoquei línia (100 Patins) Equip femení (Lliga Elit) • El 100 Patins femení rep el Patinaje Línea Madrid dissabte a les 18.30 h a la pista Francesc Calvo. • Rubí: líders amb 20 punts, equip més fiable de la Lliga Elit. • Madrid: 9è amb 4 punts. • Objectiu: consolidar el lideratge. Equip masculí (Lliga Elit) • El 100 Patins masculí és 3r i rep Las Rozas dissabte a les 20.15 h a la Francesc Calvo. • Las Rozas: 8è. • Els de Mario Codano volen continuar la bona temporada. 3.3. Waterpolo (Club Natació Rubí) Equip masculí (Divisió d’Honor) • El CN Rubí masculí rep el Sant Andreu dissabte a les 16 h a la piscina del CN Sabadell. • Duel directe: tots dos equips estan a la zona mitjana amb els mateixos punts. Equip femení (Primera Divisió) • El CN Rubí femení és líder invicte de Primera Divisió. • Rep el Ciutat de Ribes dissabte a les 17.30 h. • Ciutat de Ribes: penúltim classificat. • Partit a priori assequible, ideal per a l’afició. 3.4. Futbol sala (Esportiu Rubí) Equip femení (Segona Nacional) • L’Esportiu Rubí femení visita el Xantrea dissabte a les 18 h. • Xantrea: 10è amb 11 punts. • Rubí: 3r amb 21 punts. • Necessiten no perdre comba dels dos primers per mantenir opcions d’ascens o promoció. Equip masculí (Tercera Nacional) • L’Esportiu Rubí masculí juga dissabte a les 18.30 h a La Llana contra el Caldes. • Caldes: 9è amb 9 punts. • Rubí: 8è també amb 9 punts. • Ve d’un molt mal inici, però amb dues victòries seguides que els permeten aspirar a consolidar-se a la zona mitjana. 4. Agenda cultural i d’activitats a Rubí Abans dels esports, la presentadora repassa diverses propostes per al cap de setmana i repalgunes correccions en directe per part de Toni Bravo. 4.1. Exposicions i actes culturals • Exposició “Lletres de Flors i Primaveres Captives” d’Anna Tamayo: - Lloc: Antiga estació. - Dates: fins al 31 de desembre. • Presentació del llibre “Xispes de vida”: - Lloc: Biblioteca Mestre Martí i Tauler. - Hora: 18 h. - Autora: Sagrario Pérez Pérez (Sagra Pérez). - Presenta: Josep Vives, autor del podcast Gostàlgia, dedicat a la història del Barça. • 22a mostra de cinema espiritual: - Lloc: església protestant. - Pel·lícula: La mà com fer-se milionari abans que mori l’àvia. - Hora: 18 h. 4.2. Activitats familiars, medi ambient i intercanvi • Dia Universal dels Drets de la Infància: - Lloc: plaça Miguel Hernández. - Activitats de tarda i xocolatada popular a les 19 h. • Visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès (ecotaller): - Dia: dissabte. - Sortida: 9.30 h des del pàrquing de L’Escardívol. • Trocalleria ampliada: - Dia: dissabte. - Lloc: plaça Doctor Guardiet. - Horari: 10.30 h – 14 h. • Caminada Femxarxa (Volta Rubí): - 4a etapa de la Volta Rubí. - Dia: diumenge. - Inici: 8.15 h. - Lloc: zona Campí de la Serra i Can Balasc, amb sortida i arribada al Rubí Forma. 5. Aniversaris i efemèrides La secció “Qui fa anys avui?” recull els aniversaris de diverses figures públiques: • Carly Rae Jepsen, cantant i compositora canadenca – 40 anys. • Jena Malone, actriu nord-americana – 35 anys. • Jesús Navas, futbolista – 38 anys. • Saúl Ñíguez, futbolista – 29 anys. • Álvaro Bautista, pilot de motociclisme – 38 anys. La conversa inclou comentaris informals sobre pel·lícules com Los Juegos del Hambre i Contact. 6. Recomanació musical: el nou àlbum d’Alejandro Sanz El periodista musical Robert Fernández tanca el bloc amb una recomanació centrada en Alejandro Sanz. 6.1. De l’EP “Y ahora qué?” al nou disc • Es recorda el tema “Hoy no me siento bien”, inclòs a un EP recent titulat Y ahora qué?. • Aquest EP és l’avantsala del 13è àlbum d’estudi d’Alejandro Sanz, que es publicarà el divendres següent a l’emissió del programa. • El nou treball s’allunya parcialment del to més introspectiu i personal del disc “Sanz” (2021), i es presenta com un pas endavant en la seva trajectòria. 6.2. Col·laboracions i nou senzill • L’àlbum compta amb diverses col·laboracions destacades: - Grupo Frontera - Shakira - Manuel Turizo - Rails B - Carín León - Emilia - Elena Rose • Es presenta el nou senzill “No me tires flores”, amb Rails B: - Estrenat en directe en una sèrie de sis concerts amb entrades exhaurides a l’Auditori Nacional de Ciutat de Mèxic. - La gravació que s’escolta al programa correspon a l’estrena del 12 de setembre de 2025. - Serveix com a llançament definitiu de la promoció del nou disc. “I ara què? Doncs Alejandro Sanz. Ara i per sempre.” • La recomanació convida l’audiència a endreçar l’expectativa per la sortida del disc i a escoltar “No me tires flores” com a tast previ. 7. Idees i missatges clau del conjunt del programa 7.1. Drets i llibertats • El testimoni de Pau Major posa el focus en: - La fragilitat dels drets civils quan hi ha processos repressius i dilacions. - L’impacte de la “pena de banqueta” com a càstig encobert. - La necessitat de preservar la llibertat d’expressió i debat sobre els límits de la protesta. 7.2. Ciutat i territori • Les seccions informatives mostren les tensions entre: - Urbanisme i risc climàtic (L’Escardívol i zones inundables). - Infraestructures energètiques i salut/qualitat de vida (línia d’alta tensió de Can Fatjó). - Necessitats d’habitatge vs protecció ambiental i seguretat. 7.3. Comunitat, cultura i esport • Rubí es presenta com una ciutat amb: - Teixit cultural actiu (exposicions, cinema espiritual, presentacions de llibres, festival Rubi Sound 1413). - Potent vida esportiva (futbol, futbol sala, hockey línia, waterpolo) amb clubs que competeixen en categories altes. - Talent artístic local amb projecció nacional (Oriol Burés, Rubén Yuste, Bittor Fernández). 8. Llista de tags • Pau Major • Pablo Hasél • llibertat d’expressió • desordres públics • pena de banqueta • judici ajornat • Terrassa (jutjats) • Ràdio Rubí • Rubí al dia • línia d’alta tensió de Can Fatjó • Comissió Municipal d’Energia • Sant Jordi Park • José María Rueda • Red Eléctrica Española • L’Escardívol • zona inundable • ACA (Agència Catalana de l’Aigua) • Prou Urbanisme Inundable • Ecologistes en Acció • AUP (Alternativa d’Unitat Popular) • urbanisme • canvi climàtic • Juventud 25 de Septiembre (Veinti) • Unió Esportiva Rubí • Olímpic Can Fatjó • Esportiu Rubí • 100 Patins • Club Natació Rubí • waterpolo • hoquei línia • futbol sala • Oriol Burés • musical Ànima • Premis Butaca • El Casino • Rubén Yuste • Bittor Fernández • Francisco Franco • 20 de novembre 1975 • transició democràtica • Eduard Puigventós • Anna Tamayo • Biblioteca Mestre Martí i Tauler • Xispes de vida • Sagrario Pérez Pérez • Josep Vives • Gostàlgia • plaça Miguel Hernández • Dia Universal dels Drets de la Infància • centre de tractament de residus del Vallès • L’Escardívol (aparcament) • plaça Doctor Guardiet • Volta Rubí • Rubí Forma • Carly Rae Jepsen • Jena Malone • Jesús Navas • Saúl Ñíguez • Álvaro Bautista • Alejandro Sanz • Hoy no me siento bien • No me tires flores • Rails B • nou disc Alejandro Sanz • música pop
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Resum general En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí, la Belén Tierno conversa amb sis membres del Consell dels Infants i Joves de Rubí coincidint amb el 20 de novembre, Dia dels Drets dels Infants i Adolescents. Al llarg del programa es combinen tres grans eixos: • Explicar què és i què fa el Consell dels Infants i Joves de Rubí. • Reflexionar, amb exemples quotidians, sobre els drets de la infància segons la Convenció sobre els Drets de l’Infant. • Donar veu als joves perquè exposin propostes per millorar la ciutat i comparteixin la seva mirada sobre la història recent (dictadura franquista) i la vida quotidiana. La conversa és molt dinàmica, amb intervencions espontànies dels infants, que mostren una gran capacitat de reflexió, sentit crític i ganes de participar en la vida pública de Rubí. El Consell dels Infants i Joves de Rubí Què és el Consell? Els joves expliquen que el Consell de la Infància i l’Adolescència és un espai on: • Es reuneixen infants i adolescents cada cert temps. • Parlen de com volen que sigui Rubí i fan propostes de millora. • Aquestes propostes es traslladen a l’Ajuntament, de manera que la veu dels infants es té en compte en les decisions municipals. "És una manera que també escoltin els infants i adolescents" (Martina) Un dels exemples que destaquen és la decisió del nom d’un parc: • El parc es va acabar dient Ferro Parc, nom sorgit de les propostes dels infants. • Altres noms finalistes van ser Parc sense bandera i Parc màgic. • Expliquen que hi havia propostes molt desconnectades del parc (com noms de videojocs), fet que mostra la importància d’arribar a acords i consensos. Per què els agrada ser consellers i conselleres? Cadascú expressa motivacions pròpies, però amb fils comuns: • Sentit de servei i millora de la ciutat: - "Podem millorar d’alguna forma Rubí amb les idees dels infants i adolescents" (Robert). - "És com que ajudo al poble de Rubí" (Jana). • Participació i representació: - La Martina destaca que representa la seva classe i el seu institut (Arabalmès), i que això és una responsabilitat però també divertit. • Ganes d’ordenar i transformar: - Jerónimo diu que li agrada dirigir i posar ordre, i que li satisfà fer coses que beneficiïn molta més gent, com quan van intervenir en un parc que estava trencat i amb plagues. • Dimensió social i d’amistat: - Kairui subratlla que és una experiència per conèixer gent nova de la mateixa edat i fer nous amics entre escoles diferents. • Experiència divertida i motivadora: - La Gina, tot just incorporada, explica que la primera reunió li va semblar divertida i interessant, amb propostes de llocs i idees per la ciutat. Aquest bloc mostra com el Consell és un espai d’educació cívica pràctica, on els infants aprenen participació, responsabilitat i treball col·lectiu. Drets dels infants: què són i com es viuen Introducció als drets de la infància A partir del Dia Mundial dels Drets dels Infants, es recorda que: • Espanya ha ratificat la Convenció sobre els Drets de l’Infant des de fa més de 30 anys. • Els menors de 18 anys són ciutadans de ple dret. • Rubí és “Ciutat amiga de la infància” (distintiu UNICEF), amb el compromís de salvaguardar els drets dels infants i adolescents. Es comenta que la Convenció té 54 articles i recull una vintena de drets clau: dret a la vida, a un nom i una nacionalitat, a l’educació, a la salut, a no ser discriminat, a un habitatge digne i al dret a jugar, entre d’altres. Drets bàsics que els infants identifiquen Els participants recorden o descobreixen alguns drets fonamentals: • Dret a l’habitatge digne: - Jerónimo l’esmenta com un dels principals: els pares han de garantir un lloc segur i en condicions dignes fins als 18 anys. - Connecten aquest dret amb l’actualitat: el preu alt de l’habitatge i les situacions de famílies amb dificultats. • Dret a l’educació: - Els infants són conscients que a Espanya anar a l’escola és “normal”, però que no és així a tots els països. • Dret a la salut i a ser cuidats: - Es parla de ser atesos, tenir accés a la sanitat i a cures bàsiques. • Dret a no ser discriminats: - Especialment per motius de pensament, religió, orientació o identitat. • Dret a jugar: - Considerat pels infants com un dret “molt interessant i molt divertit”, especialment important en la infància. - Es contrasta amb la realitat de països en guerra, com Ucraïna o Palestina, on molts infants no poden exercir aquest dret. • Dret a viure en un entorn digne i net: - La Martina introdueix el tema de tenir carrers nets i espais dignes, relacionant-ho amb una vida digna. Identitat, família i protecció La conversa es fa més profunda quan la periodista llegeix diversos articles concrets de la Convenció i els comenten junts. Article 6 – Dret intrínsec a la vida "Los Estados reconocen que todo niño tiene el derecho intrínseco a la vida." • Interpreten que no es pot maltractar, abandonar o matar un infant, i que si això passa l’Estat ha d’actuar per protegir-lo. Article 8 – Dret a preservar la identitat • Protegeix la nacionalitat, el nom i les relacions familiars. • Si es priva un nen de la seva identitat de manera il·legal, l’Estat ha de donar assistència i protecció. • Els infants ho tradueixen així: "Ets tu com a persona, no pots ocultar el que ets." Article 3 – Interès superior del nen En totes les qüestions que afecten els nens [...] una consideració primordial ha de ser atendre l'interès superior del nen. • Significa que tota decisió de tribunals, administracions o institucions ha de prioritzar el benestar del menor. • Ho vinculen a casos reals: - Divorcis conflictius, situacions de violència a casa, tutela de menors. - Debaten si, en casos molt greus, s’ha de separar el nen encara que ell vulgui veure aquell pare o mare, i com l’Estat ha de protegir-lo per sobre de tot. Article 12–14 – Opinió, pensament, consciència i religió • Article 12: dret a formar-se un judici propi i expressar-lo lliurement en assumptes que afecten l’infant. Riuen amb records d’infància (voler “marxar de casa” amb 6 anys per un conflicte trivial), i veuen com la maduresa influeix en les decisions. • Article 14: dret a la llibertat de pensament, consciència i religió. Ningú pot obligar-te a creure o deixar de creure en una religió, ni discriminar-te per pensar diferent. Ho apliquen també a la llibertat d’estimar qui vulguis: "Si arribes a casa i dius ‘m’ha agradat un noi’, els teus pares no et poden insultar ni fer-te fora." La Martina posa l’exemple d’una companya d’institut que creu en un altre Déu i rep comentaris; ella defensa que cadascú pot opinar i creure el que vulgui, mentre no faci mal als altres. Qui cuida quan la família no pot o no vol? Es reflexiona sobre el dret a ser cuidats pels pares o per adults: • Reconeguen que ells són afortunats, perquè tenen famílies que els donen menjar, roba i, sobretot, amor. • Parlen també de casos en què els pares no cuiden bé dels fills: - Llavors, la societat i l’administració tenen l’obligació de garantir els drets dels infants, per exemple, amb sistemes de tutela. Aquest bloc mostra una comprensió sorprenentment madura de com els drets no són només teòrics, sinó mecanismes concrets de protecció. Vida quotidiana, conflictes i aprenentatges “M’agafo la porta i me’n vaig de casa”: humor i creixement En parlar del dret a opinar i ser escoltat, apareixen records compartits: • Gairebé tots expliquen que, de petits, alguna vegada han intentat “independitzar-se” després d’una baralla amb els pares: - Preparar una bossa, obrir la porta, arribar al replà, anar fins a l’ascensor… i tornar passats pocs segons o minuts. - Pensar a anar a viure amb els avis, on hi hauria menys normes i més macarrons. • La Martina relata amb humor que la seva mare li va recordar que moltes coses que volia endur-se eren de la mare, no seves. • Amb la distància del temps, qualifiquen aquestes accions de “tonteries” pròpies de ser més petits, però també veuen que són experiències que els han fet madurar. Normes, límits i salut La conversa deriva cap a: • El paper de les famílies: els pares posen límits “pel nostre bé”; si els infants decidissin tot, diuen, seria “un desastre”. • L’alimentació i la salut: - Bromejen amb la idea de sobreviure només a base de galetes i croquetes, tot i reconèixer que no seria saludable. - Expliquen escenes típiques d’adolescents tancats a l’habitació moltes hores, menjant i desconnectant, i la sensació estranya quan surten i sembla que el temps “s’ha anat”. En conjunt, aquest bloc combina humor, quotidianitat i reflexió sobre com es creix i es negocien els límits a casa. Mirada infantil sobre la dictadura franquista Qui era Franco i per què importa el 20 de novembre? La periodista recorda que el 20 de novembre també és la data de la mort de Franco, el dictador que va governar Espanya durant gairebé 40 anys. • Es planteja la coincidència simbòlica: el mateix dia s’associa al final d’una dictadura i a la celebració dels drets dels infants. • Els joves mostren que tenen nocions bàsiques d’història: - Saben que Franco va ser un dictador. - Que estava aliat o alineat amb Hitler i Mussolini. - Que va haver-hi una Guerra Civil prèvia a la dictadura. Què saben i d’on ho han après? Les fonts del seu coneixement són diverses: • Escola: alguns ho han estudiat a primer d’ESO. • Família: avis que expliquen records de la guerra i la postguerra. • Internet i YouTube: en el cas del Kairui, que va descobrir qui era Franco en vídeos trobats navegant per Google/YouTube. Històries familiars i memòria S’expliquen casos personals que connecten amb la memòria històrica: • La Jana explica que els pares de la seva àvia (els seus rebesavis) van ser emportats de casa i no van tornar, deixant dues filles petites que van anar a viure amb una germana gran ja casada. • Un altre conseller explica que el seu besavi va sobreviure a la Batalla de l’Ebre i que existeix un monument amb els noms dels caiguts, que el seu avi li vol ensenyar. Drets i dictadura: contrastos A partir d’aquí, es comparen els drets actuals amb les restriccions de la dictadura: • Prohibició de parlar català en públic. • Discriminació de les dones: - Gran dificultat per estudiar a la universitat. - Exemples concrets: una dona no podia comprar una rentadora sense el permís escrit del marit. "Les dones necessitaven l’autorització del seu home per fer coses tan bàsiques com comprar una rentadora." Els infants reaccionen amb incredulitat i veuen clarament la injustícia i el masclisme estructural d’aquella època. Aquest bloc enllaça la història amb la idea central del programa: avui existeixen drets que protegeixen infants i adults, i saber d’on venim ajuda a valorar-los i defensar-los. Propostes dels infants per millorar Rubí A la part final, la tertúlia es centra en els desitjos i propostes concretes que els consellers han portat al Consell dels Infants. Mobilitat i espai públic • Més carrils bici i per a patinets (Gina): - Per evitar que bicicletes i patinets vagin per la calçada barrejats amb cotxes. - Més seguretat i ordre als carrers. • Més parades de bus i puntualitat (Kairui): - Molts joves fan servir el bus per anar a extraescolars i activitats. - Necessiten un transport públic més fiable i accessible. Oci juvenil i espais per adolescents Les adolescents coincideixen que a Rubí falten espais específics per a joves: • Més jocs i activitats d’esbarjo per adolescents (Jana): - Per no haver de desplaçar-se a ciutats properes (Sabadell, etc.) per anar al cinema. • Proposta d’un centre comercial petit (Robert): - Amb cinemes, botigues de roba, botigues de videojocs (game), llocs per menjar (hamburgueseries, llocs de galetes, etc.). - S’esmenten noms concrets com Primark o Game com a referents de botigues que agraden als joves. Aquestes idees mostren una necessitat clara: tenir a Rubí espais d’oci i trobada pensats per a adolescents, com existeix per a infants (parcs) i gent gran (casino). Instal·lacions esportives i convivència Hi ha diverses propostes relacionades amb l’esport i l’accessibilitat: • Millorar camps esportius de carrer (Jerónimo): - Exemple de “la jaula” (carrer Edison, costat de la Rambla i Ferrocarrils): - Les tanques es trenquen sovint per la força dels xuts. - Això provoca un “efecte papallona”: s’espatlla la xarxa, fugen pilotes i bambes, s’ha de tancar el camp per arreglar-lo, i el cicle es repeteix constantment. - Proposta: elevar i reforçar les tanques per evitar trencaments i molèsties als veïns. • Eliminar forats cap a comunitats veïnes: - Hi ha un forat per on les pilotes salten a una finca on, segons expliquen, els veïns no tornen les pilotes. - Proposen tancar aquest forat per evitar conflictes. • Accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda: - La Martina proposa que als parcs hi hagi jocs adaptats a infants amb discapacitat (tobogans i elements accessibles per a cadires de rodes). - La Jana demana rampes al camp de futbol Olímpic de Can Fatjó, perquè la seva àvia, que no pot pujar escales, pugui anar a veure jugar el seu germà. Aquestes idees parteixen d’experiències molt concretes i posen el focus en una ciutat més inclusiva, segura i pensada per a tothom. Igualtat i inclusió als espais de joc Les propostes sobre parcs i espais públics es llegeixen a la llum dels drets: • Tots els infants tenen dret a jugar, sense exclusions. • Adaptar parcs, carrers i equipaments és una manera pràctica de fer realitat els drets (no discriminació, vida digna, joc, accessibilitat). Mirada final i continuïtat El programa es tanca recordant que: • El Consell dels Infants i Joves és una eina real perquè els infants: - Expressin opinions. - Participin en decisions. - Formulin propostes que poden materialitzar-se a la ciutat (com el nom de Ferro Parc o futures millores urbanes). • Aquell mateix 20 de novembre a la tarda tenen una nova reunió al Saló d’Actes de l’Ajuntament per seguir treballant. La conductora anima els consellers a traslladar totes aquestes idees a l’alcaldessa i es compromet a seguir de prop des de la ràdio les propostes i avenços del Consell. Els infants hi apareixen com a protagonistes, conscients dels seus drets i de la seva capacitat de canviar i millorar Rubí, amb una combinació de lucidesa, humor i sentit col·lectiu.
Context general de l’episodi Programa especial de RÀDIO RUBÍ pel 20N, coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco (1975–2025). Aquesta segona hora del programa se centra en: • Com s’explica el franquisme als joves avui • Què en saben realment i com ho perceben • Per què una part del jovent mira amb simpatia les dictadures • El paper de l’escola, la família i les institucions en la memòria històrica Hi participen historiadors i professors d’història de secundària que treballen a Rubí i formen part del Centre d’Estudis Rubinencs o de centres educatius com l’Institut La Serreta i l’Institut Duc de Montblanc. 1. Obertura musical i introducció al 20N Cançó sobre la llibertat El programa comença amb una peça musical en castellà que repeteix el leitmotiv: "Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad." La lletra insisteix en: • L’esperança d’un futur de llibertat • La necessitat de vèncer la por ("huracanes de miedo ante la libertad") • La idea de caminar plegats i aixecar els que han caigut Aquesta cançó funciona com a marc simbòlic: connecta la memòria de la dictadura amb l’aspiració col·lectiva a la llibertat. Recordatori del context històric Després de la música, els locutors recorden que és un especial del 20N, dedicat a: • Com es va viure la mort de Franco a Rubí • Les conseqüències polítiques de la seva desaparició • La transició i el pas cap a la democràcia S’explica que en la primera hora ja han parlat amb testimonis locals (com Joan Manuel Tres Serras “Mancaró” i Lorenzo Blanco) i han fet una tertúlia sobre com viuen els joves aquesta memòria. Aquesta segona hora es dedicarà sobretot a: • Entendre què saben els joves del franquisme • Analitzar per què alguns arriben a justificar o preferir una dictadura 2. Presentació dels convidats Historiadors • Jaume Parres – historiador i membre del Centre d’Estudis Rubinencs • Manel Soler – historiador, també del Centre d’Estudis Rubinencs Professors de secundària • Kira Climent – professora d’Història de 4t d’ESO i 2n de batxillerat a l’Institut La Serreta, cap del Departament de Socials i Filosofia • Héctor Rodríguez – professor de secundària a l’Institut Duc de Montblanc L’objectiu és combinar la mirada del rigor històric amb la pràctica docent diària a les aules. 3. Records personals del 20 de novembre de 1975 3.1. L’experiència de Jaume Parres Jaume Parres explica que el 20N de 1975 no era a Rubí, sinó servint a l’exèrcit: • Va tenir el “trist honor” de vetllar el cadàver de Franco al Palacio de Oriente, dins una brigada especial traslladada des de El Ferrol a Madrid • Explica que entre soldats i mariners: - Una part va celebrar la mort de Franco amb alegria, especialment gent de El Ferrol - No tots ho feien obertament, però hi havia joia continguda Quan mesos després torna a Rubí, recorda: • Imatges de joia i alleujament, però també • Molta incertesa i interrogants sobre el futur polític Parres fa un apunt clau: La democràcia no era un resultat "inevitable" del desenvolupament econòmic, sinó fruït de la correlació de forces, la voluntat i la lluita. Subratlla que: • La transició no estava garantida per cap “determinisme històric” • Sense la pressió i l’empeny de les forces democràtiques i subversives, moltes conquestes no s’haurien assolit • El projecte original de Arias Navarro era una pseudo-democràcia controlada, no una democràcia plena 3.2. El record de Manel Soler (amb 13 anys) Manel Soler tenia 13 anys el dia de la mort de Franco: • La seva mare li diu que no vagi a l’escola aquell dia • Destaca que la reacció depenia molt de cada família: - Hi havia famílies que obrien ampolles de cava per celebrar-ho - A casa seva predominava la por i la prudència més que no pas l’alegria Explica el context familiar: • El seu pare treballava a La Josa, com a encarregat de manteniment • Treballava a prop de Manuel Murillo, aleshores alcalde franquista de Rubí • Ell mateix tenia Murillo com a professor de Química – mostra la complexitat dels equilibris locals en un poble petit A l’escola, recorda una escena molt simbòlica: • Es repartien fulls amb el “Testamento de Franco” (una mena de testament polític) amb la cara del dictador • Un altre full contenia el primer missatge del rei, en un to més solemne i “granat” • S’anava creant el relat oficial del pas de la dictadura a la monarquia 4. Últimes setmanes del franquisme i naturalesa del règim 4.1. L’estat polític i repressiu el 1975 Preguntat per la situació del país a la mort de Franco, Manel Soler recorda: • Poc abans de morir, Franco encara es mostrava públicament fort: - Gran míting a la Plaza de Oriente, presentat com a “milió de persones” (ell calcula que la capacitat real és d’uns 200.000 assistents) • Les últimes “coetades” del règim van ser les execucions de militants del FRAP i ETA - Cita el cas de Juan Paredes (Txiki), executat amb un pelotó de la Guàrdia Civil que disparava tret a tret, mostrant la crueltat fins al final 4.2. Jaume Parres: de règim colpista a estat carcerari Parres fa una síntesi molt crítica del règim: Origen militar i suport exterior • El franquisme neix com règim insurrecte contra la República • La seva força “nacional” depèn de: - 100.000 mercenaris marroquins - 40.000 soldats feixistes italians - 20.000 soldats alemanys de la Legió Còndor i la Luftwaffe Repressió interna des del primer dia • Franco comença la guerra fusellant generals i comandaments militars que romanen fidels a la República • Posa com a exemple el general Antonio Escobar (Guàrdia Civil), fidel a la República i finalment afusellat per Franco, malgrat les ofertes de fugir "Un règim que comença fusellant els seus companys acaba també fusellant." Traïció al Sàhara i continuïtat repressiva • Recorda la traïció al procés de descolonització del Sàhara: - Els Acords de Madrid entreguen el territori al Marroc i Mauritània, contravenint la ONU • Defineix Franco com a general mediocre, ascendent a base de: - Guerra colonial a Àfrica contra els rifenys mal armats - Suport logístic essencial dels transports aeris alemanys (pont aeri de 20.000 soldats marroquins) Segons Parres, sense el suport nazi, Franco no hauria guanyat la guerra. Estat carcelari i comparació amb el nazisme Ja en plena dictadura, descriu Espanya com: • Un “estat carcelari” dissenyat amb assessorament nazi (primer director del camp de Miranda de Ebro, etc.) • Amb una ideologia centrada en la “conspiració judeomaçònica”, similar als discursos d’Itàlia feixista, França de Vichy i Alemanya nazi Denuncia també: • L’exili polític de centenars de milers d’espanyols • L’emigració econòmica de més d’1,5 milions de persones cap a Europa i Amèrica • La dependència econòmica de les divises dels emigrants i del turisme, en un context d’immens atur i misèria interna "La dictadura i la falta de llibertat van unides a la misèria econòmica; les llibertats i la democràcia, al progrés econòmic." 4.3. Franco com a dictadura exterminadora Parres insisteix que Franco no volia una dictadura temporal (com Miguel Primo de Rivera), sinó: • Allargar la guerra per esclafar “per sempre” el germen de les llibertats • Aplicar les ordres del general Mola: qualsevol afecte a la República, afusellat Compara l’actitud amb la de la zona republicana: • Des dels ports catalans sortiren vaixells per salvar capellans, militars i gent de dretes, sovint a risc polític de Lluís Companys i altres responsables • En canvi, des dels ports franquistes no va sortir cap vaixell per salvar republicans Parres defineix el franquisme com una dictadura d’extermini polític i social, orientada a: • Eliminar l’oposició • Reeducar la joventut a través del Frente de Juventudes • Construir una “nova Espanya” a imatge dels Reyes Católicos, amb símbols com el jou i les fletxes 5. Veu dels joves: què en saben i què opinen de Franco? 5.1. Tall de carrer amb joves Els periodistes presenten un reportatge amb testimonis de joves que responen preguntes sobre: • Dates de la dictadura • Característiques del règim • Opinió personal sobre Franco i les dictadures Errors de coneixement Diversos joves equivoquen greument les dates: • Alguns situen l’inici o el final del franquisme als anys 70, 90 o fins i tot 1992 • Confusió entre Guerra Civil i dictadura Això mostra una desconnexió cronològica important. Elements que sí identifiquen bé Diversos nois i noies descriuen aspectes bàsics del franquisme: • Absència de llibertat d’expressió i censura, especialment contra l’esquerra • Antidemocràcia: - Una sola força política, sense vot real • Nacionalcatolicisme: - Obligació de parlar castellà - Ser cristià i “espanyol 100%” • Repressió de la dissidència i violència contra qui s’oposava al règim • Situació de les dones: - Absència de drets polítics - Internats i maltractament Alguns parlen també: • De la divisió social en esquerres i dretes • De la censura i la persecució • De l’emigració a França com a sortida per moltes famílies Opinions sobre la dictadura Hi ha una gran diversitat d’opinions: • Alguns joves rebutgen totalment les dictadures: - Demanen que tot el que tingui a veure amb dictadura estigui prohibit - Consideren que amb Franco “no podies ser tu mateix” - Recorden el patiment dels avis i gent que encara ho narra “com un terror” • Altres mostren ambivalència o justificació parcial: - Algú defensa que en determinats moments una dictadura podria anar bé per “posar ordre” i limitar una suposada “massa llibertat” actual - Alguns assenyalen que Franco també va fer “coses bones” (Seguretat Social, carreteres, “molta cultura”), tot i reconèixer el colp d’estat i la manca de democràcia • Alguns expliquen que la visió positiva pot venir de: - Relats idealitzats dels avis - Nostàlgia del passat més que no pas de la realitat de la dictadura En conjunt, el reportatge mostra coneixements parcials i molt desiguals, barrejats amb mites, i una presència no menor de discursos que relativitzen o fins i tot justifiquen la dictadura. 6. Reacció dels professors: preocupació, desmotivació i causes 6.1. Kira Climent: preocupació i desvalorització del professorat Després de sentir els joves, Kira Climent reconeix que: • No se’n sorprèn, perquè: - Estudis recents sobre l’ascens de l’extrema dreta entre el jovent ja apunten en aquesta direcció • Però ho troba molt preocupant i confessa moments de desmotivació com a professora quan veu que el missatge no arriba Identifica alguns factors: • Excés d’informació i desinformació que reben a través de xarxes • Pèrdua de prestigi i d’autoritat del professorat: - Abans, el que deia el professor i el llibre tenia més credibilitat - Ara, molts alumnes donen més valor a altres fonts no contrastades Subratlla la contradicció d’algunes frases del reportatge: Es defensa la llibertat, però alhora es justifica un règim que precisament treu llibertats. 6.2. Dades sobre preferència per la dictadura La presentadora aporta dades de l’CIS: • El 13% dels joves entre 18 i 24 anys a l’Estat espanyol prefereixen una dictadura a la democràcia. Kira i la resta ho veuen com una tendència alarmant. 6.3. Jaume Parres: cal ser bel·ligerants amb el relat Parres matisa que també es pot llegir al revés: • Si un 13% ho justifica, un 87% no ho fa, cosa que és rellevant Però insisteix que cal ser: • Bel·ligerants i vehements a l’hora d’explicar la veritat històrica Fa una analogia: • Ningú permetria que un professor de ciències naturals defensés el creacionisme en una escola pública • En canvi, en història encara es tolera massa la idea que “totes les opinions valen igual”, incloses les que blanquegen el franquisme Reivindica que es digui clar: "Franco era un inútil" i no va crear ni la Seguretat Social universal (atribuïda a governs democràtics posteriors com el de Felipe González) ni la major part de les grans infraestructures. 7. La transició com a “pacte de silenci” i les seves conseqüències 7.1. Pacte de silenci i continuïtat d’estructures Jaume Parres critica durament la Transició espanyola: • La defineix com un pacte de silenci: - Es recuperen llibertats i democràcia, però sense revisar ni depurar el passat • Sectors clau que no es van tocar: - Judicatura: jutges del Tribunal d’Ordre Públic franquista passen a ser jutges de l’Audiència Nacional - Cos policial: cap depuració comparable amb Alemanya o Itàlia Compara amb altres països: • Alemanya, Itàlia i França (govern de Vichy) sí van depurar col·laboradors i jutges • A Espanya, la Llei d’Amnistia va equivaldre a amnistia per als repressors i manteniment d’estructures Parres conclou que: • Sense veritat i sense exhibir el passat és impossible una llibertat col·lectiva plena • El pes d’aquella continuïtat encara es paga avui, especialment en òrgans com el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional 7.2. La por i el silenci a les llars Més endavant, es destaca que: • El franquisme va aconseguir instal·lar la por a les cases • Molta gent que va viure la guerra i la repressió no va parlar mai a la família de política Parres relata casos personals: • Un tiet seu, Julià Peixó, del qual la filla diu que mai es va parlar de política a casa • Antics dirigents del POUM o republicans que van optar pel silenci fins a la mort • El seu propi pare, republicà, que només mostrava el rebuig a la OJE amb un cop quan ell volia apuntar-s’hi, però sense explicacions fins molt més tard Aquest silenci, reforçat per l’Església catòlica i el seu suport al règim, va consolidar una “cultura de la por” que ha fet molt difícil la transmissió de la memòria. 8. L’escola i el currículum: mancances i estratègies 8.1. Héctor Rodríguez: crítiques al decret educatiu Héctor Rodríguez remarca que l’escola no és el principal creador d’opinió política dels adolescents: • Les influències principals venen de família, xarxes, entorn social • Tot i així, alguns alumnes que rebutgen el franquisme ho fan gràcies a les classes d’història Critica el decret d’ensenyament de l’ESO: • Substitueix el model de currículum de fets històrics per un model centrat en “valors” • Això permet que un professor no estigui obligat a explicar la Guerra Civil i el franquisme a 4t d’ESO • Molts docents continuen fent-ho per responsabilitat professional, però la llei no els ajuda Héctor subratlla que: "Ningú obliga un professor a explicar el franquisme a quart d’ESO." I això és una manca gravíssima. 8.2. Problema del temps: arribar tard i malament Kira Climent explica la situació actual: • A 1r, 2n i 3r d’ESO hi ha 3 hores setmanals de Socials • A 4t d’ESO s’ha reduït a 2 hores setmanals (si el centre no compensa amb hores d’autonomia) Això implica: • Més dificultat per arribar a explicar bé la Guerra Civil i el franquisme • El tema acostuma a quedar per final de curs, quan el temps ja s’esgota Per això, al seu centre han fet una reorganització per blocs: • Primer trimestre de 4t d’ESO: històries d’Espanya del segle XX (Segona República, Guerra Civil, franquisme, transició) • Segon trimestre: revolucions dels segles XVIII i XIX (Revolució Francesa, Revolució Industrial, etc.) • Tercer trimestre: grans conflictes del segle XX Així asseguren que els alumnes coneixeran sí o sí la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició. Però afegeix que: • Amb només 2 hores setmanals, el nivell d’aprofundiment és molt limitat • Queda poc marge per sortides, visites o projectes que ajudessin a fixar millor el coneixement 8.3. Diferències entre ESO i batxillerat • A segon de batxillerat, la matèria d’Història d’Espanya (obligatòria per a tots els itineraris) sí cobreix a fons des de la Restauració borbònica fins a la Transició • El problema principal se situa a la ESO, on es forma la majoria de joves i on es juga la batalla bàsica de la memòria democràtica 9. Fer comprensible què és una dictadura (i per què no els beneficiaria) 9.1. Manel Soler: concretar què implica una dictadura Manel Soler insisteix que molts joves no tenen interioritzada la realitat d’una dictadura: • Quan diuen “amb una dictadura aniríem millor”, no entenen que: - No hi ha oposició: qui discrepa va a la presó o és afusellat - La corrupció és sistèmica des del minut 1 - Ells no serien dirigents, sinó mà d’obra explotada Proposa treballar amb preguntes concretes: • “Tu qui posaries de dictador? El teu veí que pega la seva dona?” • “Tu series el cap, o un dels treballadors forçats fent carreteres i pantans sense cobrar?” L’objectiu és trencar la fascinació abstracta i portar-los a posar-se en la pell real del ciutadà corrent sota una dictadura. 9.2. Héctor Rodríguez: estratègies didàctiques Héctor explica diverses estratègies pedagògiques: a) Comparar amb el nazisme • Sovint, abans de parlar de Franco, s’explica Holocaust i feixisme europeu • Després s’estableix la relació entre franquisme i altres règims feixistes Si Auschwitz els esgarrifa, els hauria d’esgarrifar també el sistema repressiu franquista. b) Fer-los pensar com els afectaria en primera persona • Fer-los preguntar a les seves àvies com era l’educació de les dones • Explicar drets i deures de les dones durant el franquisme • Analitzar condicions laborals, manca de drets, repressió lingüística (per exemple, del català) Això genera reaccions com: “La meva iaia m’ha explicat que…” – i aquí neix una empatia que no tenien abans. c) El problema del component de classe i l’odi al dèbil Héctor assenyala un problema més profund: • Una part del jovent ha incorporat l’odi cap al dèbil i l’admiració pel fort • El franquisme, com a projecte nacionalista espanyol autoritari, encaixa amb aquest imaginari Però destaca una contradicció: Aquests joves mai formarien part del grup fort, sinó de la massa explotada, sense drets. També remarca que els estudis mostren que la simpatia per la dictadura sovint és més freqüent entre sectors amb menys formació, és a dir, els que més hi perdrien. 10. El paper de la família i la transmissió generacional 10.1. Allunyament temporal i manca de consciència de classe Kira Climent apunta que molts joves perceben el franquisme com: • Quelcom molt llunyà en el temps, gairebé com la prehistòria • Un període que “no els podria haver tocat” personalment Això es veu reforçat pel fet que: • Els pares ja no l’han viscut directament • Cal arribar a la generació dels avis per trobar experiències directes A més, assenyala una pèrdua de consciència de classe: • La majoria de joves no es defineixen com a classe obrera • Aquesta desclassificació afavoreix que discursos de dreta radical puguin arrelar en sectors que objectivament són classe treballadora 10.2. Por, silenci i necessitat de “remoure el passat” Kira també destaca que: • La por imposada pel franquisme va fer que moltes famílies no parlessin del que havien patit • Només alguns alumnes tenen avis que els han explicat la guerra, la fam, la repressió – aquests solen tenir més curiositat i consciència Sobre la memòria, defensa que: No n’hi ha prou amb dir “ja ha passat massa temps, no remoguem el passat”; cal remoure’l per curar ferides. Parla de: • Necessitat de demanar perdó, reconèixer responsabilitats • Acceptar que hi haurà qui no voldrà perdonar, però que sense veritat i reconeixement no hi pot haver tancament real 10.3. Exemples positius: quan l’escola activa la memòria familiar Héctor relata experiències on el treball a classe activa relats familiars: • Deures com preguntar als avis què feien entre 1936–39 o 1939–45 • A partir d’això, descobreixen: - Avis que van estar a Argelers - Parents deportats a Mauthausen També comenta que no només el departament de socials s’hi implica: • A l’Institut Duc de Montblanc, els departaments de Català i Castellà treballen literatura de la Guerra Civil a 4t d’ESO • Això permet fer rutes de l’exili i altres activitats de memòria 11. Institucions i memòria històrica: què s’està fent i què falta? 11.1. Visió desigual per territoris Quan se’ls pregunta si les institucions fan prou per la memòria històrica, hi ha silenci inicial i després matisos: • Depèn molt del territori: - A Madrid, ha costat molt treure Franco del Valle de los Caídos i qüestionar aquest espai d’exaltació del règim - En altres comunitats, la localització i exhumació de fosses i la creació d’espais de memòria ha estat més activa Parres destaca que: • Al Valle de los Caídos hi ha milers de cossos (uns 40.000) de tots dos bàndols, traslladats sense consentiment de les famílies • No és acceptable que aquest lloc sigui un espai d’exaltació franquista Viu positivament que: Franco sigui traslladat a un lloc digne però discret, com qualsevol mort, i que es desactivi el valor simbòlic del mausoleu. 11.2. Mutació del franquisme a la dreta postfranquista Parres narra una anècdota local significativa: • L’alcalde franquista de Rubí, Manuel Murillo (fins a 1977), considerat “el més franquista de la comarca”, dimiteix • S’emporta un bust de Franco a casa seva declarant-se franquista fins al final • Quan li pregunten a qui ha votat a les primeres eleccions democràtiques, respon que a Alianza Popular (no a Falange) Això il·lustra com: • Molts franquistes es reciclen políticament a Alianza Popular i posteriorment al Partido Popular • Durant anys, l’herència franquista ha tingut influència directa dins del sistema polític democràtic 11.3. Exemples locals de memòria a Rubí Manel Soler aporta exemples concrets a Rubí: • Refugi antiaeri d’una antiga fàbrica d’avions al carrer Cadmo: - El refugi aprofita un antic túnel de la Pelleria (fàbrica de tractament de pells) - Ha estat ampliat i recuperat com a espai de memòria - Explica que hi ha testimonis de gent que realment hi va baixar durant alarmes aèries • Recorda que la zona entre Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal va ser escenari real de combat al final de la Guerra Civil, malgrat que molts relats parlin només d’un “passeig fins a Barcelona” després de travessar el Llobregat • Menciona l’existència de tombes i restes humanes encara avui disperses per zones com Can Mir, Castellnou i Can Ferran, de soldats i civils morts en retirades i combats Subratlla que tots aquests projectes de memòria: • Són necessaris però costosos • Requereixen pressupost i voluntat política 12. Tancament de l’especial Cap al final del programa, els presentadors: • Reconeixen que dues hores s’han fet molt curtes per abordar un tema tan complex • Acomiaden els convidats (Jaume Parres, Manel Soler, Kira Climent i Héctor Rodríguez) agraint-los les aportacions El missatge final és una crida a l’esperança i a la responsabilitat cívica: Tant de bo les coses evolucionin a millor i que professors i historiadors aconsegueixin que la gent interioritzi què va passar fa 50 anys. El programa es tanca amb l’enllaç amb les notícies d’actualitat de Rubí, tornant del passat al present immediat. Conceptes clau destacats Franquisme • Dictadura exterminadora sorgida d’un cop d’estat i una guerra civil, sostinguda per suport feixista internacional i caracteritzada per: - Repressió massiva, afusellaments i presons - Estat carcelari i camps de concentració - Nacionalcatolicisme i persecució de minories polítiques, culturals i lingüístiques Transició • Procés de pas a la democràcia marcat per: - Conquesta de llibertats gràcies a la mobilització social - Però també per un pacte de silenci i manteniment de moltes estructures franquistes Memòria històrica • Necessitat de: - Explicar el passat sense maquillatge - Exhumar fosses, reconèixer víctimes i responsabilitats - Integrar la memòria a l’escola, les famílies i les institucions Jovent i dictadura • Contradicció entre: - Desig de llibertat i drets - I, alhora, certa fascinació per l’autoritarisme en una minoria creixent El programa aposta per més educació crítica, més memòria i més debat obert per fer front a aquesta tendència.
Context i objectiu del programa Programa especial de RÀDIO RUBÍ dins Rubí al dia, de 9 a 10h dedicat als 50 anys de la mort de Francisco Franco (20 de novembre de 1975). L’episodi explora: • Com es va viure la mort de Franco a Rubí i en l’entorn personal dels convidats. • Com recordem (i com oblidem) la dictadura i la transició. • Les continuïtats i ruptures entre franquisme i democràcia actual. • Què en saben els joves avui i com perceben democràcia i dictadura. Hi participen tres testimonis directes, que van tenir papers polítics i socials rellevants durant la transició, i es combina la seva conversa amb un reportatge de veus rubinenques que amplia la memòria col·lectiva de la ciutat. 1. Presentació i marc històric La mort de Franco i el seu anunci • Franco mor el 20 de novembre de 1975, a les 5:25 del matí (tot i que després es sabria que va ser abans). • Ràdio Nacional d’Espanya comença a donar pistes des de ben d’hora, però Arias Navarro no ho anuncia oficialment fins a les 10 del matí. • La conductora presenta el programa com una mirada als 50 anys posteriors, centrada en: - El que va significar aquell dia per a la gent de Rubí. - El que se n’ha transmès als joves i què en saben avui. Els convidats • Joan Manuel Tresserras (exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació per ERC). • Armand Querol (exregidor del PP a l’Ajuntament de Rubí). • Lorenzo Blanco (antic regidor del PSUC a l’Ajuntament de Rubí). L’objectiu és escoltar testimonis personals i reflexions polítiques per entendre com es recorda i com s’ha reinterpretat la dictadura i la transició des de Rubí. 2. On éreu quan va morir Franco? Memòria personal Lorenzo Blanco: por, militància i carrer Murillo • S’autodefineix com el més gran del grup i explica que va viure el moment des del local “Amigos de las Naciones Unidas” al carrer Murillo, a Rubí. • Allà es van assabentar de la notícia i la reacció barrejava impacte, por i interrogants sobre el futur. • Destaca la figura de Pere Isas com un gran referent intel·lectual i moral a Rubí: - Un home que aglutinava pensament crític i gent compromesa. - Impulsor de projectes com l’obra del Pare Pire. • Recorda que eren joves, “una mica llançats”, i que Pere Isas els va arribar a renyar per algunes accions massa arriscades. Armand Querol: normalitat laboral i incertesa • Vivia a Barcelona i treballava a una elèctrica (Ener), participada al 51% per l’Instituto Nacional de Industria (per tant, molt lligada al règim). • En aquella empresa hi havia molta gent addicta al franquisme, fet que va generar: - Preocupació sobre què passaria políticament. - Sensació d’entrar en un món desconegut més que no pas d’eufòria o tragèdia. • Tenia 30 anys, 5 de matrimoni, i reconeix que no havia conegut res més que el franquisme, que li semblava un ordre “estable” mentre les coses li anaven bé. Joan Manuel Tresserras: clandestinitat i la necessitat de cremar papers • Tenia 20 anys. L’avisa la seva àvia, cap a les 6 del matí, després d’escoltar la notícia per la ràdio. • A casa seva hi havia un armari amb doble fons a l’habitació de la germana, on amagava: - Quadernos rojos dels Círculos Obreros Comunistas del Vallès. - Material de plataformes anticapitalistes i publicacions clandestines. • La seva primera reacció és cremar tot el material en una llar de foc, per por de registres i represàlies: - Pesava la imatge de “los coches largos” (la policia) venint a detenir gent. • La nit anterior havia anat en cotxe amb Víctor Cucurull a veure la vetlla a la creu dels caiguts, on hi havia gent de la vieja guardia franquista: - Ells feien fotos com a corresponsals de premsa (Cucurull al Correo Catalán, Tresserras al Tele/eXprés). - Un cotxe els va seguir i hi va haver certa tensió; Tresserras acaba entrant a casa per una porta secundària per evitar ser vist. • Contrasta aquest clima d’incertesa i por amb el 23-F, que ell recorda amb tranquil·litat i fins i tot passejant en cotxe per Ajuntaments (Rubí, Sant Cugat) per “comprovar” que tot estava sota control. Obrers i estudiants: lideratges diferents • Es comenta la relació entre estudiants i classe obrera en la lluita antifranquista: - Els estudiants (pocs a Rubí) sentien complex d’inferioritat envers els obrers, idealitzats com a veritables líders de la lluita. - Tresserras remarca que ells se sumaven a la lluita obrera, però el lideratge era clarament de la classe obrera. 3. El Rubí de finals del franquisme: conflictes, por i repressió Després de la primera ronda de testimonis, el programa dóna pas a un reportatge amb diverses veus locals que dibuixen el clima polític, social i econòmic de Rubí en el moment de la mort de Franco. 3.1. Un “Rubí en ebullició”: conflictes obrers i veïnals Historiadors i testimonis descriuen un Rubí molt mobilitzat: • Moviment polític: - Presència de moviments democràtics, catalanistes i republicans que comencen a treure el nas, tot i un règim encara monolític. - A Rubí hi havia una falange molt dura, que mantenia el control polític local. • Moviment obrer: - Moltes vagues i reivindicacions de drets a les fàbriques. - Reunions clandestines i forta organització obrera. • Moviment veïnal: - Primeres associacions de veïns en gran part semiclandestines. - Denúncia de mancances en clavegueram, asfalt, escoles, etc. • Demogràficament, Rubí havia passat de 9–10.000 habitants (època de la Rierada) a uns 40.000 a mitjans dels 70: un creixement explosiu que creava “una olla a pressió” social. “Aquí hi havia un fort, molt fort, moviment obrer i moviment popular.” 3.2. Violència feixista i control cultural Es recorden episodis concrets de repressió i violència a Rubí: • 1973, acte prohibit sobre Rafael Alberti i Picasso a l’antiga biblioteca del carrer Màxim Fornés: - L’acte primer es permet, però després es prohibeix a última hora. - Els assistents són agredits per membres de la Guàrdia de Franco (falangistes locals) amb porres i cadenes. - Dos noms destacats entre els agredits: Agustí Pujol (director de teatre) i Jaume Pla (escriptor rubinenc). • Casos repressius més amplis: - Cas Pení: detencions a fàbrica, trasllat a Via Laietana. - Cas Escala, cas Viola, actuació de l’aparell repressiu sota Martín Villa. - Accions per garantir que “quan morís Franco no hi hagués esclat social”: provocació i repressió preventives. • Centre Democràtic Republicà (Plaça Doctor Guardiet): - Antic espai d’ERC abans de la guerra, confiscat per la falange. - Es decideix enderrocar-lo poc abans de la mort de Franco per evitar que cap força democràtica el recuperi. - Encara avui queda un solar buit, símbol de la política de “terra cremada”. 3.3. Expectació, silenci i celebracions discretes Les veus del reportatge matisen la idea d’un esclat popular immediat: • Es vivia una llarga espera: - “Portàvem mesos esperant que algú sortís a la tele o a la ràdio i digués ‘Franco ha muerto’.” - La seva mort era esperada, no sobtada. • Reacció continguda: - Molta gent tenia una ampolla de cava amagada per quan arribés el dia. - Però la sensació general és que el franquisme no s’acaba el 20 de novembre; el règim continua amb altres formes. - Hi ha prudència i silencis al carrer: somriures dissimulats, salutacions amb complicitat, però poca expressió pública. • Espais on sí hi ha celebració més visible: - Una cooperativa de consum amb bar i pista de bàsquet (a l’actual Plaça Salvador Allende) on alguns joves celebren amb cava obertament, amb la complicitat del responsable del bar. • Testimonis diversos apunten a una barreja de: - Satisfacció i alleujament (“ens hem alliberat d’una càrrega important”). - Inquietud pel futur (“i ara què?”). - Silenci imposat i por de llistes, represàlies i comptes pendents. “Somriures i prudència. Inquietud. Molt enrenou. ‘Jo vinc d’un silenci’.” 3.4. Reaccions personals al lloc de feina, a casa i a la mili El reportatge recull escenes molt concretes: • Assemblees a les fàbriques per comentar la notícia, però després jornada laboral normal. • Cites a cases de confiança, com una casa a Vall d’Horeix utilitzada ja en la clandestinitat, on militants de partits polítics havien acordat trobar-se el dia que morís Franco. • Algunes escenes de tensió i fanatisme: - Un vigilant jurat que, en saber la notícia, treu la pistola, l’embruta d’oli i recita frases de la “Legión”, mostrant fidelitat al règim. • A la mili, un monitor d’instrucció recorda com un company es desperta cridant “Franco ha muerto!” rient, i la resta li tapen la boca, conscients del context militar. 4. La transició: ruptura o continuïtat? Després del reportatge, la conversa torna a l’estudi per reflexionar sobre què va passar després de la mort de Franco. 4.1. Una transició dirigida des del règim Tresserras destaca: • La transició s’engega des del mateix règim franquista: - Són els propis aparells del franquisme els qui gestionen els primers passos. - Legalitzen algunes formacions polítiques importants “de mica en mica”, i administra el temps de l’obertura. • El procés és llarg: fins al 1978 no hi ha Constitució, i fins al 1979 no hi ha eleccions municipals democràtiques. • Es passa de l’esperança de ruptura democràtica a una “evolució pactada” que manté moltes continuïtats: - La transició s’ha venut durant anys com un model pacífic i exemplar, però en realitat hi ha molta violència (Vitòria, Atocha, cas Escala, etc.). - No es fa una depuració profunda dels aparells de l’Estat ni del sistema judicial. - El poder econòmic dels vells monopolis d’Estat (telcos, elèctriques, etc.) es transforma en privatitzacions que beneficien les mateixes elits que ja tenien poder. “Hi ha hagut línies de continuïtat que no es van trencar mai.” 4.2. L’amnistia: alliberament o impunitat? Blanco planteja una crítica molt clara: • La llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia ja estaven pactats des de dalt. • Repassant-ho amb el temps, veu que l’amnistia de 1977 va servir: - Per a presos polítics com Camacho, Carrillo, La Pasionaria, etc. - Però també, de facto, per consolidar la impunitat dels responsables del cop d’Estat del 36 i de la repressió franquista. Tresserras hi afegeix: • L’amnistia va funcionar com una “tabula rasa”: ningú té responsabilitats. • Avui, molts fills dels beneficiats per aquella amnistia ocupen llocs clau al Tribunal Constitucional i al Tribunal Suprem, la qual cosa mostra la continuïtat de les elits. Querol, més matisat, diu: • Creu que l’amnistia “tocava”, que era necessària per obrir pas a un nou marc. • Accepta, però, que hi ha una part fosca en el fet que també blinda crims no jutjats. 4.3. Democràcia, guerra civil i cop d’Estat Hi ha un moment de tensió quan Querol suggereix que el cop d’Estat i la guerra civil “gairebé eren inevitables” o necessaris davant el desgavell previ. Tresserras replica amb fermesa: • Recorda que hi havia un règim democràticament escollit (la II República). • Remarca les aliances internacionals del bàndol franquista (Mussolini, Hitler) i la seva naturalesa inequívocament feixista. • Defensa que la sortida als conflictes socials mai pot ser l’autoritarisme, sinó més democràcia i aprofundiment democràtic. “La solució no pot ser mai l’autoritarisme. Si la democràcia no ens acaba d’anar bé, la resposta ha de ser més democràcia.” La conductora talla el debat sobre la guerra civil per manca de temps i per no desviar-se massa del focus de l’episodi. 4.4. Canvi social abans de la mort de Franco Tresserras també insisteix que el canvi comença abans del 1975: • Als anys 60 i primers 70, amb el creixement econòmic i l’arribada de nouvinguts: - La gent ve a Rubí a treballar, comprar-se pis, moto, 600, sortir de cap de setmana. - Hi ha viatges a Perpinyà per veure pel·lícules prohibides (L’últim tango a París), revistes com Interviú amb destape i periodisme d’investigació, música de Beatles i Rolling Stones. • El règim perd el control sobre la cultura quotidiana i la moral pública: - L’Església es veu sacsejada pel Concili Vaticà II; neixen els “curas comunistas” i compromisos cristians pel socialisme. - La gent comença a viure, estimar i organitzar-se d’una manera que el franquisme ja no pot controlar completament. • La mort de Franco accelera la qüestió institucional (partits, eleccions, Constitució), però en molts àmbits profunds: - Capital, propietat, poder judicial, aparells de l’Estat mantenen una estructura molt similar. Blanco reforça aquesta visió parlant d’una “transició domesticada”, teledirigida des de dalt. 5. Present i joves: democràcia, dictadura i malestar Cap al final del programa, la conductora obre un bloc sobre el present: què en pensen els joves d’avui, i per què alguns arriben a dir que preferirien una dictadura. 5.1. Tresserras: els joves han de llegir i prendre’s la vida seriosament • Defensa que, per valorar democràcia vs dictadura, cal coneixement i experiència: - Els joves han de llegir, estudiar i documentar-se, no deixar-se portar per la primera consigna que veuen a les xarxes. - La construcció de la personalitat passa per entendre com funciona el món. “Si et prens la vida seriosament, acabes arribant a la platja de la democràcia.” • Qualsevol alternativa totalitària significa: - Que algú altre decideix què has de fer i què pots ser. - Que se’t nega la possibilitat de ser tu mateix. “Un jove que diu que preferiria un ordre totalitari, amb perdó, és un estúpid rematat.” 5.2. Querol: dictadura econòmica i frustració actual • Parla d’una “dictadura econòmica” avui dia: - El que vivim ara és una societat del malestar, malgrat haver promès un “estat del benestar”. - No li sorprèn la pujada de l’extrema dreta a tot arreu. • Tot i preferir la democràcia, reconeix la temptació de voler “cràcia total” davant la sensació d’impotència. 5.3. Blanco: treball, habitatge i memòria de la precarietat • Assenyala focus de frustració juvenil: - Preu i accés a l’habitatge. - Feina precària o salaris que no permeten una vida digna. • Contrasta amb el passat obrer: - Abans es podia treballar de 6 a 6 i, amb moltes hores, anar tirant, comprar casa, ajudar la família. - Però també recorda la duresa i arbitrarietat d’aquell temps: a les places o mercats, els capatassos triaven “tu, tu i tu” i la resta es quedava sense feina. Reivindica que, més enllà de les lectures intel·lectuals, hi ha una memòria viscuda que ell ha experimentat i que marca la seva manera d’entendre la realitat. 6. Tancament: memòria viva i memòria crítica El programa es tanca remarcant dos nivells de memòria sobre el franquisme i la transició: • Memòria viva: el testimoni directe dels protagonistes (Tresserras, Querol, Blanco i la resta de veus del reportatge), que expliquen com es va viure la mort de Franco i els anys immediats a Rubí. • Memòria crítica: el debat historiogràfic i educatiu sobre com s’explica el franquisme als joves i a la comunitat educativa. La conductora anuncia que la segona hora del programa es dedicarà a parlar amb historiadors i professors sobre com s’ensenya aquesta època i què arriba realment als joves d’avui. La idea central que queda és la necessitat de conèixer, estudiar i debatre el passat per poder defensar i aprofundir la democràcia davant els reptes presents (desigualtat, malestar, extrema dreta).
