Episodis etiquetats amb Rubialdia
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Visió general del programa Programa de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, conduït per la Lídia Martínez, amb una hora de to magazín molt variada: • Secció de coaching amb el Pau Navarro, el Coaching Canalla, centrada en els estils de lideratge segons Daniel Goleman (segona part). • Recomanacions culturals locals (teatre al Teatre Municipal La Sala). • Petita píndola musical sobre LeAnn Rimes i el seu èxit "Can't Fight the Moonlight". • Secció “Última sessió” dedicada a les estrenes de cinema, amb especial atenció a una nova versió de Dràcula, la segona part de Wicked i una nova adaptació de The Running Man. Bloc 1 – Obertura del magazín i agenda cultural local Presentació de la franja i to del programa • La Lídia reprèn el relleu de presentació dins de 'Rubí al dia', explicant l'estructura del matí i situant l’oient al dimecres 19 de novembre de 2025. • Defineix aquesta quarta hora com la més “magazín”, amb to distès, humor i complicitat amb l’audiència. Invitats i continguts anunciats • Anuncia la visita al plató del Pau Navarro, el Coaching Canalla, per continuar parlant dels estils de lideratge (segona part, “episodi 2”). • Recorda que ja hi havia hagut una primera entrega sobre el mateix tema i que avui es completarà. • Avança que hi haurà també una edició mini d’“Última sessió” per comentar moltes estrenes de cinema (fins a 15–20 títols aquesta setmana). Agenda cultural: teatre a Rubí • S’anuncien entrades dobles per espectacles al Teatre Municipal La Sala: - “Avui no ploraré” de la companyia Esté de Teatre, amb funció a Rubí el dia 29 i posterior temporada a Barcelona. - “Les Bàrbares”, espectacle incorporat com un “bolet” a la programació, el 14 de desembre a la tarda. • Es destaca que “Avui no ploraré” té una relació especial amb Rubí (residència artística a La Sala) i que la redacció treballa per aconseguir entrevistes amb les actrius. • Es dóna el telèfon de participació (93 588 59 60) per aconseguir invitacions. Bloc 2 – Música i efemèrides pop Estrenes i comentaris cinèfils • Abans de la secció de coaching, es fa un avanç de les estrenes comentades més tard a “Última sessió”: - Nova adaptació de Dràcula, dirigida per Luc Besson. - Segona part de Wicked, el musical que passa de Broadway al cinema. - Nova versió de The Running Man (basada en la novel·la de Stephen King escrita amb pseudònim). Cançó: “Can’t Fight the Moonlight” • Sona “Can’t Fight the Moonlight” de LeAnn Rimes i la Lídia n’explica el context: - Va ser número 1 al Regne Unit fa 25 anys, durant dues setmanes. - Va desbancar “One More Time” de Daft Punk, que es va quedar al número 2. - Forma part de la B.S.O. de la pel·lícula “Coyote Ugly” (El bar Coyote). - Als EUA va arribar al número 11, però va romandre 42 setmanes a la llista. - LeAnn Rimes va ser l’artista més jove en guanyar un Grammy, amb només 14 anys. «Per cert, jo no he vist “El bar Coyote”», comenta la Lídia, donant un toc personal i informal a la secció. Bloc 3 – Secció “Coaching Canalla”: estils de lideratge (Goleman) Introducció: podcast i origen de la secció • Entra la sintonia del Coaching Canalla i s’incorpora Pau Navarro a l’estudi. • Conversa distesa sobre: - El podcast “Coaching Canalla Podcast” de Pau, disponible a iVoox i altres plataformes. - El podcast com a projecte llarg i molt vocacional, que li exigeix estar connectat amb el sector del coaching i li permet jugar amb el format (com la ficció sonora especial Halloween – “Alien”). - L’origen radiofònic del projecte: la idea sorgeix a RÀDIO RUBÍ l’any 2018, i Pau manté un fort vincle amb l’emissora. • Es manté el to friki i cinematogràfic: es bromeja amb Star Wars, “El retorn del Jedi” i el terme Padawan aplicat a la Lídia. Recordatori de l’episodi anterior: estils ja tractats Pau recapitula l’episodi 1 sobre lideratge segons Daniel Goleman: • Estil afiliatiu – exemplificat amb Darth Vader (Star Wars). • Estil democràtic – vinculat a Alexandre el Gran. • Estil visionari – amb referència a Martin Luther King. “El lideratge sempre té atractiu; és un dels episodis més escoltats del podcast”, comenta Pau, justificant aquesta segona part. 3.1. El líder coach (estil coaching) Exemple audiovisual: “Merlí” • S’utilitza un fragment de la sèrie “Merlí” (versió estatal “Merlín”) com a metàfora del líder coach: - Professor que arruga, llença i trepitja un bitllet de 50 euros per mostrar que el seu valor no canvia. - Conclusió del personatge: “Per molt que et puguin trepitjar o fer mal, tu vals el mateix. I jo crec que vals molt.” Característiques del líder coach • Objectiu principal: ajudar cada membre de l’equip a assolir el màxim rendiment a partir del que ja sap i del que no sap que sap. • Eines clau: - La pregunta com a eina central. - El “mirall”: fer de reflex perquè la persona prengui consciència de les seves fortaleses i àrees de millora. - Posar “eines a l’abast” perquè la persona trobi les seves pròpies respostes. • Diferència respecte altres rols: - Coach no diu què has de fer; a diferència d’un mentor o de determinats “gurús”, no dona receptes tancades. - El coach professional treballa en un marc metodològic i ètic, diferent del suport d’un amic (que també ajuda, però sense l’estructura professional). • Finalitat dins un equip: - Detectar fortaleses i àrees de millora individuals. - Afavorir que cada persona desenvolupi competències i habilitats. - Fer que l’equip reneixi del que ja té a la “motxilla” d’experiències. “El coach no et diu el que has de fer; et fa preguntes i et dona eines perquè descobreixis el que ja portes dins.” 3.2. Estil autoritari Exemple audiovisual: “Corazones de hierro” (Fury) • Tall de la pel·lícula “Corazones de hierro” (Fury), amb Brad Pitt liderant un equip de tancistes enmig de la guerra. • Situació: - Tenen el tanc avariat. - S’acosta un batalló de les SS. - Pitt decideix mantenir la posició i defensar el creuament, tot i el risc extrem. - Ordena que qui no vulgui lluitar se’n vagi a la bosquina; ell es queda sol si cal. - Finalment, l’equip acaba sumant-s’hi per lleialtat i decideixen compartir el risc. “No és el que jo vulgui, és el que farem”, resumeix el líder al tall. Quan i com s’utilitza l’estil autoritari • Basat en la teoria de Daniel Goleman, Pau insisteix que no és un estil a eliminar, sinó a usar amb molt criteri. • Contextos on pot ser necessari: - Moments de crisi greu en una organització (no només empreses, també entitats, institucions...). - Quan cal canviar de rumb de manera dràstica. - Quan s’han de prendre decisions impopulars (per exemple, grans ajustos de plantilla, reestructuracions profundes). - Quan s’ha de eliminar el caos i imposar un nou ordre per evitar mals majors. • Perfil del líder autoritari efectiu: - Alt nivell de formació i experiència en situacions crítiques. - Gran intel·ligència emocional i capacitat d’autocontrol; no és simplement “mandar per mandar”. - Sol ser un rol temporal: es contracta o s’activa per a una fase concreta. • Transició i límits: - Un cop la situació s’ha reconduït, cal canviar d’estil o apartar aquest líder. - Mantenir l’autoritarisme a llarg termini fa que el líder acabi creant els mateixos problemes que venia a solucionar. - La transició a un estil més participatiu és molt complexa: l’equip passa de “es fa el que jo dic” a un altre model i es pot sentir desorientat. “En el segle XXI, amb tantes eines d’autoorganització, les persones només aguanten un estil autoritari durant un temps limitat.” • Efecte sobre l’equip: - Pot generar lleialtat molt alta en certs contextos (la gent s’adhereix al projecte i al líder), però també dependència. - Històricament, aquest tipus de lideratge ha estat darrere de situacions molt fosques, per això cal manejar-lo amb responsabilitat. 3.3. Estil timonel (o imitatiu) Exemple audiovisual: “Bichos” (A Bug’s Life) • S’usa un fragment de la pel·lícula de Pixar “Bichos”: - Les formigues segueixen una filera; una fulla cau al mig del camí i bloqueja el seu avanç. - Entra en escena el líder (senyor Terrón), que baixa fins on hi ha el problema. - Dóna instruccions clares i camina ell mateix envoltant la fulla, demanant que el segueixin. - Les formigues imiten exactament el seu recorregut i així recuperen la ruta. “No es posa a cridar des de dalt; baixa, es posa al seu lloc i els fa seguir els seus passos.” Què és l’estil timonel • També anomenat estil imitatiu: - Missatge implícit: “es fa com jo dic que es fa”. - El líder marca el ritme i el model a seguir amb el seu propi exemple. • Diferències amb l’autoritarisme: - L’autoritàri diu: “es fa el que jo dic” (centrat en l’ordre i l’obediència). - El timonel diu: “es fa com jo ho faig” (centrat en l’exemple i la replicació d’un model d’excel·lència). • Contextos on és útil: - Quan es vol elevar l’estàndard de rendiment de l’equip. - En situacions on cal assolir nivells d’excel·lència o especialització molt concrets. - Per a equips d’alt rendiment o en transicions on es necessita un model clar a imitar. • Riscos i límits de l’estil timonel • A curt termini: - Pot ser molt eficaç per accelerar resultats i homogeneïtzar processos. - Ajuda quan l’equip necessita una guia molt concreta. • A mitjà i llarg termini: - Si es manté massa temps, fomenta que les persones deixin de pensar per si mateixes. - L’equip només imita i perd autonomia i creativitat. - L’organització es torna endogàmica: sempre es fa tot igual, s’empobreixen les idees i s’estanca el progrés. “Si només imitem, deixem de crear; la nostra pròpia excel·lència es converteix en trampa.” • Transformació de l’estil timonel: - És més fàcil d’evolucionar cap a estils més participatius que no pas l’autoritari. - El pas saludable és donar marge perquè els equips prenguin decisions, experimentin i innovin a partir del model après. Tancament de la secció de coaching • Amb el líder coach, l’estil autoritari i el timonel, Pau completa els sis estils de lideratge segons Goleman (sumant-los als tres del primer episodi i el visionari que ja s’havia comentat). • Reconeix que hi ha altres teories i maneres d’entendre el lideratge, però aquesta classificació és molt pràctica. • La secció es manté amb referències constants al cinema i les sèries per fer els conceptes més accessibles. • Es fa broma sobre la tornada al desembre (amb cookies i contingut de coaching) i sobre experiments antics com les "croquetes de coaching" a ràdio. Bloc 4 – Clàssics de cinema i efemèrides: Frank Sinatra Cançó: “Luck Be a Lady” i el film “Ellos y ellas” • Sona “Luck Be a Lady” de Frank Sinatra. • La Lídia contextualitza el tema: - Pertany al musical cinematogràfic “Ellos y ellas” (Guys and Dolls, 1955). - Repartiment destacat: Vivian Blaine, Jean Simmons i Marlon Brando (que també canta). - Dirigida per Joseph L. Mankiewicz. Tribut a Sinatra • Es recorda que un 19 de novembre de 1995 es va celebrar un gran tribut pels 80 anys de Frank Sinatra. • L’acte va tenir lloc al Shrine Auditorium de Los Angeles, espai icònic també per rodatges cinematogràfics. • Hi van participar figures com: - Bob Dylan - Paula Abdul - Bruce Springsteen, entre d’altres. • La Lídia opta per aquest tema en lloc dels omnipresents “New York, New York” o “My Way”, per donar-hi un enfocament més cinèfil. Bloc 5 – “Última sessió”: estrenes i cartellera de cinema Introducció de secció • Entra la sintonia d’“Última sessió”, amb una falca humorística d’un fals Johnny Depp (capità Jack Sparrow) que diu que escolta la Lídia mentre roda a Argentina. • La Lídia situa la secció com un mini espai integrat dins Rubí al dia, pensat perquè es pugui recuperar a qualsevol hora (podcast, a la carta). • S’anuncia que hi ha 15 o 16 estrenes aquesta setmana, amb especial focus en: - Dràcula (Luc Besson) - Wicked – Part 2 - Nova adaptació de The Running Man - Altres títols destacats (drama, ciència-ficció, animació...) 5.1. “Dràcula” de Luc Besson • Nova adaptació de “Dràcula” de Bram Stoker (la història s’ha portat al cinema més de 100 vegades). • Direcció de Luc Besson, de qui alguns crítics diuen que és la millor pel·lícula en dècades. • Repartiment destacat: - Caleb Landry Jones com a Dràcula (recordat per “Tres anuncios en las afueras”). - Christoph Waltz, amb un paper irònic i fosc. - Zoe Bleu, filla de Rosanna Arquette. • Enfocament narratiu: - Es recupera la història clàssica del príncep Vlad, que perd la seva estimada Mina i renega de Déu, condemnant-se a viure eternament. - La Lídia subratlla que la història sempre li ha semblat més una història d’amor que de vampirs. - Besson posa l’èmfasi en un Dràcula més humà, vulnerable, romàntic i tràgic, en la línia de la visió original de Stoker i del film de Francis Ford Coppola. • Aspectes tècnics: - Rodada a Finlàndia i París, amb una forta aposta per l’estètica gòtica. - Construcció d’un enorme decorat de 4.000 m² per recrear el castell de Transsilvània. - Banda sonora de Danny Elfman, amb ecos del seu treball a “Sleepy Hollow”. - Va passar pel Festival de Sitges, on es va remarcar la humanització del personatge i la intensitat interpretativa de Caleb Landry Jones. “Si us agrada el personatge de Dràcula, aquesta l’heu d’anar a veure segur”, conclou la Lídia. 5.2. “Wicked – Part 2” • Segona part de l’adaptació al cinema del musical de Broadway “Wicked”, amb guió de Winnie Holzman. • Gènere: musical, fantasia, drama. • Repartiment principal: - Cynthia Erivo - Ariana Grande - Jeff Goldblum - Michelle Yeoh (recordada per “Toda la vez en todas partes”). • Característiques del film: - Durada superior a dues hores i mitja (avís per aficionats als musicals llargs). - Se centra en la relació entre Elphaba (bruixa dolenta de l’Oest) i Glinda (bruixa bona). - En aquesta segona part, els seus camins divergeixen completament i el to és més fosc i èpic. - Connecta més directament amb “El mag d'Oz”: apareixen Dorothy, l’Espantaocells, l’Home de Llauna i el Lleó covard. • Producció: - Es va rodar juntament amb la primera part, però es van separar per durada i complexitat. - La postproducció d’aquesta segona part ha estat més llarga per la quantitat d’efectes visuals. • Recomanació: - Imprescindible per a fans del musical original (Broadway o West End) i per tots aquells que van veure la primera pel·lícula. 5.3. “The Running Man” – nova versió • Nova adaptació de la novel·la “The Running Man” de Stephen King (sota el pseudònim Richard Bachman). • Fa referència inevitable a la versió de 1987 amb Arnold Schwarzenegger (“Perseguido”). Sinopsi • En un futur pròxim, l’entreteniment televisiu arriba a extrems brutals: - Programa-reality “Running Man”, on criminals i dissidents polítics són perseguit per caçadors professionals. - L’objectiu és literalment capturar-los i matar-los, convertint-ho en espectacle. • Protagonista: - Ben Richards, interpretat ara per Glen Powell. - Acusat falsament, entra al programa per sobreviure i, alhora, intentar denunciar la corrupció política, mediàtica i social que sosté aquest sistema. Enfocament del director • El director (Edgar Wright, segons destaca la Lídia com la seva millor pel·li des de “Baby Driver”) afirma que: - Vol apropar-se més al to de la novel·la de King. - Considera que el film del 1987 no va assumir seriosament tot el potencial crític de l’obra. • Tot i això, la Lídia recorda que la versió del 87 li sembla força tràgica, i convida a comparar les dues adaptacions. 5.4. “J. Kelly” – comèdia amb repartiment estel·lar • Pel·lícula signada per Noah Baumbach (“Història d’un matrimoni”), aquí en un to més proper a la comèdia. • Repartiment de luxe: - George Clooney - Laura Dern - Adam Sandler • Argument: - Jay Kelly és una gran estrella del cinema clàssic modern, però no sap qui és realment. - Juntament amb el seu representant, emprèn un viatge per Europa a la recerca de sentit: • Repassa la seva vida personal, • Revalua les seves relacions, • I es pregunta quin llegat vol deixar. • La Lídia suggereix que només pel càsting, ja val la pena tenir-la en el radar de l’espectador. 5.5. “Alfa” – ciència-ficció i bioenginyeria • Títol: “Alfa”. • Gènere: ciència-ficció amb fort component de thriller biotecnològic. • Sinopsi: - Una corporació biotecnològica crea una generació d’éssers humans modificats genèticament per ser soldats perfectes. - Un antic soldat, ara investigador, és reclutat per capturar una d’aquestes criatures (Alfa). - L’objectiu és evitar que la seva existència desencadeni una crisi mundial. • Recorregut en festivals: - Ha passat pel Festival de Toronto, cosa que la Lídia destaca com a segell de certa qualitat. 5.6. Altres estrenes destacades de la setmana La Lídia repassa ràpidament altres títols que arriben a cartellera: • “Sueños en Oslo” – premiada al Festival de Berlín. • “Reina Madre”. • Produccions espanyoles: - “La bala” - “Ciudad sin sueño” - “Aullar” • Públic familiar i animació: - “El tigre perdido” - “Olivia y el terremoto invisible” “Teniu per triar a les sales comercials, encara que siguin fora de Rubí”, recorda la Lídia, animant a gaudir de la cartellera més enllà de la ciutat. Cloenda del programa • La Lídia fa un resum implícit del que ha donat de si l’hora: coaching, cinema, música i agenda cultural. • Acomiada el programa recordant que José Malagón ha estat al control tècnic des de les 8 del matí i tanca amb una salutació propera als oients. “Que vagi bé”, diu, tancant aquesta edició de Rubí al dia, d'11 a 12h amb el seu estil familiar i proper.
Visió general de l’episodi En aquesta tertúlia de Ràdio Rubí es combinen tres grans blocs temàtics: Urbanisme i zones inundables a Rubí i Catalunya: riscos de construir en zones inundables, el paper de l’ACA, el canvi climàtic i la necessitat de rigor tècnic per sobre del partidisme. Política de pactes i governs en minoria a Espanya: el paper dels partits petits com a claus de governabilitat, la figura de Pedro Sánchez, els equilibris amb Junts i Vox, i la cultura de governar en minoria. Memòria històrica, franquisme i transmissió a les noves generacions: record personal del 20N, el paper de l’escola i la família, els camps de concentració franquistes, el Valle de los Caídos/Cuelgamuros i el debat sobre símbols franquistes. Al final, per manca de temps, el bloc previst sobre ciència i mercat (recerca i negoci de les publicacions científiques) queda ajornat. 1. Urbanisme, zones inundables i canvi climàtic 1.1. La campanya «Prou Urbanisme Inundable» • Ecologistes en Acció impulsa la campanya Prou Urbanisme Inundable per denunciar la construcció de tres blocs de pisos a l’Escardívol, a Rubí, en una zona considerada inundable. • Es demana una moratòria immediata per a aquest projecte i, en general, per a totes les zones inundables de Catalunya. Objectius de la campanya: • Curt termini: aturar tots els projectes en zones inundables fins revisar mapes de risc. • Mitjà termini: recuperar la prohibició d’edificar en espais inundables. • Llarg termini: adaptar el territori a la nova realitat climàtica i protegir la biodiversitat. 1.2. Canvi climàtic i revisió dels mapes de risc • Es destaca la combinació perillosa entre: - Urbanisme cada cop més dens, que envaeix espais naturals i fluvials. - Fenòmens meteorològics més intensos i imprevisibles per efecte del canvi climàtic. • L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha ampliat un 30% les zones considerades inundables: - +170 km de curs fluvial. - 90 nous trams de rius, rieres i barrancs. - S’hi inclouen noves zones a Rubí, com el carrer del Castell. • Compromís de l’ACA: - Disposar el 2027 d’una cartografia homologada de zones inundables. - Desenvolupar un sistema d’alertes d’impacte, no només hidrològiques, que indiqui què passarà sobre el territori (infraestructures afectades, zones inundables, impacte en la població). - Objectiu: avisar amb almenys dues hores d’antelació i activar protocols d’emergència amb una eina de predicció en temps real que integri dades meteorològiques, hidrològiques i hidràuliques. 1.3. Urbanisme, drets adquirits i responsabilitat política • A Rubí, l’AUP ha estat l’únic partit que sosté una oposició clara al projecte de l’Escardívol, amb mocions al ple i un contenciós administratiu contra l’Ajuntament. • El debat posa èmfasi en: - La necessitat de r o mpre el partidisme: les decisions sobre urbanisme i risc no es poden prendre només en clau de partit. - El rigor tècnic i científic ha de ser la base de les decisions, per sobre de qui faci la proposta. «Això no ho diuen ni uns ni els altres. Ho diuen la ciència i el rigor.» • Es parla dels drets adquirits dels promotors: - És cert que hi ha planejament que reconeix drets d’edificació. - Però aquests drets es poden traslladar a altres punts del municipi mitjançant tècniques urbanístiques. S’usa la metàfora mèdica: • Un bon metge no pot dir «això és massa complicat, no m’atreveixo». • Igualment, un bon urbanista ha d’afrontar canvis complexos si el risc és real. • Crítica dura: l’urbanisme massa sovint està supeditat al partidisme, més que no pas a la política entesa com a servei seriós a la ciutadania. 1.4. València, Dana i drenatge: aprendre dels errors • Es comenta el cas de la Dana de València: - Va ploure molt a les zones altes i l’aigua no només baixava per les lleres, sinó per altres bandes. - La urbanització massiva fa que l’aigua llisqui: on tot és asfalt i paviment, l’aigua no s’infiltra i baixa amb molta més força. • El paper dels nous models de risc: - Protecció Civil demana models que simulin què passa sobre el territori, no només cabals de rieres. - Es defensa que, amb el coneixement actual i la intel·ligència artificial, es poden fer estudis molt precisos de comportament de l’aigua, i no són «impossibles». Missatge clau: no s’ha de tenir por d’aixecar «llebres» sobre el risc; s’ha de tenir por de no informar i deixar la ciutadania sense protocols. • Importància de la informació i el lideratge: - Quan l’administració demostra control, lideratge i rigor, el ciutadà se sent més segur. - El problema actual és la sensació que «uns tiren per una banda i els altres per una altra». 1.5. Propostes urbanístiques: menys asfalt i més drenatge • L’arquitecte planteja idees concretes: - Carrers d’urbanitzacions de 12–14 m d’amplada podrien tenir només 3 m d’asfalt i deixar la resta permeable. - Limitar fortament la pavimentació de les parcel·les privades. - Aturar l’ocupació de nou territori, perquè significa més asfalt i menys drenatge. • Exemples: - Al País Valencià s’ha pavimentat de manera massiva i irracional moltes urbanitzacions. - A Catalunya també, encara que potser amb menys intensitat. • Es parla de la necessitat de desurbanitzar en alguns llocs i preparar-se per: - Pujada del nivell del mar. - Tormentes extremes i estranyes (com la Dana), que els models antics no contemplaven. 1.6. Períodes de retorn i canvi climàtic • El canvi climàtic ha fet saltar pels aires els càlculs clàssics de períodes de retorn (episodis que es preveia que passessin cada 500 anys ara poden passar cada 100 o 50). • Caldrà revisar tant els anys com els índexs de disseny: - No és només que els episodis siguin més freqüents. - També són més intensos, i per tant cal elevar els paràmetres de càlcul. • Missatge final: - No s’ha de viure amb por, però sí amb consciència i responsabilitat col·lectiva. - El canvi climàtic no és només cosa de «grans estats»; cada escala (local, familiar, social) té responsabilitat i marge d’acció. 2. Política espanyola, pactes i governs en minoria 2.1. El CIS i la competició PSOE–PP–Vox • Es comenta la imminent publicació del baròmetre de novembre del CIS, el primer després de la ruptura de Junts amb el govern de Sánchez. • El baròmetre d’octubre mostrava: - PSOE: ~35% d’estimació de vot, uns 15 punts per sobre del PP. - PP: prop del 20%. - Vox: a només 2 punts del PP. • S’espera veure com afecten a les enquestes: - La pèrdua d’estabilitat del govern Sánchez després de la ruptura amb Junts. - La crisi pels cribats de càncer de mama a Andalusia, que pot castigar el PP. 2.2. Partits petits amb la clau de la governabilitat • La tertúlia es centra en el paper dels «segons» de la coalició, els partits petits que, tot i tenir menys vots, poden fer o desfer governs. • A Madrid, Junts per Catalunya: - Ha plantat cara al govern amb un veto a totes les lleis del PSOE i els seus socis. - Míriam Nogueras, entrevistada anteriorment a la ràdio, explicava que gràcies a aquesta pressió s’ha desblocat la llei contra la multireincidència a Catalunya, que feia més d’un any que estava encallada. Frase repetida de Nogueras: • «L’únic llenguatge que entenen és el d’agafar-te per allà i apretar.» • Al País Valencià: - El PP proposa Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat, en substitució de Mazón. - Però no té garantit el suport de Vox tot i l’acord intern. - Es parla que Vox podria «tener agafat» el PP valencià per segona vegada, exigint encara més concessions. - Es cita el titular de Levante: Vox exigeix eliminar les zones de baixes emissions en ple conflicte a València. 2.3. De les majories absolutes als governs en minoria • Es descriu una evolució de la cultura política espanyola: - Abans: majories absolutes de PSOE i PP. - Després: cultura de la coalició (dos o tres partits per arribar a la majoria absoluta o quasi). - Ara: cultura d’acceptar governs en minoria, amb un parlament molt fragmentat i pactes constants. • Encara no hi ha una autèntica cultura política de governar en minoria: - Caldria aprendre fins on es pot cedir «a canvi de manar». - Es qüestiona si «tot val» per estar al govern. 2.4. El «mètode Sánchez»: resistència i incompliments • Es fa una anàlisi crítica de Pedro Sánchez: - Hauria descobert com governar en minoria com si fos majoria, perquè incompleix acords i igualment continua tirant endavant. - Es diu que acumula molts incompliments (se n’esmenten «200» com a xifra exagerada per fer-ne sentir la magnitud). • Junts ha estat el primer a «plantar-li cara» amb contundència, però: - El tertulià opina que el que han aconseguit és una mica el «xocolata del lloro»: concessions parcials dins d’una estratègia general de resistència de Sánchez. • Alhora es reconeix el mèrit personal de Sánchez: Es destaca la seva «força física i mental sobrenatural» per aguantar una pressió que molta gent no suportaria. 2.5. Vox, PP i el gir conservador valencià • Es projecta què podria passar a València amb un PP molt necessitat de Vox: - Ja en el passat es va nomenar un torero com a conseller de Cultura. - Ara s’insinua que les exigències de Vox poden portar a mesures encara més radicals: - Destrucció de zones de baixes emissions, - Possible imposició de símbols i rituals d’ultradreta (esment satíric del Cara al sol a escoles, etc.). • El missatge de fons és una alerta sobre el pes creixent de l’extrema dreta en les polítiques públiques, especialment en territoris on el PP depèn del seu suport. 3. Ràdio Rubí i el 50è aniversari del 20N 3.1. Especial de programació sobre el vintena • Demà Ràdio Rubí prepara una programació especial (de 9 a 11 h) pel 50è aniversari de la mort de Franco (20N): Primera hora (9–10 h): mirada local i memòria viva • Reportatge amb veïns de Rubí que eren adults el 1975: - Com era el Rubí d’aquell moment. - Com van viure els dies previs i el mateix 20N. - Històries personals i records concrets (on eren, què feien quan es van assabentar de la mort de Franco). • Objectiu: una mirada nostàlgica i humana a la memòria col·lectiva local. Segona hora (10–11 h): anàlisi històrica i educació • Debat amb dos historiadors i un professor de secundària: - Què va significar políticament i socialment la mort de Franco. - Com s’explica el franquisme i la transició als instituts. - S’assenyala que sovint el franquisme és «l’últim tema del temari» i es tracta de pressa i corrents. • S’ha fet també un reportatge sortint al carrer a preguntar a joves de Rubí: - Què saben de Franco. - Quan creuen que va morir. - Les respostes són «molt sorprenents», indicant un coneixement històric desigual o superficial. • Es planteja si caldria reordenar els continguts per aprofundir més en la història contemporània, que és la que més condiciona el present i pot estar relacionada amb el ressorgiment de l’extrema dreta entre joves. 3.2. Altres activitats: infants i origen de la ràdio • El 20N també marca: - L’inici de les emissions estables de Ràdio Rubí. - El Dia dels Drets dels Infants. • Per això, de 11 a 12 h faran una tertúlia amb els consellers i conselleres del Consell dels Infants i Joves de Rubí, també centrada en l’efemèride. 4. Records personals del 20N i transició 4.1. El record vital del 20N • Josep tenia 20 anys el 20 de novembre de 1975: - Ho explica com un moment molt intens i alliberador. • Record del dia concret: - Era al bar de la Cooperativa amb la seva companya. - Algú va anunciar: «El Paco s’ha mort, el Franco s’ha mort». - La gent va començar a treure ampolles de cava, crits i celebracions. • Record dels dies abans i després: - El famós «parte médico» amb l’«equipo médico habitual» generava mems i bromes, però de manera discreta per evitar problemes. - Després de la mort, molts van notar una descàrrega immediata de tensió, malgrat la por encara latent. «Fessis el que fessis, només per parlar segons de què, corries el risc que et portessin al quartelillo.» • La sensació d’alliberament va ser real, tot i que reconeix que la càrrega de la dictadura no s’ha acabat d’esborrar amb els anys. 4.2. De la por al carrer a la fal·lera democràtica • Es contextualitza la rapidesa del canvi: - El 1976 ja hi havia les primeres eleccions democràtiques. - Els partits polítics feien campanya amb cotxes i megafonia pels carrers, com avui els venedors ambulants. - Es van presentar 30 o 40 partits, una autèntica explosió de pluralisme després de dècades de partit únic. • Conversa emblemàtica d’aquells dies: «Fa mig any això era impensable.» • Conclusió: en mig any hi ha un salt brutal en llibertats i expressió política, amb una sorpresa generalitzada entre la ciutadania. 4.3. L’alliberament… parcial • Josep insisteix que aquell moment va ser viscut com un «uf, respirem», però que: - Amb el pas dels anys s’ha vist que no tot es va resoldre. - El 23-F i altres episodis recorden que la democràcia no estava consolidada. • Tot i així, per la seva generació el 20N continua sent un moment fundacional d’alliberament emocional i polític. 5. Memòria històrica, ensenyament i família 5.1. Emoció vs rigor a l’hora d’explicar el franquisme • Debat sobre com s’explica el franquisme a les noves generacions: - La conductora tem que, quan els mestres que van viure la dictadura es jubilin, es perdi la transmissió emocional directa. - Josep matisa que l’emoció sola no és suficient; el que importa és el rigor i la credibilitat amb què s’expliquen els fets. «L’emoció hi ha de ser, però no és determinant. El que convenç és el rigor.» • Observació sobre la joventut: - Ha sentit adolescents parlant del tema amb bastant sentit comú. - Detecta la influència combinada de casa i escola en com entenen el passat. 5.2. L’escola no és l’únic espai de memòria • Es reivindica el paper de la família i l’entorn social: - Si la memòria històrica depèn només de l’escola, es corre el risc que es percebi com un temari feixuc que molts alumnes desconnecten (com ell amb els Reis Catòlics). - En canvi, el que s’explica (o es deixa entreveure) a casa és el que sol quedar més gravat. • Problemes actuals: - Durant el franquisme estava prohibit parlar de moltes coses. - Després, molta gent ha decidit voluntàriament no explicar-les. Per això es defensa que la memòria històrica s’ha de treballar tant a les escoles com a les llars i a l’espai públic. 5.3. Camps de concentració franquistes i silencis • Es recorda una notícia recent sobre el nombre de camps de concentració franquistes: - S’estima que n’hi va haver al voltant de 300. - Encara avui es continuen descobrint dades i informacions. • La conductora ho relaciona amb una experiència familiar: - El seu avi li havia explicat que havia estat en un camp de concentració. - A classe, però, mai li havien parlat d’això. - L’avi relativitzava la paraula però admetia fred, gana i reclusió. • Josep explica que té cartes familiars de persones que van estar: - Al Valle de los Caídos. - En camps de concentració de Cantàbria. • Aquestes cartes sovint no diuen res explícit (parlen de «estar bé» i «esperar tornar aviat»), però llegides en context mostren la repressió i patiment. Comparació amb l’Holocaust: • L’Holocaust nazi va tenir una difusió internacional massiva des del descobriment. • En canvi, els camps franquistes, tot i no ser exactament iguals, també van ser un «matadero» i, tanmateix, gairebé no se n’ha parlat. • Crítica al discurs de la jerarquia eclesiàstica (bisbe Arguello, Conferència Episcopal): - Presentar la memòria històrica com a «revanxa» és vist com molt reduccionista i esbiaixat. - Es defensa que la memòria històrica és sobretot coneixement i reconeixement de víctimes, no revenja. 5.4. Politització de la memòria i percepció dels joves • Es denuncia que la dreta ha aconseguit convertir la memòria històrica en un «tema d’esquerres»: - Defensar-la o parlar-ne és etiquetat com una posició ideològica, no com un acte de rigor històric. - Això pot fer que molts joves no donin credibilitat al relat, perquè ja el veuen com «partidista». • Es torna a la idea de la necessitat d’independència i credibilitat en els organismes i en el relat històric (paral·lelismes amb l’ACA i el periodisme). 5.5. Valle de los Caídos / Cuelgamuros i símbols franquistes • Es comenta el projecte per resignificar el Valle de Cuelgamuros (antic Valle de los Caídos): - Es mantindrà la gran creu. - Es proposa una línia divisòria al turó (com una esquerda) per simbolitzar la fractura. - Es retiraran les escales que donaven accés a la basílica. - Es vol transformar l’espai en un mausoleu per a totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. - Les obres es preveuen per al 2027. • Josep, com a arquitecte, n’opina: - La línia-esquerda no li agrada gens; la veu com «més del mateix» i com un símbol que reafirma la divisió. - Defensaria enderrocar la creu i deixar-ne les restes com a símbol de ruptura amb la repressió. «Deixaria la creu a terra ben triturada… com a símbol que ens hem carregat el símbol de la repressió.» • Debat sobre què fer amb símbols franquistes: - El govern Sánchez anuncia que retirarà tots els símbols franquistes pendents. - Alternatives: resignificar vs eliminar. - Cap opció és neutra: enderrocar pot alimentar el victimisme de la dreta; mantenir pot perpetuar la injustícia simbòlica. • Josep apunta que: - No es pot agradar a tothom. - Cal reconèixer clarament la magnitud de la repressió i actuar en conseqüència. - La llei d’amnistia de la transició va deixar els responsables impunes; caldria, almenys, revisar aquest punt. «Destruir el que destruïa la concòrdia no seria gens il·legítim.» 6. Periodisme, partidisme i confiança ciutadana 6.1. El rol dels mitjans davant el partidisme • La periodista planteja una dificultat professional: - Quan un fet objectivament criticable és abanderat per un partit concret, parlar-ne pot fer que el mitjà quedi etiquetat com proper a aquell partit. • Hi ha el risc d’autocensura: - No tractar un tema per por que et pengin una etiqueta política. - Es considera el pitjor que pot passar des del punt de vista ètic. • Conclusió: el periodisme ha de mantenir el rigor i l’autonomia, encara que això comporti ser etiquetat. 6.2. Necessitat d’organismes independents i creïbles • Es parla de l’ACA com a exemple ideal d’organisme que hauria de ser: - Independent del partit de govern. - Amb credibilitat tècnica indiscutible. - Amb capacitat de dir «sí o no es pot edificar aquí» sense interferències. • Problema actual: - Sovint, aquests organismes són presidits per persones lligades al partit governant. - Cada canvi de govern implica canvi de direcció i sospites de manca d’independència. • Es proposa un model similar al de la corporació mediàtica pública (TV3, etc.): - Direccions seleccionades via concursos i mecanismes que minimitzin el control partidista. • Es lamenta que la credibilitat de l’ACA i altres organismes s’hagi ressentit, especialment arran de documentals com un Sense ficció recent. «La credibilitat salta pels aires.» 6.3. Desconfiança en la política i saturació de males notícies • Hi ha una sensació generalitzada de desconfiança envers el món polític: - Els polítics «generen constantment motius per desconfiar». - Això alimenta l’escepticisme ciutadà i el desinterès. • Es connecta amb el debat sobre memòria històrica i urbanisme: - En tots dos casos es reclama rigor, transparència i lideratge. • Idealment, professionals i tècnics haurien de poder treballar sense pressions partidistes, i periodistes haurien de poder explicar amb claredat sense por a etiquetes. 7. Bloc científic pendent • Estava previst tancar la tertúlia amb un bloc titulat «Ciència i mercat», a partir d’un estudi de la Universitat Autònoma: - Denuncia que molts diners destinats a la recerca acaben alimentant el negoci de les publicacions científiques. - Suggereix que hi ha actors que s’enriqueixen amb el sistema de revistes i papers. • Per manca de temps, aquest tema no s’arriba a desenvolupar i queda pendent per a una futura tertúlia. «Ens hem menjat el tercer bloc de la tertúlia… Guardem la informació per un altre dia.» Temes principals destacats 1. Urbanisme i canvi climàtic • Risc de construir en zones inundables. • Revisions de l’ACA, nous mapes de risc i sistemes d’alerta d’impacte. • Crítica al partidisme en la planificació urbanística. • Necessitat de menys asfalt, més drenatge i, en alguns casos, desurbanització. 2. Política de pactes i governs en minoria • Paper central de partits petits (Junts, Vox) en la governabilitat. • Estratègia de resistència i incompliment de Pedro Sánchez. • Fragmentació del sistema de partits i aprenentatge de governar en minoria. 3. Memòria històrica i educació • Record personal del 20N i la transició. • Importància de combinar emoció i rigor a l’hora d’explicar el franquisme. • Invisibilització dels camps de concentració franquistes. • Debat sobre com tractar el Valle de Cuelgamuros i els símbols franquistes. 4. Confiança, mitjans i institucions • Pressions i etiquetes sobre periodistes. • Necessitat d’organismes tècnics independents com l’ACA. • Desconfiança generalitzada envers la política i importància del lideratge rigorós. Interlocutors • Belén Tierno – Presentadora/moderadora de la tertúlia. • Josep Milà – Arquitecte i tertulià habitual. • Albert Soler – Director de Ràdio Rubí i tertulià. Tags • Urbanisme • Zones inundables • Escardívol • Rubí • Ecologistes en Acció • Prou Urbanisme Inundable • ACA • Canvi climàtic • Drenatge • València • Dana • Política espanyola • Pedro Sánchez • Junts per Catalunya • Vox • PP • CIS • Pactes de govern • Govern en minoria • 20N • Franco • Memòria històrica • Camps de concentració franquistes • Valle de los Caídos • Valle de Cuelgamuros • Simbologia franquista • Educació històrica • Joventut • Ràdio Rubí • Programació especial • Drets dels infants • Periodisme • Partidisme • Confiança ciutadana • Intel·ligència artificial (aplicada a predicció d’inundacions) Seccions [Nota: els temps són aproximats a partir dels segments facilitats.] { "start_second": 17, "end_second": 112, "section_title": "Introducció a la tertúlia i sumari del programa", "section_summary": "Presentació de la tertúlia amb Belén Tierno, salutació als tertulians Josep Milà i Albert Soler, comentaris distesos sobre el fred i la ràdio, i exposició dels temes del dia: urbanisme en zones inundables, política de pactes a Espanya i bloc pendent sobre ciència i mercat." } { "start_second": 159, "end_second": 234, "section_title": "Campanya ‘Prou Urbanisme Inundable’ i el cas de l’Escardívol", "section_summary": "Exposició de la campanya impulsada per Ecologistes en Acció que demana una moratòria per a la construcció de tres blocs de pisos a l’Escardívol, zona inundable de Rubí. Es detallen els objectius a curt, mitjà i llarg termini de la campanya i es recorda l’oposició històrica de l’AUP al projecte, incloent-hi un contenciós contra l’Ajuntament." } { "start_second": 250, "end_second": 317, "section_title": "Nous mapes de risc de l’ACA i alertes d’inundació", "section_summary": "Es descriu l’actualització de mapes de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb un 30% més de zones inundables, incloent nous trams a Rubí com el carrer del Castell. El director de l’ACA, Josep Lluís Armengol, explica el desenvolupament d’una cartografia homologada per al 2027 i d’un nou sistema d’avisos d’impacte amb dues hores d’antelació, basat en simulacions en temps real que integren dades meteorològiques, hidrològiques i hidràuliques." } { "start_second": 317, "end_second": 365, "section_title": "Debat inicial: creixement urbà, seguretat i partidisme", "section_summary": "Belén planteja el debat sobre com compatibilitzar el creixement de les ciutats amb la seguretat i la preservació d’espais naturals. Josep Milà subratlla que el problema principal és el partidisme: les decisions urbanístiques es prenen sovint per interessos de partit i no per les necessitats reals de la ciutat, i reclama rigor tècnic per sobre de la batalla política." } { "start_second": 365, "end_second": 441, "section_title": "Rigor científic vs. partidisme en l’urbanisme", "section_summary": "Es critica que només un partit (l’AUP) s’hagi oposat a l’urbanisme inundable i que la resta desqualifiquin la postura com a partidista. Josep defensa que el debat s’ha de basar en ciència i dades, no en qui formula la proposta. Denuncia que sovint es jutja una idea segons qui la diu, en lloc d’avaluar-ne el rigor." } { "start_second": 441, "end_second": 523, "section_title": "Drets adquirits, rectificació urbanística i responsabilitat professional", "section_summary": "S’aborda el concepte de drets adquirits dels promotors en zones inundables i es defensa que es poden traslladar a altres punts del territori a través d’instruments urbanístics. Es compara la responsabilitat dels urbanistes amb la dels metges: no poden excusar-se en la complexitat per no actuar. Es reclama valentia tècnica i capacitat de rectificar planejament erroni." } { "start_second": 523, "end_second": 583, "section_title": "Urbanisme sotmès al partidisme i conseqüències socials", "section_summary": "Josep diferencia entre política seriosa i partidisme, i afirma que massa sovint l’urbanisme està sotmès a aquest últim. Això perjudica el benestar col·lectiu, generant situacions on es rebutgen bones idees només perquè provenen de l’adversari. Es recorda l’exemple dels eixos verds de Barcelona, convertits en arma partidista tot i ser un bon projecte urbanístic." } { "start_second": 627, "end_second": 724, "section_title": "El paper del periodisme davant interessos de partit", "section_summary": "Belén exposa la dificultat dels periodistes per informar amb rigor quan hi ha interessos partidistes creuats: donar veu a una causa justa liderada per un partit concret comporta el risc de ser etiquetat. Albert reconeix que aquesta por existeix i que pot portar a l’autocensura, tot i que això és el pitjor que pot passar. Reclamen mantenir la independència informativa malgrat les pressions." } { "start_second": 724, "end_second": 810, "section_title": "Independència de l’ACA, credibilitat i desconfiança política", "section_summary": "Albert defensa que l’ACA hauria de ser un organisme tècnic independent, amb una decisió clara sobre on es pot edificar. Es critica que la direcció de l’ACA i altres organismes canviï amb cada govern, minant la confiança. Es compara amb el procés d’elecció de direccions als mitjans públics. Es recorda un documental de ‘Sense ficció’ que va danyar la credibilitat de l’ACA i es vincula la desconfiança ciutadana generalitzada amb la conducta de la classe política." } { "start_second": 877, "end_second": 968, "section_title": "La Dana de València i la necessitat de nous models de risc", "section_summary": "Es comenta el cas de la Dana de València: la gran quantitat d’aigua va desbordar no només lleres sinó també zones urbanitzades. Protecció Civil demana models que incorporin el comportament real de l’aigua sobre el territori. Josep defensa que amb el coneixement actual i la intel·ligència artificial es poden fer estudis molt precisos, i critica qui diu que són impossibles. Insisteix que cal utilitzar aquests models per tenir protocols clars i donar tranquil·litat a la ciutadania." } { "start_second": 968, "end_second": 1089, "section_title": "Lideratge, informació al ciutadà i capacitat tècnica", "section_summary": "Josep remarca que el ciutadà pateix principalment quan no té informació i no veu lideratge. Reivindica tres pilars: coneixement, lideratge i rigor. Critica que estudis com els que proposa l’ACA no haurien de trigar anys: amb els millors experts es podrien fer en pocs mesos. Es fa referència al mapa públic de zones inundables com a eina útil que tothom pot consultar." } { "start_second": 1099, "end_second": 1235, "section_title": "Asfalt, drenatge i sobreurbanització: lliçons de València", "section_summary": "A partir dels debats posteriors a la Dana, s’explica com l’excés d’asfalt fa que l’aigua llisqui enlloc d’infiltrar-se. Josep proposa reduir dràsticament l’asfalt a les urbanitzacions (p. ex. carrers de 12–14 metres amb només 3 metres asfaltats) i limitar la pavimentació de parcel·les. Adverteix contra continuar ocupant territori amb superfícies impermeables i destaca el cas del País Valencià com a exemple extrem de pavimentació irracional, també present (encara que menys) a Catalunya." } { "start_second": 1257, "end_second": 1376, "section_title": "Futur climàtic: pujada del mar, tempestes extremes i responsabilitat col·lectiva", "section_summary": "Es parla de la futura pujada del nivell del mar i de la possibilitat de tempestes encara més estranyes i intenses que la Dana. Es recorda que els períodes de retorn clàssics han quedat obsolets i que caldrà augmentar els índexs de disseny. Josep insisteix que no s’ha de viure amb por, sinó entendre que caldran accions de reconversió del territori i accions per mitigar el canvi climàtic, amb responsabilitats compartides a tots els nivells, del local al global." } { "start_second": 1399, "end_second": 1493, "section_title": "El CIS de novembre i el paper dels ‘petits’ en la governabilitat", "section_summary": "S’anuncia la publicació imminent del baròmetre del CIS de novembre, primer després de la ruptura de Junts amb el govern central. Es recorden les dades d’octubre, amb un avantatge de 15 punts del PSOE sobre el PP i Vox molt a prop dels populars. La tertúlia es centra en com els partits ‘petits’ o secundaris d’una coalició poden tenir la clau de la governabilitat i fins i tot ‘agafar pel coll’ els grans partits, com va dir Míriam Nogueras." } { "start_second": 1493, "end_second": 1586, "section_title": "Junts a Madrid, llei de multireincidència i pressió al govern Sánchez", "section_summary": "Es recuperen declaracions de Míriam Nogueras a Rubí, on explica que, després de 48 hores de vetar totes les lleis del PSOE, es va desblocar la llei contra la multireincidència, prioritària per Catalunya. Nogueras insisteix que el govern espanyol només reacciona quan se l’estreny. S’analitza en paral·lel la situació al País Valencià, on el PP necessita Vox per investir Juanfran Pérez Llorca i on l’extrema dreta busca obtenir encara més concessions." } { "start_second": 1618, "end_second": 1770, "section_title": "De les majories absolutes als governs en minoria i l’estil Sánchez", "section_summary": "Albert explica com el sistema polític ha passat de les majories absolutes a governs de coalició, i ara a governs en minoria que necessiten pactes constants amb múltiples actors. Encara falta cultura de governar en minoria i de fins on es pot cedir per mantenir el poder. Josep sosté que Pedro Sánchez ha après a governar en minoria com si tingués majoria, incomplint acords i complint-ne alguns puntualment quan convé. Tot i la crítica, reconeix la resistència física i mental de Sánchez davant una pressió enorme." } { "start_second": 1800, "end_second": 1891, "section_title": "Vox, PP valencià i deriva ultraconservadora", "section_summary": "Es reflexiona sobre fins on pot arribar Vox a València aprofitant la dependència del PP. Es recorda el nomenament d’un torero com a conseller de Cultura i es fan hipèrboles sobre possibles mesures ultra (com beatificar el Cid o imposar cants com el ‘Cara al sol’). Es cita el Levante, que destaca l’exigència de Vox d’eliminar les zones de baixes emissions. La tertúlia alerta del pes creixent de l’extrema dreta i de les possibles renúncies ambientals i democràtiques del PP per mantenir el poder." } { "start_second": 1891, "end_second": 2030, "section_title": "Programació especial de Ràdio Rubí pel 20N i mirada local", "section_summary": "Es presenta l’especial de Ràdio Rubí per al 50è aniversari de la mort de Franco. De 9 a 10, un reportatge amb veïns de Rubí que eren adults el 1975 per explicar com era la ciutat i com van viure el 20N. De 10 a 11, debat amb historiadors i un professor de secundària sobre el significat de la mort de Franco i com s’explica el franquisme a les aules. També s’ha fet un reportatge preguntant a joves què saben sobre Franco, amb respostes sorprenents que obren el debat sobre educació històrica i ressorgiment de l’extrema dreta." } { "start_second": 2030, "end_second": 2196, "section_title": "El record personal del 20N: alliberament i canvi accelerat", "section_summary": "Josep explica que tenia 20 anys el 20N i recorda el moment en què, al bar de la Cooperativa, algú va anunciar que Franco havia mort i la gent va començar a treure cava i celebrar-ho. Evoca els dies previs amb el ‘parte médico’ i bromes clandestines, i els dies posteriors com una descàrrega de tensió. També relata com, poc després, les primeres eleccions democràtiques van portar una allau de partits i una sensació d’eufòria i sorpresa per la velocitat del canvi, tot i que amb el temps es veuria que moltes inèrcies no havien desaparegut." } { "start_second": 2196, "end_second": 2516, "section_title": "Com explicar el franquisme: emoció, rigor i paper de la família", "section_summary": "Es debat sobre com s’explica la dictadura a les noves generacions. Belén expressa la por que, quan els docents que la van viure es jubilin, es perdi la transmissió emocional. Josep matisa que l’emoció sola pot generar condescendència i defensa la importància del rigor i la credibilitat. Es remarca el paper clau de la família i l’entorn: moltes coses no s’expliquen a escola, però sí a casa a través d’històries i silencis. També es comenta que durant el franquisme era perillós parlar-ne i que després molts han optat voluntàriament per no remoure el passat, fet que dificulta la memòria històrica." } { "start_second": 2556, "end_second": 2724, "section_title": "Camps de concentració franquistes, memòria i comparació amb l’Holocaust", "section_summary": "A partir d’una notícia sobre uns 300 camps de concentració franquistes, Belén explica que el seu avi li va revelar que hi havia estat, tot i que a l’escola no n’havia sentit parlar. Josep relata que conserva cartes de familiars reclosos al Valle de los Caídos i en camps de Cantàbria, sovint plenes d’eufemismes. Es compara la gran difusió internacional de l’Holocaust amb el silenci sobre els camps franquistes, tot i que també van ser espais de mort i sofriment. Es rebutja el discurs que presenta la memòria històrica com a revenja i es defensa la necessitat de conèixer i explicar aquests fets amb seriositat." } { "start_second": 2724, "end_second": 3042, "section_title": "Valle de Cuelgamuros: projecte de resignificació i debat sobre la creu", "section_summary": "Es comenta el projecte per resignificar el Valle de los Caídos, ara Valle de Cuelgamuros: es mantindrà la gran creu i es crearà una línia divisòria al turó, representant la fractura, a més d’un mausoleu per a totes les víctimes. Josep, com a arquitecte, rebutja el simbolisme de la línia i defensa enderrocar la creu i deixar-ne les restes com a símbol de ruptura amb la repressió. Es debat sobre la dificultat de resignificar símbols tan carregats i sobre el risc que qualsevol opció alimenti greuges d’un bàndol o d’un altre, però es conclou que no es pot aspirar a acontentar tothom i que cal reconèixer la magnitud de la repressió." } { "start_second": 3042, "end_second": 3182, "section_title": "Llei d’amnistia, concòrdia absent i actualitat de la memòria", "section_summary": "Josep sosté que durant 40 anys els vencedors de la Guerra Civil van recordar constantment als vençuts el seu estatus, sense vocació real de concòrdia. Critica que la llei d’amnistia fes taula rasa amb els crims del franquisme i defensa que destruir els símbols que impedeixen la concòrdia seria legítim. Es remarca com el debat sobre memòria històrica continua d’actualitat: en voler parlar de l’especial del 20N de Ràdio Rubí, la tertúlia acaba centrant-se gairebé tota en urbanisme, política de pactes i memòria, deixant pendent el bloc sobre ciència i mercat. La tertúlia es tanca agraint la participació dels convidats." }
Visió general del programa Aquesta segona hora de 'Rubí al dia, de 9 a 10h' a RÀDIO RUBÍ combina política municipal, debats sobre habitatge i seguretat, un espai de verificació de notícies, agenda cultural i d’oci, un bloc d’esports locals, efemèrides d’aniversaris i una recomanació musical centrada en Rosalia. 1. Espai polític: “Els grups municipals opinen” (Vox) 1.1. Obertura del Casino • El Casino reobrirà el 13 de desembre com a equipament cultural molt esperat. • Posició de Vox (Carlos Velarde): - Critiquen que s’hagi fet una “obra faraònica” mentre Rubí continua sense hospital propi i sense la segona estació de tren promesa. - Temor que el “segon hospital” acabi sent només un ambulatori i la nova estació, un simple “baixador”. - Decideixen no assistir a l’acte d’inauguració tot i haver estat convidats, per considerar que les prioritats municipals haurien de ser altres. “Creemos que las prioridades de Rubí están en otras cosas que no el casino, por lo tanto no asistiremos a la inauguración.” 1.2. Seguretat ciutadana i Pla Campai • L’alcaldessa ha demanat als Mossos d’Esquadra el desplegament del pla Campai, operatiu contra delinqüents habituals i la multireincidència. • Vox: - Diu que celebrarà qualsevol mesura que incrementi la seguretat. - Remarca la contradicció entre dir que els problemes d’inseguretat són "només percepcions" i alhora demanar plans de xoc. - Critica el model actual de policia de proximitat com a mer recurs “perquè se’ls vegi” pels carrers principals, en lloc de reforçar la vigilància nocturna i la resposta a urbanitzacions. • Reclamen patrullatge efectiu a la nit i resposta ràpida a zones més allunyades. 1.3. Habitatge social i pla territorial de la Generalitat • Es comenta el pla territorial-sectorial d’habitatge de la Generalitat: - Preveu que l’any 2044 Rubí tingui un 15% d’habitatges per a polítiques socials. • Visió de Vox: - Ho veuen com “un bon començament”, tot i discrepar sobre formes, terminis i xifres. - Reconeixen una necessitat generalitzada d’habitatge, i en especial d’habitatge protegit, arreu del territori. • Cas concret exposat al darrer ple: - Una propietària que havia ofert lloguer social veu com l’inquilí es converteix en “inquiocupa”. - Ella pateix un ictus, necessita tornar a casa, no pot recuperar l’habitatge i ha de seguir pagant-ho tot. • Missatge clau de Vox: - Cal protegir tant les persones vulnerables que accedeixen a lloguer social com els propietaris que hi col·laboren. - Defensen habitatge social però reclamen màxima garantia legal i resposta contundent davant abusos. - Introduixen la seva línia ideològica de “prioritat nacional” en l’accés a l’habitatge social. “Està molt bé parlar de la vivienda social, que fa molta falta, però hem de ser molt garants perquè hi hagi una resposta contundent davant qualsevol problema.” 1.4. Construcció en zones inundables i l’Escardívol • Es recupera l’entrevista del dia anterior amb Guifré Bombilà, de la campanya 'Prou Urbanisme Inundable', que demana una moratòria immediata al projecte de tres blocs de pisos a l’Escardívol, zona amb risc d’inundacions. • AUP (Alternativa d’Unitat Popular) ja ha interposat un contenciós administratiu contra l’Ajuntament. • Posició de Vox: - A curt termini, coincideixen que cal aturar i fer un estudi seriós i complet. - Consideren prematur descartar per sempre la construcció sense un nou informe rigorós, neutral i objectiu. - Si l’estudi conclou risc sever, veuen clar que no s’hi hauria de construir. - Si l’estudi diu que el risc és assumible, recolzen tirar endavant habitatge, especialment social. • Desconfiança envers els informes actuals de l’ACA, arran del documental de TV3 que apuntava pressions polítiques. “Necessitem un estudi amb totes les garanties, realment objectiu, que no tiri ni per un lloc ni per l’altre.” 1.5. Ordenances fiscals congelades • Esquerra Republicana i l’alcaldessa han anunciat que l’any vinent es congelaran les ordenances municipals i només s’afegiran dues noves taxes: - Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. - Entrades de la Festa Major i del Casino. • Anàlisi de Vox: - Presenten el context de governabilitat complicada a Rubí i una oposició d’ERC que qualifiquen de “bastant blana”. - Recorden polèmiques com: • Pacte d’ERC per alternar alcaldia entre Corbera i Ana María Martínez. • Condicions sobre ús del català en entitats esportives que, segons diuen, no s’han complert ni es poden controlar. - Sobre la congelació: la veuen com “millor el mal conegut” davant el temor que es pugin més impostos. “Creo que todavía pueden poner más impuestos, todavía pueden gobernar peor; mejor que es congelin a que ho facin encara pitjor.” 1.6. Pressupost municipal i relació amb el govern • Preguntats pels pressupostos de l’any vinent, Vox afirma: - No han estat contactats pel govern (PSC) des de l’inici de legislatura. - Denuncien un “cordó sanitari”: sense assessor, sense despatx, sense diàleg sobre pressupostos. • Recorden que Vox representa gairebé 3.000 vots i reclamen que, per respecte democràtic, se’ls convoqui a parlar, encara que sigui previsible el desacord. “Com a mínim haurien d’asseure’s amb nosaltres; així estan parlant amb les gairebé 3.000 persones que representem.” 1.7. Pla de xoc de les urbanitzacions • S’ha posat en marxa el pla de xoc de les urbanitzacions, molt reclamat pels veïns. • Situació descrita per Vox: - Falta de manteniment bàsic: contenidors deteriorats, voreres aixecades, cables caiguts, càmeres girades, fins i tot urbanitzacions sense aigua potable. - Consideren que el suposat pla de xoc és només manteniment, que hauria de ser ordinari, no excepcional. • Sobre el milió d’euros destinat al pla: - Opinen que s’hauria d’augmentar la inversió i, sobretot, millorar la comunicació amb les associacions veïnals per detectar necessitats reals. - Tot i la crítica, admeten que “millor això que res”. 1.8. Proper ple municipal i mocions de Vox • Vox està treballant una moció: - Encara dubten si la presentaran com a urgència al proper ple o bé l’ajornaran al ple de desembre per evitar que se’ls tombi la urgència. - Només avancen que volen aprofitar que el mateix partit governa a l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat per exigir que es coordinin i ajudin persones que ho estan passant molt malament. 1.9. Llistes d’espera sanitàries • Es comenta una informació recent sobre les llistes d’espera als hospitals de referència de Rubí (Mutua Terrassa i Hospital de Terrassa): - En especialitats com digestologia, els terminis superen els 15 mesos. - Diverses especialitats no compleixen les ràtios establertes pel Departament de Salut. • Vox: - Considera la situació “molt alarmant” i l’emmarca en un col·lapse general de la sanitat al conjunt de l’Estat. - Recorda que el discurs institucional és sempre “hospitals i carreteres”, però la realitat són retards inassumibles. - Insisteixen que, com que el PSC governa a municipi, Generalitat i Estat, Rubí hauria de tenir prioritat i més facilitat per obtenir millores. 1.10. Campanya de Nadal i identitat cultural • S’avança que la campanya de Nadal començarà amb l’encesa de llums i una àmplia programació. • Vox: - Valora positivament que hi hagi activitats però critica l’èmfasi en “festes” deslligades de la paraula “Nadal” per evitar referències religioses. - Defensen que la societat viu en una cultura catòlica (Nadal, Setmana Santa) i reclamen visibilitzar aquest component. - Tenen previst demanar al ple que l’Ajuntament treballi amb els pesebristes locals per impulsar activitats nadalenques més arrelades i menys “globalitzades i artificials”. “Volem una mica més aquesta Nadal nostra de tots els rubinencs i no algo més globalitzat, cosmopolita, artificial.” 2. Espai de fact-checking: caçar notícies fake L’estudiant en pràctiques Ariel Benavente presenta diverses notícies falses que circulen per xarxes i les contrasta amb dades verificades. 2.1. Conspiracions sobre la grip aviar • S’han sacrificat milers de gallines i aus de corral per nous brots de grip aviar. • A les xarxes (X/Twitter, Instagram, etc.) circulen teories de conspiració que afirmen: - Que “el virus de la grip aviar no existeix”. - Que és un invent de l’Estat per apujar el preu dels ous i el pollastre. • Verificació dels fets: - Fals: organismes de salut i seguretat animal acrediten que la grip aviar existeix i és molt contagiosa entre aus de corral i aus aquàtiques. - Estudis científics en documenten l’existència des de l’any 1959. - El virus té dues variants principals: • Una forma lleu, similar a una grip comuna. • Una forma greu, que pot provocar quadres molt severs i fins i tot la mort en aus. - El contagi a humans és difícil, però com que ous i pollastre són aliments massivament consumits, es fan alertes i sacrificis preventius per evitar una possible transmissió. “Tenim proves més que de sobres que el virus existeix; no és un invent per apujar preus.” 2.2. Campanya de desinformació contra el nou alcalde de Nova York • El nou alcalde de Nova York, Zohan Mandami, és: - Nascut fora dels Estats Units (a Uganda) i d’origen indi. - Musulmà. • Des de sectors ultraconservadors i propers a Trump, s’han escampat diverses mentides greus: 2.2.1. “Viu il·legalment als Estats Units” • Rumor: que no té papers i és un immigrant il·legal. • Fets: - És fals: va arribar a Nova York amb 7 anys, ha estat diputat i ha ocupat càrrecs públics. - Legalment, no podria ni presentar-se a unes eleccions si no tingués la situació regularitzada. 2.2.2. Vincles amb el jihadisme i l’11-S • Rumor: que té vincles amb el jihadisme i fins i tot que estaria relacionat amb els atemptats de les Torres Bessones. • Fets: - Totalment fals i inversemblant: tenia 9 anys l’11-S. - No existeix cap prova d’implicació en terrorisme ni en organitzacions jihadistes. 2.2.3. “És comunista i antisemita” • Rumor: se l’etiqueta com a “comunista” i “antisemita” arran de declaracions contra el genocidi palestí. • Fets: - Ell es defineix com a socialista demòcrata. - No hi ha declaracions ni proves que avalin que sigui antisemita. - Es tracta d’un ús polaritzat del debat: criticar determinades polítiques d’Israel s’equipara, de manera manipuladora, a antisemitisme. 2.2.4. “Buidarà les presons i despenalitzarà delictes lleus” • Rumor: un vídeo viral afirma que vol buidar presons i despenalitzar delictes lleus. • Fets: - El vídeo està molt editat i tret de context. - En el registre complet, ell parla sobretot de violència, control d’armes i polítiques de seguretat, no de buidar presons. 2.2.5. Context polític i mediàtic • Les fake news s’han anat escalant durant la seva carrera i explosionen quan guanya l’alcaldia. • La presentadora, politòloga, recorda que: - Als Estats Units és habitual una estratègia de campanya basada en desprestigiar l’adversari al màxim nivell. - És una pràctica normalitzada i fins i tot estudiada acadèmicament. “Espero que no ens prenguem com a referent les seves actituds; malauradament alguns ja ho estan fent.” 3. Agenda d’activitats i cultura local La locutora repassa una agenda àmplia d’activitats a Rubí pels propers dies, amb especial presència de la Biblioteca Mestre Martí Tauler i el Museu Municipal Castell. 3.1. Activitats immediates • Avui (dimecres): - Hora del conte – “Contes que fan pessigolles”: • Lloc: Biblioteca Mestre Martí Tauler (auditori). • Hora: 18:00–19:00. • Públic: infants a partir de 4 anys, amb històries juganeres. • Demà (20 de novembre): - Sortida cultural al Museu de les Aigües: • Lloc de sortida: l’Escardívol. • Hora: aproximadament 9:15–14:00. • Activitat guiada sobre conscienciació de l’ús de l’aigua. Fitness al Parc de Salut: • Lloc: Parc de l’Arboretum del Castell. • Hora: 10:00–12:00. • Objectiu: exercici a l’aire lliure per millorar salut, força i socialització. 3.2. Divendres: drets de la infància i presentació literària • Acte del Dia Universal dels Drets de la Infància: - Lloc: plaça Miguel Hernández. - Hora: 17:00–19:00. - Contingut: tallers, activitats familiars, xocolatada i sensibilització sobre drets dels infants. • Presentació de la novel·la “Xispas de vida”: - Autora: Sagrario Pérez Peña. - Lloc: Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler. - Hora: 18:00–19:00. - Tema: història real sobre la mort i la cura d’una mare. 3.3. Caps de setmana: autodefensa, patrimoni i música • Dissabte 22 de novembre: - Seminari contra la violència (Arts Marcials MAC Rubí): • Lloc: carrer Pitàgores, 7. • Activitat: taller gratuït d’autoprotecció i prevenció de la violència de gènere per a majors de 14 anys. • Emmarcat en la programació del 25N (Dia Internacional contra la Violència de Gènere). • Diumenge: - Taller d’espelmes: “La cereria”: • Lloc: Museu Municipal Castell (carrer Castell, 35). • Hora: 12:00–13:00. • Activitat familiar per conèixer la història de la llum i de la cera d’abella. Concert de jazz – Juan’s Trio: • Lloc: carrer Xile (equipament municipal). • Hora: 12:30–14:00. • Dins del 13è cicle de guitarres de renom europeu. Totes aquestes propostes ofereixen opcions culturals, familiars, esportives i de conscienciació social per als propers dies a Rubí. 4. Blocs promocionals de la graella de RÀDIO RUBÍ Al llarg de l’hora s’emet una sèrie de falques promocionals de programes de la casa: • Rock and Classics – amb Esteve Llop: - Dilluns a les 18:00. - Repàs monogràfic a la història de grans bandes de rock i música moderna. • Al de sèrie – amb Víctor Pérez i Núria Molina: - Dijous a partir de les 18:00. - Analitza “la crema de la crema” de sèries en plataformes. • En Joc (esports a la xarxa de ràdios locals): - Entre setmana a la 13:00, caps de setmana a les 20:00. - Cobreix més de 40 categories d’esport femení i masculí. • Inspira’t – amb Cuca Fernández i Carme Moreno: - Dimarts de 18:00 a 19:00. - Descobriment de projectes, històries i persones inspiradores. • Les gildes – tertúlia jove: - Dilluns a les 12:00, cada dues setmanes. - Espai de tertúlia i actualitat en to desenfadat i generacional. • Falques genèriques de RÀDIO RUBÍ: - Reforcen el rol de l’emissora com a “primera en informació local”, sempre al costat de la ciutadania. • Programa Actualitat (música en català i de proximitat): - Divendres a les 18:00. 5. Bloc d’esports locals El periodista Toni Bravo avança el contingut del programa “Esports al dia” i repassa resultats i temes destacats de l’esport rubinenc. 5.1. Taller de defensa personal per a dones a La Llana • Entrevista prevista amb Moisés Martín, instructor d’un curs de defensa personal per a dones al pavelló de La Llana. • Característiques del taller: - S’imparteix des de fa 4 anys. - No és un taller puntual de 2 o 3 sessions, sinó un procés de mesos. - Les participants hi assisteixen dos dies per setmana. • Enfocament emocional i físic: - Es treballen bloquejos, por i trauma que apareixen davant situacions d’agressió. - S’analitzen situacions que van des de tocaments no desitjats en espais d’oci fins a amenaces greus al carrer. - Combina tècniques d’arts marcials, control emocional i autoconeixement. • Objectiu final: - Donar eines psicològiques i físiques per reaccionar millor en situacions de violència. - Ajudar les dones a guanyar seguretat i establir límits. “Aquesta defensa comença des de dins: treballar la por, el bloqueig i la resposta emocional, no només la tècnica física.” 5.2. Esport adaptat i resultats recents • Club Esportiu Horitzó – Bàsquet en cadira de rodes (3x3): - Primera jornada de Lliga. - L’equip Junts-Rubinenc va perdre els tres partits: • Davant Mollet: derrota 9–3 (van començar guanyant). • Davant UNES Global Basket: derrota 8–2. • Davant Granollers: derrota ajustada 1–0, el millor partit malgrat el resultat. • Futbol inclusiu – Lliga Talent (Federació Catalana de Futbol): - Can Mir B va perdre al camp del líder, Torrebaró, per 4–2. • Futbol sala – Lliga inclusiva: - L’equip Can Mir D va caure 10–6 contra el Cara Futsal. • Mirada al pròxim cap de setmana: - En futbol 7 (Wilix 7) hi haurà duel pel lideratge entre Can Mir B i Taïna, empatats al capdavant. - L’equip C es desplaçarà a Girona per intentar la seva primera victòria de la temporada a Tercera Divisió. 6. Aniversaris del dia La secció “Qui fa anys avui?” repassa aniversaris de figures destacades, sobretot del món del cinema i la moda. • Adam Driver – 41 anys: - Actor nord-americà, conegut per Star Wars i pel drama “Marriage Story”. • Jodie Foster – 61 anys: - Actriu i directora, recordada per “El silenci dels anyells” (Òscar) i “Taxi Driver”. • Meg Ryan – 63 anys: - Icònica en comèdies romàntiques com “When Harry Met Sally” i “You’ve Got Mail” (Tens un e-mail). • Ana Álvarez – 56 anys: - Actriu espanyola, protagonista de pel·lícules com “Tierra” d’Álex de la Iglesia. • Calvin Klein – 82 anys: - Dissenyador de moda, fundador de la marca Calvin Klein, amb un llegat que ha marcat tendències durant dècades. La secció combina informació biogràfica breu amb comentaris més distesos sobre l’edat i la trajectòria, en to de conversa informal. 7. Recomanació musical: Rosalia i l’àlbum “Luxe” El crític Robert Fernández tanca l’hora amb una recomanació musical centrada en l’èxit global de Rosalia. 7.1. L’“efecte Rosalia” a Spotify • Rosalia ha desbancat Taylor Swift com a disc més escoltat a Spotify al món amb el seu nou treball “Luxe”. • Dades destacades: - Té 12 cançons entre les 15 primeres de la llista global de Spotify. - Ha passat de 19 milions a 35 milions d’oients mensuals en menys d’un mes. • El senzill “Bergen” ha estat la plataforma de llançament clau de l’àlbum. 7.2. “La Perla” i la narrativa personal • Es presenta “La Perla” com el senzill més mediàtic del disc i es convida l’audiència a escoltar-lo. • Context personal i mediàtic: - Es comenta que bona part del disc, i en particular “La Perla”, estaria dedicat al seu ex, Rauw Alejandro. - Es vincula amb una tendència al pop actual de passar comptes amb relacions passades a través de les lletres. • El comentarista subratlla l’orgull local: “Rosalia és catalana, és la número 1 del món a nivell d’escoltes i de repercussió global. Jo diria que ja és patrimoni cultural de la humanitat pop.” 8. Tancament La segona hora de ‘Rubí al dia, de 9 a 10h’ ofereix una panoràmica molt variada: des de la política municipal de Rubí (seguretat, habitatge, urbanitzacions, fiscalitat, sanitat) fins a la lluita contra la desinformació, passant per agenda cultural, esport local inclusiu, un espai més amable d’aniversaris i una mirada global a la música amb el fenomen Rosalia. El fil conductor és el vincle amb la realitat rubinenca (política, serveis, urbanisme, cultura, esport) combinat amb una atenció a temes globals (fake news, eleccions als EUA, música internacional) explicats en clau propera i divulgativa.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Context del programa Rubí al dia, d'11 a 12h dedica tota l’hora a conversar amb Oriol Borés, actor i creador rubinenc, arran del seu triomf als Premis Butaca. L’entrevista la condueix Lídia Martín a RÀDIO RUBÍ, dins el tram més magazín del programa. L’eix de la conversa gira al voltant de quatre blocs principals: • Els Premis Butaca guanyats per Ànima i per l’Oriol Borés (vestuari i interpretació). • El procés creatiu, les dificultats i el significat personal i col·lectiu d’Ànima. • La carrera de l’Oriol com a actor i cover, i la seva relació amb el teatre musical. • El present immediat: l’espectacle L’amor venia en taxi de La Cubana al Teatre Romea i plans futurs (incloent-hi projectes a Rubí i al nou equipament d’El Casino). 1. Introducció del programa i presentació d’Oriol Borés Estructura de Rubí al dia La Lídia recorda com s’organitza Rubí al dia: • De bon matí hi ha l’informatiu amb la Pamela Martínez. • A partir de les 10 h, Belén Tierno condueix la tertúlia. • Després, l’actualització informativa amb Patri Díaz. • Finalment arriba la «quarta hora», el tram més magazín i relaxat, on s’inscriu aquesta entrevista. Presentació de l’entrevistat Lídia presenta Oriol Borés com “el gran triomfador” de la nit anterior dels Premis Butaca: • Ànima havia aconseguit 10 nominacions i podia optar a 9 premis; finalment se’n porta 7. • D’aquests 7, 2 són per a l’Oriol Borés: millor vestuari i millor actor. • Es destaca que és rubinenc i que «triomfa arreu», i que Ànima es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i es re-estrenarà al Teatre Tívoli a partir del 27 de febrer. També es recorda que l’Oriol combina aquesta feina amb la seva participació a La Cubana amb l’espectacle L’amor venia en taxi al Teatre Romea fins al 15 de febrer. 2. El Butaca de vestuari per Ànima: orgull, pressió i reconeixement El moment de portar el Butaca a Ràdio Rubí L’Oriol arriba a l’estudi amb una de les seves butaques a la mà: • Explica que li feia vergonya anar pel carrer amb dues estatuetes i n’ha portat només una. • Recorda que havia promès que, si guanyava, portaria un Butaca a Ràdio Rubí. Lídia aprofita per connectar-ho amb l’homenatge de la gala a Josep Maria Pou, i l’Oriol destaca la seva emoció en veure’s a la foto al costat de gent com Pou i Jordi Bosch: “És molt fort tot plegat, què faig aquí?” De la nominació al premi Pel que fa al premi al millor vestuari: • L’Oriol subratlla que estava nominat al costat de figurinistes de molt prestigi: Nídia Tusal, Marc Codina i Sílvia de l’Anyó. • Remarca que ell mateix admirava especialment la feina de la Sílvia a La tercera fuga i la dels altres companys a La marmota i El tirano blanc. • Per això, no esperava gens guanyar; per ell, que guanyés la Sílvia «era el més lògic». Tot i això, la il·lusió és enorme perquè: • Ell, de jove, anava com a públic a les gales dels Butaca comprant-se entrada i veient recollir premis a actors que admirava. • Ara, anys després, passar a ser ell qui rep el Butaca tanca un cercle molt emocionant. Discurs d’agraïment i equip de vestuari Reveuen un fragment del seu discurs, on l’Oriol remarca que el vestuari d’Ànima és un treball: • D’equip: esmenta l’equip de sastreria del TNC (Míriam Conta, Paca, Rocío, Goretti, etc.). • Exigent i contrarellotge: la Goretti, per exemple, va fer unes faldilles en 48 hores. També admet que, enmig dels nervis, es va deixar d’esmentar l’ESPE Pasqual, que també els va ajudar amb el vestuari. Les resistències del TNC i el “núvol gris” L’Oriol relata un aspecte clau i molt personal del procés: • “No volien que jo fes aquest vestuari” des del TNC. • Hi havia molts dubtes interns i comentaris del tipus: - “I si ho fa una persona que en sàpiga?” • Ell respon interiorment: “Porto fent vestuaris tota la meva vida, que tu no ho hagis vist és un altre tema.” Això genera: • Molta pressió: l’amenaça que, si ho feia malament, algú altre hauria de refer el vestuari. • Un clima de desconfiança que converteix el procés en un repte afegit. Malgrat tot, ell i el seu ajudant Àlex (Alexander Romero, “Fumanxú”): • Formen una pinya i treballen de juny a setembre sense descans. • Entren cada dia a les 8 del matí al TNC i en surten a la 1 de la matinada. • Cosien, descosien, remenaven roba i optimitzaven un pressupost ajustat per a un musical de gran format. Per això diu que el Butaca de vestuari és tan significatiu: simbolitza la victòria sobre la desconfiança i la confirmació que, amb claredat d’idees i esforç, el projecte es pot fer i es pot fer bé. Significat estètic del vestuari d’Ànima El vestuari d’Ànima és definit com: • Una meravella visual, amb vestits, abrics i sabates que ens porten al Hollywood dels anys 30. • Tot ple de detalls cuidats, amb paletes de colors molt treballades. L’Oriol i la Lídia coincideixen que: • El resultat final els enorgulleix molt. • El públic i la crítica han valorat molt aquesta proposta visual. 3. Somnis, trajectòria i significat d’Ànima El somni inicial i l’efecte “fantasia” de les nominacions L’Oriol explica que per a tot l’equip: • El primer gran somni era simplement fer realitat Ànima. • Que aquella idea d’espectacle que tenien al cap existís a escena. Tot el que ve després (nominacions, premis, reconeixements) ho qualifica de: “Una fantasia.” Recorda també els Premis Max: • No van guanyar, però van arribar a la final i quedar entre els tres finalistes ja va ser una fita enorme. • L’experiència a Pamplona, envoltats de tots els nominats, va ser molt impactant: la sensació de “què fem aquí?”. L’estima del públic i el “fenomen Ànima” Des del minut zero, Ànima ha rebut un afecte excepcional del públic: • Al TNC, després de les funcions, la porta d’actors s’omplia de gent per saludar-los i demanar-los fotos. • El TNC mateix els deia que “això no passa sempre”. • Mesos després d’acabar funcions al TNC, l’Oriol, sortint d’altres espectacles com La marmota al Coliseum, es trobava gent que li portava el llibre d’Ànima perquè el signés. Això celebra una cosa clara: • Ànima ha deixat una petjada emocional en molta gent. • El carinyo del públic s’ha mantingut al llarg del temps, fins i tot amb l’espectacle ja tancat. Somnis, “si vols pots” i realitat A partir d’una samarreta de la presentadora amb la frase “Si puedes soñarlo, puedes hacerlo” (atribuïda a Mickey Mouse / Disney), l’Oriol fa una reflexió crítica: • Reconeix que és una frase bonica, però matisa que el discurs del “si vols, pots” pot ser tòxic. • No sempre és veritat que, només amb voluntat, s’aconsegueixi tot: hi ha molts altres factors (context, oportunitats, recursos, estructures de poder...). Alhora, reivindica que: • Els somnis sí que són un motor potent per posar-se en marxa i emprendre un camí. • A mesura que avances, la idea inicial es transforma: el que volies al principi potser no és exactament on acabes arribant. “Els somnis com a motor per iniciar un camí o una fita personal són meravellosos; després cadascú tria el seu recorregut.” De què va Ànima? Argument i univers En una explicació “a brotxa gorda”, l’Oriol resumeix l’argument d’Ànima: • Protagonista: una noia als anys 30 que no vol seguir el camí vital que té marcat per defecte. • La seva passió és dibuixar i, sobretot, donar vida als personatges que crea. • Està fascinada pel món de l’animació, que neix amb força als anys 30. • Decideix trencar amb la família i marxar a Los Angeles per treballar als estudis d’animació. • Quan hi arriba, descobreix que pel simple fet de ser dona no té accés a determinades feines creatives. A partir d’aquí, l’obra desplega: • Un univers ambientat en els estudis d’animació de l’època (no només Disney). • Una lectura crítica sobre gènere, poder, artistes invisibilitzades i el lloc de les dones en la història de l’animació. El personatge de Walter L’Oriol interpreta Walter: • El nom juga amb el fet que dos grans caps d’estudis d’animació d’aquella època es deien Walter (tant a l’estudi del Pájaro Loco com a Disney). • El personatge no és literalment Disney, però sí una figura de cap d’estudis que concentra moltes referències del sector. 4. La reestrena d’Ànima al Teatre Tívoli Canvi d’espai i adaptació tècnica Ànima es reestrenarà el 27 de febrer al Teatre Tívoli. El pas del TNC al Tívoli implica: • Canvi d’escenari: del TNC, amb 20 metres de boca, a un Tívoli amb 11 metres de boca. • Cal replantejar l’escenografia per encaixar-la en un espai més reduït. • Es vol que l’obra passi de quasi 3 hores a uns 2 h 15 – 2 h 20. Tot i que el públic els deia que “no es feia llarg”, hi ha condicionants tècnics: • En l’àmbit privat es necessiten timings més ajustats. • S’estan compactant escenes i cançons amb l’equip musical (Víctor, Blanca, Marc) per: - Mantenir tota l’essència dramàtica i musical. - Fer-ho més trepidant i funcional. Reforç del vestuari i nou període de treball El vestuari també es revisa: • Una part del vestuari original es va llogar a Peris (Madrid) per 20 funcions. • Ara, cal refar moltes peces per tenir-les en propietat. • L’Oriol està: - Triant teles. - Comprant peces per internet i adaptant-les. - Redissenyant elements per a la nova versió. Calendari de feina: • El desembre és un mes “trampa” amb Nadal, compres, sopars d’empresa i compromisos familiars que frenen els processos. • Ell, a més, està instal·lat al Romea amb La Cubana fins després de Reis. • Els assajos d’Ànima comencen el 19 de gener i, per tant, tot ha d’estar llest en aquella data. • Només tindran un mes d’assajos, i hi ha canvis de repartiment amb gent nova que s’ha d’integrar ràpid. Ser productor: del somni artístic a la realitat econòmica Per poder treure Ànima del TNC, han hagut de: • Crear una companyia pròpia i convertir-se en productors. Això els fa adonar-se que: • Moltes vegades no fas espectacles per guanyar diners, sinó per no perdre’n. • Moure un musical gran com Ànima de Barcelona a Rubí té un cost molt alt (transport, personal, tècnica...). • Per fer una gira o un bolo cal, com a mínim: - No perdre diners. - Garantir un 70% d’aforament i, sovint, més d’una funció. Sobre una hipotètica versió d’Ànima a Rubí: • Diu que no es posen de cul a cap proposta, però que s’ha de mirar la viabilitat econòmica i d’aforament. • Té la sensació que el teatre de Rubí, tot i ser molt bonic i amb bona programació, sovint no s’omple del tot (sales al 50%). • Per això, tot i que li faria molta il·lusió, insisteix que caldria assegurar una sala molt plena. També deixa anar que: • Una “reformeta” a la sala de teatre de Rubí no li aniria malament. Suport familiar i “butaca rubinenca” L’Oriol insisteix en el paper determinant de la seva família en la seva carrera: • Diu que es pot dedicar a ser actor “perquè tinc una família que em dóna molt suport al darrere”. • En el món del teatre, si no ets una megaestrella molt consolidada, t’has de buscar molt la vida. En el cas concret del vestuari d’Ànima: • Van encarregar part del vestuari a un taller de Madrid i va arribar: - Mal cosit. - Amb mides equivocades. - Amb mànigues desproporcionades. • La seva germana Mont, el cunyat Edu, la mare, la cosina Laura, així com professionals rubinenques com Rosa Tomàs i Rosa Maria Canyameres van córrer a descosir, refer i planxar peces per salvar el vestuari. • L’Oriol les anava a buscar en cotxe (per exemple, a Sant Cugat) i les portava al TNC perquè ajudessin. Per això afirma que: “Aquest premi és meu i de totes les rubinenques que m’han ajudat a tirar-ho endavant.” 5. Cobrir, ser “cover” i el Butaca a millor actor El premi d’actor i el reconeixement compartit Veuen el vídeo de la gala on l’Oriol rep el Butaca a millor actor per Ànima. Ell explica: • Que no s’ho esperava gens: estava convençut que el guanyaria Roc Bernadí. • El Roc interpretava Phil Connors a La marmota i feia un paper molt difícil que semblava facilíssim gràcies a la seva virtuositat. • L’Oriol mateix era cover del Roc en algunes funcions de La marmota, i per això sap de primera mà la complexitat del rol. En el seu discurs a la gala: • Comparteix el premi amb el Roc Bernadí. • Diu que “dues potes d’aquest Butaca són per a tu”. • L’altra meitat l’atribueix al seu company i amic Víctor Gómez i a Agnès Rodon, que el van ajudar molt a donar forma al personatge de Walter a Ànima. Les ferides dels covers L’Oriol aprofundeix en una qüestió de professió poc visible: • Ha passat molts anys fent de cover (alternant o substitut de rols protagonistes). • Ser cover és molt agraït però també molt dur: - No tens gairebé mai el reconeixement públic. - Estàs sempre preparat per si passa alguna cosa, perquè l’espectacle no s’aturi. • Els covers són imprescindibles en una producció, però estan molt poc valorats. Missatge als espectadors: “Si mai aneu a un musical i veieu el cover, no esteu veient una opció més dolenta, sinó una opció diferent.” • Quan es busca un cover, es fa “amb lupa”; es busca algú impecable. • La titularitat respon a molts factors, però això no implica menys qualitat del cover. També comenta casos reals (sense donar noms) en què el cover fins i tot ha superat el titular, i reflexiona sobre: • L’actitud del públic quan ha pagat per veure una estrella concreta (com a Londres o Broadway) i li surt el cover. • Entén la decepció si has viatjat per veure una figura com Patti LuPone o Jason Donovan, però recorda que: - Sempre tens l’opció de reclamar canvi o devolució. - O bé donar una oportunitat al cover i descobrir un altre gran treball. Per ell, el Butaca a millor actor també és una manera de posar una tireta a aquesta “ferideta” compartida de tants covers. 6. La Cubana i L’amor venia en taxi al Teatre Romea Sinopsi i to de l’espectacle Actualment l’Oriol està en cartell amb La Cubana al Teatre Romea amb l’espectacle L’amor venia en taxi: • L’acció se situa l’any 1959, en ple franquisme. • Segueix una companyia de teatre amateur que prepara una obra: - Es veuen els dimarts d’assaig, un al mes, fins al dia de l’estrena. • És un homenatge explícit a totes les companyies de teatre amateur de Catalunya. L’Oriol ho descriu com: • Una obra amb un to nostàlgic i costumista. • Més propera a veure capítols seguits de Les tresines que no pas a la Cubana més “gamberra” habitual. Remarca que el motor del teatre a Catalunya no són tant les grans productores, sinó: “Les companyies de teatre amateur que hi ha al llarg de tot el país, que són fantàstiques.” Creu que persones que hagin viscut experiències en grups amateurs (posa d’exemple els pastorets del Casal Popular de Rubí) es veuran enmirellades en moltes situacions de l’obra. Participació del públic i “marca Cubana” Hi ha diferències respecte a altres muntatges de La Cubana: • En aquest espectacle hi ha menys participació directa del públic que en altres produccions. • Tot i això, el públic segueix sent un element molt actiu i part de l’engranatge. Sobre la característica participació de la companyia: • La Lídia recorda una funció anterior on l’Oriol la va fer pujar a l’escenari (probablement a Gente bien). • L’Oriol diu que aquí això no passa tan extremadament, tot i que l’espai del joc teatral és tot el teatre, no només l’escenari. Explica escenes molt gràfiques: • Ell es passa dues hores i mitja corrent per tot el Romea, escenari i pati de butaques. • A vegades es troba senyores anant al lavabo a mitja funció i les ha d’esquivar en plena rèplica, o fins i tot redirigir-les quan s’equivoquen de porta i entren al camerino. • Tot plegat accentua la sensació d’autenticitat i joc típica de La Cubana. Estètica, color groc i referents Les fotos promocionals mostren l’equip amb looks grocs molt cridaners: • Curiosament, no tenen res a veure amb l’estètica real de l’espectacle. • A La Cubana, el color groc està totalment integrat i, lluny de la superstició teatral, per ells porta sort: - Amb Cegada d’amor, totes les promocions eren grogues i va ser un gran èxit. L’Oriol parla dels seus espectacles preferits de la companyia: • Té una estima especial per Cegada d’amor i Cómeme el coco, negro. • Ara té la sort de compartir escenari amb Anna Barrachina (Estrellita), una icona de la companyia, i aprofita per: - Preguntar-li com va crear els seus personatges. - Recollir anècdotes i aprenentatges. El personatge de l’Oriol i el ritme de funcions La Lídia comenta que li han dit que l’Oriol fa un personatge que porta “alguns amors”; ell respon que: • El paper que interpreta és un autèntic regal que li ha fet Jordi Milán. • Quan li va explicar el personatge, va pensar: “A bodes em convides.” Sobre el ritme de l’espectacle: • Són dues hores i mitja de funció sense entreacte. • Quan ell ho explica, la gent sovint reacciona amb “oh, dues hores sense parar”. • L’Oriol relativitza aquesta reacció recordant que: - La gent està acostumada a aguantar-se 3 hores de cinema amb El senyor dels anells. - O musicals com Wicked al teatre, que també duren unes 3 hores, sense que es visqui com un drama. En realitat, puntualitza que: • Només ho menciona perquè la gent no doni per fet que hi haurà entreacte. • I perquè una part del públic de La Cubana és de certa edat i, per qüestions fisiològiques, els costa més aguantar. Funció de Cap d’Any: un pla “top” La Cubana fa funció especial de Cap d’Any al Romea: • L’Oriol afirma que és “el millor pla de Cap d’Any” que es pot fer, tant com a actor com per al públic. • El dispositiu consisteix en: - Fer tota la funció de L’amor venia en taxi. - I després, un xou extra: és com fer dos espectacles en una nit. Recorda un Cap d’Any anterior amb la companyia on: • Baixaven a platea i hi havia tant confeti i serpentines que enfonsava el peu fins al turmell. • No es “reparen en gastos”: globus, confeti, números emblemàtics de la Cubana, coplets, peces molt “cabareteres” i nostàlgiques. La Lídia adverteix que les entrades per la nit de Cap d’Any estan pràcticament exhaurides (només unes poques a platea i poques més als anfiteatres), reforçant la idea que cal córrer per aconseguir-ne. 7. El Teatre Tívoli, la carrera a Madrid i els vincles rubinencs El Tívoli com a “teatre més maco de Barcelona” L’Oriol parla del Teatre Tívoli amb un vincle molt emocional: • El considera “el teatre més maco de Barcelona”. • L’ha trepitjat diverses vegades: - Primer amb Campanades de boda, on hi va estar un any i pràcticament hi vivia. - Després amb La jaula de las locas. - També amb Cantando bajo la lluvia. • Explica que tenia més coses al camerino del Tívoli que al seu propi pis. Ara, com a productor, el Tívoli també li genera respecte econòmic: • Veu el nombre de butaques que cal omplir per fer l’espectacle rendible. • Això li fa una mica de “lluïso” (por), però no li treu l’afecte que li té. Madurar com a professional: Madrid, covers i musicals L’Oriol esmenta la seva trajectòria a Madrid: • Va fer La jaula de las locas a la Gran Via, amb funcions de dimarts a diumenge. • El dilluns (dia teòric de descans) també el dedicava al teatre amb un musical de petit format anomenat Un día cualquiera. La conversa remet a la intensitat de la vida professional en el musical: • Agenda pleníssima, sense gaire espai per descansar. • La necessitat de fer múltiples projectes simultanis per viure d’això. Rubí, El Casino i el desig de tornar “a casa” amb projectes L’obertura d’El Casino com a nou equipament cultural a Rubí li fa moltíssima il·lusió, especialment perquè el té al costat de casa. Projectes que li agradaria portar-hi: • Un musical de petit format que té al cap des de fa temps, encara per acabar de perfilar. • Un concert conjunt amb: - Rubén Yuste (Rubén Juste, a la transcripció), actor rubinenc que actualment triomfa a la Gran Via de Madrid. - Víctor Fernández (actor de musicals que està fent Book of Mormon a Madrid). La idea seria: • Un concert desenfadat i divertit, estil “actors de musicals de Rubí”, amb cançons xules. • Idealment, aprofitar un dilluns (dia habitual de descans teatral) per fer 3 funcions en un cap de setmana o en un sol dia. Afirma que: • Amb el Rubén sempre es diuen “hem de fer un concert”, però mai s’han assegut seriosament a planificar-ho. • Amb el Víctor sí que ha coincidit a diversos muntatges (Cantando, La Jaula, The Producers), però mai ha treballat directament amb el Rubén tot i seguir-se de ben a prop les carreres. També esmenten Acústic Broadway, un projecte anterior de concert que van fer fa anys (fins i tot al pati de casa) i que sempre diuen que voldrien tornar a reprendre, encara que ara mateix les agendes van “disparades”. 8. Tancament: agraïments, futur i connexió amb Rubí Cap al final de l’entrevista: • La Lídia felicita de nou l’Oriol pels dos Butaca i l’èxit d’Ànima i La Cubana. • Recorda dates clau: - Fins al 15 de febrer: L’amor venia en taxi al Teatre Romea. - Des del 27 de febrer: re-estrena d’Ànima al Teatre Tívoli. • L’Oriol promet convidar-la a veure Ànima al Tívoli. Queden temes pendents per una futura visita, com aprofundir en altres projectes i recuperar Acústic Broadway amb el Víctor. L’entrevista es tanca amb una sensació clara: • D’estar veient un rubinenc en un moment molt dolç de la seva carrera, però també molt conscient del camí recorregut, dels sacrificis i del suport rebut. • D’un artista que combina talent escènic, capacitat de producció, humilitat i arrelament al seu municipi. “Aquest premi és meu i de totes les rubinenques que m’han ajudat a tirar-ho endavant.” Una frase que resumeix molt bé el to de tota la conversa.
Visió general de l’episodi Tertúlia a Ràdio Rubí on es debaten tres grans blocs d’actualitat: • Gestió de residus i reciclatge al Vallès Occidental • Habitatge i possibles topalls europeus a lloguers i vendes • Crisi i futur del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) L’episodi combina dades, experiències personals i reflexions polítiques, amb èmfasi en la responsabilitat ciutadana, el paper de les administracions i els canvis estructurals necessaris. 1. Gestió de residus i reciclatge al Vallès 1.1. Noves inversions i infraestructures Punt de partida de la tertúlia: el pressupost del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i la nova deixalleria. • El consorci aprova un pressupost de gairebé 58 M€, un 14% més que el 2024. • Inversions principals: - Planta de Can Barba (orgànica): projecte de modernització i ampliació per valor de 48–49 M€, amb finançament de l’Agència de Residus de Catalunya i fons Next Generation. - Objectiu: duplicar capacitat de tractament d’orgànica de 25.000 a 60.000 tones anuals, i millorar processos de tractament. - Centre de Tractament de Residus (CTR): més de 24 M€ en ingressos previstos i nova licitació del contracte d’explotació. • Nova deixalleria de proximitat (punt zero) a Rubí prevista per l’any vinent. • Programa PRAE: suport a sistemes de recollida d’alta eficiència en municipis petits (<50.000 habitants). • Sensibilització i educació ambiental: partida de 70.000 € per a visites, tallers, compostatge i prevenció del malbaratament alimentari. Idea clau: Es fan inversions molt importants en infraestructures, però sense canvi d’hàbits ciutadans no s’assoleixen els objectius de reciclatge. 1.2. Què són Can Barba i el CTR? Desconeixement ciutadà La conductora detecta que molta gent no sap: • Què és exactament el Centre de Tractament de Residus (CTR). • Què fa la planta de Can Barba (orgànica) i en què es diferencia del CTR. Els tertulians coincideixen que: • Falta pedagogia per part de consell comarcal i ajuntaments. • Moltes persones ni tan sols tenen clar que han de separar la brossa. • Instal·lacions com Can Barba sovint es veuen “com una fàbrica més” des de la carretera, sense consciència de la seva funció. Hi ha acord que els 70.000 € en sensibilització són positius però insuficients, i que caldria multiplicar l’esforç educatiu. 1.3. Dades de reciclatge a Rubí: evolució i estancament Es comenten les xifres de recollida selectiva a Rubí (percentatge de residus separats): • 2015: 28% • 2016: 29–30% • 2017: 33% • 2018: 36,9% • 2019: 38,8% • 2020: 39% • 2021: 40,3% (màxim històric) • 2022: 39,3% • 2023: 38,4% Lectura dels tertulians: • Hi ha hagut una millora sostinguda fins al 2021, però ara hi ha estancament i lleugera baixada. • Es considera molt preocupant que Rubí estigui al voltant d’un 39–40%, lluny d’altres municipis que superen el 70%. Punt crític: “Portem dècades fent pedagogia i, tot i així, el percentatge s’ha encallat.” 1.4. Per què la gent no recicla? Ignorància, mandra i protesta Els tertulians debaten les causes de la baixa separació de residus. Visió 1 – Falta de coneixement (Martí): • Molta gent no sap que cal separar, ni com fer-ho. • És un fracàs de comunicació de les administracions. Visió 2 – Falta de voluntat (Ània): • Una gran part de la ciutadania sí sap que ha de reciclar però no vol. • Excuses habituals: - Falta d’espai a la cuina. - Molèsties logístiques (quatre cubells, baixar sovint al contenidor...). • Alguns es deixen portar per bulos com: “al final tot va al mateix lloc”. Factor de protesta fiscal (Sole): • Algunes persones han deixat de reciclar en rebuig a la pujada de la taxa de residus / “basures”. • Sentiment: “Si pago més, que ja s’espavilin ells”. Resposta pedagògica (Ània i Gerard): • Es recorda que no és un impost, sinó una taxa: ha de cobrir el 100% del cost del servei. • Abans el ciutadà pagava aproximadament la meitat del cost; ara es trasllada el cost real. • Argument clau: si es recicla més, el cost global baixa i la taxa pot abaixar. • Denuncien que això no s’ha explicat bé i alimenta el rebuig. 1.5. Cost real del servei i percepció ciutadana Es posa en context el cost real del servei de residus: • Exemple de taxa individual: uns 80–89 € anuals, és a dir, 6,6 € al mes aproximadament. • Comparació amb altres despeses: - Internet, plataformes com Netflix, etc., són molt més cares. - El servei de neteja i recollida és, en canvi, un servei bàsic per a la vida en societat. • Al pressupost municipal, la recollida i neteja és una de les partides més altes (parlen de “uns quants milions d’euros”). “Sense el sistema actual de recollida i gestió de residus no podríem viure com vivim ara.” Es recorda l’exemple de les vagues d’escombraries (Girona, altres ciutats): en pocs dies els carrers es tornen insalubres, amb risc de malalties i impossibilitat de viure amb normalitat. 1.6. Civisme, canvi climàtic i responsabilitat col·lectiva Reflexions sobre el fons cultural i social del problema: • Hi ha un problema general de civisme, del qual el reciclatge és una peça més. • Dificultat per entendre l’impacte global: - Canvi climàtic, - contaminació per plàstics, - abocadors saturats, - degradació del planeta. • Es lamenta que una minoria conscient no pot compensar la majoria que no actua. Es critica també el discurs negacionista del canvi climàtic, que desincentiva el reciclatge sota la idea que “no serveix de res”. 1.7. Excusa de l’espai i exemples quotidians Sobre la famosa excusa de “no tinc espai per a tants cubells”: • Alguns tertulians la consideren poc creïble per a la majoria de llars. • Es recorda que: - Hi ha solucions molt eficients (exemple IKEA i gestió d’espais petits). - Es poden repartir cubells en diferents zones del pis (cuina, safareig, celobert, etc.). • Frase contundent: “Si ho vols, pots. Si no ho vols, qualsevol excusa és bona.” 1.8. Educació ambiental a les escoles i límits Es destaca la feina feta amb les escoles de Rubí: • Programes com Escoles Verdes i 50/50 (estalvi energètic i retorn d’una part a la pròpia escola). • Visites a deixalleries, tallers de reciclatge, campanyes per portar l’esmorzar en envasos reutilitzables (no paper de plata). Reflexió: • La canalla ho sap i ho aplica a l’escola. • Però quan arriben a la secundària i més endavant, es perd part del control i s’afluixa l’hàbit. • L’esperança és que, quan aquests joves tinguin les seves pròpies llars, es noti un repunt del reciclatge. 1.9. Gent gran, memòria històrica i reciclatge “tradicional” Sobre la gent gran: • Dificultat de canviar hàbits en persones molt grans (exemple d’una àvia de 85 anys). • Alhora, recorden que abans ja es “reciclava” d’una altra manera: - Les restes de menjar es guardaven per als animals. - Es reutilitzaven molts materials per necessitat econòmica. Es diferencia entre àvies urbanes i rurals: les segones sovint tenen més incorporada la lògica de no malbaratar. 1.10. Reducció de residus i embolcalls innecessaris Cap al final del bloc, es posa l’accent no només en reciclar, sinó en reduir: • Exemples d’embolcalls absurds: - Pasta de dents amb caixa de cartró externa innecessària. - Enviaments de compres per internet amb múltiples capes d’embalatge. • Es critica que s’hagi trigat dècades a regular detalls tan evidents. • Es reclama una acció més decidida de governs i fabricants per reduir envasos. També es parla breument de càpsules de cafè com a residu molt generat i difícil de gestionar; hi ha qui les reutilitza per fer manualitats, però el volum supera de molt aquestes sortides creatives. 1.11. Deixalleria de proximitat i deixalleria mòbil S’obre un dubte tècnic sobre què serà exactament la “deixalleria de proximitat o punt zero”: • No queda clar si serà: - una instal·lació fixa cèntrica, o - un sistema mòbil (camió de deixalleria mòbil) reforçat. • Es constata que la terminologia tècnica (punt zero, punt òmnia, etc.) confon la ciutadania. • Compromís radiofònic: investigar què significa exactament punt zero a Rubí. Es resol també un dubte pràctic: • A la deixalleria mòbil es pot segellar el carnet per obtenir els descomptes, igual que a la deixalleria fixa, tot i que hi havia queixes en sentit contrari. 2. Habitatge i topalls europeus a lloguer i venda 2.1. Iniciativa de la Comissió Europea Segon gran bloc: la crisi d’habitatge i el paper de la Unió Europea. • Per primer cop, la Comissió Europea planteja límits al preu de venda i lloguer d’habitatge, ajustats a la situació nacional. • Això s’inclou al pla d’habitatge assequible que s’havia de presentar el 2026 però s’avança al 16 de desembre. • La vicepresidenta executiva Teresa Ribera explica que: - Es volen fixar mínims i màxims de lloguer i compra com a orientació. - L’objectiu és dissenyar programes de suport més transparents. Missatge de fons: l’habitatge es reconeix com una necessitat bàsica que requereix marc comú europeu. 2.2. Condicions per a ajuts a la rehabilitació La Comissió també proposa condicionar les ajudes a la rehabilitació d’habitatges: • Si un immoble rep ajuts públics per reformes, no es podrà posar al mercat (lloguer o venda) durant almenys 20 anys. • Objectiu: - Evitar que diners públics serveixin per revaloritzar un pis i després especular. - Prioritzar: • primera residència, • habitatge social o assequible, • ús estable i no especulatiu. Es recorda que habitatge és competència estatal (o subestatal), i que la UE sobretot marca línies i recomana. 2.3. Nous impostos? Debat inconclús Sobre si arribarà una fiscalitat específica europea per finançar polítiques d’habitatge: • S’ha parlat en alguns estats membres, però no hi ha consens. • S’invoca el principi de subsidiarietat: cada país decideix. • Ribera es compromet a un rol de suport més que no pas d’imposició. 2.4. Reaccions dels tertulians: esperança prudent Ània i Martí coincideixen en una lectura matisada: • Positiu: - La UE reconeix la gravetat de la crisi d’habitatge. - Ofereix un marc polític i ideològic per legitimar mesures que alguns estats vulguin aplicar. • Limitacions: - La protecció de la propietat privada a les constitucions fa molt difícil intervenir en preus. - Gran diversitat de realitats entre països (no és el mateix Finlàndia que Romania, per exemple). - Al final, cada estat farà el que vulgui o pugui. Es remarca l’impacte generacional: • Les noves generacions tenen greus dificultats per accedir a una llar, sigui de lloguer o compra. • Molts joves acaben compartint pis, vivint en habitacions llogades o en situacions de precarietat residencial. “Els estem deixant un món molt complicat en matèria d’habitatge.” 2.5. Majories, promeses polítiques i descrèdit A partir de l’habitatge, la tertúlia deriva cap a una reflexió sobre la política: • Martí insisteix que hi ha molta distància entre el que es promet i el que es fa. • Això alimenta la desafecció i el descrèdit de la política. • Reclama mirar més els fets que les paraules: “No em val el que diuen que faran, sinó el que han fet quan han tingut poder.” Es distingeix entre: • Situacions on un govern no pot complir perquè no té majoria. • Situacions on sí que té majoria suficient i, tot i així, no aplica el que havia promès. 2.6. Pactes, cultura política i oposició destructiva Ània i Gerard aporten una mirada més estructural sobre la cultura política espanyola: • Actualment hi ha pocs governs amb majoria absoluta; cal pactar constantment. • Això obliga a: - cedir, - buscar acords fràgils, - acceptar que no es pot complir el programa al 100%. Comparació amb altres països europeus: • A Alemanya i altres llocs hi ha més tradició de grans pactes d’estat entre forces de centre-dreta i centre-esquerra sobre qüestions clau (terrorisme, avortament, etc.). • A l’Estat espanyol, en canvi, molts temes centrals s’han utilitzat sempre com a arma de confrontació electoral. Sole i Ània denuncien una cultura d’oposició destructiva: • L’objectiu sembla ser fer mal al govern de torn per desgastar-lo electoralment. • El bé comú i els problemes reals (com l’habitatge) queden en segon pla. “La política que he vist sempre és aquesta: oposició destructiva, vingui d’on vingui.” 2.7. Crida a grans acords sobre habitatge Sole fa una crida directa: • Demana que govern i oposició es seuin plegats per abordar el problema de l’habitatge com una prioritat nacional. • Insisteix que és un “gran problema per a la ciutadania espanyola” i s’ha d’afrontar remant tots a una. Els tertulians coincideixen que això seria desitjable, però que la realitat política actual ho fa molt difícil. 3. Sector primari: agricultura, ramaderia i pesca 3.1. Context general i notícies recents Tercer bloc de la tertúlia: el sector primari i la seva crisi. La conductora recorda diversos titulars recents: • Agroliquiditat: l’Institut Català de Finances i el Departament d’Agricultura milloren una línia de crèdit i l’amplien fins a 37 M€ per donar suport al sector. • Unió de Pagesos denuncia retards en la posada en marxa d’una planta d’aigua regenerada a Reus, necessària per al reg. • Ramaderia afectada per: - Dermatosi nodular en boví. - Diversos episodis de grip aviària. • Pesca: a la demarcació de Tarragona, les barques d’arrossegament ja han esgotat el límit anual de dies de pesca abans de Nadal, posant en risc la campanya nadalenca. 3.2. Terra agrària abandonada: nova convocatòria La notícia considerada més positiva: • El Departament d’Agricultura obre la primera convocatòria per facilitar l’accés a terres agràries abandonades. • Es tracta de parcel·les inscrites al registre de terres en desús que es podran arrendar. • Prioritats: - Dones. - Joves. • Objectius: - Recuperar activitat productiva en finques abandonades. - Reequilibrar població i reforçar el món rural. Es comenta el cas d’un jove de Terrassa que, sent urbanita, ha accedit a terres a l’interior del país gràcies a aquest tipus d’iniciatives. Idees clau: L’accés a terres en desús pot donar sortida a joves que volen dedicar-se al camp i ajudar a evitar el col·lapse del sector primari. 3.3. Viure del camp: un ofici altament vulnerable Els tertulians tenen una visió força crítica i empàtica amb el sector: • Es parla del sector primari com un sector “altament sacrificat”: - moltes hores de feina, - ingressos sovint molt baixos, - alta exposició a riscos que no controla (plagues, malalties, preus, clima, regulació...). • Es menciona la idea: “dono gràcies de no haver de viure del camp” per la seva precarietat creixent. Casos concrets: • Ramaders obligats a sacrificar bestiar per malalties (dermatosi, grip aviària). • Pescadors que no poden sortir a la mar per límits reglamentaris de dies de pesca. 3.4. Qui es queda els diners? Cadena de valor opaca Ània planteja un dubte central sobre els preus dels aliments: • Els agricultors sovint cobren preus miserables pel seu producte. • Els transportistes han estat històricament un col·lectiu precaritzat (vagues, talls de frontera...). • Tot i això, el preu final al supermercat pot ser molt alt. Pregunta oberta: “A qui estem pagant realment quan comprem el menjar? Qui s’està quedant els beneficis?” La tertúlia conclou que és un tema pendent d’investigació: • Es sospita de les grans cadenes de distribució, però sense dades concloents. • La conductora apunta que serà difícil d’esbrinar, però promet “investigar-ho”. 3.5. Sobirania alimentària i ús del territori Es lliguen els temes de sector primari i energies renovables: • El debat sobre com fem servir el territori inclou: - Boscos. - Camps de cultiu. - Pastures. - Instal·lacions fotovoltaiques i eòliques. • Risc doble: - Si abandonem el camp, depenem d’altres països per menjar. - Si no despleguem renovables, depenem d’altres països per l’energia. Idea de fons: cal un equilibri estratègic per garantir: • Sobirania alimentària (produir part important del que mengem). • Sobirania energètica (reduir importacions d’energia fòssil). 3.6. Sector primari i prevenció d’incendis Es destaca el paper ambiental del sector primari: • Camps conreats i ramats de pastura contribueixen a: - controlar la vegetació, - reduir la càrrega de combustible als boscos, - minimitzar el risc i la intensitat dels incendis forestals. Recorden la temporada d’incendis de l’estiu passat: • Catalunya va sortir relativament ben parada, però en altres zones d’Espanya hi va haver una onada d’incendis molt greu. • La pèrdua d’activitat agrària a moltes comarques augmenta el risc estructural d’incendis. 3.7. Valoració final del sector primari Conclusions implícites dels tertulians: • El sector primari és essencial, no només per raons econòmiques sinó també ambientals i socials. • Necessita: - Polítiques públiques estables i ben finançades. - Preus justos al llarg de tota la cadena. - Rejoveniment del sector (entrada de dones i joves). - Reconèixer el seu paper en la prevenció d’incendis i en el manteniment del paisatge. La conductora tanca el programa apuntant els dos “deures” periodístics que han sortit: • Aclarir què és exactament el “punt zero” o deixalleria de proximitat de Rubí. • Investigar qui s’endú la major part del marge en el preu final dels aliments. 4. Interlocutors principals • Belén Tierno – Conductora de la tertúlia. • Gerard Moreno – Tertulià. • Sole Expósito – Tertuliana. • Martí Pujol – Tertulià. • Ània García – Tertuliana. 5. Llista de tags (paraules clau) • Rubí • Ràdio Rubí • tertúlia • residus • reciclatge • deixalleria • punt zero • Consorci de Residus del Vallès Occidental • Can Barba • CTR • fracció orgànica • recollida selectiva • taxa de residus • educació ambiental • civisme • canvi climàtic • habitatge • lloguer • topall de lloguer • Comissió Europea • Teresa Ribera • especulació immobiliària • política d’habitatge • majories parlamentàries • pactes d’estat • desafecció política • sector primari • agricultura • ramaderia • pesca • dermatosi nodular • grip aviària • agroliquiditat • Unió de Pagesos • aigua regenerada • terres agràries abandonades • sobirania alimentària • energies renovables • prevenció d’incendis
Introducció del tram del programa En aquesta segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ, el magazín combina: • Una entrevista d’actualitat sobre urbanisme en zones inundables i polítiques d’habitatge. • Una secció de mediació comunitària sobre convivència a les comunitats de veïns. • El bloc d’esports locals amb resultats, classificacions i una notícia d’última hora. • Un petit espai de “qui fa anys avui” i una recomanació musical final. 1. Urbanisme en zones inundables i habitatge 1.1. Objectius de la campanya Prou Urbanisme Inundable L’entrevista amb Guifré Bonvilà, membre de la campanya Prou Urbanisme Inundable i d’Ecologistes en Acció, se centra en denunciar la construcció d’habitatges i infraestructures en zones inundables, tant a Rubí (especialment a l’Escardívol) com a diversos municipis de Catalunya. L’entrevistat explica que la campanya té tres grans objectius, segons l’horitzó temporal: • Curt termini – Moratòria immediata de tots els projectes urbanístics previstos en zones inundables. - Es demana als ajuntaments, a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que aturin cautelarment aquests projectes. - S’exigeix esperar a la revisió dels mapes de risc d’inundabilitat abans de continuar. • Mig termini – Recuperar la prohibició legal d’edificar en zones inundables. - Denuncia que la llei d’urbanisme de Catalunya ja havia prohibit edificar-hi, però es va modificar la dècada passada. - Es demana que la llei torni a deixar clar que no es poden construir edificis ni infraestructures convencionals (habitatges, centres comercials, etc.) en aquests espais. • Llarg termini – Adaptar el país a la nova realitat climàtica i restaurar la natura. - Renaturalitzar espais fluvials i litorals, també zones inundables. - Encaixar-ho amb normatives de restauració de la natura i preservació de la biodiversitat. «Es tracta de fer que els espais fluvials i els litorals es renaturalitzin al màxim possible.» 1.2. Riscos ambientals, socials i emocionals d’urbanitzar zones inundables Guifré detalla diversos riscos associats a aquest model urbanístic, partint de l’exemple de la DANA de València: • Risc per a la vida i el patrimoni - Possibilitat de pèrdua de vides humanes. - Destrucció de patrimoni material (habitatges, comerços, infraestructures). • Impacte ambiental greu - Destrucció d’hàbitats naturals i de la vida no humana (fauna i flora) per l’efecte d’un urbanisme “desbocat”. - Pèrdua de sòl fèrtil, clau per a l’agricultura i els ecosistemes. • Contaminació per residus i tòxics - Les inundacions arrosseguen residus urbans i substàncies contaminants. - Aquests materials acaben concentrats en altres zones, formant muntanyes de deixalles difícils i costoses de gestionar. - Un cop els llots s’assequen, poden alliberar tòxics que afecten la salut de la població. • Impacte emocional i comunitari - Les comunitats afectades queden sovint emocionalment devastades. - Costos molt elevats i complexitat de la reconstrucció. - Sensació de falta de futur i d’impotència a curt i mig termini. 1.3. Canvi climàtic, urbanisme i obsolescència dels mapes de risc S’analitza com el canvi climàtic i el tipus d’urbanisme practicat incrementen la probabilitat i la gravetat de les inundacions: • Zones tradicionalment perilloses ja urbanitzades - Moltes àrees que se sabia que eren de risc ara estan plenament edificades. • Dades recents de València (Horta Sud) - Un informe recent indica que un 40% de l’aigua que va inundar la zona va caure fora dels mapes oficials de risc d’inundabilitat. - Això evidencia que els mapes actuals han quedat desfasats. • Dos factors combinats - Urbanisme cada cop més dens: ocupació d’espais naturals i fluvials que actuaven com a zones d’amortiment i d’infiltració. - Canvi climàtic: episodis de pluja més intensos, amb molts litres per metre quadrat en menys temps, i més freqüents. • Ruptura de les estadístiques clàssiques de retorn - Els mapes treballen amb períodes de 10, 100 i 500 anys de probabilitat d’esdeveniments extrems. - A la pràctica, aiguats molt forts (com els del 1962 o els dels 80) s’han repetit diverses vegades en 150 anys. - Amb l’escalfament global, es preveu que el que es considerava un episodi de “cada 500 anys” pugui passar cada 10, 15 o 20 anys. «És evident que aquests mapes estan caducats; les zones de risc s’han d’ampliar.» 1.4. Marc legal, moratòria i paper de la Generalitat i l’ACA La campanya defensa que no hi ha una barrera legal insalvable per decretar una moratòria general de projectes en zones inundables: • Competències del Departament de Territori - La Comissió d’Urbanisme de la Generalitat penja d’aquest departament. - Si en el passat ha aprovat projectes, ara podria aturar-los i revisar-los sense problemes legals, invocant el canvi de context i la necessitat de reavaluació. • Declaracions polítiques - Es cita que el president Illa ha afirmat en una entrevista que la majoria d’aquests projectes no prosperarien. - Guifré qüestiona si això és només un missatge tranquil·litzador després d’aiguats recents o una voluntat real de canvi. • Rol de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) - És un pas obligat en la tramitació: revisa informes tècnics i valida o no els projectes. - La campanya denuncia que l’ACA mai no ha tombat cap projecte d’aquest tipus. - Malgrat la seva imatge d’organisme tècnic neutral, se’l presenta com a peça integrada en la maquinària especulativa. «Sembla ser una peça més de posar oli a la maquinària de fabricar bitllets a costa de destruir el territori.» • Posicionament sobre la moratòria - S’ha demanat a l’ACA que es posicioni a favor de la moratòria. - L’agència respon que no té competències per decretar-la, només pot actuar en el moment de l’avaluació inicial dels projectes. - Guifré considera que un posicionament clar de l’ACA ajudaria a canviar la consciència col·lectiva sobre aquest urbanisme. 1.5. El cas de Rubí i la responsabilitat dels ajuntaments L’entrevista baixa al cas concret de Rubí: • Urbanització prevista en zona inundable a Rubí - Part de l’àrea on es vol construir està catalogada com a zona inundable. - L’Ajuntament defensa que compta amb permisos i informes favorables, i que s’han complert tots els requisits tècnics. • Valoració des d’Ecologistes en Acció i plataformes locals - Guifré parla també com a membre d’una plataforma local de Mollet del Vallès, on hi ha un cas similar amb 30 hectàrees amenaçades. - Assenyala que els arguments de l’Ajuntament de Rubí són calcats als de Mollet: “la llei ho permet” i “l’ACA diu que està bé”. • Crítica al paper dels ajuntaments - Es percep que els consistoris es desentenen dels grans temes: seguretat de les persones, canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat. - S’actua com si fossin només promotors immobiliaris, traslladant la responsabilitat a “instàncies superiors”. «Els ajuntaments en molts casos són còmplices… fan de promotors immobiliaris i no volen assumir responsabilitats quan es veu que no podem seguir igual.» • Exemple paradigmàtic: l’Aeroport del Prat - Segons els mapes, tota la zona és d’alt risc d’inundació (color vermell), però el rectangle de l’aeroport apareix com a no inundable. - A la realitat, quan plou fort, pistes i terminals s’inunden. - Això demostra que hi ha “dibuixos sobre el paper” que no corresponen amb la realitat física, i que els informes no són fiables en el context actual. 1.6. Participació ciutadana, COP30 i “urbanisme criminal” Guifré amplia la mirada i connecta el debat local amb la governança climàtica global: • Manca de participació real - Denuncia que a espais com la COP30 de Belém es prenen decisions que afecten dècades i tot el segle XXI, però sense capacitat real d’incidència per part de la societat civil. - A escala local, els processos de participació urbanística són descrits com a “de pandereta”. - No hi ha vies efectives perquè la ciutadania prioritzi la vida davant del benefici privat. • Concepte d’“urbanisme criminal” - Defineixen aquests projectes com a urbanisme criminal perquè exposen la població a riscos innecessaris. • Necessitat de canvi de consciència col·lectiva - Es reclama una reflexió profunda com a societat sobre el model urbanístic i econòmic. 1.7. Alternatives: espais verds i renaturalització Sobre què fer amb aquests espais si no s’hi construeix, Guifré diferencia casos: • Zones allunyades del nucli urbà - Si són espais més separats, pot tenir sentit renaturalitzar completament: - Recuperar bosc de ribera en àrees fluvials. - Recuperar usos agrícoles en zones de camp, que també són espais segurs en termes d’inundació. • El cas específic de l’Escardívol a Rubí - És un espai en ple centre de la ciutat. - Recuperar-hi un bosc de ribera s’hi veu poc realista a mig termini. - Es defensa la creació d’una gran zona verda / parc que: - Afavoreixi la infiltració d’aigua. - Sigui fàcilment evacuable en cas de risc. «Un parc és molt fàcilment evacuable: el tanques, avises la gent i ja està. En canvi, en un centre comercial o un bloc de pisos el risc és molt més difícil d’evitar.» 1.8. La via judicial com a eina de pressió Es parla de la decisió de l’AUB a Rubí d’usar la via judicial per aturar el projecte urbanístic: • Judicialització com a recurs legítim - No és sempre la primera opció, però sovint és un dels pocs mecanismes disponibles quan la política no respon a l’evidència científica. - S’ha utilitzat també a Mollet (el Calderí) per bloquejar una urbanització. • Límits de la via judicial - Els jutges són persones amb les seves idees i visions del món. - Es pot perdre el cas, i això no implica que la causa no tingui raó de fons. - En aquest cas, cal persistir per altres canals i sobretot mobilitzar la ciutadania. 1.9. Propostes concretes a les administracions Per tancar, Guifré enumera mesures que reclamen a tots els nivells administratius: • Participació real de la societat civil - Incorporar entitats socials a espais com l’Observatori de la Inundabilitat. - Evitar que les decisions recaiguin només en polítics i tècnics “col·locats a dit”. • Reforma de la llei d’urbanisme - Incloure de manera clara i genèrica la prohibició d’edificar en zones inundables. • Pla a 10–15 anys de desurbanització i restauració - Iniciar un procés seriós de desurbanització d’algunes àrees de risc. - Restaurar ecosistemes fluvials i litorals com a mesura d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. - L’objectiu final és garantir la seguretat de les persones i la resiliència ecològica del territori. «Demà mateix podria tornar a passar una DANA a Catalunya; estem en una situació geogràfica, climàtica i urbanística idèntica a la del País Valencià.» 2. Secció de mediació: convivència a les comunitats de veïns La segona gran part del tram correspon a la secció de mediació amb Manuel Salvador, tècnic de mediació de l’Ajuntament. S’hi expliquen els perfils de convivència i com s’intervé en conflictes veïnals. 2.1. Tipologia de casos i àmbits d’intervenció Manuel diferencia dos grans blocs d’intervencions: • Casos bipartits (entre dues parts) - Conflictes concrets entre dos veïns (sorolls, molèsties, etc.). • Intervencions a comunitats completes - Afecten tot un edifici o conjunt de veïns. - S’hi inclouen conflictes sobre: - Ús de l’espai comú (escales, terrats, patis, pàrquings). - Actituds incíviques. - Instal·lació d’aires condicionats i altres elements. - Sorolls recurrents. - Problemes d’organització interna (Junta, presidència, quotes, etc.). 2.2. Coordinació amb altres serveis municipals La mediació no actua aïlladament, sinó en xarxa: • Serveis de salut pública – quan hi ha conductes incíviques relacionades amb possibles problemes de salut mental o situacions delicades. • Serveis socials – per abordar casos amb vulnerabilitat social, problemes econòmics o familiars. • Altres serveis municipals i, quan cal, administradors de finques. Això permet abordar els conflictes més enllà del símptoma (soroll, brutícia, impagaments) i entendre’n l’arrel. 2.3. Suport a les comunitats i estructura interna Una línia específica de la seva feina és el suport i acompanyament a comunitats de propietaris: • Ajuda a: - Definir i actualitzar la normativa de règim intern. - Reestructurar Juntes de veïns desorganitzades o inexistents. - Gestionar situacions típiques com: - Ningú vol ser president (o, al contrari, algú porta 20 anys i no deixa el càrrec). - Falta de neteja, ascensor, assegurança o manteniment bàsic. • Important aclariment: - No fan de gestors o administradors de finques. - Treballen només quan hi ha una demanda explícita d’un veí, d’un conjunt de veïns o d’un administrador que veu un bloqueig relacional (no només tècnic o jurídic). «Nosaltres no anem comunitat per comunitat a fer difusió; intervenim quan algú ens ho demana perquè està encallat.» 2.4. El problema estructural dels impagaments Preguntat pels conflictes més habituals, Manuel apunta que al darrere de gairebé tot hi apareix el tema dels impagaments: • Causes freqüents: - Falta de gestió o seguiment per part d’antics administradors. - Canvi repetit d’administrador, que trenca la continuïtat. - Propietaris que són entitats bancàries, difícils de localitzar i amb poca implicació. • Efectes sobre la comunitat: - No es pot instal·lar o mantenir l’ascensor. - No hi ha servei de neteja regular. - Falta assegurança de comunitat. • Enfocament de la mediació: - Separar el problema de deute acumulat (que pot ser molt lent de resoldre) del funcionament mínim de la comunitat. - Fer entendre que l’edifici ha de seguir funcionant, encara que hi hagi algú que deu 3.000 € i no pugui pagar d’un dia per l’altre. - Treballar la idea de corresponsabilitat de tots els veïns. «La comunitat és responsabilitat de tothom; no es pot paralitzar l’ascensor perquè un veí no paga.» També es posa l’accent en el dany que genera la manca d’ascensor en persones grans o amb problemes de mobilitat, que poden arribar a no sortir de casa durant mesos. 2.5. Exemples de casos concrets Manuel exposa diversos casos que il·lustren la complexitat de la mediació: a) Tres comunitats i un pàrquing compartit • Situació: - Tres comunitats (una amb administrador, una sense i una molt desestructurada) comparteixen un pàrquing comú amb problemes de filtracions d’aigua. - No hi havia una gestió clara: ni quotes regulars, ni responsable del manteniment. • Intervenció: - Primer es treballa el funcionament intern de cada comunitat (especialment la més desestructurada). - Després s’aborda el problema tècnic d’aigua de forma conjunta. - Es passa d’anar cap a la via jurídica a aconseguir acords pactats entre les parts. b) Teulada d’uralita en un pati interior • Situació: - Dues comunitats, amb el mateix administrador, comparteixen un pati interior amb una teulada d’uralita deteriorada. - Dos veïns dels baixos es neguen a retirar la teulada, tot i el risc per la salut (fibrociment) i pels veïns. • Conflicte: - Hi ha risc que, en retirar la teulada, caiguin restes sobre altres veïns. - El tema implica salut pública i responsabilitats compartides. c) Quatre comunitats i un jardí comú sense gestió • Situació: - Quatre comunitats comparteixen un jardí interior. - Hi ha tres administradors diferents per a aquestes comunitats. - No hi ha acord sobre qui s’encarrega de la neteja i manteniment. • Bloqueig: - Les comunitats estarien disposades a assumir costos i definir pressupostos, però cap president vol assumir el lideratge. • Intervenció: - Es treballa amb els quatre presidents, especialment amb la comunitat més bloquejada. - Es busca que entenguin la necessitat de tenir mínims acords comuns per a l’ús d’un mateix espai. A través d’aquests exemples, Manuel subratlla que la seva funció se centra en la relació entre veïns, deixant la part tècnica i formal als administradors. 2.6. Diagnòstic, acords i el problema de la continuïtat Manuel destaca que molts conflictes arriben a mediació després d’anys enquistats: • Sovint es troba amb frases com “això sempre ha estat així”, encara que la realitat del veïnatge ha canviat (nous perfils, més animals, noves necessitats). • El procés de mediació acostuma a incloure: - Diagnosi inicial de la situació. - Espais de diàleg per reconstruir confiança. - Acords sobre normes, quotes, usos d’espais, etc. • Punt feble recurrent: la manca de continuïtat. - Comunitats que, després de mesos de treball, queden molt ben organitzades… - Però, passat un any, han tornat a caure en els mateixos problemes. «Al final, sempre tornem al mateix: la responsabilitat és de cada veí. Si vostè no té interès en resoldre el conflicte, aquí s’acaba la nostra feina.» 3. Bloc d’esports locals i actualitat esportiva La darrera part d’aquest tram del programa és el resum esportiu local amb Toni Bravo, en to distès i proper. 3.1. Notícia d’última hora al Juventud 25 de Septiembre S’anuncia en exclusiva un canvi important al Juventud 25 de Septiembre (Veinti): • José A. Vargas deixa de ser entrenador del primer equip per decisió tècnica del club. • Santi Fernández assumeix el càrrec provisionalment des de dins del club, a l’espera de nou cos tècnic. • Vargas continuarà vinculat a l’entitat com a director esportiu. • Es contextualitza el canvi per una dinàmica negativa de resultats. • Es preveu aprofundir en el tema al programa Esports al dia (a partir de dos quarts de dues), amb més informació i possibles entrevistes. 3.2. Bàsquet: resultats del CEP Sant Jordi • Femení del CEP Sant Jordi - Victòria molt valuosa a la pista del Club Natació Sabadell: 54–60. - L’equip se situa 3r classificat de Segona Catalana. • Masculí del CEP Sant Jordi - Derrota contundent a l’Escola Montserrat contra el Prat B: 78–109. - És la quarta derrota consecutiva després d’haver encadenat quatre victòries al principi. - L’equip cau fins a la dotzena posició de Copa Catalunya. 3.3. Futbol: Tercera Catalana Es repassen els partits dels equips rubinencs a Tercera Catalana: • Rubí B (UE Rubí) - Derrota al camp de la Brera per 4–2. - Mala primera part: marxen al descans perdent 4–0. - Es mantenen a la zona mitjana del grup 12. • Penya Blaugrana Ramon Llorens - Empat a casa contra el Mirasol. - Guanyaven 2–0 al descans, però s’acaben deixant empatar. - Sensació de frustració, tot i sumar un punt. - També situats a la zona mitjana de la taula. • Olímpic Can Fatjó B - Derrota per 3–1 al camp del San Juan Atlético Montcada B. - Els locals són superiors al joc. - Malgrat la derrota, l’equip que entrena Fran Moreno ocupa la sisena posició del grup 7. 3.4. Voleibol Rubí • Equip masculí del Vòlei Rubí - Victòria molt emotiva contra el Sant Cugat. - El partit comença malament: perden els dos primers sets. - Remunten i guanyen els tres darrers sets, forçant i guanyant el cinquè. - Remuntada celebrada i marcador global favorable, que manté l’equip 3r del grup F de Tercera Catalana. • Equip femení del Vòlei Rubí - Derrota a la pista del DCB – Colegio Alemán. - L’equip es troba en una situació complicada com a cuer del seu grup de Tercera. 3.5. Handbol: Juventud 25 de Septiembre En handbol, bones notícies pel Juventud 25 de Septiembre: • Tercera victòria consecutiva. • Triomf a la pista del Vendrell per 29–37. • Els de Valentí Palma pugen fins a la 3a plaça de Segona Catalana. 4. Efemèrides: “Qui fa anys avui?” Amb Glòria Dalmàs, es repassen aniversaris destacats del dia: • Owen Wilson – 57 anys - Actor nord-americà, conegut pel seu humor característic i per comèdies com Wedding Crashers i moltes altres produccions de Hollywood. • Kirk Hammett – 63 anys - Guitarrista de Metallica, figura clau del heavy metal. - El seu estil és considerat marcant i inconfusible, especialment en temes com Enter Sandman. • Peter Schmeichel – 62 anys - Històric porter danès, recordat sobretot pel seu pas pel Manchester United. - Protagonista de la Eurocopa 1992, que Dinamarca va guanyar contra pronòstic. • Alan Moore – 72 anys - Guionista i escriptor de còmics britànic. - Autor de clàssics com V de Vendetta, considerat un dels grans renovadors del còmic modern. Glòria tanca desitjant per molts anys a tots i dona pas al següent espai del programa. 5. Recomanació musical de Robert Fernández El tram es tanca amb la recomanació musical de Robert Fernández, que presenta una novetat discogràfica: 5.1. Nou disc de Macaco: Futuro Ancestral • L’artista barceloní Dani Carbonell (Macaco) publica el seu onzen disc d’estudi, Futuro Ancestral. • Hereu del seu mestissatge musical habitual, combina ritmes llatins, reggae, pop i influències urbanes. • El disc manté la línia de cançons amb consciència social, com en èxits anteriors (Mama Tierra, Tengo, Moving). • Novetat destacada: incorpora l’humor com a element central, sense caure en el cinisme ni en la paròdia buida. Macaco torna amb la voluntat de “sacsejar les consciències” amb un to més irònic però ple de contingut. 5.2. Cançó destacada: Sube el nivel del mal • Robert fa sonar el tema “Sube el nivel del mal”, que forma part de Futuro Ancestral. • La lletra juga amb la sàtira i la ironia: - Frases com “No existe el cambio climático mientras tenga vistas desde mi ático” caricaturitzen la negació climàtica i el privilegi. - També parla de químics als aliments, plàstics, tòxics a l’aire i deforestació, denunciant l’autoengany col·lectiu. - Introduïx la idea que no estem tots al mateix vaixell, sinó al mateix mar, i que les desigualtats determinen qui flota primer. La cançó reforça, de manera indirecta, els temes ambientals i de responsabilitat col·lectiva que ja havien aparegut a l’entrevista amb Guifré Bonvilà, tancant el tram del programa amb una reflexió musical sobre crisi climàtica i injustícia social. 6. Promos i continuïtat de la graella de RÀDIO RUBÍ Al llarg del fragment també s’escolten diverses falques promocionals de la graella de RÀDIO RUBÍ: • Recordatoris de la pròpia RÀDIO RUBÍ com a emissora de referència local. • Promocions de programes com: - Espais musicals (per exemple, Long Play). - Programes d’entrevistes i inspiració (Inspira’t). - Programes de sèries i plataformes. - L’espai esportiu A peu de Camp i altres formats d’esports en directe vinculats a la UE Rubí i la Lliga Elit. Aquestes falques ajuden a situar Rubí al dia dins d’una programació més àmplia, reforçant la idea de ràdio de proximitat que cobreix informació, cultura, esport i entreteniment local. Temes principals tractats • Urbanisme i canvi climàtic: crítica a l’urbanització en zones inundables, amb focus en l’Escardívol (Rubí) i altres municipis catalans. • Riscos i responsabilitats: impacte en vides humanes, ecosistemes, patrimoni, i crítica a la manca d’acció de Generalitat, ACA i ajuntaments. • Participació ciutadana i via judicial: denúncia de la manca de participació real i ús dels tribunals com a eina de pressió. • Mediació comunitària: conflictes de convivència veïnal, impagaments, manca d’organització i suport municipal per recuperar el bon funcionament de les comunitats. • Esport local: resultats i classificacions de bàsquet, futbol, vòlei i handbol, amb focus en clubs de Rubí i notícia d’última hora al Juventud 25 de Septiembre (Veinti). • Cultura i música: efemèrides d’esportistes, músics i creadors; i nova etapa de Macaco amb Futuro Ancestral. Tags • urbanisme • zones inundables • canvi climàtic • habitatge • Prou Urbanisme Inundable • Ecologistes en Acció • Escardívol • moratòria urbanística • Agència Catalana de l’Aigua • participació ciutadana • COP30 • renaturalització • mediació comunitària • convivència veïnal • comunitats de propietaris • impagaments comunitat • serveis socials • pàrquing comunitari • teulada d’uralita • jardí comunitari • Juventud 25 de Septiembre • Veinti • José A. Vargas • Santi Fernández • UE Rubí • CEP Sant Jordi • vòlei rubí • handbol Rubí • Tercera Catalana • Segona Catalana • Copa Catalunya • efemèrides • Owen Wilson • Kirk Hammett • Peter Schmeichel • Alan Moore • Macaco • Futuro Ancestral • Sube el nivel del mal • RÀDIO RUBÍ • Rubí al dia Seccions amb temps [Nota: els temps són en segons des de l’inici del fragment proporcionat.] Inici de l’hora i sumari del tram • Inici: 28 • Final: 148 • Títol: Introducció de la segona hora i continguts del dia • Resum: Presentació de la segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h. Es fa un repàs dels continguts: entrevista sobre urbanisme en zones inundables amb Guifré Bonvilà, secció de mediació amb Manuel Salvador, bloc d’esports, espai de “qui fa anys avui” i recomanació musical de Robert Fernández, així com menció de la tertúlia de les 10 h i una entrevista posterior a Oriol Burés (fora del tram transcrit). Entrevista: campanya Prou Urbanisme Inundable (1a part) • Inici: 149 • Final: 408 • Títol: Objectius de la campanya i riscos d’urbanitzar zones inundables • Resum: Introducció al tema de l’habitatge en zones inundables i presentació de Guifré Bonvilà. Es detallen els tres objectius de la campanya (moratòria, canvi legal, renaturalització) i s’analitzen els riscos humans, ambientals i emocionals d’urbanitzar en zones exposades a inundacions, amb referències a la DANA de València. Entrevista: canvi climàtic, mapes de risc i marc legal • Inici: 463 • Final: 662 • Títol: Canvi climàtic, obsolescència dels mapes de risc i moratòria • Resum: Es descriu com el canvi climàtic i l’urbanisme intensiu desborden els mapes d’inundabilitat existents (cas de València, amb un 40% de l’aigua fora dels mapes). Es critica el sistema de càlcul de períodes de retorn (10, 100, 500 anys) i es defensa que no hi ha barreres legals significatives perquè la Generalitat decreti una moratòria general de projectes en zones inundables. Entrevista: paper de l’ACA i complicitat institucional • Inici: 679 • Final: 885 • Títol: Rol de l’Agència Catalana de l’Aigua i interessos econòmics • Resum: Es detalla el procés d’aprovació de projectes (ajuntaments, ACA, commissions d’urbanisme) i es denuncia que l’ACA no ha rebutjat mai un projecte en zona inundable. Guifré sosté que l’Agència no és tan neutral com sembla i que actua alineada amb la maquinària especulativa, tot i que oficialment diu no tenir competències per impulsar una moratòria. Entrevista: el cas de Rubí, mapes poc fiables i participació • Inici: 914 • Final: 1206 • Títol: L’Escardívol, informes tècnics i dèficits de participació • Resum: Es parla del cas concret de Rubí, on una part del projecte urbanístic es troba en zona inundable. L’Ajuntament es refugia en els informes tècnics i la legalitat vigent. Guifré critica aquesta actitud i posa l’exemple de l’aeroport del Prat per demostrar que els mapes i informes poden ser enganyosos. També denuncia que la participació ciutadana en planificació urbanística és merament formal i connecta el tema amb la governança climàtica global (referència a la COP30 de Belém). Entrevista: alternatives verdes, via judicial i demandes finals • Inici: 1206 • Final: 1558 • Títol: Espais verds, via judicial i propostes de futur • Resum: Es discuteixen alternatives com la creació de zones verdes o la renaturalització completa segons el context (cas específic de l’Escardívol al centre de Rubí). Es justifica l’ús de la via judicial per part de plataformes com l’AUB quan la política no respon. Finalment es concreten demandes: participació de la societat civil (Observatori de la Inundabilitat), reforma de la llei d’urbanisme per prohibir edificar en zones inundables i un pla a 10–15 anys de desurbanització i restauració per garantir la seguretat de les persones. Falques de continuïtat de RÀDIO RUBÍ • Inici: 1604 • Final: 1675 • Títol: Falques d’auto-promoció i informació local • Resum: S’emet una falca que reforça el paper de RÀDIO RUBÍ com a ràdio de proximitat (“la primera en informació local, sempre al teu costat”) i anuncis d’altres espais de la graella, especialment musicals. Falca esportiva: A peu de Camp i UE Rubí • Inici: 1675 • Final: 1702 • Títol: Promoció de les retransmissions esportives locals • Resum: Es promociona el programa A peu de Camp i la retransmissió en directe del proper partit de la UE Rubí a la Lliga Elit, destacant la importància dels esports locals a l’emissora. Transició i entrada a la secció de mediació • Inici: 1739 • Final: 1767 • Títol: Presentació de la secció de mediació amb Manuel Salvador • Resum: Tornada d’anuncis i presentació distesa del tècnic de mediació Manuel Salvador com a “mediador de referència”. Es presenta el tema del dia: perfils de convivència a les comunitats i com intervenen des del servei de mediació. Mediació (1a part): tipologia de casos i suport a comunitats • Inici: 1767 • Final: 2013 • Títol: Tipus de conflictes veïnals i coordinació amb serveis • Resum: Manuel explica la diferència entre casos bipartits i intervencions a comunitats, repassa els conflictes més habituals (espais comuns, sorolls, instal·lacions) i detalla la coordinació amb serveis de salut pública i serveis socials. Presenta la línia de suport a comunitats per reforçar normes internes, juntes i rols com el president. Mediació (2a part): impagaments i exemples de casos complexos • Inici: 2013 • Final: 2393 • Títol: Impagaments, ascensors i casos de pàrquings i teulades • Resum: Es descriu el pes central dels impagaments en els conflictes comunitaris i com això afecta serveis bàsics (ascensor, neteja, assegurances). Manuel exposa casos concrets de pàrquings compartits amb filtracions, comunitats desestructurades i una teulada d’uralita en un pati interior. Es destaca la feina de mediació per desbloquejar acords quan l’administrador ja no pot avançar més per via estrictament tècnica. Mediació (3a part): jardí compartit, responsabilitat i continuïtat • Inici: 2393 • Final: 2463 • Títol: Jardins comunitaris i la importància de la responsabilitat veïnal • Resum: Es presenta el cas d’un jardí interior compartit per quatre comunitats amb diversos administradors, on ningú vol assumir la presidència ni la gestió. Manuel insisteix en la necessitat de responsabilitat individual i subratlla la feblesa de la continuïtat: comunitats que, després d’una mediació exitosa, tornen a caure en dinàmiques de desordre si els veïns no mantenen els compromisos. Tancament de la secció de mediació • Inici: 2438 • Final: 2509 • Títol: Conclusions sobre mediació i retorn a la programació • Resum: Es tanca la secció amb agraïments a Manuel Salvador i es remarca que la seva explicació ha estat clarificadora sobre un altre “perfil” de casos de mediació. Torna una falca de RÀDIO RUBÍ recordant el seu paper com a emissora d’informació local. Falques de programes de la graella • Inici: 2509 • Final: 2628 • Títol: Promos de programes culturals i d’oci • Resum: S’anuncien diversos programes: un espai sobre sèries i plataformes, el programa Inspira’t (projectes i històries inspiradores), i Long Play, dedicat a la música. Serveixen de transició abans del bloc d’esports. Inici del bloc d’esports amb Toni Bravo • Inici: 2628 • Final: 2692 • Títol: Entrada distesa als esports locals • Resum: Presentació de Toni Bravo i to humorístic amb la conductora. Es remarca que els esports són un moment alegre del programa i es deixa caure que hi ha resultats bons i dolents, però encara no es detallen. Esports (1a part): exclusiva al Juventud 25 de Septiembre • Inici: 2692 • Final: 2775 • Títol: Canvi d’entrenador al Veinti i avanços del programa Esports al dia • Resum: S’anuncia en exclusiva que José A. Vargas deixa la banqueta del Juventud 25 de Septiembre (Veinti). Santi Fernández agafa el primer equip provisionalment, mentre Vargas continua com a director esportiu. Es contextualitza el canvi pels mals resultats i s’avança que al programa Esports al dia s’oferiran més detalls i reaccions. Esports (2a part): bàsquet i futbol de Tercera Catalana • Inici: 2775 • Final: 2882 • Títol: Resultats del CEP Sant Jordi, Rubí B, Penya Blaugrana i Olímpic B • Resum: Es repassen els resultats del CEP Sant Jordi (victòria del femení i dura derrota del masculí) i dels equips de Tercera Catalana: derrota del Rubí B a Brera, empat de la Penya Blaugrana Ramon Llorens contra el Mirasol després de desaprofitar un 2–0, i derrota de l’Olímpic Can Fatjó B al camp del San Juan Atlético Montcada B. Es comenta la posició de cada equip a la classificació. Esports (3a part): vòlei Rubí i handbol • Inici: 2882 • Final: 2953 • Títol: Remuntada del vòlei masculí i triomf de l’handbol Veinti • Resum: Es destaca la gran remuntada del Vòlei Rubí masculí contra el Sant Cugat, amb victòria al cinquè set i manteniment de la 3a posició de Tercera Catalana. Es menciona la derrota de l’equip femení a la pista del Colegio Alemán (DCB), cuer de grup. Es tanca amb el handbol Juventud 25 de Septiembre, que suma la tercera victòria seguida contra el Vendrell i puja a la 3a plaça de Segona Catalana. Efemèrides: “qui fa anys avui?” • Inici: 2978 • Final: 3055 • Títol: Aniversaris d’Owen Wilson, Kirk Hammett, Peter Schmeichel i Alan Moore • Resum: Amb Glòria Dalmàs, es repassen els aniversaris de l’actor Owen Wilson (57), el guitarrista de Metallica Kirk Hammett (63), l’ex porter Peter Schmeichel (62) i l’escriptor de còmics Alan Moore (72). Es fa una breu menció de les seves trajectòries i importància en els respectius camps. Transició a la tertúlia i pas a la recomanació musical • Inici: 3055 • Final: 3084 • Títol: Enllaç amb la tertúlia i introducció a la música del dia • Resum: Es tanca el bloc d’efemèrides, s’anuncia que arriba la tertúlia del programa i es dona pas a la recomanació musical de Robert Fernández, que tancarà el tram. Recomanació musical: Macaco – Futuro Ancestral • Inici: 3084 • Final: 3227 • Títol: Presentació del nou disc de Macaco i “Sube el nivel del mal” • Resum: Robert Fernández presenta Futuro Ancestral, l’11è disc de Macaco, com un treball que continua el seu mestissatge habitual però incorpora l’humor com a eix, sense perdre el compromís social. Es destaca el seu objectiu de sacsejar consciències. S’introdueix la cançó “Sube el nivel del mal”, amb lletra irònica que ridiculitza la negació del canvi climàtic i denuncia la desigualtat enfront de les crisis globals. Emissió de la cançó “Sube el nivel del mal” • Inici: 3227 • Final: 3264 • Títol: Tema musical – Macaco: “Sube el nivel del mal” • Resum: S’emet un fragment de la cançó “Sube el nivel del mal” de Macaco, que reforça temàtiques de crisi climàtica, cinisme polític i desigualtat social amb un to irònic i reivindicatiu, tancant així el tram del programa.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Resum general del programa En aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h, Lídia Martín condueix un espai molt magazín centrat en dos grans blocs: • Autobombo de RÀDIO RUBÍ parlant a fons del Festival Rubisound 1413 (segona edició) amb Albert Solé i Robert Fernández • Secció habitual de cinema i sèries amb els crítics Jacint Furnols i Víctor Pérez, amb diverses recomanacions (i alguna advertència) Al voltant d’aquests blocs, el programa incorpora efemèrides musicals (RuPaul i The Rolling Stones), promoció d’entrades de cinema del cicle Gaudí i breus apunts de graella de la pròpia emissora. 1. Presentació de l’hora magazín i continguts del dia Context del programa • L’hora comença amb Lídia Martín recordant l’estructura diària de Rubí al dia, d'11 a 12h: - Franja informativa inicial amb Pamela Martínez Ortega - Tertúlia posterior amb una altra presentadora - Butlletí de notícies amb Patrícia Díaz Barroso - I finalment, aquesta quarta hora més magazín • S’anuncia que és dilluns 17 de novembre de 2025 i que avui el programa farà “una mica d’autobombo” sobre activitats de RÀDIO RUBÍ. Avanç de continguts Lídia avança els temes del dia: • Festival Rubisound 1413: - Se celebrarà el 29 de novembre a l’Espai 14/13, al barri del Pinar - Es parlarà amb Albert Solé (director de RÀDIO RUBÍ) i Robert Fernández (responsable del programa Rubisound) sobre novetats, cartell i filosofia del festival - Es remarca el focus en música i talent local • Promoció cultural: - Invitacions de cinema per al 19 de desembre, pel·lícula Molt lluny dins del Cicle Gaudí - Es recorda el telèfon de participació 93 588 59 60 per aconseguir entrades gratuïtes • Secció de sèries i cinema (dilluns): - Crític Jacint Furnols: • La larga marxa (adaptació de Stephen King) • La invasió dels bàrbars (cinema en valencià, memòria històrica) - Crític Víctor Pérez: • Sèrie Muerte por un rayo (Netflix) • Sèrie It: Bienvenidos a Derry (HBO Max i altres plataformes via canals associats) 2. Efemèrides musicals: RuPaul i “Supermodel” "You better work" – Supermodel (RuPaul) RuPaul i l’efemèride • Sona “Supermodel (You Better Work)”, hit de RuPaul del 1993, que la locutora defineix com a tema «molt modern» però ja amb dècades d’història. • Es recorda la trajectòria de RuPaul Andre Charles: - Naixement: 17 de novembre de 1960, San Diego (Califòrnia) - Ofici: drag queen, actor, cantant, compositor i presentador de TV - La cançó Supermodel li dona projecció mundial, però se subratlla que ha continuat produint molta obra posteriorment. La secció d’efemèride serveix d’entrada musical i de transició cap al bloc central dedicat al Festival Rubisound 1413. 3. Bloc central: Festival Rubisound 1413 i ecosistema musical de Rubí 3.1. Introducció a la conversa • A les 11:15 aproximadament, Lídia introdueix clarament el tema: No us equivoqueu, avui no és divendres, no són les 9 de la nit, no és el Rubisound que comença ara, estem al Rubí al dia… però anem a fer autobombo i a parlar del Rubisound. • Es destaca que el focus és la segona edició del “Festival Rubisound 1413” i que s’emetrà des de l’Espai 14/13 (barri del Pinar). • Convidats a l’estudi Estudi Ferrer i Domingo: - Robert Fernández: conductor del programa musical Rubisound i peça clau del festival. Diu que se sent «com a peix fora de l’aigua» per estar al micro i no a la taula de control. - Albert Solé: director de RÀDIO RUBÍ i presentador de Parlem amb l'alcaldessa, aquí en rol d’organitzador del festival. 3.2. Com neix i com es consolida el festival Albert Solé explica el procés: • No havia organitzat mai un concert ni un festival, i descriu l’experiència com “molt intensa”, amb poc marge de temps per preparar l’edició 2025. • Objectius principals: No perdre l’edició d’enguany i consolidar el projecte iniciat l’any anterior. Fixar el festival com una cita anual estable: > Últim dissabte de novembre, a l’Espai 14/13, Festival Rubisound 1413. Projecció a futur: ja pensen en l’edició 2026 i en evolucionar el format. • Context històric: - A Rubí hi ha hagut 11 edicions de festivals Rubisound en formats diversos (fins i tot a la Festa Major). - El format actual, concentrat a l’Espai 14/13 i vinculat directament al programa de ràdio Rubisound, és encara molt recent (segona edició). 3.3. Funció de la ràdio local i del festival Albert defensa el paper de RÀDIO RUBÍ: • Una ràdio local ha de ser el mitjà que dona veu als clubs esportius i als músics locals, perquè: - Si no ho fa la ràdio del municipi, «no els fa cas ningú». - Hi ha molta música i molta vida musical a Rubí que no travessa la frontera de la ciutat, excepte alguns casos com Sergi Estella. • El programa Rubisound és l’eina regular per difondre aquesta escena, i el Festival Rubisound 1413 és una extensió física que reforça: - La presència de la música local - La col·laboració entre entitats (totes les associacions musicals de la ciutat) - El vincle amb RÀDIO RUBÍ i la seva audiència. 3.4. L’Espai 14/13 i el seu futur • Es confirma que, “de moment”, el festival es farà a l’Espai 14/13, però no es descarta que en 10 anys la ubicació pugui canviar. • Importància de l’equipament: - L’any anterior el festival va omplir l’aforament i quasi «va morir d’èxit», demostrant el potencial de la sala. - Es remarca que és un espai «magnífic» que cal promoure i potenciar per a concerts i activitats culturals. • Situació actual i millores: - Per motius de seguretat, l’aforament permès és inferior al que físicament hi podria cabre. - S’està treballant per guanyar capacitat homologada sense alterar l’estructura física. - Això obrirà «possibilitats brutals» per a entitats i podria convertir-se en una sala d’ús regular i coordinat. 4. Novetat 2025: Jornada matinal swing & lindy hop al carrer 4.1. Format vermut i música swing La gran novetat d’aquesta edició és una jornada matinal vinculada al festival: • Es preveu fer-la al carrer, a l’exterior de l’Espai 14/13, si el temps ho permet. • Estarà protagonitzada per: - AJR (Associació de Jazz en Rubí): una de les entitats musicals veteranes de la ciutat, especialitzada en jazz, swing i música negra. - El seu repertori serà principalment swing (es menciona també bebop però s’aclareix que el gruix és swing). • Horari i ambient: - Format vermut cap a les 12:30 h (dos quarts d’una). - Es busca un clima de “solet, bon rotllo i bona música”. 4.2. Ball en directe amb Fem l’Indie (Sant Cugat) Per completar l’experiència swing, s’hi afegeix ball en directe: • Professors de lindy hop de l’associació Fem l’Indie (Sant Cugat): - Alguns membres són de Rubí o viuen entre Rubí i Sant Cugat. - Oferiran una iniciació / masterclass oberta de swing i lindy hop. • Particularitats destacables: Inicialment volien portar un CD amb la seva música, però els organitzadors els confirmen que tindran música en directe amb l’orquestra de l’AJR. Aquesta sinergia genera molta il·lusió entre els ballarins. • Dinàmica de l’activitat: Mitja hora de classe oberta per a tots els nivells: tant iniciació com possible perfeccionament per a qui ja balla. Després, concert d’una hora i mitja aproximadament perquè la gent pugui ballar i gaudir. • Aspecte social i d’imatge: Lídia i els convidats comenten l’“outfit” retro swing: gorres tipus parisines, faldilles, sabates específiques per ballar… S’evoca l’estètica de pel·lícules com Rebeldes del Swing i la idea de la música com a eina de resistència: Música i ball com a forma de revelar-se i d’afrontar la guerra i les dificultats. 4.3. Festival com a mostra d’entitats musicals de Rubí El festival es defineix també com a “Festival / Mostra d’entitats musicals de Rubí”: • Participen totes les sis entitats musicals de la ciutat, cadascuna aportant un estil diferent. • Objectiu: que el públic pugui veure i escoltar la diversitat musical de Rubí, i que les entitats siguin protagonistes. A més, el festival és gratuït i hi haurà samarretes de regal (vegeu apartat 5.3). 5. Jornada nocturna: cartell complet del Festival Rubisound 1413 5.1. Estructura general de la nit La sessió nocturna (indoor a l’Espai 14/13) reuneix totes les entitats amb actuacions encadenades: • Obertura de portes 30 minuts abans del primer concert (cap a les 19:30). • 6 entitats musicals representades amb diferents bandes i estils: blues, rock, versions 70–90, hip-hop 90’s i reggae / sound system. 5.2. Detall d’actuacions i horaris 1) 20:00 – 20:45 h (aprox.) – De Hicks (Societat de Blues de Rubí) • Entitat: Societat de Blues de Rubí. • Banda convidada: De Hicks, formació jove procedent del Taller de Blues de Barcelona. • Estil: blues amb una veu femenina molt destacada (Carla), descrita com a madura i potent malgrat la joventut. Funció: obrir el festival nocturn i començar a omplir l’Espai 14/13 com a espai de referència. 2) 21:15 – 22:00 h (aprox.) – We Rock Monkeys (Rubí Rock) • Entitat: Rubí Rock. • Banda: We Rock Monkeys (s’aclareix el nom correctament, després d’un petit lapsus de la presentadora). • Característiques: - Formació creada exclusivament per al festival. - Nucli bàsic de 5–6 músics, però amb fins a 12 músics passant per l’escenari. - Format proper a una jam session: hi ha improvisació controlada, amb entrades i sortides planificades. • Estil: rock amb esperit festiu i rotllo de colla, fidel a la filosofia de Rubí Rock. 3) 22:30 – 23:15 h (aprox.) – Aurora Brothers Band (Espai Sociocultural de l’Aurora) • Entitat: Espai Sociocultural de l’Aurora, una de les entitats més actives en programació musical a Rubí. • Banda: Aurora Brothers Band. • Estil i repertori: Banda de versions que ret homenatge a música de les dècades 70, 80 i 90. Barreja de rock clàssic, blues, funk i altres estils. Integrada per músics molt experimentats, amb moltes taules d’escenari. 4) 23:45 – 00:30 h (aprox.) – Random Fighters (Acció Cultural de Rubí) • Entitat: ACR – Acció Cultural de Rubí. • Banda convidada: Random Fighters. • Context i estil: L’any anterior havien triat els Stopify, que van tenir un èxit massiu. Enguany aposten per un altre gènere: hip-hop clàssic 90’s. Random Fighters es presenta amb una intro en to de videojoc (Street Fighter), amb l’estètica de choose your fighter. • Components i genealogia musical: Javier Rubio (Rubí) Edu Dombuelo (Terrassa) Mike Pee i DJ Gray Són considerats hereus de la mítica banda Gran Pueblo, molt vinculada a RÀDIO RUBÍ. • Característiques: Artistes ja veterans, amb família, però que mantenen el flow i les ganes de produir nou material. Es preveu una actuació molt energètica i carismàtica per al tram final de la nit. 5) 00:45 – 01:30 h (aprox.) – Redland Sound System feat. Ugo Otto & Jaime Budokai (La Sònica) • Entitat: La Sònica, altra entitat molt activa que impulsa reggae i cultura sound system a Rubí. • Proposta: Redland Sound System amb: - Featuring Ugo Otto - Participació especial de Jaime Budokai (Jaime Tron / Jaime Muñiz), conegut per programes mítics de RÀDIO RUBÍ. • Estil: reggae / dub / sound system per tancar el festival amb bona vibra. • Dinàmica escènica: Dani fa de selector / DJ, mesclant temes i aplicant filtres. Ugo Otto posa la veu i l’energia vocal. Jaime Budokai aporta línies de trombó que creen un flow especial i un clima de festa. • Aquesta combinació ja es va veure a l’inici del festival anterior, però ara amb un “upgrade” més potent per a la cloenda. 5.3. Samarretes i incentius per al públic • El festival és totalment gratuït, tant la part matinal com la nocturna. • Es regalaran samarretes del Festival Rubisound: - Disseny nou cada any, inspirat en el cartell oficial (enguany, amb un personatge cubista fent les “banyes roqueres”). - Es repartiran a: • Assistents a la sessió matinal • Assistents a la sessió nocturna, sobretot als qui arribin a primera hora. • Es recomana arribar d’hora per assegurar-se samarreta. 5.4. Logística i invitació final • Localització: Espai 14/13, barri del Pinar. • Accés: - Es destaca que és un lloc on es pot aparcar fàcilment, especialment en horari de tarda/nit. - També s’hi pot arribar amb la línia 1 d’autobús, que deixa a prop (encara que els dissabtes hi hagi menys freqüència). • Tancament del bloc: Lídia, Albert i Robert insisteixen que no hi ha excusa per no venir: • Música local de qualitat • Entrada gratuïta • Samarretes gratis • Retrobar-se amb amics i coneguts Es remarca que el festival reforça el paper de RÀDIO RUBÍ com a promotora de la música local. • Es deixa caure que hi podria haver una sorpresa extra per a la gent de la ràdio, però sense revelar detalls. 6. Efemèride cinema: Martin Scorsese i “Gimme Shelter” Després del bloc del festival, el programa torna a una efemèride cinematogràfica: • Sona “Gimme Shelter” dels The Rolling Stones. • Motiu: commemoració dels 83 anys del director Martin Scorsese (Martin Charles Scorsese), nascut el 17 de novembre de 1942 a Flushing, Nova York. • Lídia recorda que “Gimme Shelter” és una de les cançons més utilitzades per Scorsese en la seva filmografia, present en almenys tres pel·lícules del director. • Es convida els oients a trucar al 93 588 59 60 si volen discutir aquesta dada o afegir-hi precisions. Aquesta transició dona peu a la secció de crítica de cinema i sèries. 7. Secció de cinema i sèries amb Jacint Furnols i Víctor Pérez 7.1. Panorama de cartellera Lídia connecta amb Jacint Furnols i Víctor Pérez per la secció de dilluns: • Jacint comenta que la setmana següent arriben entre 16 i 18 estrenes, una saturació que compara amb unes «rebaixes» on s’aboca a sales tot allò que portava temps guardat en calaix. • Es destaca que, amb tanta rotació, moltes pel·lícules només duren una o dues setmanes en cartellera, de manera que cal afanyar-se per veure-les. 7.2. Pel·lícula: La larga marxa (adaptació de Stephen King) “És interessant, és interessant… ens parla de l’amistat i de com ser humans en moments límit.” Fitxa i context • Adaptació de la novel·la “The Long Walk” (1979) de Stephen King, publicada sota el pseudònim Richard Bachman (esmentat com Richard Baumann en antena). • Gènere: distopia (no pròpiament terror). • Amb Mark Hamill en el repartiment (doblat per Salvador Vidal en castellà, comentat en clau de “veu mítica”). Premissa argumental • En uns Estats Units dictatorials i ultraconservadors després d’una guerra, el programa de TV més vist és una cursa mortal: - Un grup de joves (50 a la pel·lícula, 100 a la novel·la) caminen sense parar. - El guanyador tindrà “tot el que vulgui” i podrà treure la seva família de la misèria. - La resta estan condemnats a morir. Temes principals • Amistat i humanitat: - Enmig de la situació extrema, la pel·lícula mostra que encara hi ha espai per a la solidaritat i per ser persones. • Fragilitat de la democràcia: - Jacint insisteix que la pel·lícula s’inscriu en una onada de ficcions que mostren EUA com una dictadura o en ple retrocés democràtic. - Ho relaciona amb altres adaptacions distòpiques de King, com la propera d’The Running Man (coneguda al cinema com Perseguido / The Running Man amb Arnold Schwarzenegger). Valoració crítica • Jacint admet que esperava una obra més problemàtica i li ha sorprès positivament: - Considera que la pel·lícula interessa més pel que diu sobre el moment polític i social que no pas pels elements de “por” clàssica. - Troba, però, que el final no està massa ben resolt. Exhibició • Es projecta en diverses sales, com: - Sabadell – Cinesa Eix Macià - Cinesa Parc Vallès - I altres cinemes de Barcelona i rodalia. 7.3. Sèrie: Muerte por un rayo (Netflix) Premissa • Sèrie centrada en l’assassinat del president nord-americà James A. Garfield, el 20è president dels EUA. • Enfocament narratiu: - Mostra el pas de Garfield de senador discret a president, càrrec que no desitja especialment. - El relat el presenta com un líder molt avançat per a la seva època, amb idees que podrien haver impulsat els EUA en una direcció més progressista. Personatges principals • Michael Shannon interpreta el president James A. Garfield. • Matthew Macfadyen interpreta l’assassí Charles Guiteau, un home amb problemes mentals. Temes clau • Construcció i destrucció d’un líder: - De granja i vida tranquil·la a la Casa Blanca. - Mort ambigus: el treuen a trets, però la causa última de la mort no és tan simple; la sèrie juga amb aquest detall. • Il·lusió americana vs. realitat: La sèrie mostra que els EUA es construeixen sobre idees de llibertat i oportunitat que, en la pràctica, no es compleixen per a la gran majoria. Víctor subratlla la vigència actual dels temes tot i situar-se al 1880. • Malaltia mental i marginació: El personatge de Guiteau no és només un “boig aïllat”: • Té problemes mentals, però també és empès per una societat que el menysprea i ignora. • La sèrie mostra com el rebuig social contribueix a portar-lo fina a l’atac final. Valoració • Víctor la considera molt bona i útil per descobrir una part poc coneguda de la història dels EUA. • Destaca la complexitat dels personatges i la reflexió crítica sobre el mite americà. Disponibilitat • Es pot veure a Netflix. 7.4. Pel·lícula: La invasió dels bàrbars (cinema en valencià i memòria històrica) “És una pel·lícula més que interessant i molt ben feta, que recupera la memòria històrica en valencià.” Fitxa i llengua • Títol: La invasió dels bàrbars. • Director: Vicent Monsonís. • Idioma: valencià. • Adapta una obra de teatre de Xema Cardenya. Estructura temporal • Dues línies temporals entrellaçades: Final de la Guerra Civil (1939) i primera postguerra, en plena repressió franquista. Vuitanta anys després, seguim la neta del protagonista, que treballa com a conservadora del Museu del Prado. • La protagonista actual (interpretada per Olga Alamany, destacada per Jacint com a molt bona actriu) busca: El cos d’un familiar afusellat o mort i enterrat en una fossa comuna. És una història de recerca de la memòria i justícia per la família. Temes principals • Memòria històrica i fosses comunes: - La pel·lícula connecta la repressió franquista amb la lluita actual per recuperar les restes de desapareguts. • Identitat lingüística i cinema en valencià: Jacint recorda que Monsonís ja havia estrenat Dripping en dues versions (valencià i castellà). El públic va respondre amb 35.000 espectadors en versió valenciana i només 2.000 en castellà. Això porta el director a decidir fer cinema només en valencià, reivindicant la llengua i la producció pròpia. Producció i distribució • La pel·lícula ha pogut estrenar-se gràcies a: Subvencions rebudes abans del canvi polític a la Generalitat Valenciana (abans del retorn del PP). Un micromecenatge (crowdfunding) en què participen més de 1.000 persones per finançar la promoció quan el pressupost inicial s’esgota. • Distribució: Ha tingut una presència notable a cinemes de comarques valencianes. A Catalunya es pot veure a sales com Cinemes Girona (Barcelona) i altres, tot i que amb poca continuïtat i pocs horaris. Valoració • Jacint la considera molt ben feta cinematogràficament i reivindica la importància de fer i veure cinema en valencià. • Subratlla el bon nivell de producció i interpretació, especialment de la protagonista. 7.5. Sèrie: It: Bienvenidos a Derry (HBO Max) “Això és una successió de ‘jumpscares’. A mi m’ha avorrit força.” Origen i context • Preqüela televisiva de les pel·lícules “It” (2017) i “It: Chapter Two” (2019) dirigides per Andy Muschietti, basades en la novel·la homònima de Stephen King. • Produïda per HBO, però Víctor comenta un canvi de línia de la cadena: D’un HBO centrat en sèries d’autor originals a una etapa amb moltes sèries d’IP (marques conegudes, franquícies) i adaptacions. Argument i enfocament • La sèrie torna a la ciutat fictícia de Derry i a les conegudes desaparicions de nens, però a manera de preqüela respecte als esdeveniments de les pel·lícules. • Manté elements clàssics de terror d’It, amb el pallasso Pennywise com a amenaça central (tot i que després de 3 episodis Víctor encara no ha vist clarament el Bill Skarsgård en el seu paper icònic). Problemes detectats per Víctor • Pressupost limitat: - Alguns efectes especials i cromes es veuen pobres i deslluïts per al que s’espera d’una producció HBO. • Excessiu ús de “jumpscares”: - Molt ensurt sobtat, però sense tensió narrativa sostinguda. - Passats uns quants episodis, els espants deixen d’impressionar i es tornen repetitius. • Manca d’interès argumental: Víctor troba que ni la història ni els personatges arriben a enganxar ni a aportar gaire de nou a l’univers d’It. La sèrie li sembla avorrida i sense rumb clar (“no sé per on agafar-la”). Valoració • Tot i no tenir crítiques tan dolentes en general, per a Víctor no té “massa d’HBO” i és una decepció en comparació amb la primera pel·lícula d’It, que considera notablement superior. • Lídia pregunta si surt el Bill Skarsgård; després de tres capítols, Víctor encara el continua buscant. Disponibilitat • Es veu principalment a HBO Max, tot i que pot estar accessible via canals o paquets a Movistar i Amazon que redistribueixen contingut d’HBO. 8. Cloenda del programa • Després de la secció de crítiques, Lídia: Agraeix la participació de Jacint Furnols i Víctor Pérez. Recorda que es retrobaran dilluns vinent amb més recomanacions. • Tanca anunciant l’arribada del butlletí informatiu local i recordant que Rubí al dia, d'11 a 12h tornarà l’endemà a les 8 del matí amb la franja informativa. Tags • RÀDIO RUBÍ • Rubí al dia • Festival Rubisound 1413 • Rubisound • Espai 14/13 • Albert Solé • Robert Fernández • Lídia Martín • música local • entitats musicals de Rubí • Societat de Blues de Rubí • Rubí Rock • Espai Sociocultural de l’Aurora • Acció Cultural de Rubí • La Sònica • De Hicks • We Rock Monkeys • Aurora Brothers Band • Random Fighters • Redland Sound System • Ugo Otto • Jaime Budokai • AJR (Associació de Jazz en Rubí) • Fem l’Indie • swing • lindy hop • festival de música • Pinar • samarretes promocionals • RuPaul • Supermodel (You Better Work) • The Rolling Stones • Gimme Shelter • Martin Scorsese • Stephen King • La larga marxa • Running Man • Muerte por un rayo • James A. Garfield • Michael Shannon • Matthew Macfadyen • It Bienvenidos a Derry • HBO Max • Netflix • cinema en valencià • La invasió dels bàrbars • Vicent Monsonís • Xema Cardenya • Olga Alamany • memòria històrica • Guerra Civil • fosses comunes • crítica de cinema • sèries de televisió • cultura local • agenda cultural de Rubí Seccions amb temps (start_second / end_second) {"start_second":16, "end_second":91, "section_title":"Introducció a l’hora magazín i continguts del dia", "section_summary":"Presentació de l’hora de magazín de ‘Rubí al dia, d'11 a 12h’ amb Lídia Martín; recordatori de l’estructura diària del programa i avanç dels continguts: autobombo de RÀDIO RUBÍ, Festival Rubisound 1413, promoció d’entrades de cinema i secció de sèries i cinema amb Jacint Furnols i Víctor Pérez."} {"start_second":91, "end_second":216, "section_title":"Promoció cultural i recordatori de la secció de cinema", "section_summary":"Lídia explica que parlaran del Festival Rubisound 1413 i anuncia també la disponibilitat d’invitacions gratuïtes per al film ‘Molt lluny’ del Cicle Gaudí; es menciona el funcionament del telèfon per aconseguir entrades i es recorda que els dilluns hi ha secció fixa de sèries i cinema, amb les pel·lícules i sèries que es comentaran més endavant al programa."} {"start_second":287, "end_second":469, "section_title":"Efemèride musical: RuPaul i ‘Supermodel’", "section_summary":"Sona la cançó ‘Supermodel (You Better Work)’ de RuPaul com a efemèride; Lídia recorda que és un hit del 1993 i repassa la biografia bàsica de RuPaul Andre Charles (naixement el 1960 a San Diego, trajectòria com a drag queen, actor, cantant, compositor i presentador). Es destaca que el tema li va donar fama mundial, però que la seva carrera és molt més àmplia."} {"start_second":512, "end_second":800, "section_title":"Orígens i objectius del Festival Rubisound 1413", "section_summary":"Inici de la conversa amb Albert Solé i Robert Fernández sobre la segona edició del Festival Rubisound 1413. Albert explica que mai havia organitzat un festival i que l’experiència ha estat molt intensa per la manca de temps. Es detalla l’objectiu de consolidar el festival com a cita anual l’últim dissabte de novembre a l’Espai 14/13, el paper de RÀDIO RUBÍ com a promotora de clubs esportius i músics locals, i la importància de donar visibilitat a la música feta a Rubí. Es contextualitza també la història prèvia dels festivals Rubisound en altres formats."} {"start_second":800, "end_second":1129, "section_title":"Gran novetat: jornada matinal de swing i lindy hop al carrer", "section_summary":"Es presenta la principal novetat de l’edició 2025 del Festival Rubisound 1413: una jornada matinal al carrer en format vermut. L’AJR (Associació de Jazz en Rubí) oferirà un concert de swing (i una mica de bebop) amb orquestra en directe, mentre professors de l’associació Fem l’Indie (Sant Cugat) impartiran una iniciació / masterclass de lindy hop i swing. Es descriu l’ambient desitjat (solet, bon rotllo, ball, outfits retro) i es remarca que l’activitat és gratuïta i oberta a tothom, tant per a iniciació com per a ballarins experimentats. Es reforça la idea del festival com a mostra d’entitats musicals de Rubí, amb la participació de les sis entitats de la ciutat."} {"start_second":1129, "end_second":1421, "section_title":"Jornada nocturna: filosofia del festival i samarretes", "section_summary":"Abans de detallar el cartell, s’explica la filosofia de la jornada nocturna del festival: totes les entitats musicals de Rubí hi són presents i es busca mostrar la diversitat de música local en un format de concerts encadenats. Es recorda que el festival és gratuït i que es regalaran samarretes amb un disseny nou cada any, inspirat en el cartell oficial. Es comenta també el treball per ajustar l’aforament de l’Espai 14/13 als requisits de seguretat per poder acollir més públic, i es reivindica l’espai com una futura sala d’ús regular i coordinat per a entitats."} {"start_second":1421, "end_second":1869, "section_title":"Cartell complet de la nit del Festival Rubisound 1413", "section_summary":"Robert Fernández desgrana el cartell detallat de la jornada nocturna del 29 de novembre a l’Espai 14/13. S’anuncia l’obertura de portes mitja hora abans i s’expliquen, en ordre, les actuacions: 1) De Hicks, banda de blues jove apadrinada per la Societat de Blues de Rubí, amb la veu destacada de la Carla; 2) We Rock Monkeys, formació exclusiva creada per Rubí Rock per al festival, amb esperit de jam session i fins a 12 músics passant per l’escenari; 3) Aurora Brothers Band, banda de versions de l’Espai Sociocultural de l’Aurora, amb repertori de rock, blues i funk dels 70, 80 i 90; 4) Random Fighters, proposta d’Acció Cultural de Rubí, banda d’hip-hop hereva de Gran Pueblo amb membres com Javier Rubio i Edu Dombuelo, que aportarà un flow 90’s molt marcat; 5) Redland Sound System amb Ugo Otto i Jaime Budokai (Jaime Tron / Muñiz) a càrrec de La Sònica, que tancarà amb reggae / sound system i trombó en directe. Es remarca el caràcter festiu, la gratuïtat, la facilitat d’aparcament al Pinar i l’arribada en bus (línia 1)."} {"start_second":1885, "end_second":1996, "section_title":"Efemèride de cinema: Martin Scorsese i ‘Gimme Shelter’", "section_summary":"Lídia canvia de bloc posant ‘Gimme Shelter’ dels Rolling Stones per celebrar els 83 anys del director Martin Scorsese, nascut el 17 de novembre de 1942. Es recorda que aquesta cançó s’ha utilitzat en almenys tres pel·lícules del director i s’anima els oients a trucar al 93 588 59 60 per discutir o ampliar aquesta informació."} {"start_second":2203, "end_second":2507, "section_title":"Crítica: ‘La larga marxa’ (Stephen King) al cinema", "section_summary":"Inici de la secció de cinema i sèries amb Jacint Furnols i Víctor Pérez. Jacint comenta la saturació de la cartellera, amb 16–18 estrenes la setmana següent, i presenta ‘La larga marxa’, adaptació de ‘The Long Walk’ de Stephen King (pseudònim Richard Bachman). Explica la distopia d’uns EUA ultraconservadors on un programa de TV organitza una marxa mortal entre joves: el guanyador obté tot el que vol i la resta moren. Destaca els temes d’amistat, humanitat en situacions límit i retrocés democràtic, i connecta la pel·lícula amb altres adaptacions distòpiques de King com ‘The Running Man’. Valora el film com a interessant i més potent pel seu context polític que pel terror, tot i criticar un final poc resolt. Es mencionen cinemes on es projecta, com Cinesa Eix Macià i Parc Vallès."} {"start_second":2536, "end_second":2713, "section_title":"Crítica sèrie: ‘Muerte por un rayo’ (Netflix)", "section_summary":"Víctor Pérez recomana la sèrie ‘Muerte por un rayo’ a Netflix, centrada en l’assassinat del president nord-americà James A. Garfield. Explica que la sèrie retrata l’ascens involuntari de Garfield a la presidència i el presenta com una figura avançada a la seva època, amb idees que podrien haver canviat més ràpidament la història dels EUA. Michael Shannon interpreta Garfield i Matthew Macfadyen, l’assassí Charles Guiteau, un personatge amb problemes mentals empès també pel rebuig i el menyspreu social. La sèrie contraposa el mite de la llibertat i l’oportunitat americana amb la realitat de desigualtats estructurals i mostra com temes del 1880 continuen sent actuals. Víctor la considera molt bona i útil per descobrir aquesta part de la història."} {"start_second":2762, "end_second":2984, "section_title":"Crítica: ‘La invasió dels bàrbars’ (cinema en valencià i memòria històrica)", "section_summary":"Jacint Furnols comenta ‘La invasió dels bàrbars’, film de Vicent Monsonís rodat en valencià i adaptació d’una obra de Xema Cardenya. Explica l’estructura en dues línies temporals: el final de la Guerra Civil i la postguerra, amb la repressió franquista, i 80 anys després, amb la neta del protagonista, conservadora del Museu del Prado, que busca les restes del seu familiar en fosses comunes. Es posa en valor la defensa del cinema en valencià, recordant que una pel·lícula anterior de Monsonís (‘Dripping’) va tenir molta més afluència en versió valenciana que en castellà. Jacint destaca la qualitat tècnica, la interpretació d’Olga Alamany i el paper del micromecenatge (més de 1.000 persones) que va permetre promocionar la pel·lícula. Es cita la seva projecció a Cinemes Girona i altres sales, amb poques sessions."} {"start_second":3000, "end_second":3180, "section_title":"Crítica sèrie: ‘It – Bienvenidos a Derry’ (HBO Max)", "section_summary":"Víctor Pérez analitza la sèrie ‘It: Bienvenidos a Derry’, preqüela de les pel·lícules d’It (2017 i 2019) dirigida també per Andy Muschietti. Tot i ser produïda per HBO, Víctor critica que sembli una sèrie d’IP de baix perfil, amb pressupost limitat i efectes especials (cromes) pobres per al nivell esperable. La trama torna a Derry i a les desaparicions de nens, però l’ús abusiu de ‘jumpscares’ fa que la por es torni rutinària i avorrida. Víctor comenta que, després de tres episodis, la sèrie no el convenç, ni per història ni per personatges, i que encara no ha pogut gaudir del Bill Skarsgård com a Pennywise amb la força que tenia a la primera pel·lícula, que considera molt superior. Conclou que la sèrie no té gaire de l’antic segell HBO i recomana prudència."} {"start_second":3180, "end_second":3240, "section_title":"Tancament de la secció i del programa","section_summary":"Lídia acomiada Jacint Furnols i Víctor Pérez, agraint-los les recomanacions. Recorda que la informació local actualitzada arriba tot seguit i que ‘Rubí al dia, d'11 a 12h’ tornarà l’endemà al matí. Es tanca així una hora marcada per la promoció del Festival Rubisound 1413 i per les crítiques de cinema i sèries."}
Introducció de la tertúlia La tertúlia reuneix Belén Tierno i un grup de periodistes locals per comentar tres grans blocs de temes: • Crisi d’habitatge i polítiques públiques a Rubí i Catalunya • Premis de Comunicació Local i el paper dels mitjans de proximitat • Llengua i quota de música en català (i altres llengües cooficials) a les ràdios estatals, amb connexions amb La 2 en català i el mercat musical. A més, al tram final, apareixen dos fils més: • La sobresaturació de periodistes joves i les sortides professionals • La reobertura del Casino de Rubí com a espai simbòlic de ciutat. 1. Crisi d’habitatge a Rubí i a Catalunya 1.1. El Pla Territorial d’Habitatge i el context local Es reprèn una entrevista prèvia amb Jordi Martínez, tècnic de l’Oficina Municipal d’Habitatge i ProUrsa, que explica el Pla Territorial d’Habitatge: • Objectiu: entre 2024 i 2034, aconseguir que l’1% dels habitatges de Rubí siguin de lloguer social. • Hi participen 163 municipis catalogats com a zones tensionades, amb forta demanda d’habitatge. • Compromisos dels municipis: - Arribar al 15% d’habitatge en règim social (compra o lloguer). - Reservar el 50% del sòl urbanitzable per a habitatge. "Ho necessitem perquè cada vegada es demostra més la distància que hi ha entre la realitat econòmica de molts ciutadans [...] i el que demana el mercat." (Resumint les paraules del tècnic Jordi Martínez) 1.2. Bretxa entre sous i preus: vivència generacional La taula passa de la diagnosi tècnica a l’experiència personal: • Joves (25–30 anys): - L’Estela, 25 anys, treballant fa 3 anys, encara viu amb els pares i no veu factible pagar un lloguer ni comprar. - El David diu que ni s’hi planteja: veu l’accés a l’habitatge com “un problema del futur” perquè ara ho percep com a inassolible. • Generació mitjana (Xavi, Belén): - Recorden que abans tampoc era fàcil, però ara la situació és molt més complicada. - Es vivia el model clàssic de: treballar, estalviar, donar una entrada… però avui els lloguers ja són inassumibles fins i tot per salaris estables. • Generació més gran (Jordi Margarit): - Constata que la generació següent viurà pitjor que la seva, a l’inrevés del que havia passat amb els seus pares. - Explica que el seu fill de 32 anys encara viu amb ell: exemple clar de retard en l’emancipació. - Moltes famílies contemplen pagar hipoteca tota la vida i fins i tot pensar en tornar a “pisos niu” per als fills. 1.3. Rubí com a ciutat tensionada i “Rubí-Sant Cugat” Es parla de l’especificitat de Rubí: • Excellents comunicacions amb la resta de Catalunya i de l’Estat fan de Rubí una ciutat cada cop més atractiva. • El preu de l’habitatge puja constantment i Rubí s’està aproximant a Sant Cugat, encara que no al mateix nivell. • Nova promoció a la zona de Can Oriol anunciada com a “Rubí-Sant Cugat”, posant l’èmfasi en Sant Cugat com a reclam de mercat. 1.4. Habitatge social: parc insuficient i requisits paradoxals Alguns punts clau sobre l’habitatge social a Catalunya: • Parc d’habitatge social al voltant del 2%, enfront d’altres ciutats europees amb xifres pròximes al 20%. • Una de les funcions de l’habitatge públic és contenir els preus de mercat: si hi ha més oferta pública, els preus privats baixen. Sobre els requisits d’accés: • S’ha trencat la idea antiga que l’habitatge social és només per a qui no té ingressos. • Ara es demana sobretot capacitat mínima de pagament (ingressos mínims), ja que l’administració necessita garanties que el lloguer es podrà pagar. • Això genera una paradoxa: - Persones que no arriben als requisits de renda per accedir a un pis social, - però alhora no poden pagar el mercat lliure. "Si vostè no assegura que podrà seguir-lo pagant resulta que no té accés ni a un pis d'habitatge social..." (Resum del debat sobre la paradoxa dels requisits) La taula coincideix que tots es fan les mateixes preguntes però no tenen respostes clares sobre com resoldre la crisi estructural de l’habitatge. 1.5. Impacte social i vital del model d’habitatge Es reflexiona sobre l’impacte sociològic del model actual: • Model europeu ideal: tenir diversos tipus d’habitatge al llarg de la vida, adaptats a les necessitats (pis petit de jove, pis gran amb fills, un altre d’adaptat a la vellesa). - A la pràctica, aquí és quasi impossible canviar d’habitatge diverses vegades. • Condicionants vitals: - Una persona sola sovint no pot accedir a un habitatge: es veu obligada a compartir pis o a tenir parella per poder pagar. - Això limita la llibertat personal de decidir si es vol viure sol, en parella o amb amics. - En cas de separacions de parella, el problema es duplica: es passa de pagar un habitatge entre dos a haver de mantenir-ne dos. La tertúlia conclou aquest bloc amb la sensació de frustració generacional i precarització estructural, especialment per als joves. 2. Premis de Comunicació Local i mitjans de proximitat 2.1. Premis de Comunicació Local: guardons destacats Es comenta la 38a edició dels Premis de Comunicació Local (Diputació de Barcelona), concebuts per reivindicar el valor democràtic dels mitjans de proximitat. Premis i guardonats principals: • Premi d’Honor: Josep Cuní, per la seva llarga trajectòria als mitjans (locals, nacionals i estatals). • Premi “Rosalia Rovira” a la millor ràdio local: l’Espluga FM, per: - trajectòria exemplar al servei de la ciutadania, - arrelament comunitari, - capacitat d’innovació. • Reconeixement a Ona Codinenca (Sant Feliu de Codines). • Millor contingut en vídeo: Els maquis a les muntanyes de Prades de Canal Reus. • Millor contingut d’àudio: Les 6 de Ravensbrück del Consorci d’Emissores Municipals de les Terres de Lleida. • Millor contingut multimèdia: Va passar aquí de BTV. • Millor acció comunicativa d’un ens local: campanya “Tu tens la clau” de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. 2.2. La figura de Rosalia Rovira i la invisibilització de les dones El Jordi Margarit aprofita el premi Rosalia Rovira per fer una petita peça d’història de la ràdio: • Rosalia Rovira va ser: - la dona més destacada de la ràdio als anys 20 i 30, - locutora estrella de Ràdio Associació de Catalunya, - la locutora millor pagada de tot l’Estat en aquella època. • Episodi clau: gener del 1939, entrada de les tropes franquistes a Barcelona: - ella està locutant, li exigeixen passar al castellà, - ella s’hi nega i acaba fent feines humiliants (rentar lavabos) a causa de la repressió franquista. La història de Rosalia Rovira serveix d’exemple de què podria haver passat amb el paper de les dones en la comunicació si no s’hagués produït el tall traumàtic de la Guerra Civil i la dictadura. Per això, es valora positivament que el premi porti el seu nom: recupera una figura clau i dona referents femenins potents en la història de la ràdio. 2.3. El paper democràtic i cultural dels mitjans de proximitat El debat passa als mitjans locals: • La comunicació de proximitat permet: - explicar grans temes des d’un territori concret, - generar identitat i arrelament, - donar veu a històries locals amb dimensió universal. Exemples: • Els maquis a les muntanyes de Prades (Canal Reus): - reconstrueix una època històrica del territori amb profunditat. • Les 6 de Ravensbrück: - basat en testimonis de sis dones deportades al camp de concentració, - connecta amb experiències locals (com la de Neus Català, també rubinenca), - il·lustra com un mitjà local pot tractar temes històrics, de memòria i drets humans amb molta qualitat. "La comunicació pròxima, malgrat la globalització, ajuda a entendre i empatitzar millor amb allò que expliques." Es reivindica que la proximitat no implica parlar només de “coses petites”, sinó que pot oferir continguts de gran profunditat. 2.4. Recursos, precarietat i dependència institucional El David posa sobre la taula la qüestió dels recursos: • Molts mitjans locals depenen directament de institucions públiques (ajuntaments, diputacions…). • Els premis són positius, però no substitueixen la necessitat de finançament estable perquè els professionals puguin treballar amb qualitat. La taula analitza: • Hi ha centenars d’emissores locals a Catalunya. Moltes: - tenen només 1 o 2 persones a la redacció, - o funcionen amb voluntariat sense remuneració, malgrat la professionalitat. • Es remarca la importància de mitjans públics ben finançats: "Un mitjà públic és públic, per tant necessita recursos que vinguin del finançament social. I és molt sa tenir mitjans públics." Problemes recurrents: • Alguns governs locals no veuen amb bons ulls mitjans públics que no poden controlar, cosa que pot condicionar els recursos. • Comparació amb el primer consistori democràtic: - Els primers regidors no cobraven, com si fos una ONG. - Més tard es va normalitzar que cobressin: la pregunta és si la ciutadania enten també que un servei públic d’informació necessita professionals remunerats. 2.5. Premis, dotació econòmica i “punxes” locals Es comenta que els Premis de Comunicació Local tenen dotació econòmica: • Ràdio Rubí va ser Premi Rosalia Rovira a finals dels 90, fet que va aportar ingressos econòmics. • El Jordi comenta, amb ironia, que aquests diners no sempre han anat directament a Ràdio Rubí, sinó a l’Ajuntament, i critica que l’emissora no tingui administració pròpia. Belén avisa que és un “jardí amb punxes”, però el debat evidencia: • La necessitat que els mitjans locals gestionin directament part dels recursos que generen. • La importància de posar en valor públicament la feina feta a Ràdio Rubí per poder-se presentar als premis i competir amb altres emissores. 2.6. El cas Josep Cuní: trajectòria i exigència professional El Jordi Margarit defensa el premi a Josep Cuní com a molt merescut i aprofita per repassar la seva aportació: • Va ser clau en la posada en marxa de la programació “moderna” de Catalunya Ràdio a mitjans dels 80: - Va convertir-la en una ràdio nacional de referència, amb un model que ha anat evolucionant però manté bones parts d’aquella estructura inicial. • És conegut per la seva gran exigència professional: Podies sortir del seu despatx “amb els ulls plorosos”, però al cap d’una estona et trucava per anar a dinar: duresa professional i bon tracte personal. • També va tenir un paper rellevant a la SER Catalunya, intentant reimpulsar una programació en català dins d’un grup estatal. La taula coincideix que es tracta d’una figura fonamental en la història recent de la ràdio catalana. 3. Llengua, La 2 en català i quota de música en llengües cooficials 3.1. La 2 en català i la pluralitat de mirades Es parla de La 2CAT (La 2 en català): • Es valora positivament que TVE a Sant Cugat produeixi continguts específicament en català. • Professionals que hi treballen (molts viuen a Rubí) estan contents de poder fer contingut en la llengua en què viuen. • Es destaca el valor que Televisió Espanyola tingui una finestra pròxima que: - parli en català, - parli del que passa a Catalunya, - i ofereixi una mirada informativa diferent de Madrid o d’altres centres. "La manera de pensar el món i de dir què passa al món des de Barcelona, Sevilla o Sant Sebastià és diferent. Ni millor ni pitjor, però diferent." Es remarca que no existeix la informació totalment objectiva: el que es pot exigir és que sigui honesta, contrastada i rigorosa. 3.2. La “assignatura pendent” de la transició: llengües cooficials El Jordi fa una reflexió històrica: • Durant la transició democràtica, es va apostar per l’Estat de les autonomies, però es va bandejar la cultura. • Considera que hauria estat relativament fàcil establir que a tot l’Estat es coneguessin mínimament el català, el gallec i l’eusquera: "No hagués passat res perquè tinguessis uns mínims coneixements." • Compara amb Suïssa, on la població sol tenir coneixements de diverses llengües oficials (alemany, francès, italià, romanç) amb certa naturalitat. Avui, en canvi, hi ha hostilitat i instrumentalització política envers aquestes llengües a certs sectors, i això afecta també el tractament mediàtic i musical. 3.3. Proposta d’ERC: 5% de música en llengües cooficials a les ràdios estatals Es presenta la iniciativa legislativa d’Esquerra Republicana: • Proposició no de llei al Congrés dels Diputats per: - garantir que les ràdios musicals d’àmbit estatal programin com a mínim un 5% de cançons en llengües cooficials (català, gallec, basc, occità). - Això implica modificar la Llei General de Comunicació Audiovisual. • El debat s’ha de fer a la Comissió de Cultura del Congrés. La taula ho considera de mínims: • El David recorda que a les ràdios sonen percentatges altíssims de música en anglès, i ningú no ho qüestiona. • Un 5% en llengües cooficials no és gens desmesurat, i fins i tot pot semblar curt tenint en compte la qualitat i quantitat de producció musical en aquestes llengües. "Em sap greu, un 5% potser fins i tot se'm queda curt; es fa molt bona música aquí, a Galícia i arreu." 3.4. Paper de les ràdios i descobriment de música en altres llengües Es reflexiona sobre com la música en altres llengües arriba al gran públic: • Molts grups gallecs o bascos només són coneguts fora del seu territori quan traspassen la frontera per qüestions molt concretes: - festivals com el Benidorm Fest (cas de les Tanxugueiras), - fenòmens virals a xarxes, - alguna programació puntual a ràdios estatals. • Exemple català: - La gent que estimo d’Oques Grasses es va fer viral arreu de l’Estat; molta gent la cantava sense saber català (o sabent-ne molt poc), demostrant que la barrera lingüística és molt relativa quan la cançó connecta. Es remarca que: • Les ràdios tenen el poder de divulgar cultura i d’obrir finestres perquè la gent descobreixi música d’altres territoris. • Si les cançons no arriben mai al públic, aquest no pot valorar si li agraden. 3.5. Xarxes socials vs ràdios: qui fa la feina de difusió? El Jordi apunta que, avui, la promoció musical passa molt per les xarxes: • Plataformes digitals i xarxes (YouTube, TikTok, Spotify…) són canals clau per fer-se conèixer. • Tot i això, continuar demanant quotes a la ràdio té sentit, sobretot a: - mitjans públics, - grans ràdio-fórmules privades. "Ja té pabrots que s'hagi de legislar això quan sempre s'ha dit que es programava per criteris de qualitat." Si realment els criteris fossin només de qualitat, s’haurien programat des de fa temps autors i grups de Galícia, Euskadi i Catalunya. El fet que calgui legislar evidencia que hi ha hagut biaixos econòmics i polítics. 3.6. Idioma, manlleus i català del segle XXI Abans d’entrar a fons en la llei, posen música dels Figaflauas: • Canten en català però amb un català híbrid i ple de manlleus (castellanismes, anglicismes). • Es fan bromes lingüístiques: - abanico vs ventall, - xiringuito vs guingueta, - expressions com "anem a fer una cervesa" vs "anem a posar benzina". Es constata que ser català és “cada cop més cansat” per la pressió de mantenir la llengua enmig d’un entorn ple de manlleus i interferències, però també es reconeix que: • El català del segle XXI incorpora influències de l’anglès i del castellà de manera natural. • Això forma part de la realitat lingüística, tot i que cal mantenir consciència i cura del català genuí. 4. Joves periodistes, saturació del sector i nous rols 4.1. Sobreproducció de periodistes S’obre un parèntesi sobre la feina en el món del periodisme: • Fa dècades, l’Autònoma era l’única facultat de comunicació; ara n’hi ha unes set a Catalunya. • Només a l’Autònoma surten aproximadament 200 periodistes l’any; si es multiplica pel conjunt de facultats, parlem de centenars o milers de nous titulats anualment. El David i l’Estela ho viuen en primera persona: • Mercat laboral saturat, amb pocs llocs als mitjans. • Molts companys de promoció encara no han trobat lloc o estan “a l’expectativa”. 4.2. Nous àmbits: gabinets, xarxes, “community managers” i coaches Es comenta que, avui, el periodisme no es limita als mitjans clàssics: • Sortides possibles: - gabinets de comunicació d’empreses i institucions, - gestió de xarxes socials, - continguts digitals, etc. Però també hi ha inflació de rols “de moda”: • Community managers i coaches proliferen després de cursos breus. • Belén ironitza sobre el fet que “mig bloc de pisos són coaches” i qüestiona: "No tothom pot ser coach. Igual que no tothom pot ser cirurgià en dos dies." Es posa en dubte la banalització de perfils professionals que, en teoria, haurien de requerir formació profunda (tant en comunicació com en acompanyament personal). 5. El Casino de Rubí: memòria, simbologia i reobertura 5.1. Reobertura i significat local Al tram final, Belén introdueix el tema del Casino de Rubí (tot i que diu que no volia “avorrir” perquè ja fa dies que en parlen): • El 13 de desembre es farà la inauguració oficial de l’edifici renovat. • L’acte serà tancat, amb assistència de: - representants polítics, - món social i cultural, - teixit empresarial. El David hi participarà com a ballarí a l’acte inaugural, i ho viu com un privilegi perquè el casino ha estat un lloc on ha viscut moments familiars importants des de petit. 5.2. Memòria personal i col·lectiva: de l’ús franquista a la recuperació ciutadana El Jordi hi afegeix una perspectiva històrica i personal: • Va actuar-hi ja als anys 70 (1973) en una de les seves primeres actuacions fora del casal parroquial. • Recorda el casino també com a escenari de celebracions franquistes, amb la guàrdia i la banda de cornetes i tambors per celebrar el 18 de juliol. Vol tornar-hi per “treure’s de sobre” aquesta imatge i restituir el lloc com un espai de cultura i vida democràtica. Tanca amb un missatge clar: • “Llarga vida al Casino”, • i felicitació a la gent que ha mantingut la flama de l’equipament i n’ha defensat la rehabilitació. L’Estela avança que hi anirà a cobrir l’acte com a periodista, i també mostra interès per les visites guiades teatralitzades que s’hi faran. 6. Idees clau transversals 6.1. Dret a l’habitatge • Bretxa enorme entre sous i preus fa que fins i tot qui treballa amb contractes estables no arribi a un lloguer digne. • Parc d’habitatge social molt per sota dels estàndards europeus. • Cal repensar models flexibilitzats d’habitatge al llarg de la vida i requisits d’accés menys paradoxals. 6.2. Mitjans de proximitat i democràcia • Són estructurals per a la vida democràtica: expliquen el territori i en recullen memòria, conflictes i veus diverses. • Necessiten finançament estable i suficient, no només premis puntuals. • La història de Rosalia Rovira mostra com la ràdio i les dones ja eren centrals als anys 30 i com la dictadura va segar aquesta evolució. 6.3. Llengua, música i representació cultural • El català, el gallec i l’eusquera continuen sent infrarepresentats als grans circuits mediàtics estatals. • Una quota mínima del 5% de música en llengües cooficials és modesta però simbòlica, i hauria de servir per normalitzar la diversitat lingüística. • La 2 en català i la programació en català a la SER mostren que es pot fer contingut de qualitat en català dins de grans estructures estatals. 6.4. Generacions, precarietat i oficis comunicatius • Joves periodistes es troben amb un mercat sobrepoblat i llocs de feina limitats. • Les xarxes i nous rols (community manager, creador de contingut) obren opcions, però sovint amb precarietat i intrusisme. • La tertúlia reivindica la professionalitat tant en periodisme com en camps emergents com el coaching. 7. Tancament La tertúlia combina experiències personals, anàlisi política i memòria històrica per abordar tres grans eixos: • Habitatge: frustració intergeneracional i necessitat de polítiques públiques més ambicioses. • Mitjans de proximitat: reconeixement als Premis de Comunicació Local i reivindicació del seu paper democràtic. • Llengua i cultura: defensa d’una presència major del català i altres llengües cooficials tant a la televisió pública com a les ràdios musicals, amb la música com a eina de normalització. El programa es tanca amb un to crític però esperançador, amb la imatge del Casino de Rubí reobert com a símbol de recuperació d’espais compartits i de continuïtat cultural a la ciutat.
Introducció del programa En aquesta segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h (7 de novembre), el magazín de RÀDIO RUBÍ, s’aborden tres blocs principals: • Drets humans al Sàhara Occidental i projecte Veus des de la resistència (cooperació internacional de l’Ajuntament de Rubí). • Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya i els seus objectius fins al 2044. • Actualitat esportiva rubinenca i una recomanació musical centrada en Oques Grasses. 1. Sàhara Occidental: 50 anys d’ocupació i resistència 1.1. Context històric i situació actual Els convidats Mahfoud Mohamed Lamine (NOVACT), Mohamed Mayara (Equip Media) i Albert Giralt (ACAPS Catalunya) expliquen la situació del poble sahrauí 50 anys després dels Acords de Madrid. • Es compleixen 50 anys des que l’Estat espanyol va abandonar «de forma irresponsable» l’aleshores colònia del Sàhara Occidental, entregant-la a Marroc i Mauritània. • Marroc continua perpetuant una ocupació il·legal i vulnerant «de forma sistemàtica» els drets humans. • La població sahrauí està fragmentada: - Territoris ocupats sota repressió diària. - Campaments de refugiats de Tinduf (Algèria) en condicions molt precàries. • El territori està separat per un mur de 2.700 km que divideix famílies i consolida el control marroquí. «El poble sahrauí porta 50 anys sota ocupació, repressió i exili, reclamant el seu legítim dret a l’autodeterminació i la independència.» 1.2. Responsabilitat de l’Estat espanyol i mobilització • Es reclama que l’Estat espanyol assumeixi la seva responsabilitat històrica i culmini el procés de descolonització. • Es critica el gir del govern espanyol el 2022, quan Pedro Sánchez avala el pla d’autonomia marroquí com a base «més seriosa» de solució, considerat pels ponents com una legitimació de l’ocupació. • S’ha celebrat una gran manifestació a Madrid per exigir: - Un posicionament «més digne» d’Espanya. - Suport a un referèndum d’autodeterminació com a única solució justa i duradora. 1.3. Bloqueig internacional i ONU • S’analitza la darrera resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides (31 d’octubre): - Marroc la presenta com una victòria que dona suport al seu pla d’autonomia. - Tanmateix, la resolució reconeix el dret del poble sahrauí a l’autodeterminació i la necessitat d’una solució «justa, duradora i mútuament acceptable». - Els ponents la qualifiquen de confusa i contradictòria, i alerten que per primer cop el Consell dona «cert suport» a la proposta marroquina. • Es destaca el paper dels Estats Units (autors principals de la resolució) i el seu posicionament «hostil» a les reivindicacions sahrauís, especialment des que Trump va reconèixer la «sobirania» marroquina sobre el Sàhara Occidental. • També es denuncia el suport de França, EUA i Espanya a Marroc, cosa que alimenta la sensació d’impunitat. 1.4. Mobilització sahrauí i rebuig de solucions imposades • Abans i després de la resolució de l’ONU, hi ha manifestacions massives: - Als campaments de refugiats. - Als territoris ocupats. - A la diàspora, inclosa la manifestació a Madrid. • Es rebutja qualsevol solució imposada per organismes internacionals que no respecti autodeterminació i independència. • Es reivindica el referèndum aprovat fa més de 30 anys com a garantia d’una sortida justa al conflicte. 1.5. Equip Media i la lluita per informar Mohamed Mayara explica la tasca d’Equip Media: • És un col·lectiu de periodistes sahrauís fundat el 2009 per trencar el bloqueig informatiu i documentar vulneracions als territoris ocupats. • El seu treball és criminalitzat per Marroc: - Periodistes detenuts, jutjats i empresonats. - Confiscació de material (càmeres, equips de gravació) cada cop que documenten manifestacions o abusos. • Des del 2015, Marroc ha negat l’entrada a més de 350 periodistes i observadors internacionals al Sàhara Occidental. • Malgrat la repressió, s’han convertit en font d’informació essencial per a organitzacions i mitjans internacionals. 1.6. Veus des de la resistència i protagonisme de les dones El projecte Veus des de la resistència, impulsat per NOVACT i ACAPS amb el suport del Servei de Cooperació de l’Ajuntament de Rubí, se centra en alertadores sahrauís: • El bloqueig als territoris ocupats fa impossible la presència continuada d’observadors o delegacions; per això cal enfortir les veus internes. • Es destaca el paper històric i central de les dones sahrauís: - Als campaments de Tinduf: organitzen i sostenen la vida quotidiana, construeixen els campaments i les estructures comunitàries. - Als territoris ocupats: lideren la resistència i la documentació de vulneracions malgrat detencions, desaparicions, tortures i violacions. • Les alertadores treballen en xarxa, de manera disciplinada i clandestina, registrant casos de: - Detencions arbitràries. - Tortures i maltractaments. - Violència sexual. - Discriminació econòmica i social. 1.7. L’informe anual de vulneracions de drets humans • Veus des de la resistència concreta la seva tasca en informes anuals sobre vulneracions als territoris ocupats (és el tercer informe consecutiu). Característiques dels informes: • Recullen més d’un centenar de vulneracions de drets humans en un any. • Són la font professional més completa actualment disponible sobre el Sàhara ocupat, davant la manca d’espai als grans informes anuals de Human Rights Watch, Amnesty International, etc. • Les dades es fan servir per a incidència política a: - Consell de Drets Humans de l’ONU (Ginebra). - Parlament Europeu (Brussel·les). - Administracions locals, autonòmiques i estatals (inclosa Rubí). «Davant l’absència total d’observadors internacionals, l’única veu que tenim són aquests informes i el coratge dels defensors i defensores que arrisquen la seva vida.» 1.8. Mecanismes de repressió marroquina Es descriuen els principals mecanismes de control i silenciament utilitzats per Marroc: • Presó i condemnes exemplars: - Des del 2019, més de 19 activistes sahrauís han estat detinguts i condemnats a penes de fins a 20 anys per fer activisme o defensar drets humans. • Estrangulament econòmic: - Retirada de salaris o llocs de treball a activistes i famílies per arraconar-los econòmicament i intimidar la resta de la població. • Canvi demogràfic: - Transferència de colons marroquins al Sàhara Occidental. - Intenció de convertir els sahrauís en minoria al seu propi territori. - Pressió sobre els joves sahrauís perquè emigrin i abandonin el territori. • Confiscació sistemàtica d’equipaments dels periodistes sahrauís. • Campanyes de difamació i estigmatització, especialment contra dones activistes: - S’exemplifica el cas de Sultana Khaya (Sultana Geia): - Més de dos anys d’arrest domiciliari a casa seva, a Bojador. - Violacions sexuals repetides contra ella, la seva germana i fins i tot la seva mare de més de 80 anys, en un context total d’impunitat. 1.9. Solidaritat catalana i rubinenca Des d’ACAPS s’analitza el paper de la solidaritat catalana: • Catalunya ha estat històricament molt solidària amb la causa sahrauí des dels anys 80. • El moviment té cicles d’alça i baixa, però la causa sempre s’ha mantingut viva. • A Rubí, entitats com Rubí Solidària fa anys que treballen la causa sahrauí, organitzant actes informatius i trobades amb representants del Front Polisario. • Es considera clau reactivar la solidaritat per: - Visibilitzar el conflicte i la seva dimensió d’injustícia. - Exercir pressió política sobre Espanya i Nacions Unides perquè compleixin les seves obligacions en el procés de descolonització. • Es remarca que és una de les causes més injustes i pròximes, per l’antiga responsabilitat colonial i administrativa d’Espanya sobre el territori. 2. Pla territorial sectorial d’habitatge (Catalunya 2024–2044) 2.1. Marc general del pla El tècnic de Prohabitatge / ProUrsa, Jordi Martínez, explica el pla territorial sectorial d’habitatge aprovat per la Generalitat l’octubre de 2023: • És un document de més de 500 pàgines que fixa línies estratègiques per als pròxims 20 anys. • Respon a: - L’obligació prevista a la Llei d’habitatge 18/2007. - La situació crítica del mercat d’habitatge a Catalunya, especialment en l’àmbit de l’habitatge social. 2.2. Per què un pla a 20 anys vista? • L’habitatge és un problema estructural, no es pot abordar amb plans a 1–2 anys. • Canvi en l’estructura de les llars: - Abans era habitual que hi visquessin 4–6 persones per habitatge. - Ara hi ha moltes més llars unipersonals o de 2 persones. • Això implica que calen més habitatges per allotjar un volum semblant o lleugerament superior de població. • Calen solucions estructurals, no només mesures conjunturals d’emergència. 2.3. Dos grans objectius per al 2044 El pla fixa dues fites principals: Solidaritat urbana (15% d’habitatge social) • Afecta 163 municipis catalans amb forta demanda d’habitatge, on viu més del 80% de la població (entre ells, Rubí). • A l’horitzó 2044, el 15% dels habitatges principals de cada un d’aquests municipis hauran de ser habitatges destinats a polítiques socials: - Lloguer social. - Habitatge de protecció oficial (HPO). - Habitatges cedits a xarxes de mediació social. - Contractes de lloguer per sota del preu de mercat. Règim social de lloguer (9% al conjunt de Catalunya) • Per al 2044, el 9% dels habitatges principals del país hauran de ser habitatges en règim de lloguer social. • Es dirigeixen a unitats de convivència amb ingressos continus però insuficients per fer front als preus de mercat. 2.4. Mancomunitat entre municipis • El pla preveu un mecanisme de mancomunitat per a la solidaritat urbana: Municipis amb demanda forta (per exemple, Rubí, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell) poden presentar projectes mancomunats. El 15% d’habitatges de política social es calcula sobre el conjunt de municipis mancomunats, no estrictament municipi a municipi. Exemple: Rubí podria tenir un 10% i Terrassa un 18%, però la mitjana conjunta ha d’arribar al 15%. • Requisits: - Justificar motius socials, urbanístics i de benefici compartit. - Presentar la proposta perquè la Generalitat l’aprovi. - Només es poden presentar durant els primers 4 anys del pla, és a dir, fins al 2028. 2.5. Magnitud del repte: 275.000 habitatges de lloguer social • Es calcula que cal incorporar més de 275.000 habitatges de lloguer social en 20 anys a Catalunya. • Situació actual: - El parc d’habitatge de política social no arriba al 2% del total. - En països europeus com Àustria, Dinamarca o Països Baixos se supera sovint el 20% d’habitatge social. • Raons de la necessitat: - Desajust molt gran entre els ingressos de moltes llars (incloses les que tenen feina fixa) i els preus del mercat. - Especial dificultat per a persones sense ingressos estables o amb feines precàries. 2.6. Impacte sobre el mercat i funció del sector públic • Incrementar el parc d’habitatge social té un efecte doble (win-win): Resposta directa a les necessitats d’accés a l’habitatge de la població vulnerable o amb rendes mitjanes-baixes. Pressió a la baixa sobre els preus del mercat privat: si l’administració incorpora moltes unitats a preu més reduït, l’oferta privada es veu obligada a ajustar preus. • Es destaca que deixar-ho tot en mans del mercat implica que els preus es regulin només per la lògica de l’oferta i la demanda, generant exclusió residencial. 2.7. Per què el 50% del sòl HPO ha de ser per a lloguer? • El pla estableix que el 50% de les reserves de sòl per habitatge de protecció oficial (HPO) s’ha de destinar obligatòriament a habitatge de lloguer. Raons principals: • Rotació i mobilitat social: - Lloguers socials amb preus inferiors al mercat permeten a les famílies estalviar durant períodes de 7 anys (durada típica dels contractes). - Després, aquestes famílies poden accedir al mercat privat (lloguer o compra) en millors condicions, alliberant el pis social per a noves llars. • Manteniment del patrimoni públic: - Si un ajuntament construeix un edifici de lloguer social i en manté la propietat, pot donar resposta successiva a diverses generacions. - Quan l’habitatge protegit és de compra, l’immoble passa a ser propietat privada i deixa de formar part del parc públic de manera definitiva. «L’habitatge de lloguer social permet donar resposta no només a una generació, sinó a moltes, perquè el patrimoni continua sent públic.» 2.8. Reptes per a l’execució del pla (fins al 2044) • Es tracta d’un pla molt ambiciós (més de 300.000 habitatges de política social en total). • Principals reptes: - Coordinar tots els actors implicats: administracions (Generalitat, ajuntaments), promotors, constructors, entitats socials, etc. - Generar sinergies i acords de país perquè tots entenguin la necessitat d’implicar-se. - Garantir finançament estable i instruments urbanístics eficients. - Vetllar perquè els objectius no quedin només en paper, sinó que es vagin monitorant i complint. 3. Repàs esportiu local del cap de setmana El periodista esportiu Sisco Lara García fa un resum molt positiu del cap de setmana esportiu rubinenc, amb resultats destacats en futbol, hoquei línia i futbol sala. 3.1. Futbol • UE Rubí (Lliga Elit) - Empat 2–2 al camp de la Ciutat Cooperativa. - Partit complicat però atractiu; el punt es considera profitós. - L’equip encadena 5 jornades sense perdre i es manté a la part alta de la taula. • Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) - Empat 0–0 davant l’últim classificat. - Resultat insuficient, ja que l’equip continua en lloc de descens. • Olímpic Can Fatjó (Futbol, Segona Catalana) - Segona victòria consecutiva. - Triomf 2–1 contra el líder, el Juneda. - L’equip surt de la zona de descens. 3.2. Hoquei línia – Cent Patins • Cent Patins (equip masculí, Lliga Èlite) - Derrota prevista contra el potent Molina Sport. - Tot i la derrota, la resta de resultats del cap de setmana fan que el balanç global sigui positiu. • Cent Patins (equip femení, Lliga Èlite) - Victòria contundent 0–10 a la pista del Tsunami. - Es consoliden com a líders de la fase regular de la Lliga Èlite. 3.3. Waterpolo – Club Natació Rubí (CNR) • Equip femení (Primera Nacional) - Victòria en el seu partit a domicili (l’Eloa / l’Elloa). - Les noies es col·loquen líders en solitari de Primera Nacional. • Equip masculí (Divisió d’Honor) - Victòria a Barcelona davant el Club Natació Catalunya. - L’equip queda pràcticament fora de la zona de perill, consolidant la permanència. 3.4. Futbol sala – Esportiu Rubí • Esportiu Rubí femení - Victòria 5–3 a casa davant el Concòrdia. - L’equip es manté a la part alta i es recupera de la «punxada» de la setmana anterior. • Esportiu Rubí masculí - Triomf 2–9 a la pista del Pineda. - Segona victòria consecutiva i sortida de la zona de descens. - Es destaca la bona dinàmica de l’equip entrenat per David Parrilla. En conjunt, cap de setmana molt positiu per a l’esport rubinenc, amb bons resultats en la majoria de disciplines. 4. Recomanació musical: Oques Grasses fan història El responsable musical Robert Fernández tanca el bloc amb una recomanació vinculada a l’actualitat musical catalana: Oques Grasses. 4.1. L’èxit d’Oques Grasses • Banda de pop eclèctic en català, amb influències de funk, reggae i músiques del món. • Han aconseguit un fet històric: ser la primera banda en català que omple l’Estadi Olímpic Lluís Companys. • Van exhaurir en 20 minuts les entrades per als concerts del 9 i 10 d’octubre de 2026. 4.2. Noves dates i eufòria del públic • Davant la demanda (fins a 180.000 persones en cua virtual), s’anuncien dues noves dates: - 5 i 7 d’octubre de 2026 a l’Estadi Olímpic. • A les 12 del migdia d’avui (moment d’emissió del programa) es posen a la venda les entrades a través de The Project. • En total, seran 4 concerts de comiat a l’Estadi Lluís Companys, tancant la trajectòria de la banda liderada per Pepet (Pep) Montmany / Pep Montero. 4.3. Cançons emblemàtiques i tema del dia • Es recorda el clàssic «Cara de cul», un dels temes més emblemàtics i corejats de la banda. • Com a banda sonora, s’escolta el darrer senzill d’Oques Grasses: - «Records des de la lluna», presentat com un tema que simbolitza els «passos importants» de la banda cap al comiat. • Fernández anima els oients que volen entrades a posar-se en cua i aprofitar aquestes dues noves oportunitats històriques per veure la banda. «Els passos importants es solen fer sense roba», repeteix el tema mentre es remarca que el darrer gran pas serà el comiat a l’Estadi Olímpic el 2026. 5. Missatge final de RÀDIO RUBÍ Al llarg del programa i en diverses falques, RÀDIO RUBÍ reforça la seva identitat com a ràdio de proximitat: • Es presenta com «la primera en informació local, sempre al teu costat». • Es recorden altres espais de la graella: informatius de migdia i vespre, programes esportius i musicals. • Es destaca la voluntat de la ràdio de seguir explicant tot el que passa a la ciutat, combinant informació local, cooperació internacional, esport i cultura.
