Episodis etiquetats amb Rubialdia
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Resum general del programa Rubí al dia, d'11 a 12h amb Lidia Martín Juanes combina en aquest espai: • Autobombo de RÀDIO RUBÍ amb la presentació detallada del festival Ruby Sound (programació, logística i samarretes). • Un bloc musical històric amb referències als Beatles i a George Harrison. • Una secció jove amb Quique Guillem i Sandra Borrego dedicada a analitzar el nou disc de la Rosalía, LUXE, des del punt de vista musical, conceptual i generacional. El programa barreja agenda cultural local, promoció d’activitats de RÀDIO RUBÍ i anàlisi musical en profunditat, amb un to molt distès i col·loquial però amb contingut força elaborat quan entra en el disc de la Rosalía. 1. Presentació del tram de programa Context del magazín • Lidia recorda l’estructura diària de Rubí al dia, d'11 a 12h: - Primer tram amb Pamela Martínez Ortega des de les 8 h. - Tertúlia de les 10 h amb Albert Solé. - Informatius amb una altra periodista. - Aquest quart tram és l’“hora més magazine” de dijous 27 de novembre de 2025. • To proper i d’acollida, marcant que ara ve la part més lleugera i cultural del programa. 2. Ruby Sound: samarretes, cartell i logística del festival 2.1. Introducció al Ruby Sound i paper de la ràdio • S’anuncia que aquest dissabte se celebra una nova edició del Ruby Sound a l’espai 14-13 del barri del Pinar. • Lidia admet que faran “una mica d’autobombo” perquè el festival està impulsat per RÀDIO RUBÍ. • Es destaca: - Jornada doble: matí i tarda-nit. - Caràcter de festassa musical i cultural. - Protagonisme de les entitats musicals rubinenques, clau en la difusió de la música local. 2.2. Samarretes del festival i estratègia de repartiment Amb Robert Fernández, responsable musical de la ràdio: • Es presenten dues samarretes: - La samarreta oficial “d’equip titular” per al personal de la ràdio (edició limitada, més cara de produir). - La samarreta que es regalarà al públic, que porta el mateix Robert. • Dades clau: - Gairebé 200 samarretes per repartir. - Distribució aproximada: 40 al matí i 140 a la tarda-nit. - Algunes peces reservades per als músics com a record. - Sistema de repartiment: “qui arriba primer, s’endú samarreta i tria talla”. • Tallatges: - Dones: de S a XL. - Homes: de M a XXL. • Elecció del color: - Procés “democràtic” via participació dels oients i l’equip a la ràdio. - Es comenta que la samarreta multicolor de l’equip hauria triplicat el pressupost, però que no hi havia marge econòmic per replicar-la per al públic. 2.3. Promoció i visibilitat del Ruby Sound a la ciutat • Es juga amb la idea del compte enrere (queden 49 hores perquè comenci el festival). • Es menciona per comparació la pantalla de compte enrere de la Plaça Catalunya / entorn del Casino, i es lamenta que la ràdio no en tingui una específica. • Difusió del festival: - Pantalles dels Cardíbols. - Pantalla del Mercat. - Cartelleria pels carrers i el centre. 2.4. Jornada matinal: swing, lindy hop i vermut • Novetat d’aquesta edició: jornada matinal de ball davant l’espai 14-13. • Continguts: - Concert de Jazz Rubí amb la formació East Wind & AJR Cats. - Sessió de swing i bebop pensada per ballar lindy hop. - Participació del col·lectiu Fem l’Indi Sant Cugat amb dos professors que faran una classe oberta de 30 minuts: - Per introduir les nocions bàsiques de lindy hop. - O per perfeccionar el nivell de qui ja en sap. • Serveis addicionals: - Barra de begudes: aigua, refrescos, vermut, cervesa. - Menjar amb Moa Street Food (food truck local que ja ha estat a la Fira del Vi): - Hamburgueses. - Hot dogs. - Altres propostes de street food. • Objectiu: crear un espai de ball, socialització i felicitat. S’insisteix que ballar dona felicitat. 2.5. Jornada nocturna: programació de bandes Robert detalla el cartell de la nit a l’espai 14-13, amb obertura de portes a dos quarts de vuit del vespre: • 20:00 h – Societat de Blues de Rubí amb The Hicks - Nova incorporació al festival. - Representen la branca blues de la ciutat. • 21:15 h – We Rock Monkeys (Rubi Rock) - 13 artistes entre cantants i guitarristes. - 5 guitarristes es van combinant, cosa que complica la coordinació i requereix assaigs previs al mateix espai 14-13. - Es recomana escoltar l’entrevista especial de Rubi Sound emesa l’endemà, amb membres de: - Aurora, ACR i Rubí Rock. • 22:30 h – Aurora Brothers Band - Liderats per Santi Úrsul, molt conegut per Lídia. - Presència de Serginho Moreira, que fa doblet (també participa amb altres formacions). • 23:45 h – Rando Fighters (hip-hop) - Descrits com hip-hop de qualitat i imperdible. - Robert té una relació de llarga trajectòria amb el grup a través de Ràdio Rubí: presentacions, col·laboracions i evolució vital (paternitat, maduresa). - Es subratlla la qualitat artística i el vincle emocional amb l’emissora. • Tancament – Sònica Sound System - Format sound system amb components electrònics i filtres en directe. - Han pujat el nivell tècnic del directe, incorporant més complexitat. - Participants clau: - Ugo Otto, cantant de reggae que aporta el vessant vocal i d’improvisació. - Jaime Muñiz (Jaime Tron), trombonista, definits com “el Jaime dels cabells”, nova incorporació. - Es remarca la improvisació i el “feeling” en directe, connectant hip-hop i músiques jamaicanes com a tradicions que comparteixen arrels. 2.6. Logística de muntatge i ritme del dia • El matí es dedica al muntatge de l’exterior davant l’espai 14-13. • A migdia es fa el parèntesi llarg per recollir l’exterior i preparar les proves de so de totes les bandes de la nit. • Lidia i Robert comenten que l’equip de RÀDIO RUBÍ anirà de bòlit tot el dia, entre producció, presentació i ball. 3. Bloc musical històric: Beatles i George Harrison Entre seccions, Lídia introdueix dues pinzellades històriques relacionades amb efemèrides musicals del 27 de novembre: 3.1. Beatles – Magical Mystery Tour • Es recorda que el 27 de novembre de 1967 es publica l’àlbum Magical Mystery Tour dels Beatles. • Es descriu el disc com una barreja de pop psicodèlic i pop més clàssic. • Sonorització destacada: “I Am the Walrus”, que Lídia dedica a Xesco Caballero perquè és una cançó que li agrada molt. 3.2. George Harrison – All Things Must Pass • Es commemora que el 27 de novembre de 1970 surt a la venda All Things Must Pass, de George Harrison, tres anys després de la separació dels Beatles. • Lídia el presenta com un dels discs més importants dels anys 70. • Es posa el single “My Sweet Lord”, considerat la cançó més coneguda de l’àlbum. • Es recorda que ha estat versionada per artistes com Peggy Lee, Elton John, Julio Iglesias o Nina Simone. 4. Secció jove: anàlisi del disc LUXE de la Rosalía 4.1. Introducció: retorn de la secció juvenil Amb la sintonia de Rosalía i la cançó “Reliquia”, entren a l’estudi: • Quique Guillem, col·laborador habitual que analitza música des d’una òptica jove. • Sandra Borrego, tècnica de joventut de Torre Bassas (Espai Jove). Elements clau de context: • Sandra no va poder venir fa dues setmanes perquè era en un fòrum a Lleida sobre polítiques de joventut, polarització i radicalització. • Quique havia ajornat expressament la seva secció per poder comentar LUXE amb ella. • A Lídia se li havia “posat deures”: escoltar el disc complet de la Rosalía, però admet que només ha arribat a escoltar unes quantes cançons. 4.2. Primera impressió del disc LUXE Percepcions generals: • Sandra compara el disc amb una banda sonora de clàssic Disney (tipus Blancaneus): - Orquestracions. - Ambient cinematogràfic. • Es destaca el caràcter espiritual i eclèctic del disc: - Barreja de cel i terra, d’allò terrè i allò espiritual. - Lídia assenyala ressonàncies religioses. • Quique subratlla que és un disc que oscil·la entre experiència personal i narrativa de santes: - Rosalía es posa en la pell de figures religioses. - Relaciona vivències pròpies amb la devoció i la fe. • Comparacions dins la discografia de Rosalía: - LUXE s’assembla més a El mal querer i Los Ángeles. - S’allunya del to més trencador, simple i dopamínic de Motomami, que defineixen com “més TikTok, més locura sonora contínua”. - LUXE seria més artístic en sentit clàssic: partitures, orquestració, estructura en moviments. 4.3. Estructura i dades del disc • 15 cançons en aproximadament 49 minuts. • 3 temes exclusius en vinil (Foc Urrani, Jean i Novia Robot), cosa que fa que: - Els qui només escolten la versió digital no tinguin l’obra completa. - S’estimuli la compra de vinil com a objecte físic. • Es comenta la filtració prèvia d’algunes cançons a Twitter/X, fet que descol·loca els fans: - La discogràfica fa molta promoció i entrevistes prèvies. - Es perd una mica l’efecte sorpresa d’“enfrontar-se al disc de cop i volta”. • Èxit a plataformes: - 42,1 milions de reproduccions el primer dia a Spotify. - En comparació, Motomami en va fer 16 milions en 24 hores. - Interpretació: creixement de la base de fans i impacte de Motomami com a llançadora; Rosalía se situa al nivell de Taylor Swift en rang global. 4.4. Idiomes i dimensió global Rosalía canta en 13 idiomes al disc: • Castellà, català, anglès, alemany, llatí, sicilià, ucraïnès, àrab, italià, japonès, portuguès, francès i mandarí. Comentaris: • Es destaca l’ús d’alemany en la col·laboració amb Björk. • Alguns idiomes (com l’ucraïnès) no resulten tan fàcilment identificables a primera escolta. • S’evidencia la dificultat d’identificar mandarí vs japonès per oients no habituats. 4.5. Moviments del disc i temàtica Quique exposa que el disc està pensat en 4 moviments (influència de la música clàssica): Moviment 1 • Cançons: Sexo, Violencia y Llantos, Reliquia, Divinice, Porcelana, Mío Cristo. • Temes centrals: - Excessos de la devoció. - Fragilitat del cos i de l’ànima. - Dimensió més espiritual que estrictament religiosa. Moviment 2 • Cançons: Convergen, La Perla, Mundo nuevo, De madrugá. • Idea central: dualitat entre desig i redempció. • Fusió de: - Electrònica. - Sensibilitat flamenca. • Quique destaca que Mundo nuevo i De madrugá funcionen gairebé com dues parts d’una mateixa peça, amb una transició molt fluida. Moviment 3 • Cançons: Dios es un stalker, La jugular, Foc Urrani (exclusiva vinil), Savignon Blanc, Jean (exclusiva vinil). • Temes: - Vigilància i privacitat. - Vulnerabilitat emocional. - Identitat en l’era digital. • La Jugular introdueix referències a altres tradicions religioses, com l’islàmica, mostrant que el disc no és només cristià. Moviment 4 • Cançons: Novia Robot (exclusiva vinil), La rumba del perdó, Memoria, Magnolia. • Funció: tancament i reconciliació. • Temes: - Perdó. - Memòria vital. - Acceptació de la mort. • Magnolia destaca com a peça “funeralícia” i emotiva. Es cita especialment: “Hoy se derrocha burlando la suerte / y lo que no hice en vida lo hacéis en mi muerte” • La cançó descriu el propi funeral de Rosalía, amb imatges com: - Motos cremant roda. - Tirar magnòlies sobre el taüt. 4.6. Cançons destacades i recepció personal • Lídia confessa que no domina encara tots els títols, però li agraden especialment: - Porcelana. - Magnolia. - Cada cop més La Perla. • Quique declara que la seva preferida és “La jugular”. • Valoració general: - Disc molt ben construït i coherent amb la seva pròpia lògica interna. - Alguns troben a faltar una cançó més immediata i “hit” fora de la línia general, però entenen que el treball aposta per la coherència global més que pel single fàcil. 4.7. El cas de “La Perla”: autobiografia, ex i “bif” • “La Perla” genera debat sobre si és una tiradera o una cançó dirigida a exparelles concretes (Rauw Alejandro, C. Tangana). • Rosalía ha declarat en una entrevista amb Broncano que no va per ningú en concret, sinó que és una combinació d’experiències. Elements que alimenten la interpretació: • Expressions com “terrorista emocional” apunten a relacions tòxiques. • El nom La Perla remet tant: - A un barri de Puerto Rico (lligat a Rauw Alejandro). - Com al joc de paraules sobre ser “un perla” (persona espavilada, amb cara i creu). • Fragment on es parla d’“icono” i “narrativa reduccionista”, associant-ho a: - C. Tangana, que té un disc titulat Ídolo i un ego molt marcat. Conclusió del grup: encara que l’artista negui el “bif” explícit, la cançó juga conscientment amb referències que el públic reconeix. 4.8. “Dios es un stalker”: mirada des de la veu de Déu • Títol molt provocador que genera curiositat. • Interpretació de Quique: - No és Rosalía parlant a Déu, sinó Déu parlant a través d’ella. - Lletres que suggereixen: - “Te sigo, te veo, te quiero.” - Déu veu, estima, però la persona no s’hi acosta; hi ha amor no correspost. • Exemple de lletra que destaca: “Vivo en las nubes arriba, tengo el buzón explotado” • S’imagina Déu com una mena de observador massiu en plena època de xarxes, amb el “bústia saturada”; l’artista juga amb el paral·lelisme entre fe i stalking digital. 4.9. Altres conceptes: “doppelganger” i costat fosc • Es comenta la paraula doppelganger, molt viral a TikTok. • Definició que dona Quique: - Expressió alemanya que descriu una mena de “clon espiritual” o alter ego. - Representa el que temem ser, el nostre costat fosc. • Es fa la broma d’un “lado oscuro de Lídia Martín”, posant-hi un toc d’humor mentre expliquen el concepte. 5. Tancament • El temps s’esgota i no dona temps de fer l’agenda de la Torre Bassas que portava Sandra. • Lídia proposa recuperar-la en un altre programa i seguir parlant de LUXE i altres temes juvenils. • El tram es tanca donant pas als informatius, recordant la lògica de franges del magazín matinal. Temes principals del podcast • Promoció del festival Ruby Sound de RÀDIO RUBÍ (programació, logística, samarretes, participació d’entitats musicals locals). • Anàlisi musical i conceptual de LUXE de Rosalía (estructura per moviments, idiomes, espiritualitat, relacions personals, ús de gèneres i tradicions religioses). • Història de la música pop i rock amb efemèrides dels Beatles i George Harrison. • Participació juvenil i mirades joves a través de la secció amb Quique Guillem i Sandra Borrego.
Introducció de la tertúlia La tertúlia de “Rubí al dia” amb Albert Soler i els col·laboradors dels dijous (Mari Àngels Ruiz, Conxita Jimena, Pep Adelantado i Isidre Rubio) aborda diversos temes locals i polítics: • Incidència a la fàbrica d’hummus de Mercadona a Rubí i reflexions sobre el model de grans superfícies • Reforma de la plaça Catalunya i del Casino i debat sobre el manteniment i l’incivisme • Canvis en la recollida de residus i contenidors i el debat sobre el porta a porta • Nou ús per a l’antiga oficina de CaixaBank com a Oficina d’Afers Socials i Famílies • Creixement d’Aliança Catalana i preocupació pel gir polític i l’auge de l’extrema dreta 1. L’hummus de Mercadona i el poder de les grans superfícies 1.1. Incidència a la fàbrica d’hummus de Rubí • Es comenta l’absència d’hummus de Mercadona a les prestatgeries. • La producció es fa a Rubí, a la fàbrica Rensica (Can Fatjó), que ha hagut d’aturar temporalment l’activitat per una incidència tècnica no detallada. • L’empresa anuncia que vol reprendre la producció en les pròximes setmanes. • Tot i la parada, els veïns continuen denunciant episodis puntuals de males olors, encara que menys greus que en una crisi anterior. «Ja no hi ha humus al Mercadona?» La taula admet que ells pràcticament no consumeixen aquest producte, i això serveix d’excusa per obrir un debat més ampli sobre el model Mercadona i les grans cadenes. 1.2. Mercadona com a model de negoci i de poder • Es recorda que Mercadona sovint exigeix exclusivitat als proveïdors: - Això pot donar volum de negoci, però si un dia Mercadona deixa de comprar, l’empresa pot quedar enfonsada. - Es mencionen casos de productes etiquetats només per Mercadona que han quedat com a estoc invendible. • Es critica el poder de negociació desmesurat de la cadena: - «Ara té la paella pel mànec» per la quantitat de centres i volum de venda. • Diversos tertulians afirmen que, per principis i ideologia del propietari, no compren a Mercadona. 1.3. Consum, marques blanques i canvi d’hàbits • Abans, la marca blanca de Mercadona era molt més barata i amb una relació qualitat-preu bona; ara ja no ho és tant, però el client ja està fidelitzat. • S’explica com Mercadona i altres cadenes han reduït la presència de marques conegudes per impulsar la seva pròpia marca. • Es contrasta el model actual amb l’antic botiguer de barri: - Abans el botiguer era «confessor, assistent i amic». - Ara, als grans centres, el client es troba desatès i perdut entre passadissos, amb personal insuficient. 1.4. Black Friday, consumisme i preus • Es critica el bombardeig del Black Friday i la programació constant al consum: - Fins i tot qui no necessita res es troba mirant ofertes. • Es denuncia la desconnexió entre preu d’origen i preu final dels productes, especialment en alimentació (ous, pomes, avellanes…): - El preu d’origen es manté igual, però el preu al consumidor puja. - Es pregunta «qui es queda la diferència?» i es torna a apuntar a les grans cadenes. 1.5. Pagesia, cava i corpinat • Es parla del drama de la pagesia que intenta sobreviure entre preus baixos d’origen i la pressió de les grans superfícies. • Es comenten pràctiques del sector del cava: - Grans empreses compraven fins i tot el camp sencer per assegurar-se el raïm. - Es barreja raïm de la Manxa per fer volum i ajustar graduacions alcohòliques. • Apareix el concepte corpinat com a marc diferenciat per als productors que volen fer cava amb raïm 100% del Penedès i més rigor. • Es posa en valor el cava de petits productors locals, amb exemples d’un elaborador vinculat a Rubí. «Si és cava, és cava d’aquí; si jo el faig amb raïm d’aquí, vull una marca diferent.» 2. Plaça Catalunya, Casino i incivisme 2.1. Les obres a la plaça Catalunya i l’entorn del Casino • L’Ajuntament està finalitzant les millores de l’entorn del Casino i la plaça Catalunya coincidint amb la reinauguració del Casino (13 de desembre): - Reparació del paviment malmès - Supressió de contenidors soterrats - Renovació de vegetació - Nous bancs davant la font ornamental - Nova font de boca per a la ciutadania - Nova jardinera al voltant de la font amb reg • Pressupost aproximat: 48.000 €. Els tertulians celebren que finalment es dignifiqui l’espai, però posen l’accent en el manteniment posterior. 2.2. Manteniment i responsabilitat ciutadana • Es reclama que l’Ajuntament no només inverteixi en obres, sinó en conservació. • Es remarca que una part molt important del deteriorament és responsabilitat dels ciutadans: «Jo diria que el 50% del no manteniment és culpa nostra.» • Es denuncia un incivisme creixent: - Ampolles, llaunes (fins i tot sense obrir) deixades a finestres i espais públics. - Objectes perillosos (com una navalla trencada) abandonats a la via pública. • Es parla de la sensació d’impunitat dels qui embruten o fan destrosses. 2.3. Educació, civisme i corresponsabilitat • Es reflexiona sobre com fer sentir “el carrer” com a espai propi i col·lectiu: - A casa ningú embruta perquè és «seu»; al carrer manca aquesta consciència. • Es posa el focus en l’educació des de petits i en les directrius d’ensenyament i família: - Necessitat de fomentar el respecte a l’entorn i el sentiment de ciutadania compartida. - Es comparen situacions amb altres països on hi ha més cultura de respecte a l’espai comú. • Es donen exemples de comunitats de veïns: pisos molt nets però escales plenes de burilles i papers. • Es remarca la dificultat de l’escola: dins del centre es recicla i es compleixen normes, però en sortir al carrer molts infants repeteixen hàbits incívics perquè a casa i al carrer no se’ls corregeix. «L’escola ho entenen com una norma que han de complir; fora creuen que ja no és necessari.» 2.4. Temps de vida, treball i criança • Es lliga el tema educatiu amb la conciliació laboral i familiar: - Es critica que sembli que «neixes per anar a treballar» i no per viure. - Es posa com a exemple gent que rebutja hores extres perquè no tindria temps de gaudir dels diners. • Es planteja que la manca de temps de les famílies limita la capacitat d’educar en valors cívics i convivència. 3. Neteja, residus i canvi de model de contenidors 3.1. Neteja, percepció d’espai i conducta • Es defensa que un espai net afavoreix el civisme: - Si un lloc és impol·lut, costa més embrutar-lo. - Si ja hi ha residus, molts pensen «no ve d’aquí». • Es reclama un bon manteniment de la neteja com a part de l’estratègia per reduir l’incivisme. 3.2. Comerç i mal ús dels contenidors • Es relata un cas recent d’un comerç que llença grans volums de cartró i bosses al contenidor domèstic, col·lapsant-lo: - L’Ajuntament compta amb personal d’assessorament i “inspecció” que informa i intenta corregir aquestes pràctiques. - Es considera necessari que, si cal, hi hagi sancions dissuasives perquè no es repeteixi. • Es critica la mentalitat del «que s’espavili algú altre» quan es tracta de residus. 3.3. Polèmica pels contenidors al centre i alternatives • A partir de la retirada dels contenidors de la plaça del Casino, es menciona la polèmica entre veïns del centre que veuen com els allunyen del seu domicili. • Ràdio Rubí explica que està pendent de resposta de l’Ajuntament per informar amb detall: - De quins contenidors desapareixen - On s’han de portar ara les escombraries • Es remarca la importància de planificar substitucions amb alternatives properes, especialment per a gent gran o amb mobilitat reduïda. 3.4. Model porta a porta i experiències europees • Es debat si el porta a porta podria funcionar a Rubí: - Per a comerços pot funcionar millor. - Per a particulars a grans edificis es veu complicat. - Potser té sentit a urbanitzacions o barris de baixa densitat. • Es posa l’exemple de Vilablareix, on el porta a porta funciona bé, amb organització clara de punts i calendaris. • Es comenta el model d’Alemanya, amb: - Baixants específics per a la brossa des de la cuina. - Bosses identificades amb etiqueta personal. - Si no es recicla bé, la persona rep una sanció o obligació de portar la brossa a un punt específic durant mesos. «Passa molt poc que ho hagin de fer, perquè la gent ho té clar.» • Es recorda que aquest tipus de sistemes només són viables si els edificis es projecten pensant-hi, cosa difícil al parc d’habitatge existent. 4. Antiga oficina de CaixaBank: d’un FabLab a una Oficina d’Afers Socials 4.1. Proposta de cessió a la Generalitat • Al ple municipal de novembre es debat la cessió gratuïta de l’antiga oficina de CaixaBank (passeig Francesc Macià / carrer Major / carrer Fondo) a la Generalitat. • L’objectiu és acollir-hi la primera Oficina d’Afers Socials i Famílies de Rubí, depenent del Departament de Drets Socials. Avui Rubí no disposa d’aquesta oficina i els veïns han d’anar a Sabadell, Terrassa o Sant Cugat per tràmits com els graus de dependència. • La cessió es vehicula mitjançant la figura jurídica anomenada «mutació demanial subjectiva» (canvi de titularitat entre administracions, condicionat a mantenir l’ús de servei o equipament públic). • Això impediria que la Generalitat, un cop rebuda la finca, la destinés a usos privats (p. ex. pisos). 4.2. El projecte FabLab: idea i situació • Aquesta mateixa oficina havia estat prevista per ubicar-hi un FabLab: - Un espai de fabricació digital i artesanal, pensat per a: • Captar talent • Compartir informació i idees • Fer tallers socials (joves, dones maltractades, etc.) • Fer prototips (un sol taburet, no producció en sèrie) • Una de les tertulianes explica que, des de l’escola Montessori, van impulsar un projecte Magnet amb la Fundació CIM (UPC) i van visitar molts FabLabs: - A Ciutat Meridiana o Cornellà, amb una forta funció social. • Explica que d’aquelles converses amb la Regidoria d’Educació podria haver sorgit la idea de fer un FabLab a Rubí, i per això es va sorprendre quan va veure el cartell de «futur FabLab» a l’antic CaixaBank. • Ara es desconeix si el projecte queda aparcat o es traslladarà a un altre espai; es destaca que no és incompatible que Rubí tingui un FabLab en un altre lloc. 4.3. Debat sobre la cessió i el rol de la Generalitat • En general, la taula veu positivament que Rubí tingui una Oficina d’Afers Socials i Famílies, perquè s’eviten desplaçaments constants a altres ciutats. • Tanmateix, s’obre un debat sobre el model de finançament i responsabilitats: - Alguns consideren que aquest servei hauria de ser 100% responsabilitat de la Generalitat, també la compra de l’edifici. - Es qüestiona que l’Ajuntament hagi comprat el local amb diners municipals i ara el cedeixi. • Es comenta que, segons el portaveu del PP (Juan José Giner), l’acord preveu que la Generalitat: - Assumeixi el cost de la reforma i adequació del local. - Assumeixi el manteniment futur de l’equipament. • Es considera clau que, un cop obert, la Generalitat no es quedi curta de personal ni de recursos: - Hi ha temor que sigui un servei «de mínims» per estalviar costos. «El més important de tot és veure el rendiment que dona.» 4.4. Precedents i recels • Es recorda el cas de l’Espona i el projecte de Centre Nacional de Dansa, on la Generalitat va recular quan va veure la dimensió del compromís econòmic. • Això alimenta un cert escepticisme respecte a la continuïtat i ambició dels projectes compartits Ajuntament–Generalitat. 5. Aliança Catalana, premi periodístic i gir polític 5.1. Premi al periodisme d’investigació sobre Aliança Catalana • Es comenta que Nació Digital ha rebut el Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació per una sèrie de reportatges sobre Aliança Catalana: - Autors: Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanal. - Publicats la primera setmana de febrer. • El treball revela: - El nom d’una figura clau fins ara desconeguda en la gestació del partit: Eduard Llaguno, poder a l’ombra i mecenes. - El paper de la seva mà dreta, Maiol Saneuja, també cofundador a l’ombra. - L’existència d’un entorn organitzat al voltant d’una escola a Osona. - Les desavinences internes entre Oriol Gès i Jordi Aragonès. - Les limitacions de poder real de Sílvia Orriols dins del partit. Es valora positivament que es desvetlli qui hi ha darrere d’aquests moviments i qui els finança. 5.2. Creixement electoral d’Aliança Catalana • Es repassen dades del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió): - Actualment Aliança Catalana té 2 diputats. - El CEO de juliol de 2025 els projectava fins a 10 escons. - L’últim baròmetre ja els situa entre 19 i 20 escons, empatats amb Junts. • Això suposaria un gir molt significatiu en el mapa polític català i un reforç clar de l’extrema dreta independentista. • Es comenta que a Rubí el partit ja es fa visible als plens municipals, amb membres a la sala amb carpetes i intervencions als torns de paraula. 5.3. Crisi de credibilitat dels partits tradicionals • Es considera que el creixement d’Aliança Catalana i d’altres opcions extremes s’explica, en part, per: - Desgast i baralles internes dels partits tradicionals catalanistes i independentistes. - Obsessió per les cadires i les picabaralles més que no pas pels projectes de futur. • Es parla d’una degradació general de la política: - Exemples com la inestabilitat institucional al voltant de la Fiscalia General de l’Estat. - La percepció que la política estatal es centra a «buscar merda i escampar-la». «No he sentit cap projecte, ni cap idea de cap programa, ni res de res.» 5.4. Esquerra, Junts i el catalanisme de fons • Crida l’atenció als tertulians que Esquerra Republicana no pateixi una gran davallada a les enquestes, malgrat la decepció d’una part de la seva base. • Es considera probable que: - Alguns votants de Junts fugin cap a Aliança Catalana. - Una part de la base independentista es decanti per l’abstenció. • Es lamenta la pèrdua de pes polític català a l’Estat per l’excessiva fragmentació i les lluites internes entre partits catalanistes. 6. Joventut, extrema dreta i memòria històrica 6.1. Ascens de l’extrema dreta entre els joves • Una de les principals preocupacions de la taula és l’auge dels partits d’extrema dreta (tant Vox com Aliança Catalana) entre la gent jove. • Es plantegen diverses preguntes i hipòtesis: - No s’ha explicat prou bé la història recent (franquisme, lluites per drets i democràcia). - Hi ha una desconnexió generacional: el que per generacions grans és memòria viva, per als joves és llunyà i abstracte. «Si realment no saben la història d’aquest país, a mi em costa molt d’entendre això.» 6.2. Desafecció política i abstenció jove • Es relaten converses amb joves de 18 anys que refusen votar: - Veuen la política com «una escola de carcamals». - No se senten representats per cap líder ni projecte. • Es reivindica la lluita històrica per aconseguir el dret de vot, especialment per a les dones, i es critica que això no s’hagi sabut transmetre prou. 6.3. Escola, adoctrinament i temes tabú • Es parla de com alguns temes han esdevingut “perillosos” a les aules: - Fa uns anys, cançons com Els Segadors o el Virolai formaven part natural del currículum. - Ara molts docents tenen por de ser acusats d’adoctrinament i rebre denúncies. «Ara, a veure qui és el guapo que s’atreveix.» • Es remarca que això limita: - La transmissió de la memòria democràtica i nacional. - El debat serè sobre el franquisme i la dictadura. 6.4. Llengua, immigració i canvi social • Es posa com a exemple el retrocés del català a les aules: - Professors de català expliquen que molts alumnes insisteixen a parlar en castellà fins i tot a classe de català. • Es vincula això amb: - Els canvis demogràfics i migratoris. - La falta de polítiques valentes i ben gestionades envers la llengua i la integració. • Es denuncia que la situació no és fruit de l’atzar, sinó de decisions polítiques preses o deixades de prendre durant dècades. 6.5. Lideratges i falta d’il·lusió • Es lamenta la manca de lideratges clars que generin il·lusió i projectes en positiu. • Es contraposa la idea que «l’objectiu te l’han de donar» amb la responsabilitat personal de buscar-se objectius propis. «Amb la voluntat de personalismes ens hem carregat tots els lideratges.» Conclusió de la tertúlia La tertúlia tanca amb la sensació que, des de qüestions aparentment menors com l’hummus del Mercadona o les obres a la plaça Catalunya, s’acaba arribant a debats de fons sobre model econòmic, responsabilitat ciutadana, serveis públics i rumbs polítics. • A nivell local, preocupa: - L’impacte de les grans superfícies sobre comerç i pagesia. - El manteniment dels espais públics i l’incivisme. - La gestió dels residus i el redisseny de contenidors. - La necessitat d’una Oficina d’Afers Socials a Rubí. • A nivell polític i social més ampli, inquieta: - L’ascens d’Aliança Catalana i l’extrema dreta. - La desafecció de la joventut i la pèrdua de memòria històrica. - La fragmentació del catalanisme i la falta de projectes compartits de futur. La tertúlia es clou amb agraïments als participants i un enllaç amb la programació següent de Ràdio Rubí, centrada en el festival Rubi Sound 1413 i l’agenda juvenil de la Torre Bassas.
Visió general del programa En aquesta segona hora de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ es combinen tres grans blocs: • Política municipal i actualitat de ciutat, amb l’espai Els Grups Municipals Opinen i el portaveu del PP, Juan José Giner. • Divulgació científica, amb la secció Guaita, què tenim? dedicada al fons marí sorrenc i la seva biodiversitat. • Actualitat esportiva i agenda cultural / musical, amb prèvia dels equips locals i la recomanació musical del dia. El programa alterna anàlisi crítica de la gestió municipal (Casino, nova Oficina d’Afers Socials, ordenances, habitatge, seguretat), contingut divulgatiu sobre ciència ambiental marina i repàs molt dinàmic de l’esport rubinenc i l’oferta cultural immediata (Rubí Sound, concert de Marilyn Manson). 1. Espai polític: “Els Grups Municipals Opinen” 1.1. Marc general del ple i moció de control d’obres • S’anuncia el ple municipal ordinari de novembre, que se celebrarà a la tarda i es podrà seguir per radiorubi.cat. • El PP presenta una moció “de sentit comú” per fiscalitzar els grans projectes d’obra pública a Rubí. • Objectiu de la moció: establir mecanismes de seguiment, control de costos i participació veïnal en: - El Casino (exemple de sobrecost: de 3 M€ a uns 7,5 M€). - Àmbits urbanístics com Picaguilera, Superson, Torre Massana. - Equipaments i espais esportius (camp de futbol del 26 de Setembre, projecte de la UE Rubí) i plaça Pearson. • Es reclama que les associacions veïnals afectades tinguin veu en el seguiment d’aquestes obres. “No és una moció per posar traves, sinó per fiscalitzar i fer seguiment dels grans projectes de ciutat.” 1.2. Polèmica pel Casino i posicionament del PP • Es detalla que encara s’estan fent obres complementàries a l’entorn del Casino, amb 48.000 € per reurbanitzar la plaça de davant abans de la reinauguració del 13 de desembre. • El PP subratlla de nou el fort increment de cost de l’obra i ho posa com a exemple de manca de control. • Preguntats si assistiran a la reinauguració, el PP anuncia que no hi anirà, tot i remarcar que la seva crítica s’orienta al model de gestió i fiscalització, no a l’equipament en si. 1.3. Nova Oficina d’Afers Socials al Passeig Francesc Macià • Es comenta la decisió de convertir l’antiga oficina de La Caixa al Passeig Francesc Macià en Oficina d’Afers Socials i Famílies. • El govern haurà d’explicar al ple: - El canvi de destí respecte al FabLab anunciat inicialment per a emprenedors. - El futur del projecte de trasllat de RÀDIO RUBÍ a aquest espai, presentat pel nou director, que també s’ha descartat. • Posició del PP: - Reconeix que l’oficina social és necessària a Rubí per evitar desplaçaments a Terrassa o Sabadell. - Critica, però, la ubicació en un dels principals eixos comercials de la ciutat, on veuria més adient mantenir-hi activitat comercial per reforçar el teixit econòmic. - Recorda que el local va costar 600.000 € i que el municipi no té un pla clar de comerç ni de model de ciutat. - No concreta una alternativa única, però apunta que hi ha altres locals de titularitat municipal potencialment adequats. “A Rubí pràcticament hi ha dos carrers de més activitat econòmica. Si en un d’aquests hi traiem un possible comerç amb rendiment, demostra la manca de pla comercial.” 1.4. Declaració institucional sobre democràcia i Franco • El ple s’iniciarà amb una declaració institucional en defensa de la democràcia coincidint amb els 50 anys de la mort de Francisco Franco. • El PP: - Diu que tothom vol democràcia, però es mostra crític amb portar aquest debat al ple local. - Considera que no té a veure amb les necessitats immediates de la ciutat i que preferirien centrar-se en seguretat, habitatge, economia, manteniment i neteja. - Haurien plantejat una declaració enfocada a millorar la qualitat de vida dels rubinencs. 1.5. Ordenances fiscals: congelació vs. rebaixa • Per a l’any vinent es congelen les ordenances fiscals i s’hi afegeixen dues noves ordenances: - Bonificacions o regulació per a vehicles elèctrics. - Ordenança de preus per les entrades de Festa Major i ús del Casino. • Altres grups (Vox, Veïns per Rubí) han valorat positivament la congelació; el PP, en canvi: - La qualifica de “pitjor notícia” per als rubinencs, ja que es perd l’oportunitat de reduir la pressió fiscal. - Reclama baixar impostos i taxes, especialment en una ciutat amb la renda per càpita més baixa del Vallès Occidental. “La congelació és una oportunitat perduda per alleugerir la càrrega fiscal d’una ciutat amb la renda més baixa de la comarca.” 1.6. Seguretat viària a la c1413 i carril bici • Es debat una moció sobre la carretera c1413, centrada en: - Prohibir o sancionar l’estacionament de camions i tràilers al lateral de la via, tenint en compte que hi ha un aparcament de camions 200 m més enllà. - Reduir la velocitat màxima a 50 km/h, mesura que el PP veu bé. - Crear un carril bici, punt sobre el qual el PP mostra dubtes. • El PP: - Dona suport a retirar els camions del voral i a baixar la velocitat. - Expressa recels amb el carril bici per manca de continuïtat i seguretat d’accés als polígons (Cova Solera, Can Jardí), atès que els ponts actuals són estrets per compatibilitzar-hi tràilers, furgonetes, cotxes i bicicletes o patinets. 1.7. Habitatge i especulació • Es menciona una moció d’En Comú Podem i la CUP (UB) sobre especulació immobiliària, encara en redacció. • El PP l’ha rebut la nit anterior i encara no ha pogut analitzar-la. • Considera que moltes d’aquestes mocions són instàncies a òrgans supramunicipals (Parlament de Catalunya) i que el marge d’actuació del municipi és limitat. • Anàlisi del PP sobre la crisi d’habitatge: - Poca construcció d’habitatge, especialment VPO: el parc de protecció oficial a Rubí no arriba al 2%. - Increment de població lligat a dinàmiques migratòries, que crea més pressió sobre el parc d’habitatge. - Asseguren que no hi ha hagut un pla d’immigració ni de previsió d’habitatge suficient, ni a nivell municipal ni estatal. “La falta de previsió en construcció de vivenda i l’augment de població s’han sumat fins a tensionar el mercat de lloguer.” 1.8. Seguretat ciutadana i Pla Kanpai • Es tracta la posada en marxa a Rubí del Pla Kanpai contra la multireincidència delinqüencial, demanat per l’alcaldessa als Mossos d’Esquadra. • Des de la conselleria s’ha explicat que el Pla funciona molt bé a escala catalana. • Posició del PP: - Celebra l’aplicació del Pla Kanpai, però considera que arriba tard i que Rubí va “a remolc” d’altres municipis. - Subratlla que la multireincidència era un problema notable des de fa temps i que calia actuar abans. - Reitera que tota millora en seguretat per als rubinencs és positiva. 1.9. Activitat política del PP: economia, Nadal i comerç local Acte econòmic al Vallès Occidental • El PP del Vallès Occidental organitza un acte sobre creixement i competitivitat econòmica: - Lloc: Hotel Sant Cugat (carrer César Martinell). - Oberta la participació a empresaris i ciutadania. - Primera taula (moderada per Juan José Giner): “El Vallès Occidental com a motor econòmic” amb: • Cristina Arnoiz (presidenta de Vallès). • Representants de la Cambra de Sabadell. • Representants de PIMEC Vallès Occidental. • Delegat de la Cambra de Terrassa Sant Cugat. • Empresaris de la CECOT i president fundador de Cerdanyola Empresarial. - Segona taula: portaveus municipals del PP al Vallès Occidental presenten propostes per reforçar el futur econòmic de la comarca. Acte nadalenc del PP a Rubí • El 3 de desembre, el PP farà un acte a la sala Paco Cano de Rubí per desitjar bones festes: - Hi assistiran: Alejandro Fernández (president del PP de Catalunya), Agustín Parra (secretari d’Organització i diputat), Nacho Blanco (diputat nacional), Juan Fernández (portaveu del PP de Catalunya), Dani Sirera (president del PP de Barcelona), entre d’altres. - Obert a afiliats, simpatitzants i amics, amb esperit de germanor i brindis de Nadal per l’any vinent. Campanya de Nadal i comerç • Es comenta la encesa de llums de Nadal i l’inici de la campanya nadalenca. • Valoració de Giner: - Considera que la programació és bastant completa i que fomenta activitat als carrers. - Creu que s’han quedat curts en les escoles i activitats per a infants durant les vacances. - Proposa aprofitar més l’espai del Pau Casals i convertir-lo en una mena de “jardí de la infància” nadalenc perquè hi puguin participar més nens de Rubí. - Com a comerciant, desitja que hi hagi moviment i que els comerços “facin caixa”. 2. Secció de ciència: “Guaita, què tenim?” – Les sorres submergides 2.1. Introducció al tema • El meteoròleg Sergi Corral proposa “capbussar-se al mar” per parlar dels fons tous: les sorres submergides i altres sediments. • Remarca que les imatges de fons marí que solem veure mostren roques i esculls de corall, però gairebé mai els fons sorrencs, malgrat la seva importància ecològica. 2.2. Tipus de fons marí i origen dels sediments • En oceanografia es distingeixen dos grans tipus de sol marí: - Fons durs: roca, esculls naturals (coralls, roca) o estructures artificials (esculleres de ports, blocs de pedra). - Fons tous: sorres, graves, fangs i llims, classificats pel diàmetre del gra (de més gruixut a més fi: graves → sorres → fangs → llims). • Origen dels sediments: - Erosió de materials minerals terrestres (aportats sobretot pels rius i el vent). - Erosió de materials submergits (roques i estructures marines). - Erosió d’estructures vives: coralls, closques de mol·luscs (petxines, cargols), diatomes i altres organismes. • Es diferencien sorres d’origen calcari (provinents de closques, coralls, etc.) i sorres d’origen àcid (procedents de roques silícies, per exemple). 2.3. Transport i distribució: analogia amb deserts • Els sediments arriben i es redistribueixen pel mar mitjançant: - Rius. - Vent. - Onatge i corrents marins, que erosionen, transporten i acumulen sorres i altres materials. • Dues destinacions possibles: - Retorn a terra emergida (sorra que acaba a les platges). - Acumulació al fons del mar, des de zones poc profundes fins a les grans fosses oceàniques (4.000–6.000 m o més). • Distribució segons el diàmetre del gra (com amb un sedàs a la platja): - Graves i sorres gruixudes: queden a zones properes a la costa i menys profundes. - Sorres fines, fangs i llims: s’acumulen a zones més fondes, amb poca dinàmica de corrents, on hi ha més estabilitat. • S’estableix una analogia constant amb deserts terrestres: - Les formes del fons sorrenc (ondulacions) recorden dunes. - Dinàmiques de vent a la sorra emergida ↔ dinàmiques d’onatge i corrents a la sorra submergida. 2.4. Estructura del fons marí tou • S’assembla a l’estratificació d’un sòl terrestre: - Capa superficial rica en matèria orgànica en descomposició (restes d’algues, fanerògames marines, organismes morts). • Aquesta capa sovint es veu com una sorra més fosca o negra, que no és contaminació d’hidrocarburs sinó “humus marí”. - Capes inferiors de sorra o altres sediments més inerts. - Per sota, roca mare en profunditat, com en un sòl continental. 2.5. Dinamisme dels fons sorrencs: el factor limitant • Aquests fons són molt dinàmics i inestables, sotmesos a: - Temporals. - Onades. - Corrents marines. • En ecologia, es parla de factor limitant: - No és el que “sobra” el que determina qui hi viu, sinó el que limita (condicions adverses). - En aquest cas, el moviment constant del substrat és la clau: costa que els organismes es puguin fixar i arrelar si el terreny canvia de lloc contínuament. • Molts organismes adopten estratègies per fixar-se o enterrar-se a la sorra per no ser arrossegats i per poder viure en aquest medi canviant. 2.6. Llum, fondària i praderies marines • A poca fondària, el principal “enginyer d’hàbitat” són les praderies marines: - Posidònia oceanica i Cymodocea nodosa són clau per fixar i estabilitzar els sorrals entre la superfície i uns 30 m de fondària. - Necessiten llum per fer fotosíntesi; en aigües ben transparents, la llum arriba amb força fins a 30–40 m, però a partir d’aquí la intensitat cau i aquestes plantes ja no poden prosperar. • Funcions ecològiques de les praderies: - Fixació de sediments: redueixen l’erosió i el moviment de sorra. - Productors primaris i productors d’oxigen. - Embornals de diòxid de carboni: segreguen CO₂ mitjançant la fotosíntesi, actuant com les plantes terrestres. 2.7. Tipus de vida als fons sorrencs Sergi Corral distingeix tres posicions vitals respecte al substrat: Enterrats dins la sorra. Just a la superfície de la sorra (en contacte amb el fons). Uns metres per sobre del fons (en la columna d’aigua propera al substrat). 2.7.1. Organismes enterrats • Mol·luscs bivalves: petxines, navalles, escopinyes, tallines, etc. - S’enterren a diversos centímetres sota la sorra. - Molts són filtradors: • Deixen una petita part del cos (sifons) a la superfície. • Filtren partícules en suspensió que porta l’aigua (plàncton, matèria orgànica). • Anèl·lits (cucs marins, com els poliquets): - Viuen entre els primers centímetres de sedient, alimentant-se de la matèria orgànica de la capa superficial. - Contribueixen al reciclatge de nutrients i a l’aireig del sediment. 2.7.2. Organismes sobre la sorra o mig enterrats • Peixos plans (llenguats, roms, turbots, “pedaços”…): - Tenen el cos aplanat i adaptat a viure ajaguts sobre el fons. - Sovint s’enterren parcialment per camuflar-se i: • Evitar depredadors. • Caçar preses que passen a prop. • Altres peixos i organismes que s’enterren o reposen a la sorra: - Rajades (inclosa la vaca tremolosa, capaç de donar descàrregues elèctriques). - Aranyes de mar (peix verinós que pot punxar amb l’aleta dorsal). - Rates (peix sovint utilitzat per fer sopa). - Sípies: s’enterren sobretot per caçar; treuen un tentacle i capturen peixos o crancs quan passen. - Pops: es desplacen sovint entre zones d’algues i zones de sorra, aprofitant ambdós hàbitats. • Cargols de mar (com el cargol de punxa o de “vera”): - Es desplacen per sobre la sorra. - Són majoritàriament carronyaires: consumeixen restes orgàniques de la sorra o animals morts. 2.7.3. Organismes a la columna d’aigua sobre el fons • Peixos diversos, que es mouen a poca alçada del fons i aprofiten la productivitat del sistema (praderies, sorra, matèria orgànica). • Cnidaris com les meduses, molt visibles a aigües somes de platges com Pals, Sant Pere Pescador o Empúries, també formen part del sistema i tenen un paper en la cadena tròfica. 2.8. Exemple local i biodiversitat amagada • Es comenta la gran praderia de Cymodocea a l’abadia de Roses, considerada la més important de Catalunya: - S’estén aproximadament de l’Escala a Roses, de punta a punta de l’abadia. - Va d’uns 3–4 m de fondària fins a 15–20 m. - Un cens de biodiversitat hi ha identificat 210 espècies diferents. • Això evidencia que un fons sorrenc que aparentment “no té res” pot acollir una gran diversitat que no es veu a simple vista, ja que: - Molts organismes són enterrats. - Altres són criptos o es camuflen amb la sorra. “La poca cosa que pot semblar un fons de sorra a simple vista amaga una biodiversitat sorprenent, com passa també als deserts terrestres.” 2.9. Impacte humà: regeneració de platges • Reflexió final sobre els treballs de regeneració de platges: - S’utilitzen dragues que xuclen la sorra del fons marí i la dipositen a la platja. - Aquesta operació pot arrossegar i eliminar bona part de la fauna i la flora associades a aquests fons sorrencs. • Es demana tenir en compte l’impacte ecològic d’aquestes actuacions de gestió costanera, que poden destruir en poc temps una biodiversitat que ha trigat molt a consolidar-se. 3. Actualitat esportiva local 3.1. Futbol: Tercera Catalana El periodista d’esports fa un repàs àgil i informal dels partits dels equips locals de Tercera Catalana, introduint fins i tot bromes sobre “ser la pizza” quan es juga “a domicili”. • Penya Blaugrana Ramon Llorens (Grup 12) - És sisena amb 17 punts i passa un bon moment de forma: 5 partits seguits sense perdre. - Té pendent un partit ajornat a la Palma de Cervelló, que anava guanyant. - Visita el Sant Andreu de la Barca, 11è classificat. - Com que els primer i segon s’enfronten entre ells, la Penya podria pujar encara més a la classificació. • Rubí B (Grup 12) - Situat 9è, afronta un desplaçament exigent al camp del Molins de Rei. • Olímpic Can Fatjó B (Grup 7) - Equip entrenat per Fran Moreno. - És vuitè i ve de dues derrotes consecutives. - Juga diumenge al migdia al camp del Sabadell Nord, que és cinquè. - Es presenta com un duel directe a la zona mitjana-alta per intentar revertir la ratxa. 3.2. Bàsquet: CEB Sant Jordi • CEB Sant Jordi masculí – Copa Catalunya - Debuta la temporada amb tres victòries seguides, però després enllaça cinc derrotes consecutives. - Cauen així a la zona baixa de la classificació. - Disputen un duel directe per la permanència visitant el Reus Deportiu (diumenge a les 18 h). • CEB Sant Jordi femení - Competeix a Segona Catalana i és tercer classificat, amb bona dinàmica. - Rep el Jet Terrassa, cuer amb moltes derrotes: partit a priori assequible. - El duel es juga a l’Escola Montserrat, dissabte a les 19.30 h. 3.3. Vòlei Rubí • Jornada especial al pavelló de Can Rosés: - Juguen alhora el sènior masculí i el sènior femení, compartint pavelló dissenyat en diverses pistes. - Es convida l’afició a situar-se al centre per gaudir dels dos partits simultàniament. • Equip masculí - Competeix a Tercera Catalana i és tercer. - S’enfronta al Terrassa B, que és segon, en duel directe per la zona alta de la taula. • Equip femení - També a Tercera Catalana, però en situació complicada: • Ocupa la part baixa (cua). • Porta tres derrotes seguides. - Juga contra les líders de Tercera, amb semàfor vermell: caldrà competir al màxim per intentar capgirar la dinàmica. 3.4. Handbol: Juventud 25 de Septiembre • El Juventud 25 de Septiembre (“el Veinti”) és tercer de Segona Catalana i està fent una molt bona temporada. • A la propera jornada: - Juga a domicili a la pista del Molins, que és cinquè. - Partit considerat duel directe a la part alta. - Es disputa dissabte a 2/4 de 9 del vespre. 4. Aniversaris i cultura musical 4.1. Aniversaris del dia La secció d’efemèrides repassa figures de l’espectacle i l’esport que fan anys el 27 de novembre: • Jaleel White (actor nord-americà): - Conegut mundialment pel personatge de Steve Urkel a Cosas de casa. - Compleix 52 anys. • Carlos Lozano (presentador i actor espanyol): - Rellevant per haver conduït la primera edició d’Operación Triunfo. - Fa 62 anys. • Paul Craig (lluitador de MMA): - Reconeixement per la seva intensitat i tècnica a l’octàgon. - Arriba als 36 anys. • Ricky Carmichael (pilot de motocross): - Considerat una llegenda del motocross. - Compleix 45 anys. 4.2. Recomanació musical: Marilyn Manson La secció final és la recomanació musical de Robert Fernández, centrada en el rock fosc i contundent. • Protagonista: Marilyn Manson, figura icònica del rock industrial / metal alternatiu. • Context d’actualitat: - Ha tornat als escenaris amb la gira “One Assassination Under Your Tour”. - Actua avui mateix al Palau Olímpic de Badalona, fet que motiva la recomanació. • Producció recent: - A finals de 2024 publica el seu dotzè disc d’estudi, One Assassination Under God. - Es presenta com el primer capítol d’una possible trilogia conceptual. - L’àlbum està disponible a totes les plataformes digitals i serveix de base per a la gira mundial. • Cançó destacada: - Es proposa recuperar el clàssic “The Beautiful People”, un dels temes més coneguts de la seva trajectòria, com a exemple de: • Rock contundent i fosc. • So potent i característic del músic. “Rock contundent de qualitat per a un personatge únic: Marilyn Manson, avui al Palau Olímpic de Badalona.” 5. Altres continguts i autopromocions de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram descriuen també diverses falques i autopromocions de programes de la casa: • Ara i sempre – Programa d’“informació sardanista” de RÀDIO RUBÍ, emès els diumenges de 10 a 11 del matí. • Long Play – Espai musical de selecció “gourmet” emès els dimarts de 22 a 23 h. • Experimenta – Programa de descobriment de nous gèneres musicals, divendres a les 22 h, conduït per Adrián Eguitábal. • Rubí Sound 1413 Festival – Falca de promoció de la segona mostra d’entitats musicals de Rubí a l’espai 14-13, amb: - Sessió matinal de Jazz Rubí (grups East Wind i AJR Cats, swing & bebop). - A la nit, actuacions de la Societat de Blues de Rubí, We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters (hip-hop) i Sònica Presence – Redland Sound System feat. Hugo Otto & Jaime Budokai. • Les Gildes – Tertúlia jove i desenfadada, dilluns a les 12 h cada dues setmanes, presentada per un grup de noies que juguen amb el to d’humor i l’argot juvenil. Aquestes falques reforcen la imatge de RÀDIO RUBÍ com una emissora amb oferta cultural, musical i participativa diversa, adreçada a diferents franges d’edat i interessos.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Resum general del programa En aquesta Hora més Magazine de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, Lídia Martín condueix un programa centrat sobretot en: • Cultura popular i tradicional catalana (sardanes i cobles) • Agenda cultural local (preestrena teatral al Teatre Municipal La Sala) • Una secció creativa que barreja Shakespeare, intel·ligència artificial i musicals • Petites píndoles musicals lligades a efemèrides internacionals del món del pop El programa combina informació d’agenda, entrevistes en profunditat i peces musicals, mantenint sempre el focus en l’activitat cultural de Rubí. 1. Introducció del tram de programa (magazine) Context del programa • Lídia Martín situa l’oient dins de Rubí al dia, d'11 a 12h, explicant el relleu de presentadores al llarg del matí (Pamela Martínez, Belén Tierno, Patri Diet i ella mateixa). • Recorda que l’espai és un magazine que combina actualitat, cultura i entreteniment fins a les 12h. Avanç de continguts Lídia avança els temes principals del dia (sense entrar encara en profunditat): • Cultura popular catalana: - Cinquè Aplec de Diada de Tardor - Concert amb la Cobla Ciutat de Girona - Activitats a la Plaça del Doctor Guardiet i al Teatre Municipal La Sala • Teatre: preestrena de l’espectacle Avui no ploraré de T de Teatre al Teatre Municipal La Sala. • Secció de Shakespeare & musical amb el Xesco Caballero (en aquest cas, sobre Otelo), incorporant intel·ligència artificial i format de musical tipus Broadway. Aquesta part és sobretot de presentació i contextualització, no encara de contingut de fons. 2. Aplec de Diada de Tardor i concert de sardanes Doble activitat sardanista de diumenge L’entrevista amb Josep Puigventós, secretari de Foment de la Sardana, és el nucli més extens del programa, i detalla una doble proposta: Cinquè Aplec de Diada de Tardor (matí) Concert de sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona (tarda) "Des de fa cinc anys fem l'aplec aquest dia de tardor, perquè és la tardor..." "...i esperem també que arrossegui força públic i que puguem gaudir d'una bona diada al matí ballant i a la tarda escoltant." 2.1. Estructura i història de l’Aplec matinal Lloc i horari • L’Aplec se celebra a la Plaça del Doctor Guardiet. • Comença a dos quarts d’onze del matí i s’allarga fins aproximadament les dues. Cobles participants • Cobla Principal del Llobregat - Fundada el 1929, amb gairebé 100 anys d’història. - Molt arrelada a Rubí, amb una relació llarga amb el Foment de la Sardana i altres entitats locals. • Cobla Ciutat de Girona - Fundada el 1975. - Està celebrant el 50è aniversari. - Ve a Rubí de manera gairebé ininterrompuda des de 1977. Format musical de l’Aplec • Es programen 16 sardanes. • Les cobles s’alternen: comença la Principal del Llobregat i es reparteixen les peces. • Les dues últimes sardanes de la Principal del Llobregat i les dues primeres de la Ciutat de Girona s’interpreten conjuntament, totes dues cobles alhora, per oferir un so especialment potent i espectacular. 2.2. Repertori destacat i compositors L’Aplec combina autors clàssics, contemporanis i locals, així com sardanes dedicades a Rubí: • Sardanes dedicades a Rubí: - Festa Rubí, de Jordi Molina, escrita pel 75è aniversari del Foment de la Sardana. - L’ermita de Sant Mús, de Laura Sagalà, també dedicada a Rubí. • Autors i peces destacades: - Pau Coma – Dos gagats plens d’il·lusions (autor jove). - Conrat Salom – Palafrogec i Tamariu (autor clàssic). - Josep Cassú – Vigília d’Aplec, sardana de lluïment de cobla. - Lluís Buscarons – Flavió, peça de lluïment; Buscarons és també fundador i primer director de la Cobla Ciutat de Girona. - Josep Peix Ferrando – sardana interpretada per la Cobla. - Carles Santiago – Barcelona 75 concursos de colles, guanyadora d’un concurs de sardanes a Barcelona. • Compositores: - Laura Sagalà – L’ermita de Sant Mús (tercera sardana seva, ara ja amb més producció; balladora habitual de Rubí, filla del compositor Aribert Sagalà). - Anna Abad – Un poble, una rotllana, una de les autores més prolífiques i interpretades actualment. "Aquí tenim sardanes de tot tipus." "És una manera també de disfrutar, de gaudir." 2.3. Sostenibilitat econòmica: sorteigs i col·laboracions Puigventós explica com es financen aquestes activitats: • Durant el matí es venen tiretes de números i es fan sorteigs. • Col·laboren diversos comerços i establiments de Rubí, que aporten lots i productes: - L’Ocellat - Sal i Oli - Farmàcia Piera - Bon Preu Esclat - Sovint, un lot de discos aportat pel mateix Foment de la Sardana • L’objectiu és obtenir ingressos complementaris per: - Pagar músics i drets d’autor - Cobrir propaganda i altres despeses - Compensar la pèrdua de socis per motius d’edat. 2.4. El Foment de la Sardana: socis i suport institucional • Actualment, el Foment de la Sardana té més de 200 socis (havia arribat a tenir-ne més de 300). • Les baixes s’expliquen sobretot per envelliment i defuncions, no tant per desinterès. • Per equilibrar els comptes, a banda de les quotes i sorteigs, compten amb: - Ajuntament de Rubí - Generalitat de Catalunya - Diputació - Comissió d’Aplecs - Altres entitats i comerços col·laboradors "Entre tots, aconseguim equilibrar el pressupost i cada any poder seguir tenint les ballades i els concerts de sardanes." 2.5. El concert de tarda amb la Cobla Ciutat de Girona Detalls pràctics • Lloc: Teatre Municipal La Sala. • Entrada: aportació de 6 euros, que es pot adquirir: - Directament a taquilla (opció preferent per al públic sardanista). - Per internet, al web del Teatre Municipal La Sala, a través de la plataforma CoVin. Estructura del concert El concert es divideix en dues parts amb una clara voluntat de commemorar efemèrides: Primera part: 50 anys de la Cobla Ciutat de Girona Totes les sardanes són d’antics directors de la cobla: • Ermita de Sant Pons – Lluís Buscarons (primer director i fundador). • Un Estel en el Cel – Francesc Camps (segon director). • Manel – Marcel Sabater (tercer director). • Costa Brava Cent – Jesús Ventura (quart director). • Ciutat de Girona Parada Obligada – Esteve Molero: - Sardana recopilatori de peces emblemàtiques interpretades per la cobla al llarg de 50 anys. - Molero ha estat fins fa poc el director de la formació. En aquest concert, la cobla estarà dirigida per Jordi Picorelli, que esdevé el sisè director de la Cobla Ciutat de Girona. Segona part: efemèrides i homenatges • Juli Garreta – es commemoren 150 anys del naixement i 100 de la mort. - Sardana: Junyia de la Costa (esmentada com a peça important del programa). • Pep Ventura – 150 anys de la mort. - Sardana: Per Tu Ploro (adaptada en forma de concert). • Santuaris i commemoracions: - A Montserrat, d’Antoni Pérez Moya, escrita pel mil·lenari del monestir de Montserrat. • Sardanes de lluïment: - L’un i l’altre, de Martirià Font, sardana de lluïment de trompeta i fiscorn (substitueix una peça prevista inicialment). • Fonoteca de Cobla (autors gironins): - Aplec dels Metges, de Josep Maria Soler i Montaner, dins la col·lecció discogràfica que la Cobla Ciutat de Girona dedica a autors de les comarques gironines. • Cloenda dedicada a Rubí: - Rubí de tot cor, de Miquel Tudela, compositor vinculat a la cobla, dedicada als 75 anys del Foment de la Sardana de Rubí. 2.6. Mirant al futur: concert de Cap d’Any El programa tanca la secció de sardanes amb un avanç de programació: • 1 de gener de 2026, a les 19 h: - Concert tradicional de Cap d’Any al Casal Popular, amb la Cobla Juvenívola de Sabadell. - Serà el 46è concert d’aquesta sèrie. - Cobla molt estimada i habitual a Rubí des de la seva fundació el 1976. Puigventós convida tothom a assistir tant a l’Aplec com al concert, insistint que: "Crec que poden disfrutar molt" "...un programa molt interessant al matí ballant i a la tarda escoltant." 3. Secció Shakespeare, intel·ligència artificial i musicals (Xesco Caballero) 3.1. La proposta creativa Aquesta secció, ideada pel Xesco Caballero, excompany de la ràdio, combina: • Obres de William Shakespeare (el nostre estimat Willy, en paraules de la presentadora). • Intel·ligència artificial com a eina creativa. • Format de musical tipus Broadway. Cada entrega imagina un musical nou basat en una obra de Shakespeare i presenta una cançó original. En aquest programa, la peça escollida és Otelo (El moro de Venècia). 3.2. El musical imaginari: Amor i Ruïna • Xesco s’ha imaginat un musical titulat “Amor i Ruïna”, inspirat en la trama d’Otelo. • Lídia explica que hi ha qüestions de finançament: Xesco busca recursos per poder produir aquests musicals, però de moment es presenten en forma de cançó puntual al programa. La cançó protagonista d’avui és “Mis cicatrices y mi voz”, plantejada com un tema en clau flamenca. 3.3. Presentació del personatge de Lorian Castigo Com que Xesco «està molt enfeinat», la presentació la fa un personatge anomenat Lorian Castigo: "Hola Lídia i oyentes de la ràdio. Soy Lorian Castigo. Traigo una canción que el Xesco me ha pedido traerla." Lorian contextualitza la cançó: • Situació dramàtica d’Otelo: - Surten de casa rumb al consell del poble, on l’han de jutjar per una acusació greu: > "Dicen que embrujó a Desdémona pa casarse." • La cançó recull el comiat entre Otelo i Desdèmona, barreja de tendresa i angoixa. • S’explora el passat de soldat d’Otelo, ple de batalles, viatges i cicatrius, i la seva vulnerabilitat emocional. Tot plegat s’expressa en to flamenc, com una música que «neix molt de dins». 3.4. Temes de la lletra: cicatrius, identitat i amor La lletra (que s’escolta parcialment) tracta de: • Origen humil i violent: - “No nací entre los muros blancos / Ni en camas de terciopelos…” - L’escola d’Otelo és la batalla i l’acer. • Història d’amor amb Desdèmona: - Reivindica que no hi ha bruixeria, sinó paraula, veritat i ànima. - Desdèmona es converteix en el seu refugi i terra simbòlica. • Estigma i racisme: - Es fa referència al fet que “el moro no tiene patria, solo un corazón traidor”, posant sobre la taula prejudicis, identitat i sospita. • Conflicte intern i tensió dramàtica: - La cançó anticipa l’explosió dels esdeveniments, amb Otelo en un estat de gran necessitat emocional. Lídia remarca després de la cançó que: "Segur que heu vist Otelo moltes vegades, aquesta història de gelosia, però en pla flamenc crec que deu ser la primera vegada." Així, la secció converteix un clàssic teatral en una peça musical original que juga amb gèneres híbrids (Shakespeare + flamenc + musical de Broadway + IA). 4. Entrevista a T de Teatre: Avui no ploraré 4.1. Programa de residències de La Sala i relació amb Rubí El periodista David García es desplaça al Teatre Municipal La Sala per entrevistar part de l’equip de T de Teatre (Àgata, Marta, Mamen i Carme) arran de la preestrena d’Avui no ploraré. Programa de residències • T de Teatre fa molts anys que participa al programa de residències de La Sala (més de 10 anys). • Per a la companyia, és un luxe disposar de l’espai per: - Assajar amb l’escenografia real. - Ajustar llum, so i moviment escènic. - Fer proves tècniques abans de l’estrena oficial. El funcionament és d’intercanvi: • La sala els cedeix dies d’assaig amb condicions professionals. • La companyia ofereix a canvi un bolo/preestrena obert al públic de Rubí. "Per nosaltres és vital, no?" "Aquí sortim guanyant tots." La preestrena d’Avui no ploraré tindrà lloc dissabte 29 a les 20 h al Teatre Municipal La Sala, amb un preu inferior al que tindrà posteriorment a Barcelona. 4.2. Escenografia i gira • L’escenografia, obra d’Alejandro Andújar, és descrita com a “molt contundent” i gairebé un personatge més de l’obra. • L’espai de La Sala té unes dimensions i infraestructura molt semblants al Teatre Goya de Barcelona, on l’obra farà temporada, cosa que permet assajar en condicions pràcticament idèntiques a l’estrena definitiva. Calendari • Preestrena: Rubí (29 de novembre). • Això es considera ja una primera estrena real: el públic veu la mateixa versió que anirà a Barcelona. • Gira immediata: - Girona – 5 de desembre. - Teatre Goya (Barcelona) – a partir del 18 de desembre. 4.3. De què va Avui no ploraré? Les actrius expliquen la premissa argumental sense revelar grans girs: • Protagonitzen tres germanes. • Una d’elles ha estat ingressada en un centre de salut mental durant un mes. • El dia que rep l’alta, les altres germanes li preparen un sopar de benvinguda a casa. A partir d’aquí: • Les tensions latents dins la família surten a la llum. • S’hi afegeix una companya/amiga que la protagonista ha conegut al centre, amb molta experiència en ingressos psiquiàtrics, que es presenta també al sopar per ajudar-la… i “s’embolica la troca”. "Jo crec que és una excusa també per parlar d'una família, dels rols que estan enquistats..." La peça aborda: • Rols familiars enquistats i tòxics. • Dinàmiques que al llarg del sopar poden arribar a trencar-se. • La contraposició entre qui ha estat ingressat i qui ha estat “fora”: no queda clar qui està més desequilibrat. "No se sap qui és pitjor, els que estan fora o els que han estat dins." 4.4. To i temàtica: comèdia amb fons seriós • L’obra té un to de comèdia, però tracta temes molt seriosos: salut mental, família, conflictes emocionals. • Es busca fer reflexionar el públic a partir del riure i la identificació. Les actrius la defineixen com una obra molt de Nadal: • Una família que es reuneix, • Conflictes que surten a taula, • I un cert risc que els espectadors es vegin reflectits en algun personatge. "És una obra per viure, no perquè vinguin amb nens petits..." "Igual venen amb família i surten sense la família del teatre." 4.5. Treball amb Nelson Valente L’obra està escrita i dirigida per Nelson Valente, autor molt reconegut: • T de Teatre l’admirava des de feia anys, especialment per “El Loco y la Camisa”. • Van fer amb ell un estatge de dues setmanes: - Primer, creant personatges i relacions. - Després, ell va escriure el text específic per a la companyia. Les actrius destaquen: • La potència del text. • El seu estil de direcció, meticulós però molt tranquil, construint capes interpretatives mica en mica. • El gust de treballar-hi i el bon ambient creatiu. 4.6. Invitació al públic de Rubí Per animar la gent a venir a la preestrena, T de Teatre conclou amb alguns missatges clau: • Veniu a passar-ho bé i a deixar-vos anar. • Permeteu-vos una certa catarsi: riure, reconèixer-vos i pensar. • Ideal per veure-la en família adulta (germans, pares, parelles…), tot i que això també pot resultar més incòmode… i alhora més ric. "Que vinguin a passar-s'ho bé i que es deixin anar..." "Que facin catarsi, que se'n diu." 5. Música i efemèrides Al llarg del programa, Lídia introdueix diverses cançons associades a efemèrides del món de la música pop internacional, utilitzant-les com a fil conductor lleuger entre els blocs de contingut cultural local. 5.1. Cristina Aguilera • Cançó: “That’s What Love Can Do” (del disc Justin & Christina, 2003, compartit amb Justin Timberlake). • Efemèride: fa 20 anys, un 26 de novembre de 2005, Cristina Aguilera es va casar amb Jordan Bratman, productor discogràfic (el matrimoni es va dissoldre el 2011). • Es tria un tema no tan conegut per recordar aquest moment. 5.2. Shania Twain • Cançó: “Man! I Feel Like a Woman!”. • Efemèride: un 18 de novembre de fa 20 anys, Shania Twain va rebre l’Ordre del Canadà, un dels màxims reconeixements civils del país (equivalent a un títol honorífic com els sirs anglesos). • Lídia admet que l’efemèride és uns dies anterior, però “aquí ho aprofitem tot”. 5.3. Janet Jackson • Cançó: “Escapade” (del disc Rhythm Nation 1814). • Efemèride: un 26 de novembre de 1990, la revista Billboard va inaugurar els seus Premis de la Música a Santa Mònica (Califòrnia), i Janet Jackson en va ser la gran triomfadora amb 8 guardons, principalment per Rhythm Nation 1814. • La cançó es fa servir per tancar el programa amb energia i música de ball. 6. Altres elements i publicitat Entre seccions, el programa inclou falques de continuïtat de RÀDIO RUBÍ i promocions culturals de la ciutat: • Recordatoris de seguir l’actualitat local a Rubí al dia. • Falca anunciant la Segona mostra d’entitats musicals de Rubí – Rubí Sound 1413 Festivals, amb programació detallada d’actuacions: - Jazz Rubí amb East Wind i AJR Cats (swing & bebop, sessió matinal). - Societat de Blues de Rubí amb Hicks, Rubirock amb We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters (hip-hop), Sònica Presence i Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai, entre d’altres. Aquestes falques reforcen la idea de Rubí com una ciutat amb un teixit musical i cultural molt actiu, amb festivals, entitats i col·laboracions territorials. 7. Idees clau del programa • La sardana i les cobles són protagonistes, amb una mirada que combina tradició, memòria històrica i suport institucional. • Rubí manté una relació prolongada amb formacions com la Cobla Ciutat de Girona i la Cobla Juvenívola de Sabadell, i amb el Foment de la Sardana com a eix organitzador. • El Teatre Municipal La Sala es consolida com a centre de creació escènica, acollint residències de companyies de primer nivell com T de Teatre, que hi presenten preestrenes en primícia. • La secció de Shakespeare + IA + musical de Xesco Caballero demostra una aposta per la innovació i el joc creatiu sobre els clàssics. • Les efemèrides musicals (Cristina Aguilera, Shania Twain, Janet Jackson) aporten un to lleuger i internacional, equilibrant el fort component local i tradicional del programa. En conjunt, el tram de Rubí al dia analitzat construeix una imatge de Rubí com a ciutat culturalment viva, on conviuen cultura popular catalana, teatre contemporani i música global, amb una ràdio local que actua com a altaveu i articuladora d’aquest ecosistema.
Resum general Tertúlia intensa centrada en la indústria a Rubí i a la regió metropolitana, els models d’urbanisme i planificació de la ciutat i l’auge de Vox i Aliança Catalana, especialment entre el jovent. Els tertulians combinen dades, memòria històrica i experiències personals per analitzar com es relacionen la política industrial, la qualitat urbana, la immigració, la inseguretat i el malestar social amb els canvis de vot. 1. Pacte Industrial i pes de la indústria a Rubí 1.1. Context metropolità i Pacte Industrial • Es presenta el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, que agrupa 55 ajuntaments, agents socials i universitats. • S’explica la nova aliança amb l’UPC per impulsar: - Descarbonització de la indústria - Innovació i productivitat - Col·laboració público-privada en mobilitat i sostenibilitat • Es destaca una acció clau: els plans de desplaçament d’empresa (obligatoris per a empreses de més de 200 treballadors) per: - Millorar l’accessibilitat als polígons - Fomentar la mobilitat sostenible - Reduir emissions contaminants «La visió multi-stakeholder de col·laboració público-privada pot tenir una aportació» 1.2. Pes econòmic de la regió i objectius nacionals • Segons l’IDESCAT: - La regió metropolitana (Barcelona + AMB + segona corona) fa el 55% del PIB català. - La indústria és el 19% del valor afegit brut, per sobre de la mitjana de la zona euro. • La Generalitat impulsarà el Pacte Nacional per la Indústria a partir de gener: - 4.400 M€ d’inversió - 166 accions en productivitat, descarbonització i sostenibilitat - Objectiu: que la indústria arribi al 25% del PIB de Catalunya 1.3. Cas Rubí: ciutat fortament industrial • Rubí és una de les ciutats més industrialitzades de Catalunya i de l’Estat. • Dada clau: 38% dels treballadors del municipi estan ocupats a la indústria. • Tertulians coincideixen que la imatge de la indústria ha millorat: - S’ha superat la idea que el futur era només serveis. - Es reconeix la indústria com a motor d’ocupació i progrés. • Es recorda l’aposta industrial dels anys 70-80 amb la creació de diversos polígons (Can Jardí, polígons de la carretera de Sabadell, etc.) i el pas d’un Rubí basat en la construcció a una ciutat clarament industrial. 2. Col·laboració público-privada i beneficis per a la ciutat 2.1. Debat sobre qui es beneficia de la indústria • Hi ha acord que la indústria és clau, però discrepància en com repartir els beneficis: - Una part defensa facilitats i incentius a les empreses (subvencions, menys traves, bonificacions, terrenys). - Una altra part remarca que els beneficis han de revertir en el conjunt de la ciutadania (serveis públics, infraestructures, qualitat urbana). «El públic i el privat bé… però també pels beneficis. No sols l’Ajuntament ha de fer infraestructures» 2.2. Estat dels polígons i manteniment • Es constata el deteriorament dels polígons industrials de Rubí: - Fàbriques tancades - Nave abandonades - Manca de manteniment i il·luminació • Es considera que l’Ajuntament té un deute històric amb aquestes zones: cal invertir, mantenir i actualitzar els polígons per fer-los atractius per a noves indústries i per a la ciutadania. • S’assenyala com a model negatiu el cas de l’antic polígon de Ficosa, amb naus buides i perilloses al costat de Sant Jordi Parc. 2.3. Infraestructures i mobilitat • Es critica la mala qualitat de les comunicacions viàries de Rubí: - Carreteres circumdants poc adequades - Dificultat d’accés als polígons • Es considera que cal: - Millorar infraestructures de transport - Fer la ciutat més accessible i connectada per treballadors i empreses 3. Model de ciutat, urbanisme i “burguesia local” 3.1. Absència de burgesia local i efectes sobre Rubí • Un tema clau del debat és la manca d’una burgesia local a Rubí: - No hi ha grans famílies industrials arrelades al municipi. - Molts empresaris viuen a altres ciutats (Barcelona, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat) i no fan vida a Rubí. • Conseqüències, segons els tertulians: - Manca de lideratge local empresarial i cívic. - Menys implicació en el desenvolupament urbà i cultural. - Rubí es percep més com a poble dormitori que com a ciutat amb projecte propi. «Van passar de camperols a obrers. No hi ha hagut una burgesia local que impulsi la ciutat» 3.2. Evolució urbanística i planificació (Pla General 1981) • S’analitza el Pla General d’Ordenació de 1981: - Va ordenar un caos urbanístic previ. - Va permetre crear polígons industrials (La Llana, Can Rosés, polígons sud). - Però també ha generat densificació i barreges conflictives: - Zones amb habitatge i fàbriques barrejades (ex. Can Rosés). • Es remarca que Rubí és: «Un nucli urbà molt dens envoltat de polígons industrials» • Es compara amb altres ciutats: - Sant Cugat: més zones verdes, urbanisme més “estètic”, però basat en molts diners i en cobrar molt a les empreses (fins i tot es parla d’“impost revolucionari”). - Igualada, Granollers: exemples de ciutats on una burgesia local ha impulsat indústria i ciutat. 3.3. Zones verdes i qualitat de vida • Es critica que a Rubí no s’ha planificat primer la zona verda i després l’habitatge, com sí que s’ha fet a Sant Cugat. • Reclamació recurrent: - Més parcs, arbres, espais verds - Una ciutat més agradable per viure, no només per treballar «Abans de posar la casa, fan la zona verda. Això és el que ens falta a nosaltres» 3.4. Casos concrets d’urbanisme problemàtic • Can Rosés: exemple clar de planificació qüestionable, amb carrers que comparteixen fàbriques i habitatges. • Antiga Josa al carrer Calderón: - Es reconeix com un abans i un després quan es va treure la fàbrica del centre. - Es va permetre a empreses fer el famós “pelotazo urbanístic” per marxar i transformar el sòl en residencial. • Polígon Ficosa / Continental: - Situació urbanística irregular: sòl urbanitzable que mai no es va passar formalment a urbà. - Es van instal·lar grans empreses sense tenir el pla parcial legalitzat. - El nou Pla General (tombat per la Generalitat) tampoc ho va resoldre. - Avui hi ha naus abandonades i perilloses, però l’Ajuntament té marge limitat perquè és propietat privada. «És una cosa absolutament demencial… tot el polígon de l’ex-Ficosa té una situació urbanística il·legal» 4. Comparació Rubí – Sant Cugat i dinàmica residencial 4.1. Diferències socioeconòmiques • S’assenyalen diferències clares: - Renda per càpita molt més alta a Sant Cugat. - Més nivell d’estudis i capital cultural. - Major capacitat de l’Ajuntament de Sant Cugat per invertir en urbanisme de qualitat. • Es recorda que: - Molta gent de Rubí que va estudiar carreres se n’ha anat a viure a Sant Cugat. - En la darrera dècada, el flux s’ha invertit: els fills de famílies de Sant Cugat venen a Rubí perquè no poden pagar l’habitatge al seu municipi. 4.2. Rubí com a ciutat dormitori (i com canvia amb el temps) • Es descriu la situació de moltes famílies: - Viure a Rubí però fer la vida (feina, oci, relacions) a Sant Cugat o Barcelona. • Tot i això, alguns recorden que: - Amb el temps, la gent acaba arrelant-se a Rubí. - Els fills ja fan vida al municipi i canvien aquesta dinàmica de “dormitori”. • Es comenta fins i tot el màrqueting immobiliari: Cases venudes a Rubí com «a 5 minuts del centre de Sant Cugat» 5. CEO: auge de Vox i Aliança Catalana 5.1. Resultats principals del baròmetre • El CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) mostra: - Aliança Catalana empataria amb Junts amb 19-20 escons. - Vox superaria el PP amb 13-14 escons. • Entre els joves de 18 a 24 anys: - 12% diuen que votaran Aliança Catalana. - 13% diuen que votaran Vox. • Es matisa que són percentatges significatius però no majoritaris: la majoria de joves continuen votant altres opcions. 5.2. Desplaçament de vot i estratègia de Junts • Es critica l’estratègia de Junts: - Posicions contra la reforma laboral i altres mesures socials. - Percepció de “estar en contra de tot” sense projecte clar. - Manca de lideratge (Puigdemont a l’exili, absència de referent fort a Catalunya). • Es considera que part de l’electorat de Junts migra cap a Aliança Catalana i fins i tot cap a Vox. • Es destaca una dada paradoxal: - Entre un 40% i un 50% dels qui pensen votar Aliança Catalana són contraris a la independència. «També s’ho haurien de fer mirar alguns…» 6. Immigració, seguretat i populisme 6.1. El relat d’Aliança i Vox: immigració i inseguretat • Es debat si el problema central per a la població és la seguretat o altres factors. • Una part defensa que seguretat i immigració sense control són claus en l’auge d’Aliança: - Especialment arran de l’origen de la formació a Ripoll, marcat pels atemptats del 17 d’agost. - Es presenta el seu discurs com una resposta a la por a l’inseguretat al carrer. • L’altra part rebateix: - La seguretat no és el problema principal de la societat catalana. - Lligar systematicament immigració i delinqüència és populisme racista i xenòfob. - Es recorda que molts dels grans escàndols (p. ex. negoci de mascaretes durant la pandèmia) han estat protagonitzats per “gent d’aquí”. «Aquesta és la trampa del populisme racista i xenòfob» 6.2. Mites sobre ajudes socials i preferència a immigrants • Es desmenteix amb contundència un dels bules més estesos: - No hi ha cap subvenció específica per ser immigrant. - No és cert que els immigrants “passin per davant” dels autòctons en ajudes. • La tertuliana treballadora social recorda que: - L’accés a ajudes depèn de condicions socioeconòmiques, no de la nacionalitat. «No hi ha cap documentació avui a l’administració que et permeti demanar una subvenció pel fet de ser estranger. És propaganda.» 6.3. Integració, cultura i exemple de migracions catalanes • Es posen exemples històrics de migració gallega i espanyola a Europa (Suïssa) i a Catalunya per recordar que: - Els catalans també han emigrat per necessitat econòmica. - També creaven casals gallecs/andalusos i mantenien el seu estil de vida. • Es defensa que: - És legítim mantenir la pròpia cultura i religió. - El límit és complir les lleis i normes del país d’acollida (com tothom). «Integrar-se culturalment no significa renunciar a la seva religió o manera de viure» 7. Jovent, xarxes socials i crisi de valors 7.1. Per què creix el vot jove a la dreta radical? • Una tertuliana es mostra molt empipada amb la seva pròpia generació per haver, segons ella, fracassat en la transmissió de valors i eines crítiques als fills. • Factors que assenyalen: - Jovent nascut en plena crisi (2005–2008). - Han viscut: - Crisi econòmica del 2008 - Covid-19 en plena adolescència - Precarietat laboral i falta d’esperança de futur • Influència de les xarxes socials: - Consum d’informació molt ràpida i superficial. - Més exposats a desinformació i discursos extremistes. - Poc hàbit de contrastar fonts. «És molt més fàcil posar-li aquesta informació falsa. No hem ensenyat prou a contrastar» 7.2. Debat sobre dret a vot i nivell d’estudis • Es comenta, amb to mig provocador, la idea de regular el vot per nivell d’estudis en lloc d’edat. • La resta de tertulians no hi estan d’acord, però s’aprofita per qüestionar: - El fracàs educatiu i l’abandonament escolar. - La responsabilitat de la societat adulta en el desànim i cinisme dels joves. 7.3. Desafecció, classe mitjana i condicions materials • Es parla d’una societat desenganyada, sense valors i sense esperança: - Salaris baixos i cost de la vida altíssima. - Desaparició de la classe mitjana o reducció a “classe mitjana molt pobra”. • Hi ha un enfrontament sobre qui en té la responsabilitat principal: - Una posició assenyala sobretot la política i els governs. - L’altra insisteix que els empresaris i el model econòmic tenen un pes fonamental (sous baixos, precarització, etc.). «Qui paga els sous de misèria que tenen els joves?» 8. Beneficis empresarials, salaris i impostos 8.1. Repartiment de la riquesa dins l’empresa • Es proposa un exercici: comparar beneficis per treballador d’una empresa fa 20 anys i ara. • Conclusió dels tertulians: - La rendibilitat per treballador s’ha multiplicat per sis en moltes empreses. - Mentre això passa, els sous no han crescut proporcionalment. «Si abans un treballador donava 1 milió de pessetes l’any de benefici, avui en dóna sis» 8.2. Impostos i estat del benestar • Debat sobre la pujada d’impostos: - S’afirma que el govern central ha pujat impostos “20 i escaig vegades”. - Es matisa que: - L’IRPF fa anys que està relativament estable, amb variacions. - A Catalunya l’IRPF és més alt que a la resta de l’Estat per decisió del govern de la Generalitat. • Es defensa la necessitat d’impostos per mantenir l’estat del benestar: - Sanitat, educació, serveis socials… - Compensar les mancances del mercat. «D’alguna manera s’ha de mantenir l’estat del benestar, justament per compensar el que el mercat no farà mai» 8.3. Exemples concrets i autoengany empresarial • Es relata l’anècdota d’un gran empresari gallec del sector de cinemes: - Afirmava que la seva plantilla guanyava 3.500 €. - El tertulià replica que cap venedor de crispetes als seus cinemes cobra això, evidenciant el desfasament entre discurs i realitat. 9. Conclusió de la tertúlia • La sessió acaba amb to mig irònic sobre la intensitat del debat: - La presentadora diu que els tertulians posen a prova el seu cor. • Eixos de fons que travessen tota la conversa: Indústria i model econòmic: Rubí com a ciutat industrial forta però amb polígons degradats. Necessitat de reforma urbanística i actualització del Pla General. Model de ciutat: Reclam de més zones verdes i millor qualitat urbana. Reflexió sobre la manca de burgesia local i de lideratge. Malestar social i polític: Precarietat, pèrdua de classe mitjana, desafecció. Augment de Vox i Aliança Catalana com a símptoma d’aquest malestar, alimentat per desinformació i discursos simplistes. Responsabilitats compartides: Polítics, empresaris, mitjans i generacions adultes comparteixen responsabilitat en el context que fa possible aquest gir a la dreta radical. Una tertúlia que, partint de la indústria a Rubí, acaba radiografiant les tensions entre economia, ciutat i democràcia a la Catalunya actual.
Panorama general del programa Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina cooperació internacional, denúncia social, crònica negra local, esport i cultura. L’hora s’estructura en una entrevista central sobre el projecte d’EDRA als campaments saharauis, una secció de desmentiment de fake news, l’episodi mensual de Rubí Fosca sobre un crim succeït a la ciutat, el bloc d’actualitat esportiva local i, per acabar, seccions breus d’efemèrides musicals i una recomanació discogràfica. EDRA als campaments saharauis: art i resistència Origen del projecte i paper d’EDRA • El convidat, Jorge Vicente, és professor d’edRa, l’escola municipal d’art i disseny de Rubí, que participa en un projecte de cooperació internacional als campaments de refugiats saharauis de Tinduf (Algèria). • L’origen del projecte ve d’una ONG sevillana que es posa en contacte amb l’Ajuntament i amb edRa per trobar professorat d’art disposat a fer tallers creatius. • L’objectiu central és fomentar l’art com a eina ocupacional i econòmica, sobretot per a dones i joves, i millorar la seva qualitat de vida. "Hemos plantado una semillita que va creciendo" — Jorge descriu així l’impacte del projecte. Primer any: serigrafia amb una escola gestionada per dones • Primer viatge: Jorge imparteix tallers a una Escola d’Arts gestionada íntegrament per dones. • Continguts dels tallers: - Serigrafia aplicada a samarretes i merchandising. - Cianotípia com a tècnica complementària. • Impacte concret: - Les dones no havien fet mai serigrafia; ell porta pantalles ja insolades. - Després del taller, elles creen noves pantalles, nous dissenys i consoliden una activitat productiva. • Limitacions materials: - No disposen d’insoladora: han de fer plantilles manualment, retallant a mà, amb un procés farragós i lent. - Les pantalles insolades que va deixar Jorge els poden dur anys de servei, mentre que les plantilles casolanes només permeten poques tirades. Segon any: mural col·laboratiu amb l’institut • Segona estada: a petició de la comunitat, es decideix pintar un mural en un institut dels campaments. • Metodologia i disseny: - Volien fer un mural col·laboratiu, preguntant als alumnes què volien representar. - Els joves expressen un fort arrelament patriòtic i demanen elements com: - Bandera saharaui - Desert i camell - Palmeres i dàtils, símbols de producció local • Condicionants polítics: - Coincideix amb manifestacions massives arran de la resolució de l’ONU sobre el Sàhara. - Es perden alguns dies de classe, i Jorge acaba assumint gairebé tot el disseny amb ajuda d’una noia de l’Escola d’Arts. - El mural es dibuixa i es pinta en només dos dies. El viatge i la logística: un camí farragós • El desplaçament és una de les parts més dures de l’experiència: - Vols nocturns: l’aeroport de Tinduf és militar i només opera de matinada. - Arribades a les 3 de la matinada, llargues esperes i múltiples controls militars. - Trasllat amb xofer saharaui i escortes primer argelines i després saharauis. • Protocols de seguretat: - Els cooperants han de dormir en un recinte saharaui específic per cooperants. - Es fan controls constants de passaport per entrar i sortir dels campaments. • Malgrat tot, la satisfacció docent empeny a tornar: - En tornar del primer viatge, Jorge pensa que ha tancat l’experiència. - Però en veure el que les dones han fet amb el que van aprendre, sent que ha plantat una llavor i decideix tornar-hi. La realitat als campaments: dependència i paradoxa del confort • L’arribada al primer viatge li provoca un “xoc”: - Campament enmig del desert, completament depenent d’ajudes externes. - En el primer any, sense llum elèctrica a les haimes i amb aigua en grans bosses a terra. • Evolució de les infraestructures: - En el segon any, s’hi ha instal·lat llum elèctrica a gairebé totes les haimes. - També s’està canalitzant l’aigua corrent. • Paradoxa social i política: - Una part de la societat veu aquestes millores com “parxes” que poden afavorir l’acomodació i debilitar la lluita. - L’arribada de televisions, aire condicionat i comoditats pot fer que alguns es resignin a quedar-se. - Els més grans ja van mostrar reticències a passar de viure en jaimes de tela a cases de ciment, perquè una construcció permanent simbolitza renunciar al retorn. "Estan en un lloc que no és seu, però ja hi porten 50 anys" — Jorge resumeix la contradicció vital del poble sahrauí. Artifariti: art i reivindicació política • Jorge també participa al festival Artifariti, un festival d’art als campaments amb dècades d’història. • Característiques del festival: - Reuneix artistes saharauis i internacionals (francesos, argelins, italians...). - Inclou homenatges (com a Carlos Cano, amb la seva filla present), projeccions de vídeos i intervencions murals. • Art i resistència: - Pràcticament tots els murals incorporen la bandera saharaui i temes de resistència i lluita per l’autodeterminació. - Les converses quotidianes giren constantment al voltant de la pàtria i la reivindicació política. Impacte de l’experiència a Rubí i futurs intercanvis • De retorn a Rubí, Jorge comparteix vivències amb professorat i alumnat d’edRa. • Aprenentatge per a l’escola rubinenca: - Aporta una mirada crítica sobre la precarietat i la resistència. - Contribueix a sensibilitzar sobre la realitat del poble saharaui des de l’aula. • Possible projecte de futur: - Es planteja que, en comptes d’enviar únicament professors des d’aquí, professores de l’Escola d’Arts dels campaments puguin venir a Rubí per conèixer com funciona una escola d’art aquí. - Jorge apunta que s’hi està treballant aquest any. Protestes, ONU i emocions col·lectives • Durant aquest segon viatge, la setmana coincideix amb la publicació de la resolució de l’ONU sobre el futur del Sàhara. • Dues fases emocionals: - Abans de la resolució: dies de pintar pancartes i manifestar-se, amb un poble unit reclamant autodeterminació. - Després de la resolució: la decisió de l’ONU —amb una nova pròrroga i reconeixent de facto el paper de Marroc— és viscuda com un cop moral. Missatge final de Jorge sobre el poble saharaui • Jorge subratlla que qualsevol gest de suport és molt valuós per als saharauis. • Idees clau del seu missatge final: - No oblidar-los ni deixar que la seva situació quedi invisibilitzada. - Reconèixer que tenir milers de persones vivint al desert, sense un estat propi, és profundament injust. - Acceptar que no hi ha una solució fàcil, però sí la responsabilitat de mantenir viva la solidaritat i la cooperació. Cacera de fake news: desinformació viral Falsa “llei Esperanza” i ajudes a persones migrants • L’estudiant en pràctiques Ariel Benavente presenta la secció de fake news. • Primera desinformació analitzada: - Un vídeo a TikTok amb més de 500.000 impressions parla d’una suposada “llei Esperanza”. - El vídeo afirma que hi ha una ajuda de 900 € per a persones migrants nouvingudes, fins i tot sense papers. - També inventa una “targeta d’estància productiva” que permetria treballar legalment només demostrant tres mesos de residència. • Característiques del vídeo: - S’imita el format d’un telenotícies: imatges idíl·liques d’Espanya, veu en off de suposat periodista, grafisme cuidat. - L’objectiu és fer-ho semblar real per activar reaccions d’odi i confusió. • Desmentiment oficial: - El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions desmenteix categòricament l’existència de la llei i de la targeta. - Cap BOE, ni la Llei d’estrangeria, ni el seu reglament recullen res semblant. • Reacció a xarxes: - El vídeo acumula milers de comentaris plens d’odi, però també de persones migrants buscant informació. - Esdevé un exemple clar de com es pot instrumentalitzar la desinformació per alimentar discursos xenòfobs. Falsa entrada de 30 € per veure les llums de Nadal de Vigo • Segona fake news, de to més humorístic però igualment problemàtica: - Un compte de Twitter (ara X) que sol fer humor satíric sense avisar-ho publica una imatge d’un tiquet generat amb intel·ligència artificial. - El tiquet fa referència a un suposat cobrament de 30 € d’entrada per accedir a la zona nadalenca de Vigo. • Elements que donen versemblança: - Disseny del tiquet amb codi QR, referència a “mercat de Nadal” i aspecte “oficial”. - Text que acusa l’Ajuntament de “amagar-ho perquè l’alcalde no vol que la gent se n’assabenti”. • Realitat dels fets: - L’alcalde de Vigo surt públicament a desmentir el rumor i a demanar que no es difongui. - A la web municipal no hi ha cap menció a cap pagament d’aquest tipus. • Reflexió implícita: - Encara que sembli una broma, aquestes fake news poden desprestigiar iniciatives ciutadanes i enganyar molta gent quan no s’indica clarament que és sàtira. Rubí Fosca: un crim familiar que commociona la ciutat Presentació de la secció i context • A l’últim dimecres de mes torna Rubí Fosca, amb Xavi Mas, una secció de crònica negra centrada en casos que han tingut lloc a Rubí. • Xavi remarca que: - No es tracta de “fer sensacionalisme” ni de presentar Rubí com “el Bronx”, sinó de explicar casos reals. - No són com Carles Porta “posant llum a la foscor”, sinó que relaten els fets coneguts, sovint amb informació limitada. El cas del 2015: un fill mata la mare • Data i lloc: - 4 d’agost de 2015, en ple estiu. - Pis situat molt a prop de RÀDIO RUBÍ i de la parròquia de Sant Pere. • El fet delictiu: - El 5 d’agost, a les 16:30 h, els Mossos d’Esquadra reben una trucada en què un noi diu: > "Vinguin, si us plau, que he matat la meva mare". - Arribats al lloc, hi troben una dona d’uns 55 anys, estesa a terra, plena de sang i amb ferides d’arma blanca (d’agulla). - El fill, de 17 anys, confessa haver-la matat després d’una forta discussió la nit anterior. • Particularitats del cas: - És un crim resolt: l’autor es lliura i confessa. - Resulta especialment colpidor pel vincle familiar mare-fill i pel tipus d’agressió. Història familiar i degradació socioeconòmica • Perfil de la víctima i context familiar: - Dona de nacionalitat nord-americana, de prop de 55 anys. - Havia estat ben situada en una multinacional, amb bona posició econòmica. - Vivia amb el marit i el fill a Sant Cugat del Vallès. • Procés de deteriorament: - Pèrdua de la feina i separació matrimonial. - El fill queda “entre dues aigües”, amb problemes de custòdia i convivència. - Es mencionen problemes psicològics del noi, que poden haver-se agreujat per l’entorn familiar i econòmic. - La família es veu obligada a deixar Sant Cugat i venir a viure a Rubí. - En alguns moments, mare i fill han de recórrer a Càritas per demanar aliments, en una situació de gran precarietat. • Missatge de fons: - Xavi subratlla com una malaltia mental no tractada, combinada amb una forta crisi econòmica i familiar, pot derivar en situacions tràgiques. Protecció del menor i límits de la informació • L’autor del crim és menor d’edat (17 anys) quan passen els fets. • Conseqüències legals i informació disponible: - És detingut immediatament i passa ràpidament a disposició del jutjat de menors. - La Fiscalia arriba a plantejar jutjar-lo com a major, però entren en joc els informes psicològics i la protecció de menors. - La informació del cas queda altament restringida: no es poden donar nom ni inicials, i la investigació policial es blinda. • Protecció dins del sistema policial: - Xavi explica que, al sistema informàtic policial (CIP), les dades dels menors estan totalment bloquejades. - Qualsevol agent que no pertanyi a l’àrea específica de menors: - No hi pot accedir. - Rep un missatge indicant que, per obtenir informació, s’ha de contactar amb el departament corresponent, que en la pràctica no facilita dades. • Canvis legals: - El cas es produeix el 2015, abans de determinats canvis legislatius que han introduït més responsabilitat penal a partir dels 16 anys. - Aleshores, el noi era simplement “menor” a efectes de tractament penal. Impacte local i record del cas • L’impacte al barri és notable malgrat ser agost (amb molta gent fora): - El pis resta precintat durant mesos, visible per tothom que passa cap a la Plaça del Doctor Guardiet. - Es veia la finestra oberta i el menjador regirat, com si hi hagués hagut una gran baralla. • RÀDIO RUBÍ també va cobrir la notícia en el seu moment, però amb les mateixes limitacions informatives per la protecció del menor. • A la tertúlia amb la conductora, remarquen que: - Aquest cas “congela el cos” especialment perquè afecta la relació mare-fill. - Serveix per reflexionar sobre la salut mental i la necessitat de suport social per evitar que situacions límit desemboquin en tragèdies. Actualitat esportiva: boxa, futbol adaptat i conflictes a la grada Vetllada de boxa al Club Boxeo Rubí • Amb Toni Bravo, la secció d’esports arrenca parlant d’una vetllada de boxa al Club Boxeo Rubí. • Característiques de l’esdeveniment: - Celebrat el cap de setmana anterior, de 17:00 a 21:30 h. - Zona d’espectadors plena “de gom a gom” durant tota la vetllada. - Uns 15 combats amateurs, amb presència d’esportistes rubinencs (homes i dones). • Valor simbòlic: - Cada guanyador rep un cinturó commemoratiu, inspirat en els cinturons dels campionats mundials de boxa. - Això es valora com un record especial i un incentiu per als participants. • Desmitificació de la boxa: - Tot i que a la presentadora no li agrada especialment la boxa, Toni defensa que és un esport molt complet: - Molt cardiovascular. - Treballa la força i la concentració. - Ajuda a alliberar estrès i reduir el cortisol. “Quan tens moments d’estrès i d’atenció, va molt bé” — Toni reivindica la boxa com a eina de benestar. Futbol adaptat: competició i germanor • Es parla de la participació rubinenca a la Wilixet (lliga de futbol adaptat). • Equip de segona divisió (Cat Mir): - S’enfronta a un equip de Sabadell (Taina) amb el lideratge en joc. - El partit acaba 4–3 a favor dels sabadellencs. - El Cat Mir estavella tres pilotes al pal i encaixa el gol definitiu a l’últim minut per un error defensiu. • Equip de tercera divisió (C..., també del Cat Mir): - Aconsegueix la primera victòria de la temporada. - Resultat: 4–5 contra el Santa Eugènia de Girona. - Es destaca el gran ambient de germanor que caracteritza aquest tipus de competicions. Es remarca que aquesta germanor és un exemple del que hauria d’inspirar el futbol convencional. Conflictes al futbol amateur convencional • En contrast amb el bon ambient del futbol adaptat, es recorda un cas recent al futbol de Tercera Catalana: - Un partit de la Penya Blaugrana Ramon Llorens contra La Palma de Cervelló, que l’equip rubinenc anava guanyant 1–2. - L’àrbitre suspèn el partit per agressions o pressió excessiva de part de l’afició rival. • Reflexió: - Es critica que molta tensió ve de la grada, no dels jugadors. - Es posa en valor el model de respecte i convivència del futbol adaptat. Altres continguts: publicitat, aniversaris i recomanació musical Publicitat i autopromoció de programes de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram emès, s’intercalen diversos espots de programes i activitats culturals: • Segona mostra d’entitats musicals de Rubí – Rubí Sound 14-13 festivals: - Es detalla una programació amb Jazz Rubí, EastWind & AJR Cats, Societat de Blues de Rubí, We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters i Sònica Presence – Redland Sound System featuring Hugo Otto & Jaime Budokai. • Promoció de programes de la graella de RÀDIO RUBÍ: - Experimenta (música i descobriment de nous gèneres, divendres a les 22 h). - Rock and Classics amb Esteve Llop (història del rock, dilluns a les 18 h). - Les Gildes (programa jove, dilluns a les 12 h cada dues setmanes). - En Joc (magazín esportiu de la Xarxa de ràdios locals, entre setmana a les 13 h i caps de setmana a les 20 h). - Actualitat (música catalana d’actualitat, divendres a les 18 h). Efemèrides d’aniversaris musicals • Gloria Dalmas repassa aniversaris de figures de la música i l’espectacle: Kat DeLuna (cantant de pop i R&B, èxits com Whine Up i Run The Show) — 38 anys. Rita Ora (cantant britànica, temes com R.I.P i Anywhere) — 35 anys. Mitzi Atienza (actriu espanyola, sèries com Servir i protegir i diverses pel·lícules) — 48 anys. Anuel AA (raper porto-riqueny, cançons com China i Secreto) — 33 anys. Adam Gaynor (músic nord-americà, exmembre de Matchbox Twenty) — 62 anys. • La secció té un to lleuger i proper, jugant amb les edats com a referència generacional. Tancament amb Luz Casal: nova etapa discogràfica • El crític musical Robert Fernández tanca l’hora amb una recomanació musical. • Motiu de la recomanació: - Publicació del nou disc de Luz Casal, titulat Me voy a permitir, el divendres 28 de novembre. - Es tracta del 17è àlbum d’estudi de la cantautora asturiana. • Context i significat: - Es recorda l’impacte de clàssics com “Entre mis recuerdos”, integrats en l’imaginari col·lectiu del pop espanyol. - La nota de premsa defineix el disc com estructurat en dos actes: - La intèrpret apassionada. - La compositora que observa el món amb ulls propis. • Sonoritat: - Es destaca l’ànima més rockera de Luz Casal a una de les noves cançons, “Qué has hecho conmigo”, que sona en antena. Idees clau i temes principals • Cooperació internacional i art: - EdRa col·labora als campaments saharauis amb tallers de serigrafia i murals. - L’art esdevé eina de resistència, ocupació i autoestima. • Realitat del poble saharaui: - 50 anys de provisionalitat al desert, dependents d’ajuda internacional. - Tensió entre millora de condicions materials i manteniment de la lluita política. • Desinformació i discursos d’odi: - Fake news com la “llei Esperanza” instrumentalitzen el racisme i la por. - La falsa entrada de Vigo mostra com la sàtira sense avís pot confondre. • Crònica negra i salut mental: - El cas del fill que assassina la mare a Rubí obre un debat sobre protecció de menors, malaltia mental i precarietat. • Esport i valors: - La boxa es reivindica com a esport complet i terapèutic. - El futbol adaptat exemplifica respecte i germanor, en contrast amb la violència verbal a la grada del futbol convencional. • Cultura i memòria musical: - La ràdio combina difusió de festivals locals (Rubí Sound) amb efemèrides internacionals. - La nova etapa de Luz Casal serveix de pont entre nostàlgia i actualitat discogràfica.
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Visió general del programa En aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h, el programa combina: • Entrevista central amb el fotògraf Quim Botell i el president del grup fotogràfic El Gra, Manel Miras, al voltant de l’activitat mensual Explica’ns el teu rotllo i de dues exposicions fotogràfiques sobre l’Índia. • Agenda cultural de Rubí: teatre, dansa i cinema (cicle Gaudí) al Teatre Municipal La Sala. • Petites pessigolles musicals i efemèrides: Jocelyn Brown, New Edition/Bobby Brown i Björk. Tot plegat amb un to proper i col·loquial, combinant informació cultural local amb la trajectòria d’un fotògraf veterà i apassionat. Entrevista: "Explica’ns el teu rotllo" amb Quim Botell L’activitat "Explica’ns el teu rotllo" i El Gra • El programa presenta una nova sessió de "Explica’ns el teu rotllo", activitat mensual organitzada pel grup fotogràfic El Gra. • El rotllo de novembre (que es fa excepcionalment el 2 de desembre) tindrà com a protagonista el fotògraf Quim Botell, que ve des de Calella. • L’activitat es fa a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i combina xerrada i projecció fotogràfica. "El rotllo, precisament, el que importa és el personatge del rotllo, no?" (Manel Miras) Dues exposicions a la Biblioteca Mestre Martí Tauler Aprofitant el rotllo, s’inauguren dues exposicions de Botell, amb un marcat contrast visual: "Resó de moltes ànimes" (blanc i negre) • Retrats en blanc i negre fets a l’Índia, especialment a la Fundació Vicente Ferrer. • S’hi busca captar l’ànima de les persones, la seva realitat quotidiana i emocional. • El títol neix de la dedicatòria que li fa el mateix Vicenç Ferrer a un llibre de fotos. "Holi" (color) • Sèrie de fotografies sobre la festa del Holi a l’Índia, amb el color com a protagonista absolut. • Botell insisteix que va voler retratar el Holi autèntic, en un poble, i no una versió turística preparada. • Les dues exposicions es presenten com a complementàries per contrast: - Blanc i negre / Color - Introspecció i ànima / Explosió festiva i cromàtica. • Romandran a la Biblioteca Mestre Martí Tauler del 2 de desembre fins al 26 de gener. "Són dues exposicions que penso que són molt contrastades, que es poden ajuntar." La trajectòria fotogràfica de Quim Botell Orígens i vinculació amb Calella i Fotofilm • Botell està vinculat a Fotofilm Calella, entitat que: - Celebra 60 anys d’història. - Organitza la Festimatge (20 anys), amb projeccions, activitats de cinema de 9,5 mm i fotografia. • Té una llarga relació amb El Gra, especialment des dels temps del concurs estatal de retrat on va ser finalista. Concursos, nu femení i franquisme • En la seva "primera època" va destacar molt en concursos fotogràfics arreu de l’Estat. • Detecta que el nu femení estava poc tractat en concursos durant el franquisme. • Aprofita el context turístic de Calella: - Treballava de perruquer i tenia contacte amb joves de discoteques i turistes estrangeres. - Organitzava sessions de nus artístic a la platja, roques, pins i cases mig abandonades. • Aquest treball li obre la porta a guanyar concursos “a tort i a dret” i l’impulsa com a fotògraf. "Vaig començar a guanyar concursos a tol i a dret i vaig dir: aquí tinc un camí." De l’analògic al digital: la idea abans que la càmera Botell subratlla una filosofia molt clara: • La fotografia neix al cap, no a la càmera. • No surt mai “a veure què li surt” amb la càmera penjada al coll: - Planifica què vol explicar. - Busca composicions netes i estructurades, que vagin directes a la idea central. • Té una concepció integral del procés: - En analògic: del rodet al revelat i positivat, controlant totes les fases. - En digital: trasllada aquesta mentalitat a l’edició digital. "L’analògic és un començari a acabar. Totes les meves fotografies estan des del començament fins al final, no intervé ningú." Tècnica i sèries fotogràfiques Càmera de plaques i retrats "a cops d’angular" • Una de les exposicions clau és "A cops d’angular": - Feta amb càmera de plaques i un objectiu molt angular. - Retrats preses a 20 cm de la persona, buscant expressivitat i proximitat. - Dona molta força a les mirades i als gestos. Blanc i negre dramàtic vs. blanc i negre lúdic • El blanc i negre li serveix per diferents registres: - Dramatisme i profunditat en els retrats de l’Índia (Fundació Vicente Ferrer). - Ludisme i festa en sèries com el Carnaval de Venècia, fetes amb càmera Hasselblad 6x6. Sèries i bodegons: "Bitxos" i muntatges • Treballa habitualment en sèries, no en fotos aïllades: - Sèrie del cos femení amb fulles seques i flors, treball d’estudi molt composat. - Exposició "Bitxos" (a Calella): animals retratats en escenaris que no són els seus, amb muntatge i composició cuidada. "Quan faig alguna cosa faig sèries. No em conformo només en fer una [foto]." Viatges fotogràfics i relació amb l’Índia • Ha viatjat molt i en fa fotografia de viatges, però no com a reportatge clàssic: - Escull allò que li interessa de cada lloc per construir imatges fortes i depurades. Índia i Fundació Vicente Ferrer • Ha estat a l’Índia sis vegades. • El primer viatge el fa arran del vincle d’un amic amb Vicenç Ferrer. • Les seves filles li regalen un llibre per omplir amb fotografies de la Fundació, i Vicenç Ferrer li escriu la dedicatòria que inspira “Resó de moltes ànimes”. • Té un fort vincle emocional amb la gent de la Fundació, que el porta a tornar-hi reiteradament. Altres viatges • Carnaval de Venècia: retrats en blanc i negre, format quadrat. • Nova York: hi viatja l’11 de setembre de 2000, un any abans de l’atemptat a les Torres Bessones. • Etiòpia, vall del riu Omo: retrats de comunitats locals en viatge intens. • Vietnam: viatge recent que acaba amb una greu pneumònia i ingrés hospitalari en tornar; l’experiència el fa replantejar-se certs destins futurs (per exemple, el Japó, que li agradaria però el fa dubtar per salut). Analògic, coherència i consells Posicionament sobre l’analògic • Defensa l’analògic complet: rodet, revelat i còpia en paper. • Explica el cas d’una noia que volia “tirar en analògic” però enviava els rodets a escanejar: - Per ell, això és quedar-se a mitges i no és fer veritable fotografia analògica. "O et muntes el laboratori o no ho facis analògic." Manipulació creativa i doble exposició • Algunes imatges impliquen molta manipulació creativa, fins i tot en analògic: - Exemple: un retrat d’una noia amb un maniquí destruït, fet amb doble exposició sobre el mateix negatiu. - Volia parlar de la reconstrucció del càncer de mama de la dona, tot i que prefereix no explicar el significat i deixar que l’espectador interpreti. Mirada al futur: tecnologia i intel·ligència artificial • Botell es declara obert a les noves tecnologies i tècniques: no es tanca al digital ni a noves eines. • Esmenta que al rotllo també parlarà de intel·ligència artificial aplicada a la fotografia: - Reconeix que pot fer coses positives, però també pot fer mal a la fotografia tal com ell l’entén. "Hi ha un tema que se’ns està barrejant que pot fer bé i mal, que se’n diu intel·ligència artificial. I amb la fotografia pot fer mal. També en parlarem d’això." El to del rotllo i l’expectativa del públic • Manel Miras destaca el carisma de Botell i el seu bagatge ple d’anècdotes. • El mateix fotògraf es defineix com algú que sempre ha fet el que ha volgut i que no es tanca a seguir evolucionant. • El rotllo es presenta com una ocasió per: - Compartir idees fotogràfiques entre entitats (El Gra i Fotofilm Calella). - Debatre sobre tècnica, història personal, viatges i futur de la fotografia. Agenda cultural de Rubí 1. Teatre: "Avui no ploraré" (T de Teatre) • Obra: "Avui no ploraré" de T de Teatre. • Data a Rubí: dissabte 29 de novembre, 20:00 h, al Teatre Municipal La Sala. • Funció a Rubí com a preestrena abans de: - Festival Temporada Alta (Girona). - Temporada al Teatre Goya (Barcelona) a mitjans de desembre. Sinopsi bàsica • Tres germanes organitzen un sopar familiar a casa de la Lola i el Gerard per donar la benvinguda a una de les germanes que surt d’un centre psiquiàtric. • Aquesta germana porta una companya de la clínica que actua com a detonant: - Fa aflorar tensió acumulada. - Trenca la idea d’un sopar solemne i controlat. Repartiment • Núcli de T de Teatre: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca. • Actors masculins col·laboradors: Jordi Rico i Albert Ribalta. • El programa anuncia una entrevista amb algunes actrius, enregistrada als assajos i emesa l’endemà. • Es promocionen entrades gratuïtes via el telèfon del programa: 93 588 59 60. 2. Dansa: "El trencanous" del Ballet de Barcelona • Espectacle: "El trencanous". • Companyia: Ballet de Barcelona (amb seu a l’Espona, a Sabadell). • Data a Rubí: divendres 5 de desembre, 20:00 h, al Teatre Municipal La Sala. • Producció que: - Porta sis anys amb exitosa trajectòria. - Ja s’ha pogut veure anteriorment a Rubí i es consolida com a clàssic de Nadal. • Direcció: Chase Jones i Carolina Masjuan. • Música: P. I. Txaikovski. • També es sortegen entrades gratuïtes a través del 93 588 59 60. 3. Teatre: "Les Bàrbares" (La Brutal) • Obra: "Les Bàrbares". • Companyia: La Brutal, en coproducció amb Viu. • A Rubí: diumenge 14 de desembre, 18:30 h (dos quarts de set), al Teatre Municipal La Sala. • Procedència: muntatge estrenat i exhibit al Teatre Borràs de Barcelona. Sinopsi • Protagonistes: tres amigues de tota la vida, Susi, Carmen i Encarna. • Es reuneixen en un hotel allunyat de la ciutat. • Han passat sis mesos de la mort de la seva amiga Bàrbara. • L’última voluntat de la Bàrbara posa sobre la taula: - Com es veuen a elles mateixes. - La seva relació amb la feina, la maternitat i el feminisme. - Les contradiccions internes de cada personatge i de la seva amistat. Equip artístic • Text: Lucía Carballal. • Direcció: David Selvas. • Repartiment: Maria Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Piñón i Berta Gratacós. • També s’ofereixen entrades dobles trucant al 93 588 59 60. 4. Cinema Cicle Gaudí: "Molt lluny" • Pel·lícula: "Molt lluny". • Data a Rubí: 19 de desembre, 20:00 h (darrera sessió del Cicle Gaudí del 2025). • Director: Gerard Ohms (òpera prima). • Gènere: drama naturalista sobre escapar i reinventar-se. Argument • Sergio viatja a Utrecht (Holanda) amb la seva família per assistir a un partit de futbol. • Abans de tornar a Barcelona pateix un atac de pànic. • Decideix quedar-se a Holanda, fet que transforma la seva vida i l’obliga a replantejar el seu futur. • Protagonista: Mario Casas, guardonat amb el premi a la millor interpretació masculina al Festival de Màlaga. • El programa regala invitacions dobles per a l’estrena a Rubí via 93 588 59 60. Contingut musical i efemèrides Jocelyn Brown – "Somebody Else’s Guy" • S’engega el programa amb el tema "Somebody Else’s Guy" de Jocelyn Brown. • Motiu: celebració dels 75 anys de la cantant, nascuda el 25 de novembre de 1950 a Kingston (Carolina del Nord). • Ressenya breu: - Trajectòria dins la música disco i funk als anys 70-80. - Èxit principal amb aquest tema el 1984. - Col·laboracions amb figures com Raül Orellana, DJ resident de l’Estudio 54. New Edition i Bobby Brown – "Candy Girl" i "Earth Angel" • S’escolta "Earth Angel" en versió de New Edition, coneguda per sonar a la pel·lícula Regreso al futuro. • Es contextualitza la sortida de Bobby Brown del grup: - El 25 de novembre de 1985, Brown anuncia que deixa New Edition per iniciar carrera en solitari. • Es recupera també "Candy Girl", el gran èxit juvenil de la boy band. Björk – "It’s Oh So Quiet" • El programa es tanca amb Björk, per retre-li homenatge pels seus 60 anys: - Nascuda el 21 de novembre de 1965 a Reykjavík (Islàndia). - Referent en música electrònica i experimental, i també en cinema. • Es tria especialment una actuació en directe d’"It’s Oh So Quiet" al programa de Jay Leno (2 de novembre de 1995). • El to és de celebració i comiat abans dels butlletins informatius de RÀDIO RUBÍ. Interlocutors principals • Lídia Martín – Conductora de la franja magazín de Rubí al dia. • Pamela Martínez – Conductora de la franja informativa inicial del programa (mencionada). • Valentí Erno – Responsable de la tertúlia prèvia (mencionada). • Patri Díaz – Responsable del butlletí horari/informatiu. • José Malagón – Tècnic de so, present des de primera hora. • Manel Miras – President del grup fotogràfic El Gra. • Quim Botell – Fotògraf convidat i protagonista de "Explica’ns el teu rotllo". Tags • Rubí al dia, d'11 a 12h • RÀDIO RUBÍ • grup fotogràfic El Gra • Explica’ns el teu rotllo • Biblioteca Mestre Martí Tauler • fotografia analògica • fotografia digital • nu femení • retrat fotogràfic • Quim Botell • Manel Miras • Fundació Vicente Ferrer • Índia • Holi • concurs de fotografia • bodegons • sèries fotogràfiques • intel·ligència artificial i fotografia • teatre Rubí • Teatre Municipal La Sala • T de Teatre • Avui no ploraré • Ballet de Barcelona • El trencanous • Les Bàrbares • La Brutal • Cicle Gaudí • Molt lluny • Mario Casas • Jocelyn Brown • New Edition • Bobby Brown • Björk • música disco • música electrònica • agenda cultural Rubí Seccions [ { "start_second": 16, "end_second": 240, "section_title": "Obertura del magazín i presentació del programa", "section_summary": "Lídia Martín obre la franja d’11 a 12h de Rubí al dia, contextualitza l’estructura del programa (franges informatives prèvies amb Pamela Martínez, tertúlia amb Valentí Erno i butlletí amb Patri Díaz) i presenta el to magazín d’aquest dimarts 25 de novembre de 2025. Avança que es parlarà de l’activitat fotogràfica ‘Explica’ns el teu rotllo’, de propostes teatrals i culturals, i recorda el telèfon del programa per aconseguir invitacions gratuïtes a espectacles locals." }, { "start_second": 265, "end_second": 361, "section_title": "Bloc musical: homenatge a Jocelyn Brown", "section_summary": "S’emet el tema ‘Somebody Else’s Guy’ per celebrar els 75 anys de la cantant Jocelyn Brown, nascuda el 25 de novembre de 1950 a Kingston (Carolina del Nord). Lloca la cançó dins la seva trajectòria disco-funk dels anys 70-80 i es destaca el seu èxit de 1984 i col·laboracions posteriors, com amb el DJ Raül Orellana, resident de l’antic Estudio 54." }, { "start_second": 521, "end_second": 690, "section_title": "Introducció a El Gra, ‘Explica’ns el teu rotllo’ i Quim Botell", "section_summary": "Es reprèn el programa amb la presentació de l’entitat rubinenca grup fotogràfic El Gra, molt activa durant l’any, i de la seva activitat mensual ‘Explica’ns el teu rotllo’. Lídia Martín introdueix Manel Miras, president d’El Gra, i el fotògraf convidat Quim Botell, de Calella. Expliquen el format del rotllo, el paper del ‘prota’ (fotògraf convidat) i s’avança que, a banda de la xerrada del 2 de desembre, s’inauguraran dues exposicions fotogràfiques de Botell a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, centrades en l’Índia i la Fundació Vicente Ferrer." }, { "start_second": 690, "end_second": 832, "section_title": "Les exposicions ‘Resó de moltes ànimes’ i ‘Holi’ a la Biblioteca Mestre Martí Tauler", "section_summary": "Quim Botell explica com, arran d’assistir a un rotllo d’El Gra, va detectar el potencial de la sala d’exposicions de la Biblioteca Mestre Martí Tauler i va proposar instal·lar-hi dues sèries seves sobre l’Índia. Es detallen les exposicions: ‘Resó de moltes ànimes’, retrats en blanc i negre vinculats a la Fundació Vicente Ferrer, i ‘Holi’, una sèrie en color sobre la festa del Holi. Es parla de la dificultat tècnica de la sala, plena de vidrieres, i de l’agraïment a la direcció de la biblioteca. S’especifica que les mostres s’exhibiran del 2 de desembre al 26 de gener, coincidint amb el calendari dels rotllos." }, { "start_second": 832, "end_second": 979, "section_title": "Orígens del projecte a l’Índia i la construcció de ‘Resó de moltes ànimes’", "section_summary": "Botell relata el primer viatge a l’Índia amb Fotofilm Calella per documentar la feina de la Fundació Vicente Ferrer, aprofitant que un amic seu n’era nebot. Les seves filles li regalen un llibre en blanc on col·locar les fotografies fetes a la Fundació, que Vicenç Ferrer li dedica amb l’expressió ‘ressó de moltes ànimes’, inspirant el títol de la sèrie. El fotògraf explica el seu interès per captar l’ànima i la realitat de les persones a través del blanc i negre, aprofitant el dramatisme del mitjà. També es comenta una sèrie paral·lela feta al Carnaval de Venècia, en blanc i negre i format quadrat, que també formarà part del seu relat al rotllo." }, { "start_second": 979, "end_second": 1180, "section_title": "Tècnica i filosofia fotogràfica: càmera de plaques, retrat i trajectòria", "section_summary": "S’aprofundeix en la tècnica de Botell amb una exposició feta amb càmera de plaques i objectiu molt angular, on s’acostava a només 20 cm dels subjectes per obtenir retrats intensos (‘a cops d’angular’). El fotògraf repassa la seva transició de l’analògic al digital, insistint que la fotografia sorgeix del cap i la càmera és només una eina. Remarca que l’edició –abans química, ara digital– és part essencial del procés creatiu i que sempre ha buscat una mirada pròpia: preparació cuidadosa de l’escena, composicions netes i treball molt pensat, tant en retrat com en fotografia de viatges." }, { "start_second": 1180, "end_second": 1505, "section_title": "Concursos, nu femení i defensa de l’analògic integral", "section_summary": "Botell repassa la seva ‘primera època’ com a fotògraf de concursos en ple franquisme, quan detecta que el nu femení era pràcticament absent dels certàmens. Aprofita el context turístic de Calella i el seu ofici de perruquer per accedir a models estrangeres i organitzar sessions de nus artístic en paisatges locals, obtenint grans resultats en concursos estatals. A continuació, explica una anècdota amb una jove que vol fer analògic però només dispara rodets i els envia a escanejar: ell defensa que el veritable analògic implica controlar tot el procés (revelat i positivat) i considera que, si no es fa així, és quedar-se ‘a mitges’. Remarca que en la seva obra clàssica no deixa intervenir tercers perquè vol portar la imatge des de la idea inicial fins al final amb coherència." }, { "start_second": 1505, "end_second": 1875, "section_title": "Manipulació creativa, sèries, viatges i salut", "section_summary": "El fotògraf descriu peces amb forta manipulació creativa, com una doble exposició analògica d’una model i un maniquí trencat, ideada per parlar (de manera suggerida, no explícita) de la reconstrucció del càncer de mama. Insisteix que prefereix no textualitzar les imatges i deixar que l’espectador pensi. Explica que treballa sobretot en sèries (per exemple, una seqüència de cossos femenins amb fulles i flors) i bodegons com l’exposició ‘Bitxos’, amb animals col·locats en escenaris artificials. Torna als viatges: Etiòpia (vall de l’Omo), una anècdota amb les Torres Bessones a Nova York (les visita un any abans dels atemptats) i diverses estades a l’Índia, on ha tornat sis vegades. Finalment, relata un viatge al Vietnam que acaba amb una pneumònia greu i ingrés hospitalari, fet que li fa replantejar-se futures aventures llunyanes com el Japó, tot i continuar tenint-ne ganes." }, { "start_second": 1875, "end_second": 1976, "section_title": "El rotllo del 2 de desembre: contingut, carisma i intel·ligència artificial", "section_summary": "A la part final de l’entrevista, Lídia Martín i Manel Miras animen el públic a assistir al rotllo del 2 de desembre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, on primer s’inauguraran les exposicions ‘Resó de moltes ànimes’ i ‘Holi’ (18:00 h) i, tot seguit, Quim Botell oferirà la xerrada ‘Passió per la fotografia’. Es destaca que serà una sessió plena d’imatges, anècdotes i reflexions sobre la seva trajectòria, des del blanc i negre analògic fins a les eines actuals, i que Botell no es tanca a les noves tecnologies, tot i advertir de la possible incidència negativa de la intel·ligència artificial en la fotografia. Manel remarca el carisma del fotògraf i el potencial de gaudi de la sessió." }, { "start_second": 2000, "end_second": 2134, "section_title": "Bloc musical i efemèride: New Edition i Bobby Brown", "section_summary": "Després de la falca de RÀDIO RUBÍ, el programa introdueix la cançó ‘Earth Angel’ en versió de New Edition, remarcant la seva presència a la banda sonora de ‘Regreso al futuro’. S’explica que el 25 de novembre de 1985 Bobby Brown va anunciar que deixava el grup per engegar la seva carrera en solitari. Tot seguit es presenta ‘Candy Girl’, el gran èxit de la boy band, per recordar els inicis juvenils de New Edition i situar l’efemèride en el context de la música pop dels 80." }, { "start_second": 2348, "end_second": 2762, "section_title": "Agenda teatral: ‘Avui no ploraré’, ‘El trencanous’ i ‘Les Bàrbares’", "section_summary": "S’activa la secció d’agenda cultural amb la sintonia pròpia i es recorda el telèfon 93 588 59 60 per aconseguir entrades gratuïtes. Primer es presenta ‘Avui no ploraré’ de T de Teatre, que es representa el 29 de novembre a les 20:00 h a La Sala com a preestrena abans del Festival Temporada Alta i la temporada al Teatre Goya. Es projecta un tall d’àudio amb actrius que expliquen l’argument: un sopar familiar de benvinguda a una germana que surt d’una clínica psiquiàtrica, amb l’arribada d’una companya de la clínica que ho desestabilitza tot. Després s’anuncia ‘El trencanous’ del Ballet de Barcelona, el 5 de desembre a les 20:00 h, com a clàssic nadalenc de dansa amb música de Txaikovski, ja consolidat al Teatre Municipal La Sala. Finalment, es presenta ‘Les Bàrbares’ de La Brutal, prevista per al 14 de desembre a dos quarts de set de la tarda, amb una falca promocional que resumeix l’argument (tres amigues, una bossa de diners i l’última voluntat de la Bàrbara) i el repartiment encapçalat per Maria Pujalte i Cristina Plazas sota direcció de David Selvas." }, { "start_second": 2701, "end_second": 2807, "section_title": "Cinema Cicle Gaudí: presentació de ‘Molt lluny’", "section_summary": "Dins la mateixa franja d’agenda, es presenta la darrera pel·lícula del Cicle Gaudí de 2025 a Rubí: ‘Molt lluny’, que es projectarà el 19 de desembre a les 20:00 h. S’explica que és l’òpera prima del director Gerard Ohms i que adopta un estil naturalista per parlar d’escapar i reinventar-se. El protagonista, interpretat per Mario Casas (premiat a Màlaga), és un home que viatja a Utrecht amb la família per veure un partit de futbol i que, després de patir un atac de pànic abans de tornar a Barcelona, decideix quedar-se a Holanda, canviant radicalment la seva vida. També aquí s’ofereixen invitacions dobles a través del telèfon del programa." }, { "start_second": 2831, "end_second": 3046, "section_title": "Tancament musical del programa: homenatge a Björk", "section_summary": "En el tram final, Lídia Martín introdueix una peça de Björk per celebrar que la cantant islandesa ha fet 60 anys (21 de novembre de 1965). Es contextualitza la seva influència en la música electrònica i experimental, així com el seu paper en el cinema. S’escull una actuació en directe d’‘It’s Oh So Quiet’ al programa de Jay Leno del 2 de novembre de 1995. El tema s’utilitza com a fons per acomiadar la franja i enllaçar amb les notícies i la continuació de la programació de RÀDIO RUBÍ, tancant l’hora amb un to festiu però reposat." } ]```} જેમાં the 답변 is the JSON object as per the GPTInsights schema. The
Resum general del podcast La tertúlia se centra en dos grans blocs: Violència masclista i 25N a Rubí Ple municipal de novembre i política local Al llarg de la conversa, les tertulianes i tertulians combinen dades, experiències personals, anàlisi estructural i crítica política. El to oscil·la entre la preocupació i un cert optimisme moderat sobre els avenços socials. 1. Violència masclista i 25N 1.1. Dades del Partit Judicial de Rubí • 235 denúncies per violència masclista entre gener i juny (Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal), 11% més que l’any anterior. • És la ràtio més baixa del Vallès Occidental i per sota de la mitjana catalana i estatal. • Dades per trimestres: - 129 denúncies (gener-març), rècord històric en un trimestre. - 106 denúncies (abril-juny). • Ràtio: 10,8 denúncies per cada 10.000 dones, inferior a Cerdanyola (14), Sabadell (15,6) i Terrassa (17,6). • Al segon trimestre, totes les 106 denúncies són per lesions i maltractaments. • Ordres de protecció (abril-juny): - 4 atorgades - 2 denegades • Gairebé 1 de cada 4 denúncies acaba en sentència condemnatòria, la proporció més alta de la comarca. Idea clau: Hi ha menys denúncies que en altres partits judicials, però més condemnes. També s’aporta el context català: 10.175 dones ateses pels serveis d’intervenció especialitzada entre gener i setembre, recordant que aquestes 235 denúncies són només les que arriben als jutjats. 1.2. El gran infraregistrament: la majoria de casos no es denuncien • Es calcula que només un 30% dels casos de violència masclista es denuncien. • Per tant, les xifres oficials només reflecteixen una part del problema. • Es comenten motius de no-denúncia: - Por a represàlies. - Dependència econòmica. - Dependència emocional, fills, entorn social. "Hi ha molts casos que no es denuncien per por, per motius econòmics i d’altres." Es relata un cas concret: una dona maltractada que no denuncia quan arriba la policia, malgrat els avisos veïnals. Això serveix per il·lustrar: • La necessitat de procés llarg d’acompanyament. • Que no totes les situacions arriben al jutjat, però sí requereixen suport i serveis especialitzats. 1.3. Crítica al sistema judicial i la revictimització Es recullen les denúncies d’entitats com Elia Dones i Fundació Surt: • Manca de recursos públics: serveis saturats, llistes d’espera llargues i precarització dels equips. • Desigualtat territorial en el mapa de recursos i necessitat de millorar serveis existents. La intervenció d’Irene Milena (Elia Dones) és central: "Els jutjats és un dels llocs on encara hi hauria més estereotips que continuen afectant a les dones i fan que elles pateixin molta violència revictimitzant." Punts assenyalats: • Preguntes incòmodes de part de jutgesses i jutges. • Problemes de comunicació i manca d’un sistema adaptat a les necessitats de les víctimes. • Procés judicial orientat a resoldre ràpid més que a escoltar i entendre les dones. "Són processos on ens trobem amb molta violència masclista, amb molta violència revictimitzant." 1.4. Hem avançat o no? Sensibilització vs realitat La tertúlia debat si realment s’ha avançat en la lluita contra la violència masclista. Aspectes positius reconeguts: • Major sensibilització social respecte fa dècades. • Lleis i campanyes institucionals (8M, 25N) amb molta presència als mitjans. • Més consciència sobre què és acceptable en una relació i què és violència o control. Però també es remarquen límits i contradiccions: • L’augment de denúncies pot reflectir més conscienciació, no necessàriament més casos. • Molts comportaments abans considerats “normals” ara es reconeixen com a violència psicològica o controladora. • Tot i l’avenç a l’esfera pública (què es pot dir, acudits, comentaris), la estructura de poder masclista persisteix a l’esfera privada. "Ara sabem què és un comentari masclista, però això no vol dir que hàgim abandonat l’estructura que el sosté." Es posa l’exemple de casos mediàtics europeus (com el de J. Polanski/Joseph Pelicó, citat confusament) per il·lustrar que, fins i tot en països considerats avançats, la violència sexoafectiva continua molt present. Conclusió compartida: Sí que hi ha avenços, però molt parcials i lents; les estructures de desigualtat i privilegi masculí es resisteixen a canviar. 1.5. Joventut, xarxes socials i nous formats de violència Un bloc important es dedica a les relacions entre joves i l’impacte de les xarxes socials. Diagnòstic sobre la joventut: • Es percep que molta gent jove no està realment sensibilitzada, sobretot en la pràctica de parella. • Es dona com a exemple: - Control de mòbil i xarxes socials presentat com a “afecte” o “amor”, quan és control i maltractament psicològic. - Jornades i estudis que indiquen que 4 de cada 10 noies joves pateixen acoso psicològic a través de xarxes i mòbils. "De cada 10 noies joves, 4 pateixen acoso psicològic relacionat amb xarxes i mòbils." Rol de les xarxes socials i els algoritmes: • Els i les joves inicien les seves relacions amb poques experiències prèvies i molt condicionats per: - Influencers - Sèries i pel·lícules (incloent-hi sèries que romantitzen l’assetjament). - Models de parella tòxics però idealitzats. • Els algoritmes fan que el primer tipus de contingut que et surt es vagi retroalimentant; al principi l’usuari no tria conscientment el que veu. • Tot i la major diversitat de referents actuals, el que monopolitza la tendència sol provenir d’un determinat sector ideològic i comercial. Hi ha un debat generacional: alguns defensen que abans “es vivia millor” amb menys informació, d’altres remarquen que això sovint era ignorància de la violència que es patia, no una vida millor. 1.6. Influència de discursos polítics i culturals Es vincula la realitat actual amb: • Moviments polítics reaccionaris que han criminalitzat el feminisme i han erosionat el seu prestigi entre part de la joventut. • Desconnexió històrica dels joves (no coneixen ben bé el franquisme, dictadura, lluites feministes anteriors). • Referents culturals que continuen transmetent rols de gènere desiguals (estètica, cossos, relacions tòxiques idealitzades). Exemple significatiu: • Anècdota sobre comprar pantalons: talla 36 mínima a home i 32 a dona. El fill defineix això com una “dictadura per a les dones”. • Es denuncia com aquesta pressió estètica extrema construeix un imaginari col·lectiu que col·loca les dones en un model corporal irreal i opressiu. 1.7. Violència estructural: economia, cura i desigualtat de rols L’Ània insisteix en una lectura estructural i interseccional: • La violència de parella s’insereix en una estructura general de violència cap a les dones, present: - A casa. - A la feina. - A les institucions (sistema judicial, sanitari, partits polítics). • El capitalisme i el model econòmic reforcen la vulnerabilitat de moltes dones: - Major probabilitat de reduir jornada, fer mitja jornada o deixar la feina per cures. - Bretxa salarial i menys estabilitat econòmica. - Això dificulta trencar la relació amb l’agressor: hi ha dones que literalment no es poden permetre denunciar i marxar. "Les condicions materials de vida són clau per poder escollir no patir violència." També s’apunta que: • Celebren els avenços (més dones amb autonomia econòmica, augment de divorcis i separacions com a senyal d’empoderament). • Però recorden que això no és encara majoritari a tots els sectors socials ni territoris. 1.8. Micromasclismes, educació i canvi generacional Es posa èmfasi en els micromasclismes i la dificultat del canvi profund: • Fins i tot en parelles que es perceben com a “igualitàries”, hi ha situacions subtils de desigualtat diària. • Homes i dones reprodueixen rols masclistes, sovint de manera inconscient, per l’educació rebuda. • Les generacions educades sota contextos autoritaris (p. ex. franquisme) arrosseguen esquemes que costa molt desaprendre, tot i la bona voluntat. "Les pròpies dones tenim moltes actituds encara masclistes." Hi ha, però, una esperança intergeneracional: • Es confia que les noves generacions, malgrat els riscos de xarxes i discursos reaccionaris, vagin interioritzant valors més igualitaris. • Es reconeix que el canvi és lent i generacional, no immediat. 2. Ple municipal de novembre i política local Després d’un llarg bloc sobre violència masclista, la tertúlia passa a analitzar el ple municipal de novembre. 2.1. Temes destacats del ple Principals punts a l’ordre del dia: • Cessió de l’espai de l’antiga Caixa (Av. Barcelona) a la Generalitat per ubicar-hi una oficina d’Afers Socials i Famílies. - Es remarca que seria la primera vegada que Rubí disposa d’aquesta oficina, present en altres municipis. • Regulació del preu públic de les fotolineres (punts de recàrrega de vehicles elèctrics). • Declaració institucional (a proposta d’En Comú Podem): - En contra del franquisme. - En suport de les víctimes de la dictadura. • Mocions de diversos grups: - Partit Popular (PP). - Esquerra Republicana (ERC). - Alternativa Popular / Alternativa d’Unitat Popular (AUP). - En Comú Podem. 2.2. Moció del PP: comissió de seguiment de grans projectes El PP proposa crear una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat, amb l’objectiu que: • Tota obra rellevant es faci amb criteris de transparència, supervisió i fiscalització. • S’evitin casos de mala planificació, sobrecostos i retards. Es posa com a exemple crític el casino de la plaça Catalunya: • Obra molt retardada, amb sobrecostos i manca d’explicacions clares, segons el PP. • S’explica que Vox no assistirà a la inauguració del 13 de desembre per les polèmiques al voltant de l’obra. "Los continuos retrasos y sobrecostes y falta de explicaciones claras han erosionado la confianza también de los rubinenses... exige rigor, previsión y transparencia absoluta ante la improvisación y la opacidad." Debat sobre la comissió i la transparència Posicions dels tertulians: • S’accepta que, en abstracte, una comissió pot semblar una bona idea, però es plantegen preguntes: - Qui en formarà part? Només polítics o també entitats i ciutadania? - Quin abast real tindria? • Es recorda que l’òrgan de control i transparència per excel·lència és ja el ple municipal, on: - Han de passar totes les modificacions de projecte i de crèdit. - La informació és pública i retransmesa en línia. • Argument de l’Ània i el Gerard: - Si els grups polítics no coneixen els detalls, és perquè no han consultat la documentació. - Molts retards del casino tenen causes conegudes: troballes arqueològiques, Covid, guerra d’Ucraïna i encariment de materials. • La Sole i el Martí destaquen els límits de la comunicació institucional: - El ciutadà mitjà té la sensació que “no se sap res” del que passa amb les obres. - Caldria explicar millor els motius concrets dels retards, no només penjar documents tècnics. "Potser no s’ha explicat prou bé per què el casino s’ha eternitzat." Participació ciutadana i cultura política: • Es subratlla que hi ha poca cultura participativa i molta desafecció política. • La majoria de gent vol sobretot: - Carrers nets. - Voreres en bon estat i accessibles. - Plaça ben urbanitzada, sense entrar en detalls de procediment. • Es constata que: - L’administració no ha aconseguit esdevenir un aliat de la ciutadania en la governança. - Molts processos participatius tenen poca resposta. Es recorda l’experiència de: • Pressupostos participatius (referència a Porto Alegre i a Rubí com a municipi pioner en el passat). • La revista municipal “La Ciutat”, que abans arribava mensualment a totes les llars i funcionava com a canal d’informació directa, especialment valorat per la gent gran. "Hi ha un problema doble: l’Ajuntament comunica poc i malament, i la ciutadania, en bona part, no vol ni pot seguir-ho tot." 2.3. Problemes d’accessibilitat de la informació La Sole aporta una mirada clau: la informació municipal no sempre és accessible per a persones amb discapacitat visual. • Alguns documents penjats al web municipal no són llegibles per les seves aplicacions d’accessibilitat. • Això vulnera el dret a la transparència efectiva i accessible. "No pot ser que jo vulgui accedir a la informació i no pugui per un problema visual; la llei d’accessibilitat obliga que tots els documents siguin llegibles." L’Ània reconeix que: • Cal garantir que tota la informació estigui en formats accessibles. • Però alerta també de la sobresaturació informativa: rebem tants estímuls que és impossible processar-los tots, i molts ciutadans simplement desconnecten. 2.4. Mocions d’Esquerra Republicana (ERC) ERC presenta dues mocions principals: Mobilitat plenament accessible i inclusiva als espais urbans i naturals de Rubí. Gratuïtat del menjador escolar i de les extraescolars. 2.4.1. Mobilitat accessible en espais urbans i naturals Declaracions de Montse Soler (ERC): • Hi ha camins i trams que: - Tenen pendent pronunciada. - Presenten paviments irregulars. - No disposen de punts i espais adaptats. • Això impedeix que persones amb diferents capacitats puguin accedir als espais naturals de Rubí. • Reivindica que: - Tothom hauria de poder gaudir de l’entorn natural. - Calen rutes inclusives senyalitzades. - Amb actuacions senzilles i poca inversió es podrien fer millores significatives. "Totes les persones, amb les capacitats que tinguin, hauríem de poder accedir a aquests espais naturals." La Sole apunta que: • Per a una persona invident, anar sola a un parc natural és gairebé impossible. • Esmenta solucions tecnològiques com Navilens (etiquetes que es poden llegir amb el mòbil per orientar-se). • Aplaudeix la moció, però pregunta què passa amb les mocions aprovades: "Totes aquestes mocions d’accessibilitat, on van? Realment s’executen?" Això dona peu a un debat sobre el compliment real de les mocions. 2.4.2. Compliment de mocions: voluntat vs realitat • El Martí denuncia que moltes mocions acaben sent “brindis al sol”: - S’aproven perquè “queda bé votar a favor”, però després no s’apliquen o s’apliquen parcialment i lentament. • L’Ània explica el funcionament intern: - Hi ha sistemes de seguiment intern amb indicadors (no iniciada, iniciada, en execució, etc.). - Les mocions, legalment, no poden comprometre directament recursos econòmics; són declaracions d’intencions. - Per posar diners cal passar pels pressupostos municipals, amb un altre procediment. "Les mocions són, per llei, declaracions de voluntat; no poden dir directament ‘posem 50.000 euros’ per una actuació." • Es remarca el caràcter una mica enganyós per al ciutadà: veu una moció aprovada i pensa que s’executarà, però no sap que després cal: - Incloure-la en pressupost. - Dotar-la de recursos humans i tècnics. • Es proposa que caldria fiscalitzar millor el grau de compliment de les mocions i fer-ne retorns públics comprensibles. 2.5. Altres mocions i temes Al final del programa, per manca de temps, només es poden esbossar altres mocions: • Alternativa d’Unitat Popular (AUP): - Una moció sobre habitatge. - Una altra sobre la C-1413 (carretera, previsiblement temes de mobilitat i seguretat viària). • Es comenta que AUP i En Comú Podem estaven negociant presentar una moció conjunta, almenys pel que fa a la C-1413. - L’Ània confirma que En Comú Podem havia registrat una moció en els mateixos termes i objectius que l’AUP, i que treballen per unificar-les. "Veus? Un exemple del que dèiem: es poden seure a parlar i acordar una sola moció." No hi ha temps per entrar en el detall de continguts d’aquestes mocions. 3. Idees clau i eixos temàtics principals Eix 1 – Violència masclista i 25N • Dades locals: Rubí té menys denúncies que la mitjana, però més condemnes proporcionales. • Infraregistrament massiu: es calcula que el 70% dels casos no es denuncien. • Sistema judicial revictimitzant: estereotips, preguntes incòmodes i processos pensats per tancar casos, no per acollir víctimes. • Manca de recursos i desigualtat territorial en serveis d’atenció. • Joventut i xarxes: noves formes de control i violència psicològica en relacions joves, alimentades per xarxes, influencers i algoritmes. • Violència estructural: desigualtat econòmica, rols de cura, bretxa salarial i pressió estètica com a base de la vulnerabilitat. • Canvi lent i generacional: avenços innegables però insuficients; els micromasclismes i els privilegis masculins persisteixen. Eix 2 – Política municipal i governança local • Noves infraestructures: arribada d’una oficina d’Afers Socials i Famílies; regulació de fotolineres. • Memòria democràtica: declaració institucional contra el franquisme i en suport de les víctimes. • Transparència i grans obres: debat al voltant del casino i la proposta del PP d’una comissió de seguiment. • Participació ciutadana: es detecta manca de cultura participativa i desafecció, combinades amb una comunicació municipal millorable. • Accessibilitat universal: moció d’ERC per fer espais urbans i naturals accessibles, especialment per a persones amb discapacitat. • Compliment de mocions: es qüestiona que moltes quedin en paper mullat, ja que no comprometen directament recursos i depenen del cicle pressupostari. 4. Valor global del podcast El programa ofereix: • Una radiografia local molt completa de la violència masclista: dades, context judicial, testimonis d’entitats i experiències personals. • Una anàlisi profundament estructural de la desigualtat de gènere, que connecta economia, educació, cultura i política. • Una finestra a la dinàmica política municipal: com es prenen decisions, com es comunica (o no) i com es gestionen les mocions i grans projectes. El format de tertúlia permet veure acords amplis (necessitat d’erradicar la violència, millorar l’accessibilitat, augmentar transparència) però també diferències en el diagnòstic i en les solucions (pes de les xarxes, responsabilitat política, paper de les mocions, etc.).
Resum general del programa En aquest especial del 25 de novembre a RÀDIO RUBÍ, el programa aborda a fons la violència masclista com una vulneració de drets humans i una responsabilitat col·lectiva, combinant testimonis en primera persona, anàlisi, recursos disponibles i la resposta policial especialitzada. 1. Introducció: marc i missatge central L’obertura del programa (segons 21–129) situa el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones com un moment per: • Denunciar que la violència masclista no és inevitable, sinó una construcció social i estructural. • Recordar que cada agressió o assassinat d’una dona és un atac a la dignitat col·lectiva. • Subratllar que aquesta violència persisteix per silencis, complicitats i estructures que la sostenen. "Volem viure lliures i sense por. I mentre una sola dona continuï sofrint violència, aquesta lluita no haurà acabat." Es presenta l’estructura del programa: • Entrevista amb Maribel Guillemont, presidenta de l’associació No estàs sola. • Intervenció dels Mossos d’Esquadra (grup d’atenció a la víctima de Rubí). • Recomanació musical i testimoni artístic amb l’Alba Luz. 2. Testimoni i mirada de l’associació No estàs sola 2.1. Naixement de l’associació i missió Entre els segons 174–280, Maribel Guillemont explica l’origen de No estàs sola: • L’associació neix fa setze anys, precisament un 25 de novembre. • Sorgeix de la seva experiència personal: 17 anys en una relació amb un home maltractador, en la seva joventut. • La presa de consciència arriba de mica en mica, perquè la violència s’instal·la de forma progressiva i subtil. La seva conclusió clau: • Cal combinar la part tècnica i professional amb la veu pròpia de les supervivents. • L’objectiu és donar acollida, escolta, acompanyament i derivació a recursos jurídics, socials i psicològics. 2.2. Dificultat d’identificar la violència Entre els segons 280–430, Maribel descriu com es viu des de dins: • Les dones normalitzen i justifiquen la violència: - "Ha tingut un mal dia." - "Si jo deixo de fer això, canviarà." • Es produeix un procés de desdibuixar-se: - Deixar de fer activitats pròpies. - Aïllament progressiu. - Pèrdua d’autoestima i d’identitat. "Et vas desdibuixant de mica en mica, vas deixant de ser tu." • Els maltractadors no porten un cartell; els mites de l’amor romàntic i l’amor que tot ho pot dificulten encara més la identificació. 2.3. Detecció, formació i revictimització Entre els segons 430–725, s’insisteix en la importància de la detecció precoç i la formació de tots els professionals: • Una dona pot no anar mai a un CIAT, ni a una psicòloga, ni a la policia. • Però gairebé sempre passarà per un centre de salut. Per això és clau que: • Professionals sanitaris, serveis socials, Mossos, juristes i jutges tinguin formació específica en violències. • Evitar la revictimització secundària: - Haver d’explicar la història una i altra vegada en serveis diferents. - Sentir-se qüestionada o jutjada en lloc d’acollida. "És molt difícil que una dona t’expliqui que tot li ha anat bé en tota la cadena de serveis." Maribel alerta que, malgrat el Pacte d’Estat de 2017, encara falten recursos per fer efectives les bones intencions. 2.4. Violència vicària i impacte en fills i filles Entre els segons 500–1038, es parla amb profunditat de la violència vicària: • Es defineix com la instrumentalització de les criatures per fer mal a la mare. • Maribel afirma que és present en gairebé tots els casos que coneix. • La violència masclista té un impacte directe en la salut de les dones i en la psique de fills i filles: - Les nenes tendeixen a reproduir patrons de submissió. - Els nens tendeixen a reproduir patrons d’agressió i resolució violenta dels conflictes. "Si la resolució de conflictes a casa sempre és a base d’imposició, la teva percepció de les relacions és aquesta." Per això, l’associació defensa: • Atenció psicològica específica per a les criatures, per trencar aquests patrons. • Una mirada estructural: la violència es construeix socialment a partir de bases patriarcals i violentes, i per tant es pot deconstruir. 2.5. Acompanyament, autonomia i decisions de les dones Entre els segons 763–872 i 902–1038, Maribel descriu la manera de treballar de No estàs sola: • Fan acollida: sovint és el primer cop que la dona verbalitza la violència. • Deriven als serveis municipals (CIAT, serveis socials, suport jurídic i psicològic) del municipi d’origen. • L’objectiu és empoderar, no paternalitzar: - No diuen "has de denunciar". - Reforcen que sigui la dona qui decideixi quan i com actuar. "Ja prou paternalitzada ha estat com perquè nosaltres li diguem què ha de fer." • Fan acompanyament sense judici, tant si denuncia com si no, tant si marxa com si no immediatament. • Abans d’una denúncia, recomanen assessorament amb juristes especialitzats en violències. 2.6. Dades, sistema i responsabilitat institucional Entre els segons 1096–1373, el programa connecta el testimoni amb les dades locals i generals: • El Partit Judicial de Rubí (Rubí, Sant Cugat, Castellbisbal) ha tramitat 235 denúncies de violència masclista entre gener i juny, un 11% més que l’any anterior. • Des del 2003, hi ha 1.333 dones assassinades per feminicidi íntim (parella o exparella), la “punta de l’iceberg”. Maribel remarca: • El gruix invisible de violències no denunciades o no reconegudes sosté aquesta punta. • La violència masclista és transversal, present en tots els països, i la vulneració de drets humans més estesa. • El sistema ha de proporcionar garanties reals a les dones que denuncien: - Ordres de protecció efectives. - Recursos d’habitatge, seguretat i suport. - Protecció per als infants. Denuncia especialment: • Que Catalunya és una de les comunitats on menys ordres d’allunyament es concedeixen. • Que hi ha dones que denuncien però han de tornar a casa amb l’agressor per manca de mesures. "Si l’Estat aposta per la denúncia, ha d’estar al costat de les víctimes i evitar ni una sola assassinada." 2.7. Discurs públic i necessitat de canvi cultural Entre els segons 1460–1551, es critica el discurs social i polític que banalitza o distorsiona la violència: • Rebuig a expressions com: - "La estimava molt" per referir-se a un feminicida. - Anomenar els assassinats masclistes "crims passionals". "Els crims masclistes no tenen res de passional." Es reclama: • Campanyes de sensibilització constants, no només el 25 de novembre. • Treballar valors d’igualtat i respecte en el dia a dia. 2.8. Missatge a les dones que viuen violència i recursos En el tram final de l’entrevista (segons 1576–1686), Maribel adreça un missatge directe: • “Se’n surt”, tot i que el camí és difícil i ple d’aïllament i incomprensió. • No estan soles: hi ha recursos i professionals especialitzats. • Recomana especialment el telèfon 900 920 016 (telèfon 24h sense rastre), centres locals i associacions. • Recorda que la violència sempre va en escalada, no s’atura sola. "Més difícil és quedar-se en una situació de violència que sortir-ne." També explica com contactar amb No estàs sola (correu electrònic i grups setmanals), combinant treball grupal de dones que ja han sortit de la violència amb abordatges individuals en casos concrets. 3. Intervenció dels Mossos d’Esquadra: Grup d’Atenció a la Víctima 3.1. Rol i funcionament del grup A partir del segon 1980, intervé el caporal Àlex Carrillo, cap del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra de Rubí, especialitzat en violència de gènere i masclista. Entre els segons 1980–2081 descriu: • El GAV com a peça clau dins el cos policial per: - Assessorar les víctimes. - Donar sortida a les seves problemàtiques. - Coordinar-se amb altres recursos (com el CIAT de Rubí). • Els agents del GAV tenen formació específica i actualitzada cada any. "Quan una persona entra amb una problemàtica així a comissaria, la seva vida canvia de 0 a 100 i això s’ha de preparar." 3.2. L’atenció abans, durant i després de la denúncia Entre els segons 2063–2173, Àlex subratlla que no sempre cal una denúncia immediata: • Part de la feina del GAV és preparar la víctima per: - Un procés judicial llarg i emocionalment dur. - Canvis radicals en la seva vida (fills, habitatge, feina, xarxes de suport). • Hi ha un seguiment continuat: - Des del primer contacte fins que el problema quedi resolt, encara que duri anys. - La dona té una referent fixa (ell mateix, l’Alícia, etc.), cosa que genera confiança. "No parla amb uns Mossos, parla amb l’Àlex, amb l’Alícia… i això dona més confiança." 3.3. Protocol d’actuació i personalització Entre els segons 2246–2321, s’expliquen els passos bàsics quan una dona arriba a comissaria: • Atenció inicial des del GAV per identificar la problemàtica i la necessitat. • Si cal denúncia: - Avís a l’advocat de guàrdia. - Presa de declaració, explicació detallada del procediment. - Definició del tipus de seguiment. Tot i que hi ha un protocol comú, l’actuació és sempre individualitzada: • Acompanyament al jutjat si la dona està sola o aïllada. • Adaptació de les mesures segons el nivell de risc i la situació personal. 3.4. Ordres de protecció i seguiment policial Entre els segons 2342–2525, el diàleg se centra en les ordres d’allunyament i protecció: • Es cita la dada de 9.229 ordres de protecció sol·licitades el 2025 a tot Catalunya, un 3,6% menys que el 2024. • Àlex matisa que l’important no és només la xifra, sinó que: - Les dones sentin que tenen espai i confiança per denunciar. - Hi hagi feina real al darrere (acompanyament, seguiment, protecció). Idees clau: • No totes les denúncies acaben amb una ordre de protecció, però això no qüestiona la veracitat de la víctima. • La decisió sobre l’ordre és judicial, basada en una valoració de risc immediat. "Ens dona igual si et donen o no l’ordre. Continuarem treballant igual i donant protecció si cal." Sobre la pràctica diària: • Encara que no hi hagi ordre, si el GAV detecta un risc elevat, actuen: - Acompanyament a l’escola, a la feina, seguiment de desplaçaments. • Quan hi ha incompliment d’ordres, actuen amb màxima contundència: - Sovint detecten l’agressor prop de la víctima abans que ella se n’adoni. 3.5. Terceres persones i manipulació Entre els segons 2561–2607, es tracta el cas d’agressors que usen tercers: • Si l’agressor utilitza familiars, amistats o altres per fer arribar missatges, vigilar o acostar-se, també està incomplint l’ordre. • La resposta policial és la mateixa: detenció o investigació, segons el cas. 3.6. Reptes del GAV i necessitat de més recursos Als segons 2607–2662, Àlex assenyala els reptes immediats: • Dimensionar més el grup per: - Donar més seguiment. - Ser més a prop de les víctimes. - Assumir la gran càrrega de feina que ja tenen. • Reconeix que els agents sovint treballen al 120%, sobretot en situacions d’urgència. "Esperem en un futur pròxim poder dimensionar una mica més el grup. Més recursos." 3.7. Missatge a les dones i paper de la ciutadania En el tram final (segons 2662–2854), Àlex envia dos missatges clau: A les dones que dubten si denunciar • Entén la por a les represàlies, però contraposa: - Avui ja tenen por, tot i no denunciar. - La por existeix igualment quan tornen a casa i temen una explosió de violència per qualsevol motiu banal. "La situació és la mateixa. Si denuncies, tindràs la possibilitat de ser lliure." • Denunciar obre la porta a: - Recursos del CIAT. - Acompanyament policial. - Possibilitat real de trencar el control i el terror dins la llar. A la ciutadania en general • Es demana a la població que, si detecta possibles casos, contacti amb els Mossos: - Xerrades a escoles i instituts ja generen correus i trucades anònimes. - Es garanteix que no es revelaran les fonts d’informació per protegir les relacions i la confiança. "Una trucada és anònima. A partir d’aquí, nosaltres comencem a treballar el problema." 4. Cultura, música i sanació: el cas d’Alba Luz 4.1. Presentació de l’artista rubinenca En la part final del programa (segons 3005–3174), el periodista Robert Fernández presenta la cantautora, actriu i poeta rubinenca Alba Luz: • És una artista molt vinculada a RÀDIO RUBÍ i estimada per la casa. • Forma part dels actes del 25 de novembre a Rubí, amb un fort compromís feminista i social. • Torna a actuar a Rubí després de gairebé dos anys sense fer-ho a la ciutat. 4.2. La cançó Dejarà de doler i el seu significat La recomanació musical se centra en la peça “Dejarà de doler”, que l’Alba considera: • La cançó més especial i difícil del seu disc. • Una peça que narra la seva pròpia història d’abús. Funcions clau de la cançó: • Eina d’expressió i sanació personal: - Posar nom a la vivència. - Treballar-la en teràpia. - Compartir-la amb amigues. • Abraçada col·lectiva a altres dones: - Transmetre que no és culpa seva. - Reivindicar que compartir en comunitat pot portar sanació. "L’objectiu no és només la seva sanació, sinó ser una abraçada per a altres dones que han viscut situacions similars." 4.3. Art, memòria i lluita col·lectiva El programa tanca subratllant: • La importància de l’art i la cultura com a espais de memòria, denúncia i reparació. • La invitació a participar en l’acte “Lliures, no valentes” a les 16h, un acte col·lectiu contra la violència vers les dones. Finalment, es fa sonar “Dejarà de doler”, amb una última frase que resumeix l’esperit del dia: "Les nenes han de poder decidir sobre el seu cos i el seu plaer." 5. Missatge de tancament del programa En els minuts finals (segons 3005–3052), el programa resumeix la idea central: • La violència masclista no és un afer privat, sinó un problema social i polític. • Cal responsabilitat col·lectiva: institucions, cossos de seguretat, entitats, comunitat i ciutadania. • Les veus de supervivents, professionals i artistes ajuden a trencar el silenci, generar consciència i impulsar el canvi. "Que les paraules d’avui siguin llavor de consciència, de responsabilitat i de canvi real." El programa es acomiada recordant que la lluita continuarà mentre hi hagi una sola dona vivint violència, i que l’objectiu compartit és viure lliures i sense por.
