Notícies Vespre
14'
#1076 - Notícies Vespre del 9/12/2025
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
Tots els episodis
26491 episodis disponibles
Filtra per programa
episodis
2545-2568 de 26491
El Poliesportiu53'El Poliesportiu del 9/12/2025
Repassem tota l'actualitat esportiva general amb tertúlia i notícies. Conduït per Mercedes Rodríguez. Cada dimarts de 19 a 20 h.
Inspira't53'Inspira't del 9/12/2025
Un programa d'entrevistes que us farà sortir de la zona de confort i us sorprendrà amb convidats molt inspiradors. Presentat per Kuka Fernández i Carme Moreno.
Notícies Migdia30'#280 - Drets humans, vaga mèdica i PPA a Rubí
Visió general de l’episodi Butlletí informatiu de Notícies Migdia a RÀDIO RUBÍ amb èmfasi en drets humans i migracions, vaga mèdica i pressió sobre la sanitat, rebrots de grip i crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA), junt amb diversos temes locals de Rubí i comarca. Drets Humans i migracions a Rubí Programació municipal de Drets Humans i Persones Migrades • L’Ajuntament engega una programació fins al 24 de desembre pel Dia Internacional dels Drets Humans (10/12) i el Dia de les Persones Migrades (18/12). • Més d’una dotzena d’activitats: xerrades, exposicions, contacontes, jocs familiars i espectacles de dansa. • Objectiu central: promoure la cultura de la pau, combatre prejudicis i visibilitzar vulneracions de drets tant localment com a escala global. "L’objectiu és visibilitzar les vulneracions de drets humans i sobretot la defensa dels drets humans, tant a nivell local com global" – Clara Xifra • Entitats locals hi participen amb propostes sobre processos migratoris i activitats de reflexió adreçades a infants i famílies. • Moment clau: acció artística de Rubí Solidari a la plaça de l’Ajuntament, amb poesia, música i il·lustració per reivindicar la pau i denunciar els conflictes armats. Combat dels discursos d’odi • Clara Xifra subratlla la necessitat de generar consciència crítica davant el creixement dels discursos d’odi a xarxes i al dia a dia. • Es vol donar arguments i coneixement a la ciutadania per contrarestar aquests discursos. Taller escolar sobre drets humans amb la sindicatura de greuges Projecte pilot a primària • El síndic de Greuges de Rubí, Carles Alujo, explica un taller de drets humans adreçat a 4t, 5è i 6è de primària. • Projecte pilot impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes, el Departament d’Educació i el Fòrum de Síndics i Síndiques Locals, amb continguts elaborats per la Facultat d’Educació de la UAB. • Encara no hi ha cap escola de Rubí participant, però es preveu que el Departament d’Educació en seleccioni un parell. Continguts i estructura del taller • Es treballen els drets humans des de 6 àmbits: • Món digital • Democràcia • Desigualtats de gènere • Desinformació • Discursos d’odi • Emergència climàtica • Estructura de tres sessions per curs: • 1a sessió: introducció de conceptes bàsics i activitats marc. • 2a i 3a sessió: adaptades a la realitat i sensibilitat de cada escola, que pot escollir quins àmbits desenvolupar i aprofundir. Alujo insisteix que és important que l’alumnat identifiqui vulneracions de drets tant en l’actualitat mundial com en el seu entorn quotidià, per exemple en relació amb el gènere. Rol de la sindicatura • La sindicatura local té dues funcions principals: • Vetllar pel funcionament de l’administració. • Promoure i defensar els drets humans a la ciutat. • L’oficina de la sindicatura és al carrer Aribau 5, 1a planta, i es facilita telèfon, correu i Instagram com a vies de contacte. Vaga mèdica i crisi de la sanitat catalana Convocatòria de vaga • Metges de Catalunya convoca vaga al sistema públic i concertat, també als 3 CAPs de Rubí, avui i demà. • Reivindicació clau: espai de negociació propi amb el Departament de Salut per abordar condicions específiques del col·lectiu mèdic. • Denúncia de sobrecàrrega assistencial, jornades maratonianes i precarització. Condicions laborals i riscos per al sistema • El secretari general del sindicat, Xavi Lleonard, descriu la situació com a “semiesclavatge” i alerta que posa en risc el sistema sanitari. • Exemple destacat: guàrdies de 24 hores, incompatibles amb una presa de decisions òptima: Una persona que porta 23 hores treballant no té la mateixa capacitat crítica ni de decisió que a la primera hora. • Context estructural: • Infraestructures dissenyades per la “Catalunya dels 6 milions”, però la població ja és d’uns 8,3 milions. • Nombre de professionals similar a l’any 2010, tot i haver passat retallades, pandèmia i crisi, i tenir població més envellida i complexa. Calendari i serveis mínims • A banda de la vaga actual, hi ha noves jornades previstes el 14 i 15 de gener de 2026. • Serveis mínims: 25% de la plantilla a l’atenció primària i funcionament habitual d’urgències, UCI i tractaments vitals. Rebrots de grip i retorn de la mascareta Obligació de mascareta en àmbits sanitaris • El Govern català, per boca de la portaveu Sílvia Paneque, anuncia que torna a ser obligatori l’ús de mascareta a: • Hospitals • CAPs • Residències de gent gran • Mesura orientada a contenir la grip abans de les festes de Nadal. • Crida a la ciutadania a seguir estrictament la mesura, remarcant que, com les vacunes, les mascaretes també salven vides. Dades de la incidència de la grip • El Sistema d’Informació per la Vigilància d’Infeccions a Catalunya informa que la incidència s’ha multiplicat per 2,5 en una setmana (1–7 de desembre) fins a un nivell molt alt de transmissió. • Actualment: 418 casos per 100.000 habitants, amb la grip com a virus predominant (308 positius per 100.000). • Els diagnòstics superen els pics de les tres temporades anteriors. • Ingressos hospitalaris: • Tendència ascendent en llits convencionals per grip. • Estables per la resta de virus. • Tots els ingressos per Covid i el 73% dels de grip corresponen a persones de més de 60 anys. Pesta Porcina Africana (PPA) i bioseguretat Auditoria sobre una possible fuita de laboratori • S’obre una auditoria de bioseguretat liderada per un comitè de 6 experts per investigar l’origen de la PPA. • El Ministeri d’Agricultura, en un informe recent, no descarta la hipòtesi de fuita de laboratori, mentre guanya pes front a la ja coneguda “hipòtesi de l’entrepà” (carn infectada). • El conseller Òscar Ordeig (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) demana prudència i deixar treballar els experts. Composició del comitè científic • El comitè inclou: • 4 experts externs en bioseguretat, laboratoris i instal·lacions d’alta contenció biològica. • 1 representant del CRESA. • 1 representant de l’IRTA. • Laboratoris implicats: NBS2 i NBS3, d’alta contenció. • Una coordinadora científica presideix el grup. Situació del focus i resposta • El Govern insisteix que el focus està contingut i no hi ha casos positius fora del radi de 6 km inicial. • El 112 ha rebut més de 1.500 trucades per avistaments de senglars vius o morts. • Es preveu sacrificar 30.000 porcs de 39 granges situades en un radi de 20 km del focus. • El president Salvador Illa es reuneix amb representants del sector porcí, acompanyat de la consellera d’Economia i el conseller d’Agricultura, per analitzar la situació. Urbanisme i mobilitat: enderroc de Cremalleras Rubí Enderroc i futur urbanístic • Comença l’enderroc de l’antiga Cremalleras Rubí, situada entre els barris del Progrés i el Barri 25 de setembre. • Objectiu: deixar el terreny a punt per a una futura urbanització amb un nou parc i més de 150 pisos. • L’actuació afecta també l’aparcament públic davant de la fàbrica: es manté l’estacionament, però s’anul·la l’accés més proper al carrer Edison, i l’entrada/sortida es farà per una altra rampa. Afectacions al trànsit • Restriccions de trànsit entre avui i el 19 de desembre, de 8/9 h a 18/20 h (hi ha una lleu discrepància d’hores entre peces però es manté la franja de dia). • Carrers afectats: Edison i 3 d’Abril. • Durant l’horari de tall, només hi podran circular veïns del Barri 25 de setembre, vehicles de serveis i transport públic. • Fora d’aquest horari, la mobilitat és normal. Gestió de residus i pressió veïnal Retorn dels contenidors al centre • Tornen els contenidors del carrer Sant Gaietà (cruïlla amb Prat de la Riba) després d’un mes retirats. • Prèviament, s’havien retirat contenidors a: • Plaça Catalunya (contenidors soterrats, dins la reforma de la plaça i la reobertura d’El Casino). • Carrer Justícia (per molèsties al veïnat). • La retirada va generar moltes queixes, ja que els veïns havien de baixar fins a L'Escardívol per llençar la brossa. Reacció municipal • L’Ajuntament argumentava que el punt de Sant Gaietà és molt estret i no es podia ampliar amb més contenidors, cosa que hauria provocat desbordament. • La pressió veïnal fa que el consistori rectifiqui i restableixi els contenidors al carrer Sant Gaietà. Adaptació al canvi climàtic i confort a les escoles Instal·lació de ventiladors als centres educatius • L’Ajuntament posa en marxa la instal·lació de nous ventiladors als espais comuns de diverses escoles públiques de Rubí. • Objectiu: reduir fins a 4 °C la sensació tèrmica en biblioteques, menjadors, gimnasos i altres espais comuns durant episodis de forta calor. • S’hi instal·len: • 32 ventiladors de sostre • 41 ventiladors de paret • Centres implicats inclouen: Xola, Joan Maragall, Ribus Rubeo, Canals de Mora, Torre de la Llebre, Ramon Llull, Pau Casals, entre d’altres. Calendari i finançament • Els treballs comencen l’1 de desembre i es preveu que finalitzin al gener. • La primera fase se centra en espais comuns, però el consistori preveu estendre ventiladors a totes les aules de les escoles públiques. • Forma part de les polítiques d’adaptació al canvi climàtic 2025, amb el suport de 75.000 € del programa Adaptació a l’Emergència Climàtica de la Diputació de Barcelona. Seguretat i delictes d’odi Detenció per delicte d’odi a Rubí • Els Mossos d’Esquadra detenen el 4 de desembre a Rubí un home de 30 anys per un presumpte delicte d’odi motivat per raons racistes. • Des del febrer, una unitat especialitzada havia detectat continguts a xarxes socials d’un jove amb passamuntanyes que: • Fomentava l’odi contra persones estrangeres, en especial el col·lectiu marroquí i musulmà. • Promovia l’expulsió dels migrants i els atribuïa conductes delictives. • Incitava la població a organitzar-se per expulsar-los. • Segons la policia, el discurs s’havia tornat progressivament més agressiu i radical. El denominador comú era el menyspreu, la manca de respecte i la incitació a l’odi i a la violència activa contra persones estrangeres. • Les investigacions permeten identificar la persona darrere el perfil i detenir-la a Rubí. • El detingut passa a disposició judicial. Informació meteorològica Tendència general • Després d’un pont amb temperatures clarament altes per l’època, s’espera una baixa progressiva durant la setmana fins a valors habituals de mitjans de desembre. • El meteoròleg Luismi Pérez, des de la Xarxa, explica: • Dimarts marcat per suavitat tèrmica i més humitat. • Boira i núvols baixos al matí a zones interiors (Pla de Lleida, plana de Vic, pla de Bages, sud del Berguedà, conca de Tremp), que es dissipen al llarg del dia. • La tarda esdevé de temps més obert, tot i alguns núvols residuals a la costa (Camp de Tarragona, Maresme). • A Girona, el vent de garbí fa que la temperatura sigui igual o més alta que el dia anterior. • Dimecres s’espera una nova jornada humida i amb boires, continuant la dinàmica de transició cap a un ambient més hivernal. Actualitat comarcal Hospital Parc Taulí (Sabadell): projecte PILIT i sostenibilitat • L’Hospital Parc Taulí impulsa el projecte PILIT per eliminar els gots d’un sol ús en l’administració de medicació. • Diagnòstic inicial: es llençava més d’un milió de gots de plàstic l’any, comptant almenys 3 gots per pacient i dia. Nou sistema de gots reutilitzables • Cada habitació té ara dos gots de plàstic dur i reutilitzable, de colors diferents (verd i taronja). • La infermera transporta la medicació amb un got del mateix color que el de la safata del pacient, afegint un xec de seguretat visual a nom i habitació. • El pacient identifica sempre el seu color, fet que millora tant seguretat com experiència d’ús. • Els gots han estat dissenyats per estudiants de l’Escola de Disseny de Sabadell, que han creat un producte funcional, segur i adaptat a l’ús hospitalari quotidià. Cultura: festival de novel·la negra a Terrassa Crim i Misteri Terrassa • Terrassa acull la 2a edició del festival de novel·la negra “Crim i Misteri” (antic Black Vallparadís) els dies 12 i 13 de desembre. • Objectiu: consolidar una cita anual que la ciutat esperi, amb impacte cultural i econòmic. Contingut del festival • Escenaris: • Divendres a la Biblioteca Central. • Dissabte a l’Auditori. • Programa: sis taules de debat sobre cibercrim, true crime, investigació, psique criminal, entre d’altres. • Organitza l’associació Objetivo Más Letras, amb més de 30 escriptors participants. • També hi haurà espai de trobada literària, concursos i signatures de llibres. Premis i implicació local • Es lliuraran premis a: • Millor novel·la negra en català de 2025. • Millor relat curt negre jove, amb participació dels instituts de Terrassa. • Patrocinen els guardons: Ateneu Terrassenc i Club Natació Terrassa. • El festival compta amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa i la col·laboració de les biblioteques municipals i els clubs de lectura, que organitzen activitats paral·leles sobre gènere negre. Tancament del programa • El butlletí es tanca recordant que la informació local es pot seguir: • Als butlletins horaris de RÀDIO RUBÍ (99.7 FM). • Al web radiorubi.cat i a les xarxes socials de l’emissora. • Es dona pas a la capsula informativa de la Xarxa i a la programació de tarda amb el magazín informatiu local.
Els esports al dia29'Els esports al dia del 9/12/2025
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
Entrevistes Rubí al dia24'#2076 - Secció Creu Roja: Campanya de Joguines i voluntariat
David Bea, tècnic de la Creu Roja Rubí-Sant Cugat; Rosa Clavó, vicepresidenta i Esther Bello, voluntària parlen de la campanya de joguines i del congrés de voluntariat que s'ha fet a Sevilla.
Primer, segon i postres51'Cuinar ràpid, aprofitar i Nadal als fogons
Tema central de l’episodi Episodi tertúlia del programa Primer, segon i postres de RÀDIO RUBÍ dedicat a com cuinar bé amb poc temps, l’ús del menjar ràpid casolà, l’aprofitament de les sobres a casa i al restaurant, i les tradicions de Nadal (amb protagonisme absolut dels canelons). Hi participen cuiners i pastissers locals que expliquen la seva experiència professional i domèstica. 1. Cuinar amb poc temps i noves generacions 1.1. “No tenim temps per res” • Es parteix de la idea que la vida adulta ens deixa sense temps per comprar, cuinar i, fins i tot, menjar tranquil·lament a taula. • Es contraposa la falta de temps amb el temps invertit en WhatsApp, TikTok i mòbil, i com això acaba afavorint el menjar ràpid i precuinat. "La cuina està plena de menjar ràpid que poden preparar en 20 minuts. Ràpid, sabrós i saludable." 1.2. Opcions ràpides però saludables • Es defensa que cuinar ràpid no és menjar malament, si es trien bé els ingredients. • Exemples de plats ràpids: - Verdures diverses (albergínia, carbassó, ceba) tallades a juliana i saltejades. - Afegir-hi llegums de pot (llenties, cigrons) i alguna proteïna: tonyina, bistec tallat, etc. - Truites, pastes senzilles, amanides completes i planxa. • Consens: millor això que plats precuinats industrials plens de conservants. 1.3. Joventut, mandra i referents a la cuina • Es parla de com moltes persones joves no entren gaire a la cuina, tot i tenir recursos com YouTube o masterclass. • Importància d’haver vist cuinar a casa: encara que no t’ensenyin directament, el fet de veure els pares cuinant dona seguretat. • Es destaquen: - El paper de la necessitat (un fill que s’ha d’espavilar un estiu sol i aprèn a fer-se uns macarrons). - El factor interès i iniciativa com a clau: quan un plat surt bé, “enganxa” i anima a continuar cuinant. • També es comenta amb humor la idea futurista que “la cuina del futur és un telèfon, un microones i una pastilleta”, amb el desig compartit que no arribi mai. 2. El plaer de cuinar i de compartir taula 2.1. Gaudir de la cuina vs. cuinar a contrarellotge • Alguns tertulians expliquen que gaudeixen molt cuinant quan tenen tot el dia per fer-ho sense presses. • Diferència clara entre: - Cuinar per obligació i sense temps. - Cuinar per plaer, buscant receptes, anant a comprar i dedicant-hi hores. 2.2. Menjar sols o acompanyats • Es comenta com menjar sol acostuma a fer que es mengi pitjor i més ràpid (un entrepà ràpid per sopar, per exemple). • Quan hi ha família o convidats: - Es cuina amb més cura i es preparen plats més elaborats. - Menjar es converteix en un acte social que “alimenta també l’ànima”. • Es distingeix entre esmorzar (que alguns gaudeixen igual, sols o acompanyats) i dinar/sopar, on la companyia pesa més. 3. Sobres i cuina d’aprofitament 3.1. Què fer amb les sobres a casa i al restaurant • Es remarca una idea forta: “no es llença res”, ni a casa ni a la restauració. • Ús de sobres al restaurant: - Racions sobrants per al menjar del personal l’endemà. - Quan sobra força, es transforma en altres plats: croquetes, pastís de patata i carn, carbassons farcits de peix, bunyols, etc. - Les salses sobrants també es guarden per donar gust a plats nous. 3.2. Pastisseria i reutilització de producte • Des del món de la pastisseria s’expliquen tècniques d’aprofitament: - Croissants sobrants: es tallen, s’hi afegeix una mica d’anís, es torren i es converteixen en peces cruixents o en puding. - Pa sobrant: s’utilitza per fer torrijes / torredetes de Santa Teresa, pa ratllat casolà o sopes de pa (ceba, all, farigola). • Alguns forns venen directament bosses de restes (croissants tallats, pasta variada) perquè el client ho torri a casa. 3.3. Com evitar que sobrin masses coses • Un restaurador explica la seva estratègia: - Canviar poc el menú però fer-lo molt extens (per exemple, 12 primers i 12 segons). - Fer al moment tot allò que no pot quedar-se d’un dia per l’altre. - Els guisats reposats s’aprofiten l’endemà, sovint estan fins i tot més bons reposats. 3.4. Clients, tàpers i restes al plat • Ha canviat molt la mentalitat: - Ara molta gent demana emportar-se el que sobra del plat o el segon per tenir “el sopar o el dinar de demà”. - Amb el vi, si és d’una certa qualitat, també hi ha clients que s’enduen l’ampolla començada. • Fa anys això feia vergonya; avui és totalment normal i ben vist, evitant malbaratament alimentari. 4. Canelons, tradició i debat culinari 4.1. El plat favorit dels catalans • La revista Cuina ha escollit enguany els canelons com a plat favorit dels catalans. • En una tertúlia anterior del programa, el plat guanyador havia estat l’escudella. • Opinió general: els canelons són molt estimats perquè: - Admeten farcits molt variats: carn, peix, verdures, bolets... - La beixamel és vista com la “màgia” del plat, sovint personalitzada amb tocs com roquefort o ceps. 4.2. Canelons d’aprofitament vs. canelons “rostits” • Es comenta el cas del cuiner Francesc Fortí, que critica els típics canelons de Sant Esteve fets amb carn d’olla de l’escudella. • Argument: - La carn bullida ha deixat la substància i el gust al caldo, de manera que els canelons queden “socillos” si no s’hi afegeix res més. • Alternatives que proposen els tertulians: - Fer els canelons amb carn rostida (pollastre, vedella i porc) en lloc de només carn bullida. - Si s’aprofita la carn de l’escudella, “posar-hi màgia”: sofregir ceba caramel·litzada, tomàquet, utilitzar part del caldo per hidratar la carn o fins i tot per lligar la farsa, afegir una mica de nata per donar cremositat, etc. 4.3. Hi ha realment “secrets” als canelons? • Es debat el tòpic que “tothom té un secret per als seus canelons” i es connecta amb la figura de Francesc Fortí, que no vol explicar les seves receptes ni tenir aprenents a la cuina. • La taula hi discrepa: - La majoria defensa que no hi ha secrets reals, sinó maneres de fer i gustos personals. - Les bases culinàries són comunes; cadascú hi afegeix més farigola, més nou moscada, pebre, etc. - Comparen que dues paelles fetes igual mai surten exactament igual, encara que la recepta sigui la mateixa. • Reflexió ètica i de llegat: - Es posa en valor la figura de mestres com Josep Lladonosa i Giró, que defensaven explicar-ho tot perquè les generacions següents milloressin la cuina. - Es considera una llàstima que algú s’emporti les receptes a la tomba i es perdi un llegat gastronòmic. 4.4. Relació cuiner–client i transmissió de coneixement • Diversos tertulians expliquen que sovint els clients demanen receptes. • La seva actitud és explicar-les de cap a peus, perquè: - Encara que el client ho faci a casa, continuarà anant al restaurant per l’experiència completa. - El que més satisfacció dona és veure com la gent gaudeix del menjar i, fins i tot, aprèn. • Anècdotes destacades: - Un cuiner rep trucades periòdiques d’una senyora gran que demanava abans pel cuiner antic i ara li consulta a ell receptes per telèfon. - Una altra cuinera té llibres de receptes i llibretes plenes d’anotacions que les seves filles li demanen que els deixi com a herència. 5. Preparatius de Nadal i organització als locals 5.1. Pressió de la campanya de Nadal • S’acosten les festes de Nadal i restaurants i pastisseries entren en temporada intensa: - Menús de grups. - Comandes per emportar. - Volum alt de productes típics (canelons, panettone, etc.). 5.2. Planificació i congelació responsable • Es parla d’avançar feina sense perdre qualitat: - Comprar matèria primera amb temps (xocolata, farina especial per panettone, mantega, etc.). - En alguns casos, elaborar bases o masses uns dies abans i guardar-les ben filmades a la nevera. - Utilitzar envasat al buit i congelació per estabilitzar alguns productes, però evitant que les salses cristal·litzin o es facin malbé. • Diferència entre cuina salada i pastisseria: - A la pastisseria moltes elaboracions (canapès, pasta salada) han de fer-se molt a prop de la data de consum. - A la cuina de plats (canelons, guisats) es pot treballar amb més marge, congelant dignament part de la producció. 5.3. Menús familiars i tradicions de Nadal • Es comparteixen costums personals: - Alguns restaurants tanquen el 25 i 26 però preparen plats perquè la gent se’ls emporti a casa (canelons, rostits, etc.). - Altres obren i cuinen per molta gent aquells dies. • Menús típics familiars: - Escudella, canelons i xai al forn o rostit de vedella a casa de la mare. - A moltes llars, canelons per Nadal o Sant Esteve (segons la família). • Preferències de canelons: - Tradicionals de carn rostida. - De carn i bolets (uns dels més mencionats). - De peix i de verdures, però en general la taula es decanta més per la carn. • Nit de Nadal (24): - Sovint es fa un sopar tipus pica-pica. - Algunes cuineres aprofiten per fer proves i plats nous amb la família com a “conillets d’índies”. 6. Tancament del programa • El programa es tanca recordant horaris i xarxes del Primer, segon i postres, i acomiadant-se amb música. • Es reforça la idea final: “cuineu molt, mengeu bé i bona setmana”, resumint l’esperit de la tertúlia: - Gaudir de la cuina. - Menjar amb qualitat encara que hi hagi poc temps. - Evitar el malbaratament. - Compartir coneixement i menjar amb la gent estimada.
Rubí al dia, d'11 a 12h52'#760 - Solidaritat amb Creu Roja i objectius SMART
Visió general de l’episodi Episodi de Rubí al dia, d'11 a 12h centrat en dos blocs principals: Solidaritat i voluntariat amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat (campanya de joguines, soledat no volguda, salut mental i crida a voluntariat i socis). Secció Coaching Canalla amb Pau Navarro, que explica l’eina SMART per definir i assolir objectius. A continuació, es detallen els continguts principals. 1. Campanya de joguines de Creu Roja (solidaritat) 1.1. Participants i context • Secció de solidaritat del programa, amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat. • Intervenen: David Bea (tècnic), Rosa Calbó (vicepresidenta) i Ester Bello (voluntària). • Tema central: campanya de recollida de joguines i situació actual del voluntariat. 1.2. Història i evolució de la campanya de joguines • La campanya fa més de 15 anys que funciona, amb una trajectòria tan llarga que la Rosa admet que ja ha perdut el compte. • Abans ja es feia recollida, però amb el temps s’ha anat professionalitzant i refinant. Canvis principals al llarg dels anys: • Qualitat de les joguines: - Abans arribaven moltes joguines usades; ara, gràcies a la conscienciació, majoritàriament són noves. - La Creu Roja defensa el “dret a trencar el plàstic”: els infants atesos també han de poder estrenar la joguina. • Criteris actuals per a les donacions: - Joguines noves, no sexistes i no bèl·liques. - S’evita reproduir rols de gènere o normalitzar la violència en el joc. • Canvi en el perfil de les famílies: - Al principi hi havia moltes dificultats idiomàtiques (persones que gairebé no entenien el castellà). - Anècdota de la Rosa: havia d’afegir la pregunta “Repítame lo que le he dicho” per comprovar si s’havien entès. - Actualment, molta gent ja parla castellà o català i sovint provenen de Sud-amèrica, fet que reflecteix nous fluxos migratoris i més integració. 1.3. La joguina educativa i el contingut dels lots Creu Roja i especialment Creu Roja Joventut han evolucionat el concepte de joguina: • No es tracta només de “tenir una joguina”, sinó de joguina educativa i col·laborativa que transmeti valors: - Jocs de taula, puzles, llibres, jocs que fomentin compartir i jugar en grup. - Es vol recuperar formes de joc que es van perdent amb la tecnologia. Com són els lots de joguines? • Cada lot sol incloure: - 1 joc de taula / puzle / joc de societat. - 1 o 2 llibres, si n’hi ha prou. - 1 joguina “clàssica” (cotxes, nines, etc.). • Es procura que siguin equilibrats: - Adequats a l’edat. - Amb una certa equitat entre famílies (mides, varietat i “categoria” de les joguines). “No tots han de tenir el mateix, però que més o menys tots facin goig.” Per això es demana que les joguines no vinguin embolicades: • S’han d’obrir per comprovar què hi ha dins i fer la tria i combinació dels lots. • De vegades, dins de paquets embolicats s’hi han trobat sorpreses inesperades o joguines en mal estat. 1.4. Logística, calendaris i volum de famílies Inici de la campanya: • El dia de l’entrevista és el primer dia de campanya: ja hi ha voluntariat movent i classificant joguines mentre la Rosa és a l’estudi. On portar les joguines: • RÀDIO RUBÍ és un dels punts de recollida. • Després, Creu Roja passa a recollir-les i les trasllada al magatzem del carrer Marconi, activat només per la campanya. Famílies beneficiàries i derivacions: • Les famílies arriben principalment derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí. • Alguns casos arriben directament des de l’oficina de Creu Roja (situacions d’última hora). • Volum habitual: - Al voltant de 250 famílies. - Uns 400–500 infants atesos cada campanya. Data límit per portar joguines: • No hi ha data límit estricta. • Les joguines sobrants es guarden al magatzem i serveixen de base per a la campanya de l’any següent. 1.5. Què passa amb les joguines usades? • Política oficial: la Creu Roja només reparteix joguines noves en aquesta campanya. • Les joguines en bon estat però usades: - No es llencen (excepte les molt malmeses). - Es busquen altres entitats o circuits per donar-los-hi una segona vida fora de la campanya de joguines. • S’han arribat a trobar joguines realment en mal estat (per exemple, nines sense braços), que cal descartar. 1.6. Voluntariat: perfils, necessitats i experiències 1.6.1. El Congrés Nacional de Voluntariat • Ester Bello ha assistit al Congrés Nacional de Voluntariat de Creu Roja. • Esdeveniment celebrat a Sevilla, després de 9 anys sense celebrar-se (pandèmia pel mig). • Hi van participar uns 300 voluntaris, més l’organització. Objectius del congrés: • Espai “per i per als voluntaris”: - Compartir necessitats reals, frustracions i motivacions. - Exposar realitat de diferents territoris i projectes. • Dinàmiques de grup, tallers i intercanvi d’experiències molt diverses: - Tallers de memòria amb gent gran a Rubí. - Reforç escolar a Sant Cugat. - Acollida de pasteres a Lanzarote. - Unitats d’emergència i serveis preventius en diversos punts. Fil comú de tots els projectes: “el voler ajudar”. 1.6.2. Tipus de voluntariat i horaris Necessitat principal: més voluntariat, però ajustat a la realitat horària dels projectes. • La majoria d’activitats es fan entre setmana, al matí: - Repartiment d’aliments. - Tallers de mòbil i d’alfabetització digital. - Activitats del projecte de gent gran i soledat no volguda. • A les tardes: - Reforç escolar. - Converses en català. Per això, el perfil ideal seria: • Persones amb disponibilitat entre setmana al matí. • Amb ganes d’ajudar persones i capacitat d’implicació regular. Qui acostuma a fer voluntariat? • Persones jubilades o pre-jubilades (com la Rosa, que va començar uns 10 anys abans de jubilar-se). • Persones a l’atur que volen mantenir-se actives mentre busquen feina. • Estudiants que busquen experiències de servei, sobretot en vacances escolars (Nadal, Setmana Santa, Setmana Blanca…). “El dia és molt llarg”: es pot trobar espai per fer coses per un mateix i per als altres. També mencionen situacions curioses: • Jubilats que “fugen de les feines de casa” i troben al voluntariat una forma productiva d’ocupar el temps. • Joves que es prenen un any sabàtic i decideixen invertir-lo fent voluntariat. 1.6.3. Impacte personal del voluntariat L’experiència de l’Ester amb la gent gran: • Volia treballar amb infants, però a Rubí hi havia necessitat amb la gent gran i va acceptar el repte. • Ara està molt vinculada als tallers de memòria i descriu els participants com “les seves nenes i nens”, malgrat ser persones grans. • Assegura que rep més del que dona, en afecte i aprenentatges. El cas de la Rosa: • Creu Roja ha estat una “gran salvació personal”. • Li ha permès fer una transició suau del món laboral a la jubilació. • Ara s’organitza els matins a partir de les 10 h, combinant voluntariat amb vida personal (anar a comprar, gimnàs, etc.). El voluntariat s’entén com un espai de creixement personal, no només de donació. 1.7. Nous reptes socials: soledat no volguda i salut mental La Creu Roja s’adapta constantment a noves realitats socials: • L’entitat es defineix com a “camaleònica”, canviant per respondre a les necessitats emergents. Principals reptes actuals: Soledat no volguda: Afecta sobretot gent gran, però també joves. Inclou persones que, encara que tinguin gent al voltant, se senten soles. Projectes: passejades, converses, visites a domicili, ús d’eines com l’Alexa. Es destaca que l’important no és tant el dispositiu, sinó la presència humana: mitja hora de xerrar, parlar de la família, del menjar, de la compra… Salut mental infantil i juvenil: Es veu com un dels grans problemes de la postpandèmia. Especialment greu en l’adolescència, franja que va quedar molt tocada pels confinaments. Treball conjunt amb l’Ajuntament de Rubí, que ha creat una taula de salut mental. Accions: xerrades a instituts sobre gestió d’emocions, salut mental i benestar emocional. Es demanen voluntaris sensibilitzats amb aquests àmbits per poder: • Acompanyar gent gran. • Participar en projectes educatius i xerrades. • Donar suport en iniciatives relacionades amb la salut mental. 1.8. Suport econòmic i altres formes de col·laborar A més del temps, Creu Roja també necessita recursos econòmics: • Proposta de la Rosa: - Qui tingui poca disponibilitat de temps pot fer-se soci de la Creu Roja. - Les aportacions econòmiques són clau per sostenir projectes i campanyes. - A més, les quotes desgraven fiscalment. Altres formes flexibles de col·laborar: • Fer de voluntari puntual per projectes concrets (campanya de joguines, recollides especials, etc.), especialment pensat per gent jove que es mou per projectes. • Participar com a col·laborador temporal: - Es formalitza amb un compromís de pocs dies (una setmana, quinze dies…). - Permet “provar” el voluntariat sense lligar-se a llarg termini. - Tot queda cobert a nivell d’assegurances i responsabilitats. “No us queixareu que no us posen facilitats des de la Creu Roja.” 2. Secció Coaching Canalla: eina SMART per als objectius 2.1. Introducció i to de la secció • Inici amb la sintonia de Coaching Canalla, conduïda per Pau Navarro. • Conversa distesa sobre els dimarts amb “pinta de dilluns”, el cansament setmanal i els bioritmes personals: - El Pau explica que els dimarts solen ser el seu pitjor dia, perquè és quan pren consciència que encara queda tota la setmana. - Es remarca la importància de conèixer quan tenim més energia per planificar. S’utilitzen referències de cultura pop: • L’equip A: record de la sèrie i la frase mítica “M’encanta que els plans surtin bé”. • Origen: la pel·lícula serveix per parlar d’idees que s’implanten al cap. • Fama: cita per dir que en el coaching “aquí es ve a suar”. • Més endavant, menció a “Todo a la vez en todas partes”. Es remarca que el coaching no és màgia ni fum, sinó treball, consciència i acció. 2.2. Abans de SMART: és realment el teu objectiu? Abans d’aplicar l’eina SMART, Pau proposa dues reflexions clau: De qui és aquest objectiu? Pot ser un objectiu imposat o suggerit per altres (família, amics, entorn, societat), encara que sigui amb bona intenció. Si l’objectiu no és genuïnament teu, té molta més probabilitat de caure a mitges o no sostenir-se. No preguntar “per què”, sinó “per a què”: El “per què” ens porta al passat i a la justificació. El “per a què” ens projecta al futur i a l’acció. Exercici proposat: • Escollir un objectiu (perdre pes, deixar de fumar, aprendre anglès, canviar de feina…). • Preguntar-se 5 vegades seguides “per a què”: - “Per a què vull perdre pes?” → “Per sentir-me millor.” - “Per a què vull sentir-me millor?” → … - I així fins a 5 nivells de profunditat. Aquest exercici deriva de la tècnica de les “5 W” (o els “5 why”) utilitzada per arribar a l’arrel dels problemes, però adaptada a l’orientació a objectius. Objectiu + “per a què” cinc vegades = claredat sobre el sentit profund del que estem perseguint. 2.3. L’eina SMART: definició de les sigles SMART és un acrònim en anglès utilitzat per dissenyar objectius de manera eficient. Pau en dóna aquesta versió: • S – Specific (Específic) - L’objectiu ha d’estar molt concretat i definit. • M – Measurable (Mesurable) - Cal que es pugui mesurar el progrés (indicadors, fites parcials). • A – Achievable (Assolible/Alcanzable) - Ha de ser realista en funció dels recursos i condicions de la persona. • R – Relevant (Rellevant) - Ha de tenir un impacte important i significatiu per a la persona (alineat amb valors i desitjos propis). • T – Time-bound (Acotat en el temps) - Cal posar una data límit o un horitzó temporal clar. Es fa broma que “smart” en anglès també vol dir “llest” o “pragmàtic”, cosa que lliga bé amb l’esperit de l’eina. 2.4. Aplicació pràctica de SMART Pau utilitza l’exemple típic de “vull perdre pes” per mostrar com convertir-lo en un objectiu SMART. S – Específic • No n’hi ha prou amb “vull perdre pes”. • Cal concretar: “vull perdre 5 kg”. • Preguntes útils: - Què vull aconseguir exactament? - Quin resultat observable hi haurà quan ho aconsegueixi? M – Mesurable • Cal dividir el procés en fites petites i mesurables: - Per exemple, saber quan hauràs perdut 1 kg, després 2, després 3… • Preguntes clau: - Com sabré que m’hi vaig apropant? - Quins indicadors em diran que vaig en bona direcció? A – Assolible • Ha de ser realista segons: - Edat, condicions físiques, situació econòmica, temps disponible. • Exemple: 20 kg en 6 mesos pot ser inviable o poc saludable per a molta gent. • Preguntes clau: - Quins recursos tinc (temps, diners, coneixements, suport)? - Tinc les habilitats que calen o puc adquirir-les? També recorda que en objectius grans, com canviar de professió, cal considerar si es poden aconseguir els recursos necessaris pel camí. R – Rellevant • L’objectiu ha de ser important per a tu, no només per complir expectatives alienes. • Cal imaginar-se el “jo del futur” un cop assolit l’objectiu: - Com seré? Com em sentiré? Què canviarà a la meva vida? - Està alineat amb els meus valors i manera de viure? Aquesta part acostuma a fer emergir contradiccions: • Per exemple, quan l’objectiu està molt lligat a materials i estatus, pot xocar amb valors com la simplicitat, la família o l’equilibri personal. • Si ignorem aquests valors, l’objectiu es pot sostenir un temps, però tendeix a trencar-se. T – Temps (data límit) • És imprescindible fixar una data límit o termini: - Sense data, l’objectiu queda en un “ja ho faré algun dia”. • La data genera: - Urgència sana. - Necessitat de planificar i disciplinar-se. Posar data és un altre exercici de realisme: cal comprovar si el termini és massa curt o massa llarg i ajustar-lo. 2.5. Ordre i flexibilitat de l’eina Pau aclareix que l’ordre de les lletres no és rígid: • La paraula SMART és pràctica i fàcil de recordar, però a la pràctica els elements es treballen en paral·lel. • Es pot començar per la T (data límit), per exemple, si això és el que dóna impuls inicial a una persona. • Durant el procés és normal reajustar: - Potser la data no era realista. - Potser cal fer l’objectiu més específic o més assolible. L’eina és dinàmica: no és un contracte tancat, sinó un marc per pensar millor. 2.6. Missatge final del Coaching Canalla • El coaching no promet miracles; posa estructura i consciència perquè la persona es posi a treballar. • Es convida l’audiència a: - Posar-se metafòricament el xandall i els escalfadors vuitanteros. - Escollir pocs objectius (1–3 com a màxim) i aplicar-hi l’eina SMART. - Revisar, d’aquí un temps, què ha funcionat i què no. La secció es tanca amb la proposta de tornar “l’any que ve” i comprovar si l’audiència ha començat a aplicar SMART en els seus propòsits. 3. Tancament del programa • Després de la secció de Creu Roja, el programa introdueix el tema “Human” de Robbie Williams amb Jessie & Joy, connectant-lo simbòlicament amb la solidaritat com a valor profundament humà. • El programa Rubí al dia, d'11 a 12h es tanca amb una falca recordant que RÀDIO RUBÍ és “la primera en informació local” i animant a seguir l’actualitat de la ciutat. • Finalment, es clou el magazín fins a l’endemà a les 8 del matí.
La Tertúlia de Rubí al dia57'#1117 - Discursos d’odi, pesta porcina i política migratòria
Introducció de la tertúlia • Programa de Ràdio Rubí amb diversos tertulians que comenten l’actualitat local, catalana i europea. • Tres grans blocs temàtics al llarg de l’hora: discursos d’odi i llibertat d’expressió, brote de pesta porcina africana a Collserola i política migratòria de la UE i centres de deportació. • El to combina anàlisi jurídica i ètica, exemples concrets de Rubí i reflexions polítiques més àmplies. 1. Delictes d’odi, xarxes socials i llibertat d’expressió 1.1. Cas concret a Rubí i dades estatals • Els Mossos d’Esquadra detenen a Rubí un home de 30 anys que, encaputxat i amb passamuntanyes, emetia missatges racistes i islamòfobs a les xarxes, principalment contra persones marroquines i musulmanes. • Els seus missatges: - Fomentaven l’odi i demanaven l’expulsió d’immigrants. - Atribuïen delinqüència al col·lectiu migrat. - Incitaven la població a organitzar-se per expulsar-los. - Incloïen accions simbòliques greus, com cremar un hijab en directe. • Investigació iniciada al febrer per una unitat especialitzada en delictes d’odi; l’individu és identificat i detingut el 4 de desembre i passa a disposició judicial. • L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia detecta un augment fortíssim de missatges d’odi a xarxes, especialment contra persones del nord d’Àfrica i musulmanes. - Q2 2025: 184.000 missatges d’odi detectats. - Només al juliol: 190.000, ja per sobre de tot el trimestre anterior. • El sistema FARO, basat en intel·ligència artificial, permet identificar i analitzar massivament aquests continguts. 1.2. Marc legal i necessitat de no normalitzar l’odi • El fet que la policia actuï en aquest cas indica que el contingut era especialment greu. • Els tertulians destaquen: - Importància d’un marc legal que tipifiqui els delictes d’odi. - La necessitat de no normalitzar allò que no és normalitzable, malgrat la gran presència de hate a xarxes. - L’objectiu d’un estat de dret ha de ser evitar la violència i les relacions basades en la violència simbòlica o física. "Ens ha de permetre no normalitzar el que no és normalitzable." 1.3. Xarxes socials, anonimat i responsabilitat política • Es critica el paper de les xarxes socials, especialment X/Twitter: - Afavoreixen insults i amenaces des de l’anonimat, amb un to que moltes persones no usarien cara a cara. - El nivell d’insults és generalitzat: contra col·lectius vulnerables, contra polítics, contra catalans, contra dones, etc. • Es remarca que alguns polítics i figures mediàtiques contribueixen al clima d’agressivitat, amb intercanvis de “i tu més” i insults que sovint superen els límits raonables de la llibertat d’expressió. • Es planteja el debat, ja antic, de limitar l’anonimat (per exemple, exigint DNI per obrir comptes), tot reconeixent els riscos en països no democràtics i la complexitat de regular empreses digitals transnacionals. 1.4. On són els límits? Insult, opinió i delicte • Es discuteix la “fina línia” entre llibertat d’expressió i discurs d’odi: - Identificar discurs d’odi pot ser relativament clar a nivell moral, però convertir-lo en delicte és jurídicament difícil. - La legislació posa avui el límit sobretot a la incitació directa a la violència. • Exemple pràctic: un comentari a les xarxes de Ràdio Rubí que deia “xarismo” sobre unes convidades: - Genera dubtes a la redacció: és insult, opinió, humor? - Es contextualitza com un terme despectiu (“unes xaros”, l’antic equivalent a “marujas”), destinat a ofendre. - No arriba a delicte, però és clarament ofensiu i s’esborra segons el criteri editorial. • Es diferencia entre: - Opinió: “no m’agrada el que fan aquestes senyores”. - Insult: etiquetes despectives com “idiota” o “xarismo”. • Es menciona com alguns col·lectius s’han reapropiat d’insults històrics (p. ex. “maricón”) i els han convertit en identitats reivindicades, cosa que complica encara més la lectura literal dels termes. 1.5. Papers dels mitjans, llibres d’estil i manca de conseqüències • Els mitjans públics han de ser especialment curosos i disposar d’un llibre d’estil que marqui què es permet i què no als seus espais digitals, més enllà del que és estrictament legal. • A Ràdio Rubí: - S’esborren missatges que insulten o fomenten l’odi, vinguin d’on vinguin. • Problema central: esborra missatges no implica conseqüències reals per qui els emet. - L’usuari pot tornar l’endemà i repetir el mateix comentari. - Les sancions penals o administratives per insults i amenaces a xarxes són molt escasses. 1.6. Exemples de discursos d’odi “normalitzats” • Comentaris xenòfobs com “tots els moros haurien d’anar al seu país”: - Èticament són clarament discriminadors i estigmatitzadors. - Però jurídicament poden ser defensats com una “opinió política migratòria” si no hi ha incitació explícita a la violència. • Es parla també d’odi: - Contra les dones (cos, aspecte físic) en vídeos que no tenen res a veure amb gènere. - Contra catalans, sovint per part de gent que viu a Catalunya o des de fora. • El tertulià Martí remarca que l’anonimat permet desitjar la mort d’algú o fer amenaces que la gent no gosaria signar amb nom i cognoms, i qualifica aquesta actitud de “covardia i vilesa absoluta”. 1.7. Ineficàcia dels sistemes de denúncia a xarxes • Es critica el sistema intern de denúncia de continguts de les plataformes: - Moltes publicacions clarament ofensives no s’eliminen mai, tot i les denúncies. - En canvi, creadors d’art, il·lustradors o fotògrafs veuen continguts bloquejats o comptes suspesos per raons sovint opaces o desproporcionades. • Es planteja el dubte sobre qui decideix: humans, algoritmes o intel·ligència artificial mal entrenada. 2. Pesta porcina africana a Collserola: gestió, riscos i hipòtesis 2.1. Context del brot i mesures de seguretat • A Collserola s’ha detectat un brote de pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars. • Característiques del virus: - Altíssima mortalitat (s’arriba a dir 100% en porcs i senglars). - No afecta els humans: es recorda reiteradament que es pot consumir carn de porc amb normalitat. • Mesures adoptades: - Tancament d’espais naturals (Collserola, Serralada Marina, etc.) i presència de personal de seguretat als accessos. - Controls i “pentinat” del territori en cercles concèntrics (6 km, 20 km). - Impacte principal sobre lleure i activitats a la natura, no sobre serveis essencials. 2.2. Possible fuita d’un laboratori de l’IRTA • Un informe tècnic apunta que no es pot descartar una fuita del virus des d’instal·lacions que hi treballen, especialment un centre de l’IRTA a prop de la zona afectada. • El president de la Generalitat, Salvador Illa, anuncia: - La creació d’un comitè de sis experts en bioseguretat, coordinat per l’IRTA, per auditar aquest centre i altres instal·lacions que treballen amb el virus de PPA en un radi de 20 km. - La voluntat de revisar a fons instal·lacions i protocols de bioseguretat. - La petició de participació d’institucions europees i del govern espanyol per garantir imparcialitat. • Missatge institucional: “No es pot descartar res, però tampoc es pot confirmar res… Tenim plena confiança en l’IRTA.” 2.3. Opinió dels tertulians: versemblança de la fuita • Alguns tertulians consideren que, pel sentit comú, la hipòtesi més plausible és la fuita del laboratori: - Els primers senglars morts es troben a menys d’1 km de l’IRTA. - No hi ha casos llunyans (Garrotxa, Vall d’Aran, etc.), cosa que faria pensar en una altra via d’entrada. - Es compara, amb ironia, amb el debat sobre l’origen de la Covid-19 i el laboratori de Wuhan. • S’assumeix que, si hi ha hagut una fuita, probablement ha estat involuntària: - Potser per una fallada en protocols, o per accions quotidianes (personal de neteja, etc.) que, malgrat controls, haurien pogut transportar el virus a l’exterior. • Es remarca que els laboratoris d’alta bioseguretat tenen protocols molt estrictes; si hi ha hagut problema, ha estat una negligència que caldrà identificar. 2.4. Impacte econòmic i gestió de crisi • Risc principal: que el virus entri a les granges de porcs domèstics. - Es parla de la possibilitat d’haver de sacrificar milions de porcs en cas d’afectació massiva, amb impacte econòmic devastador pel sector porcí. • Actualment, la zona del brot sembla acotada i controlada, fet que es valora com a bona notícia. • Valoracions sobre la gestió: - Alguns tertulians la consideren un exemple bastant correcte de gestió de crisi, sobretot en comparació amb el que hauria pogut ser un escenari descontrolat. - Es reconeix l’eficàcia de mesures com els cercles de seguretat, la presència de vigilància i el seguiment de casos. - Es critica, però, certa sobreactuació mediàtica d’alguns mitjans, que dramatitzen el brot com si fos “una sèrie de Netflix” o un nou “coronavirus”. 2.5. Reacció social i espais naturals • Durant el pont, molts ciutadans es queixen de no poder accedir a Collserola i altres espais naturals tancats. • Els tertulians relativitzen les queixes: - Es pot fer lleure en altres llocs (exemple: anar a la Segarra, fires de Nadal, etc.). - El tancament respon a una necessitat de salut animal i de prevenció econòmica. • Es destaca un efecte col·lateral positiu: els tancaments mostren fins a quin punt els espais naturals estan connectats a través de corredors ecològics (Collserola – Serralada Marina – altres serralades). - Aquestes connexions s’han mantingut gràcies a la feina de grups ecologistes i entitats que han lluitat per preservar passos de fauna malgrat autopistes i infraestructures. 3. Política migratòria de la UE i centres de deportació externs 3.1. Nou reglament europeu sobre retorns • Els estats membres de la UE donen llum verda a un reglament sobre retorns de persones migrades amb ordre d’expulsió. • Element clau: possibilitat de crear centres de deportació fora de la UE (externalització de la gestió migratòria). - Exemple de referència: acord Itàlia–Albània impulsat per Giorgia Meloni. • Condicions formals del reglament: - Els tercers països han de respectar els drets humans, el dret internacional i el principi de no devolució (non-refoulement). • Espanya, França i Portugal voten en contra; la gran majoria d’estats (24 de 27) hi voten a favor. • El text encara ha de ser aprovat pel Parlament Europeu abans d’entrar plenament en vigor. 3.2. Complexitat legal i marge dels estats • Es remarca la complexitat del tema, que requeriria coneixement aprofundit de dret internacional. • Les directives europees busquen un marc comú, però respectant l’autonomia de cada estat en l’aplicació. • Preguntes obertes: - Quin marge real tindran els estats per decidir com i on crear aquests centres? - Qui i com verificarà que els tercers països compleixen realment els estàndards de drets humans? - Què passarà si un estat membre es passa de la ratlla i vulnera drets sota el paraigua del reglament? • Es recorda que molts “tercers països segurs” tenen democràcies dubtoses o són molt opacs, cosa que posa en entredit la garantia efectiva de drets. 3.3. Pressió política interna i auge de l’extrema dreta • Diversos governs han donat suport al reglament per pressió interna: - Hi ha una percepció estesa a Europa d’“excés d’immigració” i d’inseguretat associada, recollida en enquestes. - L’auge dels partits d’extrema dreta empeny governs de centre-dreta i fins i tot socialdemòcrates a adoptar posicions més dures. • Exemple destacat: Dinamarca, amb govern socialdemòcrata, ha impulsat mesures d’externalització semblants. • Es constata un gir general cap a polítiques més restrictives, tot i que la realitat és cíclica i, com un pèndol, pot tornar en sentit contrari en el futur. 3.4. Crítica ètica i jurídica als centres de deportació • Des d’una òptica de drets humans, els tertulians plantegen objeccions molt dures: "Per un delicte administratiu que no penal com és estar en situació irregular, privar algú de llibertat en un centre és tractar-lo com un delinqüent greu." • Punts crítics: - L’estada irregular és un delicte administratiu, no penal. - La màxima pena als sistemes penals europeus és la privació de llibertat (presó). - Posar persones en centres tancats per una falta administrativa equival a aplicar una pena màxima sense delicte penal. - Això s’interpreta com una vulneració flagrant de drets humans. • S’assenyala el risc de separació de famílies i el fet que molts d’aquests tercers països no tenen cap vincle real amb les persones retingudes, que tampoc tenien un vincle fort amb el país europeu on volien arribar, més enllà de l’esperança de noves oportunitats. 3.5. Mercantilització de la migració i tercers països • Es denuncia la mercantilització de la vida de les persones migrades: - Els tercers països no acolliran gratis: hi haurà contrapartides econòmiques, acords de “cooperació” o beneficis polítics (p. ex. suport a la seva candidatura a la UE). - Es pot generar un incentiu pervers: com més persones retingudes, més diners o avantatges obté el país receptor. - Hi ha el risc que alguns països facilitin l’entrada de persones per després omplir aquests centres i obtenir-ne profit. • Es critica que molts d’aquests països ja tenen problemes greus de respecte als drets humans amb la seva pròpia població; esperar que siguin escrupolosos amb persones estrangeres és “demanar peres a l’om”. 3.6. Migracions del futur: clima i desigualtats globals • Es posa la mirada a mitjà i llarg termini: - Les migracions no només responen a pobresa, conflictes o persecucions polítiques, sinó cada cop més a la pèrdua d’habitabilitat d’algunes zones per efectes climàtics. - Les conseqüències del canvi climàtic sobre regions del planeta són en gran part irreversibles. • Es traça un paral·lelisme històric amb el colonialisme i el capitalisme neoliberal actual: - El model de vida i consum de certs països (sovint anomenats “nord global”) es sosté sobre impactes desproporcionats sobre altres regions. - Els països que menys es beneficien d’aquest model són sovint els que pateixen més intensament les conseqüències (clima, explotació de recursos, inestabilitat). • El debat migratori, per tant, no pot desvincular-se de: - Responsabilitats històriques i ecològiques. - La necessitat de replantejar el nostre estil de vida i el sistema econòmic global. 4. Nous casos locals de discurs d’odi: vandalisme al CRAC • Es comenta un cas recent a Rubí: el CRAC (Centre Rubinenc d’Alternatives Culturals) apareix amb la façana vandalitzada. • Elements del vandalisme: - Cara de Guillem Agulló (màrtir de l’antifeixisme) tatxada. - Bandera comunista i estrella ratllades. - Presència d’una esvàstica pintada, símbol inequívoc d’apologia del nazisme. • L’Alternativa d’Unitat Popular de la UB denuncia els fets a xarxes. • El cas s’emmarca en el debat general de la tertúlia: discursos d’odi, símbols feixistes i límits de la llibertat d’expressió. 5. Tancament de la tertúlia • Es preveu que la setmana següent es continuarà parlant de pesta porcina un cop es coneguin resultats preliminars de la investigació sobre l’IRTA. • Cap al final, es comenta que Salvador Illa ha publicat que “està tot controlat”, cosa que s’interpreta com que el brote no s’està estenent. • Es vinculen tots els temes del dia (odi, pesta porcina, migracions, vandalisme) com a exemples dels reptes contemporanis en què tecnologia, política, drets humans i comunicació digital estan profundament entrellaçats.
Entrevistes Rubí al dia20'#2075 - Taller de drets humans per a escoles de primària
Context de la secció Carles Alujo, síndic de greuges de Rubí, tanca el primer trimestre de la seva secció al magazín amb la presentació d’un projecte pilot d’educació en drets humans adreçat a infants de primària. Projecte pilot de drets humans a les escoles Objectius principals Promoure i defensar els drets humans entre infants de 4t, 5è i 6è de primària. Iniciar la conscienciació el més aviat possible, fins i tot plantejant-se arribar a cursos de primer de primària. Fer que l’alumnat entengui que pot ser agent actiu en la defensa dels drets humans en el seu entorn proper. Impuls i col·laboracions Projecte acordat entre el Departament d’Igualtat i Feminismes, la Direcció General de Drets Humans i el Fòrum de Síndics i Síndiques. Continguts elaborats amb docents de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. El Departament d’Educació fa la tria prèvia de les escoles participants. Paper de les sindicatures locals Difusió i promoció dels drets humans a les ciutats. Impartir els tallers a les escoles assignades. A Rubí, el síndic demana que almenys una de les escoles assignades sigui de la ciutat. "Quan més aviat puguem parlar als infants dels problemes... aviat prendran consciència" Estructura del taller i funcionament Sessions al llarg del curs El projecte preveu 3 sessions per curs escolar: 1a sessió: presentació del projecte, debat sobre què són els drets humans i possible introducció a una primera temàtica. 2a sessió: treball monogràfic sobre una temàtica escollida per l’escola. 3a sessió: tancament i consolidació del treball fet. Inicialment pensat per a un grup classe, però s’ha obert la porta a: Treballar amb dues classes per escola. Dues escoles per sindicatura, adaptant la distribució (4t, 5è, 6è) segons decideixi cada centre. Sis mirades sobre drets humans La guia proposa 6 grans àmbits temàtics: - Món digital - Democràcia - Desigualtats de gènere - Desinformació - Discursos d’odi - Emergència climàtica Per a cada temàtica la guia ofereix: - Continguts explicatius i exemples reals. - 3–6 activitats possibles, a escollir segons l’interès i la realitat del centre. "Arribes i allò és un calaix de sastre. Què t’interessa? Fiques la mà i busques el que t’interessa." Flexibilitat i adaptació a cada escola No cal treballar totes les temàtiques; cada centre tria allò que és més rellevant: Si l’escola treballa molt l’emergència climàtica, pot aprofundir només en aquest àmbit. Si hi ha problemes de discursos d’odi, es pot focalitzar el taller en aquesta qüestió. La guia permet que, després de la sessió amb el síndic, l’escola continuï el treball de forma autònoma al llarg del curs. Metodologia: de la detecció a la corresponsabilitat Treball sobre experiències reals Es convida l’alumnat a detectar: Quan ells mateixos han vulnerat drets d’algú (per exemple, per qüestions de gènere o per discursos d’odi). Quan han ajudat algú a qui li vulneraven els drets. Es busca que vegin que fins i tot a petita escala poden ser defensors dels drets humans. Empoderament i acció L’objectiu és que els infants: Siguin conscients de les vulneracions de drets al barri, a l’escola, a la ciutat o al món. Es preguntin “què puc fer jo?” davant una injustícia. Es proposen accions adaptades a la seva edat: Acompanyar una persona que pateix una situació injusta. Alçar la veu o demanar ajuda quan sigui necessari. "M’agradaria que aquesta guia ens pogués empoderar a tots i dir: toca fer un pas endavant." Calendari i estat actual del projecte La previsió inicial era començar al primer trimestre, però: Les dues escoles assignades des del Departament d’Educació ja tenien l’agenda plena i no han pogut participar. S’ha demanat que s’assignin noves escoles, preferentment alguna de Rubí. Possible nou calendari: 1a sessió: inici del segon trimestre. 2a sessió: final del segon trimestre. 3a sessió: al llarg del tercer trimestre. Tot i això, el síndic destaca que fins i tot una sola sessió ja permet “plantar una llavor” de conscienciació. Integració amb el currículum escolar La guia inclou una part final d’orientacions curriculars per: - Encaixar els continguts del taller amb el currículum oficial del Departament d’Educació. - Mostrar quines competències i vectors s’hi treballen: - Perspectiva de gènere - Aprenentatge competencial - Currículum i qualitat de l’educació de les llengües - Benestar emocional - Ciutadania democràtica - Consciència global "Tenim una proposta que crec que està molt ben elaborada." El taller com a “regal” i “promesa” La guia és presentada als síndics amb una doble idea simbòlica: Un regal: El Departament d’Igualtat i Feminismes, el d’Educació i la Facultat d’Educació ofereixen continguts i metodologia ja treballats perquè es puguin portar a les aules. El síndic “porta el regal” a l’escola: conèixer l’estat dels drets humans al món, a la ciutat, al barri i fins i tot a l’aula. Una promesa: L’alumnat rep aquest coneixement amb el compromís d’implicar-se en la defensa dels drets humans. Les sindicatures assumeixen la promesa de traslladar aquest compromís a les aules on vagin. "És un regal i també una promesa... comprometre’ns amb la defensa dels drets humans." Queixes sobre l’app Rubí Ciutat i resposta del síndic Al tram final de la secció, Carles Alujo respon la inquietud d’una oient, la Mercè, sobre el funcionament de l’app Rubí Ciutat per a notificacions d’incidències. Queixa de l’oient Algunes incidències: Queden eternament obertes o pendents, sense seguiment clar. Es tanquen molts mesos després sense explicacions. En ocasions, es tanquen sense que s’hagi resolt el problema. Marc legal i diferències amb altres canals El síndic explica que l’app Rubí Ciutat no està regulada per la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú. En canvi, sí que ho estan: Les instàncies. Els formularis d’avisos, queixes o suggeriments (AQS). Aquests canals formals: Tenen terminis, requisits i garanties de tramitació. Obligen l’administració a seguir un calendari de resposta. Recomanació del síndic a la ciutadania Invita les persones usuàries de l’app que tinguin problemes a: Esperar fins a dos mesos des de la presentació de la incidència. Si no hi ha resposta, o la resposta és incoherent, adreçar-se a la sindicatura de greuges de Rubí. La sindicatura es compromet a: Atendre aquests casos. Demanar explicacions a l’Ajuntament sobre l’estat de les incidències. "Convido les persones que hagin tingut problemes amb l’aplicació que es puguin adreçar a la sindicatura." Tancament La secció es tanca amb: - La voluntat de donar continuïtat al projecte de drets humans a les escoles durant l’any vinent. - L’acomiadament de Carles Alujo fins al proper programa, amb desitjos de bones festes i retrobament al gener.
Rubí al dia, de 9 a 10h56'#713 - Drets humans, educació i vida local a Rubí
Context i estructura del programa Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h combina: • Una entrevista extensa sobre la programació municipal pels Drets Humans i les persones migrants. • Una secció amb el síndic de Greuges de Rubí centrada en un projecte educatiu sobre drets humans i una queixa concreta ciutadana. • Bloc de serveis i promoció de programes de RÀDIO RUBÍ. • Breu resum esportiu local i secció d’aniversaris. • Recomanació musical centrada en Scorpions. A continuació, el detall dels blocs principals. 1. Setmana dels Drets Humans i de les Persones Migrants a Rubí Interlocutores: Pamela (presentadora) i Clara Xifra, tècnica del Servei de Cooperació de l’Ajuntament de Rubí. Objectius de la programació (9–24 de desembre) • Visibilitzar les vulneracions de drets humans a escala local i global. • Defensar els drets humans i els drets de les persones migrants que viuen a Rubí. • Analitzar tant les condicions d’acollida a la ciutat com les causes dels moviments migratoris, i les vulneracions de drets a origen i a destí. • Generar consciència crítica a la ciutadania per: - Combatre discursos d’odi i racisme. - Dotar de coneixement i arguments per desmuntar prejudicis. La programació s’articula aprofitant les efemèrides del 10 de desembre (Dia Internacional dels Drets Humans) i del 18 de desembre (Dia Internacional de les Persones Migrants), i s’emmarca en el Pla de cooperació i el nou pla d’acollida, refugi i antiracisme que l’Ajuntament està acabant d’elaborar. Disseny de les activitats i públics • Treball conjunt entre Servei de Cooperació i Servei de Primera Acollida. • Volen arribar a totes les franges d’edat: - Activitats familiars i lúdiques (contes, jocs de tarda, propostes de carrer), aprofitant que al desembre la gent surt més. - Activitats més reflexives per a públic jove i adult. • Gran pes del teixit associatiu local: es fa crida a entitats (Consell de Cooperació i altres d’acollida) perquè proposin activitats pròpies. Això aporta mirades diverses i formats variats. “Al final, encara que sembli poca cosa, anem sembrant llavor.” Exposicions centrals 1) Exposició de Niloufar Mirhadi (Biblioteca) • Artista iraniana amb experiència personal de migració i refugi. • Proposta d’art i reflexió sobre drets humans i migracions. • Es busca que la gent que passa per la biblioteca “se la trobi”, s’hi aturi i reflexioni. • Inauguració el 9 de desembre a les 18 h, amb: - Presentació de l’exposició. - Conte contes “El món és casa meva” per treballar el fet migratori amb infants i famílies. 2) Exposició de l’Associació Senegalés ASB Bolo Kunda (Ateneu) • Nova entitat integrada al Consell de Cooperació de Rubí. • Mostra sobre Àfrica i especialment Senegal, país d’origen de molta població migrant de Rubí. • Objectius: - Donar a conèixer la realitat del país d’origen. - Fer visible la tasca de l’associació. Cultura, art i acció al carrer Acció artística a Casa Malquiades amb Rubí Solidari • Rubí Solidari organitza concentracions diàries a la plaça de l’Ajuntament contra guerres i genocidis (especialment Palestina). • Es vol garantir la seva presència també en el context nadalenc, quan la plaça pren un to més festiu. • Activitat centrada en el missatge “no a la guerra, sí a la pau i als drets humans”, amb: - Exposició de dibuixos. - Lectura de poemes per Palestina. - Actuació de la coral Corja Bato amb cançons per Palestina. Espectacle de dansa “A Ticket to Another Migration” • Proposta de dansateràpia i memòria que barreja art i vivències personals de migració. • Ve de la mà de l’Associació Catalana per la Pau i forma part del projecte “cultura, resistència i drets humans”. • Defensen la cultura com a eina emocional potent per connectar amb la realitat de les persones migrants i garantir drets. Educació, infants i famílies Treball a les escoles • Des de fa anys desenvolupen, via Guia Educativa d’Educació per la Ciutadania Global, un programa molt extens de tallers a centres educatius. • Dades aproximades: - Més de 5.000 alumnes atesos cada curs. - Més de 300 tallers anuals. • Fugida del model de “taller bolet” (una sola xerrada puntual): - Es busquen processos continuats al llarg del curs. - Metodologies vivencials perquè els continguts “calin” més entre l’alumnat. Activitats familiars i jocs de tarda • Tarda de jocs educatius per a infants i famílies, a partir de materials d’entitats locals i una entitat externa. • Objectiu: proporcionar eines senzilles però transformadores per parlar de drets humans, migracions i convivència a casa. Servei de Primera Acollida i sessions informatives • El Servei de Primera Acollida organitza durant tot l’any: - Sessions informatives quinzenals per a persones nouvingudes. - Sessions de benvinguda mensuals a la ciutat. • Ara s’inclouen dins la programació per donar-los més visibilitat com a eina clau per: - Acompanyar les persones migrants. - Garantir els seus drets d’informació i accés als serveis. Cultura de pau: concepte i pràctica quotidiana Clara explica que la cultura de pau no es limita a tractats internacionals o grans conflictes: • És promoure la no violència en tots els àmbits. • Comença en el dia a dia: família, escola, feina, barri. • La pau i l’acollida es poden practicar en gestos quotidians, i després això es projecta a escala global. “La pau passa pel nostre dia a dia. És una cosa que surt d’un mateix i després transcendeix.” Rubí com a ciutat defensora dels drets humans • Rubí participa al projecte Ciutats Defensores de Drets Humans, amb visites de persones defensores d’arreu del món i activitats tot l’any. • Hi ha moltes iniciatives municipals i d’entitats centrades en drets humans. • La programació de desembre busca no deixar de parlar-ne tot i la saturació nadalenca. Reptes de futur • Prioritat clara: treball antiracista i contra els discursos d’odi. • Desenvolupar un pla d’acció específic en aquests àmbits. Missatge final a la ciutadania Clara subratlla que: • Drets humans, cultura de pau i acollida no són qüestions alienes ni llunyanes. • Tothom pot practicar-les en el dia a dia, des de Rubí, mentre es manté una mirada informada sobre el que passa al món. “Comencem per aquí, pel nostre dia a dia, sabent què passa també a nivell internacional.” 2. Projecte educatiu de drets humans amb el Síndic de Greuges de Rubí Interlocutors: Pamela i Carles Alujo, síndic de Greuges de Rubí. Marc general del projecte • Secció mensual del síndic de Greuges de Rubí a la ràdio: aquesta tanca el primer trimestre de col·laboració. • Coincidint amb la setmana dels drets humans, Carles presenta un projecte pilot educatiu per alumnat de 4t, 5è i 6è de primària. Origen i impuls institucional • Projecte acordat entre: - Departament d’Igualtat i Feminismes (Direcció General de Drets Humans). - Fòrum de Síndics i Síndiques de Catalunya. - Docents de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. • Carles explica que la idea fa temps que es treballa i ara s’ha tancat i concretat en una guia i un taller. Al debat previ amb els impulsors es va plantejar fins i tot baixar encara més l’edat i començar des de 1r de primària, perquè: • Sovint es reserven temes com els drets humans per a cicle superior o ESO. • Però és important “plantar la llavor” com més aviat millor, adaptant el llenguatge i les activitats. Rol dels defensors locals i selecció d’escoles • Els síndics i síndiques locals tenen dues funcions bàsiques: - Vetllar pel bon funcionament de l’administració local. - Promoure i defensar els drets humans a la ciutat. • En aquest projecte: - Aporten temps i experiència per impartir els tallers. - Els continguts els proporcionen els departaments i la universitat. Selecció de centres: • El Departament d’Educació tria les escoles participants. • Per a la sindicatura de Rubí s’havien assignat dues escoles, però: - Ja tenien el curs ple d’activitats complementàries. - No han pogut incorporar el taller tal com estava previst. • Carles ha sol·licitat que es reassignin escoles i que almenys una sigui de Rubí. “Si poden ser escoles de Rubí, perfecte: la guia està pensada perquè després el centre la pugui seguir utilitzant de manera autònoma.” Estructura del taller i temporalització • Disseny pensat per tenir presència al llarg de tot el curs: - 1a sessió: primer trimestre. - 2a sessió: segon trimestre. - 3a sessió: tercer trimestre. • Amb el retard actual, Carles preveu: - Fer la primera sessió a l’inici del segon trimestre. - La segona al final del segon trimestre. - La tercera durant el tercer trimestre. L’important, remarca, és que fins i tot una sola sessió ja planta una llavor. Una guia com a “regal i promesa” Carles destaca la manera com es presenta la guia del taller: • És un “regal”: - Del Departament d’Igualtat i Feminismes, el d’Educació i la Facultat d’Educació. - Aporta continguts treballats, metodologies i materials a docents i sindicatures. • És també una “promesa”: - Compromís de l’alumnat de prendre consciència dels drets humans. - Compromís de passar a l’acció i convertir-se en agents actius davant vulneracions. “Ens porten un regal: conèixer l’estat dels drets humans al món, però també a la ciutat, al barri o fins i tot a l’aula… i una promesa de compromís.” Sis mirades sobre drets humans La guia treballa sis grans àmbits temàtics: Món digital. Democràcia. Desigualtats de gènere. Desinformació. Discursos d’odi. Emergència climàtica. Cada àmbit inclou: • Una explicació de continguts i realitats que es volen abordar. • Exemples concrets, tant globals com de la vida quotidiana. • Un conjunt d’activitats proposades (3, 4, 5 o més per tema), entre les quals l’escola pot triar. Flexibilitat i adaptació a cada escola Un dels punts forts del projecte és que no és un paquet tancat i rígid: • Sessió inicial: - Presentació del projecte i del síndic. - Debat amb l’alumnat sobre què entenen per drets humans. - Opció d’abordar ja una primera temàtica. • Segona i tercera sessió: - Es defineixen amb l’escola, en funció de la seva realitat i necessitats. - Exemple: si un centre treballa molt l’emergència climàtica, el taller pot aprofundir sobretot en aquest eix. - Si hi ha problemes de discursos d’odi al pati o a les xarxes, s’hi pot posar el focus. Carles valora que això permet evitar el típic “rotllo prefixat” i ajuda a obtenir resultats més significatius. Metodologia: detectar vulneracions i empoderar La guia proposa exercicis per: • Detectar vulneracions de drets a diferents escales: - Notícies internacionals que impacten l’alumnat. - Situacions viscudes al barri, bloc de pisos, entorn escolar. • Fer-se preguntes clau: - Quan he vulnerat jo els drets d’algú (per gènere, odi, discriminació…)? - Quan he ajudat algú a qui vulneraven els drets? • Objectiu: mostrar que, fins i tot a petita escala, els infants poden ser defensors dels drets humans. L’objectiu és “obrir ulls” i donar eines per no girar el cap davant d’injustícies, sinó saber quin petit pas pot fer cadascú. Encaix curricular i vectors educatius La part final de la guia inclou orientacions curriculars perquè els centres vegin: • Com els continguts del taller s’alineen amb el currículum oficial del Departament d’Educació. • Quines competències i vectors educatius es treballen: - Perspectiva de gènere. - Aprenentatge competencial. - Citadania democràtica i consciència global. - Benestar emocional. - Educació lingüística i qualitat de l’ús de les llengües. Carles remarca que això dona solidesa al projecte i en facilita l’adopció per part dels centres. 3. Queixa ciutadana sobre l’app “Rubí Ciutat” i resposta del Síndic Al tram final de la secció, recuperen una consulta d’una oient, la Mercè, que havia escrit valorant la secció però demanant que es tractés el tema de les incidències a l’app Rubí Ciutat. Problema plantejat per l’oient La Mercè denuncia que, a l’aplicació municipal: • Algunes incidències queden eternament obertes o pendents. • D’altres es tanquen mesos després sense: - Explicació. - Ni, de vegades, haver resolt realment el problema notificat. Carles reconeix que: • És una realitat que la sindicatura ja ha detectat en diversos casos durant els tres anys del seu mandat. Diferència legal entre instàncies i avisos per app Carles explica un punt clau: • Les instàncies o formularis d’avís, queixa o suggeriment (AQS) estan regulats per la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú. - Marquen terminis de resposta, requisits i garanties mínimes al ciutadà. • En canvi, el mòdul d’incidències de l’app Rubí Ciutat no està regit per aquesta llei. - Per tant, no hi ha les mateixes garanties formals de tràmit, termini i resposta. Recomanació del Síndic a la ciutadania Carles proposa un criteri pràctic: • Si han passat dos mesos des que s’ha enviat una incidència a l’app sense resposta o amb una resposta que sembla incoherent o insuficient: - La persona pot adreçar-se a la sindicatura de greuges de Rubí. - Allà analitzaran el cas i demanaran explicacions a l’Ajuntament. Convida explícitament qualsevol ciutadà que tingui problemes similars a demanar cita al síndic. Pamela tanca el bloc agraint la resposta i desitjant bones festes al Carles, que tornarà al gener. 4. Bloc de promocions i autopublicitat de RÀDIO RUBÍ Entre seccions s’emet un tram de falques publicitàries i promocions de la pròpia emissora i la seva graella: Programes i espais destacats • Inspira’t (dimarts 18–19 h): amb Cuca Fernández i Carme Moreno, dedicat a projectes, històries i persones inspiradores. • Espais comercials sobre publicitat a RÀDIO RUBÍ i suport al comerç de proximitat. • Long Play (dimarts 22–23 h): programa musical on la música és la protagonista, amb selecció gourmet. • Informatiu migdia i Informatiu vespre: resums de l’actualitat local (Rubinenca Robin Hood, aparcament plaça Salvador Allende, sessions per a persones nouvingudes, incendi d’un camió al carrer Pau Claris…). • Experimenta! (divendres 22 h): programa per descobrir nous gèneres musicals, en castellà, dirigit per Adrián Eguitábal. • Enjoc: espai esportiu de la xarxa de ràdios locals, amb cobertura de moltes categories. • Sonido vinilo (dilluns 22 h): clàssics dels 70, 80 i 90 amb so analògic. • De sèrie (dijous 18 h): programa sobre sèries i plataformes amb Víctor Pérez i Núria Molina. • Les Gildes (dilluns a les 12 h, quinzenal): tertúlia juvenil sobre actualitat i vida universitària, en to desenfadat. • Notícies en Xarxa: informatiu compartit de proximitat des de les 7 del matí. • Rock and Classics (dilluns 18 h) amb Esteve Llop: monogràfics sobre grups històrics del rock. Aquest bloc reforça la imatge de RÀDIO RUBÍ com a mitjà local amb ampli ventall de programes informatius, culturals, juvenils i musicals. 5. Esports locals: futbol, rugbi i waterpolo Interlocutors: Pamela i Sisco Lara García (esports de RÀDIO RUBÍ). Canvi d’entrenador al Juventud 25 de septiembre • Quico Díaz (històric tècnic rubinenc) es converteix en entrenador del Juventud 25 de septiembre. • Inicialment havia arribat com a ajudant de Santi Fernández, qui feia d’interí després de la marxa de José Andrés Vargas. • No s’ha trobat un altre tècnic i el club opta per consolidar Quico Díaz al capdavant de l’equip. • Experiència prèvia destacada: - Va portar la UE Rubí a Tercera Divisió a principis de segle. • Sisco remarca que és una opció molt ben valorada i que pot ajudar l’equip en la lluita per la permanència. Nova presidenta rubinenca a la Federació Catalana de Rugbi • La Marí Teixidor, rubinenca d’adopció i d’origen francès, esdevé presidenta de la Federació Catalana de Rugbi. • Trajectòria prèvia: - Molts anys com a vicepresidenta de la federació. - Presidenta d’un club de rugbi a Terrassa. • S’ha escollit recentment en procés electoral. • Sisco i Pamela li desitgen tota la sort en aquesta nova etapa. Club Natació Rubí (CN Rubí) – Waterpolo masculí • L’equip masculí de CN Rubí manté una petita opció d’entrar a la Copa del Rei. • Condicions: - Ha de guanyar els 6 punts restants de la primera volta. - Partit contra Boadilla (factible) i després contra Mediterrani (més exigent). • Va perdre el darrer partit davant el Barcelona, resultat esperat. • Es manté tercer per la cua en la classificació de Divisió d’Honor. Futbol sala femení – L'Esportiu Rubí • A Segona Divisió Nacional (grup 2), L'Esportiu Rubí va guanyar 0–2 a la pista del César Augusta. • Aquesta victòria consolida l’equip a la 3a posició de la classificació. Sisco avança que ampliarà la informació esportiva a l’espai del migdia. 6. Aniversaris i personatges del dia Interlocutores: Pamela i Glòria del Manza. Aniversaris del 8 de desembre (recuperats perquè era festiu) • Nicki Minaj: rapera i cantant d’èxit internacional, compleix 42 anys. • Juan Manuel de Prada: escriptor i articulista espanyol, compleix 54 anys. Glòria i Pamela comenten que sovint llegeixen articles sense fixar-se en la signatura. Aniversaris del 9 de desembre • José Luis Gil: actor espanyol conegut per personatges a Aquí no hay quien viva i La que se avecina (el famós “señor Cuesta”), compleix 67 anys. • Nani Jiménez: actriu i model, vista en sèries com L’Alqueria Blanca, El Internado, Hospital Central i Amar es para siempre, fa 43 anys. Glòria i Pamela tanquen aquesta secció felicitant tots els protagonistes i passen a la música. 7. Recomanació musical: Scorpions i el directe “Coming Home Live” Interlocutor: Robert Fernández. Scorpions, 60 anys d’història • Robert presenta el nou treball en directe de la banda alemanya Scorpions, titulat “Coming Home Live”. • Posa com a exemple el clàssic “Wind of Change”, versionat en aquest disc, i el mític “Blackout”. “No és només un recopilatori de grans èxits, sinó un recorregut gairebé exhaustiu per 6 dècades de cançons i moments memorables.” Característiques del nou disc • És una celebració dels 60 anys de trajectòria de la banda. • Es presenta com una fotografia potent d’uns veterans en plena forma, que continuen en actiu. • Robert suggereix que pot ser un molt bon regal per: - Recuperar l’essència del hard rock i el heavy metal clàssic. - Donar a conèixer Scorpions a les noves generacions. 8. Fil conductor global de l’episodi Malgrat la varietat de seccions, l’episodi manté un eix comú al voltant dels drets humans i la ciutadania activa: • L’entrevista amb Clara Xifra i la secció amb Carles Alujo se centren en: - Promoure la cultura de pau. - Combatre discursos d’odi i racisme. - Treballar amb infància, escoles i famílies per construir consciència crítica. • La resposta a la Mercè sobre l’app Rubí Ciutat reforça la idea d’una ciutadania que participa, denuncia i exigeix millores en la gestió pública. • Els blocs esportiu, d’aniversaris i musical aporten vida local, cultura i entreteniment, construint el retrat d’una ciutat activa i diversa, amb protagonistes locals i referents globals.
Infopodcast3'Infopodcast 9 desembre 2025
Avui us expliquem que comença l'enderroc de la fàbrica de Cremalleras al barri del 25 de Setembre, una xerrada per a pares d'adolescents i una Hora del Conte sobre multiculturalitat.
Rubí al dia, de 8 a 9 h59'Rubí al dia, de 8 a 9 h del 9/12/2025
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Campo Atrás1h 28minCampo Atrás del 7/12/2025
Programa de bàsquet amb entrevistes setmanals a celebritats d'aquest esport. Resums setmanals d'ACB, Eurolliga, LEB ORO i lliga femenina. Un programa de bàsquet diferent perquè ens agrada jugar a la pintura i no fer zona.
Ara i Sempre58'Ara i Sempre del 7/12/2025
Programa degà de l’emissora municipal. Especialitzat en música de cobla i sardanes. Diumenge de 10 a 11h.
Presència Cristiana. Esglèsia Colom30'Presència Cristiana. Esglèsia Colom del 7/12/2025
Espai cedit a l'Església Evangèlica del Carrer Colom. Primer programa ecumènic de la radiodifussió. En col·laboració amb l'església catòlica de Sant Pere
Presència Cristiana. Esglèsia Sant Pere29'Presència Cristiana. Esglèsia Sant Pere del 7/12/2025
Espai cedit a l'Església Catòlica de Sant Pere. Primer programa ecumènic de la radiodifusió. En col·laboració amb l'església evangèlica del carrer Colom
Sardanes d'autor30'Sardanes d'autor del 6/12/2025
Programa monogràfic sobre un autor de sardanes. Presentat per Josep Puigventós
Punto de encuentro28'Punto de encuentro del 6/12/2025
Programa de la Iglesia Evangélica de las Torres. Dissabtes a les 8h
Xprimnta59'Xprimnta del 5/12/2025
El programa de Ràdio Rubí que tracta la música alternativa des d'un punt experimental. Presentat per Adrián Eguizabal.
Rubisound59'#293 - Rubisound del 5/12/2025
Seguim totes les novetats de l'escena musical de la ciutat, fem entrevistes amb cantants i grups i us oferim actuacions. Robert Fernández.
- Notícies Vespre15'
#1075 - Notícies Vespre del 5/12/2025
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
ActualiCat55'#415 - ActualiCat del 5/12/2025
Actualitat musical, entrevistes i agenda de concerts de grups i intèrprets en llengua catalana. Presentat per Joan Manuel Fernández. Cada divendres a les 18 h
- Notícies Migdia29'
#279 - Salut mental, seguretat viària i Nadal a Rubí
Panorama general de l’episodi L’edició de Notícies Migdia d’aquest 5 de desembre combina informació local de Rubí, actualitat comarcal i nacional, i l’agenda d’activitats del pont de la Puríssima. Els blocs principals giren entorn de salut mental, seguretat i successos, memòria democràtica, cultura i oci i l’alerta per la pesta porcina africana (PPA). Nou servei de salut mental: espai Situat Què és i a qui s’adreça • S’anuncia el funcionament a Rubí de l’espai Situat, integrat al programa Activat per la Salut Mental (Federació Salut Mental Catalunya, Federació Veus i Generalitat). • La tècnica referent a la ciutat, Sara Calmaestra, defineix el recurs com “porta d’entrada” a tots els projectes del programa. • Està obert a tota la comunitat: - Persones amb diagnòstic de salut mental ja vinculades a la xarxa sanitària - Persones derivades del CAP després d’una primera visita - Ciutadans sense diagnòstic, però amb malestar emocional o dubtes concrets "Si hi ha una persona que no té cap mena de trastorn de salut mental ni sospita, però comença a tenir un malestar [...] també l’atendrem." Necessitat específica a Rubí • Calmaestra remarca que a Rubí no hi ha associacions locals de familiars o persones afectades en salut mental ni grups d’ajuda mútua, a diferència de ciutats veïnes com Terrassa o Sabadell. • L’espai Situat pretén omplir aquest buit comunitari, oferint: - Primer espai d’escolta i acompanyament emocional - Orientació sobre recursos i millora de qualitat de vida (oci, integració, etc.) Serveis que ofereix • Acompanyament emocional (sense ser un servei de psicologia clínica): - Es dona importància al fet de “poder parlar amb algú” com a primera necessitat. • Derivació professional quan cal: - En casos que requereixen intervenció psicològica, psiquiàtrica o social especialitzada. • Orientació jurídica bàsica en: - Drets - Situacions de discriminació - Mesures de suport a persones amb trastorns mentals (un dels principals dubtes de les famílies). Accés i funcionament • Primer contacte flexible: - Trucada telefònica - WhatsApp - Correu electrònic a l’adreça del servei al Vallès Occidental • Possibles formats d’atenció: - Visites presencials els dimecres a la tarda a serveis socials - Videotrucades en altres horaris, adaptant-se al ritme de cada persona. Diversitat sexual i vellesa: residència Rubí Incorporació de la perspectiva LGTBI • Es presenta un projecte conjunt entre: - Servei d’Atenció Integral LGTBI de l’Ajuntament de Rubí - Servei de la Gent Gran Activa - Residència Rubí - Fundació Enllaç, especialitzada en l’acompanyament de persones grans LGTBI. • Objectiu central: garantir el dret a viure i estimar lliurement a la residència, sense discriminacions per orientació o identitat sexual. Històries de discriminació i resposta • Es recorda que moltes de les persones que ara viuen a la residència han patit discriminacions greus al llarg de la seva vida. • El projecte busca evitar: - Nous casos d’LGTBI-fòbia entre residents - Actituds discriminatòries per part del personal. Fases del projecte • Primera fase: formació del personal de la residència. - Hi ha participat el 90% de la plantilla. - Les sessions donen compliment a l’article 10 de la Llei 11/2014 sobre atenció a la diversitat. • Segona fase (prevista): - Elaboració d’un protocol específic contra l’assetjament LGTBI-fòbic al centre. - Creació d’una figura d’agent d’igualtat dins la residència. Operatius policials i seguretat viària Macrooperació antidroga dels Mossos d’Esquadra • Agents de la Unitat Regional de Salut Pública de Barcelona despleguen un ampli dispositiu amb 14 entrades a domicilis a: - Barcelona - Badalona - Rubí • Objectiu: desarticular una organització criminal dedicada a la distribució de drogues. • Balanç de l’operació: - 7 persones detingudes per presumptes delictes de tràfic de drogues - Confiscació de: - 60 kg d’èxtasi - 10 kg de ketamina - 18 kg de marihuana - 0,5 kg de xix (haixix) - Més de 1.200 plantes de marihuana en diferents fases de creixement - Prop de 64.000 € en efectiu - 1 furgoneta de càrrega, 2 turismes i 3 motocicletes - 2 armes curtes i 1 escopeta retallada amb munició. • Origen de la investigació: - S’inicia el febrer de 2025 per un punt de distribució al barri de Sant Andreu (Barcelona). - La recerca revela una xarxa molt més àmplia, amb diversos punts operatius i habitatges convertits en centres de cultiu i distribució a Badalona i Rubí. • Durant el dispositiu es desmantellen sis plantacions interiors amb tot l’equipament per manipular, pesar i dosificar la droga. Campanyes de control de velocitat a Rubí • La policia local de Rubí tanca una campanya de velocitat amb resultats preocupants: - Més de 1.000 vehicles denunciats per excés de velocitat. - 2 conductors investigats penalment per superar els 90 km/h en nucli urbà. • Els controls s’han fet en punts on ja s’havien detectat més infraccions. • Riscos destacats pels agents: - L’excés de velocitat augmenta la gravetat de les col·lisions. - Escurça el temps de reacció i allarga la distància de frenada, incrementant el risc d’accidents greus. Control de tinença responsable de gossos • Una altra campanya de la policia local se centra en la tinença responsable d’animals, especialment gossos. • Resultats: - 80 controls en diversos punts de la ciutat. - 31 propostes de sanció, majoritàriament per: - Gossos deslligats - Infraccions relacionades amb gossos potencialment perillosos. Accident mortal a Castellbisbal • Es lamenta la mort d’un motorista de 52 anys, veí de Rubí, en un accident a la BV-1201 a Castellbisbal. • Detalls de l’accident: - Col·lisió entre un turisme i una motocicleta al km 8,8. - El motorista mor, mentre que el conductor del cotxe en surt il·lès. • Dispositiu d’emergències activat: - 2 patrulles de Mossos d’Esquadra - 3 dotacions de Bombers - 3 unitats del SEM. • Balanç anual a carreteres interurbanes de Catalunya: - 134 morts des de principi d’any - 45% són col·lectius vulnerables - Distribució: 44 motoristes, 12 vianants i 5 ciclistes. Operació sortida del pont de la Puríssima Previsions de trànsit • S’explica l’operació sortida amb dades aportades per l’informador Ariel Benavente: • Volum de vehicles previstos: - 460.000 vehicles sortint de l’àrea de Barcelona fins demà a la tarda - 250.000 vehicles en el retorn de dilluns. • Desplegament dels Mossos d’Esquadra: - Més de 1.400 efectius - Més de 900 controls de trànsit. • El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, fa una crida a la prudència i recorda que: - No es pot accedir a Collserola per les restriccions derivades de la pesta porcina africana (PPA). Zones i mesures especials • Es preveu més trànsit cap a: - Zones d’interior - Estacions d’esquí - Centres comercials - Fires i activitats de Nadal. • Carreteres més afectades: - C-14, C-16, C-17, A-2, AP-7 - N-145 i N-260 (en direcció a Andorra). • Mesures de gestió del trànsit: - Carrils adicionals en alguns trams - Obertura a tots els vehicles del carril BUS-VAO de la C-58 - Restriccions als camions: prohibició d’avançar en trams concrets i límit de 80 km/h en zones amb carrils en sentit contrari. • Missatge final: paciència, respecte a la senyalització i conducció prudent per garantir un pont segur. Pesta porcina africana (PPA) a Collserola Situació del brot • El Ministeri d’Agricultura confirma 4 nous casos de pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars morts a Collserola. • Les anàlisis del Laboratori Central de Veterinària eleven a 13 el total de positius detectats. • Tots els casos se situen a l’entorn del focus inicial a Cerdanyola del Vallès, dins un radi de 6 km. • Els Agents Rurals confirmen que el brot continua encapsulat en aquesta zona. Valoració del Govern català • El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, celebra que: - Els nous positius corresponguin als primers dies de cerca dins el radi marcat - Les mostres, que inicialment presentaven dubtes tècnics, hagin pogut ser analitzades i confirmades. "Són del principi de la cerca del radi de Cerdanyola [...] i han sortit positius." • Ordeig demana responsabilitat ciutadana, especialment durant el pont, per respectar les restriccions d’accés al Parc de Collserola. • Es destaca la coordinació entre administracions i les reunions amb el sector per minimitzar l’impacte sobre l’ocupació. Impacte econòmic i mesures europees • S’explica que 458 treballadors de diverses empreses del grup Jorge (com L’Eporc) a Santa Eugènia de Berga han entrat en un ERTO per força major arran del brot. • La Unió Europea ratifica el radi de contenció de 20 km, al qual ja s’han acollit països importadors com Corea del Sud i el Regne Unit. • Brussel·les amplia a 91 els municipis inclosos en aquesta zona de control, però el conseller remarca que: - No afecta cap nova granja respecte les ja controlades. • El Ministeri informa que: - S’han inspeccionat 39 granges de la zona afectada, totes lliures de malaltia fins ara. - S’han analitzat 37 senglars morts addicionals a Collserola, tots negatius. Memòria democràtica: refugi antiaeri de l’Escardívol Nou tòtem informatiu • L’Ajuntament de Rubí inaugura un tòtem informatiu que senyalitza la ubicació del refugi antiaeri de la Guerra Civil descobert sota L’Escardívol. • També s’ha pintat a terra la ubicació exacta del refugi, que encara no és visitable. • El refugi es va localitzar fa tres anys, durant les obres de millora del carrer Cal Gerrer (a la zona de l’antiga fàbrica tèxtil de l’Escardívol). • Durant les col·lectivitzacions de la Guerra Civil, la nau va ser centre de fabricació de material bèl·lic per al bàndol republicà. Importància simbòlica i educativa • L’alcaldessa Ana María Martínez subratlla la importància de la memòria democràtica: "Rubí creiem fermament en la necessitat de no oblidar mai i d’educar les noves generacions en els principis de la cultura de la pau..." "...fer justícia a aquells rubinencs i rubinenques que van lluitar contra el feixisme." • El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz, reforça el missatge: "Totes les guerres són dolentes i a Rubí volem reivindicar la pau, la democràcia i els valors d’una ciutat oberta i integradora." Integració a l’oferta educativa i cultural • El govern local vol que el refugi es conegui especialment entre l’alumnat: - La visita al tòtem s’inclourà a la guia d’activitats i serveis educatius de Rubí. • El catàleg ja recull altres propostes de memòria democràtica gestionades pel Museu Municipal Castell: - Visites al Fons del Castell - Exposició itinerant La República, la Guerra Civil i la Postguerra a Rubí. • A la inauguració hi assisteixen: - Diversos regidors de l’Ajuntament - Membres d’entitats locals, com el Centre d’Estudis Rubinencs. • L’acte serveix de prèvia a una nova reunió de la taula de memòria democràtica, destinada a: - Fer balanç de l’any 2025 - Presentar les línies d’actuació per al 2026. Cultura, humor i oci a Rubí Open Mic de stand-up comedy al local de la CGT • Es presenta la 3a edició de l’Open Mic de monòlegs al local de la CGT de Rubí, prevista per divendres 12 de desembre. • L’organitzador, David Xeca, explica que: - L’Open Mic s’ha consolidat i ha aconseguit entrar al circuit de stand-up. - El primer Open Mic al local es va fer el 2023, però ja és considerat un espectacle habitual. • Característiques de l’espectacle: - Forma part del gènere de stand-up comedy, basat en històries d’humor explicades de manera informal. - Temporada de tardor a primavera, amb 4 o 5 espectacles l’any. - Hi participen monologuistes semiprofessionals i persones que volen provar-se per primera vegada. • Valoració dels còmics i el públic (segons Xeca): - El local és “molt maco”, amb públic molt agraït. - Cada convocatòria rep moltes inscripcions de còmics que volen actuar. "Sempre tenim un munt d’inscripcions de gent que vol venir a actuar i això ens demostra que l’Open de Rubí s’ha fet un lloc." (idea resumida) • Per a aquesta edició: - Hi haurà còmics debutants i altres amb cert renom, com Toni Guay o Irene Lavarro (Icky). - Entrada gratuïta, espectacle a les 20 h, amb servei de bar. - Els participants reben un vídeo de la seva actuació. Agenda del pont: Nadal a Rubí • S’apunta que el cap de setmana llarg ve marcat per activitats nadalenques i que les botigues poden obrir demà i dilluns. Trenet del comerç • Inici del trenet del comerç: - Comença aquesta tarda a les 17 h. - Funciona dissabte, diumenge i dilluns a: - 11 h del matí - 17 h de la tarda - Sortida des de la plaça Pearson. • Es poden aconseguir tiquets gratuïts comprant als comerços associats. Espectacle ‘La casa dels Melquíades’ • A la plaça Pere Aguilera es pot veure l’espectacle de videomapping i dansa ‘La casa dels Melquíades’ (anomenat a la locució com Casa Malquiades): - Programa nadalenc que combina dansa, música i llum - Representat per la companyia Vuit Temps - Cada dia del pont, a les 18.30 h (dos quarts de set). Patrimoni local: ermita de Sant Muç • Activitat no estrictament nadalenca: - Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Muç, demà a partir de les 11 h. - L’objectiu és descobrir la història i els secrets d’aquest espai emblemàtic del patrimoni rubinenc. El temps durant el pont Evolució meteorològica • La previsió, a càrrec de Lluís Mí Pérez (La Xarxa), indica tres dies de temps estable. • Situació actual: - La temperatura comença a recuperar-se a gran part de Catalunya. - Encara hi ha vent intens a: - Sud de Lleida - Comarques de Tarragona - Alguns punts del Pirineu. • A l’ombra encara es nota certa sensació de fred, però la tarda serà més agradable, sobretot: - A les comarques de l’Ebre - Costa i prelitoral - Bona part de les comarques gironines. Cap de setmana i pont • Dissabte: - Una mica de vent al Camp de Tarragona - Fred al matí, però temperatures més altes a la tarda. • En general, el pont estarà marcat per: - Ambient gairebé primaveral al sud del país i a la costa - Alguns núvols matinals a la Catalunya Central que es desfaran durant el dia. Actualitat comarcal: Sabadell i Terrassa Fira de Santa Llúcia de Sabadell • La crònica de Ràdio Sabadell recull queixes de paradistes per la instal·lació d’una torre/columna negra de llums enmig de la fira. • La presidenta de la fira, Dolors Casas, denuncia que: - Una parada s’ha hagut de reubicar amb molt poca antelació. - Les vendes d’aquesta parada han caigut un 50% respecte a l’any passat. "Ens han posat aquí una torre immensa [...] i el noi que té la parada l’han posat a dalt de tot i ven el 50% menys." (idea parafrasejada) • La fira compta amb una vintena de parades amb productes nadalencs (arbres, tions, figures de pessebre, decoració, etc.) i novetats com un caganer especial del Llaminer. Biblioteques de Terrassa com a refugis climàtics • Des del Canal Terrassa, la periodista Lourdes Rion informa que a partir de 2026 tota la xarxa de biblioteques públiques de Terrassa estarà oberta també a l’agost. • Fins ara, les biblioteques dels districtes 2 i 5 romangueren tancades en aquest període. • El tinent d’alcalde i regidor de Biblioteques, Joan Salvador, explica que: - Es vol garantir el mateix servei a tots els barris. - S’han contractat quatre persones per cobrir els torns de vacances. • Aquestes biblioteques actuaran com a: - Refugi climàtic durant l’estiu - Punt de trobada de la ciutadania - Espais per a activitats i programes culturals. Queixes pel gimnàs Terrassa Esports • Una altra crònica del Canal Terrassa recull les queixes de socis del gimnàs Terrassa Esports per l’estat de les instal·lacions. • Problemes principals: - Més d’un mes sense aigua calenta als vestidors - Manca de manteniment: màquines espatllades, pistes de pàdel en mal estat, humitats, filtres d’aire bruts, etc. • Una usuària explica que: - De 30 cintes de córrer, només 4 funcionen, i 3 ho fan malament. - Les pistes de pàdel estan en condicions que poden provocar caigudes greus. • Aquestes queixes arriben en un moment de canvi de concessió del gimnàs i dels camps de futbol annexos. • La Fundació Privada Terrassa Futbol Club, actual gestora, declina fer declaracions. Tancament del programa • El butlletí es tanca recordant que: - A partir de les 16 h, el David García Entrena torna amb més informació local i butlletins horaris. - A les 20 h s’emet l’informatiu vespre. • Es recorda que tota la informació es pot seguir a: - 99.7 FM de RÀDIO RUBÍ - radiorubí.cat i xarxes socials. • Missatge final: desitjos de bon pont de tres dies per a qui el pugui gaudir.