Tots els episodis

26491 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2521-2544 de 26491
  • #282 - Actualitat local: alcaldessa, feina, Nadal i pesta porcina - episode art
    Notícies Migdia
    29'

    #282 - Actualitat local: alcaldessa, feina, Nadal i pesta porcina

    Panorama general de l’episodi En aquest informatiu de Notícies Migdia de RÀDIO RUBÍ es repassen les principals novetats de Rubí i de l’entorn metropolità, combinant política local, casos laborals, agenda nadalenca, formació en català i actualitat nacional sobre la pesta porcina i la seguretat viària. Nou format de Parlem amb l’alcaldessa Preguntes de la ciutadania • S’estrena un nou format del programa Parlem amb l'alcaldessa on les preguntes les fa la ciutadania, prèviament enviades. • Ana María Martínez respon sobre: - Contenidors retirats al centre (carrers Sant Gaietà i Justícia) i reorganització dels punts de recollida. - Pacificació de la C1413 i l’entrada a Sant Muç. - Dubtes sobre padró i serveis. - Ferrocarrils: pas per Can Fatjó i projecte de segona estació a La Llana. "La segona estació és una demanda històrica... en aquests moments estem centrats en què ens puguin fer aquesta segona estació." • No s’han pogut incloure totes les preguntes: les restants passaran automàticament al programa de febrer de 2026. • L’entrevista sencera es pot veure al web de radiorubi.cat. Sensellarisme i municipis metropolitans Reunió amb la Conselleria de Drets Socials • Els municipis de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità (entre ells Rubí) es reuneixen amb la consellera Mònica Martínez Bravo. • Objectiu: presentar el pla de resposta immediata contra el sensellarisme. Principals línies d’actuació • Fer un cens anual i un sistema de dades unificat per dissenyar polítiques públiques efectives. • Prioritzar la prevenció per evitar la pèrdua d’habitatge. • Millorar la coordinació territorial dels serveis. • Traslladar aquestes propostes a la futura llei de sensellarisme (en tramitació al Parlament), incloent: - Oficina tècnica per a la prevenció i abordatge del sensellarisme. - Acompanyament en l’accés a prestacions com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital. - Nou contracte programa amb més recursos per reforçar equips de carrer i ampliar serveis. Cas laboral a Mercadona: acomiadament improcedent Els fets i l’acusació • Mercadona haurà d’indemnitzar amb prop de 60.000 € una treballadora rubinenca acomiadada l’abril de 2024. • Se l’acusava d’haver-se menjat productes de la secció a punt per menjar després de tancar: - Mig pollastre rostit i pernil un dia. - Croquetes de pollastre, sushi, patates al forn i un entrepà de pernil l’endemà (uns 20 €). • La carta d’acomiadament al·legava: - Testimonis de la gestora i una companya. - Fotografies de restes de menjar a la paperera. • Juntament amb la carta se li ofereixen 1.000 € si accepta els fets; ella refusa i demanda l’empresa. La resolució judicial • El Jutjat Social núm. 1 de Terrassa estima la denúncia: - Considera no creïbles les declaracions de les excompanyes. - Posa en dubte les circumstàncies de les fotografies. - Menciona una baralla prèvia entre la denunciant i una companya. - Ressalta que la gerent que lliura la carta no treballa a recursos humans. • El gener, el jutge obliga Mercadona a escollir entre readmetre la treballadora o indemnitzar-la amb uns 60.000 €. • L’empresa opta per indemnitzar i recorre al TSJ, que ratifica la sentència i confirma l’acomiadament improcedent. Pesta porcina i gestió dels senglars Tancament perimetral i control de fauna • El Govern català ultima el tancament perimetral (tanques i barreres físiques) en un radi de 6 km al voltant del focus de pesta porcina africana. • Objectiu: crear una franja sense animals per evitar contagis i intensificar captures i sacrificis de porc senglar. • S’actuarà sobretot entre els radis de 4 i 6 km. Dades de població i objectiu de reducció • A Catalunya hi ha entre 125.000 i 180.000 senglars, segons època de l’any. • Nou informe encarregat per Salvador Illa estudia: - Nombre exacte d’exemplars. - Mesures òptimes per reduir un 50 % aquesta població. • Ja s’han començat actuacions més intenses en punts de sobrepoblació. • El Govern recorda que 9 de cada 10 accidents de trànsit amb animals estan relacionats amb senglars. Taula del Senglar i objectiu estratègic • Es crea la Taula del Senglar de Catalunya, similar a l’experiència de Collserola. • Espai de governança compartida amb: - Administracions públiques. - Col·lectius i organitzacions del territori. - Caçadors. - Científics i especialistes en control cinegètic. "Quin objectiu tenim? Reduir al 50% la població de senglars els propers anys a Catalunya." • Es coordinaran captures, regulació, recursos materials i econòmics. Situació del brot i restriccions • Bones notícies sobre el brot: - 55 granges dins el radi de 20 km han donat totes resultat negatiu. - El virus no ha entrat a cap granja ni al circuit comercial. • Es prepara un primer informe sobre l’origen del brot. • Les ajudes al sector estaran vinculades al manteniment de llocs de treball. • Les restriccions d’accés al medi natural (que afecten també Rubí) es revisaran diumenge per decidir si s’aixequen. • La consellera d’Interior Núria Parlón destaca que el compliment de les restriccions arriba al 90 % i defensa el tancament dels accessos. Campanya de seguretat viària per a motoristes Campanya “Per evitar accidents, anticipa’t” • La consellera d’Interior, Núria Parlón, presenta una nova campanya contra la sinistralitat de motoristes. • Objectiu: reduir morts i ferits greus, posant el focus en l’actitud del conductor i la seva anticipació. La triple P: protecció, prevenció i prudència "És una campanya que es basa en una triple P." • Protecció: - Portar bons equips per reduir la gravetat de les lesions. • Prevenció: - Conducció preventiva com a factor clau per evitar accidents. • Prudència: - Atenció i actitud responsable al volant. Dades de sinistralitat • En el que portem de 2025: - 44 motoristes morts a les carreteres catalanes. - 342 ferits greus i 2.292 ferits lleus. • Perfil majoritari: home de 45 a 54 anys, tot i que augmenten els sinistres entre joves. • La campanya es difon a xarxes i mitjans fins al 31 de desembre. Servei Local de Català: nous cursos Oferta formativa • El Servei Local de Català inicia nou trimestre amb 20 cursos: - 12 presencials. - 5 en línia. - 3 semipresencials. Inscripcions i prioritats • Alumnes que ja fa un any que hi estudien: inscripció preferent el dimarts 16 de desembre. • Dimecres: matrícula per al Bàsic 1, el més sol·licitat (unes 100 places). • La resta de nivells (excepte C2): inscripció 18 i 19 de desembre. • El C2: matrícula entre finals de gener i principis de febrer. Procediment i requisits • Matrícula en línia de 9 h a 20 h. • Possibilitat de tràmit presencial al Servei Local de Català al Centre Cívic El Pinar – La Cruïlla: - Dies 16, 17 i 18 de desembre. - Matí: 9.30–13.30 h. - Tarda: 16.00–19.30 h. • Contacte telefònic: 637 389 764. • Per a nous alumnes del Consorci: - Cal prova de nivell o presentar un certificat vàlid per ser ubicats adequadament. • Informació ampliada al web del CPNL (cpnl.cat). Nadal a Rubí: pessebres i Marató de TV3 Diorames nadalencs de l’Associació de Pessebristes • Diumenge s’inaugura la mostra tradicional de diorames nadalencs a l’Aula Cultural de Rubí. • Exposició visitable fins a l’11 de gener de 2026. • L’any passat hi van passar 15.000 persones. Contingut i novetats • 23 diorames creats expressament, amb tècniques diverses: fang, fusta, poliestirè... • Novetats destacades: - Diorama mecanitçat de grans dimensions amb pluja, cicle dia-nit, reis, cascada, etc. - Diorama que recrea la plaça de la Sardana de Rubí. "És un pessebre molt espectacular i crec que val la pena veure'l." • L’Associació de Pessebristes també fa els pessebres de la plaça Pere Aguilera, la Biblioteca i el Casal d’Avis. Activitat anul·lada per pesta porcina • Es cancel·la l’activitat Camins de Pessebres, organitzada amb el Centre Excursionista, per les restriccions derivades de la pesta porcina. • No es podrà instal·lar el pessebre de Can Oriol ni fer la ruta prevista fins a Can Xercavins passant per espais naturals com el Torrent dels Alous. • L’organització guarda el material per recuperar l’activitat l’any vinent. Horaris de visita • De dilluns a divendres: 17.30–20.30 h. • Dissabtes, diumenges i festius: 12.00–14.00 h i 17.30–20.30 h. Marató de TV3 2025: activitats solidàries a Rubí Focus de la Marató • La Marató de TV3 2025 es dedica a: - Investigació i conscienciació sobre el càncer. - Prevenció, detecció precoç i suport a la recerca oncològica. • Es presenta com un esdeveniment que mobilitza la societat catalana i ajuda famílies afectades. Caminada solidària de l’Aula d’Extensió Universitària • Dissabte 13 de desembre: caminada solidària adaptada per les restriccions de pesta porcina. • Organitza l’Aula d’Extensió Universitària. • Canvis de recorregut: - Sortida des de Doctor Guardiet. - Itinerari “de pont a pont” pel riu, evitant zones restringides. - Es descarta la pujada al castell i s’optarà per arribar a Can Serra (zona de La Llana) i tornar per l’altre pont. "Ens semblava que anul·lar-ho potser no... hem trobat aquesta alternativa." • Inclou esmorzar col·lectiu a la plaça de la Sardana. • Inscripció mínima: 10 €, íntegrament destinats a la Marató. Activitats al Racó del Llibre • El mateix dissabte, davant el Racó del Llibre, hi haurà una jornada d’activitats: - 10.30 h: taller de Nadal i contacontes per a famílies. - 12.00–13.00 h: lectura col·lectiva de poemes de Pere IV, amb música en directe del mestre Jordi Voltes. - A partir de la 13.00 h: vermut solidari amb música de jazz en viu. "Esteu tots convidats el dia 13... a sentir, a llegir poemes del Pere IV, que fem davant de la llibreria, amb les carpes i tal." • Una part de les vendes de dissabte al Racó del Llibre es destinarà a Oncolliga Rubí, reforçant el vincle amb la causa de la Marató i la solidaritat local. Actualitat comarcal Cas Helena Jubany (Sabadell) • Tres testimonis desmenteixen la coartada de Santi La Iglesia, principal sospitós de l’assassinat d’Helena Jubany (2001). • Segons l’exencarregat de manteniment i Imma Careta: - El nom de La Iglesia figurava a la bústia del pis on es va trobar el cos. - Insisteixen que aquestes proves sempre han estat al sumari. "Les proves ja han sigut sempre... el principal sospitós vivia al mateix edifici i en el mateix pis." • La família Jubany i Careta veuen aquest pas com una oportunitat per avançar cap a la veritat després de més de 20 anys. VideoGames Jam intergeneracional (Terrassa) • Sota el lema “l’edat no és un game over” se celebra la 4a edició del VideoGames Jam. • Entre ahir i demà: - 100 joves de 9 centres educatius. - 30 persones majors de 60 anys. - Formen equips per cocrear videojocs. • Pregunta central: com construir la Terrassa de 2050 més humana, inclusiva i connectada, superant l’edatisme i la soledat no volguda. • Es busca un llenguatge comú intergeneracional que trenqui estigmes sobre l’edat. Xarxa de cultiu de marihuana (Sant Cugat) • La Policia Nacional desmantella una organització criminal dedicada al cultiu de marihuana a Sant Cugat del Vallès. • Resultats: - 1.539 plantes decomissades. - Pes total: 235 kg. - Més de 7.000 € en efectiu i diversos mòbils intervinguts. • Tres persones detingudes durant els escorcolls i restabliment del subministrament elèctric, que havia estat manipulat il·legalment amb alt risc d’incendi. • Altres tres investigats són detinguts posteriorment a Sant Pere de Ribes, Riells i Viabrea i Palau-solità i Plegamans. • Dues persones ingressen a presó provisional. Meteorologia Situació actual • Intervenció de Luismi Pérez (La Xarxa): - Més núvols i humitat que dies enrere. - Boira persistent a comarques interiors i al Pla de Lleida (sobretot Noguera i Segrià). - Cel carregat també a la costa; la boira costarà d’esvair-se. • Les temperatures baixen lleugerament respecte ahir; s’atura l’“abonança” dels últims dies. • A l’Alt Pirineu, cel més obert i temperatura una mica més suau. Previsió per divendres • Més núvols a costa i interior. • Persistiran boires i hi pot haver pluja feble arran de mar. Tancament L’episodi combina: • Política i gestió municipal (Parlem amb l’alcaldessa, sensellarisme, urbanisme i serveis). • Justícia i drets laborals (cas Mercadona). • Gestió ambiental i sanitària (pesta porcina, control de senglars). • Seguretat viària (campanya per motoristes). • Cultura, llengua i Nadal (Servei Local de Català, pessebres, Marató de TV3). • Crònica comarcal (cas Jubany, videojocs intergeneracionals, narcotràfic de marihuana). Tot plegat ofereix una visió àmplia de l’actualitat de Rubí i del Vallès, amb especial èmfasi en la participació ciutadana, la cohesió social i la solidaritat.

  • Els esports al dia del 11/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    29'

    Els esports al dia del 11/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • #762 - Nadal, pessebres i catalanismes a Rubí - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    53'

    #762 - Nadal, pessebres i catalanismes a Rubí

    Context general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ entra de ple en l’ambient de Nadal a la ciutat. El programa combina: • Entrevista amb l’Associació de Passebristes de Rubí sobre la nova mostra de diorames. • Agenda cultural (teatre, cinema Gaudí i concert de cap d’any a La Sala). • Secció jove amb propostes de Nadal per a joves de Rubí. • Espai de jerga juvenívola dedicat als catalanismes que no s’entenen fora de Catalunya. Mostra de diorames de l’Associació de Passebristes Preparatius i nombre de pessebres L’entrevista amb Vicenç Escanyol, portaveu de l’Associació de Passebristes de Rubí, detalla la nova edició de la mostra de diorames a l’Aula Cultural: • Enguany presenten 23 pessebres de tota mena: grans, petits, molt elaborats o més senzills. • Es construeixen en només cinc setmanes a l’espai expositiu, treballant pràcticament des de zero. • Només dos pessebristes ho fan des de casa per motius personals; la resta ho munten directament a l’Aula Cultural. "Estem als últims moments ja, pràcticament estan tots acabats, falta tancar els pessebres perquè siguin visitables." Materials, procés creatiu i innovació • S’ha passat del guix al poliestirè extruït, molt més lleuger i fàcil de treballar, cosa que accelera la construcció. • La inspiració acostuma a venir durant l’any: paisatges, pobles, carrers, fotos de llibres o revistes… • Cada pessebrista arriba a l’Aula Cultural amb una idea genèrica i la concreta en aquestes cinc setmanes. • No es reparteixen temes: hi ha diversos naixements, camins de reis i altres escenes repetides, però cadascú amb el seu estil. Figures artesanes i pessebres especials • Una part destacada de la tradició és la creació manual de figures: - 8 o 9 pessebristes modelen figures pròpies, majoritàriament de fang. - El mateix Vicenç presenta un pessebre fet íntegrament de fusta, figures incloses. • Es destaca el pessebre mecanitzat: - L’elaboren en Frederic i en Just. - Enguany és més gran, amb pluja, dia/nit, cascada i aparició dels Reis. - Es considera una de les peces més espectaculars de l’exposició. Públic, tradició i relleu generacional • La mostra és ja un clàssic de Nadal a Rubí: - L’any anterior hi van passar gairebé 15.000 visitants en un mes. - Els dies de Nadal i Sant Esteve la gent hi acudeix massivament en família. • Hi ha una tasca educativa molt forta: - A partir del dia 15, durant quatre dies, s’organitzen visites escolars. - Hi participen uns 1.500 infants, a qui s’explica el procés de creació dels pessebres. • Pel que fa al relleu generacional: - És difícil implicar la canalla per la temporalitat de l’activitat i la saturació d’extraescolars. - Tot i així, hi ha alguns nens i joves que ajuden i 10–12 persones noves (moltes acabades de jubilar) que s’han incorporat en els darrers anys. Arrelament català i noves formes de pessebre • Es recorda l’origen històric del pessebre amb Sant Francesc d’Assís i com s’ha estès fins als pessebres domèstics clàssics (riu de paper de plata, muntanyes de suro, etc.). • Es reivindica que també compten com a pessebres les versions més modernes: - Pessebres de Lego, de ninos, formats creatius… “tot està permès” si respecta el tema nadalenc. - Fa tres anys que un pare i fill fan un pessebre de Lego basat en el Castell de Rubí, molt detallat i espectacular. Pessebres inspirats en Rubí i homenatges • Cada any hi ha diorames inspirats en racons de la ciutat de Rubí: - Enguany destaca un pessebre dedicat a la plaça Figueres i l’edifici proper, ambientat en la nit de Reis. - L’obra és molt gran i detallada, feta per l’Aurora, i juga amb la reconeixença de l’espai urbà real. • S’explica també un pessebre de 6 metres dedicat a dos pessebristes amb 50 anys de trajectòria: - El fan els germans Comelles. - Representa un camí de Reis amb figures enormes fetes a mà pel Josep. Inauguració, horaris i altres pessebres a la ciutat • La mostra s’inaugura diumenge a les 12 h i es pot visitar fins a l’11 de gener a l’Aula Cultural. • El dia d’obertura: - A les 11.30 h es obre l’exposició a les fosques. - A les 12 h s’encenen els llums, com a inici simbòlic. - Hi haurà cava i neules per a tothom. • L’Associació també munta altres pessebres a Rubí: - A l’església, al mercat, al Casal d’Avis, a la biblioteca i davant l’Ajuntament. - Alguns encara s’estan muntant en el moment de l’entrevista. Activitats anul·lades per qüestions sanitàries • Queden anul·lats els camins de pessebres a l’aire lliure (com el de Can Oriol) per la problemàtica del febre del senglar. • El pessebre preparat per a Can Oriol es conservarà per a l’any següent i es mostrarà enguany en una vitrina de l’exposició. Agenda cultural de Nadal a Rubí Entre l’entrevista i la secció jove, el programa repassa diverses propostes al Teatre Municipal La Sala: Teatre: Les bàrbares • Obra protagonitzada per Maria Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. • Explica la història de tres amigues de tota la vida (Susi, Carmen i Encarna) que es reuneixen sis mesos després de la mort de la Bàrbara. • El llegat de la Bàrbara és obligar-les a enfrontar: - La seva relació amb la feina. - La maternitat. - El feminisme i les seves pròpies contradiccions. • Funció: diumenge a dos quarts de set. • Preu: 20 €, però el programa ofereix entrades gratuïtes trucant al 93 588 59 60. Cinema Gaudí: Molt lluny • Projecció el divendres següent dins el cicle Cinema Gaudí. • Òpera prima de Gerard Oms, de to naturalista i realista, centrada en una història d’escapada i reinvenció personal. • Sinopsi: el Sergio (interpretat per Mario Casas) viatja amb la família a Utrecht per un partit de futbol, però acaba quedant-se a Holanda mentre la família torna a Barcelona. • Repartiment: Mario Casas, David Verdaguer, Elisias Eloudani, Getty Maturin, Raül Prieto, Nausicaa Bonin, entre d’altres. • No recomanada per a menors de 12 anys. • Preu: 4,50 €, amb possibilitat d’entrades gratis trucant al 93 588 59 60. Concert de valsos i danses • Festival de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès, un altre clàssic de final d’any. • Data: dimarts 30 de desembre a dos quarts de vuit del vespre. • Amb la soprano Andrea Martí i direcció de Xavier Puig. • Preu: 25 €, amb opció d’entrades gratuïtes per als oients que truquin al 93 588 59 60. Secció jove: Nadal per a joves a Rubí La Sandra Borrego (Torre Bassas / Rubí Jove) obre la secció jove parlant de les vacances de Nadal dels estudiants (del 19 de desembre al 8 de gener) i de com aprofitar-les amb activitats a la ciutat. Tallers i activitats creatives Fimo nadalenc a Les Torres • Dilluns 15 a les 18 h a l’Espai Comunitari de Les Torres. • Taller de fimo nadalenc (pasta de modelar lleugera que s’asseca a l’aire): - Creació d’imants o petites decoracions de Nadal. - Pensat especialment per a joves de 12 a 16 anys. • Activitat gratuïta. Decoracions per a l’arbre a l’Espai Jove Torre Bassas • Dimarts 16 a les 18 h a l’Espai Jove Torre Bassas. • Taller de decoració DIY per a l’arbre de Nadal amb: - Materials reciclats. - Ceràmica i altres recursos manuals. • Enllaçat amb el grup de ceràmica +17 i obert a nous participants. Precampanades de Cap d’Any a Torre Bassas • 31 de desembre al matí, activitat especial de precampanades a l’Espai Jove Torre Bassas. • A partir de les 11 h: - Bingo musical i altres jocs per “escalfar motors”. - A les 12 del migdia, precampanades amb les dinamitzadores Saskia i Mario des de dalt de la torre. • Es convida els joves a venir vestits com vulguin, amb possibilitat de look de gala o simplement roba còmoda. • El centre no facilitarà raïm per qüestions d’al·lèrgies i intoleràncies, però es proposa portar: - Raïm. - O bé llaminadures tipus Lacasitos o Conguitos, evitant olives amb pinyol o caramels difícils d’empassar. • Activitat oberta a tothom; s’obrirà el pati perquè hi pugui participar jovent i famílies. Mostra de teatre jove i activitats de final de trimestre • Divendres 19: últim dia de programació regular abans de la pausa de Nadal. • A Torre Bassas es fa la mostra de teatre del grup Ars Juvenis / Leneas: - Primer acte: obra El nou Betlem a càrrec del grup de joves. - Pausa amb una petita actuació de K-pop. - Segon acte: representació de Qui té els diners? pel grup de grans. • Després d’això, Rubí Jove fa aturada fins al 7 de gener, moment en què començarà la programació del primer trimestre amb: - Continuïtat dels tallers amb més èxit. - Algunes novetats encara per anunciar (com a “regal de Reis”). Altres propostes de ciutat per a joves • Rubí Jove ha recopilat al web tota la programació de Nadal i també les activitats pel Dia de les Persones Refugiades i Drets Humans. • Es destaca: - Activitat artística i musical a la plaça Pere Aguilera, organitzada amb Rubí Solidari, amb cants i exposició d’il·lustracions. - Es vincula al missatge de pau i drets humans, especialment rellevant en aquestes dates. Secció de jerga juvenívola: catalanismes que descol·loquen El Quique Guillem condueix l’espai de jerga juvenívola sobre catalanismes que sovint es fan servir en castellà i que no s’entenen fora de Catalunya. Es convida l’audiència a trucar al 93 588 59 60 per explicar experiències pròpies. Paraules i expressions comentades Es fa un repàs distès i humorístic a paraules que, dites en castellà “catalanitzat”, creen confusió: • Pica (de lavabo o cuina): - Els catalans diem “los platos de la pica”. - En castellà estàndard, seria lavamanos (lavabo) o fregadero (cuina). • Punt de llibre: - En castellà no existeix com a tal, es fa servir marcapáginas. - Es comenta que “marcapáginas” sona menys elegant que “punt de llibre”. • Rajola (rachola en parlar col·loquial): - Tradueixen a baldosa o azulejo. - Es recorda la confusió tradicional: baldosa per a terra i azulejo per a paret. • Paella (estri per cuinar): - En castellà és sartén, mentre que paella remet al plat típic. - Es comenta el conflicte amb el món valencià sobre “paella/paellera” i el nivell de susceptibilitat amb la paella autèntica. • Pollastre alast / pollo alast: - Expressió típica de diumenge que fora de Catalunya no s’entén. - Equivalent castellà: pollo asado. • Biquini (entrepà calent de pernil dolç i formatge): - A la resta de l’Estat és sándwich mixto. - Es riuen del fet que “sándwich mixto” té molt poca “aura” al costat de “biquini”. • Pernil dolç vs. jamón york: - Es recorda que el terme “jamón dulce” és la forma normativa, però en català la gent adopta “jamón york” com a castellanisme. • Plegar (de la feina): - No té equivalent directe en una sola paraula en castellà. - Fora de Catalunya cal dir terminar/acabar de trabajar. - Relacionat amb enxegar, un altre verb propi que no té traducció literal; es juga amb la idea que “desfichar” tampoc existeix fora del català col·loquial. • Ja venc / ja vengo: - Molts catalans diuen “ya vengo” traduint “ja vinc”, però en castellà estàndard seria ya voy. Confusions amb begudes i restauració També es parla de com el català marca la manera de demanar cafès i cerveses: • Quinto i mitjana: - Fora de Catalunya: botellín o tercio. • Tallat: - En altres zones es diu café cortado o manchado, amb diferències locals. - S’explica que, en alguns llocs, només demanant un cortado ja detecten que ets català. També apareixen mencions anecdòtiques a: • Pajita (canya per beure), amb dubtes sobre el nom estàndard fora de Catalunya. • Situacions còmiques demanant “una caña” (entès com a cervesa, no com a canya per beure) sent una criatura. Nadal, nom propi i paraules relacionades • Es tanca el cercle tornant a Nadal i al mot pessebre: - En castellà s’usa majoritàriament Belén. - Es juga amb el joc de paraules entre “Belén” com a nom propi i “Belén” com a pessebre. • La presentadora (Belén) explica que sap que comença el període nadalenc quan la gent torna a fer-li la broma del “Pesebre / Belén”, que després d’anys ja no fa gaire gràcia. Tancament del programa • Es recorda de nou el telèfon 93 588 59 60 per participar tant en els concursos d’entrades com en la secció de catalanismes. • La presentadora acomiada el programa desitjant bon Nadal i bona entrada d’any, amb un últim joc de paraules: - Que els joves “enxeguin moltes coses i pleguin d’hora”. • Es tanca així un programa que barreja tradició nadalenca local (pessebres), cultura, propostes per a joves i una mirada humorística sobre la singularitat lingüística catalana.

  • #1119 - Tràmits digitals, IA pública i crisi educativa - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    58'

    #1119 - Tràmits digitals, IA pública i crisi educativa

    Context general de l’episodi La tertúlia de Rubí al dia reuneix Isidre Rubió, Víctor Ramos i Conxita Jimeno per reflexionar sobre tres grans blocs: • La nova web de la Generalitat i el paper de la intel·ligència artificial en els tràmits. • Les dificultats de la ciutadania per relacionar-se amb l’administració i els serveis bàsics (bancs, salut, multes, farmàcies…). • La crisi al sector educatiu i sanitari, centrada en la precarietat laboral, la manca de recursos i el model d’escola inclusiva. Al final, només es fa una referència breu a la reobertura del Casino de Rubí, que queda pendent per a un altre programa. 1. Nova web gencat.cat i ús de la intel·ligència artificial 1.1. Canvis principals del portal de la Generalitat La conductora explica les novetats del nou portal gencat.cat: • Separació en dos grans blocs: ciutadania (tràmits i serveis) i administració (informació institucional). • Incorporació d’un cercador amb intel·ligència artificial que: - Resumeix la informació. - Ajuda a trobar tràmits de manera més directa. • Objectiu: centralitzar informació que abans estava fragmentada en més de 130 webs i subportals. • Cost de la transformació: 4,7 milions d’euros, amb un estalvi estimat de 700.000 € anuals en manteniment. "Ara hem acabat la primera capa […] i el juny de l'any que ve finalitzarem amb tota la informació vinculada als tràmits" — Albert Dalmau, conseller de Presidència 1.2. Valoració d’usabilitat i proves amb usuaris • S’explica que s’han fet tests amb usuaris reals per comprovar si la web és realment intuïtiva. • Es recull la crítica de Ventura, un usuari provador: Les webs acostumen a ser intuïtives per a qui les ha fet, no per a l’usuari ocasional. • La periodista comenta una prova personal: en 10 minuts va aconseguir fer un tràmit (seguiment o pagament d’un impost) de forma senzilla. 1.3. IA com a filtre i nou “mostrador” En la tertúlia s’obren dues línies de reflexió: • La barra d’IA esdevé el nou mostrador virtual, semblant als menús telefònics automatitzats. • Es planteja el risc que la IA sigui un nou mur entre ciutadania i persones reals: - Pot ajudar si funciona bé. - Però pot convertir-se en una altra capa que dificulta parlar amb algú que prengui decisions. El Víctor recorda que la reordenació de webs i l’estalvi en manteniment també implica reorganitzar llocs de feina, encara que la presentadora puntualitza que, en teoria, no s’ha de traduir necessàriament en acomiadaments sinó en una web més endreçada. 2. Burocràcia i barreres en els tràmits (online i presencials) 2.1. El llenguatge i la cultura administrativa L’Isidre denuncia el llenguatge críptic de l’administració: • S’omple de protocols i terminologia que la gent no entén. • Un simple malentès en una frase com «esperem resposta» pot bloquejar un tràmit durant mesos. "La dificultat és tan petita com que parlem un llenguatge diferent" — Isidre Rubió 2.2. Certificat digital i oficines virtuals • Es parla de la paradoxa del certificat electrònic: cal desplaçar-se físicament per obtenir-lo, tot i que serveix per fer tràmits digitals. • Es constata que, malgrat l’impuls a l’administració electrònica: - Hi ha tràmits que s’allarguen innecessàriament. - Encara hi ha una part important de població exclosa (especialment gent gran) que no domina eines digitals. 2.3. Exclusió digital i necessitat d’atenció personal La Conxita insisteix en dos punts: • La digitalització estalvia temps i desplaçaments a qui se’n sap sortir. • Però hi ha un col·lectiu ampli (sobretot gent gran o persones amb menys recursos formatius) que queda fora del sistema si tot és en línia. Apareix la idea central: l’atenció personal ha de continuar existint mentre hi hagi persones que no puguin o no sàpiguen usar els canals digitals. 2.4. Bancs, caixers i serveis essencials S’utilitza l’exemple dels bancs per il·lustrar aquesta exclusió: • Moltes oficines han reduït o tancat serveis de finestreta, derivant la clientela al caixer automàtic. • Això afecta sobretot gent gran, que sovint demana ajuda a desconeguts o a algun empleat benvolent. • Els bancs es comporten com si fossin una activitat qualsevol, sense consciència clara de servei quasi públic. "L’objectiu no és el servei públic sinó el negoci" — es resumeix a la tertúlia. El Víctor defensa que, encara que la digitalització avança, caldria un equilibri: • Acceptar que alguns tràmits passin a ser digitals. • Però mantenir espais i persones per a casos complexos o col·lectius vulnerables. 2.5. Tràmits quotidians: multes, parquímetres, zona blava, Seguretat Social Es posen exemples molt concrets: • Pagament de multes: - Abans: webs complicades, telèfons, cues. - Ara: QR per pagar al moment, fins i tot la policia porta datàfon. - S’agraeix la simplicitat, però s’assenyala que tot allò que és cobrar és molt més fàcil que reclamar o regularitzar. • Parquímetres i zona blava: - Per a molta gent, introduir la matrícula ja és un repte. • Seguretat Social: - Tràmits com comunicar un ingrés es fan des de terminals complexos. - Es descriu l’escena d’una dona amb crosses i la targeta a la boca: s’evidencia la desconnexió entre el disseny dels sistemes i la realitat del carrer. La Conxita remarca que la tecnologia ben aplicada estalvia molt de temps, però s’ha de comptar amb el col·lectiu exclós i caldria reforçar l’acompanyament. 3. Salut, pandèmia i digitalització sanitària 3.1. Canvi de model arran de la pandèmia La pandèmia accelera dràsticament l’ús de: • Visites telemàtiques o telefòniques. • Portal i aplicacions de CatSalut. La Conxita destaca el costat positiu: • Per a molts tràmits (renovar medicació, gestions administratives) el sistema digital és ràpid i eficient. • El contacte a distància va evitar que l’alumnat i moltes persones es quedessin desconnectades del sistema durant el confinament. A la vegada, però, es critica: • La sobreburocratització que recau sobre metges i infermeres, obligats a omplir pantalles i formularis mentre atenen els pacients. 3.2. Propostes tecnològiques útils S’assenyala una experiència innovadora: • Alguns CAP estarien provant sistemes de transcripció automàtica de la conversa metge-pacient: - El metge pot mirar a la persona, parlar i escoltar. - El sistema grava i transcriu la informació a la història clínica. "Seria una bona solució, em posa molt nerviosa parlar al metge i que no em miri" — comenta la Conxita. 3.3. Reivindicacions dels metges i condicions de treball Es lliguen aquestes reflexions amb les vagues de metges: • No demanen només més salari, sinó també millores organitzatives i de càrrega de feina. • El tema de les guàrdies de 24 hores és especialment sensible: - Es posa en dubte la seguretat dels diagnòstics després de tantes hores seguides de feina. - Es compara amb altres països, com Suïssa, on les guàrdies són de 8 hores. Es relata el cas d’un doble trasplantament i metges exhausts cobrant sous molt baixos en comparació amb futbolistes o altres professions hiperremunerades. També el cas d’una doctora catalana que ha marxat a Suècia, on li han quintuplicat el sou i millorat enormement les condicions. "És trist que això no passi a casa teva" — es lamenta a la tertúlia. La conclusió implícita: formem professionals molt ben valorats a fora, però no els retenim. 4. Crisi educativa, escola inclusiva i precarietat 4.1. Reivindicacions actuals del personal educatiu Els sindicats CCOO, UGT, USTEC i CGT s’han tancat al Departament d’Educació reclamant: • Un complement únic de 473 € per a tot el personal laboral. • Que l’impacte econòmic estigui recollit als pressupostos 2026. • Que el cobrament sigui efectiu al primer trimestre del 2025. • Que sigui compatible amb l’equiparació salarial dels TEI (tècnics especialistes en educació infantil). Aquest complement el cobren actualment les educadores de llars d’infants, i els sindicats volen estendre’l a: • Integradores socials. • Educadors d’educació especial. • Netejadores. • Cuineres i altres perfils laborals dels centres. 4.2. Bretxa salarial i divisió interna L’Eva Costa (USTEC) alerta que mantenir complements només per a alguns perfils genera: Una bretxa salarial creixent dins del mateix sector i una sensació de divisió entre treballadors. La tertúlia subratlla que les demandes no són només econòmiques: • Inclouen reducció de ràtios. • Millor aplicació del decret d’escola inclusiva amb recursos reals. • Menys paperassa i burocràcia. 4.3. Vocació, salut mental i esgotament La Sandra Isierte (UGT) parla amb una barreja de passió i esgotament: "Som vocacionals, la nostra professió la portem a la sang... però a base de la nostra salut, les nostres esquenes. Això no ho podem més." La Conxita, directora jubilada, reforça aquesta idea: • Ella mateixa no s’ha mogut mai principalment pels diners. • El problema de fons és la impotència davant: - Aules molt complexes. - Manca de recursos. - Excés de tràmits repetits i burocràcia. "De debò que sento una ràbia i una impotència no poder fer res per millorar això quan sempre t’has dedicat a millorar la societat." 4.4. Decret d’inclusió i manca de recursos Punt central del debat educatiu: • El decret d’escola inclusiva es considera teòricament correcte. • Però la seva implementació sense recursos suficients ha fet molt de mal. Idees clau aportades pels tertulians: • No es poden omplir escoles d’alumnes amb tot tipus de necessitats educatives especials sense personal i suport adequat. • La Conxita cita una companya: "Volem resultats a Finlàndia amb recursos d’Hondures." • Es parla d’un 36% d’alumnat amb necessitats educatives especials (al voltant d’1 de cada 3 alumnes), xifra altíssima. • Els diagnòstics arriben tard per saturació dels serveis d’orientació: - Problemes detectats als 4-5 anys poden no tenir diagnòstic fins als 8-9. - Sense diagnòstic, costa obtenir suports oficials. 4.5. Rols i sous: mestres, integradors, vetlladors S’exposen de forma molt clara les categories i salaris: • Professor novell: al voltant de 1.700 € nets al mes, després va pujant amb complements. • Tècnics d’educació / integradors socials: aproximadament 1.200 € per 40 hores setmanals. • En molts casos, aquests professionals cobren menys que caixers de supermercat, tot i gestionar situacions molt delicades. La Conxita subratlla: • La feina d’aquests perfils és imprescindible. • Sovint fan moltes més hores de les que els pertoquen. • Són plenament vocacionals i clau per al funcionament dels centres. El Víctor, que ve del lleure i ha fet de vetllador, aporta la visió de “peu d’aula”: • Explica que molts graduats en Humanitats o altres lletres han fet el màster de professorat per seguretat laboral, però sense vocació clara. • Molts acaben abandonant l’ensenyament per esgotament i frustració. • Valor afegit dels que sí tenen vocació: cal cuidar-los perquè són els qui sostenen el sistema. Defineix una mena d’escala funcional: • Mestres / educadors: com els metges. • Integradors i vetlladors: com els infermers, els qui executen al dia a dia molts suports i cures. 4.6. Empreses externes i precarietat extrema (cas Samu) Un punt especialment crític és la subcontractació de vetlladors: • A Catalunya, els vetlladors depenen d’empreses adjudicatàries de concursos públics. • Actualment, una empresa andalusa (Samu) gestiona molts d’aquests serveis. Problemes denunciats: • Els concursos s’adjudiquen al postor més barat, no al que ofereix millors condicions. • Vetlladors sense formació reglada suficient ni itineraris formatius clars. • Alguns treballadors no reben ni tan sols nòmina formal, només un paper amb hores i quantitats. • S’ofereixen substitucions parcials, horaris dispersos i desplaçaments llargs, fent molt difícil conciliar i viure d’aquest treball. "Amb la qual cosa no hi ha vetlladors i, quan els necessites, no en tens. Un drama, el Samu." — resumeix la Conxita. 4.7. Escola inclusiva vs centres d’educació especial El Víctor planteja un debat sensible però necessari: • No tots els alumnes amb necessitats especials poden ser adequadament atesos en una escola ordinària, per més recursos que hi posis. • Alguns casos necessiten centres d’educació especial amb: - Equips multidisciplinaris forts. - Recursos materials adaptats. Reivindica: • Realisme pedagògic: reconèixer que "hi ha casos i casos". • No carregar tot el pes de la inclusió en escoles ordinàries sense transformar l’entorn ni dotar recursos. 5. Política, mobilització social i responsabilitat col·lectiva 5.1. La mirada de la ciutadania sobre mestres i metges La conductora assenyala un problema de percepció social: • Quan mestres o metges fan vaga, molta gent es queda amb el tòpic de: - Tenen moltes vacances. - Tenen feina fixa. Però: • No es valora prou que reclamen condicions per oferir serveis de qualitat. • Salut i educació són pilars de l’estat del benestar i afecten tota la població. Es planteja si la resta de ciutadania hauria de participar més activament en aquestes mobilitzacions per donar suport als professionals. 5.2. Ineficàcia de les vagues “clàssiques” i nous formats de protesta L’Isidre explica una frase escoltada a un polític: les manifestacions “duren una hora i ja està”. És a dir, el sistema les ha paït i integrat com a soroll assumible. El Víctor també qüestiona el model actual de vaga i mani: • Són accions molt controlades, amb serveis mínims, afectació limitada. • El ciberactivisme (peticions online) tampoc canvia gaire res: és el “gest del clic”. Hi ha una nostàlgia (crítica) cap a les vagues de fàbrica dels anys 70–80, quan aturar la producció set dies: Obligava les empreses i governs a seure a negociar. 5.3. Proposta de l’Isidre: adreçar-se directament als partits L’Isidre suggereix una altra estratègia simbòlica: • En lloc de tancar-se al Departament (que “no té els diners”), tancar-se a les seus dels partits polítics que han d’aprovar pressupostos. • Interpel·lar directament els càrrecs: «Què votaràs en el proper ple?». La idea de fons és baixar un graó i pressionar el nivell polític que decideix la distribució dels recursos. Alhora, es constata el risc del joc d’esquivar responsabilitats: • Cada partit culpa els altres de bloquejar acords: - «No és culpa meva, és de l’altre». 5.4. Crisi de confiança en la classe política Cap al final, l’Isidre fa una diagnosi molt dura: "Si escoltes les notícies a nivell nacional, al final penses que estem dirigits per una pandilla de quinquis... de vegades tot a l’hora (quinquis i de bragueta fluixa)." Aquesta frase sintetitza una profunda desconfiança envers la classe dirigent, alimentada per: • Escàndols, corrupteles i lluites de poder. • Sensació que els grans temes socials (educació, salut) no són tractats amb la seriositat que mereixen. 6. Casino de Rubí: una reobertura esperada Tot i que gairebé no hi ha temps, es menciona: • La reobertura del Casino de Rubí, amb inauguració oficial imminent. • L’Isidre hi està convidat i n’espera molt: - Equipament que “fa goig”. - Pot ser un motor cultural i comunitari per a la ciutat. La Belén hi afegeix un matís: • Li agradaria que la gestió fos comunitària, amb participació ciutadana, més enllà d’una gestió exclusiva des de l’Ajuntament. Queden emplaçats a parlar-ne amb calma al proper programa. 7. Idees força de l’episodi 7.1. Sobre administració i tecnologia • La tecnologia pot simplificar tràmits, però si es dissenya sense la ciutadania al centre, exclou i frustra. • La intel·ligència artificial ha de servir per millorar l’atenció personal, no per substituir-la completament. 7.2. Sobre educació i salut • Mestres, integradors, vetlladors, metges i infermeres no reclamen només sous: reclamen condicions humanes per fer bé la seva feina. • Sense reducció de ràtios, més personal i menys burocràcia, l’escola inclusiva i el sistema sanitari públic esdevenen eslògans buits. 7.3. Sobre societat i política • Salut i educació són percebudes a la tertúlia com els pilars d’una societat decent. • Caldria una mobilització social més àmplia que superi corporativismes i sacsegi realment les estructures de decisió política. • Sense una pressió sostinguda i intel·ligent, el risc és continuar en un model on tot s’absorbeix com a soroll de fons.

  • #715 - Preguntes a l’alcaldessa, plagues i Nadal - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    56'

    #715 - Preguntes a l’alcaldessa, plagues i Nadal

    Introducció del tram del programa Aquest fragment de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina diferents blocs: l’espai Parlem amb l'alcaldessa amb Ana María Martínez, la secció de ciència Guaita que tenim, un breu bloc d’esports, l’efemèride d’aniversaris i una recomanació musical nadalenca. Parlem amb l'alcaldessa (format nou amb preguntes ciutadanes) Nou format i temes d’actualitat • S’estrena un nou format: les preguntes les fa directament la ciutadania, recollides prèviament per xarxes i filtrades una setmana abans per poder-les treballar. • Abans d’entrar en les preguntes, s’aborden dues qüestions d’actualitat: - Reobertura del Casino: inauguració imminent amb un espectacle de fort accent local que vol reflectir l’“essència Rubí”. - Visites teatralitzades: entrades gratuïtes per descobrir la història de l’equipament. - ZBE (Zona de Baixes Emissions): data d’entrada en funcionament fixada abans de 2026. Encara falten plataforma de registre, càmeres i senyalització, però el govern insisteix en complir el compromís ambiental. "Treballem [...] per tenir una ciutat millor, però que també hi puguem viure de manera fàcil." Contenidors i recollida de residus Tema: retirada i reubicació de contenidors als carrers Justícia i Sant Galletà. • L’Ajuntament ha fet un estudi tècnic de bateries de contenidors i ha escoltat peticions veïnals. • Alguns punts s’han retirat per ser focus de conductes incíviques (gomets negres al mapa de conflictes). • Es garanteix la distància màxima acceptable fins a una bateria alternativa (Escardívol, Dr. Gimbernat, etc.). • L’alcaldessa insisteix que l’èxit del sistema de residus depèn molt de les conductes ciutadanes: - Produïm molts residus que “no veiem” perquè els traiem de casa cada dia. - Es reivindica consciència ambiental i responsabilitat compartida. C1413 i transformació en carrer urbà Tema: seguretat, passos de vianants, velocitat i contaminació a la C1413. • Objectiu a futur: que la C1413 deixi de ser «carretera» i passi a ser un carrer urbà amb: - voreres, - elements dissuasius de velocitat, - millora de la seguretat i qualitat ambiental. • Cal un procés de canvi de titularitat similar al que es va fer a l’avinguda de l’Estatut. • Ara mateix hi ha dues obres clau que condicionen el calendari: - Ampliació del pont de Cova Solera. - Gran obra a l’avinguda de l’Estatut, que començarà al gener. • No es poden «posar en jaque» alhora les dues grans vies longitudinals de la ciutat. Primer es transformarà l’avinguda de l’Estatut i, més endavant, la C1413. • L’alcaldessa anuncia informació directa porta a porta a veïns propers a les obres. Entrada a Sant Muç i velocitat a les urbanitzacions Tema: senyalització i velocitat a l’entrada de Sant Muç des de la carretera d’Ullastrell. • La velocitat màxima a urbanitzacions és de 30 km/h, marcada per norma general de via urbana. • A l’espai Alcaldessa Informa hi ha veïns que, al contrari, han demanat tornar al 50 km/h; l’alcaldessa ho considera una “barbaritat” i defensa mantenir el 30. • Es fa un repàs de magnitud: 220 km lineals de vies a urbanitzacions. • Es manté un pla de repintat i reforç de senyalització progressiu, incloent limitacions de velocitat i millora d’il·luminació (per exemple al camí de Rubí), per incrementar la seguretat viària. “Pisos pastera”, padró i serveis socials Tema delicat: pisos sobreocupats i empadronaments fraudulents. • L’alcaldessa rebutja l’expressió “pisos pastera” com a etiqueta genèrica, i la considera perversa si es barreja amb el tema del padró. • Distingir clarament: - Pisos pastera: situacions greus d’amuntegament i vulneració de drets. - Amuntegament al padró: inscripció de persones sense habitatge estable per garantir drets bàsics i possibilitat de treballar i viure a la ciutat. • Recorda que el padró és un dret i una obligació per a qui resideix al municipi. • Els Serveis Socials treballen per: - detectar casos de sobreocupació, - acompanyar les persones per aconseguir autonomia i oportunitats a Rubí. • Posició clara: - Qui vingui a delinquir, “que la faci, que la pagui”, amb tota la fermesa de la llei. - Qui vingui a construir un projecte de vida honrat, ha de poder rebre acompanyament i suport. Obres, mobilitat escolar i presència policial Tema: trànsit complicat per obres (Rivo Rubeo, Passeig de la Riera, Pau Roca). • Les obres al Passeig de la Riera han allargat els trajectes escolars fins a 35-40 minuts. • L’alcaldessa recorda que: - Les obres ja han acabat i el carrer és obert. - Les intervencions a vies principals generen molèsties inevitables, però són necessàries per fer avançar la ciutat. • Es demanen disculpes per les cues i es recorda que sovint cal buscar rutes alternatives mentre duren les obres, com ja va passar amb el pont de Sant Joan. Soroll ferroviari a Can Fatjó i segona estació dels FGC Tema: pantalles acústiques al tram del tren a Can Fatjó i planificació ferroviària. • Ara mateix no està previst instal·lar pantalles acústiques. • Prioritat política: aconseguir la segona estació de FGC a la zona de La Llana / Can Fatjó. • Hi ha una reunió imminent amb el Departament de Mobilitat per obtenir notícies sobre aquest projecte, considerat demanda històrica. • Un cop s’incrementi el trànsit ferroviari i s’avanci amb la segona estació, l’Ajuntament es plantejarà formalment la protecció acústica. Voreres, espai públic i zones verdes Tema: estat de les voreres i suposada manca de priorització. • L’alcaldessa nega que no s’hagin prioritzat: - Els tres eixos estratègics són: persones i famílies vulnerables, espai públic, i manteniment. • Hi ha un contracte anual específic per a: - reparar i arranjar voreres, - actuar al centre, barris, polígons i urbanitzacions. • Esmenta: - Pla de xoc 2025 i un altre previst per 2026, afegits al contracte ordinari de voreres, asfaltatge i senyalització. - Més de 300 encreuaments adaptats per millorar l’accessibilitat (rebaixes de vorera, passos de vianants adaptats), amb previsió d’arribar a tots. • Missatge clau de corresponsabilitat ciutadana: l’espai públic és “com casa nostra” i cal cuidar-lo (no embrutar, no malmetre mobiliari, recollir les deposicions dels gossos, etc.). Canvi de noms de carrers i noms populars Tema: possible canvi de noms de carrers per adaptar-los a l’ús popular. • Es posa com a exemple el carrer Major, que molta gent gran continua anomenant “carrer Fondo”. • S’esmenten altres topònims populars: plaça del Domènec, plaça del Carro, “el Borratxo” (antic fotògraf Vilardell), etc. • Existeix una comissió de nomenclàtor que decideix noms de carrers i places i eleva les propostes al ple municipal. • Canviar noms oficials com el del carrer Major es veu complex; es deixa oberta, com a idea, la possibilitat d’afegir sobrenoms a les plaques. Ciència – Guaita que tenim: plagues i control de plagues Què és una plaga? El biòleg Sergi Corral defineix i matisa el concepte de plaga. • Definició bàsica: - Qualsevol ésser viu que resulta perjudicial per un altre ésser viu d’interès per a l’ésser humà. - També, qualsevol organisme que altera la dinàmica d’un ecosistema natural. • Característiques típiques: - Aparició sobtada i massiva. - Impactes greus sobre cultius, ecosistemes o sobre la salut i higiene humana. Tipus principals de plagues Plagues agrícoles • Organismes que malmeten cultius i fan baixar la producció: - insectes, - males herbes, - patògens (fongs, bacteris, etc.). • Exemples històrics destacats: - Phytophthora infestans (plaga de la patata) → Gran fam irlandesa (1845–1849) amb prop d’1 milió de morts i 1 milió d’emigrants. - Fil·loxera (Dactulosphaira vitifoliae), insecte que va devastar les vinyes al segle XIX. - Mildiu de la vinya (Plasmopara viticola), que va agreujar els danys a la vinya. - Llagostes i escarbat de la patata. - Xylella fastidiosa, bacteri que afecta vinya, olivera i ametller. Plagues forestals • Organismes que alteren l’equilibri de boscos i masses forestals: - Insectes, fongs, altres patògens. • Exemples: - Escolítids (escarbats de l’escorça) que ataquen sobretot pins i coníferes. - Processionària del pi: defoliacions massives cada any. - Arna gitana: afecta alzines, suros i roures; va causar fortes defoliacions a zones com la Selva i el Maresme. - Grafiosi de l’om: va matar molts oms de ribera a nivell europeu. - Xacra del castanyer: va afectar greument castanyers, també conreats. Plagues domèstiques • Organismes que envaeixen llars i edificis, causant danys materials i/o problemes de salut: - paneroles, - tèrmits, - rosegadors, - altres insectes i invertebrats. També es recorda que hi ha espècies que es veuen com a plagues però no ho són, ja que exerceixen funcions útils (com menjar mosquits) i contribueixen al control natural d’altres plagues. Plagues o no? El biaix humà Sergi Corral planteja el dilema: quan una espècie és realment una plaga? • Preguntes obertes: - Els senglars són una plaga? - Els conills són una plaga? - Les meduses són una plaga? - Les tonyines poden ser plaga? • Per a agricultors, pescadors o ramaders, sovint sí, perquè afecten els seus interessos econòmics. • Però, si l’ecosistema es manté en equilibri, no es pot parlar de plaga en el sentit ecològic. • Risc: emprar l’etiqueta plaga per justificar erradicacions agressives o mètodes de control que danyen espècies senceres o ecosistemes. Plagues i diccionari: de la patata al COVID-19 • El diccionari de la RAE defineix també plaga com una “calamidad grande que aflige a un pueblo”, amb sinònims com pesta, epidemia, catástrofe, pandemía. • Una altra accepció: “daño grave o enfermedad que sobreviene a alguien”. • Això permet assimilar epidèmies i pandèmies a una forma de plaga: - pesta negra, - verola, - grip, - tuberculosi, - còlera, - SIDA, - COVID-19. Control de plagues: del químic al control integrat Control de plagues = conjunt d’activitats humanes dissenyades per gestionar, reduir o eliminar organismes considerats plaga. • L’objectiu no és sempre erradicar, sinó mantenir les poblacions per sota d’un llindar de tolerància, és a dir, per sota del punt en què provoquen danys importants. • S’aposta pel control integrat de plagues, prioritzant: - la prevenció, - la combinació de diversos mètodes, - la reducció d’ús de productes químics de síntesi. 1) Mesures prèvies i culturals (prevenció) • Sanejament i higiene: primera línia de defensa. - Neteja d’espais, - retirada de restes que atrauen plagues. • Rotació de cultius: trencar cicles dels patògens i insectes. • Ús de varietats resistents. • Instal·lació de barreres simples: - silicona a esquerdes per evitar entrada de paneroles o rosegadors, - mosquiteres per reduir mosquits sense matar els depredadors naturals (com dragonets). 2) Control físic i mecànic • Actuació directa sobre l’organisme: - Trampes (adhesives, amb feromones, paranys de llum per a mosques i insectes voladors). - Barreres físiques: xarxes, pantalles, reixes, tancaments. - Temperatures extremes: calor, vapor o fred intens per eliminar plagues en determinats contexts. 3) Control biològic • Ús d’enemics naturals per controlar la plaga: - Marietes per controlar els pugons. - Paràsits i parasitoides (com determinades vespes) que ponen ous sobre o dins l’organisme plaga. - Microorganismes selectius: - Bacillus thuringiensis (BT): bacteri comercialitzat en pols, aplicat sobre cultius per controlar insectes; també es fa servir en bosquetes penjades als arbres a ciutats. 4) Control químic (últim recurs) • Productes com insecticides, pesticides, raticides, biocides i fitosanitaris són molt efectius però: - tenen fort impacte tòxic sobre l’ecosistema, - poden afectar espècies no diana, - poden alterar cadenes tròfiques i biodiversitat. • S’insisteix que el seu ús ha de ser l’última opció en el marc d’una estratègia integrada. Reivindicació del paper dels biòlegs • Sovint, en debats sobre control de senglars, conills, tonyines o altres espècies, es prioritza la veu de veterinaris, forestals o ramaders. • Sergi reclama que també s’escolti biòlegs, botànics i ecòlegs, especialistes en: - cicles de població, - dinàmiques d’ecosistemes, - impactes ecològics de cada mètode de control. El coneixement ecològic és clau per evitar solucions que resolen un problema puntual però en generen de més greus a mig i llarg termini. Esports: natació i futbol local Waterpolo – Club Natació Rubí • L’equip femení del Club Natació Rubí guanya 14–15 a la piscina del Club Natació Barcelona en partit avançat de lliga. • Situació a la classificació: - Líders invictes, amb 23 punts. - Obren escletxa amb el segon classificat (el mateix CN Barcelona), que queda a 4 punts. • El partit es decideix als penals (empat a 11 al final dels 4 períodes; 4–5 a la tanda) i reforça el camí cap a la Divisió d’Honor. Futbol – Juventud 25 de Septiembre (Veinti) • El Juventud 25 de Septiembre (Veinti) té nou entrenador: Quico Díaz. - Arriba després de tres setmanes com a ajudant de Santi Fernández, que ja havia avisat que no es quedaria tota la temporada. - Té una llarga trajectòria en clubs com Cerdanyola, Prat, Badalona, Sabadell Nord i també UE Rubí. • Objectiu principal: reconduir l’equip per assegurar la permanència a Primera Catalana, atesa la mala situació esportiva actual. • Quico Díaz és anunciat com a convidat del programa esportiu del mateix dia a RÀDIO RUBÍ. Prèvia waterpolo masculí • L’equip masculí del Club Natació Rubí, 10è classificat, afronta un partit clau a casa: - dissabte a les 16 h contra l’Encinas Boadilla, cuer de la Divisió d’Honor masculina. • Guanyar és imprescindible per mantenir opcions de classificar-se per a la Copa del Rei. Aniversaris i efemèrides La secció de la Glòria del Mas repassa persones destacades que fan anys l’11 de desembre: • Dani Martínez – 48 anys - Humorista i actor, conegut per la seva versatilitat en monòlegs, teatre, sèries i programes d’humor. • Anna Wintour – 76 anys - Editora nord-americana, directora de Vogue, una de les figures més influents de la moda global, capaç d’impulsar dissenyadors a escala internacional. • Néstor Susaeta – 41 anys - Exfutbolista, actual director esportiu del CD Guadalajara. Recomanació musical: “Villa Antico” d’Estopa Context nadalenc i cançó • El tècnic musical Robert Fernández presenta una Nadala molt especial: “Villa Antico” d’Estopa. • És la primera cançó de Nadal que el duet de Cornellà publica en tota la seva carrera. • Títol amb joc de paraules: “Villa en tico” (tres paraules) escrit com “Villa Antico” amb z i k, barrejant tradició de villancico i estil propi d’Estopa. • Musicalment: - Estrofes amb ritme de Nadala clàssica d’arrel extremenya. - Tornada amb el so més rockero i característic del grup. • La cançó parteix de la tradició popular d’Extremadura, terra d’origen de la família dels germans Muñoz. Videoclip i ús comercial • El videoclip mostra els germans Muñoz muntant un pessebre alternatiu i canalla amb figures tan curioses com: - un esquelet tipus John Travolta de Saturday Night Fever, - un robot, - ells mateixos convertits en caganers d’aquest pessebre irreverent. • “Villa Antico” s’utilitza també com a peça central d’una campanya nadalenca d’AENA, corporació responsable dels aeroports espanyols. L’espai tanca deixant sonar la cançó completa i acomiadant el programa fins l’endemà.

  • Infopodcast 11 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    3'

    Infopodcast 11 desembre 2025

    Avui us parlem de la campanya de seguretat per les compres de Nadal de la Policia Local i els Mossos, d'una acció solidària per la pau que es fa a la plaça Pere Aguilera i de la mostra de quadres de Miquel Mas que es pot veure a l'Espai Aluju del carrer Justícia.

  • Desbocats del 10/12/2025 - episode art
    Desbocats
    54'

    Desbocats del 10/12/2025

    Programa d'entrevistes, música, crítica política i compromís social. Miguel Ángel Gómez i Mónica García. Dimecres de 19 a 20h. Si vols contactar amb el programa, pots enviar un mail a [email protected]

  • #2080 - AEUR: Programació primer trimestre 2026 - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    23'

    #2080 - AEUR: Programació primer trimestre 2026

    La Rosa Maria Andrés i l'Eulàlia Padrós de l'Aula d'Extensió Universitària de Rubí ens parlen de les darreres activitats de l'any de l'entitat i avancen alguns continguts del primer trimestre de 2026. Entre d'altres coses, l'AEUR farà un seminari titulat '50 anys de lluites democràtiques', un conferència sobre el moviment rabassaire a Rubí, una altra sobre càncer de pit i visites culturals al Liceu i al Teatre Tívoli.

  • #281 - Verifactu ajornat, ZBE a Rubí i campanyes de Nadal - episode art
    Notícies Migdia
    29'

    #281 - Verifactu ajornat, ZBE a Rubí i campanyes de Nadal

    Panorama general de l’episodi Butlletí informatiu de RÀDIO RUBÍ (espai de Notícies Migdia) amb un repàs de les principals novetats econòmiques, polítiques, sanitàries i socials de Rubí i l’entorn. L’episodi combina informació local amb peces d’àmbit català i comarcal. Economia i fiscalitat: moratòria del Verifactu • S’explica l’ajornament de Verifactu, el sistema de facturació electrònica obligatori pensat per garantir la traçabilitat de les factures i combatre el frau fiscal. • El Govern espanyol n’endarrereix l’entrada en vigor: - Empreses: a partir de 2027 - Autònoms: juliol de 2027 Reacció de les patronals • PIMEC Vallès, amb la veu del seu president Xavier Pujol, celebra que es doni més marge a pimes i autònoms, però critica l’anunci a només 28 dies de l’entrada en vigor prevista. • Reclamen que no sigui només una “patada endavant” i que s’aprofiti el temps per preparar-se, evitant una nova moratòria. Impacte a les empreses i proposta de SECOT • Moltes empreses ja havien invertit en software i formació i ara queden en una situació incòmoda. • Des de CECOT (esmentada com a SECOT a l’àudio) l’assessor fiscal Enric Rius recorda que l’ajornament afecta només l’enviament immediat de dades a Hisenda, però: - Les empreses igualment hauran de treballar amb programes no manipulables. • Rius defensa que la mesura clau per ajudar els petits negocis no és ajornar Verifactu sinó implantar la franquícia de l’IVA: “Tots els autònoms que facturin menys de 85.000 euros l’any estarien exempts d’IVA i, per tant, d’aquestes obligacions. Això sí que seria efectiu.” • Patronals reclamen seguretat jurídica, calendari clar i algun tipus de reconeixement a qui ja ha fet les inversions necessàries. Salut: repunt de grip, mascareta obligatòria i vaga mèdica Mascareta obligatòria a centres sanitaris i residencials • Entra en vigor l’obligació de dur mascareta a: - Centres d’atenció primària (CAPs) - Hospitals i centres d’atenció hospitalària - Centres de salut mental - Residències de gent gran - Centres residencials per a persones amb discapacitat • Motiu: increment del 50% dels casos de grip i altres infeccions respiratòries en una setmana, segons el SIVIC. • La mesura dura inicialment 15 dies naturals, prorrogables segons l’evolució epidemiològica. • Les persones ingressades no l’han de portar mentre són a la seva habitació. Perspectives epidemiològiques • El subdirector de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, alerta que: - El pic de la grip es pot allargar per les interaccions de Nadal. - Des del pic fins a l’impacte ple als hospitals poden passar unes dues setmanes. Vaga de metges i conflicte amb Salut • Segona jornada de vaga de metges a Catalunya, convocada pel Sindicat de Metges de Catalunya: - Seguiment estimat: 45% el primer dia, 55% el segon. - Es fan manifestacions al centre de Barcelona amb centenars de facultatius. • El secretari general del sindicat, Xavier Leonart, denuncia: “La consellera no ens rep, no vol parlar, i a la taula estatal hi ha un metge amb veu però sense vot entre 15 representants.” • Reclamen: - Millores en les condicions laborals i assistencials. - Que el Departament de Salut, amb competències pròpies, aporti solucions concretes. • Alerten que les mobilitzacions continuaran si no hi ha canvis. Medi ambient i mobilitat: ZBE i transport públic urbà Entrada en vigor de la ZBE a Rubí • L’Ajuntament anuncia que la ZBE (Zona de Baixes Emissions) de Rubí entrarà en vigor dilluns 29 de desembre. • Funcionament: - Dies laborables, de 7:00 a 20:00. - No podran circular-hi vehicles sense etiqueta ambiental que no tinguin excepcions, moratòries o autoritzacions. • Tràmits: - Caldrà registrar els vehicles afectats a la plataforma general de la ZBE al web zbe.cat (quan estigui operativa). - L’Ajuntament està ultimant un conveni amb l’Autoritat del Transport Metropolità per activar els tràmits. Oficina de Mobilitat de Les Torres • L’Oficina de Mobilitat de Les Torres, rebatejada com a Oficina de la ZBE, serà el punt d’atenció presencial per a consultes i gestions: - Ubicació: Plaça Constitució 2, local 2. - Horari: • Dilluns a dijous: 8:30–13:00 i 15:00–18:30 • Divendres i vigílies de festiu: 8:00–15:30 - Contacte telefònic i correu electrònic disponibles per dubtes. Renovació de la flota de RubíBus • El servei de transport urbà RubíBus, gestionat per AVANZA, incorpora tres nous autobusos híbrids que substitueixen els vehicles més antics. • Resultat: el 77% de la flota (17 de 22 autobusos) ja és híbrida, complint la normativa europea i incorporant sistemes de seguretat de darrera generació. • L’alcaldessa Ana Maria Martínez destaca: - El transport públic com a servei “capdalt” per a la ciutat. - Millores ambientals i de seguretat. - Alta satisfacció ciutadana amb el servei. Augment d’usuaris i bonificació de títols • Dades de viatgers: - 2022: una mica més d’1,8 milions de passatgers. - 2024: rècord de més de 3 milions de desplaçaments. - 2025 (fins a l’octubre): 2.798.000 viatges, amb previsió d’arribar als 3,3 milions. • Factors clau: - Nou contracte de servei signat el juliol de 2022, amb més freqüències. - Bonificació del 50% del preu dels títols integrats (30% govern central, 20% Ajuntament). • Sobre el futur de la bonificació (pendent de saber si continua el 2026), l’alcaldessa defensa: Cal mantenir la bonificació per fer el transport públic més assequible, reduir l’ús del vehicle privat i les emissions contaminants, i facilitar la mobilitat interna. Política local: Partit Popular i govern municipal de Rubí Suport del PP provincial i cas de la Mari Carmen • El president provincial del PP, Manu Reyes, visita Rubí per donar suport al grup municipal encapçalat per Juan José Giner i al regidor Joan Carles Boronat. • Reyes elogia que presentin “problemes reals” i posa com a exemple el cas de la Mari Carmen: - Veïna que va posar el seu pis en lloguer social. - L’inquilí deixa de pagar i ella necessita recuperar l’habitatge. - Tots dos tenen informes de vulnerabilitat, cosa que complica el desnonament i la solució. • El PP ja va portar el cas al ple en forma de moció, on només van votar-hi a favor PP, Vox i Veïns per Rubí. • La moció demanava: - Reubicar la família inquilina en un pis social de l’Ajuntament. - Incloure’ls en plans d’ocupació municipals. • Reyes critica el govern local, assegurant que l’Ajuntament “mira cap a una altra banda” i acusa l’alcaldessa d’intentar silenciar l’oposició popular. Cessament de l’assessor i debat sobre el ROM • El PP de Rubí també denuncia el cessament d’Adrián Fernández com a assessor del grup municipal mitjançant decret d’alcaldia. • Juan José Giner afirma: - Han demanat explicacions i només han rebut la resposta genèrica que “és legal”. - Ho considera una estratègia per debilitar l’oposició. • Tot i el cessament, Fernández ha estat nomenat secretari d’Organització del PP de Rubí i continua treballant per al partit de cara a les municipals de 2027. • Giner defensa que la figura dels assessors dels grups municipals s’hauria de regular de manera clara al ROM (Reglament Orgànic Municipal). Seguretat ciutadana: campanya Comerç Segur i Operatiu Grèvol Dispositiu especial de Nadal • La Policia Local de Rubí engega, a finals de setmana, la campanya Comerç Segur, coincidint amb les compres de Nadal i l’augment de mobilitat i aglomeracions a carrers i eixos comercials. • Es fa en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, que actuen en el mateix marc mitjançant l’Operatiu Grèvol. • Objectius principals: - Reduir delictes (furs, robatoris) durant les compres nadalenques. - Augmentar la percepció de seguretat de comerciants i ciutadania. Mesures operatives i coordinació • L’inspector en cap Oriol Sánchez explica que la campanya dura fins a la segona setmana de gener i inclou: - Més presència d’agents a peu de carrer (locals i Mossos). - Cobertura de carrers comercials i polígons industrials. - Part de la plantilla de la Policia Local dedicada exclusivament a la campanya. • Coordinació reforçada: - Reunions periòdiques durant tot l’any, però més freqüents en aquesta època. - Campanya “viva” que pot redirigir recursos segons l’evolució dels fets delictius. - Intercanvi d’informació pràcticament en temps real entre cossos. Zones i delictes més habituals • Àrees d’actuació: - Zona del Mercat - Illa de Vianants - Barri de les Torres - Altres eixos comercials importants • Delictes freqüents: - Furts a persones en hores punta de compres. - Robatoris amb força fora de l’horari comercial. Consells d’autoprotecció • El sotscap de la Unitat de Proximitat, Manolo Martín, ofereix recomanacions: - No distrure’s mentre es compra, especialment si es va amb infants o persones grans. - Portar bosses i objectes al davant, preferiblement en bandolera. - Controlar quan es treuen i guarden targetes bancàries. - A dins del vehicle, no deixar objectes de valor a la vista. • En compres per internet, insisteix a: - No facilitar dades sensibles innecessàries. - Comprovar sempre que les pàgines web siguin segures. Acció social i solidaritat: campanya de joguines de Creu Roja Objectiu i abast de la campanya • La Creu Roja Rubí Sant Cugat inicia la seva tradicional campanya de recollida de joguines. • Cada any atenen al voltant de 250 famílies (uns 400–500 infants). • Les joguines es recullen, es classifiquen i es reparteixen en lots a famílies derivades principalment dels serveis socials municipals. Criteris de les joguines • Les joguines han de ser: - Nov es - No sexistes - No bèl·liques - Preferentment educatives i col·laboratives • El tècnic David Bea subratlla que l’objectiu no és només donar una joguina, sinó promoure valors: No és tan sols “estripar el plàstic”, sinó garantir un joc segur i educatiu, que ensenyi a compartir i a jugar en grup. • Es reivindiquen també llibres i jocs col·laboratius, per recuperar formes de joc que s’estan perdent. Organització i voluntariat • La vicepresidenta Rosa Calbó explica que: - Cada lot inclou: • Una joguina per jugar amb altres infants • Llibres • Una joguina més clàssica per al nen o nena - No hi ha límit de joguines donades; si en sobren, es guarden per a l’any següent. • El procés: - La Creu Roja trasllada les joguines al local del carrer Marconi per classificar-les. - Les famílies beneficiàries arriben derivades sobretot dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí; alguns casos arriben directament via Creu Roja. • L’entitat aprofita la presència a RÀDIO RUBÍ per fer una crida a nous voluntaris, especialment necessaris per a la recollida, classificació i repartiment. Cultura i drets humans: exposició de Niloufar Mirhani Exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler • La Biblioteca Mestre Martí Tauler acull fins al 19 de desembre una mostra pictòrica de l’artista iraniana Niloufar Mirhani. • Forma part de les activitats de la Setmana dels Drets Humans i del Dia del Migrant (18 de desembre). • Mirhani: - Nascuda a l’Iran, formada en Belles Arts a Teheran. - Viu a Barcelona des de 2004, on ha desenvolupat la seva carrera artística. Estil i missatge de l’obra • A l’entrevista a RÀDIO RUBÍ, Mirhani explica que el seu art reflecteix la seva experiència vital: - Obres creades a Barcelona són més lliures que les que feia a l’Iran. - Estil expressionista, amb molts colors i temàtiques com paisatges i la figura de la dona. • L’exposició inclou dos quadres dedicats a: - La llibertat - La necessitat de respectar els drets humans • L’objectiu declar at de l’artista és remoure consciències i proposar una altra mirada sobre la vida: “Mi objetivo es transmitir y que la gente vea otra manera de ver esta vida.” Trajecte migratori i trajectòria artística • Després d’arribar a Espanya, Mirhani va haver de frenar la seva carrera artística: - Aprenentatge de l’idioma - Maternitat • Fa uns tres anys que ha reprès plenament la seva activitat creativa, també en fotografia i videoart. • Explica el seu procés migratori el 2004, quan es casa amb una parella catalana de religió catòlica, i com això representa un repte social i cultural per a una dona iraniana. • L’entrevista completa es pot escoltar a radiorubi.cat. Crònica comarcal: Sabadell i Terrassa Nou cartipàs municipal a Sabadell • Després de la sortida de Junts del govern, l’Ajuntament de Sabadell reestructura el cartipàs. • L’alcaldessa Marta Farrés presenta un executiu amb quatre grans àrees de treball; la cinquena, que gestionava Junts, es reparteix entre Montse González, Sílvia García i Eloi Cortés (tots del PSC). • Objectiu del nou cartipàs: Garantir que tots els projectes en marxa es consolidin i s’acabin abans de finalitzar el mandat, deixant “un Sabadell millor que quan vam començar”. • Tot i els canvis, Farrés assegura que es mantindran els pactes de legislatura acordats amb Junts, amb el consens de Lluís Matas i Cati Abad, ara a l’oposició. Centre de Cultura Popular a Terrassa • A Terrassa, comencen les obres de la darrera fase per completar el Centre de Cultura Popular, al centenari edifici industrial del Condicionament (obra de Lluís Muncunill). • Fins ara, els grups de cultura popular hi assajaven i hi guardaven figures, però sense espais oberts al públic. • El projecte preveu: - Una recepció i horari d’obertura regular. - Dues entrades: pel moll del condicionament al passeig 22 de juliol i pel carrer Joaquim Fàbregas. - Exposició permanent de gegants, bestiari, nans, capgrossos i altres elements festius. • En aquesta fase final s’instal·laran: - Finestrals a la façana sud. - Serveis d’electricitat, aigua, climatització, ventilació i protecció contra incendis. - Diverses sales polivalents per reunions, gestió d’entitats, formacions i tallers. - Nous expositors i ampliació de l’espai d’emmagatzematge. • L’obertura completa del centre es preveu al voltant de 2027. Temps i situació meteorològica • La peça final de meteorologia, a càrrec de Luismi Pérez (La Xarxa), descriu: - Dia amb núvols prims a gran part de Catalunya. - Cel més tapat a les comarques de Ponent, amb alguna boira matinal a la Catalunya Central i Lleida. - Possibilitat d’alguna gota a l’Aragó i alguna volva de neu per sobre dels 2.300–2.400 m al Pirineu lleidatà. • Temperatures: - Tarda agradable a la costa, l’Ebre i Girona, amb màximes entre 17 i 20 °C. - Una mica més de vent de sud a l’Alt Pirineu. • Per a l’endemà s’espera: - Molta boira a l’interior (sobretot Lleida). - Núvols enganxats a la costa al matí, trencant-se amb el pas de les hores. Idea clau de l’episodi L’episodi ofereix un retrat complet de l’actualitat de Rubí i el Vallès: canvis regulatoris (Verifactu, ZBE), tensions polítiques i de gestió local, pressió sobre el sistema sanitari i mobilització dels metges, mesures de seguretat i mobilitat per a la campanya de Nadal, així com iniciatives de solidaritat (Creu Roja) i cultura i drets humans (exposició de Niloufar Mirhani).

  • Els esports al dia del 10/12/2025 - episode art
    Els esports al dia
    29'

    Els esports al dia del 10/12/2025

    Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h

  • #761 - Art, memòria i activitats culturals a Rubí - episode art
    Rubí al dia, d'11 a 12h
    53'

    #761 - Art, memòria i activitats culturals a Rubí

    Introducció de l’episodi En aquest tram final de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, el programa combina cultura, memòria musical i agenda formativa de la ciutat. L’espai inclou: • Una entrevista artística i vital amb Niloufar Mirhani en el marc de la Setmana dels Drets Humans. • Un record sonor i històric de Robe Iniesta i Extremoduro i el seu fort vincle amb Rubí. • La presentació detallada de les propostes de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí per al final de 2025 i el primer trimestre de 2026. 1. Entrevista a Niloufar Mirhani: art, migració i drets humans 1.1. L’exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler Niloufar Mirhani és una artista iraniana, formada en Belles Arts a Teheran i resident a Barcelona des de 2004. L’entrevista s’emmarca en la seva exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, dins la Setmana dels Drets Humans i el Dia del Migrant. • La mostra és principalment pictòrica, amb obra de caràcter expressionista, molt colorista, amb paisatges i retrats de dones com a motiu central. • Per a aquesta ocasió ha creat dues obres específiques sobre drets humans, entre les quals destaca un rostre de pell negra, amb flors i un vídeo per a xarxes socials, que volen simbolitzar la diversitat i la dignitat humanes. • L’artista destaca que “el dret humà està a tot arreu i l’art ajuda a expressar-ho”, subratllant la funció de l’art com a eina de sensibilització. 1.2. Dones, identitat i llibertat a través de l’art Niloufar explica que pinta sobretot dones perquè és el subjecte que coneix de primera mà: • Com a dona, diu que pot transmetre directament els seus sentiments a l’obra: emocions, pors, desitjos i contradiccions. • La seva pintura busca mostrar com se sent en cada moment, convertint la tela en un espai d’expressió emocional i política. L’exposició es planteja com una reivindicació de la llibertat i del respecte als drets humans, especialment de les dones i de les persones migrants. 1.3. Migració, canvi de vida i expressió artística L’artista reflexiona sobre el seu procés migratori i com ha transformat la seva obra: • A l’Iran, diu, vivia sota pressió i censura, havia d’“amagar-se i tapar-se”, i això es reflectia en uns colors i una expressió diferents. • A Europa pot “respirar” i ser ella mateixa, encara que el camí de l’art aquí també és difícil, sobretot per trobar espais expositius. • Assegura que ha lluitat molt tant a l’Iran com aquí, però que a Europa pot expressar-se amb més llibertat. 1.4. Història personal de migració Mirhani relata, amb discreció i emoció, un procés migratori marcat per dificultats personals i legals: • L’any 2004 coneix un home català a Turquia i decideix venir a Catalunya “a través d’aquest amor”. • Explica que a l’Iran no era possible legalment casar-se entre una dona iraniana i un home catòlic, i que això va comportar “moltes històries i problemes” fins a aconseguir venir. • Un cop aquí ha hagut d’aprendre castellà i català i començar de zero, i la maternitat i problemes personals van interrompre durant anys la seva carrera artística. • Assegura, però, que “mai és tard per tornar a començar”, i que fa tres anys ha reprès plenament l’activitat creativa. 1.5. Llengua, cultura persa i identitat A banda de la pintura, Niloufar també ha fet i vol reprendre classes de farsi i tallers per a infants: • Els seus alumnes solien ser nois i noies no nascuts a l’Iran però amb vincles familiars iranians (mares o pares iranians) o persones d’altres països interessades en la llengua i cultura perses. • Remarca que la seva pròpia filla parla perfectament persa i que això ajuda a mantenir el lligam cultural i lingüístic. Sobre la identitat iraniana, puntualitza un element clau: • Els iranians no són àrabs, sinó perses, descendents de l’antiga Pèrsia. • Comparteixen alfabet amb el món àrab i han assumit una religió procedent del món àrab, però la cultura i identitat són pròpies, mil·lenàries i molt riques. • Aquesta tradició cultural i artística persa té un fort impacte en la seva obra, especialment en l’ús del color i els motius decoratius. 1.6. Què vol provocar en el públic Niloufar exposa amb claredat el seu objectiu principal: • Vol que la gent no sigui només espectadora passiva, sinó que es converteixi en part de l’obra, reflexionant i escrivint opinions. • A les invitacions de l’exposició hi ha fet constar que el públic “no és només espectador, sinó part d’aquesta mirada”, i per això demana mirar amb profunditat i pensar. • Utilitza també videoart, fotografia i xarxes socials (Instagram) no per autopromoció, sinó per transmetre una altra manera de veure la vida i donar valor a l’art com a espai de respir i consciència. Acaba agraint el suport de l’Ajuntament de Rubí, la Sala Neus Català i l’equip organitzador de l’exposició, emmarcant així la col·laboració institucional i cultural de la ciutat. 2. Homenatge a Robe Iniesta i el vincle d’Extremoduro amb Rubí 2.1. La mort de Robe Iniesta i la seva trajectòria El programa recull la notícia de la mort de Robe Iniesta, líder d’Extremoduro, als 63 anys, després d’haver patit un accident cardiovascular el 2024. La locutora destaca: • Extremoduro és una de les bandes de rock espanyoles més influents dels anys 90. • Robe Iniesta deixa un llegat amb 11 discos d’estudi, un en directe, dos recopilatoris amb Extremoduro, i 5 discos en solitari. • La seva sonoritat i manera de fer continuen sent referència per a moltes bandes actuals. S’esmenta que s’espera un homenatge a Plasència (Extremadura), la seva ciutat natal, i que el grup també va contribuir a posar Extremadura al mapa cultural. 2.2. Connexió d’Extremoduro amb Rubí i el Rubirroc Un dels eixos més destacats del record és la forta vinculació d’Extremoduro amb la ciutat de Rubí: • “Bona part dels músics d’Extremoduro han estat rubinencs” i el mateix Robe Iniesta va viure a Rubí durant una etapa, relacionant-se intensament amb el Rubirroc (una entitat i espai de referència musical local). • Es recuperen fragments d’un documental gravat a Rubí pel cineasta Juan Cares, amb el músic local Ramon Sogas (Montso Gas), baixista rubinenc que va formar part d’Extremoduro. En aquests fragments s’explica que: • El Rubirroc disposava d’un local amb escenari, bateria, amplificadors i equip de veus que va ser clau per als primers passos de la banda. • Per “atzars del destí”, Robe acaba a Rubí, on es consolida una formació amb diversos músics locals. 2.3. Músics rubinencs a la banda Es detalla que almenys tres músics de Rubí van formar part d’Extremoduro en els inicis: • Ramon Sogas (Montso Gas), baixista i el que hi va estar més temps. • Miguel Ferreres. • Eugenio Ortiz (UG), que posteriorment fundaria la seva pròpia banda Clandestinos. Ramon Sogas recorda l’impacte de l’arribada de la banda a Madrid i l’entrada a estudis professionals com els Studios Box, amb fotos de Rosendo i altres grans noms del rock, que generaven respecte i intimidació als joves músics. 2.4. Separacions, egos i absència de rancor El relat també aborda la cara menys idíl·lica del projecte: • Diversos músics rubinencs van acabar deixant el grup per qüestions econòmiques i d’ego. • Finalment, només va continuar Ramon Sogas, però fins i tot la seva relació amb Robe es va trencar quan aquest inicia la trajectòria en solitari. Tot i això, Sogas subratlla que no hi ha rancor: “Sabíem que cadascú havia fet el seu camí... cadascú va arribar on va voler, i després ho vam comprendre mútuament i no hi ha cap rancor actualment.” El programa recomana el documental disponible a YouTube que explica aquesta vinculació d’Extremoduro i Robe Iniesta amb Rubí. 2.5. Tribut musical des del programa Per retre homenatge, la locutora: • Fa sonar una de les cançons més conegudes del grup i, com a tema musical final, tria “La vereda de la puerta de atrás”, que acumula prop de 118 milions de reproduccions digitals, malgrat que el públic d’Extremoduro és tradicionalment més de vinil que de plataformes. Així, el programa combina context biogràfic, memòria local i tribut musical per fixar la figura de Robe Iniesta tant dins la història del rock com en la memòria cultural de Rubí. 3. Aula d’Extensió Universitària de Rubí: final de 2025 i programa 2026 A la part final del programa, s’entrevista Rosa Maria Andreu i Eulàlia Padrós, de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí, que expliquen les activitats de tancament de 2025 i el programa del primer trimestre de 2026. 3.1. Balanç recent: conferències d’alt nivell Abans d’entrar en la nova agenda, la locutora destaca dues conferències recents especialment potents: • Una de Milagros Pérez Oliva, sobre la creació de l’opinió pública a la societat digital. • Conferència molt concorreguda i celebrada, que tractava un tema complex amb claredat i rigor. • Es remarca la seva trajectòria periodística i la seva capacitat de parlar clar sobre mitjans i veritat. • Una altra de Josep Milà, tertulià habitual de la casa, sobre habitatge social. Aquestes xerrades es posen com a exemple del nivell intel·lectual i divulgatiu de l’Aula. 3.2. Tancament de 2025: caminada, xerrada de salut i visita arquitectònica 3.2.1. Caminada solidària “de pont a pont” per la Marató Inicialment s’havia programat una caminada solidària a Sant Muç, però les restriccions d’accés obliguen a modificar l’itinerari: • Es manté l’activitat per no perdre l’objectiu solidari, destinant tota la recaptació a La Marató. • El nou recorregut surt de la zona de Doctor Guardiet i va “de pont a pont”, amb parada a la zona de Can Serra / la Llana i retorn pel pont alternatiu. • L’activitat inclou esmorzar a la plaça de la Sardana, aprofitant el seu espai ampli. • La inscripció mínima és de 10 euros, però es deixa obert a aportacions superiors si algú ho desitja. 3.2.2. Xerrada sobre envelliment saludable i demències Dilluns següent, l’Aula organitza una conferència amb un doctor en psicologia i neuropsicòleg sobre demència i envelliment saludable: • Títol orientatiu: “Demència: conèixer per prevenir”. • L’objectiu és abordar la preocupació creixent per les demències, que poden aparèixer fins i tot en edats relativament joves. • Es busca explicar què es pot fer per prevenir, com detectar i com afrontar la malaltia, i com entomar-la quan arriba. • Les ponents subratllen que és important no viure obsessionats, però sí estar informats i preparats. 3.2.3. Visita guiada a la Casa Bloc de Sant Andreu L’última activitat de 2025 és una visita a la Casa Bloc de Sant Andreu: • Conjunt de tres edificis d’habitatge social construïts el 1931, en un context de gran precarietat a Barcelona. • Dissenyats sota la influència del moviment higienista i de l’arquitectura moderna europea (referències a Le Corbusier, Josep Lluís Sert i altres). • Es busca garantir salut, llum i ventilació, amb habitatges de tres habitacions oberts a dues façanes, en contrast amb les condicions precàries de l’època. • Actualment, un dels blocs està museïtzat i és el que es visita. • La zona de Sant Andreu, antiga ubicació de casernes militars, s’ha reconvertit per a l’ús ciutadà, integrant els blocs originals amb nous edificis, com a homenatge a aquesta arquitectura social. 4. Programa primer trimestre 2026: seminari i activitats variades Les representants de l’Aula expliquen que la programació de 2026 combina seminaris temàtics, conferències puntuals i sortides culturals, amb l’objectiu que “hi hagi una mica de tot perquè cadascú hi trobi el que més li agrada”. 4.1. Seminari: 50 anys de lluites democràtiques El seminari del primer trimestre es dedica a “els 50 anys de lluites democràtiques”, fent balanç de la transformació política de l’Estat des de la mort de Franco: • Es vol analitzar com ha canviat l’Estat i cap a on, amb una mirada crítica i històrica. • Les ponents insisteixen que, tot i que elles ho han viscut en primera persona, el seminari és especialment important per a la gent jove, perquè conegui aquest període. Les tres sessions previstes són: “I després de Franco, què?” • Conferència inicial sobre la Transició i la transformació política, desmuntant idealitzacions i revisant expectatives i resultats. • Es recorda que de joves creien que “canviaria tot, fins i tot nosaltres”, però el temps mostra que els canvis són complexos i no sempre com un voldria. “Lluites i esperances democràtiques, 1976”, a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB. • Sessió centrada en l’any 1976 com a moment clau de mobilitzacions i esperances democràtiques. • Es destaca el prestigi del ponent i el seu enorme coneixement històric. “50 anys de les primeres Jornades Catalanes de la Dona”, amb Magda Oranich. • Conferència sobre el moviment feminista i les primeres jornades de dones a Catalunya, i el seu impacte en els drets i la consciència de gènere. • Les organitzadores la qualifiquen de “joia” dins el programa. Aquest seminari es farà a l’Auditori Vallhonrat, amb un aforament d’uns 90–100 seients. Les ponents reconeixen que els preocupa quedar-se curtes de capacitat pel potencial d’atracció dels conferenciants i bromejen amb l’“antic costum” de seure a terra quan no hi havia prou cadires. 4.2. Conferències complementàries A més del seminari, l’Aula proposa diverses conferències independents que combinen salut, història i literatura. 4.2.1. Prosa de combat – Manuel de Pedrolo Al gener, la doctora en literatura catalana Júlia Ojeda presenta la conferència “Prosa de combat”: • Parteix del llibre Prosa de combat, un recull de textos de Manuel de Pedrolo elaborat per Júlia Ojeda i Teresa Ibars. • Inclou textos inèdits i d’altres censurats en el seu moment, que mostren el compromís polític i lingüístic de Pedrolo. • Es reivindica Pedrolo com a figura clau de la literatura catalana del segle XX, autor de novel·la negra, narrativa general i nombrosos articles d’opinió. • Es remarca que va ser un defensor radical del català, sovint censurat tant durant el franquisme com en períodes posteriors, i que ha generat debat i polèmica. 4.2.2. El moviment Rebassaire a Rubí El dilluns 12 de gener, a la biblioteca, hi haurà una conferència sobre el moviment Rebassaire, a càrrec d’Eduard Puigventós: • El tema ja havia aparegut esporàdicament en altres activitats de l’Aula, i ara es tracta de manera específica. • S’explica la importància del moviment Rebassaire en el passat agrari i vitivinícola de Rubí, clau per entendre la història social i econòmica de la ciutat. • Es recorda que, tot i que avui Rubí ja no és una zona vitivinícola com abans, s’està fent un esforç de recuperació de la memòria (celler, premis vinícoles, etc.). • L’objectiu és que les generacions joves entenguin per què Rubí va ser com va ser i no s’oblidi aquest passat recent. 4.2.3. Càncer de mama i recerca científica El 3 de febrer, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer (4 de febrer), es programa una conferència de Francesca Mateo, investigadora rubinenca: • Tema: càncer de mama, recerca científica i prevenció. • L’Aula ja havia comptat amb ella en una altra xerrada, que va ser molt clara i entenedora, i ara la recupera per aprofundir en la recerca actual. • Es volen visibilitzar les dues grans potes de la lluita contra el càncer: • La investigació biomèdica per millorar diagnòstics i tractaments. • El suport psicosocial a través d’entitats com Oncolliga, que acompanyen pacients i famílies. • Es subratlla que Francesca Mateo és una de les robinencques amb més talent científic del moment. 4.2.4. Intel·ligència artificial També hi ha prevista una conferència sobre intel·ligència artificial, encara que en aquest fragment no se’n detallen el ponent ni el títol complet: • La locutora associa aquesta tria amb el perfil tecnològic de Lluís Pernas, històricament interessat en temes relacionats amb la tecnologia. • L’objectiu és acostar el debat sobre la IA al públic de l’Aula, amb una mirada divulgativa i pràctica. 4.3. Sortides culturals 2026 L’Aula complementa el programa de conferències amb sortides culturals, pensades amb cura tant pel seu interès com pel cost econòmic per als participants. 4.3.1. Museu de les Aigües Agbar Al gener es farà una sortida al Museu de les Aigües Agbar: • L’Aula té un acord de col·laboració amb Agbar, que facilita aquesta visita de manera gratuïta. • Es tria com a sortida “fàcil i tranquil·la” per compensar l’esforç econòmic d’altres activitats com l’òpera i el musical. • Es té en compte que el gener és un mes després de festes, quan molts participants tenen menys marge econòmic. 4.3.2. Òpera al Gran Teatre del Liceu: La Gioconda El febrer, l’Aula organitza una sortida al Gran Teatre del Liceu per veure La Gioconda, d’Amilcare Ponchielli: • Activitat pensada com una experiència cultural de nivell per al públic de l’Aula. • El Liceu ofereix a les Aules un descompte del 40% en les entrades. • El preu queda al voltant de 100 € per als socis i 115 € per als no socis, incloent l’accés a l’espectacle. • Hi ha places limitades (unes 70 entrades) i es marca data límit (10 de gener) per apuntar-s’hi. • Les organitzadores insisteixen que és una experiència que val la pena fer com a mínim un cop a la vida. 4.3.3. Musical Això ja ho he viscut (Tívoli) – Les bones obres / L’alegria que passa / Això ja ho veurem (context Oriol Broggi / Oriol Broggi no; és Això ja ho he vist?) També es programa una sortida al Teatre Tívoli per veure el musical “Això ja ho veurem” (al fragment no es diu el títol complet, però s’especifica que és el musical “A. Nimar” / “Animar” que acaba de rebre un premi important i està fortament vinculat a Rubí): • El muntatge ha estat premiat recentment, cosa que reforça l’interès de la sortida. • Hi participa gent de Rubí, i en particular s’esmenta Oriol Borés com a director i actor, reconegut per la seva trajectòria en aquest espectacle. • Les ponents diuen que, amb aquests premis i connexió local, “estaven obligats” a anar-hi com a activitat col·lectiva. 5. Tancament del programa El programa es tanca amb: • El comiat de l’entrevista amb l’Aula, desitjant bon Nadal i bones festes i anunciant que es retrobaran al gener. • El recordatori que Rubí al dia torna l’endemà a les 8 del matí amb la Pamela Martínez. • La reafirmació del paper de RÀDIO RUBÍ com a mitjà de proximitat que combina informació local, cultura, memòria històrica i agenda formativa. En conjunt, l’episodi ofereix una fotografia molt completa de la vida cultural i social de Rubí: des de la mirada internacional i de drets humans de Niloufar Mirhani, passant per la memòria musical compartida amb Robe Iniesta i Extremoduro, fins a la proposta d’aprenentatge permanent i activisme cultural que representa l’Aula d’Extensió Universitària de la ciutat.

  • #1118 - Residus, mobilitat, salut i sanitat a Rubí - episode art
    La Tertúlia de Rubí al dia
    58'

    #1118 - Residus, mobilitat, salut i sanitat a Rubí

    Introducció de la tertúlia Programa “Rubí al dia” (Ràdio Rubí) amb Albert Soler i els tertulians Lídia Juste, Montse Clemente, Rosalia Viadé i Josep Maria Pijuan. Conversa centrada en gestió de residus, zones de baixes emissions, ús de mascaretes i vaga dels metges. 1. Contenidors, neteja i reciclatge a Rubí 1.1. Retirada i retorn de contenidors al centre • L’Ajuntament retira contenidors a plaça Catalunya (soterrats), carrer Justícia i carrer Sant Gaietà, cosa que obliga molts veïns a baixar fins a l’Escardívol per llençar la brossa. • Motius oficials: - Obres i reforma de plaça Catalunya i reinauguració del Casino. - Incivisme i molèsties als veïns del carrer Justícia. - Saturació prevista al carrer Sant Gaietà, molt estret, si tota la zona hi abocava la brossa. • Conseqüència: gran tram del centre sense contenidors i queixes veïnals. Finalment, tornen els contenidors de Sant Gaietà per pressió del veïnat. "De vegades tens la sensació que es decideix una cosa, després ara canviem, ara tornem, i és una miqueta caòtic." 1.2. Soroll, horaris i recollida nocturna • Veïns es queixen de soroll nocturn de camions de recollida (fins a les dues de la matinada). • Es debat si, amb illes vianants al centre (carrer Montserrat, Francesc Macià), té sentit mantenir la recollida de nit o si es podria fer de dia sense col·lapsar el trànsit. • Es cita l’exemple d’Alemanya, on es fa porta a porta de dia, tot i bloquejar carrers, com a model possible. 1.3. Dificultat de “contentar tothom” • Tothom vol els contenidors lluny de la façana, però prou a prop per no caminar massa. • Es reconeix que és impossible satisfer tothom i caldrà acceptar incomoditats compartides. 1.4. Barris i manca de neteja • Denúncia de desigualtat entre centre i barris: a zones com Els Avets falten papereres i es percep poca presència de serveis de neteja. • Alguns veïns acaben netejant ells mateixos la vorera, cosa que consideren injusta. 1.5. Taxes d’escombraries i reciclatge • Crítica a les taxes de residus i reciclatge, considerades molt altes. • Es reclama suport al ciutadà i que es noti l’ingrés per convenis, com Ecoembes. • S’explica el model que es vol implantar: - Personalització de la taxa quan la tecnologia (contenidors intel·ligents, porta a porta, etc.) permeti mesurar qui recicla bé. - Actualment només es pot obtenir descompte si es fa ús de la deixalleria. • Novetat: ara també la deixalleria mòbil i els punts de recollida ja compten per obtenir descompte, fruit de pressió ciutadana. 1.6. Consum responsable i envasos • Missatge clau: la millor gestió de residus és generar-ne menys. • Es critiquen els envasos excessius (cartó + alumini + plàstic per una sola llauna) i es reclama regulació més estricta a les empreses. • Es recorden les tres R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, i s’insisteix que reduir hauria de ser la prioritat. • Es posa l’exemple de les ampolles de vidre reciclable o retornable, sovint més cares que les no reciclables, la qual cosa desincentiva el consum sostenible. • També s’esmenta el costum d’anar a buscar aigua a la font amb garrafes reutilitzables com a exemple de consciència ambiental. 2. Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Rubí 2.1. Posada en marxa i abast • Entrada en vigor: dilluns 29 de desembre. • Àmbit geogràfic: zona compresa entre carrer Cadmo, Rambla del Ferrocarril, passeig de la Riera i carrer Calderón de la Barca. • Horari: dies feiners de 7 h a 20 h. • Restricció: prohibició d’entrar-hi a vehicles sense etiqueta ambiental, excepte moratòries, excepcions o autoritzacions. 2.2. Posició de l’Ajuntament • L’alcaldessa Anna Maria Martínez explica que la ZBE es fa per obligació legal (municipis >50.000 habitants, termini màxim 2026), no per convicció pròpia sobre la seva eficàcia ambiental. • La zona triada coincideix en gran part amb espais ja protegits com a peatonals, per minimitzar l’impacte sobre veïns i trànsit. "El que no voldríem és que això es visqués com una pressió sobre el ciutadà que potser té un cotxe de 15 anys i no se'l pot canviar." • L’Ajuntament anuncia que serà molt “sensible” amb els casos de persones que no poden renovar vehicle, d’aquí les excepcions i moratòries. 2.3. Tràmits i desplegament tècnic • Caldrà registrar els vehicles a la Plataforma General de la ZBE, encara no activa. • L’activació dependrà del conveni amb l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità). • Encara no s’han instal·lat càmeres de control ni senyalització específica de la ZBE. • L’actual Oficina de Mobilitat de Les Torres passa a ser l’Oficina ZBE (plaça de la Constitució, 2), com a punt d’informació presencial. 2.4. Opinions dels tertulians • Impacte limitat: es valora que l’Ajuntament hagi definit una zona poc extensa, que afecta relativament poca gent. • Es critica que es facin coses “per tràmit” i per complir Brussel·les més que no per una estratègia ambiental coherent. • Hi ha preocupació per les dificultats econòmiques de molts veïns per canviar de cotxe, més encara amb l’horitzó de vehicles elèctrics i les seves condicions. • Un tertulià que viu al centre explica que ja ha rebut informació a casa (tríptic + carta) i que ja té permís per circular amb un cotxe de distintiu groc (uns 15 anys), valorant positivament la tasca informativa. 2.5. Transport públic a Rubí • Es remarca que la ZBE s’ha d’acompanyar d’un millor transport públic: - Hi ha veïns que no saben com arribar en bus a barris com Can Oriol tot i viure des de fa dècades a Rubí. - Es proposa millor informació i planificació d’horaris i recorreguts. • Es parla de la xarxa d’autobusos urbans: - Proposta d’autobusos més petits però més freqüents, adaptats a carrers estrets i a l’urbanisme especulatiu i fragmentat de Rubí. - Es recorda que línies com el 2 i el 4 al cap de setmana passen cada hora o més, cosa que complica els enllaços amb el tren. - Alhora, en hores punta (entrades a instituts, feines), alguns autobusos van tan plens que no admeten més passatgers, i els estudiants han d’esperar 20 minuts al següent. • Es reclama una planificació intel·ligent d’horaris, amb més freqüència en hores punta i menys en hores vall, i que això s’integri en futurs contractes amb l’operador (Avanza). • També s’esmenta la flota híbrida d’autobusos com a pas positiu, tot i que insuficient. • A nivell polític, es remarca que l’actitud de molts ajuntaments socialistes, que compleixen la ZBE a contracor, acaba coincidint parcialment amb el discurs de l’extrema dreta contrari a l’agenda 2030 i les polítiques europees de medi ambient. 3. Mascaretes, grip i salut pública 3.1. Retorn obligatori de la mascareta en centres sanitaris • A partir d’ara és obligatori portar mascareta a: - CAPs i centres de salut - Hospitals - Residències de gent gran • Motiu: augment molt intens de la incidència de la grip i d’altres infeccions respiratòries, amb un increment del 50% dels casos en una setmana. • Vigència inicial: 15 dies, prorrogables. • La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, apel·la al compliment estricte de la norma, especialment en entorns de vulnerabilitat. 3.2. Debat sobre utilitat i sentit de la mascareta Posicions crítiques • Una tertuliana expressa escepticisme i cansament: - Percep que algú “s’està forrant” amb les mascaretes i recorda la gran negociació i corrupció lligada al seu subministrament. - Considera que sempre hi ha hagut grips i refredats, que moltes persones han estat en contacte amb malalts sense contagiar-se, i que la clau és tenir defenses fortes i cuidar-se globalment. - Afirma que la mascareta a ella li fa mal perquè li dificulta respirar i frena el treball conscient de la respiració. • Qüestiona també la teoria del contagi tal com es presenta habitualment i reivindica una visió més holística de la salut, posant l’accent en alimentació, estrès, por i salut mental. Posicions favorables a la mascareta • Altres tertulians defensen que: - La mascareta no és per protegir el portador, sinó per protegir els altres, especialment persones grans o vulnerables. - Un refredat que un adult jove supera bé pot ser molt greu per una persona gran, amb risc de complicacions o mort. - No es tracta de portar mascareta sempre, sinó en situacions i espais concrets (hospitals, transport públic, residències) per reduir la transmissió. - Recorden que durant el període covid amb mascaretes i higiene estricta van caure en picat les grips i gastroenteritis a les escoles. • També s’assenyala que la por i el desordre emocional debiliten el sistema immunitari, però es matisa que això no invalida les eines de salut pública com mascaretes o vacunes. 3.3. Grip actual i variant agressiva • Es menciona una variant de la grip (anomenada “variant K”) com a especialment agressiva i difícil de superar, tot i que el debat esdevé més emocional que científic. • Hi ha discrepància sobre fins a quin punt cal personalitzar el virus i parlar-ne com si “tingués mala idea”, però coincideixen que hi ha molta gent malalta i que el sistema sanitari està tens. 3.4. Autoresponsabilitat, immunitat i límits • Es remarca la importància de: - Cuidar-se tot l’any (alimentació, hàbits, estrès, salut mental). - Entendre que no tothom té la mateixa capacitat o recursos per fer-ho. • Es planteja la pregunta de si acabarem vivint permanentment amb mascareta, i es defensa que ha de ser una mesura puntual, contextual i proporcional, no un estat permanent. 4. Vaga dels metges i situació de la sanitat 4.1. Convocatòria i seguiment de la vaga • Segona jornada de vaga de Metges de Catalunya, amb aturades també els dies 14 i 15 de gener. • Dades de seguiment: - Sindicat: 45% de seguiment. - Departament de Salut: 7% al matí i 5,9% a la tarda. • Explicació de la discrepància: per al sindicat, un metge assignat a serveis mínims però que volia fer vaga es compta com a vaguista; l’administració, en canvi, no el compta com a tal, d’aquí la diferència. 4.2. Reivindicacions dels metges El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, resumeix els motius de la vaga: • Canvi urgent de condicions laborals per garantir: - Atenció correcta als pacients. - Absència de sobrecàrrega d’agendes. - Eliminació de jornades de 24 hores seguides que posen en risc la salut del pacient. • Denúncia d’un 90% de metges joves amb burnout i risc que abandonin el sistema públic. "Si continuem així hi haurà una part cada cop més important que abandonarà el sistema i deixarem la sanitat sense metges." • Lleonart alerta que potser alguns polítics poden veure amb bons ulls una sanitat pública debilitada per afavorir la privatització, però que ni els metges ni la població ho haurien d’acceptar. 4.3. Opinió crítica i matisos • Un tertulià, històric defensor de la sanitat pública, reconeix que: - Hi ha explotació en alguns àmbits (MIR, guàrdies, jornades llargues). - Però recorda que darrere d’aquestes vagues també hi ha factors polítics, com l’Acord Marc amb el Ministeri de Sanitat. - Assenyala la doble vinculació pública-privada de molts professionals (uns 65.000 dels 273.000 treballadors sanitaris de l’Estat fan pública i privada), i demana coherència: no es pot exigir a la pública allò que no es demana a la privada. • També lamenta que, quan col·lectius ciutadans han defensat la sanitat pública als CAPs, sovint personal metge i d’infermeria no s’ha implicat o fins i tot ha estat distant. 4.4. Suport als metges des de l’experiència personal • Una tertuliana explica el cas d’una amiga metgessa d’hospital: - Jornades laborals llargues sumades a guàrdies fins a les 8 del matí. - Guàrdies no remunerades com a hores extra, sinó integrades al conveni. - Sou insuficient i aglomera-ció de pacients que impedeix atenció de qualitat. - Fort component vocacional, però sensació de poca sensibilitat institucional envers les seves condicions. • Es reconeix que el model de guàrdies actual pot afectar directament la qualitat assistencial i que els metges tenen dret a reclamar millores. • També s’esmenten casos de metges que han aprofitat les guàrdies per acumular hores i vacances, mostrant que la realitat és complexa i diversa. 5. Salut, esport i comunitat 5.1. Tennis taula com a activitat saludable • Al tram final, la tertúlia connecta salut i comunitat amb una proposta esportiva: • 3 de gener, al col·legi Regina Carmeli: - Matí (10 h): torneig de tennis taula infantil i juvenil, per a federats i no federats. - Tarda (16 h): competició exclusiva per a fèmines i proves per a adults a partir de 16 anys, tant federats com aficionats. • Es convida tothom que gaudeixi jugant a tenis taula a participar-hi com a forma de fer salut i cohesió social. Conclusió L’episodi dibuixa un panorama local complex on es creuen: • Gestió de residus i taxes, amb demandes d’informació clara, equitat entre barris i incentius al reciclatge. • Polítiques de mobilitat i ZBE, aplicades per obligació normativa i amb un transport públic que encara no està a l’alçada de l’emergència climàtica. • Salut pública i mascaretes, en un debat tens entre llibertat individual, salut col·lectiva, por, negoci i ciència. • Sanitat pública en crisi, amb metges en vaga que reclamen condicions dignes per poder atendre bé la ciutadania i evitar la fuga de professionals. Alhora, l’episodi tanca amb un missatge positiu: l’esport de base i les iniciatives comunitàries (com el torneig de tenis taula) són part de la resposta per construir una ciutat més sana, cohesionada i conscient.

  • #2077 - Campanya Comerç Segur per Nadal a la ciutat - episode art
    Entrevistes Rubí al dia
    12'

    #2077 - Campanya Comerç Segur per Nadal a la ciutat

    Context de la campanya La policia local, en coordinació amb Mossos d'Esquadra, impulsa cada any la campanya Comerç Segur de Nadal per reforçar la seguretat en un període d’alta activitat comercial, grans aglomeracions i més mobilitat al carrer. Aquesta operació s’emmarca dins del dispositiu Grèvol de Mossos, però al municipi es manté el nom tradicional de Comerç Segur. Objectius principals Reduir els fets delictius típics d’aquestes dates (sobretot furs i robatoris amb força). Augmentar la percepció de seguretat de botiguers, botigueres i ciutadania. Dissuadir potencials delinqüents amb més presència policial als punts sensibles. Segons els responsables policials, els robatoris amb violència o intimidació en horari comercial són actualment residuals, fet que consideren una bona notícia. Calendari i funcionament Inici: final d’aquesta setmana. Final: segona setmana de gener, passada la campanya de Reis i coincidint encara amb rebaixes i canvis de productes. No hi ha un gran increment de plantilla, però: - Es destina una part específica d’agents només a aquesta campanya. - Es divideix la ciutat en sectors conjuntament amb Mossos. - S’incrementa la patrulla a peu i el contacte directe amb els comerços. Zones prioritàries i serveis visibles La ciutat es sectoritza en sis grans zones comercials, amb especial atenció a: Centre i eixos comercials principals. Mercat. Zona de Les Torres. La Illa i altres punts amb alta concentració de botigues. Què veurà la ciutadania al carrer? Més agents a peu a les zones comercials, tant de policia local com de Mossos. Controls de seguretat ciutadana: A última hora de la tarda i de la nit. Tant a la ciutat com als polígons industrials (on hi ha magatzems de productes de Nadal). Aquests dispositius busquen protegir tant comerços oberts com magatzems. Delictes més habituals a Nadal Furs: A persones (carteres, bosses, objectes personals). A botigues (clients i establiments). Robatoris amb força fora de l’horari comercial. "El lladre primer trenca i després pregunta" Aquesta frase resumeix la necessitat de no deixar objectes a la vista i no facilitar oportunitats. Consells de seguretat i autoprotecció 1. Per a tothom: al carrer i fent compres Consell clau reiterat pels responsables: No distreure’s: mantenir l’atenció és la millor prevenció. Especialment important per: - Persones que van amb canalla. - Gent gran, que pot anar més atrafegada. 2. Per a clients i vianants Portar la bossa davant i, si pot ser, en bandolera. Mantenir sota control objectes personals (carteres, mòbils, bosses petites). Vigilar quan traiem i guardem la targeta de pagament. 3. Seguretat en vehicles No deixar res a la vista al cotxe (ni bosses, ni ulleres de sol, ni cap objecte aparentment sense valor). Si es pot, no deixar objectes de valor al vehicle. Tancar sempre el cotxe: Fins i tot a la benzinera mentre es repost. Escollir, quan es pugui: Llocs ben il·luminats per estacionar. En pàrquings privats, vigilar que no entri ningú darrere nostre sense control. Entre veïns, comunicar-se si es veu algú sospitós. Davant qualsevol dubte o sospita, trucar a la policia. 4. Compres per internet i ciberestafes Les compres en línia augmenten molt en aquestes dates i també ho fan les ciberestafes. Consells principals: No facilitar dades sensibles (personals o bancàries): Ni per WhatsApp. Ni per trucades telefòniques. Recordar que bancs i companyies ja tenen les nostres dades. Ser conscients que: Una web amb candau o aparença de compra segura pot no ser-ho. Sovint comprem a tercers venedors, encara que sembli una gran empresa. Davant d’un enllaç de compra: Verificar-lo amb pàgines de control de links per detectar malware o possibles estafes. Abans de fer clic o pagar, aturar-se 10–20 segons per pensar i comprovar. "Sé que no ens agrada anar sospitant per la vida, però cal assegurar-nos que fem bé la compra." Balanç i efecte dissuasiu de la campanya Cada any, un cop acabada la campanya, es fa un balanç analitzant les setmanes treballades. Els resultats, segons la policia local, solen ser força positius. Punts destacats: L’increment de presència policial és un esforç extraordinari difícil de mantenir la resta de l’any. Aquesta presència és valorada tant per: Ciutadania i comerços, que se senten més segurs. Com per als delinqüents, que veuen més risc de ser enxampats. Especialment important a hores de tancament, quan els botiguers se senten més vulnerables (fer caixa, tancar el negoci, desplaçar-se). Recomanacions específiques per a comerciants Evitar treure molta caixa en efectiu el mateix dia. Prioritzar transferències i sistemes electrònics quan sigui possible. Reduir al màxim els desplaçaments amb grans quantitats de diners en metàl·lic. Tenir present que el camí botiga–cotxe o botiga–caixer és un moment de màxim risc. La policia anima a canviar hàbits per reduir aquesta vulnerabilitat. Missatge final La campanya Comerç Segur de Nadal combina: Més presència policial al carrer i als polígons. Coordinació estreta amb Mossos. Consells d’autoprotecció per a comerços i ciutadania. L’objectiu és que, durant les festes i en el període de rebaixes i canvis postnadalencs, comerciants i compradors puguin moure’s amb més seguretat i reduir les oportunitats per a fets delictius.

  • #714 - Verifactu, Comerç Segur i Nadal a Rubí - episode art
    Rubí al dia, de 9 a 10h
    54'

    #714 - Verifactu, Comerç Segur i Nadal a Rubí

    Context general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina tres grans blocs: • Una entrevista econòmica sobre la moratòria del sistema Verifactu i el seu impacte en empreses i autònoms • Un espai de seguretat ciutadana centrat en la campanya Comerç Segur de Nadal • Un tram final més lleuger amb esports, aniversaris i recomanació musical vinculada a artistes locals 1. Verifactu, llei antifrau i impacte en pimes 1.1. Què és Verifactu i per què és important Els convidats Xavier Pujol (president de PIMEC Vallès) i Enric Rius (assessor fiscal i financer de la CECOT) expliquen que Verifactu és el nom popular del sistema de facturació electrònica inclòs dins la llei antifrau. • Objectiu central: reduir el frau fiscal garantint la integritat i traçabilitat de les factures • Element clau: incorporació d’un codi QR a les factures que acreditarà que Hisenda coneix la factura emesa • Distinció important: - Es manté l’obligació de tenir programes de facturació no manipulables (no poder esborrar/intercalar factures) - S’ajorna l’enviament immediat del registre de factures a Hisenda, que és la part pròpiament Verifactu "El que es mantindrà és l’exigència de programes de facturació que no siguin alterables… el que es demora és l’enviament del registre a Hisenda." 1.2. Calendari i moratòria Inicialment, Verifactu havia d’entrar en vigor l’1 de gener de 2026, però el govern espanyol ha anunciat: • Empreses: moratòria d’un any, fins al 2027 • Autònoms: fins al juliol de 2027 Tant PIMEC com CECOT coincideixen que s’ha decidit massa tard: • Han passat tres anys parlant de Verifactu, ja havia estat ajornat (del 2025 al 2026) • L’anunci arriba 28 dies abans de l’entrada en vigor prevista • Es considera una decisió “molt política” i poc tècnica, lligada a equilibris parlamentaris 1.3. Beneficis de la digitalització… i reticències Els dos representants destaquen que, en essència, la digitalització és positiva: • Millora l’eficiència de les empreses • Pot reduir el frau i, potencialment, la pressió fiscal si tothom contribueix Però també hi ha preocupacions: • Sensació de “gran hermano tributari” i control excessiu • Sobrecàrrega burocràtica sobre microempreses i autònoms, que sovint ja van al límit amb el dia a dia • Dificultats pràctiques en sectors com comerç petit i hostaleria (exemple típic de canviar productes en un tiquet de fleca) 1.4. Impacte en factures, software i responsabilitats S’aclareix que la impossibilitat de modificar una factura no és nova: • Ja fa gairebé 15 anys que, davant un error, cal fer factura rectificativa, no manipular l’original • La novetat és que ara es fa estrictament exigible i els programes de facturació han de bloquejar qualsevol manipulació • La responsabilitat en cas d’alteració recau en el proveïdor del software, no en l’usuari A partir de juliol de 2025, les empreses de software no poden vendre programes que no compleixin aquests requisits. 1.5. Crítiques a la moratòria i conseqüències Enric Rius considera que la moratòria fa més mal que bé: • Qui no es volia adaptar ara tindrà la mateixa actitud d’aquí un any • S’han fet inversions importants: - Empreses de software i de pesatge (balances per comerç) - Empreses i autònoms que ja s’han adaptat - L’Agència Tributària, que estava preparada per rebre dades des de l’1 de gener Per a ell, si es vol ajudar realment els petits autònoms, la mesura clau seria: "La solució pels autònoms és la franquícia d’IVA: exempció per a qui factura menys de 85.000 € l’any, i així queden fora d’aquestes obligacions." Afegeix que és una directiva europea ja redactada, pendent d’implantar a l’Estat. 1.6. Posició de PIMEC: sí a la moratòria, però… Xavier Pujol matisa la postura: • PIMEC celebra la moratòria, sobretot pels sectors comerç i hostaleria, perquè donen més marge a qui anava tard • Però reconeix que el missatge polític és dolent: “premia qui no ha fet els deures” i perjudica qui sí que ha invertit • Recorda l’experiència d’altres normatives tècniques (p. ex. paraigües tèrmics a comerços) on els proveïdors no donaven l’abast al final A Catalunya: • Hi ha unes 530.000 empreses; només 1.000 són grans • Amb les mitjanes, arriben a unes 7.000; la resta són pimes i microempreses • Al Vallès Occidental: unes 50.000 empreses, de les quals el 94% són microempreses (menys de 10 treballadors) Aquest teixit de microempresa i autònom és el que té més dificultats per: • Gestionar el negoci i ser competitiu • Complir una legislació cada cop més complexa 1.7. Desconfiança, falta d’acompanyament i kit digital Tant PIMEC com CECOT subratllen problemes de confiança i d’informació: • El programa Kit Digital no ha arribat bé al segment més petit per: - Desconeixement - Falta de temps - Manca de confiança en el sistema i en amb qui treballar • Compara la situació amb altres sectors (p. ex. pagesos) que es queixen de l’allau d’obligacions Per això, PIMEC proposa: • “Política premiadora” per a qui ja ha fet la inversió i s’ha avançat • No tant “castigar els que no han complert” com recompensar els complidors (econòmicament i amb reconeixement) • Un pla de xoc amb: - Ajuts econòmics - Formació - Acompanyament tècnic i cultural (“què fer, amb qui fer-ho, com fer-ho”) 1.8. Seguretat jurídica i casos concrets de greuge Des de la CECOT, Enric Rius posa el focus en la inseguretat jurídica creada pel canvi de criteri tan tardà. Hi ha dos col·lectius especialment afectats: Empreses que van optar pel SII (Sistema Immediat d’Informació) • Per evitar Verifactu, el mes de novembre van sol·licitar acollir-se al SII (règim d’enviament immediat de registres d’IVA) • Pocs dies després, es declara la moratòria i ara es troben obligades a un règim que no haurien triat en condicions normals • La CECOT demana que puguin revocar aquesta opció i tornar al règim que vulguin Empreses que ja s’havien incorporat a Verifactu en proves • Algunes havien entrat voluntàriament al sistema per fer proves tècniques • La normativa no preveia un escenari de moratòria posterior • Ara, malgrat la moratòria, podrien estar obligades a continuar dins Verifactu, cosa que consideren injusta A tot això s’hi afegeix un risc addicional: la convalidació parlamentària del Reial decret de moratòria. • Si al Parlament aquest decret no es convalida a mitjan gener, es podria generar un caos jurídic: - Una part interpretaria que la moratòria no és vàlida i Verifactu entra en vigor igualment - El govern podria defensar que, un cop vigent a 1 de gener, la suspensió s’estén tot l’any "La política va per una banda i la realitat per una altra, i les empreses necessiten justament el contrari: seguretat i certeses." 1.9. Futur: Verifactu i factura electrònica De cara al futur, coincideixen que: • Parlar d’“èxit” de Verifactu és gairebé impossible vist com s’ha desplegat • El millor escenari és evitar el ridícul i aprofitar-ho per impulsar una digitalització útil (actualitzar altres processos, no només complir l’obligació legal) • Cal que l’augment de recaptació derivat de la lluita antifrau reverteixi en: - Menor pressió fiscal - Millors serveis públics També apunten que, després de Verifactu, haurà d’arribar la factura electrònica obligatòria, encara sense calendari clar, però íntimament relacionada amb aquesta transformació. 2. Campanya Comerç Segur de Nadal 2.1. Objectiu i marc de la campanya En el segon bloc, la presentadora parla amb Oriol Sánchez, inspector en cap de la Policia Local de Rubí, i Manolo Martín, caporal i sotscap de la unitat de proximitat, sobre la campanya Comerç Segur. • Dates: des de final de setmana fins a la segona setmana de gener, inclosa la campanya de Reis i les primeres rebaixes • Objectius principals: - Reduir furts i robatoris en comerços i a persones - Augmentar la percepció de seguretat de comerciants i ciutadania La campanya s’emmarca dins l’Operatiu Grèvol dels Mossos d’Esquadra, però a Rubí manté el nom històric de Comerç Segur. 2.2. Dispositiu policial i àmbits prioritaris La Policia Local organitza un reforç específic: • Dedicació d’una part de la plantilla exclusivament a aquesta tasca • Coordinació constant amb Mossos d’Esquadra (informació gairebé en temps real i possibilitat d’ajustar el dispositiu segons l’evolució dels fets) • Divisió de la ciutat en diverses zones comercials, amb 6 nuclis prioritaris: - Centre i eixos comercials principals (inclosa l’illa de vianants) - Mercats i zones de gran afluència - Barris com Les Torres, etc. • Patrulles a peu en zones comercials i controls de seguretat de tarda-nit: - Al nucli urbà - Als polígons industrials, on hi ha magatzems amb productes de Nadal El ciutadà veurà: • Més presència policial visible a peu de carrer • Controls específics en horaris de màxima afluència i franges de tancament de comerços, quan els comerciants són més vulnerables (moment de fer caixa i desplaçar diners) 2.3. Tipus de delictes més habituals Segons Oriol Sánchez, en aquestes dates predominen: • Furts: - A persones (carteres, bosses, distraccions aprofitant aglomeracions) - A interiors de botigues (clients, productes exposats) • Robatoris amb força: - En horari nocturn, als establiments tancats o magatzems Remarca que els robatoris amb violència o intimidació en horari comercial s’han tornat més residuals, cosa que consideren una bona notícia. 2.4. Consells de seguretat per al comerç i la ciutadania Manolo Martín sintetitza els consells en una idea clau: "El més important, tant per comerços com al carrer o amb el vehicle, és no distreure’s." 2.4.1. A les botigues i al carrer • Tenir sempre controlats els objectes personals (bosses, moneders, mòbils) • Portar la bossa en bandolera i davant, no al darrere • Extremar l’atenció quan s’extreuen o guarden targetes i diners • Per part del comerç, implementar petites mesures d’autoprotecció (control d’accessos, caixa discreta, vigilància informal entre veïns de negoci) 2.4.2. Vehicles i aparcaments • No deixar res a la vista, encara que sembli de poc valor (p. ex. ulleres de sol) • Si es pot, no deixar ni guardar compres al vehicle; i si cal fer-ho, que sigui al maleter i sense que ningú ho vegi • Tancar sempre el cotxe, fins i tot: - Quan s’atura en una gasolinera - En aparcaments de centres comercials o pàrquings públics • Prioritzar llocs amb bona il·luminació • En pàrquings comunitaris o privats: - Vigilar que no entrin persones desconegudes enganxades al vehicle - Avisar veïns o trucar a la policia si es veu algú sospitós 2.4.3. Compres per internet i ciberestafes Davant l’augment de compres en línia, també recorden recomanacions bàsiques: • No donar dades sensibles (bancàries, contrasenyes) per: - Telèfon - WhatsApp - Enllaços sospitosos • Recordar que bancs i companyies ja tenen les nostres dades; si les demanen, cal sospitar • Verificar sempre l’origen real de la botiga online: - En plataformes grans, sovint comprem a tercers i no directament a la marca - Utilitzar eines o webs que permeten comprovar si un enllaç és maliciós (malware) • Abans de clicar i pagar, prendre 10–20 segons per pensar i revisar bé l’adreça i les condicions 2.5. Resultats i percepció La Policia Local valora que, altres anys, el balanç ha estat “força bo”: • La presència dissuasiva redueix fets delictius • Comerciants i ciutadans valoren positivament veure més patrulles a peu • Els propis delinqüents detecten que hi ha més dificultat per actuar impunement, sobretot en: - Eixos amb molta policia - Franja de tancament (sortida dels comerços, trasllat de diners) Es recomana que els comerciants: • Evitin treure molta caixa de cop i en moments previsibles • Vagin substituint, tant com puguin, el maneig de grans quantitats d’efectiu per altres sistemes més segurs 3. Bloc esportiu i agenda local 3.1. Actualitat del Club Natació Rubí (CNR) A l’espai d’esports, amb Toni Bravo, es destaca un partit clau del Club Natació Rubí (CNR) de waterpolo femení: • Competeixen a la piscina del Club Natació Barcelona • Situació a la lliga: - Rubinenques: líderes amb 21 punts, inici de lliga impecable - CN Barcelona: segones a 3 punts • Possibles escenaris: - Si el CNR guanya, obre un forat de 6 punts al capdavant - Si perd, quedarien empatades a 21 punts Es presenta com un dels partits més importants de la temporada. 3.2. Esports al dia i culturisme rubinenc Al programa Esports al dia, a dos quarts de dues, s’anuncia una entrevista destacada amb dos culturistes locals: • David Rangel: - Campió a Budapest - Subcampió d’Espanya • Dídac Villarejo: - Ha guanyat totes les categories a Catalunya en la seva especialitat - Dos tercers llocs en diferents categories al campionat d’Espanya L’espai servirà per: • Explicar en què consisteix el culturisme competitiu • Revisar els seus èxits • Mostrar com porten el nom de Rubí arreu del món 3.3. Vòlei Rubí També es repassa la jornada del Vòlei Rubí: • Sènior masculí (Tercera Catalana): - Juga diumenge a les 9 del matí a Can Rosés contra el Castellacé (7è classificat) - Objectiu: retrobar-se amb la victòria i consolidar-se en el Top 3 (són tercers) • Sènior femení: - Juga dissabte a les 7 de la tarda, també a Can Rosés, contra el Sant Adrià (5è classificat) - Les rubinenques són cuers i busquen iniciar una remuntada per sortir de la zona baixa 3.4. Handbol al Juventud 25 de Septiembre En handbol, es destaca el partit del Juventud 25 de Septiembre (El Veinti): • Diumenge, dos quarts de 12 • Juguen a casa contra el Claret de Gràcia, en principi un rival assequible 3.5. Futbol: UE Rubí En la falca publicitària també es recorda que la UE Rubí: • Disputarà l’últim partit del 2025 a Can Rosés contra el Sant Mauro, que tanca la classificació de la Lliga Elit • RÀDIO RUBÍ en farà la retransmissió en directe 4. Aniversaris i efemèrides L’espai “Qui fa anys avui” amb Glòria Dalmas repassa diversos aniversaris de figures de l’esport i l’entreteniment: • Álvaro Benito (49 anys): - Exfutbolista del Reial Madrid - Posteriorment cantant del grup Pignoise - També entrenador i analista esportiu • Gonzalo “Pipita” Higuaín (38 anys): - Davanter argentí amb llarga trajectòria a clubs europeus i a la selecció argentina • Itziar Garmendia (52 anys): - Actriu i presentadora - Ha participat en projectes com Muertos S.L. o La Buena Hija • Natti Natasha (39 anys): - Cantant internacional de música urbana - Cèlebre per temes com Sin pijama La secció es combina amb un to distès i comentaris personals de la col·laboradora, que recorda el seu pas pel periodisme esportiu. 5. Recomanació musical: 5 MM de Lildami i Senyor Chen L’últim bloc és la recomanació musical del Robert Fernández, centrada en un projecte amb forta connexió local: • Protagonistes: - Lildami (Terrassa) - Martimora, rubinenc conegut artísticament com a Senyor Txen / Senyor Chen 5.1. El projecte 5 MM (“5 minutets més”) Els dos artistes reactiven el seu tàndem mític amb el llançament de l’EP “5 MM” (5 minutets més): • L’EP gira al voltant de la idea d’estirar els moments especials i allargar-los una mica més • És un projecte creat íntegrament a quatre mans: - Composició - Producció - Enregistrament Musicalment, el disc se situa en un punt d’equilibri entre el rap i l’electrònica: • El rap marca el tempo i l’estructura • La producció hi aporta una sonoritat electrònica expansiva 5.2. Cançons destacades Es mencionen dos temes: • “Passaport”: - Senzill ja presentat prèviament al programa - Exemple de la complicitat creativa entre tots dos • “Mític duet”: - Peça que reivindica la personalitat creativa conjunta de Lildami i Martimora - El programa en fa escolta i en destaca la capacitat tècnica de Martimora/Senyor Chen com a productor i músic El bloc tanca amb reflexions de Martimora sobre el seu futur creatiu, declarant-se obert a canviar de registre i a experimentar en cada nou disc. 6. Estructura radiofònica i falques de RÀDIO RUBÍ Al llarg del tram, l’episodi s’intercala amb diverses falques de promoció interna de RÀDIO RUBÍ i els seus programes, com: • En Joc: espai esportiu de cap de setmana • Rock and Classics amb Esteve Llop • Programa d’actualitat musical catalana • Espais de sardanes i cultura tradicional Aquestes falques serveixen per reforçar el caràcter de ràdio local de servei públic, molt centrada en la informació de proximitat, l’esport rubinenc i la música de casa nostra.

  • Infopodcast 10 desembre 2025 - episode art
    Infopodcast
    3'

    Infopodcast 10 desembre 2025

    Avui t'expliquem que la Zona de Baixes Emissions de Rubí entrarà en vigor el 29 de desembre. També et recomanem la exposició de Niulofar Mirhadi i l'actuació de l'Obrador Coral a la plaça Pere Aguilera.