Inspira't
53'
Inspira't del 16/12/2025
Un programa d'entrevistes que us farà sortir de la zona de confort i us sorprendrà amb convidats molt inspiradors. Presentat per Kuka Fernández i Carme Moreno.
Tots els episodis
26491 episodis disponibles
Filtra per programa
episodis
2473-2496 de 26491
Entrevistes Rubí al dia18'#2086 - Com sobreviure als àpats nadalencs
El nostre farmacèutic, el Marc Toro, ens dona consells per sobreviure als àpats nadalencs. No arribar amb gana a la taula, combinar bé les porcions d'aliments, mastegar bé, evitar l'alcohol amb l'estómac buit i fer un descans actiu són les cinc claus per tenir un Nadal saludable.
Notícies Migdia29'#285 - Transport públic, grip i novetats a Rubí
Context general de l’episodi Butlletí informatiu de RÀDIO RUBÍ – Notícies Migdia amb repàs de l’actualitat nacional, comarcal i local. Els grans blocs són: • Transport públic i noves tarifes/infraestructures • Situació preocupant de la grip a Catalunya • Pesta porcina africana i restriccions al medi natural • Noves eines i activitats culturals i cíviques a Rubí i comarca 1. Transport públic: bonificacions i nou abonament estatal 1.1. Acord Govern–Comuns per mantenir descomptes (2026) • El Govern català i els Comuns acorden mantenir el 2026 les actuals bonificacions del transport públic. • T-jove i T-usual continuaran bonificades al 50% a totes les zones de Catalunya. • Repartiment del cost: 30% Generalitat i 20% Estat, com fins ara. • L’acord pretén evitar l’encariment del transport a partir de l’1 de gener. "Les bonificacions [...] afecten els abonaments de metro, autobusos urbans, metropolitans, interurbans, tramvia, ferrocarrils de la Generalitat i també rodalies de Catalunya." 1.2. Nou abonament estatal de Pedro Sánchez • Anunci del president espanyol: nou abonament únic estatal: • 60 € mensuals (30 € per a menors de 26 anys). • Vàlid per a Rodalies, Mitja Distància i autobusos estatals. • Es preveu aprovar-lo via decret llei en l’últim Consell de Ministres de 2025. • Procés d’obtenció: compra a través de webs, apps, taquilles o màquines; s’expedeix un localitzador que es bescanvia en comprar el títol concret. • Els usuaris joves s’hauran de registrar al web del Ministeri de Transports per aconseguir el codi que redueix el preu a 30 €. 1.3. Compatibilitat de descomptes • El ministre Óscar Puente afirma que els descomptes vigents es prorroguen i que el nou abonament és un producte addicional, no substitutiu. • Es mantindran títols específics (com els d’alguns col·lectius de Rodalies) amb els mateixos preus actuals. "Los descuentos [...] se prorrogan [...] este es un producto a más de lo que ya hay." 2. Intercanviadors ferroviaris i noves estacions a Rubí i Sant Cugat 2.1. Conveni per als intercanviadors ferroviaris • El BOE publica el conveni entre Ministeri de Transports, Generalitat i ADIF per construir intercanviadors ferroviaris a Rubí i Sant Cugat. • Objectiu: connectar directament estacions de FGC i Rodalies per facilitar els transbordaments. 2.2. Els dos intercanviadors principals • Rubí: entre Rubí Can Vallhonrat (Rodalies R8) i Hospital General (FGC). • Cas considerat més complex per la presència de l’AP-7 entre les dues estacions. • Sant Cugat: entre Sant Cugat-Coll Favà (Rodalies) i Volpelleres (FGC). 2.3. Fases, responsabilitats i finançament • Primer pas: ADIF, amb la Generalitat, farà un estudi previ de viabilitat, cost i afectacions. • Després, la Generalitat redactarà i licitarà els projectes de les obres a la xarxa de FGC; ADIF executarà la part sobre infraestructures de la seva titularitat. • Pressupost màxim previst: 36 milions d’euros per als dos intercanviadors; si se supera, caldrà nou conveni. • Terminició temporal: • Execució en 3 anys. • Data límit per liquidar el conveni: 31 de desembre de 2029. 3. El futur de La Llana i la segona estació de FGC a Rubí 3.1. Condicionants per a l’estació de La Llana • La Generalitat ha comunicat que no es construirà una nova estació de FGC a La Llana fins que la zona estigui urbanitzada i requalificada. • El POUM preveia aquesta estació com a peça clau per transformar La Llana en una nova centralitat de la ciutat. 3.2. Desenvolupament urbanístic previst al POUM • Àmbit: part sud del polígon de La Llana, entorn de Pica Guinera, actualment sòl industrial. • Projecte: • Conversió en zona residencial amb un nou barri. • Activitat comercial i equipaments. • Xarxa de mobilitat sostenible: carrils bici, passeres sobre la riera, etc. • Tot plegat es basava en el supòsit de disposar de la nova estació de FGC. 3.3. Crítica tècnica: l’estació es necessita igualment • L’arquitecte Josep Milà, de la comissió de seguiment del POUM, defensa que l’estació de La Llana és necessària independentment del desenvolupament urbanístic: "L’estació la necessitem igualment, tant si aquelles zones transformen com si no. [...] Els habitants que tenim a Rubí avui es justifica de sobres que no calgui encara esperar que el POUM estigui desenvolupat." • Argumenta que la zona nord de Rubí i les urbanitzacions haurien de disposar d’un baixador o estació pròpia, amb la corresponent infraestructura d’accés. 3.4. Comparació amb Sant Cugat i model de línia • Milà considera que condicionar l’estació a la transformació urbanística és una decisió política, no tècnica. • Defensa com a solució de fons el desdoblament de la línia del Vallès d’FGC per reforçar la xarxa. • Posa d’exemple Sant Cugat, que disposa de set estacions de FGC, mentre que Rubí, tot i ser un municipi llarg (7–8 km de traçat ferroviari), només en té una: "Només tingui una estació al seu començament. [...] Només s’ha de veure al dematí la gent que agafa el tren que va cap a Barcelona, lo carregat que va." • El POUM encara es negocia entre partits i agents socials; es preveu l’aprovació inicial durant aquest mandat, ja sabent que l’estació no anirà abans de l’urbanització. 4. Grip: una temporada excepcionalment greu 4.1. Dades d’incidència molt elevades • El sistema català de vigilància d’infeccions actualitza dades i constata que la incidència de la grip és molt elevada i encara en creixement. • Setmana del 8 al 14 de desembre: • 766 casos per cada 100.000 habitants, davant dels 421 de la setmana anterior. • Més de 30.000 diagnòstics de grip a l’atenció primària (25.000 la setmana anterior). • Segons Salut, és una temporada de grip atípica i la pitjor en contagis dels darrers 15 anys. 4.2. Predomini de la grip A i possible evolució • La grip és el virus predominant: 66% de les mostres positives de virus respiratoris (406 casos per cada 100.000 habitants, front 310 la setmana anterior). • Es supera el pic de les tres temporades anteriors. • El subdirector general de Vigilància Epidemiològica, Jacobo Mendioroz, preveu el pic de contagis la setmana següent, coincidint amb les festes de Nadal. Mendioroz alerta que l’abast del pic dependrà de les interaccions socials: si hi ha moltes trobades sense mascareta i amb força contacte, el pic es pot allargar o augmentar. • Destaca que ara domina la grip A, però en poden aparèixer altres virus (grip B, Covid o d’altres), cosa que fa la temporada poc previsible. 5. Pesta porcina africana i control de fauna salvatge 5.1. Evolució del brot al Vallès • El Ministeri d’Agricultura confirma 10 senglars morts més per Pesta porcina africana dins el radi del primer focus, a Cerdanyola del Vallès. • Ja són 26 animals silvestres positius des de l’inici del brot. • S’han analitzat més de 200 cadàvers de senglar trobats al medi natural, carreteres o vies ferroviàries, la majoria negatius. 5.2. Restriccions i mesures de control • Tots els animals positius es localitzen dins la primera corona de seguretat, fet que indica que el virus no s’ha escampat més enllà. • Les restriccions d’accés al medi natural es mantenen a Rubí, tot i que en alguns municipis entre 6 i 20 km del focus s’han començat a relaxar. • El Govern català aprova 30 noves places de tècnics per controlar la superpoblació de fauna salvatge (especialment senglars), que se sumen a 18 existents. • El conseller Òscar Ordeig es reunirà amb col·lectius de caçadors per intensificar les captures, combinant trampes i armes silenciades. 6. Rubí Match: nova app per a activitats i informació local 6.1. Com funciona Rubí Match • L’Ajuntament llança Rubí Match, nova funcionalitat dins l’app Rubí Ciutat, per informar la ciutadania sobre activitats locals segons els seus interessos. • El disseny imita les apps de cites: • Les persones usuàries veuen activitats i hi interactuen (acceptant o descartant). • L’algoritme aprèn de les preferències i ofereix propostes cada cop més ajustades. "Que la gent pugui fer match amb les activitats que realment li interessen. [...] Jo vull veure el que a mi realment m’interessa." • Per accedir-hi cal tenir l’app Rubí Ciutat, clicar l’accés directe de portada i registrar-se a la nova plataforma. 6.2. Comunicació municipal menys invasiva • A més d’activitats, Rubí Match mostrarà notícies i notes de premsa municipals en un format més divertit i personalitzat. • El sistema detecta en quins continguts la persona usuària es para més estona o marca com a “m’agrada / no m’agrada”, i ajusta el feed. • La regidora de Comunicació i Innovació, Annabel Cuesta, explica a Rubí al dia que: • Els canals tradicionals (web, WhatsApp, app general) no es fan servir tant com voldria l’Ajuntament. • La ciutadania coneix els canals, però sovint no vol informar-se activament. • Quan la informació connecta amb interessos concrets (ex. apartats especials per Nadal), augmenten les descàrregues i l’ús. "Quan arribes a l’interès d’aquestes persones, aleshores sí que reben aquesta informació d’una forma més agradable. No és tan invasiu com fer arribar informació massiva." • S’ha escollit el període de Nadal per llançar la funcionalitat perquè és quan hi ha molta programació, ideal per provar l’eina. 7. Activitat cultural i històrica a Rubí 7.1. Bolletí 91 del Centre d’Estudis Rubinencs • El Centre d’Estudis Rubinencs presenta el butlletí número 91, dedicat a l’arxiu fotogràfic del Museu de Rubí. • Contingut: • Una trentena d’imatges seleccionades que recorren la història local des de 1887 fins a 1962 (just abans de la Rierada del 62). • Cada fotografia incorpora una explicació més o menys extensa segons la informació disponible. • Exemples destacats: • Foto de 1887: treballadors de la fàbrica del Vapor Vell. • Foto final (1962): piscina de les bases de la seda. 7.2. Altres projectes del Centre d’Estudis • Activitats divulgatives actuals: • Visites mensuals a l’ermita de Sant Mus. • Col·laboració amb la Fundació Bosch i Cardallac en el catàleg de Patrimoni Immaterial del Vallès. • Propostes rubinenques incloses al catàleg: • Festes del carrer Sant Jaume. • Curs sobre patrimoni rural entorn de la masia de Can Balasc. • Cada element tindrà una fitxa exhaustiva amb la història i característiques. 7.3. 90 anys de l’inici de la Guerra Civil • Mirant cap a l’any vinent, el Centre d’Estudis prepararà activitats pels 90 anys de l’inici de la Guerra Civil. • Previstes per al primer trimestre: • Conferència de Manuel Soler, expert en Guerra Civil a Rubí i escriptor, el 13 de gener: • Explicarà els inicis de la Guerra Civil a Rubí. • Se’n derivarà un article al butlletí de juny sobre el paper de la dona en l’etapa de la batalla de l’Ebre i context rubinenc. • Conferència de Begoña Pérez al voltant del Dia de la Dona (març), sobre la dona a la Guerra Civil. 8. Ateneu Municipal: nova programació i inscripcions • L’Ateneu Municipal obre inscripcions per a la nova programació a partir de demà. • Activitats que es mantenen: • Club de Lectura Criminal. • Club de lectures de Filosofia Contemporània. • Activitat “Compte amb una òpera”. • Observacions astronòmiques periòdiques. • Cursos: • Escriptura creativa. • Nou tast de dansa del ventre. • També hi haurà: • Projeccions del Documental del Mes. • Activitats per a públic infantil. Inscripcions: • En línia: cursos.ajuntamentrubi.cat. • Presencialment: a l’Ateneu Municipal. 9. Informació meteorològica 9.1. Situació actual • Jornada marcada per pluja i boires matinals. • El meteoròleg Luismi Pérez descriu: • Ruixats i tempestes entre Baix Maresme i sud del país, amb xàfecs destacables a Camp de Tarragona i gran part de l’àrea metropolitana de Barcelona. • Alguns ruixats a Lleida (Segrià, Garrigues). • Boires persistents a la Catalunya central. • Previsió a curt termini: més pluja del Llobregat cap al sud, xàfecs al Vallès, Maresme, Selva i, al vespre, entrada de pluja per la Costa Brava nord amb vent d’gregal o llevant i maregassa. • Al Pirineu s’esperen més clarianes. 9.2. Demà • Dimecres: menys núvols en general, tot i alguns ruixats al sud del país al matí. 10. Crònica comarcal: Sabadell i Terrassa 10.1. Sabadell: moneda local i desenvolupament econòmic 10.1.1. Proposta de moneda local • El grup La Crida proposa una moneda local digital per incentivar el comerç de proximitat i retenir la riquesa dins de Sabadell. • Funcionaria amb un sistema similar a la T-Mobilitat (app o targeta recarregable). • Objectius: • Que els diners generats a Sabadell es quedin a la ciutat. • Donar incentius al petit comerç de barri. • Enfortir la cohesió social i la identitat local. La proposta s’emmarca en la crítica a la especulació immobiliària que afavoreix grans multinacionals i converteix Sabadell en “ciutat de franquícies i multinacionals”. 10.1.2. Futur econòmic: aeroport i Sant Pau de Riu-sec • L’alcaldessa Marta Farrés defensa que el futur econòmic de Sabadell passa per: • Aeroport de Sabadell: converses avançades amb Generalitat i AENA pel nou pla director. • Zona de Sant Pau de Riu-sec: aposta per un desenvolupament orientat a indústria i logística, més que no pas comerç, per aprofitar sòl estratègic restant. • Esmenta que queden dues fases del Portal Sud i destaca la millora dels accessos ja executada, comparant-la amb la situació molt precària anterior. 10.2. Terrassa: incompliments del Pacte de Salut • Esquerra Republicana porta al Parlament de Catalunya el que considera inacció de la Generalitat en l’execució del Pacte de Salut de Terrassa. • El ple municipal ja havia aprovat una moció unànime per exigir el desencallament d’aquest pacte aprovat el 2023. • Ara ERC presenta una proposta de resolució a la Comissió de Salut (debat al març). Segons el diputat Juli Fernández, cal un impuls clar i reunions trimestrals entre Ajuntament i Servei Català de la Salut per fer seguiment obert de l’estat del pacte. • El Pacte de Salut inclou: • Construcció del primer CUAP de Terrassa al carrer Pau Marçal. • Nou CAP en el mateix solar. • Ampliació dels CAP Rambla i CAP Sud. • Construcció d’un nou CAP Nord. 11. Estructura del programa • Obertura amb titulars i resum dels temes destacats. • Blocs principals: • Transport públic (bonificacions, nou abonament, intercanviadors, FGC i POUM). • Salut pública (grip, Pesta porcina africana). • Actualitat local de Rubí (Rubí Match, Centre d’Estudis Rubinencs, Ateneu Municipal). • Informació comarcal (Sabadell, Terrassa). • Tancament amb recordatori d’horaris informatius a la 99.7 FM i a radiorubi.cat.
Els esports al dia28'Els esports al dia del 16/12/2025
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
Entrevistes Rubí al dia26'#2085 - Entrevista Centre d'Estudis Rubinencs
Entrevistem el Quico Buil i el Jordi Vilalta, del Centre d'Estudis Rubinencs, que parlen de la presentació del butlletí número 91 de l'entitat. A més, també parlem amb la Núria Julià i l'Elena Buixadé que han creat el llibre 'Els ibers a Rubí'
Primer, segon i postres54'Nadal a taula: escudella, postres i vi en llauna
Introducció nadalenca i tradicions familiars L’episodi de Primer, segon i postres a RÀDIO RUBÍ gira al voltant d’un Nadal molt gastronòmic. La presentadora i el xef Blai Ferran parlen de com, per festes, les cases s’omplen “per sobre de les seves capacitats” i de com sempre es fa lloc perquè ningú marxi amb gana. El menú tradicional de Nadal • Per Nadal: escudella i cardolla com a plat central. • Per Sant Esteve: canelons fets amb el bullit del caldo. • Per Nit de Nadal i Cap d’Any: més protagonisme del peix i marisc. • Per Reis: menú flexible, però amb tortell amb fava, figureta i corona com a final obligat. Es remarca com el Nadal s’allarga “fins al 7 de gener” i com les mares (i àvies) continuen sent les grans protagonistes dels àpats familiars. Xerrada amb el Blai i la Xili: cuina casolana de festes Ritme de feina i ganes que arribi el 7 de gener S’incorpora Xili Malià de Cal Gori, especialista en cassoles i xup-xups. Parlen del ritme intens dels restaurants per Nadal (dins, menjar per emportar, encàrrecs) i de la barreja entre il·lusió i cansament: • La Xili confessa que ja desitja arribar al 7 de gener. • Expliquen que molts plats es fan el dia abans per poder arribar a tot, tant a casa com al restaurant. Escudella, cardolla i canelons a casa Es comparteixen dinàmiques familiars: • A moltes llars, l’escudella es fa el dia 23 o 24 per tenir-la llesta. • Sovint es fa sopa i canelons el mateix dia o es guarda l’escudella per una altra ocasió. • Apareix la figura del nete de 11 anys que reclama repetir l’escudella “com aquell any”, símbol de com la canalla consolida les tradicions. “El Nadal és de les mares” — diuen, subratllant el pes emocional i logístic que tenen en l’organització dels àpats. Enquesta al carrer: què mengem per Nadal? Escudella vs peix: què trien els rubinencs? L’equip surt al carrer a preguntar a rubinencs i rubinenques què menjaran per Nadal i Sant Esteve. Les respostes mostren una combinació de tradició i flexibilitat: • Moltes famílies mantenen el pack clàssic: escudella i cardolla per Nadal, canelons per Sant Esteve. • Altres opten per peix (especialment en sopars, com Nit de Nadal) per ser “més lleuger”. • Apareix sovint el pollastre rostit amb prunes i pinyons com a segon plat. • Alguns convidats prefereixen no cuinar canelons i tiren de peix o plats alternatius. Qui cuina? Repartiment de rols familiars Les entrevistes mostren diferents models: • Persones grans que ara són fills i joves els qui els conviden. • Dones que encara assumeixen la cuina completa: pica-pica, escudella, cardolla i canelons. • Famílies on es compren els canelons fets, quedant-se només amb “la part divertida: menjar-los”. • Celebracions que es reparteixen entre diverses cases (un fill per Nadal, un altre per Sant Esteve, etc.). Es veu com la tradició es manté, però amb adaptacions: menys quantitats per l’edat, externalització d’alguns plats i major presència del peix en sopars. Masterclass: com fer un bon caldo de Nadal Tornen a l’estudi i la Xili guia, pas a pas, la recepta d’un caldo de Nadal contundent. Verdures per al caldo • Aigua abundant (caldo per molta gent i per congelar). • Verdures bàsiques: àpid, pastanaga, porro, xirivia, nap. • Una patata gran (aprox. mitja per cap) perquè agafi el gust del brou. • Col (unes quantes fulles) per donar aroma. • Cigrons secs remullats la nit abans. Es debat breument sobre els cigrons de pot: La Xili defensa els cigrons cuits a casa per obtenir-ne “la substància” i critica el “suquillo gelatinós” del pot. Carns i peces per a l’escudella Es detalla un fons molt ric en carns: • Vedella: genoll, espinada, falda. • Pollastre: carcanades i cuixes per després servir a la cardolla. • Porc: careta sencera (morro, galta, orella) o orella sola; alguns hi afegirien peu. • De vegades es feia servir gallina i fins i tot potes de gallina, record d’infantesa. Llaminadures i elements de gust • Botifarra blanca i negre, afegides al final de la cocció. • Os de pernil salat, que blanqueja i dona profunditat al brou. • Sagí enfarinat, que s’hi deixa una estona perquè espesseixi lleugerament el caldo. La presentadora ironitza que, amb tanta carn (vedella, porc, pollastre, sagí, botifarres, pilota...), ningú notarà d’on ve el gust del cigró; però la Xili insisteix que l’objectiu és el suquet que deixa el cigró, no només menjar-lo. Temps i tècnica de cocció • Es posa tot junt a l’olla (carns, verdures, cigrons). • Bull mínim 3 hores. • Cap al final (uns 30–45 minuts abans), es retiren les carns de la cardolla i s’hi afegeixen les pilotes. La pilota Composició: • Carn picada de porc i vedella. • Pa amb llet, ou i una mica de farina per lligar. • Punt molt suau d’all i julivert (només una dent d’all per a moltes pilotes). Es formen pilotes llargues (“d’un pam” i tres dits de gruix) i es couen dins el caldo. Els galets: com coure’ls bé Debat sobre la cocció dels galets grossos: • La Xili recomana bullir-los a banda amb meitat aigua, meitat caldo per no malbaratar brou. • Es constata que els galets “per Nadal triguen la vida a coure” perquè tothom està pendent. • Es parla de temps orientatius (entre 6 i 13 minuts, segons la mida) i de deixar-los reposar dins el caldo perquè acabin de fer-se. També es comenta la logística d’olla gran o dues olles quan es cuina per més de deu persones. Externalitzar els àpats: visita a la pastisseria Méndez Entrants i picoteo per encarregar Davant de la sobrecàrrega a les cuines, es planteja l’opció de “externalitzar” part del menú: encarregar entrants i postres a establiments locals. Van a la pastisseria Méndez per parlar amb Joan Adán, en representació de Jonathan Méndez. Per Nadal 2025 ofereixen sobretot entrants freds i salats: • Pasta salada. • Pastís de tonyina i pastís de salmó. • Coca d’escalivada. • Tartaletes variades / canapès amb topping de sobrassada, paté, salmó, tonyina, roquefort i gambes. La idea és facilitar a les famílies un pica-pica ràpid de muntar, visualment vistós i que permet començar el dinar sense haver de cuinar-ho tot a casa. Panettone 100% rubinenc El gran protagonista dolç és el panettone artesanal de la casa: • S’explica que és com un pa de pessic enriquit amb molt de greix i que és molt laboriós. • Procés: comencen a pastar cap a les 6 del matí i els panettones no entren al forn fins a les 4 de la tarda. • Tenen 3 fermentacions de dues hores cadascuna, amb fases d’amassat, formateig (fer les boles), posada en motlles (“capirotes”) i tall amb porció de mantega abans de forn. Aquest ritme obliga a treballar amb alarma al mòbil i una atenció constant a les masses. Varietats de panettone • Clàssic (panses i taronja confitada). • De xocolata. • Sense res a dins per poder-lo omplir al gust del client. • De festuc/pistatxo, aprofitant una crema de pistatxo molt intensa. Torrons i tronc de Nadal A nivell de torrons, Méndez produeix: • Torrons clàssics i innovadors, incloent-hi un de pistatxo tipus “obaita”: barreja de fideus cruixents, crema de pistatxo, trossets de pistatxo i xocolata, tot encamisat i enmotllat. Sobre el tronc de Nadal: • Es defineix com un braç de gitano que es retalla i es munta per simular un tronc. • Es pot farcir de nata, trufa, combinació nata–trufa o de pistatxo. • S’ofereix en diverses mides (5–6 racions, 12 racions...) i es comenta que es pot fer fins i tot per 19 persones si cal. Terminis, obertura i torró de Gemma Organització de la campanya: • Data límit d’encàrrecs orientativa: 22 de desembre (dia de la loteria). • Obrador obert gairebé tots els dies de festes, tanquen només el dia 25 i els diumenges habituals. Quant al torró més venut, destaquen el de Gemma: • Fan calaixos sencers, amb unes 66 tabletes cadascun. • També elaboren altres sabors com coco, nata i nous, pistatxo i xocolata. La conversa posa en valor la pastisseria local artesana com a aliada per fer les festes més fàcils sense renunciar a la qualitat. Maridatges i tendències: el vi en llauna La darrera part de l’episodi es dedica a la beguda: especialment al vi per acompanyar àpats de Nadal i Cap d’Any. El president de l’associació rubinenca del vi S’incorpora Jordi Rostarazzo, president de l’associació rubinenca del vi. A més de comentar que el Nadal és un bon moment per regalar vi especial, centra la secció en una tendència clara: El vi en llauna com a nova manera de consumir vi. Per què vi en llauna? El Jordi explica que el vi en llauna és tendència mundial, especialment a: • Estats Units (Califòrnia). • Nord d’Europa. I que aquí encara hi ha tabús i prejudicis, però passa el mateix que va passar amb la cervesa en llauna: al principi hi havia resistència i avui ja se’n venen més llaunes que ampolles. Disseny i imatge: llauna com a llenç complet Mostra exemples de cellers catalans que treballen el vi en llauna: • Castelo de Pedregosa (Penedès). • Can Ví (Conca de Barberà). • Glas/Glaskant (Penedès). Els punts clau del format: • Llaunes una mica més altes i estretes que les de cervesa, estèticament molt cuidades. • El disseny ocupa tota la superfície de la llauna, fet que permet: - Grans il·lustracions i tipografies. - Identificar varietats (per ex., merlot) i tipus de vi (blanc, negre, rosat, vermut, escumós) amb icones i imatges. • Moltes etiquetes estan en anglès perquè el mercat principal és internacional; aquí encara es ven poc. La Xili comenta que, visualment, li recorda més a una beguda energètica, cosa que evidencia el canvi d’imaginari respecte al vi tradicional. Format i quantitat • Llaunes d’uns 200–250 ml, similars a una llauna de refresc. • Pensades com a dosi individual (una mica més que una copa estàndard), perfectes per: - Qui no vol obrir una ampolla sencera. - Consum ocasional o en parella, pícnics, esdeveniments a l’aire lliure, concerts, etc. Qualitat del vi i tècnica de l’envàs Punt clau: la qualitat del vi no depèn del format. • Les llaunes estan recobertes internament amb una resina epoxi alimentària que impedeix el contacte directe del vi amb l’alumini. • Això evita oxidacions i gustos metàl·lics. • En el fons, és el mateix vi que podria anar en ampolla, però presentat en un altre envàs. “L’envàs és només el vehicle perquè el vi arribi a casa.” Per evitar gust metàl·lic cal: • No beure directament de la llauna. • Servir-lo sempre en copa o got: així és indistingible d’un vi d’ampolla ben servit. Avantatges del vi en llauna El Jordi en destaca molts punts forts: • Sostenibilitat: - L’alumini té una petjada de carboni menor que el vidre. - Més del 90% de l’alumini es pot reciclar; el vidre, no tant, i amb més consum energètic. • Logística i transport més fàcils: més lleuger, compactable, apte per portar-lo a sobre. • Protecció de la llum: la llauna és opaca, i això protegeix millor el vi que moltes ampolles clares. • Ús immediat i sense obridor: només cal obrir i servir. • Ració controlada: evita que sobri mitja ampolla; ideal per qui viu sol o beu poc. Limitacions i usos recomanats La principal limitació és l’envelliment: • El vi en llauna no està pensat per guardar-lo anys. • Es recomana consumir-lo en un termini d’1–2 anys perquè mantingui plenament les seves propietats. • Però això tampoc és gaire diferent de molts vins joves d’ampolla, que tampoc estan fets per envellir. Es recorda que només alguns vins (grans criances, vins de guarda com un Vega Sicilia, etc.) estan dissenyats per evolucionar bé amb el temps; la majoria estan pensats per consumir-se joves, sigui en ampolla o en llauna. Denominacions d’origen i llibertat creativa • Només la DO Catalunya permet, de moment, vi en llauna sota el seu paraigua. • Molts productors de vi en llauna treballen fora de les DO tradicionals, cosa que els dona: - Més llibertat per fer barreges de varietats inusuals. - Productes com esprits, spritz-like a base de vi amb bombolla i macerats cítrics. - Vermut en llauna, vins escumosos, etc. Aquestes empreses sovint aposten per: • Vins ecològics, agricultura orgànica i pràctiques sostenibles. • Graduacions més baixes (8–12º) per fer vins més lleugers i fàcils de beure. Escumosos i pet-nat en llauna Es confirma que ja existeixen escumosos en llauna: • Alguns productors (ex.: a Vinyó) elaboren vi escumós en llauna (no anomenat cava per temes de mètode i regulació). • Gran creixement del pet-nat (petillant natural) en aquest format: - Alguns cellers deixen que la fermentació acabi dins la llauna, aprofitant la tecnologia actual. - Això genera productes molt interessants i originals. Consum responsable i moda healthy Es matisa que el vi no és “healthy” per definició, però: • La tendència actual cerca menys graduació alcohòlica. • El focus és gaudir de l’experiència del vi, més que no pas emborratxar-se. • El vi en llauna s’adapta bé a aquesta moda: racions petites, alcohol moderat, contextos informals. Preu i accessibilitat Quant a preus: • Llaunes des d’uns 2 € fins a 5 €, depenent de la qualitat i l’elaboració. • Sol ser més econòmic que comprar una ampolla sencera d’un vi similar. Això facilita provar referències noves sense gran compromís econòmic. Conservació i servei Algunes consideracions finals: • La conservació recomanada és similar a la de qualsevol vi jove: lloc fresc i sense canvis bruscos de temperatura. • Cal vigilar només que no es passi de fred, sobretot en vins negres; si passa, simplement es deixa temperar una mica. • Amb el vi blanc, el risc d’excedir-se de fred és menor i fins i tot pot ser desitjable en entorns informals. Tancament de programa L’episodi es tanca amb to festiu i proper: • S’agraeix al Jordi la seva aportació sobre tendències innovadores del vi. • El Blai Ferran declara que cuinarà poc però menjarà bé i es cuidarà. • La Xili deixa clar que a casa seva no sobra mai mitja ampolla de vi perquè el que resta serveix per fer fricandó. • La presentadora anima tothom a: - Cuinar molt. - Menjar bé. - Deixar-se convidar de tant en tant, no carregar-se-ho tot un mateix. Anuncien una pausa de vacances i el retorn del programa cap al 13 de gener, després de Reis, “farts i contents”. En resum, és un episodi molt nadalenc que combina: • Tradició gastronòmica catalana (escudella, cardolla, canelons, tortell, tronc, torrons). • Testimonis reals del carrer sobre menús i dinàmiques familiars. • Recepta tècnica i detallada del caldo de Nadal. • Reivindicació del comerç local (pastisseria Méndez). • Mirada moderna sobre el món del vi amb la irrupció del vi en llauna.
Rubí al dia, d'11 a 12h54'#765 - Història de Rubí i consells per Nadal
Introducció L’episodi de Rubí al dia, d'11 a 12h combina dos blocs principals: • Patrimoni i història de Rubí a través del Centre d’Estudis Rubinencs i el nou conte infantil Els ibers a Rubí. • Salut i festes de Nadal, amb consells del farmacèutic Marc Toró per sobreviure als grans àpats nadalencs. 1. Centre d’Estudis Rubinencs i el conte Els ibers a Rubí 1.1. El butlletí núm. 91 i l’arxiu fotogràfic Participen Núria Julià, Helena Buixader, Quico Buil i Jordi Vilalta. Expliquen que el butlletí núm. 91 del Centre d’Estudis, iniciat l’any 1982, es dedica a l’arxiu fotogràfic del Museu de Rubí. • Es presenten unes 30 fotografies històriques de Rubí, de 1887 a 1962. • Imatges clau: treballadors al Vapor Vell (1887) i la piscina de les Bases de la Seda just abans de la Rierada del 62. • Cada fotografia porta una explicació detallada segons la informació disponible. “Hi ha molts aspectes de la història de Rubí que encara s’han d’explicar, molts punts foscos, molta cosa per estudiar.” El Centre d’Estudis anima gent jove i investigadors locals a publicar resums de treballs finals de grau i estudis sobre Rubí. 1.2. Naixement del conte Els ibers a Rubí El conte és un encàrrec del Centre d’Estudis a la Núria (text) i l’Helena (il·lustracions). • És el primer conte infantil que explica la història de Rubí pensat per a nens molt petits (lletra de pal). • Forma part d’una trilogia: ibers → romans → edat mitjana. • Ideat inicialment per Quico Buil, desenvolupat per l’equip del Centre d’Estudis i les autores. Procés de creació: • El Centre d’Estudis facilita articles, butlletins i anotacions perquè les autores sintetitzin el contingut. • La Núria busca un fil conductor narratiu: un avi i una neta terrissaires d’avui que “viatgen” al passat i es transformen en ibers. • Es treballen temes com: - Com era un poblat iber i la seva ubicació (Castell, zona de Can Fatjó). - Oficis, jerarquies socials i rituals d’enterrament. - Elements arqueològics locals: estela ibèrica, forn iber, cremadors, paviment ibèric. L’Helena remarca l’equilibri entre rigor històric i imaginació infantil: • Respecte pels detalls arqueològics (àmfores, pentinats, joies, roba…). • Referència constant a peces que es poden veure al Museu del Castell de Rubí o al Museu Arqueològic de Catalunya. 1.3. Funció educativa i pública del conte El conte té diversos objectius: • Acostar la història de Rubí als infants i despertar-ne la curiositat. • Facilitar un vincle intergeneracional (avis-nets, famílies llegint abans d’anar a dormir). • Ser una eina per a gent nouvinguda que vol aprendre català. • Ajudar a comprendre que conèixer les arrels permet entendre millor el Rubí actual. Es destaca, amb orgull, la importància històrica de Rubí en època ibera i romana: “He descobert coses que no sabia, que Rubí era tan important… Després de Barcelona nosaltres.” 1.4. Distribució, preu i suport local On es pot trobar el llibre: • Llibreries de Rubí: Recó del Llibre, SABREMÉS Vilalta, L’Ombra, Lectors al tren, i possiblement altres. Formats i preus: • Conte sol: 10 €. • Pack rubinenc: 15 €, inclou: - El conte. - Una bossa dissenyada per l’empresa local Rubitex amb la il·lustració de la portada. - Una capseta de colors. Finançament: • Patrocini important dels Germans Boada. • L’Ajuntament de Rubí compra una partida de llibres, facilitant-ne l’edició. Les autores treballen altruistament, subratllant el seu compromís amb la ciutat i la voluntat de deixar una empremta cultural. 1.5. Presentacions públiques i participació escolar S’expliquen dues presentacions diferenciades: • Presentació del butlletí: Museu Vallhonrat, a les 18 h. • Presentació del conte: Biblioteca, a les 18 h (l’endemà), a l’Auditori. La presentació del conte inclou: • Participació de representants municipals. • Lectura pública del conte per alumnes de tres escoles: Regina Carmeli, Ribas i Xaloc. • Venda per primera vegada del conte i del pack. Es planteja com una tarda familiar on pares i criatures puguin combinar la part “seriosa” (presentació) amb l’experiència lúdica del llibre. 2. Sant Muç i la divulgació del patrimoni 2.1. Visites a l’ermita de Sant Muç El Centre d’Estudis explica el projecte de visites guiades personalitzades a l’ermita de Sant Muç. Context: • Les restriccions d’accés al medi natural permeten visitar espais accessibles per carretera asfaltada o ben delimitats. • L’ermita de Sant Muç compleix aquests requisits; no es fan rutes pel bosc, només visita a l’ermita. Objectius: • Recuperar el paper central de l’única ermita sencera que queda a Rubí. • Evitar que només s’obri un o dos cops l’any (Xatos, festa de primavera, festa de tardor). • Donar valor a les pintures barroques del segle XVIII, recentment restaurades. Projecte d’obertura regular: • Obertura prevista el primer diumenge de mes de febrer a juliol i de setembre a desembre. • Es vol implicar parròquia, entitats i Ajuntament per generar més activitat cultural a l’ermita. • Ja hi ha hagut actuacions: tractament de conservació, trasllat de mobles històrics a la sagristia, exposició fotogràfica. 2.2. Presència a xarxes socials El Centre d’Estudis Rubinencs ha fet una aposta forta per la difusió digital del patrimoni: • Actius a Facebook (des de fa ~10 anys, amb uns 6.000 seguidors, l’entitat cultural més seguida de la ciutat). • També presents a Instagram, X (antic Twitter) i TikTok. • Publiquen continguts diaris sobre història i patrimoni de Rubí. Es destaca la col·laboració de Marcela i Carles, que impulsen l’ús del vídeo, malgrat les seves noves obligacions laborals. 2.3. Projectes amb la Fundació Bosch i Cardellach El Centre d’Estudis col·labora amb la Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell) en la recollida de fitxes de patrimoni immaterial del Vallès. • Una fitxa és un estudi detallat (no només quatre línies) sobre un element de patrimoni immaterial: danses, festes, gastronomia, etc. Projectes rubinencs destacats: • Festes del carrer Sant Jaume: - Elaboració de la fitxa a càrrec de Natàlia Jiménez (historiadora i responsable de Rubí Guiem). - Previstes publicacions i/o conferències sobre aquest material. • Masia de Can Balasc i patrimoni rural: - Participació en un curs/congrés sobre patrimoni rural. - El Lluís García, expert en masies del Vallès, explicarà les transformacions de la masia i la seva conversió recent en cooperativa. La idea central és popularitzar la història, treure-la d’una imatge elitista i apropar-la a la ciutadania amb llibres, activitats i accions divulgatives. 3. Projectes sobre la Guerra Civil i memòria històrica (2026) De cara al 2026, coincidint amb el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, el Centre d’Estudis prepara diversos actes. 3.1. Conferències programades • 13 de gener: segona part de la conferència Rubí i la Guerra Civil en color, a càrrec de Manel Soler: - Màxim especialista local en Guerra Civil. - Escriptor de novel·la policíaca i col·laborador habitual a la ràdio. - Està preparant una novel·la històrica ambientada a la Guerra Civil a Rubí. - Farà també un article sobre els inicis de la Guerra Civil a Rubí, previst pel butlletí de juny. • Març (al voltant del Dia de la Dona): conferència de Begoña Pérez: - Historiadora que treballa sobre el paper de la dona a la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil. - S’enfocarà en la memòria i el protagonisme femení en el conflicte. 3.2. Altres línies de treball • Contactes amb l’Orfeó Euterpe / sector vinculat a la CGT per una conferència sobre col·lectivitzacions durant la Guerra Civil. • Possibles noves activitats si l’Ajuntament de Rubí impulsa actes commemoratius; el Centre d’Estudis es posa a disposició per coordinar esforços i evitar treballar de forma dispersa. L’objectiu global és enfortir la memòria històrica local i fer-la accessible, amb una mirada àmplia que incorpori també la perspectiva de gènere i la vida quotidiana. 4. Salut i àpats nadalencs amb el farmacèutic Marc Toró A la segona part del programa entra el Marc Toró, farmacèutic de capçalera de RÀDIO RUBÍ (farmàcia Can Oriol), per parlar de com gaudir del Nadal sense destrossar la salut digestiva. 4.1. Més urgències i mals hàbits durant Nadal Marc aporta dades per contextualitzar el problema: • La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències calcula un augment del 7% de visites a urgències per intoxicacions alimentàries i trastorns intestinals durant les festes. • L’American Heart Association indica que: - El 80% de les persones trenquen del tot els seus bons hàbits alimentaris durant Nadal. - Un 45% no fa cap activitat física (ni tan sols caminar) en aquestes dates. Això explica per què apareixen: • Més empassos, malestars gàstrics i intoxicacions. • Sensació de pesadesa, restrenyiment i pitjor descans. El missatge clau és: es pot gaudir dels àpats sense patir després, si hi ha una mica de planificació i sentit comú. 4.2. Cinc consells bàsics per sobreviure als àpats 4.2.1. No arribar a taula amb gana • Error freqüent: “Com que avui hi ha dinar de Nadal, no esmorzo per guardar gana”. • Recomanació: fer un esmorzar lleuger però complet i saludable. Fruites especialment útils: • Síndria, papaya i pinya: - Tenen molt contingut d’aigua, faciliten el trànsit intestinal. - La pinya aporta bromelaïna, que accelera la digestió i el metabolisme dels greixos. La pinya es recomana: • Com a esmorzar el dia de l’àpat. • O com a postres abans dels torrons i dolços. 4.2.2. Vigilar les proporcions: el “plat de Harvard” Marc proposa tenir present el model del plat de Harvard com a guia visual, tot i que en festes sigui difícil aplicar-lo al 100%: • 50% vegetals (verdures i hortalisses en diferents formes, no cal que siguin bullides). • 25% hidrats de carboni (arròs, patata, pasta, pa… preferentment integrals). • 25% proteïna de qualitat (peix, carn magra, llegums, ous). Aplicat al Nadal: • Si a la taula hi ha un plat de tomàquets, amanides o verdures elaborades de manera atractiva, cal incorporar-los conscientment. • Això ajuda a: - Evitar pics hiperglucèmics. - Reduir el risc de guanyar pes. - Millorar el trànsit intestinal. També interpel·la qui cuina el menú: • Acompanyar el peix o la carn amb hidrats moderats i força verdura ben presentada i gustosa, aprofitant que és un àpat “especial”. 4.2.3. Menjar a poc a poc i mastegar bé Més enllà del sentit comú, Marc ho fonamenta fisiològicament: • Mastegar lentament activa hormones com el GLP-1, responsable de la sensació de sacietat. • Si donem temps al cervell perquè aquesta hormona actuï, ens aturem abans i reduïm el risc d’afartar-nos. En el context de Nadal: • Els àpats són llargs (2–3 hores); no té sentit menjar de pressa. • Combinar conversa i menjar lent millora: - El gaudi global de l’àpat. - La digestió i el benestar posterior. 4.2.4. Evitar l’alcohol amb l’estómac buit Punts clau: • Hi ha la falsa idea que algunes begudes alcohòliques sacien, però en realitat: - Sovint augmenten la sensació de gana. - Aporten sucres d’absorció molt ràpida. • L’alcohol enlenteix la digestió, deshidrata i empitjora el trànsit intestinal. Recomanacions: • No començar el vermut o el primer got sense haver menjat res. • Combinar sempre l’alcohol amb aigua per millorar la hidratació. • Beure amb moderació i prioritzar begudes menys carregades de sucre. 4.2.5. El “descans actiu” després de l’àpat Marc introdueix el concepte de descans actiu, que vol dir no quedar-se al sofà estirat immediatament després de dinar. Suggeriments: • Fer una petita caminada, encara que sigui curta. • Jugar amb els nens o els nets, moure’s suaument. Beneficis demostrats (Universitat de Goethe, Frankfurt): • Reducció del pic hiperglucèmic postpandrial (després de l’àpat), sobretot en persones amb diabetis o sobrepès/obesitat. • Millora de la motilitat intestinal, cosa que facilita la digestió. Important: • No es tracta de fer esport intens (totalment desaconsellat just després de menjar molt). • Es tracta d’una activació suau, pensada per ajudar el cos a gestionar millor l’excés. 4.3. Després del Nadal: la sensació de “detox” Es comenta que al gener molta gent arriba a la farmàcia amb la sensació de “cos brut” i ganes de netejar l’organisme: • Augmenta el consum de productes com extractes de pinya o carxofa, amb efecte detoxificant i digestiu. • Aquesta necessitat de “neteja” és un símptoma clar que durant les festes alguna cosa s’ha fet malament en l’alimentació. Marc anima a anticipar-se: • Aplicant els 5 consells és més fàcil que no calgui tanta “detoxificació” posterior. 5. Tancament del programa La presentadora Belén Tierno Nebot agraeix la feina de: • El Centre d’Estudis Rubinencs i les autores del conte per la tasca de divulgació històrica i educació patrimonial. • El Marc Toró pels consells pràctics per gaudir de les festes sense problemes digestius. Es desitja que molts nens i nenes llegeixin història de Rubí aquest Nadal i que l’audiència pugui celebrar amb salut i coneixement. El programa es tanca anunciant el retorn de Rubí al dia l’endemà al matí amb Pamela Martínez Ortega i refermant el compromís de RÀDIO RUBÍ amb la informació i el patrimoni local.
Entrevistes Rubí al dia19'#2084 - Quins tipus de conflictes hi ha i com funciona el servei de mediació
Visió general del conflicte L’entrevista amb Manel Salvador, tècnic de mediació de l’Ajuntament, tanca la secció anual de convivència i civisme parlant sobre conflictes i mediació. Què és un conflicte? El conflicte és part natural de la convivència: ni bo ni dolent per si mateix. No s’ha de confondre conflicte amb violència: la violència implica dany; el conflicte és una situació de desacord. Sol aparèixer quan hi ha: Manca de comunicació. Desequilibri entre les parts (una vol imposar-se a l’altra). Percepcions, malentesos, prejudicis, estereotips i rumors que deformen la imatge de l’altre. "El conflicte simplement és; el problema és com l’afrontem i el gestionem." Tipus de conflictes i origen Poden ser: Bipars: entre dues persones. Multipart: entre grups o col·lectius, amb gestions molt més complexes. Sovint neixen de petites situacions quotidianes (un veí que no saluda, sorolls de la comunitat, etc.) que es converteixen en estereotips negatius i tensions permanents. Fases del conflicte Manel descriu tres fases principals: Fase de “lactància” (inici) El conflicte comença a fraguar-se. Apareix una percepció d’injustícia, de desigualtat o d’interessos trobats. S’inicia la crispació. És la fase ideal per intervenir en clau de prevenció. Fase d’esclat Creixen tensió i emocions fortes. Es van acumulant fets, malentesos i retrets. Fase de bloqueig Hi ha desconfiança profunda, comunicació trencada i posicions molt rígides. S’obre una "escletxa" gran entre les parts i costa generar propostes. És en aquesta fase quan els casos arriben més sovint al servei de mediació. "Els conflictes, si no s’hi intervé, sempre empitjoren, no es resolen sols." Aprenentatges després d’una mediació Les persones i grups que ja han passat per un procés de mediació: Disposen de més eines per gestionar futurs conflictes. Saben com plantejar el problema, com regular els temps i l’escalada. Desenvolupen una cultura del diàleg i una actitud més empàtica. A nivell grupal, això ajuda a consolidar hàbits de comunicació i prevenció. El paper del mediador Funcions bàsiques El mediador és una tercera persona imparcial, neutral i voluntària. No decideix ni imposa solucions: Acompanya les parts. Dona eines i recursos per millorar la comunicació. Ajuda a reconèixer i assumir el conflicte. Treballa especialment amb: Persones desbordades per la situació. Casos on el problema aparent sembla "petit" (com els sorolls), però té una gran càrrega emocional. Corresponsabilitat La corresponsabilitat és clau: El conflicte és de les parts implicades, no del mediador. El mediador marca pautes i ofereix eines, però són les persones les que han de voler avançar. Problemes freqüents: Tendència a culpar només l’altra part (“jo no tinc cap problema, és ell/ella”). Manca d’autoanàlisi i d’empatia. "Si vostè no vol fer seu el conflicte, difícilment avançarem cap a una resolució." El procés de mediació i les seves dificultats Diagnosi i trobada Primer es fa una entrevista individual amb cada part per entendre: Relat dels fets. Necessitats, interessos i emocions. Sovint els relats són radicalment diferents, casi com si fossin "d’un altre planeta". El repte del mediador és trobar un terreny comú entre discursos oposats. Trobada conjunta Objectiu ideal: que les parts recuperin el diàleg. El millor escenari és quan: S’asseuen a la taula després de anys sense parlar-se. En pocs minuts comencen a explicar-se, aclarir fets i reconstruir confiança. El mediador, llavors, "està però no està": Va retirant-se del centre i deixa que siguin elles qui construeixin l’acord. No hi ha fórmules màgiques No existeix una fórmula universal; cada cas és diferent. Hi ha acords que: Funcionen bé i es mantenen en el temps. S’esgoten ràpidament i cal revisar-los. Les persones poden donar sorpreses positives (obertura, empatia) o negatives (rigidesa, tancament sobtat). El valor de la informació i la confidencialitat El mediador sovint coneix informacions molt rellevants (salut, situacions personals, etc.) que: Podrien canviar completament el punt de vista de l’altra part. No pot revelar per exigència de confidencialitat i neutralitat. Es treballa amb la part que té la informació perquè decideixi si la vol compartir i quan. Cas il·lustratiu: una dona amb hipersensibilitat al soroll i un conflicte pels sons d’unes classes de ball. Quan finalment explica la seva condició mèdica, la percepció del veí canvia i el conflicte es desbloqueja. Mediació vs. via judicial Limitacions de la via judicial La via judicial: Té un ritme lent i molt pautat. S’enfoca en infraccions i sancions, no en la relació entre les persones. Sovint acaba amb multes o decisions que no resolen l’arrel del conflicte. Moltes persones van directament al jutjat i després descobreixen que: Totes dues parts han estat sancionades. El problema de fons continua exactament igual. Aposta per la mediació S’està impulsant des de l’advocacia i una nova llei de mediació que: Recomana o fins i tot obliga a intentar un acord de mediació abans d’entrar plenament en procés judicial. Beneficis de la mediació: Dona veu a totes les parts. Permet abordar l’iceberg del conflicte: allò que no es veu però pesa (història, emocions, pors). Pot generar acords més estables i assumits per tothom. Conflictes que NO són mediables Hi ha situacions on la mediació no és adequada ni possible: Conflictes de valors o creences profundes: Pràctiques religioses o culturals fonamentals. Valors personals bàsics que no són negociables. Violència i maltractament de gènere: Són casos que no es medien; requereixen altres vies de protecció i intervenció. Missatge final a la ciutadania A les persones que viuen un conflicte i no s’atreveixen a demanar ajuda, Manel els anima a: Apropar-se al servei de mediació. Plantejar la seva situació per rebre escolta, anàlisi i assessorament. Entendre la demanda no com una “petició d’auxili”, sinó com un exercici de responsabilitat i maduresa. "Que no es perdi mai l’oportunitat de venir i plantejar el conflicte; pot ser el primer pas per canviar-lo." Com contactar amb el servei A través de la web de l’Ajuntament. Trucant a l’Ajuntament a l’extensió 6591. Adreçant-se presencialment al servei per concertar dia i hora. L’entrevista es tanca amb agraïments i bons desitjos de Nadal i any nou, tot anunciant que la secció tornarà el 2026.
La Tertúlia de Rubí al dia58'#1122 - Segona estació, casino i sacsejada al PSOE
Tema 1 – Segona estació de ferrocarrils a la Llana Eix central del debat: la segona estació de Rubí a la Llana i la seva vinculació al nou POUM i al desenvolupament urbanístic de la zona. Context urbanístic • La Generalitat condiciona la nova estació a urbanitzar i requalificar la zona industrial de la Llana (àmbit Picaguilera – Vapor Nou). • El nou POUM preveu: • Transformar sòl industrial en nou barri residencial amb comerç i equipaments. • Nova centralitat urbana que connecti amb la Plana del Castell. • Dos nous equipaments municipals, inclòs el nou ajuntament a l’antiga Picaguilera. • Nous habitatges també al Vapor Nou i zona de serveis com a pont amb el polígon. "L’estació la necessitem igualment, tant si aquelles zones es transformen com si no" (Josep Milà) Necessitat de la segona estació • Reivindicació històrica de la ciutat. • Donaria servei: • A les urbanitzacions de la banda nord (uns 15.000 habitants). • A veïns del Rubí nord i de l’altra banda de la riera. • Es considera que la demanda actual ja justifica l’estació, sense esperar el desenvolupament complet del POUM. Debat sobre el condicionament al POUM • Consens que l’estació és imprescindible, però discrepàncies sobre el ritme i les condicions: • Arguments favorables a avançar l’estació: • Rubí té només una estació en un terme molt llarg, mentre Sant Cugat en té 7 i Terrassa 5. • Hi ha precedents d’estacions fetes abans del desenvolupament complet (exemple: Hospital General). • El condicionament de Territori es veu com una decisió política, no tècnica. • Arguments a favor de lligar-ho al planejament: • Cal tenir modificacions urbanístiques aprovades per poder fer: • Pàrquing dissuasiu adequat al tipus d’usuaris (molts venen amb cotxe de les urbanitzacions). • Accessos i infraestructures d’arribada. • Es vol evitar fer-ho “a pedaços” sense una visió integral de l’entorn. Mobilitat i finançament d’infraestructures • Element clau del POUM: nous ponts i passeres per sobre de la riera per cosir la ciutat. • Debat sobre qui ha de pagar aquests ponts i passeres: • Es proposa que una part important del cost vagi a càrrec dels promotors privats com a càrregues urbanístiques. • Es remarca la riera com a cicatriu històrica que trenca la ciutat, i que el POUM ha de resoldre. Calendari i escepticisme amb el POUM • El POUM està en fase avançada de redacció. • Es preveu una aprovació inicial cap al 2026, molt a prop de les eleccions municipals. • Es valora positivament el treball de consens i transparència a la comissió de seguiment. • Alhora, hi ha escepticisme: el planejament vigent és del 1981 (actualitzat el 1986) i diversos intents de nou POUM han fracassat per manca de consens polític. • Es lamenta que això hagi fet perdre oportunitats urbanístiques (potser també la segona estació) i es reclama que ara sí arribi a bon port. Tema 2 – Reinauguració del Casino de Rubí Segon gran bloc: celebració i valoració de la reinauguració del Casino com a equipament cultural central i símbol històric. Espectacle inaugural i relat històric • Direcció artística: Àngel Miquel (director de la sala) amb Manu Fuster d’assistent. • Espectacle concebut com un recorregut cronològic per la història del casino i de la ciutat (des de 1928 fins al 2025), amb talent exclusivament local. Contingut de l’acte • Obertura amb fragments de l’òpera Carmen, com el 1928: • Eduard Saez (director de l’Escola de Música Pere Burés) i la pianista Raquel Portales a quatre mans. • La cantant Montserrat Bertral interpretant l’havanera. • Alternança de dansa i teatre per retratar fites del segle XX a Rubí: • Guerra Civil i dictadura. • Transformació de Cambra Agrària a Casino Español (1942). • La riuada del 1962, amb el casino com a espai d’acollida. • Moment teatral destacat: • L’actor Enric Majó interpreta el monòleg del Manelic de Terra Baixa, obra que ell mateix ja havia fet al casino als anys 80. • És l’únic moment en què el públic trenca la consigna de no aplaudir, pel seu impacte. • Narració a càrrec de les actrius Montserrat Bertroli i Isabel Blasco. Final simbòlic i mirada al futur • Final cíclic: • Cant clàssic (Montserrat Bertral i Carme Jiménez) que es transforma en versió urbana amb balladors de Les Bart i Vuit Temps vestits de carrer. • Missatge de fons projectat a l’escenari: "Tot allò passat no és sinó el pròleg del que encara ha de venir" (Shakespeare) • Voluntat explícita: el casino ha de ser un espai per a la creació artística i els nous talents, especialment joves, que hi puguin fer les seves primeres experiències escèniques. Valoració de l’equipament restaurat • Emoció especial entre la gent gran que havia viscut els valls del casino i hi havia conegut les seves parelles. • Es recorda el personatge del Calafí, que vigilava que les parelles ballessin “a distància” – anècdota que il·lustra com han canviat els temps. • S’elogia la rehabilitació respectuosa: • Manté l’essència històrica (fusta, volum, estructura) però amb ús i confort actuals. • Es mostra un vídeo comparant l’antic i el nou espai, subratllant la continuïtat. Ús cultural i associatiu • El casino se suma a la Sala, la Biblioteca i l’Ateneu com a quart gran espai per a entitats. • Avantatges funcionals: • Cadires mòbils que permeten convertir la sala en pista de ball, a diferència de la Sala, on les butaques són fixes. • Possibilitat d’acollir concerts, balls socials, teatre, activitats de gent gran i propostes juvenils. • Es reclama que sigui un espai permeable a les iniciatives ciutadanes, no només a programació institucional. Bar, terrassa i vida urbana • S’insisteix en la importància de recuperar el bar del casino: • Històricament, la gent passava directament de la sala al bar i viceversa, donant molta vida a l’equipament. • Ara hi ha espai per al bar, però falta completar la licitació; mentre no hi hagi adjudicació, no funcionarà. • Record de la terrassa exterior al xamfrà com a lloc emblemàtic per fer el vermut al centre de Rubí. • L’equipament es veu com: • Un dels millors emplaçaments possibles a la ciutat. • Una gran oportunitat perquè la nova generació creï les seves pròpies memòries al casino, compartint espai simbòlic amb la gent gran. Tema 3 – Nou abonament únic estatal de transport públic Tercer bloc: l’anunci de Pedro Sánchez d’un abonament únic estatal i la seva lectura política. Mesura anunciada • Creació d’un abonament únic mensual de transport vàlid a tot l’Estat: • 60 € mensuals (preu general). • 30 € per a menors de 26 anys. • Cobreix: • Rodalies, Mitja distància i autobusos estatals. • Aprobació prevista com a reial decret llei en l’últim Consell de Ministres de 2025. • Es mantindran les ajudes vigents al transport públic, incloses les bonificacions que a Catalunya ja s’han pactat (50% als abonaments el 2026). Funcionament i encaix amb Catalunya • L’abonament s’adquirirà pels canals habituals dels operadors (web, app, taquilla). • En el cas dels joves, caldrà registre previ a la web del Ministeri de Transports per obtenir el codi de descompte. • El govern espanyol vol que s’hi adhereixin els sistemes autonòmics, com Ferrocarrils de la Generalitat. • Es remarca que cal veure com es coordina amb el sistema tarifari propi de Catalunya i l’acord de bonificacions del 50%. Valoració de la mesura • Consens que la mesura, en si mateixa, és positiva i difícil de rebutjar: • Beneficia sobretot joves i treballadors que usen el tren diàriament. • Redueix costos i incentiva l’ús del transport públic. • Es reconeix que el timing de l’anunci també respon a un objectiu polític: • Desplaçar el focus del debat sobre la crisi del PSOE. • Presentar una “bona notícia” enmig d’un clima advers. Limitacions estructurals • Es recorda que el problema de fons no és només el preu, sinó la qualitat del servei: • Retards i incidències cròniques a Renfe – Rodalies. • Estacions en estat degradat a molts punts de Catalunya (exemple: Calaf). • Sensació d’inseguretat i deixadesa en algunes estacions. • En contraposició, els usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat es mostren més satisfets, malgrat les mancances. Connexions deficients i paper dels autobusos • Es destaquen males connexions radials entre municipis metropolitans sense passar per Barcelona: • Exemple: Rubí – Cornellà: • 20 minuts en cotxe, però 1,5–2 hores en transport públic (tren + metro + bus). • Això fa que molta gent triï necessàriament el vehicle privat. • Es critica que, malgrat els discursos, el sistema de transport continua molt Barcelona-cèntric (radial), de forma similar al model criticat a Madrid. • Es proposa potenciar també un “país d’autobusos”: • Les carreteres ja existeixen; crear noves línies d’autobús intermunicipal pot ser més ràpid i barat que grans noves línies ferroviàries. • Especialment útil per connexions entre municipis de corona metropolitana (Rubí, Montcada, Ripollet, Cerdanyola, etc.). • Es recorda que ja hi ha autobusos universitaris ràpids des de Barcelona cap a municipis perifèrics, i que aquest model es podria ampliar i estendre. Tema 4 – Crisi del PSOE, feminisme i corrupció Darrer bloc: balanç polític de Pedro Sánchez, casos de corrupció i d’assetjament, i futur de la legislatura. Missatge polític de Sánchez • Roda de premsa de balanç de 2025 amb diversos missatges clau: • Reconeix errors en matèria de feminisme. • Defensa que el PSOE ha actuat amb “contundència i transparència” davant els casos de corrupció. • Insisteix que no dimitirà i que esgotarà la legislatura fins al 2027. • Retrat del context: • Escenari internacional incert. • Oposició que qualifica de “més estèril, destructiva i ultra dels últims temps”. • Parlament molt fragmentat i plural, sense majories sòlides, que el govern diu respectar com a expressió directa de la voluntat ciutadana. Relació amb l’independentisme català • Sánchez es mostra convençut que l’amnistia i la seva aplicació a Carles Puigdemont ajudaran a normalitzar relacions amb Junts i ERC. • Anuncia que rebrà Oriol Junqueras a la Moncloa després de Reis per tractar el nou sistema de finançament autonòmic. Debat a la taula sobre la crisi • Es distingeixen tres nivells: Durada de la legislatura • Es considera raonable que un govern intenti esgotar el mandat si no hi ha una crisi absolutament insostenible. • Es recorda que qui pot convocar eleccions normalment ho fa quan creu que les pot guanyar. Casos de corrupció • S’alerta que són molt golosos mediàticament i que caldrà veure què s’acaba provant judicialment. • Es recorda que en les últimes setmanes també hi ha hagut casos que afecten PP i Vox, però això no eximeix el PSOE d’assumir responsabilitats. Casos d’assetjament • Es considera l’àmbit més greu i més intolerable. • Es reclama que, quan un partit es presenta com a referent feminista, davant denúncies d’assetjament cal: • Demanar perdó amb claredat i sense excuses. • Actuar ràpid i amb contundència interna. • Es critica que la societat encara té molts problemes per gestionar aquests casos: • Dificultat perquè les víctimes denunciïn a cara descoberta. • Tendència a dilatar processos i, de facto, encobrir comportaments. Mirada autocrítica i guerra política • Es lamenta que la mala praxi interna en partits progressistes posi en qüestió un govern que ha impulsat avanços socials importants i que ha costat molt de configurar en un context d’ascens de la dreta i l’extrema dreta. • Es reconeix alhora que: • El govern ha estat sota atac constant, i que molts temes surten a la llum perquè s’estan fent coses i s’ocupa el poder. • Però si passen, passen de veritat, i no es pot justificar res pel fet que “als altres també els passa”. • Es conclou que cal aprofitar aquesta crisi per netejar pràctiques arcaiques dins les organitzacions polítiques i reforçar mecanismes interns de prevenció i resposta. Fil conductor de l’episodi Tot l’episodi gira, en el fons, sobre com les infraestructures i les institucions condicionen la vida quotidiana a Rubí: • La segona estació i el POUM com a claus per a la mobilitat diària, la cohesió urbana i el futur creixement de la ciutat. • El casino com a memòria col·lectiva i nou motor cultural per a totes les generacions. • Les polítiques de transport estatal i la qualitat del servei com a factors determinants per canviar hàbits de mobilitat. • La crisi del PSOE i la manera de gestionar el poder com a marc polític de fons on es decideixen totes aquestes qüestions.
Rubí al dia, de 9 a 10h56'#718 - App Rubí Match, mediació i esports locals
Panorama general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, de 9 a 10h a RÀDIO RUBÍ combina tecnologia cívica, convivència ciutadana i actualitat esportiva i cultural. S’hi presenten noves eines de l’Ajuntament, es reflexiona sobre la gestió de conflictes i es repassen els principals resultats esportius del cap de setmana, tancant amb agenda d’aniversaris i recomanació musical nadalenca. 1. Rubí Match: l’app per connectar amb la ciutat Concepte i objectiu • L’Ajuntament llança Rubí Match, funcionalitat integrada a l’app Rubí Ciutat que permet “fer match” amb activitats del municipi. • Neix de la frustració ciutadana: molta gent diu “això s’ha fet i no ens n’hem assabentat”. Hi ha una agenda de ciutat molt completa (Ajuntament, entitats, comerços), però poc aprofitada. • Objectiu central: • Fer arribar informació rellevant de manera personalitzada i lúdica, inspirant-se clarament en el funcionament de les apps de cites tipus Tinder. • Reduir la sensació de desconnexió i reforçar el sentiment de pertinença: demostrar que a Rubí “hi ha de tot” per desenvolupar el projecte de vida. Funcionament bàsic • Per utilitzar Rubí Match cal: • Descarregar l’app Rubí Ciutat. • Entrar-hi: el segon slide ja és Rubí Match. • Registrar-se amb correu i contrasenya. • L’usuari veu un seguit d’activitats i hi interactua (like / no like), tal com en una app de cites. • Algoritme d’aprenentatge: • Al principi mostra “de tot”: “els guapos i els feos”. • A mesura que vas fent match, l’eina aprèn i filtra les activitats segons interessos reals (infantils, familiars, medi natural, cultura, etc.). • Es crea una pestanya d’“activitats d’interès” amb el recull d’allò que has marcat positivament. Continguts: activitats i informació municipal • No només hi surten propostes de lleure: • Activitats de l’Ajuntament (cultura, medi ambient, Nadal, etc.). • Activitats d’entitats i comerços, sempre que estiguin prèviament a l’agenda de ciutat de rubi.cat. • Procediment per a entitats: • No publiquen directament a l’app; han de demanar l’alta de l’activitat a l’agenda de ciutat del web municipal. • Un cop allà, la informació es bolca automàticament a Rubí Match. • També es mostren notes de premsa de l’Ajuntament: • No totes, sinó les que l’algoritme relaciona amb els teus interessos (medi ambient, cultura, medi natural, etc.). Dades, privacitat i ús intern • L’Ajuntament recull dades d’ús, no per identificar persones sinó per: • Analitzar què genera més interès. • Ajustar la programació de serveis i activitats (més excursions, més visites al medi natural, etc.). • Pel que fa a la privacitat: • El detall tècnic recau en els serveis informàtics, però l’aplicació incorpora la corresponent clàusula de protecció de dades. • La regidoria assegura que l’administració conserva i no ven aquestes dades, i que se’n fa un ús intern i responsable. Canvi de model de comunicació • Enquestes municipals indiquen que molta gent no s’informa perquè no vol, no pas perquè desconegui els canals (web, WhatsApp, etc.). • Rubí Match vol: • Allunyar-se de la informació massiva i invasiva. • Oferir informació “que et toca”, ajustada a gustos i hàbits. • S’hi veu una oportunitat clau per: • Arribar al segment 25–40 anys, públic familiar considerat “franja perduda”. • Integrar també gent gran, amb suport dels serveis municipals que els ensenyen a utilitzar l’app. Vincle emocional amb Rubí • L’eina es planteja com una via per “enamorar-se de Rubí”: • Veure concentrat, al mòbil, el ventall d’oferta familiar, cultural i de natura. • Confirmar que la ciutat disposa de recursos per al projecte de vida (infants, lleure, medi natural, comerç local, etc.). • Llançament estratègic en ple Nadal, aprofitant l’alta densitat d’activitats per enganxar nous usuaris que, idealment, la continuïn usant després. Evolució i millores futures • L’app és recent i està en fase de rodatge: • Encara s’hi han d’acabar d’activar algunes notificacions automàtiques (incloses les de Protecció Civil). • L’Ajuntament espera iterar i millorar Rubí Match igual com ha fet amb Rubí Ciutat, aprofitant el feedback i l’evolució tecnològica. • Missatge final a la ciutadania: • Descarregar, provar, jugar i gaudir. • Fer match amb activitats i, per extensió, amb la pròpia ciutat. 2. Convivència i mediació: entendre i gestionar els conflictes La darrera secció anual de mediació compta amb el tècnic municipal Manel Salvador, que aborda la naturalesa del conflicte, el paper de la mediació i els seus límits. Què és un conflicte? • El conflicte és definit com part consubstancial de la convivència: • No és, per se, ni bo ni dolent: “simplement és”. • S’origina per manca de comunicació, desacords, percepcions d’injustícia, intents d’imposar la pròpia visió, desequilibris de poder. • Cal deslligar conflicte i violència: • El conflicte és una discrepància; la violència són actes o actituds que causen dany. • No tot conflicte és violent, encara que sovint la gent els associï automàticament. • Darrere els conflictes solen aparèixer: • Malentesos i comunicació deficient. • Prejudicis i estereotips envers determinades persones o col·lectius. • Rumors, comparats amb un virus que muta però no desapareix, alimentant tensió i desconfiança. “El típic senyor que viu sol i no saluda genera un estereotip de persona antipàtica, i això ja crea una situació conflictiva a la comunitat.” Tipologies i abast dels conflictes • Poden ser bipars (entre dues persones) o multipart (grups, comunitats, col·lectius). • La gestió canvia: • En conflictes multipart cal encaixar moltes visions i interessos per trobar una resolució global. • Un conflicte entre dues persones no és necessàriament més fàcil, perquè pot tenir molta càrrega emocional i un històric complex. Fases del conflicte Manel descriu tres grans etapes: “Lactància” del conflicte (gestació) • S’hi acumulen percepcions d’injustícia, desigualtats, interessos en joc. • Augmenta la crispació, però encara hi ha marge per a la prevenció i una actuació primerenca. Esclat • El conflicte es fa evident: tensions obertes, discussions, enfrontaments. Bloqueig • S’ha trencat la comunicació, predomina la desconfiança i, a vegades, l’odi. • Les parts veuen l’altre com “el problema” i sovint neguen la pròpia responsabilitat. • És en aquesta fase quan més sovint arriba el cas al servei de mediació. Efecte de la mediació en futurs conflictes • Les persones o col·lectius que ja han passat per un procés de mediació: • Adquireixen eines per gestionar desacords. • Saben com afrontar-los, com regular els temps i com estructurar el diàleg. • És més probable que en futurs conflictes busquin ajuda abans (fase de lactància) i no només al bloqueig. Rol del mediador • El mediador no decideix ni imposa solucions: • És una tercera persona imparcial i neutral. • Treballa sempre amb voluntarietat: si alguna part no vol estar-hi, el procés s’atura. • Funcions principals: • Acompanyar i facilitar el diàleg. • Donar eines i recursos per afrontar el conflicte. • Ajudar persones desbordades emocionalment o sense habilitats comunicatives. • Es busca que les parts: • Recuperin la comunicació. • Puguin explicar el seu històric i els seus motius. • Construeixin acords propis, que solen ser més sòlids que les solucions imposades. Corresponsabilitat i dificultats habituals • La corresponsabilitat és clau: • El conflicte “és seu”, de les parts implicades. • El mediador marca pautes i ofereix eines, però no pot “resoldre” per ells. • Resistències freqüents: • “Jo no faré res, és l’altre el problema.” • Tendència a culpar només l’altra banda i a no revisar la pròpia part. • Sovint hi ha asimetries de sensibilitat: • Ex.: sorolls que una persona viu com una obsessió i una altra considera normals. • La mateixa situació genera percepcions radicalment diferents. Informació confidencial i seus efectes • La mediació es regeix per la confidencialitat: • El mediador pot conèixer informació personal (malalties, situacions familiars...) que no pot revelar sense consentiment. • Això pot resultar frustrant: • De vegades, una dada (per ex., una hipersensibilitat al soroll) podria canviar del tot la mirada de l’altra part. • Només quan la persona afectada decideix compartir-la, el clima es transforma i s’obre la porta a l’entesa. Mediació versus via judicial • La mediació no substitueix la via judicial, però s’hi planteja com a complement o alternativa prèvia. • Limitacions de la via jurídica: • Procés llarg, rígid, amb lògica de sanció o decisió unilateral. • Pot acabar amb multes per a ambdues parts i sense millorar la convivència. • Avantatges de la mediació: • Aborda no només el fet, sinó tot l’“iceberg” del conflicte: històric, emocions, context. • Permet acords més flexibles i adaptats a les necessitats reals. • Es promou una cultura del diàleg que pot prevenir futurs conflictes. • Marc legal: s’està potenciant la mediació des de l’advocacia i la normativa, animant o fins i tot requerint a les parts que explorin acords abans d’entrar de ple al jutjat. Conflictes que no es poden mediar Hi ha situacions que no són mediables: • Conflictes basats en valors o creences irrenunciables: • Pràctiques religioses, codis morals, prioritats vitals que la persona no està disposada a negociar. • Violència masclista i altres formes de maltractament greu: • En aquests casos, la mediació no és adequada ni segura, i cal recórrer a altres vies. Beneficis i missatge a la ciutadania • Resultats desitjables: • Que les parts puguin seure juntes, parlar i que el mediador vagi “retirant-se” perquè ja no és necessari. • Quan dues persones volen dialogar, “ja està molt guanyat”. • Missatge final: • Perdre la por a demanar ajuda i acostar-se al servei. • El primer pas és una trobada d’escolta i diagnosi, no un judici. • Es pot contactar via web municipal, telèfon de l’Ajuntament (extensió 6591) o presencialment, per fixar dia i hora. 3. Actualitat esportiva: clubs locals i competicions La secció d’esports, amb Toni Bravo Rodríguez, repassa l’activitat dels clubs rubinencs en plena època prenadalenca. 3.1. Copa de la Reina de futbol sala a La Llana • Protagonisme per a l’Esportiu Rubí femení. • Aquesta nit, al pavelló de La Llana, es disputa: • Tercera eliminatòria de la Copa de la Reina de futbol sala. • Hora: 20:45 h (tres quarts de nou del vespre). • Rival: Ceuta Agrupación Deportiva, equip de Primera Nacional. • Context competitiu: • L’Esportiu Rubí juga a Segona Nacional i afronta un repte de nivell superior. • El Ceuta acumula quatre derrotes consecutives, però han estat contra els millors equips de la seva lliga. • Dinàmica de l’equip local: • Les de Jordi Arxilla porten quatre victòries seguides i són terceres de la seva categoria. • Toni veu factible una “campanada” i destaca la bona forma de l’equip. • Importància de la classificació: • Guanyar significaria seguir endavant a la Copa de la Reina. • Això comportaria la visita a Rubí d’altres equips de gran nivell. 3.2. Bàsquet: CEP Sant Jordi • Equip masculí (Copa Catalunya): • Trencada una mala ratxa de cinc derrotes seguides. • Victòria contra el Bàsquet Sitges per 84–69. • Pugen fins a la 11a posició, amb 4 victòries i 6 derrotes, els mateixos números que el 9è classificat. • Es remarca la gran igualtat de la categoria: una victòria o derrota pot fer pujar o baixar molt a la taula. • Equip femení (Segona Catalana): • Triomf a la pista del Draft Gramenet per 55–67. • Continuen segones classificades, amb 8 victòries. • Es qualifica la seva temporada d’“excel·lent”. 3.3. Vòlei Rubí • Equip femení (entrenador: Lino Salamanca): • Són cueres, amb només 3 punts. • Darrer partit al pavelló de Can Rosés contra el Sant Adrià: derrota ajustada al tie-break. • Positiu: bon partit, arribant al cinquè set i guanyant el segon i el quart. • A millorar: massa errades no forçades en recepció i defensa; cal reforç individual per consolidar resultats. • Equip masculí (entrenador: Anthony Chacón): • Victòria 3–1 contra el Castellà. • Són tercers de Tercera Catalana. 3.4. Handbol: Juventud 25 de Septiembre • L’equip d’handbol del Juventud 25 de Septiembre pateix una nova derrota ajustada: • Marcador: 27–28 contra el Claret Gràcia. • És la segona derrota consecutiva per només un gol. • Cauen fins a la sisena plaça, amb 13 punts. 4. Aniversaris i cultura pop Amb Glòria Dalmas es repassa qui fa anys avui, 16 de desembre, tot barrejant cinema, sèries i futbol. • Theo James (41 anys): • Actor britànic, conegut sobretot per la saga Divergent. • La presentadora admet ser-ne una gran fan. • Zara Larsson (28 anys): • Cantant sueca, figura clau del pop contemporani. • Èxits com Lush Life la situen al panorama internacional. • Anna Popplewell (37 anys): • Actriu britànica, recordada per Les cròniques de Nàrnia. • Krysten Ritter (44 anys): • Actriu destacada en sèries com Jessica Jones i Breaking Bad. • Sergio Reguilón (29 anys): • Futbolista espanyol, amb trajectòria en clubs com el Tottenham Hotspur i pas per la selecció espanyola. 5. Recomanació musical: “Last Christmas” en clau actual El tancament musical de Robert Fernández s’inscriu en una setmana dedicada als clàssics nadalencs. El clàssic original • Cançó escollida: “Last Christmas” de Wham!. • Elements destacats: • Publicada a mitjans dels anys vuitanta, continua sonant 41 anys després. • És un himne nadalenc però la seva lletra parla de ruptura i retrobament amb una exparella en ple Nadal, no de temàtica nadalenca clàssica. • No apareixen tòpics com renes, ninots de neu o grans celebracions; el Nadal hi és marc temporal i emocional. • Trajectòria a llistes: • Durant molts anys va ser el single més venut de la història del Regne Unit sense arribar al número 1. • Només el 2023, gairebé 40 anys després i després de la mort de George Michael (2016), va aconseguir ser número 1 al Regne Unit. La versió escollida • Robert proposa escoltar la versió de Ariana Grande, enregistrada en directe al Michael Bublé’s Christmas Special de 2014. • Context de l’artista en aquell moment: • Ariana venia del teatre musical de Broadway. • Era una estrella emergent, reconeguda als People’s Choice Awards i als MTV Awards. • Destacava per la seva veu, els registres i la presència escènica; avui és ja una superdiva consolidada del pop. • Valoració: • S’admet que “mai serà tan bona com l’original”, però permet “girar la truita” i redescobrir el clàssic des d’una sensibilitat moderna. 6. Promos i falques de RÀDIO RUBÍ (entre blocs) Entre seccions s’escolten diverses falques promocionals i autopromocions de RÀDIO RUBÍ, que reforcen la seva funció de mitjà de proximitat informativa i cultural: Espais informatius i de serveis • Recordatoris dels butlletins informatius (migdia, vespre), amb exemples de notícies recents: • Reconeixement a l’empresa local Robin Hood per innovació. • Decisió de tancar l’aparcament de la plaça Salvador Allende per motius de seguretat, presa directament per Ana María Martínez. • Sessió d’acollida per a persones nouvingudes. • Incendis en vehicles i edificis, i la recuperació de places afectades per assentaments. • Programació de Cinema Català al Teatre Municipal La Sala. • Insistència que “tot el que passa a la ciutat t’ho explica Ràdio Rubí”, remarcant el seu paper de primera font d’informació local. Programes temàtics • Falca del programa musical “Experimenta”, dedicat a descobrir nous gèneres musicals, emès els divendres a les 22 h. • Falca de “El vermut amb les Gildes”, espai amb to generacional i desenfadat, emès dilluns cada dues setmanes a les 12 h. • Recordatori general de sintonització: • 99.7 FM i web radiorubi.cat per escoltar l’emissora i accedir a continguts. 7. Fil conductor de l’episodi Tot i la diversitat de blocs (tecnologia cívica, mediació, esports, cultura pop i música), l’episodi comparteix alguns fils comuns: • Centralitat de Rubí: activitats, clubs, equipaments i notícies giren al voltant de la vida local. • Participació ciutadana: • Rubí Match convida a implicar-se en l’agenda de ciutat. • La mediació anima a assumir responsabilitat en els conflictes i a demanar assessorament. • L’esport fomenta el suport als equips locals (especialment a La Llana). • Benestar i convivència: • Informació útil i personalitzada. • Gestió pacífica dels desacords. • Oci, cultura i esport com a espais de cohesió social. En conjunt, el tram ofereix una mirada completa però àgil de la vida quotidiana rubinenca: des de com t’informes i com convius, fins a com gaudeixes de l’esport, l’entreteniment i la música.
Infopodcast3'Infopodcast 16 desembre 2025
Avui us expliquem que el BOE ha publicat el conveni per fer els intercanviadors de Renfe i Ferrocarrils que permetran fer transbordaments entre les dues línies. També parlem del club de lectura de novel criminal i de l'exposició de diorames nadalencs.
Rubí al dia, de 8 a 9 h59'Rubí al dia, de 8 a 9 h del 16/12/2025
Primer informatiu local conduït per la periodista Pamela Martínez. Cada 15 minuts, actualització de l'estat del trànsit, la previsió metereològica i les notícies més destacades de la ciutat.
Sonido vinilo57'Sonido vinilo del 15/12/2025
José Verde recupera els discos en viníl de les dècades dels 70, 80 i 90. Cada dilluns a les 22 h
Musical Express59'Musical Express del 15/12/2025
El programa on hi trobaràs totes les cançons que han fet història, i que tenen una història al darrere. Una hora amb els millors èxits de tots els temps punxats per Francesc Vila. A més, especial atenció al country.
Notícies Vespre14'#1080 - Notícies Vespre del 15/12/2025
De dilluns a divendres a les 20h amb David Garcia. Repàs a les notícies del dia i informació de darrera hora. Actualitat feta amb rigor, pluralitat i de forma senzilla.
- Notícies Migdia29'
#284 - Reobertura del Casino i reptes urbans a Rubí
Panorama general de l’episodi Informatiu de Notícies Migdia centrat en tres grans blocs: política local i urbanisme a Rubí, serveis i drets socials i actualitat nacional i comarcal. L’episodi combina crònica de la reinauguració del Casino, novetats sobre el POUM i l’Estació de La Llana, problemàtiques de serveis bàsics al Disseminat Can Solà i temes de mobilitat, salut i ocupació juvenil. 1. Política estatal i mobilitat 1.1. Nou abonament de transport estatal • El president espanyol Pedro Sánchez anuncia un abonament únic de transport per a tot l’Estat: 60 € al mes (30 € per a joves). • Entraria en vigor la segona quinzena de gener de 2026 i, segons el govern, podria suposar una reducció de fins al 60% de la despesa mitjana en mobilitat. • L’anunci s’emmarca en el balanç polític de 2025 a La Moncloa, avançat en plena campanya electoral a Extremadura i en un context de casos de corrupció i assetjament que afecten el PSOE. 2. Urbanisme i mobilitat a Rubí 2.1. Viabilitat de l’Estació de La Llana • El govern català veu viable tècnica i funcionalment una nova Estació de La Llana (línia S1 de FGC), segons un estudi de factibilitat presentat al consistori. • Condició clau: que es desplegui el que preveu el POUM a la zona de La Llana: - Transformació de sòl industrial en nova àrea de centralitat urbana. - Nou barri residencial, activitat comercial i equipaments. - Fins a 6 noves parcel·les de sòl residencial entre el pont del carrer Cadmo i el camí de Sant Muç. • L’estudi conclou que la ubicació òptima del baixador és l’entorn de La Llana, per davant d’altres opcions més al nord. 2.2. Context polític i històric de la segona estació • La reivindicació d’una segona estació ve de dècades enrere, però s’ha intensificat els darrers anys: - Tardor de 2022: signatura de la Declaració de Can Serra entre Ajuntament i agents econòmics i socials. - El Parlament de Catalunya insta unànimement el govern a construir l’estació. - Principis de 2024: la Generalitat licita l’estudi de viabilitat, del qual ara es presenten resultats. • La rendibilitat econòmica del baixador queda lligada al ritme de desenvolupament urbanístic que marqui el POUM. 3. Habitatge públic i rehabilitació 3.1. Inversions en habitatge a Rubí • El regidor Jordi Arnaiz i el gerent de ProUrsa, Carlos Aguila, valoren el 2025 com un any clau en polítiques d’habitatge públic, tot i admetre que “encara es poden fer moltes coses”. • Dades destacades: - 2,4 M€ d’inversió en polítiques d’habitatge incloses al pla d’inversions. - Prioritat: compra d’habitatges per tanteig i retracte, com a via més ràpida per incrementar el parc públic. • Segons Aguila: - Augmenten els ajuts a l’habitatge. - Creix el nombre de persones al registre de sol·licitants d’habitatge públic. - L’habitatge és el principal problema social tant a Rubí com al conjunt del país. 3.2. Noves promocions d’habitatge públic • L’Ajuntament cedeix 8 solars a la Generalitat per a noves promocions: - Sector A4: entre 35 i 40 habitatges. - Plaça Pearson: model nou d’habitatge per a gent gran, també entre 30 i 40 habitatges. • S’hi sumen altres projectes ja en marxa o finalitzats: - 19 habitatges dotacionals a l’avinguda Castellbisbal (en fase de licitació). - 6 pisos al carrer Maria Aurèlia Capmany (claus ja lliurades). - 24 habitatges al carrer Marconi. • El regidor afirma que, en acabar el mandat, l’habitatge públic haurà crescut un 60% a la ciutat. 3.3. Rehabilitació i eficiència energètica • Gràcies als fons Next Generation s’han rehabilitat 61 edificis: - Millora del aïllament i confort tèrmic. - Instal·lació d’energies renovables amb retorn econòmic: - A despeses comunes dels edificis. - A la reducció de la factura energètica dels llogaters del parc públic. - A l’edifici de Montevideo s’han instal·lat 4 ascensors per millorar l’accessibilitat. • Objectiu global: oferir habitatges pràcticament nous, amb alta certificació energètica, més confort i menys despesa. 3.4. Marc normatiu i mocions sobre habitatge • Arnaiz destaca tres mocions aprovades al ple municipal: - Regulació dels pisos turístics. - Mesures contra l’especulació immobiliària. - Reconeixement dels HPO com a indefinits, evitant la pèrdua de protecció amb els anys. 4. Reinauguració del Casino 4.1. L’acte inaugural • Més de 200 persones assisteixen a la reinauguració del Casino de la plaça Catalunya. • L’esdeveniment, d’una hora aproximada, combina música, dansa i teatre per explicar la història del Casino i de Rubí. • Participació d’entitats i creadors locals: - Esbart Dansaire. - Espai d’arts escèniques Vuit Temps. - Mestres de l’Escola de Música Pere Burés. • L’alcaldessa Ana María Martínez subratlla que el Casino ha de ser un espai obert a la cultura rubinenca i a les entitats, posant en valor el talent local: “Volem talent local, volem que aquest espai tingui un lloc important pel talent local, per la cultura rubinenca, per Rubí, per la ciutat, per les entitats…”. 4.2. Assistents i representació institucional • A l’acte hi assisteix el govern municipal en ple i representants de l’oposició, com: - Montse Soler (ERC). - Toni García (Veïns). - Marina Dolset i Esther Gómez (UB). • Amplia presència d’entitats culturals i socials: - Esbart Dansaire. - Els Gegants. - Aula d’Extensió Universitària, entre d’altres. • També hi són les històriques entitats Sant Antoni Abad i Associació del Casino, antigues propietàries de l’edifici. • Representació del teixit empresarial: - Cambra de Comerç de Terrassa (Ramon Talamàs). - Secot (Dionís Rovira). - Pimec (Xavier Pujol). 4.3. Contingut artístic de l’espectacle • Direcció de l’espectacle a càrrec d’Àngel Miquel, director del Teatre Municipal La Sala. • Obertura amb un fragment de l’òpera Carmen de Bizet, la primera obra representada al Casino el 1928: - Interpretada pel director de l’escola de música Eduard Saez i la pianista Raquel Portales. - La cantant Montserrat Bertran posa veu a l’havanera, la part més popular. • L’Esbart Dansaire i Vuit Temps alternen actuacions que recorren els grans moments del segle XX a Rubí: - Guerra Civil i dictadura. - Canvi de nom a Casino Español (1942). - Rierada del 62. - Etapa del Casino com a discoteca als anys 70. - Municipalització el 2016. - Situació actual com a equipament cultural. • Les actrius locals Montserrat Bertroli i Isabel Blasco fan de narradores. • L’actor rubinenc Enric Majó interpreta un fragment de Terra Baixa, recordant la seva primera funció al Casino als anys 80. • Final cíclic de l’espectacle: - Cant clàssic de Montserrat Bertran i Carme Jiménez que es transforma en versió urbana ballada per Esbart i Vuit Temps. - Fons escènic amb una cita de Shakespeare: “Tot allò del passat no és, sinó el pròleg del que encara ha de venir”. 4.4. Visita a l’equipament i valoració • Després de la funció, el públic visita: - Espai de restes romanes. - Zona de bar (encara no operatiu), amb exposició sobre el Casino. - Sales polivalents, on es comparteix una copa de cava. • L’alcaldessa es mostra molt emocionada i satisfeta en veure l’edifici “ple, obert i amb vida”. 5. Pesta porcina africana i medi natural 5.1. Situació de Rubí i municipis veïns • La Generalitat flexibilitza les restriccions d’accés al medi natural al segon radi (entre 6 i 20 km del focus de la Pesta porcina africana), però Rubí en queda exclosa. • Rubí continua dins dels 6 km de la zona 0 de Cerdanyola, i per tant manté totes les restriccions de pas vigents. • Altres municipis que també mantenen restriccions totals: - Cerdanyola, Barberà, Badia, Santa Perpètua, Ripollet, Montcada, Sant Cugat, Sabadell, Terrassa, entre d’altres. 5.2. Relaxament parcial a altres municipis • A les 79 poblacions situades entre 6 i 20 km del focus (com Barcelona, Martorell, Olesa o La Roca del Vallès): - Es permet de nou anar a parcs naturals, zones boscoses, lleres de rius i rieres, prats i camps de conreu. - Es restringeixen només les activitats organitzades de lleure al medi natural. • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig explica que: - Es vol evitar grans aglomeracions al medi natural. - Es permet que una persona hi vagi sola a passejar, a peu o en bicicleta, entre els 6 i 20 km. 5.3. Evolució del brot • En dues setmanes d’operatiu s’han localitzat més de 200 porcs senglars morts: - 16 positius en Pesta porcina africana, tots dins la primera corona de risc. - La majoria dels altres animals haurien mort per causes diverses, especialment atropellaments. 6. Salut pública: grip i mascaretes 6.1. Recomanacions de Salut • La consellera de Salut Olga Pané recomana: - Ús de mascareta al transport públic en l’actual context d’epidèmia de grip. - Mascareta per a totes les persones amb símptomes respiratoris, en qualsevol espai tancat. - Ventilar les sales on es fan trobades socials i rentat freqüent de mans. • Recorda que el govern català ja ha regulat l’ús de mascareta allà on té competències: - Centres sanitaris. - Centres residencials i altres dispositius assistencials. • Sobre drets i llibertats, adverteix: “Si hem de restringir llibertats individuals, això ja està fora del nostre abast”. 6.2. Vacuna de la grip i nova mutació • L’actual vacuna no està dissenyada específicament per a la varianta mutada predominant, però: - Conté part del virus i protegeix davant els casos greus i les formes més severes de la malaltia. • Característiques de l’epidèmia actual: - Es tracta d’una mutació del virus ja circulant amb fins a 7 mutacions sobre la soca original. - Això la fa més contagiosa. - Es preveu una epidèmia més llarga del normal. • La incidència ha començat sobretot en infants i joves, i progressivament s’estén a persones de més edat. 7. Inclusió i ocupabilitat juvenil: Projecte Singulars 7.1. Contingut i objectius del programa • El Projecte Singulars ha format una dotzena de joves entre 16 i 29 anys amb discapacitat com a auxiliars de cuina. • Impuls i col·laboració: - Ajuntament de Rubí. - Entitat La Fact de Terrassa. - Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). • És la primera vegada que Rubí Forma ofereix una formació d’aquest tipus. • Característiques del curs: - Durada: de febrer a octubre. - 430 hores presencials. - Adreçat a persones amb 33% o més de discapacitat (intel·lectual, trastorn del desenvolupament o TEA). - Inclou tutories personalitzades, aprenentatge a mida, orientació laboral i accés a una borsa de treball. • Acompanyament: - Treballadora social. - Psicòleg. - Supervisió de l’Oficina d’Atenció a la Diversitat. 7.2. Veus dels participants • L’Alejandro Suárez i la Leire Valverde expliquen que el curs els ha donat: - Autonomia (“ara em puc fer el menjar jo mateix”). - Perspectiva de futur laboral i possibilitat de guanyar diners. - Sentiment de cohesió i companyonia entre els alumnes: “Érem molt diferents, però a classe sempre estàvem units… Érem una petita família”. 7.3. Avaluació docent i impacte • La coordinadora Verònica Casador destaca que l’objectiu és empoderar els joves: - Tenint en compte les “motxilles” personals, familiars, acadèmiques i de salut. - Ajudant-los a traçar un camí de futur. • El tutor José Consuegra valora l’evolució molt positiva dels alumnes: - Alguns gairebé no sortien de casa i ara tenen feina. - D’altres tenien dificultats per estar en una aula i han millorat rutines i competències transversals. • Malgrat els bons resultats, el SOC ha deixat d’oferir el Projecte Singulars, també a altres municipis, fet que preocupa els professionals, que el consideren molt útil per a l’autonomia i l’ocupació de joves amb dificultats. 8. Problemàtica al Disseminat Can Solà 8.1. Denúncia de manca de serveis bàsics • Els veïns del Disseminat Can Solà denuncien des de fa anys una greu manca de serveis bàsics, que els fa sentir desconnectats de Rubí. • El portaveu de la plataforma Disseminant Can Solà Digna, Luis Rubio, afirma que la desconnexió amb la ciutat és total i que molts veïns ni se senten de Rubí. • A la zona hi viuen aproximadament 30 adults i 15 infants. 8.2. Reclamacions principals • Manca d’asfalt: - Camins en mal estat que provoquen caigudes i dificulten la mobilitat. • Absència d’aigua potable: - Rubio subratlla que no disposar d’aigua potable és una mancança bàsica en ple segle XXI. • Foscor absoluta per falta d’enllumenat públic: - Molts veïns han de sortir de nit amb llanternes. - Alarma davant el risc en situacions d’emergència. • Transport públic insuficient: - La parada de bus més propera està a 1,5 km. - Distància especialment problemàtica per a gent gran i joves. - Proposta: crear una nova parada que millori la connexió amb la ciutat. 8.3. Relació amb el POUM i demandes a l’Ajuntament • Segons Rubio, la resposta habitual de l’Ajuntament és que no poden actuar fins que el POUM estigui aprovat. • Malgrat entendre el marc legal, els veïns reclamen solucions intermèdies: “No estem demanant que ens canviïn una bombeta, volem que ens posin fanals”. • La plataforma demana: - Taules de treball amb l’Ajuntament per iniciar millores encara que el POUM estigui pendent. - Suport ciutadà per donar visibilitat a la seva situació. - Activitats comunitàries per enfortir el sentiment de barri i pressionar per aconseguir serveis bàsics. 9. Meteorologia: pluges intenses i neu 9.1. Fort episodi de precipitació • El meteoròleg Luismi Pérez, des de la Xarxa, descriu un inici de setmana molt plujós: - En alguns punts ja s’han acumulat prop de 200 l/m². - Dades destacades: 180 l/m² a Falset i acumulacions molt altes a Garriguella (Empordà). • Zones més afectades per xàfecs i tempestes: - Camp de Tarragona. - Prelitoral barceloní. - Interior de Girona. • Previsió per la tarda: - Pluja a tot el país, més intensa i abundant al tarragonès interior i interior gironí. 9.2. Neu, temperatura i estat de la mar • A cotes altes del Pirineu (per damunt de 1.700–1.800 m, puntualment més avall) la nevada és destacable, sobretot al vessant sud i al Ripollès. • Temperatures suaus malgrat l’episodi. • Vent de llevant que provoca mala mar a la costa. • Per demà es preveuen encara xàfecs intensos a l’àrea de Barcelona i Tarragona. 10. Notícies comarcals: Sabadell i Terrassa 10.1. Balanç econòmic de Sabadell • L’alcaldessa de Sabadell Marta Farrés presenta un balanç econòmic molt positiu de la ciutat: - Creixement del PIB. - Augment de la renda per càpita. - Millora de l’ocupació. • Afirma que Sabadell ha recuperat el lideratge i torna a exercir de capital de referència: “Sabadell lidera, Sabadell és referent… a la comarca, a Catalunya i també a Espanya”. • El govern diu haver-se tret els complexos a l’hora de defensar projectes estratègics per a la ciutat. 10.2. Festival Crim i Misteri a Terrassa • Terrassa celebra la segona edició del Festival Crim i Misteri, dedicat a la novel·la negra. • Context del gènere: - La novel·la negra lidera vendes a Espanya, amb més de 2 milions d’exemplars. - Atrau el públic per la seva capacitat d’immersió en conflictes socials i finals inesperats. • Objectius del festival: - Consolidar-se com a cita anual important en una gran ciutat com Terrassa. - Esdevenir referència per a lectors de tot Catalunya. • Participants destacats: - Criminòloga Paz Velasco. - Escriptor Ulisses Bertolo. • Premis literaris del certamen: - Helena Rubí Rebollo, premi al millor relat curt negre jove per La justícia sagnant. - Sebastià Benassar, premi a la millor novel·la negra en català 2025 per Males ànimes. • Sinopsi de Males ànimes: - Grup de WhatsApp de cinc persones de seixanta anys que viuen en un poble entre Barcelona i Lleida. - Un grup que vol aturar els canvis del món i conservar un ordre que se’ls escapa. • El festival es reparteix entre la Biblioteca Central i l’Auditori Municipal, organitzat per l’associació Objetivo Más Letras. 11. Tancament del programa • El programa recorda els butlletins horaris de RÀDIO RUBÍ i l’Informatiu Vespre, així com la disponibilitat d’informació contínua a radiorubi.cat i a les xarxes socials. • Es tanca amb el lema recurrent: “Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l’FM i a radiorubí.cat.”
- Els esports al dia29'
Els esports al dia del 15/12/2025
Sisco Lara García i Toni Bravo et porten la informació de les entitats esportives rubinenques. De dilluns a divendres a les 13:30 h. Repetició de dilluns a divendres a les 20:15 h
Entrevistes Rubí al dia26'#2083 - Projecte Singulars: cuina, inserció i acompanyament
Context i presentació del projecte L’episodi d’Entrevistes Rubí al dia se centra en el projecte Singulars desenvolupat a Rubí en col·laboració entre Rubí Forma, l’entitat la FAC (Terrassa) i l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional. "El projecte Singulars és un programa que financia el Servei d'Ocupació de Catalunya... per joves entre 16 i 29 anys que estiguin en situació d'atur, que no estiguin estudiant." Objectiu del programa • Programa finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). • Adreçat a joves de 16 a 29 anys, ni estudiant ni treballant. • A Rubí es dirigeix específicament a joves amb discapacitat intel·lectual o trastorns de salut mental. • L’edició comentada està centrada en la formació d’auxiliars de cuina. La Verònica Casado (coordinadora), el José Consuegra (tutor) i els alumnes Alejandro Suárez i Leire Valverde expliquen el funcionament, l’impacte i el valor personal del programa. La FAC i la col·laboració amb Rubí Forma Qui és la FAC? • La FAC és una entitat social molt arrelada a Terrassa. • Promou inclusió social i inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental. • Aporta al projecte la seva expertesa en aquest col·lectiu i espais de treball. Rol de Rubí Forma • A Rubí, Rubí Forma és la referència en formació, orientació i inserció laboral. • Fins ara no havia fet un programa complet només amb alumnat de diversitat funcional i trastorns mentals. • A partir de l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional es detecta la necessitat i es demana la subvenció del SOC per a Singulars. • Es formalitza un conveni de col·laboració entre Rubí Forma i la FAC per tirar endavant el projecte. "Era un repte... aquesta figura que ha d'encaixar l'experiència que portava la FAC amb la falta de nosaltres, més la coordinació amb les tècniques de l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional." Veu de l’alumnat: motivacions i canvi de perspectiva Situació inicial de l’Alejandro i la Leire • Alejandro s’hi apunta per tenir experiència laboral de cara al futur i valora que "li ha sortit molt bé". • Leire havia arribat fa poc a viure a Rubí, no trobava feina i no volia estar-se a casa sense fer res. "Per estar-me a casa i tal vaig decidir apuntar-me... i he sortit bastant contenta d'aquest programa i de la gent que hem format part de tot això." Relació amb la cuina i l’hostaleria • Cap dels dos tenia clar que volgués dedicar-se a la cuina. • L’Alejandro pensava que era un curs d’hostaleria en general i dubtava si li agradaria la cuina; al final descobreix que li agrada. • La Leire no és "molt fan" de l’hostaleria, però s’hi apuntava per aprendre coses noves; ara pot dir que sap fer una bona paella i altres plats. Perspectives de futur • Ara ja són auxiliars de cuina i poden buscar feina en aquest àmbit. • L’Alejandro ja està treballant i es veu en el futur com ajudant de cuina. • Per a la Leire i d’altres, encara que no s’hi vegin tota la vida, els dóna opcions laborals provisionals i autonomia personal a la cuina. Continguts del curs i aprenentatges tècnics Estructura del curs • Combina part teòrica i part pràctica a la cuina. • La teoria inclou: • Higiene alimentària i normes de seguretat. • Al·lèrgies i intoleràncies (p. ex. celiaquia). • Control de quantitats i barreges d’aliments segures. "No és només aprendre a cuinar, és saber tot, les al·lèrgies... perquè cada persona pot tindre una al·lèrgia... els cèl·liacs i tot també influeix en aquest món." Habilitats tècniques adquirides • L’Alejandro destaca que el que més ha après és tallar aliments de manera professional i amb seguretat. • Ara es prepara sovint el menjar a casa ell mateix. • La Leire ha guanyat confiança en tècniques que li feien por, com fer un ou ferrat per por a esquitxades d’oli. Aquestes habilitats no només serveixen per a la feina, sinó que milloren la seva autonomia quotidiana. Acompanyament humà i rol del professorat Equip educatiu i acompanyament • Tutor principal: José Consuegra. • Professors citats: Laia, Dani Mas (de Rubí Forma) i una docent de primers auxilis. • Verònica, tot i ser coordinadora, també fa acompanyament a l’alumnat. L’alumnat agraeix molt aquest suport: "Gràcies a ells podrem tenir un futur." Construcció d’un ambient segur • Grup de 12 alumnes amb situacions i necessitats molt diverses. • Primer objectiu del tutor: crear un ambient acollidor perquè ningú hi vagi amb por ni desgana. • Alguns alumnes venien de bullying i fracàs escolar, i calia que aquesta formació fos just el contrari: un espai de seguretat. "Al principi l'objectiu número 1 va ser aquest, crear un ambient acollidor." Resultat: una "petita família" • L’alumnat descriu el grup com una petita família: • Es recolzen quan algú té un mal dia. • Resolució de petits conflictes com a oportunitats d’aprenentatge. • No hi ha mal rotllo sostingut, només "quatre xocs" normals de convivència. "Tots érem molt diferents... però a l'hora de veritat, quan estàvem a classe, sempre estàvem units... jo em quedo amb aquest record de formar una família." Desenvolupament personal i competències transversals Més enllà de la cuina El programa treballa habilitats socials i competències transversals clau per: • Tenir una feina i mantenir-la. • Gestionar conflictes i emocions al grup. • Millorar rutines, assistència i responsabilitat. "Hem donat suport, tant individual com grupal... sempre a donar-li un enfoc d'aprenentatge. Això en el món laboral, què passarà?" Exemples de progrés personal • Persones que gairebé no sortien de casa i ara tenen feina. • Joves amb dificultat per estar en una aula que, amb adaptacions i suport de companys, han pogut seguir el curs i millorar. • L’evolució global és valorada com molt positiva, fins i tot "espectacular" en alguns casos. Canvis percebuts per l’alumnat • Leire: • Posa l’accent en el creixement personal. • Abans li feia por confiar en gent que no coneixia per por del judici i el "què diran". • Ara diu que ha après a no tenir por de conèixer gent nova i a relacionar-se millor. "A lo personal... he après més a no tindre la por de conèixer gent pel que diran o per com et jutjaran." • Alejandro: • Ha superat pors a fer-se mal cuinant i a tasques que li imposaven respecte. • Ha assolit més autonomia i confiança a la cuina. Aquestes transformacions són valorades com un aprendre per a la vida, fins i tot més enllà del títol d’auxiliar de cuina. Impacte en famílies i acompanyament extern Treball amb famílies • La Verònica destaca que sovint també cal acompanyar les famílies: • Ajuda a millorar la comunicació entre pares/mares i fills. • Propicia pactes i comprensió mútua sobre capacitats i límits reals dels joves. • Aquest paper d’intermediació és vist com un "salari emocional" molt valuós per als professionals. Disseny i filosofia dels programes • Singulars està pensat específicament per a joves amb necessitats d’acompanyament intensiu. • Es diferencia d’altres programes com: • Cursos de formació ocupacional (FOA), que no incorporen tan clarament les figures de tutor i psicòleg/a. • Altres recursos de Garantia Juvenil, que fan orientació però menys treball emocional profund. "Pensem només que els joves ho necessiten, però jo crec que també els adults tenim moments crítics en la nostra vida que també necessitaria." Valoració global i futur del programa Balanç de l’experiència • Tant l’equip com l’alumnat fan una valoració molt positiva de l’edició: • Objectiu d’inclusió i inserció assolit en bona part. • Fort creixement personal i social dels alumnes. • S’ha generat una dinàmica de grup sana i de suport mutu. "Nosaltres, que som professionals i ho vivim en primera línia... els hem vist de com van entrar a com surten, té un valor que dius, els hem acompanyat aquest temps i ara poden continuar el seu camí." Fi del programa Singulars i alternatives • Es lamenta que el programa Singulars deixi d’oferir-se dins del catàleg del SOC. • La Verònica subratlla que era un programa on la persona era realment al centre, amb: • Treballadora social • Psicòleg/a • Tutor/a • Docents • Tot i aquest final, es recorda que Rubí Forma seguirà oferint altres programes similars per a joves i persones en recerca de feina. "Malauradament això no estarà... però les persones que ens escoltin, que sàpiguen que es poden adreçar a Rubí Forma i trobar programes no com aquest potser, però similars." Missatge final L’episodi tanca amb un to d’agraïment i esperança: • Es felicita l’alumnat pel seu recorregut i evolució. • Es desitja que puguin trobar feina en el sector de la cuina o aprofitar el que han après per al seu itinerari vital. • El testimoni de l’Alejandro i la Leire mostra com un programa ben pensat pot transformar vides, no sols per les competències tècniques, sinó per la confiança, l’autonomia i el sentiment de pertinença que genera.
Les Gildes53'Les Gildes del 15/12/2025
La tertúlia més jove de Ràdio Rubí. La Irene, la Mila, la Martina, l'Ona i la Sofia amenitzen l'hora del vermut amb els temes més 'girly'
- Rubí al dia, d'11 a 12h52'
#764 - Projecte Singulars i top sèries 2025
Context de l’episodi Programa Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, tram final dedicat a continguts socials, formació i cultura audiovisual: • Primera part: conversa profunda sobre el projecte Singulars de formació i inserció laboral per a joves amb discapacitat intel·lectual o problemes de salut mental. • Segona part: recomanacions de cinema (dues pel·lícules d’autor molt emocionals) i rànquing de les millors sèries del 2025. Projecte Singulars: formació i inclusió laboral Què és el projecte Singulars? • Programa finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), adreçat a joves de 16 a 29 anys que no estan estudiant ni treballant. • A Rubí s’ha fet en col·laboració entre Rubí Forma, l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional i la FAC (entitat social de Terrassa especialitzada en discapacitat intel·lectual i salut mental). • El grup ha estat format per 12 joves amb diversitat funcional i/o trastorns de salut mental, i s’ha centrat en la formació com a auxiliars de cuina. “Per nosaltres és una oportunitat perquè joves que no estan ni estudiant ni treballant puguin reprendre el seu camí.” Paper de la FAC i de Rubí Forma • La FAC aporta: • Expertesa en treball amb persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental. • Coneixement d’inclusió social i inserció laboral. • Rubí Forma aporta: • Estructura i experiència en formació, orientació i inserció a nivell local. • L’articulació amb l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional de Rubí. • Es signa un conveni de col·laboració per executar el projecte al llarg de l’any. L’experiència dels alumnes: Alejandro i Leire Per què s’hi apunten? • Alejandro: • És de Rubí i s’apunta veient una oportunitat de futur laboral. • No tenia clar si li agradaria la cuina, però descobreix que sí i en surt molt satisfet. • Leire: • Ha arribat fa poc a viure a Rubí i no trobava feina. • Prefereix «aprendre coses» en lloc d’estar a casa sense fer res. • Vol millorar en cuina i surt molt contenta del programa i del grup. Formació i aprenentatges tècnics • Ara ja han acabat el curs i són auxiliars de cuina. • Continguts principals: • Teoria de cuina professional: manipulació, normes, processos. • Seguretat alimentària i al·lèrgies: celíacs, incompatibilitats, riscos. • Tècniques bàsiques: tall professional, fregits, elaboració de plats. • L’Alejandro destaca: • Ha après sobretot a tallar aliments de manera professional i cuinar per si mateix a casa. • La Leire destaca: • Ara pot fer plats complexos com una bona paella o una fideuà. “No és només aprendre a cuinar, és saber tot: les al·lèrgies, les quantitats... pot salvar la vida a algú.” Impacte en el projecte de vida • Alejandro: • Ja està treballant, però es veu treballant en un futur com a ajudant de cuina. • Leire: • Encara que l’hostaleria no fos la seva passió, ha aprofitat el curs per obrir-se a coses noves i guanyar recursos. • Ambdós coincideixen que el projecte els ha ajudat a veure un futur possible i a no quedar-se bloquejats a casa. Acompanyament, clima de grup i creixement personal El rol del tutor i del professorat • Tutor principal: José Consuegra. • Professors esmentats: Laia, Dani Mas (cuina), professora de Primers Auxilis. • Objectiu inicial del tutor: • Crear un ambient molt acollidor per contrarestar experiències prèvies de bullying i fracàs escolar. • Evitar que ningú vingui al curs amb por o desgana. “L’objectiu número 1 era crear un ambient acollidor perquè ningú vingués amb por.” Dinàmica de grup: d’estranys a “petita família” • Alumnes molt diversos, cadascú amb dificultats i manies pròpies. • Malgrat això, el grup es converteix en “una petita família”: • Es recolzen quan algú té un mal dia. • Gestionen algun xoc puntual de manera madura. • Aprenen a transformar conflictes en: • Oportunitats d’aprenentatge. • Simulacions de situacions del món laboral real. Competències transversals i habilitats socials • A més de la cuina, el projecte treballa: • Habilitats socials. • Competències per tenir i mantenir una feina. • Rutines i hàbits (assistència, puntualitat, compromís). • Casos de progrés que destaca el tutor: • Persones que quasi no sortien de casa i ara tenen feina. • Persones amb dificultats per estar en una aula que, amb adaptacions i ajuda del grup, aguanten, aprenen i milloren molt. Creixement personal: superació de pors La conductora proposa identificar alguna cosa que abans costava molt i que ara han millorat: • Leire (pla personal): • Tenia por de conèixer gent nova i ser jutjada. • El grup li ha permès guanyar confiança en les relacions, sentir-se respectada i trencar aquesta por. “He après a no tenir la por de conèixer gent pel que diran o com et jutjaran.” • Alejandro (cuina i seguretat): • Tenia por del fregit, sobretot de l’oli que salta i el risc de cremar-se. • Ara fa un ou ferrat perfectament i ha perdut aquesta por. Aquests canvis s’assenyalen com a aprenentatges de vida tan importants o més que la pròpia titulació d’auxiliar de cuina. Coordinació, famílies i valoració del programa El paper de la coordinadora: Verònica Casado • Funció principal: coordinar perquè tot funcioni entre: • Rubí Forma. • La FAC. • Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional. • Reptes: • Primer cop que Rubí Forma fa un grup exclusiu de diversitat funcional. • Cal encaixar l’experiència de la FAC amb la formació de Rubí Forma i el suport de l’oficina. • Valoració final: • Acaben de fer una reunió de tancament amb una valoració “super bona”. • Han vist una gran evolució dels alumnes “de com van entrar a com surten”. Treball amb famílies • Rubí Forma també fa intermediació amb les famílies: • Les famílies tenen un punt de vista diferent dels tècnics. • Es facilita que fills i pares es coneguin millor, millorin la comunicació i arribin a pactes realistes. • La Verònica descriu això com un “salari emocional” per als professionals, més enllà del sou econòmic. Continuïtat del programa i altres recursos • Notícia negativa: el programa Singulars ja no continuarà dins de l’oferta del SOC. • Es perd un model on la persona està al centre, amb: • Treballadora social. • Psicòleg. • Tutor. • Docents. • Tot i així: • A Rubí Forma hi haurà altres programes similars (PFI, FOAP, Garantia Juvenil…), encara que no siguin exactament iguals. • Es convida qualsevol persona interessada a adreçar-s’hi per informar-se. Cinema: dues pel·lícules emocionals i profundes Participants en la secció: • Jacint Fornols – crític de cinema. • Víctor Pérez – expert en sèries. “Valor sentimental” • Pel·lícula que es va estrenar just abans del pont, però que el Jacint vol recuperar perquè considera que tothom l’hauria de veure. • Drama familiar explicat a través de dues germanes i el seu pare, director de cinema. • Direcció: Joachim Trier, que aquí s’emmirella en el cinema d’Ingmar Bergman. Elements destacats • Història: • Explora la solitud de les dues germanes, la relació amb el pare i el seu intent de reconnectar amb elles a través d’un guió. • Una de les germanes és actriu de teatre (Renate Reinsve), que treballa amb el pare. • Interpretacions: • Estel de Nesgaard. • Renate Reinsve (ja destacada a La peor persona del mundo). • Elle Fanning. • Inga Lisdóter-Lilleas. • Posada en escena: • La casa familiar es converteix en un personatge més. • Diversos nivells de lectura: drama íntim, reflexió sobre el cinema, la creació, la família. “És d’aquelles històries que veus, que et fan pensar i té un final molt emotiu i molt interessant.” • Reconeixement: • Gran Premi del Jurat al Festival de Canes. • El Jacint la veu com una candidatíssima als rànquings de millor pel·lícula de l’any. “Sendero Azul” • Descrita com una faula distòpica i alhora molt emocional. • Protagonista: Teresa, dona de 77 anys que rep una carta per anar a una colònia per a gent gran. Trama i temes • S’argumenta que és una colònia plena d’avantatges, però en realitat: • Les persones grans són desplaçades de la societat per deixar espai als més joves. • S’hi denuncia un futur possible on les persones grans són vistes com una “nosa” econòmica i social. • El viatge de la Teresa es narra en forma de road movie a través de paisatges de l’Amazònia. Aspectes formals i missatge • Comparada amb Fitzcarraldo per la manera de retratar l’Amazònia. • Barreja de: • Realisme màgic. • Ironia i humor. • Mirada crítica sobre un edadisme extrem i distòpic, però amb punts de realitat actual. • Actuació destacada de Denise Weinberg, que encarna la Teresa amb gran força. • Reconeixement: Gran Premi del Jurat a la Berlinale. “És una història que et commou, perquè juga amb realisme màgic, ironia i una realitat futura que potser no és tan lluny.” Sèries: top 5 del 2025 segons Víctor Pérez El Víctor presenta el seu top 5 de sèries de l’any 2025, amb molta presència d’Apple TV+ i HBO. #5 – Pluribus (Apple TV+) • Creada per Vince Gilligan (autor de Breaking Bad i Better Call Saul). • Protagonista: Rhea Seehorn, que sosté pràcticament tota la sèrie. • Sinopsi mínima oficial: “La dona més infeliç del món vol salvar el món de la felicitat”. Claus de la sèrie • Sèrie centrada en un sol personatge, poc habitual en ficció televisiva actual. • Carregada de referències a clàssics del cinema. • Es pot llegir com: • Crítica a la intel·ligència artificial. • Crítica a les xarxes socials i la imposició de la felicitat permanent. • Estil molt marcat de Gilligan: muntatge, imatge i tempo recorden Breaking Bad i Better Call Saul. • Una part del públic la critica perquè “no passa res”, però el Víctor defensa que és una sèrie que es cou a foc lent i fuig del model “sèrie TikTok”. El Víctor la considera una de les millors estrenes de l’any, només superada per la #4. #4 – Task (HBO) • Presentada inicialment com a minisèrie, però HBO l’ha renovat per una segona temporada arran de l’èxit crític. • Protagonista: Mark Ruffalo (agent de l’FBI). Característiques • Parteix d’un cas criminal aparentment típic, però la sèrie se centra molt més en: • La relació entre l’agent i el criminal. • El perdó, la culpa i la redempció. • Gran capacitat per fer empatitzar amb tots els personatges, inclòs el criminal. • El Víctor destaca especialment: • Un monòleg final de 5 minuts de Mark Ruffalo, que considera inesborrable. Per al Víctor, és la millor nova sèrie de l’any i una de les grans fites recents d’HBO. #3 – Separations (Apple TV+) – Temporada 2 (Es tracta clarament de la sèrie “Severance”, traduïda aquí com “Separations”.) • Torna tres anys després de la primera temporada, un interval que fa que molta gent s’hagi desconnectat de la trama. • El Víctor critica que les plataformes no facin resums prou complets de les temporades anteriors. Per què la manté al top 3? • La considera una de les sèries més cinematogràfiques de l’actualitat. • Trama puzzle amb misteri molt ben dosificat. • El repte és que les sèries de misteri acabin resolent bé totes les preguntes; fins ara, Separations ho fa “molt bé”. • Repartiment d’altíssim nivell, amb: • Adam Scott com a protagonista, amb una de les millors actuacions recents en televisió. • Britt Lower, guanyadora de l’Emmy a millor actriu. • Temàtica central: horror de les megacorporacions i el tracte als empleats, cosa que fa ironia pel fet que la sèrie la produeixi Apple. La conductora confirma que, gràcies a la recomanació del Víctor, l’ha vista i la considera una de les millors sèries que ha vist en molt temps. #2 – The Bear (Disney+ / FX) – Temporada 4 • Per a la presentadora, és “la millor sèrie de la història del món mundial”. • Per al Víctor, és top 2 del 2025 i una de les grans sèries de la dècada. Evolució de la sèrie • La 3a temporada li sembla la més fluixa (sense deixar de ser molt bona). • La 4a temporada recupera plenament el nivell d’excel·lència. Claus de The Bear • Sèrie que combina: • Un estil de muntatge i direcció molt modern (ansietat, ritme, tensió a la cuina). • Amb un cor molt clàssic, més propi de les grans sèries d’abans: focus en personatges, família i trauma. • Temes centrals: • Trauma familiar, dol i càrregues emocionals. • Intent d’arreglar la pròpia vida a través de la cuina i el restaurant. • Personatges clau: • Jeremy Allen White com a protagonista, convertit ja en estrella de cinema. • Jamie Lee Curtis, cada cop més present, amb escenes “brutals” a la 4a temporada. El Víctor insisteix que la sèrie no va només de l’ansietat a la cuina, sinó de la història d’aquesta família i de la possibilitat de tirar endavant malgrat tot. #1 – Andor (Disney+) – Temporada 2 • L’elecció que confirma el perfil friqui de Star Wars del Víctor, però també el seu criteri exigent: mai abans havia situat una sèrie de Star Wars al seu top 5. • Considera que la 2a temporada d’Andor és directament una obra mestra. Per què és la millor sèrie del 2025? • Recupera i aprofundeix els fonaments originals de Star Wars: • Crítica directa al feixisme. • Reflexió sobre governs autoritaris i sobre com arriben al poder. • Temes molt actuals: • Genocidis. • Ascens de governs d’extrema dreta a diferents països. • El sorprèn que Disney permeti una sèrie tan explícita en aquests aspectes, amb un pressupost estimat de més de 500 milions d’euros. • Per al Víctor, Andor demostra que “a vegades l’art triomfa malgrat tot”. Tancament del programa • La presentadora acomiada la secció i agraeix al Jacint i al Víctor tant el programa d’avui com tot el 2025 de cinema i sèries. • Es desitgen bones festes i animen l’audiència a aprofitar les vacances per veure bones pel·lícules i sèries, incloses les recomanades. • Es tanca també l’edició del dia del Rubí al dia, d'11 a 12h, anunciant que l’endemà a les 8 tornen a antena.
Entrevistes Rubí al dia15'#2082 - Balanç anual i noves polítiques d’habitatge a Rubí
Context i balanç general Secció de tancament d’any d’habitatge a Rubí amb el regidor Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa, Carlos Aguila. Fan balanç del 2025 en matèria d’habitatge i exposen reptes i projectes en marxa. Jordi Arnaiz defineix l’any com “molt intens en habitatge”, amb feina complexa però enfocada a millorar el parc públic. Carlos Aguila destaca 2,4 milions d’euros d’inversió que permetran incrementar notablement el parc d’habitatge públic. El balanç és positiu però amb autocrítica: es reconeix que, malgrat l’esforç, el problema d’habitatge és estructural i no només municipal, i que falten canvis de model i de lleis contra l’especulació. “Hem fet molta feina, però encara queda aquesta feina per fer d’acabar de tancar el cercle i, sobretot, tancar el model d’especulació que s’ha convertit l’habitatge.” Recursos i inversió pública 2,4 milions d’euros d’inversió directa Provenen del pla d’inversions municipal, que no va rebre el suport de totes les forces polítiques. Objectiu principal: compra d’habitatges mitjançant el dret de tanteig i retracte per incorporar-los ràpidament al parc públic de lloguer assequible. S’hi afegeixen més de 2 milions d’euros anuals destinats a serveis i polítiques d’habitatge gestionades des de Proursa. Arnaiz subratlla que polítiques valentes d’habitatge requereixen impostos i pressupostos aprovats, criticant els partits que voten contra inversions però diuen preocupar-se per l’habitatge. Demanda creixent i serveis d’habitatge Carlos Aguila remarca que: L’habitatge és el principal problema de la ciutadania, segons enquestes i demanda real. Hi ha un rècord absolut d’inscripcions al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. Cada any augmenten els ajuts d’habitatge que es tramiten des de Proursa. Les polítiques d’habitatge són “cares i lentes”, però amb un impacte social molt positiu en la vida de la gent. Noves promocions i ampliació del parc públic Objectiu: +60% d’habitatge públic L’Ajuntament i Proursa treballen en diversos projectes per incrementar el parc públic: Sector A-4: promoció d’uns 35-40 habitatges de protecció oficial. Plaça Pearson (zona Boedum): projecte d’habitatge per a gent gran, amb uns 12 habitatges. Avinguda Castellbisbal: promoció de 19 habitatges dotacionals. Maurelia – Camp Main: 6 habitatges ja posats a disposició. Marconi: 24 habitatges de protecció oficial en marxa. Sumant totes les actuacions, Arnaiz apunta l’objectiu de tancar el mandat amb un augment aproximat del 60% del parc d’habitatge públic a Rubí. Nous models d’habitatge: gent gran i dotacional Habitatge per a gent gran a la Plaça Pearson No serà una residència, sinó habitatge independent amb espais comuns compartits. Objectiu: socialització, companyia i accessibilitat per a persones grans que: Tenen habitatges antics sense ascensor o poc accessibles. No necessiten atenció assistencial intensa però sí entorns adaptats i comunitaris. És un model ja provat a Barcelona i altres ciutats. El projecte requereix modificar el planejament urbanístic per transformar el sòl en habitatge dotacional per a gent gran. Es calcula un horitzó de 2-3 anys per tenir-ho construït, depenent també d’altres administracions. Habitatges dotacionals a l’Avinguda Castellbisbal Primers habitatges dotacionals a Rubí. S’ubiquen en sòl dotacional, no en zona residencial clàssica. Seran habitatges petits, compartits i amb espais comuns, pensats per un perfil concret d’usuaris: Persones que no poden accedir al mercat privat. Però que tenen capacitat per assumir un lloguer assequible. Aguila recorda que entre el 70% i el 80% de la ciutadania de Rubí té alguna necessitat d’habitatge, i que es vol adaptar l’oferta pública a diferents perfils. Rehabilitació amb fons Next Generation 61 habitatges rehabilitats S’han rehabilitat 61 habitatges gràcies als fons Next Generation, amb un impacte directe en: Confort tèrmic: millora de l’aïllament, façanes i envolupant de l’edifici (“posar un abric” a l’edifici). Eficiència energètica: reducció del consum i de la factura energètica dels llogaters. Energia renovable: instal·lació de sistemes renovables amb un model innovador: Part de l’energia generada es destina a despeses comunes dels edificis. Una altra part ajuda a baixar la factura de les persones llogateres del parc públic. Accessibilitat: instal·lació de 4 ascensors a l’edifici de Montevideo. Valor social de la rehabilitació Segons Arnaiz, aquestes actuacions: Dignifiquen el parc públic existent, amb edificis de més de 25 anys i façanes molt degradades. Milloren la qualitat de vida i la confortabilitat de les persones que hi viuen. Serveixen de model per a totes les noves promocions municipals: Habitatges més funcionals, amables i ben dissenyats. Ús de materials com la fusta i un disseny que no estigmatitzi l’habitatge protegit. L’objectiu és que els habitatges públics siguin llocs “on qualsevol estaria còmode vivint”. Reglació, mocions i lluita contra l’especulació Tres mocions clau d’habitatge Jordi Arnaiz repassa les mocions impulsades des del govern municipal: Regulació d’habitatges turístics Moratòria de noves llicències: no es donen més llicències d’habitatge turístic. Taxa doble per als habitatges turístics existents. Objectiu: evitar la conversió del parc residencial en turístic i frenar dinàmiques d’expulsió de veïns per pressió turística (efecte rebot de Barcelona → Sant Cugat → Rubí). Moció contra l’especulació immobiliària No totes les forces polítiques hi van votar a favor. Arnaiz critica la incoherència de dir-se preocupat per l’habitatge i alhora no donar suport a mesures de contenció de l’especulació. Si el Parlament aprova la llei corresponent, Rubí vol: Aplicar el dret de tanteig i retracte a més tipus d’habitatge. Destinar els 2,4 milions a comprar habitatges provinents d’operacions especulatives. Protecció indefinida dels habitatges protegits El municipi està convertint el seu parc en protecció oficial indefinida. Volen que tots els nous habitatges protegits tinguin protecció indefinida, també en promocions privades. Exemples: A Cremalleres Rubí hi haurà 52 habitatges de protecció oficial. En una futura promoció al carrer Francolí, s’exigirà un 40% d’habitatge protegit. Registre de Sol·licitants: porta d’entrada al parc protegit Arnaiz insisteix en la importància del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial: És obligatori inscriure’s per poder optar a qualsevol habitatge protegit, present o futur. Es recomana no esperar que els habitatges estiguin construïts per inscriure’s. El volum de persones inscrites permet a l’Ajuntament pressionar la Generalitat de Catalunya: Mostrant la necessitat real d’habitatge protegit. Reclamant més recursos i implicació en la ciutat. Missatge final i perspectives de futur En la cloenda, es dirigeixen a la ciutadania amb dificultats per accedir a l’habitatge: Es fixa el desig d’un 2026 amb més habitatge social i assequible a Rubí. Confirmen que hi haurà noves promocions i més parc públic i que es vol garantir que la ciutadania hi pugui accedir. Reivindiquen que “des de les esquerres estem lluitant per tenir més habitatge públic” i que l’Ajuntament seguirà en aquesta línia. Compromís central: ampliar i dignificar el parc públic, contenir l’especulació i adaptar els models d’habitatge a les necessitats socials reals (gent gran, joves, rendes mitjanes tensionades).
- La Tertúlia de Rubí al dia56'
#1121 - Reinauguració del Casino i crisi del PSOE
Visió general de l’episodi La tertúlia se centra en dos grans blocs: la reinauguració del Casino de Rubí com a espai cultural emblemàtic, i la situació política de Pedro Sánchez i el PSOE amb casos de corrupció i assetjament. Al tram final, es parla de consum audiovisual en català, plataformes i llengua, i es tanca amb un to més distès. 1. Reinauguració del Casino de Rubí 1.1. L’espectacle inaugural i el seu sentit • Es descriu amb detall l’espectacle de reinauguració del Casino, creat per Àngel Miquel, director del Teatre Municipal. • Participen l’Esbart Dansaire de Rubí, l’Espai d’Arts Escèniques Vuit Temps i l’Escola de Música Pere Burés. • L’obertura replica la inauguració del 1928 amb l’òpera Carmen: - interpretació a quatre mans d’Eduard Saez i Raquel Portales - Montserrat Bertral interpreta l’havanera. • L’espectacle recorre quasi 100 anys d’història de Rubí i del Casino a través de música, dansa i teatre: - Guerra Civil i dictadura - transformació de la càmera agrària (càmera agrària espanyola) - la riarada de 1962 - els anys 70 - la remunicipalització del 2016 - projecció cap al 2025. • Les narracions les fan Montserrat Bertroli i Isabel Blasco, i Enric Major interpreta un fragment de Terra baixa, que ell mateix ja havia fet al Casino als anys 80. “Tot allò del passat no és, sinó pròleg del que encara ha de venir” (Shakespeare) és la frase que tanca l’espectacle i n’explica el sentit: el Casino com a espai de creació i de talent futur. 1.2. Coreografies, assajos i emocions • David Burillo, ballarí de l’Esbart, explica: - la càrrega emocional de ballar en un espai tan estimat - el privilegi de participar en la reinauguració - la il·lusió de poder convidar les famílies. • Processos d’assaig: - l’Esbart prepara les danses des de setembre, algunes ja existents i altres recuperades. - amb Vuit Temps es coordinen les darreres dues setmanes al mateix Casino per donar cohesió global al muntatge. • Les danses tradicionals permeten representar moments històrics: - danses de guerra, postguerra i riarada - noves coreografies de Vuit Temps per omplir buits històrics. • Hi ha una coreografia nova final, creada col·lectivament: - música d’estil clàssic que es transforma en versió urbana - balladors vestits de carrer (camises, texans, sabatilles) - representa revolució, jovent, futur i esperança. 1.3. El Casino com a símbol històric i polític • L’alcaldessa Anna Maria Martínez reivindica el Casino com a: - espai de talent local i cultura rubinenca - escenari per a entitats de la ciutat. • Jordi Margarit fa memòria del seu vincle amb el Casino: - hi actua el 1973 en un festival on també hi participa La Trinca - fa cròniques per la revista Rubricata, cobrint concerts d’orquestres i grups - recorda l’estat decadent de l’antic edifici i contrasta amb el Casino actual, totalment renovat. • Es destaca la tasca política per recuperar-lo: - Margarit felicita especialment Àngel Miquel pel muntatge i la seva perseverança - destaca l’alcaldessa com una de les figures que podrà reivindicar la reinauguració del Casino com un èxit de mandat. 1.4. Memòria del Centre Democràtic Republicà i canvi de correlació simbòlica • Es posa en context històric el contrast: - el Casino, espai històricament de dretes - el Centre Democràtic Republicà, gran focus cultural republicà i d’esquerres. • Margarit remarca que: - el franquisme deixa decaure i esfondrar el Centre Democràtic Republicà - s’enderroca l’octubre de 1975, un mes abans de la mort de Franco (dada aportada per l’historiador local Ramon Batalla) - avui, un ajuntament d’esquerres ha restaurat i dignificat el Casino, antiga referència de dretes. • Es reivindica la importància de no oblidar aquest procés, en coherència amb la frase de Shakespeare sobre el passat com a pròleg. 1.5. Peticions de continuïtat i públic • Debat sobre si l’espectacle s’hauria de: - repetir més vegades, per exemple per Festa Major - permetre que més gent que s’ha quedat fora el pugui veure. • Es critica que a les salutacions finals primer i segon pis eren buits, malgrat molta gent sense entrada: - es considera que no s’ha aprofitat prou el teixit associatiu - es proposa fer noves funcions i/o recuperar-lo en altres dates. • Es defensa el Casino com a instrument de cohesió rubinenca i d’acollida de nouvinguts, per conèixer el passat, present i futur de la ciutat. 1.6. Anècdotes i memòria popular del Casino • Margarit evoca personatges típics del vell Casino: - el Calafí, que separava físicament les parelles massa enganxades al ball (els feia posar “dos pams” de distància) - el Rico, speaker amb esmòquing de colors (verd, blau, vermell) que presentava els artistes. • Recorda també Josep Ferrer Domingú, periodista local, que des d’una cabineta de fusta a l’escenari presentava les actuacions de l’Esbart i descrivia les danses amb gran qualitat literària. • Xavi Ribas hi afegeix l’experiència recent de la Marató de Contes de la Xarxa al Casino: - primera entitat a usar l’escenari després de la inauguració - totes les entrades exhaurides - recaptació destinada a Oncolliga Rubí, en lloc de la Marató de TV3, mantenint la finalitat solidària. 2. Pedro Sánchez, el PSOE i la crisi política 2.1. Casos de corrupció i assetjament al voltant del PSOE La tertúlia fa un repàs crític dels diversos fronts oberts del PSOE: • Fiscal General de l’Estat (nomenat per Sánchez), processat. • Investigació oberta a: - la dona de Sánchez - el seu germà. • Cas Eire Díaz, anomenada “l’alampista del PSOE”: - presumpta filtració al partit d’informació de les clavegueres de l’Estat per atacar el PP - presumpta corrupció vinculada a empreses públiques com la SEPI. • Casos dins de l’estructura del partit: - dos exsecretaris d’Organització sota sospita, José Luis Ábalos i Santos Cerdán (en algun cas, fins i tot presó preventiva) - Paco Salazar, que havia de ser nou secretari d’Organització, acusat d’assetjament sexual. • Denúncies per assetjament contra: - l’alcalde d’Almussafes, Toni González - l’alcalde de Belalcázar (Còrdova), Luis Fernández Rodríguez - el president de la Diputació de Lugo, José Tomé. • Dimissió de Javier Izquierdo (membre de l’Executiva Federal) per “motius personals”, però amb rumors d’un altre cas d’assetjament. 2.2. Reaccions polítiques i discurs públic • Pedro Sánchez: - insisteix que vol esgotar la legislatura i que “val la pena governar” tot i les circumstàncies complexes - defensa que el PSOE ha estat clau en drets i llibertats de les dones - afirma que el partit actua amb contundència i transparència davant casos d’assetjament i corrupció. • Yolanda Díaz i Ernest Urtasun (socis del govern): - adverteixen que és difícil que la legislatura continuï sense una transformació profunda i reclamen canvis de govern. • PP i Cuca Gamarra: - acusen el govern de situació “insostenible” - adverteixen que Sánchez podrà esquivar una sessió de control, però no la justícia ni les urnes - remarquen que els socis l’estan “protegint”. “Podran fugir d’una sessió de control, però no de la justícia ni de les urnes” – Cuca Gamarra. 2.3. Comparacions històriques i lectura de fons • Es planteja la possible similitud amb el final del govern de Felipe González (cas Filesa i altres). • Margarit, però, recorda també els escàndols del PP (l’“M. Rajoy”) i qüestiona la legitimitat moral de les crítiques populars mentre no s’aclareixin aquells casos. • Es destaca que Sánchez té una gran capacitat de supervivència política: - “sap caure de peu”, però ara estaria “molt coix” - si supera aquesta fase, es parla irònicament de canviar el títol de “Dama de Ferro” per ell, o “home de goma”. • Es menciona que la revista italiana L’Espresso l’ha nomenat persona de l’any 2025: - per ser líder capaç d’oferir una altra manera de fer política - per la seva posició davant les pressions de Trump sobre la despesa militar - pel posicionament en el conflicte de Gaza. • Es subratlla la disconnexió entre imatge exterior i interior: sovint més valorat fora que dins. 2.4. Enquestes, habitatge i futur de la legislatura • A nivell d’intenció de vot, moltes enquestes donen avantatge al PP, però: - la preferència personal com a president encara situaria Sánchez per davant de Feijóo - seguits per Abascal i, en quart lloc, Gabriel Rufián. • Es destaca el tema de l’habitatge com a punt crític real, per sobre dels escàndols: - salaris que no arriben a final de mes per lloguers i hipoteques - s’assenyala que aquí poden “petar” tant aquest govern com els anteriors, i que cap força ha desbloquejat el problema. • Margarit expressa dos desitjos: - que la legislatura es pugui allargar al màxim, almenys fins ben entrada la primavera (esment de Setmana Santa com a possible moment clau) - que s’articuli una alternativa conjunta a l’esquerra del PSOE, tant a Espanya com a Catalunya. 2.5. Visió del jovent i desafecció política • David Burillo aporta la perspectiva d’un jove molt informat políticament: - percep un joc permanent de “i tu més” entre partits - constata que no s’aborden prou els problemes reals (habitatge, precarietat…) - entén la decepció i baixa participació electoral, així com la desconfiança generalitzada envers la classe política. • Temor a una possible majoria PP + Vox, que veu pitjor per al jovent i per les necessitats socials actuals. • Lamenta que pocs casos (10–20 persones) taquin la feina de molta militància socialista i d’esquerres que treballa honestament. • Es reclama més contundència interna davant casos d’assetjament: actuar des del primer moment per evitar impunitat i missatges equivocats. 3. Consum audiovisual, català i plataformes 3.1. Hàbits de consum dels tertulians • Belén Tierno: - consumeix força sèries i pel·lícules - recomana La Diplomàtica, que li recorda The West Wing (The West Wing / El Ala Oeste de la Casa Blanca), per la seva estructura política i ritme. • Jordi Margarit: - més de pel·lícules que de sèries - últimament també opta per capítols de 40–50 minuts per cansament nocturn - defensa veure continguts en versió original en anglès amb subtítols, idealment en català, com a forma de millorar l’idioma. • David Burillo: - no és gaire consumidor de sèries ni pel·lícules - prioritza passar el temps amb amics i família - percep que “perd el temps” si mira massa pantalles. • Xavi Ribas: - sí és consumidor habitual de sèries - admet que ara costa aguantar una pel·lícula sencera a la nit i tendeix a veure-les “com si fossin una sèrie”, a trossos. 3.2. L’informe del CAC sobre català a les plataformes El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) presenta un informe sobre les plataformes de serveis de televisió a petició (VOD): Disney+, Filmin, Max, Netflix i Prime Video. Percentatge de títols disponibles en català: • Filmin: 20% del catàleg (2.350 títols) – la que més oferta té. • Prime Video: 9,5%. • Netflix: 3,5%. • Max: 3,2%. • Disney+: 2,2%. Tot i que les xifres continuen sent baixes, representen un salt important respecte fa 4 anys, quan el català era gairebé residual excepte a Filmin. 3.3. Prominència del català i algoritmes L’informe també analitza la prominència: quantes vegades les obres en català apareixen en la primera pantalla de recomanacions, en un escenari de cold start (usuari nou sense interaccions prèvies). Resultats de presència de títols amb opció catalana a la primera pantalla: • Filmin: 37% de les obres mostrades tenen disponibilitat en català. • Prime Video: 26%. • Netflix: 41%. • Disney+: 10%. • Max: 0%. Aspectes destacats: • En el cas de Netflix, sorprèn que mostri prop del 42% d’obres amb opció catalana a la primera pantalla quan el total del catàleg en català és només del 3,5%. • Això es relaciona amb: - la detecció de la ubicació geogràfica (dispositiu a Catalunya) - l’ús d’algoritmes que recomanen més català si detecten consum previ en català. • Xavi Ribas, com a usuari, discrepa amb la seva experiència: - sovint no veu ofertes en català - ha descobert pel·lícules/sèries amb doblatge català després d’haver-les mirat en una altra llengua. • Es comenta també el cas de produccions filmades en català però doblades al castellà per la seva distribució estatal, que provoquen una dissonància visual (els llavis no quadren) i fan buscar la versió original catalana. 3.4. Subtítols, VO i aprenentatge d’idiomes • Margarit defensa la versió original en anglès amb subtítols (millor si són en català) com a eina d’aprenentatge continu: - recorda els casos de Portugal i Grècia, on molta gent parla anglès per l’hàbit de consumir-ho tot en VO. • Assenyala una pràctica possible quan no hi ha doblatge en català però sí subtítols o audiodescripció en català, que també ajuda a normalitzar la llengua. • Es lamenta que a l’Estat espanyol l’entrada massiva del doblatge al castellà fes perdre una oportunitat d’immersió natural en anglès. 3.5. Cultura, infància i llengua • Es recorden sèries i doblatges mítics en català que van marcar una generació: - Dallas (amb frases icòniques com “Suelen, ets un pendó”) - Bola de drac (“no me’n sé avenir, és més fort que no em pensava”) - Els Barrufets, que TV3 introdueix com a tal, tot i que moltes plataformes i canals en diuen Pitufos. • Es posa en relleu que la socialització lingüística passa molt per sèries i dibuixos: - és clau que la canalla consumeixi en català des de petits - s’al·ludeix al paper de canals com el Super3 en la normalització. • Es reconeix que els joves sí que consumeixen moltíssim contingut audiovisual, tot i que David Burillo és, en broma, “l’únic jove que va a collir bolets” en comptes de mirar plataformes. 4. Tancament distès: bolets, vacances i loteria • La tertúlia acaba amb un to més lleuger: - es parla de la temporada de bolets, que per a Burillo ha estat bona a l’inici (gràcies a les pluges de primavera), tot i un final fluix - es bromeja sobre no revelar mai on es van a buscar bolets (“cap a Berga” però “Berga és molt gran”). • S’anuncia que la tertúlia fa una pausa per Nadal i Cap d’Any: - la setmana següent estaran pendents de la loteria del 22 de desembre - es donen bones festes i s’ajornen fins al 2026. Idees clau de l’episodi • Reinauguració del Casino de Rubí amb un espectacle que combina memòria històrica, dansa, música i teatre, i que reivindica el paper del Casino com a espai de creació i talent local. • Recuperació patrimonial i política: un ajuntament d’esquerres rehabilita un espai històricament associat a la dreta, mentre es recorda la pèrdua del Centre Democràtic Republicà per deixadesa franquista. • Crisi al voltant del PSOE i Pedro Sánchez, amb múltiples casos de corrupció i assetjament, tensions amb socis de govern i pressió del PP, però amb Sánchez encara com a preferit personal a les enquestes. • Desafecció política del jovent per l’“i tu més” constant, i preocupació pel possible govern PP+Vox. • Debat sobre català i plataformes digitals, amb millores en volum de títols però encara percentatges baixos i una experiència d’usuari que no sempre reflecteix les dades oficials. • Reivindicació de l’audiovisual en català i de la versió original com a eines de cultura i aprenentatge d’idiomes.
- Rubí al dia, de 9 a 10h57'
#717 - Veïns de Can Solà i balanç d’habitatge a Rubí
Context general del programa Rubí al dia, de 9 a 10h dedica aquesta franja a: • Reivindicacions veïnals al Disseminat Can Solà amb el portaveu de la plataforma, Luis Rubio • Balanç anual de les polítiques d’habitatge a Rubí amb el regidor Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa, Carlos Águila • Resums d’actualitat esportiva local, aniversaris de personatges coneguts i recomanació musical nadalenca 1. Reivindicacions al Disseminat Can Solà 1.1. Naixement de la plataforma veïnal Interlocutors: Pamela Martínez Ortega (presentadora) i Luis Rubio, portaveu del Disseminat Can Solà Digne. • S’ha creat una plataforma veïnal (en tràmit per ser associació a inicis de 2026) al Disseminat Can Solà. • Objectiu principal: “donar veu als veïns” i millorar la qualitat de vida en una zona que consideren obligada des de fa dècades. • La plataforma agrupa 36 adults i 15 infants que viuen al mateix carrer. “Som Can Solà i som Rubí… estem igual que fa 20 anys.” 1.2. Sensació d’abandonament i manca de serveis bàsics Els veïns denuncien una situació de desatenció estructural: • Manca d’asfaltat: només un 25% del carrer està asfaltat; la resta és terra en mal estat. • Absència d’aigua potable: no disposen de subministrament d’aigua potable, que consideren un servei mínim. • Foscor absoluta: no hi ha fanals al carrer; la nit és “foscor total”, amb sensació d’inseguretat permanent. • Sense nom de carrer ni numeració: això complica serveis bàsics com correus, ambulàncies o paqueteria. Casos concrets que il·lustren el problema: • Caigudes de gent gran i motoristes per culpa del fang i la mala condició del camí. • Ambulàncies desorientades que han de donar voltes perquè no troben l’adreça; els veïns han de sortir a buscar-les. • Correus ha prohibit als motoristes entrar al carrer per perillositat; s’han instal·lat estafetes a l’exterior, però no poden repartir paquets grans. “No demanem que ens canviïn una bombeta, demanem que ens posin fanals.” 1.3. Fiscalitat i greuge comparatiu • Els veïns paguen IBI elevat (exemple: més de 700 € anuals) tot i rebre, segons ells, “zero serveis”. • Se senten en un “limb“ administratiu: l’Ajuntament diu que no pot actuar perquè les millores estructurals depenen del POUM, en tramitació des de fa prop de 20 anys. “Paguen impostos igual que qualsevol veí de Rubí i no tenim retorn.” 1.4. Aïllament, mobilitat i identitat • Molts residents no se senten de Rubí per la desconnexió física i de serveis. • Sovint porten els fills o fan vida a Terrassa, Ullastrell o altres municipis on troben més serveis. • Transport públic inexistent a la zona alta: la parada de bus més propera és a 1,5 km. Impacte en la vida quotidiana: • Joves que tornen de l’institut caminant 1,5 km, amb 400 metres finals a les fosques amb la llanterna del mòbil. • Gent gran amb mobilitat reduïda que no pot complir recomanacions mèdiques com “sortir a caminar” perquè el carrer és impracticable. 1.5. Propostes immediates dels veïns Millores bàsiques que demanen sense esperar al POUM: • Instal·lar enllumenat públic per reduir la foscor i inseguretat. • Asfaltar el carrer completament per evitar caigudes i problemes de circulació. • Assignar nom de carrer i número a cada casa per facilitar serveis sanitaris i logístics. • Estudiar una millora del transport públic: compartir una parada de bus existent a una rotonda marcada per Terrassa però, segons ells, dins terme de Rubí. • Això reduiria la distància a la parada de bus a uns 700 metres. 1.6. El POUM i la lluita institucional • Històricament, el seu sòl estava catalogat com a no urbanitzable; ara el POUM el preveu com a sòl urbanitzable amb intenció d’urbanitzar. • Durant anys han confiat en l’associació de veïns de Can Solà, però consideren que la seva problemàtica específica no s’ha resolt. • El 26 d’octubre han decidit organitzar-se com a plataforma pròpia per negociar directament amb l’Ajuntament. Demandes a l’Ajuntament: • Creació de taules de treball entre govern municipal i veïns per abordar les mancances més urgents. • Reunions periòdiques amb el govern i reconeixement de la seva situació com a prioritat de ciutat. 1.7. Cohesió veïnal i activitats culturals Luis Rubio és també propietari d’un observatori astronòmic privat a la zona de Montagut, únic a Rubí. • Volen aprofitar l’Observatori de Montagut per organitzar activitats comunitàries que cohesionin el veïnat i donin visibilitat a la zona. • Primera activitat: observació solar amb telescopis professionals, aprofitant l’interès social pels eclipsis previstos els pròxims anys. • Es planteja també fer, més endavant, observacions nocturnes de la Lluna i planetes. Aspectes logístics: • Activitat oberta a tota la ciutadania, però amb aforament limitat per qüestions d’espai i seguretat. • Estudien si caldrà suport municipal (tanques, organització, etc.). 1.8. Empatia ciutadana i crida al suport Luis Rubio reclama que la resta de la ciutat coneix i empatitzi amb la realitat del Disseminat Can Solà: • Denuncia una manca general d’empatia social: es resolen problemes menors al centre (bombetes, voreres) mentre ells no tenen ni l’enllumenat bàsic. • Creu que fer visible la seva situació pot generar suport social i, alhora, pressió política. “Ojalà tingués un fanal per canviar la bombeta.” Com pot ajudar la ciutadania? • Principalment, donant suport a les xarxes socials (seguint i interactuant amb la plataforma Disseminat Can Solà Digne). • Consideren que avui, en xarxes, “no és el mateix tenir 10 likes que 10.000” i que això influeix en com les institucions perceben el problema. • Reivindiquen que “el poble unit” pot forçar respostes institucionals. 2. Balanç 2025 de les polítiques d’habitatge a Rubí 2.1. Marc general i titular de l’any Interlocutors: Pamela Martínez Ortega, Jordi Arnaiz (regidor d’Habitatge) i Carlos Águila (gerent de Proursa). Preguntats per un titular sobre l’any 2025 en matèria d’habitatge a Rubí, destaquen: • “Un any molt intens en habitatge”, amb treball complex però compromès per millorar el parc públic. • 2,4 milions d’euros d’inversió destinats a incrementar el parc d’habitatge públic. 2.2. Balanç polític i autocrítica Jordi Arnaiz valora l’any com: • Balanç positiu, tot i que les actuacions no han estat suficients per resoldre la “gran complexitat” del problema d’habitatge. • Subratlla que és un problema global, no només local, i que les lleis actuals fomenten l’especulació. Cal “canviar el model d’habitatge” i les lleis que permeten l’especulació. Fa autocrítica: • Reconeix que es podria haver fet més amb més recursos. • Assenyala que les polítiques d’habitatge requereixen pressupost i que hi ha forces polítiques que voten en contra de pressupostos i inversions, la qual cosa limita el marge d’acció. 2.3. Demanda creixent i funció de Proursa Carlos Águila descriu el context: • L’habitatge és el principal problema de la ciutadania, segons enquestes i atenció diària. • Rècord històric d’inscripcions al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. • Augment constant dels ajuts d’habitatge gestionats per Proursa. Sobre la naturalesa de les polítiques d’habitatge: • Són polítiques “cares i lentes”, però amb gran impacte social en la vida de les persones. • El 2025 s’ha fet una aposta forta d’inversió en nous projectes i rehabilitació. 2.4. Destí dels 2,4 milions d’euros d’inversió • Una part central es destina a compra d’habitatges per tanteig i retracte, una via ràpida per incorporar pisos al parc públic i posar-los a disposició de la ciutadania. • A més, l’Ajuntament destina més de 2 milions d’euros addicionals a serveis i polítiques d’habitatge gestionades per Proursa. Limitacions competencials: • L’Ajuntament recorda que la competència principal en habitatge és de la Generalitat de Catalunya. • Rubí treballa amb la Generalitat per activar buits solars i impulsar promocions de protecció oficial en sòl municipal i privat. 2.5. Nous projectes d’habitatge públic El govern municipal preveu un augment d’aproximadament el 60% del parc públic al final del mandat, sumant: • Sector A4: projecte de 35–40 habitatges de protecció oficial. • Plaça Pearson (cantonada on hi ha el supermercat Boedum): • Nou model d’habitatge per a gent gran, amb uns 12 habitatges. • Habitatge dotacional amb espais comuns per socialitzar, lluny del model de residència assistida. • Pensat per a persones grans amb habitatges actuals poc accessibles (sense ascensor, barreres arquitectòniques...). • Avinguda Castellbisbal: • 19 habitatges dotacionals, els primers d’aquest tipus a Rubí. • Habitatges petits i compartits, pensats per a un perfil amb ingressos insuficients per al mercat privat, però amb capacitat per assumir un lloguer moderat. • Altres projectes ja en marxa o recents: • 6 habitatges a Maria Aurèlia Capmany. • 24 habitatges a Marconi. Calendari dels nous projectes: • Cal primer modificar el planejament urbanístic del sòl (especialment a la zona de Boedum), tràmit que pot durar aprox. 1 any – 1 any i mig, depenent d’altres administracions. • En paral·lel, es vol avançar projectes executius i licitació per escurçar terminis de construcció. • Es calcula que en 2–3 anys podrien estar finalitzats alguns d’aquests nous habitatges. 2.6. Rehabilitació amb fons Next Generation S’han rehabilitat 61 habitatges amb fons europeus Next Generation. Millores tècniques principals: • Instal·lació d’un “abric” a l’edifici (millora de l’envolvent tèrmica) per reduir fred i calor extrems. • Incorporació d’energies renovables amb un model innovador: • El retorn de l’energia produïda va tant a les zones comunes com a reduir la factura energètica de llogaters i llogateres del parc públic. • A l’edifici de Montevèdra s’hi han instal·lat quatre ascensors, millorant en gran mesura l’accessibilitat. Valor social de la rehabilitació: • Dignificació del parc públic existent, amb edificis de més de 25 anys que presentaven façanes molt degradades. • Millora del confort tèrmic i de la factura energètica de les famílies més vulnerables. • El nou model arquitectònic: • Habitatges més funcionals, amables i integrats, amb ús de fusta i disseny acurat. • Es vol evitar l’estigma: que ningú pugui “assenyalar” que són pisos públics ni se’n pugui sentir diferent. L’objectiu és que el parc públic sigui aquell “on qualsevol estaria còmode vivint”. 2.7. Mocions i regulacions en defensa de l’habitatge El regidor destaca tres línies de treball impulsades via mocions municipals: Regulació dels habitatges turístics • No s’atorguen noves llicències d’habitatge turístic a Rubí. • Les existents paguen una taxa doble, amb l’objectiu de desincentivar aquesta destinació d’ús. • Es vol evitar un efecte “rebota” dels municipis turístics (Barcelona → Sant Cugat → Rubí). Moció contra l’especulació immobiliària • No totes les forces polítiques hi van votar a favor, fet que el regidor critica obertament. • L’objectiu és limitar l’especulació i, quan s’aprovi la nova llei catalana, poder aplicar el tanteig i retracte a més tipologies d’habitatge, ampliant el parc públic. Protecció indefinida dels habitatges de protecció oficial • El parc públic de l’Ajuntament ja s’està convertint a protecció indefinida. • Es vol que tots els nous habitatges protegits (incloent-hi els de promoció privada a Cremalleras Rubí –52 habitatges– i al carrer Francolí –amb un 40% protegit–) tinguin protecció oficial permanent, evitant que es desclassifiquin al cap d’uns anys. 2.8. Registre de sol·licitants i pressió a la Generalitat • L’Ajuntament insisteix que, per accedir a aquests habitatges, la ciutadania ha d’estar inscrita al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. • Recomanen no esperar a que els habitatges estiguin construïts per inscriure’s. • El volum de persones inscrites és una eina de pressió davant la Generalitat per reclamar més inversió i més promocions a Rubí. 2.9. Missatge final a la ciutadania • Carlos Águila desitja per al 2026 “més habitatge social i assequible” a Rubí. • Jordi Arnaiz afegeix que cal que totes les administracions s’hi posin seriosament i reivindica la lluita des de les esquerres per augmentar el parc públic. • Es comprometen a seguir treballant des de l’Ajuntament per ampliar i dignificar l’habitatge públic. 3. Actualitat esportiva local 3.1. Waterpolo: Club Natació Rubí Interlocutors: Pamela Martínez Ortega i Sisco Lara García. • El Club Natació Rubí (masculí) té l’opció històrica de classificar-se per primera vegada per la Copa del Rei. • Condició clau: guanyar al Mediterrani al seu camp (Barri de Sants) el proper cap de setmana, un repte molt complicat perquè el rival és d’un nivell superior. • Si no guanyen, hauran d’estar pendents d’altres resultats (Tenerife Echeyde, Sant Andreu, Caballa, Catalunya, etc.). • L’equip ve d’una important victòria 18–12 contra el Boadilla, que els manté en la lluita. 3.2. Futbol: UE Rubí i clubs locals • UE Rubí (Lliga Elit): • Empat 1–1 a casa contra el Sant Mauro. • El partit va ser obert: hauria pogut acabar en victòria o derrota per a qualsevol dels dos equips. • El Rubí es manté entre els sis primers en una lliga molt igualada. • Juventud 25 de Septiembre (El Veinti) – Primera Catalana: • Victòria important en el derbi contra el Sant Cugat (2–0). • Debut rodó de Quico Díaz a la banqueta, que aporta experiència i una nova dinàmica. • El club suma 12 punts, els mateixos que el Covelles, equip en zona de salvació. • Olímpic de Can Fatjó – Segona Catalana (Grup 5): • També aconsegueix una victòria, consolidant-se a la zona mitjana de la classificació. 3.3. Futbol sala: Esportiu Rubí • L’endemà es jugarà Copa de la Reina per part del Club Esportiu Rubí femení de futbol sala. • En lliga, l’equip femení ve de guanyar 3–2 al GEC. • L’equip masculí empata 4–4 i encadena 5 partits seguits sense perdre, situant-se a la zona mitja-alta de Tercera Nacional. 3.4. Hoquei línia: Cent Patins • Hockey Club Rubí Cent Patins: • Els nois guanyen 2–8 a Tres Cantos. • Les noies també s’emporten la victòria 1–2 a la pròrroga (punt d’“extrabonus”). • Les noies es mantenen líderes de la Lliga Èlite Femenina. • Els nois continuen entre els quatre primers, superant expectatives. 4. Espai d’aniversaris Interlocutors: Pamela Martínez Ortega i Glòria Dalmas. Repàs d’alguns aniversaris del dia 15 de desembre: • Hugo Lloris – 39 anys • Exporter del Tottenham i excapità de la selecció francesa de futbol. • Considerat un dels grans porters europeus i peça clau en el Mundial que França va guanyar. • Elisabet Casanovas – 31 anys • Actriu catalana, especialment coneguda pel seu paper a la sèrie Merlí. • Juan y Medio – 63 anys • Popular presentador de televisió, vinculat a programes com Menuda Noche i Inocente, Inocente. • Glòria Dalmas en destaca el seu tarannà i carisma televisiu. • Borja García – 43 anys • Pilot de curses, amb trajectòria en categories com la Fórmula 3 i les World Series. La secció es tanca amb una felicitació conjunta a tots els aniversaris del dia. 5. Recomanació musical nadalenca Interlocutor: Robert Fernández. 5.1. Clàssics inevitables de Nadal En la darrera recomanació musical de 2025, Robert Fernández se centra en els clàssics nadalencs imprescindibles per a qualsevol playlist de festes. • Destaca com a peça central “All I Want For Christmas Is You” de Mariah Carey. • La qualifica de “estàndard nadalenc etern”: • Fa més de tres dècades que es va publicar. • És el tema nadalenc més reproduït de tots els temps. • Genera uns 3 milions de dòlars anuals en drets d’autor, amb un total acumulat d’uns 60 milions de dòlars. És “la millor inversió que ha fet Mariah Carey a la seva vida”. 5.2. Versió de Love Actually En lloc de posar la versió original, el programa proposa escoltar la versió de la pel·lícula Love Actually: • Interpretada per Olivia Olson, que a la pel·lícula és una nena amb un paper protagonista a la part final del film. • La seva interpretació de All I Want For Christmas Is You és ja un clàssic cinematogràfic de Nadal, tant com la pròpia pel·lícula. Robert Fernández presenta aquesta versió com: • El “culminar dels blockbusters nadalencs” a nivell de cinema. • Una combinació perfecta de cançó icònica i escena emotiva, que condensa l’esperit nadalenc. El programa es tanca amb l’emissió de la cançó i el comiat: “Fins demà!”